TAG - Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona

ESPAI AL TEMPS ▼
Les baldufes de Santes Creus
N
o hi ha dubte que al llarg i
ample de Catalunya són
molts els Esgrafiats que poden ser
objecte d’un estudi, però no és
freqüent el trobar un Conjunt
Monumental com el de Santes
Creus, on l’Esgrafiat es el denominador
comú de la decoració de
totes les façanes, motiu pel qual
he optat per aquest conjunt i no
per un altre a l’hora de dur a terme
aquest treball.
El monestir de Santes Creus
és un dels monestirs catalans que
van nèixer arran de la reforma cistercenca.
L’ideal d’aquesta reforma
sorgí en el món cristià a finals
del segle XI i principis del XII, i
pretenia tornar el monaquisme
benedictí al fervor, disciplina i
rigor dels seus origens.
El Císter va entrar vigorosament
a Catalunya a mitjans del
segle XII, quan ja feia bastants
anys que havíen començat les
seves fundacions a la Península,
sobretot al Nord. Així i tot, les
abadies cistercenques arribaren a
ésser les més importants d’Es -
panya.
S’ha discutit llargament sobre
si és anterior en el seu origen el
monestir de Poblet o el de Santes
Creus. Ultimament, els historiadors
s’han inclinat a favor de la
comunitat de Santes Creus, encara
que no al lloc on s’ha fet famós,
sinó a Valldaura, a la parròquia de
Sant Martí de Cerdanyola, del
Vallès Occidental.
Valldaura, donada la seva proximitat
a l’abadia de Sant Cugat,
no convenia gaire a la nova comunitat,
ja que era un lloc amb po -
ques possibilitats d’expansió, i
tampoc no s’adaptava a la solitud
desitjada per Sant Bernat, el fundador
de l’ordre. Per aquests
motius, l’any 1153 una part de la
comunitat es deplaça a l’Espluga
d’Ancosa, prop de la Llacuna, en
un terreny que els oferí el Comte
Ramón Berenguer IV, i per fi,
l’any 1160, la majoria s’assenta
definitivament a l’indret anomenat
“Santes Creus”, a la riba
esque rra del Gaià.
El primer Abat de Valldaura
fou Guillem de Montpeller, i el
primer de Santes Creus, quart de
la primitiva fundació, Pere de
Puigvert (1158-1185).
«
El Císter va entrar a
Catalunya a mitjans del
»
segle
XII, quan ja tenia diverses
fundacions a la Península
En la construcció de l’església
de Santes Creus i de les diferents
dependències del monestir, trobem
tres estils fonamentals: el
romànic, el cistercenc i el gòtic.
Algunes dependències com el
Palau de l’Abat són posteriors
(segle XVI).
L’esglèsia, començada l’any
1174 i acabada el primer quart del
segle XIII, és de tres naus i transepte,
amb cinc capelles que formen
la capçalera. Veiem doncs,
que segueix el típic pla cistercenc.
Travessen les naus, forts pilars de
separació de planta cruciforme,
destinats en un principi a sostenir
una coberta en volta de canó, que
es va modificar i es substituí per
voltes d’ogives. El cimbori del
creuer és ja gòtic.
TAG Setembre 2000 26
▼
S’entra al monestir per la
porta de l’Assumpta, sobre la qual
s’aixeca la Torre del Mirador.
La porta de l’Assumpta s’obre
a una plaça de forma més o menys
rectangular (la Plaça de Sant
Bernat Calvó), molt bonica i amb
una font enmig. La Plaça de Sant
Bernat Calvó acaba amb el frontal
de l’església del monestir, i té a
banda i banda edificis tardans destinats,
els de la dreta, a Palau i
dependències de l’Abat, i els de
l’esquerra a vivenda per als monjos
jubilats, infermeria, cel.les
dels copistes i altres dependències.
La portada de l’església, construïda
entre 1171 i 1211, está formada
per un arc de mig punt, que
dóna com a resultat, tant per la
forma com per les seves proporcions
un estructura romànica.
Les motllures que la decoren,
no obstant són ja gòtiques.
D’estil romànic, doncs, només
es conserva part de la façana,
essent el conjunt en la major part
cistercenc i part de l’interior del
temple, ja gòtic.
Plenament romànica és la
capella de la Santíssima Trinitat,
situada en la part posterior del
cenobi.
La sala capitular, iniciada a
finals del segle XII, va ser acabada
el 1331. Es una peça rectangular
que s’obre a una galeria del
claustre per mitjà d’una porta
situada entre dos arcs apuntats que
abarquen, cada un, dos arcs de
mig punt que descansen sobre
columnes geminades. La volta
d’ogives es recolza sobre les
colum nes coronades per capitells