Juliol de 2012 Número 10 - Ajuntament dels Hostalets de Pierola

Revista de l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola
Juliol de 2012 - Número 10 L’Hostal
• L'església de Pierola
• La Torre de Pierola
• Ca la Goretti
• Pau Ignasi de Dalmases
• La Colla Pa i Trago
• Els Horts Ecològics

L’Hostal
sumari
3. Editorial
4. Notícies
. Medalla d'or als Jocs del
Mediterrani de Bowling
. L'Associació Railway Transit
Anoia dels Hostalets de Pierola
celebra el seu primer aniversari
. El Club Escacs Casal
Català Els Hostalets de Pierola
ascendeix a 2a Divisió
. Lo que un segle bastí,
l'altre ho aterra
8. Retalls d'història
. La Torre de Pierola
11. Aprenent amb...
. Centre d'Estudis Musicals
(CEM) Cal Maristany
12. Trepitjant el camins
. Del pla de la bassa a la riera de
Claret i Serra de l'Ocata
14. Activitats empresarials
. Ca la Goretti
L'Hostal - Juliol de 2012 - Núm. 10
Revista de l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola
Consell de redacció:
Lluís Juan Samsó
María Teresa Luis Rodrigo
Jordi Parcerisas i Valls
Xavier Valls i Carbonell
16. Racó Fotogràfic
18. Connecta't
. La recerca de feina en temps
d'Internet
20. Natura
. Alerta amb l'escarabat de la
palmera!
21. Cuinar avui
. Conill amb sípia
. Pastís de xocolata
22. Viure bé, viure en salut
. Toxoplasmosi, gats i
embarassades
24. Hostaletencs singulars
. Pau Ignasi de Dalmases Ros
26. Fem Festa
28. Amb identitat pròpia
. La Colla Pa i Trago
. Els Horts Ecològics estan
arrelant
31. Informació d'interès
Amb el suport de:
Marta Casas i Comas
Carles Rius Vaquero
Dani Gutiérrez Espartero
Disseny i maquetació:
aias-editorial
Impressió: Imprenet
Dipòsit legal: B 8027-2012
Tiratge: 1.800 exemplars
de distribució gratuïta
Aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració i aportacions de veïns i
veïnes dels Hostalets de Pierola i de les associacions i entitats del poble.
Imprès en paper ecològic

editorial
Quin és el paper del patrimoni cultural dels
Hostalets de Pierola?
Aquest número de L'Hostal té com a principal
protagonista el patrimoni cultural i natural
dels Hostalets de Pierola: conté reportatges
sobre Pierola i els seus orígens, sobre il·lustres
personatges de la nostra història i, també,
sobre el nostre paisatge cultural, és a dir, sobre els camins creats a
partir de la interacció entre la natura i l’home.
Potser caldria preguntar-se sobre la finalitat del patrimoni. Per què li
donem valor? Segurament estarem d’acord que el patrimoni forma
part de la història, de les tradicions, dels valors d’una comunitat i,
fins i tot, de la seva identitat. Però hauríem d’anar una mica més
enllà. Què ens ofereix el patrimoni a les societats del segle XXI?
Molts elements i construccions del passat han perdut el seu
sentit original: camins que no porten enlloc, camps de conreu
urbanitzats, masies adaptades a usos museístics, antics edificis
d’estiueig convertits en escoles... És necessari, per tant, tornar a
situar aquests elements i donar-los sentit en el temps i l’espai. És
necessari contextualitzar la seva aparició i significat per tal que
formin part del nostre entorn i tinguin sentit i funcionalitat en el
present.
Si identifiquem, protegim i reconeixem els elements del nostre
patrimoni, el següent pas és establir la seva funció social per
promoure i fomentar els seus valors culturals, naturals i històrics.
Això ens aportarà beneficis socials, culturals, educatius i econòmics
que beneficiaran a la nostra comunitat (ja que els sustentem) i al
nostre territori.
El nostre patrimoni presenta molts valors i ha de ser entès com un
agent integrador que actua i participa transversalment en la nostra
comunitat i com una eina de desenvolupament econòmic, social
i cultural. Aquesta és la mirada que hem de fomentar. Activem el
nostre patrimoni cultural?
Consell de redacció
Editorial
L’Hostal 3

Notícies
4
Sandra Torrents va
quedar primera i, per tant, va
L'hostaletenca
fer medalla d’or en la prova All
events en els Jocs del Mediterrani de Bowling
celebrats el passat mes d’abril a la República
de Sant Marino. Torrents hi participava en
representació de la selecció catalana de
la Federació de Bitlles i Bowling i va ser
protagonista en un moment tan especial com
el de pujar al podi i que sonés l’himne nacional
de Catalunya.
La relació de Sandra Torrents amb els Hostalets
de Pierola es remunta als seus avis que vivien
al poble i, tot i que els seus pares van anar a
viure al Prat, la Sandra va tornar als Hostalets
als divuit anys, on s’hi sent totalment arrelada.
La Sandra va començar a jugar a bowling
a Barcelona quan tenia 15 anys i, des dels
18 anys, ha participat internacionalment en
més de cinquanta ocasions amb la selecció
espanyola. Des de l’any 2008 representa a
Catalunya en competicions internacionals allà
on la Federació Catalana de Bitlles i Bowling
participa.
En més de deu edicions ha estat als Jocs de
Mediterrani i ha aconseguit medalla en totes
les modalitats: individual, parelles i equips.
El seu palmarès es completa amb la sisena
posició al campionat d’Europa i la divuitena
posició al campionat del món. Uns excel·lents
resultats, més encara tenint en compte que
els ha aconseguit amb una selecció que,
sovint, no té el reconeixement internacional
que mereix.
Sandra Torrents remarca que els èxits són
fruit de l’esforç de la Federació Catalana de
Bitlles i Bowling, quan va apostar per una
L’Hostal
Medalla d'or
als Jocs del
Mediterrani de
Bowling
escola professional amb el millor entrenador
del món. Aquesta proposta, juntament amb
el seu talent, han portat la consecució de
campionats, medalles i a posar la selecció
catalana de Bowling a l’alçada de les millors
del món.

L'Associació Railway Transit Anoia
dels Hostalets de Pierola celebra el
seu primer aniversari
Railway Transit Anoia va
celebrar el seu primer aniversari el
L'Associació
passat cap de setmana. En aquesta data
assenyalada va comptar amb la col·laboració d'altres
entitats catalanes d'entusiastes pel món del ferrocarril.
Gràcies a això, la gent del poble va poder gaudir de rèpliques
magnífiques portades d'arreu de la geografia catalana, totes
elles basades en màquines que han rodat per les vies del país.
En va destacar una acurada màquina de vapor a escala que es
va exhibir al circuit muntat a la plaça dels Països Catalans.
Durant tota la jornada es van anar succeint els espectacles, a
càrrec del grup de batucada del Centre d'Estudis Musicals Cal
Maristany i del grup de dansa del Gimnàs Espartà. Després de
dinar va actuar el popular grup de folk-rock del poble En Nom de
Misae, tenint una gran acollida entre el públic assistent.
El Club Escacs Casal Català
Els Hostalets de Pierola
ascendeix a 2a Divisió
El diumenge 6 de maig, el Club Escacs
Casal Català Els Hostalets de Pierola
va disputar la final del Campionat de
Catalunya per equips de 3a Divisió contra
l'Arenys de Munt B.
Un cop assolit l'èxit de l'ascens a 2a Divisió,
el club d'escacs hostaletenc va acabar la
temporada guanyant la final del Campionat
de Catalunya per equips. L'equip dels Hostalets
format per: Francesc Millaret, Manuel Ortega,
Joan Vilella i Miguel Ángel Ballester va guanyar
tres de les quatre partides disputades a la Torre
del Sr. Enric, adjudicant-se d'aquesta manera
el triomf absolut en la seva categoria.
El públic que hi va assistir va poder seguir
de molt a prop el desenvolupament de
les partides en una gran jornada pels
escacs del poble.
L’Hostal
Notícies
5

Notícies
Lo que un segle bastí,
l'altre ho aterra
Francesc Valls-Junyent
Durant els mesos d’abril i maig s’ha
fet una intervenció d’urgència en
l’església de Pierola. Després dels
sondeigs arqueològics que s’havien portat
a terme durant la primavera del 2011 i que
van servir per posar al descobert la planta de
l’antic temple romànic medieval es va veure
la necessitat de procedir al desenrunament, a
la neteja i a la consolidació d’algunes de les
restes més significatives de l’antiga església
i rectoria.
En concret, amb els treballs portats a terme
enguany es pretenia, en primer lloc, eliminar
totes aquelles parts que pel seu estat de
ruïna dificultaven l’accés i les tasques dels
tècnics i impedien la recollida d’informació
per tal de plantejar un projecte d’intervenció
d’un cert abast sobre tot el conjunt. En segon
lloc, també calia conjurar el perill que per a les
parts encara sòlides de l’edifici representaven
alguns murs i trespols poc estables. Es patia
especialment perquè algunes de les parets
i teulades en mal estat no posessin en perill
el campanar, que sens dubte és la part més
característica i emblemàtica de l’edifici.
6 L’Hostal
Aspecte global de l'església de Sant Pere de Pierola a mitjan segle XX
No cal dir que l’església de Sant Pere de
Pierola presenta un elevat valor històric per al
nostre poble. La primera menció documental
data de l’any 1060. Segons la documentació
disponible sembla que a mitjan segle XII,
concretament el 1167, l’església va ser
refeta o ampliada seguint molt clarament els
paràmetres de l’arquitectura romànica.
Aquest temple medieval va estar operatiu fins
a mitjan segle XVIII. L’amenaça que suposava
per a la cantonada sud-occidental de l’edifici
l’erosió del turó on estava assentat, per una
banda, i l’augment del nombre de feligresos,
per altra banda, van obligar el rector i els
parroquians a fer un pensament i emprendre
l’edificació d’un nou temple, que es va aixecar
al costat mateix de l’antic, a la part nord del
turó. L’estil arquitectònic que se seguí fou el
d’un barroc de caire rural. Aquesta església
nova i la rectoria que es construí aprofitant
les restes de l’antiga van quedar integrades
en un conjunt que recorda la forma clàssica
d’una masia.
La contínua erosió del turó va fer que l’església
tornés a patir problemes al principi del segle

XIX. Però aleshores en un dels extrems de la
parròquia ja havia aparegut un nou nucli de
població els habitants del qual van voler tenir
església pròpia per evitar haver de recórrer
cada diumenge per anar a missa un llarg camí
fins a l’església parroquial de Pierola. Ens
referim al nucli dels Hostalets, la capella del
qual fou beneïda el 1852. Posteriorment, el
1868, s’hi traslladà la parroquialitat i encara
uns anys després el rector passà a residir-hi,
per la continua degradació del temple i de la
rectoria de Pierola.
A partir d’aquest moment el conjunt entrà en
una fase de certa decadència. Avançat, però,
el segle XX, la descurança, la desídia i el
gamberrisme van acabar conduint al que tots
els amics de l’indret i l’edifici més temíem.
Primer va ensorrar-se una part de l’antiga
rectoria. Després va acabar cedint el sostre de
l’església del segle XVIII. Entremig els brètols
i els saquejadors de tombes van profanar
el cementiri i les sepultures de l’església en
diverses ocasions i convertiren un paratge tan
bucòlic com aquest en un lloc sinistre.
Per sort, l’any passat, l’anterior equip de
govern municipal, amb l’alcalde d’aleshores
al capdavant, va decidir mobilitzar uns
recursos per a inversió en l’església de
Pierola disponibles en el pressupost municipal
des de feia una pila d’anys. Amb la
complicitat i implicació de la parròquia com
a propietària i també amb el suport d’alguns
veïns (cal destacar l’aportació de l’arquitecta
hostaletenca Montserrat Cucurella) va poder
Imatge de l'església després del desenrunament
posar-se en marxa un procés encarat a
intentar revertir tanta decadència. Ens n’hem
de felicitar, especialment en un poble com el
nostre, ben poc donat a la conservació del seu
patrimoni com fa anys ja va posar de manifest
l’autorització per a l’enderroc de l’edifici de
l’antiga Cooperativa, o més recentment
l’enderroc també de la masia de Cal Figueres,
o les intervencions força dubtoses sobre
alguns edificis notables del nostre poble.
Ara mateix, una visita al conjunt de l’església
de Pierola porta inevitablement el record
d’aquells versos del Mn. Cinto dedicats a les,
en la seva època, decadents i abandonades
abadies pirinenques del peu del Canigó.
Esperem que l’interès mostrat per l’actual
titular de la regidoria de cultura de l’Ajuntament
envers aquest pedaç de la nostra història eviti
al tossut campanar de Pierola haver d’entonar
aquells versos que Mn. Cinto posava en boca
dels campanars de Sant Martí del Canigó i
Sant Miquel de Cuixà i que deien:
–Campanes ja no tinc –li reponia
lo ferreny campanar de Sant Martí–.
Oh!, qui pogués tornar-me-les un dia!
Per tocar a morts pels monjos les voldria;
Per tocar a morts pels monjos i per mi.
–Caurem plegats –lo de Cuixà contesta–.
Jo altre cloquer tenia al meu costat;
rival de puigs, alçava l’ampla testa,
i amb sa sonora veu, dolça o feresta,
estrafeia el clarí o la tempestat.
Com jo, tenia nou-cents anys de vida,
mes, nou Matusalem, també morí;
com Goliat al rebre la ferida,
caigué tot llarg, i ara a son llit me crida
son insepult cadavre gegantí.
Abans de gaire ma deforme ossada
blanquejarà en la vall de Codalet;
lo front me pesa més i a la vesprada,
quan visita la lluna l’encontrada,
tota s’estranya de trobar-m’hi dret.
Vaig ajaure’m també: d’eixes altures
tu baixaràs a reposar amb mi,
I ai!, qui llaure les nostres sepultures
no sabrà dir a les edats futures
on foren Sant Miquel i Sant Martí–.
Jacint Verdaguer. Canigó [de l’Epíleg.
“Los dos campanars”]
L’Hostal
Notícies
7

Retalls d’història Notícies
Imponent i encimbellada al costat de la
riera de Pierola, s’alça la Torre, un dels
masos medievals més destacats del
nostre municipi. Se n’ha dit molt d’aquest
casal: que si era l’antic castell, que si
havia acollit l’ajuntament vell..., totes elles
afirmacions errònies i distorsionades, fruit
de la confusió inevitable originada pel pas
del temps. El cas és que les seves parets
quasi mil·lenàries han albergat els pagesos
d’un mas medieval, personatges distingits i
aristòcrates com els barons de Pierola i altres
de més desafortunats com fugitius, bandolers
i criminals.
La Torre de Pierola, que tant ha funcionat
com a mas, com a casal baronial que com a
presó, se situa dalt d’un turó sobre les cases
de l’Illa, al nucli de Pierola, al costat del camí
dels Romeus que duu a Montserrat. La seva
silueta és inconfusible, per la seva robustesa
i majestuositat. Es destaca pels seus gran
finestrals, que dibuixen antigues obertures
gòtico-renaixentistes. Cal mencionar també
l’existència de dos portals adovellats en els
quals hi figuraven els escuts d’armes de les
famílies nobiliàries propietàries.
Amb tot, cal tenir present que la Torre de
Pierola no havia estat sempre la casa dels
barons. Tal com va explicar-se en l’anterior
revista, la baronia de Pierola l’inicià Asbert
de Mediona el 1287 quan el rei Alfons II va
concedir-li el títol baronial, i en aquestes dates
medievals la casa dels barons es localitzava
8
L’Hostal
La Torre de Pierola
La Torre de Pierola
ha variat en diverses
ocasions la seva
denominació, si
durant l’edat mitjana
s’anomenava mas
Colomer, a partir del
1450 se la coneixia per
mas Golart de la Pujada.
A partir del segle XVII el
casal fou ocupat pels
Barons de Pierola, que
la batejaren amb el nom
de la Torre
al mateix Castell de Pierola, al costat de la
masia de can Palomas.
Val a dir, que la Torre de Pierola apareix
citada per primer cop el 1239. La casa va ser
venuda al Monestir de Sant Cugat del Vallès
per Bernat de Vilar i Anglesa, que la posseïa
dins la seva quadra (quadra del Vilar). La
Torre, en aquelles dates tan remotes del segle
XIII s’anomenava mas Colomer, i l’habitava la
família d’Arnau Colomer.
Més de cent cinquanta anys després, el 1404,
en Pere Plana, fill de Sant Llorenç d’Hortons,
va comprar el mas a Francesc Colomer,
descendent dels primers habitants de la
casa. La filla dels nous propietaris, Antònia
Plana, es casà amb Ponç Golart cap al 1450.
A partir d’aquell moment seria la família
Golart la que donaria nom a la casa, i que
La Torre de Pierola
apareix citada per
primer cop el 1239
va rebatejar-se amb el nom de mas Golart.
L’última referència dels Golart la trobem el
25 d’octubre de 1639, quan s’enterrà amb
tots els honors a Joana, vídua de Salvador
Golart de la Pujada. A partir d’aquell moment
els Golart desapareixien per sempre més del
mapa de Pierola i podem suposar, doncs, que
la casa va quedar abandonada
Quan els Calders es converteixen en senyors
de Pierola al segle XVII, al comprar la

Baronia, el castell que fins llavors
havia servit de casa baronial,
devia estar en estat ruïnós. Per
aquest motiu, la família Calders
va optar per traslladar la seu de
la baronia al centre del terme de
Pierola, al deshabitat mas Golart.
Els Calders, barons de Pierola,
no habitaven permanentment al
poble, però aquest fet no impedeix
que volguessin tenir una segona
residència en aquestes contrades i
essencialment tenir una seu fixa on
poder cobrar les parts de la collita
dels pagesos pierolencs, súbdits
seus.
D’aquesta manera, el mas Golart
de la Pujada, antic mas Colomer, es
converteix en el Casal dels Barons
de Pierola, i és probablement en
aquest moment, quan el mas
adquireix el sobrenom de “la Torre”. Aquesta
denominació es basa possiblement en el
caràcter senyorial que prengué el mas, ni que
fos pel fet d’albergar la màxima
autoritat del terme.
Un altre dels fets rellevants
d’aquest edifici és l’existència
de la presó. Diversos veïns del
poble la vinculen als temps de
la Santa Inquisició, la qual cosa
no pot ser provada per manca
de documentació que ho acrediti, el cas és
que fugitius, bandolers i criminals devien
fer-hi cap sense gaires contemplacions ni
complaences. Abans de les reformes de la
casa, hom podia veure-hi la reixa amb uns
dobles barrots, l’argolla per subjectar al coll
i el peu i uns peculiars gravats a la paret que
La Torre de Pierola se situa dalt d’un turó al costat mateix de la
riera de Pierola o riera major. Sota del pujol, existeix un carrer de
cases anomenades “les cases de l’Illa”, construïdes pels amos de
la Torre a mitjan segle XIX
Un altre dels
fets rellevants
d’aquest edifici
és l’existència de
la presó
els captius devien entretenir-se a dibuixar
mentre complien condemna: hi apareixien
xifres i galeres, com aquell qui compta metò-
dicament els dies que li falten per
poder sortir i rememora el vaixell
com a símbol de llibertat, o qui sap
si havien estat mercenaris i ara eren
captius de guerra...?
Sigui com sigui, la casa va passar
dels Calders a mans de la família
Dalmases el 1689, any en què
Pau de Dalmases i Castells, un ric mercader
barceloní, la comprà. Els Dalmases s’havien
fet un lloc molt important dins la burgesia
mercantil i comerciant de la Barcelona del
segle XVII. El seu fill, Pau Ignasi de Dalmases
i Ros, que heretà el títol de Baró de Pierola
així com gran quantitat de condecoracions i
Un baluard tancava la petita
plaça que existia davant la
Torre, un espai empedrat amb
còdols de riera. Al portal de la
Torre encara pot apreciar-s’hi
l’escut d’armes d’alguna de les
nissagues baronials de Pierola.
L’Hostal
Retalls d’història
Notícies
9

Retalls d’història Notícies
10
L’Hostal
títols nobiliaris, fou ambaixador de Catalunya
a Anglaterra durant el conflicte de Successió
que culminà amb la desfeta de l’onze de
setembre de 1714. Tanta és la rellevància
d’aquest individu, que hem optat per dedicarli
un capítol concret en aquest número de
l’Hostal, en la secció Hostaletencs Singulars.
Després de Pau Ignasi, els Dalmases es
continuaren transmetent la baronia de Pierola
generació rere generació. Així és que un
dels membres en posseir-la fou en Marià de
Dalmases i Sans, el qual fou enterrat a Pierola
en unes circumstàncies i context sorprenents.
A tall d’anècdota històrica, el rector de Pierola
de l’època, Mn. Pere Solanllonch en un text
de l’any 1811 que s’ha conservat en els llibres
de l’Arxiu Parroquial, i en plena Guerra del
Francès, explica que el baró de Pierola Marià
de Dalmases fa un testament en el qual exposa
que s’ha de morir i que el seu cadàver no podrà
ser traslladat a Barcelona, ja que està ocupada
per les tropes franceses, per tant, demana
ser traslladat i enterrat momentàniament a
l’església de Pierola, poble d’on ell era senyor,
mentre la Guerra del Francès no s’acabi. El
mossèn detalla on es construirà la tomba i
transcriu allò que passa quan li arriba, des de
Tarragona, la comitiva funerària amb el difunt.
Quan el conflicte finalitzés, el baró havia de
ser enterrat a Santa Maria del Pi, església on
els Dalmases tenien la tomba familiar.
El cas és que la voluntat d’en Marià de
Dalmases mai s’arribà a complir. Val a dir
que les greus dificultats per les que passava
el Principat de Catalunya segons conta
Mn. Solanllonch, es refereixen a la invasió
napoleònica de la Guerra del Francès (1808-
1814). Un cop acabat el conflicte, pels motius
que fossin, les despulles del noble van
reposar en pau per sempre més a l’Església
de Sant Pere de Pierola. Qui diu per sempre
més diu fins que algun brètol, per no dir
algun assaltador de tombes, la va profanar
tot rebentant la llosa de marbre blanc que
contenia la inscripció: família Dalmases, amb
alguna intenció més que de gamberrisme, de
robatori d’algun bé valuós.
La Torre de Pierola, des que la varen comprar
els Dalmases el 1689 ha pertangut sempre
a la mateixa família, ja que els actuals
propietaris, els Fontcuberta, s’emparentaren
el 1863 amb els Dalmases quan la Baronessa
de Pierola, Carme de Dalmases Olivart es
casà amb Carles Fontcuberta i Parramon. Els
seus descendents, que l’habiten actualment,
hi han dut a terme una profunda restauració
i continua dominant, imponent des del turó,
part de la Vall de Pierola.
Jordi Parcerisas i Valls
Nota: Aquest article ha estat elaborat amb la
col·laboració d'Eugeni Jané, Josep Tèrmens i
Francesc Valls, els quals han aportat tant els seus
coneixements com documentació i imatges sobre
el tema.

Centre d'Estudis
Musicals (CEM)
Cal Maristany
Qui som?
El Centre d’Estudis Musicals (CEM) Cal
Maristany és una associació sense ànim
de lucre que va néixer l’any 2005 arrel
d’una proposta de l’Ajuntament dels
Hostalets de Pierola per oferir un programa
d’ensenyaments musicals bàsics als nostres
veïns. En la història del CEM cal destacar
que en els seus orígens va estar vinculada a
l’escola de música de Piera que ja portava
una certa trajectòria. El curs 2010/2011 es
van ocupar les instal·lacions actuals a l’edifici
de Cal Maristany. Durant aquests anys l’oferta
bàsica d’aquest centre ha anat creixent en
Què fem?
El CEM Cal Maristany ofereix un ampli
programa d’ensenyaments musicals que
abraça la majoria d’estils i gèneres musicals
com el pop, rock, clàssic, tradicional, etc.
Els alumnes reben classes individuals amb
una duració determinada en funció de
la seva edat i nivell per aprofundir en els
mitjans tècnics i expressius de l’instrument
i classes col·lectives per compartir i rebre
tota la informació que només en grup es pot
Què ens agradaria?
Des del CEM Cal Maristany animen a tots
els veïns que tinguin inquietuds musicals a
conèixer l’escola i ser-ne part activa.
Podem viure la música des de diferents
vessants; activament tocant un instrument
o cantant, o bé gaudint de les diferents
funció de dos factors: La implantació de
nivells més elevats fins al punt d’impartir
estudis de grau mitjà i la demanda i posterior
oferta d’un ampli ventall d’instruments i
formacions.
En aquets moments l’escola compta amb més
de 80 alumnes, 11 professors i s’ofereixen
estudis en 12 instruments: piano, flauta,
saxo, clarinet, bateria, percussió, guitarra
espanyola, guitarra elèctrica, violoncel, violí,
baix elèctric, acordió, a més de cant líric i
cant modern.
aconseguir. No importa l’estil o l’estètica,
l’important és el vehicle expressiu: la música.
D’altra banda, l’escola també organitza
sortides i intercanvis amb altres centres:
1es. Orquestrades (2011), Trobada de flautes
(2011), Trobada de saxos (2012) i participa
activament en la majoria d’actes de la nostra
vila (Sant Jordi, Santa Cecília, La Flama o el
Correllengua).
audicions solistes o de grup que ofereixen
els alumnes i professors de l’escola al llarg
del curs escolar.
Us hi esperem!
L’Hostal
Política
Una mica d’història Aprenent amb...
11

Trepitjant els Política camins
12 L’Hostal
Del pla de la bassa a la riera
de Claret i Serra de l'Ocata
Camí de can Cartró
...a les voreres s’imposen les canyes
com a única vegetació, formant un
atapeït entreteixit que serveix de
protecció pels costats perquè la riera
no es pugui eixamplar i malmetre
les terres de conreu.
Riera de Claret
La ruta que descriurem està
situada a l’est del poble i té
una durada de dues hores,
amb un recorregut bastant planer i un
camí en molt bones condicions.
Iniciem la caminada en el parc de Can
Ponsa en direcció al camí que passa pel
costat esquerre del cementiri. Un cop
superat, arribem a un indret anomenat
el pla de la Bassa. En el paisatge que
ens envolta s’alternen la vinya i molts
arbres fruiters i es pot gaudir d’una vista
impressionant amb la perspectiva, al
fons, de la muntanya de Montserrat.
Seguint camí avall, comencem a baixar
la costa del Roviralta que era molt
important en el passat, ja que era el
camí per on els carros podien accedir
a les terres de conreu dels costats de la
riera, anomenades illes, i també a l’altra
riera de Can Paret. Al setembre, quan
es traginaven els raïms amb carros, els
carreters havien de vigilar molt per tal
de no trobar-se a mitja costa, atès que
l’encreuament resultava molt dificultós.
Els costats de la costa estan poblats
de bosc de pi blanc, tot i que en la part
baixa, tocant a la riera, es veu un camp
sembrat. Arribem a la Riera de Claret,
també dita popularment de Can Mata,
que neix en la part nord del municipi
sota la masia de Can Carreras.
Anant riera avall, podem veure que la
vegetació de ribera és molt variada en
aquest tram, amb arbustos de mata,
motes de joncs, roures, pollancres i
moltes canyes. Al cap de poca estona
de caminar arribem a l’inici de la
costa de Can Mata, que puja per
sota de l’abocador fins a la carretera
d’Esparreguera.
Seguint per la riera, comprovem que,
cada cop més, a les voreres s’imposen
les canyes com a única vegetació,
formant un atapeït entreteixit que serveix

Vinya emparrada i, a sota, vinya plantada amb herba
Can Cartró i, a sota, les ruïnes de l'Ocata
de protecció pels costats perquè la riera
no es pugui eixamplar i malmetre les
terres de conreu. Un tros mes avall i a la
dreta, agafarem el camí que puja cap a
Can Cartró.
Aquest camí és molt pintoresc perquè
comença planejant entremig d’una
roureda i, a poc a poc, es va enfilant
en una pujada envoltada de bosc.
De sobte, ens sorprenen unes grans
plantacions de vinya amb la simetria
dels seus ceps emparrats i molt ben
conreats. També es curiós que a la altra
banda del camí la vinya estigui plantada
d’herba (civada) entremig dels ceps per
combatre les plagues.
Un cop arribats a dalt de la carena
trobarem les ruïnes de l’antiga casa de
Can Cartró, on encara es pot veure la
paret de tapia que era la construcció
habitual de l’època. Seguirem amunt
per la Serra de l’Ocata fins arribar
a les restes de les parets d’aquesta
masoveria. Des d’aquí i fins arribar al
poble, el paisatge és ara tot de vinya
a banda i banda del camí. Per acabar
aquest recorregut entrarem al poble pel
polígon industrial fins tornar al punt de
partida, el parc de Can Ponsa.
Creiem que aquesta és una caminada
molt interessant per conèixer un
tros més dels nostres camins, tan
plens d’històries dels pagesos que,
encara no fa tants anys, els feien a
peu diàriament per anar al conreu de
les seves terres i que avui ens donen
el plaer de trepitjar-los gaudint d’un
entorn que ens transmet pau i serenor.
Text: Josep Llopart Isart
Itinerari: Jaume Valls Tutusaus
Fotografies: Lluis Juan Samsó
L’Hostal
Trepitjant els Política camins
13

Activitats empresarials Política
14 L’Hostal
Ca la Goretti
“El que sempre
he volgut és
oferir un menjar
com el que es
feia a casa de
tota la vida!
exclama la
Goretti.
”
Als Hostalets de Pierola el bar restaurant Ca
la Goretti és, juntament amb el Casal Català,
un dels locals de restauració més antics del
poble. Goretti Raventós Millaret va ser la impulsora
d’aquesta empresa.
El negoci de la restauració ha assolit un gran
desenvolupament i ha esdevingut molt competitiu a
Catalunya. L’any 2009, segons dades de l’Idescat, hi
havia 13.773 establiments amb uns ingressos de gairebé
4.000 milions d’euros. Per tant, no és un sector que es
pugui subestimar. Cada restaurant ofereix un producte
diferenciat adreçat a un perfil de clientela diferent. Entre
tots aquests milers d’establiments trobem el restaurant
del poble Ca la Goretti, que ja compta amb 25 anys de
vida.
Després d’haver portat la concessió del Casal Català
i haver ajudat a posar en marxa el desaparegut bar
l’Entrada, la Goretti va decidir crear el seu propi negoci.
Pel pont del Pilar de 1987 Ca la Goretti va obrir les portes.
El local originari estava situat davant de l’actual. Era un
establiment molt més petit, recollit i familiar. Però de
seguida va ser insuficient per encabir-hi tota la clientela
que el freqüentava. La cuina, massa petita, va traslladarse
a dalt les golfes de la casa. Per anar a buscar un plat
s’havien de pujar 52 escales! Després de 5 anys, el juny
del 1993, va obrir el local actual, molt més gran i ampli i,
sobretot, còmode.
Una trajectòria que, aquest 2012, ens porta l’efemèride
i el reconeixement de 40 anys de la Goretti treballant en
el món de la restauració i la seva satisfacció per la feina
feta.

Els efectes de la crisi
En aquests últims anys el restaurant passa
per uns moments difícils, la crisi ha reduït
dràsticament el nombre de clients. El local
té una clientela molt variada: joves, jubilats,
estiuejants o famílies del poble. Però sobretot
destaquen grups nombrosos de treballadors
que hi van a l’hora de dinar i que abans
omplien el local. «Les empreses han tancat i
molts dels treballadors que venien a dinar fa
5 anys ara ja no treballen» explica la Goretti.
La crisi també ha destruït molts llocs de
treball al sector de la restauració. I Ca la
Goretti n’és un exemple més. En les èpoques
més esplendoroses del restaurant hi havia
fins a 11 persones entre tot el personal del
restaurant. Ara, a més de la mestressa, hi ha
quatre treballadores.
La situació econòmica està portant molts
problemes als petits negocis familiars, com
és el cas d’aquest restaurant. Si ens centrem
al poble, en els últims 5 anys s’han intentat
obrir dos locals de restauració però cap dels
dos ha tirat endavant. Tot i la situació adversa,
la Goretti segueix endavant. Ara ha posat
en marxa un nou projecte d’una terrassa al
costat del restaurant. «Ja feia molts anys que
volia fer-la i finalment m’he decidit, encara
que la situació actual m’ha espantat una
mica» comenta. Aquest estiu encara no podrà
obrir-la perquè li falten permisos i papers
diversos.
Futur del restaurant
La Goretti encara no sap com serà el futur del
negoci. Fa cinc anys va tenir l’oportunitat de
vendre l’establiment però finalment l’operació
no es va poder tancar. Tot i així, la mestressa
confessa que si se li torna a presentar
l’oportunitat de vendre el local ho farà. «És un
espai molt ampli, amb dos pisos, soterrani
i golfes. Podria servir per a moltes altres
activitats a part de restaurant».
Cuina casolana
El restaurant no busca la innovació amb nous
plats i receptes. L’estratègia és seguir fidels
a la cuina de tota la vida: els plats típics de
la cuina catalana i la dieta mediterrània, com
s’observa en els menús de diferents anys. «El
menjar que oferim no té res a veure amb
restaurants com el Bulli, els nostres plats
són molt més de batalla» comenta. Un dels
punts forts i factor a favor del restaurant és la
gran varietat de menjar que ofereix. I en mig
d’aquesta conversa sobre les característiques
de la seva cuina diu: «No et pots imaginar
l’èxit que arriben a tenir els peus de porc!».
Marta Valls Ribas
L’Hostal
Activitats empresarials Política
15

Racó fotogràfic Política
16 L’Hostal
T'agrada la fotografia?
Comptem amb tu!
Anna Fenoy i Jordi Castells
Ester Bofarull
Eugeni Jané
RACO FOT
`
Ester Bofarull
Primav

OGRAFIC `
Tens sempre a mà la càmera o el mòbil per captar aquell moment, aquell espai, aquella situació,
aquella llum...? O tal vegada esperes amb paciència el moment idoni per fer la teva foto?
Aleshores, aquest és el teu racó!
Posa títol a les teves fotos dels Hostalets i fes-les arribar a: comunicacio@elshostaletsdepierola.cat
Ester Bofarull
Jordi Parcerisas i Valls - Flor de presseguer
Maribel Sanpere Ponnou
era al camp de dalla 2012
Fons: posta de sol als Hostalets
Aurèlia Hernández Moyés - Carrer Església
Ester Bofarull
Racó fotogràfic Política
Jordi Ruiz Parcerisas
L’Hostal
17

Connecta't! Política
18 L’Hostal
La recerca de feina
en temps d'internet
Fa uns 20 anys, quan jo em vaig
incorporar al mercat laboral, la
cerca de feina consistia en comprarse
els diaris del diumenge i passar-se el matí
llegint i marcant aquells anuncis Clasificados
que podien interessar. Un cop els tenies
seleccionats, o bé enviaves el currículum
vitae per correu postal o havies de presentarte
a un lloc concret per entregar-lo en mà.
Avui en dia, aquesta manera de buscar feina
sembla «ancestral» ja que, com en tots els
altres aspectes de la nostra vida, la tecnologia
s’hi ha fet el seu lloc. Les ofertes de feina es
troben a Internet, on hi ha nombrosos portals
on les empreses hi posen les seves ofertes
de feina i els candidats s’hi poden inscriure.
Aquesta nova manera de fer estalvia temps,
esforços i diners tant a les empreses com als
candidats. A les empreses perquè mitjançant
les eines de filtratge poden destriar fàcilment
aquells candidats que compleixen amb els
requisits que necessiten i els que no. I als
candidats, perquè sense moure’s de davant de
l’ordinador poden inscriure’s a tantes ofertes
com vulguin. Evidentment, les Empreses
de Treball Temporal (ETT) i les empreses de
selecció de personal també s’han pujat a
aquest tren i gestionen les seves ofertes des
de les seves pròpies webs a més de treballar
en portals especialitzats en la recerca de feina.
De webs per cercar feina n’hi ha molts, però
tots segueixen una mateixa dinàmica: el
candidat ha de crear-se un usuari, assignarli
una contrasenya i emplenar tots els camps
que se li requereixen. Aquests inclouen
les seves dades personals, formació,
experiència laboral, el coneixement d’idiomes
i, darrerament, s’inclouen també les habilitats
que un considera que té. Tot això acompanyat,
si es vol, d’una fotografia o, fins i tot en algun
cas, d’un vídeo de presentació del candidat.
Inscriure’s en aquests portals, en la seva
modalitat bàsica no suposa cap cost per
al candidat, però en molts casos hi ha la
possibilitat de poder accedir a alguns serveis
específics que ofereixen aquests portals que
sí que són de pagament. Així podem arribar a
saber amb quins altres candidats competim o

ebre l’estat de la candidatura mitjançant un
missatge sms al mòbil.
Gairebé tots aquests portals s’han convertit,
a més, en una plataforma d’anuncis de cursos
de formació i de publicitat en general, la qual
...el fet que les empreses
busquin informació dels
candidats escollits en
aquestes xarxes socials,
ha provocat que es parli
de l’anomenat perfil
professional...
cosa aporta una font d’ingressos important
per aquests webs.
Actualment, molts d’aquests portals han
creat les eines necessàries per enllaçar una
part de l’àrea privada del candidat amb un
perfil públic en les principals xarxes socials.
El gran ús d’aquestes últimes, i el fet que les
empreses busquin informació dels candidats
escollits en aquestes xarxes socials, ha
provocat que es parli de l’anomenat perfil
professional, que igual que la nostra biografia,
ens acompanyarà en la nostra imatge virtual
a Internet.
Al costat d’aquests webs de cerca de feina
«més tradicionals» com podria ser Infojobs,
Laboris o Infoempleo en trobem d’altres que
es basen més en aquest concepte de perfil
professional i que tenen un funcionament
més proper al de les xarxes socials com
podria ser LinkedIn que serveix de plataforma
per contactar amb altres professionals del
nostre àmbit o amb empreses que busquen
professionals i que, mitjançant els contactes
propis, un pot ampliar la seva xarxa de
coneguts.
Gemma Chalé
Connecta't! Política
L’Hostal 19

Política Natura
20 L’Hostal
Alerta amb
l'escarabat de
la palmera!
Ja ha arribat als Hostalets de Pierola
l’escarabat morrut de la palmera. El
primer arbre afectat al nostre municipi
ha estat la palmera centenària del pati de Can
Valls, de la qual ja no podrem gaudir perquè va
haver de ser talada per tal d’evitar contagis.
La plaga, originària del sud-est asiàtic, va arribar
al nord d’Àfrica i va entrar a la Península Ibèrica
pel sud i llevant. La seva difusió va ser afavorida
per la importació de palmeres d’Egipte i altres
països sense el corresponent passaport sanitari
per cobrir les demandes del boom urbanístic.
Per tant, cal vigilar les palmeres, especialment
les espècies datilera i canària que són més
sensibles, perquè tot i que hi ha tractaments
preventius, si la palmera ja mostra símptomes
externs com l’assecament de les fulles centrals
de la corona significa que la malaltia és en estat
molt avançat i els tractaments fitosanitaris no són
gaire eficaços. El Servei de Sanitat Vegetal de la
Generalitat de Catalunya aconsella, en aquests
casos, la tala i destrucció ràpida mitjançant la
crema de les palmeres afectades per evitar la
dispersió de la plaga.
Joan Raventós Millaret
Can Valls, abans i després
El capoll i l'escarabat de la palmera, que vola uns 600 metres

Conill amb
sípia
Montserrat Jeremías
(recepta de l’Escola de
Cuina Montserrat)
Ingredients:
- 1 conill petit tallat a
vuitens
- 300 g de sípies
mitjanes,
- 2 cebes
- 4 grans d'all
- 250 g de tomàquets
madurs
- ½ carbassó
- 1 ramet d'herbes (llorer,
farigola, julivert)
- 1 pebrot verd
- 1 pebrot vermell
- 4 patates mitjanes
- 500 ml de brou de carn
- 150 ml de vi negre
- oli, sal i pebre
Picada:
- El fetge del conill
- 20 g d'ametlles
- 5 g d'avellanes
- ½ copeta de vi negre
- julivert
- 1 gra d'all
Pastís
de xocolata
Ulla Jacobsen
Ingredients:
- 200 g de xocolata de
cobertura
- 200 g de sucre
- 125 g de farina de
rebosteria
- 125 g de mantega
- 5 ous
- 1 culleradeta de llevat
- mantega per al motlle
Elaboració:
1. Daurar el conill en una cassola amb
una mica d'oli calent. Reservar.
2. Daurar la sípia en el mateix oli. Reservar.
3. Ofegar la ceba tallada petita i quan comenci a agafar
color afegir els alls picats, donar un parell de voltes i
abocar el vi negre.
4. Deixar reduir i afegir els tomàquets triturats. Coure
uns minuts i tirar el carbassó, els pebrots i les
patates, tot tallat a daus.
5. Quan les verdures estiguin una mica toves, tornar
a posar a la cassola el conill i la sípia i cobrir amb
el brou. Salpebrar i posar el ramet d'herbes. Tapar i
deixar fer a foc suau.
6. Quan el conill ja estigui tendre, picar al morter 1
gra d'all amb una mica de julivert, anar afegint
d'una en una les ametlles i les avellanes pelades i
seguidament el fetge del conill.
7. Diluir-lo amb la mitja copeta de vi negre, afegir la
picada a la cassola i deixar-ho coure 10 minuts més.
Elaboració:
1. Preescalfar el forn a 180º.
2. Fondre la mantega i la xocolata i barrejar fins que quedi
ben emulsionat. Deixar que es refredi una mica.
3. Batre els ous amb el sucre fins que doblin el seu volum,
afegir la farina tamisada amb el llevat, barrejar bé i
finalment incorporar la xocolata fosa.
Mesclar bé i abocar en un motlle enfarinat
(untat amb mantega i empolvorat amb farina).
4. Posar al forn uns 30-40 minuts (depenent del
forn). Comprovar que està fet punxant amb
un escuradents que ha de sortir sec.
5. Es pot servir empolvorat amb xocolata en
pols, xocolata ratllada o sucre glas, amb nata
muntada o amb un coulis de fruites vermelles.
Vols compartir els teus secrets culinaris? Quina és la teva especialitat?
Ets el rei o la reina de les postres? Aquest espai està destinat a totes
aquelles persones que vulguin compartir les seves receptes de
cuina. Si vols col·laborar-hi envia la teva recepta a
comunicacio@elshostaletsdepierola.cat
L’Hostal
Cuinar Política avui
21

Viure bé, viure en Política salut
22 L’Hostal
Toxoplasmosi, gats i embarassades
Per evitar el perill d’un
possible contagi dels
nostres gats podem
prendre unes senzilles
mesures com:
- Alimentar-los amb
menjar preparat
(pinso o llauna)
- Restringir-los
l’accés no controlat
a l’exterior
- Evitar que es
mengin petites
preses que hagin
caçat
Un dels períodes més importants en
la vida d’una dona és, sens dubte,
la gestació d’un fill; es tracta d’una
època de gran alegria i esperança, però també de
preocupació i inseguretat, sobretot per la salut i el
benestar tant del nadó com de la mare. A aquests
temors s’hi suma, en el cas de conviure amb un
gat, la por a contraure una malaltia que s’anomena
Toxoplasmosi.
La toxoplasmosi és una malaltia parasitària,
provocada per un protozou anomenat Toxoplasma
gondii, que pot infectar a totes les espècies de
sang calenta. En el cas de les persones produeix
un quadre de malaltia lleu, amb simptomatologia
inespecífica, com febre i dolor generalitzat, semblant
al que podria ser una grip, excepte en les dones
embarassades en les que la infecció pot causar un
avortament i greus malformacions congènites (de
naixement) en el fetus.
Quan un animal contrau la malaltia, el paràsit queda
enquistat a la seva musculatura (la carn), i només
són els felins, i entre ells els gats, la única espècie
en la que el paràsit produeix ous en el seu intestí
(budell) que s’eliminen amb les femtes. Tot i això,
les femtes han de passar un mínim de 24 hores al
terra o a la sorra, a temperatura ambient, perquè
aquests ous (que són microscòpics), es transformin
en infectius, i puguin contagiar a d’altres individus.
Els ous poden romandre a l’ambient durant mesos
o anys, poden contaminar la terra i les aigües, i així
passar també als cultius de fruites i verdures.
El gat només pot patir la toxoplasmosi un cop
durant la seva vida i eliminarà els ous (es a dir,
tindrà capacitat per a infectar) aproximadament
durant els 20 dies després d’haver-se infectat ell.
Amb un simple anàlisi de sang es pot saber si el gat
ja ha patit la malaltia i està immunitzat, si la pateix
en aquest moment, o si, pel contrari, es pot infectar
en un futur.
Els gats poden adquirir la infecció de diverses
maneres: menjant carn crua o petites preses que
hagin pogut caçar, tenint contacte amb femtes
d’altres gats, bevent aigües contaminades, i també
durant la gestació i la lactància. Per evitar el perill
d’un possible contagi podem prendre unes senzilles
mesures com:
-Alimentar-los amb menjar preparat (pinso o llauna).
-Restringir-los l’accés no controlat a l’exterior.
-Evitar que es mengin petites preses que hagin
caçat.

En el cas de les persones, quan s’infecten
per la toxoplasmosi es creen anticossos
(defenses) i també queden immunitzades de
per vida. Com a part del control sanitari de les
dones gestants, en la primera visita mèdica es
fa un anàlisi per detectar si tenen anticossos;
si el resultat és positiu, vol dir que ja han patit
la malaltia i que no hi ha cap risc. És en el cas
de que surti negatiu quan s’han d’extremar les
mesures de seguretat per evitar un possible
contagi.
La infecció es produeix sempre a través de
la ingesta (per la boca), ja sigui dels ous
eliminats amb les femtes d’un gat, o dels
quists de toxoplasma que es troben a la carn
de qualsevol animal infectat; per tant les
principals formes de contagi són:
-Menjar carn crua o poc cuinada.
-Menjar fruites o verdures fresques no
rentades adequadament.
-Realitzar tasques de jardineria sense guants
i introduir després els dits a la boca.
-Tocar femtes de gat amb les mans i introduir
després els dits a la boca.
Les recomanacions per tal de prevenir la
toxoplasmosi van dirigides a tota la població,
però sobretot a les dones, tant a les gestants
com a aquelles que estan planificant tenir un
fill en un futur pròxim:
-Menjar la carn ben cuita, o congelarla
prèviament a -20ºC (congeladors de 4
estrelles) durant 2 dies.
-No menjar embotits crus (tipus fuet, llonganissa
o pernil salat).
-Rentar adequadament les verdures i hortalisses
amb lleixiu d’ús alimentari abans de
consumir-les.
-Utilitzar guants per les tasques de jardineria.
-Netejar diàriament la safata de la sorra sanitària
dels gats utilitzant guants i rentant-se bé
les mans després.
-Mantenir sempre una bona higiene de
les mans rentant-les bé amb aigua i sabó,
principalment abans i després de manipular
els aliments i abans dels àpats.
Està demostrat científicament que el contagi
de la toxoplasmosi pel contacte directe
amb un gat és altament improbable, perquè
s’haurien de donar totes i cada una de les
circumstàncies següents:
-Que la persona no hagi passat abans la
malaltia.
-Que el gat s’infecti per primer cop amb la
toxoplasmosi i que estigui dins els 20 dies en
que elimina els ous del toxoplasma amb les
femtes.
-Que les femtes portin més d’un dia i menys
de 5 a la sorra o al terra.
-Que es manipulin les femtes amb les
mans (sense guants), i que posteriorment,
sense rentar-les, es toquin els aliments o
s’introdueixin els dits a la boca.
Per tant i en conclusió: no existeix cap motiu
per deixar de conviure amb normalitat amb
les nostres estimades mascotes.
Núria Pujol
Veterinària
Viure bé, viure en Política salut
L’Hostal 23

Hostaletencs singulars Política
24 L’Hostal
Pau Ignasi de Dalmases Ros
(1670 - 1718)
Un ric i il·lustre
baró de Pierola a
l’ambaixada del
Principat a Londres
Sense cap mena de dubte aquest
personatge és el més destacat de
tots els que han passat pel nostre
municipi. Pau Ignasi Dalmases va nàixer en el
si d’una important família de comerciants que
formaven part de la burgesia mercantil de la
Barcelona del segle XVII.
El seus ascendents, entre ells el seu pare,
Pau de Dalmases Castells, havien catapultat
aquesta família de paraires, originaris de Sant
Martí Sesgueioles (Anoia), al cim de la classe
econòmica dirigent del país.
Probablement els Dalmases, juntament amb
els Feliu de la Penya, eren les dues famílies
que dominaven els grans negocis de la capital
catalana. Un dels seus membres, Narcís Feliu
de la Penya, s’havia interessat per l’impuls
econòmic que prenia Catalunya després d’uns
segles de decadència, tot parlant de l’Au
Fènix catalana com a símbol de ressorgiment
nacional.
Com a paraires que eren, els Dalmases es
dedicaven a comprar i preparar la llana,
abans que fos convertida en teixits. El 1655
el seu avi havia fundat una botiga al carrer
Llibreteria, un comerç que ben aviat prendria
la força suficient com per permetre el comerç
de llana amb Sardenya.
Valent-se de la posició assolida pel fundador
del negoci, el seu fill, Pau Dalmases Castells,
no li va ser complicat iniciar-se en el món
dels negocis, i ben aviat va passar a ser un
dels principals negociants de Barcelona. A
banda d’ impulsar la botiga familiar, Dalmases
va dedicar-se als negocis particulars que el
van portar a comercialitzar amb Sardenya,
Marsella i Gènova.
Va casar-se amb Caterina Ros, filla única
d’un noble cavaller barceloní. Un matrimoni
que resultaria molt afortunat i que li permetia
reafirmar el seu prestigi no solament comercial
sinó aristòcrata. D’aquesta unió en nasqué
el nostre protagonista, en Pau Ignasi de
Dalmases i Ros, el 1670.
El benestar econòmic dels Dalmases va
voler-se compaginar amb un prestigi social
que estigués a l’alçada del seu poder, així
és que el 1689, compraren entre altres títols
nobiliaris, la Baronia de Pierola. L’any 1692,
el mateix rei Carles II li concedí el privilegi de
cavaller.
L’any 1690, Pau Ignasi contragué matrimoni a
l’església de Santa Maria del Mar amb Maria
Marta de Vilana i de Cordelles, filla d’uns
importants mercaders barcelonins naturals
d’Esparreguera.
Anys abans, el 1688, Pau Ignasi s’havia
doctorat en arts i filosofia, preludi que aquest
Dalmases no s’interessaria pel món comercial,
i en efecte, Pau Ignasi va abandonar els

negocis familiars per la política. Tan és així que
el baró de Pierola va desenvolupar una brillant
trajectòria intel·lectual que culminà amb la
creació de l’Acadèmia dels Desconfiats, un
grup format per eclesiàstics i nobles, tots
ells il·lustrats, amb inquietuds històriques,
culturals i literàries.
El vincle que Pau Ignasi, com a baró de
Pierola, tenia amb el nostre municipi es
limitava bàsicament a les comptades estades
que devia fer a la Torre de Pierola, amb motiu
de recaptar impostos i qui sap si trobava en
aquestes terres un bon lloc per l’estiueig, que
tenim constància que practicava.
Quan el rei Carles II morí sense descendència,
s’esdevingué un greu problema successori
sobre qui havia d’ocupar el tro de la
Monarquia Hispànica. Els dos candidats,
Felip de Borbó i Carles d’Àustria, acabaren
per dividir tota Espanya en dos blocs, entre
partidaris filipistes i austriacistes, divisió
que desencadenà la Guerra de Successió.
La Corona d’Aragó, amb el Principat de
Catalunya al capdavant, van donar suport al
pretendent Carles d’Àustria.
Tot i els primers contactes amb Felip V, Pau
Ignasi de Dalmases es declarà plenament
austriacista. Davant d’aquesta fidelitat,
l’aspirant al tro espanyol el recompensà amb
el Marquesat de Vilallonga l’any 1709.
A causa de la greu situació de guerra que patia
el país, Pau Ignasi de Dalmases fou designat
ambaixador a Anglaterra. Les gestions del
baró de Pierola, tanmateix, toparen amb la
passivitat de la cort anglesa. Finalment, el
1713, Anglaterra pactà la pau amb França.
Un fet de traïció que deixava Catalunya sola
davant la França i la Castella dels Borbons.
La resistència catalana fou notable, fins
que finalment l’onze de setembre de 1714,
Barcelona va caure en mans dels partidaris
de Felip V. La resolució de la guerra portaren
a Pau Ignasi a l’exili. Després d’uns mesos a
Londres, la Haia i París, la seva sol·licitud de
perdó i d’adhesió a Felip V van ser admeses
i van permetre-li el retorn a Barcelona i a les
seves activitats literàries, en les quals va
El Palau Dalmases,
situat al carrer
Montcada, al cor del
Barri de la Ribera,
centre neuràlgic
de la Barcelona
comercial de l’edat
Moderna, era la seu
de l’Acadèmia dels
Desconfiats i de la
seva casa familiar
refugiar-se fins a la seva mort el 1718, deixant
vídua i vuit fills.
Al tornar de l’exili, Pau Ignasi es trobà
amb bona part de la família morta i casa
seva, ubicada al Palau Dalmases del carrer
Montcada, parcialment destruïda, tot plegat
per culpa dels efectes del setge que patí
Barcelona. El nou rei, Felip V, va desposseir-lo
de tots els seus títols austriacistes, però no li va
confiscar els seus béns. Després de la guerra,
el nom de la família desapareix de l’àmbit
dels negocis i de les altres esferes polítiques
i socials. Els seus descendents, continuadors
de la Baronia de Pierola, seguiran des d’un
segon pla els bons auguris econòmics que el
segle XVIII prometia a Catalunya.
Jordi Parcerisas i Valls
Hostaletencs singulars Política
L’Hostal 25

Fem Política festa
Carnestoltes
26
Caminada Colla Pa i Trago
L’Hostal
VII Campionat SlotCatalà
FES
IV Trobada de
Exposició Catalunya Terra Pagesa
Festa de l'Esport

Saxos Limnos
Setmana Santa:
Ballada de sardanes
Caramelles
Festa de la Vellesa
Sant Jordi:
Lectura pública de Pere Calders
CEM, Cantata de la llegenda de Sant Jordi
Anoia
Railway
TES
Aplec
de
Pierola
Visita al Casal
de Gironella
L’Hostal
Fem festa
27

Amb identitat Política pròpia
28
La Colla Pa i Trago
A la vida diària d’un
poble, per petit que
sigui, sempre hi ha
hagut persones, entitats o col·lectius que
s’han mobilitzat per gaudir d’una activitat
i compartir-la amb la resta de veïns. Són
aquestes coses que desinteressadament, per
convicció o pel simple fet de passar-ho bé,
s’han mantingut al llarg dels anys. Activitats
de caràcter polític, associatiu, cultural,
esportiu o de lleure en diferents camps, són el
que fan gruix i configuren identitats i costums,
que reflecteixen un segell de poble. Abans de
l’arribada de les noves tecnologies, era més
corrent que en pobles petits i també més
grans, molta gent formés part d’alguna de les
activitats esmentades. Ser soci d’una entitat
cultural del poble, formar part d’un grup de
teatre, o d’una coral, participar en el futbol
local com a jugador o ser-ne soci, formava
part de la vida popular de la població.
Al llarg dels últims quaranta anys tot això ha
canviat. Els costums i els espais de lleure es
viuen d’una altra manera. La televisió, Internet
i tot el que envolta l’era digital, arrossega
de forma majoritària als ciutadans i fa que
cada cop els costi més participar en actes
i en activitats en que la seva presència i
participació és del tot imprescindible. La gent
L’Hostal
passa les hores de lleure dispersadament,
costa més adquirir compromisos i això fa més
difícil mantenir una activitat local.
La colla del Pa i Trago va iniciar, ara fa vinti-dos
anys, una d’aquestes activitats. El seu
principal argument era fer conèixer i reviure
costums del passat i present, que al llarg del
temps han anat canviant. La il·lusió de tota
la colla que integrem aquesta associació era,
i continua sent, transmetre tot el contingut
del nostre passat en allò que ens sentim
identificats, passar-ho bé i compartir-ho amb
tothom qui ho vulgui.
Vàrem començar amb una festa que era la que
ens identificava més amb el nostre passat,
quan la majoria de la població es dedicava al
conreu de la vinya. I va ser l’11 d’octubre de
1991 quan vàrem fer la 1a Festa de la Verema.
Festa que ja portem celebrant 21 anys.
També la Festa de l’Arbre va ser protagonista
durant vuit anys. Vàrem fer participar a molta
gent, plantant arbres, sent la més rellevant, la
Plantada d’Oliveres el dia 17 de març de 1991
a la plaça que porta el seu nom.
Des de fa uns anys també organitzem
caminades pels camins del terme per
conèixer els indrets i els noms populars
per on passegem. Sempre en totes les
activitats es procura, mitjançant exposicions

La il·lusió de tota la colla
que integrem aquesta
associació era, i continua
sent, transmetre tot el
contingut del nostre
passat en allò que ens
sentim identificats,
passar-ho bé i
compartir-ho amb tothom
qui ho vulgui.
monogràfiques audiovisuals i reportatges
fotogràfics, visualitzar el màxim d’informació
perquè es pugui gaudir, de forma real, tal
com es vivia i es treballava en el passat. Un
exemple molt particular és la collita de raïms a
la vinya i la trepitjada popular, on molts petits i
grans senten, per primera vegada, el contacte
dels raïms que es transformen en vi.
Resumint tota aquesta descripció podem
afirmar que, mentre les forces ens acompanyin
i la il·lusió no defalleixi, cosa indispensable per
continuar, la Colla del Pa i Trago seguirà fent
poble perquè l’estimem i ens sentim orgullosos
del nostre passat i confiem transmetre’l al
present i futur de la població.
Josep Llopart i Isart,
en representació de
la Colla Pa i Trago
L’Hostal
Amb identitat Política pròpia
29

Amb identitat Política pròpia
30 L’Hostal
Els horts ecològics estan arrelant
Foto: Jordi Castells
Foto: Jordi Castells
Les dues promocions d’horts
ecològics ja estan arrelant en
el teixit social dels Hostalets de
Pierola. Darrerament els participants en el
programa s’han constituït en una associació
presidida per en Josep Lluís Baena, qui farà
d’interlocutor amb les administracions i,
alhora, coordinarà el funcionament dels horts.
Els objectius de l’associació són els del
programa dels Horts Ecològics:
Fomentar l’espai dels horts com a eina
de cohesió social, de transmissió de
valors didàctics, educatius i d’intercanvi
d’experiències hortícoles, mantenint les
varietats vegetals del nostre país i els
mètodes de cultiu tradicional.
Contribuir a promoure la pràctica de
l’horticultura ecològica com a forma de
millorar la qualitat de vida de les persones.
Promoure una alimentació saludable i el
consum responsable a través d’aliments
produïts de manera respectuosa amb el
medi ambient i, al mateix temps, incidir
en la presa de consciència respecte als
problemes mediambientals, econòmics i
socials.
Destacar el paper de l’Agroecologia com
a ciència que cerca un sistema sostenible
i també defensar la funció urbanística que
fan els horts en l’espai urbà i periurbà en
el manteniment d’espais lliures, posant en
consideració tant el valor ambiental com
l’estètic i el paisatgístic.
Entitat Horts Ecològics

i INFORMACIÓ
AJUNTAMENT DELS HOSTALETS DE PIEROLA
Plaça Cal Figueres, 1 - 08781 ELS HOSTALETS DE PIEROLA
OFICINES AJUNTAMENT:
- Tràmits i atenció ciutadana:
Telèfon: 93 771 21 12
e-mail: info@elshostaletsdepierola.cat
- Atenció al ciutadà:
De dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 hores (horari d'estiu)
- Registre de documents:
De dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 hores (horari d'estiu)
SERVEIS:
Tots els serveis són amb visita concertada trucant prèviament al
telèfon 93 771 21 12
Arquitecte:
Dilluns de 10.00 a 14.00 hores
Aparelladora:
De dilluns a divendres de 10.00 a 14.00 hores
Assistent social:
Dimarts i divendres de 9.00 a 14.00 hores
Educadora social i assistència a infants i adolescents:
Dilluns de 9.00 a 14.00 hores
Servei Local d'Ocupació @gafa't:
Dilluns, dimecres i divendres de 9.00 a 14.00 hores
Policia local:
Servei de vigilants locals municipals 24 hores. Telèfon: 93 771 20 49
Biblio@ccés - Biblioteca:
C/ Major, 1 bis (baixos, Cal Batista)
Tel. 93 771 20 53
e-mail:
biblioteca@elshostaletsdepierola.cat
Horari: De dilluns a divendres de 16.30 a
20.00 hores. Dijous i dissabte de 10.00 a
14.00 hores
Centre d’Estudis Musicals Cal Maristany:
C/ Mestre J. Lladós, 3. Tel. 93 771 25 50
e-mail: info@calmaristany.cat
Horari: De dilluns a divendres de 15:00 a
21:00 hores
Jutjat de Pau: Plaça Cal Figueras, 1
e-mail: oac@elshostaletsdepierola.cat
Horari: de dilluns a divendres de 9.00 a
14.00 hores
Llar d’Infants Municipal «La Granota»:
Ronda de Ponent, s/n - Tel. 93 771 23 94
e-mail: info@llarlagranota.cat
MUNICIPAL:
Escola Municipal Renaixença:
C/ Església, 82
Tel. 93 771 21 35 - Fax: 93 771 28 12
Web: http://blocs.xtec.cat/renaixenca/
e-mail: a8022793@xtec.cat
Centre de Salut:
Plaça Cal Figueres, 3
Tel. 93 771 20 02
Horari: Dilluns, dijous i divendres de 8.00
a 14.00 h. Dimarts de 9.00 a 13.00 hores i
dimecres de 15.30 a 20.00 hores
Tel per demanar visita : 93 771 20 02 o
www.ics.gencat.cat/citaprevia/visites.jsp
CAP de Piera:
CAP Piera
C/ de la Piereta, 32
08784 Piera
Telèfon: 93 778 94 10
Telèfon programació: 902 111 444
e-mail: gispiera.cc.ics@gencat.cat
www.ics.gencat/citaprevia/visites.jsp
Amb Informació identitat d'interès Política pròpia
31
L’Hostal 31

Ajuntament dels Hostalets de Pierola
Terrassa del Casal Català
Foto: Lluís Juan Samsó