Juliol de 2012 Número 10 - Ajuntament dels Hostalets de Pierola

Retalls d’història Notícies
Imponent i encimbellada al costat de la
riera de Pierola, s’alça la Torre, un dels
masos medievals més destacats del
nostre municipi. Se n’ha dit molt d’aquest
casal: que si era l’antic castell, que si
havia acollit l’ajuntament vell..., totes elles
afirmacions errònies i distorsionades, fruit
de la confusió inevitable originada pel pas
del temps. El cas és que les seves parets
quasi mil·lenàries han albergat els pagesos
d’un mas medieval, personatges distingits i
aristòcrates com els barons de Pierola i altres
de més desafortunats com fugitius, bandolers
i criminals.
La Torre de Pierola, que tant ha funcionat
com a mas, com a casal baronial que com a
presó, se situa dalt d’un turó sobre les cases
de l’Illa, al nucli de Pierola, al costat del camí
dels Romeus que duu a Montserrat. La seva
silueta és inconfusible, per la seva robustesa
i majestuositat. Es destaca pels seus gran
finestrals, que dibuixen antigues obertures
gòtico-renaixentistes. Cal mencionar també
l’existència de dos portals adovellats en els
quals hi figuraven els escuts d’armes de les
famílies nobiliàries propietàries.
Amb tot, cal tenir present que la Torre de
Pierola no havia estat sempre la casa dels
barons. Tal com va explicar-se en l’anterior
revista, la baronia de Pierola l’inicià Asbert
de Mediona el 1287 quan el rei Alfons II va
concedir-li el títol baronial, i en aquestes dates
medievals la casa dels barons es localitzava
8
L’Hostal
La Torre de Pierola
La Torre de Pierola
ha variat en diverses
ocasions la seva
denominació, si
durant l’edat mitjana
s’anomenava mas
Colomer, a partir del
1450 se la coneixia per
mas Golart de la Pujada.
A partir del segle XVII el
casal fou ocupat pels
Barons de Pierola, que
la batejaren amb el nom
de la Torre
al mateix Castell de Pierola, al costat de la
masia de can Palomas.
Val a dir, que la Torre de Pierola apareix
citada per primer cop el 1239. La casa va ser
venuda al Monestir de Sant Cugat del Vallès
per Bernat de Vilar i Anglesa, que la posseïa
dins la seva quadra (quadra del Vilar). La
Torre, en aquelles dates tan remotes del segle
XIII s’anomenava mas Colomer, i l’habitava la
família d’Arnau Colomer.
Més de cent cinquanta anys després, el 1404,
en Pere Plana, fill de Sant Llorenç d’Hortons,
va comprar el mas a Francesc Colomer,
descendent dels primers habitants de la
casa. La filla dels nous propietaris, Antònia
Plana, es casà amb Ponç Golart cap al 1450.
A partir d’aquell moment seria la família
Golart la que donaria nom a la casa, i que
La Torre de Pierola
apareix citada per
primer cop el 1239
va rebatejar-se amb el nom de mas Golart.
L’última referència dels Golart la trobem el
25 d’octubre de 1639, quan s’enterrà amb
tots els honors a Joana, vídua de Salvador
Golart de la Pujada. A partir d’aquell moment
els Golart desapareixien per sempre més del
mapa de Pierola i podem suposar, doncs, que
la casa va quedar abandonada
Quan els Calders es converteixen en senyors
de Pierola al segle XVII, al comprar la