Juliol de 2012 Número 10 - Ajuntament dels Hostalets de Pierola

Baronia, el castell que fins llavors
havia servit de casa baronial,
devia estar en estat ruïnós. Per
aquest motiu, la família Calders
va optar per traslladar la seu de
la baronia al centre del terme de
Pierola, al deshabitat mas Golart.
Els Calders, barons de Pierola,
no habitaven permanentment al
poble, però aquest fet no impedeix
que volguessin tenir una segona
residència en aquestes contrades i
essencialment tenir una seu fixa on
poder cobrar les parts de la collita
dels pagesos pierolencs, súbdits
seus.
D’aquesta manera, el mas Golart
de la Pujada, antic mas Colomer, es
converteix en el Casal dels Barons
de Pierola, i és probablement en
aquest moment, quan el mas
adquireix el sobrenom de “la Torre”. Aquesta
denominació es basa possiblement en el
caràcter senyorial que prengué el mas, ni que
fos pel fet d’albergar la màxima
autoritat del terme.
Un altre dels fets rellevants
d’aquest edifici és l’existència
de la presó. Diversos veïns del
poble la vinculen als temps de
la Santa Inquisició, la qual cosa
no pot ser provada per manca
de documentació que ho acrediti, el cas és
que fugitius, bandolers i criminals devien
fer-hi cap sense gaires contemplacions ni
complaences. Abans de les reformes de la
casa, hom podia veure-hi la reixa amb uns
dobles barrots, l’argolla per subjectar al coll
i el peu i uns peculiars gravats a la paret que
La Torre de Pierola se situa dalt d’un turó al costat mateix de la
riera de Pierola o riera major. Sota del pujol, existeix un carrer de
cases anomenades “les cases de l’Illa”, construïdes pels amos de
la Torre a mitjan segle XIX
Un altre dels
fets rellevants
d’aquest edifici
és l’existència de
la presó
els captius devien entretenir-se a dibuixar
mentre complien condemna: hi apareixien
xifres i galeres, com aquell qui compta metò-
dicament els dies que li falten per
poder sortir i rememora el vaixell
com a símbol de llibertat, o qui sap
si havien estat mercenaris i ara eren
captius de guerra...?
Sigui com sigui, la casa va passar
dels Calders a mans de la família
Dalmases el 1689, any en què
Pau de Dalmases i Castells, un ric mercader
barceloní, la comprà. Els Dalmases s’havien
fet un lloc molt important dins la burgesia
mercantil i comerciant de la Barcelona del
segle XVII. El seu fill, Pau Ignasi de Dalmases
i Ros, que heretà el títol de Baró de Pierola
així com gran quantitat de condecoracions i
Un baluard tancava la petita
plaça que existia davant la
Torre, un espai empedrat amb
còdols de riera. Al portal de la
Torre encara pot apreciar-s’hi
l’escut d’armes d’alguna de les
nissagues baronials de Pierola.
L’Hostal
Retalls d’història
Notícies
9