Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Escola Nadal<br />
CONCURS LITERARI<br />
<strong>SANT</strong> <strong>JORDI</strong> <strong>2013</strong>
Les il·lustracions de la revista han estat realitzades a partir dels treballs<br />
del Cicle Infantil, sobre la llegenda de Sant Jordi.
CICLE INFANTIL<br />
CURS LLENGUA MODALITAT PREMI<br />
P3-‐A Català Rodolins Col·∙lectiu<br />
P3-‐B Català Rodolins Col·∙lectiu<br />
P4-‐A Català Rodolins Col·∙lectiu<br />
P4-‐B Català Rodolins Col·∙lectiu<br />
P5-‐A Català Rodolins Col·∙lectiu<br />
P5-‐B Català Rodolins Col·∙lectiu
<strong>SANT</strong> <strong>JORDI</strong> NO TÉ POR,<br />
<strong>SANT</strong> <strong>JORDI</strong> MATA AL DRAC.<br />
<strong>SANT</strong> <strong>JORDI</strong> CULL LA ROSA<br />
<br />
REGALAT.<br />
P3A<br />
<strong>SANT</strong> <strong>JORDI</strong> AMB UN CAVALL VA ARRIBAR,<br />
I A LA PRINCESA VA SALVAR.<br />
DEL DRAC, UNA ROSA VA BROTAR,<br />
<br />
P3B
<strong>SANT</strong> <strong>JORDI</strong><br />
JA ARRIBA LA DIADA,<br />
AMB LLIBRES A CADA PARADA<br />
I UNA ROSA VERMELLA<br />
PER A LA PRINCESA ESTIMADA<br />
Els cavalls p4A<br />
PRIMAVERA<br />
ARA VINDRÀ EL MES DE MAIG<br />
REGALADA PRIMAVERA.<br />
FLORIRAN TOTES LES FLORS<br />
ELS CLAVELLS I LES ROSELLES<br />
.<br />
Els ratolins p4B
La primavera<br />
Pra pre pri<br />
la primavera, la primavera<br />
Pra pre pri<br />
la primavera ja està aquí<br />
Pra pre pri<br />
naixen les flors, canten les aus<br />
Pra pre pri<br />
hi ha papallones al meu jardí<br />
Pra pre pri<br />
la primavera, la primavera<br />
Pra pre pri<br />
la primavera ja està aquí<br />
Pra pre pri<br />
Mussols P5A<br />
Eriçons P5B
CICLE INICIAL<br />
CURS LLENGUA MODALITAT PREMI<br />
1r-A<br />
1r-B<br />
2n-A<br />
2n-B<br />
Català<br />
Anglès<br />
Català<br />
Anglès<br />
Prosa Col·lectiu ( Dèlia )<br />
Poema Col·lectiu ( Adrià )<br />
Prosa Col·lectiu ( Dennis )<br />
Poema Col·lectiu (Isabela )<br />
TÍTOL<br />
La llegenda de Sant<br />
Jordi<br />
Fruit Poems<br />
La llegenda de Sant<br />
Jordi<br />
Fruit Poems<br />
Català Prosa Duna Gomez La marieta groga<br />
Castellà Prosa<br />
Patrícia Heredia<br />
Garvín<br />
El bosque encantado<br />
Anglès Riddles Col.lectiu ( Laia ) Fruit Riddles<br />
Català Prosa Mercè Grifell Baño Els mons diferents<br />
Castellà Prosa<br />
Alba Lobato<br />
Rosario<br />
El pueblo mágico<br />
Anglès Riddles Col.lectiu ( Ivet ) Fruit Riddles
EL DÉU DEL RIU NIL<br />
Hi havia una vegada tres germans, un nen que es<br />
deia Gabriel, una nena que es deia Sònia i la més<br />
petita, la Nora. Un dia van decidir que anirien a Egipte<br />
i així va ser. Aquell mateix matí van agafar el cotxe i<br />
van anar cap a Egipte.<br />
Quan van arribar a la vora del riu Nil estava<br />
completament sec, no hi havia ni una gota . La<br />
Sònia va pensar i va tenir una idea, va dir:<br />
Hem tota del Nil.<br />
Però com? va dir en Gabriel.<br />
Tots es van callar una bona estona. Van veure alguna<br />
cosa. Semblava un Déu!! El van despertar. Van estar<br />
parlant una bona estona i es van posar camí cap a la<br />
selva. Al final van veure un gran llac. Es van emportar<br />
tota amb unes bosses de plàstic. Van deixar<br />
anar tota i el riu Nil va tornar a ser el riu més<br />
llarg del món.<br />
Carla Gómez
LA MARIETA GROGA<br />
Hi havia una vegada una marieta groga que es deia<br />
Sílvia, vivia a un jardí i li agradava volar i saltar.<br />
Un dia va sentir parlar a unes marietes. Les marietes<br />
es burlaven i li deien:<br />
Tu no ets una marieta, ets una abella, ves- amb<br />
les abelles.<br />
Llavors, la Sílvia va anar amb elles. Però les<br />
abelles li van dir:<br />
Tu estàs boja? Si ets una marieta!<br />
La marieta estava molt trista perquè ningú la volia.<br />
Quan tornava cap al seu jardí, va sentir una veu que<br />
venia roser. Es va acostar a veure què passava i<br />
una papallona li va dir:<br />
Demà a la tarda, munta una festa al jardí i convida a<br />
les marietes i a les abelles.<br />
La Sílvia li va fer cas i a va convidar a les<br />
abelles i a les marietes a què vinguessin per la tarda a<br />
casa seva. Va organitzar una gran festa i tothom <br />
va passar molt bé.<br />
Tots els convidats van comprovar que la Sílvia era<br />
molt amable i bona i ja no van tenir en compte el seu<br />
color diferent al de la resta de les marietes. La van<br />
acceptar tal com era i, a partir dia, tots van<br />
viure feliços.<br />
Duna Gómez
LA CASA ENCANTADA<br />
Hi havia una vegada una bruixa que vivia en<br />
una casa encantada amb el seu gat, la seva<br />
gata i la seva escombra. Quan va arribar<br />
va anar de vacances.<br />
Un dia la Queralt, la Ruth i <br />
jugaven a futbol amb el Saül, el Guillem i el<br />
Salva. Tot el Salva va xutar la pilota<br />
molt, però que molt fort i la va perdre. Tots els<br />
nens i nenes van sortir darrera i van arribar a<br />
un jardí, que era el de la casa encantada.<br />
Quan van veure la casa, es van espantar<br />
perquè tenia un aspecte una mica estrany. El<br />
Salva, que era el més valent de tots, va entrar<br />
a agafar la pilota i com que era tant tafaner, va<br />
trobar una escombra molt diferent a la que<br />
tenia la seva mare a casa. Era <br />
màgica de la bruixa i, quan la va agafar, es va<br />
convertir en un lleó.
Els seus amics el van veure i van marxar<br />
corrents. Estaven molt, però que molt<br />
espantats!<br />
De cop i volta es van topar amb la bruixa, que<br />
tornava de vacances i al tan espantats,<br />
els hi va preguntar:<br />
Què us passa que esteu tan espantats? Què<br />
feu aquí?<br />
En Guillem li va explicar tot a la bruixa, i com<br />
que la bruixa era bona, va desfer i<br />
els va convidar a berenar pastissos i<br />
llaminadures. Era una bruixa molt amable i, a<br />
casa seva, es dedicava a fer pastissos, galetes<br />
i llaminadures per a tots els nens.<br />
Des dia, es van fer molt amics de la<br />
bruixa i anaven a veure-la molt sovint.<br />
Júlia
ELS MÓNS DIFERENTS<br />
Fa molts anys hi vivien en un bosc unes fades.<br />
Si creuaven el pont anaven al món dels dracs i<br />
bruixes. Una fada petita va entrar al món de les<br />
bruixes. Però un bruixa la va veure. Aquesta<br />
bruixa tenia un drac i va anar a dir-li a la seva<br />
reina que colat una fada al seu món.<br />
Les bruixes van decidir fer un encanteri que<br />
congelaria a totes les fades del món. Van anar al<br />
món de les fades i les van congelar. El rei de les<br />
fades va anar volant amb el seu unicorn. Va<br />
lluitar contra la reina de les bruixes.<br />
Finalment la va vèncer i va alliberar el món de<br />
les fades.<br />
Mercè Gifrell
EL BOSQUE ENCANTADO<br />
Había una vez en un bosque muy lejano un hada,<br />
que vivía en el país de las hadas.<br />
Se pasaba todo el día jugando de flor en flor, pero<br />
siempre estaba sola. Ah! Se me olvidaba, se<br />
llama Alicia. Un buen día conoció a la princesa<br />
Susana en el bosque, pero como Alicia siempre<br />
estaba sola no supo qué decirle a Susana. La<br />
princesa pensó es esta hada.<br />
Había un mono que lo vio todo, estaba escondido<br />
en un arbusto de lindas rosas. El mono pensó<br />
que podía celebrar una fiesta para todos los<br />
habitantes del país de las hadas y también<br />
invitarían a Susana, así se harían amigas.<br />
Hicieron la fiesta, fue un éxito se hicieron los<br />
mejores amigos.<br />
Patricia Heredia Garvin
CICLE MITJÀ<br />
CURS LLENGUA MODALITAT PREMIAT TÍTOL<br />
3r-‐A<br />
Català<br />
Prosa<br />
Poesia<br />
Joan Villena<br />
Joel Cruz<br />
El nen inventor<br />
Els nombres<br />
Castellà Prosa Col.lectiu Paz en el bosque<br />
Poesía Col.lectiu Nuestro planeta<br />
Anglès Poesía Col·∙lectiu Winter<br />
Català<br />
Prosa Jordan Soto Huarcaya El gat, el gos i el ratolí<br />
3r-‐B<br />
4t-‐A<br />
4t-‐B<br />
Castellà Prosa<br />
Poesia Andrea Arjona Donaire Núvols de cotó<br />
Poesía<br />
Tomás,Daniel,Bárbara,<br />
Fernando,Jordan, Jose<br />
y Alejandro<br />
Laia, Pablo, Marina,<br />
Alexandra, Kevin y<br />
Abdel<br />
La ciudad perdida<br />
Planeta sano, planeta<br />
reciclado<br />
Anglès Poesía Col·∙lectiu Winter<br />
Català<br />
Prosa<br />
Poesia<br />
Víctor Purificación<br />
Carlos Luque<br />
La muntanya<br />
Sant Feliu<br />
Castellà<br />
Prosa<br />
Poesia<br />
Treball conjunt<br />
Treball conjunt<br />
Las picaduras mágicas.<br />
En la mochila.<br />
Anglès Poesia Treball conjunt Our rutine<br />
Català<br />
Prosa<br />
Poesia<br />
Iván Jiménez<br />
Lucas Krahn<br />
El misteri dels mussols.<br />
Els instruments.<br />
Castellà<br />
Prosa<br />
Poesia<br />
Treball conjunt<br />
Treball conjunt<br />
El lápiz mágico<br />
Los animales<br />
Anglès Poesia Col·∙lectiu Our rutine
EL GAT, EL GOS I EL RATOLÍ<br />
JORDAN FRANK SOTO HUARCAYA 3rB<br />
<br />
perquè era una mica lent i gras. El ratolí tots els matins sortia del seu<br />
cau i passava molt de pressa al costat del gat dient-li:<br />
-Tortuga! Tortuga amb bigots! A que no !<br />
El gat es posava furiós i el perseguia, però mai aconseguia atrapar-<br />
<br />
per això el gos li tenia una mica de mania.<br />
<br />
<br />
gat només ronronejava i dormia i el gos pensava:<br />
-Quin gat més odiós! I a sobre es lent i gras!<br />
El gat sabia que era el més estimat i era molt presumit. Es reia del<br />
gos i per això ell el perseguia per tota la casa. Però com el gos era<br />
<br />
deia:<br />
-Ets un gos dolent, molt dolent! Avui no menjaràs!<br />
<br />
quedar-<br />
Als animals no els va quedar cap altra opció que treballar junts. El<br />
gos vigilava la casa, el ratolí buscava el menjar i el gat netejava i els<br />
<br />
agafar afecte, i van decidir no barallar-se mai més.<br />
Al cap mes, va tornar. Es va quedar molt sorprès en veure<br />
que tot estava en ordre i que les seves mascotes es trobaven bé. I va<br />
decidir comprar un formatge sencer pel ratolí, una casa de jardí al<br />
gos i va apuntar al gat en un gimnàs.
LA CIUDAD PERDIDA<br />
Tomás, Daniel, Jordán, Bárbara, Fernando, José y Alejandro<br />
Había una vez un chico de dieciséis años llamado Jack, que buscaba<br />
una ciudad perdida en la selva amazónica. Quería ir a una isla para<br />
descubrir una nueva raza humana.<br />
Su novia y él, hicieron el viaje y cuando llegaron se pusieron a buscar<br />
un sitio para refugiarse. La novia encontró una cueva, se metieron en<br />
ella, pero se dieron cuenta de que era un volcán porque hacía mucho<br />
calor. Siguieron caminando hasta salir al exterior y en ese momento<br />
vieron un dragón sobrevolando el volcán. Él también los vio y bajó<br />
para verlos mejor. Se dieron cuenta de que tenía dos cabezas y una<br />
de ellas rugió:<br />
¿Qué hacéis aquí en mi territorio?<br />
Salieron pitando y sin darse cuenta pisaron un botón y se abrió una<br />
trampilla que les llevo al otro lado de la isla, donde estaba la nueva<br />
raza humana: eran esqueletos vivientes. Tuvieron que pelear con<br />
ellos y ganaron Jack y su novia. Antes de irse cogieron cinco<br />
ejemplares: un rey, un guardia, una princesa, un ciudadano y una<br />
niña. Volvieron a pasar por la trampilla hasta llegar al volcán y<br />
lucharon con el dragón de dos cabezas y le vencieron.<br />
El dragón, derrotado, les preguntó dónde querían ir y Jack dijo:<br />
Queremos ir a la costa.<br />
El dragón les llevó a la costa donde se hicieron amigos de un gigante<br />
que les ayudó a buscar un submarino para poder huir. Al encontrar el<br />
submarino Jack y su novia y los cinco ejemplares se metieron dentro.<br />
El gigante les dio un impulso muy fuerte pero no llegaron a casa, se<br />
quedaron en medio del océano Atlántico.<br />
Por allí pasaba una anguila y Jack la cazó después de una pequeña<br />
descarga eléctrica. Pero la metió en la carga de energía y le dio<br />
8.000 vatios de potencia para poder avanzar.<br />
Al llegar a casa pusieron los cinco ejemplares en un museo de<br />
Barcelona y todos los niños iban al museo a verlos.<br />
Jack se casó con su novia y todavía nadie sabe dónde está la isla<br />
porque ellos guardan el secreto.
Paz en el bosque<br />
Niños y niñas de 3º A<br />
Había una vez un bosque muy grande y frondoso donde<br />
habitaban enanitos y gigantes.<br />
Los gigantes no conocían la existencia de los enanitos.<br />
Como eran tan altos ni siquiera les veían.<br />
Los enanitos vivían asustados porque, si no iban con<br />
mucho cuidado, podían morir aplastados bajo las pisadas<br />
de aquellos grandotes.<br />
Muchas veces habían tenido que reconstruir sus casas por<br />
esa causa.<br />
Por no hablar del ruido que debían soportar, a<br />
consecuencia de las potentes voces de sus vecinos.<br />
Así vivían desde hacía mucho tiempo, pensando que en<br />
cualquier momento podía ocurrir una desgracia.<br />
Un buen día su suerte cambió. Los niños de un colegio<br />
fueron de excursión a ese bosque.<br />
Pedro era uno de esos niños. Era muy observador y se dio<br />
cuenta que allí vivían enanitos.<br />
Con mucho cuidado y para que no se asustaran, bajó su<br />
cabeza a nivel del suelo y se acercó a ellos.<br />
Les preguntó por qué tenían esa cara de espanto y ellos le<br />
explicaron sus problemas.<br />
Enseguida avisó a sus compañeros de clase y decidieron<br />
ayudarles.<br />
Sin pensarlo dos veces, fueron en busca de los gigantes.<br />
Los encontraron sentados junto al río. Por suerte no<br />
parecían peligrosos.
Cuando les explicaron que allí había enanitos y que vivían<br />
atemorizados por sus pisadas y medio sordos por sus<br />
voces, se quedaron muy sorprendidos.<br />
¿Qué podían hacer?. Era complicado no pisarles, si ni<br />
siquiera los veían.<br />
Pedro y sus amigos tuvieron una gran idea: los gigantes<br />
podían dejar la zona de los pinos para los enanitos.<br />
También les pidieron que no gritasen tanto porque su voz<br />
era un estruendo para los oídos de sus vecinos. Los<br />
grandullones, que no salían de su sorpresa, pues siempre<br />
habían creído que allí solo vivían ellos, les pidieron que<br />
les acompañasen para conocer a los enanitos.<br />
Al llegar junto a ellos, bajaron sus cabezas junto a la<br />
hierba y les pidieron disculpas.<br />
A partir de ahora compartirían el bosque y disfrutarían<br />
todos de aquel hermoso lugar.<br />
Pedro y sus compañeros se marcharon en el autocar y<br />
fueron todo el camino cantando.<br />
Habían conseguido algo increíble. Estaban muy, muy<br />
contentos.<br />
Y colorín, colorado, este cuento se ha acabado.
JOAN VILLENA 3rA<br />
No fa gaires anys, havia un nen que es deia Pere i<br />
que vivia a una masia al costat bosc.<br />
Un dia en Pere va anar a passejar pel bosc. De<br />
sobte, va veure uns trossos de ferro i uns cargols. Els<br />
va agafar i va emportar.<br />
A casa seva tenia moltes peces, li agradava<br />
col·leccionar-les.<br />
Va demanar permís al seu pare perquè necessitava<br />
les seves eines i també una miqueta de filferro.<br />
En un lloc secret, molt ben amagada, en Pere<br />
guardava una llibreta on dibuixava formes estranyes,<br />
que no agradaven a ningú.<br />
Va passar moltes hores encaixant les peces i<br />
reproduint un dels dibuixos de la seva llibreta, un que<br />
tenia forma de triangle.<br />
En tan enfeinat, el pare va demanar que li<br />
deixés veure què feia. El nen li va ensenyar i el pare<br />
es va quedar bocabadat.
És la clau del País Desitjat! va exclamar el<br />
pare.<br />
I tu com ho saps? va preguntar el nen.<br />
<br />
El pare estaba nerviós, suava nen no parava<br />
de preguntar-li fins que no va aguantar més i li va<br />
explicar que quan ell era petit va anar a la feina<br />
de i, movent la terra amb una excavadora,<br />
van descobrir una caixa forta que contenia un<br />
mapa. Era el mapa on sortia la porta que conduïa<br />
al País Desitjat.<br />
Amb aquest mapa i la clau que havia fabricat en<br />
Pere, van poder arribar al País Desitjat. Era molt<br />
bonic, les cases eren grans, amb piscines, no hi<br />
havia fàbriques ni contaminacióPerò el millor<br />
de tot era que en aquell País no havien persones<br />
pobres, els nens podien jugar al carrer i tothom<br />
era feliç.
JOEL CRUZ 3r A<br />
Un, dos, tres,<br />
un, dos, tres.<br />
Quatre, cinc,<br />
sis i set.<br />
Els nombres eixerits<br />
ballen la dansa<br />
sempre amb mi.<br />
Jo els sumo,<br />
també els multiplico.<br />
I quan els escric<br />
són ben divertits.<br />
Set, vuit i nou.<br />
Ai, quin enrenou!<br />
NÚVOLS DE COTÓ<br />
ANDREA ARJONA<br />
DONAIRE 3rB<br />
Vaig aixecar-me del llit<br />
I havia molta claror.<br />
Vaig mirar per la finestra<br />
Per veure els núvols de<br />
cotó.<br />
Una semblava una calavera<br />
I una altra un lleó.<br />
He obert els ulls<br />
I el vent ho ha esborrat tot.<br />
Clarianes es van obrir<br />
I el sol va sortir.<br />
Vaig anar al carrer<br />
per jugar al jardí.<br />
Oh! Quina por!<br />
Els núvols es van tancant!<br />
Vaig fugir a casa meva,<br />
A descansar.
PLANETA SANO,<br />
PLANETA<br />
RECICLADO<br />
Laia, Pablo, Marina, Kevin ,<br />
Alexandra y Abdel<br />
Si el planeta quieres cuidar,<br />
tendrás que aprender a reciclar.<br />
Si no sabes que contenedor usar<br />
nosotros te vamos a enseñar.<br />
Los restos de pescado<br />
al contenedor orgánico.<br />
¿Y los restos de fruta?<br />
¡No te olvides de ninguna!<br />
Al contenedor orgánico irán a parar,<br />
si tienes buena memoria para recordar.<br />
No te olvides del papel y del cartón<br />
porque si no te liarás un montón.<br />
Al contenedor azul los debes tirar<br />
para no contaminar.<br />
¿Y en el amarillo?<br />
Todos los plastiquillos.<br />
¿Para qué es el verde?<br />
Para los vidrios rebeldes.<br />
¿Y el contenedor de las pilas?<br />
Nunca tiene energía.<br />
Si reciclas bien<br />
¡En reciclaje tendrás un diez!
Nuestro<br />
planeta<br />
Niños y niñas de 3º A<br />
En barco, por el mar,<br />
en tierra, al caminar.<br />
También desde lo alto<br />
te podemos disfrutar.<br />
Tus olas transparentes,<br />
tus bosques silenciosos,<br />
<br />
¡Algo tan hermoso<br />
se debe respetar!<br />
Empecemos a apreciar<br />
con gestos de verdad<br />
la importancia de vivir<br />
¡de forma natural!
WINTER 3rd<br />
I'm wearing yellow boots,<br />
a raincoat<br />
and an umbrella too.<br />
My gloves are blue,<br />
and my t-shirt too<br />
today I'm wearing jeans,<br />
the sky inspires me.<br />
THE SEASONS OF THE YEAR 3rd<br />
First spring,<br />
next summer.<br />
Autom is comming<br />
winter is knoking<br />
DO YOU?3rd<br />
I can't swim<br />
I can't fly<br />
I can read<br />
I can ride.<br />
CRAZY CITY 3rd<br />
There's a mouse in the house,<br />
There's a lion in the zoo.<br />
There's a zebra on the street,<br />
There's a monkey next to me.
EL MISTERI DELS MUSSOLS<br />
Iván Jiménez 4t<br />
<br />
estan avorrits perquè volien viure una gran aventura. De sobte, de la<br />
<br />
seus amics.<br />
No van parar fins un bosc on es van trobar amb una nena i, després<br />
<br />
de mussol. El camí passava just per sota de les seves cames i per allà<br />
van caminar aquests aventurers.<br />
Finalment van trobar un castell de colors amb un símbol ....... el símbol<br />
<br />
Van entrar al castell i una veu va dir:<br />
Ep! On aneu?<br />
Una altra veu va parlar així:<br />
No hauríem de portar-los al príncep?<br />
En Jaume, una mica espantat, els va recomanar a tots.<br />
Per què no tornem a casa? Tan bé que estàvem jugant als videojocs...<br />
En Fran, que era molt espavilat, va exclamar:<br />
Ja ho sé! Són soldats invisibles, veritat?<br />
<br />
Exacte!<br />
<br />
Blablablabla ...... mussol ....... misteri ......blablablabla .... podem fer-ho!<br />
A veure que opina el príncep ....<br />
Els van dir on estava, i quan el van veure aquest va exclamar:<br />
Mai apareixen cavallers!<br />
-<br />
li:<br />
Però majestat! Han trobat el nostre castell, que està molt amagat i és<br />
ben difícil arribar. Això significa que són uns nois molt valents!<br />
Al príncep no li va quedar més remei que acceptar:<br />
<br />
<br />
<br />
els heu de trobar.
Els nens surten del castell i en Fran, mort de por, va dir:<br />
Vull tornar a casa!<br />
<br />
<br />
donaran?<br />
<br />
<br />
petjades misterioses:<br />
<br />
El Fran va investigar el terra:<br />
Ummm! Tinc la sensació de que aquí hi ha alguna cosa...<br />
Tots el van ajudar a desenterrar aquella cosa misteriosa, que era ... UN ULL<br />
<br />
ull de plata. Es van afrontar a molts perills i van superar paranys. Però no<br />
troben res. Al sisè dia estaven molt cansats i morts de gana, però per sort<br />
<br />
escoltar uns crits:<br />
<br />
Una veu greu va exclamar:<br />
<br />
per completar la meva estàtua!<br />
<br />
Els nens van seguir investigant i van trobar un castell. Aquest era negre, a<br />
<br />
molt sigil·losament sense que ningú els veiés. Però el rei els va descobrir i<br />
va cridar:<br />
Intrusos! Agafeu-los!<br />
<br />
van escapar. Van tornar al castell blanc i, de seguida, el príncep els va<br />
felicitar:<br />
Molt bé! Us donaré un desig a cadascú de vosaltres, jo compleixo les<br />
meves promeses.<br />
En Fran va demanar un trencaclosques de mil peces (efectivament és molt<br />
llest, com ja havia dit abans), en Raül, un joc de futbol i en Jaume un<br />
videojoc de por i guerra (a ells dos els agraden bastant les consoles).<br />
<br />
Moltes aventures més. Vull viure experiències com aquestes!<br />
<br />
viuran moltes més aventures ... però no ho puc explicar, perquè això serà<br />
una altra històries.
LA MUNTANYA<br />
Víctor Purificación<br />
Hi havia una vegada dos amics que un bon dia, van anar a les afores<br />
<br />
<br />
Què és això? -va dir en Joan.<br />
Es una botiga, que organitza una cursa on el recorregut es aquesta<br />
muntanya -<br />
Vols participar? -va dir en Joan.<br />
-va dir el seu amic Adrià.<br />
Si guanyeu, us emportareu un cofre misteriós -va dir el botiguer.<br />
<br />
-va dir en Joan.<br />
<br />
<br />
Al dia següent, van arribar a la botiga i van veure a dues nenes.<br />
Elles juguen? -va preguntar en Joan.<br />
Si i us guanyarem!! -<br />
Es van posar en posició i...<br />
Preparats, llestos, a escalar -va dir el botiguer<br />
Anem -va dir en Joan.<br />
Us guanyarem -<br />
Van passar 10 minuts i les nenes ja estaven per la meitat, en canvi en<br />
<br />
Però, les nenes van caure i ràpidament en Joan les va ajudar.<br />
Gràcies -van dir les dues alhora<br />
De res -va contestar en Joan.<br />
<br />
però, una de les nenes el va aguantar.<br />
Gràcies -<br />
<br />
<br />
la muntanya era més fàcil escalar.
Què està passant? -va dir una de les nenes.<br />
No ho se -va dir en Joan.<br />
Quan van arribar al cim només faltava en Joan, tots el van ajudar<br />
a pujar.<br />
Buff! per fi he arribat, gràcies a tots per ajudar-me<br />
Hem arribat al cim de la muntanya, ho hem aconseguit -<br />
<br />
veu:<br />
<br />
-ajudant-se els uns als altres.<br />
Qui ets? -<br />
Sóc la muntanya i he començat a tremolar perquè us ajudéssiu.<br />
Doncs ho has aconseguit -va dir una de les nenes.<br />
Si, i al final ha sigut tan fàcil escalar perquè os estàveu fent amics.<br />
Bé, obrim el cofre!! -va dir en Joan.<br />
Llavors, quan van obrir el cofre hi havia una caixa amb tota mena de<br />
<br />
Llavors els quatre van compartir el premi.<br />
Adéu muntanya!!! -van dir tots quatre.<br />
<br />
I conte contat, conte acabat.
LAS PICADURAS MÁGICAS<br />
Había una vez un viejo mago peliblanco y cascarrabias, que vivía<br />
en una cueva que había en el país de Encantilandia.<br />
Este bosque estaba formado por árboles y plantas de un color un<br />
tanto extraño. ¡ Eran ROJOS ! Según explicaba la leyenda, por el<br />
suelo de toda aquella zona corrían ríos de sangre, y las raíces de<br />
toda la vegetación absorbían aquel líquido.<br />
Hacía muchos años que el mago había hecho un encantamiento<br />
que volvía de color rojo todas las aguas de aquel lugar. Con ello<br />
quería asustar a las personas que iban a pasear entre los árboles y<br />
plantas de extraños colores, asustándolos con la amenaza de<br />
violencia y asesinatos.<br />
A los animales que bebían agua de aquellos ríos o comían plantas<br />
rojizas se les convertían en el color de la sangre su plumaje, sus<br />
escamas o su pelo.<br />
Al convertirse todo aquel ecosistema en un solo color, nada se<br />
distinguía del resto de las cosas. Únicamente el mago, con su<br />
túnica azul y de estrellas doradas, resaltaba del resto del paisaje.
Así que los mosquitos, las abejas y las avispas iban a picar al<br />
mago, ya que era lo único de diferente color.<br />
Cansado de estar siempre lleno de picaduras y heridas, el mago<br />
no paraba de rascarse, y pensó que tenía que buscar una<br />
solución a su problema. El mago tenía que encontrar una<br />
solución para poder volver a llevar una vida normal: o bien<br />
volvía a dar su color natural a todos los elementos de la<br />
naturaleza, y así evitar las picaduras de los insectos, o él mismo<br />
se convertía en color rojo.<br />
Decidió hacer un pócima mágica que lo convirtiese en un mago<br />
rojo y, así pasar desapercibido en el bosque. Pero aquel brebaje<br />
tenía otros efectos, restableciendo su color a todos los<br />
elementos de la naturaleza.<br />
Plantas y animales volvieron a su vida normal y la alegría, los<br />
cantos y los sonidos de todos los animales volvieron a aparecer<br />
cuando vieron la inmensa variedad de preciosos colores de la<br />
vegetación.<br />
Y, además, nadie molestaba la tranquilidad de aquel lugar<br />
porque, según decían, por allí había vivía un monstruo rojo que<br />
tenían el cuerpo lleno de picaduras resecas.<br />
Así, todos vivieron felices, incluso el monstruo, al que<br />
finalmente dejaron de molestar todos los insectos de la zona.<br />
Trabajo conjunto de la clase de 4º A
LÁPIZ MÁGICO<br />
Treball conjunt<br />
Érase una vez un lápiz mágico. Un día, un señor alto, barbudo y<br />
muy serio lo vio en una estantería y lo compró. Al día siguiente,<br />
intentó escribir un cuento pero no pudo porque el lápiz no le hacía<br />
caso y escribía cosas totalmente diferentes, verdaderos disparates,<br />
por ejemplo: el señor quería escribir un cuento de hadas y elfos y el<br />
lápiz escribía historias de troles monstruos varios.<br />
Muy preocupado, decidió ir a la tienda y devolver aquel extraño<br />
lápiz que parecía tener vida propia. No le hicieron caso, no creían lo<br />
que estaba contando. Entonces, el señor muy enfadado cogió el<br />
lápiz y lo tiró a la papelera. Pero el lápiz dio un salto y se colocó al<br />
lado del señor. Todos los que estaban en la tienda se quedaron con<br />
la boca y los ojos muy abiertos. Los empleados se dieron cuenta de<br />
que algo fantástico pasaba con aquel lápiz. Todos intentaron<br />
atraparlo, porque de pronto el lápiz se puso a correr por todo el<br />
establecimiento.<br />
Finalmente, consiguieron cogerlo y vieron unas extrañas palabras:<br />
<br />
estaban allí leyó bien y una fuerte humareda empezó a salir por la<br />
punta del lápiz y apareció un mago. Éste, muy contento al verse libre,<br />
les concedió un deseo.<br />
Desde aquel día, aquella librería fue famosa en todo el país y todos<br />
los que visitaban la ciudad iban a ver la famosa tienda del lápiz<br />
mágico.<br />
Y colorín colorado este cuento se ha acabado.<br />
FIN
Si el teu cos vols cuidar<br />
fruita i verdura hauràs de menjar.<br />
Si menges síndria,<br />
<br />
Si et vols relaxar<br />
menja cireres sense parar.<br />
Si la teva musculatura vols millorar<br />
kiwi menja per esmorzar.<br />
Si el teu cabell vols cuidar<br />
el pebrot el farà brillar.<br />
Si menges taronja<br />
el teu cos creixerà amb força.<br />
Si aquests consells segueixes<br />
un bon premi et mereixes.<br />
<strong>SANT</strong> FELIU<br />
Carlos Luque<br />
A la ciutat de Sant Feliu<br />
només hi ha un riu.<br />
Hi ha mots peixets<br />
que són molt petitets.<br />
Són bonics i tranquils<br />
no com els cocodrils del Nil.<br />
A la ciutat de Sant Feliu<br />
<br />
-piu.<br />
Són molts ocellets cantant<br />
una cançó molt elegant.<br />
Que tothom escolta bocabadat<br />
Oh!!! Sant Feliu la meva ciutat.
EN LA MOCHILA<br />
En la mochila la botella llevaba<br />
y las libretas se remojaban.<br />
Los lápices bailan en las libretas,<br />
coloreando dibujos de las carpetas.<br />
La maquineta, lista y astuta,<br />
persigue al lápiz para hacerle punta.<br />
La regla dormida está,<br />
y la flauta le viene a molestar.<br />
El lápiz rojo de la goma huye<br />
porque su trabajo siempre destruye.<br />
Las espirales de las libretas<br />
bailan valses y hacen piruetas.<br />
Los lápices, en los estuches,<br />
están protegidos de todas las chuches.<br />
Una chincheta en el bolsillo está<br />
para el rotulador pinchar y taladrar.<br />
Los plastidecors hacen carreras<br />
sobre las hojas de las libretas.<br />
Guerra de bolis en el estuche hay<br />
y lluvia de tinta encontrarás.<br />
El bocata ha desparecido,<br />
la maquineta se lo ha comido.<br />
La regla, larga y presumida,<br />
mide los libros de mi mochila.<br />
Con mi mochila me voy a clase<br />
y paso un día muy agradable.<br />
Trabajo conjunto de 4º A
Los Animales<br />
Tic-tac hace el reloj<br />
porque yo soy el mejor.<br />
Un poema de animales,<br />
voy a hacer para mis padres.<br />
Un caballo me dice hola,<br />
con la boca y con la cola.<br />
Mi perro tiene un hueso,<br />
lo chupa y le da un beso.<br />
Mi amigo tiene un gato,<br />
y de nombre sólo Paco.<br />
El ruiseñor es un pájaro<br />
que nos alegra con su canto.<br />
En el zoo he visto unas jirafas<br />
que llevaban unas gafas.<br />
En mi casa hay ratones,<br />
que se esconden por los rincones.<br />
En la selva vi un elefante,<br />
y aluciné porque era muy grande.<br />
El loro habla sin parar,<br />
y me llega a desesperar.<br />
Ayer vi una serpiente,<br />
y corrí con la gente.<br />
Cuando pienso en los animales<br />
se me van todos los males.<br />
Treball conjunt
ELS INTRUMENTS<br />
La bateria és la teva guia<br />
perquè sempre té alegria.<br />
La bateria té unes baquetes<br />
que són com croquetes.<br />
El piano és blanc i negre,<br />
les seves tecles, com una zebra.<br />
Ja sigui gran o petit<br />
El seu so és sempre bonic.<br />
Si per mi vols demanar<br />
estaré tocant la flauta sense parar.<br />
Té forats i és molt llarga,<br />
me la va regalar una nena que es diu<br />
Marga.<br />
La mare diu que pari ja<br />
perquè li fa mal el cap.<br />
<br />
perquè em posen molt content.<br />
Lucas Krahn
RUTINE 4th<br />
Listen, point and say.<br />
Listen, point and repeat.<br />
Count till sixty<br />
Say the alphabet.<br />
That's English,<br />
easy to learn.<br />
MY DAY 4th<br />
I get up at eight o'clock,<br />
when the sun is shining.<br />
I have breakfast wiyh my dad<br />
and my dog Black.<br />
I go to school at half past eigth,<br />
not early, not late.<br />
I have a shover at eight o'clock<br />
and after I do my homework.<br />
After dinner I brush my teeth<br />
and then I watch TV.<br />
I go to bed at ten<br />
and I dream with my friends.
CICLE SUPERIOR<br />
CURS LLENGUA MODALITAT PREMIAT TÍTOL<br />
5è-‐A<br />
Català<br />
Prosa<br />
Poesia<br />
Ainhoa Ortega<br />
Pozo<br />
Raúl Vázquez<br />
Navarro<br />
La Cèlia i la ciutat de<br />
Xuxelàndia<br />
La Pluja<br />
5è-‐B<br />
6è-‐A<br />
6è-‐B<br />
Castellà<br />
Prosa Paula Martínez El libro de los deseos<br />
Poesia Laura Suárez En el pueblo<br />
Anglès Poesia Col.lectiu At the weekend<br />
Català<br />
Prosa<br />
Poesia<br />
Laia Graupera<br />
Maria Vilar<br />
El jugador de basquet<br />
El menjar saludable<br />
Castellà<br />
Prosa<br />
Poesia<br />
Gisela Ariza<br />
Héctor Acedo<br />
El gigante y la hormiga<br />
La primavera<br />
Anglès Poesia col·∙lectiu At the wwekwnd<br />
Català<br />
Prosa<br />
Poesia<br />
Marian Gómez<br />
Judith Rovira<br />
La guineu i el llop<br />
Sota la mar<br />
Castellà<br />
Prosa<br />
Poesia<br />
Míriam Vargas<br />
Marian Gómez<br />
El país de las gominolas<br />
La noche<br />
The Mysterious Case of<br />
Anglès Prosa col·∙lectiu Saint Jordi and the<br />
Haunted School<br />
Català<br />
Prosa Lara de la Torre<br />
<br />
pensar<br />
Poesia Ana Alvarez La felicitat<br />
Castellà<br />
Prosa<br />
Poesia<br />
Karen Murillo<br />
Maria Sokolenko<br />
Casa rural<br />
Saltos de ensueño<br />
Anglès Prosa col·∙lectiu<br />
The Mysterious Case of<br />
Saint Jordi and the<br />
Haunted School
La Cèlia i la ciutat de Xuxelàndia<br />
Fa molts i molts anys, quan jo era petita, em va passar una cosa que mai<br />
<br />
<br />
Xuxelàndia on va passar una cosa<br />
terrible i és que...<br />
Quan jo era al meu palau, treballava per a mi un bufó reial que es deia<br />
<br />
gràcia però, el que ell volia, era arravatar-me el meu tro.<br />
Un dia es va celebrar una festa al meu palau. Va venir gent de tots els<br />
països : Xocolàndia , Gelatinosis , Nuvolàndia <br />
La gent que va venir al palau havia escoltat parlar del Pallasso del riure i,<br />
tothom el volia conèixer.<br />
<br />
era el bufó. El bufó havia preparat un espectacle al·lucinant, però el que la<br />
gent no sabia era que el final era matar-me.<br />
<br />
una espassa, el que ell no sabia és que era de plàstic. Va saltar corrents<br />
cap a mi. Llavors quan me la va intentar clavar es va doblegar i va dir:<br />
- I com pot ser això ? No ho entenc !<br />
Aleshores va anar cap a la seva bossa i va mirar a veure si hi era<br />
<br />
tampoc sabia era que... Estem a la ciutat de Xuxelàndia! Allà tot es<br />
pot menjar. Llavors me la vaig menjar i vaig avisar els meus guàrdies.<br />
<br />
<br />
<br />
I jo ara estic gaudint de la meva festa en el meu palau. I sóc feliç.<br />
Ainhoa Ortega Pozo 5è A
EL GIGANTE Y LA HORMIGA<br />
Había una vez un gigante que vivía más allá de las nubes. Se<br />
llamaba Willy y vivía solo y amargado en su casa.<br />
A Willy le encantaban los animales, pero tenía un gran problema, él<br />
quería tener una granja para criarlos, pero como era tan grande no<br />
encontraba animales de su tamaño.<br />
Un día decidió bajar de las nubes a una ciudad que se llamaba<br />
Ribera Azul.<br />
Todos corrieron a esconderse lo más rápido posible porque al verle<br />
tan grande, todos se asustaron mucho, menos una hormiga, que<br />
era la más valiente<br />
La hormiga grito al gigante:<br />
-¡¡¡No te tengo miedo!!!<br />
El gigante asombrado se agachó y le dijo a la hormiga:<br />
-No, no quiero que tengáis miedo de mí. Solo quiero que me<br />
ayudéis<br />
La hormiga sorprendida le pegunto al gigante:<br />
-¿Cómo te podemos ayudar?<br />
El gigante contesto:<br />
-No me gusta estar solo y quería encontrar algún animal de mi<br />
tamaño.<br />
-Por aquí no encontrarás ninguno-contesto la hormiga-pero detrás<br />
de aquella montaña encontrarás una bruja que te ayudará, si<br />
quieres puedo acompañarte, pero tendrás que llevarme cogida sino<br />
no llegaremos nunca.<br />
Después de un gran viaje, encontraron la cueva donde vivía la bruja<br />
y ella les preguntó:<br />
-¿Qué hacéis por aquí?<br />
El gigante muy asustado, le contó a la bruja lo que le pasaba y la<br />
bruja le dio dos pócimas:<br />
-La primera para que los animales crecieran.<br />
-y la segunda para que el menguase.
La bruja les explicó que tenía que decidir antes de<br />
las 12 horas o sino no funcionaría.<br />
El gigante y la hormiga empezaron a discutir sobre<br />
las dos opciones:<br />
-Si crecen los animales volveré a mi casa y no estaré<br />
solo.<br />
-Sí, pero si encoges podrás tener tu animales y<br />
además tendrás amigos-le dijo la hormiga.<br />
-Sí, pero ¿dónde viviré?<br />
-Por eso no te preocupes, en el pueblo hay muchas<br />
casas vacías, que solo necesitan unos arreglillos.<br />
Después de mucho rato discutiendo llegaron al<br />
pueblo y el gigante se tomó la pócima, había<br />
decidido encoger.<br />
Toda la gente del pueblo le recibió muy bien y le<br />
ayudaron a arreglar su casa nueva.<br />
Willy jamás volvió a estar solo, a pesar de que<br />
echaba de menos su casa, era muy feliz.<br />
Su amiga hormiga siempre vivía con él y le ayudaba<br />
en la granja de animales. Siempre estaban juntos.<br />
Colorín colorado este cuento se ha acabado.<br />
Gisela Ariza 5è B
EL JUGADOR DE BASQUET<br />
Hi havia una vegada un nen que es deia Marc .I a ell li agradava molt<br />
jugar a bàsquet però el problema era que no sabia jugar .Però tenia la<br />
seva germana petita que li agradava gravar-li quan intentava<br />
encistellar .Ho va penjar a internet .Llavors un nen de l'escola que es<br />
deia David (que era el millor jugava a bàsquet del seu equip )o va veure<br />
i o va posar el video a l'escola i tots es van riure d'ell ..A la tarda tenien<br />
entrenament de bàsquet però el problema era que ell era el de les<br />
tovalloles .Al dia següent va anar a veure un partit de bàsquet del seu<br />
jugador preferit i li va tocar tirar des de mig camp però la va fallar i al<br />
sortir de la pista es va trobar al seu jugador preferit i li va dir:<br />
-Tant de bo et pogués donar el meu do de jugar ,però no puc<br />
-Si però és impossible<br />
-Buéno...Adéu! .<br />
-Adéu!<br />
Aleshores el jugador de bàsquet li va donar la sort de poder jugar com<br />
ell com ell a bàsquet però ell no encistellava cap perquè es va<br />
intercanviar el poder de jugar bé i el de jugar malament .<br />
Aleshores en Marc li va preguntar a l'entrenador que si podia jugar a<br />
bàsquet .Li va dir que si guanyava al David ,el va guanyar però<br />
l'entrenador li va dir:<br />
-Pots entrar en l'equip,Marc!<br />
Al dia següent van anar a la fira .Hi havia un joc de bàsquet i va veure<br />
al David que intentava encistellar però en David no ho aconseguia i<br />
ells es reien d'ell .Ales hores el David els va veure que sestaven rient<br />
de ell i li va donar la pilota per que ho fes ell i la va encistellar fins a 3<br />
vagades seguides però es va adonar ,del problema i es van tornar a<br />
intercanviar els poders .D'ell es continuaven rient però el jugador i en<br />
Marc van tornar a ser com abans.<br />
FI<br />
LAIA GRAUPERA MURILLO 5eB
Concurs Sant Jordi <strong>2013</strong>, Escola Nadal<br />
Autora: Paula Martínez<br />
Classe: 5è A<br />
EL LIBRO DE LOS DESEOS<br />
Había una vez, una niña llamada Elena, que tenía once años y le<br />
encantaba leer. Un buen día, vinieron sus abuelos a casa y le regalaron<br />
un libro dorado con las páginas en blanco.<br />
Elena le preguntó a su abuelo:<br />
¿Por qué tiene todas las páginas en blanco?<br />
Su abuelo le contestó:<br />
Es para que tú escribas en él.<br />
<br />
<br />
su abuela la llamó:<br />
¡Elena! ¡Mira lo que tenemos también para ti!<br />
Elena fue corriendo y exclamó sorprendida:<br />
¡La muñeca de trapo que yo quería! ¡Gracias!<br />
Cuando sus abuelos se fueron, Elena abrió la caja de la muñeca de<br />
trapo y escribió en el libro cómo se iba a llamar, cómo era y qué le<br />
<br />
señorita Pinky, porque lleva toda la ropa rosa: Lleva un pichi tejano rosa,<br />
una camiseta de manga corta de color turquesa con un corazón rosa,<br />
unas medias piratas rosas y también unas bambas rosas. A mí me<br />
<br />
Entonces, poco a poco, la muñeca empezó a moverse como una<br />
persona normal. La señorita Pinky le dijo a Elena:<br />
¡Hola, Elena! ¿Cómo lo llevas?<br />
Elena, del susto que le pegó la muñeca, saltó de la silla y dijo asustada:<br />
¿Señorita Pinky? ¿De verdad puedes hablar?<br />
Pues... sí, creo que sí.<br />
Contestó la Señorita Pinky.
Elena, al saltar de la silla tan rápido e inesperadamente, lo había<br />
tirado todo al suelo, por accidente. Escuchó a su madre subir por las<br />
escaleras y le dijo a la muñeca que estuviera quieta y callada.<br />
Cuando la madre entró en el cuarto de Elena y vio todas las cosas<br />
tiradas por el suelo, le dijo muy enfadada:<br />
Hija, ¿qué es este desorden?<br />
Es que....<br />
Respondió la niña sin saber qué decir...<br />
¡¡Es que nada!! ¡Castigada dos semanas sin videoconsola, móvil,<br />
tele, ordenador y libros! ¡Y ya puedes estar ordenando todo esto para<br />
que parezca de nuevo una habitación!<br />
<br />
<br />
instante, todo lo que pidió, se le apareció delante suyo.<br />
Entonces, se dio cuenta de que ese libro era en realidad un libro de<br />
<br />
<br />
Cuando salió de su cuarto, empezó a llamar a su madre y, al<br />
comprobar que no estaba, gritó:<br />
¡¡Yupi, por fin sola!!<br />
Podía hacer todo lo que ella quisiera: saltar en el sofá, ver la tele,<br />
jugar con la videoconsola, chatear en el ordenador, etc.<br />
Después de haber pasado una semana así, Elena se estaba<br />
cansando de estar sola y empezaba a tener miedo. Subió los<br />
escalones, entró en su habitación tranquilamente, abrió su libro y...<br />
¡Oh, no! ¡Se le habían acabado las páginas del libro!<br />
¿Y ahora qué hago yo sin mis padres?<br />
Entonces, la señorita Pinky bajó de su estantería, pasó una página<br />
del libro de Elena y encontró la solución:<br />
¡Qué suerte! Lo has escrito en lápiz. Borra un deseo y sustitúyelo por<br />
otro.
Elena le contestó:<br />
<br />
<br />
<br />
Elena lo cambió, pero no se oía nada hasta que...<br />
¿Elena? ¿Dónde estás?<br />
Dijo su madre.<br />
Elena bajó los escalones corriendo y la abrazó diciendo:<br />
Mama, lo siento mucho, lo recogeré todo. Mami, te quiero mucho,<br />
mucho.<br />
Yo a tí más de lo que te piensas.<br />
Contestó su madre con voz muy suave y dulce.<br />
Elena no volvió a escribir cosas malas en su libro de los deseos.<br />
FIN
La primavera<br />
Es muy bonita.<br />
Tan bonita que espero<br />
Su llegada.<br />
Volando por el cielo.<br />
Miro por la ventana<br />
A que llegue, como<br />
La linda música y<br />
Como un perfume de<br />
Violetas.<br />
Un miércoles soleado,<br />
La veo llegar vestida<br />
LA PLUJA.<br />
De un fino lino,<br />
Y un vestido blanco.<br />
És una pluja prima,<br />
Al día siguiente<br />
és una pluja tranquil·la i freda.<br />
Veo como con su<br />
A la primavera fa créixer flors<br />
Dulce canto hace<br />
de les llavors.<br />
Crecer las flores de los<br />
Però si cau molta,<br />
Campos y las hojas<br />
els prats envolta.<br />
De los árboles.<br />
Al hivern es converteix en neu<br />
i a les muntanyes es veu<br />
Héctor Acedo<br />
les trepitjades de la guineu.<br />
<br />
per omplir rius i llacs.<br />
La pluja ja ha acabat,<br />
i tot ha quedat ben mullat.<br />
Raul Vázquez 5è A<br />
La primavera
EL MENJAR SALUDABLE<br />
Sí sempre bolleria vols menjar<br />
algun dia pera o poma no et farà cap mal.<br />
Menjar saludable hauràs de triar<br />
si no vols acabar fet un nyap.<br />
Si ets esportista i corres cada dia després<br />
menja un plat de verdura i tornaràs a agafar cua.<br />
Si un donut vols esmorzar,<br />
peix i verdura hauràs de triar.<br />
Menjar equilibrat es molt sa,<br />
però algun dia de llaminadures no podràs estar.<br />
Que per berenar un croissant tries,<br />
per sopar un bon plat de llenties.<br />
Si no esmorzes bé, el dia<br />
el passaràs malament.<br />
Si vols menjar sa, la piràmide<br />
hauràs de triar.<br />
Si llaminadures vols menjar, fes-ho amb moderació<br />
sino càries et sortiran.<br />
Si tens molta tos i no pots parar<br />
ceba en un plat t'hauràs de posar.<br />
Si estàs malalt i no vols menjar, el millor és un bon<br />
got d'aigua i a poc -a poc t'aniràs animant.<br />
Si quan estàs dormint tens gana somia<br />
una truita de patates<br />
Maria Vilar 5è B
Concurs Sant Jordi <strong>2013</strong>, Escola Nadal<br />
Autora: Laura Suarez<br />
Classe: 5è A<br />
EN EL PUEBLO<br />
Estando en el pueblo<br />
Me lo paso muy bien<br />
Visitando a mi bisabuelo<br />
Y a mi bisabuela también.<br />
Para Nochebuena y Navidad<br />
Toda la familia nos reunimos<br />
Hay comida en cantidad<br />
Y todos juntos nos reímos.<br />
En Semana Santa hay procesiones<br />
Se rompe la hora<br />
Con bombos y tambores<br />
Y se come la rosca.<br />
En verano con mis amigas<br />
Quedo para ir a pasear<br />
Vamos a las piscinas<br />
Y a la discomóvil a bailar.
GUESS MY PET 5th<br />
Can you guess my pet?<br />
Has it got two legs?<br />
Yes it has and it can walk<br />
Has it got a heart?<br />
Yes, it has and it can love.<br />
PLAYFUL PETS 5th<br />
My cat,my dog<br />
They are my pets<br />
and my friends too.<br />
One black ,<br />
green eyes both.<br />
The dog is the biggest<br />
the cat is the greediest.<br />
The cat loves to play<br />
and the dog complains.<br />
I do not know what to do<br />
if to play with them in turns<br />
or to fight with them in the corridor.
AT THE WEEKEND 5<br />
We like going shopping.<br />
We like going to the gym too.<br />
Up and down<br />
round the town.<br />
The pool is closed,<br />
the museum too.<br />
Let´s go to the café<br />
to have one Coke or two.<br />
Up and down<br />
round the town.<br />
The shopping centre is full<br />
and the restaurant too.<br />
Let´s go to the library<br />
to read the newest Stilton book.
LA GUINEU I EL LLOP<br />
<br />
<br />
<br />
no ho tinguessin sortirien a buscar aliment.<br />
<br />
-Hola! Com heu vist sóc una guineu i sempre tinc molta gana.<br />
-Doncs et podriem donar una mica del nostre menjar<br />
<br />
<br />
<br />
-los.<br />
Estaven partint els trossos, quant, de sobte, va dir el llop:<br />
-No! No li donis res. A molts amics meus el han fet el mateix.<br />
Les guineus semblen innocents però no ho són.<br />
-No diguis això siusplau. No sents la meva panxa?<br />
Si sembla que porti llamps a dintre. A més a més jo no sóc com les<br />
altres. Porto molts dies sense menjar i ja no puc aguantar més. Va<br />
contestar la guineu .<br />
<br />
però només per aquell dia.<br />
Quan van començar a dinar, encara sobrava una mica més de menjar<br />
a part. Tots anaven menjant ràpid per poder agafar el que sobrava i la<br />
<br />
<br />
El llop no podria creure que la guineu allí sortís guanyant.<br />
<br />
perquè les guineus són molt astutes.<br />
Marian Gómez Calvache 6èA
L'ELOI I LA SEVA CAPACITAT DE PENSAR<br />
Hi havia una vegada, un nen que es deia Eloi i tenia 10 anys.<br />
Cada dia portava un bolquer i xumets, encara que era molt gran. Cada<br />
any quan arribaven els reis, la mare, volia donar-li els xumets i els<br />
bolquers, però l'Eloi tenia una capacitat de pensar increïble.<br />
Un any va amagar-los sota el seu llit. Això no era increïble, però....<br />
El següent any va ficar-lo dins de la seva caixa de secrets que tenia.<br />
Estava tancada amb una clau secreta.<br />
I cada any feia coses així, fins que la mare es va cansar i va controlar,<br />
tot el dia dels Reis Mags, a l'Eloi.<br />
Van anar passant els dies i l'Eloi anava pensant un amagatall o un lloc<br />
on no busqués la mare.......<br />
No se li acudia res, fins que un dia a classe va mirar el mapa Europeu i<br />
va pensar: <br />
Així que va anar a buscar un paquet, un segell, i tot el que calgués per<br />
manar-los a l'altra punta del món.<br />
La mare no sabia res. Ella anava pensant on hauria de mirar el dia dels<br />
Reis Mags, i se li va acudir que miraria per tot arreu!<br />
Això sembla molt difícil, però, va arribar el dia dels Reis i no els va<br />
trobar.<br />
L'Eloi estava preocupat de si havien arribat o no a l'altra punta del món.<br />
Van passar els dies i ell se' n va oblidar i la mare estava més contenta<br />
de que el veiessin sense xumets ni bolquers, encara que no sapigués on<br />
eren.<br />
El següent any va arribar de nou i l'Eloi va pensar en que demanaria als<br />
Reis mags i es va adonar de que l'any passat no tenia ni xumets ni<br />
bolquers. No els va trobar a faltar, però, se li va acudir demanar xumets i<br />
bolquers.<br />
Com que els Reis solen concedir els desitjos , doncs se'ls van portar.<br />
La Mare va passar un dia ple de ràbia però van anar passant els dies i<br />
es va adonar de que l'Eloi no se'ls posava....<br />
Van anar passant els anys i la mare i l'Eloi un dia van decidir parlar<br />
d'això i els dos es van adonar de que ja no tenen importància els xumets<br />
i els bolquers.<br />
A partir d'aquell dia van canviar les seves vides i van ser més feliços que<br />
unes pasqües.<br />
Lara de la Torre 6è B
Casa rural<br />
Karen Murillo<br />
Desde mi balcón veo,a lo lejos, niebla pero cuando<br />
sale el sol descubro que hay una montaña, es como si<br />
estuviera pintada de verde, tiene mucha vegetación<br />
pero si me fijo en lo alto de la montaña veo una<br />
casita diminuta que no se puede ver ni ver ni del color<br />
que esta pintada,cuando busqué en Internet esa casita vi<br />
que estaba en alquiler empecé cuatro días para una<br />
familia máximo de 16 personas, a contar y eramos justos<br />
para invitar a la familia y pasar cuatro días perfectos<br />
y divertidos en aquella casa. Me animé a decírselo a toda<br />
la familia que miraran la web y decirme si les gustaba.<br />
Pasó un mes y nos pusimos de acuerdo en que íbamos<br />
a ir mientras yo saltaba de alegría y nos organizamos.<br />
Pusimos una lista de lo que tenían que comprar cada<br />
pareja de la familia. Cuando llegó el día nos fuimos a la<br />
casa que nos estaba esperando mientras por el camino<br />
de la montaña se veía por las ventanillas del coche<br />
todo verde, era todo naturaleza. Cuando llegamos a la<br />
casa era muy bonita era grande con tres pisos,una piscina<br />
y al lado un río claro. Por fin pude ver el color de la<br />
casa pintada de color rosa y rojo. Era preciosa no me la<br />
imaginaba así. Entramos y cada uno puso su equipaje en su<br />
habitación,y yo en vez de poner mi equipaje en mi<br />
habitación,me quede con la boca abierta mirando todo:<br />
tocando las ventanas,las puertas,las escaleras,muebles,<br />
figuras...Era impresionante esa casa ya no era tan<br />
pequeña desde que la veía desde la montaña. En total<br />
hicimos cosas estupendas me lo pasé de miedo.
EL PAÍS DE LAS GOMINOLAS<br />
Había una vez un país que estaba repleto de gominolas: las<br />
casas, los hospitales y muchas más cosas. En una casita<br />
pequeña hecha de nubes había una niña que tenía que hacer un<br />
dibujo. El que ella quisiese, de deberes. Ella no sabía qué hacer y<br />
de repente tuvo una idea, iba a hacer una bruja malvada con su<br />
castillo espeluznante. Una vez acabado el dibujo le quedó tan<br />
bien que daba miedo verlo. Al día siguiente la niña llevó el dibujo<br />
a la escuela, se lo enseñó a su maestra y le puso un diez. La niña<br />
estaba muy contenta. Resulta que el lápiz con el que hizo el<br />
dibujo era mágico y todo lo que se dibujaba se hacía realidad.<br />
La bruja vivía en su castillo a las afueras del país y quería<br />
destrozar todo el país de gominolas. La bruja tenía aterrorizados<br />
a todos los paisanos. Un día la niña vió a la bruja y vió que era la<br />
de su dibujo. Al día siguiente la bruja dijo:<br />
- Destruiré todo vuestro país con este frasco de veneno. Mañana<br />
por la noche echaré una sola gotita de este veneno en una<br />
gominola, y esa pasará todo el veneno a los otras gominolas.<br />
La niña se quedó pensando en aquello que dijo la bruja y en<br />
cómo pudo crear a aquella bruja tan malvada. La niña no pegó ojo<br />
en toda la noche.<br />
Fue a la escuela preocupada. Llegó la noche en que la bruja<br />
destruiría todo el país, y la niña pensó si la he creado yo, yo la<br />
destruiré. Tenía que borrar todo el dibujo, pero el dibujo lo tenía la<br />
maestra en la escuela.<br />
La niña fue corriendo a la escuela cogió el dibujo y una goma,<br />
mientras la bruja estaba preparada para volcar el frasco. La niña<br />
empezó a borrar todo el dibujo, y la bruja y el castillo<br />
desaparecieron. A la mañana siguiente la gente viendo que no<br />
había destruido nada se pusieron muy contentos y la que más<br />
contenta estaba era la niña. Nunca más volvieron a saber nada<br />
de la bruja ni del castillo.<br />
FIN Miriam<br />
Vargas Martín 6èA
La noche<br />
Una inmensa oscuridad<br />
es preciosa cuando<br />
sobre ella alumbran<br />
la luna y las estrellas.<br />
Sobre ese bellísimo<br />
Fondo negro se ve<br />
Desde muy lejos<br />
Un gran brillo intenso.<br />
¡Como me encantaría<br />
Estar con la luna<br />
y las estrellas!<br />
Y así poder verlas<br />
de cerca.<br />
Marian Gómez Calvache 6èA
Saltos de ensueño<br />
Iba dando zancadas de piedra en piedra,<br />
Intentando no pisar las transparentes cintas de seda.<br />
Pude llegar bien alto,<br />
Al cielo de un salto.<br />
Algunas de las nubes escogí,<br />
Muy fuerte grité y los brazos extendí:<br />
¡Soy libre!, ahora entendí.<br />
Llegaba a un prado,<br />
Hierba verde, cielo azulado.<br />
Escuchaba la melodía del río,<br />
Alegre y divertido.<br />
A mi lado los árboles se susurraban,<br />
Leyendas e historias pasadas.<br />
En un suspiro mil palabras doradas cayeron,<br />
Que antes un cuento fueron.<br />
Recogí la historia y la leí.<br />
Y todo mi empeño para entenderlo invertí.<br />
Al anochecer,<br />
Mil estrellas llegué a coger.<br />
Y con ellas una constelación formé.<br />
Del cuento de los árboles.<br />
Hablé con la luna,<br />
Reflejada en la laguna.<br />
Que me sonreía de oreja a oreja,<br />
Brillando con gentileza.<br />
Sin darme cuenta me encontré en la orilla del mar,<br />
Delante tenía un ocaso que no paraba de mirar.<br />
Quise llegar hasta el sol,<br />
Pero se hundió en el mar.<br />
Y me abatió un infinito dolor,<br />
Y desconsoladamente empecé a llorar.<br />
De repente, abrí los ojos y me desperté,<br />
Sólo tardé tres segundos, y todo olvidé.<br />
Maria Sokolenko 6è B
SOTA LA MAR<br />
<br />
<br />
i salto per submergir-me en<br />
un món diferent.<br />
LA MAR<br />
Em queda contemplant<br />
els grans banc<br />
de peixos platejats,<br />
les estrelles de mar<br />
enganxant-se a la meva cama<br />
<br />
les gegantines ostres<br />
per ensenyar-me les seves<br />
lluents perles.<br />
I de sobte escolto uns xiulets dels<br />
Dofins que em<br />
<br />
Llavors em giro<br />
i miro que cada vegada<br />
surten menys bombolles<br />
<br />
Em quedo mirant<br />
les bombolles com es balancegen<br />
com meduses.<br />
I penso:<br />
He de marxar,<br />
ara no podré veure<br />
tot aquell magnífic<br />
món marí.<br />
Llavors tiro de la corda<br />
que està lligada a mi.<br />
Cada vegada veig més llum<br />
fins que arribo dalt<br />
i sento com<br />
els raigs del sol<br />
<br />
AQUEST ÉS EL MEU MÓN<br />
Judit Rovira Lopez 6A
LA FELICITAT<br />
Si vols felicitat<br />
Amb la vida per davant<br />
<br />
la felicitat et buscarà sense parar<br />
escolta atentament<br />
i siguis on siguis<br />
visquis on visquis<br />
La felicitat no és cara,<br />
parlis com parlis<br />
no es compra amb or<br />
siguis com siguis<br />
es compra amb amor,<br />
o de la religió que siguis<br />
imaginació i diversió.<br />
la felicitat et trobarà.<br />
La felicitat és un estel<br />
que està a prop del cel<br />
per trobar-ho no tens que pensar,<br />
només deixat portar!!.<br />
Molts amics tindràs<br />
i la vida et millorarà.<br />
Amb els teus amics<br />
més fort et faràs.<br />
Tu pots anar-<br />
amb els teus amics<br />
a un llunyà país<br />
que regna la felicitat.<br />
Amb la felicitat volaràs<br />
i la vida et somriurà.<br />
Aconseguiràs el que vols<br />
si a la vida li fas front.<br />
A tu <br />
<br />
cap a un món<br />
ple de felicitat .<br />
Allà alegre seràs<br />
perquè no hi ha diferencia<br />
<br />
Totes les persones poden tenir felicitat.,<br />
si a mi em fan cas.<br />
Si aquestes passes has seguit<br />
la felicitat has aconseguit.<br />
La felicitat també es feliç<br />
amb només una coseta:<br />
fa feliç a tothom<br />
això la posa contenta!<br />
Ana Alvarez
The Mysterious Case of Saint Jordi<br />
and the Haunted School<br />
This story began one year ago on the day before Sant day.<br />
Some girls were playing with a ball at school. One girl threw the ball<br />
and the ball disappeared. Another girl went to find the ball and she<br />
disappeared too...<br />
The girls went to the library and saw a man reading a book called<br />
"A Thousand Ways to Die". The book is cursed... Because the<br />
cursed book is empty, it must eat objects to create a story: that´s<br />
why things and people disappear.<br />
The girls discover this because one person volunteers to open the<br />
book... and that person falls into a black hole!<br />
Two months ago, the man who was reading the book drank a<br />
potion from a witch and he became crazy - that´s why he created<br />
the cursed book and brought it people and objects for it to eat. He<br />
kidnapped the girl for the book.<br />
Crazy man wanted Sant Jordi to be inside the book. He went to<br />
Sant party on April the 23th and gave the book to Sant Jordi.<br />
The book ate him.<br />
Once Sant Jordi was inside, he found the master of the book, the<br />
Imagination Dragon. He fought against the monster and won.<br />
Then, the book melted and a rose appeared. All the people could<br />
escape from the book and they lived happly ever after.<br />
THE END