25.04.2013 Views

SANT JORDI 2013

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Escola Nadal<br />

CONCURS LITERARI<br />

<strong>SANT</strong> <strong>JORDI</strong> <strong>2013</strong>


Les il·lustracions de la revista han estat realitzades a partir dels treballs<br />

del Cicle Infantil, sobre la llegenda de Sant Jordi.


CICLE INFANTIL<br />

CURS LLENGUA MODALITAT PREMI<br />

P3-­‐A Català Rodolins Col·∙lectiu<br />

P3-­‐B Català Rodolins Col·∙lectiu<br />

P4-­‐A Català Rodolins Col·∙lectiu<br />

P4-­‐B Català Rodolins Col·∙lectiu<br />

P5-­‐A Català Rodolins Col·∙lectiu<br />

P5-­‐B Català Rodolins Col·∙lectiu


<strong>SANT</strong> <strong>JORDI</strong> NO TÉ POR,<br />

<strong>SANT</strong> <strong>JORDI</strong> MATA AL DRAC.<br />

<strong>SANT</strong> <strong>JORDI</strong> CULL LA ROSA<br />

<br />

REGALAT.<br />

P3A<br />

<strong>SANT</strong> <strong>JORDI</strong> AMB UN CAVALL VA ARRIBAR,<br />

I A LA PRINCESA VA SALVAR.<br />

DEL DRAC, UNA ROSA VA BROTAR,<br />

<br />

P3B


<strong>SANT</strong> <strong>JORDI</strong><br />

JA ARRIBA LA DIADA,<br />

AMB LLIBRES A CADA PARADA<br />

I UNA ROSA VERMELLA<br />

PER A LA PRINCESA ESTIMADA<br />

Els cavalls p4A<br />

PRIMAVERA<br />

ARA VINDRÀ EL MES DE MAIG<br />

REGALADA PRIMAVERA.<br />

FLORIRAN TOTES LES FLORS<br />

ELS CLAVELLS I LES ROSELLES<br />

.<br />

Els ratolins p4B


La primavera<br />

Pra pre pri<br />

la primavera, la primavera<br />

Pra pre pri<br />

la primavera ja està aquí<br />

Pra pre pri<br />

naixen les flors, canten les aus<br />

Pra pre pri<br />

hi ha papallones al meu jardí<br />

Pra pre pri<br />

la primavera, la primavera<br />

Pra pre pri<br />

la primavera ja està aquí<br />

Pra pre pri<br />

Mussols P5A<br />

Eriçons P5B


CICLE INICIAL<br />

CURS LLENGUA MODALITAT PREMI<br />

1r-A<br />

1r-B<br />

2n-A<br />

2n-B<br />

Català<br />

Anglès<br />

Català<br />

Anglès<br />

Prosa Col·lectiu ( Dèlia )<br />

Poema Col·lectiu ( Adrià )<br />

Prosa Col·lectiu ( Dennis )<br />

Poema Col·lectiu (Isabela )<br />

TÍTOL<br />

La llegenda de Sant<br />

Jordi<br />

Fruit Poems<br />

La llegenda de Sant<br />

Jordi<br />

Fruit Poems<br />

Català Prosa Duna Gomez La marieta groga<br />

Castellà Prosa<br />

Patrícia Heredia<br />

Garvín<br />

El bosque encantado<br />

Anglès Riddles Col.lectiu ( Laia ) Fruit Riddles<br />

Català Prosa Mercè Grifell Baño Els mons diferents<br />

Castellà Prosa<br />

Alba Lobato<br />

Rosario<br />

El pueblo mágico<br />

Anglès Riddles Col.lectiu ( Ivet ) Fruit Riddles


EL DÉU DEL RIU NIL<br />

Hi havia una vegada tres germans, un nen que es<br />

deia Gabriel, una nena que es deia Sònia i la més<br />

petita, la Nora. Un dia van decidir que anirien a Egipte<br />

i així va ser. Aquell mateix matí van agafar el cotxe i<br />

van anar cap a Egipte.<br />

Quan van arribar a la vora del riu Nil estava<br />

completament sec, no hi havia ni una gota . La<br />

Sònia va pensar i va tenir una idea, va dir:<br />

Hem tota del Nil.<br />

Però com? va dir en Gabriel.<br />

Tots es van callar una bona estona. Van veure alguna<br />

cosa. Semblava un Déu!! El van despertar. Van estar<br />

parlant una bona estona i es van posar camí cap a la<br />

selva. Al final van veure un gran llac. Es van emportar<br />

tota amb unes bosses de plàstic. Van deixar<br />

anar tota i el riu Nil va tornar a ser el riu més<br />

llarg del món.<br />

Carla Gómez


LA MARIETA GROGA<br />

Hi havia una vegada una marieta groga que es deia<br />

Sílvia, vivia a un jardí i li agradava volar i saltar.<br />

Un dia va sentir parlar a unes marietes. Les marietes<br />

es burlaven i li deien:<br />

Tu no ets una marieta, ets una abella, ves- amb<br />

les abelles.<br />

Llavors, la Sílvia va anar amb elles. Però les<br />

abelles li van dir:<br />

Tu estàs boja? Si ets una marieta!<br />

La marieta estava molt trista perquè ningú la volia.<br />

Quan tornava cap al seu jardí, va sentir una veu que<br />

venia roser. Es va acostar a veure què passava i<br />

una papallona li va dir:<br />

Demà a la tarda, munta una festa al jardí i convida a<br />

les marietes i a les abelles.<br />

La Sílvia li va fer cas i a va convidar a les<br />

abelles i a les marietes a què vinguessin per la tarda a<br />

casa seva. Va organitzar una gran festa i tothom <br />

va passar molt bé.<br />

Tots els convidats van comprovar que la Sílvia era<br />

molt amable i bona i ja no van tenir en compte el seu<br />

color diferent al de la resta de les marietes. La van<br />

acceptar tal com era i, a partir dia, tots van<br />

viure feliços.<br />

Duna Gómez


LA CASA ENCANTADA<br />

Hi havia una vegada una bruixa que vivia en<br />

una casa encantada amb el seu gat, la seva<br />

gata i la seva escombra. Quan va arribar<br />

va anar de vacances.<br />

Un dia la Queralt, la Ruth i <br />

jugaven a futbol amb el Saül, el Guillem i el<br />

Salva. Tot el Salva va xutar la pilota<br />

molt, però que molt fort i la va perdre. Tots els<br />

nens i nenes van sortir darrera i van arribar a<br />

un jardí, que era el de la casa encantada.<br />

Quan van veure la casa, es van espantar<br />

perquè tenia un aspecte una mica estrany. El<br />

Salva, que era el més valent de tots, va entrar<br />

a agafar la pilota i com que era tant tafaner, va<br />

trobar una escombra molt diferent a la que<br />

tenia la seva mare a casa. Era <br />

màgica de la bruixa i, quan la va agafar, es va<br />

convertir en un lleó.


Els seus amics el van veure i van marxar<br />

corrents. Estaven molt, però que molt<br />

espantats!<br />

De cop i volta es van topar amb la bruixa, que<br />

tornava de vacances i al tan espantats,<br />

els hi va preguntar:<br />

Què us passa que esteu tan espantats? Què<br />

feu aquí?<br />

En Guillem li va explicar tot a la bruixa, i com<br />

que la bruixa era bona, va desfer i<br />

els va convidar a berenar pastissos i<br />

llaminadures. Era una bruixa molt amable i, a<br />

casa seva, es dedicava a fer pastissos, galetes<br />

i llaminadures per a tots els nens.<br />

Des dia, es van fer molt amics de la<br />

bruixa i anaven a veure-la molt sovint.<br />

Júlia


ELS MÓNS DIFERENTS<br />

Fa molts anys hi vivien en un bosc unes fades.<br />

Si creuaven el pont anaven al món dels dracs i<br />

bruixes. Una fada petita va entrar al món de les<br />

bruixes. Però un bruixa la va veure. Aquesta<br />

bruixa tenia un drac i va anar a dir-li a la seva<br />

reina que colat una fada al seu món.<br />

Les bruixes van decidir fer un encanteri que<br />

congelaria a totes les fades del món. Van anar al<br />

món de les fades i les van congelar. El rei de les<br />

fades va anar volant amb el seu unicorn. Va<br />

lluitar contra la reina de les bruixes.<br />

Finalment la va vèncer i va alliberar el món de<br />

les fades.<br />

Mercè Gifrell


EL BOSQUE ENCANTADO<br />

Había una vez en un bosque muy lejano un hada,<br />

que vivía en el país de las hadas.<br />

Se pasaba todo el día jugando de flor en flor, pero<br />

siempre estaba sola. Ah! Se me olvidaba, se<br />

llama Alicia. Un buen día conoció a la princesa<br />

Susana en el bosque, pero como Alicia siempre<br />

estaba sola no supo qué decirle a Susana. La<br />

princesa pensó es esta hada.<br />

Había un mono que lo vio todo, estaba escondido<br />

en un arbusto de lindas rosas. El mono pensó<br />

que podía celebrar una fiesta para todos los<br />

habitantes del país de las hadas y también<br />

invitarían a Susana, así se harían amigas.<br />

Hicieron la fiesta, fue un éxito se hicieron los<br />

mejores amigos.<br />

Patricia Heredia Garvin


CICLE MITJÀ<br />

CURS LLENGUA MODALITAT PREMIAT TÍTOL<br />

3r-­‐A<br />

Català<br />

Prosa<br />

Poesia<br />

Joan Villena<br />

Joel Cruz<br />

El nen inventor<br />

Els nombres<br />

Castellà Prosa Col.lectiu Paz en el bosque<br />

Poesía Col.lectiu Nuestro planeta<br />

Anglès Poesía Col·∙lectiu Winter<br />

Català<br />

Prosa Jordan Soto Huarcaya El gat, el gos i el ratolí<br />

3r-­‐B<br />

4t-­‐A<br />

4t-­‐B<br />

Castellà Prosa<br />

Poesia Andrea Arjona Donaire Núvols de cotó<br />

Poesía<br />

Tomás,Daniel,Bárbara,<br />

Fernando,Jordan, Jose<br />

y Alejandro<br />

Laia, Pablo, Marina,<br />

Alexandra, Kevin y<br />

Abdel<br />

La ciudad perdida<br />

Planeta sano, planeta<br />

reciclado<br />

Anglès Poesía Col·∙lectiu Winter<br />

Català<br />

Prosa<br />

Poesia<br />

Víctor Purificación<br />

Carlos Luque<br />

La muntanya<br />

Sant Feliu<br />

Castellà<br />

Prosa<br />

Poesia<br />

Treball conjunt<br />

Treball conjunt<br />

Las picaduras mágicas.<br />

En la mochila.<br />

Anglès Poesia Treball conjunt Our rutine<br />

Català<br />

Prosa<br />

Poesia<br />

Iván Jiménez<br />

Lucas Krahn<br />

El misteri dels mussols.<br />

Els instruments.<br />

Castellà<br />

Prosa<br />

Poesia<br />

Treball conjunt<br />

Treball conjunt<br />

El lápiz mágico<br />

Los animales<br />

Anglès Poesia Col·∙lectiu Our rutine


EL GAT, EL GOS I EL RATOLÍ<br />

JORDAN FRANK SOTO HUARCAYA 3rB<br />

<br />

perquè era una mica lent i gras. El ratolí tots els matins sortia del seu<br />

cau i passava molt de pressa al costat del gat dient-li:<br />

-Tortuga! Tortuga amb bigots! A que no !<br />

El gat es posava furiós i el perseguia, però mai aconseguia atrapar-<br />

<br />

per això el gos li tenia una mica de mania.<br />

<br />

<br />

gat només ronronejava i dormia i el gos pensava:<br />

-Quin gat més odiós! I a sobre es lent i gras!<br />

El gat sabia que era el més estimat i era molt presumit. Es reia del<br />

gos i per això ell el perseguia per tota la casa. Però com el gos era<br />

<br />

deia:<br />

-Ets un gos dolent, molt dolent! Avui no menjaràs!<br />

<br />

quedar-<br />

Als animals no els va quedar cap altra opció que treballar junts. El<br />

gos vigilava la casa, el ratolí buscava el menjar i el gat netejava i els<br />

<br />

agafar afecte, i van decidir no barallar-se mai més.<br />

Al cap mes, va tornar. Es va quedar molt sorprès en veure<br />

que tot estava en ordre i que les seves mascotes es trobaven bé. I va<br />

decidir comprar un formatge sencer pel ratolí, una casa de jardí al<br />

gos i va apuntar al gat en un gimnàs.


LA CIUDAD PERDIDA<br />

Tomás, Daniel, Jordán, Bárbara, Fernando, José y Alejandro<br />

Había una vez un chico de dieciséis años llamado Jack, que buscaba<br />

una ciudad perdida en la selva amazónica. Quería ir a una isla para<br />

descubrir una nueva raza humana.<br />

Su novia y él, hicieron el viaje y cuando llegaron se pusieron a buscar<br />

un sitio para refugiarse. La novia encontró una cueva, se metieron en<br />

ella, pero se dieron cuenta de que era un volcán porque hacía mucho<br />

calor. Siguieron caminando hasta salir al exterior y en ese momento<br />

vieron un dragón sobrevolando el volcán. Él también los vio y bajó<br />

para verlos mejor. Se dieron cuenta de que tenía dos cabezas y una<br />

de ellas rugió:<br />

¿Qué hacéis aquí en mi territorio?<br />

Salieron pitando y sin darse cuenta pisaron un botón y se abrió una<br />

trampilla que les llevo al otro lado de la isla, donde estaba la nueva<br />

raza humana: eran esqueletos vivientes. Tuvieron que pelear con<br />

ellos y ganaron Jack y su novia. Antes de irse cogieron cinco<br />

ejemplares: un rey, un guardia, una princesa, un ciudadano y una<br />

niña. Volvieron a pasar por la trampilla hasta llegar al volcán y<br />

lucharon con el dragón de dos cabezas y le vencieron.<br />

El dragón, derrotado, les preguntó dónde querían ir y Jack dijo:<br />

Queremos ir a la costa.<br />

El dragón les llevó a la costa donde se hicieron amigos de un gigante<br />

que les ayudó a buscar un submarino para poder huir. Al encontrar el<br />

submarino Jack y su novia y los cinco ejemplares se metieron dentro.<br />

El gigante les dio un impulso muy fuerte pero no llegaron a casa, se<br />

quedaron en medio del océano Atlántico.<br />

Por allí pasaba una anguila y Jack la cazó después de una pequeña<br />

descarga eléctrica. Pero la metió en la carga de energía y le dio<br />

8.000 vatios de potencia para poder avanzar.<br />

Al llegar a casa pusieron los cinco ejemplares en un museo de<br />

Barcelona y todos los niños iban al museo a verlos.<br />

Jack se casó con su novia y todavía nadie sabe dónde está la isla<br />

porque ellos guardan el secreto.


Paz en el bosque<br />

Niños y niñas de 3º A<br />

Había una vez un bosque muy grande y frondoso donde<br />

habitaban enanitos y gigantes.<br />

Los gigantes no conocían la existencia de los enanitos.<br />

Como eran tan altos ni siquiera les veían.<br />

Los enanitos vivían asustados porque, si no iban con<br />

mucho cuidado, podían morir aplastados bajo las pisadas<br />

de aquellos grandotes.<br />

Muchas veces habían tenido que reconstruir sus casas por<br />

esa causa.<br />

Por no hablar del ruido que debían soportar, a<br />

consecuencia de las potentes voces de sus vecinos.<br />

Así vivían desde hacía mucho tiempo, pensando que en<br />

cualquier momento podía ocurrir una desgracia.<br />

Un buen día su suerte cambió. Los niños de un colegio<br />

fueron de excursión a ese bosque.<br />

Pedro era uno de esos niños. Era muy observador y se dio<br />

cuenta que allí vivían enanitos.<br />

Con mucho cuidado y para que no se asustaran, bajó su<br />

cabeza a nivel del suelo y se acercó a ellos.<br />

Les preguntó por qué tenían esa cara de espanto y ellos le<br />

explicaron sus problemas.<br />

Enseguida avisó a sus compañeros de clase y decidieron<br />

ayudarles.<br />

Sin pensarlo dos veces, fueron en busca de los gigantes.<br />

Los encontraron sentados junto al río. Por suerte no<br />

parecían peligrosos.


Cuando les explicaron que allí había enanitos y que vivían<br />

atemorizados por sus pisadas y medio sordos por sus<br />

voces, se quedaron muy sorprendidos.<br />

¿Qué podían hacer?. Era complicado no pisarles, si ni<br />

siquiera los veían.<br />

Pedro y sus amigos tuvieron una gran idea: los gigantes<br />

podían dejar la zona de los pinos para los enanitos.<br />

También les pidieron que no gritasen tanto porque su voz<br />

era un estruendo para los oídos de sus vecinos. Los<br />

grandullones, que no salían de su sorpresa, pues siempre<br />

habían creído que allí solo vivían ellos, les pidieron que<br />

les acompañasen para conocer a los enanitos.<br />

Al llegar junto a ellos, bajaron sus cabezas junto a la<br />

hierba y les pidieron disculpas.<br />

A partir de ahora compartirían el bosque y disfrutarían<br />

todos de aquel hermoso lugar.<br />

Pedro y sus compañeros se marcharon en el autocar y<br />

fueron todo el camino cantando.<br />

Habían conseguido algo increíble. Estaban muy, muy<br />

contentos.<br />

Y colorín, colorado, este cuento se ha acabado.


JOAN VILLENA 3rA<br />

No fa gaires anys, havia un nen que es deia Pere i<br />

que vivia a una masia al costat bosc.<br />

Un dia en Pere va anar a passejar pel bosc. De<br />

sobte, va veure uns trossos de ferro i uns cargols. Els<br />

va agafar i va emportar.<br />

A casa seva tenia moltes peces, li agradava<br />

col·leccionar-les.<br />

Va demanar permís al seu pare perquè necessitava<br />

les seves eines i també una miqueta de filferro.<br />

En un lloc secret, molt ben amagada, en Pere<br />

guardava una llibreta on dibuixava formes estranyes,<br />

que no agradaven a ningú.<br />

Va passar moltes hores encaixant les peces i<br />

reproduint un dels dibuixos de la seva llibreta, un que<br />

tenia forma de triangle.<br />

En tan enfeinat, el pare va demanar que li<br />

deixés veure què feia. El nen li va ensenyar i el pare<br />

es va quedar bocabadat.


És la clau del País Desitjat! va exclamar el<br />

pare.<br />

I tu com ho saps? va preguntar el nen.<br />

<br />

El pare estaba nerviós, suava nen no parava<br />

de preguntar-li fins que no va aguantar més i li va<br />

explicar que quan ell era petit va anar a la feina<br />

de i, movent la terra amb una excavadora,<br />

van descobrir una caixa forta que contenia un<br />

mapa. Era el mapa on sortia la porta que conduïa<br />

al País Desitjat.<br />

Amb aquest mapa i la clau que havia fabricat en<br />

Pere, van poder arribar al País Desitjat. Era molt<br />

bonic, les cases eren grans, amb piscines, no hi<br />

havia fàbriques ni contaminacióPerò el millor<br />

de tot era que en aquell País no havien persones<br />

pobres, els nens podien jugar al carrer i tothom<br />

era feliç.


JOEL CRUZ 3r A<br />

Un, dos, tres,<br />

un, dos, tres.<br />

Quatre, cinc,<br />

sis i set.<br />

Els nombres eixerits<br />

ballen la dansa<br />

sempre amb mi.<br />

Jo els sumo,<br />

també els multiplico.<br />

I quan els escric<br />

són ben divertits.<br />

Set, vuit i nou.<br />

Ai, quin enrenou!<br />

NÚVOLS DE COTÓ<br />

ANDREA ARJONA<br />

DONAIRE 3rB<br />

Vaig aixecar-me del llit<br />

I havia molta claror.<br />

Vaig mirar per la finestra<br />

Per veure els núvols de<br />

cotó.<br />

Una semblava una calavera<br />

I una altra un lleó.<br />

He obert els ulls<br />

I el vent ho ha esborrat tot.<br />

Clarianes es van obrir<br />

I el sol va sortir.<br />

Vaig anar al carrer<br />

per jugar al jardí.<br />

Oh! Quina por!<br />

Els núvols es van tancant!<br />

Vaig fugir a casa meva,<br />

A descansar.


PLANETA SANO,<br />

PLANETA<br />

RECICLADO<br />

Laia, Pablo, Marina, Kevin ,<br />

Alexandra y Abdel<br />

Si el planeta quieres cuidar,<br />

tendrás que aprender a reciclar.<br />

Si no sabes que contenedor usar<br />

nosotros te vamos a enseñar.<br />

Los restos de pescado<br />

al contenedor orgánico.<br />

¿Y los restos de fruta?<br />

¡No te olvides de ninguna!<br />

Al contenedor orgánico irán a parar,<br />

si tienes buena memoria para recordar.<br />

No te olvides del papel y del cartón<br />

porque si no te liarás un montón.<br />

Al contenedor azul los debes tirar<br />

para no contaminar.<br />

¿Y en el amarillo?<br />

Todos los plastiquillos.<br />

¿Para qué es el verde?<br />

Para los vidrios rebeldes.<br />

¿Y el contenedor de las pilas?<br />

Nunca tiene energía.<br />

Si reciclas bien<br />

¡En reciclaje tendrás un diez!


Nuestro<br />

planeta<br />

Niños y niñas de 3º A<br />

En barco, por el mar,<br />

en tierra, al caminar.<br />

También desde lo alto<br />

te podemos disfrutar.<br />

Tus olas transparentes,<br />

tus bosques silenciosos,<br />

<br />

¡Algo tan hermoso<br />

se debe respetar!<br />

Empecemos a apreciar<br />

con gestos de verdad<br />

la importancia de vivir<br />

¡de forma natural!


WINTER 3rd<br />

I'm wearing yellow boots,<br />

a raincoat<br />

and an umbrella too.<br />

My gloves are blue,<br />

and my t-shirt too<br />

today I'm wearing jeans,<br />

the sky inspires me.<br />

THE SEASONS OF THE YEAR 3rd<br />

First spring,<br />

next summer.<br />

Autom is comming<br />

winter is knoking<br />

DO YOU?3rd<br />

I can't swim<br />

I can't fly<br />

I can read<br />

I can ride.<br />

CRAZY CITY 3rd<br />

There's a mouse in the house,<br />

There's a lion in the zoo.<br />

There's a zebra on the street,<br />

There's a monkey next to me.


EL MISTERI DELS MUSSOLS<br />

Iván Jiménez 4t<br />

<br />

estan avorrits perquè volien viure una gran aventura. De sobte, de la<br />

<br />

seus amics.<br />

No van parar fins un bosc on es van trobar amb una nena i, després<br />

<br />

de mussol. El camí passava just per sota de les seves cames i per allà<br />

van caminar aquests aventurers.<br />

Finalment van trobar un castell de colors amb un símbol ....... el símbol<br />

<br />

Van entrar al castell i una veu va dir:<br />

Ep! On aneu?<br />

Una altra veu va parlar així:<br />

No hauríem de portar-los al príncep?<br />

En Jaume, una mica espantat, els va recomanar a tots.<br />

Per què no tornem a casa? Tan bé que estàvem jugant als videojocs...<br />

En Fran, que era molt espavilat, va exclamar:<br />

Ja ho sé! Són soldats invisibles, veritat?<br />

<br />

Exacte!<br />

<br />

Blablablabla ...... mussol ....... misteri ......blablablabla .... podem fer-ho!<br />

A veure que opina el príncep ....<br />

Els van dir on estava, i quan el van veure aquest va exclamar:<br />

Mai apareixen cavallers!<br />

-<br />

li:<br />

Però majestat! Han trobat el nostre castell, que està molt amagat i és<br />

ben difícil arribar. Això significa que són uns nois molt valents!<br />

Al príncep no li va quedar més remei que acceptar:<br />

<br />

<br />

<br />

els heu de trobar.


Els nens surten del castell i en Fran, mort de por, va dir:<br />

Vull tornar a casa!<br />

<br />

<br />

donaran?<br />

<br />

<br />

petjades misterioses:<br />

<br />

El Fran va investigar el terra:<br />

Ummm! Tinc la sensació de que aquí hi ha alguna cosa...<br />

Tots el van ajudar a desenterrar aquella cosa misteriosa, que era ... UN ULL<br />

<br />

ull de plata. Es van afrontar a molts perills i van superar paranys. Però no<br />

troben res. Al sisè dia estaven molt cansats i morts de gana, però per sort<br />

<br />

escoltar uns crits:<br />

<br />

Una veu greu va exclamar:<br />

<br />

per completar la meva estàtua!<br />

<br />

Els nens van seguir investigant i van trobar un castell. Aquest era negre, a<br />

<br />

molt sigil·losament sense que ningú els veiés. Però el rei els va descobrir i<br />

va cridar:<br />

Intrusos! Agafeu-los!<br />

<br />

van escapar. Van tornar al castell blanc i, de seguida, el príncep els va<br />

felicitar:<br />

Molt bé! Us donaré un desig a cadascú de vosaltres, jo compleixo les<br />

meves promeses.<br />

En Fran va demanar un trencaclosques de mil peces (efectivament és molt<br />

llest, com ja havia dit abans), en Raül, un joc de futbol i en Jaume un<br />

videojoc de por i guerra (a ells dos els agraden bastant les consoles).<br />

<br />

Moltes aventures més. Vull viure experiències com aquestes!<br />

<br />

viuran moltes més aventures ... però no ho puc explicar, perquè això serà<br />

una altra històries.


LA MUNTANYA<br />

Víctor Purificación<br />

Hi havia una vegada dos amics que un bon dia, van anar a les afores<br />

<br />

<br />

Què és això? -va dir en Joan.<br />

Es una botiga, que organitza una cursa on el recorregut es aquesta<br />

muntanya -<br />

Vols participar? -va dir en Joan.<br />

-va dir el seu amic Adrià.<br />

Si guanyeu, us emportareu un cofre misteriós -va dir el botiguer.<br />

<br />

-va dir en Joan.<br />

<br />

<br />

Al dia següent, van arribar a la botiga i van veure a dues nenes.<br />

Elles juguen? -va preguntar en Joan.<br />

Si i us guanyarem!! -<br />

Es van posar en posició i...<br />

Preparats, llestos, a escalar -va dir el botiguer<br />

Anem -va dir en Joan.<br />

Us guanyarem -<br />

Van passar 10 minuts i les nenes ja estaven per la meitat, en canvi en<br />

<br />

Però, les nenes van caure i ràpidament en Joan les va ajudar.<br />

Gràcies -van dir les dues alhora<br />

De res -va contestar en Joan.<br />

<br />

però, una de les nenes el va aguantar.<br />

Gràcies -<br />

<br />

<br />

la muntanya era més fàcil escalar.


Què està passant? -va dir una de les nenes.<br />

No ho se -va dir en Joan.<br />

Quan van arribar al cim només faltava en Joan, tots el van ajudar<br />

a pujar.<br />

Buff! per fi he arribat, gràcies a tots per ajudar-me<br />

Hem arribat al cim de la muntanya, ho hem aconseguit -<br />

<br />

veu:<br />

<br />

-ajudant-se els uns als altres.<br />

Qui ets? -<br />

Sóc la muntanya i he començat a tremolar perquè us ajudéssiu.<br />

Doncs ho has aconseguit -va dir una de les nenes.<br />

Si, i al final ha sigut tan fàcil escalar perquè os estàveu fent amics.<br />

Bé, obrim el cofre!! -va dir en Joan.<br />

Llavors, quan van obrir el cofre hi havia una caixa amb tota mena de<br />

<br />

Llavors els quatre van compartir el premi.<br />

Adéu muntanya!!! -van dir tots quatre.<br />

<br />

I conte contat, conte acabat.


LAS PICADURAS MÁGICAS<br />

Había una vez un viejo mago peliblanco y cascarrabias, que vivía<br />

en una cueva que había en el país de Encantilandia.<br />

Este bosque estaba formado por árboles y plantas de un color un<br />

tanto extraño. ¡ Eran ROJOS ! Según explicaba la leyenda, por el<br />

suelo de toda aquella zona corrían ríos de sangre, y las raíces de<br />

toda la vegetación absorbían aquel líquido.<br />

Hacía muchos años que el mago había hecho un encantamiento<br />

que volvía de color rojo todas las aguas de aquel lugar. Con ello<br />

quería asustar a las personas que iban a pasear entre los árboles y<br />

plantas de extraños colores, asustándolos con la amenaza de<br />

violencia y asesinatos.<br />

A los animales que bebían agua de aquellos ríos o comían plantas<br />

rojizas se les convertían en el color de la sangre su plumaje, sus<br />

escamas o su pelo.<br />

Al convertirse todo aquel ecosistema en un solo color, nada se<br />

distinguía del resto de las cosas. Únicamente el mago, con su<br />

túnica azul y de estrellas doradas, resaltaba del resto del paisaje.


Así que los mosquitos, las abejas y las avispas iban a picar al<br />

mago, ya que era lo único de diferente color.<br />

Cansado de estar siempre lleno de picaduras y heridas, el mago<br />

no paraba de rascarse, y pensó que tenía que buscar una<br />

solución a su problema. El mago tenía que encontrar una<br />

solución para poder volver a llevar una vida normal: o bien<br />

volvía a dar su color natural a todos los elementos de la<br />

naturaleza, y así evitar las picaduras de los insectos, o él mismo<br />

se convertía en color rojo.<br />

Decidió hacer un pócima mágica que lo convirtiese en un mago<br />

rojo y, así pasar desapercibido en el bosque. Pero aquel brebaje<br />

tenía otros efectos, restableciendo su color a todos los<br />

elementos de la naturaleza.<br />

Plantas y animales volvieron a su vida normal y la alegría, los<br />

cantos y los sonidos de todos los animales volvieron a aparecer<br />

cuando vieron la inmensa variedad de preciosos colores de la<br />

vegetación.<br />

Y, además, nadie molestaba la tranquilidad de aquel lugar<br />

porque, según decían, por allí había vivía un monstruo rojo que<br />

tenían el cuerpo lleno de picaduras resecas.<br />

Así, todos vivieron felices, incluso el monstruo, al que<br />

finalmente dejaron de molestar todos los insectos de la zona.<br />

Trabajo conjunto de la clase de 4º A


LÁPIZ MÁGICO<br />

Treball conjunt<br />

Érase una vez un lápiz mágico. Un día, un señor alto, barbudo y<br />

muy serio lo vio en una estantería y lo compró. Al día siguiente,<br />

intentó escribir un cuento pero no pudo porque el lápiz no le hacía<br />

caso y escribía cosas totalmente diferentes, verdaderos disparates,<br />

por ejemplo: el señor quería escribir un cuento de hadas y elfos y el<br />

lápiz escribía historias de troles monstruos varios.<br />

Muy preocupado, decidió ir a la tienda y devolver aquel extraño<br />

lápiz que parecía tener vida propia. No le hicieron caso, no creían lo<br />

que estaba contando. Entonces, el señor muy enfadado cogió el<br />

lápiz y lo tiró a la papelera. Pero el lápiz dio un salto y se colocó al<br />

lado del señor. Todos los que estaban en la tienda se quedaron con<br />

la boca y los ojos muy abiertos. Los empleados se dieron cuenta de<br />

que algo fantástico pasaba con aquel lápiz. Todos intentaron<br />

atraparlo, porque de pronto el lápiz se puso a correr por todo el<br />

establecimiento.<br />

Finalmente, consiguieron cogerlo y vieron unas extrañas palabras:<br />

<br />

estaban allí leyó bien y una fuerte humareda empezó a salir por la<br />

punta del lápiz y apareció un mago. Éste, muy contento al verse libre,<br />

les concedió un deseo.<br />

Desde aquel día, aquella librería fue famosa en todo el país y todos<br />

los que visitaban la ciudad iban a ver la famosa tienda del lápiz<br />

mágico.<br />

Y colorín colorado este cuento se ha acabado.<br />

FIN


Si el teu cos vols cuidar<br />

fruita i verdura hauràs de menjar.<br />

Si menges síndria,<br />

<br />

Si et vols relaxar<br />

menja cireres sense parar.<br />

Si la teva musculatura vols millorar<br />

kiwi menja per esmorzar.<br />

Si el teu cabell vols cuidar<br />

el pebrot el farà brillar.<br />

Si menges taronja<br />

el teu cos creixerà amb força.<br />

Si aquests consells segueixes<br />

un bon premi et mereixes.<br />

<strong>SANT</strong> FELIU<br />

Carlos Luque<br />

A la ciutat de Sant Feliu<br />

només hi ha un riu.<br />

Hi ha mots peixets<br />

que són molt petitets.<br />

Són bonics i tranquils<br />

no com els cocodrils del Nil.<br />

A la ciutat de Sant Feliu<br />

<br />

-piu.<br />

Són molts ocellets cantant<br />

una cançó molt elegant.<br />

Que tothom escolta bocabadat<br />

Oh!!! Sant Feliu la meva ciutat.


EN LA MOCHILA<br />

En la mochila la botella llevaba<br />

y las libretas se remojaban.<br />

Los lápices bailan en las libretas,<br />

coloreando dibujos de las carpetas.<br />

La maquineta, lista y astuta,<br />

persigue al lápiz para hacerle punta.<br />

La regla dormida está,<br />

y la flauta le viene a molestar.<br />

El lápiz rojo de la goma huye<br />

porque su trabajo siempre destruye.<br />

Las espirales de las libretas<br />

bailan valses y hacen piruetas.<br />

Los lápices, en los estuches,<br />

están protegidos de todas las chuches.<br />

Una chincheta en el bolsillo está<br />

para el rotulador pinchar y taladrar.<br />

Los plastidecors hacen carreras<br />

sobre las hojas de las libretas.<br />

Guerra de bolis en el estuche hay<br />

y lluvia de tinta encontrarás.<br />

El bocata ha desparecido,<br />

la maquineta se lo ha comido.<br />

La regla, larga y presumida,<br />

mide los libros de mi mochila.<br />

Con mi mochila me voy a clase<br />

y paso un día muy agradable.<br />

Trabajo conjunto de 4º A


Los Animales<br />

Tic-tac hace el reloj<br />

porque yo soy el mejor.<br />

Un poema de animales,<br />

voy a hacer para mis padres.<br />

Un caballo me dice hola,<br />

con la boca y con la cola.<br />

Mi perro tiene un hueso,<br />

lo chupa y le da un beso.<br />

Mi amigo tiene un gato,<br />

y de nombre sólo Paco.<br />

El ruiseñor es un pájaro<br />

que nos alegra con su canto.<br />

En el zoo he visto unas jirafas<br />

que llevaban unas gafas.<br />

En mi casa hay ratones,<br />

que se esconden por los rincones.<br />

En la selva vi un elefante,<br />

y aluciné porque era muy grande.<br />

El loro habla sin parar,<br />

y me llega a desesperar.<br />

Ayer vi una serpiente,<br />

y corrí con la gente.<br />

Cuando pienso en los animales<br />

se me van todos los males.<br />

Treball conjunt


ELS INTRUMENTS<br />

La bateria és la teva guia<br />

perquè sempre té alegria.<br />

La bateria té unes baquetes<br />

que són com croquetes.<br />

El piano és blanc i negre,<br />

les seves tecles, com una zebra.<br />

Ja sigui gran o petit<br />

El seu so és sempre bonic.<br />

Si per mi vols demanar<br />

estaré tocant la flauta sense parar.<br />

Té forats i és molt llarga,<br />

me la va regalar una nena que es diu<br />

Marga.<br />

La mare diu que pari ja<br />

perquè li fa mal el cap.<br />

<br />

perquè em posen molt content.<br />

Lucas Krahn


RUTINE 4th<br />

Listen, point and say.<br />

Listen, point and repeat.<br />

Count till sixty<br />

Say the alphabet.<br />

That's English,<br />

easy to learn.<br />

MY DAY 4th<br />

I get up at eight o'clock,<br />

when the sun is shining.<br />

I have breakfast wiyh my dad<br />

and my dog Black.<br />

I go to school at half past eigth,<br />

not early, not late.<br />

I have a shover at eight o'clock<br />

and after I do my homework.<br />

After dinner I brush my teeth<br />

and then I watch TV.<br />

I go to bed at ten<br />

and I dream with my friends.


CICLE SUPERIOR<br />

CURS LLENGUA MODALITAT PREMIAT TÍTOL<br />

5è-­‐A<br />

Català<br />

Prosa<br />

Poesia<br />

Ainhoa Ortega<br />

Pozo<br />

Raúl Vázquez<br />

Navarro<br />

La Cèlia i la ciutat de<br />

Xuxelàndia<br />

La Pluja<br />

5è-­‐B<br />

6è-­‐A<br />

6è-­‐B<br />

Castellà<br />

Prosa Paula Martínez El libro de los deseos<br />

Poesia Laura Suárez En el pueblo<br />

Anglès Poesia Col.lectiu At the weekend<br />

Català<br />

Prosa<br />

Poesia<br />

Laia Graupera<br />

Maria Vilar<br />

El jugador de basquet<br />

El menjar saludable<br />

Castellà<br />

Prosa<br />

Poesia<br />

Gisela Ariza<br />

Héctor Acedo<br />

El gigante y la hormiga<br />

La primavera<br />

Anglès Poesia col·∙lectiu At the wwekwnd<br />

Català<br />

Prosa<br />

Poesia<br />

Marian Gómez<br />

Judith Rovira<br />

La guineu i el llop<br />

Sota la mar<br />

Castellà<br />

Prosa<br />

Poesia<br />

Míriam Vargas<br />

Marian Gómez<br />

El país de las gominolas<br />

La noche<br />

The Mysterious Case of<br />

Anglès Prosa col·∙lectiu Saint Jordi and the<br />

Haunted School<br />

Català<br />

Prosa Lara de la Torre<br />

<br />

pensar<br />

Poesia Ana Alvarez La felicitat<br />

Castellà<br />

Prosa<br />

Poesia<br />

Karen Murillo<br />

Maria Sokolenko<br />

Casa rural<br />

Saltos de ensueño<br />

Anglès Prosa col·∙lectiu<br />

The Mysterious Case of<br />

Saint Jordi and the<br />

Haunted School


La Cèlia i la ciutat de Xuxelàndia<br />

Fa molts i molts anys, quan jo era petita, em va passar una cosa que mai<br />

<br />

<br />

Xuxelàndia on va passar una cosa<br />

terrible i és que...<br />

Quan jo era al meu palau, treballava per a mi un bufó reial que es deia<br />

<br />

gràcia però, el que ell volia, era arravatar-me el meu tro.<br />

Un dia es va celebrar una festa al meu palau. Va venir gent de tots els<br />

països : Xocolàndia , Gelatinosis , Nuvolàndia <br />

La gent que va venir al palau havia escoltat parlar del Pallasso del riure i,<br />

tothom el volia conèixer.<br />

<br />

era el bufó. El bufó havia preparat un espectacle al·lucinant, però el que la<br />

gent no sabia era que el final era matar-me.<br />

<br />

una espassa, el que ell no sabia és que era de plàstic. Va saltar corrents<br />

cap a mi. Llavors quan me la va intentar clavar es va doblegar i va dir:<br />

- I com pot ser això ? No ho entenc !<br />

Aleshores va anar cap a la seva bossa i va mirar a veure si hi era<br />

<br />

tampoc sabia era que... Estem a la ciutat de Xuxelàndia! Allà tot es<br />

pot menjar. Llavors me la vaig menjar i vaig avisar els meus guàrdies.<br />

<br />

<br />

<br />

I jo ara estic gaudint de la meva festa en el meu palau. I sóc feliç.<br />

Ainhoa Ortega Pozo 5è A


EL GIGANTE Y LA HORMIGA<br />

Había una vez un gigante que vivía más allá de las nubes. Se<br />

llamaba Willy y vivía solo y amargado en su casa.<br />

A Willy le encantaban los animales, pero tenía un gran problema, él<br />

quería tener una granja para criarlos, pero como era tan grande no<br />

encontraba animales de su tamaño.<br />

Un día decidió bajar de las nubes a una ciudad que se llamaba<br />

Ribera Azul.<br />

Todos corrieron a esconderse lo más rápido posible porque al verle<br />

tan grande, todos se asustaron mucho, menos una hormiga, que<br />

era la más valiente<br />

La hormiga grito al gigante:<br />

-¡¡¡No te tengo miedo!!!<br />

El gigante asombrado se agachó y le dijo a la hormiga:<br />

-No, no quiero que tengáis miedo de mí. Solo quiero que me<br />

ayudéis<br />

La hormiga sorprendida le pegunto al gigante:<br />

-¿Cómo te podemos ayudar?<br />

El gigante contesto:<br />

-No me gusta estar solo y quería encontrar algún animal de mi<br />

tamaño.<br />

-Por aquí no encontrarás ninguno-contesto la hormiga-pero detrás<br />

de aquella montaña encontrarás una bruja que te ayudará, si<br />

quieres puedo acompañarte, pero tendrás que llevarme cogida sino<br />

no llegaremos nunca.<br />

Después de un gran viaje, encontraron la cueva donde vivía la bruja<br />

y ella les preguntó:<br />

-¿Qué hacéis por aquí?<br />

El gigante muy asustado, le contó a la bruja lo que le pasaba y la<br />

bruja le dio dos pócimas:<br />

-La primera para que los animales crecieran.<br />

-y la segunda para que el menguase.


La bruja les explicó que tenía que decidir antes de<br />

las 12 horas o sino no funcionaría.<br />

El gigante y la hormiga empezaron a discutir sobre<br />

las dos opciones:<br />

-Si crecen los animales volveré a mi casa y no estaré<br />

solo.<br />

-Sí, pero si encoges podrás tener tu animales y<br />

además tendrás amigos-le dijo la hormiga.<br />

-Sí, pero ¿dónde viviré?<br />

-Por eso no te preocupes, en el pueblo hay muchas<br />

casas vacías, que solo necesitan unos arreglillos.<br />

Después de mucho rato discutiendo llegaron al<br />

pueblo y el gigante se tomó la pócima, había<br />

decidido encoger.<br />

Toda la gente del pueblo le recibió muy bien y le<br />

ayudaron a arreglar su casa nueva.<br />

Willy jamás volvió a estar solo, a pesar de que<br />

echaba de menos su casa, era muy feliz.<br />

Su amiga hormiga siempre vivía con él y le ayudaba<br />

en la granja de animales. Siempre estaban juntos.<br />

Colorín colorado este cuento se ha acabado.<br />

Gisela Ariza 5è B


EL JUGADOR DE BASQUET<br />

Hi havia una vegada un nen que es deia Marc .I a ell li agradava molt<br />

jugar a bàsquet però el problema era que no sabia jugar .Però tenia la<br />

seva germana petita que li agradava gravar-li quan intentava<br />

encistellar .Ho va penjar a internet .Llavors un nen de l'escola que es<br />

deia David (que era el millor jugava a bàsquet del seu equip )o va veure<br />

i o va posar el video a l'escola i tots es van riure d'ell ..A la tarda tenien<br />

entrenament de bàsquet però el problema era que ell era el de les<br />

tovalloles .Al dia següent va anar a veure un partit de bàsquet del seu<br />

jugador preferit i li va tocar tirar des de mig camp però la va fallar i al<br />

sortir de la pista es va trobar al seu jugador preferit i li va dir:<br />

-Tant de bo et pogués donar el meu do de jugar ,però no puc<br />

-Si però és impossible<br />

-Buéno...Adéu! .<br />

-Adéu!<br />

Aleshores el jugador de bàsquet li va donar la sort de poder jugar com<br />

ell com ell a bàsquet però ell no encistellava cap perquè es va<br />

intercanviar el poder de jugar bé i el de jugar malament .<br />

Aleshores en Marc li va preguntar a l'entrenador que si podia jugar a<br />

bàsquet .Li va dir que si guanyava al David ,el va guanyar però<br />

l'entrenador li va dir:<br />

-Pots entrar en l'equip,Marc!<br />

Al dia següent van anar a la fira .Hi havia un joc de bàsquet i va veure<br />

al David que intentava encistellar però en David no ho aconseguia i<br />

ells es reien d'ell .Ales hores el David els va veure que sestaven rient<br />

de ell i li va donar la pilota per que ho fes ell i la va encistellar fins a 3<br />

vagades seguides però es va adonar ,del problema i es van tornar a<br />

intercanviar els poders .D'ell es continuaven rient però el jugador i en<br />

Marc van tornar a ser com abans.<br />

FI<br />

LAIA GRAUPERA MURILLO 5eB


Concurs Sant Jordi <strong>2013</strong>, Escola Nadal<br />

Autora: Paula Martínez<br />

Classe: 5è A<br />

EL LIBRO DE LOS DESEOS<br />

Había una vez, una niña llamada Elena, que tenía once años y le<br />

encantaba leer. Un buen día, vinieron sus abuelos a casa y le regalaron<br />

un libro dorado con las páginas en blanco.<br />

Elena le preguntó a su abuelo:<br />

¿Por qué tiene todas las páginas en blanco?<br />

Su abuelo le contestó:<br />

Es para que tú escribas en él.<br />

<br />

<br />

su abuela la llamó:<br />

¡Elena! ¡Mira lo que tenemos también para ti!<br />

Elena fue corriendo y exclamó sorprendida:<br />

¡La muñeca de trapo que yo quería! ¡Gracias!<br />

Cuando sus abuelos se fueron, Elena abrió la caja de la muñeca de<br />

trapo y escribió en el libro cómo se iba a llamar, cómo era y qué le<br />

<br />

señorita Pinky, porque lleva toda la ropa rosa: Lleva un pichi tejano rosa,<br />

una camiseta de manga corta de color turquesa con un corazón rosa,<br />

unas medias piratas rosas y también unas bambas rosas. A mí me<br />

<br />

Entonces, poco a poco, la muñeca empezó a moverse como una<br />

persona normal. La señorita Pinky le dijo a Elena:<br />

¡Hola, Elena! ¿Cómo lo llevas?<br />

Elena, del susto que le pegó la muñeca, saltó de la silla y dijo asustada:<br />

¿Señorita Pinky? ¿De verdad puedes hablar?<br />

Pues... sí, creo que sí.<br />

Contestó la Señorita Pinky.


Elena, al saltar de la silla tan rápido e inesperadamente, lo había<br />

tirado todo al suelo, por accidente. Escuchó a su madre subir por las<br />

escaleras y le dijo a la muñeca que estuviera quieta y callada.<br />

Cuando la madre entró en el cuarto de Elena y vio todas las cosas<br />

tiradas por el suelo, le dijo muy enfadada:<br />

Hija, ¿qué es este desorden?<br />

Es que....<br />

Respondió la niña sin saber qué decir...<br />

¡¡Es que nada!! ¡Castigada dos semanas sin videoconsola, móvil,<br />

tele, ordenador y libros! ¡Y ya puedes estar ordenando todo esto para<br />

que parezca de nuevo una habitación!<br />

<br />

<br />

instante, todo lo que pidió, se le apareció delante suyo.<br />

Entonces, se dio cuenta de que ese libro era en realidad un libro de<br />

<br />

<br />

Cuando salió de su cuarto, empezó a llamar a su madre y, al<br />

comprobar que no estaba, gritó:<br />

¡¡Yupi, por fin sola!!<br />

Podía hacer todo lo que ella quisiera: saltar en el sofá, ver la tele,<br />

jugar con la videoconsola, chatear en el ordenador, etc.<br />

Después de haber pasado una semana así, Elena se estaba<br />

cansando de estar sola y empezaba a tener miedo. Subió los<br />

escalones, entró en su habitación tranquilamente, abrió su libro y...<br />

¡Oh, no! ¡Se le habían acabado las páginas del libro!<br />

¿Y ahora qué hago yo sin mis padres?<br />

Entonces, la señorita Pinky bajó de su estantería, pasó una página<br />

del libro de Elena y encontró la solución:<br />

¡Qué suerte! Lo has escrito en lápiz. Borra un deseo y sustitúyelo por<br />

otro.


Elena le contestó:<br />

<br />

<br />

<br />

Elena lo cambió, pero no se oía nada hasta que...<br />

¿Elena? ¿Dónde estás?<br />

Dijo su madre.<br />

Elena bajó los escalones corriendo y la abrazó diciendo:<br />

Mama, lo siento mucho, lo recogeré todo. Mami, te quiero mucho,<br />

mucho.<br />

Yo a tí más de lo que te piensas.<br />

Contestó su madre con voz muy suave y dulce.<br />

Elena no volvió a escribir cosas malas en su libro de los deseos.<br />

FIN


La primavera<br />

Es muy bonita.<br />

Tan bonita que espero<br />

Su llegada.<br />

Volando por el cielo.<br />

Miro por la ventana<br />

A que llegue, como<br />

La linda música y<br />

Como un perfume de<br />

Violetas.<br />

Un miércoles soleado,<br />

La veo llegar vestida<br />

LA PLUJA.<br />

De un fino lino,<br />

Y un vestido blanco.<br />

És una pluja prima,<br />

Al día siguiente<br />

és una pluja tranquil·la i freda.<br />

Veo como con su<br />

A la primavera fa créixer flors<br />

Dulce canto hace<br />

de les llavors.<br />

Crecer las flores de los<br />

Però si cau molta,<br />

Campos y las hojas<br />

els prats envolta.<br />

De los árboles.<br />

Al hivern es converteix en neu<br />

i a les muntanyes es veu<br />

Héctor Acedo<br />

les trepitjades de la guineu.<br />

<br />

per omplir rius i llacs.<br />

La pluja ja ha acabat,<br />

i tot ha quedat ben mullat.<br />

Raul Vázquez 5è A<br />

La primavera


EL MENJAR SALUDABLE<br />

Sí sempre bolleria vols menjar<br />

algun dia pera o poma no et farà cap mal.<br />

Menjar saludable hauràs de triar<br />

si no vols acabar fet un nyap.<br />

Si ets esportista i corres cada dia després<br />

menja un plat de verdura i tornaràs a agafar cua.<br />

Si un donut vols esmorzar,<br />

peix i verdura hauràs de triar.<br />

Menjar equilibrat es molt sa,<br />

però algun dia de llaminadures no podràs estar.<br />

Que per berenar un croissant tries,<br />

per sopar un bon plat de llenties.<br />

Si no esmorzes bé, el dia<br />

el passaràs malament.<br />

Si vols menjar sa, la piràmide<br />

hauràs de triar.<br />

Si llaminadures vols menjar, fes-ho amb moderació<br />

sino càries et sortiran.<br />

Si tens molta tos i no pots parar<br />

ceba en un plat t'hauràs de posar.<br />

Si estàs malalt i no vols menjar, el millor és un bon<br />

got d'aigua i a poc -a poc t'aniràs animant.<br />

Si quan estàs dormint tens gana somia<br />

una truita de patates<br />

Maria Vilar 5è B


Concurs Sant Jordi <strong>2013</strong>, Escola Nadal<br />

Autora: Laura Suarez<br />

Classe: 5è A<br />

EN EL PUEBLO<br />

Estando en el pueblo<br />

Me lo paso muy bien<br />

Visitando a mi bisabuelo<br />

Y a mi bisabuela también.<br />

Para Nochebuena y Navidad<br />

Toda la familia nos reunimos<br />

Hay comida en cantidad<br />

Y todos juntos nos reímos.<br />

En Semana Santa hay procesiones<br />

Se rompe la hora<br />

Con bombos y tambores<br />

Y se come la rosca.<br />

En verano con mis amigas<br />

Quedo para ir a pasear<br />

Vamos a las piscinas<br />

Y a la discomóvil a bailar.


GUESS MY PET 5th<br />

Can you guess my pet?<br />

Has it got two legs?<br />

Yes it has and it can walk<br />

Has it got a heart?<br />

Yes, it has and it can love.<br />

PLAYFUL PETS 5th<br />

My cat,my dog<br />

They are my pets<br />

and my friends too.<br />

One black ,<br />

green eyes both.<br />

The dog is the biggest<br />

the cat is the greediest.<br />

The cat loves to play<br />

and the dog complains.<br />

I do not know what to do<br />

if to play with them in turns<br />

or to fight with them in the corridor.


AT THE WEEKEND 5<br />

We like going shopping.<br />

We like going to the gym too.<br />

Up and down<br />

round the town.<br />

The pool is closed,<br />

the museum too.<br />

Let´s go to the café<br />

to have one Coke or two.<br />

Up and down<br />

round the town.<br />

The shopping centre is full<br />

and the restaurant too.<br />

Let´s go to the library<br />

to read the newest Stilton book.


LA GUINEU I EL LLOP<br />

<br />

<br />

<br />

no ho tinguessin sortirien a buscar aliment.<br />

<br />

-Hola! Com heu vist sóc una guineu i sempre tinc molta gana.<br />

-Doncs et podriem donar una mica del nostre menjar<br />

<br />

<br />

<br />

-los.<br />

Estaven partint els trossos, quant, de sobte, va dir el llop:<br />

-No! No li donis res. A molts amics meus el han fet el mateix.<br />

Les guineus semblen innocents però no ho són.<br />

-No diguis això siusplau. No sents la meva panxa?<br />

Si sembla que porti llamps a dintre. A més a més jo no sóc com les<br />

altres. Porto molts dies sense menjar i ja no puc aguantar més. Va<br />

contestar la guineu .<br />

<br />

però només per aquell dia.<br />

Quan van començar a dinar, encara sobrava una mica més de menjar<br />

a part. Tots anaven menjant ràpid per poder agafar el que sobrava i la<br />

<br />

<br />

El llop no podria creure que la guineu allí sortís guanyant.<br />

<br />

perquè les guineus són molt astutes.<br />

Marian Gómez Calvache 6èA


L'ELOI I LA SEVA CAPACITAT DE PENSAR<br />

Hi havia una vegada, un nen que es deia Eloi i tenia 10 anys.<br />

Cada dia portava un bolquer i xumets, encara que era molt gran. Cada<br />

any quan arribaven els reis, la mare, volia donar-li els xumets i els<br />

bolquers, però l'Eloi tenia una capacitat de pensar increïble.<br />

Un any va amagar-los sota el seu llit. Això no era increïble, però....<br />

El següent any va ficar-lo dins de la seva caixa de secrets que tenia.<br />

Estava tancada amb una clau secreta.<br />

I cada any feia coses així, fins que la mare es va cansar i va controlar,<br />

tot el dia dels Reis Mags, a l'Eloi.<br />

Van anar passant els dies i l'Eloi anava pensant un amagatall o un lloc<br />

on no busqués la mare.......<br />

No se li acudia res, fins que un dia a classe va mirar el mapa Europeu i<br />

va pensar: <br />

Així que va anar a buscar un paquet, un segell, i tot el que calgués per<br />

manar-los a l'altra punta del món.<br />

La mare no sabia res. Ella anava pensant on hauria de mirar el dia dels<br />

Reis Mags, i se li va acudir que miraria per tot arreu!<br />

Això sembla molt difícil, però, va arribar el dia dels Reis i no els va<br />

trobar.<br />

L'Eloi estava preocupat de si havien arribat o no a l'altra punta del món.<br />

Van passar els dies i ell se' n va oblidar i la mare estava més contenta<br />

de que el veiessin sense xumets ni bolquers, encara que no sapigués on<br />

eren.<br />

El següent any va arribar de nou i l'Eloi va pensar en que demanaria als<br />

Reis mags i es va adonar de que l'any passat no tenia ni xumets ni<br />

bolquers. No els va trobar a faltar, però, se li va acudir demanar xumets i<br />

bolquers.<br />

Com que els Reis solen concedir els desitjos , doncs se'ls van portar.<br />

La Mare va passar un dia ple de ràbia però van anar passant els dies i<br />

es va adonar de que l'Eloi no se'ls posava....<br />

Van anar passant els anys i la mare i l'Eloi un dia van decidir parlar<br />

d'això i els dos es van adonar de que ja no tenen importància els xumets<br />

i els bolquers.<br />

A partir d'aquell dia van canviar les seves vides i van ser més feliços que<br />

unes pasqües.<br />

Lara de la Torre 6è B


Casa rural<br />

Karen Murillo<br />

Desde mi balcón veo,a lo lejos, niebla pero cuando<br />

sale el sol descubro que hay una montaña, es como si<br />

estuviera pintada de verde, tiene mucha vegetación<br />

pero si me fijo en lo alto de la montaña veo una<br />

casita diminuta que no se puede ver ni ver ni del color<br />

que esta pintada,cuando busqué en Internet esa casita vi<br />

que estaba en alquiler empecé cuatro días para una<br />

familia máximo de 16 personas, a contar y eramos justos<br />

para invitar a la familia y pasar cuatro días perfectos<br />

y divertidos en aquella casa. Me animé a decírselo a toda<br />

la familia que miraran la web y decirme si les gustaba.<br />

Pasó un mes y nos pusimos de acuerdo en que íbamos<br />

a ir mientras yo saltaba de alegría y nos organizamos.<br />

Pusimos una lista de lo que tenían que comprar cada<br />

pareja de la familia. Cuando llegó el día nos fuimos a la<br />

casa que nos estaba esperando mientras por el camino<br />

de la montaña se veía por las ventanillas del coche<br />

todo verde, era todo naturaleza. Cuando llegamos a la<br />

casa era muy bonita era grande con tres pisos,una piscina<br />

y al lado un río claro. Por fin pude ver el color de la<br />

casa pintada de color rosa y rojo. Era preciosa no me la<br />

imaginaba así. Entramos y cada uno puso su equipaje en su<br />

habitación,y yo en vez de poner mi equipaje en mi<br />

habitación,me quede con la boca abierta mirando todo:<br />

tocando las ventanas,las puertas,las escaleras,muebles,<br />

figuras...Era impresionante esa casa ya no era tan<br />

pequeña desde que la veía desde la montaña. En total<br />

hicimos cosas estupendas me lo pasé de miedo.


EL PAÍS DE LAS GOMINOLAS<br />

Había una vez un país que estaba repleto de gominolas: las<br />

casas, los hospitales y muchas más cosas. En una casita<br />

pequeña hecha de nubes había una niña que tenía que hacer un<br />

dibujo. El que ella quisiese, de deberes. Ella no sabía qué hacer y<br />

de repente tuvo una idea, iba a hacer una bruja malvada con su<br />

castillo espeluznante. Una vez acabado el dibujo le quedó tan<br />

bien que daba miedo verlo. Al día siguiente la niña llevó el dibujo<br />

a la escuela, se lo enseñó a su maestra y le puso un diez. La niña<br />

estaba muy contenta. Resulta que el lápiz con el que hizo el<br />

dibujo era mágico y todo lo que se dibujaba se hacía realidad.<br />

La bruja vivía en su castillo a las afueras del país y quería<br />

destrozar todo el país de gominolas. La bruja tenía aterrorizados<br />

a todos los paisanos. Un día la niña vió a la bruja y vió que era la<br />

de su dibujo. Al día siguiente la bruja dijo:<br />

- Destruiré todo vuestro país con este frasco de veneno. Mañana<br />

por la noche echaré una sola gotita de este veneno en una<br />

gominola, y esa pasará todo el veneno a los otras gominolas.<br />

La niña se quedó pensando en aquello que dijo la bruja y en<br />

cómo pudo crear a aquella bruja tan malvada. La niña no pegó ojo<br />

en toda la noche.<br />

Fue a la escuela preocupada. Llegó la noche en que la bruja<br />

destruiría todo el país, y la niña pensó si la he creado yo, yo la<br />

destruiré. Tenía que borrar todo el dibujo, pero el dibujo lo tenía la<br />

maestra en la escuela.<br />

La niña fue corriendo a la escuela cogió el dibujo y una goma,<br />

mientras la bruja estaba preparada para volcar el frasco. La niña<br />

empezó a borrar todo el dibujo, y la bruja y el castillo<br />

desaparecieron. A la mañana siguiente la gente viendo que no<br />

había destruido nada se pusieron muy contentos y la que más<br />

contenta estaba era la niña. Nunca más volvieron a saber nada<br />

de la bruja ni del castillo.<br />

FIN Miriam<br />

Vargas Martín 6èA


La noche<br />

Una inmensa oscuridad<br />

es preciosa cuando<br />

sobre ella alumbran<br />

la luna y las estrellas.<br />

Sobre ese bellísimo<br />

Fondo negro se ve<br />

Desde muy lejos<br />

Un gran brillo intenso.<br />

¡Como me encantaría<br />

Estar con la luna<br />

y las estrellas!<br />

Y así poder verlas<br />

de cerca.<br />

Marian Gómez Calvache 6èA


Saltos de ensueño<br />

Iba dando zancadas de piedra en piedra,<br />

Intentando no pisar las transparentes cintas de seda.<br />

Pude llegar bien alto,<br />

Al cielo de un salto.<br />

Algunas de las nubes escogí,<br />

Muy fuerte grité y los brazos extendí:<br />

¡Soy libre!, ahora entendí.<br />

Llegaba a un prado,<br />

Hierba verde, cielo azulado.<br />

Escuchaba la melodía del río,<br />

Alegre y divertido.<br />

A mi lado los árboles se susurraban,<br />

Leyendas e historias pasadas.<br />

En un suspiro mil palabras doradas cayeron,<br />

Que antes un cuento fueron.<br />

Recogí la historia y la leí.<br />

Y todo mi empeño para entenderlo invertí.<br />

Al anochecer,<br />

Mil estrellas llegué a coger.<br />

Y con ellas una constelación formé.<br />

Del cuento de los árboles.<br />

Hablé con la luna,<br />

Reflejada en la laguna.<br />

Que me sonreía de oreja a oreja,<br />

Brillando con gentileza.<br />

Sin darme cuenta me encontré en la orilla del mar,<br />

Delante tenía un ocaso que no paraba de mirar.<br />

Quise llegar hasta el sol,<br />

Pero se hundió en el mar.<br />

Y me abatió un infinito dolor,<br />

Y desconsoladamente empecé a llorar.<br />

De repente, abrí los ojos y me desperté,<br />

Sólo tardé tres segundos, y todo olvidé.<br />

Maria Sokolenko 6è B


SOTA LA MAR<br />

<br />

<br />

i salto per submergir-me en<br />

un món diferent.<br />

LA MAR<br />

Em queda contemplant<br />

els grans banc<br />

de peixos platejats,<br />

les estrelles de mar<br />

enganxant-se a la meva cama<br />

<br />

les gegantines ostres<br />

per ensenyar-me les seves<br />

lluents perles.<br />

I de sobte escolto uns xiulets dels<br />

Dofins que em<br />

<br />

Llavors em giro<br />

i miro que cada vegada<br />

surten menys bombolles<br />

<br />

Em quedo mirant<br />

les bombolles com es balancegen<br />

com meduses.<br />

I penso:<br />

He de marxar,<br />

ara no podré veure<br />

tot aquell magnífic<br />

món marí.<br />

Llavors tiro de la corda<br />

que està lligada a mi.<br />

Cada vegada veig més llum<br />

fins que arribo dalt<br />

i sento com<br />

els raigs del sol<br />

<br />

AQUEST ÉS EL MEU MÓN<br />

Judit Rovira Lopez 6A


LA FELICITAT<br />

Si vols felicitat<br />

Amb la vida per davant<br />

<br />

la felicitat et buscarà sense parar<br />

escolta atentament<br />

i siguis on siguis<br />

visquis on visquis<br />

La felicitat no és cara,<br />

parlis com parlis<br />

no es compra amb or<br />

siguis com siguis<br />

es compra amb amor,<br />

o de la religió que siguis<br />

imaginació i diversió.<br />

la felicitat et trobarà.<br />

La felicitat és un estel<br />

que està a prop del cel<br />

per trobar-ho no tens que pensar,<br />

només deixat portar!!.<br />

Molts amics tindràs<br />

i la vida et millorarà.<br />

Amb els teus amics<br />

més fort et faràs.<br />

Tu pots anar-<br />

amb els teus amics<br />

a un llunyà país<br />

que regna la felicitat.<br />

Amb la felicitat volaràs<br />

i la vida et somriurà.<br />

Aconseguiràs el que vols<br />

si a la vida li fas front.<br />

A tu <br />

<br />

cap a un món<br />

ple de felicitat .<br />

Allà alegre seràs<br />

perquè no hi ha diferencia<br />

<br />

Totes les persones poden tenir felicitat.,<br />

si a mi em fan cas.<br />

Si aquestes passes has seguit<br />

la felicitat has aconseguit.<br />

La felicitat també es feliç<br />

amb només una coseta:<br />

fa feliç a tothom<br />

això la posa contenta!<br />

Ana Alvarez


The Mysterious Case of Saint Jordi<br />

and the Haunted School<br />

This story began one year ago on the day before Sant day.<br />

Some girls were playing with a ball at school. One girl threw the ball<br />

and the ball disappeared. Another girl went to find the ball and she<br />

disappeared too...<br />

The girls went to the library and saw a man reading a book called<br />

"A Thousand Ways to Die". The book is cursed... Because the<br />

cursed book is empty, it must eat objects to create a story: that´s<br />

why things and people disappear.<br />

The girls discover this because one person volunteers to open the<br />

book... and that person falls into a black hole!<br />

Two months ago, the man who was reading the book drank a<br />

potion from a witch and he became crazy - that´s why he created<br />

the cursed book and brought it people and objects for it to eat. He<br />

kidnapped the girl for the book.<br />

Crazy man wanted Sant Jordi to be inside the book. He went to<br />

Sant party on April the 23th and gave the book to Sant Jordi.<br />

The book ate him.<br />

Once Sant Jordi was inside, he found the master of the book, the<br />

Imagination Dragon. He fought against the monster and won.<br />

Then, the book melted and a rose appeared. All the people could<br />

escape from the book and they lived happly ever after.<br />

THE END

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!