El reciclatge i l'acció col lectiva - Universitat Pompeu Fabra

UNIVERSITAT POMPEU FABRA
El reciclatge i l’acció
col·lectiva
La recollida selectiva: cas concret de Cervera
Laura Torres i Judit Recasens
18/03/2010

Índex
1. Introducció
2. Recollida selectiva
2.1 El cas concret de Cervera
2.2 Informació de la política pública
3. Estudi des de la perspectiva de l’acció col·lectiva
4. Conclusions
5. Bibliografia
6. Abstract
1
El reciclatge i l’acció col lectiva
La recollida selectiva: cas concret de Cervera
Laura Torres i Judit Recasens

1. Introducció
2
El reciclatge i l’acció col lectiva
La recollida selectiva: cas concret de Cervera
Laura Torres i Judit Recasens
La nostra pregunta d’investigació que intentarem respondre durant tot el treball és: per què
les iniciatives en favor de la recollida selectiva tenen més èxit a les localitats amb menys
habitants?
Així doncs ens basarem en el cas concret de la ciutat de Cervera, capital de la comarca de la
Segarra, amb una població de 9.561 habitants, on des del 2002 s’aplica amb èxit un sistema
pur de recollida selectiva. Inicialment va tenir un èxit del 77% dels ciutadans, xifra que
actualment a augmentat fins arribar al quasi 98%.
En el període que s’implantà la política pública, la coalició de Convergència i unió governava
l’ajuntament de Cervera, amb majoria absoluta i el Consell comarcal de la Segarra. A més cal
destacar que l’any següent hi havia eleccions municipals.
Abans de començar el treball vam formular les que creiem que eren les hipòtesis explicatives
de la nostra pregunta d’investigació.
1. Es va aconseguir la massa critica necessària perquè tingues èxit la política.
2. Al les localitats petites hi ha més pressió social, cosa que motiva l’individu a reciclar,
per no ser considerat per la resta dels individus com un free-rider i ser socialment ben
vist.
3. A nivell administratiu, és més fàcil coordinar un grup més petit d’individus.
4. A una localitat amb menys habitants és més fàcil que la proposta arribi a tots els
individus i l’informació sigui la mateixa.

2. Recollida selectiva
3
El reciclatge i l’acció col lectiva
La recollida selectiva: cas concret de Cervera
Laura Torres i Judit Recasens
La recollida selectiva consisteix a recollir diferenciadament diferents fraccions dels residus
municipals amb la finalitat de poder-les reciclar. La recollida selectiva i el reciclatge permeten
estalviar recursos escassos i part de l'energia necessària per a la fabricació dels productes a
partir de matèries primeres verges. L'aspecte bàsic de la recollida selectiva és la selecció que
els ciutadans i els comerços realitzen dels productes recuperables i que, posteriorment,
l'administració s'encarrega de gestionar.
2.1 Cas concret de Cervera
A la comarca de la Segarra es realitza la recollida selectiva porta a porta, des del 2002, a les
quatre poblacions de més de 800 habitants, que són Cervera, Guissona, Torà i Sant Guim de
Freixenet. El nostre cas només ens centrarem en la capital de la Segarra, Cervera amb uns
10.000 habitants, que fou la ciutat pionera.
La recollida porta a porta consisteix a recollir les deixalles als portals dels usuaris del servei. Les
fraccions recollides porta a porta són: matèria orgànica, envasos, paper/cartró i rebuig. La
recollida de vidre es realitza mitjançant contenidors de tipus iglú ubicats a la via pública.
La recollida selectiva dels residus es fa de manera esglaonada, és a dir, un tipus de deixalla per
cada dia de la setmana. Per tant el envasos es recolliran els dilluns i els dijous; el dimecres,
divendres i diumenge es el torn de la fracció orgànica; el paper i el cartró els dijous; i finalment
el rebuig (deixalles que no es poden reciclar) els dimarts. Els únics dies que no hi haurà el
servei són els dissabtes i el dies 24 i 31 de desembre.
2.2 Informació de la política pública
Abans que s’apliqués la política de la recollida selectiva, la ciutat, disposava dels contenidors
de vidre, cartró, envasos i rebuig, l’únic del qual no posseïa, era el contenidor de la fracció
orgànica. Desprès de l’aplicació de la política i al passar a un sistema porta per porta, es
retiraren tots els contenidors del carrer, menys el del vidre (color verd). Pels casos
d’emergència (ex: marxar de vacances), es disposa d’una area especial de reciclatge, espai on
hi ha ubicat un o més contenidors per a cadascuna de les fraccions. En un principi aquesta area

4
El reciclatge i l’acció col lectiva
La recollida selectiva: cas concret de Cervera
Laura Torres i Judit Recasens
es va situar en una zona residencial ubicada a les afores de la població però a causa del rebuig
dels veïns, ja que consideraven que aquella zona era massa propera a la zona residencial, es va
retirà i es traslladar a la zona poligonal.
Per tal que la política pública tingués èxit, el consell comarcal de la Segarra, desplegà un fort
dispositiu de personal i material en forma de díptic, follets informatius, i treballadors del
Consell comarcal que informaven casa per casa de la política. Així doncs a cada habitatge de la
ciutat arribar l’informació necessària, perquè els ciutadans s’adaptessin com mes ràpid
possible al nou sistema de reciclatge.
Addicionalment, s’organitzaren per blocs de veïns o carrers, reunions en un lloc estratègic de la
ciutat, on es resolgueren tots els dubtes. En aquesta reunió també es facilitaren tots els veïns
els cubells de tipus iglús d’escombraries, i unes bosses d’escombraries biodegradables de
forma gratuïta.
A continuació podem observar el díptic informatiu que arribar als ciutadans, on explicar els
dies de recollida i com s’ha de realitzar correctament la recollida selectiva . Com veiem és molt
visual, senzill i dinàmic, cosa que facilitar la seva comprensió.

5
El reciclatge i l’acció col lectiva
La recollida selectiva: cas concret de Cervera
Laura Torres i Judit Recasens
A més a més es van repartir uns follets informatiu on s’especificava l’hora en que s’havia de
treure les escombraries, que és de 20.00h a les 22.00h, ja que es volia evitar l’acumulació
d’aquestes a totes hores pel carrer; com sabien de treure les deixalles (ex: El paper i el cartró
es poden treure lligats, dins de caixes de cartró o dins de bosses) o que la recollida és gratuïta,
emfatitzant gratuïta amb majúscules.
Cal destacar que es segueix una campanya de seguiment des de l’àrea de Gestió de Residus.
Aquesta és l’encarregada de realitza visites domiciliàries als veïns que no fan una correcta
separació de les deixalles, i els informen de com s’ha de reciclar i resolen els dubtes que hi
poden haver-hi.
Des de l’inici del porta a porta s’ha realitzat gran quantitat de visites i s’han fet diferents
inspeccions nocturnes per poder detectar tots aquells veïns que no realitzen una correcta
separació de les deixalles.
Un cop realitzades les visites, per resoldre qualsevol dubte, les inspeccions nocturnes i la
vigilància i s’ha comprovat que els usuaris no realitzen encara una correcta separació se’ls
inicia un expedient sancionador.
El marc normatiu creat pel Consell Comarcal es basa en el Reglament del servei comarcal de
gestió de la recollida selectiva, dels residus comercials i de la deixalleria i l’Ordenança
Reguladora del Procediment Sancionador. Ambdós van ser aprovats l’any 2005.

3. Estudi des de la perspectiva de l’acció col·lectiva
6
El reciclatge i l’acció col lectiva
La recollida selectiva: cas concret de Cervera
Laura Torres i Judit Recasens
En primer lloc, cal indicar que enfocarem el nostre estudi des d’una perspectiva psicològica.
Per tant, el concepte de massa crítica és clau a l’hora d’explicar el per què de l’èxit de la
iniciativa de recollida selectiva.
Va ser Shelling el primer en definir el concepte de massa crítica com el punt a partir del qual
les racionalitats individuals i col·lectives coincideixen, és a dir, és el punt a partir del qual hi pot
haver acció col·lectiva i aquesta es pot sostenir de manera autònoma. La massa crítica, per
tant, fa referència al nombre genèric de comportaments del mateix tipus. Es pot pensar en la
massa crítica com un indicador del nombre crític, de la densitat crítica, de la proporció crítica,
etc. Per tant, la massa crítica és una activitat que és autosuficient una vegada ha assolit un
determinat nivell, un nombre determinat de persones que participen en una mateixa activitat.
La teoria de Shelling recull la lògica del dilema del presoner. El punt de massa crítica és aquell
en què hi ha un canvi de tendència, a nosaltres ens interessa el canvi de no cooperar a
cooperar: punt a partir del qual és racional cooperar, és a dir, que els beneficis de participar
són majors als costos (per a participar de l’acció col·lectiva cal que hi hagi prou gent com per
que els que participen no suportin totes les despeses i surtin perdent).
Un altre factor important és que la quantitat de persones que en un principi començaren a
reciclar durà en el temps, per tan continuaren realitzant l’acció en una freqüència molt
duradora i estable, cosa que motiva a l’adhesió a la política dels que en un principi, tot creient
que no duraria, no s’hi adheriren.
En el cas del nostre treball, es va assolir el punt de massa crítica en el sentit que des d’un
principi el nombre suficient de veïns de Cervera s’hi adheriren a la proposta, i això va motivar
als que des d’un inici no tenien intencions d’adherir-se a fer-ho. Per tant, es va arribar a la
cooperació gràcies a que els esforços del Consell Comarcal van donar els seus fruits i un
número elevat de veïns van començar a separar els seus residus . Aquest fet va suposar
l’arrossegament de la resta de veïns que en un principi no tenien pensat reciclar, i finalment es
va aconseguir amb èxit que Cervera esdevingués un municipi pioner en un àmbit en el qual
moltes altres localitats on no ha tingut tan èxit. És sabut que la conducta humana es veu

7
El reciclatge i l’acció col lectiva
La recollida selectiva: cas concret de Cervera
Laura Torres i Judit Recasens
fortament afectada pel context, i en una situació on gairebé tothom recicla un individu tindrà
més incentius a reciclar que allà on ben bé ningú no fa l’esforç de separar la seva brossa.
Un altre fet de gran rellevància a l’hora d’influir en l’èxit de la iniciativa pensem que és el fet
que Cervera sigui una població amb un número relativament petit d’habitants. El motiu del
funcionament de la recollida selectiva té a veure amb la lògica de l’acció col·lectiva: la por a la
vergonya i la pressió social que exerceix la resta del veïnat és major a una zona petita on
tothom és conegut que a una gran ciutat on l’anonimat protegeix el morós. A Cervera, en el
cas de la recollida selectiva, els veïns coneixien qui era aquell que no separava a casa.
Per tant, a una localitat petita els free-riders han de patir molta més pressió ja que se’ls coneix
i per aquest motiu gairebé tothom és conscient de la seva no-cooperació. Degut a la mala visió
social que es té dels morosos, aquests no voldran que se’ls identifiqui com a tals i llavors
optaran per cooperar, en aquest cas, adherir-se a la iniciativa del reciclatge.
A més, la manera de transmetre el missatge és molt important. Com hem vist a l’apartat
d’informació de la política pública, el consell comarcal va aportar molts mitjans perquè el
missatge arribes de formar efectiva a la població, tot utilitzant mitjans d’informacions molt
simples, i per tant efectius i de fàcil comprensió.
Per altra banda, relacionat amb la nostra tercera hipòtesi, tal i com diu Mancur Olson, la mida
del grup és important. Com més gran sigui un grup més difícil serà acomplir l’acció col·lectiva,
ja que els costos augmenten. En el nostre cas concret, al ser una població relativament reduïda
s’eviten costos com la coordinació.
Finalment un dels mètodes que utilitzaren per evitar l’aparició de free-riders fou que el consell
comarcal implantar una sèrie de sancions a aquells qui no realitzaven correctament el
reciclatge selectiu.

4. Conclusions
8
El reciclatge i l’acció col lectiva
La recollida selectiva: cas concret de Cervera
Laura Torres i Judit Recasens
Desprès de realitzar el treball observem que les nostres hipòtesis inicials s’han complert. Per
tant hem pogut trobar resposta a la nostra pregunta d’investigació: Per què les iniciatives en
favor de la recollida selectiva tenen més èxit a les localitats amb menys habitants?
La hipòtesi que explica millor la nostra pregunta d’investigació des de la perspectiva de la
teoria de l’acció col·lectiva és la primera. Aquesta hipòtesi és una conseqüència de les
hipòtesis tres i quatre, que estan més relacionades amb el camp de les politiques públiques.
Sabent que l’acció col·lectiva es pot considerar i analitzar com un fenomen d’agregació
d’accions ja que aquesta no seria possible sense l’acció de cada individu. Per aquest motiu, el
conjunt de les accions individuals i la seva agregació, forma l’acció col·lectiva. Per tant aplicat
en el nostra cas, si un individu no realitzar la recollida selectiva, els que si la fan veuran els seus
esforços i dedicació no els compensa com ho hauria de fer.
L’èxit de l’agregació a l’acció col·lectiva pot dependre de diversos factors com: la quantitat
d’individus que hi participen, de la quantitat d’individus que es comporten de la mateixa
manera, de la freqüència en què ho fan, de la força amb que actuen i de quants individus no
participen en l’agregació. En el nostre cas observem que prèviament a l’implantació de la
política el consell comarcal desplegà un gran dispositiu de persones i material per informar
dels beneficis de la recollida selectiva (hipòtesis 3 i 4). Tota aquesta informació arribà a tots
els ciutadans, ja que com plantegem a les nostres hipòtesis, és més fàcil que arribi una
informació de qualitat i simètrica en una població més reduïda. La gran majoria dels individus
trobaren beneficiosa aquesta política i s’hi adheriren.
En el nostre cas, des d’un principi i gràcies com hem dit, al desplegament informatiu del consell
comarcal, la massa critica va ser la suficient per l’èxit de l’acció col·lectiva.
Les expectatives per superar el punt de massa crítica són importants ja que si en una activitat
el nombre de participant és més que el suficient, molts individus romandran en aquella
activitat i pot ser que se’n afegeixin més, mentre que si el nombre d’individus, la massa crítica,
és molt reduïda, aquells que hi participen marxaran de tal activitat i es podria extingir. Per
tant, és important superar el punt de massa crítica per què l’activitat romangui.

9
El reciclatge i l’acció col lectiva
La recollida selectiva: cas concret de Cervera
Laura Torres i Judit Recasens
Aplicat al nostre cas concret en el qual ens trobem a una població relativament reduïda, s’ha
de saber que els que sí que participaven en l’acció col·lectiva sabien perfectament qui son els
free-riders (grup reduït). A les localitats com Cervera les relacions socials entre els ciutadans
són molt properes i, per tant, inculquen un sentiment de vergonya als “morosos” 2 .
Hem d’esmentar que hem estudiat la població de Cervera com a un únic grup, sense dividir-la
o esglaonar-la amb subgrups, ja que no hi ha existència d’aquests, i el mateix organisme del
consell comarcal, no fa una distinció poblacional o per barris.
SALA i MARTÍN, Xavier: “1 euro=2 euros”, La Vanguardia, 17/01/2007

5. Bibliografia
5.1 Els Webs utilitzats
http://www.ccsegarra.cat/
http://www.paeria.cervera.cat/
5.2 Lectures consultades
10
El reciclatge i l’acció col lectiva
La recollida selectiva: cas concret de Cervera
Laura Torres i Judit Recasens
GLADWELL, MALCOM: “Las leyes de toda epidemia”, el punto de inflexión. Cómo
pequeñas cosas pueden provocar una gran diferencia. Madrid. Espasa Calpe, 2001
SALA I MARTÍN, XAVIER: “1 euro = 2 euros”, La Vanguardia, 17/01/2006
SCHELLING, THOMAS C: “Termostatos, cacharros y otras familias de modelos”, a
Lectures de Teoria Política Positiva, ed Josep M. Colomer, Madrid: Instituto de Estudios
Fiscales. 1991
ELSTER, JON: “Racionalidad, moralidad y acción colectiva” a Intereses individuales y
acción colectiva, Fernando Aguilar (comp.). Madrid: Editorial Pablo Iglesias. 1991.

6. Abstract
11
El reciclatge i l’acció col lectiva
La recollida selectiva: cas concret de Cervera
Laura Torres i Judit Recasens
Hem orientat al nostre treball a respondre la pregunta inicial de per què les iniciatives en favor
de la recollida selectiva tenen més èxit a les localitats amb menys habitants.
Per començar hem elaborat una sèrie d’hipòtesis que creiem que són els factors explicatius de
l’èxit d’aquest tipus d’acció col·lectiva.
En primer lloc hem explicat en que consisteix la recollida selectiva, i com es va dur a terme el
procés d’implantació en el cas concret de Cervera.
La recollida selectiva es basa en la recollida diferenciada de diferents fraccions dels residus
municipals amb la finalitat de poder-les reciclar. En el cas de Cervera aquesta iniciativa es va
començar a aplicar l’any 2002, i actualment ha esdevingut un gran èxit, ja que el 98% dels
ciutadans realitzen la recollida selectiva.
A continuació hem analitzat les causes d’aquest èxit utilitzant el coneixement adquirit en el
transcurs de l’assignatura. Tot i que per resoldre la nostra pregunta d’investigació ens hem
fonamentat bàsicament, amb la teoria de l’acció col·lectiva des d’una perspectiva psicològica.
Dins d’aquesta el concepte de massa critica ha estat clau per l’explicació a la nostra pregunta
inicial.
Per últim hem inclòs un apartat de conclusions, on verifiquem les nostres hipòtesis inicials, i
s’arribà a la conclusió que efectivament, en els poblacions amb un numero relativament reduït
d’habitants, com Cervera, tenen més possibilitats d’èxit les accions col·lectives.
El nostre treball consta de 20.196 caràcters.