tot el que li cal saber a una zebra per sobre,viure a la sabana 24 25

El meu parcva clavar un cop de puny alataula'
Els gots van fer un saltir5 i van vessar vi amb ga-
sosa.
-Iaia. calli.
-Muuu! -va fer lavaca.
24
TOT EL QUE LI CAL SABER A UNA ZEBRA
PER SOBRE,VIURE A LA SABANA
Durant milers i milers d'anys les zebres han trans-
mds la seva saviesa a les seves filles. Cadageneraci6
ha perfeccionat I'anterior,les zebres ben ensenyades
han prosperat, i s'han reproduit, i per aixd hi
ha milions de zebres ala sabana. Un dia com qual-
sevol altre, una zebra com qualsevol altra t6 set.
I mentre s'apropa a la bassa recorda la primera
lliE6 que va aprendre de la seva mare:
Quan beguis, no et refii's.Els lleons s'Amaguen
pels uoltants dek abeuradors, aprofiten que tens el
cap cot i estis distreta. Sigues prudent: dresa les ore-
lles i gira-les per escoltar el que no pots ueure.
25

La lliE6 li salva la vida' D'entre uns matolls de color
crema salta un cos de color crema. Una massa felina
de mrisculs i tendons, urpes i ullals' dirigits i coordinats
per un instint assassi. Afortunadament 6s
temporada seca. En elmoment d'agafarimpuls per al
gran salt,la bdstia trepitja una branqueta' Amb el pe-
tit espetec n'hi ha prou perquElazebraes giri i fugi'
Per regla general els lleons es cansen auiat' Si pots
escapolir-te de la primera embranzida no haurds de
pattr gaxre.
Per als lleons caQar zebres 6s una activitat m6s
aviat esportiva i de seguida se n'avorreixen' La zebra
s'adona que per desgrdcia no la persegueix un
lle5. Es una lleona. Les lleones s6n m6s perseve-
rants, molt m6s, perquE en depenen els cadells dels
lleons. Fins i tot 6s possible que la lleona estigui tan
desesperada com la zebta. Aquelles quatre potes
poderoses no renuncien i li van aldarere, els ullets
delafenclavats en les natges delazeblz,'
Aquesta pell nostra tan peculiar, a ratlles blan'
ques i negres, no ds un caprici, '!s una defensa' Fes-la
26
seruir! Quan els lleons s'apropin endinsa't en la uegetaci6
mds aha que trobis, a contrallum, i quedaran
encegats.
A una distdncia raonable hi ha una concentraci6
d'herbotes, arbres joves i troncs morts que no arriba
ala categoria de bosc, perd que pot ser 6til per
camuflar-se. Hi entra, es mou a dteta i esquerra
per despis tar lalleona.
Es inritil. Encara no ha sortit de la malesa i ja
sap que I'estratagema ha fracassat: atano veu la lleona,
perd I'olora, i sap que la lleona tamb6.l'olora
a eLl.a.
Les zebres som unes escaladores rnediocres, perd
els lleons s6n penosos. En cas d'emergincia, busca
I'empara de pedres i rocams.
Quan la zebra surt de la malesa el terreny es torna
escabr6s. Normalment el defugiri a. En aquestes
circumst)ncies, tira amunt per una elevaci5 granitica.
Els cascs ressonen quan trepitgen les roques
netes d'herba. La fagana 6s irregular, plena de
traus i petits abismes. Amunt, amunt!
27

La lleona gruny de disgust, odia els espais trencats
i verticals. I tanmateix' no s'atura' Salta de pedra
en pedra amb un estil de gtanota' Aquella miruda.
obsessivament concentrada enla zebta, ara
ha de dividir-se. Primer enfoca la pedra on vol anar
a parar,calcula, salta, alEa els ulls per localrtzar la
zebrai torna a buscar la seguent superficie 'La zebra
topa amb un r^mat de cabres africanes que
s'esvaloten, fugen i la increPen.
Abandona el rocam. Les pedres li han desfet les
articulacions. I-laire que respira li crema els pul-
mons. Les cuixes li tremolen d'angoixa i de fatiga'
La seva filtima esperanqa 6s que ara corre per espais
oberts i la lleon a encataesta enffetinguda baixant
les roques. Aixd li permet guanyar terreny'
No. Nom6s 6s un miratge' Quan la bbstia toca
terra. accelera i redueix les distlncies a una velocitat
prodigiosa. La zebra sap que tot s'acaba, i ho
sap perqub mai ha tingut un pensament tan lfrcid
com el que avui l'assalta: mai s'haviaparat a pensar
que les zebres han sobreviscut milions d'anys a la
sabana,i s'han reproduit, i han prosperat' en efecte.
Perd els lleons tamb6.
28
F
Filla, si estis desesperada, quan notis l'ali mortal
a la cua, no et rendeixis.luga-t'ho tot. Busca un riu i
llanga-t'hi de cap. Es possible que et deuori el coco-
dril. Perd si no ho fas ds segur que et rnatard el lle6.
Un riu! Un riu! Perd on s6n els rius, a la sabana?
N'hi ha molt pocs i duen molt poc cabal.I ves per
on, quina sort! Just davant seu
li barra el pas un corrent
d'aigua. Ni tan sols s'atura per descobrir mor-
ros de cocodril. Tant se val. S'hi capbussa. Mou les
potes, treu el cap, inhala un oxigen que bull.
AvanEa cap aI'altrabanda amb una lentitud desesperant.
Quan hi 6s, el fang brut de La rlba fa que
llisqui i es torni a submergir. Clava dues peiilles al
f"ang, s'hi ancora. Es d6na impuls. No es pot creure
que hagi aconseguit sortir.
La zebra ha escalat fins terra ferma. Respira, defallida
i atrotinada.Mha enrere i, oh, horror! La
lleona fa servir arbres caiguts ilapuntade roques
mig submergides per creuar el riu a salts, mds o
menys com quan era alrocam.
E,s el final. Aquf s'acabaven les lliEons de la
mare. Esgotada, no pot c6rrer m6s enlld d'un trot
pen6s. Xopa, el pes de i'aigua es converteix en un

t r
llast. La lleona gaireb6 ha franquejat el riu' En un
instant serd carronya.
La zebra sent un renill. El pdnic la dominava
tant que ni havia vist que molt a prop hi havia una
congbnere. Es mou en la seva direcci6 per demanar-li
auxili, sense esma. Perd quin a aiudapot oferir-li
una zebruvella, mig coixa i guenya? A m6s,la
zebravella, coixa i guenya, que tamb6 ha vist la lleona,
fuig tan de pressa com pot, que no 6s gaire'
Durant uns moments, sota Ia capa dei sol, en
totalaimmensa extensi6 de la sabana' per ala zebra
no existeix res m6s que ella ila zebra coixa,
guenya i vella. Corren en paral'lel. Tots dos ani-
mals es freguen amblapell dels flancs' Lazebra
avart;ala zebravella. La supera. Un moment despr6s,
el soroll ritmic de les vuit potes 6s interromput
per un esclat de friria. Lazebrano mira enrere'
No ho veu, ho sent: la zebrucoixa ha caigut, abatuda.i\alleona
li clava les mandibules al coll'
I-iesgotament s'ha esvait en un tres i no res' Ara
la zebta s'allunya de la tragEdia fent ziga-zaga,r
amb uns saltironets de gasela, dgils i amanerats' Es
feliE, si. Perqud avui s'ha mort una zebra, perd la
zebramorta no 6s ella. L endemd, davant de les al-
tres zebres, plorard de lldstima. I seri un plor sincer.
Perd ella 6s viva. Viva. I ha aprds la llig5 suprema
de Ia sabana, que transm etrh, ala seva filla.
I aquesta llig6 no t6 res a veure amb els lleons.
Tot el que li cal saber aunazebraper sobreviure a
la sabana 6s que n'hi ha prou de c6mer m6s que
una alttazebn.
3I