El reciclatge i l'acció col lectiva - Universitat Pompeu Fabra
El reciclatge i l'acció col lectiva - Universitat Pompeu Fabra
El reciclatge i l'acció col lectiva - Universitat Pompeu Fabra
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
4. Conclusions<br />
8<br />
<strong>El</strong> <strong>reciclatge</strong> i l’acció <strong>col</strong> <strong>lectiva</strong><br />
La re<strong>col</strong>lida se<strong>lectiva</strong>: cas concret de Cervera<br />
Laura Torres i Judit Recasens<br />
Desprès de realitzar el treball observem que les nostres hipòtesis inicials s’han complert. Per<br />
tant hem pogut trobar resposta a la nostra pregunta d’investigació: Per què les iniciatives en<br />
favor de la re<strong>col</strong>lida se<strong>lectiva</strong> tenen més èxit a les localitats amb menys habitants?<br />
La hipòtesi que explica millor la nostra pregunta d’investigació des de la perspectiva de la<br />
teoria de l’acció <strong>col</strong>·<strong>lectiva</strong> és la primera. Aquesta hipòtesi és una conseqüència de les<br />
hipòtesis tres i quatre, que estan més relacionades amb el camp de les politiques públiques.<br />
Sabent que l’acció <strong>col</strong>·<strong>lectiva</strong> es pot considerar i analitzar com un fenomen d’agregació<br />
d’accions ja que aquesta no seria possible sense l’acció de cada individu. Per aquest motiu, el<br />
conjunt de les accions individuals i la seva agregació, forma l’acció <strong>col</strong>·<strong>lectiva</strong>. Per tant aplicat<br />
en el nostra cas, si un individu no realitzar la re<strong>col</strong>lida se<strong>lectiva</strong>, els que si la fan veuran els seus<br />
esforços i dedicació no els compensa com ho hauria de fer.<br />
L’èxit de l’agregació a l’acció <strong>col</strong>·<strong>lectiva</strong> pot dependre de diversos factors com: la quantitat<br />
d’individus que hi participen, de la quantitat d’individus que es comporten de la mateixa<br />
manera, de la freqüència en què ho fan, de la força amb que actuen i de quants individus no<br />
participen en l’agregació. En el nostre cas observem que prèviament a l’implantació de la<br />
política el consell comarcal desplegà un gran dispositiu de persones i material per informar<br />
dels beneficis de la re<strong>col</strong>lida se<strong>lectiva</strong> (hipòtesis 3 i 4). Tota aquesta informació arribà a tots<br />
els ciutadans, ja que com plantegem a les nostres hipòtesis, és més fàcil que arribi una<br />
informació de qualitat i simètrica en una població més reduïda. La gran majoria dels individus<br />
trobaren beneficiosa aquesta política i s’hi adheriren.<br />
En el nostre cas, des d’un principi i gràcies com hem dit, al desplegament informatiu del consell<br />
comarcal, la massa critica va ser la suficient per l’èxit de l’acció <strong>col</strong>·<strong>lectiva</strong>.<br />
Les expectatives per superar el punt de massa crítica són importants ja que si en una activitat<br />
el nombre de participant és més que el suficient, molts individus romandran en aquella<br />
activitat i pot ser que se’n afegeixin més, mentre que si el nombre d’individus, la massa crítica,<br />
és molt reduïda, aquells que hi participen marxaran de tal activitat i es podria extingir. Per<br />
tant, és important superar el punt de massa crítica per què l’activitat romangui.