25.04.2013 Views

El reciclatge i l'acció col lectiva - Universitat Pompeu Fabra

El reciclatge i l'acció col lectiva - Universitat Pompeu Fabra

El reciclatge i l'acció col lectiva - Universitat Pompeu Fabra

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

4. Conclusions<br />

8<br />

<strong>El</strong> <strong>reciclatge</strong> i l’acció <strong>col</strong> <strong>lectiva</strong><br />

La re<strong>col</strong>lida se<strong>lectiva</strong>: cas concret de Cervera<br />

Laura Torres i Judit Recasens<br />

Desprès de realitzar el treball observem que les nostres hipòtesis inicials s’han complert. Per<br />

tant hem pogut trobar resposta a la nostra pregunta d’investigació: Per què les iniciatives en<br />

favor de la re<strong>col</strong>lida se<strong>lectiva</strong> tenen més èxit a les localitats amb menys habitants?<br />

La hipòtesi que explica millor la nostra pregunta d’investigació des de la perspectiva de la<br />

teoria de l’acció <strong>col</strong>·<strong>lectiva</strong> és la primera. Aquesta hipòtesi és una conseqüència de les<br />

hipòtesis tres i quatre, que estan més relacionades amb el camp de les politiques públiques.<br />

Sabent que l’acció <strong>col</strong>·<strong>lectiva</strong> es pot considerar i analitzar com un fenomen d’agregació<br />

d’accions ja que aquesta no seria possible sense l’acció de cada individu. Per aquest motiu, el<br />

conjunt de les accions individuals i la seva agregació, forma l’acció <strong>col</strong>·<strong>lectiva</strong>. Per tant aplicat<br />

en el nostra cas, si un individu no realitzar la re<strong>col</strong>lida se<strong>lectiva</strong>, els que si la fan veuran els seus<br />

esforços i dedicació no els compensa com ho hauria de fer.<br />

L’èxit de l’agregació a l’acció <strong>col</strong>·<strong>lectiva</strong> pot dependre de diversos factors com: la quantitat<br />

d’individus que hi participen, de la quantitat d’individus que es comporten de la mateixa<br />

manera, de la freqüència en què ho fan, de la força amb que actuen i de quants individus no<br />

participen en l’agregació. En el nostre cas observem que prèviament a l’implantació de la<br />

política el consell comarcal desplegà un gran dispositiu de persones i material per informar<br />

dels beneficis de la re<strong>col</strong>lida se<strong>lectiva</strong> (hipòtesis 3 i 4). Tota aquesta informació arribà a tots<br />

els ciutadans, ja que com plantegem a les nostres hipòtesis, és més fàcil que arribi una<br />

informació de qualitat i simètrica en una població més reduïda. La gran majoria dels individus<br />

trobaren beneficiosa aquesta política i s’hi adheriren.<br />

En el nostre cas, des d’un principi i gràcies com hem dit, al desplegament informatiu del consell<br />

comarcal, la massa critica va ser la suficient per l’èxit de l’acció <strong>col</strong>·<strong>lectiva</strong>.<br />

Les expectatives per superar el punt de massa crítica són importants ja que si en una activitat<br />

el nombre de participant és més que el suficient, molts individus romandran en aquella<br />

activitat i pot ser que se’n afegeixin més, mentre que si el nombre d’individus, la massa crítica,<br />

és molt reduïda, aquells que hi participen marxaran de tal activitat i es podria extingir. Per<br />

tant, és important superar el punt de massa crítica per què l’activitat romangui.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!