Viatges Viatges ’Empordà deu <strong>el</strong> nom rant molt de temps una terra de jana va deixar una empremta i bona part de la seva frontera, ha quedat reflectida més significativa: identitat històrica a l’an en la multitud d’edificis defen Ltic Comtat d’Empúries sius que omplen <strong>el</strong> territori, des Sant Quirze de Colera (unit llavors al de Peralada, i de torres de vigilància (per bé El punt de partida ha de ser que al seu torn deriva de l’an que moltes deuen la seva pre l’antiga abadia benedictina de tiga colònia grega d’Empòrion), sència a les incursions d<strong>el</strong>s pira Sant Quirze de Colera, situada L’Empordà nascut <strong>el</strong> 813 després d’un breu tes que van assetjar <strong>el</strong>s pobles al terme municipal de Rabós, a període en què formà part d<strong>el</strong> de la costa durant diversos se l’Alt Empordà. Fundada a finals Comtat de Girona. Durant <strong>el</strong>s gles) fins a cast<strong>el</strong>ls i fortaleses. de segle VIII, en un moment seus primers anys d’història, <strong>el</strong> Però també l’arquitectura r<strong>el</strong>i d’expansió monàstica en l’àm giosa té un gran protagonisme bit carolingi, <strong>el</strong> 935 fou recons Medieval estar unit en diverses ocasions dins d<strong>el</strong> patrimoni empordanès, truïda i consagrada per primer al de Ross<strong>el</strong>ló, fins a la mort de sobretot a causa de l’expansió cop p<strong>el</strong> bisbe Guiu de Girona Gausfred I, <strong>el</strong> 991. monàstica que es va viure du (a principis d<strong>el</strong> segle XII fou Aquesta inestabilitat política, rant <strong>el</strong> període carolingi. de nou consagrada, en aquest que va tenir continuació du Tot seguit en veurem alguns cas, a Sant Quirze, Sant Andreu rant tot <strong>el</strong> període medieval, exemples, en una breu i virtual i Sant Benet). Durant aquest pe juntament amb <strong>el</strong> fet de ser du ruta p<strong>el</strong>s indrets on l’Edat Mit ríode, i gràcies a les donacions CONEGUDA PER LA VARIETAT I LA BELLESA DELS SEUS PAISATGES, LA HISTÒRICA COMARCA DE L’EMPORDÀ –DES DE 1936, DIVIDIDA EN L’ALT I EL BAIX EMPORD COMPTA TAMBÉ AMB UN IMPORTANT PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ARTÍSTIC, EN BONA PART, FRUIT D’UNA HISTÒRIA MEDIEVAL RICA EN SUCCESSOS DE CARÀCTER POLÍTIC, BÈL·LIC I SOCIAL. AIXÒ ES DEU A LA PARTICULAR SITUACIÓ D’AQUESTA REGIÓ, QUE VA FORMAR PART DE L’AVANTGUARDA DE LA RECONQUESTA CRISTIANA, I DESPRÉS VA ESDEVENIR UN COMTAT SINGULAR I REBEL, DELS ÚLTIMS A INTEGRARSE A LA CORONA CATALANOARAGONESA. Per Ferran Magrané, periodista 46 EL MÓN MEDIEVAL www.monmedieval.cat 47 Oficis LA PROSTITUCIÓ a la Valencia Baixmedieval 90 EL MÓN MEDIEVAL Roger Benito Julià · Historiador Crèdits Fotografies i material gràfic Imprès: Gràfiques Mercuri 3 3 Oficis l llarg de molts segles de la prostitució de la ciutat tució s´esdevindran mals pit la història s’ocupà no de València, entre <strong>el</strong>s segles jors. Quins eren aquests mals? més d<strong>el</strong>s personatges XIV i XV. L’adulteri, les violacions, l’ona Aimportants, reis, no nisme, en definitiva, <strong>el</strong> sexe bles; i de gestes militars me Un mal necessari fora d<strong>el</strong> matrimoni i també les morables: batalles, guerres, Tot i que l’Edat Mitjana és r<strong>el</strong>acions homosexuals. Veiem conquestes... No es parlava considerada una època de fer que les prostitutes tenen una d<strong>el</strong>s marginats ni d<strong>el</strong>s esta vor r<strong>el</strong>igiós i d’una moral es funció social: apaivagar <strong>el</strong>s de ments més baixos de la socie trictament cristiana, <strong>el</strong>s mo sitjos sexuals d<strong>el</strong>s homes per tat. Primer a Europa i després ralistes consideraven la pros evitar d<strong>el</strong>ictes considerats ma a casa nostra aquesta tendèn titució com un mal menor. El jors. La prostitució és un fet cia canvià a la segona meitat franciscà gironí Francesc Eixi simplement acceptat i tolerat d<strong>el</strong> segle XX: es comença a es tant per les autoritats eclesi tudiar als pobres, a les minori ca a la seva obra Lo Crestià: àstiques com p<strong>el</strong>s governs mu es r<strong>el</strong>igioses i la història de les “Ara, és així que, jatsia que nicipals i <strong>el</strong>s reis. En una car dones pren més protagonisme. simpla fornicació ab fembra ta escrita p<strong>el</strong> rei Pere III al seu Els estudis sobre la prostitució pública sia gran pecat, així fill Joan diu: “Çò que deyts que són força recents. Englobada com damunt és dit, e tal que l’Esgleya permet bord<strong>el</strong>ls per de vegades dintre d<strong>el</strong>s estudis la llei de Déu puneix, emperò, esquivar maiors peccats e per sobre història de les dones, per tal quant natura humana desviar maiors mals”. Aquesta la prostitució medieval aga és tota corrompuda e incli idea de mal menor és general a fa poc a poc <strong>el</strong> seu lloc dintre nada a aquest pecat, en tant tot Europa. de la historiografia. Jacques que si aquest pecat era punit Rossiaud, Gene Brucker, Leah per la senyoria present, seria La pobla de les bones dones Otis, Teresa Vinyoles, Josep en gran perill que los hòmens La Pobla de les bones dones, la Clara, Vicente Graullera, Mª no falssen major pecats, així Pobla V<strong>el</strong>la o la Pobla d<strong>el</strong> bor Carmen Peris, Margalida Ber com pecat d’adulteri e pe d<strong>el</strong>l, era com es coneixia a Va nat, Josep Lladonosa... són cat contra natura, los quals lència la zona on hi havien <strong>el</strong> alguns medievalistes que han són notables nocuments de la bord<strong>el</strong>l. La pobla estava situ tractat <strong>el</strong> tema de la prosti cosa pública, per tal·la senyo ada a un extrem de la ciutat, tució a l’Edat Mitjana. Ante ria dissimula aquest pecat de tocant a la muralla, prop d<strong>el</strong> riorment, a finals d<strong>el</strong> segle fornicació, e <strong>el</strong> permet.” En Portal Nou. Aquesta ubicació XIX i principis d<strong>el</strong> XX, hi ha resum, si es castiga la prosti no era casual. Sant Vicent Fer gué estudis de les prostitutes des de la visió més positivista, com <strong>el</strong>s de Carreras Candi o Manu<strong>el</strong> Carboneres, que apor més enllà de la seva significa ció moral. El problema per estudiar <strong>el</strong> món de la prostitució és que no tenim fonts directes que en parlin: la majoria de fonts ens vénen des d<strong>el</strong> poder (rei, govern municipal, oficials). No s’ha localitzat mai un tes timoni directe d’una prosti tuta o d’un alcavot. Hem de treballar amb fonts garb<strong>el</strong>la des des d’una posició prepon derant i repressiva enfront la prostitució. Per aquesta raó també utilitzem fonts de mo ralistes i literàries. En aquest article ens acostarem al món DONA EXERCINT LA PROSTITUCIÓ. IL·LUSTRACIÓ DE CRISPIN DE PASSE DE L’OBRA PROFIT I PLAER. www.monmedieval.cat 91 4 Número 2 CUINA 3 4 La Mare de Déu 5