Castellots - Amics del Castell de la Floresta

Articles
1700 - 1725
Autor: Jaume Salla
Civitas Ilerdae in revelione prima fuit; sed capta a suo
Rege Philipus Quinto. Anno 1707, punita fuit.
La ciutat de Lleida, que fou la primera en rebel·lar-se;
després d’haver estat presa pel seu rei Felip V l’any
1707, fou castigada.
Amb aquesta inscripció en pedra quedava palesa la
voluntat del comte de Louvigny. L’home que ocupà la
ciutat i que inicià la seva brutal repressió.
La que era una gran guerra europea, hauria de continuar
set anys més, però per Lleida s’iniciava la seva pèrdua
de llibertats, drets municipals, Universitat i destrucció
de barris sencers. Castellots era arrasada i Les Borges
Blanques perdia el privilegi de ser carrer de Lleida.
Com en totes les guerres cada bàndol va practicar la
confiscació, la despossessió de càrrecs, empresonament,
execució dels partidaris de l’enemic, la delació,
l’espoli, l’aspiració dels bens de l’altre i tantes barbaritats
com puguem imaginar.
I com sempre, els grans perdedors seran la gent del
poble.
Amb França com frontera i assegurat el pas dels Pirineus
per les tropes borbòniques, aquells que fugien de Felip
V en el seu avenç, es dirigien cap l’est de Catalunya on
quedava la possibilitat pels més afortunats i amb recursos
d’escapar per mar.
Els que no tenien aquesta fortuna o bé volien continuar
la lluita, es van unir a les bandes de guerrillers, molt ope-
Arxiduc Carles Felip V
ratives i eficaces, a les que les tropes borbòniques van
enfrontar-se creant unitats lleugeres de cavalleria que ja
s’havien manifestat útils en la campanya de Castella. El
comandament dels guerrillers estava en mans d’homes
com:
Antoni Desvalls, Marquès de Poal que lluità a les comarques
de Lleida, adherit a la decisió de continuar la lluita
fins al final. A la caiguda de Barcelona passà a Viena i
es posà al servei de l’emperador. L’any 1716 comandava
una divisió imperial contra els turcs que ocupaven la
zona oriental d’ Hongria.
Manuel Desvalls, germà de l’anterior, fou responsable
del front de Lleida i Governador de la plaça l’any 1707.
Anomenat Governador de Cardona, col·laborà amb
la resistència que duia el seu germà. S’exilià també a
Viena
.
Pere Barceló “el Carrasclet”, carboner i llenyataire de
jove que en acabar la lluita s’acollí a l’indult. Per un petit
incident fou empresonat. Aconseguí fugir i aixecà una
partida amb la qual va combatre pel restabliment de les
institucions catalanes. L’any 1718 ajudà a França que
s’oposava a la política d’expansió espanyola. Acabades
les hostilitats, passà a Viena on va ser nomenat Coronel
de l’exèrcit. L’any 1734, quan Felip V va atacar Nàpols,
es va formar una companyia de catalans amb el seu
comandament per lluitar contra el borbó. Embarcats en
un vaixell, varen ser capturats i portats a Cadis. No sent
reconegut, va ser alliberat i pogué tornar a Àustria.