DESTIL·LA VINS BADALONA... - Universitat de Barcelona

EL TROBADOR CATALÀ
L’Antoni Bori i Fontestà (Badalona,
1862 - 1912) fou un escriptor i
mestre que publicà moltes obres de
poesia patriòtica i costumista, molt
populars a l’inici del segle XX. Probablement
la més famosa ha estat
El trobador català, de 1892, amb
més de 20 edicions 1 . En aquest recull
s’hi troba aquella famosa poesia
de les quatre barres de sang «En
la que Sant Jordi empunya..., etc».
Dins del mateix llibret, la primera
poesia es diu Catalunya, on, en versos
contundents, va descrivint-ne la
situació, les seves virtuts i produccions,
i va passant per diverses poblacions.
I quan arriba a Badalona, tot el
que en diu és la frase del títol:
«... destil·la vins Badalona...».
Destil·la vins Badalona! La meva
mare, una BTV 2 , estava indignada
amb aquesta frase. Sempre en despotricava:
—A Badalona, precisament la
ciutat d’Espanya on hi ha més varietat
d’indústries, la Llauna, les Sedes,
la Borra, el Cristall, la Tinta, can
Montal, can Parera, can Cerilla, la
Bomba Prat, la Bomba Bloch, la
Gelpha, la Cros, i només se li acut
COL·LABORACIONS
DESTIL·LA VINS
BADALONA...
Claudi Mans i Teixidó
Departament d’Enginyeria Química i Metal·lúrgia
Universitat de Barcelona
de dir que destil·lem vins! Es pensaran
que som uns borratxos...! 3
La meva mare, però, no tenia
en compte que, cap al 1930, hi havia
a Badalona 27 fabricants d’aiguardent,
la major part petits, però
d’altres no tant. I s’hi feien anisats
tan acreditats com l’Anís del Sot,
l’Anís Perla, l’Anís Glòria, l’Anís Manelic,
l’Anisat Kangarú, l’Anís Agustín
Bofill o l’Anís Diana. I l’Anís del
Mono, no, no me n’oblido. Precisament
a l’Anís del Mono hi va treballar
el meu avi Jaume. El meu pare
encara té un senyal al braç d’una
mossegada que de petit li va fer el
mico que tenien a la fàbrica... I, si
ens fixem en l’evolució històrica, què
se n’ha fet de la varietat d’indústries
i tot plegat? Segueix havent-hi
una important activitat industrial,
però, què en queda, a Badalona,
de totes les indústries citades? Només
l’Anís del Mono 4 . Ja no és de
la família Bosch, des de 1974 és
d’Osborne.
Des del segle XVIII, doncs, destil·la
vins Badalona... i per molts
anys.
L’ANÍS DEL MONO
L’ampolla de l’Anís del Mono va
ser la primera a tenir aquest for-
NPQ 417 / 2003
5
mat de vidre gravat amb rombes o
diamants, que s’usa com a instrument
de percussió per part de
grups folklòrics tradicionals, i ha estat
reproduïda en diverses pintures
de Picasso i altres artistes. També
els cartells publicitaris de l’Anís del
Mono de Ramon Casas, Alexandre
de Riquer i d’altres importants pintors
han agafat força fama. Però el
més interessant en el nostre context
és l’etiqueta, dissenyada pel
Sr. Sala, sogre del primer fabricant
Vicenç Bosch, i que teniu repro-
1 Es segueix editant i venent. La darrera
edició de l’Editorial Millà (la 7ª
en un nou format) és de 1988.
2 De Badalona de Tota la Vida.
3 Allà és habitual donar noms col·loquials
a les indústries. La Llauna
era l’empresa G. de Andreis; les
Sedes, La Preparación Textil (on
hi treballaven els meus pares); la
Borra, el Cotonificio de Badalona;
el Cristall, la Vidriera Badalonesa;
la Tinta, J. Lorilleux; can Cerilla,
l’empresa tèxtil Hijos de A. Aparicio
(i on treballava la meva tia Flor,
que ja coneixeu d’un article anterior);
la Gelpha feia compressors per
a frigorífics i per això es deia
«gel-fa»; hi treballava el meu avi
Cebrià, ja veieu que vinc d’una família
industrial...
4
Vegeu-ne més informació a la web
no oficial http://www.geocities.com/
micacoweb/anisdelmono.htm.

Figura 1. Etiqueta actual d’Anís del
Mono sec.
duïda a la figura 1, i correspon a
l’anís sec. Destaquem-ne algunes
peculiaritats.
A la part superior hi diu «DES-
TILLACION ESPECIAL». Per què
aquesta «LL»? Sembla que les primeres
etiquetes les van fer a París,
d’on provenia també l’ampolla.
En francès s’escriu distillation. Es
tracta, doncs, d’un error ortogràfic
del primer impressor. Com que van
registrar l’etiqueta, després no la
van poder ni voler canviar, i així va
quedar.
La segona peculiaritat és la coneguda
cara del mico del dibuix, que
de fet no és una cara de mico sinó
d’home. Sobre la identitat del personatge
hi ha una encesa discussió
entre especialistes. Hi ha qui diu que
és un fabricant de la competència
al que van voler ridiculitzar. Hi ha
qui diu que es tracta del mateix fabricant,
que va ser qui va anar a
París per triar les ampolles i fer les
etiquetes. I hi ha qui diu que es tracta
de Charles Darwin. Aquesta
darrera tesi ve corroborada per la
tercera, i per a mi, més destacable
peculiaritat de l’etiqueta: la inscripció
del pergamí que porta a la mà
dreta el mico. Reproduïm-la amb lletres
destacades:
ES EL MEJOR
LA CIENCIA LO DIJO
Y YO NO MIENTO
COL·LABORACIONS
Què dir d’una sentència tan radical?
La qualitat de l’anís ve determinada,
no pels premis reproduïts
a l’etiqueta, no pel fet de que són
–eren– proveïdors de la Reial Casa,
sinó... perquè la ciència ho diu! Els
que d’una manera o altra estem vinculats
a la ciència en general, hauríem
de fer un monument al mico,
perquè tal com van els temps l’aval
que el mico ens atorga és dels pocs
reconeixements públics a la nostra
tasca.
L’Enric Satué (Barcelona, 1938)
en la seva obra El llibre dels anuncis.
I. El temps dels artesans (1830-
1930) (Ed. Altafulla, Barcelona,
1985) fa tota una teoria de les idees
revolucionàries i lleument anarquitzants
del Sr. Sala, i considera el
mico com una afirmació de darwinisme
en la discussió llavors ferotge
sobre evolucionisme i creacionisme,
discussió que va portar el
1895 a la suspensió d’Odón de
Buen, darwinista declarat, de la seva
càtedra de zoologia. El mico, un homenatge
a en Darwin? De fet, el
científic anglès s’assembla força al
mico de l’etiqueta... Potser és casualitat,
potser no.
Un darrer comentari. El mico diu
categòricament «... y yo no miento»,
és a dir, «jo sóc veraç». Sort
que ho diu així. Pot ser que el mico
sigui veraç i no menteixi. Però pot
ser també que el mico sigui un mentider
i, tot dient que no menteix,
realment menteixi. Tots dos comportaments
serien possibles. Però
si el mico digués «Yo miento», quin
problema! O no estaria mentint quan
diu que menteix, i seria veraç, o estaria
mentint quan diu que menteix i
a la realitat seria veraç, i en ambdós
casos seria una afirmació
paradoxal i contradictòria... Deixemho
aquí, oi?
Pel que fa a l’elaboració de l’anís,
es parteix d’un alcohol neutre –sense
gust– obtingut per destil·lació de
melasses de remolatxa procedents
de la fabricació del sucre. Per altra
banda es prepara un xarop amb aigua
i sucre, i finalment, l’ingredient
NPQ 417 / 2003
6
específic de l’anís: l’oli essencial de
matafaluga. Per obtenir-lo es fa una
destil·lació amb arrossegament de
vapor d’una massa de grans de
matafaluga (d’Andalusia o de Turquia)
trinxats. El vapor d’aigua
permet l’arrossegament de l’oli essencial.
Els vapors condensats es
separen en dues fases immiscibles
i de diferent densitat. La capa superior
és l’oli de matafaluga, un 2 %
del total de la matafaluga inicial.
Aquest oli es barreja amb l’alcohol i
el xarop en les proporcions adequades,
i es deixa reposar un temps
abans d’envasar-lo. L’anís sec té 40
graus alcohòlics, i el dolç 36 graus.
EL CREMAT
L’alcohol que es fa servir per a
l’anís, i per a molts altres licors, s’obté
de la destil·lació de sucs alcohòlics
procedents de la fermentació de
sucres de sucs de fruites o d’altres
hidrats de carboni. És a dir, de la
destil·lació de vins normals, de vins
de baixa graduació, de cerveses i
de masses fermentades de procedència
molt diversa. Com que Badalona
destil·la vins, parlem de la
destil·lació.
Tothom sap què és la destil·lació,
tot i que llegint certs diccionaris,
en tens dubtes... Ara que
l’arqueologia industrial agafa empenta,
hi ha molts museus de tema
tecnològic i popular i es fan exposicions
sobre procediments tradicionals,
on s’explica la destil·lació quan
es descriuen les fassines –nom tradicional
de les destil·leries d’aiguardent,
algunes d’elles portàtils– o
qualsevol dels processos d’obtenció
de tota mena de licors i aiguardents
que els àrabs van implantar amb
tant d’arrelament. Però en pràcticament
tots els textos que he pogut
llegir, s’hi comet el mateix error, que
no hi ha manera de desarrelar.
L’error és un preconcepte molt
arrelat que afirma que, quan es destil·la
un suc alcohòlic, s’evapora primer
l’alcohol, que es condensa i
s’aprofita, i després bull l’aigua.

—I no és així? No em diguis que
primer bull l’aigua i després l’alcohol,
no fumem.
No, tampoc. Mira, imagina’t que
vols fer un cremat. Agafes un rom
de 40 graus 5 i el poses a escalfar a
una cassola. Vas escalfant i escalfant.
Tu saps que, a la pressió
atmosfèrica, l’aigua bull a 100 o C, i
l’alcohol etílic pur, a 78,3 o C.
—L’aigua, sí que ho sé, la temperatura
d’ebullició de l’alcohol no
la sé.
Jo tampoc, però la pots saber,
surt a les enciclopèdies. En tot cas,
és inferior a la de l’aigua. Deia que
anaves escalfant el rom. Què passarà
a l’arribar a 78,3 o C de temperatura?
—Que comença a bullir l’alcohol
de la barreja i es desprenen vapors
d’alcohol.
Doncs no. Vapors, ja se’n van
desprenent des del primer moment.
O és que quan destapes l’ampolla
de rom no notes res? No notes olor
d’alcohol? Això és que alguns vapors
es deuen desprendre a temperatura
ambient, no?
—Vapors d’alcohol, clar.
No, són vapors d’una barreja
d’alcohol i d’aigua, el que passa
és que el vapor d’aigua no el notes
perquè l’aigua no té olor, o,
més ben dit, per sort no tenim receptors
olfactius sensibles a l’aigua.
Si l’aigua tingués olor sempre
aniríem olorant aigua, el nas és
sempre humit... Seguim amb el
cremat. Et preguntava què passarà
a l’arribar a 78,3 o C, i el que
passarà no és res qualitativament
diferent d’abans, la barreja no bull.
Simplement que, com que hem
anat escalfant, es van desprenent
vapors en més quantitat. Però hi
ha un moment en que sí que comença
a bullir. A quina temperatura?
—I jo què sé.
COL·LABORACIONS
Tens raó, no es pot saber. Depèn
de la concentració del rom. Si
és de 40 graus, com hem dit, resulta
que bull a uns 83 o C. Es veu l’ebullició
clara i franca...
—... i és quan crema.
No, no barregem les coses. Els
vapors d’aigua i alcohol es poden
haver encès abans, i de fet es procura
que passi quan més aviat millor,
fent aquell ritual de la cullereta
escalfada, i tot allò. Però jo estic
imaginant que encara no ha començat
a cremar. Doncs bé, a 83 o C comença
a bullir la barreja, i es van
desprenent vapors de barreja d’aigua
i alcohol. Aquests vapors són
molt més rics en alcohol que la barreja
líquida. Per exemple, aquest
rom desprèn inicialment uns vapors
que, condensats, donen un líquid del
80 % en volum d’alcohol, i només el
20 % d’aigua. El que passa és que
quan fem un cremat aquest condensat
no el veiem mai, perquè els vapors
els fem cremar.
I a mida que es va fent el cremat,
el líquid va perdent la graduació
perquè es va cremant l’alcohol, i
també es va desprenent vapor d’aigua
del líquid (a més del vapor d’aigua
que es produeix en la combustió).
I, com és obvi, la temperatura
d’ebullició del líquid va augmentant
paulatinament. És obvi, no?
—Clar, es obvi,... perquè el foc
de la combustió dels vapors escalfa
el líquid.
No. És obvi perquè a mida que
es crema l’alcohol la barreja a la
cassola té menys proporció d’alcohol,
i per tant tindrà una temperatura
d’ebullició que s’anirà acostant a
la de l’aigua (o a la de la barreja d’aigua
i sucre, si hi hem tirat sucre al
començament). El fet de que hi hagi
més foc no augmenta la temperatura
de l’ebullició, només la fa més
intensa i més viva. Això és com quan
bulls patates amb l’olla destapada,
no cal una gran ebullició, no acabaràs
abans, n’hi ha prou amb anar
mantenint una ebullició mínima. Més
NPQ 417 / 2003
7
foc no vol dir més temperatura
d’ebullició, simplement se t’acabarà
l’aigua abans.
DESTIL·LACIÓ SIMPLE.
NO TAN SIMPLE
Mira, t’ho explicaré com ho explico
de vegades a classe. El que
passa és que haurem de fer servir
el diagrama isòbar d’ebullició d’una
barreja binària.
—Cómorrr?
Bé, comencem pel començament.
Imagina’t que volem destil·lar
una barreja de dues substàncies líquides,
A i B. Suposarem que la
volàtil és la B, té un punt d’ebullició
menor. Per destil·lar-les farem servir
l’aparell de la figura 2, on s’hi
mostren tres moments diferents de
l’operació. L’aparell és el típic de la
destil·lació simple, és a dir, sense
reflux: carreguem la barreja en un
matràs, escalfem fins a ebullició, i
els vapors els condensem en un
serpentí i els recollim en un col·lector.
Com és evident, la situació és
no estacionària: les composicions,
quantitats i temperatures van canviant
al llarg del temps. I treballem
sempre a la pressió atmosfèrica.
Al llarg de l’explicació farem
dues hipòtesis: suposarem que tots
els vapors condensen, és a dir, que
no es perden vapors volàtils a l’at-
5
La concentració alcohòlica es mesura
a Europa en graus alcohòlics,
que corresponen al percentatge en
volum d’alcohol en la barreja. Com
que la densitat de l’alcohol és menor
que la de l’aigua, el percentatge
en massa és sempre una mica menor
que el percentatge en volum. Per
exemple, el rom de 40 graus té un
percentatge en massa d’alcohol del
35 %. Els graus proof americans
equivalen a la meitat dels graus europeus.
Els graus alcohòlics no
tenen res a veure amb la temperatura,
de la mateixa manera que
l’angle recte no és aquell angle que
bull a 90 o C, com deia l’Antología del
Disparate.

2*
1
calefactor
serpentí
matràs
2
4*
3 4
col·lector
mosfera; i que la gota que cau del
serpentí té exactament la mateixa
composició que els vapors que
s’estan desprenent just en aquell
moment del líquid del matràs. Per
exemple, que el vapor 2* i el líquid
2 tenen exactament la mateixa
composició.
Doncs bé, comencem la destil·lació.
Imaginem la situació inicial
de la figura 2. Escalfem el líquid 1
fins que comença a bullir, i es desprenen
les primeres bombolles de
vapor. És el que representem per
vapors 2*, que condensen i donen
la primera gota 2. Quina composició
tindrà aquesta gota? Serà igual
que el líquid 1?
—No, igual no, serà més volàtil.
Però no serà volàtil pur, si t’haig de
fer cas del que has dit abans...
Correcte. 2 serà un líquid més
volàtil que 1, però no serà B pur.
Molt bé. Això és destil·lar: fer bullir
una barreja i condensar-ne els vapors,
on es concentrarà el més
volàtil. Fixa’t que sempre tenim barreges,
no tenim mai productes purs
sinó barreges més o menys concentrades...
I a quina temperatura ha
destil·lat la primera gota?
—Doncs, sempre seguint el que
deies, serà a una temperatura intermèdia
entre els punts d’ebullició de
les dues substàncies pures...
Bé, molt bé. Espero que ho diguis
perquè ho entens més o menys,
no perquè acceptis la meva autoritat...
COL·LABORACIONS
INICI INTERMEDI FINAL
Figura 2. La destil·lació simple, en tres moments.
5
7*
6 7
—Una mica de cada, la veritat...
Seguim destil·lant. Ja estem a un
moment en que ha destil·lat aproximadament
la meitat, és el moment
intermedi de la figura 2. El líquid del
matràs és ara el de composició 3,
que destil·la uns vapors de composició
4* que donen una gota 4 de la
mateixa composició. Què en podem
dir del líquid 3?
—N’hi ha menys que abans.
Efectivament. I de la composició?
—Serà més pobre en volàtil que
el líquid 1, s’han anat destil·lant líquids
rics en volàtil.
Bé, bé. Els vapors 4* i el líquid 4
tenen la mateixa composició, i seran
més rics en volàtil que el líquid 3.
I comparats amb el líquid 2?
—Seran més pobres en volàtil
que el líquid 2, provenen de l’ebullició
d’un líquid 3 més pobre en volàtil
que el líquid 1.
Sensacional. I ara la pregunta
important. Quina és la composició
del líquid 5 que portem recollit fins
ara al col·lector?
—T’estàs passant...
Un valor numèric no el podem
dir, però una idea qualitativa sí.
Mira, el líquid 5 és la suma de totes
les gotes que han anat caient
al col·lector. Si la primera gota era
la 2 i la darrera gota –per ara– és
NPQ 417 / 2003
8
8
la 4, la composició del líquid 5 serà
una mitjana de totes les gotes que
hi hagin anat caient. Més encara.
Com que el líquid 3 del matràs
s’ha empobrit en volàtil, podem
afirmar que el líquid destil·lat 5
serà més ric en volàtil que el líquid
1 inicial.
—Ja ho veig. Genial. Guai 6 .
Avancem en la destil·lació. Imaginem
ara que ja hem vaporitzat
pràcticament tot el líquid, i al matràs
només en queda una goteta
minúscula, que a la figura 2 - Final
és la indicada pel líquid 6. Quina
composició tindrà?
—Serà pràcticament substància
A pura, gairebé no hi haurà res
del volàtil. I la darrera molècula de
líquid segur que serà d’A.
Correcte. Però no parlis de la
darrera molècula, perquè una molècula
no és ni sòlida ni líquida ni
gas, aquests són conceptes macroscòpics
que no s’han d’aplicar
a les molècules individuals. Una
molècula no té punt de fusió ni
d’ebullició, ni color... Un dia en parlarem.
—Sempre em desmuntes les
idees...
És la meva feina. Seguim. Efectivament
el darrer líquid serà
pràcticament A pur, amb el punt
d’ebullició T a . I tant els vapors que
se’n desprenen, 7*, com els líquids
condensats d’aquests vapors, 7, són
pràcticament també A pur.
6 En espanyol la paraula guay no només
vol dir poèticament ay (com per
exemple, «¡Guay de los vencidos!»),
sinó també muy bueno o muy bien.
La Real Academia Española ja ho
ha acceptat, (el 1989 en reconeixia
l’ús, el 2001 ja surt al diccionari de
la RAE), que guai. L’Institut d’Estudis
Catalans només en reconeix l’ús
però no és encara al diccionari normatiu,
que xungo (que, per cert, ve
del caló i no està reconegut encara
ni en català ni en espanyol).

I la pregunta final és: Quina composició
tindrà el líquid 8, recollit
totalment al col·lector? Serà, òbviament,
una barreja mitjana entre la
primera gota 2 i la darrera gota 7.
Però, quina composició, exactament?
—Exactament?
Sí, exactament.
—Doncs, exactament, exactament,
no ho sé.
Doncs, exactament, serà la mateixa
composició que tenia el líquid
inicial 1. Evident, no?
—Un moment, deixa’m pensar...
No? Sí, home, en tota aquesta
operació només hem fet que transvasar
el líquid des del matràs al
col·lector, però en lloc d’abocar-lo directament,
ho hem fet via tèrmica,
bullint i condensant.
—Quina ximpleria, no?
Evidentment que aquesta operació
no té cap interès industrial,
només és un exemple acadèmic
d’estar per casa. En un cas real ens
hauríem aturat abans, per exemple
en el punt intermedi de la figura 2,
on hauríem separat el líquid inicial 1
en dues parts, una més rica en volàtil,
la 5, i una altra més pobra en
volàtil, la 3.
EL DIAGRAMA D’EBULLICIÓ
Ara serem una mica més formalistes
i científics.
—Ja tremolo.
Representarem en un diagrama
tota l’operació que acabem de descriure
en dibuixos. Farem servir el
diagrama d’ebullició, vés mirant la
figura 3. En aquest diagrama a les
ordenades...
—Les ordenades són les verticals,
oi?
COL·LABORACIONS
Figura 3. Traçat
experimental del
diagrama d’ebullició.
Sí. En ordenades, dic, hi ha les
temperatures, i en abscisses les
composicions; aquí estan representades
en fraccions molars x i y, però
podríem fer servir qualsevol altres
unitats, com concentracions en volum
o en massa. El líquid volàtil és
el B, a la dreta del tot, ja es veu que
la seva temperatura d’ebullició T b és
més petita que la temperatura d’ebullició
T a de l’altre líquid A, el no
volàtil. Les barreges A + B estaran
representades per punts d’abscissa
situada entre A i B, tant més a prop
de B com més proporció de volàtil
tingui. Em segueixes?
—Et segueixo, però em vaig endarrerint,
pedales molt fort per a mi,
i es tractava d’un passeig...
Agafem un líquid en que hi hagi
aproximadament meitat d’A i meitat
de B. És el líquid M. El posem
en un destil·lador com el de la figura
2, i l’escalfem. Resulta que
comença a bullir a una certa temperatura,
T m . Els primers vapors
que es desprenen en l’ebullició, el
que n’hi diem els vapors en equilibri
amb el líquid, estan a la mateixa
temperatura que el líquid, i
tenen una composició en volàtil superior
al líquid: si el líquid té una
composició L m , el vapor té la composició
V m . En el diagrama es representen
tots dos punts, situats
NPQ 417 / 2003
9
T
T a
T n
T m
A
L n
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
L m
N M
V n
sobre la mateixa isoterma T m . Ho
veus?
—Ho veig.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
x, y
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
V m
T b
Ara farem el mateix amb un altre
líquid, el líquid N, que té una proporció
menor de volàtil, està a
l’esquerra d’M. L’escalfem fins que
bulli, necessitem una temperatura
més alta, T n . Com abans, els primers
vapors que se’n desprenen
són més rics en volàtil que el líquid
del que provenen. Representem
també els punts que estan bullint en
equilibri a la seva isoterma T n , són
els punts L n i V n . Això ho repetiríem
amb moltes altres composicions i ho
aniríem representant tot en el mateix
diagrama. Ja veus que s’insinua
una línia corba que uneix tots els
punts que representen líquids en
ebullició, i una altra línia corba, per
sobre de la primera, que uneix tots
els vapors en equilibri amb els líquids.
La línia corba inferior és la
línia de líquids, i la superior és la
línia de vapors. Cadascun dels
equilibris ve representat per punts
units per una horitzontal, que correspon
a la temperatura d’ebullició
de la barreja.
Aquest és un diagrama d’ebullició
genèric. Al llarg dels anys
s’han anat determinant experimentalment
diagrames d’ebullició per a
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
B

T
T a
T 1 ○
milers de barreges binàries diferents,
a totes les pressions. Això
es fa amb aparells denominats
ebulliòmetres, que poden ser molt
complicats però en essència són
aparells de destil·lació com el de
la figura 2. La majoria de diagrames
d’ebullició són de formes
menys regulars que el dibuix de la
figura 3. A la figura 5, per exemple,
hi veurem el diagrama real del
sistema aigua - etanol, i observaràs
que és com el de la figura 3, però
deformat.
Ara mira la figura 4, on hi ha representat,
sobre el mateix diagrama
d’ebullició, els tres moments de
destil·lació que veiem en la figura 2.
A l’esquerra, el moment inicial de la
destil·lació. Suposo que ja tens clars
tots els punts, no?
—Claríssims.
COL·LABORACIONS
A x, y B A x, y B A x, y B
100 o C
Líquids
INICI INTERMEDI FINAL
Figura 4. Diagrames d’ebullició isòbars per a un sistema binari genèric.
T, o C
90
80
70
60
1
○ ○ ○ ○
○ ○ ○ ○ ○
○
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Vapors
2
2*
○ ○ ○ ○
○ ○ ○ ○ ○
○
vi
T b
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
T T
6,7
7*
rom
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
3
Vapors
1
○ ○ ○ ○
○ ○ ○ ○ ○
Az
78,15 o C
Líquids
W 0,2 0,4 0,6 0,8
x, y
Et
4
○ ○ ○ ○ ○ ○
○ ○ ○ ○ ○ ○
4*
5
○ ○ ○
○ ○ ○ ○
○
○ ○ ○ ○ ○
○ ○ ○ ○ ○
2*
2
78,3 o C
Doncs ara fixa’t en les altres
parts de la figura 4, on hem representat
les posicions de tots els punts
de la figura 2. En l’etapa intermèdia
de destil·lació, fixa’t en els punts 3,
4 i 4*, més a l’esquerra –menys volàtils–
que els punts 1, 2* i 2. I fixa’t
en el punt 5, intermedi entre els
punts 1 i 2.
—Ja m’hi fixo, ja...
I fixa’t en els punts 6, 7 i 7*, tots
apilotats perquè són pràcticament
component A pur. I fixa’t que el líquid
final 8 coincideix amb el líquid
inicial 1.
—Prou, que ja no em queda fixador...
Per acabar, veiem que el líquid
més ric en volàtil de tots els que hem
vist és la primera gota de destil·lat,
3
1,8
NPQ 417 / 2003
10
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○ ○ ○ ○ ○ ○
○ ○ ○ ○ ○ ○
4*
4
5
○ ○ ○
○ ○ ○ ○
○
○ ○ ○ ○ ○
○ ○ ○ ○ ○
2*
Figura 5. Diagrama del
sistema aigua - etanol a
la pressió atmosfèrica.
El dibuix és aproximat.
2
la 2. Si volguéssim tenir un destil·lat
encara més pur, hauríem de destil·lar
novament un líquid ric, per
exemple el 3, i anar fent. Estem inventant
la redestil·lació, i això ens
portaria a la rectificació o destil·lació
fraccionada... però això és per a un
altre dia. De savis –i d’enginyers
químics– és rectificar.
Quan més separades estiguin
les línies dels vapors i dels líquids,
més fàcil és la separació. Per exemple,
vegem la figura 5, que correspon
a la barreja aigua (W) - etanol
(Et) a la pressió atmosfèrica 7 .
Són dades determinades experimentalment,
ja t’he dit que tots els
diagrames d’equilibri són experimentals.
Hi veiem representats també
els moments inicials de l’ebullició
d’un vi i d’un rom, el rom que
fèiem servir per al cremat. El vi, de
12 graus, té una fracció molar d’alcohol
de 0,04. El primer vapor que
se’n desprèn, a 90 o C, té una fracció
molar de 0,34: l’enriquiment és
considerable. El mateix passa amb
el rom. Els 40 graus alcohòlics corresponen
a una fracció molar d’alcohol
de 0,18 en el líquid, i el primer
vapor que se’n desprèn per
ebullició ho fa a 83 o C i té una fracció
molar de 0,54. L’enriquiment és
també molt alt, perquè les línies del
diagrama d’ebullició estan força separades.
La destil·lació dels vins per obtenir
alcohol es fa, realment, en columnes
de rectificació, és a dir, amb
reflux, i en continu, és a dir, alimentant
contínuament la columna i retirant-ne
el destil·lat, que pot arribar
a ser d’una concentració molt elevada,
pràcticament alcohol del 98 %,
i retirant-ne també el residu. Per cert
que si no podem obtenir l’alcohol
més pur encara és perquè l’aigua i
l’alcohol formen una barreja de composició
fixa –gairebé un compost–
que és un azeotrop, de punt d’ebullició
que és el mínim de tots els del
diagrama (78,15 o C), tot i que a la
7
Les dades són del Perry, 4ª edició,
taula 3.22, reelaborades, i representades
de forma aproximada.

figura no s’arriba a apreciar. L’azeotrop
és una barreja tan estable que
no es pot separar per destil·lació. A
la figura 5 s’hi representa amb la
denominació Az.
—I, escolta, per què passa, tot
això? No seria més senzill que en
una barreja primer destil·lés tot el
volàtil, al seu punt d’ebullició, i després
el no volàtil?
Mira, a la naturalesa les coses
passen com passen, les coses són
com són. De tota manera, això que
dius, en certs casos ja succeeix.
Imagina’t una barreja d’aigua i oli.
Si t’has llegit tots els articles
d’aquesta sèrie...
—Saps que sí.
Sí, ja ho sé, era una figura retòrica.
Doncs en l’article Escatxigar 8
parlàvem de barreges d’aigua i d’oli.
Si escalfes una barreja d’aigua i oli
–que no és una vertadera barreja
sinó dues fases separades– veuràs
que primer bull l’aigua, a 100 o C, tot
esquitxant, i quan no queda aigua
comença a escalfar-se l’oli, que té
una temperatura d’ebullició molt
més alta 9 .
Intentaré aclarir-te per què passa
el que passa en la barreja d’aigua
i alcohol, en el benentès de que
respondre un «per què» ens porta
a altres «per quès» més profunds.
L’explicació s’ha de buscar en les
interaccions entre les molècules. En
la pseudobarreja aigua - oli, hi ha
molt poca interacció entre ells, i l’aigua
bull quan li toca i l’oli després.
COL·LABORACIONS
Que hi hagi oli al voltant de l’aigua
és irrellevant, no hi ha influències
mútues en aquest aspecte, l’aigua
és com si estigués sola, i de fet estan
físicament separats, només es
toquen el mínim.
En canvi l’aigua i l’alcohol són
perfectament miscibles, cosa que
vol dir que entre si interaccionen bé
(ponts d’hidrogen, etc). Les molècules
d’aigua estan, en la barreja, connectades
amb altres molècules que
no són només d’aigua. I, per tant,
l’energia que necessiten per abandonar
el líquid és diferent –menor,
en aquest cas– que quan estan envoltades
d’aigua sola. Això es manifesta
en que no cal que escalfem
tant, n’hi ha prou amb temperatures
inferiors a les d’ebullició de l’aigua.
—Ja. I per l’alcohol és al revés.
Com que està lligat amb molècules
d’aigua li costa més de passar a
vapor.
Sí, però no cal que et digui que
tot és molt més complicat. Això és
una lliçó d’estar per casa, i no li
podem demanar miracles... Els
meus companys de química física
ja em perdonaran.
UNA ALTRA DESTIL·LACIÓ
La meva àvia, quan jo estava
refredat, em deia que el nas em destil·lava.
He buscat a la web de la
Real Academia Española de la Lengua
(www.rae.es) aquest concepte
de destil·lar. I, efectivament, al
menys des de 1791 que destilación
NPQ 417 / 2003
11
Figura 6. Publicitat dels Sellos Eupita,
dels anys 50.
vol dir «fluxión de humor que corre
de la cabeza al pecho u otras partes
del cuerpo». I des de 1925 s’accepta
que vol dir «flujo de humores
serosos o mucosos». Aquesta accepció
segueix sortint al diccionari
de 2001. Quan jo estava refredat,
efectivament destil·lava. Ja em venia
de petit això. I quan destil·lava
el nas, hi posaven gotes. Contra
destil·lació, instil·lació...
Els Sellos Eupita eren un medicament
dels anys 50 per als refredats,
alternatiu a les gotes. Es segueix
venent, almenys per Internet.
La seva publicitat gràfica (figura 6)
és un bon exemple de destil·lació
simple... i molesta. ☯
8
NPQ, 414/2003, 22-25.
9
De fet, l’oli és una barreja complexa,
començarà a bullir a una temperatura
donada, però anirà bullint tot
al llarg d’un interval de temperatures,
com la barreja aigua - alcohol
que hem vist.