Descarrega't el número 07 de la revista en pdf ... - Saloumagazine
Descarrega't el número 07 de la revista en pdf ... - Saloumagazine
Descarrega't el número 07 de la revista en pdf ... - Saloumagazine
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
www.saloumagazine.com<br />
Publicació m<strong>en</strong>sual<br />
Núm. 7, juny / juliol<br />
ELS MÉS PETITS VISITEN LA IBENSE · ENTREVISTA A WILLIAM MILLER · EL 30% DELS JOVES FUMEN DIÀRIAMENT · ANNA PROFITÓS GUANYADORA DEL CONCURS DE CARTELLS
EDITORIAL<br />
La plujosa primavera que acabem <strong>de</strong> viure s’<strong>en</strong>retira i dóna pas a<br />
un nou estiu, farcit d’incògnites. Els darrers núvols es van allunyant,<br />
<strong>de</strong>sprés d’haver ruixat amb <strong>el</strong> seu contingut tot <strong>el</strong> nostre petit país i<br />
d’haver retornat <strong>el</strong>s pantans i embassam<strong>en</strong>ts a una certa normalitat, tot<br />
i esvaint <strong>la</strong> greu am<strong>en</strong>aça d’un perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> restriccions quant al consum<br />
d’aigua a les nostres contra<strong>de</strong>s. Tots hem anat <strong>de</strong>sant altre cop dins<br />
l’armari als que s’havi<strong>en</strong> convertit <strong>en</strong> <strong>el</strong>s nostres inusuals companys<br />
<strong>de</strong> trajecte durant <strong>el</strong>s darrers dos mesos: <strong>el</strong>s paraigües. Tanmateix, si<br />
mirem amb at<strong>en</strong>ció cap al c<strong>el</strong>, comprovarem que una gruixuda boirina<br />
<strong>el</strong> s<strong>en</strong>yoreja, com si es tractés d’un fi<strong>de</strong>digne presagi <strong>de</strong> tamborinada.<br />
Però aquesta vegada no es tracta d’un f<strong>en</strong>om<strong>en</strong> atmosfèric. No és <strong>la</strong><br />
pluja <strong>la</strong> que <strong>en</strong>s manté amoïnats. És <strong>la</strong> crisi econòmica <strong>en</strong> què estem<br />
immersos <strong>la</strong> que <strong>en</strong>s fa s<strong>en</strong>tir impot<strong>en</strong>ts quant a llurs conseqüències.<br />
Com <strong>en</strong>s afectarà aquesta situació que semb<strong>la</strong> haver-se instal·<strong>la</strong>t amb<br />
int<strong>en</strong>ció <strong>de</strong> quedar-se una tempora<strong>de</strong>ta a casa nostra? Se’n ress<strong>en</strong>tirà<br />
<strong>la</strong> temporada estiu<strong>en</strong>ca, <strong>en</strong> <strong>la</strong> que tantes il·lusions i esperances hi<br />
han dipositat les nostres famílies? Ens podrem permetre <strong>el</strong> luxe <strong>de</strong><br />
marxar uns dies <strong>de</strong> vacances <strong>el</strong>s qui no vivim directam<strong>en</strong>t d<strong>el</strong> turisme?<br />
Aconseguirem gaudir un any més d’aqu<strong>el</strong>ls contactes <strong>de</strong> tota m<strong>en</strong>a<br />
amb altres joves, arribats d’un munt <strong>de</strong> països més o m<strong>en</strong>ys llunyans<br />
per a conviure uns dies amb nosaltres? Amb tota seguretat, <strong>el</strong> que sí<br />
que <strong>en</strong>s caldrà t<strong>en</strong>ir b<strong>en</strong> a mà serà alguna cosa més que uns quants<br />
paraigües!!<br />
SALOU MGZ<br />
EDITA<br />
Associació Cons<strong>el</strong>l Local <strong>de</strong> Jov<strong>en</strong>tut <strong>de</strong> Salou<br />
DIRECCIÓ<br />
Indaleci Sa<strong>la</strong>s<br />
COL.LABORADORS I REDACCIÓ<br />
Actualitat , Cons<strong>el</strong>l Local <strong>de</strong> <strong>la</strong> Jov<strong>en</strong>tut, Departam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Premsa Aj. Salou<br />
Ent<strong>revista</strong>, William Miller<br />
Entitats i escoles, Isab<strong>el</strong> Serra (EMMS), IES Marta Mata, Alba Cortada (Cor<br />
Jove Vi<strong>la</strong> <strong>de</strong> Salou), Antoni Ros, Enriqueta Lor<strong>en</strong>te (CAP C<strong>en</strong>tre Salut <strong>de</strong><br />
Salou)<br />
T<strong>en</strong>dències, Anna Pastor<br />
Una mica <strong>de</strong> tot, Xavi Fähndrich, Manu<strong>el</strong> Fascie<br />
Cuina Jove, Raqu<strong>el</strong> Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na<br />
Reculls d’opinió, Ray Lasheras, Carles Gutiérrez,<br />
V<strong>la</strong>dimir Lozano i Jose Llorca<br />
La foto amagada, Ch<strong>el</strong>o Gómez<br />
FOTOGRAFIA<br />
Manu Ferrando, Indaleci Sa<strong>la</strong>s, <strong>de</strong>p. Premsa Aj. <strong>de</strong> Salou i altres <strong>en</strong>titats<br />
DISSENY DE PORTADA<br />
David Cobo<br />
CORRECIÓ DE TEXTOS<br />
M. Victòria Domingo<br />
PROJECTE DE DISSENY I MAQUETACIÓ<br />
Tàctil, diss<strong>en</strong>y i comunicació<br />
IMPRIMEIX<br />
Impremta Torr<strong>el</strong>l. / D.L.: T-2068-20<strong>07</strong><br />
REDACCIÓ I SEU SOCIAL<br />
Via Augusta, 3, àtic, Salou<br />
T<strong>el</strong>. 695 55 23 43<br />
DEPARTAMENT COMERCIAL I PUBLICITAT<br />
T<strong>el</strong>. 977 383 466 // T<strong>el</strong>. 695 552 343<br />
info@saloumagazine.com<br />
COL·LABORA<br />
Farmàcia Coret<br />
Revista <strong>de</strong> publicació m<strong>en</strong>sual<br />
3000 exemp<strong>la</strong>rs <strong>de</strong> tiratge<br />
Distribuïda al municipi <strong>de</strong> Salou<br />
Editada amb <strong>la</strong> col.<strong>la</strong>boració <strong>de</strong> l’Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Salou.<br />
www.saloumagazine.com<br />
Ja estem preparant <strong>la</strong> <strong>revista</strong> núm. 8,<br />
Si voleu posar-vos <strong>en</strong> contacte per fer<br />
alguna publicació o col.<strong>la</strong>boració, us heu d’adreçar a:<br />
Via Augusta, 3, ÁTIC 43840 SALOU<br />
T<strong>el</strong>. 695 552 343 / mail: info@saloumagazine.com<br />
Termini: abans d<strong>el</strong> 1 <strong>de</strong> Juliol<br />
ÍNDEX<br />
Actualitat....................................................<br />
Notícies d’actualitat<br />
Ent<strong>revista</strong>....................................................<br />
William Miller<br />
Entitats i escoles.........................................<br />
IES Marta Mata<br />
Cor Jove Vi<strong>la</strong> <strong>de</strong> Salou<br />
CAP SALUT<br />
EMMS (Esco<strong>la</strong> Municipal <strong>de</strong> Música <strong>de</strong> Salou)<br />
Missatges<br />
T<strong>en</strong>dències..................................................<br />
El racó <strong>de</strong> <strong>la</strong> salut<br />
Una mica <strong>de</strong> tot..........................................<br />
La República <strong>de</strong> les persones<br />
De inmigrantes i emigrantes<br />
Cuina jove...................................................<br />
G<strong>el</strong>at <strong>de</strong> maduixa?, pregunteu-li als n<strong>en</strong>s<br />
Reculls d’opinió .........................................<br />
Què escoltem ?<br />
De color verd<br />
Salou i <strong>el</strong>s espais públics morts<br />
España, una, gran<strong>de</strong> y “prima”<br />
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 3<br />
Mis clásicos<br />
La foto amagada........................................<br />
L’ Ag<strong>en</strong>da....................................................<br />
4<br />
14<br />
16<br />
22<br />
23<br />
27<br />
28<br />
38<br />
39
Salut i Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Salou sign<strong>en</strong> <strong>el</strong> conv<strong>en</strong>i<br />
per iniciar les obres d’ampliació d<strong>el</strong> nou CAR<br />
La cons<strong>el</strong>lera <strong>de</strong> Salut, Marina G<strong>el</strong>i, l’alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> Salou, Antoni Banyeres, i <strong>el</strong> director d<strong>el</strong><br />
CatSalut, Josep Maria Sabaté, van signar fa dues setmanes a l’Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Salou <strong>el</strong><br />
conv<strong>en</strong>i <strong>de</strong> col·<strong>la</strong>boració per a l’ampliació d<strong>el</strong> C<strong>en</strong>tre <strong>de</strong> Salut <strong>de</strong> Salou.<br />
L’ampliació d<strong>el</strong> C<strong>en</strong>tre <strong>de</strong> Salut <strong>de</strong> Salou convertirà aquest equipam<strong>en</strong>t <strong>en</strong> un C<strong>en</strong>tre d’alta<br />
Resolució per donar resposta a l’augm<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>manada assist<strong>en</strong>cial que, especialm<strong>en</strong>t,<br />
<strong>en</strong> època d’estiueig, contemp<strong>la</strong> <strong>la</strong> ciutat <strong>de</strong> Salou.<br />
El nou c<strong>en</strong>tre, que <strong>en</strong>trarà <strong>en</strong> funcionam<strong>en</strong>t <strong>el</strong> darrer trimestre <strong>de</strong> 2009, tindrà una superfície<br />
total <strong>de</strong> 4.767 m2 i una inversió <strong>de</strong> 6.442.286 euros.<br />
(+ info: www.salou.org)<br />
L’’Això promet” ha reunit a <strong>la</strong> P<strong>la</strong>tja <strong>de</strong> Pon<strong>en</strong>t <strong>de</strong><br />
Salou mig miler <strong>de</strong> joves <strong>de</strong> Cambrils, Salou i Vi<strong>la</strong>-seca<br />
Uns 500 joves <strong>de</strong> Cambrils, Salou i Vi<strong>la</strong>-seca van participar fa dos dissabtes <strong>en</strong> l’Això promet, una<br />
<strong>de</strong> les activitats d<strong>el</strong> programa ‘Carreterera i Manta’, organitzat conjuntam<strong>en</strong>t per les regidories<br />
<strong>de</strong> Jov<strong>en</strong>tut d<strong>el</strong>s tres municipis.<br />
Aquesta activitat gratuïta, que es va <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupar a <strong>la</strong> P<strong>la</strong>tja <strong>de</strong> Pon<strong>en</strong>t <strong>en</strong>tre les vuit d<strong>el</strong> vespre<br />
i les tres <strong>de</strong> <strong>la</strong> matinada, va incloure campionats <strong>de</strong> futbol p<strong>la</strong>tja (es van formar 15 equips) i<br />
<strong>de</strong> volei p<strong>la</strong>tja (també es van formar 15 equips), així com un torneig <strong>de</strong> ping pong (amb 16<br />
participants), paintball, quads, música <strong>en</strong> directe i vi<strong>de</strong>ojocs, <strong>en</strong>tre altres propostes lúdiques.<br />
Tot plegat va fer que <strong>el</strong>s joves <strong>de</strong> les tres localitats gaudissin d’una jornada festiva, com van<br />
posar <strong>de</strong> manifest amb les valoracions positives que van fer constar <strong>en</strong> les <strong>en</strong>questes que es van<br />
efectuar a <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> <strong>de</strong> control.<br />
Es pres<strong>en</strong>ta l’Ag<strong>en</strong>da d’Estiu <strong>de</strong> Salou<br />
El regidor <strong>de</strong> Cultura, Paco Gaya; <strong>de</strong> Festes, Joan A. Brull, i <strong>de</strong> Jov<strong>en</strong>tut i Esports, Dani<strong>el</strong> López,<br />
van pres<strong>en</strong>tar l’Ag<strong>en</strong>da d’Estiu <strong>de</strong> Salou ’08. Una ag<strong>en</strong>da que es caracteritza per <strong>la</strong> seva ‘unitat,<br />
diversitat i <strong>de</strong>sc<strong>en</strong>tralització’, segons ha afirmat Gaya. En aquest s<strong>en</strong>tit, <strong>el</strong>s tres edils han explicat<br />
que aquest programa d’activitats ha estat organitzat conjuntam<strong>en</strong>t i <strong>de</strong> forma transversal per<br />
les seves respectives regidories, i que conté tot tipus <strong>de</strong> propostes d’oci (concerts, cinema,<br />
teatre, animació <strong>de</strong> carrer, sardanes, batuca<strong>de</strong>s, dansa, havaneres, inf<strong>la</strong>bles, etc.) que s’oferiran<br />
<strong>en</strong> difer<strong>en</strong>ts espais <strong>de</strong> <strong>la</strong> ciutati durant <strong>el</strong>s quatre mesos d’estiu, <strong>de</strong> manera que gairebé tota <strong>la</strong><br />
localitat, inclosos <strong>el</strong>s barris perifèrics, es veurà implicada.<br />
Salou c<strong>el</strong>ebra <strong>la</strong><br />
1ª Mostra Canina<br />
Dissabte, dia 14 <strong>de</strong> juny, es va<br />
c<strong>el</strong>ebrar a Salou <strong>la</strong> 1ª Mostra<br />
Canina. Inf<strong>la</strong>bles, jocs, concursos <strong>de</strong><br />
mascotes, <strong>de</strong>sfi<strong>la</strong><strong>de</strong>s i exhibicions <strong>de</strong><br />
gossos, <strong>en</strong>tre altres coses van formar<br />
part <strong>de</strong> l’es<strong>de</strong>v<strong>en</strong>im<strong>en</strong>t organitzat<br />
per <strong>la</strong> Regidoria <strong>de</strong> Sanitat <strong>de</strong><br />
l’Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Salou.<br />
Amb aquesta finalitat, es continua<br />
<strong>la</strong> campanya <strong>de</strong> consci<strong>en</strong>ciació<br />
als ciutadans que t<strong>en</strong><strong>en</strong> alguna<br />
mascota c<strong>en</strong>sada <strong>el</strong>s quals han<br />
rebut un tríptic informatiu on se’ls<br />
dóna a conèixer quines són les seves<br />
responsabilitats i quin ha <strong>de</strong> ser <strong>el</strong><br />
seu comportam<strong>en</strong>t a <strong>la</strong> ciutat.<br />
El XVII Concurs <strong>de</strong> Cart<strong>el</strong>ls <strong>de</strong> les<br />
Nits Daura<strong>de</strong>s ja té una guanyadora<br />
L’obra guanyadora d<strong>el</strong> XVII Concurs <strong>de</strong> Cart<strong>el</strong>ls <strong>de</strong> les<br />
Nits Daura<strong>de</strong>s, organitzat p<strong>el</strong> Patronat <strong>de</strong> Turisme<br />
<strong>de</strong> Salou, és <strong>la</strong> que va pres<strong>en</strong>tar Anna Profitós<br />
Palejà, sota <strong>el</strong> pseudònim <strong>de</strong> ‘Posidònia’. El treball<br />
d’aquesta veïna <strong>de</strong> Cambrils ha obtingut 247 vots.<br />
Un total <strong>de</strong> 1126 persones han participat <strong>en</strong>tre <strong>el</strong> 26 <strong>de</strong><br />
maig i <strong>el</strong> 8 <strong>de</strong> juny <strong>en</strong> <strong>la</strong> votació popu<strong>la</strong>r d<strong>el</strong>s 15 cart<strong>el</strong>ls<br />
finalistes, triats per un jurat professional d’<strong>en</strong>tre 67:<br />
1031 a través <strong>de</strong> <strong>la</strong> pàgina web <strong>de</strong> l’Ajuntam<strong>en</strong>t; i <strong>el</strong>s<br />
95 restants a través <strong>de</strong> les butlletes oficials que es van<br />
po<strong>de</strong>r dipositar a una urna col·locada al consistori.<br />
Entre tots <strong>el</strong>s votants es va sorteijar, amb <strong>la</strong><br />
presència d<strong>el</strong> secretari <strong>de</strong> l’Ajuntam<strong>en</strong>t, com a<br />
notari, dues <strong>en</strong>tra<strong>de</strong>s a PortAv<strong>en</strong>tura. Els afortunats<br />
han esta: José López López i Raqu<strong>el</strong> Jiménez Espinal.<br />
SALOUMGZ · núm.7· pàg. 5<br />
ACTUALITAT
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 6 SALOUMGZ · núm.7· pàg. 7<br />
ACTUALITAT ACTUALITAT<br />
Lliur<strong>en</strong> uns diplomes als 250 esco<strong>la</strong>rs<br />
que van rebre c<strong>la</strong>sses <strong>de</strong> natació a <strong>la</strong><br />
Piscina Municipal <strong>de</strong> Salou<br />
El regidor d’Esports, Dani<strong>el</strong> López, va lliurar fa dues<br />
setmanes, uns diplomes als alumnes d<strong>el</strong> CEIP Europa, CEIP<br />
Santa Maria d<strong>el</strong> Mar i Esco<strong>la</strong> Elisabeth que van assistir a<br />
les c<strong>la</strong>sses <strong>de</strong> natació imparti<strong>de</strong>s a <strong>la</strong> Piscina Municipal<br />
<strong>de</strong> Salou. Recor<strong>de</strong>m que gràcies al conv<strong>en</strong>i signat <strong>en</strong>tre<br />
l’Àrea d’Esports <strong>de</strong> l’Ajuntam<strong>en</strong>t i <strong>el</strong>s col·legis <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
localitat (<strong>en</strong>tre <strong>el</strong>s quals s’inclou també <strong>el</strong> CEIP Salou),<br />
s’ha <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupat <strong>el</strong> programa <strong>de</strong> natació esco<strong>la</strong>r d<strong>el</strong> curs<br />
20<strong>07</strong>-2008. Així uns 250 infants <strong>en</strong> total <strong>de</strong> segon curs d<strong>el</strong><br />
cicle inicial, d’<strong>en</strong>tre 6 i 7 anys, han pogut rebre c<strong>la</strong>sses a <strong>la</strong><br />
piscina municipial una hora a <strong>la</strong> setmana.<br />
El professorat va estar format p<strong>el</strong>s monitors <strong>de</strong> natació<br />
titu<strong>la</strong>ts que ha proporcionat l’Àrea d’Esports d<strong>el</strong> consistori,<br />
m<strong>en</strong>tre que <strong>la</strong> seguretat i control dins d<strong>el</strong> recinte va<br />
anar a càrrec d<strong>el</strong>s socorristes que prest<strong>en</strong> <strong>el</strong>s seus<br />
serveis a <strong>la</strong> piscina. D<strong>el</strong> control d<strong>el</strong>s alumnes <strong>en</strong> l’accés<br />
a les instal·<strong>la</strong>cions i vestidors, <strong>en</strong> canvi, es van ocupar <strong>el</strong>s<br />
professors <strong>de</strong> cada c<strong>en</strong>tre educatiu.<br />
Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Salou vol<br />
pot<strong>en</strong>ciar l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>la</strong> natació <strong>en</strong> l’àmbit<br />
esco<strong>la</strong>r per tal <strong>de</strong> fom<strong>en</strong>tar l’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge d’aquest<br />
esport i aconseguir que es practiqui amb <strong>la</strong> seguretat<br />
i <strong>el</strong>s coneixem<strong>en</strong>ts tècnics mínims per garantir un<br />
<strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t correcte <strong>de</strong> <strong>la</strong> natació <strong>en</strong> qualsevol d<strong>el</strong>s<br />
medis aquàtics. (+ info: www.salou.org)<br />
Fòrum TRiCS: premi per al Raúl Obis <strong>de</strong><br />
l’IES Jaume I <strong>de</strong> Salou<br />
El dia 11 d’abril es va c<strong>el</strong>ebrar <strong>el</strong> II Fòrum <strong>de</strong> Treballs <strong>de</strong><br />
recerca i Crèdits <strong>de</strong> Síntesi d<strong>el</strong>s CGFS <strong>de</strong> l’àmbit <strong>de</strong> les<br />
ciències i <strong>la</strong> tecnologia al Camp <strong>de</strong> Tarragona (TRiCS) a <strong>la</strong><br />
Laboral. D<strong>el</strong> nostre c<strong>en</strong>tre es van pres<strong>en</strong>tar nou alumnes<br />
amb set treballs, <strong>el</strong> D. Sánchez (Diss<strong>en</strong>y d’un habitatge<br />
bioclimàtic), <strong>la</strong> CH. Porton i <strong>la</strong> L. Martínez (Introducció a<br />
l’anàlisi filog<strong>en</strong>ètica mitjançant eines bioinformàtiques),<br />
<strong>el</strong> M. Vaccaro (Diss<strong>en</strong>y i construcció d’un motor <strong>de</strong> corr<strong>en</strong>t<br />
continu), <strong>el</strong> R. Obis (Armes d’assalt medievals: diss<strong>en</strong>y<br />
i construcció d’un trebuchet), <strong>el</strong> F. Català (Estudi físic d<strong>el</strong><br />
violí), <strong>la</strong> M. As<strong>en</strong>sio (Estudi <strong>de</strong> <strong>la</strong> presència d<strong>el</strong> calci a <strong>la</strong><br />
llet) i <strong>la</strong> J. Cavaglia i <strong>la</strong> D.B. Pacheco (Aportacions a l’anàlisi<br />
territorial a partir <strong>de</strong> sistemes <strong>de</strong> t<strong>el</strong>e<strong>de</strong>tecció).<br />
Aquest curs hi ha hagut una novetat important al Fòrum<br />
TriCS respecte d<strong>el</strong> primer. Les exposicions <strong>de</strong> treballs <strong>de</strong><br />
caire tecnològic er<strong>en</strong> valora<strong>de</strong>s per <strong>en</strong>ginyers d<strong>el</strong> Col·legi<br />
d’Enginyers Industrials <strong>de</strong> Catalunya. Aquest Col·legi t<strong>en</strong>ia<br />
<strong>la</strong> int<strong>en</strong>ció <strong>de</strong> premiar creant <strong>el</strong>s “Premis Enginy” <strong>el</strong>s treballs<br />
que consi<strong>de</strong>ressin més interessants.<br />
El Raúl Obis Naval, fill <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra professora M. Cruz Naval,<br />
va aconseguir <strong>el</strong> segon premi que li va ser comunicat i<br />
lliurat a <strong>el</strong>l i al seu tutor, <strong>el</strong> Miqu<strong>el</strong> Ibiza, <strong>el</strong> dia 9 <strong>de</strong> maig, a<br />
<strong>la</strong> seu d’aquesta <strong>en</strong>titat a TGN.<br />
Aquest Fòrum que <strong>de</strong>sgraciadam<strong>en</strong>t no té contrapartida<br />
<strong>en</strong> l’àmbit <strong>de</strong> les ciències socials i humanitats és organitzat<br />
p<strong>el</strong> Departam<strong>en</strong>t d’Educació i l’Associació Empresarial<br />
Química <strong>de</strong> Tarragona (AEQT) Vol ser una contribució <strong>en</strong> <strong>el</strong><br />
procés <strong>de</strong> formació ci<strong>en</strong>tífica i tecnològica d<strong>el</strong>s joves i vol<br />
ser també una oportunitat perquà <strong>la</strong> comunitat educativa<br />
tingui <strong>la</strong> oportunitat <strong>de</strong> trobar-se <strong>en</strong> aquest espai per<br />
intercanviar experiències i difondre <strong>la</strong> feina feta <strong>en</strong> <strong>el</strong>s<br />
Treballs <strong>de</strong> Recerca <strong>de</strong> Batxillerat i <strong>en</strong> <strong>el</strong>s Crèdits <strong>de</strong> Síntesi<br />
d<strong>el</strong> CFGS.<br />
L’Ajuntam<strong>en</strong>t i <strong>el</strong> Club Nàutic <strong>de</strong> Salou han organitzat<br />
un curs d’iniciació al busseig per al juny i un altre per<br />
al juliol<br />
La Regidoria <strong>de</strong> Jov<strong>en</strong>tut i Esports ha organitzat conjuntam<strong>en</strong>t amb <strong>el</strong> Club Nàutic<br />
<strong>de</strong> Salou dos cursos d’iniciació al busseig. El primer torn ja s’ha acabat; i <strong>el</strong> segon,<br />
està previst per als dies que van d<strong>el</strong> 7 al 13 <strong>de</strong> juliol, més <strong>el</strong> 19 i 20 <strong>de</strong> juliol.<br />
Les c<strong>la</strong>sses teòriques s’impartiran a l’au<strong>la</strong> d<strong>el</strong> Pav<strong>el</strong>ló d’Esports Municipal i les<br />
pràctiques a <strong>la</strong> piscina municipal i al mar. El preu d<strong>el</strong>s cursos, que costaran 275 euros,<br />
inclou les c<strong>la</strong>sses, <strong>la</strong> llicència fe<strong>de</strong>rativa, l’assegurança; <strong>el</strong> lloguer d’escafandre, ‘jacket’<br />
i cinturó <strong>de</strong> ploms; material didàctic, <strong>el</strong> diploma i <strong>el</strong> títol <strong>de</strong> bussejador B1E FEDAS<br />
(Fe<strong>de</strong>ración Españo<strong>la</strong> <strong>de</strong> Activida<strong>de</strong>s Subacuáticas).<br />
Els interessats <strong>en</strong> apuntar-s’hi po<strong>de</strong>n <strong>de</strong>manar informació i inscriure-s’hi a <strong>la</strong> Piscina<br />
Municipal <strong>de</strong> Salou. Han <strong>de</strong> t<strong>en</strong>ir com a mínim 14 anys.<br />
Una tr<strong>en</strong>t<strong>en</strong>a d’alumnes d<strong>el</strong> CEIP Santa Maria d<strong>el</strong> Mar<br />
van visitar l’Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Salou<br />
Un total <strong>de</strong> 35 alumnes <strong>de</strong> 4t <strong>de</strong> Primària d<strong>el</strong> CEIP Santa Maria d<strong>el</strong> Mar van visitar<br />
l’Ajuntam<strong>en</strong>t d<strong>el</strong> municipi. Abans <strong>de</strong> recórrer les instal·<strong>la</strong>cions d<strong>el</strong> consistori, van<br />
ocupar les cadires d<strong>el</strong>s regidors a <strong>la</strong> sa<strong>la</strong> <strong>de</strong> pl<strong>en</strong>s i van t<strong>en</strong>ir l’oportunitat <strong>de</strong> fer una<br />
petita <strong>en</strong>t<strong>revista</strong> a l’alcal<strong>de</strong>, Antonio Banyeres.<br />
Aquests n<strong>en</strong>s i n<strong>en</strong>es es van interessar per saber, per exemple, com li agradaria a<br />
l’alcal<strong>de</strong> ser recordat quan acabi <strong>el</strong> seu mandat, què és <strong>el</strong> que més li agrada <strong>de</strong> ser<br />
batlle i <strong>el</strong> que m<strong>en</strong>ys; i si a Salou hi ha problemes <strong>de</strong> sequera.<br />
Aquesta activitat van servir perquè aquests n<strong>en</strong>s i n<strong>en</strong>es hagin pogut complem<strong>en</strong>tar<br />
<strong>el</strong> que han après a l’au<strong>la</strong>, dins l’assignatura <strong>de</strong> Medi Social, <strong>en</strong> què han estudiat<br />
l’Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Salou, segons van explicar les dues professores que <strong>el</strong>s van<br />
acompanyar, Lour<strong>de</strong>s Roca i Pili Fuster. (+ info: www.salou.org)<br />
Premis per als alumnes que han participat <strong>en</strong> <strong>la</strong> creació <strong>de</strong> dibuixos sobre seguretat viària<br />
El mes passat es va sortejar <strong>en</strong>tre <strong>el</strong>s 400 alumnes <strong>de</strong> primària que van fer un<br />
dibuix sobre seguretat viària, 4 bicicletes, 4 cascos i 4 manxes. Des d<strong>el</strong> 22 <strong>de</strong><br />
maig precisam<strong>en</strong>t, es podia veure al passadís <strong>de</strong> connexió <strong>en</strong>tre l’Ajuntam<strong>en</strong>t<br />
i <strong>el</strong> Teatre Auditori <strong>de</strong> Salou (TAS) una s<strong>el</strong>ecció d’aquests dibuixos.<br />
Amb aquesta exposició es posa fi aquest curs 20<strong>07</strong>-2008 al projecte<br />
d’educació viària impulsat per <strong>la</strong> Regidoria d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t i <strong>la</strong> Policia Local<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa més <strong>de</strong> <strong>de</strong>u anys, mitjançant <strong>el</strong> qual un total <strong>de</strong> 1.800 d’alumnes<br />
han rebut <strong>en</strong>guany les c<strong>la</strong>sses d’educació viària imparti<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s <strong>de</strong> sempre<br />
p<strong>el</strong>s ag<strong>en</strong>ts Juan Manu<strong>el</strong> Gómez i Juan Manu<strong>el</strong> Tortosa.<br />
Els premiats van ser d<strong>el</strong> CEIP Europa: Marc Brull, Naïm Boughos i Judith Pi<strong>la</strong>r<br />
Mármol.<br />
Una altra tr<strong>en</strong>t<strong>en</strong>a d’alumnes d<strong>el</strong> CEIP Santa<br />
Maria d<strong>el</strong> Mar van visitar l’Ajuntam<strong>en</strong>t<br />
Uns altres dos grups <strong>de</strong> 4t <strong>de</strong> Primària d<strong>el</strong> CEIP Santa Maria d<strong>el</strong> Mar van<br />
visitar l’Ajuntam<strong>en</strong>t d<strong>el</strong> municipi. En aquesta ocasió, 34 alumnes d<strong>el</strong> grup<br />
C i A d’aquest c<strong>en</strong>tre educatiu, que va portar fins al consistori 35 n<strong>en</strong>s i<br />
n<strong>en</strong>es d’aquest mateix curs. Com aleshores, <strong>el</strong>s infants, abans <strong>de</strong> recórrer les<br />
instal·<strong>la</strong>cions d<strong>el</strong> consistori, han ocupat les cadires d<strong>el</strong>s regidors a <strong>la</strong> sa<strong>la</strong> <strong>de</strong><br />
pl<strong>en</strong>s i ha tingut l’oportunitat <strong>de</strong> fer una petita <strong>en</strong>t<strong>revista</strong> a l’alcal<strong>de</strong>, Antonio<br />
Banyeres , acompanyat d<strong>el</strong> regidor <strong>de</strong> Cultura i Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t, Paco Gaya .<br />
Aquesta activitat ha servit, igualm<strong>en</strong>t, perquè aquests infants hagin pogut<br />
complem<strong>en</strong>tar <strong>el</strong> que han après a l’au<strong>la</strong>, dins l’assignatura <strong>de</strong> Medi Social, <strong>en</strong><br />
què han estudiat l’Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Salou. Els van acompanyar les professores<br />
Julia Manero, Lur<strong>de</strong>s Roca i Pili Fuster.<br />
R<strong>en</strong>aix <strong>la</strong> d<strong>el</strong>egació <strong>de</strong> Creu Roja a Salou amb<br />
una <strong>de</strong>s<strong>en</strong>a <strong>de</strong> voluntaris<br />
Després d’uns anys <strong>de</strong> no ser operativa, Creu Roja <strong>de</strong> Salou tornarà a estar activa,<br />
gràcies a l’impuls <strong>de</strong> <strong>la</strong> Regidoria <strong>de</strong> B<strong>en</strong>estar Social i Salut d<strong>el</strong> municipi. En un<br />
primer mom<strong>en</strong>t, <strong>la</strong> d<strong>el</strong>egació salou<strong>en</strong>ca <strong>de</strong>p<strong>en</strong>drà <strong>de</strong> l’oficina local <strong>de</strong> Creu Roja<br />
a Tarragona, perquè <strong>el</strong> reg<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t d’aquesta <strong>en</strong>titat no permet <strong>la</strong> creació d’una<br />
oficina local s<strong>en</strong>se que hi hagi un procés <strong>el</strong>ectoral previ, exist<strong>en</strong>t cada 4 anys i<br />
falt<strong>en</strong> tres anys per al proper. No obstant això, <strong>de</strong>s<strong>en</strong>voluparà una tasca social i <strong>la</strong><br />
seva responsable, Cati Ró<strong>de</strong>nas, tindrà veu al comitè local <strong>de</strong> Tarragona.<br />
La <strong>de</strong>s<strong>en</strong>a <strong>de</strong> voluntaris que actualm<strong>en</strong>t conform<strong>en</strong> <strong>la</strong> d<strong>el</strong>egació <strong>de</strong> Salou<br />
s’estr<strong>en</strong>aran <strong>en</strong> aquesta tasca humanitària, mitjançant <strong>el</strong> projecte <strong>de</strong> t<strong>el</strong>eassistència<br />
a domicili i ajudaran a utilitzar aquest servei d’assistència perman<strong>en</strong>t i a distància<br />
mitjançant uns apar<strong>el</strong>ls a un total <strong>de</strong> 36 usuaris, que són g<strong>en</strong>t gran. (+ info: www.<br />
salou.org)<br />
13ª edició d<strong>el</strong> “JUGUEM A LA PLATJA<br />
El passat mes <strong>de</strong> maig es va c<strong>el</strong>ebrar a <strong>la</strong> Zona Esportiva <strong>de</strong> <strong>la</strong> P<strong>la</strong>tja <strong>de</strong> Pon<strong>en</strong>t <strong>la</strong> 13ª<br />
edició d<strong>el</strong> ‘JUGUEM A LA PLATJA’, un esperat torneig <strong>de</strong> futbol i volei-p<strong>la</strong>tja p<strong>el</strong> jov<strong>en</strong>t<br />
esco<strong>la</strong>r salou<strong>en</strong>c organitzat per <strong>la</strong> Regidoria d´esports i Jov<strong>en</strong>tut <strong>de</strong> l´Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>de</strong><br />
Salou, que va disputar-se <strong>el</strong> passat cap <strong>de</strong> setmana. Enguany han participat uns 400<br />
n<strong>en</strong>s i n<strong>en</strong>es, repartits <strong>en</strong> tres categories: aleví, infantil i ca<strong>de</strong>t.<br />
Els campions a <strong>la</strong> modalitat <strong>de</strong> futbol-p<strong>la</strong>tja han estat: LOS JOGA BONITO (aleví), LOS<br />
JUGONES (infantil) i LOS BARAJAS (ca<strong>de</strong>ts). I <strong>el</strong>s campions d<strong>el</strong> volei-p<strong>la</strong>tja han estat:<br />
KITTIES AND SNOOPY (Aleví), TELETUBBIES (Infantil) i LACASITOS (Ca<strong>de</strong>t).<br />
Des <strong>de</strong> l´Àrea d´Esports han volgut manifestar <strong>el</strong> seu agraïm<strong>en</strong>t als monitors,<br />
col·<strong>la</strong>boradors i als propis infants que han fet possible que aquest torneig hagi estat tot<br />
un èxit. (+ info: www.salou.org)<br />
Els veïns <strong>de</strong> Salou podran fer-se <strong>el</strong><br />
DNI a l’Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>el</strong> dia 30 <strong>de</strong> juny<br />
Un equip d<strong>el</strong> Cos <strong>de</strong> <strong>la</strong> Policia Nacional es <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>çarà<br />
a Salou aquest mes <strong>de</strong> juny per facilitar l’obt<strong>en</strong>ció d<strong>el</strong><br />
Docum<strong>en</strong>t Nacional d’I<strong>de</strong>ntitat (DNI) a les persones<br />
empadrona<strong>de</strong>s al municipi, <strong>el</strong> dia 30 <strong>de</strong> juny.<br />
Els interessats <strong>en</strong> utilitzar aquest servei impulsat<br />
p<strong>el</strong> consistori salou<strong>en</strong>c, han <strong>de</strong> <strong>de</strong>manar cita a<br />
l’Ajuntam<strong>en</strong>t, <strong>en</strong> horari d’oficina: <strong>de</strong> 9 a 14 hores, <strong>de</strong><br />
dilluns a div<strong>en</strong>dres. El t<strong>el</strong>èfon <strong>de</strong> <strong>la</strong> casa <strong>de</strong> <strong>la</strong> vi<strong>la</strong> és<br />
<strong>el</strong> 977 30 92 00.<br />
Una mitjana <strong>de</strong> c<strong>en</strong>t persones s’aprop<strong>en</strong> a<br />
l’Ajuntam<strong>en</strong>t cada cop que hi ha un equip mòbil <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> Policia Nacional que expe<strong>de</strong>ix <strong>el</strong> DNI <strong>en</strong> cas <strong>de</strong><br />
r<strong>en</strong>ovació, primera inscripció o sostracció o pèrdua.
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 8<br />
ACTUALITAT<br />
Nou Club d’Handbol a Salou<br />
L’Esco<strong>la</strong> d’Handbol per a n<strong>en</strong>s i n<strong>en</strong>es <strong>de</strong> 6 a 14 anys que com<strong>en</strong>çarà al setembre<br />
serà C<strong>en</strong>tre Col·<strong>la</strong>borador d<strong>el</strong> FC BARCELONA.<br />
El CLUB HANDBOL SALOU <strong>de</strong> rec<strong>en</strong>t creació parteix <strong>de</strong> <strong>la</strong> inquietud d’un<br />
grup <strong>de</strong> persones simpatitzants <strong>de</strong> l’handbol per aconseguir una <strong>en</strong>titat dins<br />
<strong>de</strong> l’aglomeració urbana Tarragona-Reus-Salou <strong>en</strong> què es pugui apr<strong>en</strong>dre i<br />
practicar l’handbol amb una trajectòria esportiva <strong>de</strong> futur.<br />
A partir d<strong>el</strong> proper setembre <strong>en</strong>trarà <strong>en</strong> funcionam<strong>en</strong>t una Esco<strong>la</strong> <strong>de</strong><br />
MiniHandbol <strong>de</strong> les categories Preb<strong>en</strong>jamí (6 i 7 anys), B<strong>en</strong>jamí (8 i 9 anys), i<br />
Aleví (10 i 11 anys), i una Esco<strong>la</strong> d’Handbol <strong>de</strong> categoria Infantil (12 i 13 anys).<br />
Des d’aquí <strong>el</strong> CLUB HANDBOL SALOU fa una crida a tots aqu<strong>el</strong>ls que estan o han<br />
estat vincu<strong>la</strong>ts <strong>en</strong> <strong>el</strong> passat al món <strong>de</strong> l’Handbol <strong>en</strong> <strong>la</strong> zona Tarragona-Reus-Salou<br />
perquè es posin <strong>en</strong> contacte amb <strong>el</strong> Club per unir-se a aquesta tasca <strong>en</strong> algun<br />
aspecte (fills a l’esco<strong>la</strong>, <strong>en</strong>tr<strong>en</strong>am<strong>en</strong>t, organitzacions vàries, esponsorització,<br />
etc). Po<strong>de</strong>u fer-ho a través d<strong>el</strong>s t<strong>el</strong>èfons: 6<strong>07</strong> 39 00 92 o 977 84 56 03.<br />
Diplomes <strong>de</strong> manipu<strong>la</strong>dor d’alim<strong>en</strong>ts i d’ajudant <strong>de</strong> cuina per<br />
als alumnes <strong>de</strong> <strong>la</strong> Unitat d’Esco<strong>la</strong>rització Compartida <strong>de</strong> Salou<br />
L’alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> Salou, Antonio Banyeres; <strong>el</strong> regidor <strong>de</strong> Coordinació Institucional,<br />
Salvador P<strong>el</strong>licé; i <strong>el</strong> regidor d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t, Paco Gaya; acompanyats d<strong>el</strong><br />
vicepresi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> l’Associació Hot<strong>el</strong>era Salou-Cambrils-La Pineda, Joan Anton<br />
Padró ; van lliurar uns diplomes als alumnes <strong>de</strong> <strong>la</strong> Unitat d’Esco<strong>la</strong>rització<br />
Compartida (UEC) que van assolir <strong>el</strong>s objectius d<strong>el</strong>s cursos <strong>de</strong> manipu<strong>la</strong>ció<br />
d’alim<strong>en</strong>ts i d’ajudant <strong>de</strong> cuina. A aquest acte també hi va assistir l’<strong>en</strong>carregat<br />
d’impartir les c<strong>la</strong>sses d<strong>el</strong> curs d’auxiliar <strong>de</strong> cuina José Sánchez Jorge, cap <strong>de</strong><br />
cuina <strong>de</strong> l’Hot<strong>el</strong> P<strong>la</strong>ya Park; i <strong>el</strong> personal doc<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>la</strong> UEC, Cristina Salmerón,<br />
Álex Arnau i Eduard Maldonado.<br />
D<strong>el</strong>s 15 alumnes, proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> l’IES Jaume I i <strong>de</strong> l’IES Salou, que han seguit<br />
aquests cursos, 7 t<strong>en</strong><strong>en</strong> <strong>el</strong> diploma <strong>de</strong> manipu<strong>la</strong>dor d’alim<strong>en</strong>ts; i 8, <strong>el</strong> d’ajudant<br />
<strong>de</strong> cuina.<br />
Matricu<strong>la</strong>ció a l’Esco<strong>la</strong><br />
Municipal <strong>de</strong> Música <strong>de</strong> Salou<br />
D<strong>el</strong> 16 al 30 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2008<br />
Per a alumnes oficials i preinscrits<br />
Horari <strong>de</strong> secretaria:<br />
Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Salou - Departam<strong>en</strong>t d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t<br />
De 10 a 13 hores<br />
Els instrum<strong>en</strong>ts que s’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>y<strong>en</strong> a l’EMMS són: <strong>la</strong> f<strong>la</strong>uta<br />
travessera, <strong>el</strong> saxo, <strong>el</strong> c<strong>la</strong>rinet, <strong>el</strong> violí, <strong>el</strong> violonc<strong>el</strong>, <strong>la</strong><br />
guitarra, <strong>el</strong> piano i <strong>la</strong> percussió. A l’Au<strong>la</strong> <strong>de</strong> música<br />
mo<strong>de</strong>rna, a més, les persones que t<strong>en</strong><strong>en</strong> coneixem<strong>en</strong>t<br />
d’algun instrum<strong>en</strong>t (per exemple, <strong>de</strong> baix, guitarra<br />
<strong>el</strong>èctrica, bateria) po<strong>de</strong>n pr<strong>en</strong>dre part <strong>en</strong> combos <strong>de</strong><br />
grup; i a l’Au<strong>la</strong> <strong>de</strong> cant coral, s’hi pot accedir a partir<br />
d<strong>el</strong>s 8 anys. El proper curs es completarà aquesta<br />
oferta amb l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t d’un altre instrum<strong>en</strong>t: <strong>la</strong><br />
trompeta.<br />
La directora <strong>de</strong> l’EMMS, Montserrat Crusat, recorda<br />
que als 4 anys <strong>el</strong>s infants po<strong>de</strong>n introduir-se al món<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> música amb les c<strong>la</strong>sses <strong>de</strong> ll<strong>en</strong>guatge musical,<br />
anom<strong>en</strong>a<strong>de</strong>s <strong>de</strong> ‘s<strong>en</strong>sibilització’; i als 6 anys, se’ls<br />
dóna a conèixer tots <strong>el</strong>s instrum<strong>en</strong>ts <strong>de</strong> l’esco<strong>la</strong> <strong>en</strong><br />
petites sessions, perquè als 7 anys puguin escollir ja<br />
l’instrum<strong>en</strong>t que vol<strong>en</strong> tocar.<br />
L’Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Salou signa un conv<strong>en</strong>i amb<br />
AIAC i PIMEC AUTÒNOMS per impulsar l’Oficina<br />
d’At<strong>en</strong>ció a l’Autònom d<strong>el</strong> municipi<br />
L’Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Salou vol pot<strong>en</strong>ciar l’Oficina d’At<strong>en</strong>ció a<br />
l’Autònom (OAA). Amb aquest objectiu, <strong>el</strong> regidor <strong>de</strong> Comerç<br />
i Promoció Econòmica, Marc Montagut, ha signat un conv<strong>en</strong>i<br />
amb <strong>el</strong> presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> l’Associació Intersectorial d’Autònoms<br />
<strong>de</strong> Catalunya (AIAC) a Tarragona, Rafa<strong>el</strong> Tatay; i amb <strong>el</strong><br />
vicepresi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> PIMEC AUTÒNOMS, Alejandro Goñi; <strong>en</strong><br />
presència d<strong>el</strong> secretari institucional <strong>de</strong> PIMEC AUTÒNOMS,<br />
Enric Calvo; <strong>de</strong> <strong>la</strong> responsable <strong>de</strong> l’at<strong>en</strong>ció als autònoms <strong>de</strong><br />
l’OAA, Lluïsa Giménez; i <strong>de</strong> repres<strong>en</strong>tants <strong>de</strong> l’Associació <strong>de</strong><br />
Comerciants ‘Obert tot l’any’ i <strong>de</strong> l’Associació <strong>de</strong> Comerciants i<br />
Empresaris <strong>de</strong> Salou (ACES),<br />
Gràcies a aquest conv<strong>en</strong>i, que té vali<strong>de</strong>sa per a un any,<br />
aquestes dues organitzacions gestionaran <strong>de</strong> forma conjunta<br />
l’OAA i donaran serveis als professionals autònoms <strong>en</strong> actiu d<strong>el</strong><br />
municipi <strong>en</strong> un espai d<strong>el</strong> C<strong>en</strong>tre Cívic cedit p<strong>el</strong> consistori i situat<br />
al segon pis. L’aportació econòmica per part <strong>de</strong> l’Ajuntam<strong>en</strong>t<br />
per a aquesta gestió <strong>de</strong> l’oficina serà <strong>de</strong> 8.000 euros.<br />
Les accions que duran a terme l’AIAC i PIMEC Autònoms a Salou,<br />
mitjançant aquesta oficina, consistiran <strong>en</strong> concret, <strong>en</strong> donar-los<br />
suport i assessoram<strong>en</strong>t, ajudar les associacions <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció<br />
a realitzar gestions administratives, difondre informació <strong>de</strong><br />
les <strong>en</strong>titats empresarials <strong>de</strong> Salou. Altres funcions <strong>de</strong> l’Oficina<br />
d’At<strong>en</strong>ció a l’Autònom seran: convocar reunions periòdiques<br />
<strong>de</strong> seguim<strong>en</strong>t i suport a les associacions i també a l’Àrea <strong>de</strong><br />
Promoció <strong>de</strong> <strong>la</strong> Ciutat <strong>de</strong> l’Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>en</strong> tot allò que precisi <strong>el</strong><br />
personal assignat a l’OAA, segons ha precisat Montagut.<br />
El famós escriptor mallorquí Baltasar Porc<strong>el</strong><br />
inaugurarà <strong>la</strong> Universitat d’Estiu <strong>de</strong> <strong>la</strong> URV a Salou<br />
Salou acollirà <strong>la</strong> inauguració <strong>de</strong> <strong>la</strong> Universitat d’Estiu <strong>de</strong> <strong>la</strong> URV, que es <strong>de</strong>s<strong>en</strong>voluparà<br />
al Camp <strong>de</strong> Tarragona i a les Terres <strong>de</strong> l’Ebre <strong>en</strong>tre <strong>el</strong> 30 <strong>de</strong> juny i <strong>el</strong> 18 <strong>de</strong> juliol. Aquest<br />
acte tindrà lloc <strong>el</strong> proper 25 <strong>de</strong> juny, a les 19 hores, al Teatre Auditori <strong>de</strong> Salou (TAS) i<br />
inclourà una conferència a càrrec d<strong>el</strong> cèlebre escriptor i periodista mallorquí, Baltasar<br />
Porc<strong>el</strong>, titu<strong>la</strong>da “Jaume I, un gran rei <strong>en</strong> <strong>la</strong> meva vida i <strong>en</strong> <strong>el</strong> meu país” i un concert<br />
d’un grup que interpreta música medieval i barroca anom<strong>en</strong>at ‘Som Lympha’, segons<br />
ha explicat avui <strong>el</strong> regidor <strong>de</strong> Cultura i Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t d<strong>el</strong> municipi, Paco Gaya, tot<br />
argum<strong>en</strong>tant que <strong>en</strong>guany se c<strong>el</strong>ebra <strong>el</strong> 800 aniversari d<strong>el</strong> naixem<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Jaume I, <strong>el</strong><br />
monarca que va partir <strong>de</strong> Salou a <strong>la</strong> conquesta <strong>de</strong> Mallorca.<br />
El primer curs, previst al Club Nàutic, està previst <strong>en</strong>tre <strong>el</strong> 30 <strong>de</strong> juny i <strong>el</strong> 4 <strong>de</strong> juliol i<br />
duu per títol ‘Jaume I i l’expedició <strong>de</strong> Mallorca’ i ‘té una ori<strong>en</strong>tació històrica i cultural’,<br />
ha afirmat <strong>el</strong> vicerector.<br />
El segon curs, que s’oferirà al TAS, es diu ‘Societats complexes i diàleg global’ i està<br />
programat d<strong>el</strong> 8 al 10 <strong>de</strong> juliol. D’aquest curs, Cast<strong>el</strong>là ha <strong>de</strong>stacat ‘<strong>la</strong> presència<br />
important <strong>de</strong> professors d’arreu d<strong>el</strong> món: <strong>de</strong> <strong>la</strong> Universitat <strong>de</strong> Duke i <strong>de</strong> Berk<strong>el</strong>ey<br />
(Estats Units), d’Amsterdam, <strong>de</strong> Leeds (Gran Bretanya), <strong>de</strong> Rússia, d’Alcalá <strong>de</strong> H<strong>en</strong>ares i<br />
d’A<strong>la</strong>cant. ‘Tindrà un niv<strong>el</strong>l ci<strong>en</strong>tífic altíssim i facilitarà una trobada intercultural, perquè<br />
hi assistiran una quar<strong>en</strong>t<strong>en</strong>a d’estudiants <strong>de</strong> Berkley’, ha afegit Cast<strong>el</strong>là.<br />
El tercer curs, <strong>el</strong> <strong>de</strong> ‘Grafologia bàsica’, s’impartirà també al TAS d<strong>el</strong> 14 al 18 <strong>de</strong> juliol i<br />
serà <strong>de</strong> caràcter ‘més tècnic’, ha dit.<br />
Els tres cursos estan oberts a tota <strong>la</strong> ciutadania i t<strong>en</strong><strong>en</strong> un 25% <strong>de</strong> <strong>de</strong>scompte a <strong>la</strong><br />
matrícu<strong>la</strong> per aqu<strong>el</strong>ls que no vulguin un certificat <strong>de</strong> crèdits <strong>de</strong> lliure <strong>el</strong>ecció. A més,<br />
estan acreditats p<strong>el</strong> <strong>de</strong>partam<strong>en</strong>t d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t, per <strong>la</strong> qual cosa <strong>el</strong> professorat no<br />
universitari que vulgui aconseguir estadis (sex<strong>en</strong>nis) po<strong>de</strong>n fer-ho apuntant-s’hi. La<br />
matrícu<strong>la</strong> es pot fer íntegram<strong>en</strong>t per Internet, a través <strong>de</strong> <strong>la</strong> pàgina web www.urv.cat.
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 11<br />
ACTUALITAT<br />
Festcat 2008<br />
Escoles d’estiu <strong>de</strong> cultura popu<strong>la</strong>r<br />
La Festcat és <strong>la</strong> proposta formativa d<strong>el</strong> Departam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Cultura i<br />
Mitjans <strong>de</strong> Comunicació <strong>de</strong> <strong>la</strong> g<strong>en</strong>eralitat <strong>de</strong> Catalunya <strong>en</strong> <strong>el</strong> camp<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> cultura popu<strong>la</strong>r i tradicional. Participa <strong>de</strong> <strong>la</strong> contínua r<strong>en</strong>ovació<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra cultura popu<strong>la</strong>r que, amb unes profun<strong>de</strong>s arr<strong>el</strong>s,<br />
creix cap al futur. Són quatre escoles reparti<strong>de</strong>s arreu d<strong>el</strong> país,<br />
adreça<strong>de</strong>s als <strong>el</strong>em<strong>en</strong>ts <strong>de</strong> <strong>la</strong> festa, <strong>la</strong> dansa tradicional, <strong>el</strong> joc tradicional<br />
i <strong>la</strong> música tradicional i folk contemporani.<br />
ESCOLA DE LA FESTA<br />
Campus <strong>de</strong> Cultura Popu<strong>la</strong>r i Tradicional<br />
Llívia. D<strong>el</strong> 13 al 18 <strong>de</strong> juliol<br />
L’Esco<strong>la</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> Festa arriba r<strong>en</strong>ovada amb més <strong>de</strong> tr<strong>en</strong>ta tallers i cursos<br />
i <strong>el</strong> canvi <strong>de</strong> dues terceres parts d<strong>el</strong> professorat, cercant més<br />
que mai <strong>la</strong> connexió amb <strong>el</strong> territori que l’acull. És per això que, per<br />
primer cop, aplega professionals d’aquestes contra<strong>de</strong>s, alhora que<br />
algunes <strong>de</strong> les propostes formatives i d<strong>el</strong>s espectacles <strong>en</strong>s aprop<strong>en</strong><br />
al patrimoni immaterial <strong>de</strong> <strong>la</strong> Cerdanya.<br />
La participació activa d<strong>el</strong>s alumnes <strong>en</strong> <strong>el</strong>s cursos, tallers, tertúlies<br />
i activitats nocturnes ha configurat l’anom<strong>en</strong>at “esperit <strong>de</strong> <strong>la</strong> Festcat”.<br />
D’<strong>en</strong>tre les actuacions d’<strong>en</strong>guany cal <strong>de</strong>stacar La Banda d’<strong>en</strong> Vinaixa,<br />
Bru<strong>el</strong>, De Mortimers i Circ <strong>de</strong> les Musaranyes, El Pont d’Arcalís<br />
+ Les Violines i La Carrau.<br />
ESCOLA DE DANSA TRADICIONAL<br />
Dansàneu. Esterri d’Àneu<br />
D<strong>el</strong> 13 al 19 <strong>de</strong> juliol<br />
La dansa tradicional és <strong>la</strong> manera més natural i orgànica que té un<br />
poble <strong>de</strong> moure’s. Dansàneu és <strong>el</strong> punt <strong>de</strong> trobada que permet viure<br />
<strong>la</strong> dansa i <strong>el</strong> seu ll<strong>en</strong>guatge, a través <strong>de</strong> les danses tradicionals,<br />
i també és un espai per compartir <strong>la</strong> investigació i <strong>la</strong> improvisació<br />
d<strong>el</strong>s nous corr<strong>en</strong>ts, perquè <strong>la</strong> dansa tradicional és “aire”, és evolució,<br />
és canvi, és d’avui.<br />
En cada edició hi ha algun aspecte nou a aprofundir, aquest estiu<br />
trebal<strong>la</strong>rem: “La dansa barroca” i <strong>el</strong> “Glosar i bal<strong>la</strong>r”. La música <strong>en</strong> directe<br />
és pres<strong>en</strong>t a les c<strong>la</strong>sses i a les Nits a <strong>la</strong> Carpa. Des d<strong>el</strong>s Solistes<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> Costa, passant per La Sonsoni, Pomada, La Carrau i La Xaranga<br />
d’Esterri d’Àneu.<br />
ESCOLA DE JOCS TRADICIONALS<br />
Horta <strong>de</strong> Sant Joan<br />
D<strong>el</strong> 13 al 20 <strong>de</strong> juliol<br />
Com que <strong>el</strong> joc és vida, a l’Esco<strong>la</strong> anirem a <strong>la</strong> teoria <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> pràctica,<br />
a <strong>la</strong> raó <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’emoció i a <strong>la</strong> física <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> química. El món d<strong>el</strong><br />
joc tradicional també és ple <strong>de</strong> missatges, valors i significats <strong>en</strong> tots<br />
<strong>el</strong>s àmbits d’estudi i d’aplicació.<br />
Aquest any un d<strong>el</strong>s eixos principals serà <strong>la</strong> connexió d<strong>el</strong> joc amb<br />
<strong>el</strong>s oficis, cercant continguts i fonts d’inspiració per a <strong>la</strong> pràctica <strong>en</strong><br />
l’educació, <strong>el</strong> lleure o <strong>el</strong> turisme cultural. El caràcter transversal d<strong>el</strong><br />
joc també <strong>en</strong>s ha <strong>de</strong> permetre at<strong>en</strong>dre <strong>la</strong> seva r<strong>el</strong>ació amb <strong>el</strong> territori,<br />
<strong>la</strong> recerca o fins i tot les noves tecnologies.<br />
ESCOLA DE MÚSICA TRADICIONAL<br />
Torro<strong>el</strong><strong>la</strong> <strong>de</strong> Montgrí<br />
D<strong>el</strong> 20 al 26 <strong>de</strong> juliol<br />
L’Esco<strong>la</strong> <strong>de</strong> Música Tradicional és una cita <strong>de</strong> referència <strong>en</strong> <strong>el</strong> panorama<br />
europeu d’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>ts <strong>de</strong> música tradicional i folk contemporani.<br />
Hi trobareu una àmplia programació basada <strong>en</strong> <strong>la</strong> música<br />
tradicional, que posa l’acc<strong>en</strong>t <strong>en</strong> l’aspecte viv<strong>en</strong>cial i d’intercanvi<br />
que caracteritza <strong>la</strong> cultura popu<strong>la</strong>r al nostre país.<br />
L’oferta formativa es concreta <strong>en</strong> cursos d’instrum<strong>en</strong>t al matí, tallers<br />
musicals a <strong>la</strong> tarda i una l<strong>la</strong>rga llista d’activitats complem<strong>en</strong>tàries<br />
i concerts, <strong>en</strong> coproducció amb <strong>el</strong> XXVIII Festival <strong>de</strong> Músiques <strong>de</strong><br />
Torro<strong>el</strong><strong>la</strong> <strong>de</strong> Montgrí.
LA I FIRA DE L’ESPORT I MOSTRA DE LES<br />
ENTITATS ESPORTIVES LOCALS,<br />
TOT UN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ<br />
El 30 <strong>de</strong> maig es va c<strong>el</strong>ebrar a Salou <strong>la</strong> I Fira <strong>de</strong> l’Esport i Mostra <strong>de</strong><br />
les <strong>en</strong>titats esportives locals<br />
La Regidoria Jov<strong>en</strong>tut i Esports <strong>de</strong> l’Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Salou <strong>de</strong>sprés<br />
d’haver organitzat l’acte, <strong>la</strong> I Fira <strong>de</strong> l’Esport i Mostra <strong>de</strong> les <strong>en</strong>titats<br />
esportives locals, valora molt positivam<strong>en</strong>t <strong>el</strong>s reconeixem<strong>en</strong>ts ob-<br />
tinguts. Amb un c<strong>la</strong>r objectiu promocional per a les <strong>en</strong>titats espor-<br />
tives locals i les activitats esportives que ofereix no només <strong>el</strong> con-<br />
sistori, moltes d’aquestes s’han donat a conèixer a molts salou<strong>en</strong>cs<br />
amb més profunditat.<br />
Amb aquesta finalitat, l’Ajuntam<strong>en</strong>t i gairebé una vint<strong>en</strong>a d’<strong>en</strong>titats<br />
esportives salou<strong>en</strong>ques van disposar d’uns estands on van po<strong>de</strong>r<br />
donar informació sobre tota <strong>la</strong> seva oferta esportiva.<br />
A banda d’això, <strong>el</strong>s assist<strong>en</strong>ts van participar <strong>en</strong> <strong>el</strong> diversos tallers<br />
que es van posar a disposició per als participants, r<strong>el</strong>acionats amb<br />
<strong>el</strong> seu esport. A més, es van po<strong>de</strong>r veure exhibicions, per exemple,<br />
<strong>de</strong> gimnàstica rítmica i <strong>de</strong> judo; i <strong>el</strong>s més petits van po<strong>de</strong>r gaudir<br />
amb <strong>el</strong>s inf<strong>la</strong>bles que es van col·locar al recinte.<br />
Aquesta fira c<strong>el</strong>ebrada a Salou, per primera vegada, esperem que<br />
es dugui a terme cada any i amb <strong>la</strong> máxima il·lusió per part <strong>de</strong> tots<br />
<strong>el</strong>s clubs.<br />
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 13<br />
ESPORTS
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 14<br />
L’ENTREVISTA<br />
William Miller<br />
Molta g<strong>en</strong>t quan recorda <strong>la</strong> serie<br />
t<strong>el</strong>evisiva “Cuéntame” seguram<strong>en</strong>t<br />
tinguin un bon record però si ets <strong>de</strong> Salou<br />
potser <strong>la</strong> recordis per alguna cosa més<br />
Aquest jove salou<strong>en</strong>c <strong>en</strong>s va <strong>de</strong>ixar bocabadats <strong>la</strong> primera vegada<br />
que va sortir a una serie <strong>de</strong> TV, pocs anys <strong>de</strong>sprés trebal<strong>la</strong>nt i<br />
<strong>de</strong>ixant <strong>la</strong> p<strong>el</strong>l <strong>en</strong> difer<strong>en</strong>ts produccions, s’ha consolidat com actor i<br />
nosaltres estem prou cont<strong>en</strong>ts <strong>de</strong> t<strong>en</strong>ir un ambaixador com <strong>el</strong>l<br />
Qui no coneix <strong>el</strong> mític the Old Pirate <strong>de</strong> Salou ? qui no ho sàpiga<br />
no coneix part <strong>de</strong> Salou. Ens pots fer una mica d’història <strong>de</strong> com va<br />
arribar <strong>la</strong> teva “family” a Salou?<br />
Doncs fa molt <strong>de</strong> temps <strong>en</strong> una galàxia no molt llunyana <strong>la</strong> família<br />
Miller es va trasl<strong>la</strong>dar <strong>de</strong> EUA a Espanya per negocis d<strong>el</strong> pater familias,<br />
a Barc<strong>el</strong>ona. Al poc temps <strong>el</strong> meu pare va morir, ja t<strong>en</strong>íem una<br />
casa a Salou però no estàvem segurs <strong>de</strong> què faríem <strong>de</strong>sprés d’aqu<strong>el</strong>l<br />
revés, fins que <strong>la</strong> mare va posar-se un neoz<strong>el</strong>andès a <strong>la</strong> seva vida,<br />
un “tiarrón” que es diu Leo que estic orgullós <strong>de</strong> t<strong>en</strong>ir-lo com a pare<br />
i que va muntar-nos <strong>el</strong> mític Pirata Viejo.<br />
Com<strong>en</strong>ces a tastar l’expectació d<strong>el</strong> públic com a cantant <strong>de</strong> rock<br />
amb una banda d<strong>el</strong> poble ara farà 13 o 14 anys. Recor<strong>de</strong>s <strong>la</strong> primera<br />
vegada que vas pujar a l’esc<strong>en</strong>ari. Com et vas s<strong>en</strong>tir?<br />
Em semb<strong>la</strong> que <strong>el</strong> primer cop va ser a un petit local que es trobava<br />
on és ara <strong>el</strong> Danni Boys, es <strong>de</strong>ia El Patio i era un racó molt petit que<br />
portav<strong>en</strong> dos amics, l’Isma i <strong>el</strong> Santi, l’Isma poc <strong>de</strong>sprés va muntar<br />
<strong>el</strong> Pub Garage. En quant a com em s<strong>en</strong>tia... Com m’havia <strong>de</strong> s<strong>en</strong>tir,<br />
doncs molt i molt nerviós, perquè <strong>en</strong>cara que allò només va ser per<br />
amics i família (siguem sincers, <strong>el</strong> que fèiem <strong>en</strong> aqu<strong>el</strong><strong>la</strong> època no ho<br />
hauria escoltat ningú per gust... excepte <strong>el</strong> Javi Vi<strong>la</strong> que mai ha tingut<br />
bon gust musical) no <strong>de</strong>ixàvem <strong>de</strong> ser una col<strong>la</strong> d’orangutans<br />
colpejant instrum<strong>en</strong>ts musicals (o <strong>en</strong> <strong>el</strong> cas d<strong>el</strong> Rai, instrum<strong>en</strong>ts <strong>de</strong><br />
jardineria ) p<strong>en</strong>sant que sonava alguna cosa interessant. Ara que<br />
<strong>en</strong>s hem fet una mica més grans ja semblem goril·les colpejant ( <strong>en</strong><br />
<strong>el</strong> cas d<strong>el</strong> Rai continua ess<strong>en</strong>t <strong>el</strong> mateix instrum<strong>en</strong>t <strong>de</strong> jardineria)<br />
instrum<strong>en</strong>ts amb una mica més <strong>de</strong> saviesa (<strong>en</strong>cara que <strong>el</strong> Javi continua<br />
t<strong>en</strong>int <strong>el</strong> mateix mal gust... segueix amb nosaltres).<br />
>> El cine és un art però <strong>la</strong> t<strong>el</strong>evisió<br />
cada dia més es converteix <strong>en</strong> un<br />
negoci > A títol personal, crec que tots<br />
naixem amb un do. És qüestió <strong>de</strong><br />
trobar-lo i fer-te <strong>el</strong> teu camí
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 16<br />
ENTITATS I ESCOLES<br />
Els alumnes guanyadors d<strong>el</strong> concurs <strong>de</strong><br />
redacció contra <strong>el</strong> tabac han rebut avui<br />
<strong>el</strong>s seus premis<br />
Coincidint amb <strong>la</strong> c<strong>el</strong>ebració <strong>de</strong> <strong>la</strong> IX Setmana s<strong>en</strong>se fum, es van<br />
lliurar <strong>el</strong>s premis als alumnes guanyadors d<strong>el</strong> segon concurs <strong>de</strong> redacció<br />
<strong>de</strong> cartes sobre <strong>el</strong> tabac, convocat per <strong>la</strong> Regidoria <strong>de</strong> B<strong>en</strong>estar<br />
Social i Salut i <strong>el</strong> C<strong>en</strong>tre d’Assistència Primària (CAP) <strong>de</strong> Salou.<br />
A aquest concurs s’hi van pres<strong>en</strong>tar un total <strong>de</strong> 125 estudiants <strong>de</strong><br />
6è <strong>de</strong> primària, d’11 i 12 anys, <strong>de</strong> l’Esco<strong>la</strong> Elisabeth, <strong>el</strong> CEIP Europa<br />
i <strong>el</strong> CEIP Salou. Els autors <strong>de</strong> <strong>la</strong> millor carta <strong>de</strong> cadascun d’aquests<br />
col·legis van rebre un mp4.<br />
Els guanyadors han estat, concretam<strong>en</strong>t:<br />
Aleix Masià, <strong>de</strong> l’Esco<strong>la</strong> Elisabeth; Marina Martínez, d<strong>el</strong> CEIP Europa;<br />
Xavier Marzá, d<strong>el</strong> CEIP Salou.<br />
El 30% d<strong>el</strong>s joves fuma diàriam<strong>en</strong>t<br />
http://www.xarxajove.cat<br />
Tres <strong>de</strong> cada <strong>de</strong>u joves cata<strong>la</strong>ns fum<strong>en</strong> segons l’Enquesta <strong>de</strong> Salut<br />
<strong>de</strong> 2006. Aquesta xifra consolida una t<strong>en</strong>dència <strong>en</strong> <strong>el</strong> <strong>de</strong>sc<strong>en</strong>s d<strong>el</strong><br />
consum <strong>de</strong> tabac <strong>en</strong>tre <strong>el</strong>s joves <strong>de</strong> 15 a 24 anys.<br />
Durant <strong>el</strong> Dia mundial s<strong>en</strong>se tabac i <strong>de</strong>s<strong>en</strong>es d’<strong>en</strong>titats <strong>de</strong> l’àmbit <strong>de</strong><br />
salut van rec<strong>la</strong>mar al Ministeri una oportuna modificació <strong>de</strong> <strong>la</strong> Llei<br />
Antitabac amb <strong>la</strong> finalitat d’<strong>en</strong>durir-<strong>la</strong>.<br />
Les da<strong>de</strong>s facilita<strong>de</strong>s p<strong>el</strong> director g<strong>en</strong>eral <strong>de</strong> Salut Pública indiqu<strong>en</strong><br />
que <strong>la</strong> feminització d<strong>el</strong> consum que es palesava als 90 s’ha estroncat<br />
i ara fum<strong>en</strong> per igual homes (30,4%) i dones (29,4%). Les mateixes<br />
da<strong>de</strong>s confirm<strong>en</strong> que <strong>el</strong>s joves com<strong>en</strong>c<strong>en</strong> a fumar quan són m<strong>en</strong>ors<br />
d’edat (vora <strong>el</strong>s 15 anys) i que consumeix<strong>en</strong> aproximadam<strong>en</strong>t mig<br />
paquet diari.<br />
Enriqueta Lor<strong>en</strong>te<br />
DUI Responsable d’activitats <strong>de</strong> Salut Comunitària ABS Salou<br />
Fumar <strong>en</strong> <strong>el</strong> siglo XXI…<br />
es signo <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>rnidad?<br />
El tabaco manufacturado llegó a España, y posteriorm<strong>en</strong>te a Europa,<br />
a partir d<strong>el</strong> <strong>de</strong>scubrimi<strong>en</strong>to <strong>de</strong> América <strong>en</strong> 1492. Su uso inicial<br />
fue sobre todo medicinal y curativo. Así, <strong>el</strong> médico español Nicolás<br />
Monar<strong>de</strong>s publicó un libro sobre <strong>la</strong> historia <strong>de</strong> <strong>la</strong>s p<strong>la</strong>ntas medicinales<br />
d<strong>el</strong> Mundo Nuevo <strong>en</strong> <strong>el</strong> que <strong>de</strong>cía que <strong>el</strong> tabaco podía curar<br />
más <strong>de</strong> 36 problemas <strong>de</strong> salud. Sin embargo, alre<strong>de</strong>dor <strong>de</strong> 1610,<br />
aparecieron ya <strong>la</strong>s primeras suger<strong>en</strong>cias sobre que <strong>el</strong> tabaco podía<br />
causar adicción.<br />
Se sabe con seguridad que <strong>el</strong> tabaco afecta a ambos sexos por<br />
igual. En <strong>la</strong> actualidad no pue<strong>de</strong> p<strong>la</strong>ntearse ninguna duda sobre<br />
<strong>la</strong> r<strong>el</strong>ación causal <strong>en</strong>tre <strong>el</strong> tabaco y <strong>el</strong> cáncer, <strong>en</strong>fermeda<strong>de</strong>s cardiovascu<strong>la</strong>res<br />
y respiratorias crónicas, alteraciones <strong>en</strong> <strong>la</strong> gestación y<br />
aum<strong>en</strong>to <strong>de</strong> <strong>la</strong> frecu<strong>en</strong>cia <strong>en</strong> <strong>la</strong> aparición <strong>de</strong> procesos infecciosos<br />
d<strong>el</strong> tracto respiratorio superior, así como <strong>el</strong> <strong>de</strong>sarrollo <strong>de</strong> asma y<br />
alergia durante <strong>la</strong> infancia <strong>en</strong> los fumadores pasivos….<br />
Los cigarrillos conti<strong>en</strong><strong>en</strong> una droga l<strong>la</strong>mada Nicotina; más <strong>de</strong> 400<br />
productos tóxicos y canceríg<strong>en</strong>os, y unos 600 aditivos para <strong>en</strong>gancharte<br />
y que sea más difícil <strong>de</strong>jar <strong>de</strong> fumar.<br />
Si fumas todos estos compon<strong>en</strong>tes <strong>en</strong>tran <strong>en</strong> tu organismo y :<br />
1. Disminuye <strong>la</strong> tolerancia al ejercicio físico, tu r<strong>en</strong>dimi<strong>en</strong>to <strong>de</strong>portivo<br />
bajará.<br />
2. Se ac<strong>el</strong>era <strong>el</strong> <strong>en</strong>vejecimi<strong>en</strong>to <strong>de</strong> <strong>la</strong> pi<strong>el</strong> y t<strong>en</strong>drás más arrugas <strong>en</strong><br />
<strong>la</strong> cara.<br />
3. T<strong>en</strong>drás manchas <strong>en</strong> los di<strong>en</strong>tes, mal ali<strong>en</strong>to y olerás a c<strong>en</strong>icero.<br />
4. Disminuy<strong>en</strong> <strong>la</strong>s <strong>de</strong>f<strong>en</strong>sas <strong>de</strong> tu pulmón, haciéndolo funcionar<br />
peor.<br />
5. Toserás por <strong>la</strong>s mañanas, respirarás con dificultad y roncarás por<br />
<strong>la</strong>s noches. T<strong>en</strong>drás más resfriados y bronquitis, y te durarán más. Si<br />
pa<strong>de</strong>ces asma o alergias, los agravarás.<br />
SI NO FUMAS… te ahorrarás dinero, ti<strong>en</strong>es más agilidad y mejor<br />
salud <strong>en</strong> g<strong>en</strong>eral, respetas <strong>el</strong> <strong>de</strong>recho <strong>de</strong> los no fumadores,<br />
no te s<strong>en</strong>tirás preso <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>p<strong>en</strong><strong>de</strong>ncia <strong>de</strong> <strong>la</strong> nicotina.<br />
¿Sabíais que <strong>en</strong> una cajetil<strong>la</strong> tan sólo hay un “<strong>de</strong>dal” <strong>de</strong> tabaco?<br />
¿Sabíais que… <strong>el</strong> humo d<strong>el</strong> tabaco que hay <strong>en</strong> <strong>el</strong> aire y que también<br />
respiran <strong>la</strong>s personas no fumadoras es p<strong>el</strong>igroso?... Eso se l<strong>la</strong>ma Tabaquismo<br />
pasivo. Este humo es más tóxico que <strong>el</strong> que inha<strong>la</strong> directam<strong>en</strong>te<br />
<strong>el</strong> fumador porque sus partícu<strong>la</strong>s son más pequeñas y llegan<br />
a zonas más profundas d<strong>el</strong> pulmón, y a<strong>de</strong>más ti<strong>en</strong>e una mayor<br />
conc<strong>en</strong>tración <strong>de</strong> los compon<strong>en</strong>tes tóxicos (nicotina, monóxido <strong>de</strong><br />
carbono, sustancias oxidantes, etc.).<br />
Cómo <strong>de</strong>cir NO al tabaco<br />
SALOUMGZ · núm.7 · pàg.17<br />
ENTITATS I ESCOLES<br />
DECIR NO AL TABACO parece s<strong>en</strong>cillo pero hay ocasiones <strong>en</strong> <strong>la</strong>s<br />
que a veces no nos atrevemos a <strong>de</strong>cir NO. A continuación ti<strong>en</strong>es<br />
algunas formas <strong>de</strong> <strong>de</strong>cir NO <strong>en</strong> esas situaciones.<br />
> seguir <strong>la</strong> corri<strong>en</strong>te. “Quizás t<strong>en</strong>gas razón y no sea tan <strong>de</strong>sagradable<br />
pero no me apetece fumar, no te parezca mal”<br />
> cambiar <strong>de</strong> tema. “Oye qué os ha parecido <strong>el</strong> partido <strong>de</strong> ayer”<br />
> con asombro. “Pero tú fumas, yo p<strong>en</strong>saba que tú nunca llegarías<br />
a fumar.”<br />
> p<strong>la</strong>ntear dudas. ¿y tú crees que realm<strong>en</strong>te no es malo fumar?<br />
Habría más excusas pero <strong>de</strong> todas formas lo mejor es<br />
SECILLAMENTE DECIR NO.<br />
Consulta <strong>en</strong> Internet http://semanasinhumo/<strong>en</strong>cuesta.htlm, ahí<br />
<strong>en</strong>contrarás un cuestionario jov<strong>en</strong> <strong>de</strong> información d<strong>el</strong> tabaquismo,<br />
r<strong>el</strong>l<strong>en</strong>ándolo <strong>en</strong>trarás a formar <strong>en</strong> <strong>el</strong> sorteo <strong>de</strong> 2 iPOD ¡¡ANÍMATE!!<br />
>> Si eres fumador y estás contemp<strong>la</strong>ndo <strong>la</strong> posibilidad <strong>de</strong> <strong>de</strong>jar<br />
<strong>de</strong> hacerlo <strong>en</strong> <strong>el</strong> C<strong>en</strong>tro <strong>de</strong> Salud <strong>de</strong> Salou hay un programa<br />
<strong>de</strong> apoyo para <strong>de</strong>jar <strong>de</strong> fumar. Las consultas son at<strong>en</strong>didas por<br />
dos Diplomadas <strong>en</strong> Enfermería, con una formación especifica<br />
<strong>en</strong> <strong>el</strong> tema.<br />
Des<strong>de</strong> este escrito te invito a concertar cita a través d<strong>el</strong> t<strong>el</strong>éfono<br />
d<strong>el</strong> c<strong>en</strong>tro 977 38 30 1 (indicando que es para <strong>la</strong> consulta d<strong>el</strong> tabaco)<br />
ya que para otras citas se <strong>de</strong>be l<strong>la</strong>mar al 902 111 444 o a<br />
través <strong>de</strong> www.g<strong>en</strong>cat.net/ics<br />
LA SALUT A PROP TEU<br />
Enriqueta Lor<strong>en</strong>te<br />
DUI Responsable d’activitats <strong>de</strong> Salut Comunitària ABS Salou<br />
Des d<strong>el</strong> CAP Salou, seguim <strong>la</strong> col·<strong>la</strong>boració amb <strong>la</strong> <strong>revista</strong> adreçada<br />
a <strong>la</strong> g<strong>en</strong>t jove <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció. Fóra <strong>el</strong> nostre <strong>de</strong>sig connectar amb<br />
tots vosaltres. Sabem que no visiteu sovint <strong>el</strong> C<strong>en</strong>tre, però <strong>de</strong> b<strong>en</strong><br />
segur que t<strong>en</strong>iu dubtes.<br />
Posem a <strong>la</strong> vostra disposició un correu <strong>el</strong>ectrònic<br />
info@saloumagazine.com on po<strong>de</strong>u fer les preguntes que tingueu<br />
sobre <strong>la</strong> salut.
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 18<br />
ENTITATS I ESCOLES<br />
IES MARTA MATA<br />
FESTA CLOENDA CURS ACADÈMIC 20<strong>07</strong>-08<br />
El passat dia 12 <strong>de</strong> Juny varem c<strong>el</strong>ebrar <strong>la</strong> Festa <strong>de</strong> <strong>la</strong> Clo<strong>en</strong>da d<strong>el</strong><br />
curs acadèmic 20<strong>07</strong>-08, <strong>el</strong> nostre primer curs a l’IES <strong>de</strong> Salou, ara<br />
IES Marta Mata.<br />
Si hem <strong>de</strong> fer <strong>la</strong> valoració d<strong>el</strong> què ha estat aquest curs, dóna <strong>la</strong> s<strong>en</strong>sació<br />
que ha passat molt més temps que un curs esco<strong>la</strong>r i ...això que<br />
<strong>el</strong> temps passa molt <strong>de</strong>pressa, però hem fet tantes coses junts!!!<br />
Ara fa un any <strong>en</strong>s van donar les c<strong>la</strong>us <strong>de</strong> l’institut. Només hi havia<br />
les parets...s’havia <strong>de</strong> fer tot. Poc a poc al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> l’estiu es va<br />
anar muntant tot, <strong>el</strong> c<strong>en</strong>tre s’anava omplint d<strong>el</strong> mobiliari i material<br />
necessari per a com<strong>en</strong>çar i al setembre vam arribar tots: alumnes,<br />
professors, personal d<strong>el</strong> PAS, amb il·lusió i ganes <strong>de</strong> com<strong>en</strong>çar.<br />
El 19 <strong>de</strong> setembre ja es va inaugurar <strong>el</strong> c<strong>en</strong>tre, amb <strong>la</strong> visita d<strong>el</strong><br />
Cons<strong>el</strong>ler i <strong>de</strong>sprés van anar v<strong>en</strong>int totes les activitats doc<strong>en</strong>ts, culturals<br />
i extraesco<strong>la</strong>rs.<br />
Tot i ser un c<strong>en</strong>tre nou, hem anat f<strong>en</strong>t camí amb tot allò què calia.<br />
La primera festa va ser <strong>la</strong> Castanyada. Va seguir <strong>la</strong> <strong>de</strong> Nadal. A l’abril<br />
va arribar <strong>la</strong> Jornada cultural i Sant Jordi. També hem fet honor al<br />
dia <strong>de</strong> les Matemàtiques....Finalm<strong>en</strong>t hem arribat al juny i ...a final<br />
<strong>de</strong> curs.<br />
Tot <strong>el</strong> que hem anat f<strong>en</strong>t ha estat nou, ho fèiem per primera vegada,<br />
també estr<strong>en</strong>em nom: IES Marta Mata . Aquest nom <strong>el</strong> trobeu<br />
estrany, no ho és per als que <strong>en</strong>s <strong>de</strong>diqu<strong>en</strong> a l’educació <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa<br />
uns quants anys. Marta Mata ha estat tot un refer<strong>en</strong>t i un exemple<br />
com a <strong>de</strong>f<strong>en</strong>sora i impulsora d<strong>el</strong> que ha estat l’esco<strong>la</strong> pública, <strong>la</strong>ica<br />
i cata<strong>la</strong>na <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa més <strong>de</strong> 50 anys<br />
L’IES <strong>de</strong> Salou ha volgut ser una esco<strong>la</strong> per a tots, adaptant-se a les<br />
necessitats educatives <strong>de</strong> cadascú, <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupant i f<strong>en</strong>t aflorar tot<br />
allò que cada alumne n’és capaç. El <strong>de</strong>sig ha estat que tant alumnes<br />
com professors gaudissin v<strong>en</strong>int al c<strong>en</strong>tre, apr<strong>en</strong><strong>en</strong>t, <strong>en</strong>s<strong>en</strong>yant i<br />
compartint les hores que hem estat junts. En <strong>el</strong>s mom<strong>en</strong>ts més<br />
difícils, <strong>la</strong> bona disposició i les ganes d’una bona convivència han<br />
resolt les dificultats.<br />
Esperem i <strong>de</strong>sitgem que <strong>la</strong> il·lusió, <strong>la</strong> motivació i l’esforç d’aquest<br />
primer curs segueixi <strong>en</strong> cursos posteriors i puguem gaudir d<strong>el</strong> mateix<br />
tracte humà i personal que fins ara.<br />
L’acte <strong>de</strong> <strong>la</strong> Clo<strong>en</strong>da d<strong>el</strong> curs 20<strong>07</strong>-08 vol ser un record a allò què<br />
hem fet tots plegats i també un comiat als alumnes <strong>de</strong> 4t: “ Heu<br />
estat <strong>el</strong>s alumnes més grans d<strong>el</strong> c<strong>en</strong>tre, això ja d’<strong>en</strong>trada us dona<br />
<strong>la</strong> responsabilitat <strong>de</strong> ser exemple per als més petits i d’esperar <strong>de</strong><br />
vosaltres un saber estar i una col·<strong>la</strong>boració que heu sabut t<strong>en</strong>ir. Altram<strong>en</strong>t,<br />
ser <strong>el</strong>s més grans dóna uns privilegis...uns drets...estar més<br />
propers als professors...No us diem adéu, sinó fins sempre o fins<br />
quan vulgueu. Aquí sempre sereu b<strong>en</strong> rebuts, per alguna cosa és<br />
també <strong>el</strong> vostre institut”<br />
A tots us <strong>de</strong>sitgem: MOLT BON ESTIU !!!<br />
Alumnes <strong>de</strong> 4t. Batxillerat, IES Marta Mata <strong>de</strong> Salou<br />
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 19<br />
ENTITATS I ESCOLES<br />
El Cor Jove Vi<strong>la</strong> <strong>de</strong> Salou i <strong>el</strong> Cor Cresc<strong>en</strong>do <strong>de</strong> l’IES Jaume I<br />
amb “Un concert <strong>de</strong> p<strong>el</strong>·lícu<strong>la</strong>” fan omplir <strong>el</strong> Teatre Auditori <strong>de</strong> Salou<br />
Per Alba Cortada<br />
“Un concert <strong>de</strong> p<strong>el</strong>·lícu<strong>la</strong>!” era <strong>el</strong> nom <strong>de</strong> l’espectacle que <strong>el</strong> Cor<br />
Jove Vi<strong>la</strong> <strong>de</strong> Salou i <strong>el</strong> Cor Cresc<strong>en</strong>do <strong>de</strong> l’IES Jaume I van oferir <strong>el</strong><br />
passat dissabte 31 <strong>de</strong> maig a l’auditori. De fet, tot i ser un dia plujós<br />
<strong>el</strong>s salou<strong>en</strong>cs van <strong>de</strong>cidir apropar-se fins al TAS per a gaudir d<strong>el</strong><br />
concert omplint <strong>la</strong> sa<strong>la</strong> <strong>de</strong> gom a gom.<br />
Les peces que van cantar form<strong>en</strong> part <strong>de</strong> musicals b<strong>en</strong> coneguts:<br />
Mamma mía!, R<strong>en</strong>t, High School Musical, Grease, Pocahontas, El rei<br />
lleó i El llibre <strong>de</strong> <strong>la</strong> s<strong>el</strong>va, les quals es van interpretar sota <strong>la</strong> direcció<br />
<strong>de</strong> M. Rosa Sanahuja, amb l’acompanyam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Rub<strong>en</strong> Vil<strong>la</strong>rroya<br />
al piano i Luis Chacón a percussió. Cadascun d<strong>el</strong>s musicals van ser<br />
interpretats <strong>en</strong> forma d’espectacle, amb coreografia per cada peça<br />
i un vestuari que recreava fid<strong>el</strong>m<strong>en</strong>t l’estil d<strong>el</strong>s musicals, <strong>el</strong>s quals<br />
portav<strong>en</strong> assajant <strong>de</strong>s <strong>de</strong> principis d’aquest curs. Després <strong>de</strong> les<br />
cançons previstes i <strong>el</strong>s forts ap<strong>la</strong>udim<strong>en</strong>ts d<strong>el</strong> públic, les dues corals<br />
van cantar un bis conjuntam<strong>en</strong>t.<br />
Els dos cors port<strong>en</strong> una trajectòria prou jove i a l’hora molt <strong>en</strong>riquidora.<br />
De fet, <strong>el</strong> Cor Cresc<strong>en</strong>do està format per unes 25 noies <strong>de</strong><br />
1r i 2n d’ESO i va ser creat <strong>el</strong> 1999 per iniciativa d<strong>el</strong> Departam<strong>en</strong>t<br />
<strong>de</strong> música <strong>de</strong> l’IES. El 2003 va aconseguir dos premis: <strong>el</strong> quart <strong>en</strong> <strong>el</strong><br />
concurs “Sons i cançons” a l’Auditori <strong>de</strong> Barc<strong>el</strong>ona, i <strong>el</strong> tercer a “Cantem<br />
<strong>el</strong> Nadal” a Montserrat.<br />
Per <strong>la</strong> seva banda, d<strong>el</strong> Cor Jove Vi<strong>la</strong> <strong>de</strong> Salou cal <strong>de</strong>stacar <strong>el</strong>s seus<br />
stages <strong>de</strong> treball que ha realitzat amb grans professionals <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
música, com és <strong>el</strong> cas <strong>de</strong> Julio Domínguez, director i compositor;<br />
Moisès Sa<strong>la</strong>, especialista <strong>en</strong> gosp<strong>el</strong> i Anna Vall<strong>de</strong>neu, especialista<br />
<strong>en</strong> Voice Craft i teatre musical.<br />
De fet, aquesta coral l’any passat ja va c<strong>el</strong>ebrar <strong>el</strong> seu cinquè aniversari,<br />
oferint una Marató musical <strong>en</strong> <strong>la</strong> que hi van participar 17 grups,<br />
i un concert-espectacle.<br />
“Un concert <strong>de</strong> p<strong>el</strong>·lícu<strong>la</strong>!” es va emmarcar dins <strong>de</strong> les XV Jorna<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> Cant Coral <strong>de</strong> Salou, les quals van comptar amb <strong>la</strong> participació<br />
d<strong>el</strong>s CEIP i les escoles <strong>el</strong> dia 15 <strong>de</strong> maig i <strong>la</strong> Coral Alborada, l’Eixàrcia<br />
i <strong>el</strong> Coro Vasco Ama-lur <strong>el</strong> dia 30.<br />
Si voleu consultar més informació d<strong>el</strong>s cors que van oferir aquest<br />
espectacle, només cal que us dirigiu a les segü<strong>en</strong>ts webs:<br />
http://cjvs.blogspot.com/ Cor Jove Vi<strong>la</strong> <strong>de</strong> Salou<br />
http://www.cresc<strong>en</strong>doclusterbastons.blogspot.com/Cor Cresc<strong>en</strong>do <strong>de</strong><br />
l’IES Jaume I
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 20<br />
ENTITATS I ESCOLES<br />
Isab<strong>el</strong> Serra Bargalló<br />
Professora <strong>de</strong> f<strong>la</strong>uta travessera <strong>de</strong> l’EMMS<br />
L’orig<strong>en</strong> d<strong>el</strong>s instrum<strong>en</strong>ts<br />
<strong>de</strong> v<strong>en</strong>t segons <strong>la</strong> mitologia<br />
grega i romana<br />
De <strong>la</strong> mateixa manera que <strong>la</strong> música a l’antiga Grècia estava estretam<strong>en</strong>t<br />
lligada a <strong>la</strong> poesia, són nombrosos <strong>el</strong>s r<strong>el</strong>ats mítics grecorromans<br />
que <strong>en</strong>s pres<strong>en</strong>t<strong>en</strong> històries i personatges vincu<strong>la</strong>ts a <strong>la</strong><br />
música. Els mites són un <strong>el</strong>em<strong>en</strong>t important i insustituïble a l’hora<br />
<strong>de</strong> p<strong>en</strong>etrar <strong>en</strong> <strong>el</strong> món musical <strong>de</strong> l’Antiguitat i <strong>en</strong>s aju<strong>de</strong>n a compr<strong>en</strong>dre<br />
<strong>la</strong> funció primària que <strong>la</strong> música <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupava <strong>en</strong> aqu<strong>el</strong><strong>la</strong><br />
època.<br />
L’instrum<strong>en</strong>t <strong>de</strong> v<strong>en</strong>t més popu<strong>la</strong>r i extès a l’antiga Grècia fou<br />
l’aulós, inv<strong>en</strong>tat míticam<strong>en</strong>t per At<strong>en</strong>ea i adoptat per Màrsias. També<br />
fou l’instrum<strong>en</strong>t preferit <strong>de</strong> Dionís, <strong>de</strong>ixeble d’aquest últim. De<br />
boquil<strong>la</strong> <strong>de</strong> doble ll<strong>en</strong>güeta, cilíndric o lleugeram<strong>en</strong>t cònic, podia<br />
estar fet <strong>de</strong> canya, fusta o ivori, i fou un d<strong>el</strong>s pre<strong>de</strong>cessors <strong>de</strong> <strong>la</strong> família<br />
<strong>de</strong> l’oboè. També es tocava per par<strong>el</strong>ls, i l<strong>la</strong>vors s’anom<strong>en</strong>ava<br />
diaulós (fig. 1).<br />
A La Política, Aristòtil <strong>en</strong>s explica que At<strong>en</strong>ea, <strong>en</strong> reflexar-se m<strong>en</strong>tre<br />
tocava <strong>en</strong> les aigües d’un rierol i veure com se li <strong>de</strong>formav<strong>en</strong> les galtes,<br />
va rebutjar l’aulós i <strong>el</strong> va ll<strong>en</strong>çar b<strong>en</strong> lluny. El sàtir Màrsias recollí<br />
i adoptà l’instrum<strong>en</strong>t ll<strong>en</strong>çat per At<strong>en</strong>ea i acabà convertint-se <strong>en</strong> un<br />
gran músic. Va inv<strong>en</strong>tar <strong>el</strong> diaulós i reptà Apolo, que tocava <strong>la</strong> lira,<br />
a una competició musical <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> <strong>la</strong> qual, v<strong>en</strong>çut, quedaria sotmès<br />
p<strong>el</strong> seu rival; Apolo <strong>el</strong> va lligar a un arbre i <strong>el</strong> va escorxar viu.<br />
Un altre instrum<strong>en</strong>t, <strong>la</strong> syrinx o f<strong>la</strong>uta <strong>de</strong> Pan (fig. 2), estava feta <strong>de</strong><br />
tubs <strong>de</strong> difer<strong>en</strong>ts l<strong>la</strong>rga<strong>de</strong>s units <strong>en</strong>tre sí. Cadascun d’aquests tubs<br />
(fins a dotze o catorze), tancats per un extrem amb taps <strong>de</strong> cera,<br />
estava obert per l’altre costat. Cada tub donava lloc a una nota difer<strong>en</strong>t<br />
<strong>en</strong> dirigir-hi l’alè. El so es produia <strong>de</strong> manera semb<strong>la</strong>nt <strong>en</strong><br />
instrum<strong>en</strong>ts precursors <strong>de</strong> <strong>la</strong> família <strong>de</strong> les f<strong>la</strong>utes travesseres com<br />
<strong>el</strong> photinx, fet <strong>de</strong> fusta i d’orig<strong>en</strong> egipci o <strong>el</strong> tityros, f<strong>la</strong>uta <strong>de</strong> pastor<br />
feta <strong>de</strong> canya o jonc. La diferència és que aquests instrum<strong>en</strong>ts<br />
constav<strong>en</strong> d’un sol tub amb forats. M<strong>en</strong>tre <strong>la</strong> inv<strong>en</strong>ció <strong>de</strong> <strong>la</strong> siringa<br />
s’atribuí a Pan, fou Silè, <strong>el</strong> seu fill, l’inv<strong>en</strong>tor <strong>de</strong> les f<strong>la</strong>utes <strong>de</strong> diversos<br />
forats.<br />
Pan, <strong>la</strong> divinitat pastoral per exc<strong>el</strong>·lència, era un personatge meitat<br />
home, meitat cabra que pr<strong>en</strong>ia part <strong>en</strong> les orgies <strong>de</strong> les ninfes <strong>de</strong> les<br />
muntanyes. L’atribut que, més que cap altre, confereix a Pan <strong>el</strong> seu<br />
aspecte <strong>de</strong> pastor és <strong>la</strong> siringa. Ovidi explica l’oríg<strong>en</strong> d’aquest instrum<strong>en</strong>t<br />
al Primer Llibre <strong>de</strong> les Metamorfosis: Pan s’<strong>en</strong>amora d’una<br />
nàia<strong>de</strong> anom<strong>en</strong>ada Siringe i un dia com<strong>en</strong>ça a perseguir-<strong>la</strong>. El<strong>la</strong><br />
fuig fins que un riu li barra <strong>el</strong> pas i li impe<strong>de</strong>ix escapar <strong>de</strong> Pan. Quan<br />
aquest està apunt d’abraçar-<strong>la</strong>, <strong>el</strong><strong>la</strong> <strong>de</strong>mana a les ninfes que l’ajudin<br />
i queda convertida <strong>en</strong> una mata <strong>de</strong> canyes. Pan tal<strong>la</strong> les canyes <strong>de</strong><br />
forma <strong>de</strong>sigual i les uneix amb cera per fer una f<strong>la</strong>uta a qui dóna <strong>el</strong><br />
nom <strong>de</strong> <strong>la</strong> noia.<br />
Al segle XX, C<strong>la</strong>u<strong>de</strong> Debussy composaria una b<strong>el</strong><strong>la</strong> peça per a f<strong>la</strong>uta<br />
anom<strong>en</strong>ada Syrinx, inspirada <strong>en</strong> <strong>el</strong> personatge fem<strong>en</strong>í d<strong>el</strong> mite. Poc<br />
<strong>de</strong>sprés Arthur Honneger respon artísticam<strong>en</strong>t, i amb no poc humor,<br />
amb una altra peça per a f<strong>la</strong>uta inspirada <strong>en</strong> Pan: La danse <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> chèvre. L’evocació d<strong>el</strong> mite d’Ovidi <strong>en</strong>s pot ajudar a gaudir molt<br />
més <strong>de</strong> l’audició d’aquestes obres, que us recomanem <strong>en</strong> <strong>la</strong> versió<br />
d’Emmanu<strong>el</strong> Pahud (EMI) i Gis<strong>el</strong>a Mashayeki (RAP).<br />
LECTURES MUSICALS PER L’ESTIU<br />
LINDT, Lawr<strong>en</strong>ce: Así como su<strong>en</strong>a. Una historia insólita <strong>de</strong> <strong>la</strong> música<br />
clásica, Ma non Troppo, Barc<strong>el</strong>ona, 2001. Troballes, inv<strong>en</strong>ts, ocurrències,<br />
successos i g<strong>en</strong>ialitats que var<strong>en</strong> impulsar les grans fites <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
innovació musical.<br />
EIDAM, K<strong>la</strong>us: La verda<strong>de</strong>ra vida <strong>de</strong> Johann Sebastian Bach, Siglo Veintiuno,<br />
Madrid, 1999. Una nova biografia <strong>de</strong> J. S. Bach basant-se <strong>en</strong><br />
fets fins ara ignorats. S’<strong>en</strong>fronta amb gran s<strong>en</strong>tit crític als biògrafs<br />
consagrats i corregeix moltes lleg<strong>en</strong><strong>de</strong>s. K<strong>la</strong>us Eidam narra <strong>la</strong> vida<br />
<strong>de</strong> Bach amb gran passió, emprant un ll<strong>en</strong>guatge s<strong>en</strong>zill i amè.<br />
El <strong>de</strong>partam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> piano d<strong>el</strong> Conservatori <strong>de</strong> Música <strong>de</strong> Tarragona con-<br />
juntam<strong>en</strong>t amb <strong>la</strong> Diputació <strong>de</strong> Tarragona organitza <strong>la</strong> I Mostra <strong>de</strong> Jo-<br />
ves Pianistes, amb l’objectiu <strong>de</strong> donar <strong>la</strong> possibilitat als joves pianistes<br />
d’adquirir experiència <strong>en</strong> <strong>el</strong> camp d<strong>el</strong> concertisme i pot<strong>en</strong>ciar <strong>el</strong> con-<br />
tacte directe amb <strong>el</strong> públic fora d<strong>el</strong> marc <strong>de</strong> <strong>la</strong> pròpia esco<strong>la</strong>.<br />
Aquesta mostra està estructurada <strong>en</strong> quatre categories, <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s<br />
per l’edat d<strong>el</strong>s participants:<br />
Cat. A, fins a 10 anys; Cat. B, d’11 a 14; Cat. C, <strong>de</strong> 15 a 18; Cat. D, <strong>de</strong> 19<br />
a 25.<br />
Les proves <strong>de</strong> s<strong>el</strong>ecció van t<strong>en</strong>ir lloc <strong>el</strong> passat dia 8 <strong>de</strong> març amb <strong>la</strong> par-<br />
ticipació d’alumnes d’escoles d’arreu <strong>de</strong> <strong>la</strong> comarques <strong>de</strong> Tarragona,<br />
<strong>en</strong>tre <strong>el</strong>ls, quatre <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra esco<strong>la</strong>: Erney F<strong>el</strong>ipe Acosta Cruz, Alisson<br />
Da Silva Bu<strong>en</strong>o, Àlex Lombau Chiuta i Gerard Ortega Ballesteros. El jurat<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> Mostra va <strong>de</strong>cidir s<strong>el</strong>eccionar 16 pianistes d<strong>el</strong>s 33 participants i<br />
l’alumne Alisson Da Silva <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra esco<strong>la</strong> n’és un d’<strong>el</strong>ls. Com a premi,<br />
aquests s<strong>el</strong>eccionats realitz<strong>en</strong> difer<strong>en</strong>ts concerts a les nostres comar-<br />
Antoni Ros Magrané<br />
antonirosmagrane@hotmail.com<br />
ELS JOVES SALOUENCS CONTRA EL NOU FAETONT<br />
La mitologia grega <strong>en</strong>s pres<strong>en</strong>ta Faetont com <strong>el</strong> fill d’Hèlios i <strong>de</strong> Clím<strong>en</strong>e<br />
que va estar a punt <strong>de</strong> provocar <strong>la</strong> <strong>de</strong>strucció total d<strong>el</strong> nostre<br />
p<strong>la</strong>neta, <strong>en</strong> int<strong>en</strong>tar conduir <strong>el</strong> carro d<strong>el</strong> seu pare, <strong>el</strong> Sol, i <strong>de</strong>sviar-lo<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> seva ruta. Semb<strong>la</strong> que <strong>el</strong> déu suprem, Zeus, l’hagué <strong>de</strong> fulminar<br />
per po<strong>de</strong>r impedir <strong>el</strong> <strong>de</strong>sastre.<br />
Aquest suggeridor mite dóna títol a <strong>la</strong> nov<strong>el</strong>·<strong>la</strong> L’informe Phaeton,<br />
d<strong>el</strong> prolífic escriptor andorrà Albert Salvadó, editada per primer<br />
cop <strong>el</strong> mes <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> l’any 20<strong>07</strong> a Columna Edicions, dins <strong>la</strong><br />
seva Col·lecció Clàssica, amb <strong>el</strong> <strong>número</strong> 733.<br />
Així d’<strong>en</strong>trada, us estalviaré <strong>el</strong> com<strong>en</strong>tari a niv<strong>el</strong>l literari d’aquesta<br />
obra, <strong>la</strong> lectura <strong>de</strong> <strong>la</strong> qual tanmateix us recomano s<strong>en</strong>se cap m<strong>en</strong>a<br />
<strong>de</strong> reserva. L’autor, gairebé especialitzat <strong>en</strong> allò que hom ha <strong>de</strong>cidit<br />
anom<strong>en</strong>ar nov<strong>el</strong>·<strong>la</strong> històrica, <strong>en</strong>s sorprèn ara amb una fabulosa<br />
obra <strong>de</strong> ficció, basada no obstant <strong>en</strong> multitud <strong>de</strong> textos i mites<br />
antics, on <strong>en</strong>s convida a rep<strong>la</strong>ntejar-nos <strong>el</strong> passat més llunyà <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
humanitat i, <strong>en</strong> base a aquest passat, que int<strong>en</strong>tem modificar les<br />
crues perspectives d<strong>el</strong> nostre futur <strong>en</strong> aquest p<strong>la</strong>neta que s<strong>en</strong>yoregem<br />
<strong>en</strong> l’actualitat.<br />
És, doncs, un llibre d<strong>el</strong>s que diríem “amb missatge”. O, per tal <strong>de</strong> ser<br />
una mica més exacte, amb missatges. I, ves per on, m’he <strong>en</strong>caparrat<br />
a fer arribar aquests missatges a les noves g<strong>en</strong>eracions d<strong>el</strong> nostre<br />
poble, a tots vosaltres, joves <strong>de</strong> Salou.<br />
Possiblem<strong>en</strong>t us preguntareu perquè aquest home “madur” s’adreça<br />
avui a vosaltres i rec<strong>la</strong>ma tan sorollosam<strong>en</strong>t i amb tanta insistència<br />
<strong>la</strong> vostra at<strong>en</strong>ció. La resposta és b<strong>en</strong> c<strong>la</strong>ra. El futur us pertany i, justam<strong>en</strong>t<br />
per això, a vosaltres us hauria <strong>de</strong> tocar <strong>de</strong>cidir com ha <strong>de</strong> ser<br />
aquest, ara per ara, més que incert es<strong>de</strong>v<strong>en</strong>idor. Tot i que, tal com<br />
diu <strong>el</strong> mateix Albert Salvadó <strong>en</strong> <strong>el</strong> llibre que avui us com<strong>en</strong>to, <strong>la</strong> jov<strong>en</strong>tut<br />
és una ma<strong>la</strong>ltia que es cura amb <strong>el</strong> temps, no hem d’oblidar<br />
que –tornant a parafrasejar l’autor- <strong>el</strong> futur és <strong>el</strong> n<strong>en</strong> d<strong>el</strong> pres<strong>en</strong>t<br />
i, com a tal, cal preparar-lo. I aquesta preparació, aquesta feixuga<br />
tasca d’anar creant un futur difer<strong>en</strong>t d’aqu<strong>el</strong>l <strong>en</strong> <strong>el</strong> qual semblem<br />
estar abocats s<strong>en</strong>se remei, aquesta nova revolució que cal fer <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> l’interior <strong>de</strong> cadascun <strong>de</strong> nosaltres cap a l’exterior, us pertoca<br />
<strong>en</strong> gran mesura a vosaltres, perquè tan sols vosaltres constituireu<br />
aquest es<strong>de</strong>v<strong>en</strong>idor i, per tant, n’haureu també <strong>de</strong> ser <strong>el</strong>s artífexs.<br />
El psicòleg nord-americà Burrhus Fre<strong>de</strong>ric Skinner, citat a l’obra que<br />
us com<strong>en</strong>to, sosté que l’èxit d’una cultura <strong>de</strong>pèn d<strong>el</strong> seu comportam<strong>en</strong>t<br />
respecte al futur i que les cultures <strong>en</strong>certa<strong>de</strong>s són les que<br />
van saber inculcar als homes <strong>la</strong> voluntat <strong>de</strong> fer-se càrrec d<strong>el</strong> seu<br />
futur. La nostra cultura, immersa avui <strong>en</strong> una globalització que pa-<br />
radoxalm<strong>en</strong>t <strong>en</strong>s dispersa, no és que no tingui un comportam<strong>en</strong>t<br />
<strong>de</strong>terminat respecte al futur. S<strong>en</strong>zil<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t l’ignora.<br />
En aquesta vida –segueix di<strong>en</strong>t-nos <strong>en</strong> Salvadó- tothom té un rol a<br />
complir, perquè cadascun <strong>de</strong> nosaltres forma part d’un Tot global i<br />
absolut. Perduda ja tota <strong>la</strong> meva confiança <strong>en</strong> les g<strong>en</strong>eracions que<br />
avui <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volup<strong>en</strong> <strong>el</strong> rol <strong>de</strong> <strong>de</strong>cidir, <strong>de</strong> pr<strong>en</strong>dre les <strong>de</strong>cisions importants,<br />
que afect<strong>en</strong> tant <strong>la</strong> nostra societat com l’embolcall físic<br />
on aquesta respira i viu, no em queda sinó ap<strong>el</strong>·<strong>la</strong>r a <strong>la</strong> vostra interv<strong>en</strong>ció.<br />
Aquest excés d’<strong>en</strong>ergies, propi <strong>de</strong> <strong>la</strong> vostra edat, cal que<br />
sigui canalitzat <strong>de</strong> forma immediata cap al repte inexcusable <strong>de</strong><br />
construir un nou futur, un futur difer<strong>en</strong>t, un es<strong>de</strong>v<strong>en</strong>idor que doni<br />
continuïtat a <strong>la</strong> Vida <strong>en</strong> aquest p<strong>la</strong>neta i que allunyi alhora <strong>la</strong> nostra<br />
espècie <strong>de</strong> <strong>la</strong> violència que <strong>la</strong> caracteritza. Només cal <strong>el</strong>iminar<br />
l’ambició i <strong>la</strong> cobdícia <strong>de</strong> l’equació <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida social i acabarem amb<br />
<strong>el</strong> noranta per c<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>la</strong> violència, <strong>en</strong>s indica l’autor. I afirma, <strong>en</strong> un<br />
altre d<strong>el</strong>s seus missatges: Si respecto <strong>la</strong> vida, visc <strong>en</strong> harmonia amb<br />
l’univers; si respecto <strong>la</strong> vida, acabaré amb <strong>la</strong> violència.<br />
Què me’n dieu? Defugireu <strong>la</strong> vostra responsabilitat com ja han anat<br />
f<strong>en</strong>t totes les g<strong>en</strong>eracions que us han precedit? Continuareu amagant<br />
<strong>el</strong> cap sota l’a<strong>la</strong> o <strong>el</strong> <strong>de</strong>ixareu b<strong>en</strong> <strong>en</strong>terrat a <strong>la</strong> sorra per no haver<br />
<strong>de</strong> veure què està passant realm<strong>en</strong>t? En t<strong>en</strong>iu l’última parau<strong>la</strong> i<br />
jo us dic que hi confio pl<strong>en</strong>am<strong>en</strong>t, perquè vosaltres sou ja ara i avui<br />
<strong>el</strong> nostre futur!!!<br />
* Música recomanada: Phaedra <strong>de</strong> Tangerine Dream (1974)<br />
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 21
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 22<br />
TENDÈNCIES<br />
EN FORMA A CASA<br />
Anna Pastor annapastor.cherta@gmail.com<br />
terepeuta i massatgista<br />
Les investigacions mèdiques <strong>de</strong>mostr<strong>en</strong> que <strong>la</strong> bona salut <strong>de</strong>pèn,<br />
per una banda, d’una bona alim<strong>en</strong>tació i per altra banda <strong>de</strong> l’ exercici<br />
físic que fem cada dia . També hi ha altres aspectes que pertany<strong>en</strong><br />
a <strong>la</strong> salut emocional i m<strong>en</strong>tal.<br />
La millor manera <strong>de</strong> prev<strong>en</strong>ir les ma<strong>la</strong>lties o molèsties causa<strong>de</strong>s<br />
per <strong>la</strong> inactivitat pròpia <strong>de</strong> <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong> les feines d’ avui dia és<br />
moure’s.<br />
Des <strong>de</strong> <strong>la</strong> Regidoria <strong>de</strong> B<strong>en</strong>estar Social i Salut s’ ha promogut aquesta<br />
i<strong>de</strong>a d’anar a caminar. T<strong>en</strong>im <strong>el</strong> gimnàs prop <strong>de</strong> casa , qui més i<br />
qui m<strong>en</strong>ys té bicicleta i <strong>el</strong>s millors fan esport regu<strong>la</strong>rm<strong>en</strong>t. Però tot<br />
i les iniciatives i le millores i <strong>el</strong>s recursos <strong>en</strong>cara hi ha moltes persones<br />
que no movilitz<strong>en</strong> <strong>el</strong> seu cos, per mandra, manca <strong>de</strong> temps o<br />
poca disponibilitat.<br />
El resultat és que sacumu<strong>la</strong> t<strong>en</strong>sió física, emocional i corporal i per<strong>de</strong>m<br />
dinamisme i <strong>en</strong>ergía.<br />
Si t<strong>en</strong>iu un grapat <strong>de</strong> pretextes per no fer exercici fora <strong>de</strong> casa cada<br />
vegada <strong>en</strong> t<strong>en</strong>iu m<strong>en</strong>ys per no fer-lo dins les vostres cases. Valgui<br />
l’ expemple <strong>de</strong> Wii sport i <strong>en</strong>cara millor Wii fit.<br />
Però si no disposem <strong>de</strong> tanta tecnologia t<strong>en</strong>im l’opció d’un antilliscant<br />
, una catifa i algun estri més que t<strong>en</strong>im per casa per fer estiram<strong>en</strong>ts.<br />
I aquí van alguns d<strong>el</strong> motius per com<strong>en</strong>çar a fer-los.<br />
1. No són competitius ; ni amb un mateix ni amb <strong>la</strong> resta <strong>de</strong> companys<br />
2. Es po<strong>de</strong>n practicar a qualsevol “racó” <strong>de</strong> casa i <strong>en</strong> qualsevol mom<strong>en</strong>t.<br />
3. Son extremadam<strong>en</strong>t r<strong>el</strong>axants, <strong>en</strong>s aport<strong>en</strong> calma i <strong>en</strong>sa aju<strong>de</strong>n<br />
a conciliar <strong>el</strong> son.<br />
4. Alliber<strong>en</strong> t<strong>en</strong>sió muscu<strong>la</strong>r , evit<strong>en</strong> lesions i r<strong>el</strong>ax<strong>en</strong> <strong>el</strong> cos.<br />
5. Per <strong>la</strong> seva s<strong>en</strong>zillesa <strong>en</strong>s permet<strong>en</strong> pr<strong>en</strong>dre consci<strong>en</strong>cia d<strong>el</strong> nostre<br />
cos i les seves limitacions: conciència corporal . Poc a poc i amb<br />
pràctica aconseguim alliberar feixos muscu<strong>la</strong>rs i articu<strong>la</strong>cions.<br />
6. Cadascú marca <strong>el</strong> seu ritme i gradu<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t aconsegueixes <strong>la</strong> flexibilitat<br />
necessària.<br />
7. Evita <strong>el</strong> control <strong>de</strong> <strong>la</strong> m<strong>en</strong>t sobre <strong>el</strong> cos. Aconseguim que <strong>el</strong> cos es<br />
mogui p<strong>el</strong> seu propi interés i no per competir amb l’ ego.<br />
El ll<strong>en</strong>guatge<br />
d<strong>el</strong>s polítics<br />
Xavier Fähndrich xfahndrich@mintsmind.com<br />
És conegut <strong>el</strong> soroll estructural que impregna <strong>la</strong> nostra societat<br />
que diu que existeix un fossar <strong>en</strong>tre <strong>el</strong>s repres<strong>en</strong>tants polítics i <strong>el</strong>s<br />
ciutadans. No <strong>en</strong>trarem a analitzar les raons profun<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>sconfiança<br />
i <strong>de</strong> <strong>la</strong> manca <strong>de</strong> connexió <strong>en</strong>tre polítics i <strong>el</strong>ectors. Només<br />
com<strong>en</strong>tarem <strong>el</strong> que sempre apareix quan un grup <strong>de</strong> persones<br />
interessa<strong>de</strong>s <strong>en</strong> <strong>la</strong> comunicació i <strong>la</strong> política reflexion<strong>en</strong> sobre <strong>el</strong><br />
discurs polític, com <strong>el</strong> Taller d’Oratòria Política d<strong>el</strong> Màster <strong>de</strong> Màrqueting<br />
Polític <strong>de</strong> l’ICPS.<br />
Una <strong>de</strong> les conclusions és que <strong>la</strong> causa d<strong>el</strong> gap polític és que molts<br />
polítics utilitz<strong>en</strong> un ll<strong>en</strong>guatge incompr<strong>en</strong>sible per a <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> ciutadania. És un registre compartit amb <strong>la</strong> resta <strong>de</strong> membres <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse política, <strong>el</strong> món d<strong>el</strong> periodisme, d<strong>el</strong> teixit associatiu i d<strong>el</strong>s<br />
lí<strong>de</strong>rs d’opinió, però que no connecta amb <strong>la</strong> resta <strong>de</strong> <strong>la</strong> ciutadania.<br />
La falta <strong>de</strong> preparació (o <strong>la</strong> preparació <strong>de</strong>fici<strong>en</strong>t) <strong>de</strong> <strong>la</strong> comunicació<br />
verbal <strong>en</strong> política <strong>en</strong>s porta a <strong>la</strong> improvisació. Això afecta <strong>la</strong> c<strong>la</strong>redat<br />
d<strong>el</strong> missatge <strong>de</strong>s d<strong>el</strong> punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong> l’emissor i a <strong>la</strong> compr<strong>en</strong>sió<br />
immediata per part d<strong>el</strong> receptor. És freqü<strong>en</strong>t s<strong>en</strong>tir <strong>de</strong>c<strong>la</strong>racions o<br />
ro<strong>de</strong>s <strong>de</strong> premsa <strong>de</strong> repres<strong>en</strong>tants polítics que utilitz<strong>en</strong> paraules i<br />
expressions d<strong>el</strong> tot <strong>de</strong>sconegu<strong>de</strong>s o molt fàcilm<strong>en</strong>t mal interpretables<br />
per part <strong>de</strong> <strong>la</strong> imm<strong>en</strong>sa majoria d<strong>el</strong>s ciutadans-<strong>el</strong>ectors.<br />
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 23<br />
UNA MICA DE TOT<br />
L’esforç a ac<strong>la</strong>rir, simplificar i tangibilitzar <strong>el</strong> missatge polític durant<br />
<strong>el</strong>s perío<strong>de</strong>s <strong>el</strong>ectorals, <strong>de</strong>sapareix molt freqü<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t durant <strong>la</strong><br />
resta <strong>de</strong> l’activitat política. Es comunica a <strong>la</strong> ciutadania com si es<br />
parlés a col·legues <strong>de</strong> feina o a experts.<br />
No fa gaire, <strong>en</strong> una conferència <strong>de</strong> premsa, <strong>el</strong> cons<strong>el</strong>ler <strong>de</strong> Medi<br />
Ambi<strong>en</strong>t, Francesc Baltasar, explicava que volia fer un transvasam<strong>en</strong>t<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> zona CAT a <strong>la</strong> zona ATLL. Com si tothom sabés que<br />
CAT significa Consorci d’Aigües <strong>de</strong> Tarragona i que ATLL equival a<br />
Aigües d<strong>el</strong> Ter-Llobregat… Els exemples com aquest són, <strong>de</strong>sgraciadam<strong>en</strong>t,<br />
molt abundants. Hi ha butlletins municipals <strong>en</strong> què<br />
parl<strong>en</strong> <strong>de</strong> PERIs, PIRMIs, POUMs, PUOSCs i AREs, etc. s<strong>en</strong>se donar<br />
més explicacions, com si aquest ll<strong>en</strong>guatge tècnico administratiu<br />
fos comú a qualsevol lector.<br />
El fet no consisteix a tractar <strong>la</strong> g<strong>en</strong>t com si fossin uns ignorants. Es<br />
tracta <strong>de</strong> t<strong>en</strong>ir c<strong>la</strong>r que no tothom té un coneixem<strong>en</strong>t aprofundit<br />
d’un tema i que tothom té dret a rebre informació útil per po<strong>de</strong>r<br />
formar-se una opinió i po<strong>de</strong>r participar <strong>en</strong> <strong>el</strong> fet públic <strong>en</strong> igualtat<br />
<strong>de</strong> condicions. Es tracta d’apropar <strong>el</strong> missatge <strong>en</strong> termes acceptables<br />
per al receptor i no (només) per a l’emissor. És una feina d<strong>el</strong>s<br />
polítics, però també d<strong>el</strong>s seus assessors i també d<strong>el</strong>s tècnics.
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 24<br />
RECULLS D’OPINIÓ<br />
Historia <strong>de</strong> un ap<strong>el</strong>lido.<br />
De Mataró a Salou<br />
Manu<strong>el</strong> Fascie · manu<strong>el</strong>.fascie@speedy.com.ar<br />
José Jorba Bacarisas era natural d<strong>el</strong> pueblo <strong>de</strong> Mataró, pert<strong>en</strong>eci<strong>en</strong>te<br />
a <strong>la</strong> provincia <strong>de</strong> Barc<strong>el</strong>ona. Su nacimi<strong>en</strong>to acaeció cerca <strong>de</strong> 1850<br />
por lógica <strong>de</strong>ducción, pues <strong>en</strong> <strong>la</strong> familia no exist<strong>en</strong> datos exactos<br />
<strong>de</strong> esa fecha.<br />
Lo cierto es que sabemos, por r<strong>el</strong>atos <strong>de</strong> mayores, que este catalán<br />
se sintió tocado <strong>en</strong> su amor propio por un injusto reparto <strong>de</strong> su<br />
her<strong>en</strong>cia. En aqu<strong>el</strong><strong>la</strong> oportunidad se aplicó <strong>la</strong> ley d<strong>el</strong> mayorazgo, lo<br />
que provocó su reb<strong>el</strong>día y lo llevó a abandonar a los suyos.<br />
Llegado a Ba<strong>en</strong>a <strong>en</strong> <strong>la</strong> provincia <strong>de</strong> Córdoba, transformó <strong>la</strong> b <strong>de</strong> su<br />
ap<strong>el</strong>lido por una uve para cambiar su ap<strong>el</strong>lido.<br />
Fue viajante <strong>de</strong> pañería y se casó con Doña Brígida Paris Espejo,<br />
natural d<strong>el</strong> pueblo <strong>de</strong> Cabra. Tuvieron cuatro hijos l<strong>la</strong>mados Ir<strong>en</strong>e,<br />
Emilio, Antonio y María.<br />
José, más ad<strong>el</strong>ante, fue empleado <strong>en</strong> <strong>el</strong> Ministerio <strong>de</strong> Obras Públicas<br />
y se estableció <strong>en</strong> Hu<strong>el</strong>va, don<strong>de</strong> murió más tar<strong>de</strong>.<br />
Su hijo Antonio se casó con Doña Manu<strong>el</strong>a Herrera Rodríguez,<br />
trabajando <strong>en</strong> repostería <strong>en</strong> establecimi<strong>en</strong>tos <strong>de</strong> Hu<strong>el</strong>va y luego<br />
instaló una nueva por su cu<strong>en</strong>ta <strong>en</strong> Nerva. Como los inicios no fueron<br />
bu<strong>en</strong>os, con <strong>la</strong> ayuda económica <strong>de</strong> un tío, <strong>en</strong> 1905 se tras<strong>la</strong>dó<br />
nuevam<strong>en</strong>te a Hu<strong>el</strong>va para fundar <strong>en</strong> <strong>el</strong> Nº 9 <strong>de</strong> <strong>la</strong> calle Joaquín<br />
Costa <strong>la</strong> Confitería La Victoria <strong>en</strong> <strong>la</strong> que trabajó <strong>el</strong> resto <strong>de</strong> su vida.<br />
En sus <strong>de</strong>p<strong>en</strong><strong>de</strong>ncias interiores nacieron los cuatro hijos d<strong>el</strong> matrimonio<br />
Jorva-Herrera: José, Eloísa, Emilio y Merce<strong>de</strong>s.<br />
La fama d<strong>el</strong> establecimi<strong>en</strong>to fue creci<strong>en</strong>do y uno <strong>de</strong> sus asiduos<br />
concurr<strong>en</strong>tes era <strong>el</strong> poeta Juan Ramón Jiménez. Preparaban banquetes<br />
para artistas, políticos y ev<strong>en</strong>tos don<strong>de</strong> estuvieron pres<strong>en</strong>tes<br />
<strong>el</strong> G<strong>en</strong>eral Francisco Franco y <strong>el</strong> <strong>en</strong>tonces Príncipe Juan Carlos I.<br />
A medida que los hijos crecían fueron sumándose al obrador y<br />
apr<strong>en</strong>di<strong>en</strong>do <strong>el</strong> oficio <strong>de</strong> past<strong>el</strong>ero. José, <strong>el</strong> primogénito, se casó <strong>en</strong><br />
1936 con Doña Carm<strong>en</strong> Pérez Ramos. De este matrimonio nacieron:<br />
Ana María, Antonia (que es mi esposa) y José Luis.<br />
Doña Ana Pérez Ramos –hermana <strong>de</strong> Carm<strong>en</strong>- actuaba por esos<br />
tiempos <strong>en</strong> Bu<strong>en</strong>os Aires con <strong>el</strong> nombre artístico <strong>de</strong> Ana María <strong>de</strong><br />
los Reyes. Había llegado a <strong>la</strong> Arg<strong>en</strong>tina integrando <strong>la</strong> compañía <strong>de</strong><br />
De inmigrantes y emigrantes<br />
Migu<strong>el</strong> <strong>de</strong> Molina con qui<strong>en</strong> <strong>de</strong>butó <strong>el</strong> 1942 <strong>en</strong> <strong>el</strong> Teatro Cómico,<br />
para <strong>de</strong>spués ser contratada individualm<strong>en</strong>te <strong>en</strong> programas radiales<br />
y teatrales.<br />
Esta circunstancia hizo que <strong>la</strong> familia Jorva Pérez <strong>de</strong>cidiera tras<strong>la</strong>darse<br />
a Bu<strong>en</strong>os Aires don<strong>de</strong> llegaron <strong>en</strong> octubre <strong>de</strong> 1949 <strong>en</strong> <strong>el</strong><br />
vapor Cabo <strong>de</strong> Bu<strong>en</strong>a Esperanza y don<strong>de</strong> al fin terminaron radicándose.<br />
Antonia y yo nos casamos <strong>en</strong> mayo <strong>de</strong> 1962 y a nuestro hogar llegaron<br />
cuatro hijos: Adriana d<strong>el</strong> Carm<strong>en</strong>, Gustavo Manu<strong>el</strong>, Carolina<br />
Margarita y Santiago José. Mi esposa les dio a <strong>el</strong>los <strong>de</strong>s<strong>de</strong> niños <strong>la</strong><br />
doble nacionalidad arg<strong>en</strong>tino-españo<strong>la</strong>. Es así que Santiago cuando<br />
se casó <strong>en</strong> <strong>el</strong> año 2000 ya t<strong>en</strong>ía p<strong>en</strong>sado viajar a España con su<br />
jov<strong>en</strong> esposa Pau<strong>la</strong> Sosa Alonso para radicarse allí. Y primeram<strong>en</strong>te<br />
se establecieron un año <strong>en</strong> Mallorca, luego otro año <strong>en</strong> Hu<strong>el</strong>va, y<br />
finalm<strong>en</strong>te llegaron a Salou don<strong>de</strong> se radicaron hasta <strong>el</strong> pres<strong>en</strong>te y<br />
don<strong>de</strong> nació Giuliana, mi primera nieta españo<strong>la</strong> y cata<strong>la</strong>na.<br />
Mi otro hijo varón, Gustavo, <strong>de</strong>cidió viajar <strong>en</strong> 2005 a Salou al <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tro<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> familia <strong>de</strong> su hermano, también para radicarse, y <strong>en</strong><br />
don<strong>de</strong> vive con su esposa St<strong>el</strong><strong>la</strong> Paternay Ruiz Huidobro y sus hijos<br />
Flor<strong>en</strong>cia y Facundo .<br />
De esta manera <strong>la</strong> 5a y 6a g<strong>en</strong>eración <strong>de</strong> aqu<strong>el</strong> José Jorba Bacarisas,<br />
que se marchó <strong>de</strong>spechado <strong>de</strong> su Cataluña natal, han vu<strong>el</strong>to a <strong>la</strong><br />
misma tierra. Quizá los padres <strong>de</strong> José hayan s<strong>en</strong>tido al ver partir a<br />
su hijo <strong>la</strong> misma p<strong>en</strong>a que puedo s<strong>en</strong>tir yo ahora, a pesar <strong>de</strong> que <strong>el</strong><br />
ad<strong>el</strong>anto <strong>de</strong> <strong>la</strong>s comunicaciones han morigerado notablem<strong>en</strong>te <strong>la</strong><br />
“morriña” por <strong>la</strong>s distancias.<br />
Y a<strong>de</strong>más, los que aquí estamos, sabemos positivam<strong>en</strong>te que se<br />
hal<strong>la</strong>n realm<strong>en</strong>te bi<strong>en</strong> económicam<strong>en</strong>te y sab<strong>en</strong> apreciar con optimismo<br />
a <strong>la</strong> sociedad que los acogió.<br />
Y como siempre me gusta adornar <strong>la</strong> vida con una cop<strong>la</strong>, recuerdo<br />
dos versos <strong>de</strong> una canción c<strong>en</strong>troamericana:<br />
“La vida te da sorpresas,<br />
sorpresas te da <strong>la</strong> vida…”
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 26<br />
Edifici Pa<strong>la</strong>s Salou<br />
Barc<strong>el</strong>ona 46-48 SALOU<br />
T<strong>el</strong>. 977 380 967<br />
GELAT DE MADUIXA ?<br />
PREGUNTEU-LI ALS NENS !!!<br />
RAQUEL VILAPLANA<br />
CAP DE PRODUCCIÓ, GELATERIES “LA IBENSE”<br />
A l’edició passada, Eduardo i jo us parlàvem <strong>de</strong> les maduixes i algunes<br />
i<strong>de</strong>es per a cuinar o <strong>el</strong>aborar aquesta d<strong>el</strong>iciosa fruita. Però <strong>la</strong><br />
veritat, és que qui pot par<strong>la</strong>r-vos realm<strong>en</strong>t <strong>de</strong> les maduixes aquest<br />
any són <strong>el</strong>s gairebé 900 n<strong>en</strong>s <strong>de</strong> Salou i voltants, que han passat<br />
per l’obrador <strong>de</strong> <strong>la</strong> LA IBENSE i han <strong>de</strong>gustat un g<strong>el</strong>at d’artesà <strong>de</strong><br />
maduixes naturals. Alumnes d<strong>el</strong> CEIP EUROPA; CEIP SANTA MARIA ,<br />
DOFÍ MÀGIC , ESCOLA PRESENTACIÓ DE REUS i LLAR D’INFANTS LA<br />
BALENA BLAVA)<br />
Cada any LA IBENSE brinda l’oportunitat, <strong>en</strong> forma d’hom<strong>en</strong>atge<br />
als cli<strong>en</strong>ts mes petits, <strong>la</strong> possibilitat <strong>de</strong> visitar <strong>la</strong> fàbrica d<strong>el</strong>s g<strong>el</strong>ats,<br />
es a dir, l’obrador. No és un simple recorregut sobre <strong>la</strong> fabricació<br />
únicam<strong>en</strong>t sinó que tractem <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> fabricació d’un g<strong>el</strong>at fins a<br />
<strong>la</strong> importància d<strong>el</strong>s valors nutricionals d’un g<strong>el</strong>at d’artesà, que és<br />
molt més important que un caprici d’estiu.<br />
L’Estudi Nutricional d<strong>el</strong>s G<strong>el</strong>ats, <strong>el</strong>aborat <strong>el</strong> 2001 p<strong>el</strong> Departam<strong>en</strong>t<br />
<strong>de</strong> Nutrició i Bromatologia <strong>de</strong> <strong>la</strong> Universitat <strong>de</strong> Barc<strong>el</strong>ona, va tr<strong>en</strong>car<br />
amb <strong>la</strong> i<strong>de</strong>a tradicional que situava als g<strong>el</strong>ats <strong>en</strong> <strong>la</strong> categoria<br />
<strong>de</strong> l<strong>la</strong>minadura per als més petits <strong>de</strong> <strong>la</strong> casa. En l’estudi es <strong>de</strong>staca<br />
que <strong>el</strong> valor nutricional d<strong>el</strong>s g<strong>el</strong>ats és “directam<strong>en</strong>t proporcional a<br />
<strong>la</strong> proporció <strong>de</strong> llet que continguin”. Així, <strong>el</strong>s g<strong>el</strong>ats “<strong>de</strong> base làctia”<br />
(<strong>el</strong>aborats amb llet, llet <strong>de</strong>snatada o crema) són un alim<strong>en</strong>t indicat<br />
per a totes les edats especialm<strong>en</strong>t per als mes petits i que aporta<br />
calci i proteïnes d’<strong>el</strong>evada qualitat nutricional.<br />
D’altra banda, posem l’acc<strong>en</strong>t també a <strong>la</strong> importància d’educar <strong>el</strong><br />
pa<strong>la</strong>dar als nostres joves, és important que <strong>el</strong>s n<strong>en</strong>s prescin<strong>de</strong>ixin<br />
d<strong>el</strong>s sabors artificials als quals estan massa habituats, perquè puguin<br />
distingir <strong>en</strong>tre <strong>el</strong> sabor natural i <strong>el</strong> sabor artificial. Ma<strong>la</strong>uradam<strong>en</strong>t,<br />
<strong>el</strong>s pa<strong>la</strong>dars d<strong>el</strong>s n<strong>en</strong>s com<strong>en</strong>c<strong>en</strong> a estar una mica confusos a<br />
causa <strong>de</strong> l’alim<strong>en</strong>tació rebuda.<br />
Des <strong>de</strong> LA IBENSE seguirem f<strong>en</strong>t poble ja sigui donant l’oportunitat<br />
a tots <strong>el</strong>s joves <strong>de</strong> visitar l’obrador i conèixer <strong>el</strong> g<strong>el</strong>at <strong>de</strong>s d<strong>el</strong> principi<br />
fins al final, així com rega<strong>la</strong>nt a totes les escoles <strong>de</strong> Salou , mes <strong>de</strong><br />
3000 g<strong>el</strong>ats <strong>de</strong> g<strong>el</strong> perquè <strong>el</strong>s joves puguin gaudir <strong>la</strong> seva festa <strong>de</strong><br />
fi <strong>de</strong> curs .<br />
Des <strong>de</strong> LA IBENSE, i jo personalm<strong>en</strong>t que he estat amb tots <strong>el</strong>ls, <strong>el</strong>s donem mil<br />
gràcies per aquests bons mom<strong>en</strong>ts que hem passat junts i per estar un any mes<br />
amb tots nosaltres.<br />
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 27<br />
CUINA JOVE
SALOUMGZ · núm.5 núm.7 · pàg.18 pàg. 28<br />
RECULLS D’OPINIÓ<br />
Què escoltem?<br />
Recomanacions musicals<br />
V<strong>la</strong>dimir Lozano v<strong>la</strong>dimirlozano@gmail.com<br />
Crític musical<br />
JACK JOHNSON<br />
brushfire fairytales (2001)<br />
Després d’escoltar aquests<br />
fairytales és fàcil imaginarse<br />
a Jack Johnson amb <strong>la</strong><br />
seva guitarra, cai<strong>en</strong>t <strong>el</strong> sol,<br />
<strong>en</strong> alguna p<strong>la</strong>tja <strong>de</strong> California.<br />
Natiu <strong>de</strong> Hawaii i surfista<br />
professional, va iniciar <strong>la</strong> seva<br />
carrera musical <strong>de</strong>sprés d’una<br />
caiguda a Pip<strong>el</strong>ine, una <strong>de</strong> les<br />
p<strong>la</strong>tjes surferes més mítiques<br />
d<strong>el</strong> món. Les seves primeres grabacions servi<strong>en</strong> per a musicar les<br />
p<strong>el</strong>·lícules on <strong>el</strong>l apareixia, fins que va <strong>de</strong>cidir-se a grabar aquest àlbum<br />
<strong>de</strong> guitarra acústica rasgada, s<strong>en</strong>cill, dolç i simpàtic; i<strong>de</strong>al per<br />
a acompanyar un dia d’estiu.<br />
BLACK MOUNTAIN<br />
b<strong>la</strong>ck mountain (2004)<br />
fem<strong>en</strong>ina, amb les guitarres brutes i <strong>la</strong> <strong>de</strong>nsitat <strong>en</strong> <strong>la</strong> bateria. Aquí<br />
es recre<strong>en</strong> <strong>el</strong>s inicis d<strong>el</strong>s heavy, <strong>la</strong> V<strong>el</strong>vet Un<strong>de</strong>rground i una dosis<br />
sufici<strong>en</strong>t <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>rnitat per a arribar al públic indie.<br />
Cana<strong>de</strong>ncs d’estètica hippie<br />
que beu<strong>en</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> inspiració<br />
d<strong>el</strong>s 70 per a canalitzar<br />
l’agressivitat <strong>en</strong> les seves<br />
cançons. Aquest és <strong>el</strong> primer<br />
àlbum d<strong>el</strong>s dos que han publicat<br />
i <strong>el</strong> més <strong>de</strong>stacable, més<br />
d’arr<strong>el</strong>, fresc e impulsiu que <strong>el</strong><br />
segon “In the Future” (2008).<br />
Combin<strong>en</strong> <strong>la</strong> veu masculina i<br />
SHARON JONES & THE DAP-KINGS<br />
100 days, 100 nights (20<strong>07</strong>)<br />
La portada pretèrita i <strong>el</strong> que<br />
és contingut <strong>en</strong> aquest disc<br />
es podria fer passar com un<br />
producte <strong>de</strong> club d<strong>el</strong>s anys<br />
60. No és així, però sona així.<br />
Funk i soul <strong>de</strong>scong<strong>el</strong>at i pres<strong>en</strong>tat<br />
amb <strong>el</strong> sò autèntic que<br />
dota <strong>de</strong> vitalitat al gènere,<br />
gràcies a The Dap-Kings, una<br />
màquina que fabrica música<br />
reproduint <strong>el</strong>s recursos estilístics heretats <strong>de</strong> l’època. Però tot i això,<br />
<strong>el</strong> protagonisme és merescut per a <strong>la</strong> prodigiosa veu <strong>de</strong> Sharon Jones.<br />
DAKOTA SUITE<br />
this river only brings posion (2003)<br />
Dakota suite es un combo<br />
que gira al voltant <strong>de</strong> <strong>la</strong> figura<br />
<strong>de</strong> Chris Hooson, acompanyat<br />
<strong>en</strong> aquest treball d’artistes<br />
<strong>de</strong> luxe com <strong>el</strong>s ex American<br />
Music Club, Bruce Kaphan i<br />
Tim Mooney. La suavitat <strong>en</strong><br />
l’<strong>en</strong>trada d<strong>el</strong> primer tema es<br />
perpetua durant tot <strong>el</strong> disc,<br />
<strong>de</strong> tò <strong>de</strong>pressiu i d<strong>el</strong>icat. La<br />
calma farà que s’autri <strong>el</strong> temps per a escoltar <strong>la</strong> seva música, s<strong>en</strong>se<br />
pressa, acariciant l’oïda.<br />
New York, New York<br />
Emimon Viatges Salou· emimon@p<strong>la</strong>ntour.es<br />
La ciudad más famosa d<strong>el</strong> mundo, <strong>la</strong> más diversa étnicam<strong>en</strong>te y <strong>la</strong><br />
más mitificada probablem<strong>en</strong>te sea Nueva York. Es una ciudad que<br />
atrae no sólo a los turistas seducidos por los neones <strong>de</strong> Times Square,<br />
<strong>el</strong> edificio Chrysler, o realizando un peregrinaje al so<strong>la</strong>r <strong>de</strong> <strong>la</strong>s<br />
Torres gem<strong>el</strong>as, sino también a qui<strong>en</strong>es ansían una vida mejor. Los<br />
americanos emigran <strong>de</strong> otros estados aprovechando <strong>la</strong>s oportunida<strong>de</strong>s<br />
profesionales que sólo Nueva York pue<strong>de</strong> ofrecerles o para<br />
vivir sin conv<strong>en</strong>cionalismos.<br />
Para aqu<strong>el</strong>los que llegan <strong>de</strong> aún más lejos, Nueva York pue<strong>de</strong> significar<br />
<strong>la</strong> posibilidad <strong>de</strong> mejorar su situación para sí mismos y sus familias.<br />
Des<strong>de</strong> sus inicios, <strong>la</strong>s oleadas <strong>de</strong> inmigrantes han convertido<br />
a Nueva York <strong>en</strong> una ciudad étnicam<strong>en</strong>te diversa. Reci<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te,<br />
portorriqueños, chinos, indios y otros muchos han seguido los pasos<br />
<strong>de</strong> los ci<strong>en</strong>tos <strong>de</strong> miles <strong>de</strong> europeos que llegaron a finales d<strong>el</strong><br />
siglo pasado, <strong>en</strong>riqueci<strong>en</strong>do así <strong>el</strong> patrimonio étnico <strong>de</strong> <strong>la</strong> ciudad.<br />
Nueva York no sólo transforma <strong>la</strong> vida <strong>de</strong> los que viv<strong>en</strong> <strong>en</strong> <strong>el</strong><strong>la</strong>; también<br />
se transforma a sí misma. Los <strong>de</strong>c<strong>en</strong>ios <strong>de</strong> 1980 y 1990 vivieron<br />
un boom <strong>en</strong> <strong>la</strong> construcción <strong>de</strong> oficinas a <strong>la</strong> vez que, con p<strong>la</strong>nes<br />
urbanísticos concretos, se logró reg<strong>en</strong>erar barrios como Soho,<br />
TriBeCa, Ch<strong>el</strong>sea y Times Square. Por ahora <strong>el</strong> distrito financiero se<br />
recupera con firmeza <strong>de</strong> los daños d<strong>el</strong> 11 <strong>de</strong> septiembre.<br />
Las posibilida<strong>de</strong>s <strong>en</strong> <strong>el</strong><strong>la</strong> son infinitas, por lo que <strong>de</strong>sesperados por<br />
<strong>la</strong>s compras, amantes al arte, familias, adoradores <strong>de</strong> <strong>la</strong> gastronomía,<br />
fanáticos <strong>de</strong> los <strong>de</strong>portes y por que no otros muchos con inquietu<strong>de</strong>s<br />
inconfesables, podrán satisfacer<strong>la</strong>s.<br />
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 29
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 30<br />
De color verd<br />
Fèlix Cursal info@saloumagazine.com<br />
Algú recorda <strong>el</strong> dia que va s<strong>en</strong>tir <strong>la</strong> parau<strong>la</strong> recic<strong>la</strong>r per primer cop?<br />
Sí? Potser era un amic progressista i europeu? Potser era <strong>la</strong> notícia<br />
increïble que a Alemanya <strong>la</strong> g<strong>en</strong>t <strong>en</strong>terrava <strong>la</strong> brossa al jardí i no<br />
havia <strong>de</strong> pagar impost municipal per <strong>la</strong> seva recollida? Potser va ser,<br />
molt més tard, <strong>el</strong> dia que <strong>el</strong>s cont<strong>en</strong>idors <strong>de</strong> recollida s<strong>el</strong>ectiva van<br />
com<strong>en</strong>çar a sortir com a bolets arreu d<strong>el</strong> poble? Primer aqu<strong>el</strong>ls trastos<br />
<strong>en</strong>ormes <strong>de</strong> color verd, groc i b<strong>la</strong>u (recor<strong>de</strong>u?), amb ro<strong>de</strong>s, per<strong>en</strong>nem<strong>en</strong>t<br />
bruts i amb aqu<strong>el</strong><strong>la</strong> ferum característica. Després <strong>el</strong>s<br />
cont<strong>en</strong>idors soterrats, amb pedal i tapa llevadissa, fins i tot <strong>el</strong>egants,<br />
tota una <strong>de</strong>c<strong>la</strong>ració d’int<strong>en</strong>cions: verd p<strong>el</strong> vidre, groc p<strong>el</strong>s<br />
<strong>en</strong>vasos, b<strong>la</strong>u p<strong>el</strong> paper, al marró <strong>la</strong> matèria orgànica i al gris <strong>el</strong> rebuig.<br />
La primera reacció inicial va ser d’escepticisme, <strong>de</strong> rec<strong>el</strong>: que<br />
no funcionarà, que <strong>la</strong> g<strong>en</strong>t no està per punyetes, ves ara, si ja és<br />
prou complicat... Excuses i mandra. Però, contra tot pronòstic, semb<strong>la</strong><br />
ser que sí que va funcionar, que molts <strong>en</strong>s vam anar acostumant<br />
a separar <strong>la</strong> brossa amb amor i <strong>de</strong>dicació, sí s<strong>en</strong>yor, i b<strong>en</strong> aviat vam<br />
<strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre que <strong>en</strong> realitat separar era molt més lògic i s<strong>en</strong>zill que<br />
<strong>de</strong>ixar-ho anar tot barrejat. Una història amb final f<strong>el</strong>iç, oi que sí? És<br />
com <strong>el</strong> bicing a Barc<strong>el</strong>ona: <strong>la</strong> municipalitat com<strong>en</strong>ça una iniciativa<br />
perquè és guai, perquè mo<strong>la</strong> o perquè les <strong>el</strong>eccions s’atans<strong>en</strong>. Després<br />
resulta que <strong>la</strong> ciutadania respon <strong>de</strong> manera ac<strong>la</strong>paradora: <strong>en</strong><br />
comptes <strong>de</strong> queixar-se, hi don<strong>en</strong> suport! B<strong>en</strong> aviat, ja no hi ha marxa<br />
<strong>en</strong>rere, i ni que sigui costós, ni que sigui problemàtic, ni que <strong>en</strong><br />
realitat a les autoritats <strong>el</strong>s vagi ma<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t, tothom ho exigeix. Un<br />
ajuntam<strong>en</strong>t que fa cont<strong>en</strong>idors <strong>de</strong> recic<strong>la</strong>tge - és veritat- queda bé<br />
a <strong>la</strong> foto. Però si <strong>el</strong> ciutadà utilitza <strong>el</strong> cont<strong>en</strong>idor, l’ajuntam<strong>en</strong>t ha <strong>de</strong><br />
continuar proporcionant-li l’opció <strong>de</strong> recic<strong>la</strong>r, fins i tot quan no és<br />
hora <strong>de</strong> fer-se fotos. Tothom hi guanya.<br />
Però no tot són flors i violes <strong>en</strong> aquesta història <strong>de</strong> color verd. Encara<br />
hi ha grans problemes <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong> <strong>la</strong> funció que t<strong>en</strong><strong>en</strong> <strong>en</strong> aquest<br />
procés les superpotències polítiques i <strong>la</strong> pròpia indústria. I aquí,<br />
ma<strong>la</strong>uradam<strong>en</strong>t, sempre hi ha mal rotllo. Ningú no vol empr<strong>en</strong>yar<br />
l’oncle Sam, que té <strong>la</strong> pa<strong>el</strong><strong>la</strong> p<strong>el</strong> mànec. L’estiu passat <strong>el</strong>s EUA també<br />
fei<strong>en</strong> <strong>la</strong> seva contribució al <strong>de</strong>bat sobre <strong>el</strong> medi ambi<strong>en</strong>t, tot recomanant<br />
a països altam<strong>en</strong>t contaminants com ara <strong>la</strong> Xina i <strong>la</strong> Índia<br />
(<strong>número</strong>s dos i tres <strong>en</strong> <strong>el</strong> rànquing <strong>de</strong> països emmerdants, només<br />
superats p<strong>el</strong>s propis EUA) que es posessin les piles i <strong>de</strong>ixessin <strong>de</strong><br />
contaminar d’una punyetera vegada. I és que ja està bé, ostres! Una<br />
cosa és contaminar amb cotxes americans, que contribueix<strong>en</strong> a<br />
perpetuar un imperi <strong>en</strong>ergètic irracional i com<strong>de</strong>mnat a <strong>la</strong> ruïna,<br />
però una altra <strong>de</strong> molt difer<strong>en</strong>t és permetre als pobres <strong>de</strong> <strong>la</strong> terra<br />
que edifiquin indústries i facin negoci i competeixin amb nosaltres<br />
<strong>en</strong> <strong>el</strong> mercat que tant i tant <strong>en</strong>s ha costat construir! I ara! I què més!<br />
Al capdavall, <strong>la</strong> pobresa, <strong>la</strong> guerra i <strong>la</strong> brutalitat policial es po<strong>de</strong>n<br />
cont<strong>en</strong>ir amb fronteres polítiques, però <strong>la</strong> pol·lució no... Tinguem,<br />
per favor, una mica <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>ració i solidaritat! Un altre exemple<br />
seria <strong>el</strong> d<strong>el</strong> govern <strong>la</strong>borista britànic, que cada dos o tres mesos<br />
emet un l<strong>la</strong>rguíssim informe sobre <strong>el</strong> que hem <strong>de</strong> fer com a ciutadans<br />
per reduir <strong>el</strong> nostre impacte <strong>de</strong> CO2 sobre l’atmosfera. Amb<br />
esperit típicam<strong>en</strong>t pragmàtic, <strong>el</strong> govern recomanava mesures concretes<br />
i aplicables per a tothom. Les cases faran servir <strong>el</strong>ectricitat <strong>en</strong><br />
comptes <strong>de</strong> gas ciutat, <strong>el</strong>s cotxes reduiran <strong>la</strong> quantitat d’emissions,<br />
<strong>el</strong>s ministres continuaran anant a <strong>la</strong> feina <strong>en</strong> cotxes <strong>de</strong> superluxe<br />
altam<strong>en</strong>t contaminants (Rolls Royce, B<strong>en</strong>tley si és un ministre guai)<br />
però es faran fotografiar <strong>en</strong> bici <strong>de</strong> tant <strong>en</strong> tant, que sempre queda<br />
bé. I pobre <strong>de</strong> tu que et <strong>de</strong>ixis <strong>la</strong> llumeta pilot <strong>de</strong> <strong>la</strong> t<strong>el</strong>e <strong>en</strong>gegada o<br />
<strong>la</strong> d<strong>el</strong> ví<strong>de</strong>o! Això sí que no! Ah, i recorda que si fas <strong>la</strong> bugada amb<br />
aigua freda i estires <strong>de</strong> <strong>la</strong> ca<strong>de</strong>na d<strong>el</strong> wàter només cada div<strong>en</strong>dres<br />
estalviaràs aigua i <strong>en</strong>ergia. Són mesures <strong>de</strong> fireta, fetes per <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>çar<br />
<strong>la</strong> responsabilitat a l’home i a <strong>la</strong> dona m<strong>en</strong>uts, tot donantnos<br />
<strong>la</strong> il·lusió que realm<strong>en</strong>t po<strong>de</strong>m pr<strong>en</strong>dre <strong>de</strong>cisions polítiques<br />
importants, <strong>de</strong> <strong>la</strong> mateixa manera que <strong>de</strong>cidim <strong>en</strong>gegar o apagar<br />
un <strong>el</strong>ectrodomèstic. Crear il·lusió <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r, <strong>de</strong> responsabilitat,<br />
d’ètica.<br />
Tothom es baral<strong>la</strong> a veure qui és més ecològic, però sobretot a<br />
veure qui semb<strong>la</strong> ser més ecològic, qui té més vista per acaparar les<br />
oportunitats per pres<strong>en</strong>tar-se davant d<strong>el</strong> públic com a ecològic,<br />
s<strong>en</strong>se semb<strong>la</strong>r radical i s<strong>en</strong>se empr<strong>en</strong>yar massa <strong>el</strong> personal. Fins i<br />
tot <strong>el</strong>s anuncis <strong>de</strong> r<strong>en</strong>tavaix<strong>el</strong>les et mir<strong>en</strong> <strong>de</strong> convèncer que <strong>en</strong>gegar<br />
<strong>la</strong> màquina és més ecològic que r<strong>en</strong>tar <strong>el</strong>s p<strong>la</strong>ts a mà! I aquí<br />
<strong>en</strong>tra <strong>el</strong> segon gran culpable: <strong>la</strong> indústria d<strong>el</strong>s béns <strong>de</strong> consum, que<br />
vol netejar-se <strong>la</strong> cara s<strong>en</strong>se <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> v<strong>en</strong>dre més i més merda cada<br />
dia. És una paradoxa impossible i literàriam<strong>en</strong>t molt feble. Segons<br />
aquest argum<strong>en</strong>t, per ser pl<strong>en</strong>am<strong>en</strong>t ecològic hauries d’estar forrat,<br />
comprar-te una casa nova amb calefacció <strong>el</strong>èctrica per sota <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
moqueta, <strong>en</strong>gegar-<strong>la</strong> tot <strong>el</strong> dia (no passa res, és <strong>el</strong>èctrica), un r<strong>en</strong>tavaix<strong>el</strong>les<br />
<strong>en</strong>orme, una t<strong>el</strong>e <strong>de</strong> p<strong>la</strong>sma <strong>de</strong> 40 polza<strong>de</strong>s, i recordar-te<br />
d’apagar-<strong>la</strong> quan s’acabi <strong>el</strong> partit <strong>de</strong> futbol. Ah! i una tassa <strong>de</strong> wàter<br />
<strong>de</strong> porc<strong>el</strong><strong>la</strong>na perfumada! Aviat <strong>en</strong>s diran que <strong>la</strong> Coca-Co<strong>la</strong> és ecològica...<br />
És normal que molta g<strong>en</strong>t s<strong>en</strong>ti un fort rec<strong>el</strong> davant <strong>el</strong><br />
discurs d<strong>el</strong> nou apostolisme ecològic. Hi ha molt d’interès afegit,<br />
molt <strong>de</strong> mamoneo i moltes ganes <strong>de</strong> quedar bé. Per als polítics<br />
l’important és fer veure que <strong>el</strong>s preocupa i donar xifres, moltes xifres,<br />
que sempre que<strong>de</strong>n bé, i són fàcils <strong>de</strong> manipu<strong>la</strong>r. L’expressió<br />
anglesa to cook up the figures (“cuinar les xifres”) ho expressa a <strong>la</strong><br />
perfecció: <strong>el</strong>s <strong>número</strong>s es po<strong>de</strong>n cuinar al gust d<strong>el</strong> convidat, més<br />
>> L’ecologia s’ha convertit <strong>en</strong> una<br />
qüestió <strong>de</strong> r<strong>el</strong>acions públiques i<br />
d’imatge. Ens empassem allò que <strong>en</strong>s<br />
diu<strong>en</strong>, sempre que <strong>en</strong>s ho diguin amb<br />
un somriure als l<strong>la</strong>vis > Els psicoterapeutes ja parl<strong>en</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
shoppanoia: <strong>el</strong> s<strong>en</strong>tim<strong>en</strong>t d’angoixa i<br />
ansietat per comprar allò que és correcte,<br />
saludable, bo o consi<strong>de</strong>rat socialm<strong>en</strong>t<br />
com a acceptable > La veritat, però, és molt més s<strong>en</strong>zil<strong>la</strong>:<br />
l’única <strong>en</strong>ergia que no contamina és <strong>la</strong><br />
que no gastes, l’única manera <strong>de</strong> reduir<br />
<strong>el</strong> teu impacte a través d<strong>el</strong>s béns <strong>de</strong><br />
consum és no comprant-ne i l’únic<br />
producte que no implica explotació és<br />
aqu<strong>el</strong>l <strong>en</strong> què <strong>el</strong> productor i <strong>el</strong> consumidor<br />
són <strong>la</strong> mateixa persona, com<strong>en</strong>çam<strong>en</strong>t<br />
i final d<strong>el</strong> procés, s<strong>en</strong>se cap<br />
intermediari.
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 32<br />
RECULLS D’OPINIÓ<br />
SALOU I ELS ESPAIS PÚBLICS MORTS<br />
Armand Saltó · info@saloumagazine.com<br />
No puc tancar <strong>el</strong>s ulls i <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> t<strong>en</strong>ir una visió intimista <strong>de</strong> p<strong>en</strong>sar<br />
l’abandó i <strong>la</strong> s<strong>en</strong>sació <strong>de</strong> buit que pateix<strong>en</strong> <strong>el</strong>s espais <strong>de</strong> domini<br />
públic. Salou també n’és un exemple. La nova arquitectura a l’estil<br />
Mies Van <strong>de</strong>r Rohe i tots aquests conceptes i materials minimalistes,<br />
no <strong>de</strong>ix<strong>en</strong> d’aplicar-se i repetir-se a les noves construccions <strong>de</strong><br />
caire públic, ja siguin escoles, instituts, p<strong>la</strong>ces, fonts... formigó <strong>en</strong><br />
<strong>de</strong>finitiva <strong>en</strong> forma <strong>de</strong> p<strong>la</strong>ca <strong>de</strong> g<strong>el</strong> gegant que, com si d’un “t<strong>en</strong>te”<br />
es tractés, es construeix <strong>en</strong> un tres i no res.<br />
Les conseqüències són evi<strong>de</strong>nts. Aquesta construcció grisa i <strong>la</strong> nova<br />
i<strong>de</strong>a contemporània <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida pública fa que no hi hagi tanta activitat<br />
ni diversitat com <strong>en</strong> altres p<strong>la</strong>ces més agradables i peculiars<br />
com és, per exemple, <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ça d<strong>el</strong> Carrilet <strong>de</strong> Salou.<br />
La majoria <strong>de</strong> p<strong>la</strong>ces i fonts públiques d<strong>el</strong> nostre poble han perdut<br />
aquesta funció socialitzadora <strong>de</strong> combinar g<strong>en</strong>t i activitats diverses<br />
que hauri<strong>en</strong> <strong>de</strong> t<strong>en</strong>ir <strong>el</strong>s espais públics. Aquesta contradicció és<br />
part d’una controvèrsia major quan arribem a <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ça exterior d<strong>el</strong><br />
Teatre Auditori, per exemple. Allà no s’hi asseu ningú! A veure qui<br />
és <strong>el</strong> val<strong>en</strong>t que s’asseu una estona <strong>en</strong> un d’aqu<strong>el</strong>ls bancs? El voyerisme<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> g<strong>en</strong>t d<strong>el</strong> país i les ganes <strong>de</strong> tafanejar sobre <strong>la</strong> vida d<strong>el</strong>s<br />
altres <strong>en</strong>s crea incomoditat a les persones que volem estar <strong>en</strong> una<br />
p<strong>la</strong>ça tranquils f<strong>en</strong>t petar <strong>la</strong> xerrada s<strong>en</strong>se que ningú <strong>en</strong>s estigui<br />
observant.<br />
L’espai públic mort és una raó, per <strong>la</strong> qual cosa <strong>la</strong> g<strong>en</strong>t busca terr<strong>en</strong>ys<br />
íntims per trobar allò que se li ha negat a l’espai privat. És a<br />
dir, <strong>el</strong>s ésser humans estem buscant a l’espai públic <strong>la</strong> intimitat que<br />
volem t<strong>en</strong>ir a casa, fins al punt que una persona s<strong>en</strong>t que s’ha <strong>de</strong><br />
protegir <strong>de</strong> <strong>la</strong> vigilància d<strong>el</strong>s altres o d<strong>el</strong>s qui no coneixem.<br />
Així que jo personalm<strong>en</strong>t <strong>de</strong>nuncio aquest crim arquitectònic que<br />
va més <strong>en</strong>llà d<strong>el</strong> nostre poble, però que crec que tard o d’hora ho<br />
sabrem resoldre, si està a les nostres mans, és c<strong>la</strong>r.<br />
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 33<br />
RECULLS D’OPINIÓ
Ray Lasheras<br />
http://www.candym<strong>en</strong>band.blogspot.com<br />
España, una, gran<strong>de</strong> y “prima” Mis clásicos<br />
Que “listo” y “primo” rim<strong>en</strong> <strong>de</strong> modo asonante no quiere <strong>de</strong>cir que signifiqu<strong>en</strong> lo mismo. Como siempre nos<br />
hemos creído los mas “listos” <strong>de</strong> Europa <strong>en</strong>viando una payasada sin igual a hacer <strong>el</strong> ridículo a un concurso<br />
<strong>de</strong> por sí ridículo. Que “listos” somos. Lo que parece que pocos se dan cu<strong>en</strong>ta es <strong>de</strong> lo “primos” que hemos<br />
sido apoyando una campaña tan estúpida y subnormaloi<strong>de</strong>. Vamos <strong>de</strong> freaks, <strong>de</strong> revolucionarios, <strong>de</strong> antisistema,<br />
queremos hacer una crítica mordaz y astuta a un concurso que su<strong>en</strong>a a épocas fascistas, a viejo, a<br />
rancio y a oxidado…<br />
Aquí los únicos listos son los d<strong>el</strong> Terrat. Ni se sabe <strong>la</strong> cantidad <strong>de</strong> dinero ing<strong>en</strong>te que han ingresado <strong>en</strong> sus<br />
arcas <strong>de</strong> ma<strong>la</strong> manera a nuestra costa, que somos unos “listos” todos. Politonos, camisetas, dvd’s… y hasta<br />
un pack basura <strong>de</strong> <strong>la</strong> ti<strong>en</strong>da <strong>en</strong> casa con todo <strong>el</strong> merchandising posible <strong>de</strong> semejante patraña <strong>de</strong> <strong>la</strong> que<br />
nadie se acordará <strong>en</strong> seis meses. Esto es típico <strong>de</strong> <strong>la</strong> personalidad y carácter español. Nos v<strong>en</strong><strong>de</strong>n motos y<br />
nos <strong>la</strong>s comemos con patatas. Si nos v<strong>en</strong><strong>de</strong>n una barra <strong>de</strong> hierro con una p<strong>el</strong>ota <strong>de</strong> t<strong>en</strong>is <strong>en</strong> cada punta y<br />
nos dic<strong>en</strong> que sirve para ver <strong>el</strong> Digital Plus por <strong>la</strong> patil<strong>la</strong>, ya ves a todo dios <strong>en</strong> los balcones <strong>de</strong> su casa con<br />
<strong>la</strong>s p<strong>el</strong>otas <strong>de</strong> t<strong>en</strong>is <strong>de</strong> fosforito amarillo haci<strong>en</strong>do <strong>el</strong> ridículo y dándole una patada al bu<strong>en</strong> gusto <strong>de</strong>corador<br />
<strong>de</strong> exteriores <strong>de</strong> su domicilio <strong>en</strong> pos <strong>de</strong> hacer <strong>el</strong> gilipol<strong>la</strong>s mas absoluto, mi<strong>en</strong>tras <strong>el</strong> “listo” <strong>de</strong> verdad cu<strong>en</strong>ta<br />
los billetes. A 50 euros que v<strong>en</strong>día <strong>la</strong> barra con <strong>la</strong>s p<strong>el</strong>otitas… Y <strong>en</strong>cima que no se ve nada…<br />
A tomar por saco los verda<strong>de</strong>ros artistas, a tomar por saco los cantantes con nuevas ilusiones, con ganas <strong>de</strong><br />
verdad <strong>de</strong> repres<strong>en</strong>tar al país y <strong>de</strong> int<strong>en</strong>tar hacer algo digno con una canción <strong>de</strong> verdad, con tal<strong>en</strong>to <strong>de</strong><br />
verdad y que realm<strong>en</strong>te llevan currándose lo <strong>de</strong> <strong>la</strong> música <strong>de</strong>s<strong>de</strong> hace tiempo. Estamos <strong>de</strong> acuerdo que<br />
Eurovision es una basura y un insulto a <strong>la</strong> int<strong>el</strong>ig<strong>en</strong>cia, pero realm<strong>en</strong>te hay g<strong>en</strong>te con tal<strong>en</strong>to y con ganas<br />
que cree que para su estilo <strong>de</strong> música y t<strong>en</strong><strong>de</strong>ncia, ese es un bu<strong>en</strong> escaparate <strong>en</strong> <strong>el</strong> que mostrar su tal<strong>en</strong>to.<br />
Aún quedan cabezahuevos que se cre<strong>en</strong> que esto les servirá para algo. Yo no. Pero <strong>el</strong>los ti<strong>en</strong><strong>en</strong> <strong>de</strong>recho a<br />
int<strong>en</strong>tar hacer algo digno. Y si queréis <strong>en</strong>viar a un “friky”, <strong>en</strong>viad a uno <strong>de</strong> verdad, que vamos sobrados <strong>en</strong><br />
este país (Leonardo Dantes, Cañita Brava, etc.) y no un actor disfrazado. Pero no, que coño, <strong>en</strong>viamos a un<br />
actor haci<strong>en</strong>do <strong>el</strong> gilipol<strong>la</strong>s, porque somos los más irónicos, los más mordaces, los más críticos… Cuando<br />
esto ya lo hicieron antes otros <strong>en</strong>viando a LORDI y <strong>en</strong>cima ganaron… si es que somos los mas “listos”… ¿o<br />
será “primos”? Porque aquí al único “listo” que veo es al Sr. Bu<strong>en</strong>afu<strong>en</strong>te, que sigue contando billetes s<strong>en</strong>tado<br />
<strong>en</strong> <strong>el</strong> mejor restaurante <strong>de</strong> Cambrils invitando a sus coleguitas a mariscadas con <strong>el</strong> dinero <strong>de</strong> tus politonos,<br />
“listo”, que eres un “listo”.<br />
Jose LLorca Pau<br />
natalillorca@hotmail.com<br />
Último tango <strong>en</strong> París<br />
1973, director: Bernardo Bertolucci<br />
“ El cine ti<strong>en</strong>e <strong>de</strong> común con <strong>el</strong> amor <strong>el</strong> que no conoce<br />
ninguna c<strong>la</strong>se <strong>de</strong> leyes”<br />
Françoise Truffaut<br />
Jeanne y Paul se <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tran por casualidad <strong>en</strong> una calle <strong>de</strong> París. El es un americano afincado <strong>en</strong> otro país, con una<br />
vida av<strong>en</strong>turera a sus espaldas, un matrimonio fracasado , y <strong>el</strong> trauma reci<strong>en</strong>te d<strong>el</strong> suicidio <strong>de</strong> su mujer; <strong>el</strong><strong>la</strong> una jov<strong>en</strong><br />
burguesa, hipócrita, cargada <strong>de</strong> agresiva s<strong>en</strong>sualidad. Entre los dos da comi<strong>en</strong>zo una r<strong>el</strong>ación tan tumultuosa como<br />
dramática, que excluye toda r<strong>el</strong>ación con <strong>el</strong> pasado y <strong>la</strong> memoria, <strong>en</strong> un rechazo que les lleva a ocultarse, <strong>el</strong> uno al otro<br />
sus propios nombres.<br />
El lugar <strong>de</strong> sus <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tros es un viejo apartam<strong>en</strong>to vacío, que adquiere luz con <strong>la</strong>s imp<strong>revista</strong>s apariciones <strong>de</strong> Jeanne y<br />
Paul. Aquí los dos se van conoci<strong>en</strong>do, a través <strong>de</strong> <strong>la</strong>s más libres r<strong>el</strong>aciones sexuales.<br />
Pero algún fragm<strong>en</strong>to <strong>de</strong> historia personal aflora <strong>de</strong> vez <strong>en</strong> cuando, como un fantasma <strong>de</strong> un pres<strong>en</strong>te in<strong>de</strong>structible y<br />
constantem<strong>en</strong>te emboscada: para él es <strong>el</strong> p<strong>en</strong>sami<strong>en</strong>to d<strong>el</strong> suicidio <strong>de</strong> su mujer, y para <strong>el</strong><strong>la</strong> <strong>la</strong> llegada <strong>de</strong> su prometido,<br />
y su inmin<strong>en</strong>te matrimonio. El <strong>de</strong>s<strong>en</strong><strong>la</strong>ce final cierra una r<strong>el</strong>ación imposible: afirma con lúcido y absurdo cinismo que<br />
aqu<strong>el</strong>lo nunca ha sucedido. En efecto a <strong>la</strong>s personas que acu<strong>de</strong>n al escuchar los disparos, <strong>la</strong> muchacha les pue<strong>de</strong> <strong>de</strong>cir:<br />
“... era un <strong>de</strong>sconocido, no sé su nombre”.<br />
Último Tango <strong>en</strong> París es una fábu<strong>la</strong> tierna y cínica, romántica y libre <strong>de</strong> prejuicios, don<strong>de</strong> <strong>la</strong> alegoría <strong>de</strong> <strong>la</strong> muerte bril<strong>la</strong> a<br />
través <strong>de</strong> <strong>la</strong>s imág<strong>en</strong>es <strong>de</strong> un Eros exasperado y brutal. Es un film <strong>de</strong> amor y <strong>de</strong> muerte, ligado <strong>en</strong> <strong>la</strong> conci<strong>en</strong>cia <strong>de</strong> cada<br />
uno <strong>de</strong> nosotros, es un gesto <strong>de</strong>sesperado.<br />
El personaje <strong>de</strong> Brando <strong>en</strong>tra con arrol<strong>la</strong>dora humanidad <strong>en</strong> <strong>la</strong> historia d<strong>el</strong> cine, es un portador <strong>de</strong> vida y <strong>de</strong> muerte.<br />
Quizás sea éste, <strong>el</strong> film m<strong>en</strong>os positivo <strong>de</strong> Bertolucci, pero también <strong>el</strong> más sincero. Es <strong>la</strong> imposibilidad <strong>de</strong> compartir una<br />
experi<strong>en</strong>cia privada <strong>en</strong> una sociedad que no está dispuesta a aceptar<strong>la</strong>. El film muestra <strong>la</strong> <strong>de</strong>ca<strong>de</strong>ncia sexual, los últimos<br />
instantes <strong>de</strong> un macho, con <strong>la</strong> aut<strong>en</strong>ticidad que da un espejo. Brando <strong>de</strong>snudó su físico y su m<strong>en</strong>te ante <strong>la</strong> cámara, para<br />
que Bertolucci ofreciera un m<strong>en</strong>saje directo e incisivo.<br />
Este binomio <strong>de</strong> g<strong>en</strong>ios jamás llegó a imaginar que Último Tango <strong>en</strong> París se convertiría <strong>en</strong> <strong>la</strong> p<strong>el</strong>ícu<strong>la</strong> más discutida, <strong>en</strong> un<br />
escándalo mundial. Varios países <strong>la</strong> consi<strong>de</strong>raron una obra maldita, un at<strong>en</strong>tado a <strong>la</strong> moral.<br />
La seguridad <strong>de</strong> que ese film ha <strong>en</strong>trado <strong>en</strong> <strong>la</strong> historia d<strong>el</strong> cine se basa <strong>en</strong> su inspiración, <strong>en</strong> <strong>el</strong> virtuosismo <strong>de</strong> su realización<br />
y <strong>en</strong> <strong>la</strong> verdad <strong>de</strong> su r<strong>en</strong>uncia. Es al mismo tiempo <strong>la</strong> última obra <strong>de</strong> <strong>la</strong> juv<strong>en</strong>tud <strong>de</strong> Bertolucci y <strong>la</strong> primera <strong>de</strong> su<br />
madurez.<br />
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 35<br />
RECULLS D’OPINIÓ
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 38<br />
LA FOTO AMAGADA<br />
>> La foto amagada es una secció que mostra una imatge insòlita, curiosa o <strong>de</strong>sconeguda <strong>de</strong> Salou o que hi faci referència.<br />
Animeu-vos a participar-hi, info@saloumagazine.com<br />
Ch<strong>el</strong>o Gómez · l’objecte trobat // chegomez@gmail.com<br />
AGENDA<br />
ACTIVITATS ESPORTIVES<br />
AGENDA<br />
CULTURA I FESTES