Descarrega't el número 07 de la revista en pdf ... - Saloumagazine

www.saloumagazine.com
Publicació mensual
Núm. 7, juny / juliol
ELS MÉS PETITS VISITEN LA IBENSE · ENTREVISTA A WILLIAM MILLER · EL 30% DELS JOVES FUMEN DIÀRIAMENT · ANNA PROFITÓS GUANYADORA DEL CONCURS DE CARTELLS

EDITORIAL
La plujosa primavera que acabem de viure s’enretira i dóna pas a
un nou estiu, farcit d’incògnites. Els darrers núvols es van allunyant,
després d’haver ruixat amb el seu contingut tot el nostre petit país i
d’haver retornat els pantans i embassaments a una certa normalitat, tot
i esvaint la greu amenaça d’un període de restriccions quant al consum
d’aigua a les nostres contrades. Tots hem anat desant altre cop dins
l’armari als que s’havien convertit en els nostres inusuals companys
de trajecte durant els darrers dos mesos: els paraigües. Tanmateix, si
mirem amb atenció cap al cel, comprovarem que una gruixuda boirina
el senyoreja, com si es tractés d’un fidedigne presagi de tamborinada.
Però aquesta vegada no es tracta d’un fenomen atmosfèric. No és la
pluja la que ens manté amoïnats. És la crisi econòmica en què estem
immersos la que ens fa sentir impotents quant a llurs conseqüències.
Com ens afectarà aquesta situació que sembla haver-se instal·lat amb
intenció de quedar-se una temporadeta a casa nostra? Se’n ressentirà
la temporada estiuenca, en la que tantes il·lusions i esperances hi
han dipositat les nostres famílies? Ens podrem permetre el luxe de
marxar uns dies de vacances els qui no vivim directament del turisme?
Aconseguirem gaudir un any més d’aquells contactes de tota mena
amb altres joves, arribats d’un munt de països més o menys llunyans
per a conviure uns dies amb nosaltres? Amb tota seguretat, el que sí
que ens caldrà tenir ben a mà serà alguna cosa més que uns quants
paraigües!!
SALOU MGZ
EDITA
Associació Consell Local de Joventut de Salou
DIRECCIÓ
Indaleci Salas
COL.LABORADORS I REDACCIÓ
Actualitat , Consell Local de la Joventut, Departament de Premsa Aj. Salou
Entrevista, William Miller
Entitats i escoles, Isabel Serra (EMMS), IES Marta Mata, Alba Cortada (Cor
Jove Vila de Salou), Antoni Ros, Enriqueta Lorente (CAP Centre Salut de
Salou)
Tendències, Anna Pastor
Una mica de tot, Xavi Fähndrich, Manuel Fascie
Cuina Jove, Raquel Vilaplana
Reculls d’opinió, Ray Lasheras, Carles Gutiérrez,
Vladimir Lozano i Jose Llorca
La foto amagada, Chelo Gómez
FOTOGRAFIA
Manu Ferrando, Indaleci Salas, dep. Premsa Aj. de Salou i altres entitats
DISSENY DE PORTADA
David Cobo
CORRECIÓ DE TEXTOS
M. Victòria Domingo
PROJECTE DE DISSENY I MAQUETACIÓ
Tàctil, disseny i comunicació
IMPRIMEIX
Impremta Torrell. / D.L.: T-2068-2007
REDACCIÓ I SEU SOCIAL
Via Augusta, 3, àtic, Salou
Tel. 695 55 23 43
DEPARTAMENT COMERCIAL I PUBLICITAT
Tel. 977 383 466 // Tel. 695 552 343
info@saloumagazine.com
COL·LABORA
Farmàcia Coret
Revista de publicació mensual
3000 exemplars de tiratge
Distribuïda al municipi de Salou
Editada amb la col.laboració de l’Ajuntament de Salou.
www.saloumagazine.com
Ja estem preparant la revista núm. 8,
Si voleu posar-vos en contacte per fer
alguna publicació o col.laboració, us heu d’adreçar a:
Via Augusta, 3, ÁTIC 43840 SALOU
Tel. 695 552 343 / mail: info@saloumagazine.com
Termini: abans del 1 de Juliol
ÍNDEX
Actualitat....................................................
Notícies d’actualitat
Entrevista....................................................
William Miller
Entitats i escoles.........................................
IES Marta Mata
Cor Jove Vila de Salou
CAP SALUT
EMMS (Escola Municipal de Música de Salou)
Missatges
Tendències..................................................
El racó de la salut
Una mica de tot..........................................
La República de les persones
De inmigrantes i emigrantes
Cuina jove...................................................
Gelat de maduixa?, pregunteu-li als nens
Reculls d’opinió .........................................
Què escoltem ?
De color verd
Salou i els espais públics morts
España, una, grande y “prima”
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 3
Mis clásicos
La foto amagada........................................
L’ Agenda....................................................
4
14
16
22
23
27
28
38
39

Salut i Ajuntament de Salou signen el conveni
per iniciar les obres d’ampliació del nou CAR
La consellera de Salut, Marina Geli, l’alcalde de Salou, Antoni Banyeres, i el director del
CatSalut, Josep Maria Sabaté, van signar fa dues setmanes a l’Ajuntament de Salou el
conveni de col·laboració per a l’ampliació del Centre de Salut de Salou.
L’ampliació del Centre de Salut de Salou convertirà aquest equipament en un Centre d’alta
Resolució per donar resposta a l’augment de la demanada assistencial que, especialment,
en època d’estiueig, contempla la ciutat de Salou.
El nou centre, que entrarà en funcionament el darrer trimestre de 2009, tindrà una superfície
total de 4.767 m2 i una inversió de 6.442.286 euros.
(+ info: www.salou.org)
L’’Això promet” ha reunit a la Platja de Ponent de
Salou mig miler de joves de Cambrils, Salou i Vila-seca
Uns 500 joves de Cambrils, Salou i Vila-seca van participar fa dos dissabtes en l’Això promet, una
de les activitats del programa ‘Carreterera i Manta’, organitzat conjuntament per les regidories
de Joventut dels tres municipis.
Aquesta activitat gratuïta, que es va desenvolupar a la Platja de Ponent entre les vuit del vespre
i les tres de la matinada, va incloure campionats de futbol platja (es van formar 15 equips) i
de volei platja (també es van formar 15 equips), així com un torneig de ping pong (amb 16
participants), paintball, quads, música en directe i videojocs, entre altres propostes lúdiques.
Tot plegat va fer que els joves de les tres localitats gaudissin d’una jornada festiva, com van
posar de manifest amb les valoracions positives que van fer constar en les enquestes que es van
efectuar a la taula de control.
Es presenta l’Agenda d’Estiu de Salou
El regidor de Cultura, Paco Gaya; de Festes, Joan A. Brull, i de Joventut i Esports, Daniel López,
van presentar l’Agenda d’Estiu de Salou ’08. Una agenda que es caracteritza per la seva ‘unitat,
diversitat i descentralització’, segons ha afirmat Gaya. En aquest sentit, els tres edils han explicat
que aquest programa d’activitats ha estat organitzat conjuntament i de forma transversal per
les seves respectives regidories, i que conté tot tipus de propostes d’oci (concerts, cinema,
teatre, animació de carrer, sardanes, batucades, dansa, havaneres, inflables, etc.) que s’oferiran
en diferents espais de la ciutati durant els quatre mesos d’estiu, de manera que gairebé tota la
localitat, inclosos els barris perifèrics, es veurà implicada.
Salou celebra la
1ª Mostra Canina
Dissabte, dia 14 de juny, es va
celebrar a Salou la 1ª Mostra
Canina. Inflables, jocs, concursos de
mascotes, desfilades i exhibicions de
gossos, entre altres coses van formar
part de l’esdeveniment organitzat
per la Regidoria de Sanitat de
l’Ajuntament de Salou.
Amb aquesta finalitat, es continua
la campanya de conscienciació
als ciutadans que tenen alguna
mascota censada els quals han
rebut un tríptic informatiu on se’ls
dóna a conèixer quines són les seves
responsabilitats i quin ha de ser el
seu comportament a la ciutat.
El XVII Concurs de Cartells de les
Nits Daurades ja té una guanyadora
L’obra guanyadora del XVII Concurs de Cartells de les
Nits Daurades, organitzat pel Patronat de Turisme
de Salou, és la que va presentar Anna Profitós
Palejà, sota el pseudònim de ‘Posidònia’. El treball
d’aquesta veïna de Cambrils ha obtingut 247 vots.
Un total de 1126 persones han participat entre el 26 de
maig i el 8 de juny en la votació popular dels 15 cartells
finalistes, triats per un jurat professional d’entre 67:
1031 a través de la pàgina web de l’Ajuntament; i els
95 restants a través de les butlletes oficials que es van
poder dipositar a una urna col·locada al consistori.
Entre tots els votants es va sorteijar, amb la
presència del secretari de l’Ajuntament, com a
notari, dues entrades a PortAventura. Els afortunats
han esta: José López López i Raquel Jiménez Espinal.
SALOUMGZ · núm.7· pàg. 5
ACTUALITAT

SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 6 SALOUMGZ · núm.7· pàg. 7
ACTUALITAT ACTUALITAT
Lliuren uns diplomes als 250 escolars
que van rebre classes de natació a la
Piscina Municipal de Salou
El regidor d’Esports, Daniel López, va lliurar fa dues
setmanes, uns diplomes als alumnes del CEIP Europa, CEIP
Santa Maria del Mar i Escola Elisabeth que van assistir a
les classes de natació impartides a la Piscina Municipal
de Salou. Recordem que gràcies al conveni signat entre
l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament i els col·legis de la
localitat (entre els quals s’inclou també el CEIP Salou),
s’ha desenvolupat el programa de natació escolar del curs
2007-2008. Així uns 250 infants en total de segon curs del
cicle inicial, d’entre 6 i 7 anys, han pogut rebre classes a la
piscina municipial una hora a la setmana.
El professorat va estar format pels monitors de natació
titulats que ha proporcionat l’Àrea d’Esports del consistori,
mentre que la seguretat i control dins del recinte va
anar a càrrec dels socorristes que presten els seus
serveis a la piscina. Del control dels alumnes en l’accés
a les instal·lacions i vestidors, en canvi, es van ocupar els
professors de cada centre educatiu.
Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament de Salou vol
potenciar l’ensenyament de la natació en l’àmbit
escolar per tal de fomentar l’aprenentatge d’aquest
esport i aconseguir que es practiqui amb la seguretat
i els coneixements tècnics mínims per garantir un
desenvolupament correcte de la natació en qualsevol dels
medis aquàtics. (+ info: www.salou.org)
Fòrum TRiCS: premi per al Raúl Obis de
l’IES Jaume I de Salou
El dia 11 d’abril es va celebrar el II Fòrum de Treballs de
recerca i Crèdits de Síntesi dels CGFS de l’àmbit de les
ciències i la tecnologia al Camp de Tarragona (TRiCS) a la
Laboral. Del nostre centre es van presentar nou alumnes
amb set treballs, el D. Sánchez (Disseny d’un habitatge
bioclimàtic), la CH. Porton i la L. Martínez (Introducció a
l’anàlisi filogenètica mitjançant eines bioinformàtiques),
el M. Vaccaro (Disseny i construcció d’un motor de corrent
continu), el R. Obis (Armes d’assalt medievals: disseny
i construcció d’un trebuchet), el F. Català (Estudi físic del
violí), la M. Asensio (Estudi de la presència del calci a la
llet) i la J. Cavaglia i la D.B. Pacheco (Aportacions a l’anàlisi
territorial a partir de sistemes de teledetecció).
Aquest curs hi ha hagut una novetat important al Fòrum
TriCS respecte del primer. Les exposicions de treballs de
caire tecnològic eren valorades per enginyers del Col·legi
d’Enginyers Industrials de Catalunya. Aquest Col·legi tenia
la intenció de premiar creant els “Premis Enginy” els treballs
que consideressin més interessants.
El Raúl Obis Naval, fill de la nostra professora M. Cruz Naval,
va aconseguir el segon premi que li va ser comunicat i
lliurat a ell i al seu tutor, el Miquel Ibiza, el dia 9 de maig, a
la seu d’aquesta entitat a TGN.
Aquest Fòrum que desgraciadament no té contrapartida
en l’àmbit de les ciències socials i humanitats és organitzat
pel Departament d’Educació i l’Associació Empresarial
Química de Tarragona (AEQT) Vol ser una contribució en el
procés de formació científica i tecnològica dels joves i vol
ser també una oportunitat perquà la comunitat educativa
tingui la oportunitat de trobar-se en aquest espai per
intercanviar experiències i difondre la feina feta en els
Treballs de Recerca de Batxillerat i en els Crèdits de Síntesi
del CFGS.
L’Ajuntament i el Club Nàutic de Salou han organitzat
un curs d’iniciació al busseig per al juny i un altre per
al juliol
La Regidoria de Joventut i Esports ha organitzat conjuntament amb el Club Nàutic
de Salou dos cursos d’iniciació al busseig. El primer torn ja s’ha acabat; i el segon,
està previst per als dies que van del 7 al 13 de juliol, més el 19 i 20 de juliol.
Les classes teòriques s’impartiran a l’aula del Pavelló d’Esports Municipal i les
pràctiques a la piscina municipal i al mar. El preu dels cursos, que costaran 275 euros,
inclou les classes, la llicència federativa, l’assegurança; el lloguer d’escafandre, ‘jacket’
i cinturó de ploms; material didàctic, el diploma i el títol de bussejador B1E FEDAS
(Federación Española de Actividades Subacuáticas).
Els interessats en apuntar-s’hi poden demanar informació i inscriure-s’hi a la Piscina
Municipal de Salou. Han de tenir com a mínim 14 anys.
Una trentena d’alumnes del CEIP Santa Maria del Mar
van visitar l’Ajuntament de Salou
Un total de 35 alumnes de 4t de Primària del CEIP Santa Maria del Mar van visitar
l’Ajuntament del municipi. Abans de recórrer les instal·lacions del consistori, van
ocupar les cadires dels regidors a la sala de plens i van tenir l’oportunitat de fer una
petita entrevista a l’alcalde, Antonio Banyeres.
Aquests nens i nenes es van interessar per saber, per exemple, com li agradaria a
l’alcalde ser recordat quan acabi el seu mandat, què és el que més li agrada de ser
batlle i el que menys; i si a Salou hi ha problemes de sequera.
Aquesta activitat van servir perquè aquests nens i nenes hagin pogut complementar
el que han après a l’aula, dins l’assignatura de Medi Social, en què han estudiat
l’Ajuntament de Salou, segons van explicar les dues professores que els van
acompanyar, Lourdes Roca i Pili Fuster. (+ info: www.salou.org)
Premis per als alumnes que han participat en la creació de dibuixos sobre seguretat viària
El mes passat es va sortejar entre els 400 alumnes de primària que van fer un
dibuix sobre seguretat viària, 4 bicicletes, 4 cascos i 4 manxes. Des del 22 de
maig precisament, es podia veure al passadís de connexió entre l’Ajuntament
i el Teatre Auditori de Salou (TAS) una selecció d’aquests dibuixos.
Amb aquesta exposició es posa fi aquest curs 2007-2008 al projecte
d’educació viària impulsat per la Regidoria d’Ensenyament i la Policia Local
des de fa més de deu anys, mitjançant el qual un total de 1.800 d’alumnes
han rebut enguany les classes d’educació viària impartides des de sempre
pels agents Juan Manuel Gómez i Juan Manuel Tortosa.
Els premiats van ser del CEIP Europa: Marc Brull, Naïm Boughos i Judith Pilar
Mármol.
Una altra trentena d’alumnes del CEIP Santa
Maria del Mar van visitar l’Ajuntament
Uns altres dos grups de 4t de Primària del CEIP Santa Maria del Mar van
visitar l’Ajuntament del municipi. En aquesta ocasió, 34 alumnes del grup
C i A d’aquest centre educatiu, que va portar fins al consistori 35 nens i
nenes d’aquest mateix curs. Com aleshores, els infants, abans de recórrer les
instal·lacions del consistori, han ocupat les cadires dels regidors a la sala de
plens i ha tingut l’oportunitat de fer una petita entrevista a l’alcalde, Antonio
Banyeres , acompanyat del regidor de Cultura i Ensenyament, Paco Gaya .
Aquesta activitat ha servit, igualment, perquè aquests infants hagin pogut
complementar el que han après a l’aula, dins l’assignatura de Medi Social, en
què han estudiat l’Ajuntament de Salou. Els van acompanyar les professores
Julia Manero, Lurdes Roca i Pili Fuster.
Renaix la delegació de Creu Roja a Salou amb
una desena de voluntaris
Després d’uns anys de no ser operativa, Creu Roja de Salou tornarà a estar activa,
gràcies a l’impuls de la Regidoria de Benestar Social i Salut del municipi. En un
primer moment, la delegació salouenca dependrà de l’oficina local de Creu Roja
a Tarragona, perquè el reglament d’aquesta entitat no permet la creació d’una
oficina local sense que hi hagi un procés electoral previ, existent cada 4 anys i
falten tres anys per al proper. No obstant això, desenvoluparà una tasca social i la
seva responsable, Cati Ródenas, tindrà veu al comitè local de Tarragona.
La desena de voluntaris que actualment conformen la delegació de Salou
s’estrenaran en aquesta tasca humanitària, mitjançant el projecte de teleassistència
a domicili i ajudaran a utilitzar aquest servei d’assistència permanent i a distància
mitjançant uns aparells a un total de 36 usuaris, que són gent gran. (+ info: www.
salou.org)
13ª edició del “JUGUEM A LA PLATJA
El passat mes de maig es va celebrar a la Zona Esportiva de la Platja de Ponent la 13ª
edició del ‘JUGUEM A LA PLATJA’, un esperat torneig de futbol i volei-platja pel jovent
escolar salouenc organitzat per la Regidoria d´esports i Joventut de l´Ajuntament de
Salou, que va disputar-se el passat cap de setmana. Enguany han participat uns 400
nens i nenes, repartits en tres categories: aleví, infantil i cadet.
Els campions a la modalitat de futbol-platja han estat: LOS JOGA BONITO (aleví), LOS
JUGONES (infantil) i LOS BARAJAS (cadets). I els campions del volei-platja han estat:
KITTIES AND SNOOPY (Aleví), TELETUBBIES (Infantil) i LACASITOS (Cadet).
Des de l´Àrea d´Esports han volgut manifestar el seu agraïment als monitors,
col·laboradors i als propis infants que han fet possible que aquest torneig hagi estat tot
un èxit. (+ info: www.salou.org)
Els veïns de Salou podran fer-se el
DNI a l’Ajuntament el dia 30 de juny
Un equip del Cos de la Policia Nacional es desplaçarà
a Salou aquest mes de juny per facilitar l’obtenció del
Document Nacional d’Identitat (DNI) a les persones
empadronades al municipi, el dia 30 de juny.
Els interessats en utilitzar aquest servei impulsat
pel consistori salouenc, han de demanar cita a
l’Ajuntament, en horari d’oficina: de 9 a 14 hores, de
dilluns a divendres. El telèfon de la casa de la vila és
el 977 30 92 00.
Una mitjana de cent persones s’apropen a
l’Ajuntament cada cop que hi ha un equip mòbil de
la Policia Nacional que expedeix el DNI en cas de
renovació, primera inscripció o sostracció o pèrdua.

SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 8
ACTUALITAT
Nou Club d’Handbol a Salou
L’Escola d’Handbol per a nens i nenes de 6 a 14 anys que començarà al setembre
serà Centre Col·laborador del FC BARCELONA.
El CLUB HANDBOL SALOU de recent creació parteix de la inquietud d’un
grup de persones simpatitzants de l’handbol per aconseguir una entitat dins
de l’aglomeració urbana Tarragona-Reus-Salou en què es pugui aprendre i
practicar l’handbol amb una trajectòria esportiva de futur.
A partir del proper setembre entrarà en funcionament una Escola de
MiniHandbol de les categories Prebenjamí (6 i 7 anys), Benjamí (8 i 9 anys), i
Aleví (10 i 11 anys), i una Escola d’Handbol de categoria Infantil (12 i 13 anys).
Des d’aquí el CLUB HANDBOL SALOU fa una crida a tots aquells que estan o han
estat vinculats en el passat al món de l’Handbol en la zona Tarragona-Reus-Salou
perquè es posin en contacte amb el Club per unir-se a aquesta tasca en algun
aspecte (fills a l’escola, entrenament, organitzacions vàries, esponsorització,
etc). Podeu fer-ho a través dels telèfons: 607 39 00 92 o 977 84 56 03.
Diplomes de manipulador d’aliments i d’ajudant de cuina per
als alumnes de la Unitat d’Escolarització Compartida de Salou
L’alcalde de Salou, Antonio Banyeres; el regidor de Coordinació Institucional,
Salvador Pellicé; i el regidor d’Ensenyament, Paco Gaya; acompanyats del
vicepresident de l’Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, Joan Anton
Padró ; van lliurar uns diplomes als alumnes de la Unitat d’Escolarització
Compartida (UEC) que van assolir els objectius dels cursos de manipulació
d’aliments i d’ajudant de cuina. A aquest acte també hi va assistir l’encarregat
d’impartir les classes del curs d’auxiliar de cuina José Sánchez Jorge, cap de
cuina de l’Hotel Playa Park; i el personal docent de la UEC, Cristina Salmerón,
Álex Arnau i Eduard Maldonado.
Dels 15 alumnes, procedents de l’IES Jaume I i de l’IES Salou, que han seguit
aquests cursos, 7 tenen el diploma de manipulador d’aliments; i 8, el d’ajudant
de cuina.
Matriculació a l’Escola
Municipal de Música de Salou
Del 16 al 30 de juny de 2008
Per a alumnes oficials i preinscrits
Horari de secretaria:
Ajuntament de Salou - Departament d’Ensenyament
De 10 a 13 hores
Els instruments que s’ensenyen a l’EMMS són: la flauta
travessera, el saxo, el clarinet, el violí, el violoncel, la
guitarra, el piano i la percussió. A l’Aula de música
moderna, a més, les persones que tenen coneixement
d’algun instrument (per exemple, de baix, guitarra
elèctrica, bateria) poden prendre part en combos de
grup; i a l’Aula de cant coral, s’hi pot accedir a partir
dels 8 anys. El proper curs es completarà aquesta
oferta amb l’ensenyament d’un altre instrument: la
trompeta.
La directora de l’EMMS, Montserrat Crusat, recorda
que als 4 anys els infants poden introduir-se al món
de la música amb les classes de llenguatge musical,
anomenades de ‘sensibilització’; i als 6 anys, se’ls
dóna a conèixer tots els instruments de l’escola en
petites sessions, perquè als 7 anys puguin escollir ja
l’instrument que volen tocar.
L’Ajuntament de Salou signa un conveni amb
AIAC i PIMEC AUTÒNOMS per impulsar l’Oficina
d’Atenció a l’Autònom del municipi
L’Ajuntament de Salou vol potenciar l’Oficina d’Atenció a
l’Autònom (OAA). Amb aquest objectiu, el regidor de Comerç
i Promoció Econòmica, Marc Montagut, ha signat un conveni
amb el president de l’Associació Intersectorial d’Autònoms
de Catalunya (AIAC) a Tarragona, Rafael Tatay; i amb el
vicepresident de PIMEC AUTÒNOMS, Alejandro Goñi; en
presència del secretari institucional de PIMEC AUTÒNOMS,
Enric Calvo; de la responsable de l’atenció als autònoms de
l’OAA, Lluïsa Giménez; i de representants de l’Associació de
Comerciants ‘Obert tot l’any’ i de l’Associació de Comerciants i
Empresaris de Salou (ACES),
Gràcies a aquest conveni, que té validesa per a un any,
aquestes dues organitzacions gestionaran de forma conjunta
l’OAA i donaran serveis als professionals autònoms en actiu del
municipi en un espai del Centre Cívic cedit pel consistori i situat
al segon pis. L’aportació econòmica per part de l’Ajuntament
per a aquesta gestió de l’oficina serà de 8.000 euros.
Les accions que duran a terme l’AIAC i PIMEC Autònoms a Salou,
mitjançant aquesta oficina, consistiran en concret, en donar-los
suport i assessorament, ajudar les associacions de la població
a realitzar gestions administratives, difondre informació de
les entitats empresarials de Salou. Altres funcions de l’Oficina
d’Atenció a l’Autònom seran: convocar reunions periòdiques
de seguiment i suport a les associacions i també a l’Àrea de
Promoció de la Ciutat de l’Ajuntament en tot allò que precisi el
personal assignat a l’OAA, segons ha precisat Montagut.
El famós escriptor mallorquí Baltasar Porcel
inaugurarà la Universitat d’Estiu de la URV a Salou
Salou acollirà la inauguració de la Universitat d’Estiu de la URV, que es desenvoluparà
al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre entre el 30 de juny i el 18 de juliol. Aquest
acte tindrà lloc el proper 25 de juny, a les 19 hores, al Teatre Auditori de Salou (TAS) i
inclourà una conferència a càrrec del cèlebre escriptor i periodista mallorquí, Baltasar
Porcel, titulada “Jaume I, un gran rei en la meva vida i en el meu país” i un concert
d’un grup que interpreta música medieval i barroca anomenat ‘Som Lympha’, segons
ha explicat avui el regidor de Cultura i Ensenyament del municipi, Paco Gaya, tot
argumentant que enguany se celebra el 800 aniversari del naixement de Jaume I, el
monarca que va partir de Salou a la conquesta de Mallorca.
El primer curs, previst al Club Nàutic, està previst entre el 30 de juny i el 4 de juliol i
duu per títol ‘Jaume I i l’expedició de Mallorca’ i ‘té una orientació històrica i cultural’,
ha afirmat el vicerector.
El segon curs, que s’oferirà al TAS, es diu ‘Societats complexes i diàleg global’ i està
programat del 8 al 10 de juliol. D’aquest curs, Castellà ha destacat ‘la presència
important de professors d’arreu del món: de la Universitat de Duke i de Berkeley
(Estats Units), d’Amsterdam, de Leeds (Gran Bretanya), de Rússia, d’Alcalá de Henares i
d’Alacant. ‘Tindrà un nivell científic altíssim i facilitarà una trobada intercultural, perquè
hi assistiran una quarentena d’estudiants de Berkley’, ha afegit Castellà.
El tercer curs, el de ‘Grafologia bàsica’, s’impartirà també al TAS del 14 al 18 de juliol i
serà de caràcter ‘més tècnic’, ha dit.
Els tres cursos estan oberts a tota la ciutadania i tenen un 25% de descompte a la
matrícula per aquells que no vulguin un certificat de crèdits de lliure elecció. A més,
estan acreditats pel departament d’Ensenyament, per la qual cosa el professorat no
universitari que vulgui aconseguir estadis (sexennis) poden fer-ho apuntant-s’hi. La
matrícula es pot fer íntegrament per Internet, a través de la pàgina web www.urv.cat.

SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 11
ACTUALITAT
Festcat 2008
Escoles d’estiu de cultura popular
La Festcat és la proposta formativa del Departament de Cultura i
Mitjans de Comunicació de la generalitat de Catalunya en el camp
de la cultura popular i tradicional. Participa de la contínua renovació
de la nostra cultura popular que, amb unes profundes arrels,
creix cap al futur. Són quatre escoles repartides arreu del país,
adreçades als elements de la festa, la dansa tradicional, el joc tradicional
i la música tradicional i folk contemporani.
ESCOLA DE LA FESTA
Campus de Cultura Popular i Tradicional
Llívia. Del 13 al 18 de juliol
L’Escola de la Festa arriba renovada amb més de trenta tallers i cursos
i el canvi de dues terceres parts del professorat, cercant més
que mai la connexió amb el territori que l’acull. És per això que, per
primer cop, aplega professionals d’aquestes contrades, alhora que
algunes de les propostes formatives i dels espectacles ens apropen
al patrimoni immaterial de la Cerdanya.
La participació activa dels alumnes en els cursos, tallers, tertúlies
i activitats nocturnes ha configurat l’anomenat “esperit de la Festcat”.
D’entre les actuacions d’enguany cal destacar La Banda d’en Vinaixa,
Bruel, De Mortimers i Circ de les Musaranyes, El Pont d’Arcalís
+ Les Violines i La Carrau.
ESCOLA DE DANSA TRADICIONAL
Dansàneu. Esterri d’Àneu
Del 13 al 19 de juliol
La dansa tradicional és la manera més natural i orgànica que té un
poble de moure’s. Dansàneu és el punt de trobada que permet viure
la dansa i el seu llenguatge, a través de les danses tradicionals,
i també és un espai per compartir la investigació i la improvisació
dels nous corrents, perquè la dansa tradicional és “aire”, és evolució,
és canvi, és d’avui.
En cada edició hi ha algun aspecte nou a aprofundir, aquest estiu
treballarem: “La dansa barroca” i el “Glosar i ballar”. La música en directe
és present a les classes i a les Nits a la Carpa. Des dels Solistes
de la Costa, passant per La Sonsoni, Pomada, La Carrau i La Xaranga
d’Esterri d’Àneu.
ESCOLA DE JOCS TRADICIONALS
Horta de Sant Joan
Del 13 al 20 de juliol
Com que el joc és vida, a l’Escola anirem a la teoria des de la pràctica,
a la raó des de l’emoció i a la física des de la química. El món del
joc tradicional també és ple de missatges, valors i significats en tots
els àmbits d’estudi i d’aplicació.
Aquest any un dels eixos principals serà la connexió del joc amb
els oficis, cercant continguts i fonts d’inspiració per a la pràctica en
l’educació, el lleure o el turisme cultural. El caràcter transversal del
joc també ens ha de permetre atendre la seva relació amb el territori,
la recerca o fins i tot les noves tecnologies.
ESCOLA DE MÚSICA TRADICIONAL
Torroella de Montgrí
Del 20 al 26 de juliol
L’Escola de Música Tradicional és una cita de referència en el panorama
europeu d’ensenyaments de música tradicional i folk contemporani.
Hi trobareu una àmplia programació basada en la música
tradicional, que posa l’accent en l’aspecte vivencial i d’intercanvi
que caracteritza la cultura popular al nostre país.
L’oferta formativa es concreta en cursos d’instrument al matí, tallers
musicals a la tarda i una llarga llista d’activitats complementàries
i concerts, en coproducció amb el XXVIII Festival de Músiques de
Torroella de Montgrí.

LA I FIRA DE L’ESPORT I MOSTRA DE LES
ENTITATS ESPORTIVES LOCALS,
TOT UN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ
El 30 de maig es va celebrar a Salou la I Fira de l’Esport i Mostra de
les entitats esportives locals
La Regidoria Joventut i Esports de l’Ajuntament de Salou després
d’haver organitzat l’acte, la I Fira de l’Esport i Mostra de les entitats
esportives locals, valora molt positivament els reconeixements ob-
tinguts. Amb un clar objectiu promocional per a les entitats espor-
tives locals i les activitats esportives que ofereix no només el con-
sistori, moltes d’aquestes s’han donat a conèixer a molts salouencs
amb més profunditat.
Amb aquesta finalitat, l’Ajuntament i gairebé una vintena d’entitats
esportives salouenques van disposar d’uns estands on van poder
donar informació sobre tota la seva oferta esportiva.
A banda d’això, els assistents van participar en el diversos tallers
que es van posar a disposició per als participants, relacionats amb
el seu esport. A més, es van poder veure exhibicions, per exemple,
de gimnàstica rítmica i de judo; i els més petits van poder gaudir
amb els inflables que es van col·locar al recinte.
Aquesta fira celebrada a Salou, per primera vegada, esperem que
es dugui a terme cada any i amb la máxima il·lusió per part de tots
els clubs.
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 13
ESPORTS

SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 14
L’ENTREVISTA
William Miller
Molta gent quan recorda la serie
televisiva “Cuéntame” segurament
tinguin un bon record però si ets de Salou
potser la recordis per alguna cosa més
Aquest jove salouenc ens va deixar bocabadats la primera vegada
que va sortir a una serie de TV, pocs anys després treballant i
deixant la pell en diferents produccions, s’ha consolidat com actor i
nosaltres estem prou contents de tenir un ambaixador com ell
Qui no coneix el mític the Old Pirate de Salou ? qui no ho sàpiga
no coneix part de Salou. Ens pots fer una mica d’història de com va
arribar la teva “family” a Salou?
Doncs fa molt de temps en una galàxia no molt llunyana la família
Miller es va traslladar de EUA a Espanya per negocis del pater familias,
a Barcelona. Al poc temps el meu pare va morir, ja teníem una
casa a Salou però no estàvem segurs de què faríem després d’aquell
revés, fins que la mare va posar-se un neozelandès a la seva vida,
un “tiarrón” que es diu Leo que estic orgullós de tenir-lo com a pare
i que va muntar-nos el mític Pirata Viejo.
Comences a tastar l’expectació del públic com a cantant de rock
amb una banda del poble ara farà 13 o 14 anys. Recordes la primera
vegada que vas pujar a l’escenari. Com et vas sentir?
Em sembla que el primer cop va ser a un petit local que es trobava
on és ara el Danni Boys, es deia El Patio i era un racó molt petit que
portaven dos amics, l’Isma i el Santi, l’Isma poc després va muntar
el Pub Garage. En quant a com em sentia... Com m’havia de sentir,
doncs molt i molt nerviós, perquè encara que allò només va ser per
amics i família (siguem sincers, el que fèiem en aquella època no ho
hauria escoltat ningú per gust... excepte el Javi Vila que mai ha tingut
bon gust musical) no deixàvem de ser una colla d’orangutans
colpejant instruments musicals (o en el cas del Rai, instruments de
jardineria ) pensant que sonava alguna cosa interessant. Ara que
ens hem fet una mica més grans ja semblem goril·les colpejant ( en
el cas del Rai continua essent el mateix instrument de jardineria)
instruments amb una mica més de saviesa (encara que el Javi continua
tenint el mateix mal gust... segueix amb nosaltres).
>> El cine és un art però la televisió
cada dia més es converteix en un
negoci > A títol personal, crec que tots
naixem amb un do. És qüestió de
trobar-lo i fer-te el teu camí

SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 16
ENTITATS I ESCOLES
Els alumnes guanyadors del concurs de
redacció contra el tabac han rebut avui
els seus premis
Coincidint amb la celebració de la IX Setmana sense fum, es van
lliurar els premis als alumnes guanyadors del segon concurs de redacció
de cartes sobre el tabac, convocat per la Regidoria de Benestar
Social i Salut i el Centre d’Assistència Primària (CAP) de Salou.
A aquest concurs s’hi van presentar un total de 125 estudiants de
6è de primària, d’11 i 12 anys, de l’Escola Elisabeth, el CEIP Europa
i el CEIP Salou. Els autors de la millor carta de cadascun d’aquests
col·legis van rebre un mp4.
Els guanyadors han estat, concretament:
Aleix Masià, de l’Escola Elisabeth; Marina Martínez, del CEIP Europa;
Xavier Marzá, del CEIP Salou.
El 30% dels joves fuma diàriament
http://www.xarxajove.cat
Tres de cada deu joves catalans fumen segons l’Enquesta de Salut
de 2006. Aquesta xifra consolida una tendència en el descens del
consum de tabac entre els joves de 15 a 24 anys.
Durant el Dia mundial sense tabac i desenes d’entitats de l’àmbit de
salut van reclamar al Ministeri una oportuna modificació de la Llei
Antitabac amb la finalitat d’endurir-la.
Les dades facilitades pel director general de Salut Pública indiquen
que la feminització del consum que es palesava als 90 s’ha estroncat
i ara fumen per igual homes (30,4%) i dones (29,4%). Les mateixes
dades confirmen que els joves comencen a fumar quan són menors
d’edat (vora els 15 anys) i que consumeixen aproximadament mig
paquet diari.
Enriqueta Lorente
DUI Responsable d’activitats de Salut Comunitària ABS Salou
Fumar en el siglo XXI…
es signo de modernidad?
El tabaco manufacturado llegó a España, y posteriormente a Europa,
a partir del descubrimiento de América en 1492. Su uso inicial
fue sobre todo medicinal y curativo. Así, el médico español Nicolás
Monardes publicó un libro sobre la historia de las plantas medicinales
del Mundo Nuevo en el que decía que el tabaco podía curar
más de 36 problemas de salud. Sin embargo, alrededor de 1610,
aparecieron ya las primeras sugerencias sobre que el tabaco podía
causar adicción.
Se sabe con seguridad que el tabaco afecta a ambos sexos por
igual. En la actualidad no puede plantearse ninguna duda sobre
la relación causal entre el tabaco y el cáncer, enfermedades cardiovasculares
y respiratorias crónicas, alteraciones en la gestación y
aumento de la frecuencia en la aparición de procesos infecciosos
del tracto respiratorio superior, así como el desarrollo de asma y
alergia durante la infancia en los fumadores pasivos….
Los cigarrillos contienen una droga llamada Nicotina; más de 400
productos tóxicos y cancerígenos, y unos 600 aditivos para engancharte
y que sea más difícil dejar de fumar.
Si fumas todos estos componentes entran en tu organismo y :
1. Disminuye la tolerancia al ejercicio físico, tu rendimiento deportivo
bajará.
2. Se acelera el envejecimiento de la piel y tendrás más arrugas en
la cara.
3. Tendrás manchas en los dientes, mal aliento y olerás a cenicero.
4. Disminuyen las defensas de tu pulmón, haciéndolo funcionar
peor.
5. Toserás por las mañanas, respirarás con dificultad y roncarás por
las noches. Tendrás más resfriados y bronquitis, y te durarán más. Si
padeces asma o alergias, los agravarás.
SI NO FUMAS… te ahorrarás dinero, tienes más agilidad y mejor
salud en general, respetas el derecho de los no fumadores,
no te sentirás preso de la dependencia de la nicotina.
¿Sabíais que en una cajetilla tan sólo hay un “dedal” de tabaco?
¿Sabíais que… el humo del tabaco que hay en el aire y que también
respiran las personas no fumadoras es peligroso?... Eso se llama Tabaquismo
pasivo. Este humo es más tóxico que el que inhala directamente
el fumador porque sus partículas son más pequeñas y llegan
a zonas más profundas del pulmón, y además tiene una mayor
concentración de los componentes tóxicos (nicotina, monóxido de
carbono, sustancias oxidantes, etc.).
Cómo decir NO al tabaco
SALOUMGZ · núm.7 · pàg.17
ENTITATS I ESCOLES
DECIR NO AL TABACO parece sencillo pero hay ocasiones en las
que a veces no nos atrevemos a decir NO. A continuación tienes
algunas formas de decir NO en esas situaciones.
> seguir la corriente. “Quizás tengas razón y no sea tan desagradable
pero no me apetece fumar, no te parezca mal”
> cambiar de tema. “Oye qué os ha parecido el partido de ayer”
> con asombro. “Pero tú fumas, yo pensaba que tú nunca llegarías
a fumar.”
> plantear dudas. ¿y tú crees que realmente no es malo fumar?
Habría más excusas pero de todas formas lo mejor es
SECILLAMENTE DECIR NO.
Consulta en Internet http://semanasinhumo/encuesta.htlm, ahí
encontrarás un cuestionario joven de información del tabaquismo,
rellenándolo entrarás a formar en el sorteo de 2 iPOD ¡¡ANÍMATE!!
>> Si eres fumador y estás contemplando la posibilidad de dejar
de hacerlo en el Centro de Salud de Salou hay un programa
de apoyo para dejar de fumar. Las consultas son atendidas por
dos Diplomadas en Enfermería, con una formación especifica
en el tema.
Desde este escrito te invito a concertar cita a través del teléfono
del centro 977 38 30 1 (indicando que es para la consulta del tabaco)
ya que para otras citas se debe llamar al 902 111 444 o a
través de www.gencat.net/ics
LA SALUT A PROP TEU
Enriqueta Lorente
DUI Responsable d’activitats de Salut Comunitària ABS Salou
Des del CAP Salou, seguim la col·laboració amb la revista adreçada
a la gent jove de la població. Fóra el nostre desig connectar amb
tots vosaltres. Sabem que no visiteu sovint el Centre, però de ben
segur que teniu dubtes.
Posem a la vostra disposició un correu electrònic
info@saloumagazine.com on podeu fer les preguntes que tingueu
sobre la salut.

SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 18
ENTITATS I ESCOLES
IES MARTA MATA
FESTA CLOENDA CURS ACADÈMIC 2007-08
El passat dia 12 de Juny varem celebrar la Festa de la Cloenda del
curs acadèmic 2007-08, el nostre primer curs a l’IES de Salou, ara
IES Marta Mata.
Si hem de fer la valoració del què ha estat aquest curs, dóna la sensació
que ha passat molt més temps que un curs escolar i ...això que
el temps passa molt depressa, però hem fet tantes coses junts!!!
Ara fa un any ens van donar les claus de l’institut. Només hi havia
les parets...s’havia de fer tot. Poc a poc al llarg de l’estiu es va
anar muntant tot, el centre s’anava omplint del mobiliari i material
necessari per a començar i al setembre vam arribar tots: alumnes,
professors, personal del PAS, amb il·lusió i ganes de començar.
El 19 de setembre ja es va inaugurar el centre, amb la visita del
Conseller i després van anar venint totes les activitats docents, culturals
i extraescolars.
Tot i ser un centre nou, hem anat fent camí amb tot allò què calia.
La primera festa va ser la Castanyada. Va seguir la de Nadal. A l’abril
va arribar la Jornada cultural i Sant Jordi. També hem fet honor al
dia de les Matemàtiques....Finalment hem arribat al juny i ...a final
de curs.
Tot el que hem anat fent ha estat nou, ho fèiem per primera vegada,
també estrenem nom: IES Marta Mata . Aquest nom el trobeu
estrany, no ho és per als que ens dediquen a l’educació des de fa
uns quants anys. Marta Mata ha estat tot un referent i un exemple
com a defensora i impulsora del que ha estat l’escola pública, laica
i catalana des de fa més de 50 anys
L’IES de Salou ha volgut ser una escola per a tots, adaptant-se a les
necessitats educatives de cadascú, desenvolupant i fent aflorar tot
allò que cada alumne n’és capaç. El desig ha estat que tant alumnes
com professors gaudissin venint al centre, aprenent, ensenyant i
compartint les hores que hem estat junts. En els moments més
difícils, la bona disposició i les ganes d’una bona convivència han
resolt les dificultats.
Esperem i desitgem que la il·lusió, la motivació i l’esforç d’aquest
primer curs segueixi en cursos posteriors i puguem gaudir del mateix
tracte humà i personal que fins ara.
L’acte de la Cloenda del curs 2007-08 vol ser un record a allò què
hem fet tots plegats i també un comiat als alumnes de 4t: “ Heu
estat els alumnes més grans del centre, això ja d’entrada us dona
la responsabilitat de ser exemple per als més petits i d’esperar de
vosaltres un saber estar i una col·laboració que heu sabut tenir. Altrament,
ser els més grans dóna uns privilegis...uns drets...estar més
propers als professors...No us diem adéu, sinó fins sempre o fins
quan vulgueu. Aquí sempre sereu ben rebuts, per alguna cosa és
també el vostre institut”
A tots us desitgem: MOLT BON ESTIU !!!
Alumnes de 4t. Batxillerat, IES Marta Mata de Salou
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 19
ENTITATS I ESCOLES
El Cor Jove Vila de Salou i el Cor Crescendo de l’IES Jaume I
amb “Un concert de pel·lícula” fan omplir el Teatre Auditori de Salou
Per Alba Cortada
“Un concert de pel·lícula!” era el nom de l’espectacle que el Cor
Jove Vila de Salou i el Cor Crescendo de l’IES Jaume I van oferir el
passat dissabte 31 de maig a l’auditori. De fet, tot i ser un dia plujós
els salouencs van decidir apropar-se fins al TAS per a gaudir del
concert omplint la sala de gom a gom.
Les peces que van cantar formen part de musicals ben coneguts:
Mamma mía!, Rent, High School Musical, Grease, Pocahontas, El rei
lleó i El llibre de la selva, les quals es van interpretar sota la direcció
de M. Rosa Sanahuja, amb l’acompanyament de Ruben Villarroya
al piano i Luis Chacón a percussió. Cadascun dels musicals van ser
interpretats en forma d’espectacle, amb coreografia per cada peça
i un vestuari que recreava fidelment l’estil dels musicals, els quals
portaven assajant des de principis d’aquest curs. Després de les
cançons previstes i els forts aplaudiments del públic, les dues corals
van cantar un bis conjuntament.
Els dos cors porten una trajectòria prou jove i a l’hora molt enriquidora.
De fet, el Cor Crescendo està format per unes 25 noies de
1r i 2n d’ESO i va ser creat el 1999 per iniciativa del Departament
de música de l’IES. El 2003 va aconseguir dos premis: el quart en el
concurs “Sons i cançons” a l’Auditori de Barcelona, i el tercer a “Cantem
el Nadal” a Montserrat.
Per la seva banda, del Cor Jove Vila de Salou cal destacar els seus
stages de treball que ha realitzat amb grans professionals de la
música, com és el cas de Julio Domínguez, director i compositor;
Moisès Sala, especialista en gospel i Anna Valldeneu, especialista
en Voice Craft i teatre musical.
De fet, aquesta coral l’any passat ja va celebrar el seu cinquè aniversari,
oferint una Marató musical en la que hi van participar 17 grups,
i un concert-espectacle.
“Un concert de pel·lícula!” es va emmarcar dins de les XV Jornades
de Cant Coral de Salou, les quals van comptar amb la participació
dels CEIP i les escoles el dia 15 de maig i la Coral Alborada, l’Eixàrcia
i el Coro Vasco Ama-lur el dia 30.
Si voleu consultar més informació dels cors que van oferir aquest
espectacle, només cal que us dirigiu a les següents webs:
http://cjvs.blogspot.com/ Cor Jove Vila de Salou
http://www.crescendoclusterbastons.blogspot.com/Cor Crescendo de
l’IES Jaume I

SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 20
ENTITATS I ESCOLES
Isabel Serra Bargalló
Professora de flauta travessera de l’EMMS
L’origen dels instruments
de vent segons la mitologia
grega i romana
De la mateixa manera que la música a l’antiga Grècia estava estretament
lligada a la poesia, són nombrosos els relats mítics grecorromans
que ens presenten històries i personatges vinculats a la
música. Els mites són un element important i insustituïble a l’hora
de penetrar en el món musical de l’Antiguitat i ens ajuden a comprendre
la funció primària que la música desenvolupava en aquella
època.
L’instrument de vent més popular i extès a l’antiga Grècia fou
l’aulós, inventat míticament per Atenea i adoptat per Màrsias. També
fou l’instrument preferit de Dionís, deixeble d’aquest últim. De
boquilla de doble llengüeta, cilíndric o lleugerament cònic, podia
estar fet de canya, fusta o ivori, i fou un dels predecessors de la família
de l’oboè. També es tocava per parells, i llavors s’anomenava
diaulós (fig. 1).
A La Política, Aristòtil ens explica que Atenea, en reflexar-se mentre
tocava en les aigües d’un rierol i veure com se li deformaven les galtes,
va rebutjar l’aulós i el va llençar ben lluny. El sàtir Màrsias recollí
i adoptà l’instrument llençat per Atenea i acabà convertint-se en un
gran músic. Va inventar el diaulós i reptà Apolo, que tocava la lira,
a una competició musical després de la qual, vençut, quedaria sotmès
pel seu rival; Apolo el va lligar a un arbre i el va escorxar viu.
Un altre instrument, la syrinx o flauta de Pan (fig. 2), estava feta de
tubs de diferents llargades units entre sí. Cadascun d’aquests tubs
(fins a dotze o catorze), tancats per un extrem amb taps de cera,
estava obert per l’altre costat. Cada tub donava lloc a una nota diferent
en dirigir-hi l’alè. El so es produia de manera semblant en
instruments precursors de la família de les flautes travesseres com
el photinx, fet de fusta i d’origen egipci o el tityros, flauta de pastor
feta de canya o jonc. La diferència és que aquests instruments
constaven d’un sol tub amb forats. Mentre la invenció de la siringa
s’atribuí a Pan, fou Silè, el seu fill, l’inventor de les flautes de diversos
forats.
Pan, la divinitat pastoral per excel·lència, era un personatge meitat
home, meitat cabra que prenia part en les orgies de les ninfes de les
muntanyes. L’atribut que, més que cap altre, confereix a Pan el seu
aspecte de pastor és la siringa. Ovidi explica l’orígen d’aquest instrument
al Primer Llibre de les Metamorfosis: Pan s’enamora d’una
nàiade anomenada Siringe i un dia comença a perseguir-la. Ella
fuig fins que un riu li barra el pas i li impedeix escapar de Pan. Quan
aquest està apunt d’abraçar-la, ella demana a les ninfes que l’ajudin
i queda convertida en una mata de canyes. Pan talla les canyes de
forma desigual i les uneix amb cera per fer una flauta a qui dóna el
nom de la noia.
Al segle XX, Claude Debussy composaria una bella peça per a flauta
anomenada Syrinx, inspirada en el personatge femení del mite. Poc
després Arthur Honneger respon artísticament, i amb no poc humor,
amb una altra peça per a flauta inspirada en Pan: La danse de
la chèvre. L’evocació del mite d’Ovidi ens pot ajudar a gaudir molt
més de l’audició d’aquestes obres, que us recomanem en la versió
d’Emmanuel Pahud (EMI) i Gisela Mashayeki (RAP).
LECTURES MUSICALS PER L’ESTIU
LINDT, Lawrence: Así como suena. Una historia insólita de la música
clásica, Ma non Troppo, Barcelona, 2001. Troballes, invents, ocurrències,
successos i genialitats que varen impulsar les grans fites de la
innovació musical.
EIDAM, Klaus: La verdadera vida de Johann Sebastian Bach, Siglo Veintiuno,
Madrid, 1999. Una nova biografia de J. S. Bach basant-se en
fets fins ara ignorats. S’enfronta amb gran sentit crític als biògrafs
consagrats i corregeix moltes llegendes. Klaus Eidam narra la vida
de Bach amb gran passió, emprant un llenguatge senzill i amè.
El departament de piano del Conservatori de Música de Tarragona con-
juntament amb la Diputació de Tarragona organitza la I Mostra de Jo-
ves Pianistes, amb l’objectiu de donar la possibilitat als joves pianistes
d’adquirir experiència en el camp del concertisme i potenciar el con-
tacte directe amb el públic fora del marc de la pròpia escola.
Aquesta mostra està estructurada en quatre categories, determinades
per l’edat dels participants:
Cat. A, fins a 10 anys; Cat. B, d’11 a 14; Cat. C, de 15 a 18; Cat. D, de 19
a 25.
Les proves de selecció van tenir lloc el passat dia 8 de març amb la par-
ticipació d’alumnes d’escoles d’arreu de la comarques de Tarragona,
entre ells, quatre de la nostra escola: Erney Felipe Acosta Cruz, Alisson
Da Silva Bueno, Àlex Lombau Chiuta i Gerard Ortega Ballesteros. El jurat
de la Mostra va decidir seleccionar 16 pianistes dels 33 participants i
l’alumne Alisson Da Silva de la nostra escola n’és un d’ells. Com a premi,
aquests seleccionats realitzen diferents concerts a les nostres comar-
Antoni Ros Magrané
antonirosmagrane@hotmail.com
ELS JOVES SALOUENCS CONTRA EL NOU FAETONT
La mitologia grega ens presenta Faetont com el fill d’Hèlios i de Clímene
que va estar a punt de provocar la destrucció total del nostre
planeta, en intentar conduir el carro del seu pare, el Sol, i desviar-lo
de la seva ruta. Sembla que el déu suprem, Zeus, l’hagué de fulminar
per poder impedir el desastre.
Aquest suggeridor mite dóna títol a la novel·la L’informe Phaeton,
del prolífic escriptor andorrà Albert Salvadó, editada per primer
cop el mes de setembre de l’any 2007 a Columna Edicions, dins la
seva Col·lecció Clàssica, amb el número 733.
Així d’entrada, us estalviaré el comentari a nivell literari d’aquesta
obra, la lectura de la qual tanmateix us recomano sense cap mena
de reserva. L’autor, gairebé especialitzat en allò que hom ha decidit
anomenar novel·la històrica, ens sorprèn ara amb una fabulosa
obra de ficció, basada no obstant en multitud de textos i mites
antics, on ens convida a replantejar-nos el passat més llunyà de la
humanitat i, en base a aquest passat, que intentem modificar les
crues perspectives del nostre futur en aquest planeta que senyoregem
en l’actualitat.
És, doncs, un llibre dels que diríem “amb missatge”. O, per tal de ser
una mica més exacte, amb missatges. I, ves per on, m’he encaparrat
a fer arribar aquests missatges a les noves generacions del nostre
poble, a tots vosaltres, joves de Salou.
Possiblement us preguntareu perquè aquest home “madur” s’adreça
avui a vosaltres i reclama tan sorollosament i amb tanta insistència
la vostra atenció. La resposta és ben clara. El futur us pertany i, justament
per això, a vosaltres us hauria de tocar decidir com ha de ser
aquest, ara per ara, més que incert esdevenidor. Tot i que, tal com
diu el mateix Albert Salvadó en el llibre que avui us comento, la joventut
és una malaltia que es cura amb el temps, no hem d’oblidar
que –tornant a parafrasejar l’autor- el futur és el nen del present
i, com a tal, cal preparar-lo. I aquesta preparació, aquesta feixuga
tasca d’anar creant un futur diferent d’aquell en el qual semblem
estar abocats sense remei, aquesta nova revolució que cal fer des
de l’interior de cadascun de nosaltres cap a l’exterior, us pertoca
en gran mesura a vosaltres, perquè tan sols vosaltres constituireu
aquest esdevenidor i, per tant, n’haureu també de ser els artífexs.
El psicòleg nord-americà Burrhus Frederic Skinner, citat a l’obra que
us comento, sosté que l’èxit d’una cultura depèn del seu comportament
respecte al futur i que les cultures encertades són les que
van saber inculcar als homes la voluntat de fer-se càrrec del seu
futur. La nostra cultura, immersa avui en una globalització que pa-
radoxalment ens dispersa, no és que no tingui un comportament
determinat respecte al futur. Senzillament l’ignora.
En aquesta vida –segueix dient-nos en Salvadó- tothom té un rol a
complir, perquè cadascun de nosaltres forma part d’un Tot global i
absolut. Perduda ja tota la meva confiança en les generacions que
avui desenvolupen el rol de decidir, de prendre les decisions importants,
que afecten tant la nostra societat com l’embolcall físic
on aquesta respira i viu, no em queda sinó apel·lar a la vostra intervenció.
Aquest excés d’energies, propi de la vostra edat, cal que
sigui canalitzat de forma immediata cap al repte inexcusable de
construir un nou futur, un futur diferent, un esdevenidor que doni
continuïtat a la Vida en aquest planeta i que allunyi alhora la nostra
espècie de la violència que la caracteritza. Només cal eliminar
l’ambició i la cobdícia de l’equació de la vida social i acabarem amb
el noranta per cent de la violència, ens indica l’autor. I afirma, en un
altre dels seus missatges: Si respecto la vida, visc en harmonia amb
l’univers; si respecto la vida, acabaré amb la violència.
Què me’n dieu? Defugireu la vostra responsabilitat com ja han anat
fent totes les generacions que us han precedit? Continuareu amagant
el cap sota l’ala o el deixareu ben enterrat a la sorra per no haver
de veure què està passant realment? En teniu l’última paraula i
jo us dic que hi confio plenament, perquè vosaltres sou ja ara i avui
el nostre futur!!!
* Música recomanada: Phaedra de Tangerine Dream (1974)
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 21

SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 22
TENDÈNCIES
EN FORMA A CASA
Anna Pastor annapastor.cherta@gmail.com
terepeuta i massatgista
Les investigacions mèdiques demostren que la bona salut depèn,
per una banda, d’una bona alimentació i per altra banda de l’ exercici
físic que fem cada dia . També hi ha altres aspectes que pertanyen
a la salut emocional i mental.
La millor manera de prevenir les malalties o molèsties causades
per la inactivitat pròpia de la majoria de les feines d’ avui dia és
moure’s.
Des de la Regidoria de Benestar Social i Salut s’ ha promogut aquesta
idea d’anar a caminar. Tenim el gimnàs prop de casa , qui més i
qui menys té bicicleta i els millors fan esport regularment. Però tot
i les iniciatives i le millores i els recursos encara hi ha moltes persones
que no movilitzen el seu cos, per mandra, manca de temps o
poca disponibilitat.
El resultat és que sacumula tensió física, emocional i corporal i perdem
dinamisme i energía.
Si teniu un grapat de pretextes per no fer exercici fora de casa cada
vegada en teniu menys per no fer-lo dins les vostres cases. Valgui
l’ expemple de Wii sport i encara millor Wii fit.
Però si no disposem de tanta tecnologia tenim l’opció d’un antilliscant
, una catifa i algun estri més que tenim per casa per fer estiraments.
I aquí van alguns del motius per començar a fer-los.
1. No són competitius ; ni amb un mateix ni amb la resta de companys
2. Es poden practicar a qualsevol “racó” de casa i en qualsevol moment.
3. Son extremadament relaxants, ens aporten calma i ensa ajuden
a conciliar el son.
4. Alliberen tensió muscular , eviten lesions i relaxen el cos.
5. Per la seva senzillesa ens permeten prendre consciencia del nostre
cos i les seves limitacions: conciència corporal . Poc a poc i amb
pràctica aconseguim alliberar feixos musculars i articulacions.
6. Cadascú marca el seu ritme i gradulament aconsegueixes la flexibilitat
necessària.
7. Evita el control de la ment sobre el cos. Aconseguim que el cos es
mogui pel seu propi interés i no per competir amb l’ ego.
El llenguatge
dels polítics
Xavier Fähndrich xfahndrich@mintsmind.com
És conegut el soroll estructural que impregna la nostra societat
que diu que existeix un fossar entre els representants polítics i els
ciutadans. No entrarem a analitzar les raons profundes de la desconfiança
i de la manca de connexió entre polítics i electors. Només
comentarem el que sempre apareix quan un grup de persones
interessades en la comunicació i la política reflexionen sobre el
discurs polític, com el Taller d’Oratòria Política del Màster de Màrqueting
Polític de l’ICPS.
Una de les conclusions és que la causa del gap polític és que molts
polítics utilitzen un llenguatge incomprensible per a la majoria de
la ciutadania. És un registre compartit amb la resta de membres de
la classe política, el món del periodisme, del teixit associatiu i dels
líders d’opinió, però que no connecta amb la resta de la ciutadania.
La falta de preparació (o la preparació deficient) de la comunicació
verbal en política ens porta a la improvisació. Això afecta la claredat
del missatge des del punt de vista de l’emissor i a la comprensió
immediata per part del receptor. És freqüent sentir declaracions o
rodes de premsa de representants polítics que utilitzen paraules i
expressions del tot desconegudes o molt fàcilment mal interpretables
per part de la immensa majoria dels ciutadans-electors.
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 23
UNA MICA DE TOT
L’esforç a aclarir, simplificar i tangibilitzar el missatge polític durant
els períodes electorals, desapareix molt freqüentment durant la
resta de l’activitat política. Es comunica a la ciutadania com si es
parlés a col·legues de feina o a experts.
No fa gaire, en una conferència de premsa, el conseller de Medi
Ambient, Francesc Baltasar, explicava que volia fer un transvasament
de la zona CAT a la zona ATLL. Com si tothom sabés que
CAT significa Consorci d’Aigües de Tarragona i que ATLL equival a
Aigües del Ter-Llobregat… Els exemples com aquest són, desgraciadament,
molt abundants. Hi ha butlletins municipals en què
parlen de PERIs, PIRMIs, POUMs, PUOSCs i AREs, etc. sense donar
més explicacions, com si aquest llenguatge tècnico administratiu
fos comú a qualsevol lector.
El fet no consisteix a tractar la gent com si fossin uns ignorants. Es
tracta de tenir clar que no tothom té un coneixement aprofundit
d’un tema i que tothom té dret a rebre informació útil per poder
formar-se una opinió i poder participar en el fet públic en igualtat
de condicions. Es tracta d’apropar el missatge en termes acceptables
per al receptor i no (només) per a l’emissor. És una feina dels
polítics, però també dels seus assessors i també dels tècnics.

SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 24
RECULLS D’OPINIÓ
Historia de un apellido.
De Mataró a Salou
Manuel Fascie · manuel.fascie@speedy.com.ar
José Jorba Bacarisas era natural del pueblo de Mataró, perteneciente
a la provincia de Barcelona. Su nacimiento acaeció cerca de 1850
por lógica deducción, pues en la familia no existen datos exactos
de esa fecha.
Lo cierto es que sabemos, por relatos de mayores, que este catalán
se sintió tocado en su amor propio por un injusto reparto de su
herencia. En aquella oportunidad se aplicó la ley del mayorazgo, lo
que provocó su rebeldía y lo llevó a abandonar a los suyos.
Llegado a Baena en la provincia de Córdoba, transformó la b de su
apellido por una uve para cambiar su apellido.
Fue viajante de pañería y se casó con Doña Brígida Paris Espejo,
natural del pueblo de Cabra. Tuvieron cuatro hijos llamados Irene,
Emilio, Antonio y María.
José, más adelante, fue empleado en el Ministerio de Obras Públicas
y se estableció en Huelva, donde murió más tarde.
Su hijo Antonio se casó con Doña Manuela Herrera Rodríguez,
trabajando en repostería en establecimientos de Huelva y luego
instaló una nueva por su cuenta en Nerva. Como los inicios no fueron
buenos, con la ayuda económica de un tío, en 1905 se trasladó
nuevamente a Huelva para fundar en el Nº 9 de la calle Joaquín
Costa la Confitería La Victoria en la que trabajó el resto de su vida.
En sus dependencias interiores nacieron los cuatro hijos del matrimonio
Jorva-Herrera: José, Eloísa, Emilio y Mercedes.
La fama del establecimiento fue creciendo y uno de sus asiduos
concurrentes era el poeta Juan Ramón Jiménez. Preparaban banquetes
para artistas, políticos y eventos donde estuvieron presentes
el General Francisco Franco y el entonces Príncipe Juan Carlos I.
A medida que los hijos crecían fueron sumándose al obrador y
aprendiendo el oficio de pastelero. José, el primogénito, se casó en
1936 con Doña Carmen Pérez Ramos. De este matrimonio nacieron:
Ana María, Antonia (que es mi esposa) y José Luis.
Doña Ana Pérez Ramos –hermana de Carmen- actuaba por esos
tiempos en Buenos Aires con el nombre artístico de Ana María de
los Reyes. Había llegado a la Argentina integrando la compañía de
De inmigrantes y emigrantes
Miguel de Molina con quien debutó el 1942 en el Teatro Cómico,
para después ser contratada individualmente en programas radiales
y teatrales.
Esta circunstancia hizo que la familia Jorva Pérez decidiera trasladarse
a Buenos Aires donde llegaron en octubre de 1949 en el
vapor Cabo de Buena Esperanza y donde al fin terminaron radicándose.
Antonia y yo nos casamos en mayo de 1962 y a nuestro hogar llegaron
cuatro hijos: Adriana del Carmen, Gustavo Manuel, Carolina
Margarita y Santiago José. Mi esposa les dio a ellos desde niños la
doble nacionalidad argentino-española. Es así que Santiago cuando
se casó en el año 2000 ya tenía pensado viajar a España con su
joven esposa Paula Sosa Alonso para radicarse allí. Y primeramente
se establecieron un año en Mallorca, luego otro año en Huelva, y
finalmente llegaron a Salou donde se radicaron hasta el presente y
donde nació Giuliana, mi primera nieta española y catalana.
Mi otro hijo varón, Gustavo, decidió viajar en 2005 a Salou al encuentro
de la familia de su hermano, también para radicarse, y en
donde vive con su esposa Stella Paternay Ruiz Huidobro y sus hijos
Florencia y Facundo .
De esta manera la 5a y 6a generación de aquel José Jorba Bacarisas,
que se marchó despechado de su Cataluña natal, han vuelto a la
misma tierra. Quizá los padres de José hayan sentido al ver partir a
su hijo la misma pena que puedo sentir yo ahora, a pesar de que el
adelanto de las comunicaciones han morigerado notablemente la
“morriña” por las distancias.
Y además, los que aquí estamos, sabemos positivamente que se
hallan realmente bien económicamente y saben apreciar con optimismo
a la sociedad que los acogió.
Y como siempre me gusta adornar la vida con una copla, recuerdo
dos versos de una canción centroamericana:
“La vida te da sorpresas,
sorpresas te da la vida…”

SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 26
Edifici Palas Salou
Barcelona 46-48 SALOU
Tel. 977 380 967
GELAT DE MADUIXA ?
PREGUNTEU-LI ALS NENS !!!
RAQUEL VILAPLANA
CAP DE PRODUCCIÓ, GELATERIES “LA IBENSE”
A l’edició passada, Eduardo i jo us parlàvem de les maduixes i algunes
idees per a cuinar o elaborar aquesta deliciosa fruita. Però la
veritat, és que qui pot parlar-vos realment de les maduixes aquest
any són els gairebé 900 nens de Salou i voltants, que han passat
per l’obrador de la LA IBENSE i han degustat un gelat d’artesà de
maduixes naturals. Alumnes del CEIP EUROPA; CEIP SANTA MARIA ,
DOFÍ MÀGIC , ESCOLA PRESENTACIÓ DE REUS i LLAR D’INFANTS LA
BALENA BLAVA)
Cada any LA IBENSE brinda l’oportunitat, en forma d’homenatge
als clients mes petits, la possibilitat de visitar la fàbrica dels gelats,
es a dir, l’obrador. No és un simple recorregut sobre la fabricació
únicament sinó que tractem des de la fabricació d’un gelat fins a
la importància dels valors nutricionals d’un gelat d’artesà, que és
molt més important que un caprici d’estiu.
L’Estudi Nutricional dels Gelats, elaborat el 2001 pel Departament
de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, va trencar
amb la idea tradicional que situava als gelats en la categoria
de llaminadura per als més petits de la casa. En l’estudi es destaca
que el valor nutricional dels gelats és “directament proporcional a
la proporció de llet que continguin”. Així, els gelats “de base làctia”
(elaborats amb llet, llet desnatada o crema) són un aliment indicat
per a totes les edats especialment per als mes petits i que aporta
calci i proteïnes d’elevada qualitat nutricional.
D’altra banda, posem l’accent també a la importància d’educar el
paladar als nostres joves, és important que els nens prescindeixin
dels sabors artificials als quals estan massa habituats, perquè puguin
distingir entre el sabor natural i el sabor artificial. Malauradament,
els paladars dels nens comencen a estar una mica confusos a
causa de l’alimentació rebuda.
Des de LA IBENSE seguirem fent poble ja sigui donant l’oportunitat
a tots els joves de visitar l’obrador i conèixer el gelat des del principi
fins al final, així com regalant a totes les escoles de Salou , mes de
3000 gelats de gel perquè els joves puguin gaudir la seva festa de
fi de curs .
Des de LA IBENSE, i jo personalment que he estat amb tots ells, els donem mil
gràcies per aquests bons moments que hem passat junts i per estar un any mes
amb tots nosaltres.
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 27
CUINA JOVE

SALOUMGZ · núm.5 núm.7 · pàg.18 pàg. 28
RECULLS D’OPINIÓ
Què escoltem?
Recomanacions musicals
Vladimir Lozano vladimirlozano@gmail.com
Crític musical
JACK JOHNSON
brushfire fairytales (2001)
Després d’escoltar aquests
fairytales és fàcil imaginarse
a Jack Johnson amb la
seva guitarra, caient el sol,
en alguna platja de California.
Natiu de Hawaii i surfista
professional, va iniciar la seva
carrera musical després d’una
caiguda a Pipeline, una de les
platjes surferes més mítiques
del món. Les seves primeres grabacions servien per a musicar les
pel·lícules on ell apareixia, fins que va decidir-se a grabar aquest àlbum
de guitarra acústica rasgada, sencill, dolç i simpàtic; ideal per
a acompanyar un dia d’estiu.
BLACK MOUNTAIN
black mountain (2004)
femenina, amb les guitarres brutes i la densitat en la bateria. Aquí
es recreen els inicis dels heavy, la Velvet Underground i una dosis
suficient de modernitat per a arribar al públic indie.
Canadencs d’estètica hippie
que beuen de la inspiració
dels 70 per a canalitzar
l’agressivitat en les seves
cançons. Aquest és el primer
àlbum dels dos que han publicat
i el més destacable, més
d’arrel, fresc e impulsiu que el
segon “In the Future” (2008).
Combinen la veu masculina i
SHARON JONES & THE DAP-KINGS
100 days, 100 nights (2007)
La portada pretèrita i el que
és contingut en aquest disc
es podria fer passar com un
producte de club dels anys
60. No és així, però sona així.
Funk i soul descongelat i presentat
amb el sò autèntic que
dota de vitalitat al gènere,
gràcies a The Dap-Kings, una
màquina que fabrica música
reproduint els recursos estilístics heretats de l’època. Però tot i això,
el protagonisme és merescut per a la prodigiosa veu de Sharon Jones.
DAKOTA SUITE
this river only brings posion (2003)
Dakota suite es un combo
que gira al voltant de la figura
de Chris Hooson, acompanyat
en aquest treball d’artistes
de luxe com els ex American
Music Club, Bruce Kaphan i
Tim Mooney. La suavitat en
l’entrada del primer tema es
perpetua durant tot el disc,
de tò depressiu i delicat. La
calma farà que s’autri el temps per a escoltar la seva música, sense
pressa, acariciant l’oïda.
New York, New York
Emimon Viatges Salou· emimon@plantour.es
La ciudad más famosa del mundo, la más diversa étnicamente y la
más mitificada probablemente sea Nueva York. Es una ciudad que
atrae no sólo a los turistas seducidos por los neones de Times Square,
el edificio Chrysler, o realizando un peregrinaje al solar de las
Torres gemelas, sino también a quienes ansían una vida mejor. Los
americanos emigran de otros estados aprovechando las oportunidades
profesionales que sólo Nueva York puede ofrecerles o para
vivir sin convencionalismos.
Para aquellos que llegan de aún más lejos, Nueva York puede significar
la posibilidad de mejorar su situación para sí mismos y sus familias.
Desde sus inicios, las oleadas de inmigrantes han convertido
a Nueva York en una ciudad étnicamente diversa. Recientemente,
portorriqueños, chinos, indios y otros muchos han seguido los pasos
de los cientos de miles de europeos que llegaron a finales del
siglo pasado, enriqueciendo así el patrimonio étnico de la ciudad.
Nueva York no sólo transforma la vida de los que viven en ella; también
se transforma a sí misma. Los decenios de 1980 y 1990 vivieron
un boom en la construcción de oficinas a la vez que, con planes
urbanísticos concretos, se logró regenerar barrios como Soho,
TriBeCa, Chelsea y Times Square. Por ahora el distrito financiero se
recupera con firmeza de los daños del 11 de septiembre.
Las posibilidades en ella son infinitas, por lo que desesperados por
las compras, amantes al arte, familias, adoradores de la gastronomía,
fanáticos de los deportes y por que no otros muchos con inquietudes
inconfesables, podrán satisfacerlas.
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 29

SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 30
De color verd
Fèlix Cursal info@saloumagazine.com
Algú recorda el dia que va sentir la paraula reciclar per primer cop?
Sí? Potser era un amic progressista i europeu? Potser era la notícia
increïble que a Alemanya la gent enterrava la brossa al jardí i no
havia de pagar impost municipal per la seva recollida? Potser va ser,
molt més tard, el dia que els contenidors de recollida selectiva van
començar a sortir com a bolets arreu del poble? Primer aquells trastos
enormes de color verd, groc i blau (recordeu?), amb rodes, perennement
bruts i amb aquella ferum característica. Després els
contenidors soterrats, amb pedal i tapa llevadissa, fins i tot elegants,
tota una declaració d’intencions: verd pel vidre, groc pels
envasos, blau pel paper, al marró la matèria orgànica i al gris el rebuig.
La primera reacció inicial va ser d’escepticisme, de recel: que
no funcionarà, que la gent no està per punyetes, ves ara, si ja és
prou complicat... Excuses i mandra. Però, contra tot pronòstic, sembla
ser que sí que va funcionar, que molts ens vam anar acostumant
a separar la brossa amb amor i dedicació, sí senyor, i ben aviat vam
entendre que en realitat separar era molt més lògic i senzill que
deixar-ho anar tot barrejat. Una història amb final feliç, oi que sí? És
com el bicing a Barcelona: la municipalitat comença una iniciativa
perquè és guai, perquè mola o perquè les eleccions s’atansen. Després
resulta que la ciutadania respon de manera aclaparadora: en
comptes de queixar-se, hi donen suport! Ben aviat, ja no hi ha marxa
enrere, i ni que sigui costós, ni que sigui problemàtic, ni que en
realitat a les autoritats els vagi malament, tothom ho exigeix. Un
ajuntament que fa contenidors de reciclatge - és veritat- queda bé
a la foto. Però si el ciutadà utilitza el contenidor, l’ajuntament ha de
continuar proporcionant-li l’opció de reciclar, fins i tot quan no és
hora de fer-se fotos. Tothom hi guanya.
Però no tot són flors i violes en aquesta història de color verd. Encara
hi ha grans problemes derivats de la funció que tenen en aquest
procés les superpotències polítiques i la pròpia indústria. I aquí,
malauradament, sempre hi ha mal rotllo. Ningú no vol emprenyar
l’oncle Sam, que té la paella pel mànec. L’estiu passat els EUA també
feien la seva contribució al debat sobre el medi ambient, tot recomanant
a països altament contaminants com ara la Xina i la Índia
(números dos i tres en el rànquing de països emmerdants, només
superats pels propis EUA) que es posessin les piles i deixessin de
contaminar d’una punyetera vegada. I és que ja està bé, ostres! Una
cosa és contaminar amb cotxes americans, que contribueixen a
perpetuar un imperi energètic irracional i comdemnat a la ruïna,
però una altra de molt diferent és permetre als pobres de la terra
que edifiquin indústries i facin negoci i competeixin amb nosaltres
en el mercat que tant i tant ens ha costat construir! I ara! I què més!
Al capdavall, la pobresa, la guerra i la brutalitat policial es poden
contenir amb fronteres polítiques, però la pol·lució no... Tinguem,
per favor, una mica de consideració i solidaritat! Un altre exemple
seria el del govern laborista britànic, que cada dos o tres mesos
emet un llarguíssim informe sobre el que hem de fer com a ciutadans
per reduir el nostre impacte de CO2 sobre l’atmosfera. Amb
esperit típicament pragmàtic, el govern recomanava mesures concretes
i aplicables per a tothom. Les cases faran servir electricitat en
comptes de gas ciutat, els cotxes reduiran la quantitat d’emissions,
els ministres continuaran anant a la feina en cotxes de superluxe
altament contaminants (Rolls Royce, Bentley si és un ministre guai)
però es faran fotografiar en bici de tant en tant, que sempre queda
bé. I pobre de tu que et deixis la llumeta pilot de la tele engegada o
la del vídeo! Això sí que no! Ah, i recorda que si fas la bugada amb
aigua freda i estires de la cadena del wàter només cada divendres
estalviaràs aigua i energia. Són mesures de fireta, fetes per desplaçar
la responsabilitat a l’home i a la dona menuts, tot donantnos
la il·lusió que realment podem prendre decisions polítiques
importants, de la mateixa manera que decidim engegar o apagar
un electrodomèstic. Crear il·lusió de poder, de responsabilitat,
d’ètica.
Tothom es baralla a veure qui és més ecològic, però sobretot a
veure qui sembla ser més ecològic, qui té més vista per acaparar les
oportunitats per presentar-se davant del públic com a ecològic,
sense semblar radical i sense emprenyar massa el personal. Fins i
tot els anuncis de rentavaixelles et miren de convèncer que engegar
la màquina és més ecològic que rentar els plats a mà! I aquí
entra el segon gran culpable: la indústria dels béns de consum, que
vol netejar-se la cara sense deixar de vendre més i més merda cada
dia. És una paradoxa impossible i literàriament molt feble. Segons
aquest argument, per ser plenament ecològic hauries d’estar forrat,
comprar-te una casa nova amb calefacció elèctrica per sota de la
moqueta, engegar-la tot el dia (no passa res, és elèctrica), un rentavaixelles
enorme, una tele de plasma de 40 polzades, i recordar-te
d’apagar-la quan s’acabi el partit de futbol. Ah! i una tassa de wàter
de porcellana perfumada! Aviat ens diran que la Coca-Cola és ecològica...
És normal que molta gent senti un fort recel davant el
discurs del nou apostolisme ecològic. Hi ha molt d’interès afegit,
molt de mamoneo i moltes ganes de quedar bé. Per als polítics
l’important és fer veure que els preocupa i donar xifres, moltes xifres,
que sempre queden bé, i són fàcils de manipular. L’expressió
anglesa to cook up the figures (“cuinar les xifres”) ho expressa a la
perfecció: els números es poden cuinar al gust del convidat, més
>> L’ecologia s’ha convertit en una
qüestió de relacions públiques i
d’imatge. Ens empassem allò que ens
diuen, sempre que ens ho diguin amb
un somriure als llavis > Els psicoterapeutes ja parlen de la
shoppanoia: el sentiment d’angoixa i
ansietat per comprar allò que és correcte,
saludable, bo o considerat socialment
com a acceptable > La veritat, però, és molt més senzilla:
l’única energia que no contamina és la
que no gastes, l’única manera de reduir
el teu impacte a través dels béns de
consum és no comprant-ne i l’únic
producte que no implica explotació és
aquell en què el productor i el consumidor
són la mateixa persona, començament
i final del procés, sense cap
intermediari.

SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 32
RECULLS D’OPINIÓ
SALOU I ELS ESPAIS PÚBLICS MORTS
Armand Saltó · info@saloumagazine.com
No puc tancar els ulls i deixar de tenir una visió intimista de pensar
l’abandó i la sensació de buit que pateixen els espais de domini
públic. Salou també n’és un exemple. La nova arquitectura a l’estil
Mies Van der Rohe i tots aquests conceptes i materials minimalistes,
no deixen d’aplicar-se i repetir-se a les noves construccions de
caire públic, ja siguin escoles, instituts, places, fonts... formigó en
definitiva en forma de placa de gel gegant que, com si d’un “tente”
es tractés, es construeix en un tres i no res.
Les conseqüències són evidents. Aquesta construcció grisa i la nova
idea contemporània de la vida pública fa que no hi hagi tanta activitat
ni diversitat com en altres places més agradables i peculiars
com és, per exemple, la plaça del Carrilet de Salou.
La majoria de places i fonts públiques del nostre poble han perdut
aquesta funció socialitzadora de combinar gent i activitats diverses
que haurien de tenir els espais públics. Aquesta contradicció és
part d’una controvèrsia major quan arribem a la plaça exterior del
Teatre Auditori, per exemple. Allà no s’hi asseu ningú! A veure qui
és el valent que s’asseu una estona en un d’aquells bancs? El voyerisme
de la gent del país i les ganes de tafanejar sobre la vida dels
altres ens crea incomoditat a les persones que volem estar en una
plaça tranquils fent petar la xerrada sense que ningú ens estigui
observant.
L’espai públic mort és una raó, per la qual cosa la gent busca terrenys
íntims per trobar allò que se li ha negat a l’espai privat. És a
dir, els ésser humans estem buscant a l’espai públic la intimitat que
volem tenir a casa, fins al punt que una persona sent que s’ha de
protegir de la vigilància dels altres o dels qui no coneixem.
Així que jo personalment denuncio aquest crim arquitectònic que
va més enllà del nostre poble, però que crec que tard o d’hora ho
sabrem resoldre, si està a les nostres mans, és clar.
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 33
RECULLS D’OPINIÓ

Ray Lasheras
http://www.candymenband.blogspot.com
España, una, grande y “prima” Mis clásicos
Que “listo” y “primo” rimen de modo asonante no quiere decir que signifiquen lo mismo. Como siempre nos
hemos creído los mas “listos” de Europa enviando una payasada sin igual a hacer el ridículo a un concurso
de por sí ridículo. Que “listos” somos. Lo que parece que pocos se dan cuenta es de lo “primos” que hemos
sido apoyando una campaña tan estúpida y subnormaloide. Vamos de freaks, de revolucionarios, de antisistema,
queremos hacer una crítica mordaz y astuta a un concurso que suena a épocas fascistas, a viejo, a
rancio y a oxidado…
Aquí los únicos listos son los del Terrat. Ni se sabe la cantidad de dinero ingente que han ingresado en sus
arcas de mala manera a nuestra costa, que somos unos “listos” todos. Politonos, camisetas, dvd’s… y hasta
un pack basura de la tienda en casa con todo el merchandising posible de semejante patraña de la que
nadie se acordará en seis meses. Esto es típico de la personalidad y carácter español. Nos venden motos y
nos las comemos con patatas. Si nos venden una barra de hierro con una pelota de tenis en cada punta y
nos dicen que sirve para ver el Digital Plus por la patilla, ya ves a todo dios en los balcones de su casa con
las pelotas de tenis de fosforito amarillo haciendo el ridículo y dándole una patada al buen gusto decorador
de exteriores de su domicilio en pos de hacer el gilipollas mas absoluto, mientras el “listo” de verdad cuenta
los billetes. A 50 euros que vendía la barra con las pelotitas… Y encima que no se ve nada…
A tomar por saco los verdaderos artistas, a tomar por saco los cantantes con nuevas ilusiones, con ganas de
verdad de representar al país y de intentar hacer algo digno con una canción de verdad, con talento de
verdad y que realmente llevan currándose lo de la música desde hace tiempo. Estamos de acuerdo que
Eurovision es una basura y un insulto a la inteligencia, pero realmente hay gente con talento y con ganas
que cree que para su estilo de música y tendencia, ese es un buen escaparate en el que mostrar su talento.
Aún quedan cabezahuevos que se creen que esto les servirá para algo. Yo no. Pero ellos tienen derecho a
intentar hacer algo digno. Y si queréis enviar a un “friky”, enviad a uno de verdad, que vamos sobrados en
este país (Leonardo Dantes, Cañita Brava, etc.) y no un actor disfrazado. Pero no, que coño, enviamos a un
actor haciendo el gilipollas, porque somos los más irónicos, los más mordaces, los más críticos… Cuando
esto ya lo hicieron antes otros enviando a LORDI y encima ganaron… si es que somos los mas “listos”… ¿o
será “primos”? Porque aquí al único “listo” que veo es al Sr. Buenafuente, que sigue contando billetes sentado
en el mejor restaurante de Cambrils invitando a sus coleguitas a mariscadas con el dinero de tus politonos,
“listo”, que eres un “listo”.
Jose LLorca Pau
natalillorca@hotmail.com
Último tango en París
1973, director: Bernardo Bertolucci
“ El cine tiene de común con el amor el que no conoce
ninguna clase de leyes”
Françoise Truffaut
Jeanne y Paul se encuentran por casualidad en una calle de París. El es un americano afincado en otro país, con una
vida aventurera a sus espaldas, un matrimonio fracasado , y el trauma reciente del suicidio de su mujer; ella una joven
burguesa, hipócrita, cargada de agresiva sensualidad. Entre los dos da comienzo una relación tan tumultuosa como
dramática, que excluye toda relación con el pasado y la memoria, en un rechazo que les lleva a ocultarse, el uno al otro
sus propios nombres.
El lugar de sus encuentros es un viejo apartamento vacío, que adquiere luz con las imprevistas apariciones de Jeanne y
Paul. Aquí los dos se van conociendo, a través de las más libres relaciones sexuales.
Pero algún fragmento de historia personal aflora de vez en cuando, como un fantasma de un presente indestructible y
constantemente emboscada: para él es el pensamiento del suicidio de su mujer, y para ella la llegada de su prometido,
y su inminente matrimonio. El desenlace final cierra una relación imposible: afirma con lúcido y absurdo cinismo que
aquello nunca ha sucedido. En efecto a las personas que acuden al escuchar los disparos, la muchacha les puede decir:
“... era un desconocido, no sé su nombre”.
Último Tango en París es una fábula tierna y cínica, romántica y libre de prejuicios, donde la alegoría de la muerte brilla a
través de las imágenes de un Eros exasperado y brutal. Es un film de amor y de muerte, ligado en la conciencia de cada
uno de nosotros, es un gesto desesperado.
El personaje de Brando entra con arrolladora humanidad en la historia del cine, es un portador de vida y de muerte.
Quizás sea éste, el film menos positivo de Bertolucci, pero también el más sincero. Es la imposibilidad de compartir una
experiencia privada en una sociedad que no está dispuesta a aceptarla. El film muestra la decadencia sexual, los últimos
instantes de un macho, con la autenticidad que da un espejo. Brando desnudó su físico y su mente ante la cámara, para
que Bertolucci ofreciera un mensaje directo e incisivo.
Este binomio de genios jamás llegó a imaginar que Último Tango en París se convertiría en la película más discutida, en un
escándalo mundial. Varios países la consideraron una obra maldita, un atentado a la moral.
La seguridad de que ese film ha entrado en la historia del cine se basa en su inspiración, en el virtuosismo de su realización
y en la verdad de su renuncia. Es al mismo tiempo la última obra de la juventud de Bertolucci y la primera de su
madurez.
SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 35
RECULLS D’OPINIÓ

SALOUMGZ · núm.7 · pàg. 38
LA FOTO AMAGADA
>> La foto amagada es una secció que mostra una imatge insòlita, curiosa o desconeguda de Salou o que hi faci referència.
Animeu-vos a participar-hi, info@saloumagazine.com
Chelo Gómez · l’objecte trobat // chegomez@gmail.com
AGENDA
ACTIVITATS ESPORTIVES
AGENDA
CULTURA I FESTES