14-18 trad sikh - Calaix Home

1 4
LA TRADICIÓ
D I A L O G A L • P R I M AV E R A 2 0 0 5
s. lópez
Sikhisme
la veritat sota
el turbant
Es diu que la religió sikh és una barreja
d’hinduisme i islam. Però l’establiment
de l’orde del khalsa el 1699 va
establir definitivament el sikhisme
com a religió diferenciada. Avui té uns
18 milions de seguidors.
SUKHBIR SINGH
MEMBRE DE GURU NANAK GISHKAM SEWAK JATHA
E
ls orígens de la fe sikh es troben a la regió del Panjab, el “país
dels cinc rius” que s’estén pel nord de l’Índia i l’actual
Pakistan. Al nord-est té l’Himàlaia, amb alguns dels cims més
alts del món, i al nord-oest les muntanyes de l’Hindu Kush. Durant
milers d’anys, va ser la ruta d’entrada a l’Índia per nombrosos imperis
de l’oest, des dels grecs als perses, els afganesos i els mogols. Per tots ells,
el Panjab era la porta al subcontinent indi. Els seus cinc rius són
afluents del gran riu Indus, que donà nom a l’Índia.
En l’antiguitat, el Panjab va acollir una de les primeres civilitzacions
conegudes, la civilització de l’Indus, i també s’hi van originar les
primeres escriptures que es conserven d’arreu del món, els Vedes i altres
textos sagrats que constitueixen els fonaments de l’hinduisme. Durant
segles, el Panjab va ser un gran centre budista, i més tard s’hi van aplegar
savis islàmics i místics sufís. Els canvis en els imperis aportaren moltes
influències religioses a la zona, una diversitat que ha tingut nombroses
conseqüències. Si bé va animar alguns a veure-hi més enllà de les
diferències, per molts la identitat religiosa estava relacionada amb el
poder, l’estatus i l’explotació. Aquestes eren les principals causes de
moltes injustícies socials. Fins i tot la religió havia esdevingut una closca
buida, on el dogma, el ritual i la hipocresia projectaven una ombra
sobre la llum de la Veritat.
En aquest ambient va néixer al Panjab el guru Nanak, l’any
1469. Nanak va ser el primer de deu gurus que van fundar, nodrir i
desenvolupar la fe sikh durant més de dos segles. Cadascun dels mestres
espirituals va portar la llum divina del guru Nanak a través de períodes
i circumstàncies canviants; hi ha molts esdeveniments històrics i

El guru Nanak amb els qui van ser els seus companys durant tota la vida: Bhai Mardana,
musulmà, i Bhai Bala, hindú.
indrets relacionats amb aquesta notable evolució. Gràcies als seus
ensenyaments i el seu exemple, es va produir un renaixement i
regeneració espiritual i social sense precedents, i en va sorgir una
religió pràctica en què la recerca interior de la Veritat anava unida
al servei extern a la Veritat, i en què la meditació, l’autoanàlisi i el
deslligament interior anaven units a l’amor i el servei al Totpoderós
i la seva creació.
MEDITAR I COMPARTIR
El guru Nanak va establir les Nobles Veritats, contingudes en
el triple lema Nam Japo, Kirat Karo, Wand Ke Chhako: medita sobre
el Nom de Déu, guanya’t honradament la vida i comparteix els teus
guanys físics i espirituals amb els altres. Va ensenyar que l’espiritualitat
es podia cultivar tot portant una vida familiar i social normal,
si es mantenia un deslligament interior del món. De fet, en
reconèixer que Déu és U i tots els éssers humans són fills seus, els
sikhs es comprometen a tenir cura de la humanitat i no a menysprear-la
o ignorar-la. Les creences s’han de viure en la quotidianitat
per tal que tinguin valor o un veritable impacte en la nostra vida.
El guru Nanak inspirava als seus seguidors a viure com la flor del
lotus, amb les arrels en l’aigua enfangada i els pètals florint més
amunt; sense negar el món, ans vivint-hi i alhora cultivant l’espiritualitat
interior. Al seu torn, això inspira el creient per apreciar la
creació divina, un punt que el guru Nanak defensava fermament,
especialment en un moment en què els adeptes a l’espiritualitat
havien renunciat a qualsevol compromís amb un món que patia.
Simran, la pràctica de la meditació, està unida a sewa, el servei
desinteressat sense esperar cap recompensa. Com les ales d’un ocell,
les dues coses han d’anar plegades. Quan simran i sewa es duen a
Hi ha un sol Déu
LA TRADICIÓ
D I A L O G A L • P R I M AV E R A 2 0 0 5
El Mool Mantar és el primer poema del Guru Granth Sahib,
el text sagrat sikh. Mool vol dir ‘arrel’ o ‘font’, i un mantar
és un càntic sagrat. Diu així:
Ek Oankaar Hi ha un sol Déu.
Sat Naam Ell és immortal.
Karta Purakh Ell és el Creador.
Nirbhau Ell està més enllà de la por.
Nirvai Ell està més enllà de l’enemistat.
Akaal Moorat Ell no té forma.
Ajooni Ell està més enllà de naixements i morts.
Saibung Ell s’il·lumina a si mateix.
Gur Prasaad Per la seva gràcia tu
Jup l’adoraràs.
Aad Such Ell era veritat abans de l’inici dels temps,
Jugaad Such ha estat veritat al llarg dels segles,
Hai Bhee Such és veritat avui,
Nanak Hosee va dir Nanak,
Bhee Such i serà veritat en temps venidors.
terme col·lectivament en el sangat, el conjunt de sants i cercadors
de la veritat, esdevenen una força carregada d’una espiritualitat
superior, per a la regeneració espiritual i social col·lectiva. Un exemple
de sewa molt proper als cors dels sikhs és el langar, la preparació
i oferiment gratuït de menjar beneït, procedent de la cuina del
guru. El seu origen es troba en els primers anys de vida del guru
Nanak quan, de jove, el seu pare li va donar diners per dedicar-se
als negocis. El jove guru va fer servir els diners per alimentar un
grup d’homes sants afamats que havia trobat pel camí. El guru
Nanak va afirmar que aquella inversió representava un veritable
negoci, o sacha sauda. El llegat de benevolència del guru Nanak es
manté fins avui a tots els gurdwara (temples) del món. Els devots
sikhs sempre estaran orgullosos de servir afectuosament el langar a
tothom qui arriba a la casa del guru, independentment del nombre
de gent que els visiti, de dia o de nit.
La pràctica de la meditació està unida
al servei desinteressat sense esperar cap
recompensa. Com les ales d’un ocell,
les dues coses han d’anar plegades
El principal missatge del guru Nanak a la humanitat era la
necessitat de reconèixer la unitat de Déu, encara que la seva
creació sigui diversa i el percebem de moltes maneres. Això es
representa gràficament amb el símbol , l’Ek Oankaar (‘Hi ha
un sol Déu’), que és com un logotip espiritual de la unitat en la
diversitat.
1 5

1 6
LA TRADICIÓ
D I A L O G A L • P R I M AV E R A 2 0 0 5
Pel guru Nanak, la pregunta clau era: “Com es pot ser veritable?”.
La naturalesa humana tendeix a la hipocresia i l’autoengany,
i les nostres accions externes contradiuen les nostres autèntiques
intencions. Com podem ser veritablement nosaltres? Quan oblidem
que aquesta vida és una oportunitat preciosa per encendre la
nostra flama espiritual i unir-nos a la Font Divina, com podem
adonar-nos de la Veritat divina i acomplir el propòsit de la nostra
existència? Això va obrir el camí a una religió centrada en viure de
forma autèntica. El camí de la veritat és el camí de la pau, quan
estem units amb nosaltres mateixos i amb el nostre Creador.
Gràcies a la constant inspiració divina, els gurus successius van
desenvolupar i emprar diferents mitjans per transmetre, practicar i
donar forma als ensenyaments del guru Nanak. Això va incloure la
creació d’una escriptura religiosa accessible i un volum de textos
sagrats, l’establiment de centres on aprendre a retre culte i oferir servei
desinteressat, centres mèdics i llocs on entrenar el cos, el diàleg
amb les autoritats polítiques tant en temps de pau com d’hostilitats,
i moments excepcionals de sacrifici per defensar els valors humans
en circumstàncies difícils i acceptar la voluntat de Déu amb humilitat
i coratge.
UNES FORMES PARTICULARS
Els sikhs pensen que la seva forma és una expressió dels
ensenyaments universals del guru, i que tenen el deure de preservar-la
i perpetuar-la. En aspirar a viure d’acord amb els valors del
guru i practicar-los, conserven una cultura i una identitat diferenciades,
nascuda en part d’una profunda devoció i lleialtat envers els
gurus, que van ser personalitats històriques, i els seus seguidors.
L’any 1699 el guru Gobind Singh va formalitzar la conducta i
l’estil de vida dels sikhs mitjançant el do de l’amrit, l’aigua sagrada,
i l’establiment del khalsa, un orde al qual s’accedeix amb una cerimònia
d’iniciació.
En prendre l’amrit, un sikh es compromet a portar una vida
disciplinada, la cual cosa comporta llevar-se d’hora per rentar-se,
meditar i recitar les escriptures, i aprendre a incorporar els ensen-
Servei de langar en un dels dos temples sikh de Barcelona. / s. lópez
yaments del guru en tots els aspectes de la vida quotidiana. A més
de guanyar-se la vida, els sikhs també han de donar-se desinteressadament
a la comunitat, i cercar la companyia de persones il·luminades
a través del sangat o congregació. Cal seguir una dieta sense
carn, alcohol ni substàncies intoxicants, i portar el do del guru que
conformen els cinc sígnes de la fe sikh, també anomenats “les
Un sikh es compromet a llevar-se d’hora per
rentar-se, meditar i recitar les escriptures, i a
incorporar els ensenyaments del guru en tots
els aspectes de la vida quotidiana
cinc k”: kesh (cabells sense tallar), kara (braçalet de ferro), kanga
(pinta de fusta), kirpan (espasa de compassió) i kachhera (roba interior).
Aquests inspiren les virtuts de la devoció, la força, la claredat,
la compassió, el compromís i la moral elevada, i es poden assimilar
als símbols d’un casament espiritual, combinant les diferents virtuts
en la forma del “soldat sant” com a ideal sikh. Les cinc k esdevenen
part del sikh, fins al punt que cadascuna és un membre espiritual,
i es porten fins a la mort com a membres inseparables.
A més, els homes adopten el nom de Singh (lleó)i les dones el
de Kaur (princesa), dues paraules que impliquen un estatus reial,
promouen l’autoestima i el respecte mutu i afirmen la dignitat
humana. Ho subratlla el fet de portar un turbant principesc, el qual
ha esdevingut una forma de reconèixer un home sikh, i també el
kirpan (espasa de compassió). Sovint mal interpretat com un
punyal o una espasa, el kirpan és pels sikhs un símbol molt estimat
de la misericòrdia i la justícia, i reflecteix d’ideal del membre del
khalsa com a “soldat sant”, humà i compassiu, però sense por.
Als ulls dels sikhs, la reialesa ha d’anar unida a l’amor per la
humanitat, la justícia i la responsabilitat d’estimar i protegir la
creació divina. Aquestes qualitats es personifiquen en el khalsa perfecte,
que encara avui inspira els sikhs d’arreu del món.
EL TEXT SAGRAT
La primera edició del Guru Granth Sahib, el text sagrat sikh,
va ser entronitzada l’any 1604 al Temple Daurat d’Amritsar, a l’Índia.
Ho va fer el cinquè mestre, el guru Arjan Dev, que va dipositar
el text en un tron i va seure a terra des d’aquell dia.
El Guru Granth Sahib és l’autoritat espiritual suprema dels
sikhs. Considerat un guru vivent, se’l tracta amb la màxima devoció
i respecte, amb una actitud d’humilitat i estimació sincera.
En la religió sikh, el guru és un missatger perfecte de Déu en
què la llum divina resplendeix plenament, de forma visible i
completa. El guru està unit a la divinitat i, a causa de les seves
prerrogatives divines, tot i tenir forma humana és diví en esperit.
Les escriptures dels gurus tenen la naturalesa d’essència espiritual,
de missatge diví rebut directament de Déu. El missatge diví
és el guru i el guru és el missatge diví. La jote (llum divina) continguda
en el guru Nanak i la jote primordial del Senyor són, per
tant, la mateixa cosa.

Les cinc k. Els signes de la fe sikh
1
Kesh. Els cabells i pèl
sense tallar a totes les
parts del cos simbolitzen
el poder espiritual
i l’acceptació de la saviesa
infal·lible de Déu.
4
Kara. És un símbol
de l’infinit i es pot
comparar a una manilla
que uneix al Totpoderós.
5
2
LA TRADICIÓ
D I A L O G A L • P R I M AV E R A 2 0 0 5
Kanga. Una pinta de fusta
representa la neteja (una dita
diu: “la neteja és a prop de la
divinitat”) i recorda cada dia que cal
desfer els embolics de la vida.
Dastar. Aquest turbant és essencial
i obligatori per a tots els sikhs.
3
Kachhera. Aquests calçotets especials
representen la fidelitat i la castedat.
Kirpan. El nom prové
de kirpa, que vol dir
‘compassió’, i an, que
significa ‘honor’. Portar el
kirpan amb la tira de roba per
penjar-lo (anomenada gatra)
simbolitza la lleialtat i la
fidelitat de l’iniciat envers el
Totpoderós. El guru Nanak
Devji n’ha immortalitzat
l’essència en un poema
on explica que conté
compassió, acontentament,
fidelitat i veracitat.
1 7

1 8
LA TRADICIÓ
D I A L O G A L • P R I M AV E R A 2 0 0 5
Una de les activitats principals en els gurdwara o temples sikhs és
la recitació del Guru Granth Sahib, el llibre sagrat, que es tracta amb la
màxima reverència, com si fos un rei. / s. lópez
El mestratge i la llum divina del guru han passat del guru
Nanak a les escriptures sikhs, el Guru Granth Sahib. Quan el
Nanak va atorgar la condició de guru a Angad, el segon mestre, es
va produir una transmissió de la llum divina i el guru Angad va
esdevenir també l’encarnació d’aquesta llum. Igualment, la llum
divina es va encarnar en tots els primers nou gurus.
Aleshores el desè mestre, Gobind Singh, va atorgar la condició
de guru al Guru Granth Sahib. Per tant, la llum divina del guru
Nanak es conté i preserva en el Guru Granth Sahib, que va esdevenir
l’encarnació de la llum divina. Els sikhs creuen que és un guru
vivent. És la primera vegada en la història que un llibre sagrat ha
estat exaltat i reconegut com a guru.
El Guru Granth Sahib conté 1.430 pàgines de textos sagrats,
escrits en l’alfabet gurmukhi, ideat i creat pel segon guru, Angad Dev
Ji. El cinquè guru, Arjan Dev Ji, va agrupar els textos en diferents
raga o formes musicals, segons la manera en què els versos es poden
recitar o cantar. Els textos inclouen himnes inspirats per la divinitat
i pronunciats pels primers cinc gurus i el novè, com també obres de
sants hindús i musulmans, tant antics com contemporanis.
El primer poema del Guru Granth Sahib és el Mool Mantar
(vegeu el requadre de la pàgina 15). Aquest doll de poesia espiritual
emana del concepte d’Ek Oankaar, la unitat de Déu. El Guru
Granth Sahib ens ensenya a esdevenir conscients de la nostra naturalesa
humana, amb les seves limitacions i la seva capacitat d’egoisme
i d’autoengany, i a aprendre a ser fidels a nosaltres mateixos. Ens
insta a reconèixer la veritat de la nostra naturalesa divina i, gràcies
al record del nostre Creador i la lloança dels seus atributs infinits, a
assolir l’harmonia amb la voluntat indescriptible de Déu i obrir-nos
a rebre la seva gràcia. El diàleg a l’interior de la ment esdevé diàleg
amb la divinitat, i permet que es desenvolupin les virtuts de la compassió,
la saviesa, la veracitat i l’altruisme. D’aquesta manera, les
sagrades escriptures inspiren i cultiven en l’ésser humà un procés de
despertar i transformació espirituals.
Tots els sikhs, per molt alta que sigui la seva posició social,
estan obligats a reverenciar el Guru Granth Sahib com el guru
vivent suprem, tal com va proclamar el desè i darrer guru humà,
Gobind Singh. Per aquest motiu, els textos sagrats reben el mateix
tractament que la reialesa i són el punt central de tot el culte. Els
rituals i cerimònies tenen lloc en presència del Guru: situat sota un
pal·li a la sala on se celebra el culte, el llibre sagrat està embolcallat
amb robes precioses que recorden els mantells reials i l’atén un
El Guru Granth Sahib ens ensenya a
esdevenir conscients de la nostra naturalesa
humana, amb les seves limitacions i la seva
capacitat d’egoisme i d’autoengany
devot que porta un chaur o espantamosques, i el belluga de tant en
tant com a símbol de l’eminència del Guru. El primer que ha de fer
tothom en entrar a la sala és anar a prostrar-se davant del Sri Guru
Granth Sahib. Com a senyal de respecte, també han d’estar atents
a no girar-s’hi d’esquena. Al final del dia, es tanca el llibre sagrat i
s’embolica amb robes cosides especialment. Aleshores es transporta
de forma cerimonial, damunt del cap d’un servidor, a un lloc on
descansa durant la nit, una habitació contigua anomenada sachkhand,
‘el regne celestial de la veritat’. Fins i tot quan el transporten
d’un lloc a un altre, en cotxe o en avió, el “guru vivent” imposa
un respecte i reverència terribles en els devots sikhs. Per ells, es
tracta d’un deure comparable al d’acompanyar el propi rei o reina,
i s’ha de dur a terme amb gran cura, seguint tot el protocol pertinent.
Cal subratllar que els sikhs senten respecte i devoció pel Guru
Granth Sahib Ji però només adoren Déu Totpoderós, que no té forma.
Els està prohibit adorar qualsevol imatge gravada, vegetació,
cos terrestre o celestial, o qualsevol representació de Déu.
El missatge final del Guru Granth Sahib Ji és el següent: “Amb
sinceritat i acontentament, contempleu el que Ell ha dipositat en
aquest plat. El nèctar ambrosíac del naam, el nom del nostre Senyor
i Mestre, el suport de tot, hi ha estat dipositat. Qui en menja i en
gaudeix serà salvat. Això mai no es pot abandonar: recordeu-ho
sempre i per sempre. El fosc oceà del món es travessa aferrant-se als
peus del Senyor; oh, Nanak, tot és l’extensió de Déu”. “No he apreciat
el que heu fet per mi, Senyor; només vós podeu fer-me digne.
No sóc digne, no tinc cap valor o virtut. Vós heu tingut pietat de
mi. Vós vau tenir pietat de mi, em
vau beneir amb la vostra misericòr- PER SABER-NE MÉS
dia, i he conegut el veritable guru, el www.sikhs.org
meu amic. Oh, Nanak, si sóc beneït
amb el naam, jo visc, i el meu cos i www.sikh.net
la meva ment floreixen”.