revista guirigall abril 2012

LA LA CIUTAT CIUTAT DE DE GELAT
GELAT
Havia una vegada, en l’ Antàrtida, un xicotet poble anomenat LA CIUTAT DE GELAT.
Era un poble en el que tots els habitants eren gelats. Les cases eren congeladors , les
carreteres eren de gel, els cotxes, congeladors amb forats com a fars i boles de gelat
com a rodes.
Els habitants són un poc especials, tenen culleres com a cames i peus, forquetes com
a braços i mans, i el cap és una bola de gelat i un con de gelat, el seu cos. S’ alimenten
de gel i quan algú mor es derreteix.
Hi ha un habitant, Geli Gololo, a qui tiraren del poble perquè era molt malvat.
Des d’ aquell dia volia venjança. Encara que de moment no havia passat res.
Tres dies després d’ aquell succés, va pujar la temperatura.Va pujar 20 graus. De 70
baix zero,arribà a 50 baix zero.
PERIIIIIIIIILLLL !!!!!!!! AIXÒ ERA TERRIBLE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ELS HABITANTS ES DERRETIRIEN !!
Però al poble hi havia una comisaria de policía, i en eixa comisaria treballava
l’inspector detectiu Gelimi. Ell, enseguida pensà que tot el problema podía ser causat
per Geli Gololo. El buscà i rebuscà, trobant-lo en una cova i intentà parlar amb el
delinqüent.
- Per què fas açò?- vullgué saber.
22
- Perquè em tiràreu i és per això que vos vaig a derretir a tots amb el meu
superescalfador, i cada dia que passa puja la temperatura un grau.
- No te n’eixiràs en la teua!- va dir el detectiu.
Geli Gololo, en aquell moment apretà un botó i PLASS!. Va atrapar el detectiu en un
forat. Després donà més potència al seu superescalfaldor i el país sencer començà a
derretir-se. La gent cridava, sense poder fer res, mentre la temperatura anava pujant.
- AUXILI !!! AUXILI !!!!- On està la policía? – demanaven
- AJUDA !!! On està el detectiu?- xillaven