Portocolom es mobilitza contra l'ampliació del port - Cultura Obrera

14 gener - febrer 2012 |
Opinió
La revolució interior ha de precedir
la revolució social
Contra l'espiritualitat postmoderna i contra el biologisme materialista de l'esquerra
Antoni Pallicer Mateu
L'espiritualitat oriental, generalment
relacionada amb la recerca
del benestar interior, des de fa
anys està agafant bastants d'adeptes,
especialment en sectors vinculats
a l'ecologia i el naturisme, i en
part de l'esquerra alternativa.
Els tallers de meditació
i de disciplines
espiritualistes,
generalment provinents
del llunyà Orient, són
bastant tolerats en els
anomenats moviments
alternatius
A Mallorca aquest moviment té
com a òrgan escrit una petita revista
anomenada Namaste (nom que
fa referència a una salutació d'origen
budista que s'utilitza sovint en
el ioga). Aquesta revista té una periodicitat
mensual, i una més que
destacable tirada de 15.000 exemplars
que es distribueixen a totes
les Illes Balears. En la seva capçalera
hi podem llegir: "La revista que
impulsa el cuidado de la Tierra, el
Alma y la Sociedad". Uns objectius
més que respectables, ique engeneral
podrien ésser assumits per la
majoriademovimentsanticapitalistes.
Cosa que s'ha pogut comprovar
en la relativa presència que ha
tengutaquestdiscurs entre el moviment
15-M i, des de fa estona, en
Centres Socials Okupats Autogestionats.
Els tallers de ioga, de meditació,
de reiki o d'altres disciplines
“espiritualistes”, generalment provinents
del llunyà Orient, solen ser
Meditant, però per a què?
bastant freqüents entre la gent que
va d'alternativa. Aquesta expressió
és hereva del moviment hippy,
però això no basta per explicar l'auge
d'aquestes corrents, no només
en part d'ambients més o manco
pròxims, sinó en part de la nostra
societat, idò ja són més que nombrosos
els locals dedicats a aquests
menesters en els nostres pobles.
L'anarquisme i altres moviments
polítics de caire revolucionari com
el marxisme, normalment han rebutjat,
degut al positivisme i al materialisme
filosòfic d'aquestes
ideologies, totel relacionatamb l'espiritualitat
de l'individu i la societat
(encara que la presència d'espiritistes
àcrates en el moviment llibertari
fos més que anecdòtica durant
l'apogeu d'aquest moviment, a finals
del segle XIX i principis del segle
XX). Aquesta negació acèrrima
de l'ànima i l'esperit és deguda, sobretot,
al context de domini social,
polític i personal de la religió en el
passat, i de la revolució científica
que es desencadenà a la vegada
quelarevolucióindustrial. Engeneral,
la fe en el progrés científic i industrial
– el desenvolupament de
les forces productives, que deien
els marxistes – era majoritària, per
així arribar a l'arcàdia anhelada.
Aquesta tendència, quasi absoluta
en el marxisme i majoritària en
l'anarquisme, peròambnotablesexcepcions
i matisos, pens que és una
de les causes dels totalitarismes
que ha generat l'esquerra. Félix Rodrigo
Mora, en el seu llibre La democracia
y el triunfo del Estado,
exposa que la principal mancança
de les corrents proletàries va ser la
seva obcecació en el benestar material
de les masses, deixant de banda
les necessitats espirituals de
l'individu que ell considera que
L'espiritualisme
postmodern, apart de
ser un negoci i un niu
de gurus amb les seves
respectives guardes
d'ovelles, és un mostra
clara de la
descomposició social
que viuen les societats
modernes
són: “... las aspiraciones a la libertad
política y civil, a la libertad de
conciencia y al autogobierno, al
uso dellibre albedrío, alaconvivencia
fraternal y a la magnanimidad,
al ejercicio de la fortaleza interior y
de la templanza, así como de las
capacidades intelectivas...”. Tot
això es va fer més que evident en
els anomenats països socialistes.
Així doncs, crec que la importància
que té l'interior, l'ànima o esperit
dels individus, és igual a les
diferents problemàtiques socials
que abordam. La revolució interior
ha de precedir a la revolució social.
El problema actual però, és que
aquesttreballinteriornomés és promogut
des de moviments de caire
orientalista i neo-burgesos com els
que promou la revista Namaste.
Aquestaespiritualitatniésrevolucionària
ni antisistema, sinó tot el
contrari. Avuidia, sónunasubstitució
moderna de la pau existencial i
de consciència que cercaven els
que s'acostaven abans a l'església.
Una funció que també fa la psicologia,
doncs els psicòlegs s'han convertit
en els nous confessors, els
capellans laics del segle XXI.
L'espiritualisme postmodern,
La “curació” a través del poder de les mans que t'escura la butxaca.
apart de ser molt sovint un negoci i
un niu de gurus amb les seves respectives
guardes d'ovelles, és un
mostra clara de la descomposició
social que viuen les societats modernes.
Un exemple clar de l'individualisme,
de la desorientació, de
l'infantilisme i de la debilitat de
moltes persones, normalment d'estrats
socials mitjans-alts. Són individualistes
perquè l'objectiu que
molts persegueixen només és la seva
felicitat o harmonia interior, deixant
de banda les moltes
problemàtiques socials que hi ha i
que, com a humans, com a individus
que convivimamb altres, ensocietat,
hauríem d'assumir. Per
posar un símil, Bakunin deia: “No
hi ha socialisme sense llibertat i no
hi ha llibertat sense socialisme”.
Doncs no hi pot haver harmonia o
benestar interior sense harmonia
exterior, social. També pens que
aquesta espiritualitat és un exemple
de desorientació, perquè no va
a l'arrel del malestar, o la infelicitat,
o la depressió actual de molts d'individus.
La meva opinió és que
molts d'aquests estats són resultat
de l'opressió social i individual que
exerceix el Sistema, el qual no ens
deixa exercitar les necessitats espirituals
esmentades en la cita de Félix
Rodrigo Mora. Igualment, l'espiritualitat
postmoderna és infantil,
per deixar-se moltes vegades enganar
per il·lusions receptades a base
de previ pagament, com també per
no afrontar com adults madurs i
condrets els diferents entrebancs
que tota vida té. Què ens pensàvem,
que la vida seria un joc, una
divertida excursió d'esplai? Per acabar,
també pens que és una mostra
de debilitatperquè fa que els individus
canalitzin la seva ràbia o el seu
malestar a través d'unes teràpies
que només fananestesiar els impulsos.
Eviten afrontar els problemes
de cara, amb fortalesa, amb valentia
i amb rebel·lia.
Els que sincerament volem un
canvi radical de la societat és per-
La finalitat de la nostra
empresa és ajudar a la
construcció d'una
societat d'individus
responsables, solidaris,
forts i serens, lúcids, i
amb la suficient dignitat
per no deixar-se
dominar per ningú
què ens rovella per dedins aquesta
vida irracional, inhumana i banal
que la dominació ens obliga a dur.
Així doncs, no és només perquè
ens explota materialment a nosaltres
i al medi ambient. Tampoc
perquè no ens deixi consumir,
gaudir o tenir tot el que nosaltres
voldríem. No, la lluita actual contra
el Sistema no ve donada, com
abans, únicament perquè ens condemni
a la pobresa material, sinó
també a la pobresa espiritual, a la
misèria existencial. Així, crec que
la finalitat de la nostra empresa,
del nostre efímer camí d'Ítaca, és
ajudar a la construcció d'una societat
d'homes i dones lliures. Responsables,
solidaris amb els seus
iguals, forts i serens davant les adversitats,
lúcids davant les complexitats
de la vida, i amb la suficient
dignitat per no deixar-se dominar
per ningú. Aquesta revolució no
cerca la felicitat, doncs aquesta no
és un sinònim de les qualitats esmentades,
sinó més bé de l'actual
alienació. La felicitat no és la nostra
meta, sinó la indiferència a aquest
estat. Com deia el poeta León Felipe
en el seu poema de 1937, La Insignia
– en plena Guerra Civil
espanyola, en plena lluita revolucionària
contra el feixisme –: “La vida
no es ni ha sido nunca/ una
cuestión de felicidad/ sino una cuestión
de heroísmo”.