Portocolom es mobilitza contra l'ampliació del port - Cultura Obrera

| gener · febrer 201 2 1
Portocolom es mobilitza
contra l'ampliació del port
La privatització de Ports de les IB, una nova amenaça al territori i a les usuàries
A l'anunci inicial del Govern
Bauzà de possibilitar l'ampliació
dels diferents ports de les
Illes, ara s'ha sumat la voluntat
de privatitzar la gestió
d'aquells regits per l'empresa
pública Ports de les Illes Balears.
S'obre aquí un nou front de
batalla que, de ben segur, donarà
que parlar en aquestes pàgines.
Un dels indrets on ja ha començat
la lluita contra l'ampliació
del port és a Portocolom, on
s'ha iniciat una campanya que
té com a fita més destacable la
cadena humana del 26-N. Però
la reivindicació supera les obres
del port i es xerra també de la
solució de dos problemes bàsics
del poble: el de la manca d'aigua
potable i el del deficitari clavegueram
que vessa a dins de
la badia.
A més, l'incipient moviment –
que d'una banda recull les passades
lluites ecologistes i en defensa
del territori i del
patrimoni, i d'altra es mou a
dins de la lògica assembleària i
participativa oberta al poble arran
del 15-M –, té una vitalitat i
Realitzada la trobada del 15-M
Els dies 5 i 6 de novembre l'assemblea del 1 5-M de la barriada de Sa
Quartera de Ciutat organitzà una trobada per tal de treballar diferents
problemàtiques que ens afecten. Les jornades comptaren amb una
notable assistència i d'elles han sorgit diferents grups de treball per tal
de dur endavant les propostes plantejades.
Cultura PÀG. 1 5
Llibre:
CHIEN BLANC
Romain Gary
El 26-N es donà el sus a la lluita popular contra les politiques contra el territori del nou Govern.
unes característiques que poden
servir de mirall o de revulsiu
a altres indrets.
Així les coses, en aquests mesos
la mobilització social s'ha posat
en marxa a altres indrets, com
Teatre:
ACORAR
Antoni Gomila
PÀG. 4 i 5
amb la lluita contra la construcció
d'un gran hotel a sa Ràpita
o amb la reivindicació per la
gratuïtat del túnel de Sóller. A
aquestes cal sumar la incansable
mobilització pel camins pú-
Campos en el punt de mira dels
grans projectes urbanístics
Les noves lleis i modificacions d'altres que anuncia el nou govern de
Bauzà poden facilitar la llum verda a una sèrie de projectes urbanístics
al municipi campaner. Una nova autopista, dos camps de golf, un gran
hotel i un parc temàtic, en són tan sols alguns exemples.
Documental:
OJOS QUE NO VEN
Luis Moles
blics o altres problemàtiques
plantejades a Canyamel, ses
Fontanelles, es Guix, Formentor
o Son Bosc.
Potser és hora d'espolsar les
destrals.
PÀG. 3
PÀG. 6
Número 45 · Gener / Febrer 2012 · 1€
Treball i
migracions a
Centreamèrica
El model econòmic imperant
a Centreamèrica genera
unes dinàmiques de
dependència externa que
fan aquesta regió altament
vulnerable. L'agroexportació,
la implantació de models
turístics depredadors o la
dependència de moltes
famílies de les remeses de
diners enviades pels
familiars emigrats tenen
conseqüències negatives a
llarg plaç.
PÀG. 8
De l’associació
obrera a
l’autogestió
Reflexió, teoria i pràctica
sobre el mutualisme i la
sanitat als segles XIX i XX,
una llarga lluita que encara
no ha acabat. A l'article
també es pot llegir com
l'església es va aprofitar de
les pràctiques llibertàries per
descarregar els burgesos
dels accidents laborals dels
seus treballadors.
PÀG. 9
Un visió crítica
a la turistització
de les Illes
Balears
Ens trobem en un moment
en que el turisme de
masses, sagrat a les Illes
Balears, sembla estar
esgotat com a motor
econòmic capitalista de la
Comunitat. Aquesta activitat
econòmica, més enllà de les
lluites ecologistes per la
defensa del territori, des de
sempre ha gaudit de
l'acceptació general de la
població illenca. Aquest
article d'opinió aporta
elements per al debat entorn
a una oposició general al
turisme de masses com a
fenomen capitalista.
PÀG. 13

2
Editorial Actualitat
Passat el tràmit de les eleccions
segons el guió establert,
l'aclaparadora majoria absoluta
del Partit Popular segur que
donarà un fort impuls a les
polítiques de retallades iniciades
pel Partit Socialista. De tota
manera, en aquesta
legislatura que just s'acaba
d'estrenar, està tot ja definit.
Els mercats i les sacrosantes
institucions que estan al seu
servei, com el Banc Central
Europeu o el Fons Monetari
Internacional, ja feren arribar al
president entrant del Govern
espanyol, l'estantís Mariano
Rajoy, les directrius per seguir
fent els rics més rics i els pobres
més pobres. Per començar,
una de les primeres
mesures serà aprovar una nova
reforma laboral i, com ja
s'està filtrant, convertir-nos als
treballadors en simples objectes,
més fàcilment manejables i
explotables.
Davant el negre escenari
que se'ns presenta, els partits
d'esquerra i els sindicats tornen
a escenificar el que no
són: els qui lluiten pel benestar
del poble. Ara, el PSOE està
posant el crit al cel davant
unes retallades socials que ell
mateix ha pactat...doncs qui
signà la reforma de la Constitució
a més del PP? Igualment
els sindicats, front la reforma
laboral i altres mesures impopulars,
tornaran a sortir al carrer
per justificar els seus sous i
la seva posició en democràcia,
que no és més que la de tenir
ben domesticada la classe treballadora.
Per aquí, a Sa Roqueta, el
govern de l'estufat José
Ramón Bauzá segueix implantant
sense massa oposició les
retallades que ordenà l'Estat
espanyol a instàncies europees.
Aquestes, però, estan prenent
uns matisos clarament
espanyolistes i neoliberals. La
nova burgesia ciutadana ha tocat
cadira i això es nota. Contra
aquesta involució,
l'esquerra mallorquina continua
amb l'habitual victimisme, per
no assumir la responsabilitat i
no donar la cara quan la situació
ho exigeix, com està passant
amb l'aturada de les
obres del tren de Llevant.
Si no ens n'havíem adonat
ja, estam immersos en un
procés de transició cap una altra
conjuntura capitalista. Les
conseqüències de tot això poden
ser catastròfiques si no
ens decidim ja a plantar-los cara
des de les formes de lluita
que sempre els han fet por:
l'autonomia organitzativa i
econòmica i l'horitzontalitat
política.
Testimoni personal de la devastació
social que els "experts economistes
mundials" van
provocar a l'Argentina amb
l'atac concentrat del terrorisme
d'estat dels 70 i el capitalisme genocida
dels 90 (batejat com a
“neoliberal”) vaig participar
com a productor / consumidor
(“prosumidor”) d'una solució
popular: la major xarxa d'intercanvi
sense moneda oficial del
món: el Club de l’Intercanvi,
convertit en refugi per a milions
de famílies estafades i empobrides
de l’Argentina.
Deu anys més tard, les màfies
especuladores ronden impunement
i amb força per Europa.
Per això vaig decidir convocar
al local de la Cooperativa Agrohoritzontal
de Palma una assemblea
informativa sobre moneda
social, una eina cada vegada
més desenvolupada en múltiples
regions d'Amèrica, Àsia i
Europa, incloent-hi l’Estat espanyol.
Una setmana més tard, a la Trobada
del 15M (5 i 6 de novembre),
vaig coincidir amb Dídac
S. Costa, ecosociòleg estudiós i
creador de monedes socials i un
dels membres fundadors de les
ecoxarxes del Montseny i de
l’Anoia, de la Cooperativa Integral
Catalana (CIC) i la Colònia
col•lectivitzada Ca La Fou.
Amb ell, vam organitzar un seminari
d'economia cooperativa
bioregional i solidària dissabte
10 de desembre al Casal Joan Alcover
de Palma.
Hi vam assistir unes 20 persones
interessades en conèixer el
funcionament del sistema de les
ecoxarxes i la moneda lliure. Durant
la primera meitat del seminari,
Costa va compartir les
experiències dels tres anys de vida
de les ecoxarxes catalanes, la
seva organització i diferents models,
tasques i consensos bàsics
per al seu funcionament.
gener · febrer 201 2 |
Neix l’Ecoxarxa Mallorca
Seguirà els models que ja funcionen a 1 7 regions catalanes
Nota de redacció Reconeixement. Heu de re-
Recordam que Cultura Obrera no té
perquè compartir les opinions que no
van firmades per la redacció, ni la dels
seus col·laboradors habituals.
Depòsit legal: PM . 2909-2009
Miguel Rodríguez Etxeverry
Dídac S. Costa.
Les ecoxarxes són
sistemes d'economia
bioregional, solidària,
cooperativa i ecològica
que s'organitzen de
manera autònoma a
cada regió
Els autors de l'article conspirant contra el capitalisme mundial.
Aquest periòdic
està maquetat
amb programari
lliure.
Sou lliures de copiar, distribuir
i comunicar públicament
aquest periòdic amb
les següents condicions:
Exposició del funcionament del programa de comunicació i d’organització econòmica de l'EcoXarxa Mallorca.
conèixer els crèdits del periòdic
de la manera especificada
per l'autor (però no
d'una manera que suggerexi
que us donen suport o rebeu
suport per l'ús que en feu).
Després del dinar, i després
d'una breu exposició, els participants
vam treballar en un primer
esborrany del que es pot
convertir en la primera ecoxarxa
de les Illes Balears. I així, en
aquesta segona meitat del seminari
vam celebrar la primera assemblea
constitutiva de la
xarxa. A l’assemblea vam consensuar
seguir els models que
funcionen a 17 regions catalanes
i utilitzar també els mateixos
programaris de comunicació i
d’organització econòmica. Vam
anomenar la nounada com Eco-
XarxaMallorca.
Permeten l'experiència
pedagògica de
reapropiació de
l'economia, creant la
nostra pròpia moneda i
transformant-nos com a
societat
Les ecoxarxes són sistemes
d'economia bioregional, solidària,
cooperativa i ecològica, que
alhora que s'organitzen de manera
autònoma a cada regió,
mantenen llaços permanents i relacions
socioeconòmiques amb
la resta de xarxes, en una organització
de regions federades basades
en la democràcia directa i
la transparència monetària. D'alguna
manera, són l'economia coherent
amb el que es proposa a
No comercial. No podeu utilitzar
aquest periòdic per a finalitats
comercials.
Sense obres derivades. No
podeu alterar, transformar o
generar una obra derivada
d'aquesta obra.
les assemblees de les places.
Les ecoxarxes consisteixen, en
síntesi, en un nou model que
uneix una xarxa d'intercanvi
amb cooperatives de consum i
producció, ètiques i ecològiques
amb moneda social. D'aquest
manera, s'aconsegueix construir
un nou sistema de producció,
distribució i consum. Essencialment
permeten l'experiència pedagògica
de reapropiació de
l'economia, creant la nostra pròpia
moneda i transformant-nos
com a societat.
A més de millorar les condicions
de vida i la possibilitat de
produir i consumir d'una altra
manera, la moneda social permet
enllaçar totes les alternatives
socialment i ecològicament
sensibles a l'illa i tots els agents
d’aquestes iniciatives postcapitalistes.
En aquest sentit, l’ecoxarxa
ajuda a millorar d'una
manera pràctica i competitiva
(més barata, i amb una moneda
més accessible) els mètodes de
distribució d'espais com les cooperatives
de consum, les botigues
ecològiques locals, els
restaurants ecològics, etc.
A Catalunya, la proposta de la
Cooperativa Integral Catalana
(CIC) és encara més desenvolupada
i ambiciosa. Aborda el treball
cooperatiu, salut, educació,
i habitatge a escala catalana.
El nom de Cultura Obrera
Aquest periòdic, en un exercici de recuperació de la
Memòria Històrica, pren el nom d'una de les publicacions
llibertàries mallorquines d'abans de la dictadura feixista.
Reivindicam així els seus fets, les seves lluites i les
seves idees. Els números d'èpoques anteriors es poden
consultar a la biblioteca pública Can Salas de Ciutat.

Actualitat
Portocolom és un poble especial
on a redols encara es pot respirar
el que s’ha perdut a tants de
llocs costaners. Però hem de reconèixer
(als qui som d'allà ens
costa) que ha estat igual de maltractat
que desenes d'indrets de
l’illa. Els successius "booms" de
la construcció l'han atropellat,
llevat d'alguns punts sagrats.
Això ha duit una problemàtica
ambiental complicada i diversa
que ha estat, és i serà motiu de
disputa social entre els qui demanen
téntol i els qui troben
que cal seguir creixent. Les persones
i entitats que integram la
plataforma Quinportvolem?
som dels primers. Fa 10 anys
que existim i protestam perquè
es continuen obviant les conseqüències
ambientals i socials
de certes decisions relacionades
amb l'urbanisme. Tot i les
evidències, un sector oposa
gran resistència a reconèixer la
crisi ambiental del poble. Res
que no passi a bona part del
país.
Un poble resistent?
Potser no més que d'altres. Si
hom fa un repàs a les protestes
dels darrers 30 anys a Portocolom,
la majoria són de caire ecologista,
de defensa del
patrimoni o contra la uniformització
cultural. A finals dels anys
70 i principis dels 80, es van produir
les primeres batalles contra
la urbanització d'espais naturals
com s'Algar, es Camp Roig o la
construcció d'un port esportiu.
No sabem perquè, però a la primera
protesta ecologista a l'Estat
espanyol (l'ocupació de sa
Dragonera el 1977) hi havia més
de 25 felanitxers. De llavors, la
protesta s'ha reproduït en defensa
de certs topònims (sa Punta o
Cala Brafi), que avui serveixen
de reclam turístic a alguns que
els volien edificar. El temps
dóna la raó a aquells "peluts",
tot i que una part del poble té dificultats
per reconèixer-ho. Potser
sí hem sortit un pèl més
"rabiosos" que la mitjana.
| gener · febrer 201 2 3
Minicrònica d’un poble saturat que diu: prou!
Portocolom esclata i es mobilitza contra l'ampliació del port
Jaume Adrover
Raquel Vaquer
Nous problemes... Vells problemes
Dècades després, un repàs a la
problemàtica del port ens duu a
un mateix origen: creix per damunt
dels recursos disponibles i
la "hipoteca ambiental" és cada
any més feixuga. Tenir la normativa
urbanística més antiga de
Mallorca (Pla General de 1969!)
hi ajuda. L'any que Jimi Hendrix
interpretava The Star-Spangled
Banner a Woodtstock i
marcava per sempre el camí del
Rock, uns "urbanistes" pintaven
retxes sobre uns plànols beix
que canviarien el destí del municipi
de Felanitx. Aquesta fita ho
ha marcat tot i ens recorda que
un sector de la població (poderós)
vol seguir fent negoci via
PGOU. Una mostra: no tenim aigua
potable fa 5 anys i no l'esperam,
tot i ser un problema de
salut pública. L'altre punt feble
és el clavegueram, que vessa
aigües fecals dins el port. Dos
fets que haurien d'haver aixecat
el poble, que s'ho mira (per ara)
resignat.
Felanitx té la normativa
urbanística més antiga
de Mallorca (Pla
General de 1 969)
El creixement urbà no s’ha aturat
ni per això i la darrera dècada
hem passat de 3.000 a 4.500
habitants. El PGOU de 1969 permet
un sòtil de 20.000, no cal dir
res més. Tot i el creixement
urbà, el 39% de les cases era
buit tot l’any (Agenda 21, 2004),
senyal que es construeix molt
per damunt de la necessitat
d’habitatge.
El front litoral un punt vital
Aquesta pressió és evident sobre
el punt vital del poble: El
front litoral, la vorera per nosaltres.
És zona de passeig, de trànsit
rodat, marítim... Hi ha els
bars i és on la pilotada urbanísti-
Gràfic 1. Creixement d’amarraments a Portocolom. Font: Quinportvolem?.
Ports de les Illes Balears projecta pantalans aquí en es Riuetó. Foto: Toni Muñoz.
ca te més suc. Aquesta vorera
ha fet aixecar bona part del poble
diverses vegades els darrers
anys. Primer contra la construcció
d’un passeig marítim uniformitzador
de 6 km, modificat i
congelat després d’anys de protestes
i de la crisi. Mentre, el creixement
portuari (amarraments,
dragatges, fondeig) ha continuat
imparable, sempre per damunt
de l’augment poblacional
(gràfic 1).
A Portocolom no hi ha
aigua potable des de fa
cinc anys i el
clavegueram vessa
aigües fecals dins del
port
Fa poc es va conèixer que Ports
IB (empresa pública gestora
d’amarraments i part de la vorera)
vol continuar instal·lant pan-
La petjada humana a
l'aigua de la badia
Estudis recents de l'IMEDEA evidencien la
mala qualitat de l'aigua del port de Portocolom.
Això empitjorarà si no es limiten i ordenen
certes activitats: 1- el creixement urbà i de
població, 2- els vessaments d'aigües residuals
degut al mal estat del clavegueram i 3- l'increment
d'embarcacions. El primer duu als dos
darrers, i n'hi ha un quart: l'escalfament global,
aquest a nivell planetari. Les accions humanes
damunt terra tenen conseqüències a la
mar.
Els episodis de proliferació de certes algues
que es poden observar cada any dins la badia
es veuen amplificats per l'acció conjunta de
l'eutrofització (l'excés de nutrients que arriba a
la mar procedents de depuradores, agricultu-
talans, ara al lloc més ben
conservat i valuós: es Riuetó. A
banda d’això, el Govern va contractar
una empresa per projectar
nous molls, espigons, etc.
que a nosaltres ens semblen un
malson. A aquestes informacions
s’hi suma la possibilitat que
el Club Nàutic, que gestiona
uns 300 amarraments, incrementi
la seva capacitat i faci edificacions.
Això ha fet aixecar la gent
i ha donat lloc a una de les protestes
més grans de la història
del poble. La Cadena humana
del 26-N.
Poble petit... Gran mobilització
La Cadena Humana va sumar
prop de 600 persones en defensa
del port. La diada va superar
les expectatives de l’organització
(Indignada de Portocolom,
OCB, Felanitx en Moviment,
Bloc, Associació de Veïns, Federació
de Veïns, Quinportvolem?).
Es va llegir el manifest al
Riuetó (el lloc a preservar) i al
Club Nàutic, on s’hi han fet
obres discutibles i la jornada va
acabar amb un dinar popular a
la plaça.
Un dels factors clau d’aquest
èxit és l’empenta de l'assemblea
Indignada de Portocolom, un
grup sorgit arran del moviment
15-M que ha incorporat la visió
local a aquesta experiència
transformadora i participativa.
Potser aquest component ha fet
que mentre d’altres assemblees
s’hagin diluït, la Indignada hagi
crescut, assumint nous reptes
locals i molt concrets.
Els objectius de les associacions
que ens aplegam sota el lema
Salvem Es Port! són
evidents: frenar la instal·lació
d’infraestructures impactants i
la urbanització desmesurada,
apostant per abordar primer els
problemes bàsics com la manca
d’aigua potable, el deficient clavegueram
i la pèrdua patrimonial,
ambiental i cultural.
Senzillament no volem perdre
el rumb i reivindicam, amb un
puntet d’orgull, que aquest poble
té ànima i la vol conservar...
El més “salvatge” possible.
ra, etc.) i l’escalfament global. Aquestes algues
quan moren cauen al fons i es descomponen,
consumint oxigen vital pels organismes. Això
fa que certes espècies morin i d'altres es desplacin,
fent disminuir la biodiversitat local i
posant en perill el funcionament de l'ecosistema.
Aquests estudis determinen que la qualitat
de l'aigua és especialment dolenta a l'estiu,
època en què els nutrients i la matèria orgànica
que s'aporta a la mar creix amb l’augment
d'habitants i de iots. A l'estiu hi pot haver fins
a un miler de barques i iots dins la badia.
Cada problema n’amplifica un altre, o sia
que s'han d'abordar en conjunt i com més aviat
millor. Les mesures a adoptar per evitar
aquesta degradació són de sentit comú i passen
per millorar el sistema de clavegueram,
evitar abocaments de vaixells i limitar certes
activitats humanes. Una cosa és segura, el
preu de no fer res seria el més car de tots.

4
Breus
L'Esquerra Independentista
de
Mallorca torna a
ser assetjada pels
fiscals
El 30 de desembre de l'any
passat, un dia abans de la festa
de l'Estendard, es va celebrar
una manifestació per
reivindicar aquella festa com la
vertadera Diada de Mallorca.
Durant la jornada, en la qual hi
hagué una nombrosa participació
de l'Esquerra Independentista,
es van succeir una
sèrie d'incidents iniciats per
provocadors feixistes amb el
beneplàcit de la Policia Nacional.
Ara, un any després d'aquells
fets, la fiscalia demana 9 anys
de presó i 1 3.000 euros en indemnitzacions
i multes per ultratges
a la bandera espanyola
i agressions als agents policials
per a quatre independentistes.
Aquells incidents han estat utilitzats
per reprimir, un cop
més, els moviments socials
anticapitalistes, en aquests
cas els grups independentistes.
Diem això perquè de cap
manera van ser aquests grups
els provocadors, sinó que foren
persones vinculades a la
ultradreta espanyola, les quals
no han estat investigades.
6è Certamen
Literari La Rosa
dels Vents
Un any més arriba el certamen
de contes antiautoritaris
organitzat pel col·lectiu llibertari
Negres Tempestes. Els textos
presentats han de promoure els
valors anarquistes, estar escrits
en català i contenir uns 1 3.500
caràcters. Amb el premi
d'aquest concurs hi guanyem
totes, perquè el col·lectiu
publicarà un llibre amb els
relats rebuts que complisquen
les bases, i cada participant en
rebrà un. Teniu fins el 1 2 de
febrer de 201 2 per enviar els
textos. Des de Cultura Obrera
vos animem a participar-hi.
Més informació a:
www.negrestempestes.org
Celebrada la trobada del 15-M
sobre les propostes del moviment
En ella es treballaren temes tan diversos com l'economia,
l'energia, l'educació, la cultura o l'antimilitarisme
Redacció
Actualitat
I
Inici de l'eix d'energia; la sala estibada de gent.
De l'eix d'energia han
sorgit grups de treball
per tal de dur endavant
les diferents propostes
plantejades
gener · febrer 201 2 |
El cartell de la trobada.
A l'eix d'economia sorgí
la idea d'organitzar un
seminari sobre moneda
social, de la realització
del qual ja informam en
aquest número

Actualitat
| gener · febrer 201 2 5
La valoració per part
del grup organitzador
ha estat positiva, però
notaren a faltar l'assistència
de gent que
s'havia implicat molt en
l'acampada de la plaça
d'Islàndia
Marc Gavaldà explicà l'experiència d'autogestió energètica al CSOA Kan Paskual de Barcelona.
Les jornades acabaren amb una assemblea de valoració.
En l'eix d'antimilitarisme
es posà èmfasi en el paper
dels exèrcits com a
garants de l'explotació
capitalista i la dominació
estatal
La trobada tingué lloc al Casal Joan Alcover, gestionat per les veïnes del barri, gestió que es
privatitzarà en 2012.
Breus
Tres llibertaris
detinguts a Niça
el passat mes de
novembre
L'1 de novembre s'iniciava a Niça
la contracimera al G-20: Trobada
dels pobles. Aquesta començà
amb la manifestació El poble primer,
no a les finances, a la qual
assistiren 1 0.000 persones.
Els encarregats de vetllar per
la seguretat del G-20 van ser
1 2.000 policies. En l'operació repressiva
van detenir 3 llibertaris:
Adrian, Xabier i Miguel. Tots ells
detinguts abans d'arribar a Niça.
Foren acusats de tinença
d'armes: guants de treball, ulleres
de protecció, un piolet, dos
grampons, dos pals per fer senderisme
i una navalla multifuncions.
L'equip de muntanya
pertanyia a un dels detinguts, el
qual és membre de la Societat de
Muntanya Sherpa de Logroño.
El dia 2 es va celebrar un judici
ràpid on se'ls condemnà a
quatre mesos de presó i se'ls
prohibí l'entrada a la regió dels
Alps Marítims durant 3 anys. La
condemna es basa en la tinença
d'armes de sisena categoria, sensibles
de ser utilitzades contra
persones al llarg de la contracimera.
Després d'un mes de segrest
a la presó de Niça, el dia 2 de desembre
foren posats en llibertat a
l'espera de la deliberació de la
vista, que serà el dia 1 6 de gener.
Més informació:
http://libertadparalostresenniza.blogspot.com/
Mercadona continua
reprimint els
sindicalistes
El sindicat CNT torna a estar en
peu de guerra contra la política
antisindical i quasi mafiosa de la
famosa empresa de supermercats
Mercadona. El motiu són
els constants assetjaments,
inclús amb amenaces físiques,
contra els treballadors i treballadores
afiliades al sindicat.
Contra aquesta agressió patronal,
el sindicat realitzà una concentració
de protesta el passat
dia 1 7 de desembre davant del
Mercadona de l'Avinguda Argentina
de Palma. També en tenen
previstes pel dia 24 del
mateix mes i pel dia 5 de Gener
en altres establiments de l'empresa.
Més informació:
www.cnt.es/mercacoso

6
Actualitat
No és que Campos no
compti amb certa
infraestructura turística:
un club nàutic,
urbanitzacions i un
camp de polo en són
només alguns exemples
gener · febrer 201 2 |
Campos: un futur amb més obres?
Fins a 7 grans projectes d'urbanisme amenacen el municipi campaner
Xavier Mas
A la imatge s'observa un plànol del passeig marítim projectat a la costa de sa Ràpita. Aquest tipus d'obra pot generar una forta especulació
pels habitatges i comerços que es voldran disputar l'espai.
Som Energia arrela a Mallorca
Comença a caminar a l'illa l'alternativa real a l'oligopoli elèctric
Nando Sabaté i Barbero*
L'objectiu de la
cooperativa és arribar
a produir, amb fonts
renovables, tanta energia
com consumeixin
els socis
És possible que el gran
parc temàtic sobre
“pirates” presentat pels
promotors al Govern
Balear, i que ocupa
més de 1 00 hectàrees,
es faci aquí
Logo de la campanya que duu a terme la cooperativa a Mallorca.
Campos no té cap
hotel, però a la Colònia
de Sant Jordi hi ha una
gran oferta d'hotels,
apartaments i segones
residències que ja
absorbeix la demanda
de la zona
A la imatge, part del públic assistent a la presentació que es realitzà a Bunyola.

Entrevista
| gener · febrer 201 2 7
"La nostra esperança és en els bots
salvavides: l'autoorganització de la
comunitat sense el sistema que falla"
Entrevistam al psiquiatre xilè Claudio Naranjo
Joan Rigo Feijóo
S'està veient la disfressa
de l'autoritarisme, el
paternalisme de l'estat,
com el pare que es disfressa
de mare, que es
vesteix de bo: el resultat
net és explotador
Claudio Naranjo, encara lúcid, amb vuitanta anys.
Ens eduquen per a la
producció, no per a la
vida o per a la nostra
consciència. L'educació
ha de ser per a la saviesa,
per a l'amor i per a
la llibertat
Claudio Naranjo al final de l'entrevista.
La solució no és antiautoritària
sinó una autoritat
en harmonia amb
l'autoritat del grup i amb
l'autoritat dels individus
L'home s'ha de
reconstruir més que la
dona; la dona estava
oprimida, l'home està
més deformat, pren més
part de la maquinària
del poder

8
Món
gener · febrer 201 2 |
Emigrar: el fràgil emmirallament a Centreamèrica
Conseqüències de les migracions a la regió
Tiu Kolomeike
Els treballadors
freqüentment són víctimes
de greus intoxicacions
causades pels
agroquímics que, a
més, contaminen terres,
aigües i aliments
Plantació de pinya a Costa Rica. La presència d'agrotòxics i de nefrotòxics com els metalls pesats a l'ambient, a l'aigua o a la llet materna, estan
relacionats amb una nova plaga a Centreamèrica que es cobra milers de vides cada any: la Insuficiència Renal Crònica.
El total de remeses rebudes
per Nicaragua al
2005 constituí prop del
1 5% del seu PIB. El negoci
per als intermediaris
és incalculable
L'arribada de remeses
familiars es tradueix en
elevats nivells de consumisme
que no fan
sinó reforçar la divisió
social
Aquest documental d' E. Cañada, R. Mejía
i M. Pinya mostra les conseqüències del
fenomen de l'emigració als països d'origen
i als de destí. Imatge de J. Borràs.
Al femer de Liberia, a Costa Rica, arriben diàriament gran quantitat d'immigrants a
recuperar materials per al reciclatge. Imatge extreta del video Y me fui.

Història
| gener · febrer 201 2 9
Salut i revolució: de l'atenció a la salut
a l'autogestió del cos
La creació de les associacions mutualistes i sanitàries
Dolors Marín*
Breu cronologia
Kropotkin defensa la
idea de l’ajut voluntari
i fraternal entre les
persones
L'anarquista rus Pere Kropotkin va descriure en obres com La conquesta del pa les reivindicacions
de la classe treballadora.
Proudhon proposa la
lliure associació de les
persones en federacions
camperoles o industrials,
cooperadores
entre elles i on les necessitats
dels seus
membres estiguin cobertes
per la solidaritat
entre ells mateixos
La sanitat, la previsió d'accidents en el lloc de treball o el dret a la jubilació han estat sempre
fronts de lluita dels treballadors.

10 gener - febrer 2012 |
Salut
Suïcidis i antidepressius:
una bona radiografia de la societat de consum
L’IB-Salut recepta, com arreu, antidepressius a dojo
Tito
Les conseqüències de les nostres
societats de consum no
són només convertir-nos en
éssers productius i consumidors.
El control, la repressió i
el sentiment de soledat no creen
només individus dòcils i
relacions de poder. La sensació
de ser a una festa ja començada,
a la que no volíem
ésser convidades, no crea
només impotència. Hi ha altres
tipus de conseqüències
més silenciades, o no tingudes
en compte, com ara l’angoixa
vital, la infinita tristesa,
o senzillament voler marxar
de la festa abans que aquesta
acabi. Les dades constantment
silenciades pel sistema
són la millor radiografia per
mostrar que al nostre món,
que entre els éssers humans
com a espècie, hi ha alguna
cosa que no rutlla. Que les
nostres societats estan malaltes,
podrides: un milió de persones
es lleven la vida al món
cada any, 9 persones porten a
terme la seua mort voluntària
cada dia a l’Estat espanyol
(un total de 3.429 suïcidis
l’any 2009). La mort voluntària
sempre és un acte sobirà
que s’emmarca dins la llibertat
individual, així que no
tots els suïcidis són deguts a
un patiment psíquic, però sí
la gran majoria.
9 persones es suïciden
cada dia a l’Estat
espanyol
La mecanització del cos i la
ment, i la conseqüent medicalització
de la nostra societat –
entesa ací com el convenciment
que tot es pot curar
amb pastilles – ha triomfat
tant, i la indústria farmacèutica
és tan potent, que podem
arribar a creure que tenim
mal de cap perquè ens falta
Al llindar de l'eternitat, Vincent Van
Gogh, 1890.
Aspirina. Així les coses, la
majoria de problemes psíquics
tenen un producte farmacèutic
a la venda que els
anestesia, adorm o camufla,
però no els cura. Perquè per
curar els problemes psíquics
s’ha de, per una banda i a nivell
individual, intentar anar
a l’arrel del problema (mitjançant
una psicoteràpia o
amb mitjans adients), i per
l’altra banda i a nivell col·lectiu,
desfer i canviar les estructures
socials i econòmiques
que propicien l’aparició de
problemes psíquics, i que ens
conformen com a individus
malalts en societats malaltes.
Arreu del món al voltant
de 150 milions de
persones consumeixen
antidepressius
La qüestió és que ací i ara el
pedaç de la pastilla és el negoci
que triomfa: arreu del món
al voltant de 150 milions de
persones (entre les quals 17
milions de xiquets i xiquetes)
consumeixen antidepressius.
A l’Estat espanyol, el 1995 es
van vendre 7 milions d’envasos
d’antidepressius; el 2007
més de 24 milions. Un negoci
rodó que té com a únic aspecte
positiu mostrar el gran
nombre de persones que es
troba malament, però que en
cap cas cura o canvia les condicions
que causen la malaltia.
Aquest negoci funciona
gràcies a la creença assumida
per la majoria de professionals
mèdics, que la depressió
només és deguda a un desequilibri
químic i no a les condicions
socials i vitals que
han envoltat o envolten el
subjecte pacient. I la majoria
de metges actuen en conseqüència,
receptant antide-
Eutanàsia sí?
Malenconia, Edvard Munch, 1894-95.
L'any passat moria voluntàriament Ramón
Fernández Duran i ens va explicar el perquè: patia
una malaltia física molt greu i ja només li quedava
patiment, despesa de recursos i
degeneració, i per això va decidir, sobiranament
i amb llibertat, morir dignament quan ell va voler.
Fent pública la seua decisió va voler obrir un
debat molt important: l’acceptació i el respecte
com a societat de la mort voluntària – i per tant,
l’acceptació i el respecte de l’eutanàsia – front a
casos de malalties físiques greus incurables. Però
el debat pot anar més enllà, en considerar el patiment
psíquic com a causa de demanda de mort
voluntària amb l’ajuda d’un metge, ja que el patiment
psíquic pot ser tan dolorós i insuportable
pressius a dojo davant
qualsevol problema psíquic:
entre el 60% i el 75% dels psicofàrmacs
són receptats pels
metges de capçalera (és a dir,
no psiquiatres) que, per tant,
han diagnosticat el problema
en els pocs minuts que dura
la visita.
El sistema ja està creat
perquè consumim
antidepressius i no
puguem optar a altres
teràpies
L’autor d’aquest article va
poder comprovar com de real
és tot això a l’IB-Salut. Donat
els seus sovintejats pensaments
de mort voluntària i recurrents
episodis depressius
va decidir acudir a la Sanitat
Pública. El seu metge de
capçalera del Centre de Salut
d’es Castell de Menorca li va
receptar, en menys de deu minuts
i davant la negativa del
pacient a ingressar d’urgències
a l’hospital, dos antidepressius,
un dels quals, la
Paroxetina, adverteix en alguns
del seus prospectes que
“els antidepressius incrementen
el risc de pensaments i
conductes suïcides”. Alhora
li va fer dos volants urgents
per a psiquiatria i psicologia.
Als dos o tres dies, el psiquiatre
li va dir al pacient que no
es prengués sota cap concepte
els antidepressius receptats
pel metge de capçalera, i n’hi
receptà altres dos. Davant la
demanda del pacient de realitzar
una psicoteràpia i no ésser
tractat amb pastilles, el
psiquiatre va respondre que a
causa de la falta de mitjans a
la Sanitat Pública – la llista
d’espera per a ser atès per un
psicòleg a l’illa de Menorca,
donada la manca d’aquests,
és d’un parell de mesos–, no
era possible satisfer la seva
demanda. És a dir, el sistema
ja està creat perquè consumim
les pastilles antidepressives
i no puguem optar a
altres teràpies. En cap cas
s’està denunciant ací el quefer
del metge de capçalera ni
del psiquiatre, ja que en tot
moment els dos es van mostrar
preocupats per la situa-
com el patiment físic. Existeix el precedent històric
de l’holandesa Hilly Bosscher que, després
d’haver patit vint-i-cinc anys de maltractament
físic i psíquic per part del seu marit, el suïcidi
d’un dels seus dos fills i la mort per càncer de
l’altre, vint anys de depressió i un intent de suïcidi,
va acudir al psiquiatre Chabot amb la ferma
convicció de morir amb l’ajuda d’un metge
per tal de causar-se el menor patiment a l’hora
de morir. El metge, veient que la decisió de
Bosscher, que no patia cap malaltia física, era
ferma i que experimentava un patiment psíquic
intens i prolongat sense perspectives de millora,
va acceptar ajudar-la a morir el 28 de setembre
de 1991.
ció del pacient i van actuar
com pensaven que millor podien
ajudar-lo; tots dos són
víctimes d’un sistema que els
ha ensenyat o imposat que
s’han de receptar pastilles
davant qualsevol disfunció,
ja que si no el negoci s’acaba.
Des de l’any 1991 es sap,
però, que les pastilles antidepressives
són un negoci tòxic:
hi ha investigacions que
demostren que podria existir
el doble de risc de suïcidi en
els xiquets i adults joves que
les consumeixen. Medicaments
tan famosos com el
Prozac i tots aquells que inhibeixen
selectivament la recaptació
de serotonina han
de dur al seu prospecte ianqui
l’advertència exposada
més amunt respecte a la Paroxetina;
imagineu quanta
gent s’ha suïcidat perquè incloguin
una cosa tan greu al
prospecte. A més a més, els
darrers anys diferents estudis
han demostrat que els
antidepressius tenen la mateixa
eficàcia que els placebos.
Malgrat tot això, els
antidepressius es continuen
receptant i venent donat, per
una banda, el poder de la
indústria farmacèutica; i per
l’altra, que és més barat receptar
que escoltar. L’altra
alternativa, la psicoteràpia,
requereix de temps i de l’esforç
de voler profunditzar en
nosaltres mateixes, la qual
cosa xoca frontalment amb
les nostres societats ràpides i
superficials.
Més informació:
La mirada del suicida de Juan
Carlos Pérez Jiménez.
Faltan radares para anticiparse
al suicidio, M.V. Ennis, El
País, 10/ 09/ 2011.
Llibre aparegut l'any passat que intenta
trencar amb el silenci que envolta el
suïcidi.

Ecologia
| gener - febrer 2012
La presència de nitrats a les nostres aigües
Bona part dels nostres aqüífers estan contaminats per les males pràctiques de l'agricultura intensiva i la
deixadesa de l'administració
Lupe Suárez
El concepte terra l'hauríem d'entendre
com algunes cultures precolombines
entenien la pachamama, la
vida i la terra com un tot. Un planeta-placenta
que nodreix i protegeix.
No és un substrat geològic en el que
habiten uns éssers superiors, els humans.
Ni un conjunt de recursos a
explotar fins a exhaurir. Aquesta òptica
antropocèntrica i mercantilista
amb la que enfocam i consumim el
nostre planeta és precisament l’ull
del cap de fibló que amenaça la nostra
supervivència, l’extermini dels
grans mamífers. Si tenguéssim una
visió holística de la terra com un
gran organisme, del qual nosaltres
en formam part, ens ajudaria a respectar,
entre altres elements, l'aigua
com a la substància vital que és.
I és que resulta que les nostres
aigüessubterrànies, gairebél'únicrecurs
hídric de les Illes, a més d'estar
sobreexplotades, tenen una amenaçant
contaminació per nitrats. Bona
part dels aqüífers de l'arxipèlag
tenen concentracions que, en moltes
ocasions, superen els 50 mg/l. Hi
ha sectors que arriben els 100 mg/l
i, fins i tot, alguns punts sobrepassen
els 300 mg/l. Concretament, a
dia d'avui tenim els següents aqüífers
afectats: el de s'Almadrava, el
del pla d'Inca - sa Pobla, el del pla
de Palma, el de Manacor i el de Llucmajor-Campos.
Totes aquestes zones
a nivell hidrològic estan
qualificades com a Zones Vulnerables
de la Contaminació per Nitrats
(ZVCN) procedents de fonts agràries,
segons el Decret 116/2010. Això
vol dir, per tant, que tenim una gran
extensió de Mallorca a on l’aigua,
sense tractament especial, ja no és
potable.
És un absurd invertir en
plantes potabilitzadores
si després no es regula
l'abocament d'adobs i
fitosanitaris al camp
Aquesta presència de nitrats a les
aigüesdesubministramentéscausada
per la contaminació de les aigües
naturals per compostos nitrogenats.
Les nostres aigües es poden contaminar
ja sigui de forma puntual –
per un abocament de tipus industrial,
ramader o urbà – o de forma dispersa
– per fertilitzants relacionats
amb l'activitat agrícola, que són els
causants principals de la contaminació
generalitzada de les aigües subterrànies.
La contaminació per nitrats es produeix
quan es troben en excés dos
nutrients comsónel nitrogeni el fòsfor
i produeixen l'eutrofització de
les aigües. És a dir, un enriquiment
Conseqüències de l'excés de nitrats al cos humà
Els nitrats es formen a la natura per la descomposició
de composts que contenen nitrogen
o a partir de les descàrregues
elèctriques. Són els nutrients essencials
dels adobs, i amb aquesta finalitat la indústria
els sintetitza per a la venda al sector
agrícola, entre d'altres. Als cultius, les plantes
els converteixen en composts orgànics
nitrogenats i els acumulen a les parts verdes.
Així, tenim que els nitrats en excés poden
esdevenir tòxics. Per això, es limiten mitjançant
les dosis diàries admissibles per davall
de les quals quasi no hi ha risc de
toxicitat. La dosi (humana) en el cas dels ni-
A la pràctica el control i
seguiment de la qualitat
de les aigües es paper
mullat, ja que els
resultats no són tinguts
en compte per ningú
excessiu de nutrients dins les aigües
superficials que comporta un creixement
anòmal de plantes aquàtiques
i algues. Mitjançant descomposicions
posteriors consumiran quasi tot
l’oxigen, provocant una mancança
d'aquest i la consegüent mort de la
fauna aquàtica o la modificació
d'aquesta amb organismes més
adaptats a condicions eutròfiques.
Per altra banda, aquests nutrients
en excés també s'acumulen a les
aigües subterrànies contaminant els
nostres pous, de manera que s’han
de menester cada vegada més recursos
per a la descontaminació de l'aigua
per a l'abastiment de la
població.
El cas és que tenim un marc jurídic
que limita la fertilització agrícola
intensiva i les males pràctiques en
l'aplicació dels adobs. Per exemple,
disposam, des de fa 20 anys, de la
Directiva 91/676/CEE sobre la protecció
de les aigües contra la contaminació
per nitrats. A més, ja fa 11
anys que es va declarar com a
ZVCN la part nord de l'aqüífer d'Inca
– sa Pobla. I recentment, s'ha millorat
la normativa amb el Decret
116/2010 perquè la declaració com
a ZVCN resultava insuficient sense
uns programes d'actuació (seguiment
i control), incomplint així la
pròpia norma.
Però, si be les normatives poden
ser un ajut adequat per a gestionar
els recursos, les activitats i serveis, la
plena aplicació d'aquesta normativa
i la vigilància del corresponent compliment
és el que no s'ha aconseguit
fins al moment.
Així mateix, seguim gestionant
malament els nostres recursos hídrics
ja que, apart del que s'ha dit
fins ara, hi ha més temes pendents.
Un seria la figura dels pous negres
(dipòsit per les aigües residuals)
que encara hi ha sense canalitzar a
la xarxa de clavegueram. Aquests
generen una contaminació puntual,
ja que molts d'ells no estan impermeabilitzats
i vessen als aqüífers. I
un altre, seria el fet que, històricament,
les cases recollien l'aigua de
pluja i l'emmagatzemaven. Avui en
dia aquesta no és recull i es mescla
amb les aigües residuals, incrementant
innecessàriament el volum d'aigua
a depurar.
Per altra banda, al recent recull
d'estadístiques bàsiques de l'agricultura
presentat per la Conselleria
d'Agricultura, MediAmbientiTerritori
trobam les dades dels doblers
A la imatge podem contemplar la Font de Sant Joan, a Muro. En ella s'observa l'excés
de vegetació (plantes i algues) generada per la presència de nutrients en gran quantitat.
trats són de 3,65 mg/ dia/ kg, i normalment
la ingesta es produeix a través d'aliments
sòlids i a través de l'aigua beguda. L'excés
d'aquests en la nostra ingesta genera una
malaltia anomenada metahemoglobinèmia.
Es tracta d'un increment d'una hemoglobina
modificada que no pot fixar
l'oxigen i que crea limitacions en el transport
de l'oxigen cap als teixits. També hi
ha estudis sobre la ingesta de nitrats que
es relacionen amb el càncer (els nitrits poden
reaccionar amb altres composts i formar
derivats descrits com a carcinògens).
El negoci dels adobs i
fertilitzants mou massa
doblers com per a què
l'administració actuï
decididament contra
l'abús
gastats en fitosanitaris i adobs. Així,
al 2010 es varen gastar 4.237.880 € i
4.176904 €, respectivament. En
quant als fitosanitaris, es menciona
que la despesa ha augmentat en un
15% respecte l'any anterior, especifi-
11
cant els percentatges d'increment
de les vendes dels fungicides (un
46%) i insecticides (un 18%). En
canvi, a les dades de les vendes dels
adobs no li dediquen tal aprofundiment,
ja que les inclouen en els consums
intermedis agraris. En
aquests destaca l’increment considerable
de despeses en els productes
de les grans empreses
agroquímiques.
Finalment, convé tenir en compte
que l'ordenament jurídic no vincula
a les empreses comercials del sector
agrari i l'evolució de les seves vendes
amb els diversos problemes de
contaminació derivats de les seves
activitats. Així, el foment de la industrialització
de l'agricultura i l'alimentació
a la UE ve promoguda
per la Política Agrària Comuna, la
PAC. I fins ara, aquesta s'ha caracteritzat
per concedir ajudes per la
compra d'agroquímics i pel desenvolupament
tecnològic per generar
productes que abasteixin els mercats
internacionals.
Mentre, el sector agrari segueix
sent un sector malmès on manca
una reforma agrària de qualitat. I és
que els que contaminen més i fan
més males pràctiques són els que
en surten més beneficiats de les ajudes.
És hora que s'obri un debat
seriós sobre les subvencions als fitosanitaris,
sinó la cosa pot anar més.
Més informació: www.caib.es/govern/archivo.do?id=848473
Augment anormal de l'alga (Enteromorpha intestinalis) per l'increment de nutrients a
la Font de Sant Joan, a Muro.
A la imatge s'observa el Mapa de Zones Vulnerables de Contaminació per Nitrats a
Mallorca i Menorca.

12 gener - febrer 2012 |
Ecologia
El mercat dels horts solars a Mallorca
La nova inversió immobiliària de les grans companyies elèctriques
Marta Bestard
Amb l'arribada de la crisi
energètica, l'augment del cost
del petroli sembla que cada
vegada té més pes sobre la societat
i tendeix a conscienciar-la
en l'ús i consum
d'energia sostenible. Reinvertir
en energia sostenible és el
que estan duent a terme paral·lelament
algunes de les
grans companyies que distribueixen
energia elèctrica dins
del nostre territori.
Aquests nous paratges
s'anomenen horts
solars i en podem
trobar exemples a
Vilafranca, Campos,
Llucmajor, Muro o
Binissalem,
perfectament visibles
des del google maps
A Mallorca han sortit com
bolets fileres de plaques solars
fotovoltaiques en camps
rústics, que poden arribar a
ocupar extensions de vàries
quarterades, on abans hi
trobàvem ametllers, oliveres
o d'altres cultius. Aquests
nous paratges s'anomenen
horts solars, i en podem trobar
exemples a Porreres (entre
la carretera de Porreres i
l'autovia de Palma), Campos
(sobre el camí de son Blai i al
camí de Son Marrano), Llucmajor
(carretera de s'Estanyol),
Muro (carretera de
Llubí) o Binissalem (sobre el
camí de Selva cap a Lloseta)
perfectament visibles des del
google maps.
Aquestes macro instal·lacions
fa cinc anys encara estaven
permeses sobre terreny
rústic, però la llei d'avui dia
ho trasllada a polígons indus-
Plaques solars del camí de Son Marrano
(Campos) darrera d'una filera de tuies i
xiprers.
trials. Sembla mentida, però,
que es puguin trobar encara
ara algunes obres en ple
procés en camps a foravila.
Són les noves obres silencioses,
ja que la maquinària i la
mà d'obra amb prou feines es
poden sentir. La instal·lació
és ràpida i a nivell d'infraestructura
no es veu un embalum
de material, encara que
una vegada finalitzades tinguin
un impacte visual.
Ara el valor del terreny
agrícola no depèn ja de
la qualitat del seu sòl i
de la producció del seu
cultiu, sinó que
qualsevol lloc pla, obert
i de fàcil accés pot
cotitzar tant o més que
la millor finca de conreu
Aquestes, doncs, són el testimoni
de la nova inversió immobiliària,
on moltes
empreses del sector del totxo
ja estan cercant les millors zones
per adquirir i reinventarse.
Ara el valor del terreny
agrícola no depèn ja de la
qualitat del seu sòl i de la producció
del seu cultiu, sinó
que qualsevol lloc pla, obert i
de fàcil accés pot cotitzar tant
o més que la millor finca de
conreu.
La invasió de l'energia solar
al camp ha alterat els esquemes
tradicionals, com a conseqüència
d'això els preus
comencen a pujar en cadena.
Fins a 15.000 euros per hectàrea
es podrien pagar en terres
de secà, són preus que poden
crear rebombori i fer que més
d'un s'ho plantegi.
Segons els preus de la terra
publicats pel Ministeri d'Agri-
cultura, el preu mitjà d'una
hectàrea de conreu seria de
3216 euros. Però ja se sap, i
en aquest cas més que segur,
que els preus oficials no tenen
res a veure amb els que
es regeixen en la pràctica.
L'opció més habitual a la
qual recorren aquests tipus
d'inversions és el lloguer i no
la compra de terrenys. El que
es fa és arrendar el terreny
per un període llarg de
temps, entre 25 i 30 anys, on
la majoria dels casos el preu
del lloguer queda vinculat a
què l'electricitat generada sigui
comprada per les companyies
distribuïdores.
El que es fa és arrendar
el terreny per un
període llarg de temps,
entre 25 i 30 anys, on la
majoria dels casos el
preu del lloguer queda
vinculat a què
l'electricitat generada
sigui comprada per les
companyies
distribuïdores
Diversos ajuntaments s'han
apuntat a la iniciativa i cedeixen
béns rústics municipals
per a la instal·lació de panells
fotovoltaics, com és el cas
d'Extremadura i, com no,
aquest nou negoci se'ns pot
anar de les mans ràpidament.
Així doncs, corre el perill
que on abans hi perllongava
l'agricultura o simplement el
paisatge autòcton ara hi apareguin
els nous “horts” solars.
Aquesta creixent necessitat
d'obtenir energies de fonts re-
Grupo Affirma: L'empresa és promotora, mantenidora i desenvolupa
instal·lacions fotovoltaiques, com a la creació de Parcs solars
propis a Balears i Àvila, i amb desenvolupaments
fotovoltaics i solars tèrmics per a tercers a Madrid i Balears.
GRUPO ACS: Empresa resultat del Grup Dragados amb Unió
Fenosa i soci d'Iberdrola. Són inversors en el desenvolupament
d'energia renovable eòlica i termosolar, en el desenvolupament
de línies de transmissió d'alta tensió, i creació de parcs solars fotovoltaics
a la península. Obres adjudicades a Mallorca: Son Dureta
i Son Espases (President Florentino Pérez).
" GESA/ENDESA: La companyia subministradora, en renovables,
es centra en la comercialització i distribució d'energia eòlica,
solar fotovoltaica, termosolar, mini hidràulica, centrals
d'aprofitament de biogàs i biomassa. S'hi ha d'afegir que lidera
projectes per a la implantació real del vehicle elèctric, signant
acords amb organismes i administracions públiques -ajuntaments
en ciutats com Barcelona, Madrid, Sevilla i Palma-.
novables es començà a elaborar
a partir del Plan de
Energías Renovables 2011-
2020, com estableix la Directiva
2009/ 28/ CE del Parlamento
Europeo y del Consejo,
d'on es pot llegir dins els primers
paràgrafs:
“(...) el Parlamento Europeo,
el Consejo y la Comisión,
conviene definir como
objetivos obligatorios nacio-
nales alcanzar una cuota del
20% de energía procedente
de fuentes renovables en el
consumo de energía y una cuota
del 10 % de energía procedente
de fuentes renovables
en el consumo de combustibles
para el transporte en la
Comunidad para 2020.(...) un
objetivo clave de la Comunidad
cuya finalidad es lograr
una mejora del 20 % en la eficiencia
energética de aquí a
2020 (20-20-20).(...) Se han reconocido
las oportunidades
de generar crecimiento económico
mediante la innovación
y una política energética competitiva
y sostenible.(...) Las
inversiones regionales y locales
en la producción de
energía procedente de fuentes
renovables generan en los
Estados miembros y en sus regiones
importantes oportunidades
de crecimiento y
empleo. Por ello, la Comisión
y los Estados miembros deben
apoyar las medidas nacionales
y regionales en
materia de desarrollo en esas
áreas, fomentar el intercambio
de mejores prácticas en la
producción de energía procedente
de fuentes renovables
entre las iniciativas de desarrollo
locales y regionales, y
promover el uso de Fondos
Finca d'Es Pagos a Porreres amb la planta de plaques fotovoltaiques.
Una eina al servei de l'imperialisme ianqui.
Estructurales en ese ámbito”.
Això ha donat porta ampla
a la creació d'un nou mercat,
en el qual empreses immobiliàries,
promotores i d'instal·lacions
s'han aliat per
projectar parcs solars fotovoltaics
en terrenys i teulades
de naus industrials.
Només cal entrar a la pàgina
del Ministeri d'Indústria espanyol
per veure que, a
l'apartat Renovables Madeinspain,
s'hi concentren
una barreja de més d'un centenar
de grans empreses gestores,
generadores,
productores i centres de control
sobre la generació
d'energies sostenibles.
Principals empreses espanyoles productores d'energia fotovoltaica
No és casualitat que aquesta darrera empresa privada es relacioni
amb el cotxe elèctric quan es sap que a partir del 2012
l'accés al vehicle 100% elèctric es farà realitat, encara que amb
un handicap. I és que resulta que els cotxes del futur a preus viables,
tendran renting de bateries, que vol dir que sí que hi serà
l'accés a compra d'un vehicle més perfeccionat, 100% endollable,
però no de les seves bateries, que s’hauran de llogar i pagar cada
mes.
" " " Ara és l'oportunitat de l'autogestió de l'energia, on els
pobles i comunitats podrien invertir a llarg plaç, ja que estan
apareixent les grans companyies com Iberdrola i Gesa, que un
cop més volen canviar el seu mercat de negoci, cap al nou sistema
energètic, centralitzant i privatitzant-lo.
És ridícul el fet de pensar que sent així s'hauria de pagar a uns
pocs l'energia que prové d'un bé comú.

Opinió
L'especialització econòmica basada
en el turisme de masses va
ser imposada definitivament a
les Illes a partir dels anys 60,
amb l'impuls d'un grapat d'empresaris
que coneixem bé (els Escarrer,
Barceló, March i
companyia), i gràcies al suport
de l'Estat franquista, aleshores
dirigit pels tecnòcrates de
l'Opus Dei. En aquells moments
el règim necessitava un procés
d'obertura a l'exterior per encaixar
al context internacional. Per
això el “destape” moral que suposava
el turisme de masses els
anava com anell al dit. No deixa
de ser curiosa la hipocresia dels
dirigents de l'església catòlica,
que alhora que promocionaven
el desenvolupament econòmic
per mitjà del turisme, organitzaven
a les Illes els famosos “cursillos”
d'adoctrinament moral,
per combatre els “excessos”
que, segons ells, provocava l'activitat
turística sobre els costums
de la població.
Avui, les conseqüències generals
de la turistització de les
Illes són evidents: en primer
lloc, la massificació de l'esclavitud
assalariada concentrada al
sector serveis ens deixa a mercè
dels fluxos financers per sobreviure.
Els amos d'aquests grans
capitals decideixen el grau de
precarietat de la nostra subsistència.
Degut a aquesta de-
| gener - febrer 2012
L'oposició al desenvolupisme turístic
Idees per a un debat entorn al turisme de masses i la defensa del territori
Miquel V.
La nostra identitat,
abans vincle comunitari,
s'ha convertit en un
producte empaquetat
per vendre en forma de
sobrassada o
ensaïmada
pendència, els temps de “crisi”
ens afecten profundament. En
segon lloc, la nostra identitat,
abans vincle comunitari, s'ha
convertit en un producte empaquetat
per vendre en forma de
sobrassada o ensaïmada. Una
tercera conseqüència és
l'abandó d'una rica diversitat
agrària basada en coneixements
centenaris, tot per substituir-la,
o bé per un foravila agroindustrial
d'exportació – agricultura
que, de retruc, ens obliga a importar
la gran majoria d'aliments
que consumim a l'illa –, o
bé per l'abandó total de les terres,
fet que ha provocat una concentració
demogràfica
insostenible al litoral. En quart
lloc, la degradació d'una variada
artesania que alimentava
l'economia local també és el resultat
de la concentració terciària.
Finalment, la construcció de
grans infraestructures de rellevant
impacte ambiental com
ports, carreteres i autopistes, ampliacions
de l'aeroport, plantes
d'incineració, enormes hospitals
com Son Espases, hotels, apartaments,
... ha destruït bona part
del medi ambient, i ha servit a
la classe dominant per realitzar
molt bones operacions especulatives.
Tot està dirigit al turisme. Un
bon exemple d'això el trobem a
la universitat o als diferents centres
de formació, on la gran majoria
d'especialitzacions que
s'imparteixen estan enfocades a
l'hoteleria i a la gestió turística.
Aquest procés de turistització
ha estat rematat per la democràcia
capitalista, amb independència
del color polític al govern. És
el que ens toca sofrir en el repartiment
funcional de les regions
del món que fa el capitalisme.
El turisme ha gaudit, a més a
més, de l'acceptació i el conformisme
de la majoria de la població,
degut sobretot a l'augment
L'okupació de sa Dragonera al 1977 és una fita de l'ecologisme mallorquí.
Melià Resort, a Calvià, és el símbol d'una nova fase de desenvolupisme turístic.
de possibilitats de consum immediat.
De fet, molts dels antics
pagesos i pageses illenques van
veure de bon grat l'activitat
turística com un medi per enriquir­se
ràpidament. També la
superació del control moral i social
que suposava l'estructura familiar
abans de l'arribada de la
modernitat, va ser un factor
clau per a que molta gent ho
veiés amb bons ulls. Això no vol
dir que les relacions socials que
s'establiren després fossin més
igualitàries, en general el masclisme
i el patriarcat predominava
i segueix predominant. El
fenomen dels “picadors” n'és un
bon exemple.
El procés de
turistització iniciat pel
franquisme ha estat
rematat per la
democràcia capitalista,
amb independència del
color polític al govern
Però malgrat aquesta acceptació
generalitzada, sí que s'han
donat petites resistències i lluites
ecologistes en defensa del
territori – més motivades per la
urgència de situacions concretes,
que per una voluntat explícita
de rebutjar aquest model en
la seva totalitat. Em referesc,
per exemple, a l'okupació de
l'illa de Sa Dragonera al 1977;
les múltiples mobilitzacions engegades
pel grup ecologista
GOB com “Qui estima Mallorca
no la destrueix”; l'oposició a la
construcció de les autopistes a
Mallorca i Eivissa; les lluites per
aturar l'ampliació o construcció
d'altres carreteres a diferents indrets
de les Illes; el cas de Salvem
la Real; plataformes en
defensa del territori com Salvem
es Port; resistències a urbanitzacions
il·legals com el cas de
Ses Covetes; les lluites a favor
dels camins públics, etc.
Totes aquestes resistències populars
em serveixen per reflexionar
sobre dos punts. Primer,
sobre el paper que les institucions
i els partits polítics tenen davant
aquestes lluites,
bàsicament com a garants de
que el model general de turistització
sigui intocable. Fent concessions
a la conservació de
certs espais emblemàtics quant
sigui necessari, cas de Sa Dragonera
o de la Serra de Tramuntana,
o traint hipòcritament les
mobilitzacions quant sigui indispensable,
cas de la campanya
massiva “Autopista No”. En segon
lloc, la falta d'una reflexió
general que sobrepassi les immediateses
de les lluites més concretes,
o la clara direcció
reformista dels discursos més
institucionalitzats, resulten un
impediment per analitzar el conflicte
en la seva totalitat. Perquè,
en la meva opinió, no es tracta
de defensar un espai perquè és
on visc jo, o perquè és estèticament
bonic, o perquè té molta riquesa
ambiental, es tracta de
resistir-se a una expressió concreta
d'un model devastador
que és general i que ens afecta a
És evident la voluntat
política, institucional i
econòmica de
perpetuar i augmentar
l'activitat turística
13
totes: el turisme de masses.
A l'actualitat hi ha projectats a
les Illes una sèrie de construccions
que demostren la intenció
d'avançar a tota velocitat cap a
un aprofundiment d'aquest model:
la modificació de la badia
de Portocolom, l'intent de reactivar
la urbanització d'una zona
de Cala Marçal a la mateixa localitat,
el nou complex turístic
de Calvià, Sol Calvià Resort –
anomenat “d'interès autonòmic”
per part del govern Bauzà
– , un parc d'atraccions entre els
municipis de Llucmajor i Campos,
la remodelació de la façana
marítima de Palma, el Segon
Cinturó també a Ciutat, etc. Per
la qual cosa es fa evident la voluntat
política, institucional i
econòmica de perpetuar i augmentar
l'activitat turística.
En aquests moments, en que
sembla que creix el conflicte social,
crec que seria interessant
obrir un debat sobre aquest tema
entre els sectors anticapitalistes
de les Illes, ja que
consider que aquesta activitat
econòmica és, al nostre territori,
un dels puntals del sistema contra
el que lluitem. Un debat que
no ha de servir per mistificar la
situació anterior al turisme, ni
per criticar aquelles treballadores
que viuen d'aquesta activitat
a l'actualitat, sinó que ha
d'anar encaminat a construir
una oposició a totes aquelles actuacions
econòmiques i polítiques
que vagin dirigides a
aprofundir aquest model; i a la
coordinació d'aquestes resistències
amb les iniciatives que
aposten per l'economia local i la
sobirania alimentaria fora de les
institucions, com són els grups
de producció i consum o les cooperatives
horitzontals. Experiències
que, encara que de
moment siguin minoritàries i
molt precàries, ja són presents
arreu de les Illes.
C. Delgado, a la Conselleria de Turisme.

14 gener - febrer 2012 |
Opinió
La revolució interior ha de precedir
la revolució social
Contra l'espiritualitat postmoderna i contra el biologisme materialista de l'esquerra
Antoni Pallicer Mateu
L'espiritualitat oriental, generalment
relacionada amb la recerca
del benestar interior, des de fa
anys està agafant bastants d'adeptes,
especialment en sectors vinculats
a l'ecologia i el naturisme, i en
part de l'esquerra alternativa.
Els tallers de meditació
i de disciplines
espiritualistes,
generalment provinents
del llunyà Orient, són
bastant tolerats en els
anomenats moviments
alternatius
A Mallorca aquest moviment té
com a òrgan escrit una petita revista
anomenada Namaste (nom que
fa referència a una salutació d'origen
budista que s'utilitza sovint en
el ioga). Aquesta revista té una periodicitat
mensual, i una més que
destacable tirada de 15.000 exemplars
que es distribueixen a totes
les Illes Balears. En la seva capçalera
hi podem llegir: "La revista que
impulsa el cuidado de la Tierra, el
Alma y la Sociedad". Uns objectius
més que respectables, ique engeneral
podrien ésser assumits per la
majoriademovimentsanticapitalistes.
Cosa que s'ha pogut comprovar
en la relativa presència que ha
tengutaquestdiscurs entre el moviment
15-M i, des de fa estona, en
Centres Socials Okupats Autogestionats.
Els tallers de ioga, de meditació,
de reiki o d'altres disciplines
“espiritualistes”, generalment provinents
del llunyà Orient, solen ser
Meditant, però per a què?
bastant freqüents entre la gent que
va d'alternativa. Aquesta expressió
és hereva del moviment hippy,
però això no basta per explicar l'auge
d'aquestes corrents, no només
en part d'ambients més o manco
pròxims, sinó en part de la nostra
societat, idò ja són més que nombrosos
els locals dedicats a aquests
menesters en els nostres pobles.
L'anarquisme i altres moviments
polítics de caire revolucionari com
el marxisme, normalment han rebutjat,
degut al positivisme i al materialisme
filosòfic d'aquestes
ideologies, totel relacionatamb l'espiritualitat
de l'individu i la societat
(encara que la presència d'espiritistes
àcrates en el moviment llibertari
fos més que anecdòtica durant
l'apogeu d'aquest moviment, a finals
del segle XIX i principis del segle
XX). Aquesta negació acèrrima
de l'ànima i l'esperit és deguda, sobretot,
al context de domini social,
polític i personal de la religió en el
passat, i de la revolució científica
que es desencadenà a la vegada
quelarevolucióindustrial. Engeneral,
la fe en el progrés científic i industrial
– el desenvolupament de
les forces productives, que deien
els marxistes – era majoritària, per
així arribar a l'arcàdia anhelada.
Aquesta tendència, quasi absoluta
en el marxisme i majoritària en
l'anarquisme, peròambnotablesexcepcions
i matisos, pens que és una
de les causes dels totalitarismes
que ha generat l'esquerra. Félix Rodrigo
Mora, en el seu llibre La democracia
y el triunfo del Estado,
exposa que la principal mancança
de les corrents proletàries va ser la
seva obcecació en el benestar material
de les masses, deixant de banda
les necessitats espirituals de
l'individu que ell considera que
L'espiritualisme
postmodern, apart de
ser un negoci i un niu
de gurus amb les seves
respectives guardes
d'ovelles, és un mostra
clara de la
descomposició social
que viuen les societats
modernes
són: “... las aspiraciones a la libertad
política y civil, a la libertad de
conciencia y al autogobierno, al
uso dellibre albedrío, alaconvivencia
fraternal y a la magnanimidad,
al ejercicio de la fortaleza interior y
de la templanza, así como de las
capacidades intelectivas...”. Tot
això es va fer més que evident en
els anomenats països socialistes.
Així doncs, crec que la importància
que té l'interior, l'ànima o esperit
dels individus, és igual a les
diferents problemàtiques socials
que abordam. La revolució interior
ha de precedir a la revolució social.
El problema actual però, és que
aquesttreballinteriornomés és promogut
des de moviments de caire
orientalista i neo-burgesos com els
que promou la revista Namaste.
Aquestaespiritualitatniésrevolucionària
ni antisistema, sinó tot el
contrari. Avuidia, sónunasubstitució
moderna de la pau existencial i
de consciència que cercaven els
que s'acostaven abans a l'església.
Una funció que també fa la psicologia,
doncs els psicòlegs s'han convertit
en els nous confessors, els
capellans laics del segle XXI.
L'espiritualisme postmodern,
La “curació” a través del poder de les mans que t'escura la butxaca.
apart de ser molt sovint un negoci i
un niu de gurus amb les seves respectives
guardes d'ovelles, és un
mostra clara de la descomposició
social que viuen les societats modernes.
Un exemple clar de l'individualisme,
de la desorientació, de
l'infantilisme i de la debilitat de
moltes persones, normalment d'estrats
socials mitjans-alts. Són individualistes
perquè l'objectiu que
molts persegueixen només és la seva
felicitat o harmonia interior, deixant
de banda les moltes
problemàtiques socials que hi ha i
que, com a humans, com a individus
que convivimamb altres, ensocietat,
hauríem d'assumir. Per
posar un símil, Bakunin deia: “No
hi ha socialisme sense llibertat i no
hi ha llibertat sense socialisme”.
Doncs no hi pot haver harmonia o
benestar interior sense harmonia
exterior, social. També pens que
aquesta espiritualitat és un exemple
de desorientació, perquè no va
a l'arrel del malestar, o la infelicitat,
o la depressió actual de molts d'individus.
La meva opinió és que
molts d'aquests estats són resultat
de l'opressió social i individual que
exerceix el Sistema, el qual no ens
deixa exercitar les necessitats espirituals
esmentades en la cita de Félix
Rodrigo Mora. Igualment, l'espiritualitat
postmoderna és infantil,
per deixar-se moltes vegades enganar
per il·lusions receptades a base
de previ pagament, com també per
no afrontar com adults madurs i
condrets els diferents entrebancs
que tota vida té. Què ens pensàvem,
que la vida seria un joc, una
divertida excursió d'esplai? Per acabar,
també pens que és una mostra
de debilitatperquè fa que els individus
canalitzin la seva ràbia o el seu
malestar a través d'unes teràpies
que només fananestesiar els impulsos.
Eviten afrontar els problemes
de cara, amb fortalesa, amb valentia
i amb rebel·lia.
Els que sincerament volem un
canvi radical de la societat és per-
La finalitat de la nostra
empresa és ajudar a la
construcció d'una
societat d'individus
responsables, solidaris,
forts i serens, lúcids, i
amb la suficient dignitat
per no deixar-se
dominar per ningú
què ens rovella per dedins aquesta
vida irracional, inhumana i banal
que la dominació ens obliga a dur.
Així doncs, no és només perquè
ens explota materialment a nosaltres
i al medi ambient. Tampoc
perquè no ens deixi consumir,
gaudir o tenir tot el que nosaltres
voldríem. No, la lluita actual contra
el Sistema no ve donada, com
abans, únicament perquè ens condemni
a la pobresa material, sinó
també a la pobresa espiritual, a la
misèria existencial. Així, crec que
la finalitat de la nostra empresa,
del nostre efímer camí d'Ítaca, és
ajudar a la construcció d'una societat
d'homes i dones lliures. Responsables,
solidaris amb els seus
iguals, forts i serens davant les adversitats,
lúcids davant les complexitats
de la vida, i amb la suficient
dignitat per no deixar-se dominar
per ningú. Aquesta revolució no
cerca la felicitat, doncs aquesta no
és un sinònim de les qualitats esmentades,
sinó més bé de l'actual
alienació. La felicitat no és la nostra
meta, sinó la indiferència a aquest
estat. Com deia el poeta León Felipe
en el seu poema de 1937, La Insignia
– en plena Guerra Civil
espanyola, en plena lluita revolucionària
contra el feixisme –: “La vida
no es ni ha sido nunca/ una
cuestión de felicidad/ sino una cuestión
de heroísmo”.

Llibre
| gener - febrer 2012
Gos blanc: d’hipocresies i racismes
Gos Blanc · Romain Gary · 1970 · Editorial Juventud
Tito
Chien Blancés una autobiografia novel·lada,
publicada el 1970, i ambientada
en els Estats Units durant
els anys 60 de la revolta negra, l’assassinat
de Marthin Luther King,
l’actuació de les Panteres Negres, la
solidaritat d’alguns blancs i la guerra
del Vietnam. Tanmateix, també
hi apareix el maig del 68 francès. El
fil conductor d’aquesta novel·la és
un White Dog que entra a la casa
que l’autor compartia amb l’actriu
Jean Seberg a Hol·lywood. Aquests
gossos eren ensinistrats des de ben
Teatre
Acorar i xapar
petits per protegir les famílies blanques
del sud de les persones negres.
Gossos transformats en
racistes que, en veure un negre, s’hi
llençaven per atacar-lo.
L’escriptor francès, Romain Gary,
carrega en aquest llibre contra l’actuació
d’alguns blancs, el seu paternalisme
i la solidaritat a cop de
talonari d’algunes estrelles del cinema
americà. També critica algunes
violències dels disturbis racials d’eixos
anys, ja que assenyala que afectaven
majoritàriament a famílies
pobres negres. I fa aquesta crítica
amb una anàlisi que, encara que feta
fa més de quaranta anys, podria
aplicar-se a algunes situacions viscudes
aquest estiu passat a les revoltes
angleses. Però també ens
mostra el perill del pèndul de la
història quan de vegades, les víctimes
es converteixen en els pitjors
botxins. Com amb la reivindicació,
per part d’alguns dirigents negres,
de la violació de dones blanques
com a acte d’alliberament. O com
Malcom X, que va abraçar la religió
musulmana per contraposar-se a la
cristiana dels blancs que els oprimeixen,
oblidant que la religió musulmana
va imposar-se a sang i a
foc a l’Àfrica.
Estem, amb aquesta novel·la, da-
Acorar · Antoni Gomila · Produccions de Ferro ·2011· Teatre de Manacor
Antoni Pallicer Mateu
Durant aquesta tardor gran part
dels teatres de la Part Forana han estrenat
Acorar, un monòleg punyent,
valent i emprenyat de l'actor manacoríAntoni
Gomila.
El primer que crida l'atenció de
l'obra és el seu intencionat títol. Acorar
vol dir “ficar una cosa fins al
cor”, tant en sentit físic com metafòric.
Sabent aquest contundent significat,
l'àvid espectador ja es pot
imaginar que l'espectacle que veurà
no serà simple entreteniment, sinó
una dura lletania contra la feliç pèr-
Documental
dua de la identitatdels mallorquins.
A través del relat sobre unes matances
qualsevol en un lloc que desprèn
manacoritat per tots els costats,
l'actor, amb un llenguatge popular,
irònic,autèntic,pur,d'arrel,esdemana
per què amb pocs anys hem enterrat
tot un llegat de cultura
popular. Per què tan poca autoestima
i tanta estima pel vil metall? Per
què tanta submissió a allò forà?
Apart d'aquests interrogants acusadors,
el monòleg també transmet
nostàlgia, romanticisme i admiració
per un passat no tan llunyà, molt
més dur que el present, però molt
més pur, autèntic i digne.
En un dels moments cabdals de
l'actuació l'actor ens recorda quan,
ara ja fa una partida d'anys, la sobrassada,
el producte gastronòmic
per excel·lència de l'univers mallorquí,
li tornà blanca a molta gent. Un
fet potser anecdòtic, però que per al
mallorquí fidel significa tal desgràcia
que, davant la possibilitat de no
poder fer matances, el fa exclamar el
crit desesperant de “idò què menjarem?”.
Una exclamació, en ple segle
XXI, en una de les societats més riques
d'Europa, que és tota una declaració
de principis. També una
mostra de l'esquizofrènia per la qual
passa granpartde la societatmallor-
Les víctimes del feixisme des de la Transició
Ojos que no ven... · Luis Molés · 2011 · Iria Producciones S.L.
Iñaki Aicart
Qui esperi trobar en aquest
treball una exhaustiva descripció
de les agressions de l'extrema
dreta des de la Transició
fins avui, no la trobarà. A Ojos
que no ven... no es veu la intenció
de fer un documental definitiu,
un treball que reculli la
totalitat de la informació dispersa
al voltant d'aquest tema.
La filmació és part de la
denúncia d'una realitat silenciada
per l'Estat, els mitjans o la
universitat: la quotidianitat
de les agressions de caire fei-
xista o racista a l'Estat espanyol,
i l'existència de caps i
mans que les fabriquen i les
emparen.
A través dels testimonis de
persones agredides, de familiars
i amigues de persones assassinades,
i d'altres aportacions de
membres de col·lectius socials,
d'ONG i de partits, a més de les
de periodistes i escriptors, l'audiovisual
dibuixa una realitat
que rau evaporada: 4.000 agressions
anuals, més d'un centenar
d'assassinats, participació de militars,
guàrdies civils i policies
en les agressions, obstrucció a la
investigació per part dels dife-
rents cossos policials, connivència
dels poders judicials i
polítics, existència de grups organitzats,
etc. I el pitjor de tot:
una veritat que es presenta amagada
a les pàgines dels diaris en
bocins inconnexos, aconseguint
fer invisible un panorama indigest,
el de la impunitat d'aquesta
violència i de les maneres de
pensar i actuar que la produeixen.
Ojos que no ven... apunta a la
manipulació que hi ha darrere
del clàssic estereotip de les
bandes juvenils, amb el clar
objectiu de superar el doble assassinat
que suposa la mort fí-
vant d’un bocí d’història en primera
persona on no trobarem ni
purismes ni coherències absolutes,
doncs en ser una biografia és impossible,
perquè la majoria tenim
contradiccions. Així, malgrat alguns
tics burgesos, podríemqualificar
aquesta obra de Gary com una
denúncia de tots els racismes i totes
les hipocresies, alhora que un al·legat
contra la idiotesa.
D’aquest llibre, el 1982, el director
nord-americà Samuel Fuller en va
fer una adaptació cinematogràfica
anomenada White Dog que ha estat
doblada al català. Del llibre no se’n
coneix traducció al català.
quina; amb un peu dins la modernitat
més crematística i amb l'altre
ancorat en les tradicions.
Acorar és una obra necessària, que
el públic més conscienciat agraeix i
que, a part de fer-nos gaudir amb
les maneres del gran actor teatral
que és Antoni Gomila, també ens fa
cavil·lar molt sobre nosaltres, el present
i el passat. Unes reflexions que,
a qui escriu, el tornena reafirmar sobre
la seva fòbia al capitalisme i a la
post-modernitat “super guay”. Una
aversió que no és precisament massa
comuna, amb honroses excepcions,
dins el món nacionalista
mallorquí.
sica però també la manca de
reconeixement de les víctimes
del terror feixista.
D'entre totes elles, la majoria
de casos que el documental
s'atura a recordar no venen
precisament de l'època de la
Transició, el que ens facilita
tornar a recordar-los, veure'ls
en perspectiva i relacionarlos,
fent-nos així partícips
d'aquesta anàlisi. Una anàlisi
que, de retop, incideix en la
responsabilitat dels moviments
socials en estudiar i difondre
la seva realitat i la
seva memòria.
15
Mostra el perill del pèndul
de la història, quan
de vegades les víctimes
es converteixen en botxins
Una obra per cavil·lar
molt sobre el present de
la identitat mallorquina
El documental ens
facilita tornar a recordar
els casos presentats,
veure'ls en perspectiva i
relacionar-los

41
6
PP, plataformes i desafiaments
Aclariments per una cobertura informativa alternativa, i per una estratègia per superar
la democràcia espanyola i la seva proposta econòmica capitalista
Iñaki Aicart
En els números 249 i 250 del setmanari
de comunicació ,
editat a Barcelona, era notícia la
convocatòria a Ciutat de la manifestació
del 12 de novembre
contra les retallades. En el número
249 s'anunciava la mobilització
en una notícia sobre les
retallades del govern del PP; i
en el número 250 hi havia una
petita crònica de la manifestació
amb el titular “La societat civil
desafia el president popular
José Ramón Bauzá”.
A qui escriu aquesta nota, subscriptor
del setmanari català, li
va sobtar trobar-se la notícia i,
sobretot, la manera en què era
tractada a aquest periòdic que
cobreix l'actualitat dels moviments
socials més transformadors
als Països Catalans. Em va
sobtar perquè aquesta mateixa
convocatòria havia donat que
parlar aquí a Mallorca, i fins i
tot molta gent no participàrem
d'ella. En cap de les dues informacions
aparegudes a la
es feia saber al lector que a dins
del Consell convocant hi havia,
entre d'altres, les empreses sindicals
CCOO i UGT; o que n'eren
membres observadors tots els
partits polítics (incloent els ex-
UM) excepte el PP. Tampoc es
posà cap èmfasi en destacar que
en un període de forta mobilització
social, la nova estructura –
que té el valor d'anomenar-se
Consell de la Societat Civil –, no
inclou els elements actius en els
lluites autònomes dels darrers
anys, ni el 15-M, ni l'Esquerra In-
És ben necessari
clarificar les coses, ja
que els escrits de la
Directa eren esbiaixats
A contrainfo. cat les
lectores trobaran
informació de les lluites
i propostes populars
que s'estan duent a
terme a Mallorca més
enllà del “que ve el llop
del PP”
dependentista, ni l'àmbit llibertari.
Tots aquests moviments
habituals a les pàgines del setmanari.
No és la meva intenció tirar pedres
a la teulada dels altres, ja
sabrà el Consell que es fa. Però
és ben necessari clarificar les coses,
ja que els escrits de la
eren esbiaixats, en un
moment en què hi ha molta activitat
en marxa i en què ens cal
aprofitar els temps i dissenyar
les estratègies.
“Consell de la Societat Civil” és
l'etiqueta de la nova plataforma
dels “moviments socials” de caire
més institucional de l'illa
(també hi ha importants excepcions).
Políticament moviments
que, per activa o per passiva, reivindiquen
l'Estat del benestar i
la socialdemocràcia. A més, curiosament,
aquesta plataforma
neix davant de les retallades –
entre d'altres, de les subvencions
que reben part de les organitzacions
conselleres civils –
posades en marxa pel govern autonòmic
del PP. Per què no
abans?
Fent un poc de memòria, record
com vaig enyorar aquesta unitat
quan CCOO, UGT i el PSOE varen
pactar la jubilació als 67
anys, quan el Govern espanyol
va imposar la darrera reforma laboral,
o quan Zapatero ens va
enviar els ministres de defensa
de la UE a reunir-se a Mallorca.
Però clar, en aquell moment ma-
El tancament de Radiotelevisió de Mallorca deixa al carrer un bon nombre
treballadores de la informació. Aquestes també s'afegiren a la convocatòria del 12 de
novembre.
nava el Pacte i el PP estava a
l'oposició. S'havia de fer bonda.
Si anam més enrere recordarem
que en l'època del regnat de Jaume
Matas ja va existir una plataforma
semblant que incloïa part
dels membres de l'actual. Aquella,
anomenada Plataforma per
la Democràcia i per la Globalització
Social, es va extingir definitivament
amb l'arribada de
l'esquerra al Consolat de Mar,
tot i la continuïtat del projecte
d'hospital a Son Espases, al que
la plataforma s'oposava.
Aquestes aparicions i desaparicions
de plataformes vinculades
amb l'entrada o la sortida del
PP són almanco sospitoses. Per
això, per evitar suspicàcies, s'ha
La nova estructura no
inclou els elements
actius en els lluites
autònomes dels darrers
anys, ni el 1 5-M, ni
l'Esquerra
Independentista, ni
l'àmbit llibertari
gener · febrer 201 2 |
de dir que la legislatura del darrer
Pacte de Progrés també va
tenir plataforma: la Plataforma
contra la Corrupció. Aquesta, a
banda de les seves benintencionades
i ingènues reivindicacions
de regeneració de la política
institucional, protestava pels casos
de corrupció generats majorment
pel PP i UM en les
legislatures anteriors.
Ara mateix, vist tot plegat des
d'aquesta perspectiva, a mi em
sembla que estem davant d'un
nou cicle de les clàssiques lluites
“anti-PP” que, tot i l'animadversió
majoritària contra el
partit de Rajoy i Bauzá, res tenen
a veure amb les reivindicacions
i propostes dels
moviments socials transformadors.
A les lectores de la els
convido a fer una volta per la
web , on trobaran
informació de les lluites, reivindicacions
i propostes populars
que s'estan duent a terme a Mallorca
més enllà del “que ve el
llop del PP”. I felicitacions per
les 250 i més
(Sa)tira crítica Juanito | comicrator.blogspot.com
Punts de venda
ARTÀ
S'Amagatall (c/ Ciutat, 68)
BINISSALEM
Gadma (c/ Portella, 1)
CIUTAT
Associació Músics Son Pardo
(c/San Fco. de Sales sn. Hipòdrom)
CNT / Estel Negre
(c/ Palau Reial, 9)
Expenedoria 65
(c/ Francesc Sancho, 8)
Llibres Mallorca
(Església de Santa Eulàlia, 11)
Llibreria Àgora
(c/ Jardí Botànic, 2)
Llibreria Quart Creixent
(c/ Rubí, 5)
Bar Lórien (c/ Caputxines, 5)
GOB-Mallorca (c/ Manuel
Sanchis Guarner, 10 baixos)
Casal popular Voltor Negre
(c/ Eivissa, 10)
Sa Botiga de Buffon's
(c/ Vall d'argent, 29)
L'Ambigú (c/ Carnisseria, 1)
La Biblioteca de Babel
(c/ Arabí, 3 baixos)
Cafè terrassa Ses Voltes
(c/ Dalt Murada s/)
COSTITX
Sa botiga nova (c/ de la Pau)
FELANITX
Estanc can Ronda
INCA
Finestra al Sud
(Plaça de l'orgue, 5 baixos)
Papereria Tot Despatx (c/ Major)
Sin Semilla
(c/ Miquel Bisellach, 27)
LLOSETA
Llibreria Bestard
(c/ Guillem Santandreu, 32)
MARIA DE LA SALUT
Papereria Ses Corbates
MENORCA
CGT Ciutadella
(Plaça Llibertat, 5)
MONTUÏRI
Museu Arqueol gic de Son
Fornés (c/ Emili Pou s/n)
SANTA MARIA
Escola de Música. Factoria de Só
(Polígon son Llaüt)
TARRAGONA
Ateneu Llibertari Alomà
(c/ Misser Sitges, 9)
Subscriu-te a
Cultura Obrera
Ingressa 10€ indicant el
teu nom al número de
compte de “Caixa Colonya”:
2056 0011 85 4218002526
Envia'ns les teves dades:
nom, llinatges, adreça,
població, CP, província,
correu electrònic (o telf.) a:
Cultura Obrera
Apartat de correus 25
Manacor 07500 Balears
O per correu electrònic:
cultura_obrera@riseup.net
culturaobrera.org
cultura_obrera@
riseup.net