Portocolom es mobilitza contra l'ampliació del port - Cultura Obrera

2
Editorial Actualitat
Passat el tràmit de les eleccions
segons el guió establert,
l'aclaparadora majoria absoluta
del Partit Popular segur que
donarà un fort impuls a les
polítiques de retallades iniciades
pel Partit Socialista. De tota
manera, en aquesta
legislatura que just s'acaba
d'estrenar, està tot ja definit.
Els mercats i les sacrosantes
institucions que estan al seu
servei, com el Banc Central
Europeu o el Fons Monetari
Internacional, ja feren arribar al
president entrant del Govern
espanyol, l'estantís Mariano
Rajoy, les directrius per seguir
fent els rics més rics i els pobres
més pobres. Per començar,
una de les primeres
mesures serà aprovar una nova
reforma laboral i, com ja
s'està filtrant, convertir-nos als
treballadors en simples objectes,
més fàcilment manejables i
explotables.
Davant el negre escenari
que se'ns presenta, els partits
d'esquerra i els sindicats tornen
a escenificar el que no
són: els qui lluiten pel benestar
del poble. Ara, el PSOE està
posant el crit al cel davant
unes retallades socials que ell
mateix ha pactat...doncs qui
signà la reforma de la Constitució
a més del PP? Igualment
els sindicats, front la reforma
laboral i altres mesures impopulars,
tornaran a sortir al carrer
per justificar els seus sous i
la seva posició en democràcia,
que no és més que la de tenir
ben domesticada la classe treballadora.
Per aquí, a Sa Roqueta, el
govern de l'estufat José
Ramón Bauzá segueix implantant
sense massa oposició les
retallades que ordenà l'Estat
espanyol a instàncies europees.
Aquestes, però, estan prenent
uns matisos clarament
espanyolistes i neoliberals. La
nova burgesia ciutadana ha tocat
cadira i això es nota. Contra
aquesta involució,
l'esquerra mallorquina continua
amb l'habitual victimisme, per
no assumir la responsabilitat i
no donar la cara quan la situació
ho exigeix, com està passant
amb l'aturada de les
obres del tren de Llevant.
Si no ens n'havíem adonat
ja, estam immersos en un
procés de transició cap una altra
conjuntura capitalista. Les
conseqüències de tot això poden
ser catastròfiques si no
ens decidim ja a plantar-los cara
des de les formes de lluita
que sempre els han fet por:
l'autonomia organitzativa i
econòmica i l'horitzontalitat
política.
Testimoni personal de la devastació
social que els "experts economistes
mundials" van
provocar a l'Argentina amb
l'atac concentrat del terrorisme
d'estat dels 70 i el capitalisme genocida
dels 90 (batejat com a
“neoliberal”) vaig participar
com a productor / consumidor
(“prosumidor”) d'una solució
popular: la major xarxa d'intercanvi
sense moneda oficial del
món: el Club de l’Intercanvi,
convertit en refugi per a milions
de famílies estafades i empobrides
de l’Argentina.
Deu anys més tard, les màfies
especuladores ronden impunement
i amb força per Europa.
Per això vaig decidir convocar
al local de la Cooperativa Agrohoritzontal
de Palma una assemblea
informativa sobre moneda
social, una eina cada vegada
més desenvolupada en múltiples
regions d'Amèrica, Àsia i
Europa, incloent-hi l’Estat espanyol.
Una setmana més tard, a la Trobada
del 15M (5 i 6 de novembre),
vaig coincidir amb Dídac
S. Costa, ecosociòleg estudiós i
creador de monedes socials i un
dels membres fundadors de les
ecoxarxes del Montseny i de
l’Anoia, de la Cooperativa Integral
Catalana (CIC) i la Colònia
col•lectivitzada Ca La Fou.
Amb ell, vam organitzar un seminari
d'economia cooperativa
bioregional i solidària dissabte
10 de desembre al Casal Joan Alcover
de Palma.
Hi vam assistir unes 20 persones
interessades en conèixer el
funcionament del sistema de les
ecoxarxes i la moneda lliure. Durant
la primera meitat del seminari,
Costa va compartir les
experiències dels tres anys de vida
de les ecoxarxes catalanes, la
seva organització i diferents models,
tasques i consensos bàsics
per al seu funcionament.
gener · febrer 201 2 |
Neix l’Ecoxarxa Mallorca
Seguirà els models que ja funcionen a 1 7 regions catalanes
Nota de redacció Reconeixement. Heu de re-
Recordam que Cultura Obrera no té
perquè compartir les opinions que no
van firmades per la redacció, ni la dels
seus col·laboradors habituals.
Depòsit legal: PM . 2909-2009
Miguel Rodríguez Etxeverry
Dídac S. Costa.
Les ecoxarxes són
sistemes d'economia
bioregional, solidària,
cooperativa i ecològica
que s'organitzen de
manera autònoma a
cada regió
Els autors de l'article conspirant contra el capitalisme mundial.
Aquest periòdic
està maquetat
amb programari
lliure.
Sou lliures de copiar, distribuir
i comunicar públicament
aquest periòdic amb
les següents condicions:
Exposició del funcionament del programa de comunicació i d’organització econòmica de l'EcoXarxa Mallorca.
conèixer els crèdits del periòdic
de la manera especificada
per l'autor (però no
d'una manera que suggerexi
que us donen suport o rebeu
suport per l'ús que en feu).
Després del dinar, i després
d'una breu exposició, els participants
vam treballar en un primer
esborrany del que es pot
convertir en la primera ecoxarxa
de les Illes Balears. I així, en
aquesta segona meitat del seminari
vam celebrar la primera assemblea
constitutiva de la
xarxa. A l’assemblea vam consensuar
seguir els models que
funcionen a 17 regions catalanes
i utilitzar també els mateixos
programaris de comunicació i
d’organització econòmica. Vam
anomenar la nounada com Eco-
XarxaMallorca.
Permeten l'experiència
pedagògica de
reapropiació de
l'economia, creant la
nostra pròpia moneda i
transformant-nos com a
societat
Les ecoxarxes són sistemes
d'economia bioregional, solidària,
cooperativa i ecològica, que
alhora que s'organitzen de manera
autònoma a cada regió,
mantenen llaços permanents i relacions
socioeconòmiques amb
la resta de xarxes, en una organització
de regions federades basades
en la democràcia directa i
la transparència monetària. D'alguna
manera, són l'economia coherent
amb el que es proposa a
No comercial. No podeu utilitzar
aquest periòdic per a finalitats
comercials.
Sense obres derivades. No
podeu alterar, transformar o
generar una obra derivada
d'aquesta obra.
les assemblees de les places.
Les ecoxarxes consisteixen, en
síntesi, en un nou model que
uneix una xarxa d'intercanvi
amb cooperatives de consum i
producció, ètiques i ecològiques
amb moneda social. D'aquest
manera, s'aconsegueix construir
un nou sistema de producció,
distribució i consum. Essencialment
permeten l'experiència pedagògica
de reapropiació de
l'economia, creant la nostra pròpia
moneda i transformant-nos
com a societat.
A més de millorar les condicions
de vida i la possibilitat de
produir i consumir d'una altra
manera, la moneda social permet
enllaçar totes les alternatives
socialment i ecològicament
sensibles a l'illa i tots els agents
d’aquestes iniciatives postcapitalistes.
En aquest sentit, l’ecoxarxa
ajuda a millorar d'una
manera pràctica i competitiva
(més barata, i amb una moneda
més accessible) els mètodes de
distribució d'espais com les cooperatives
de consum, les botigues
ecològiques locals, els
restaurants ecològics, etc.
A Catalunya, la proposta de la
Cooperativa Integral Catalana
(CIC) és encara més desenvolupada
i ambiciosa. Aborda el treball
cooperatiu, salut, educació,
i habitatge a escala catalana.
El nom de Cultura Obrera
Aquest periòdic, en un exercici de recuperació de la
Memòria Històrica, pren el nom d'una de les publicacions
llibertàries mallorquines d'abans de la dictadura feixista.
Reivindicam així els seus fets, les seves lluites i les
seves idees. Els números d'èpoques anteriors es poden
consultar a la biblioteca pública Can Salas de Ciutat.