Ciències socials 3r ESO

Comprèn
Dossier d'activitats d'estiu de Ciències socials 3er ESO
Localitza. Observa el mapa polític del món que hi ha a l’annex i situa els països següents:
Rússia
Turquia
Canadà
Austràlia
Brasil
Alemanya
Marroc
Egipte
Itàlia
Argentina
Sud-àfrica
Xina
Índia
Veneçuela
Estats Units
Cercle Polar Àrtic
Tròpic de Càncer
Equador
Tròpic de Capricorn
Cercle Polar Antàrtic
Conceptes. Completa el text sobre l’estat amb les
paraules següents:
població - territori - política - govern - fronteres
L’estat és una unitat i
administrativa superior que governa un
amb unes clares i reconegudes
internacionalment, en què viu una
que es regeix per un mateix i unes
mateixes lleis. També posseeix uns símbols que
l’identifiquen (himne, bandera, capital, moneda...).
Raona
Explica. Per què creus que la recaptació
d’impostos és necessària perquè l’estat
pugui prestar serveis als ciutadans?
Meridià de Greenwich
Analitza. Llegeix el text i respon.
0 2.000 km
El territori d’un estat no és tan sols el terreny
delimitat per fronteres. També formen part
del territori d’un estat les aigües territorials,
que s’estenen des de la costa fins a 370 km mar
endins; l’espai aeri que cobreix el territori;
el sòl i el subsòl sobre el qual s’estableix;
les ambaixades que té en altres països,
i els vaixells i els avions militars
independentment del lloc on es troben.
Quines funcions té una ambaixada?
Quan estàs en un vaixell militar, a quin país
et trobes?
Si un avió civil passa sobre el territori d’un altre
país, sota quina jurisdicció està?
1

Uneix cada terme amb les categories que hi tinguin relació.
Monocultura Baix rendiment Comercialització
Agricultura tradicional Agricultura de mercat Plantació
Exportació Policultura Sòls artificials
Explica cada terme en una frase.
Agricultura de mercat:
Agricultura de subsistència:
Especialització:
Productivitat:
Observa aquestes fotos de dos tipus diferents
d’agricultura. Completa les fitxes.
Monocultura o policultura:
Maquinària:
Mà d’obra:
Rendiment:
Tipus d’agricultura:
Monocultura o policultura:
Maquinària:
Mà d’obra:
Rendiment:
Tipus d’agricultura:
Escriu els inconvenients de cada un
d’aquests tipus d’agricultura.
Agricultura de mercat.
Agricultura tradicional.
2

Quines són les fonts d’energia
convencionals?
I les alternatives?
Quins avantatges i inconvenients tenen les energies
convencionals productores d’electricitat?
I les alternatives?
Relaciona les energies alternatives amb la seva
font.
Eòlica Matèria orgànica
Solar Llum del sol
Mareomotriu Vent
Biomassa Marees i ones
Per què és diu que les energies eòlica i solar
depenen de la natura?
Observa els gràfics i contesta:
(en milions de BTU*)
120
100
80
60
40
20
0
Energia nuclear
16,3%
Gas natural
18,4%
Origen de l’energia elèctrica
al món (en %)
Petroli
7,6%
Energia
hidroelèctrica
19,6%
Carbó
38,1%
Evolució prevista de les fonts d’electricitat al món
Petroli
Anys
*BTU equival a 1.055,05 joules
Gas natural
2001
Carbó Energia nuclear Energies
renovables
2015
2025
• Com s’origina gairebé tota l’electricitat, amb fonts
convencionals o alternatives?
• Per a quants anys tenim reserves de petroli, carbó
i gas natural?
• Quin problema reflecteixen aquests gràfics?
3

Observa el mapa i respon.
Mèxic
CREIXEMENT INDUSTRIAL
(índex de producció industrial,
IPI 2000=100)
Ràpid
Moderat
Lent
Sense dades
ÀREES INDUSTRIALS
Grans àrees
industrials tradicionals
Àrees industrials
més recents
i de gran creixement
Estats Units
Perú
Europa
São Paulo
Font: INE 2007, Banc Mundial
• Quines són les regions més industrialitzades?
• Quins països tenen un creixement industrial
més important?
• Per què?
• Quines regions estan menys industrialitzades?
• Quins obstacles creus que presenten aquestes
regions per industrialitzar-se?
Nigèria
0 1.600 km
Sud-àfrica
Nord-est
de l’Índia
Països
desenvolupats
Singapur
Xangai
Bangkok
Corea
del Nord
Japó
Hong Kong/
Shenzhen
Sud-est
d’Austràlia
Escriu les característiques de la indústria
segons correspongui.
1. Estabilitat política.
2. Mà d’obra barata.
3. Infraestructures de transport.
4. Capital per invertir.
5. Legislació menys restrictiva.
6. Mà d’obra qualificada.
7. Grans consumidors.
8. Abundància de primeres matèries i recursos
energètics.
Països menys
desenvolupats
4

0 2.500 km
Descriu com són. Escriu si quan portes a
terme aquestes accions utilitzes
un servei públic o privat.
Comprar el pa:
Certificar una carta:
Obtenir el DNI:
Telefonar:
Anar al cinema:
Identifica. Llegeix aquestes dades i localitza
els dos països al mapa. Pots consultar el mapa polític
de l’annex.
Bèlgica
Pakistan
Font : Banc Mundial, 2007.
Aportació al PIB del sector de serveis
74,4 %
54,9 %
PRODUCCIÓ DEL SECTOR SERVEIS
(VAB en % del PIB)
Més del 70 %
Entre el 58 % i el 70 %
Entre el 48 % i el 58 %
• Quin d’aquests països creus que és un país
desenvolupat i quin no ho és? Per què?
Menys del 48 %
Sense dades
• Quines diferències hi ha en els serveis d’un país
desenvolupat i un altre en desenvolupament?
Localitza. Busca al mapa d’aquesta pàgina els
països següents i completa el quadre:
País
% del PIB
Grau de
desenvolupament
Índia 48 % – 58 % En desenvolupament
França
Argentina
EUA
Moçambic
Turquia
Raona
Explica. Digues a quines zones del món es concentren
els serveis. Quins factors ho afavoreixen?
Elabora la teva conclusió
Pensa. Escriu una altra activitat per a cada tipus de
servei seguint l’exemple.
Comercial: Venda ambulant,
Financer: Invertir a la borsa,
Oci: Anar al teatre,
Comunicació: TV per cable,
Transport: Mudances,
Administratiu: Gestoria,
5

Localitza. Observa el mapa i respon. Pots consultar el mapa polític de l’annex.
Denver
Las Vegas
Dallas
Phoenix
0 1.600 km
OCEÀ
PACÍFIC
Detroit
Chicago
Filadèlfia
Charlotte
Atlanta
Hamburg
Rotterdam
Anvers
Londres
París
Madrid
Dallas/Fort Worth TX
Houston
OCEÀ
ATLÀNTIC
OCEÀ GLACIAL ÀRTIC
Frankfurt
DENSITAT DE LA XARXA DE TRANSPORTS
Molt alta
Mitjana
Baixa
Molt baixa o sense xarxa
Carretera
Ferrocarril
Naval
Aeri
OCEÀ
ÍNDIC
Avantatges
Xangai
Hong Kong
Singapur
Aeroports principals
Ports principals
• Quins països destaquen per la densitat de la xarxa? • Aquines zones es troben? Per què?
Descriu com són. Enumera els mitjans de
transport i les infraestructures.
Aeri: Avions i aeroports.
Terrestre:
Naval:
Explica. Assenyala les causes per les quals els
transports han crescut tant en les últimes dècades.
OCEÀ
PACÍFIC
Resumeix. Recull en aquesta taula els avantatges i
els inconvenients dels serveis de transport.
Inconvenients
6

Explica. Si canvies de casa dins la teva ciutat, és una
migració? Per què?
• Si acceptes una beca per estudiar un any a Londres,
quin tipus de migració serà?
• Què és un emigrant? I un immigrant?
Interpreta. Quina és la raó principal dels moviments
migratoris que es fan actualment?
• Quins altres motius hi ha?
Organitza la informació. Completa l’esquema.
Raona
Pel caràcter
Migracions Per la durada
Pel lloc de destinació
Reflexiona. Si has emigrat algun cop, fes una
redacció de mitja pàgina en què expliquis per què
has hagut d’emigrar, què has deixat enrere (casa,
amics, família...) i què has sentit quan ho feies. Si no
has emigrat mai, imagina’t què sentiries.
Interpreta. Observa el mapa dels principals
moviments migratoris dels últims segles i contesta.
X
Estats Units
Carib
Brasil
Argentina
EUROPA
segle XX
• Les migracions són un fenomen recent?
• Explica com es va anar expandint l’ésser humà per
la Terra des del seu lloc d’origen.
• Indica de quin tipus van ser les diferents migracions
que hi va haver en el passat.
VI
Austràlia
7

Comprèn
Descriu. Observa el mapa i respon.
O C E À
A T L À N T I C
FLUXOS PRINCIPALS
(nombre de persones)
75.000
150.000
300.000
600.000
OCEÀ ATLÀNTIC
Canàries
Galícia
Mar Cantàbric
Principat
d’Astúries Cantàbria País C. F. de
BascNavarra Castella
i Lleó
Comunitat
de Madrid
La Rioja
Extremadura Castella-
la Manxa
Andalusia
Ceuta Melilla
Catalunya
Completa. Ompli el text.
Des de mitjan segle xix i en les primeres
dècades del segle xx molts espanyols emigraren
a l’Amèrica Llatina , especialment a ,
A
B
C
Etapa
, i .
Aragó En els anys 50 i 60 del segle xx els emigrants
Comunitat
Valenciana
Illes
Balears
M a r
Regió
de Múrcia M e d i t e r r a n i
MOVIMENTS
MIGRATORIS (1961-1975)
Regions receptores
de població
• Quin tipus de migracions es van donar a Espanya
espanyols es van dirigir sobretot cap a països
, principalment ,
i . La majoria
van tornar després de la dels anys
setanta, que va provocar el tancament de moltes
empreses.
Des dels anys 80 del segle xx, Espanya
ha començat a rebre .
en aquest període? Raona
Analitza. Identifica amb quin tipus de migració
relaciones cada fotografia i completa la taula.
• Assenyala l’origen i la destinació de les
migracions internes.
• A quines zones es dirigien les migracions
externes?
Ordena. Col·loca cada esdeveniment al lloc que li
correspon.
a) La mecanització de les faenes del camp.
b) El procés d’industrialització.
c) El despoblament de les àrees rurals.
d) El creixement de les grans ciutats.
Èxode rural
Causes Conseqüències
A
C
Migracions
internes
o externes
Poden ser
ambdues
B
Característiques
del tipus
de migracions
Migració
econòmica
8

Comprèn
Conceptes. Relaciona cada concepte amb la seva
definició: : èxode rural, població urbana, explosió
urbana.
• Creixement accelerat de la població que habita
en ciutats en els segles xix i xx:
• Desplaçament massiu de la població des de les
àrees rurals fins a les ciutats:
• Població que habita en ciutats:
Identifica. Marca quins són els trets fonamentals
de les ciutats globals o mundials.
S’hi concentren:
Les grans universitats i centres
d’ensenyament.
Els governs.
La majoria de les seus de les grans
multinacionals, de les grans empreses
industrials i de serveis.
Els principals mercats i borses
mundials.
Els gratacels més alts del món.
La majoria de les seus de les organitzacions
internacionals.
Els restaurants més coneguts.
Els centres comercials més populars.
Les seus de les empreses més importants
de mitjans de comunicació.
Els aeroports amb més tràfic
del món.
Els principals centres d’investigació científica.
Completa. Escriu en el paràgraf que correspongui el
nom d’aquestes ciutats: Nova York - París - Tòquio
- Londres - Hong Kong - Singapur - Sydney - Pequín
- Xangai - Milà
• Són les principals megalòpolis. Són les ciutats
més riques i s’hi prenen les decisions més
importants:
• Exerceixen totes les funcions de les megalòpolis,
però en un grau inferior a les anteriors:
Raona
Completa i compara. Indica l’època i la causa de
l’explosió urbana en uns països i en altres.
Quan
es va
donar?
Per què
es va
donar?
Països
desenvolupats
Països
subdesenvolu-
pats
Interpreta. Observa el mapa de la pàgina anterior i
completa les fitxes amb tres exemples de països
molt urbanitzats i tres més de països poc
urbanitzats.
Països molt urbanitzats
1.
2.
3.
Països poc urbanitzats
1.
2.
3.
Opina. Digues si aquestes afirmacions són
vertaderes (V) o falses (F).
Durant els dos últims segles, el creixement
urbà ha estat espectacular, per això es parla
d’«explosió urbana».
Avui dia, els països desenvolupats són els més
urbanitzats.
La taxa de creixement urbà és més alta
als països desenvolupats.
9

completa. Observa el dibuix i escriu els nombres al lloc corresponent.
Assenyala les activitats humanes que han transformat el medi natural.
1. Presa 3. Terres de conreu 5. Fàbrica 7. Camp de golf
2. Pantà 4. Ciutat 6. Urbanització 8. Càmping
Revisa. Digues si aquestes afirmacions són certes
(C) o falses (F).
Les activitats humanes són, en
general, poc perjudicials per al
medi natural.
Fins a èpoques relativament recents,
les persones van modificar poc
l’entorn natural.
Avui, la societat està destruint
el medi ambient a gran
velocitat.
C F
Identifica. Marca els factors principals que determinen
l’actual deteriorament del medi ambient.
El creixement de la població.
L’ús d’adobs ecològics.
La gran producció d’energia.
L’explotació controlada dels aqüífers.
El consum massiu.
La tecnologia moderna i avançada.
Raona
Analitza i valora. Observa les imatges i respon.
A B
• Què veus a les fotografies? A quina activitat
humana fan referència?
A:
B:
• Quins elements del medi natural s’hi han alterat?
A:
B:
10