LLIBRETÓ JOCS FLORALS 2013 V1 - Lestonnac

Estimada Besnéta,
Estimada Besnéta
T’envio aquesta carta perquè trobo que ja ets prou gran per entendre la histò-
ria que t’explicaré ara. Ens situem a l’any 2001, quan jo tenia més o menys
ka teva edat. Jo vivia a Arenys de Mar i tenia molt bona vida. La mare
s’estava a casa i el meu pare era notari i jo, anava a l’escola com qualsevol
altra nena. Allà, no hi tenia molts amics, principalment perquè no m’hi estava
massa hores.
Doncs comencem: durant una temporada jo notava que els pares
m’amagaven alguna cosa. Havia començat la guerra. Ja no anava a l’escola,
ni podia sortir de casa... Un dia van trucar a la porta. Eren uns companys de
classe i van dir-me que havien muntat un llogarret. Hi vaig anar d’amagades.
Allà vam decidir fer una colla. Érem la Laia, en Pau, en Gerard i jo i ens dè-
iem: “Els quatre temibles”. Bonic, oi? Els quatre estàvem farts de la guerra.
Cada dia succeïa alguna desgràcia i tot per culpa del diabòlic dictador Àldor.
En fi, que vam decidir enviar-li una carta a furt dels pares. Al cap d’uns dies
van venir dos soldats i van portar-nos davant del temible Àldor. El cor
m’anava a cent per hora.
Ell va afirmar:
He rebut la vostra encantadora carta i... mai m’havien faltat tant el respecte! –
I sense més enrenou va dir – Us condemno a mort!!
Tots vam quedar-nos bocabadats, més atemorits que mai. Com més temps
passava, més por tenia jo. I va arribar l’espantós dia. Quan érem davant seu
vam encoratjar-nos i vam deixar-li anar:
Ets conscient del què fas? No pots pensar com et sentiries tu?