INFONNAC_juny12.pdf - Lestonnac

sumari
PARAULES
AMPA 2
Escola 3
ACTUALITAT
FISC i els valors 4
Sopar solidari i Cloenda Esport 5
Nit de les Arts 6
3x3 i Festa Infantil 7
ESPECIAL MONTSERRAT
Crònica de la Pujada 8
Vivències i sensacions 11
Agraïments 14
NOTÍCIES
Sant Jordi, Xerrades Vocacionals
i Música 22
Campionats de bàsquet 23
Marató pobresa i voleibol 24
Competicions de natació 25
Esport, Jocs Florals i Colònies 26
TEMPS LLIURE
Cursa El Corte Inglés 27
Sortides i sopar 28
OPINEM
Els artistes del teatre 30
Agenda 30
L’INFONNAC
SE’N VA DE VACANCES
FINS L’OCTUBRE!
JUNY
2012
infonnac
Informatiu de l’Associació de Mares i Pares de l’Escola Lestonnac - Barcelona
ESPECIAL MONTSERRAT
La I Pujada a Montserrat,
un camí directe al cor
Els records d’aquell dia 6 de maig (per alguns,
també el dia d’abans i la seva nit) segurament
no marxaran mai del nostre cor. Són moltes les
famílies que vàren assistir-hi i moltes les
persones que van fer-ho
posible amb una
organització acurada i,
diríem, perfecta.
Escola, voluntaris, pares,
caminants, alumnes,
mestres, organitzadors…,
l’èxit ha estat de tots i per
a tots. I la inauguració del
monòlit va ser la culminació
d’un sentiment comú, el de
l’Escola Lestonnac, a la que
tothom ens sentim
orgullosos de pertànyer.
Ara, a per la II Pujada a
Montserrat!
Esport Lestonnac:
esforç, il·lusió i premis
Els més petits, de festa!
Una nit de guanyadors

2
PARAULES
TOTS plegats fem camí
Per escriure aquestes línies necessito
aturar-me uns minuts i deixar passar
pel cap les moltes imatges que ens han
deixat les vivències compartides al voltant
de l’Escola, el nostre llaç d’unió.
Ha estat un any intens, amb activitats que
ja s’han convertit en tradició i amb algunes
novetats. Les voldria esmentar i recordar
totes, però serà millor que llegiu atentament
la revista on trobareu una ressenya
de cadascuna d’elles. Tot això funciona
perquè tots treballem plegats: l’equip directiu
de l’Escola, els mestres, el personal de
suport, els nens i nenes, i els pares i mares.
Tots fem camí per un bé comú, i això fa
molta il·lusió.
Què és LESTONNAC?
o és una escola, és L’ESCOLA. On
N no només aprenen els alumnes,
sino que també aprenem els pares.
Fa 5 mesos vaig fer a l’Infonnac una
nota d’agraïment per donar les gràcies
pel suport rebut després de la mort d’en
Cesc. En aquests mesos, dia a dia, he
anat aprenent el que és formar part de
la FAMÍLIA de Lestonnac. He rebut
suport, comprensió, complicitat... Els
meus fills i jo ens hem sentit molt estimats
i aquest AMOR ha anat en augment
per la gent coneguda com pares,
mestres, membres de la direcció, de
INFONNAC
Juny 2012
Col·legi Lestonnac
Pau Claris, 131
Barcelona
Presidenta: Mar Pla
Vicepresident: Joan Vidal-Jove
Secretària: Rosa Jornet
Tresorer: Daniel Valldosera
Vocal: Núria Sánchez
Voldria agrair especialment la feina dels
delegats de classe i d’etapa, i dels delegats
dels equips esportius. Amb la seva dedicació
organitzant activitats, assistint a reunions
de treball i fent difusió de les qüestions
d’interès, aconsegueixen que ens
sentim un grup ben unit. També agrair la
feina de l’equip tècnic, coordinadors i
entrenadors que acompanyen als nostres
fills en la pràctica de l’esport. I felicitats a
tots els nostres esportistes pels resultats
obtinguts durant tota la temporada!.
Permeteu-me acabar fent esment també
de les nombroses activitats que organitza
l’Escola, on participem les famílies, que ens
ajuden a fer més estrets els lligams entre
secretaria... i també per desenes de
“desconeguts” que, en assebentar-se,
s’han ofert per qualsevol ajut...
A tots vosaltres us volem retornar
aquella dolça abraçada que ens vàreu
donar aquell dia.
MOLTES GRÀCIES per fer-nos el camí
més planer. I, com diu una amiga meva:
“Continuem caminant”.
Eva, Pau i Mireia
L’Infonnac no es fa responsable de les opinions publicades a la revista, només és un mitjà per la seva difusió.
Sí que pot decidir la no publicació en cas que existeixin certs valors amb les paraules utilitzades.
infonnac
Informatiu de l’Associació de Mares i Pares de l’Escola Lestonnac - Barcelona
COMISSIÓ INFORMATIVA
tota la comunitat educativa, i que tanta
il·lusió fan als nostres fills. Gràcies
Lestonnac.
GRÀCIES A TOTS!
ENS RETROBEM EL CURS QUE VE
Coordinadora de continguts: Raquel Redondo
Maquetació i anuncis: Marta Bosch
Col·laboradors: els sotasignants de cada article
Impressió: Litografia Rosés
Contacte: infonnac@gmail.com
Revista realitzada per la Comissió Informativa de l’AMPA de Lestonnac
Mar Pla, Presidenta de l’AMPA
AGRAÏMENT ESPECIAL
ALS AMICS DE
L’INFONNAC
A totes aquelles empreses
col·laboradores que han
participat anunciant-se en
aquesta edició de la revista.
- EDUCA-SYSTEM
- ELECTROGUSTA
- ESTUDI BOSCH
- DENTAL CLARIS
- I.O. VIVAR BADÍA
- GAMBITO
- COMUNIKATE

Pujada a MONTSERRAT
El diumenge 6 de maig, el Col·legi
Lestonnac de Barcelona va estar de
festa. Tot va començar el curs passat. El 21
de novembre de 2010, dia de la Presentació
de la Mare de Déu, els alumnes, mestres i
tota la comunitat educativa vam pujar a
Montserrat per commemorar els 400 anys
de la celebració d’aquesta festa a les nostres
escoles. Santa Joana de Lestonnac així
ho va voler i nosaltres en recollim i conservem
aquesta tradició.
Després d’aquell dia -tots el tenim a la
memòria perquè va ser ben bonic- va sortir
la idea -la va tenir el Sr. Lluís Jordana- de
pujar a peu a Montserrat, per inaugurar el
monòlit dedicat als 400 de la Festa de la
Presentació.
Que la nostra Escola sigui present a
Montserrat té per a nosaltres un significat
molt especial. La Moreneta ens acull i aplega
a recerca de pau espiritual i fermesa de
conviccions. Vam pujar-hi un bon dia -per
uns quants també la nit- de primavera, en
temps pasqual amb tot allò que representa
de renovador, de vida nova, que rebrota allà
on només hi havia branques seques, com
una mena de premonició del que ens toca
viure en la nostra vida de cada dia. La natura
ens ensenya que no s’hi val defallir. Els
que vam fer el camí a la nit no vam defallir.
PARAULES 3
Tampoc van defallir els que hi van pujar de
dia. Vam arribar tots a Montserrat amb
l’alegria d’haver compartit el camí.
Una de les imatges més boniques de la
jornada va ser el moment de la pujada des
de Monistrol. En contemplar la muntanya,
plena de gent de Lestonnac, et feia sentir
membre d’una comunitat, on sabem que
cadascú hi té un lloc per anar descobrint i
aportant el millor de nosaltres mateixos,
per donar i per rebre, per caminar sota la
mirada de la Mare de Déu.
Tots els que formem part de l’Escola estem
convidats a participar de la festa i també a
participar activament en la vida de l’Escola.
Ho fem d’ençà 400 anys. Hem rebut dels
que ens han precedit el tresor d’un projecte,
d’una manera de fer. Ara tenim la responsabilitat
i el deure de transmetre aquest
projecte als nostres petits, i no tan petits.
Tant de bo que gràcies a aquesta jornada
festiva arribés a molts el desig de sentir-se
part d’una comunitat, d’apropar-se, de
conèixer-nos, de fer camí plegats en el si
d’una escola oberta a tots.
No podem acabar sense donar les gràcies a
tots els que van fer possible aquest dia tan
bonic. A les monges per fer present
Lestonnac a Montserrat, al grup de pares i
professors que amb una organització
excel·lent van fer possible que una bona
colla pugéssim a peu i, en definitiva, gràcies
a tots els que vam participar de la festa.
Moltes felicitats i a veure si ho repetim!!!
Montserrat Maresma,
Cap d’Estudis Ed. Infantil i C.I. Primària

4
ACTUALITAT
L’esforç, desinterès, amistat i confiança,
VALORS de la Comunitat Lestonnac
Tot va començar amb una xerrada,
diguem-ne, d’aquelles de cafè, comentant
l’anada a Montserrat. “L’any que ve
pugem a peu”, diu l’il·lusionat. “Vols dir?”,
diu el que se la veu a venir. “Però això serà
tota una feinada!”, pensa el realista. I mica
a mica, aquella conversa banal, entre riures,
comentaris i silenci, va prenent forma, va
prenent cos.
Uns quants il·lusionats es reuneixen, es
donen conte de què sols no podran, que
necessiten ajuda. I demanen ajuda. I la troben.
Ja no són uns quants, són una colla,
una colla que tots formen part d’una
mateixa comunitat. I s’engresquen i ho
tiren endavant. Ningú té clar si serà un èxit
o no, però tothom hi posa ganes i il·lusió.
Tothom dóna el millor de sí. Així, a empentes
i rodolons, arriba el gran dia. Tot surt
brodat, tot surt rodó. És com veure una
Infonnac JUNY 2012
d’aquelles pel·lícules tan bucòliques en què
tot el que passa és maco, emotiu, sincer
alegre... Bé, més que veure, viure una gran
experiència que a tots ens ha acabat enriquint.
I ens ha enriquit perquè em viscut un
munt de coses, un munt de valors.
De tot el viscut jo destacaria quatre valors.
El primer, el de l’ESFORÇ. L’esforç és un
puntal a l’hora d’encarar situacions difícils.
És aquest valor el que farà que hàgim superat
situacions adverses durant la caminada
i el que farà que siguem millors en el futur.
Caminant no ens havia de preocupar caure
en situacions difícils, però sí com sortir-ne.
Hem viscut i reforçat el valor de l’esforç,
que si el seguim treballant ens ajudarà a fer
una societat més forta i més preparada (les
crisis no se solucionen soles).
En segon lloc també hem viscut el valor del
DESINTERÈS. Diem que algú actua interessadament
quan les
seves accions sempre
van encaminades
cap a un benefici
personal, i és en
aquest sentit que
hem estat desinteressats.
Actuar desinteressadament
és
donar sense esperar
res a canvi, es convidar
sense esperar ser
convidat, és somriure
sense esperar que
et somriguin, és estimar
sense esperar
una reciprocitat. Una
persona desinteressada
és lliure perquè
les seves accions no
tenen cap dependència.
Les fa en el seu
caminar i punt.
Un tercer valor viscut
ha estat el de la
CONFIANÇA, que
vindria a ser allò que
algú espera de tu, o
tu d’ell, o tu de tu
mateix. Dit d’una
altra manera, és tenir
fe en aquesta persona, en tot el que farà i
dirà, i és tenir fe en tu. Sense confiança no
pot haver-hi una veritable amistat. No hi
pot haver-hi una relació que faci créixer i
que acompanyi. No hi té cabuda l’amor.
Però hem d’anar amb compte amb els
excessos i els abusos de confiança. Una
relació basada en la confiança demana una
doble responsabilitat. Demana creure en
l’altre, i això no sempre és fàcil, però és
important i vital per a poder fer camí junts.
I sobretot hem viscut el valor de l’AMISTAT.
Amistat, quina bonica paraula!. Però quan
arriba el moment de definir-la sorgeixen un
munt de dificultats. Potser podríem pensar
que cal què tingui una amistat per poder-la
definir. Una amistat necessita generositat,
disponibilitat i entrega, cal que els amics
parlin i riguin i plorin junts. Necessita
també fidelitat, cordialitat, respecte i,
sobretot, confiança en l’altre, fe en l’altre,
esperança en l’altre i, sobretot, estimar-lo.
El camí de l’amistat verdadera no és un
camí fàcil de fer, però és un camí que val la
pena fer-lo amb un amic. Talment com
hem fet amb el camí cap a Montserrat. I
segurament hem viscut molts més valors
en aquest camí que hem fet junts.
Totes aquestes vivències, aquests valors
viscuts, aquest camí fet, és el mateix que, si
fa o no fa, segueixen els cooperants del
FISC quan tiren endavant un projecte La
diferència és que ells, per acabar vivint la
pel·lícula, els cal l’ajuda d’altres i malgrat
ens pesi, els calen diners. Enguany hem
recollit diners per aconseguir un ecògraf
per l’Hospital de Kyondo. Ara per ara, amb
la loteria, la botiga de Comerç Just,
l’esmorzar solidari, les polseres, els sobres,
el concert solidari, les celebracions de la
Confirmació i de les Comunions, portem
recollits 9.443’25 €. Encara falta el tram
final, la pujada des de Monistrol fins a
Montserrat. L’ecògraf és a punt de ser
aconseguit gràcies a l’esforç, desinterès i
amistat i confiança de tota la comunitat
educativa. Hem de seguir pujant a
Montserrat.
Josep Salvà, Coordinador de Pastoral
Enllaç Escola- FISC

Il·lusió, amistat, companyerisme i esforç
es van citar el passat dissabte 2 de juny a
la festa de cloenda de l’Esport de
Competició. Una diada que enguany tornava
a l’Escola i que durant tot el matí va
omplir la piscina i les pistes de bàsquet i
volei d’esportistes, entrenadors, gestors,
pares i germans.
A les cantxes de bàsquet i volei es van
poder viure duels vibrants i desitjats ja que,
després dels partidets de rigor entre els
jugadors repartits per edats, es van disputar
enfrontaments entre els membres de
l’equip tècnic, així com entre els pares
assistents. Els ‘uis’ i ‘ais’ del públic barrejats
amb més d’un somriure van ser una constant
i van donar bona fe de que per damunt
de l’encert estava la participació. Per la
seva banda, els membres de l’equip de
natació van poder demostrar els seus progressos
en aquest esport davant, per raons
òbvies, d’un públic més reduït.
El matí va concloure amb un dinar de germanor
al menjador de l’Escola. Cada equip
va organitzar el seu dinar i va traslladar la
competició de les pistes a les taules on es
rivalitzava per ser l’equip amb el millor
tiberi. Finalment, tothom va compartir de
tot donant així sentit a l’objectiu de la trobada
d’estrènyer lligams entre totes aquelles
persones que al llarg del curs han fet
possible aquesta activitat.
ACTUALITAT 5
La participació i la GERMANOR guanyen
a la festa de cloenda de l’Esport de Competició
Un SOPAR SOLIDARI especial
Comissió d’Esports AMPA Lestonnac
Un any més, per aquestes dates, ens hem reunit per a celebrar el Sopar Solidari, un sopar que, a més d’ajuntar als pares, mares, professors i altre
personal de l’Escola, recull diners per la FISC. Va ser molt especial perquè per primer cop es va celebrar al menjador de l’Escola, a les noves
instal·lacions, on mengen cada dia els nostres fills. Vam mirar junts el vídeo de Montserrat, una altra gran fita aconseguida aquest any!
Volem agrair a Gambito el boníssim càtering que ens va oferir i a tota la gent que va col·laborar fent les postres. La xocolata va ser l’ingredient
estrella! També agrair els premis que es van donar desinteressadament pel sorteig. Els diners que es van recollir seran igualment destinats a la
FISC. Estem a punt d’aconseguir l’ecògraf!
Infonnac JUNY 2012

6
ACTUALITAT
Una II Nit de les Arts plena d’EMOCIÓ
on van guanyar tots
Participar de la II Nit de les Arts ha estat
tota una experiència! I això que jo no
havia de preparar cap vídeo!
Amb la primera presa de contacte amb en
Joan i la Núria, ja vaig veure que allò aniria
rodat i que s’havia après dels errors del curs
anterior. Tenien moltes ganes de tirar-ho
endavant i la meva tasca ha estat d’intentar
col·laborar-hi per fer-ho possible. Des de la
primera reunió de delegats ja es va veure
que la motivació dels més petits de la
Secundària era molt alta i, com era d’esperar,
varen transmetre-ho molt bé als seus companys
i companyes. Un cop fets els dos
tallers de muntatge i trama argumental,
varen començar a arribar vídeos. La meva
sorpresa va ser majúscula en anar-los
veient. Quina capacitat imaginativa! Quina
diversitat de temes, arguments, imatges,
muntatges... Vaja, que si jo m’hi arribo a
presentar, segur que no els guanyo!
La data de la gran Nit de les Arts s’acostava
i els nervis es respiraven en l’ambient...
“Pere, has rebut el vídeo?”, “Pere, ara si que
es veu bé, oi?”... Eren algunes de les preguntes
que es feien els darrers dies.
El vespre del 24 de maig amb la sala a les
fosques, començava l’espectacle, i minut a
minut, sobretot els de 1r i 2n d’ESO, molt
ben vestits, es mostraven cada cop més
nerviosos. Els premis eren damunt de
l’escenari i també els diplomes de participació.
Varem veure alguns fragments dels
muntatges guanyadors i, per animar l’acte,
varen actuar els alumnes de Batxillerat: els
balls de l’Elena i les seves companyes, així
com el gran espectacle de percussió d’en
Gerard, en Lluc, en Joan i en Raül que varen
posar la nota de color a l’acte. Els premiats
varen recollir els seus premis i varen poder
adreçar unes paraules al públic; els participants
també van tenir els seus diplomes i
tots, absolutament tots, ens hem quedat
amb ganes de més!
L’any que ve, la III Nit de les Arts no tindrà
res a envejar a la gran Gala dels Òscars de
Hollywood!
Pere Corominas i Arqué
PROYECTOS TOTALMENTE PERSONALIZADOS
raquel@comunikate.es
–
T.
609
375
133
raquel@comunikate.es
–
T.
609
375
133
REPORTAJES PRENSA 
 newsletters
FOTOgrafía
Catálogos
Páginas web
Redacción y corrección de textos
LOGOTIPOS
revistas corporativas
PUBLICIDAD
© Sara Fructuoso © Sara Fructuoso © Sara Fructuoso
Redes
Sociales
COMUNICACIÓN 2.0
marketing
CREAtividad
Empresas
Diseño

La Festa INFANTIL, tot un clàssic!
Des de fa setmanes un gran equip ha
estat organitzant aquest gran
esdeveniment anual. Teniem els clàssics,
com el taller de samarretes, el maquillatge i
un bar amb berenars boníssims. Però també
hi havien unes novetats, com l’aventura de
les bombolles gegants, el conta-contes i un
mural marí molt artístic. L’actuació final la
vam deixar a mans d’en Noè Rivas, qui va
engrescar grans i petits. Des d’aquí volem
agrair a tots els pares que han dedicat temps
i esforç per a aconseguir aquesta tarda
festiva!
Comissió Lúdica
FUTBOL
sense crisi
ACTUALITAT 7
Un any més, les parets de Lestonnac
abracen un munt d’afables nens i
nenes divertint-se d’allò més gràcies a
l’esport, intentant fer reals els somnis de
nits passades. Encara que inevitablement
alguna llàgrima es passegi per les seves
galtes si no han arribat a emular les gestes
dels seus herois com en Messi o en Puyol,
per esmentar-ne alguns. Per a alguns
d’aquests jugadors petits, però amb cors
enormes, esperar que arribi aquest dia es fa
molt difícil. És normal, per tant, que en
ocasions pateixin si les coses no surten
com voldrien. No ho és tant pel Guardiola
de torn al qual li costa amagar la passió pel
desig que el seu fill acabi la jornada victoriós
sense adonar-se, per l’empenta de
l’emoció, que aquest dia tots guanyem.
Gràcies nens i nenes per un dia esplèndid i
per apartar-nos, ni que sigui per un dia, de
la prima de risc. Gràcies també a tots els
que feu possible aquest dia. Espero que la
societat on vivim, morta d’interès i egoisme,
prengui com a exemple l’esforç
d’aquest grup de persones que es posa a
treballar a canvi, senzillament, d’uns quants
somriures.
¡Ven a
conocernos!
Oxid (Paseo Colón, 43. - Tel. 977 641 952) International Café + Eat (Edificio World Trade Center, local 5-7 - Tel. 932 701 287)
Fucsia (Laforja 134. - Tel.932 022 182) Gambito Bcn (Roselló, 242. - Tel. 934 876 913) Santamónica (Plaza Real 12, Tel. 933 017 645)
www.grupgambito.com/restauracion/restaurantesybares
Àlex Carretero
Gambito Restauración Restaurantes: Fucsia, Eat,
Internacinal Café, Gambito Bcn y Óxid. Organizamos
cumpleaños, sorpresas, reuniones, after
Works… todo esto y mucho más. Disponemos
de un servicio de cátering adecuado a su evento.
Conócenos.

ESPECIAL
MONTSERRAT

51.500 metres d’esperança
Aquest article està redactat per a tots
aquells que no han vingut, però que
han estat amb nosaltres des del principi.
L’any vinent podem ser més. No hi faltis!
Una remor de gent es sentia per tots els
passadissos i racons de l’Escola. Els preparatius
eren més intensos que no pas els nervis
del que havíem d’afrontar en pocs minuts.
Vam arribar al Col·legi i just davant, una
furgoneta omplia la seva panxa amb tot el
material necessari per facilitar-nos el camí.
Els més vinculats al repte, treballaven de
valent per no deixar res a l’atzar. La seva
voluntat era, doncs, la pròpia d’un equip
laboriós, que a l’uníson sumaven per tenirho
tot preparat.
Aquest equip de voluntaris en clar moviment,
contrastava amb l’equip què havia de
tenir la responsabilitat dels diferents grups
de la marxa. El primer grup de voluntaris, els
que hi participaven als avituallaments, eren
irònicament els més dinàmics. El segon
grup de voluntaris, el que havia de conduir
l’aventura a Montserrat, estava planificant
tranquil·lament la seva estratègia. El nostre
equip era aquest últim i, després de les salutacions
de rigor, l’Oriol va procedir a detallar
el full de ruta a seguir com un “mariscal
de camp”. Dret, davant un faristol invisible,
va fer una precisa i detallada presentació
del que cadascú de nosaltres havíem de fer
en les pròximes quinze hores. Instruccions
pròpies d’un pla perfeccionat i específic per
portar a bon terme aquesta nova singladura
que el Col·legi emprenia.
Tots teníem una feina assignada.
Específicament les instruccions van donarse
segons les característiques de cadascú.
Així, l’Eva havia de tractar-nos en cas de
ESPECIAL MONTSERRAT 9
I Marxa Lestonnac – Monestir de Montserrat
que els nostres peus es queixessin abans
d’arribar al Monestir. Per aquesta raó, portava
la seva consulta de podòleg a sobre,
amb una pesada i voluminosa motxilla que
destacava entre totes. L’Irene i en Xavier
tenien la pesada llosa d’anar els últims i
que ningú marxés per la porta del darrere.
No sé en que moment els hi van batejar,
però el mot de “naranjitos” se’ls va quedar
per sempre.
Al davant de la marxa, les instruccions eren
clares. En parella controlaríem el cap de
marxa. Jesús faria d’escuder, sempre pendent
de qualsevol circumstància que passes
a la reraguarda. La nostra experiència en fer
aquest tipus de pujades des de Barcelona
amb el coneixement dels camins havia de
ser determinant per portar l’estol a bon
port. Allà, a l’aula de l’Escola, vam repassar
tot per última vegada.
Tocades les 5 de la tarda, ens posàvem en
camí del metro de Passeig de Gràcia un
nodrit grup, ple de forces amb la il·lusió de
qui comença una aventura. Tothom estava
expectant esperant la sortida.
Barcelona (Llars Mundet) - Sant
Cugat (Monestir) (9 quilòmetres)
El grup es va posar en marxa, vorejant els
edificis de les Llars Mundet, el Velòdrom
d’Horta i el Parc del Laberint. Des d’aquí
comença la pujada pel GR6 a Collserola, fins
a arribar a peu del Turó de la Magarola i, un
cop a dalt, començar la baixada suau cap a
Sant Cugat. La pujada havia d’estar molt
controlada, no debades, malgastar forces
tant aviat no era molt recomanable. Poc a
poc, la filera de marxaires enfilava la primera
dificultat, però l’ànim estava al cent per
cent.
Infonnac JUNY 2012

10
ESPECIAL MONTSERRAT
Superada la primera rampa del perfil, van
baixar suaument cap a Sant Cugat. Abans,
vàrem tenir temps de parlar i explicar una
bona pila d’acudits mentre passaven al costat
del Pi d’en Xandri, fabulós exemplar ferit
greument per la mà de l’home, això i el
primer gol del Barça a l’Espanyol, que va ser
rebut de diferent manera en el pilot.
En un tres i no res arribaven a la nostra
primera fita. A Sant Cugat trobarem el primer
avituallament i, en la cara dels amics i
companys que ens esperaven, es dibuixava
un bon somriure. Per grups d’amics, a la
gespa, vam fer els primers entrepans.
Sant Cugat - Les Fonts (13 quilòmetres)
A la sortida vàrem tenir festa i de la grossa.
Una colla de diables amenitzava la tarda i
un cop travessada la festa, enfilàrem cap el
CAR de Sant Cugat. Aquesta part de la
pujada a peu és la més lletja, l’asfalt i els
carrers ens acompanya fins ben passats els
polígons, l’autopista, etc. Els primers frontals
van haver-hi d’encendre’s, doncs la nit,
començava a cobrir-nos. Serien els estels i
la lluna els que farien de llençols i no pas el
llit de casa.
Sense voler, apareixen les primeres cases de
la urbanització “Can Barata”. Aquí teníem el
primer punt conflictiu de la marxa. Havíem
de travessar la carretera de Rubí a Sant
Quirze del Vallés, molt a prop d’una corba i
això, ens feia agafar les mesures de seguretat
més importants. Aturant el tràfic pels
dos costats vam superar amb nota el possible
perill. Una petita pujada i una baixada
llarga eren els prolegòmens de la nostra
arribada a Les Fonts, lloc on, per primera
vegada, disposaríem de les instal·lacions de
la parròquia de la Mare de Déu del Roser.
Bany i massatge. Eva i Jesús, mà a mà, ofe-
Infonnac JUNY 2012
rien els serveis de podologia i massatge als
més necessitats. Companyonia i altruisme
alhora. La Meritxell feliç. Les forces
començaven a minvar i s’escoltaven les
primeres notes del cansament. El ritme, fins
a les hores, estava raonat perquè tothom
pogués arribar a Montserrat.
Les Fonts - Terrassa (7 quilòmetres)
El tercer tram és relativament el més suau,
amb lleugera pendent de pujada, per una
pista ampla de terra, resseguint la riera de
Rubí. Ja de nit, els grups de nois i noies cantaven
i seguien el ritme imposat. Els nois
més nerviosos, van fer acte de presència per
el cap de marxa, en vans intents d’apujar el
ritme i, amb ganes de vacil·lar-nos als més
veterans. Allà, companys de marxa feien tot
allò que podíem per que no forcessin la
marxa. A Terrassa ens esperàvem, però no
era temps de llançar per la borda els mèrits
de tots aquells que, pacientment, veien
passar les hores i els quilòmetres amb la
motivació de tenir a la vista aviat la “muntanya
sagrada”.
Arribem a Terrassa, primers carrers i els
ànims de trobar-nos amb la resta d’amics i
companys ens animàvem força, aire nou,
il·lusions renovades pels esforçats de la ruta...
Terrassa. Parada i fonda (quilòmetre
28)
Quina alegria va resultar la trobada dels dos
grups! La motivació va fer que els incorporats
amb el seu ànim i els resistents amb els
seus, els ajuntessin i d’aquella unió i germanor,
resultés un esperit nou i renovat. La
gresca i tabola que vàrem fer a Terrassa no
serà fàcil d’oblidar pels veïns, que cap a les
dues de la matinada van haver de interrompre
els seus somnis.
Terrassa - Estació de Torreblanca
(10 quilòmetres)
Amb els nouvinguts a la marxa corríem el
perill de tenir un tren de dos velocitats. Però
he de dir, que els que començaren la marxa
a Terrassa, van saber adaptar-se des d’un
primer moment al ritme que es marcava al
cap de la marxa. Així, vàrem agafar el denominat
Camí d’en Romeu, vell camí que era
part del camí de Sant Jaume, ruta obligada
de peregrins amb final a Santiago. Però allò
està molt lluny i a nosaltres només ens
interessa el tram fins a Montserrat.
Recordo com bordaven els gossos a la urbanització
de Sant Miquel de les Guanteres,
de la xerinola de les converses, de l’absència
de la lluna, tant plena i tant tapada pels
núvols alhora...
Ens endinsem al bosc i, mica a mica, ens
apropem a un altre punt conflictiu de la
marxa. Hem de creuar la carretera de
Terrassa a Vacarisses, però aquesta vegada
ho tenim tot controlat. Les bones gestions
de la Sílvia han fet que la polícia municipal
estigui preparada per ajudar-nos a passar-la
sense perill. Dit i fet, quan arribàvem al
punt de tall, dos agents estaven ja pendents
de la nostra arribada. Érem el tercer grup de
marxaires que passàvem per allà aquella
nit. Agrupament i, a passar com a reis, trànsit
aturat, vehicle policial d’escut, llums i
pampallugues...
Coll Cardús ja estava a l’abast, el teníem a
tocar dels dits, d’on ja es pot apreciar a
l’horitzó el magnífic massís de pedra que és
Montserrat. Encara que de nit, el seu perfil
es retalla omnipresent, amb els llums del
Monestir com a far dels peregrins. He de dir
que sempre que pujo corrent amb els meus
amics -Jesús, Albert i d’altres-, això ens
ajuda i molt. Un cop a l’avituallament de
l’estació, l’Oriol comenta que s’ha perdut

amb un grup d’uns 25 marxaires. Sortim
per rescatar-los i tornar-los al bon camí...
Després d’uns minuts i amb l’ajuda dels
talkies, tot solucionat.
Estació de Torreblanca - Estació
de Vacarisses (4 quilòmetres)
Deixem enrere la urbanització de
Torreblanca i seguim pel polígon industrial
de Can Torrella, al terme municipal de
Vacarisses i, des d’allà, en suau baixada
passem per la urbanització La Coma, buscant
l’estació de Vacarisses. Terreny dur, ja
que tot és per carretera. És el punt on trenca
l’alba i arribem a tocar del dia al petit
avituallament que els nostres companys
han preparat.
Vacarisses - Monistrol de
Montserrat (5 quilòmetres)
No deixem la civilització, no debades
l’asfalt s’ha fet amb gairebé molts indret
per on passava el camí Romeu a Montserrat.
Can Serra i La Creu són dos urbanitzacions
que hem de passar per seguir el nostre itinerari.
En aquest tram, un cop hem deixat
enrera La Creu, es puja un turó que la corona
i que ens porta cap a Monistrol. Allà hi
ha un dels punts singulars del recorregut, ja
que d’antuvi els peregrins feien nit al denominat
Hostal de la Creu. Encara es poden
veure les runes de l’edifici format per
carreus de pedra, les voltes de l’escales i
l’arc d’entrada. Personalment l’indret el
trobo colpidor, ple de misteri. La baixada és
dura, està formada per un camí de pedra
que el rei Pere III “El Ceremoniós” va manar
endreçar, per a plaer dels peregrins. Des
d’aquí es pot contemplar la muntanya de
Montserrat, tant a prop que les seves
dimensions en faran tenir calfreds. Havia de
ser una imatge impressionant i fantàstica
per els que anaven en peregrinació.
L’arribada a Monistrol de gairebé tot el grup
de Barcelona i Terrassa va satisfer totes les
nostres expectatives i les trobades amb els
pares, germans i resta de professors quedarà
per sempre al cor de tots els que hem
participat. Veure Monistrol tenyit de colors
groc, taronja i el lila de les samarretes amb
el logotip de la marxa ha estat meravellós.
Monistrol de Montserrat - Monestir
de Montserrat (4,5 quilòmetres)
Aquesta part del camí no té res a veure
amb el que s’havia fet fins allà. Jo sempre
dic que s’ha de fer sol, amb tu mateix, al
ritme de cadascú. Quant arribes aquí, les
cames no responen gaire i és on el cap es
fixa la meta d’assolir el repte i arribar al
Monestir. La pujada des de Monistrol és una
de les més clàssiques, que no la més dura,
que és la denominada Camí de l’Aigua. El
pas cansí, però ple de colorit pels més de
600 participants, dona molt de goig.
Primeres dificultats, corriols i entrebancs de
pedres i, quan les guanyes, comencen les
interminables escales de formigó, primer
les petites, després les que conformen les
dures rampes fins la plaça del Monestir.
Aquí cadascú ha de fer la seva, amb la família,
amb els amics, amb els professors...
El fet és que tots han arribat i han pogut
gaudir d’unes experiències que mai oblidaran.
L’acte de inauguració del monòlit dedicat
a Santa Joana fa de cloenda a la I Marxa
Lestonnac en el que participen els responsables
del Col·legi i del Monestir.
Per part meva, agrair al Col·legi Lestonnac i
els seus responsables, en particular a en
Lluís Jordana, l’oportunitat de poder compartir
amb tota la família de l’Escola aquesta
meravellosa aventura plena d’harmonia i
germanor, així com de poder aportar el
meu petit gra de sorra en ajudar-los a assolir
aquest gran repte que es van proposar i
del que m’han fet partícip.
ESPECIAL MONTSERRAT 11
Infonnac JUNY 2012

12
ESPECIAL MONTSERRAT
Vivències...
Podria parlar de moltes coses. De molts moments passats durant
aquests darrers mesos. De la intensitat amb la que vam viure la
darrera setmana de preparació. De la bogeria del dia abans. De la
força que portàvem dins nostre moments abans de donar el tret de
sortida a quarts de sis de la tarda del dissabte 5 de maig... Podria...,
però seria la meva visió.
Aquell cap de setmana, Montserrat i Santa Joana, van tenir molts
punts de vista:
-Els de la seixantena llarga de caminaires que van acceptar el repte
de pujar des de Barcelona.
-Els de la setantena que a les dues de la matinada s’incorporaven
a Terrassa.
-Els de les dues-centes quaranta persones que van fer el darrer
tram. Bravo pels més petits!
-Els de tots els que esperaven a Montserrat fins arribar a la inimaginable
xifra de 700 persones!!!
Tots nosaltres tenim el nostre moment especial, aquell record que
serà perdurable per sempre més. Poc ens podiem imaginar que la
jornada fos tan rodona. Tothom va saber estar al seu lloc en tot
moment:
-Els caminaires, per caminar.
-Les assistències, per atendre quan feia falta.
-Els avituallaments, sempre a punt.
-Els autocars, posant-se a rodar a les hores indicades.
-Els voluntaris, disposats a fer la feina que s’els hi havia encomanat.
-Montserrat, per acollir-nos el dia que tancàvem la cel·lebració dels
400 anys de la Festa de la Presentació de Maria al Temple amb la
inauguració del monòlit dedicat a Santa Joana.
Tot va anar bé. I les poques incidències van ser resoltes amb diligència.
Es pot demanar més? Sincerament, crec que no.
Quan a principi d’any, els membres de la Comissió vam rebre
l’encàrreg de col·laborar en aquest “sarao”, no podiem pensar que
tot es desenvoluparia tal i com va anar. Èrem conscients que s’ens
girava feina però sabíem que entre tots els voluntaris que vam
aplegar al voltant d’aquest projecte, tot era possible.
-Si es plantejava alguna pregunta, apareixia una resposta.
Infonnac JUNY 2012
-Si hi havia un imprevist, sorgia la solució.
-Si algú es desanimava, trobava una paraula de suport.
Vam treballar com un equip. Un objectiu teníem al nostre cap. Una
fita guiava els nostres peus. Montserrat ens acollia, Santa Joana ens
esperava.
El retrobavent a Monistrol va ser especial. Era com la culminació de
tota la feina feta. La constació de que tots plegats estàvem contents
i que el darrer tram seria un agradable passeig entre amics,
com així va ser. Veure el camí farcit de punts taronges, grocs i
morats era encoratjador, era espectacular!
La inauguració del monòlit va ser la cirereta del pastís. Era el punt
final a la Festa... o potser no.
Ara tenim els records, les anècdotes, les vivències. Cadascú de
nosaltres destacaria una cosa diferent de l’altre. Però amb una cosa
podem estar d’acord: l’esforç, la companyonia, el treball desinteressat,
la predisposició, el confiar amb els altres , les ganes de voler fer
bé les coses... Ara som més Escola!
Gràcies, entre tots ho hem fet.
Oriol Admetlla, membre de la Comissió
Pujada a Montserrat

Sensacions...
El primer que volia dir-vos, companys, és:
GRÀCIES A TOTS!!! Ha estat una trobada
meravellosa on tothom ha aportat el seu
granet de sorra.
Encara recordava fa més o menys uns 20
anys, quan vaig pujar caminant per última
vegada a Montserrat. Amb el temps els
records s’esvaiexen encara que sempre resten
els més bons. Una experiència amb
majúscules que s’ha de viure amb el seu
punt d’esforç i patiment per després gaudirho
encara una mica més. Amb els companys
caminants, amics i familiars i tot un
aura de motius latents: personals, religiosos,
de superació, d’agraïment... El life motive de
les nostres vides. I us tinc que dir que
aquesta vegada ha superat els meus millors
records i qualsevol expectativa que hagués
pogut imaginar.
L’organització al complert ha estat fantàstica,
amb un grup de persones implicades
que ha possat tot de la seva part perquè fos
tot una mica més fàcil. Si teníeu abans de
començar algun tipus de respecte per si
eren moltes persones, molta responsabilitat,
etc., FELICITATS, heu deixat el llistó
molt alt. L’any vinent, de ben segur, s’afegirà
molta gent més i no tinc cap dubte, tornarà
a ésser un èxit. A les persones dels punts de
suport amb els seus ànims, palmes i aplaudiments
inclosos, i les seves atencions quan
arribaven a cada parada, gràcies perquè ens
vàreu donar energia extra en els moments
difícils que tots vam tenir, quan pensàvem
que ja no podíem més. Sempre amb un
somriure i amb una vitalitat que ens va
arribar a tots. Que quedi constància que el
vostre gran ESFORÇ ens ha ajudat més del
que imagineu.
No voldria oblidar-me de la nostra podòloga,
l’Eva, amb una labor ESPECTACULAR,
ajudant a tothom que ho va necessitar,
sempre amb una bona cara i dónant ànims.
Sense la teva ajuda molts de nosaltres no
haguéssim pogut completar el nostre viatge.
I no oblidem que portava una motxilla
de 12kg!!! Tota una campiona!
Vull destacar el companyerisme entre els
caminants que es respirava a l’ambient,
compartint gana, fred, begudes, menjar,
bromes, dolors, olors (perquè no dir-ho)...
Tothom tenia paraules d’ànims i de suport.
Entre nosaltres ens vam fer més forts i vam
treure forces per tirar endavant, fins i tot
quan pensàvem que no les teníem. Ambient
fantàstic de GERMANOR.
No vull oblidar el paper de la família; moltes
d’elles es van incorporar en diferents
punts. Era realment gratificant veure com
s’afegien pares i fills a Terrassa i, més endavant,
com el fill li preguntava al seu pare:
“Com vas, papa? Vols aigua? Si et fa mal
l’esquena ja et porto jo la motxilla”. AMOR.
Altres es van incorporar a Monistrol, amb
nens de totes les edats disposats, ens molts
casos, a assolir una pujada èpica. Jo mateix
no us puc descriure la IL·LUSIÓ de retrobarme
amb el meu fill i la meva dona per fer la
recta final de la pujada tots plegats. I moltes
famílies que esperàvem als seus a
ESPECIAL MONTSERRAT 13
Montserrat, amb abraçades i petons d’orgull
sincer.
Per últim, no vull oblidar-me de l’Escola i el
paper que ha tingut com a aglutinadora
d’aquesta gran idea que ens ha envoltat a
tots. Germanor, esforç, companyerisme, unitat,
perseverança, amistat, família, amor,
positivitat, superació, satisfacció, fe, alegria,
amistat, sentiment, respecte, ajuda, comprensió…
són tan sols alguns -n’hi han molts
més que de ben segur no he estat capaç
d’escriure- dels VALORS que poden descriure
el que vam viure (algú ho havia de dir).
ENHORABONA A TOTHOM I GRÀCIES!!!!!!
Sergi Saura, pare 2n A de Primària
Infonnac JUNY 2012

14
ESPECIAL MONTSERRAT
... i agraïments
Les paraules que es mostren a continuació
són un recull dels mails que
pares, mares, organitzadors, voluntaris,
alumnes, Escola, etc. es vàren
creuar a partir del dia següent del
dia D, és a dir, del diumenge 6 de
maig amb el goig i la il·lusió de compartir
les vivències i els sentiments
de cadascú i, sobretot, d’agrair tot
l’esdeveniment des del minut 1.
Alguns d’ells, inclús, van proposar el
fet de preparar un Especial Monserrat
a l’Infonnac… i aquí el teniu.
Els que em coneixeu ja sabeu que no sóc
gaire aficionat a participar en actes d’aquest
tipus, i menys de forma activa (en aquest
sentit la Meri em compensa!!). Però us he
de dir que ha estat un plaer compartir kilòmetres
i hores amb vosaltres i tota la gent
que ha participat.
Poc es pot afegir al que ja s’ha dit en
aquests missatges tant macos. Però voldria
fer una menció especial pels nois i noies
que han participat. He de confessar que no
m’ho esperava. Una participació tant alta,
amb tantes ganes i il·lusió, amb esforç i
alegria, i sense una queixa.
En un moment en que molts joves es troben
desorientats i és palpable la falta de
valors que la nostra societat els transmet,
aquests nanos em fan tenir esperances en
el futur. I això em fa estar orgullós de la
nostra Escola i els valors que inculca als
nostres fills.
Moltes gràcies i enhorabona a tots.
Chemi
Infonnac JUNY 2012
Jo sóc un “extern”, és a dir, un convidat per
part del Sergi, i la veritat és que l’experiència
ha estat brutal, ja no només pel que significa
fer-ho com a experiència personal, que
també, si no per l’excel·lent organització,
companyerisme, etc. que hi ha hagut. De
veritat, no m’ho esperava tant bé i tant
currat, i diu molt de tots vosaltres i de
l’institució que teniu darrera.
Moltes gràcies per haver-me deixat disfrutar
d’aquesta experiència amb vosaltres i
espero poder repetir-la en un futur, encara
que si fos avui us diria que no :-) Més endavant,
segur!!!!
Gràcies
He tingut la sort de no obrir el correu fins
ara... I és que tanta negreta a la bústia
d’entrada m’ha descol·locat. He anat llegint
els correus, tots els correus, i he de reconèixer
que se m’ha posat la pell de gallina... El
perquè, ja l’heu dit vosaltres.
AIXÒ S’HA DE REPETIR!!! (d’aquí a un
temps, és clar!)
Xavier
Com va dir “aquell” utilitzant dues paraules:
IM-PRESIONANT. Moltes gràcies per la
feina del cap de setmana. L’ÈXIT ÉS
VOSTRE!!!!
Fins la propera.
Oriol Admetlla
El meu fill Pol Sendino Cullaré, juntament
amb la família Paricio Pons (Ramon, Elena,
Ramon i Marta) van tornar desde Montserrat
fins a Monistrol on tenien el cotxe aparcat,
a peu. Suposo que com es tracta del meu
fill i amics em fa gràcia, però també perquè
no tinc clar si ho va fer ningú més.
Moltes gràcies per tot.
Cristina Cullaré
Quina jornada més especial! L’entorn, els
símbols, els retrobaments, la fe... Quin goig
veure plegats tots els membres de la comunitat
educativa actual: alumnes, mestres,
pares... i trobar els qui en van començar a
formar part fa temps!
Quin goig poder formar part d’aquest projecte
comú capaç de mobilitzar tantes
voluntats amb l’objectiu comú de compartir
una manera de ser i viure. Quin goig
poder compartir un cop més, una celebració
amb els companys de la classe dels
Pingüins.
Gràcies a tots per fer de la pujada a
Montserrat un esdeveniment ben especial.
Família Arco Merino
Encara queda el bon regust de la pujada a
Montserrat…
Sóc de ben cert el que va arribar pitjor al
final de la pujada, però segur que sense
vosaltres no hagués arribat mai. Em vaig
apuntar a la caminata d’una manera quasi
inconscient, animat per un amic que estava
molt il·lusionat en arribar a Montserrat des
de Barcelona, almenys una vegada a la vida.
Quasi bé sense pensar-ho, i per fer-li costat,
em vaig animar. Un cop immers dins la
caminata, dubtava i molt si seria capaç
d’arribar-hi. Va ser gràcies a l’equip de
voluntariat, que tant per la seva ajuda física
com psíquica, no vaig tirar la tovallola.
Gràcies a tots vosaltres he pogut compartir
amb la meva família i amics un dia ben
especial. Gràcies als que vàreu ajudar en
totes les parades, als que anàveu al davant
i als que vàreu suportar al darrera, tant la
Irene com el Jordi Torcal, a l’Eva que pràcticament
em va portar fins a dalt... Gracies de
debò a tots.
Albert Domènech

Us escric quatre ratlles perquè transmeteu,
ara ja passats uns pocs dies i ja fora “agulletes”,
el meu agraïment a tots els organitzadors,
col·laboradors i participants per tota
la feina feta. Tot va estar organitzat absolutament
d’allò més bé. Al final es va fer dur
però amb la il·lusió de tots plegats es va
aconseguir.
Moltes gràcies a tots plegats pel treball i
l’esforç.
Jordi Ventós i família
Gràcies. Molt sincerament.
Gràcies pel vostre esforç, entrega i entusiasme.
Gràcies també per totes les mostres
d’alegria i agraïment que heu enviat durant
aquests dos dies. Llegir els vostres missatges
i felicitacions ha estat molt emocionant.
Estem molt satisfets que entre tots, Escola,
professors, pares i mares, i alumnes hàgim
organitzat una experiència tan enriquidora.
A partir d’ara hem de definir les actuacions
a fer perquè quedi constància i recordatori
d’aquesta primera pujada a Montserrat. En
els propers dies acabarem de mirar com
integrar les vostres propostes (Infonnac
especial, reportatge gràfic…) i us tornarem
a demanar ajut per a preparar tot el material.
I ja hem de preparar la segona pujada
per l’any que ve!
Us volem a animar a repetir experiències
com la que hem viscut (en aquesta i en
altres activitats) acompanyant els nostres
fills en vivències que complementen
l’educació que els donem a casa i les ensenyances
que reben a l’Escola, i els fan crèixer
com a persones mitjançant valors com
el companyerisme i l’esforç. Necessitem del
vostre ajut i us volem animar a participar
cada cop més activament en les activitats
que fem des de l’AMPA i l’Escola. Quanta
més gent hi participa, més enriquidores i
satisfactòries són les activitats que realitzem
entre tots.
Agrair de tot cor la vostra dedicació i entrega,
i reiterar que sense el coneixement i
experiència de l’Oriol Admetlla, aquesta
pujada a Montserrat no hauria estat possible.
També donar les gràcies a la Paloma
Sánchez-Rodilla que ha organitzat tota la
complexitat logística del grup de Monistrol.
I per últim, agrair la gran feina i suport de
l’Escola i, en concret, l’ajut incondicional de
l’Agustí Villalba.
Moltes gràcies.
Mar Pla
Només he dir MOLTES GRÀCIES a tothom!!!!!
Ha sigut una experiència fantàstica, crec que
és una experiència a repetir.
Gràcies a la gent dels avituallaments per
aguantar tota nit perquè tots el que venien
el tinguessin preparat. TAN SOLS
GRÀCIES!!!!!!
I compteu amb mi per una altra!!!
Salutacions,
Mª Luz Marcos
ESPECIAL MONTSERRAT 15
El dolor passa i l’orgull de poder sentir-vos
part d’aquesta gran experiència perdurarà
durant tota la vida en cadascú dels que
l’heu tastada per primera vegada. Els que ja
en teniu experiència, compensa només de
veure les cares de goig i èxtasi dels nouvinguts.
És la recompensa de l’esforç, tant
necessari com excitant alhora. Gaudiu de la
recompensa de la feina ben feta i recupereu-vos
de l’esforç. Si feu totes les coses
amb la mateixa passió, no hi ha res impossible
a la vida.
El meu agraïment i felicitacions més sinceres
a tothom que ha col·laborat: Escola,
professors, personal dels avituallaments,
monitors voluntaris, nois i noies, pares i
mares..., a tothom! Als nouvinguts, el meu
reconeixement pel vostre esforç i determinació.
Heu estat un exemple de compromís
personal i valentia. Els que s’han quedat a
casa, amb els comentaris dels marxadors, hi
tindran prou per ser-hi a la sortida l’any
vinent.
Ara, descoberta la sensació d’aquests reptes,
ja sabeu el secret del perquè em podeu
trobar, tant sovint, sobrevolant els camins.
Gràcies per poder gaudir amb vosaltres
d’aquesta nova experiència que sempre
portaré amb satisfacció.
Atentament,
Àngel
Infonnac JUNY 2012

16
ESPECIAL MONTSERRAT
Res més a afegir a tots els vostres comentaris
que heu fet, però és ben cert que
l’experiència des del primer minut ha estat
increïble !!!
Gràcies a tots per cadascun dels minuts
que hem passat junts! Gràcies a l’Escola i
gràcies als alumnes.
Sí que voldria fer-vos un comentari. Només
acabar vaig demanar-li a la Raquel Redondo,
delegada d’Etapa, poder agrair a l’Escola la
tasca feta en la propera reunió de delegats
i que a la propera revista de l’Infonnac
puguessim reflectir les mostres d’agraïment
de tots els pares i mares de la classe que
representem, 1r A.
Vistos tots els correus d’avui, i si em permeteu,
m’agradaria reflectir un resum de tots
el comentaris per tal que tothom sigui
partícep de les mostres i valors que transmetem,
així doncs, ho farem extensiu a la
propera reunió de dimecres a l’Escola i
farem el resum per manifestar la nostra
gratitud.
Una forta abraçada a tothom.
David Margallef
Infonnac JUNY 2012
Ahir a aquestes hores no tenia forces ni per
escriure però d’avui no pot passar que us
feliciti per la bona feina que vareu fer en
l’organització de la Pujada a Montserrat. I
no només ho penso jo, tothom amb qui he
parlat pensa el mateix. Així que podeu estar
molt satisfets de la vostra tasca.
Josep Manel Giner
Moltes gràcies per la magnífica organització.
Us ho heu treballat de veritat i amb uns
resultats extraordinaris.
Miquel Cateura
Jo vaig ser monitora d´un esplai de disminuïts
psíquics (quan era jove, fa mil anys) i
organitzaven sortides de cap de setmana i
colònies. Per aquest motiu sé que hi ha
molta feina per a organitzar una sortida
com aquesta de Montserrat. Tant els alumnes
com els pares vàrem gaudir molt. La
meva filla va tornar molt contenta. Crec
que també és una bona tasca educativa:
apreciar la natura, tenir cura del cos, aconseguir
les coses amb esforç, etc. A més a
més, van estar molt protegits i cuidats en
tot moment.
Mil gràcies i una abraçada a tots.
May-Llorens
Entre tots heu resumit les sensacions d’avui.
Realment va ser una experiència brutal.
Vull reiterar les gràcies a la gent que ens va
anar seguint durant tota la nit, preparant
uns entrepans de nocilla boníssims i amb
un caldo que et tornava a la vida. Moltes i
moltes gràcies. Aquest només ha estat el
primer any.
Una abraçada a tothom.
Jordi
Em sembla que ho heu dit ja tot i ho subscric
tot. Què més es pot dir?
Moltes gràcies a TOTS per fer ESCOLA
d’una manera tant xula. Va ser un dia i una
nit per no oblidar. L’organització perfecta i
l’ambient també. Bona idea de fer un
Infonnac especial. Crec que serà una data
del la qual podrem dir amb orgull: Jo també
hi era!!
Oriol Daví
Mes de 60 herois que surten de Barcelona,
70 més que s’els hi junten a Terrassa i 500
més des de Monistrol. Una dotzena de “vetlladors”
per donar suport i ajut a la marxa.
Un munt de imatges, per mi, la més emocionant
quant a Monistrol es junten els que
arriben al matí amb els que porten tota la
nit caminant, i els hi insuflen una nova
energia per el tram dur que queda.
Moltes gràcies Oriol per el teu lideratge
tranquil.
Moltes gràcies Mar per el teu suport incondicional.
Moltes gràcies Eva per la teva energia i cura
del més important: els pèus dels caminants.
Moltes gràcies Irene i Xavier per haver conduit
la marxa des del darrer.

Moltes gràcies Agustí i Lluís per el suport
des de l’Escola.
Moltes gràcies al meu fill i els seus companys
per haver-me ensenyat el seu coratge.
Sempre podré dir que vaig formar part de la
Primera Pujada Lestonnac a Montserrat. Jo
també crec que mereix un especial Infonnac.
Joan Vidal
Poques coses més es poden afegir a tot el
que s’ha dit.
MOLTES GRÀCIES a l’Oriol, impulsor i
ànima de la caminata!
MOLTES GRÀCIES a l’Eva i a la seva motxilla!
MOLTES GRÀCIES a tots els que vàreu passar
la nit fent-nos de suport (no sé pas què
és més cansat, caminar o la vostra tasca!!)
MOLTES GRÀCIES a l’Agustí, a l’Escola i a
l’AMPA per les hores dedicades a preparar
tota aquesta gran festa!
Irene
El primer, desitjar que tots estigueu recuperats
tant físicament com emocionalment,
perquè crec que ha estat una experiència
d’emocions. Entre tots ho hem aconseguit i
això és el més important. I una cosa també
molt important és l’exemple que hem donat
als nostres fills, això també és educació.
Una abraçada a tots,
Nuria Sánchez
Moltes gràcies als que van anar des de
Terrassa i van animar als alumnes. Les
meves filles Ariadna i Carla em van explicar
coses molt maques de tots (els hi ha quedat
una bona experiència per explicar als
seus companys d’Escola). Els de suport de
nit, gràcies també per recollir a la Carla i en
Juan per portar-li els pals. Jo també em vaig
sentir molt acollida per tots. No tinc mes
paraules per descriure millor totes les experiències
viscudes per tots. A casa estem
molt contents de haver-hi anat.
Una abraçada
Ana Sànchez-Lafuente and Cía.
Només volia donar les gràcies a tothom qui
ha col·laborat en la pujada, per l’entusiasme
i les ganes de fer bé les coses, i que s’han
traduït en un èxit tant de participació i
d’organització com de resposta “espaterrant”
de la gent!
I molt especialment a l’Oriol, que ha sabut
liderar i reunir-nos a tots per fer-ho possible.
Una abraçada i... tots fem Escola!
Xavier Metzger
Si em permeteu, jo poso alguns dels adjectius
que l’Oriol ha resumit tan bé: entusiasme,
treball en equip, il·lusió, companyerisme,
suport, alegria, organització complerta,
professionalitat, altruisme, compenetració,
animació, goig, satisfacció, ajut, objectiu
comú... N’hi ha tants! Va ser fantàstic. Estic
orgullosa d’haver format part d’aquesta
experiència tan bonica amb aquest bon
equip que vam formar entre tots.
Moltes gràcies!
Meri
Si jo estic reventada, no vull ni pensar com
esteu els que heu caminat… Però molt i
molt contenta d’haver viscut i compartit
amb tots vosaltres aquesta experiencia;
sempre hi ha una primera vegada.
Gràcies per el bon rotllo creat entre tots.
Sílvia Egea
En aquests moments no tinc paraules per
expressar el que ha sigut aquesta experiència
i provaré de tenir una estona tranquila
per poder expressar-ho el millor que pugui.
Només voldria llençar una idea que se m’ha
acudit: es podria fer un “Especial Infonnac”
sobre la pujada a Montserrat, amb fotos,
comentaris, vivències de gent de diversa,
impressions..., el que sigui.
ESPECIAL MONTSERRAT 17
Felicitar un altre cop a l’organització perquè
no va faltar de res. Vàreu pensar en tots els
detalls. Es nota que sou professionals.
Igualment, això no ho fa qualsevol. Cal tenir
molta capacitat per aconseguir el que entre
tots vam fer ahir i quasi... sense incidents.
Felicitats i gràcies a tothom. Vam formar un
equip superior. Estic orgullosa de formar
part de l’Escola Lestonnac
Felicitats a tothom
Cristina
Oriol, moltes felicitats !
Moltes gràcies a tú, a tota la gent que ho ha
organitzat i a tots els voluntaris i voluntàries
del mocador color groc al coll. Heu
fet una feina impresionant. Us desitjo que
continueu sempre amb aquesta il.lusió.
Fins la propera.
Joan Miquel Viñallonga
Oriol, tot i que ja t’he donat les gràcies
personalment aquest matí, no vull deixar
de fer-ho per escrit; potser per allò que les
paraules se les emporta el vent!
A títol personal, vull agrair-vos l’excel·lent
organització d’aquesta 1a pujada de
Barcelona a Montserrat: les informacions
prèvies, els voluntaris, els guies, els responsables
dels avituallaments, l’Eva i la seva
feina a cada parada amb els “lesionats”...
Penso que activitats com aquestes s’han de
Infonnac JUNY 2012

18
ESPECIAL MONTSERRAT
promocionar per “fer més escola”. Crec que
tu n’has estat el gran organitzador o, si més
no, el cap visible de la Comissió... Fes arribar
el meu agraïment a qui ho creguis oportú!
MOLTES GRÀCIES, i fins aviat!!
Moltes gràcies pel cap de setmana que ens
heu donat en quant a la caminata fa
referència.
Primer, pel fet d’haver-me inscrit fora de
plaç i després per la magnífica organització
de l’event. Ha estat tot perfecte: organitzadors,
metges, avituallaments, recorregut,
previsió… Felicitats! A nivell personal, he
patit força, sobretot a Torreblanca, però
entre tots m’heu motivat per seguir i ho he
aconseguit. Moltes gràcies a tots per tot!!!
Lluís
Som un dels autocars que va sortir de
l’Escola a les 8:30h cap a Montserrat!!!
I un cop allà, tots van voler adquirir la seva
samarreta, fins i tot els nens es van encarregar
de que tothom tingués el seu mocador!
Tots vàrem passar un gran dia!!!!!!
Infonnac JUNY 2012
Volia haver escrit abans, però he tingut
feina en llegir toooooooots els mails.
També ho volia haver fet abans, més que
res per ser una mica original.
Estic d’ acord amb TOT el que s’ha escrit,
hem funcionat com un EQUIP i parlo dels
organitzadors, del grup de reforç, dels
voluntaris, dels walkies (jeje) i, com no, dels
nanos, aquets també formen part de l’equip,
perquè gràcies a les seves xerrades van fer
que les nostres hores i quilòmetres anessin
passant... volant. Tots amb un somriure
encara que anessin “petats”’, sense cap
queixa. I els grans “herois” , els que es van
haver de retirar perquè els seus músculs van
dir prou aquella nit, i tot hi així volien continuar
perquè segur que podríen acabar.
Quina lliçó. Una amiga em va dir que el
camí, a la vida, és fa caminant,... pas a pas i
cadasqú el seu,... doncs cap a Montserrat.
GRÀCIES, vaig anar de voluntària perquè
em pensava que havia d’ajudar... Havia de
“donar” a l’Escola una petita part d’allò que
m’han donat ells i... resulta que l’ESCOLA
m’ha tornat a guanyar... I és que SEMPRE
estaré en desavantatge... I és que em penso
que ho començo a entendre i creure quan
em diuen que compti amb ells i amb tots
vosaltres perquè som una família, la
FAMÍLIA DE LESTONNAC.
MOLTES GRÀCIES
Eva
Quins records...!
Avui, 26 de maig, he tornat a passar amb la
família, com pràcticament tots els caps de
setmana d’hivern, per l’autopista de
Manresa, direcció Nord, però ha estat diferent,
he sentit coses... La primera, al passar
per Terrassa i veure “el Don Cándido”.
Recordo alguna de les bromes i dels comentaris:
“I si agafem una habitació per sis,
demà taxi i cap a dalt...”.
Dins del possible, vaig mirant dreta i esquerra;
“per aquí em sembla que vam passar”,
penso per mi mateix. No dic res. Tot està
dins del meu cap, del meu pensament.
Ja la torno a veure, majestuosa com sempre,
però diferent per mi. Un altre cop
records i dins d’aquests, comentaris del
grup: “Ara per on pujarem?”o “És impressionant!”
o “Vinga, que encara que la tenim
aquí davant, ara anirem bordejant, i sembla
que no s’acaba mai”. Passar per davant de
la serralada de Montserrat en cotxe és un
moment, però durant una bona estona, al
deixar-la enrere mirant pel retrovisor, encara
hi penso...
Estic molt content d’haver pujat caminant
des de Barcelona i fer-ho amb la resta de la
família des de Monistrol. Quan dic família
em refereixo al Pau, al Daniel i la Mònica,
però també tots aquells que vam ser-hi
allà.
Manel Vázquez

Els alumnes de 3r i 4t de Primària expliquen com van
viure la seva experiència. La majoria d’ells van acabar
molt cansats però satisfets i orgullosos d’haver compartit
un dia com aquest amb tota l’Escola.
Jo el diumenge m’ho vaig passar molt bé, em va fer molta il·lusió
veure com posaven el monòlit de Santa Joana en aquell camí.
Marta Cañadas (4t)
A Montserrat estava tot molt ben preparat. Va ser un detall la
samarreta de Lestonnac. Em va encantar! Va anar molt bé tot, em
va agradar molt i m’agradaria que es tornés a repetir un altre any.
Elena Sánchez (4t)
Va ser molt divertit. Va ser el millor dia de la meva vida. Roger
Queralt (3r)
Jo no em vaig cansar gens perquè vaig pujar en cremallera, però em
va agradar molt el dia. Solen Rieusset (3r)
Segons la meva opinió, el dia ha estat molt divertit i molt ben organitzat.
No em vaig cansar gaire. Zuriñe Eskubi (3r)
El que va tenir lloc a Montserrat ens va agradar un mun i, a més a
més, ens vam adonar que estava molt ben organitzat. Tot i que ens
vam cansar bastant. Beatriz Maristany i Laia Admetlla (3r)
M’ho vaig passar molt bé, perquè no em vaig cansar i em va agradar
fer l’excursió de pujar per la muntanya. (3r)
Va ser molt divertit, però jo em vaig cansar molt. Isabel Rebés (3r)
Em va agradar molt, encara que em vaig cansar. Estava molt ben
pensat. Clàudia Verdaguer (3r)
La pujada a Motserrat em va agradar molt i el que més, veure el
monòlit de Sta Joana. Pau Puerta (4t)
M’ho vaig passar molt bé… A més, vaig arribar davant d’alguns
professors! Biel Giménez (3r)
Va ser molt divertit però cansat. Vaig pujar amb el Joan, l’Arnau i el
Pol Canals. Quan vaig arribar a dalt hi havien croassants de xocolata.
Em vaig caure… El dia va ser flipant. Jose Arciniega (4t)
Jo vaig anar a Montserrat caminant des de Monistrol. Em vaig cansar
una mica però va valdre la pena d’anar veure el monòlit!!! Alba
Devesa (4t)
Em vaig cansar una mica sobretot al final, però em va fer molta
il·lusió perquè va ser molt divertit. Mariona Pons (4t)
El meu pare va anar des de Barcelona a Monserrat i el vaig trobar a
faltar. Quan el vaig veure estava molt cansat . Després vam anar al
camí a veure l’estàtua. I després vam anar a dinar tots junts. Nuria
Martínez (4t)
Patrocinadors Pujada a Montserrat:
ESPECIAL MONTSERRAT 19
La veritat és que la pujada va cansar molt, però s’havia d’intentar.
El menjar estava molt bo i el monòlit era molt bonic. Victòria
Piella (4t)
Ha estat una experiència inoblidable que cal recordar. Xavier de
Bonis (4t)
A mi el dia m’ha semblat molt divertit. Pol Canals (4t)
He pujat a Montserrat. Ha sigut divertit, però alhora dolorós. Ha
valgut la pena pujar!. Oriol Campo (4t)
Nosaltres vam pujar des de Monistrol i vam voler pujar corrent per
arribar els primers. Però va ser un desastre, perquè ens vam cansar
molt i ens va avançar molta gent. Al final, vam arribar a Montserrat
sans i estalvis i vam poder veure el monòlit que hi havia al camí de
Sant Miquel. Per sort, vam baixar amb el cremallera i vam tornar a
casa en cotxe. En resum, ens ho vam passar molt bé. Pol i Adrià (4t)
Infonnac JUNY 2012

20
ESPECIAL MONTSERRAT
Infonnac JUNY 2012

22
NOTÍCIES
Per Sant Jordi, una rosa i un LLIBRE a Lestonnac
Un cop més vam poder muntar l’AMPAradeta de llibres i
roses i vam poder cel·lebrar Sant Jordi tots plegats. Des de
la Comissió Lúdica volem donar les gràcies a tots els voluntaris
per la seva ajuda i a tothom que aquell dia va aprofitar per
comprar un llibre i una rosa. Entre tots vam posar un altre granet
de sorra.
Fins Sant Jordi 2013!
Agraim la col·laboració de les següents editorials:
XERRADES per ajudar a decidir-se professionalment
MÚSICA celestial en un festival quasi històric
Comissió Lúdica
Conduïdes pel professor Jordi Torcal, el passat 13 d’abril, vam tornar a fer
les Xerrades Vocacionals als alumnes de 4rt d’ESO (i ja van quatre
edicions des del 2009).
Gemma Artieda, filòloga i editora internacional de llibres d’idiomes;
Carme Petrel, enginyera nuclear i professora d’universitat; Paco Serena,
directiu d‘empresa i ex-patriat amb llarga experiència a la China i a
América Llatina; i una baixa de darrera hora que va ser suplerta pel Joan
Vidal, metge, van ser els conferenciants en aquesta ocasió.
La varietat en les carreres profesionals de les mares i pares de l’Escola va
permetre que els nois i noies a punt de decidir quin Batxillerat han
d’escollir, tinguessin més informació sobre el què significa la vocació
professional com a projecte sempre en marxa. Un altre cop, els valors
d’esforç continuat, persistència i ser versàtil i obert davant dels canvis es van reflectir en les trajectòries dels nostres conferenciants.
L’activitat és molt ben valorada, tant per part dels alumnes, com per part de l’Escola.
Infonnac JUNY 2012
És un plaer poder veure -i en aquest cas, també sentirel
que aprenen els nostres fills a classe, un dia a dia
que els fa crèixer en coneixements i il·lusió, especialment,
com és aquest cas, sobre la música. Els dies 24 i 25
d’abril es va celebrar a la Sala d’Actes de l’Escola el XVIIè
Festival de Música dels alumnes de 1r. i 2n de Primària
qui vàren actuar tots dos dies per als familiars d’un curs
i d’un altre, respectivament. Vestits de blau fosc i blanc,
omplien l’escenari amb les seves veus i els seus somriures
fins posar-te la pell de gallina i els ulls a punt d’emoció,
sobre tot, al sentir les lletres tan boniques i especials de
les cançons. També hi havien d’altres de més divertides
amb les que reia tothom! La cançó del final, tots plegats
a una veu, amb les mestres, va ser la “traca final” a un
acte que jo, a sobre, vaig poder gaudir per partida doble!
Mare de 1r i 2n de Primària

Bàsquet Lestonnac. La feina BEN FETA
Final de curs… Un altre curs… Un curs
on el primer que cal fer és felicitar a
tota la família de bàsquet Lestonnac per la
feina feta: jugadors/es, entrenadors, pares/
mares… Per sobre de tot es valora la bona
feina feta, per sobre dels resultats es valora
com han creixcut els equips, com ha millorat
cada jugador/a, com ens guanyem amb
el nostre bon comportament el respecte
del món del bàsquet…
Però, evidentment, els resultats estàn allà i
aquest any cal destacar força equips…
Tres equips han quedat campions de les
seves lligues: Prealeví femení, Preinfantil
masculí i Infantil masculí. FELICITATS
CAMPIONS!!!!
Quatre equips més han quedat sots-campions
dels seus grup: el Benjamí masculí, el
mini Masculí, l’Infantil femení i el Júnior
masculí. FELICITATS SOTS-CAMPIONS!!!
Per un altra banda, destacar les activitats
d´aquest darrer trimestre dels més petits,
fent trobades amb l´escola de bàsquet del
Nacho Solozabal i els Jesuites de Casp. No
té preu la il·lusió de veure aquests futurs
jugadors/es el dia del seu primer partit.
Donar la benvinguda als nens i nenes de 3r
que el proper curs començaran a competir
com a equips benjamins. BENVINGUTS!!!
Ens agradaria donar les gràcies als tres jugadors
que aquest any finalitzen cicle i aca-
La PRIMERA COPA pels benjamins de bàsquet
Daniel Valldosera Marsé
NOTÍCIES 23
ben etapa com a jugadors de bàsquet
Lestonnac. Gràcies LLUIS BROSSA, MARC
ELOSUA I JORDI CANYET.
Així doncs, acabem un curs amb ganes ja de
començar el següent.
MOLTES GRÀCIES I BONES VACANCES A
TOTHOM!! 1-2-3 LESTONNAC!!!
Patrícia Costas, Cap secció Bàsquet
El passat diumenge 3 de juny, l’AMPA de l’Escola Sagrada Família (SAFA) celebrava la 45a Diada de l’Esport. L’equip benjamí masculí
de bàsquet de Lestonnac va ser convidat a participar en un triangular. Desprès d’una victòria força cómoda, tocava jugar contra l’equip
local per determinar qui dels dos s’enduia la copa de campió. Va ser un partit força
intens, amb diferències bastant minses en el marcador. Al final, tot i un arbitratge
una mica permissiu amb l’agressivitat de l’equip local, la victòria va caure del
nostre costat. Era la primera copa per aquest equip que tot just ha començat a
competir aquest curs i l’alegria que per a ells va suposar era comparable a la que
deuen sentir els jugadors professionals. Tan era així que aquella tarda, a més d’un,
li va costar estudiar les “civilitzacions” al no poder deixar de recordar l’emoció de
recollir el primer trofeu. Segur que això els animarà a treballar de valent el proper
any! Enhorabona a tots, jugadors i entrenadors, i un agraïment molt especial per
en Diego, per la seva estima i paciència envers els jugadors.
Infonnac JUNY 2012

24
NOTÍCIES
Pares i alumnes córren
contra la POBRESA
El dissabte 26 de maig, amb motiu de La Marató per la
pobresa de TV3, va tenir lloc la iniciativa solidària “Corre
contra la pobresa”, organitzada per runBCN, un nou projecte
iniciat per uns pares de l’Escola. L’activitat va tenir una gran
acollida, reunint uns 130 corredors i caminants de totes les
edats i condicions que així van fer la seva aportació en la lluita
contra la pobresa i la difusió del missatge de la Marató. I entre
ells hem de destacar un nombrós grup de pares i alumnes de
Lestonnac. Els participants es van repartir en quatre grups: 10
km, 5 km, 2 km corrent i 2 km caminant. Tots van gaudir d’un matí festiu i familiar, van rebre un obsequi de runBCN i van posar el seu
granet de sorra per aquesta causa. Ningú es va quedar fora de joc!! Amb aquesta activitat vam aconseguir recaptar 910 euros que es van
ingressar a La Marató de TV3.
Podeu veure les fotos i el vídeo de l’activitat al Blog de runBCN: http://runbcn.blogspot.com.es/
Unes noves
GUANYADORES
de bàsquet
Lestonnac ja té un nou equip campió. Les catorze
jugadores del prealeví de bàsquet femení han
quedat primeres en la Lliga del Consell Escolar
d’aquest curs. Tot un repte que aconsegueixen
aquestes petites lluitadores i que les encoratja per a
seguir endavant la propera temporada.
Gràcies al seu entrenador, Manu Espinós, i a l’esforç
que hi han posat les jugadores, l’evolució de l’equip
ha estat molt bona. Confiem que no afluixin!
Així es fa, Lestonnac!
Infonnac JUNY 2012
Un VOLEIBOL juvenil d’alt nivell
El passat dia 1 d’abril, l’equip juvenil de voleibol de l’Escola va participar a l’important Torneig de
Tossa. Va ser enquadrat a la categoria “Open”, per tant, oberta a totes les edats. I, a més, mixta,
amb la qual cosa alguns equips eren íntegrament masculins i d’altres amb més d’un noi, motiu pel
qual l’Alejandro Montesinos, entrenador del pre-aleví de l’Escola, va reforçar l’equip.
La competició constava de vuit equips
i, com ja ens tenen acostumats, les
nostres noies van jugar a un alt nivell,
assolint la final on malauradament
van perdre per dos punts contra
l’equip de l’Escola Súnion.
L’experiènciava ser prou enriquidora i,
un cop més, ens van felicitar tant pel
nivell de joc, com per l’actitud mostrada
al llarg de tot el torneig.
Manuel Montesinos

NOTÍCIES 25
Les darreres COMPETICIONS de natació del curs
Aquest darrer trimestre hem realitzat
tres competicions.
La primera va ser el 24 de març, la MARATÓ
DE NATACIÓ, a la piscina d’Horta.
Enguany vam participar un total de 76
nens, des de 1r de Primària fins a Batxillerat.
Com cada any, va ser tot un èxit de participació
i tothom, nens i pares, van gaudir del
gran ambient. Vam aconseguir entre tots
nedar 8.375 metres!!! Esperem el proper
any seguir contant amb la participació dels
nens i nenes de l’Escola que, per un dia, es
posen el banyador per participar a una jornada
aquàtica diferent. Destacar, sobretot, i
agrair la implicació dels nedadors més
grans i veterans de l’equip, perquè sense la
seva ajuda tot hagués estat més complicat
de dur a terme!
La segona prova va ser al mes d’abril al C.N.
Sant Andreu, on vam realitzar la COPA
BARCELONA’92, és a dir, la Final de Barcelona.
Era un dia de pluja, un dia gris i els nervis
estaven a flor de pell. Tot i els nervis, els nedadors
van donar el màxim d’ells i van competir
amb la serietat que tocava a una final.
RESULTATS:
- Eva Castel: 12a classificada de
Barcelona amb 25 m. crol
- Clàudia Castel: 11a classificada de
Barcelona amb 25 m. crol
- Beatriz Maristany: 11a classificada de
Barcelona amb 25 m. crol
- Núria Alsina: 17a classificada de
Barcelona amb 25 m. crol
- Clàudia Mercadé: 1a classificada de
Barcelona amb 25 m. braça
- Martina Ventós: 1a classificada de
Barcelona amb 25 m. papallona
- Berta Fitó: 4a classificada de
Barcelona amb 50 m. crol
- Andrea Montero de Novoa: 9a classificada
de Barcelona amb 100 m. braça
- Ariadna Garreta: 15a classificada de
Barcelona amb 100 m. crol
- Pau Sànchez: 9è classificat de
Barcelona amb 100 m. crol
- Clàudia Salmeron: 7a classificada de
Barcelona amb 100 m. esquena i 6a
classificada de Barcelona amb 100 m.
crol
- Roger Lapeyra: 2n classificat de
Barcelona amb 100 m. papallona i 3r
classificat de Barcelona amb 100 m.
crol
- Guillem Gómez: 3r classificat de
Barcelona amb 100 m. esquena i 6è
classificat de Barcelona amb 100 m.
crol
- Víctor Rubio: 3r classificat de
Barcelona amb 100m. papallona i 8è
classificat de Barcelona amb 100 m.
crol
- Verónica Rubio: 6a classificada de
Barcelona amb 100 m. esquena i 4a
classificada de Barcelona amb 100 m.
crol
- Irene Fayos: 4a classificada de
Barcelona amb 100 m. esquena i 6a
classificada de Barcelona amb 100 m.
braça
- Blanca Alsina: 9a classificada de
Barcelona amb 100 m. esquena i 5a
classificada de Barcelona amb 100 m.
braça
- Magdalena Cárceles:1a classificada de
Barcelona amb 100 m. braça i 2a classificada
de Barcelona amb 100 m.
papallona.
De tots ells, només uns quants, a partir de
la categoria aleví, van poder optar a participar
a la FINAL DE CATALUNYA, disputada a
Amposta el 19 de maig a la tarda. Llarga
espera, avorriment, desesperació, mala
organització, companyerisme, gana, cansament,
alegria... podrien ser alguns dels
adjectius per qualificar la jornada d’aquesta
la final.
Vam entrar al recinte a les 15 h i d’allà en
sortíem a quarts de déu! Moltes hores, però
vam sortir amb la satisfacció de la feina ben
feta i molt orgullosos dels nedadors, ja que
tots van baixar les seves marques i aquest
era el nostre principal objectiu.
RESULTATS:
- Berta Fitó: 21a classificada de
Catalunya amb 50 m. crol
- Roger Lapeyra: 7è classificat de
Catalunya amb 100 m. papallona i 15è
classificat de Catalunya amb 100 m. crol
- Guillem Gómez: 16è classificat de
Catalunya amb 100 m. esquena
- Víctor Rubio: 11è classificat de
Catalunya amb 100 m. papallona
- Verónica Rubio: 11a classificada de
Catalunya amb 100 m. crol
- Irene Fayos: 14a classificada de
Catalunya amb 100 m. esquena
- Magdalena Cárceles: 7a classificada
de Catalunya amb 100 m. braça i 9a
classificada de Catalunya amb 100 m.
papallona.
Pel proper any esperem més i millor!!! A
més, cal destacar que de cara al proper curs
volem entrenar dos dies al migdia de 1r a
5è de Primària, per tant, si algú està interessat,
només cal que vagi a l’AMPA!
BONES VACANCES I...
A GAUDIR DE L’AIGUA!
Anna Coma, Responsable Equip Natació
Infonnac JUNY 2012

26
NOTÍCIES
Anem de COLÒNIES!
CAMPIONES en esportivitat i respecte
El CVB-Barça “A”, en la categoria benjamina, on milita la Clàudia Manresa de 2n C i que entrena un vell
conegut de l’Escola, en Sito Guerrero, s’ha proclamat campió del seu grup, on només han perdut un
partit. El nucli del grup està format per una sèrie de jugadores -entre les que hi és la Clàudia, que ja porten
dues temporades juntes-, a les que ràpidament s’han integrat les noves. Simbolitzen l’esperit de no deixar
cap pilota sense lluitar, i prenent-se tots els partits amb les regles de la màxima esportivitat i respecte pel
rival.
Josep M. Manresa, pare
La FELICITAT de guanyar a natació
El passat 14 d’abril de 2012 vaig participar a la competició de natació de la Copa
Barcelona després d’estar molt temps intentant quedar entre les tres primeres,
amb l’esforç i recolzament de tot l’equip de competició de natació. Vull compartir la
meva alegria amb tots vosaltres i donar les gràcies a les meves entrenadores, l’Anna
Coma i la Gemma, perquè creuen en mi i m’ajuden quan em queixo.
Com veieu a la fotografia vaig quedar 1ª classificada a la Copa Barcelona en l’estil de
papallona. Va ser un dia molt feliç per mi. Gràcies.
Un curs més, les colònies han estat uns dels aconteixements
més esperats per tots els alumnes de l’Escola. Els de P4 s’han
estrenat en aquesta aventura de marxar lluny de casa durant tres
dies, una experiència fantàstica i enriquidora que no ha fet més
que començar per ells i que ja podran viure a partir d’ara cada
curs. Els més “veterans” ja les esperen amb il·lusió en les diferents
dates segons els cursos, però amb un denominador comú: gaudir
d’uns dies -nits incloses- de convivència amb els companys i mestres
en un entorn privilegiat, amb un gran ventall d’activitats i
passant-s’ho d’allò més bé; quasi podriem ben dir que sense notar
a faltar als pares, segur! No podem dir pas al contrari…, tot i que
(amb la boca petita)
també vam aprofitar per
gaudir d’aquesta “llibertat”.
Les motxilles, els sacs, les
bambes, la crema solar,
els pijames… van ser
testimonis, un any més,
de les diferents còlonies
realitzades sempre amb
una organització molt
acurada i, sobre tot, viscudes
amb molta molta
il·lusió per part de tots
els nens i nenes.
Raquel Redondo,
mare 1r i 2n de Primària
Infonnac JUNY 2012
Martina Ventós, 4t A de Primària
Lestonnac guanya
als JOCS FLORALS de l’Eixample
El passat dia 1 de juny,
Lestonnac es va endur
quatre premis als Jocs Florals
de L’Eixample, en diferents
categories. Laura Dolça Quer,
de 2n B de Primària, guanyadora
del tercer premi en la
categoria A (Poesia), explica
com ho va viure: “Jo estava molt contenta quan em van dir que podia
anar a l’Auditori i més quan em van cridar pel tercer premi. De debò
que estic molt feliç per ser guanyadora de classe i finalista de
l’Auditori. També m’ha agradat conèixer l’autora del llibre que m’han
regalat.”
La princesa feliç
Al matí els ocells al finestral
Canten de joia i alegria
Perquè al començar el nou dia
Ella veurà el seu príncep blau.
Ara ja tot li plau.
La tristor que ella tenia
S’ha fos en la llunyania
D’un temps que ja ha passat.
No vull terres ni esclaus,
Ja he fet la meva tria.
Amb família i amor jo tindria
El que sempre he somiat
Autora: Laura Dolça
Karolien Quer, mare

Poques coses gratis, et fan SENTIR TAN BÉ
Enguany, diumenge 15 d’abril, és va disputar la 34a edició de la Cursa
de El Corte Inglés amb rècord de participació, que l’han convertida
en la cursa popular més nombrosa d’Europa. La cursa té un aspecte
solidari perquè cada any difon l’excel·lent tasca del Banc dels Aliments
i en promou una recollida massiva d’aliments voluntària entre els participants.
Per tercer any consecutiu vàrem convocar davant l’Escola a
El proper any t’esperem a la CURSA!
TEMPS LLIURE 27
tots aquells pares, mares, alumnes, ex-alumnes, professors i tothom que
hi va voler participar per fer-nos una foto de família abans de la sortida.
Nosaltres també, com la cursa, hem fet rècord de participació. Tots vam
gaudir d’una matinal d’esport on l‘important no era batre cap marca,
sinó arribar a la meta i com diu el lema: “Poques coses gratis, et fan
sentir tan bé”.
Jordi Torcal, pare de 5è de Primària i de 2n d’ESO
El dia 15 d’abril, a tres quarts de nou, vam quedar tots a
la porta de l’Escola per fer-nos una foto i demostrar la
nostra valentia de córrer gairebé 11 quilòmetres. Estàvem
a punt de córrer la Cursa de El Corte Inglés! En arribar a
Passeig de Gràcia, el carrer estava ple de gent, tant
d’aficionats com de professionals, que només es volien
divertir. També hi havia famílies, pares amb els fills petits,
gent amb el seu gos, etc. El millor de la cursa és que no és
obligatori córrer durant tot el trajecte, sinò que pots anar
caminant però sense passar-te de les dues hores i mitja. I
a més a més és gratuïta!! L’any que ve animem a tothom
que vingui a córrer la cursa de El Corte Inglés per millorar
la seva salut, superar el seu repte i passar una estona agradable
amb els seus amics.
Silvia Bayés, Anna Berenguer, Mireia Molina,
Eugènia Marfà i Mireia Codina, 2n ESO A

28
TEMPS LLIURE
El DESIG de retrobar-nos
vet aquí que arriba, per quarta vegada, el
I final de curs. I, si bé ja s’havien comprovat
les ganes de gresca i de bon rotllo que hi ha
hagut entre totes les mares durant aquest
temps, ja tornem a ser-hi amb el darrer sopar
de mares del curs de 1r de Primària. I no
podem posar subtítols a aquesta reunió perquè
n’hi ha de tots els colors: de l’A, del B i
del C.
Volem esgarrapar fins l’última setmana de
classe, fins a l’última possibilitat de reunió
per a deixar palès que ens uneix alguna
cosa més que compartir l’Escola i que
aquest fet ha estat, en bona part, producte
de l’esforç d’algunes mares en preparar
convocatòries i activitats per a
compartir entre pares i fills i
també per a gaudir entre nosaltres
soles.
A que fa enveja aquesta fotografia?
Doncs encara en trobem
a faltar algunes mares que
esperem que es puguin afegir a
la propera perquè... oi que això
no es pot deixar perdre?????
Els nostres fills es fan grans i si
bé ara parlem de casals d’estiu i
de monitors, d’aquí a dos dies ja tornarem
a preparar noves motxilles, a folrar llibres i,
per què no, a preparar d’altres sopars per a
Divertida sortida a
la NATURA
Els PEIXOS, d’aniversaris, s’estrenen a les sortides familiars
Dissabte 2 de juny el sol es va enlairar amb força i el termòmetre ràpidament va situar-se a la
franja dels 30ºC, un dia perfecte per celebrar els aniversaris del 2on i 3er trimestre dels peixos!
Hi ha una dita popular que diu: “Nunca es tarde si la dicha es buena”. Doncs bé, en el nostre cas és
perfectament aplicable atès que, efectivament, als Peixos ens ha costat despertar, la hibernació ha
estat llarga, hem trigat a organitzar-nos, però en la nostra defensa val a dir que sóm principiants en
això de les activitats extraescolars dels nostres fills; al cap i a la fi sóm de P3 i encara ens adaptem.
Però dissabte podem afirmar satisfets que finalment vàrem celebrar, i superar amb nota, la primera
sortida social del curs. Pares, mares i nens ens ho vàrem passar d’allò més bé a la zona de jocs
infantils del Parc de Can Mercader. L’hora de l’aplec es va fixar a les 11 del matí, les famílies van
anar arribant de forma esglaonada fins a migdia i, tot i que cada família portava el seu pícnic, a
l’hora de dinar es va posar en comú el que cadascú va preparar per a l’ocasió (curiosament teníem
un excedent de patates chips…). Vàrem donar bona compta de tot, guardant el preceptiu raconet
a les panxes pel pastís d’aniversari cassolà que una de les famílies va preparar… i del que no va
quedar ni un pesic! Està clar que jugar (els petits) i xerrar pels descosits (els pares) obre la gana!
Certament als Peixos ens ha costat una mica començar a nedar però finalment hem aconseguit
fer comunitat!
Una abraçada a tots!
Classe de P3 Peixos
donar la benvinguda al nou curs.
Bon estiu del 2011! Fins al nou inici de curs!
El passat 15 d’abril, tot i les dolentes previsions
meteorològiques, la classe de 3r A
vam passar el dia junts a Can Pou, a Sant
Antoni de Vilamajor. Al matí, entre ruixats
d’aigua i estones de sol, vam veure molts animals
(conills, ovelles, cabres, paons, oques,
gallines, porcs sanglars, una vaca negra i un
cavall) i també un grup de nens es van posar a
jugar a futbol. Després de dinar, els monitors els van pintar la cara i van estar jugant a diferents jocs. Els pares vam compartir un aperitiu
sota el porxo i després vam seure a dinar. A la tarda, els nens van cuidar un gatet recent nescut i van jugar amb un gos cadell que ens per-
seguia per mossegar-nos els pantalons. Soposo que li estàven sortint les dents!
Infonnac JUNY 2012
Mares antigues de Cargols, Ratolins i Tortugues
Delegades de 3r A de Primària

TEMPS LLIURE 29
La sortida dels Conills, molt però que molt PARTICULAR
La predicció de temps, pel dia de la festa
del tercer trimestre no era gens, però
gens bona, tot i ser dia 3 de juny. Jo crec
que un@ pot captar en un instant, l’esperit
amb el que ens vàrem reunir les famÍlies de
la classe dels Conills llegint aquest petit
extracte de frases que es van anar deixant
en el mail el mateix matí de la sortida.
No hi ha cap sostre. Només les branques
dels arbres! // Crec q el millor es intentarho.
// Nosaltres ja ho tenim tot preparat. //
Ens seguim llençant a la aventura? // El plan
sigue en activo. // No se me ocurre nada
mejor porque no hay para cobijarnos. Nos
vamos a la aventura. // Som els conills mes
intrépidos y atrevidos. // Ho tenim tot preparat.
// ¿Alguien toma la iniciativa valiente?
Nosotros estamos preparados. //
Nosotros ya estamos de camino. A ver si hay
suerte!!! // Qui volgui inf,o trucar 637xxxxxx
// Família Costa, també s’aventura. //
Estamos en camino a la aventura // Seguim
ENDEVANT !!!!!! // Esta vida se ha de vivir con
un poco de riesgo, la tenemos demasiada
programada!!! // Família Batalla Riba, de
camí!!! …
Qualsevol pensaria que anàvem a la guerra
i a jutjar per l’aspecte dels petits quan hem
tornat, ningú li podria rebatre que, efectivament,
ho ha semblat tant en el pre com en
el post. Però resulta que les apariències
enganyen. I molt!
Encara que semblava que anavem a fer una
Batalla (dedicat a la Martina Batalla), en
honor al Pol Ventura, l’Aventura dels conills
ha estat recompensada. I ens ha fet un dia
esplèndid, ple de sol i en un Marco incomparable
(dedicat l’Elisabeth Marco). De bon
matí, els anfintrions
ja ens havien ocupat
un parell de
taules sota l’ombra
dels pins, ja que
d’arbres Arce no
n’hi havia i, és clar,
no hem pogut jugar
a fer diana (dedicat
a la Nicole
Arcediano). Un cop
instal·lats i havent
deixat la teca i el
drinking a les taules, un grup de papis ens
han preparat uns jocs divertidissims. La
gana ja apretava i hem començat pel joc
de menjar pomes penjades d’un fil. I com
hem rigut!!!! Ni quan miràvem l’Epi i Blas
(dedicat al Erik Blasi) havíem rigut tant
quan érem petits. Però no n’hem tingut
prou, i després de caminar per una “Strada”,
o dit en català, camí (dedicat a la Noa
Estrada), hem fet carreres de sacs i ens hem
caigut Costa avall (dedicat a la Carla Costa).
Per sort no hem hagut d’utilitzar
“Boutiquin”. Aleshores, en menys de lo que
canta un “Gayo” (dedicat a la Lourdes
Gaya), hem parat una taula plena de plats
preparats per les mamis, papis i una iaia
estupenda. Bé, els papis, s’han encarregat
més del tema d’intendència líquida, però
s’han oblidat de portar la Jarra d’aigua
(dedicat al Pere Járrega) i hem acabat
bebent gintonics i whisky. La traca final ha
vingut amb la celebració dels aniversaris i el
concurs de pastissos que ha deixat les
Boquis dels nens i dels no tan nens, ben
brutetes (dedicat a l’Ariadna Bocchi). Fins i
tot, hi havia una Txavala (dedicat a l’Alex
Zabala) que se li queia la baba. I que com
aprop no teníem ni un riu, ni un Mar ni un
Estany (dedicat a la Cristina Maristany),
ens hem rentat les mans amb tovalloletes
Dodot (no rima, ja ho sé). Si no hagués
estat perquè amenaçava tempesta i, per
tant, tenia pinta que d’allí només podríem
sortir remant en un Velero (dedicat al Juan
Valero), ens haguéssim quedat tota la nit
fins veure “l’Alva” (dedicat a Iker Alvarez).
Ha sigut tan divertit que la propera vegada,
si no us importa, li diré que vingui la meva
Cosina (dedicat a la Carla Cosin).
Sigrid, mare P4 Conills
P.D. A la resta us diem que us hem trobat
molt a faltar i que esperem que la propera
aVentura, sigui al Vallès, i encara que no hi
hagin ni Salmerons, ni Morenes, podem
pescar uns Lomos amb unes Correas i ferlos
al Fornieles, o podem buscar Cebrians
(zebres) Reales. Tot això sempre i quan el
Sr. Martínez fitxi pel Barça i marqui un
ArmenGOL.

30
OPINEM
En època de crisi, més ARTISTES
(... de teatre, per exemple!)
En aquests temps que ens toca viure, temps on la paraula “temps” és un bé preuat, on
les nostres vides estan regides pels tipus d’interès dels bancs, del deute extern i de
retallades molt sovint incomprensibles..., de la deshumanització, la manca de respecte a
l’individu, el desencís social, l’ambigüitat política, l’atur forçat..., davant tot això, cal una
solució: necessitem “ARTISTES”.
Actors, pintors, escultors..., éssers creatius, imaginatius, somniadors, amb capacitat de
crear, amb voluntat de canviar, de deixar volar la imaginació i recordar la pròpia essència
de l’home. Cal un retorn a la gènesi, cal crear il·lusió, cal crear cultura.
En aquests temps, la nostra Escola intenta ser un focus de cultiu cultural, un niu de les diverses
vessants artístiques: Jocs Florals (arts literàries), concerts i festivals (arts musicals), exposicions
(arts pictòriques), sense oblidar-nos del nostre estimat teatre (arts escèniques).
“Pastorets”, “La llegenda del drac i la princesa”, “Supertot”, “La casa de Bernarda Alba”,
“Taller de fantasia” i “Sis autors en cerca d’un personatge”... Carai, quina cartellera, quina
qualitat, quin risc..., quin orgull! Què educatiu és, què necessari és...! Quin plaer!!! Quin
goig veure com els nostres alumnes gaudeixen, s’apassionen, s’estimulen quan actuen.
Quina capacitat d’autocontrol, d’empatia envers els seus companys, capacitat de superació
personal,... quin treball emocional.
Gràcies joves actors i actrius del Teatre Lestonnac (3r, 4t, 5è i 6è de Primària, i 1r, 2n, 3r i
4t d’ESO i Batxillerats), per voler SER, per voler CRÈIXER en el món del teatre.
Gràcies directors de teatre (Aleix, Noemí, Berta, Judit i Nico) per la vostra perseverança, el
vostre sentir, la vostra entrega i per creure en cadascú dels vostres joves actors i actrius.
Gràcies al públic (pares, mares, familiars, mestres, amics, companys...) per ser espectadors
anònims, mirades que, des del pati de butaques, feu que les paraules ACTOR i ACTRIU
prenguin una dimensió especial. Amb els vostres aplaudiments i el vostre suport incondicional
ajudeu a formar veritables ARTISTES.
Ho tenim clar: siguem capaços
de crear exèrcits de poetes
armats amb dolços poemes, de
músics de cants esperançadors,
de romàntics actors... Espais de
fantasia, d’amor, de tendresa,
de bogeria,... de creació. Davant
de l’agonitzant monstre de la
crisi, siguem ARTISTES!!!
Infonnac JUNY 2012
Eduard Dosaigües,
Director i coordinador del
Jove Teatre Lestonnac
Agenda
ÚLTIM DIA COL•LEGI
CURS 2011-2012
Dia 22 de juny
Sortida a les 15 h.
TORNADA A L’ESCOLA
NOU CURS 2012-2013
Dia 12 de setembre
DIES FESTIUS
11 i 24 de setembre
PROPERA EDICIÓ
INFONNAC
Inicis d’octubre
Col·labora amb
l’INFONNAC
Fes-nos arribar
les teves vivències
i fotos d’aquest estiu a:
infonnac@gmail.com
HO PUBLICAREM A LA REVISTA
DE PRINCIPIS DE CURS
Ah! També esperem els teus
anuncis publicitaris

Un curs més,
es tanca el teló de l’Escola.
I ara... a gaudir de l’estiu.
Bones vacances!