LLIBRETÓ JOCS FLORALS 2013 V1 - Lestonnac

Guanyador P-5 B Grallers: Carla Costa
Finalista P-5 B Grallers: Carla Cosín

Un món millor
Ara hi ha guerres arreu del món, com a Corea del Nord, Iraq, etc. Hi ha lla-
dres que ens treuen els diners i terroristes que ens treuen la vida, familiars o
gent que estimem o ens estima.
Tenim sort que a Catalunya, ara, no hi ha guerres i desitgem que no arribin
mai. Tot i això hi ha delinqüència. Molt sovint alcem la mirada al cel i pensem
un món sense guerra, sense delinqüència. Un món com ens diuen els nos-
tres pares, un món millor.
Imagina un món millor,
amb els arbres tots florits,
sense contaminació,
diuen els grans als petits.
Rius cabalosos,
animals en llibertat,
panteres, serps i ossos,
em tenen esgarrifat.
Bombes nuclears,
per què ho volen això?
Estris súper cars,
només de destrucció.
Un món sense guerra,
un món amb llibertat,
un món sense pena,
un món amb pietat.
Un món... millor.
Finalista
Víctor Sort
Spectrobes
5è A

Junts Construïm...
Junts construïm un món millor,
on no importa ni la raça ni el color.
Junts construïm una gran ciutat,
per viure-hi en fraternitat.
Junts construïm la participació,
perquè aquesta és la nostra missió.
Junts construïm la solidaritat,
amb alegria, pau i llibertat.
Junts construïm en col·laboració,
estant ben contents i actuant amb passió.
Junts construïm la generositat,
ajudant-nos i amb amabilitat.
I de tant construir i construir,
tots junts fem un gran camí!
Guanyador
Júlia de Febrer
Clavell
5è B

Pensaments
Solcant les transparents ones
pensaments veig en l’aire,
ràpidament passen les hores
però a mi no m’importa gaire.
Pensant i pensant nit i dia
la confiança m’anava deixant.
Jo creia que no arribaria
l’amor de la gent que ens fa costat.
Jo sempre havia somniat
un món on tothom s’ajudés,
on regnés la fraternitat
i l’odi no existís més.
El diàleg seria una norma
que s’hauria de respectar,
que entre tots li donéssim forma
i a tot el món tornés a regnar.
Crec que el meu desig es pot complir
amb l’ajuda de tots vosaltres,
i que ningú hagi de patir
ni passar més desgràcies.
Finalista
Judit Pujol
L’amagatall
5è B

Què faré de gran?
El sol brilla al cel desafiant
la seva escalfor m’acull
i els núvols van avançant
sempre a ritme constant.
I jo sempre m’he anat preguntant
“què faré de gran?”.
La meva vida passa volant.
Cada segon, cada instant,
sempre vaig aprofitant
qualsevol ocasió interessant.
Al carrer hi ha molta gent indigent
necessiten amor, aliments i roba.
Tots junts podem ajudar
i per això us posaré a prova.
I jo, alguna cosa he de poder fer.
Em quedaré amb ells aquí,
donaré joguines, donaré felicitat,
la meva esperança no té fi.
Pararé les guerres,
eliminaré la contaminació,
recolzaré als companys
i amb tothom tindré relació.
Cuidaré els nens orfes,
acolliré animals ferits,
salvaré malalts
i demanaré justícia a crits.
I al final ja m’he decidit,
sense cap mena de por
que de gran jo voldré
construir un món millor.
Guanyadora
Ènia Ardid
Perikyta 2.0
5è C

L’esforç
Per construir un món millor,
no hem de tenir por.
Si volem la pau,
podem demanar si us plau.
Si volem que no hi hagi guerra,
cal que fem una millor terra.
Perquè a la terra hi hagi amor,
tothom ha de tenir un bon cor.
Hem d’esforçar-nos,
per aconseguir entre tots agradar-nos.
Per ajudar els nens pobres,
tothom ha de fer bones obres.
Si volem ser solidaris,
ho anunciem als diaris.
Per ser bons i no enfadar-nos,
intentem no pegar-nos.
He decidit que de gran,
voldré fer un món més gran.
Finalista
Elena Blanch
Tortugueta
5è C

Jo voldria
Cada dia quan em llevo
veig el món i em desespero.
És ple de destrucció
i molta contaminació.
Jo opto per menys baralles i
per més riallades.
Jo vull un món millor
ple de diversió.
On tothom estigui content
no només els nens, tota la gent!
Aquella llavor que és sembrada
algun cop serà recol·lectada
És inútil confrontar-se
el més bo és ajudar-se.
Jo vull un món millor
ple de diversió.
Guanyador
Pau Carrera
Món brut
6è A

El meu món petit
Quan m’aixeco del llit
veig un món petit
Hi ha molta injustícia
i molta brutícia.
Miro per la finestra
i veig una tempesta.
Plena de discriminació
i molta destrucció
Tothom està en guerra
destruint la petita Terra.
Si això no s’acaba ja
el meu món petit es destruirà.
Si el volem millorar
tots junts hem de parlar.
No més guerra, no més discriminació
jo vull un món millor.
Si ens ajudem i col·laborem
potser ho aconseguirem.
Amb actituds de solidaritat
ajudant, mirant i escoltant.
Finalista
Paula de Antonio
Món petit
6è A

Evitem la guerra
La caixa amb un “candau”
que atrapa la pau.
És la guerra que no és compassiva
quan no saps si arriba.
El colom viu
esperant a un niu.
De pau i tranquil·litat
que té una finalitat.
La pau pot significar moltes coses:
amor, amistat, estimacions.
Tot el que pots guanyar
sense odi, enveja ni matar.
El nen mort per la fam
o per un tret d’un “fusil”.
Sembla petit com un fil
però és més gran que un pam.
Si tenim la sort
perquè no dialogar?
Si junts construïm la pau
evitem la guerra si us plau.
Guanyador
David Rey
Boy in fire
6è B

Estimada Besnéta,
Estimada Besnéta
T’envio aquesta carta perquè trobo que ja ets prou gran per entendre la histò-
ria que t’explicaré ara. Ens situem a l’any 2001, quan jo tenia més o menys
ka teva edat. Jo vivia a Arenys de Mar i tenia molt bona vida. La mare
s’estava a casa i el meu pare era notari i jo, anava a l’escola com qualsevol
altra nena. Allà, no hi tenia molts amics, principalment perquè no m’hi estava
massa hores.
Doncs comencem: durant una temporada jo notava que els pares
m’amagaven alguna cosa. Havia començat la guerra. Ja no anava a l’escola,
ni podia sortir de casa... Un dia van trucar a la porta. Eren uns companys de
classe i van dir-me que havien muntat un llogarret. Hi vaig anar d’amagades.
Allà vam decidir fer una colla. Érem la Laia, en Pau, en Gerard i jo i ens dè-
iem: “Els quatre temibles”. Bonic, oi? Els quatre estàvem farts de la guerra.
Cada dia succeïa alguna desgràcia i tot per culpa del diabòlic dictador Àldor.
En fi, que vam decidir enviar-li una carta a furt dels pares. Al cap d’uns dies
van venir dos soldats i van portar-nos davant del temible Àldor. El cor
m’anava a cent per hora.
Ell va afirmar:
He rebut la vostra encantadora carta i... mai m’havien faltat tant el respecte! –
I sense més enrenou va dir – Us condemno a mort!!
Tots vam quedar-nos bocabadats, més atemorits que mai. Com més temps
passava, més por tenia jo. I va arribar l’espantós dia. Quan érem davant seu
vam encoratjar-nos i vam deixar-li anar:
Ets conscient del què fas? No pots pensar com et sentiries tu?

Ell va agenollar-se al terra i va començar a plorar. Ningú sabia què passava.
Llavors va exclamar:
Teniu raó, seré sincer encara que em costi la vida. Jo no volia ser com sóc,
no volia fer això. Va obligar-me... – En aquell moment va sentir-se un tret i ell
va morir. De sobte en Pau va sortir corrents i va tornar amb una persona feri-
da. Ell va dir: - Necessitava que em féssiu cas! M’ignoràveu! Tothom volia
matar-lo. Però en Pau va defensar-lo: - Ell només volia fer-se notar.
Em vaig enamorar d’ell. Van castigar-lo i mai vaig saber com. Algun dia ja
t’ho explicaré amb més detall. Estima a tothom, aquesta és la lliçó. Sense
deixar-te ningú.
Petons,
Gertrudis
Finalista
Maria Pujol-Xicoy
Topo
6è B

Aixecar-se amb el peu esquerre
Eren les cinc del matí, a la ciutat de Barcelona i una nena de dotze anys, al
llit i inquieta perquè el Barça havia empatat amb el París Saint Germain i,
perquè demà tenia examen de mates. Aquesta sóc jo. Una nena de cabells
marrons i llargs, estatura mitjana... Me’n vaig anar a la cuina per matar la set
que m’havia entrat mentre giravoltava per aquells llençols roses que m’havia
regalat l’àvia pel meu aniversari. Encara em quedaven tres hores perquè
aquells despertador que odio tant i que em desperta quan vol, sonés. Vaig
passar les hores com vaig poder fins que va sonar, em vaig aixecar, vaig
buscar una samarreta que combinés amb els pantalons grisos i em vaig ves-
tir, al lavabo em vaig pentinar. Seguint la rutina diària vaig esmorzar llet amb
els cereals del Simpson mentre mirava el telenotícies del 3/24, en el moment
que vaig prémer en el comandament el botó de “play” em vaig empal·lidir. De
cop em vaig adonar que totes les notícies que deien eren per anunciar o
guerres o morts. No ho podia suportar, havia de fer-hi alguna cosa! Em vaig
adonar que tenia molta sort per la vida que m’havia tocat i no tenia dret a
queixar-me de la quantitat d’exàmens que els professors podien arribar a po-
sar en una setmana. Quan vaig arribar a la classe tothom parlava de
l’examen, jo ja m’havia oblidat! Però en aquells instants no m’importava, te-
nia una altra cosa al cap. Tant bon punt vaig veure uns dels meus amics, la
Sandra i el Marc, els vaig dir que no podia continuar cada dia com si no sa-
bés les catàstrofes que passen al meu voltant , per això vaig decidir portar
deu euros per comprar cinc llibretes del FISC i poder ficar el meu granet de
sorra per col·laborar amb els nens desafavorits. I així ho vaig fer, però per
deu euros que jo posés no canviaria res! Per això, cada vegada que em tro-
bava algú discutint els ajudava a solucionar-ho i els explicava perquè és tan
important la pau, així cada dia hi havia menys gent discutint i més gent aju-
dant-se, compartint, respectant i col·laborant amb les ONG.

Em sentia com si acabés de néixer cada cop que feia una bona obra. Aquell
any no em va anar molt bé l’assignatura de mates, però va valdre la pena
perquè la Terra es tornés un món millor, en pau. Aquell any la FISC es va
quedar sense cap llibreta, de tanta gent que les havia comprat i va aconse-
guir crear una escola Popol-Ja i una altra a Guatemala. Imagineu-vos la
quantitat de diners que vam aconseguir ficant cada un el seu granet de sorra!
I tot per una nena que es va aixecar amb el peu esquerra perquè el Barça
havia empatat amb el París Saint Germain i perquè aquell dia tenia examen
de mates i no podia suportar la guerra a la Terra. No sempre és dolent aixe-
car-se amb el peu esquerre!!!
Guanyadora
Elisabet Molina
Roberta de las Mercedes
6è C

El Grup Solidari
Per fi sortia de casa la senyora Margarida, ella sempre estava molt sola, però
la veritat és que per tenir vuitanta-vuit anys té una xerrameca... Tot i això
m’explica coses molt interessants i les seves anècdotes de quan era petita
són molt divertides. No sé com encara se’n recorda. En arribar a casa em
vaig tancar a l’habitació i em vaig posar a pensar tot estirant-me al llit.
“Senyor que hi ha més persones al barri que són com jo i que el seu desig i
propòsit és ajudar a la gent més necessitada... “volia seguir en els meus pen-
saments però la mare ja feia una estoneta que m’havia cridat per sopar i si
seguia sense fer-li cas em cauria un càstig. L’endemà em vaig aixecar pen-
sant que havia d’anar al “cole”, però després vaig recordar que estàvem a la
Setmana Santa i encara era dilluns!!! Vaig anar a esmorzar ràpidament per-
què després volia fer una cosa que tenia pensada. Em vaig rentar les dents,
la cara i em vaig vestir. Vaig tornar a l’habitació i vaig preparar tot el material
que podia necessitar: un llapis, colors, un full, un regle i una ploma. Vaig aga-
far el paper i el llapis i amb unes lletres ben grans i xules vaig escriure: “EL
GRUP SOLIDARI, HI VOLS PARTICIPAR?”. A sota, amb lletra més petita,
vaig incloure: “Per a totes aquelles persones solidàries: Demà passat, el dia
27 de març, ens reunirem al costat de l’Ajuntament per formar un grup en el
qual farem activitats per tal de beneficiar la gent més necessitada”.
Vaig fer uns dibuixets i els vaig pintar, vaig fotocopiar el paper i els vaig pen-
jar per tota la zona. Al cap de dos dies, el punt de trobada estava a petar, i
vam dividir totes aquelles persones en diversos grups.
Alguns van muntar un hort solidari, d’altres un restaurant on la gent pobra fe-
ia de cambrers a canvi de menjar... i moltes altres coses.
La meva idea havia funcionat però el que més feliç em feia era veure un som-
riure a la cara de la gent més necessitada.
Finalista
Arnau Prats
Enderman

Guanyador P-5 C Bastoners: Ginebra Bombardó
Finalista P-5 C Bastoners: Teo Mélich