Descarrega la revista (format PDF) - EAP Vic

fer salut
la revista del vostre equip d’atenció primària
VIATJAR amb CRIATURES
Existeixen diversos sistemes homologats de retenció
infantil per a una major seguretat
NÚMERO 25 - JULIOL DE 2006
www.fersalut.com
Salut sobre rodes
Normes i consells per a una conducció
segura i adequada a l’entorn
PERMÍS DE CONDUCCIÓ PER PUNTS
Com funciona?

EDITORIAL
fer salut és una publicació gratuïta, promoguda pels
centres d’atenció primària autogestionats, amb l’objectiu
d’impulsar els hàbits saludables de la població.
Web revista: www.fersalut.com
Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per
telèfon al 93 446 02 33 o per Internet a l’adreça electrònica
icesalud@icesalud.com.
2 fer salut
Una mort evitable
Quan l’any s’acaba, em toca fer una operació que voldria defugir, si no fos una irresponsabilitat
per a l’exercici del meu càrrec: sumar les víctimes mortals que s’han produït a les carreteres,
carrers, avingudes i camins de Catalunya pel que s’anomenen accidents de cotxe.
L’any 2005 va suposar la pèrdua de 546 vides humanes, la majoria menors de 35 anys. Abans
de l’accident la immensa majoria eren persones sanes i amb grans projectes de futur.
Als que ens dediquem o ens hem dedicat a l’exercici de la medicina, ens crida l’atenció la freqüència
amb què algunes persones vénen a la consulta preocupats per patologies banals, que no posen en risc la
seva vida però que els produeixen angoixa, perquè, en el seu pensament més íntim, creuen que es podria
tractar d’alguna afecció més greu i els fa por perdre l’única cosa que realment tenim: la vida.
En canvi, quan aquestes mateixes persones entren en un vehicle, lluny de sentir aquella fragilitat de
la consulta, se senten protegits per la suposada cuirassa de metall que és el cotxe. S’hi senten segurs, no
senten aquella por raonable de què l’instint de supervivència ens ha dotat per protegir la nostra vida i la
dels que necessiten la nostra protecció. Potser s’explica perquè l’instint de supervivència es genètic, forjat
en el pou de segles i segles d’evolució humana, i el cotxe és un instrument de gran protagonisme els
darrers 50 anys, període insignificant per desenvolupar sistemes de protecció innats.
Per tant, si els sistemes de protecció no són innats, han de ser conscients. Hem d’ajudar els nostres
pacients a entendre que la ferralla del cotxe no els protegeix, sinó que els provocarà lesions gravíssimes
si es doblega amb ells a dintre. Hem de recordar-los que l’acte de prémer l’accelerador no és un acte reflex
sinó voluntari, que prenguin consciència que arribar cinc minuts tard és millor que impactar contra
la columna d’un pont a 180 km/h i quedar-se paraplègic, i això s’evita aixecant una mica el peu dret.
També, si volem fer prevenció d’addiccions, si volem evitar accidents, hem d’esforçar-nos a fer entendre
a tota la ciutadania que no calen beuratges de cap mena (ni alcohol, ni porros, ni paraamfetamines,
ni cocaïna...) per viure intensament la vida, per ser o intentar ser feliços, i que la inhibició de la realitat,
la pèrdua del concepte de perill, ens pot portar a perdre aquella cosa que tant apreciem quan tenim
un refredat comú, un còlic nefrític o una pneumònia: la salut, la vida.
Si aconseguim entre tots ser conscients de la nostra vulnerabilitat al ferro del cotxe, a l’asfalt o al
formigó, si no correm, si no conduïm amb alcohol i altres drogues a la sang irrigant i enterbolint-nos el
cervell... la nostra possibilitat de morir traumàticament, abans d’hora, es redueix de forma dràstica.
És així de senzill. Les morts a la carretera i al carrer sempre tenen una causa. Sempre hi ha qui ha
fet una maniobra indeguda o corria més del compte, o confonia el cotxe amb una sala de festes... Els
accidents de trànsit no són accidentals i per tant la prevenció és possible. Confio en tots vosaltres,
companys i companyes de professió.
Montserrat Tura i Camafreita
Metgessa
Consellera d’Interior del Govern
de la Generalitat de Catalunya

4
12
4 SALUT
CRÈDITS
6
14
Salut i seguretat al volant
El conductor ha de tenir en compte tota una sèrie de normes i consells
per tal que la conducció sigui la més segura possible i la més
adequada a l’entorn.
6 SER PARES
Viatjar amb criatures
Conduir amb nens requereix força mà esquerra i l’habilitat de
transmetre uns valors en seguretat viària perquè els apliquin al
llarg de tota la seva vida.
11 SALUT A LA LLAR
Relaxació. Estiraments per fer durant un viatge
Practicar aquests exercicis permet combatre el cansament i l’estrès
que s’instal·la a la musculatura després d’hores de conduir.
fer salut és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, CAP Can Rull, CAP Muralles, EAP Osona Sud-Alt
Congost, EAP Poble Sec, EAP Sardenya, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic.
Comitè editorial: Sílvia Arpal, Òscar Autet, Nieves Barragán, Marta Camps, Mònica Coll, Lourdes Garcia, Núria Garcia, Maria Josep Guinovart,
Antoni Iruela, Jordi Lorente, Rosa Rovira, Ferran Vaquero i Roger Vinyeta.
Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona - Tel. 93 446 02 33 icesalud@icesalud.com
Dip. Legal: B-41601-2003
11
15
SUMARI
12 DONA I HOME
Conduir en plena forma
Les pròpies habilitats i coneixements de seguretat viària no són
suficients per conduir d’una forma segura. L’estrès, la fatiga o la
son són elements que cal tenir en compte davant del volant.
14 GENT GRAN
Conduir quan s’és gran
Les persones grans representen uns dels grups de major risc de
patir un accident al volant. És convenient tenir especial cura si es
condueix en edats avançades.
15 VIURE JOVE
Conducció jove
La moto i el cotxe representen per a molts joves una eina de llibertat.
És necessària una bona educació vial que comenci des de petits.
fer salut
PREMI JAUME AIGUADER
I MIRÓ A LA MILLOR
COMUNICACIÓ SANITÀRIA
fer salut 3

SALUT
Salut i seguretat AL VOLANT
Conduir amb seguretat és identificar i organitzar totes les informacions amb la
finalitat de prendre les decisions més correctes en el moment precís. Per tal
d’aconseguir-ho, a banda de complir les normes establertes, són necessàries
unes actituds perquè la conducció sigui la més segura possible i la més adequada
a l’entorn.
Les ganes d’arribar abans, la
fascinació per la idea d’experimentar
plaer, la vivència
d’un sentiment de poder, la transgressió
de les normes establertes, així
com el risc en resposta a la monotonia
són algunes de les causes que
expliquen l’atracció que senten determinats
conductors per l’excés de
velocitat. Aquesta atracció, però,
moltes vegades acaba en un accident
de trànsit de greus conseqüències.
Per aquest motiu, els conductors han
de circular a una velocitat que els
permeti controlar el vehicle sota
qualsevol circumstància. Cal que
s’adeqüi a la circulació per una determinada
via o moment (de nit, per
exemple, encara s’ha de vigilar més
amb l’excés de velocitat).
Assegurar una bona visió
Hi ha conductors amb deficiències
visuals que han de tenir una especial
atenció en la conducció. En
L’excés de velocitat, les
distraccions, no tenir una
bona visió, patir al·lèrgia,
la ingesta d’alcohol o de
determinats medicaments
són factors que poden alterar
o disminuir la capacitat
de reacció dels conductors
davant de qualsevol
imprevist i desembocar en
un accident
4 fer salut
aquests casos, és aconsellable acudir
a l’oftalmòleg periòdicament i
seguir les seves instruccions, ja que
és possible que hagin de limitar el
seu temps davant el volant. És molt
important revisar la vista quan es
detectin els primers símptomes d’alguna
deficiència visual. A més, és
recomanable, tot i que no obligatori,
que el conductor disposi en el vehicle
d’unes ulleres de recanvi
i de fàcil accés.
Conduir amb problemes
de mobilitat
Hi ha moltes persones amb
mobilitat reduïda que tenen un
vehicle propi per als seus desplaçaments.
Aquests, són vehicles
adaptats, però en ocasions poden
trobar-se amb tants problemes i impediments
com si viatgessin amb
transport públic. El problema més
gran que tenen és a l’hora d’aparcar:
fer-ho en una plaça d’aparcament de
dimensions normals sovint és pràcticament
impossible. La plaça ha de
fer com a mínim 3,50 metres perquè
la persona amb mobilitat reduïda pugui
baixar del cotxe i col·locar-se a la
cadira amb un mínim de seguretat i
de comoditat.
Medicaments i conducció: una combinació
perillosa
Moltes persones desconeixen que
conduir sota els efectes d’alguns medicaments
pot ser molt perillós. De
fet, els efectes secundaris dels medicaments
poden alterar de manera
molt directa les capacitats necessàries
per conduir. Un exemple d’això
són els psicofàrmacs, ja siguin tranquil·litzants
o estimulants, atès que
afecten directament el sistema nerviós.
Així, els tranquil·litzants produeixen
un efecte de sedació,
redueixen els nivells d’alerta, disminueixen
els reflexos, etc., mentre que
els estimulants provoquen una
sobrevaloració de les aptituds
pròpies, la presa de decisions
precipitades, combinada
amb una tendència
a transgredir les
normes.
També s’ha de tenir en compte
que l’automedicació indiscriminada
pot tenir efectes imprevisibles, ja
que el conductor desconeix el risc
que està assumint.
• Alerta amb l’al·lèrgia
D’altra banda, moltes persones que
pateixen al·lèrgia i prenen antihistamínics
desconeixen el risc de conduir
sota els efectes d’alguns d’aquests
medicaments. Per prevenir aquest
risc en la conducció, és molt important
prendre antihistamínics no sedants
i que, per tant, no redueixin la
capacitat d’atenció a l’hora de conduir.
Com a consells bàsics, cal evitar
l’alcohol, ja que potencia els efectes
negatius del medicament;
mantenir sempre el cotxe net, atès
que això disminueix els símptomes
de l’al·lèrgia (esternuts, picor
d’ulls...), i protegir-se, si es necessari,
amb filtres antipol·len.

ELS DISPOSITIUS DE SEGURETAT
EL CASC: CASC:
és un element de seguplacen a la mateixa velocitat que el veretat
passiva que protegeix el cap del hicle, i que en una frenada, el vehicle
conductor i dels viatgers evitant la s’atura, però els ocupants continuen
mort o lesions de gravetat en cas d’accident.
El seu ús és obligatori per als
desplaçant-se.
conductors de moto i per als passat- TRIANGLES DE SENYALIT
SENYALIT-
gers i ha de ser homologat.
ZACIÓ: ZACIÓ:
s’utilitzen per advertir els
altres conductors i usuaris de la via
EL CINTURÓ: el seu ús és obli- que un vehicle ha quedat immobilitzat
gatori, tant en el seient davanter com a la calçada o vorera. Tots els vehicles
en el seient del darrere. S’ha de tenir de motor estan obligats a portar un joc
en compte que els ocupants es des- de dos triangles, excepte les motoci-
El perill de les distraccions
Són molts els agents externs que poden
motivar les distraccions durant
la conducció: una senyalització incorrecta
o excessiva, o certes conductes,
com encendre una cigarreta,
parlar pel telèfon mòbil, buscar una
emissora de ràdio, etc.
A més, buscar una determinada
localització (un carrer, un edifici...)
també pot dur el conductor a distreure’s,
així com factors circumstancials:
tenir gana, buscar un radar
a la carretera, contemplar un paisatge
o la simple monotonia de la conducció.
Malgrat que el conductor no
se n’adoni, quan es disminueix
l’atenció al voltant també es redueixen
el nombre de mirades als retrovisors,
velocímetre, etc., fet que incrementa
el risc a la carretera i minva
la capacitat de reacció.
El propi cansament també fa
augmentar considerablement el
temps de reacció del conductor,
provoca una actitud més temerària,
menys concentració, més lentitud
en els moviments, etc.
Tenint en compte tots aquests factors
es fa encara més indispensable
mantenir la distància de seguretat
obligatòria per a cada via o
cletes. En cas d’haver d’aturar el vehicle
a la calçada o vorera de la via,
s’ha de col·locar un triangle davant i
un darrere a 50 m de distància del
vehicle.
ARMILLA HOMOLOG
HOMOLOGAD
ADA: A:
tots els conductors han de portar una
armilla reflectant de color groc, vermell
o ataronjat d’alta visibilitat quan
surtin del vehicle i ocupin la calçada o
vorera de les vies interurbanes.
segons indiqui la senyalització
corresponent.
I, per suposat, és necessari mantenir
el cotxe en les condicions
correctes i revisar-lo abans d’un
viatge (pneumàtics, motor, bateria...),
així com adequar el vehicle a
la conducció de cada persona.
FE D’ERRATES
L’article “Parlem del creixement
(2)”, publicat a l’anterior número
de la revista, va ser escrit per la
Dra. Maria Amor Peix, pediatra de
l’EAP Sardenya.
fer salut 5

SER PARES
És important adonar-se que un
infant no percep l’entorn de la
mateixa manera que un adult.
Per a ells, desplaçar-se no significa
anar d’un lloc a un altre, sinó que constitueix
un moment d’exploració de
l’entorn i significa una font de coneixement
de la realitat que els envolta.
Marxem de viatge
En el moment d’emprendre un viatge
en cotxe, és recomanable tenir en
compte una sèrie de consells per entretenir
els més petits. És imprescindible
explicar amb claredat les regles:
per exemple, que el vehicle no es pot
posar en marxa mentre ells no portin
el cinturó de seguretat posat. Durant
el viatge, cal no posar-se nerviós i intentar
que el nen s’impliqui en l’acció.
Per exemple, si es tracta d’un viatge
llarg, es pot aprofitar aquesta estona
perquè practiquin jocs educatius o que
els permetin imaginar, escoltar la seva
cançó preferida, llegir-los un conte,
deixar que s’enduguin joguines...
Per exemple, es poden fer jocs de
càlcul mental, de reconèixer l’entorn
a través del paisatge (rius,
muntanyes...), inventar-se una història
i fer que el petit la continuï,
etc. A més, és bo recordar que elogiar
una bona conducta ajuda a fo-
6 fer salut
viatjar
amb criatures
Conduir amb nens petits requereix una bona dosi de mà esquerra i l’habilitat de
transmetre uns valors en seguretat viària perquè els facin servir al llarg de la seva
vida. La formació, la informació i el diàleg són eines indispensables per aconseguir-ho.
mentar-la, així com predicar amb
l’exemple.
Educar en seguretat viària
Cal tenir present que un infant té una
percepció del risc que no s’ajusta al perill
real. Per exemple, molts infants circulen
com a vianants de forma distreta
(creuen el carrer sense mirar a
ambdós costats, caminen massa a prop
de la calçada, juguen per la vorera, etc.).
En aquest sentit, els pares han d’ajudar
els petits a identificar els diferents espais
i elements de risc del seu entorn
perquè adoptin una actitud responsable.
Cal, doncs, ensenyar-los quin és el
camí més segur per anar a l’escola i indicar-los
els possibles perills que poden
trobar-hi.
Prevenir el mareig
La falta d’espai per moure’s, la poca
atenció que es pot donar al nen a
causa de la conducció, entre d’altres,
provoca irritabilitat i cansament en
el petit i incrementa el risc que es
maregi. Com a possibles remeis, és
aconsellable situar el nen en l’espai
del vehicle on el moviment sigui
menys perceptible. La millor posició
en aquests casos és reclinar-se amb
el cap ben recolzat al seient, evitar la
lectura, així com mirar objectes en
moviment. En el cas dels nens que
tinguin tendència a marejar-se, es
pot consultar al pediatre sobre què
es poden prendre per prevenir-ho.
D’altra banda, és bo portar sempre
una muda de recanvi al cotxe.
SISTEMES DE RETENCIÓ INFANTIL
Els menors de 3 anys estan obligats a utilitzar un sistema
de subjecció homologat i fins als 12 es recomana fer
servir aquest sistema de retenció infantil, adequat al pes
i talla de l’infant. El dispositiu s’ha d’instal·lar correctament
en el vehicle, seguint les instruccions que l’acompanyen,
i col·locar l’infant fent ús dels cinturons i altres
elements de seguretat. És aconsellable també que
s’utilitzin cadiretes específiques per anar en sentit contrari
a la direcció del vehicle fins als 6 mesos d’edat.

Quins són els objectius principals
del SISO?
El SISO pretén aconseguir una coordinació
de totes aquelles institucions
proveïdores públiques que treballen
en l’àmbit de la salut d’Osona.
I de quina manera s’aconsegueix
aquesta integració?
El primer que cal a l’hora d’abordar
el concepte de salut amb una
concepció integral és realitzar
una feina de coordinació
global. La manera
en què ho hem
dut a terme a Osona
ha estat a través d’una
experiència pilot dissenyada
pel Servei Català
de la Salut. Des de
l’any 2001 la comarca
es va implicar en
aquesta prova pilot
amb el convenciment
que el sistema de salut
català es podia
millorar.
En el cas d’Osona,
com es va dur a terme
el SISO?
A Osona hi ha vuit
institucions dels
EAP Vic
Passatge Pla del Remei, 10-12
Tel. 93 883 34 43
08500 Vic (Barcelona)
www.eapvic.com
Avançant cap al
Sistema Integrat de Salut
Ja fa cinc anys que a la comarca d’Osona es va iniciar una prova pilot per tal
d’avançar cap a un nou model organitzatiu anomenat Sistema Integrat de Salut
d’Osona (SISO). Oriol Morera, coordinador del SISO, en descriu les característiques
principals i fa una valoració de la seva implantació a la comarca.
diferents àmbits sanitaris que donen
servei als ciutadans que funcionaven
de manera unilateral fins que es va
implantar el sistema de finançament
amb base capitativa, que consisteix
en l’assignació d’un recurs global lligat
a cada habitant i no a cada àrea
determinada, de manera que a cadascun
dels 147.000 habitants amb
dret a assistència sanitària que tenim
enguany a Osona li pertoca una
quantitat determinada de diners.
Podria posar un exemple d’avenç?
El nou sistema d’informació, per
exemple. És a dir, avui al matí el pacient
es pot fer una radiografia a
l’hospital i a la tarda el metge de
capçalera pot estar-la veient des de
la seva consulta. De la mateixa manera,
un pacient pot fer-se una analítica
a l’Hospital de Vic, i l’endemà
el metge de família de l’àrea bàsica
del seu poble pot tenir els resultats
de les proves.
I què passa amb la prescripció de
medicaments?
Doncs, des del SISO s’ha promogut
l’elaboració d’una Guia Farmacote-
rapèutica, on al voltant d’un 70-80%
dels medicaments que es recepten
cada dia han estat valorats conjuntament
pels professionals per tal d’adequar-ne
la prescripció.
Quin paper juga el SISO en la prevenció
de malalties?
El pes important en matèria de prevenció
el té la medicina primària. D’altra
banda, ajuntaments i altres entitats
tenen també competències en l’àmbit
de la salut pública. En aquest sentit, estem
dissenyant alguna acció per treballar-hi
conjuntament i actuar junts
en tots aquells àmbits relacionats amb
la salut. Com que des del SISO identifiquem
que les accions de
prevenció són cabdals dins de l’àmbit
assistencial, hi dediquem recursos
de manera que hi ha un responsable
que lliga les accions preventives
que afecten a tot el territori, per
exemple campanyes contra el tabac.
Ja per acabar, cap a on s’encamina
el SISO?
El proper pas del SISO és consolidar
les moltes línies que hem engegat.
Un dels nostres objectius és la
realització de cada actuació sanitària
al lloc on sigui més eficient i més
propera al ciutadà. Es tracta d’un
camí llarg per recórrer pel qual tot
just acabem de començar a caminar.
Cal revisar tots els processos i veure
de quina manera els podem apropar
al ciutadà.
fer salut 7

8 fer salut
Descobreix la nova pàgina web de l’EAP Vic!
http://www.eapvic.com
L’EAP Vic disposa ja d’un nou web destinat a millorar la relació amb tots els seus usuaris, potenciar la comunicació
entre aquests i el Centre, i proporcionar més recursos i més informació de salut per tal d’oferir cada cop un
servei de més qualitat. La proximitat i la implicació amb l’usuari han format part del tarannà del Centre des dels
seus inicis ara fa 10 anys i desitgem continuar per aquest camí, aprofitant les eines que brinden les noves tecnologies
de la comunicació. L’EAP Vic és a un clic de vosaltres!
Aquest mes de juliol, en el marc del 10è aniversari de la inauguració de l’EAP Vic, hem de
celebrar també que el Centre disposa d’una nova pàgina web més funcional, atractiva i moderna.
Nous serveis que intenten consolidar el nostre model assistencial i millorar diàriament
la nostra feina. Aquest web és un pas més per acostar-nos a la nostra comunitat i respondre
a les seves necessitats i expectatives de manera més efectiva.
L’EAP Vic respon
Una de les novetats més importants que incorpora la
pàgina web és la possibilitat de fer consultes als professionals
del Centre a través de la seva adreça electrònica.
Aquesta via de comunicació, però, és tan sols per
respondre dubtes o fer arribar suggerències, i no s’ha
d’utilitzar en casos d’urgències mèdiques. A més,
s’ha incorporat una bústia de suggeriments que comunica
directament amb la Unitat d’Atenció a l’Usuari,
des d’on podreu fer arribar les vostres opinions,
dubtes, comentaris, etc., i fer sentir la vostra veu.
Al dia amb tu
Si cliqueu a la pestanya de Notícies, podreu llegir les últimes
novetats del Centre (canvis en l’oferta de serveis,
millores realitzades, activitats previstes...), així com seguir
tots els actes programats referents a la celebració dels 10
anys de l’EAP Vic.
D’altra banda, s’ha incorporat una secció de Notícies de
salut, que pretenen ser sempre actuals i relatives a l’època
de l’any per tal que l’usuari tingui sempre disponible
una informació pertinent i uns consells i mesures per fomentar
la prevenció. A més, el web també ofereix una
Agenda d’actes propis, actualitzada, tant del Centre com
de la ciutat de Vic i rodalies, així com una secció d’Arxiu
on els usuaris podran descarregar-se notícies antigues en
format PDF.

Informació de salut al teu abast
Una altra de les novetats destacades d’aquest
web és la creació d’un menú específic sobre
temes de salut, de fàcil consulta i amb informació
útil sobre alimentació saludable, temàtiques
diverses de salut, recomanacions, test
per revisar l’estat de salut, etc.
I aprofitant encara més les possibilitats d’Internet,
la pàgina web inclou una secció de
links on podreu consultar els llocs web de diverses
associacions i fundacions de la zona
d’Osona i genèriques de Catalunya; visitar les
pàgines de les institucions referents a l’àmbit
de la salut més rellevants; accedir a adreces
de webs de salut de tot l’àmbit estatal; conèixer
els recursos d’ACEBA a Internet, i els mitjans
de comunicació de la zona d’Osona.
L’ONADA DE CALOR
La pàgina web destaca els riscos d’una onada de calor i les mesures preventives per fer-hi front de manera molt
especial. Des d’aquí també volem fer-ne esment i animar-vos a llegir els continguts sobre el nou web.
Amb l’arribada de l’estiu, és el moment d’extremar les precaucions per tal d’evitar patir les conseqüències negatives
d’una onada de calor. Seguir alguns consells senzills i mesures preventives, en especial de persones grans, infants
i persones amb malalties cròniques, evitarà riscos i protegirà la salut dels més vulnerables.
La gent gran, sobretot les persones majors de 75 anys, esdevenen el grup amb més risc de patir els efectes de
les altes temperatures, fet que s’agreuja si aquests ancians viuen sols o estan malalts. Els nens petits, les persones
que pateixen malalties cròniques (hipertensió arterial, diabetis, obesitat, malalties cardiorespiratòries, etc.), els
anomenats “sense sostre” i els més desafavorits, són també molt vulnerables davant l’onada de calor.
Així mateix, hi ha situacions determinades que influeixen en el risc de patir els efectes d’una calor excessiva, com
ara una hidratació insuficient, el tractament amb medicaments tranquil·litzants, antidepressius i diürètics, o l’excés
d’activitat física.
Prevenir els efectes de l’onada de calor és senzill. Cal prendre un seguit de mesures de seguretat per tal d’evitar
patir les conseqüències d’una calor excessiva. Per això, no és recomanable realitzar estades llargues sota el sol o
a la platja, en especial entre les 12 i les 16 hores. Cal portar roba lleugera en tot moment, evitant peces ajustades
i poc transpirables. D’altra banda, l’exercici físic extenuant a les hores de més calor del dia pot esdevenir també
un factor de risc. La protecció del cap davant del sol és també bàsica, a més d’utilitzar ulleres de sol i cremes protectores.
Pel que fa a l’alimentació, és fonamental incrementar la ingestió de líquids (aigua, sucs, begudes isotòniques...)
a més d’evitar els menjars pesats o abundants. Les condicions domèstiques són també un factor important,
ja que l’habitatge ha d’estar convenientment protegit de la calor durant les hores de més sol tancant
persianes i finestres, a més d’estar degudament ventilat. És recomanable també prendre dutxes fredes sovint, com
també limitar els desplaçaments en cotxe durant les hores de més sol i mai deixar a ningú a l’interior d’un vehicle
estacionat i tancat.
fer salut 9

Metges MIR en formació de
L’ESPECIALITAT DE MFIC AL CENTRE
A partir del dia 1 de juny s’han incorporat
a equips d’atenció primària
d’ACEBA la primera promoció de
metges i metgesses interns residents
(MIR) de l’especialitat de Medicina
Familiar i Comunitària.
Són sis metges i metgesses que seguiran
un programa de formació de
quatre anys de durada compartits
entre el Centre de salut i l’hospital escollits
segons el número d’ordre obtingut
a la prova MIR. Al final d’aquest
procés de formació, si superen
les proves d’avaluació, obtindran la
seva titulació en l’especialitat de Medicina
de Família i Comunitària.
Els dos centres de salut amb acreditació
docent, on duran a terme la
seva especialitat són els EAP El Remei
(Vic) on s’incorporen dos residents,
i Sardenya (Barcelona) on se
n’incorporen quatre, i respectivament
a l’Hospital General de Vic i de
la Santa Creu i Sant Pau.
Pel que fa a Vic, els metges que seran
amb nosaltres són la Dra. Nariné
CAP EL REMEI Tel. 93 883 34 43
ODONTOLOGIA CAP EL REMEI Tel. 93 883 59 90
HOSPITAL GRAL. VIC Tel. 93 889 11 11
URGÈNCIES HOSP. VIC Tel. 93 889 11 99
10 fer salut
Garybian, que tindrà com a tutora la
Dra. Imma Ausió, i el Dr. Marcos Romero,
que tindrà com a tutor el Dr.
Jordi Casanovas a Sta. Eulàlia.
Aquests metges estan capacitats
per exercitar la medicina i portaran
a terme progressivament tant activitats
assistencials com docents del
centre mentre estan aprenent les tècniques
i habilitats que els possibilitaran
l’accés al títol d’especialista.
Ben segur que tant els metges i professionals
que treballem aquí com els
usuaris que atenem farem el possible
perquè es trobin a gust al nostre Centre
i assoleixin una bona formació i
un grau de compromís amb la nostra
filosofia de funcionament.
AGENDA D'ACTES PREVISTOS AMB MOTIU
DEL 10È ANIVERSARI
Jordi Casanovas
Metge de família i
coordinador docent
ABS Vic Sud
1 de setembre
Enguany al concert memorial Montse Villarrúbia hi participarà força
gent del nostre barri.
7 octubre
Sopar popular amb professionals i usuaris de l’EAP Vic. Hi faltaràs?
EAP VIC TELÈFONS D’INTERÈS
SANITAT RESPON Tel. 902 111 444
POLICIA MUNICIPAL VIC Tel. 93 885 00 00
EMERGÈNCIES (Bombers, Policia, Serveis sanitaris) Tel. 112
MOSSOS D’ESQUADRA Tel. 088

Estiraments per fer
Conduir durant moltes hores produeix
un cansament i estrès que
queden reflectits en la musculatura.
Sovint, es poden tenir les espatlles
carregades, els músculs
dels braços adolorits o les cames
amb una sensació d’encartonament.
Es proposen a continuació
uns senzills exercicis per millorar
la qualitat i seguretat de la conducció
que es poden realitzar aprofitant
les pauses recomanades cada
2 hores de viatge.
Exercici 2
En aquest exercici cal col·locarse
dempeus amb els genolls
lleugerament flexionats i els
peus separats a la mateixa distància
que les espatlles. Un cop
ben situats, subjectar el colze
dret amb la mà esquerra i empènyer-lo
cap endarrere fent
força durant 3 o 4 segons. Després,
estirar suaument el colze
cap amunt, darrere del cap. Cal
mantenir aquest postura durant
10 o 15 segons i després repetir
l’exercici amb l’altre braç.
SALUT A LA LLAR
durant un viatge
Exercici 3
Per fer aquest exercici cal entrellaçar
els dits darrere del
cap amb els colzes estesos cap
a ambdós costats i el tronc ben
recte. A continuació, intentar
ajuntar els omòplats per tal
de crear una tensió a través
d’aquests i la part superior de
l’esquena. Cal mantenir l’estirament
entre 4 i 5 segons.
Exercici 1
Es comença l’exercici fent girar el cap
i fent arribar la barbeta fins a l’espatlla
esquerra per tal d’estirar la part
dreta del coll. Cal mantenir la tensió
que produeix l’estirament entre 5 i 10
segons i estirar cada costat del coll
dues vegades. Finalment, és el moment
de relaxar les espatlles i deixarles
caure.
Exercici 4
És molt recomanable realitzar
estiraments com aquest durant
un trajecte llarg. Es comença
col·locant la punta del peu sobre
un suport sòlid (en aquest
cas, sobre el vehicle mateix)
mentre es manté l’altra cama
mirant cap endavant. Cal mantenir
la posició entre 10 i 15 segons
i repetir l’exercici amb
l’altra cama.
fer salut 11

DONA I HOME
CONDUIR en plena forma
La conducció és una activitat que requereix molta atenció i, sovint, les pròpies
habilitats i coneixements de seguretat viària no són suficients. L’estrès, la fatiga,
la son... són elements que també s’han de tenir en compte quan s’està davant
d’un volant, ja que no només es tracta del simple fet de conduir bé.
Aquest mes s’implanta el
nou carnet per punts, i es
fa necessari recordar alguns
conceptes bàsics. L’estrès, la fatiga
i la somnolència són condicionants
físics que afecten en gran
mesura el conductor i que és necessari
reconèixer per mantenir una
conducció segura.
L’estrès
En primer lloc, l’estrès implica una actitud
més agressiva i un comportament
més competitiu, impaciència, i
un augment de la predisposició a emprendre
decisions temeràries i no respectar
els senyals de trànsit i les normes
de circulació. A més, després
d’una estona, quan l’estrès ha assolit
la seva última fase, provoca l’efecte
contrari: disminució de l’atenció i concentració
davant els estímuls (llums,
senyals...). Si es donés el cas, el més
aconsellable és prescindir del vehicle,
optant per altres mitjans de transport.
La pressa també pot condicionar una
mala conducció, per la qual cosa es recomana
planificar-se bé el temps.
La son
Pel que fa a la son, cal destacar que
l’acumulació d’hores sense dormir dificulta
mantenir-se atent al volant,
disminueix els reflexos, els músculs
es relaxen, les parpelles pesen, la visió
es torna borrosa i es potencia una
fatiga més gran. El més recomanable
és que abans de viatjar es descansi
12 fer salut
adequadament, i que durant el viatge
es realitzin parades amb freqüència
(cada 2 hores), a més d’exercicis
per estirar les cames i els braços. Així
mateix, és bo mantenir el vehicle
ben ventilat, no excedir-se en el menjar
i evitar beure alcohol. De tota manera,
el millor consell és aturar-se immediatament
si es noten els primers
símptomes de somnolència.
La fatiga
La fatiga es dóna a conèixer amb canvis
corporals que es tradueixen en
moviments continus i canvis de pos-
‘
El millor consell és
aturar-se immediatament
quan es noten els primers
signes de
somnolència
tura, així com un parpelleig constant,
sensació de pesadesa, mal de cap, etc.
A més, la fatiga produeix una manca
de destresa i un alentiment de reflexos
davant d’un estímul, però
també pot provocar avorriment, ansietat,
inestabilitat, una acceptació
més gran del risc i sentiments
d’agressivitat.
Tots aquests efectes són especialment
perillosos en la conducció, sobretot
a última hora de la jornada laboral.
Si se sent fatiga, és aconsellable
fer parades amb certa freqüència (cada
2 hores), passejar durant 15 minuts
al mateix temps que es fan exercicis
moderats. És convenient, també,
tenir el cotxe ben ventilat, evitar postures
incòmodes al voltant i portar
roba folgada.
Embaràs i conducció
Entre les dones en estat sovint es
desconeix quin és el comportament
més segur com a conductores o passatgeres
i en especial pel que fa a
l’ús del cinturó de seguretat. Segons
la legislació espanyola vigent, les
dones embarassades estan exemptes
de l’obligació d’utilitzar el cinturó
de seguretat quan disposin d’un certificat
mèdic en què consti la seva situació
i la data aproximada de donar
a llum.
No obstant això, no hi ha evidència
científica que les dones embarassades
viatgin més segures sense cinturó, i
des del Servei Català de Trànsit es re-

comana utilitzar-lo en tots els desplaçaments,
excepte si ho desaconsella explícitament
el ginecòleg. El cinturó de
seguretat més recomanable és el que
disposa d’una banda inferior o pèlvica
i una altra superior o toràcica (cal
fixar-se que s’adquireix el que està homologat).
La manera bàsica de protegir
el fetus és protegir la mare a través
del cinturó.
En el cas que el cinturó sigui desaconsellat
pel metge especialista, caldria
reflexionar sobre la conveniència
de realitzar desplaçaments en
vehicles de motor.
Preservar la seguretat vial
El nou permís per punts, que ha entrat
en vigor l’1 de juliol del 2006, im-
plica un canvi important en el sistema
de sancions en matèria de
trànsit, circulació de vehicles de motor
i de seguretat viària. Des de principis
d’aquest mes, cometre una infracció
greu o molt greu comporta
unes noves conseqüències en funció
de la infracció comesa:
• Sanció econòmica de 91 a 600 €.
• Suspensió del permís o llicència de
conducció d’1 a 3 mesos.
• Pèrdua de punts d’acord amb el
barem que la llei estableix.
I com funciona? Els titulars de permisos
de conduir amb una antiguitat
superior als 3 anys disposaran
d’un total de 12 punts; en el cas
FONTS D’INFORMACIÓ SOBRE EL PERMÍS PER PUNTS
‘
Des de l’1 de juliol, cometre una
infracció greu o molt greu comporta
unes noves conseqüències,
ja que s’aplica el permís per
punts
d’una antiguitat inferior, tindran 8
punts. Si es perd l’assignació total de
punts, 8 també seran els que se n’obtindran
de nou. Quan passin 2 anys
sense cometre cap sanció, recuperaran
els seus 12 punts inicials.
Però això no és tot: en cas que
s’hagi perdut part del crèdit inicial
de punts o la seva totalitat, caldrà
fer uns cursos que permetin recuperar
els punts perduts o el permís
de conduir.
D’altra banda, tots aquells conductors
que no hagin estat sancionats
per haver comès cap infracció,
tindran una bonificació de 2 punts
durant els 3 primers anys i d’1 punt
els 3 anys següents, amb un màxim
acumulat de 15 punts.
Web elaborat per la Dirección General de Tráfico del Ministeri de l’Interior on hi ha informació amena i detallada
sobre aquest nou sistema. http://www.permisoporpuntos.es
En aquesta pàgina trobareu un vídeo explicatiu confeccionat pel Servei Català de Trànsit.
http://www.gencat.cat/transit/index_permis_punts.htm
fer salut 13

GENT GRAN
Conduir quan
s’és gran
Les persones grans són, juntament amb la gent jove, un dels grups de
major risc de patir accidents al volant. Normalment, tendeixen a tenir
poca adaptabilitat als canvis i a no tenir suficient consciència de les
pròpies capacitats psicofísiques. Per tant, és convenient tenir especial
cura si es condueix en edats avançades.
Malgrat els grans avenços
que s’han fet en medicina,
les facultats físiques
disminueixen amb l’edat, fet que es
compensa, amb una àmplia experiència
a la carretera. Així doncs, les
persones grans es mouen en una dicotomia:
han de reconèixer les pròpies
limitacions fruit de l’edat, però,
d’altra banda, volen continuar participant
en la societat activament sense
renunciar a experiències tan quotidianes
com és conduir.
Adaptar-se als canvis
En general, les persones grans tenen
més dificultats per interpretar
les indicacions del trànsit, processar
les informacions, reaccionar
amb rapidesa, etc.
La majoria d’imprudències o distraccions
que pot cometre la gent
gran tenen relació amb una escassa
consciència de les seves capacitats i
del seu propi estat físic o psíquic.
D’altra banda, la manca d’adaptabi-
14 fer salut
litat els pot fer circular amb un excés
de confiança sense variar l’estil de
conducció.
‘
Entre els 49 i els 69 anys,
les revisions mèdiques
són obligatòries cada 5
anys i, a partir dels 70, cada
2 anys
Conductes segures
Desenvolupar una conducta d’alerta
que permeti anticipar-se al perill
és una actitud molt recomanable.
D’aquesta manera, es valoren els perills
associats a l’entorn i es prenen
les mesures de precaució adients que
es corresponguin a l’estat de salut de
la persona. Canviar els hàbits pel que
fa a la mobilitat és molt més beneficiós
que no pas mantenir-los de manera
arbitrària. De fet, adaptar-se a
les pròpies capacitats i a l’entorn no
CONSELLS PER VIATJAR
EN COTXE
• Tenir en compte les condicions
meteorològiques i evitar conduir
si plou, fa vent, hi ha boira
o ha glaçat.
• Evitar circular en hores punta,
dies especials (vacances...).
• Procurar viatjar en hores
diürnes i fer viatges de curt
recorregut.
• Adaptar sempre la velocitat de
circulació a la visibilitat del moment
i a les condicions físiques
de la persona.
vol dir perdre llibertat o autonomia,
sinó guanyar en seguretat i en salut.
Conduir... fins quan?
El permís de conducció és una autorització
administrativa que té
com a objecte garantir l’aptitud dels
conductors per conduir vehicles
amb el mínim risc possible.
En aquest sentit, i en la gent gran
en concret, són obligatòries les revisions
mèdiques cada 5 anys entre
els 45 i els 69 anys, i cada 2 anys a
partir dels 70. D’aquesta manera
s’intenta garantir una seguretat viària
tant per al propi conductor com
per als passatgers i vianants. A més,
si una persona no és apte per
conduir, els metges que realitzen
aquestes revisions periòdiques estan
obligats a informar l’institució
competent.
En els últims anys han entrat en
joc els microcotxes, que no precisen
que el conductor tingui carnet de
conduir i que poden ser una opció
per aquelles persones grans a qui ja
se’ls ha retirat el carnet. De tota manera,
normalment hi ha una autoregulació
de les pròpies persones
grans que per raons de salut, prudència
o econòmiques decideixen
deixar de conduir.

Conducció jove
En els països occidentals la moto i el cotxe són, per a molts
joves, el símbol de la llibertat. És necessària una bona educació
vial que comenci molt abans del moment d’agafar el
volant per primer cop.
Deixar-se influenciar és el
factor de risc més gran en
els joves. Sovint, es comparen
amb altres joves del grup al
qual pertanyen i busquen formes per
integrar-s’hi. Això pot comportar que
les normes del grup obliguin a renunciar
a les pròpies idees i a fer coses
que no els satisfan plenament.
Un binomi impossible
Per estar en perfectes condicions per
circular no s’ha de prendre cap beguda
alcohòlica ni estupefaents.
Respecte a l’alcohol, s’han de buscar
alternatives, com ara establir
torns rotatoris dins el grup d’amics
per conduir i, per tant, no beure alcohol
aquella nit (cada nit de marxa
un amic diferent).
I, com incideix l’alcohol en la conducció?
Doncs, fa disminuir el camp
visual, fa que els moviments siguin
més imprecisos, augmenta la fatiga i
disminueix els reflexos, a més de provocar
un càlcul erroni de la distància.
També s’acostuma a subestimar el
risc o es pateix un sentiment de ser
invulnerable, d’impaciència i agressivitat.
Les drogues actuen de la mateixa
manera, i encara poden potenciar
els efectes nocius de l’alcohol.
Veure i ser vist
Conduir de nit augmenta el risc de
patir un accident. Per això, és important
gaudir d’una bona visibilitat,
amb els vidres dels parabrises nets
per evitar reflexos, i no enlluernar els
altres vehicles, sobretot si es fa un
avançament. És molt aconsellable tenir
els llums en bon estat i tan sols encendre’ls
quan sigui necessari.
En cas d’enlluernament, substituir
els llums llargs pels curts, i en el moment
d’avançar un vehicle, posar els
llums llargs quan s’apreciï que no es
pot enlluernar.
El casc, el perfecte aliat
La utilització del casc és simplement
una qüestió de consciència social i
sensatesa, és un element totalment
indispensable per la seguretat.
D’altra banda, cal posar-se’l correctament:
ha d’estar ben ajustat, però
sense pressionar cap zona del cap;
tampoc s’ha de moure si es gira el
cap ràpidament. Així doncs, en el
moment d’adquirir un casc, és bo
demanar consells i provar-se’n diferents
models, marques i talles per tal
d’escollir el més adient. És preferible
que disposi d’una visera clara,
no tintada, antiratllades i, si es possible,
antibaf.
I per acabar, s’ha de recordar que,
quan un casc ha patit un cop fort o ha
caigut des d’una alçada superior a
1,50 m, és possible que hagi quedat
malmesa la seva estructura i, per
tant, que hagi quedat inservible en
cas d’accident.
TAXES D’ALCOHOLÈMIA
Automòbils: 0,5 g / litre de
sang o bé 0,25 g / litre d’aire
espirat.
Vehicles amb una llicència inferior
a 2 anys: 0,3 g / litre de
sang o bé 0,15 g / litre d’aire
espirat.
VIURE JOVE
Consells per
moure’s en bici
• Cal acollir-se a les mateixes normes
que la resta de conductors.
• Circular a la velocitat adequada.
• Buscar una ruta segura. Val la
pena seguir un bon itinerari per
carrers plàcids o per carrils-bici.
• Fer-se veure a la nit amb la dinamo
habitual, però col·locant
darrere una franja reflectora i
un llum vermell intermitent
amb piles. És aconsellable portar
roba de colors clars.
• Utilitzar el casc i no circular
amb auriculars, ja que no permet
controlar el trànsit que es
troba darrere.
• Amb pluja o condicions meteorològiques
adverses, extremar
les precaucions.
fer salut 15

EQUIP D’ATENCIÓ PRIMÀRIA SARDENYA