Ai Domènech 21 - IES Canet de Mar

Núm.21 · juny 2009
REVISTA DE L’IES LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
SEXE I DROGUES A L’ADOLESCÈNCIA PROVES DE GRAU MITJÀSORTIDES PROFESSIONALS PLA BOLONYA
INTERCANVI A BERLIN DIARI DE LA USEE CARNAVAL VIATGE A MALLORCA TEATRE. DONES...? SÍ, DONES
XAFARDERIES PONTS CAP AL FUTUR DIADA DE SANT JORDI CONCURSOS DE DIBUIX I FOTOGRAFIA

APROVAT O SUSPÈS?
Ara ve l’estiu. És l’època de l’any de caloreta, gelats, bikinis, banyadors,
platjeta, cerveseta (pels més grans!). Falta alguna cosa per mencionar?
Ai, sí, els exàmens. Una persona molt sàvia va dir una vegada que
hi havia dues coses segures a la vida: la mort i els impostos. Cal afegir-ne una
tercera: els exàmens. De fet, la vida és un gran examen que ens posa a tots
a prova, d’una forma o d’una altra, tard o d’hora, d’una forma prevista o imprevista.
La vida és una gran nota de tall (visca la Selectivitat!) i la universitat
de la vida no és només la “facultat”. Els plans de Bolonya de veritat, ja vindràn
després: pis, hipoteca, declaració de la renda, places als instituts, etc.
Parlant de places, els “profes” també tenim “exàmens”. Se’n diuen
“oposicions”. Ai, alumnes, “pupilos”, “estudiantes”, què us penseu, que sou els
únics que patiu? Nosaltres els “profes” estudiem i treballem, treballem i estudiem,
estudiem i no dormim per fer classes i més exàmens, perquè aprengueu
més i més! Nosaltres, els professors us duem per una autopista de saviesa i
comprensió (això esperem!) que us ha de donar eines pel demà, però el demà
només està a les vostres mans.
Tots anem plegats cap a la meta final, el nostre camí, la nostra Ítaca
particular (gràcies Lluis Llach!). El camí és infinitament més important que la
meta i tot sovint, només és el començament. Bon estiu i que vagi tot bé!!
Coordinació: Eli Lavado
EDITORIAL
Miquel Giménez – Departament de Llengua Anglesa
Equip de redacció: Isaac Beltran, Darko Brajnovich, Helena Bregaciano,
Andrea Calvo, Soufiane el Hemdi, Mireia Martínez, Aline Mendes, Àlex
Muñoz, Marc Neila, Marina Pedrola, Ariadna Puig, Helda Ramírez,
Ruben Rivas, Iván Rodríguez, Alejandro Sánchez, David Seijo, Mireia
Solà i Ferran Solè.
SUMARI
1
Editorial
2
Sexe i drogues
2
Sortides professionals
3
Quantes hores a Internet?
4
Què nes diu l’Ampa
5
Pla Bolonya
6
Intercanvi a Berlín
7
Diari de la USEE
8
Carnaval
10
Sortides
12
Viatge a Mallorca
14
Xafarderies
14
Entrevistes
18
Pasarel·les
20
Retrobada amb els amics
22
Teatre. Dones...?
23
Diada de Sant Jordi
29
Concurs de dibuix
i fotografia
32
Racó denúncia
32
Canvis a l’Institut

SEXE I DROGUES
Sexe
Avui dia els adolescents decideixen
mantenir relacions sexuals cada cop
més aviat.
És per això que volem informar-vos
que hi ha diferents mètodes com els
mètodes anticonceptius, que eviten tenir
avortaments o esglais innecessaris.
Per mitjà d’una enquesta hem sabut
que gent de la nostra edat ha tingut la
necessitat d’avortar. L’avortament no és
cap tonteria ni cap joc, és interrompre
un embaràs en temps de gestació. No és
necessari avortar si un mateix pren mesures
prèviament. Aquestes mesures poden
evitar l’avortament i també les malalties
per transmissió sexual.
Un alt percentatge d’adolescents
diuen que no han mantingut relacions
sexuals, però un altre diu que n’ha mantingut
abans dels 16. Nosaltres pensem
que no hi ha pressa, però que si es decideix
mantenir relacions sexuals, cal fer-ho
amb seguretat i així t’estalvies ensurts.
Drogues
Es diu que els joves d’avui dia “beuen
fins emborratxar-se”. Aquestes drogues
poden tenir, a curt termini, conseqüències
Hem fet una enquesta entre
l’alumnat de 4t d’ESO i, segons ens
han dit, només la meitat dels joves
creuen que están ben informats de les
possibles sortides professionals en acabar
l’ESO. La majoria dels estudiants, però, decideixen
no seguir el camí del batxillerat
i s’encaminen a un mòdul de grau mitjà;
sobretot destaquen la sanitat, l’educació
infantil i la fisioteràpia, entre d’altres. Per
una altra banda, tenim els que sí deci-
nefastes sobre un mateix (problemes cardíacs,
insuficiència hepàtica, alteracions
digestives, atrofia muscular, disminució
de les defenses, etc.). Els efectes psicològics
són els que comporten un grau més
elevat de degeneració personal, perquè
impedeixen un desenvolupament social i
professional normals. També, poden produir
accidents, violència o bé, fets que ni
un mateix controla.
Un alt nombre de persones ha admès
que ha pres més d’un cop drogues, des
del tabac fins als al·lucinògens. No fa falta
drogar-se per tal de “passar-s’ho bé”. Pots
a l’adolescència
passar moments tant de vergonya, com
fins anar a un hospital.
Molta gent comença a prendre drogues
per la seva influència social o per
frustracions personals, però és una sortida
evasiva de la realitat i una por a afrontar
els problemes i les responsabilitats
amb l’audàcia i l’esforç que reclamen.
Proporcionen una sensació de falsa lucidesa
i autosuficiència.
Realment, voleu aquest futur?
MireiA SoLà i AnDreA
SORTIDES PROFESSIONALS A 4 D’ESO
deixen seguir. D’entre aquests, destaquen
sobretot els que es decanten pel batxillerat
de ciències socials.
La gran majoria de l’alumnat abans de
marxar i deixar els estudis opta per repetir
i seguir amb allò que s’havien proposat,
encara que tots ens hem plantejat més
d’un cop treballar mentre estudiem.
Alguns creiem que estudiem per obligació
i que són els pares qui ens obliguen,
però i si us diem que aquests estudis “pe-
sats” són el vostre futur? Potser això que
tan poc ens agrada, estudiar, ens portarà
allà on més ens agrada i farem sempre.
No creiem que hi hagi dificultats per
estudiar com gran part de la gent diu.
Més enllà de les dificultats personals, tothom
podem ser capaços de fer les coses
si ens ho proposem.
AnDreA i MireiA
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009

Quantes
hores estem
a Internet?
Desprès d’haver fet aquest estudi en tot
l’institut, tant amb alumnat, com amb professors
o personal administratiu... ens hem adonat
que Internet s’ha convertit en una activitat
diària i rutinària de tots els que podem disposar
d’ordinador a casa. La majoria de persones que
tenen ordinador a casa el tenen amb Internet.
Depen dels “hobbies” i del que els agrada als
usuaris d’Internet en fan ús de diferent manera.
Abans només tenien ordinador amb Internet
les empreses importants i ordinadors
puntuals que ho necessitaven de veritat, però
ara, qui més fa servir Internet som els joves,
no només per fer treballs o per comunicar-nos
amb els amics una estona sinó que la majoria
d’entrevistats fan ús d’internet durant més de 3
hores diàries, per... Aquí teniu els resultats obtinguts
de l’enquesta.
AriADnA PUiG i MireiA MArTineZ
Progressió dels
blogs en la revista
Ai Domènech
El primer blog va ser creat per la nostra
companya Berta Escudero, es va passar tot
el crèdit variable fent el blog fins i tot va estar
moltes hores a casa avançant feina. Finalment
no va aconseguir acabar-lo a temps per poderlo
publicar a la revista i va demanar un cop de
mà per poder-lo acabar. Quan es va publicar la
revista, amb la il·lusió que sortís tot el que els
alumnes havien fet a classe, malauradament va
sortir tota la informació excepte el blog que no
es va poder publicar per incidències tècniques.
La nostra companya Berta va senir una gran
desil·lusió perquè havia passat moltes hores
treballant en el blog. Per això, en aquesta revista,
els nostres companys Ivan Rodriguez i Darko
Brajnovich són qui estan fent el blog per evitar
que no torni a passar el mateix. Des d’aquí volem
agrair a la nostra companya la feina feta.
A continuació us presentem la pàgina on
podreu visitar el nostre blog i on podreu comentar
tot el que hi surt, esperem els vostres
comentaris. Recordeu que també podeu trobar
fotografies de les sortides que s’han fet, de
l’intercanvi a Berlín o d’altres.
http://aidomenech.blogspot.com
Gràcies per la vostra atenció i esperem que
us agradi el blog.
ivan & Darko
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009
Quantes hores diàries passes
connectat a Internet?
Amb quina freqüència utilitzes
l’Internet a la setmana?
En quin moment del dia
et connectes amb major freqüència?
1 hora 75
2 hores 70
3 hores 28
més de 3 hores 97
cada dia 181
més de 3 cops 62
menys de 3 cops 27
mai 1
matí 3
migdia 24
tarda 92
nit 90
tarda-nit 61
Quan et connectes habitualment ho fas: sol 232
amb familiars 23
amb amics 15
Has participat algun cop en algun xat? sí 182
no 88
Tens algun tipus de “blog” on escriure? sí 148
Tens algun tipus de “fotoblog” on hi sols
penjar fotos teves?(“fotolog”, “flickr”…)
no 122
sí 180
no 90
Que prefereixes, “fotolog” o “facebook”? “Fotolog” 117
“Facebook” 103
Cap dels dos 50
Tens correu electrònic? sí 263
no 7
Has fet amics a través d’Internet? sí 237
Has parlat algun cop amb una persona
desconeguda?
Has estat víctima d’algun tipus de broma
relacionada amb aquest tema?
Quines d’aquestes activitats realitzes
amb més freqüència?
no 23
sí 246
no 14
sí 169
no 101
MSN 98
“Fotoblogs” 57
MSN+Fotoblog 104
Altres 11
Et descarregues música des d’Internet? sí 254
Quina importància té Internet
en la teva vida?
no 16
molta 86
normal 173
gens 97
Des d’on et connectes a Internet? casa 204
Penses que Internet millora
la teva vida social?
Creus que el llenguatge utilitzat al xats,
ens influeix en l’estudi de l’ortografia?
Utilitzes aquest llenguatge
en altres àmbits?
institut 28
altres 38
sí 186
no 84
sí 248
no 22
sí 267
no 3

Què ens diu L’AMPA?
“Un viatge ple d’aventures”; “El viatge de la cooperació”...
Un any més, l’AMPA hem tingut el
plaer de col.laborar amb els nois i
noies de 4t en el seu viatge de fi
de cicle. Una tradició que no s’ha perdut
malgrat que les últimes generacions de
joves han estat acusades de materialisme,
de creure que tot se soluciona prement
un botó, de superficialitat... Acusacions
que per altra banda, haurien d’anar directament
al sector “pares i mares”, com
a principals responsables de l’educació
dels fills i no a aquests fills que, com ja sabem,
seran el reflex de la nostra actitud
davant la vida.
Tanmateix, amb aquestes iniciatives,
una vegada més, els nostres joves ens demostren
el contrari. Només cal una mica
de motivació i aquests nois i noies són
capaços de posar en marxa la màquina,
aquest cop, la de la feina i l’esforç.
Una manera també d’ajudar als pares
Al Cicle de grau mitjà poden accedir-hi aquells que,
sense tenir bons resultats acadèmics, superin una
prova d’accés que es convoca anualment. Per accedir
mitjançant aquesta via és imprescindible tenir com a mínim
16 anys, l’any de la realització de la prova.
Els alumnes que superin un Cicle Formatiu de grau mitjà,
havent-hi accedit a través de la prova d’accés o mitjançant la
titulació ( ESO ), tenen diverses possibilitats de continuació
d’estudis:
l Incorporar-se a qualsevol modalitat de batxillerat,
amb la qual cosa estan exempts de cursar les matèries
optatives.
l Si tenen 18 anys, poden presentar-se a les proves
d’accés a Cicles Formatius de grau superior del mateix
grup d’itineraris. Aquests alumnes, cal que es preparin
per superar la prova.
l Cursar altres Cicles Formatius de grau mitjà, la via potser
més viable.
a fer front a una despesa més, aprenent
el que costa guanyar “el poderoso don
dinero”. Principalment en èpoques com
l’actual en què el futur es presenta encara
més difícil. Però, lluny de ser apocal.líptics,
esperem saber fer dels problemes i
les dificultats, una nova font de saviesa i
esperança (que caldrà fer arribar a la classe
política, evidentment).
Per aquests joves de 4t acaba un cicle
important i han de prendre una decisió
clau.
Uns seguiran amb el Batxillerat, altres
amb estudis professionals, altres decidiran
l’àrdua tasca de trobar la seva primera
feina.
Per a tots ells molt d´ànim en aquest
moment àlgid a la seva vida.
Tal com ens van demostrar, ells podran
aconseguir allò que es proposin. Ens
Alguns companys fan
les proves de grau mitjà
donaran nous motius per sentir-nos orgullosos
d’haver posat un petit gra de sorra
per ajudar-los en la seva carrera. La carrera
de ser, prioritàriament, bones persones
disposades a prendre responsabilitats en
aquesta nova vida en què l’ensenyament
deixa de ser obligatori i en què començaran
a desplegar les seves ales.
Moltes gràcies per haver-nos sentit
recolzats en la nostra iniciativa amb un
majoritari entusiasme i compartir aquelles
hores amb vosaltres i la vostra espontaneïtat
i també el vostre respecte envers
nosaltres.
Bon viatge! Disfruteu!
Aquest desig el fem extensiu a tots els
alumnes del Centre, des dels que iniciaran
l’ESO el proper any fins els de 2n de
Batxillerat.
L’AMPA
Entre aquests graus podem trobar cursos d’auxiliars
d’infermeria, estètica, administració, química, màrqueting,
hostaleria i turisme i imatge i so, entre d’altres.
El dia 6 de maig es van fer les proves d’accés a grau mitjà,
una nova sortida per als alumnes que no acaben l’ESO. Van
assistir-hi divuit alumnes del nostre institut. Les proves van
tenir lloc en un institut de Mataró. De les persones que es
van presentar, 15 van aprovar i 3 van suspendre. Segons el
que ens han dit, a l’ institut de Mataró hi havia un total de 179
persones distribuïdes en 20 aules.
A les proves els examinaven de 8 assignatures bàsiques:
català, castellà, anglès, matemàtiques, socials, experimentals,
plàstica i tecnologia. Els resultats els van saber al cap de
14 dies i després tan sols van tenir dos dies per apuntar-se al
mòdul que volien fer.
Us desitgem sort, companys!
Mireia i anDrea
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009

PLA
BOLONYA
DOS ESTUDIANTS D’UNIVERSITAT
ENS INFORMEN
El Pla Bolonya és un nou pla d’estudis
que s’implantarà a totes les universitats
del país, en algunes carreres ja
està funcionant. Aquest consisteix a equiparar
totes les titulacions universitarias a
nivell europeu. Els estudiants que ens van
visitar reivindiquen que el pla Bolonya és
un sistema en què no es poden compaginar
els estudis amb la feina, ja que amb
aquest pla s’haurà d’anar a la universitat
matí i tarda. A la universitat es farà el 30%
de la feina i a casa el 70%. A part d’això,
per dur a terme aquest sistema es necessiten
molts diners i Espanya no disposa de
tant.
A partir d’ara les carreres seran graus
i després s’hauran de fer postgraus o
màsters per especialitzar-te en el que
vols fer i consideren que els màsters seguiran
essent molt cars. A partir d’ara tot
serà molt més car, en l’àmbit d’Educació,
i no tothom es podrà permetre estudiar
la carrera que en realitat li agradaria fer.
Pensen que tampoc hi ha suficient profes-
sorat per dur a terme aquest pla. A partir
d’ara tindrà més importància el fet laboral
que el cultural. Les carreres que estan
molt poc sol·licitades les eliminaran, per
molt que faltin llocs de treball, no tothom
podrà treballar del que li agrada.
Els estudiants ens van explicar que l’any
2003 Zapatero (quan no governava) va dir
que els estudiants havien de reivindicarse
i donar la seva opinió envers la iniciació
del Pla Bolonya. Anys més tard (quan
ja governava), es va contradir dient tot
el contrari envers la primera opinió. Per
culpa d’això fins ara no s’ha pogut fer cap
tipus d’assemblea ni de referèndum amb
el professorat i l’alumnat no estan d’acord
amb aquest nou sistema.
Els alumnes d’aquest institut opinen
que el pla Bolonya té com a positiu que
les carreres estan homologades a tot Europa
i que és necessari menys temps per
validar la carrera. Això ens obre una porta
cap al nostre futur laboral.
QUÈ ÉS
“EDUCACIÓ
PER A LA
CIUTADANIA”?
L’assignatura d’Educació per
a la Ciutadania s’ha creat per
evitar els efectes negatius de
l’educació al nostre país. “Ciutadania”
té com a principal objectiu fer
entendre als alumnes que tots som
iguals, ja siguem musulmans, jueus o
cristians i que ens hem de respectar
mútuament i no respondre de forma
violenta envers les persones d’altres
cultures. També promou el respecte
i l’ampliació dels drets humans.
Aquesta assignatura no pot substituir
l’educació bàsica dels pares, però pot
ajudar alguns/-es alumnes a aprendre
a respectar els altres.
Alguns/-es alumnes fan aquesta assignatura
en anglès i d’altres en català,
diuen que es pel nivell acadèmic de la
llengua anglesa de l’alumnat.
A continuació coneixerem les opinions
d’alguns companys/-es que cursen
ciutadania, per saber què pensen
de l’assignatura.
Un 38% de l’alumnat pensa que
fer aquesta assignatura és, segons ells,
“perdre el temps”, afortunadament
la resta de companys considera que
s’aprenen coses noves o es recorden
aquelles que ja se sabien. Per sort, la
majoria d’alumnes porta a la pràctica
la teoria apresa a classe, és a dir, tenir
respecte vers els altres ja que tots som
persones. Tot i que, com sempre, n’hi
ha alguns que no ho fa perquè consideren
que si algú no els respecta ells
tampoc tenen obligació de respectarlos.
Coneixerem ara per què alguns
alumnes fan l’assignatura en anglès.
La majoria dels alumnes pensa que
els professors van escollir l’alumnat a
l’atzar però d’altres diuen que és pel
nivell acadèmic dels alumnes.
Per acabar els hem preguntat si saben
per què serveix la ciutadania i la
majoria ens assegura que serveix per
evitar els efectes negatius del país.
àLex

INTERCANVI A BERLÍN
El passat dia 13 de febrer, alumnes de
4t d’ESO conjuntament amb alguns
de 1r de batxillerat que fan la matèria
optativa d’alemany van fer un intercanvi
de deu dies a Berlín. Concretament,
es van allotjar en un petit poble anomenat
Kladow. Hi van anar un total de vint
persones, les quals s’allotjaven a les cases
dels alumnes de l’institut Hans Carossa
Gymnasium. Durant els deu dies d’estada
a Berlín, 13- 23 de febrer, van fer diverses
sortides culturals. Per exemple, van visitar
el monument Gedenkstatte Deutscher
Widerstand, un monument in memoriam
a les víctimes de la resistència al nazisme,
també van visitar el camp de concentració
de Sachsenhausen, el Barri jueu i el
Mur de Berlín o Mur de la vergonya, entre
d’altres. Però no tot van ser visites culturals,
també sortien amb els amics o amb
les respectives famílies d’acollida.
Els/les nois/-es de Berlín van estar a
Canet del 3 al 10 de juny, aquests també
tenien programades sortides culturals,
així doncs van visitar el Poble Espanyol, el
Parc Güell, la Sagrada família, el Palau de
la Música... També van gaudir de temps
lliure per fer activitats amb les famílies
d’acollida.
A continuació coneixerem
les experiències
d’alguns companys que
van tenir la sort d’anar a
l’intercanvi.
Bon dia i gràcies per la
teva col·laboració.
1. Com t’esperaves
l’experiència a Berlín
i com ha estat en realitat?
Doncs esperava aprendre
molt i passar-m’ho
molt bé i així ha estat.
2. La família que
t’ha acollit t’ha tractat
bé i ha estat generosa?
Sí, molt generosa. M’ha
tractat molt bé i de vegades
em traduïen el que
deien.
3. Creus que has
après alemany anant a Berlín o l’has
millorat?
Sí, he millorat moltísim.
4. Heu conegut gent nova?
Sí, hem conegut molta gent.
5. Heu anat de festa per Berlín?
Sí que hi hem anat, a més a més, cada
nit.
6. Heu comprat alguns souvenirs?
Sí, evidentment per a la família.
7. En general, recomanaríeu el viatge
als alumnes que ara van a 3r d’ESO?
Es clar, perquè és molt interessant
Esperem que aquesta activitat es pugui
dur a terme els propers anys, ja que ens
sembla molt interessant poder conèixer
un idioma i uns costums diferents als nostres.
A més, recordem que aquest intercanvi
es fa des del curs 2001/2002.
Si voleu més informació podeu visitar
la pàgina web del centre http://www.
iescanet.cat aquí hi trobareu tot el que fa
referència a l’intercanvi fet aquest curs.
Bé, fins aquí una petita mostra de
l’intercanvi a Berlín, esperem haver-vos
animat a compartir aquesta experiència.
Ferran i Alejandro
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009

Diari de la USEE
Hem fet una observació de la integració
dels nostres companys que estan
a la USEE. A continuació trobareu les experiències
que ens han explicat.
Soufian
Quan vaig arribar em sentia molt estrany
ja que no coneixia ningú amb qui pogués
parlar, però amb l’ajuda del professorat
em va ser més fàcil fer amics.
Els meus companys de la USEE són molt
enrotllats i en qualsevol moment vénen a
ajudar-me si tinc dubtes.
El primer any, vaig estar totes les hores
d’horari escolar a les classes de la USEE,
però al segon any faig un horari diferent,
només 3 ó 4 hores al dia a la classe de la
USEE.
Normalment fem llengua catalana o
castellana ja que alguns companys són
de fora de Catalunya i necessiten un ajut
especial per aprendre les llengües d’aquí.
També fem altres assignatures com la resta
de companys, com per exemple Socials,
Matemàtiques, Experimentals, etc...
Els nostres professors, l’Oleguer, la Lo-
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009
urdes i l’Eva sempre estan de bon rotllo i
quan algú fa anys ho celebrem amb una
petita festa portant coses de casa com:
Fantes, Cocacolats, pastissos, patates,
etc... i és molt divertit.
Samuel Mendoza
Quan vaig entrar a la USEE em vaig sentir
estrany ja que era nou en aquest institut.
Però gràcies als companys ha estat més
fàcil, perquè tots els companys que tinc
són molt bons companys.
A la USEE fem poques classes amb la
resta de l’aula ordinària per exemple: E.F,
Socials, Experimentals, etc. Però tot això
depèn del dia, perquè de vegades faig
classe tot el dia a la USEE i d’altres dies
faig classe amb la resta de la classe.
Faig exàmens com tothom, però sempre
els faig especials, tot i que igualment són
difícils.
Els professors/-es de la USEE són molts
simpàtics amb nosaltres i ens ajuden en
qualsevol moment. De professors/-es tinc
a l’Oleguer, la Lourdes, l’Eva i la Núria
Mohamed Ben
Normalment ens tractem bé entre els
companys però he de reconèixer que
amb la Lourdes discutim perquè xoquem
molt.
Normalment coincidim amb els mateixos
companys a la USEE, però també
faig moltes classes amb la resta de companys
com per exemple: Socials, Experimentals,
etc...
A vegades vaig a la USEE a fer aquestes
classes i sobretot faig llengua catalana
i llengua castellana.
Tenim exàmens, però diferents a la
resta de la classe i solen ser prou difícils.
M’agraden molt els professors que
tenim, tot i que el que em cau millor és
l’Oleguer.
Esperem que amb això conegueu
una mica més les sensacions dels nostres
companys que van a la USEE
Marc & Soufian

Carnaval
El Carnaval, anomenat també temps de carnestoltes o darrers dies abans
de la quaresma, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues
festes paganes d’hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes
romanes.
Actualment el Carnaval s’ha convertit
en una festa popular de caràcter
lúdic, on tota aquesta llibertat extrema,
prèvia al temps de Quaresma pren
forma en un sol individu: en Carnestoltes,
que és el Rei del Carnaval.
Com hem celebrat el Carnaval al nostre
institut?
El Carnaval a l’institut l’hem celebrat com
un dia molt especial, un dia molt esperat
perquè tothom tenia ganes de disfressarse
i de saltar-se un dia de classe. Tots els
nois i noies esperaven aquest dia amb
molta il·lusió. A les 8.00 tots els nens van
assistir puntualment a classe per acabar
a les 10.00 del matí, mentre que els
seus companys de segon i tercer anaven
al Centre parroquial per veure els seus
amics que representaven una obra de
teatre, que començava a les 8.30. Els nens
que feien el crèdit “Fer comèdia” van anar
al centre parroquial per representar l’obra
“Miles Gloriossus”, mentre que els nens
de 1r feien classe i els de 4t preparaven la
festa. A les 10:00 tota la gent va arribar del
centre parroquial, ja disfressats. De 10.30
a 12.30 es va fer una concentració al pati
i es va celebrar un concurs de disfresses
per parelles o en grups o individual, on es
puntuava la millor disfressa, la més original.
I el premi a la millor disfressa va ser
per en Ricard Haro de 3r d’ESO B.
A continuació us mostrem l’entrevista
que hem fet a un company que ve de
l’Equador per conèixer una mica la tradició
“carnavalera” del seu país.
Hola Jerry, et volem fer unes preguntes
sobre la tradició del Carnaval al teu país.
- Se celebra el Carnaval a l’Equador?
•Sí, “a lo loco!”
-Hi ha alguna disfressa que sigui especial
o tradicional a l’Equador?
•No, tothom es disfressa com vol.

-De què es disfressa la gent?
•Hi ha gent que fa una “xeringada” (com es
diu aquí), i d’altres que es disfressen com al
Brasil. Gairebé ningú es disfressa, mola més
mullar-se amb els companys.
-El carnaval se celebra amb molta
il·lusió?
•Sí, bastant.
-El carnaval és a la mateixa època que
aquí?
•Sí, és clar.
10
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009
-Quin carnaval t’agrada més el d’aquí o
el de l’Equador ?
•Aquí pels amics i allà per l’ambient, la família
i la xerinola.
-Teniu molts dies de festa per celebrar el
Carnaval?
•Una setmana.
-Esteu molts dies preparant aquesta festa
?
•Jo, no sé però... hi ha gent que sí.
-Com la prepareu a l’insti? I a casa?
•Festa a l’escola i a casa amb el meu germà.
-Normalment et disfresses?
•Sí, aquest any també, aquest any em disfressaré
de mafiós. Aquesta vegada serà
diferent ja que sempre m’he disfressat de
“monstre” o personatge de terror.
Bé doncs, moltes gràcies per la teva
col·laboració. Has estat molt amable.
Seguidament teniu l’entrevista que varem
fer a un futur actor, en Marc Neila, actor
de l’obra “Miles Gloriossus”.
-Què et va semblar representar una obra
de teatre per primer cop a la teva vida?
A part de ser força interessant, va ser divertit
ja que no havia fet mai una obra de teatre.
-Com vas fer-ho per aprendre el teu paper
a l’obra?
Prenent-me seriosament els assajos i llegint-me
l’obra ,ho vaig fer d’un cop, a casa.
-Et va agradar el teu paper a l’obra?
Sí, però en alguns moment era difícil perquè
el meu paper era molt llarg.
-El tema de què tractava l’obra, et va
agradar?Per què?
Sí, però no gaire. Perquè el llenguatge que
parlàvem era antic i moltes paraules no les
coneixíem i els insults eren massa pobres i
feien vergonya, tot i que també vam improvisar.
-Com estaves just abans de començar
l’obra?
Nerviós i impacient per acabar.
-Què et va semblar el vestuari? I la representació
de l’obra?
El vestuari era bastant divertit i graciós.
L’obra va ser un desastre, ja que hi havia
companys que no es van aprendre el paper,
però ho varem solucionar improvisant de
forma graciosa i natural perquè la gent no
ho notés,però es va notar.
Bé, doncs moltes gràcies. Esperem que
hagi estat una experiència molt positiva
per a tu i aviat et tornem a veure representant
una altra obra.
Darko i ivan

Sortida 2n ESO
El dilluns 16 de febrer d’enguany,
l’alumnat de 2n d’ESO van anar a
Malgrat de mar a veure l’obra de
teatre “Cyrano de Bergerac”, sortida organitzada
pel Departament de català. Ha
estat una de les propostes efectuades des
d’Eina Escola.
L’obra va ser representada per la companyia
MAGATZEM D’ARS. Cinc autors van
posar en escena durant una hora aproximada
l’adaptació d’aquesta obra clàssica
del teatre francès, que es representa arreu
del món i de la qual se n’han fet algunes
pel·lícules. L’obra està escrita originàriament
en vers.
Prèviament es va fer un comentari
de l’obra i es van realitzar un seguit
d’activitats facilitades per Eina escola.
Un cop vista l’obra es va fer una valoració
a l’aula i algunes de les opinions
donades per l’alumnat són aquestes:
“Va ser molt avorrida perquè els actors
només parlaven entre ells i se’m va fer
llarguíssima...”
Marina
“Estava bé, però l’obra estava mal organitzada,
no se sentien quan parlaven, i tampoc
la trama. Definitivament, una pèrdua
de temps.”
Jhon Pinxito
“A mi, l’obra de teatre no em va agradar
gaire, perquè a part que l’escenari no era
molt clar, també perquè era una mica
avorrida.”
Andrea Grijalbo
“Jo crec que és molt bona obra perquè els
diàlegs estan molt elaborats. L’únic que
no em va agradar va ser el decorat, però
entenc que per als actors sigui molt més
còmode per desenvolupar l’obra”
Slipknot
“A mi l’obra em va agradar perquè els actors
eren divertits i m’ho vaig passar bé,
però el decorat era una mica pobre, i el
teatre era bastant petit.”
Kangrejo
“Són pocs actors, però distribueixen molt
bé els papers. L’obra és força interessant.
Aconsegueixen recrear molt bé aquella
època. Amb poc decorat treballen la imaginació
dels espectadors. El tema és bastant
bo.”
Paula
En primer lloc, l’escenificació dels
actors ha estat molt bona, i l’obra en concret
és de gran prestigi. Precisament per
aquest fet el local on s’ha representat ha
estat molt petit, i en el repartiment hi ha
mancat un gran nombre d’actors.
El material per fer l’escenari no era
gaire treballat (bastides de metall i tela).
Tot i això és una bona obra, representada
amb esforç i motivació. Res és perfecte,
com diuen.
Fran
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009 11

A
continuació trobareu un petit compendi
de les sortides que s’han
anat fent durant aquesta edició de
la revista. Hem decidit quines serien les
que havien de sortir publicades. Esperem
que ningú se senti ofès per la nostra decisió.
1r ESO
excursió al Poblat ibèric
Els alumnes de 1r van anar a veure un
Poblat ibèric, on els van ensenyar com
vivia la gent en aquella època i com es
construïen les cases en aquell temps. En
general no ha agradat gaire encara que
diuen que el lloc era bonic. Altres diuen
que els va ser difícil entendre el tema de
què es tractava.
2n ESO
Jalpí aventura
L’alumnat descriu la sortida com “una
excursió amb acció”, ja que van anar caminant
al parc que es troba a Arenys de
Munt. L’ excursió ha agradat sobretot als
alumnes aventurers i a aquells que els
agrada fer esports. És una excursió didàctica
i molt divertida ja que t’ho passes
molt bé.
12
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009
3r ESO
Port aventura
Aquesta excursió és com un premi per
als alumnes, segons ens han dit alguns, ja
que tenen un dia de descans i llibertat per
passejar-se i gaudir de les instal•lacions.
Els/les alumnes ens han manifestat que
els hagués agradat que aquesta excursió
s’hagués allargat uns dies més, com si fossin
unes colònies, per poder gaudir més
de les instal•lacions i compartir més experiències
amb els companys/es.
4t ESO
La Colònia vidal
Els de 4t d’ESO van visitar la Colònia
Vidal. En primer lloc, van visitar una fàbrica
que tenia més de cent anys, després
van visitar els habitatges de les famílies,
els homes dels quals treballaven a la fàbrica
i allà van conèixer com vivien i com
treballaven. També van anar a veure una
pressa d’aigua que era l’encarregada de
generar l’electricitat. En general l’excursió
va estar bé, ja que d’una manera visual
es van fer un petit resum de com vivien
a l’època. Tot i que l’alumnat ha fet una
petita queixa, el viatge se’ls hi va fer molt
llarg.
BATXILLERAT
el programa de televisió “Los mejores
años de nuestra vida”
En aquesta excursió els/les alumnes
de batxillerat van anar a un programa
de televisió on havien d’animar la dècada
que en aquell programa s’enfrontava,
anys 60 i 70. Després havien de votar la
que més els agradés. Segons ens han explicat
s’ho van passar molt bé.
Saló de l’ensenyament
Al saló de l’ensenyament hi van anar
l’alumnat del crèdit optatiu d’orientació
personal, els de batxillerat i el de
Passarel•la amb la intenció de trobar una
orientació per al seu futur professional
o acadèmic. L’excursió va durar un matí i
van poder visitar tots els estands . Allà van
poder obtenir informació dels graus als
quals poden accedir i a les carreres que
poden fer.
David, Rubén i Marina

VIATGE A MALLORCA
Com tots sabem en acabar el curs
tenim amics i amigues que emprenen
un nou camí professional i
tanquen aquesta etapa fent un viatge de
final de curs. En aquest cas són els nostres
companys de 4t d’ESO els que han marxat
a Mallorca.
Van començar la seva odissea dimarts
9 de juny, van anar en vaixell i va ser un
viatge ple d’experiències.
En arribar a Palma, al dia següent, van
estar visitant l’hotel, a continuació es van
acomodar i van començar a gaudir de les
instal•lacions. A la tarda van anar a Palma
on van tenir el plaer de visitar la Catedral
i el Castell de Bellver, peculiar per tenir el
pati d’armes central en forma circular.
Dijous 11 van anar a visitar el poble
de Sóller on van poder gaudir de la pla-
tja i d’uns paisatges
meravellosos. Allà
van agafar un altre
vaixell que els portà
a la platja de sa
Calobra. Va ser molt
emocionant quan
anaven en vaixell
perquè van veure
un dofí. Arribar a sa
Calobra va ser una
experiència única
ja que és un plaer
poder gaudir d’un
paisatge tan meravellós.
Allà es van poder banyar, tot i que
l’aigua estava una mica freda. El punt negre
del dia va ser el viatge de tornada, ja
que van passar per una carretera on hi ha-
via moltes corbes i com que tots anaven
una mica cansats i no van poder dormir a
l’autobús, se’ls va fer interminable.
Però els/les nostres companys/es carregaven
forces quan queia el sol i aquella
nit se’ls va oblidar l’esgotament i van sortir
a la discoteca. Quan van tornar a l’hotel
van continuar la festa a les habitacions.
Els dies següents la cara de molts evidenciava
la falta de son, que suplien en els
viatges en autocar.
Divendres 12 van dedicar gran part
del dia a fer esports d’aventura. Van fer
piragua, allà vam viure moments inoblidables,
tant amb els/les alumnes, quan
s’havien de fer una abraçada damunt la
piragua i queien a l’aigua o quan anaven
directes a les roques i s’encallaven; com
també amb els professors José Luis Miranda
i Alejandro Briz quan es van decidir
a participar en aquesta activitat i van tenir
alguns problemes amb la seva piragua.
També van fer tir amb arc, ràpel i escalada.
En general l’alumnat va gaudir molt
d’aquestes activitats i alguns, fins i tot,
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009 1

van tornar una mica vermellets. Com que
aquell dia era l’aniversari de l’Anna Garcia,
a la nit els/les companys/es li van fer un
pastís perquè apagués les espelmes tot
demanant un desig. Després van sortir a
fer una volta.
El penúltim dia van marxar a veure les
coves d’Artà, que van agradar a la majoria
d’alumnat, i també van visitar el poble de
Porto Cristo, on molta gent va aprofitar
per comprar souvenirs per a la família.
Com que era l’última nit els van deixar
tornar a la discoteca, sabent que al matí
s’havien d’aixecar aviat. El diumenge van
tenir una dia de relaxació ja que van recollir
totes les coses i van poder gaudir de la
piscina de l’hotel.
Però tot s’acaba i diumenge a la nit
van agafar el vaixell que els tornaria a la
rutina.
1
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009
El professorat que els hem acompanyat
estem d’acord en dir que exceptuant
alguns fets puntuals, que van ser una
mica desagradables, estem molt contents
d’haver compartit amb vosaltres aquesta
experiència, per això us volem donar les
gràcies pels moments divertits que ens
heu donat, com per exemple quan en
Guillem Querol ens va imitar. També volem
agrair-vos la confiança, la paciència,
el respecte que ens heu mostrat i el vostre
bon comportament. Per totes aquestes
coses esperem que també vosaltres tingueu
un bon record d’aquest viatge i que
continueu jugant tant a les cartes.
Us desitgem de tot cor molt bona sort
en tots els projectes que aviat encetareu.
eLi, eva, J. Luis i aLeJanDro

XAFAR
DERIES
Com ja sabeu en aquests institut
som una mica tafaners/es, per això
hem tornat a recuperar l’apartat de xafarderies,
que ja havia sortit en publicacions
anteriors. Com que ens consta
que vosaltres, lectors, també en sou
una mica, doncs aquí us deixem unes
quantes notícies que hem considerat
d’interès col·lectiu ja que, en un any
de crisi les bones notícies agraden a
tothom.
Aquest any per a alguns professors/es
del nostre institut ha estat
l’any d’estrenar-se com a pares, com
és el cas d’en Jordi Tornabells, ( de Música
) que aviat serà pare o d’en Martí
Navarro (d’Anglès), o com a mare, com
ha estat el cas de l’Imma García ( de
Mates ). A tots ells els desitgem moltes
felicitats i molta sort en la feina de
pares, que no és una feina fàcil precisament.
Molta sort!
A continuació trobareu una fotografia
del petit Martí
Però no totes les notícies acaben
aquí, també volem felicitar a l’Imma
Font perquè durant aquest curs ha
aconseguit ser catedràtica. Sabem
que tot el procés de selecció ha estat
difícil i que tots els tràmits burocràtics
i l’espera de la confirmació l’han
tingut una mica angoixada. Per això i
per la seva nova situació professional
li desitgem moltes felicitats Imma
1. Què significa “PLACEBO”?
- Jo crec que és un droga, o medicina, depèn
de com ho miris.
2. De què tracta el vídeo?
- És un curt que parla sobre un noi que té
problemes amb les drogues i la seva mare
acudeix a un metge, perquè ajudi el seu
fill a superar el problema. En el curt jo represento
a una de les altres addictes a la
droga.
3. Com has arribat a sortir en aquest vídeo?
- He arribat a sortir en aquest vídeo perquè
coneixia el director. Ja havia treballat
amb ell en altres ocasions.
Ja feia temps que volia dur a terme aquest
projecte.
4. Has necessitat preparar-te molt?
- La veritat és que no. Només va ser a
l’hora de gravar, els nervis..
5. Quant de temps ha durat el rodatge
del curt?
-El rodatge va ser curt, només va durar
dues setmanes. Però tenint en compte
que el curt és tan sols de tres minuts, va
durar bastant.
6. On s’han rodat les escenes?
- Vem rodar-les a diversos llocs: Als carrers
de Barcelona, a l’hospital Dexeus i a Alella.
7. T’ha afectat en els estudis?
- La veritat és que no, però recordo un cap
de setmana que havia d’estudiar per un
examen, i no ho vaig fer per poder rodar
una escena.
8. Què en penses del tema de les drogues?
- És un tema que veiem molt lluny, però
en realitat el tenim més a prop del que
ens pensem
Edna Vidal
L’Edna Vidal és una companya del nostre institut que està cursant 1r de batxillerat.
Ens vam assabentar que havia fet un curt-metratge i voliem conèixer
la seva experiència com a actriu, per això vam decidir fer l’entrevista que
trobeu a continuació.
9. Creus realment que ara els adolescents
en consumeixen moltes?
- Si, realment. I cada vegada en consumeixen
més, i més joves.
10. Coneixies els altres actors?
- Si, jo ja havia treballat amb el director i
altres actors que hi havia.
11. Com ha estat la relació entre vosaltres?
- Molta conya i molta confiança, potser
massa.
12. Compartíeu les mateixes opinions?
- Mes o menys compartíem les mateixes
opinions, però sempre hi ha moments de
desacord.
13. El fet d’haver-hi actors més grans
que tu, t’ha fet aprendre una mica més
sobre la interpretació?
- Tots eren més grans que jo, però tenia
l’avantatge que jo era la que portava més
anys en el tema del teatre.
14. T’has sentit satisfeta amb el treball
realitzat?
- Sí.
15. Coneixes a algú que pugui patir els
símptomes que presentava el protagonista?
- Sí, en conec algun cas, però no directament.
16. Et veus en un futur treballant d’actriu?
- Jo espero que sí. Es el meu somni.
Si algú està interessat a mirar el curt PLA-
CEBO podeu anar a visitar la pàgina web
que teniu a continuació http://www.youtube.com/watch?v=Bixy1dgmKpA.

Com podeu comprovar som uns nois una
mica inquiets i hem decidit anar a buscar
l’alcalde i fer-li algunes preguntes que
últimament ens inquieten. A continuació
teniu l’entrevista, que molt amablement,
ens ha concedit.
- Quants anys fa que presideix l’Ajuntament?
Ara farà uns 7 anys.
- Té projectes de futur per al poble?
Quins?
Sempre hi ha projectes de futur, els que ja
teníem són els que es faran primer perquè
estan previstos per a aquesta legislatura. En
aquests moments els que s’han de acabar primer
són la plaça de davant del nou camp i la
riera on ara començaran a fer obres. Són les
dues obres més important que s’han de fer.
- Té pensats alguns canvis al pavelló municipal?
En aquests moments el que s’està buscant
és anar explotant la zona esportiva. Està
previst fer-la en el polígon industrial, al costat
de la piscina on més endavant potser és
farà un nou pavelló ja que el que tenim és
una mica vell. Després hauríem de parlar
de diners perquè és una gran inversió, però
això no se sap quan es farà.
- Quan s’acabaran les obres?
Les estan acabant ja i en poc temps ja es podran
utilitzar.
- Per què s’ha tardat tant?
Perquè vam tenir uns problemes amb les
canonades i l’aigua calenta.
“...hem de trobar un lloc on el soroll no
molesti el veïnat. Per això creiem que un
bon lloc seria al polígon...”
- Es van recollir firmes per fer un skate
park, i ens agradaria saber com continua
el tema. Està al corrent de tot això?
Sí, estic al corrent de tot això, però és complicat
ja que hem de trobar un lloc on el soroll
no molesti el veïnat. Per això creiem que un
bon lloc seria al polígon, allà no molesten
ningú, però no és segur que el posem allà.
- I el bike park?
Doncs el mateix,quan hi hagi un lloc ho farem.
16
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009
“En aquests moments hi ha uns 2200 socis
aproximadament, al gimnàs”
- S’ha apuntat molta gent al nou gimnàs?
Sí, ha hi hagut força gent que s’hi ha apuntat,
ja s’esperava.
-Quants socis hi ha?
En aquests moments hi ha uns 2200 socis
aproximadament.
- Per què després d’haver estat inaugurada
la piscina es va aixecar el terra?
Doncs la veritat no ho sé. He parlat amb
els tècnics i ni ells es posen d’acord amb el
que va passar o sigui que no ho sabem amb
exactitud, però el més probable és que la
causa fos un escalfament de l’aigua de la
piscina, a causa de les canonades que passen
per sota de la piscina i curiosament es
va aixecar el terra.
- En el robatori del gimnàs, com van entrar
sense sonar l’alarma?
Bé, allò va ser curiós, perquè els mossos van
fer la investigació el dia següent i no van
trobar cap empremta, per tant sabien el
que feien i ho tenien tot planejat i estudiat,
per això no va sonar l’alarma.
- Es tornarà a presentar a les eleccions
del 2011?
La veritat és que no ho sé.
- Ens podria dir en què consisteix la seva
feina?
Per fer d’alcalde has de tenir molta vocació
i has de tenir present la responsabilitat que
això comporta, ja que de tot el que passa al
poble sigui bo o dolent, me’n responsabilitzo
jo. A més, t’ha d’agradar la política.
- Ens han parlat d’un nou institut, es
farà?
S’ha de fer un nou institut, perquè el que
tenim ara ja comença a estar ple, i ara estem
mirant per fer-ho en un bon lloc, ja que
també venen alumnes de Sant Cebrià.
- Quan es farà?
No ho sabem, perquè no es tracta de fer-ho
a corre cuita sinó de fer-ho bé.
E·N·T·R·E·V·I·S·T·E·S
Entrevista a l’alcade, Xavier Mas
- Posareu finalment la gespa artificial al
camp de futbol?
El problema és que la gespa val 700.000
euros i són molts diners, encara que a mi es
clar que m’agradaria.
-Ha afectat molt la crisi a l’ajuntament?
Molt. Bé, cert és que ha afectat molt a tothom,
a l’ajuntament, a l’administració i, en
definitiva, a totes las famílies del poble i de
tot el món.
- Ha complert els objectius que tenia
quan va entrar d’alcalde?
Sí que hem complert els objectius principals
que eren l’educació, la sanitat i la riera, on en
poc temps es començaran a fer les obres.
- Hi ha bona relació amb els líders dels
altres grups polítics?
La relació ha de ser correcta sempre.
- Sempre esteu d’acord en tots els projectes?
Normalment, ens intentem posar d’acord
encara que és normal que tothom doni
opinions en les quals algú pugui estar en
contra.
- Són molt “moguts” els plens municipals?
No són gaire moguts i normalment duren
unes dues hores aproximadament.
- Creu que influeix en el turisme de Canet
tenir gent important com Joan Pedrero,
Lluís Homar o Xavier Sardà?
No, directament no hi ha turisme a Canet,
però si n’hi hagués no crec que influís massa
comptar amb aquestes persones.
- Per acabar, ens podries parlar del tema
dels ocupes que han estat durant tant
de temps al cinema?
Els ocupes ja són fora perquè era una propietat
privada i l’amo ha decidit recuperar
el local.
Gràcies per la seva col·laboració, ha estat
molt amable. Li farem arribar, personalment
un exemplar de la nostra revista,
que surt al juny
ALejAnDro i FerrAn

enTrevisTa a LLuÍs HoMar
Com que tinc alguns contactes he decidit utilitzar-los.
Vaig pensar que seria interessant conèixer l’experiència
d’un actor català molt reconegut, per això vaig deci-
1- Com es va incorporar al món del cinema i
al món televisiu?
Bé, al món del cinema no gaire, jo vaig començar
al món del teatre i fins als 19 anys no
vaig començar amb el Teatre Lliure. Quan ja
portava un temps amb el Teatre Lliure vaig
començar a participar en programes dràmatics,
a la televisió de Catalunya.
2- Quina va ser la seva primera feina dins
d’aquest àmbit?
Al Teatre Lliure de Barcelona.
3- Quantes pel·lícules ha fet? I quantes
sèries? Quines han estat les de més
èxit?
-No ho sé, n’he fet moltíssimes, entre 20 ó
30. De sèries n’hauré fet 4 ó 5.
-“La plaça del diamant”, “els Borgia” i “La
mala educación” de l’Almodóvar, aquestes
són les pel·lícules que més gent ha vist. I de
sèries, la del “23F”.
4- Com porta la seva família que gairebé
mai estigui a casa?
Qui ha patit més ha sigut la Cristina (la seva
dona) perquè quan el meu fill petit només
tenia 2 mesos i mig vaig haver de marxar a
Argentina a gravar una pel·lícula.
5- Amb quins directors i productores
importants ha treballat? Amb quins artistes
et relaciones millor?
-Bé directors importants, doncs Pedro Almodóvar,
Antonio Hernández, Gómez Pereira,
Pilar Miró, Vicente Aranda, entre d’altres.
-Dins de la producció hi ha Javier Cámara,
també em porto bastant bé amb Concha
Velasco, Núria Espert, la Kira Miró...
dir entrevistar-lo. Si voleu conèixer una mica sobre
Lluís Homar, seguidament teniu l’entrevista que molt
amablement em va concedir.
6- Quina ha estat la producció que més
li ha agradat?
Això és difícil de dir perquè al llarg de tant
anys, una és per una cosa i l’altra per una altra,
però coses que a mi m’han agradat molt
fer hi ha “La mala educación” d’Almodóvar,
“els Borgia” i una de les últimes produccions,
la de “23F” de la qual me n’emporto molts
bons records.
7- La gent pel carrer fa com si no passés
res o el reconeixen?
Ara em coneixen una mica més pel fet de fer
una sèrie com “Herederos” ho noto perquè
la gent em coneix més, ja que mai havia
fet un treball de tant d’èxit. Ara la gent em
para, em felicita i em diuen coses, però crec
que ara més que mai.
8- Quants anys porta treballant en això?
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009 1

Professionalment des dels 19 anys, però
vaig començar amb 6 anys.
9- Haver treballat amb l’Almodóvar li ha
comportat algun canvi especial dins la
seva manera de treballar?
Dins la manera de treballar sí. Quan treballes
amb algú que en sap tant, algunes coses
canvien i aprens, moltes coses. Però, sobretot,
el gran canvi va ser quan vaig començar
a treballar amb l’Angela Molina, perquè em
va ajudar a conèixer-me.
10- Qui va ser la persona o la productora
que el va introduir en aquest món?
La meva introducció en aquest món va ser
a través del Teatre Lliure, ja que va ser el que
va tenir més projecció.
11- Com ha influït el fet de ser un personatge
important dins el poble de Canet?
El poble de Canet m’ha fet sentir molt respectat,
em deixen viure molt tranquil.
12- Els seus fills, han vist alguna pel·lícula
seva?
Sí, han vist “La habitación de Fermat”, ”La
plaça del diamant”, ”Àngels i Sants”, ”Gominolas”.
Fins i tot van estar en el rodatge
de “Los abrazos rotos” a Lanzarote amb
l’Almodóvar.
13- Després de gravar alguna pel·lícula,
li agrada veure-les amb companyia per
després comentar-les?
No gaire, m’agrada més fer-les. Quan les
veig, les veig una vegada i prou.
14- Qui ha estat la persona que més l’ha
recolzat en tots els seus projectes?
La Cristina, la meva dona.
15- De jove, va estudiar alguna carrera?
Tenia relació amb la seva feina actual?
Vaig començar a estudiar per ser advocat,
només 2 anys, però ho vaig deixar perquè
1
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009
vaig descobrir que tot aquest món també
era un ofici. I vaig començar a fer classes
d’interpretació per aprendre’n més.
16- Des de ben petit li agradava el món
de la televisió o va ser més endavant?
Des de molt petit perquè vaig començar als
set anys a fer teatre i als catorze anys el meu
somni era dedicar-me a això, encara que
pensava que mai es faria realitat.
17- Quins són els reptes que li agradaria
aconseguir?
Poder continuar treballant amb la mateixa
il·lusió, ja que amb aquesta feina queda
molt camí per recórrer. M’agrada molt, encara
que xoca una mica amb el tema de la
família, però m’agrada molt combinar el
cinema amb viatjar.
18- Amb quina productora o director li
agradaria treballar i encara no ha tingut
l’oportunitat de fer-ho?
A nivell estatal amb la Isabel Coixet i a nivell
mundial amb un director que m’agrada
molt que és Clint Eastwood, perquè les
pel·lícules que fa en aquest moment són
fantàstiques.
19- Hi ha hagut algun paper que no li
hagi agradat o que no se n’hagi sentit
orgullós?
Sí. Afortunadament no gaires, però jo sóc
molt crític i molt exigent, a vegades en excés.
I recordo especialment un personatge
que em va costar molt, va ser al teatre amb
una obra de Shakespeare.
20- Quina ha estat la seva millor època?
I la pitjor?
La meva millor època és en aquest moment
i la meva pitjor època va ser en el moment
en què jo havia estat molt vinculat amb
el Teatre Lliure i quan es va trencar em va
afectar a molts nivells.
21- Ha hagut d’anar molt lluny de casa
per poder gravar una pel•lícula? A on?
E·N·T·R·E·V·I·S·T·E·S
El més lluny que he anat jo per gravar una
pel•lícula ha estat a Argentina i a Perú.
22- Si pogués ser algun actor de nivell
mundial, quin preferiria ser?
Marlon Brando, sens dubte.
23- Quina pel·lícula li agrada més?
“Los otros”, una pel·lícula alemanya que van
fer fa 2 ó 3 anys i que va guanyar un oscar
a la millor pel·lícula de parla anglesa. Però
n’hi ha d’altres que també m’agraden.
24- Després de gravar les pel·lícules, segueix
parlant amb els seus companys de
producció?
Acostumo a tenir molt bona relació amb
tothom, el que passa és que amb aquesta
feina anem canviant de gent.
25- Ha sorgit alguna amistat a partir del
cinema?
Sí, he fet molt bones amistats. Tant a nivell
d’actors com a nivell de gent de producció.
Per exemple, ara a l’última pel•lícula que he
gravat m’han ajudat molt perquè el paper
era d’un home cec i he tingut molt recolzament
de Javier Cámara, de la Marina i de
molts companys més.
26- Te alguna anècdota divertida que
ens pugui explicar?
Sempre explico la mateixa, una vegada que
estava fent “Hamlet” a Avilés, de cop i volta
es va a posar a sonar un mòbil, i jo vaig parar
i la següent frase que havia de dir era:
“En que bajos usos podemos caer, Horacio?”.
I just després que havia sonat el mòbil vaig
dir això, i tot el públic es va posar a aplaudir,
i fins i tot, va sortir al diari.
Finalment, li volem donar les gràcies per
col·laborar amb la revista de l’institut. Ja
li facilitarem un exemplar de la revista
quan la tinguem a punt.
ARIADNA PUIG

EL PROJECTE PASSAREL·LES:
PONTS CAP AL FUTU.R IMMEDIAT
Per astrid roig,
coordinadora del projecte
El projecte singular Passarel·les es va
engegar fa dos anys i avui volem
posar per escrit el que hem après
tots plegats (professors, alumnes, pares,
tècnics de l’Ajuntament i empresaris) per
a què el coneixement flueixi i pugui ser
font d’aprenentatge i reflexió per a tots,
així com d’inspiració per a futures experiències
educatives.
Com sabeu, aquest projecte és un programa
de diversificació curricular comú
entre l’institut, l’Ajuntament de Canet i
el Departament d’Educació que té com
a objectiu últim facilitar l’acreditació del
Graduat en Educació Secundària Obligatòria
a tots aquells alumnes desmotivats,
en risc d’exclusió i sense èxit escolar. Tal
com apunta la direcció del
centre: la necessitat d’un
projecte com aquest és essencial
per al centre, ja que
representa un recurs per a
tots aquells alumnes que de
ben segur no tindrien cap
possibilitat de graduar-se. A
més a més, aquests alumnes
a la classe ordinària distorsionen
greument el funcionament
de la classe i, per
tant, amb l’execució del projecte
s’eviten els problemes
de convivència i la reducció
de la conflictivitat dins de l’aula. En definitiva,
hi guanya l’alumne, el centre i el
poble.
Aquests alumnes s’integren en el seu
grup classe, del qual en són part, i també
reben una atenció individualitzada en
un grup reduït on fan les instrumentals
i al llarg de dos matins a la
setmana van a una empresa
del poble de Canet. En
aquests tres espais formatius
els alumnes Passarel·les
han millorat les possibilitats
d’inserció educativa, social,
laboral i relacional de
l’alumnat.
Pel que fa al desenvolupament
acadèmic de l’alumne,
al llarg d’aquests dos anys
s’ha intentat obrir camins i
se’ls ha ajudat a pensar en
el seu futur més immediat: la realització
d’un mòdul de grau mitjà, el món laboral
o cursar un PQPI (Programa
de Qualificació Professional).
Per ajudar a decidir a
l’alumne per a quin tipus
de cicle es vol encaminar
o quin camí o passarel·la
(pont entre l’institut i el
futur immediat) vol optar,
aquest realitza unes estades
formatives en empreses
del municipi de sectors
d’activitat diferent (administració,
turisme, automoció,
comerç, fusteria i servei
a les persones- cura de gent
gran i guarderies), es duen a terme accions
d’orientació i inserció laboral per part
del Consell Comarcal del Maresme (i l’any
passat pel sindicat CCOO) i es visita el Saló
de l’Ensenyament.
Amb totes aquestes activitats, l’alumne
pot discernir al llarg de dos anys què
li agrada i enfocar les seves energies cap
allà.
En relació a la inserció laboral, l’alumne
va adquirint habilitats socials a l’institut, i
laborals a l’empresa. Aquestes experiències
fomenten el desenvolupament de les
habilitats transversals que li serviran tant
en la seva vida personal com en la laboral.
Per exemple, aprèn a tractar al seu superior,
aprèn que hi ha un horari a l’empresa
i que no s’ha d’arribar tard, aprèn a tractar
als clients en una empresa, etc. i, tot
aquest aprenentatge el pot transferir en
qualsevol dels contexts i entorns on es
trobi l’alumne.
També pot passar que l’alumne no
acabi de veure què és el que li agrada i
vulgui optar per entrar al món laboral,
independentment de l’obtenció del certificat
de l’ESO. Cadascú té la seva evolució
i potser necessita més temps per acabar
de madurar i decidir cap a on vol tirar. Si
l’alumne no acredita l’ESO també pot optar
per realitzar un PQPI. Amb la realització
d’aquest programa en diferents centres
del Maresme, l’alumne pot aprendre una
professió, rep un certificat professional, i a
la vegada es pot anar traient l’ESO.
Quant a la inserció social i el desenvolupament
personal dels alumnes, el pro-
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009 19

jecte ha ajudat a l’assoliment de la seva
maduresa i la reconducció de les actituds.
Cal tenir en compte que els alumnes tenen
unes necessitats i uns interessos diferents
uns dels altres. Els professionals de
l’ensenyament de l’escola inclusiva hem
de detectar aquestes necessitats del nostre
alumnat i adaptar la nostra metodologia
i didàctica a les diferents intel·ligències
dels alumnes. En el projecte Passarel·les es
té en compte que no tothom aprèn de la
mateixa manera, i per tant, es programen
activitats que promouen una diversitat
d’intel·ligències, assumint que els alum-
nes tenen diferents graus de desenvolupament
de totes elles. També per a que
tot això sigui possible cal un seguiment
individualitzat de l’alumne i un suport
constant dels pares.
Un alumne Passarel·les de 3A, comenta
el següent sobre el projecte: el
projecte m’ha donat l’oportunitat de
centrar-me més en els estudis i a la classe
d’instrumentals sento que se m’aprecia i
això em fa sentir bé. També m’ha fet viure
noves experiències com veure el món
laboral de prop. M’han passat coses curioses
com, per exemple, vaig anar amb
l’empresari a prendre mides a una casa
d’un professor de castellà que vindrà l’any
que bé a l’institut, i mira, un “client” potser
serà un professor meu l’any que ve.
Una mare d’un alumne de 4A opina
el següent sobre el projecte: no saps la
tranquil·litat que és per una mare veure
que el seu fill està motivat per seguir estu-
20
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009
diant i va content a l’escola. Quina diferència
amb el meu fill abans de començar fa
dos anys. Ara al menys té un projecte de
futur.
També hi guanya la comunitat educativa
en el projecte perquè en pot treure
molt de profit ja que li pot aportar noves
estratègies didàctiques, formes de treballar
molt enriquidores i comptar amb un
alumnat motivat, poc conflictiu.
De cara a l’any vinent i tenint en compte
el gran esforç que realitza l’institut per
a l’execució del projecte, es produiran
unes modificacions per garantir-ne el bon
desenvolupament, tant dins
de l’entorn laboral com acadèmic:
s’estableix un màxim
de faltes d’assistència per a
donar-los de baixa del projecte,
es propiciarà la puntualitat
d’entrega dels treballs
o dossiers. Així doncs,
i sobretot per als alumnes
que cursen el segon any del
programa, si després dels
avisos pertinents la situació
en els aspectes esmentats
no millora, es procedirà a
l’expulsió de
l’activitat.
L’Ajuntament s’implica en
el projecte Passarel·les arran
de la posada en marxa d’un
altre projecte, el de Millora de
l’èxit escolar. L’objectiu és impulsar
accions i mesures per
afavorir el màxim nombre
possible de joves graduats
en secundària. Per això, quan
des de la direcció de l’IES Domènech
i Montaner es posa
sobre la taula el projecte
Passarel·les, la implicació és
pràcticament immediata. La
col·laboració de l’Ajuntament es materialitza
en diversos àmbits: dóna cobertura jurídica
a través del conveni de col·laboració
amb el Departament d’Educació i dels
convenis per a les estades formatives a les
empreses, fa la difusió del projecte entre
les empreses del municipi i els proposa la
col·laboració, i, finalment, fa
el seguiment de l’estada dels
joves a les empreses juntament
amb l’institut. Aquesta
forma de treball fa que diferents
àrees de l’ajuntament,
l’institut i les empreses
hagin de coordinar-se per
avançar en el projecte i en
la consecució de la seva finalitat
última: acreditació
en secundària. Aconseguir
aquest objectiu final duu
implícit l’assoliment d’altres objectius
també molt importants. L’apropament
entre les organitzacions, la confiança mútua,
la complicitat, l’energia i la il·lusió del
que representa l’educació compartida. És
important destacar de manera molt especial
el paper de les empreses que han
volgut col·laborar en el projecte. En total
més d’una vintena d’empreses del nostre
municipi que ens han demostrat la im-
portància dels valors socials en l’empresa.
Està clar que la seva aportació al projecte
és fonamental, la seva tasca no ha estat
tan professionalitzadora, sinó més aviat
orientadora, d’ajudar els joves a veure
quin camí laboral pot ser més interessant
per a ells i sobretot de reforçar valors com
ara la responsabilitat, l’esforç, la disciplina,
el saber fer i estar... tots aquells valors socials
que tan importants són per a l’èxit ja
no escolar ni professional sinó com a persones.
A totes elles els volem agrair molt
especialment la feina que estan fent.
En definitiva, per a tots i totes constatem
que a Canet tenim un teixit empresarial
socialment actiu i solidari, un institut
molt compromès amb la tasca educativa i
amb el futur dels nostres joves, i uns joves
prou motivats per trobar noves oportunitats
i aprofitar-les.

UN BALL, MOLTS SENTIMENTS
Tot va passar en aquella tarda de
juliol. Ja vestides, pintades i preparades,
esperàvem nervioses el moment
que tant desitjàvem que arribés.
El dissabte passat vaig quedar per
anar a sopar amb els companys de
Primària de l’escola on anava abans.
Feia quatre anys que no ens veiem. Quan
ens vam trobar em vaig emocionar molt,
no m’ho podia creure, eren ells!! Els meus
amics de la infància, aquells amb qui jugava
a patacons i amb els que reia per
qualsevol tonteria!!
La Marta era una de les meves millors
amigues, alumna brillant i estudiosa, intel.
ligent i perfeccionista. Físicament era una
noia alta, prima, esvelta i castanya, amb
els ulls verds, molt bonica i una d’aquelles
amigues que no es poden oblidar mai.
Quan estava parlant amb ella per saber
com li anava tot, em va explicar que tot
li anava bé però, que durant dos anys, a
tercer i quart d’ESO, havia passat una etapa
difícil, tant emocionalment com físicament.
Havia patit anorèxia i havia estat ingressada
a l’hospital durant molts mesos
i jo no n’havia sabut res. Com pot ser que
aquella noia amb un cos formidable hagués
patit una malaltia tan greu?
Per fi, va sonar la música que ens portava
la melodía, el to i el ritme necessaris
per començar a ballar. Uns tambors donaven
l’inici al moviment: ara una cama,
ara l’altra, seguit d’un
balanceig del braç
dret, un salt, un lleuger
moviment del cap
i del cos... Era una successió
de passos que
reflectien tot un joc de
sentiments, dedicació, i
d’hores i hores d’esforç.
Durant aquells
minuts de canvis de
ritme, de cançons i de
passos sense cap descans,
juntes aconseguirem
ser una de sola; ser
un bon grup mogut per
Retrobada amb els amics
Per sort, la Marta ha pogut sortir
d’aquell pou tan profund en que havia
caigut gràcies al suport constant de la
seva família, els seus amics i l’ajuda dels
metges i psicòlegs de l’hospital.
Mai havia conegut ningú que patis
aquesta malatia, però pel que veig és un
trastorn que està afectant a molta gent
les ganes de ballar, l’energia i, sobretot,
per l’amor enfront del ball. Però quan va
resonar l’última nota i nosaltres varem fer
l’últim pas, una multitud d’aplaudiments,
xiulets i crits ompliren la sala sencera. En
aquell precís instant no eren simples gotes
de suor les que ens queien del rostre,
sinó que anaven acompanyades d’unes
gotes d’alegría, d’il·lusió i felicitat.
Finalment, ens anunciaren que havíem
estat les guanyadores del concurs,
i d’aquesta manera el nostre esforç havia
estat valorat i recompensat. Per un
moment tot es va aturar, semblàvem les
protagonistas d’una història amb un final
feliç. En els nostres cors hi dominava un
sentiment d’eufòria únic, i difícil d’explicar,
una felicitat que ens va durar dies, i que
quan encara ho recordem se’ns dibuixa
un ampli somrís a la cara.
L.A.H
2n BATx. B
i que sense saber-ho, potser que hi hagi
una persona al teu costat que estigui sofrint-la.
La Marta se n’ha sortit i crec que tothom
se’n pot sortir amb el suport indiscutible
del seu entorn.
r.r.F
2n BATx. A

EL CATALÀ
A L’ABAST
DE TOTHOM
Ja fa un parell d’anys que es va engegar
a Canet de Mar el programa
“voluntariat lingüístic”. Per poder
ser dut a terme amb èxit, aquest projecte
requeria la col·laboració desinteresada
del jovent canetenc. Jo, que
sempre havia considerat la llengua
com un dels tresors més preuats
que existeixen, no podia desaprofitar
l’oportunitat d’ensenyar el català
a algú que desitjava aprendre’l. És
per això que, sense dubtar-ho ni un
instant, vaig decidir inscriure’m com
a voluntària per la llengua. Així, molt
aviat, l’associació que s’encarregava
del projecte, em va fer arribar una
carta on se’m citava per conèixer la
meva parella lingüística.
Es deia Camila i era encantadora.
Per motius de feina del seu pare, la
famÍlia havia hagut d’abandonar la
seva llar –que es trobava a Buenos Aires–
per començar de zero en un indret
on tot els resultava desconegut.
Ens trobàvem cada dilluns i divendres
per anar a berenar. Jo li ensenyava
la riquesa de la llengua catalana,
tan desconeguda en els nostres
dies. Ella, en canvi, m’explicava curiositats
de la seva cultura. La Camila
mostrava un gran interès per aprendre
la llengua catalana. El problema
és que sempre s’havia entrebancat
amb la mateixa pedra: la gent de Catalunya,
al veure que era argentina,
es dirigien a ella en castellà, privantla,
d’aquesta manera, conscient o inconscientment,
del dret d’aprendre
català. Tanmateix, com que era una
noia constant i eficient, aviat la seva
evolució fou formidable: de no saber
pronunciar ni un mot en català, va
passar a dominar, pràcticament, la
llengua.
Encara avui, quan recordo aquell
“gràcies” titubejant, amb accent argentí,
que la Camila em regalava al
final de cada trobada, no puc evitar
sentir-me satisfeta per haver contribuït,
humilment, a posar el català a
l’abast de tothom. És l’orgull de saber
que el temps i l’esforç que vaig invertir
en l’ensenyament de la Camila va
acabar donant fruits.
22
M.à.A.G (CAneT De MAr)
2n BATx. B
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009
BCdari l’Institut
Alcohol: Beguda (no permesa als menors) que barrejada amb altres
substàncies resulta bastant estimulant.
Botellón: Distracció de moda per als caps de setmana.
Crisi: Excusa dels pares per no donar-nos diners.
Direcció: A causa dels comunicats, és el lloc més visitat pels alumnes
i a la vegada el més temut.
Examen: Prova escrita que ens fa patir
Fill meu: Expressió molt utilitzada pel director.(I nosaltres ens
preguntem..¿quants fills té aquest home?)
Ganes: El que més manca en aquest institut.
H 2 O: Gimnàs on la majoria dels estudiants es van apuntar
i no hi van ni que els matin.
Inacabats: Com la majoria de deures que presentem.
Jet lag: El que pensem que tenim cada matí.
Kiwi: Una de les barreges que fem habitualment amb l’alcohol.
Lavabos: Excusa per sortir de classe.
Moe: Qui no ha sentit més d’un cop “MOE” mentre un està
als quatre cantons?
Negatius: Allò que et posen quan no fas els deures.
Objectius: Aquells que t’has d’estudiar si vols aprovar un examen.
Passadís: Lloc on sempre trobes algun alumne/a.
Quinze: Són els millors anys.
Ressaca: Símptoma que et fa recordar els litres
i litres beguts la nit anterior.
Skate: Raó de viure per molts dels estudiants (skate or die!)
Taula: Moble que ens agrada guixar quan ens avorrim
Univeritat: Massa lluny...
Voluntat: Quanta ens falta a alguns!
Waka-waka: Quin record teniu? Graaan viciada!
Xerrar: Acció que agrada molt als adolescents.
Youtube: Una de les pàgines més visitades pel estudiants
a la nova aula d’idiomes.
Zinc: Això ens sona de les classes amb l’Helena!

Què ens diuen els companys de 2n
de batxillerat del Treball de Recerca?
Com cada any, els nostres companys
de 2n de batxillerat han hagut de
fer el treball de recerca i com que
nosaltres no estem molt al dia en aquest
tema, hem volgut conèixer, una mica,
com funciona. Seguidament trobareu les
respostes dels alumnes entrevistats
1. En què consisteix el treball de recerca?
És un treball on s’ha de buscar molta informació,
és a dir, s’ha de fer una recerca que et
serveix per pujar nota en les assignatures i
per poder aprovar el batxillerat.
2. De quantes persones ha de ser el
grup?
D’un o dos components, cap més.
3. Hi va haver conflictes entre els membres
del grup?
Sí, solia haver-hi alguns petits conflictes per
incloure informació al treball.
4. Us va costar quedar per fer el treball
de recerca? Per què?
Sí, perquè els dos components del grup treballàvem
i ens era complicat coincidir.
5. Com us vau organitzar per fer el treball
de recerca?
Anàvem discutint del que havíem d’introduir
al treball i ens repartíem la feina.
6. Com us vau organitzar per exposar el
treball?
Ens vam partir el teball i vam exposar-los els
dos, però també teniem l’ajuda del “power
point”.
7.Estàveu nerviosos/-es?
Sí, una mica.
8. Hi havia molta gent mirant?
Sí, tota la classe.
9. Teníeu algun professor particular ajudant-vos
amb el treball?
No.
TEATRE. DONES...? Sí, DONES!
En aquesta representació han actuat tres alumnes del nostre
institut; Georgina Fors, Maria Jover i Aina Arnó i dues
alumnes més de fora l’ institut per la falta d’alumnes interessats
en aquesta activitat extraescolar.
El grup de joves que actuen a l’obra s’anomenen Clau de Lila;
un grup d’amigues aficionades al teatre que, assagen un cop a la
setmana des de febrer, encara que, van començar a l’octubre.
L’obra consisteix en petites historietes de situacions que es
troba una dona en la vida quotidiana. Des de la dona que es
troba a la cua per anar al lavabo i fer una reflexió sobre les seves
peripècies per orinar fins a la dona maltractada pel marit i per
l’inspector de policia qui li vol fer creure que la seva injustícia és
una patologia psicològica. D’aquest petit, però significatiu ventall
de situacions aquestes
novelles actrius són
capaces d’extreure’n una
representació original,
amena i divertida fins a
convertir-les en una lliçó
que moralitza sobre la
situació de la dona en el
nostre país. Cal remarcar
la capacitat d’aquest grup
de noies per comunicar
moltes coses a partir de
quatre objectes que conformen
l’atrezzo i de les
seves veus, gestos, actituds
dalt de l’escenari.
10. Creieu que el treball s’hauria de fer
a primer?
Sí, perquè a segon s’acumula tota la feina i
els exàmens.
11. Va ser difícil trobar la informació?
Una mica, però només al començament.
12. Creieu que aquest treball us ajudarà
a trobar informació amb més facilitat?
No, perquè tampoc és que no sabéssim
trobar informació. Ja hem fet més treballs
apart d’aquest.
13. Quina nota heu tret al treball?
Un 9.
14.Esteu satisfets amb aquesta nota?
Sí , perquè pensem que ens la mereixem ja
que ens ho hem “currat” molt.
DAviD, rUBén i MArinA
Prèviament, va tenir lloc una altra representació que van dur
a terme alumnes de primer cicle: Miranda Teulé, Helena Lorza,
Marta Dotres i Susana Pérez. Aquestes van interpretar petites
històries grotesques sota el títol Històries Efímeres. Eren de diferents
autors, com per exemple Kar Valentin, i representaven
situacions típiques de la vida quotidiana.
El 29 de maig van actuar per als alumnes de l’institut al centre
parroquial, i el 30 de maig per a tot aquell qui volgués anar-hi.
MireiA & AnDreA

Diada de Sant Jordi 2009
Com diu la llegenda, el dia 23 d’abril
és un dia per regalar roses a les
noies, i llibres als nois, o al revés.
Però també es pot optar per regalar altres
coses. Aquest any l’institut de Canet ha
optat per seguir la tradició literària anual.
Així doncs, les primeres hores van ser de
classe i a partir de les 11 va començar la
festa amb un intercanvi de llibres i xocolatada.
En acabar l’hora d’esbarjo, es va reunir
l’alumnat per anar a l’envelat i veure
els diversos actes preparats.
En primer lloc, es va dur a terme el
lliurament de premis del Certamen literari
els guanyadors/es llegien un fragment
del seu treball.
També es van lliurar els premis del
concurs de Passatemps Matemàtics. El
guanyador de 1r cicle va ser en Fran García
Sarmiento, de 2n d’ESO C.
Després els nens i nenes de 1r d’ESO
van cantar la cançó Mamma mia, tancant
l’acte.
A la tarda, l’alumnat tenia l’opció
d’escollir una pel·lícula, prèviament havien
agafat uns tiquets per veure-la i
poder gaudir de les instal•lacions de
l’institut.
A continuació us expliquem, breument,
en què consisteix el concurs de passatemps
matemàtics.
2
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009
-En que consisteix el concurs de Passatemps
matemàtics?
És una competició per veure qui aconsegueix
més punts en uns exercicis de matemàtiques.
-Quantes rondes es fan?
En fem 20.
-Quants concursants poden participar?
Pot participar-hi tothom qui vulgui ,no hi
ha límit.
-Creieu que las preguntes són difícils?
Home, depèn, algunes sí.
-Finalment, quins són els premis que
lliuren als guanyadors?
Cada any regalem una cosa diferent. Els
noms dels guanyadors i els premis es lliuren
per Sant Jordi
-Tu personalment creus que aquestes
proves ajuden a millorar els alumnes?
Sí, crec que ajuden a millorar les seves capacitats.
Doncs, moltes gràcies al Departament
de matemàtiques per la seva col·laboració
A continuació , trobareu els escrits guanyadors
del certamen literari. Esperem que
us agradin.
HeLDA & HeLenA & FerrAn

Dolor incomprès Lali
Un llamp va il·luminar una petita
habitació on tot semblava abandonat.
La pluja colpejava amb fúria
contra les finestres, i se li sumava l’aire
que augmentava la força. Un altre llamp
va caure, aquesta vegada a prop d’allà, i
va tornar a il·luminar l’habitació. Era de
proporcions petites i no es podia distingir
gaire el mobiliari ja que estava tapat
per uns grans llençols o mantes negres,
semblants a les que es posen quan vas de
viatge durant un llarg període de temps.
Es podia dir que allò estava abandonat
des de feia setmanes. En el centre, una
figura s’alçava en la foscor. Es podia distingir
gràcies a la pal·lidesa de les seves
mans i rostre.
Al terra de l’habitació, reposava un
matalàs amb una manta llardosa i bruta i
al seu costat, una gerra d’aigua dipositada
sobre una simple safata amb dos panets
florits. La figura es va encongir després
que un altre llamp, l´ il·luminés la cara.
Era ossuda i pàl·lida, desfigurada pels
constants abusos dels seus pares i oncles.
Plorava a moc estès mentre se subjectava
el braç dret, on hi tenia una ferida petita
però profunda que no parava de sagnar.
Les seves mans eren igualment pàl·lides
i ossudes, donava la sensació que era un
cadàver. I no li faltava massa.
No menjar durant un mes i mig ja crea
els seus problemes, però, a més, sumar-li
texts guanyadors
que tènia leucèmia no li feia gens de bé.
No semblava que li quedessin més de dos
dies de vida. Era un noi en la tendra edat
de nou anys el que havia de passar per
això, i a aquesta innocent edat, no es podia
fer gaire.
Van començar a sentir-se persones
pujant les escales després d’un fort cop
de porta per la qual cosa el nen va deduir
que era la porta principal. S’arrossegà,
al no poder fer res més, fins a una de les
cantonades en un llastimós intent que no
el trobessin, mort de por i cansat. Però va
ser en va.
Després de sentir com el cadenat que
mantenia la porta tancada cedia, es va
obrir de bat a bat i cinc siluetes van entrar,
dues dones i tres homes. Portaven dos
d’ells un bastó de fusta i una agulla amb
el fil. Tot just fer dues passes cap a dins,
van buscar el nen amb la mirada.
El van trobar en una cantonada gràcies
a l’enllumenament d’un altre llamp, que
va fer ressonar la casa mentre els adults
el van mirar amb expressió cruel i freda,
per a després esbossar un lleu somriure
sarcàstic.
-Vine aquí, marrec inútil -li ordenà el més
gran d’ells mentre els seus ulls expressaven
una hostilitat sense raó cap a aquell
indefens nen- Ja!
El noi, fins i tot espantat pel que li poguessin
fer, no es va moure del seu lloc,
Porto (2 eso)
però va començar a tremolar exageradament
en veure’s novament atrapat i
acorralat davant d’aquells monstres que
es feien dir “família”. La dona que era més
propera, la seva tieta, se li va acostar amb
expressió furiosa i el va agafar pels cabells
per endur-se’l arrossegant-lo cap a la
resta de persones de l’habitació, mentre
el nen només articulava xiscles de dolor,
tant per les estrebades com per la ferida
fins i tot oberta que notava bategar amb
inconfusible dolor al seu braç. Tot just arribar
davant els altres quatre, el va llançar
sense cap remordiment al terra causant-li
més rascades i contusions, per a després
donar-li una altra puntada de peu fent
que es retorcés i xisclés. Va alçar la mirada
amb dificultat per les contusions, però
va tornar a mirar al terra mentre plorava,
deixant caure unes llàgrimes vermelles ,
que reflectien la sang que se li havia escapat
pels cops i la ferida. De nou, però, algú
el va alçar. Aquesta vegada era la seva
mare, el va alçar gairebé sense deixar que
es recolzés al terra, tocant només amb les
puntes dels peus. Ell tancava els ulls amb
força mentre intentava amb totes les seves
forces no cridar de l’agonia que sentia.
Ella s’ ajupí per quedar la seua cara a la
mateixa alçària que la d’ell, sense deixarlo
anar ni afluixar-lo en cap moment. Es
va quedar mirant-lo amb una ganyota de
disgust.
-Què et pensaves? Que podries eludir-nos
després de ser tal deshonor per a la família?
–li va preguntar mordaçment mentre
el noi contenia el plor.
-Pe-però... Què vaig fer mare perquè em
pegueu així? -va aconseguir articular amb
veu molt feble i ronca fent-lo tenir un aspecte
fins i tot més fràgil.
-¡Néixer! -li va cridar aquesta vegada el seu
oncle, un dels que no havia participat.
Després d’això, la seva mare el va
llençar de nou al terra amb força i el seu
oncle li va donar unes altres tres puntades
de peu , causant-li noves contusions i
trencant-li alguna costella. En això, l’últim
dels homes, el seu altre oncle, se li va
apropar i es va ajupir a pocs centímetres
de distància quedant cara a cara, mentre
portava el bastó a la seva mà dreta remenant-lo
i ara mirant-lo amb falsa innocència
i alguna cosa d’arrogància.
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009 2

-Mathew, Mathew -va començar mentre
remenava el cap en senyal de cansament
molt ben fingit, fent que el noi s’ho empassés
innocentment- Un deshonor i...
cosa -va dir despectivament en no trobar
una mica apropiat en el seu repertori per
al- com tu és igual a un insult a tot el món
-remarcant les paraules.
Mathew va obrir els ulls en desmesura,
però no exactament pel que havia dit,
ja que hi estava acostumat, sinó perquè
el seu oncle li va donar una bastonada a
la cara fent que la girés involuntàriament
i donés la volta per la força usada. Tot seguit,
nous cops, bastonades i insults van
tornar a caure-li. L’altre, el seu pare, portava
l’agulla a la seva mà esquerra i en l’altra,
un vidre que semblava bastant afilat.
Li va fer uns quants talls pels braços,
espatlles, tòrax, cames i mans, deixant fe-
Aquesta història no comença amb
hi havia una vegada o fa molt de
temps o fa molts i molts anys...,
sinó que aquesta història es desenvolupa
a Canet de Mar, en un institut anomenat
IES Lluís Domènech i Montaner. On els
professors ja no són el que eren.
El dia quinze de setembre quan els
alumnes de primer d’ESO van arribar a
l’institut el van trobar molt malmès. Les
parets queien a trossos, les taules eren
totes pintades i ratllades, les cadires pintades
amb guix, total que quan els alumnes
de primer van veure aquell desgavell
encara es van espantar més del que ja ho
estaven. A primera hora, a una classe de
primer, els hi tocava anglès. La Maria, la
professora, va agafar el radiocasset i el va
posar a tot volum, els alumnes cridaven
de dolor i no van sentir res fins a l’hora del
pati.
Un cop al pati, la majoria dels alumnes
van anar a la cafeteria. Tots demanaven
bosses de patates i en Joan, el director, hi
va anar corrents, les hi va prendre, i se les
va menjar. Els alumnes estaven molt enfadats
per aquell fet però no hi podien fer
res perquè en Joan era la màxima autoritat
de l’institut.
Després del pati tampoc va anar molt
bé que diguem, el professor de matemàtiques
en Lluís, es va dedicar a pintar les pa-
26
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009
texts guanyadors
rides que sagnaven constantment pel seu
camí. Després, es va apropar a la seva oïda
per xiuxiuejar-li:
-Això és perquè t’ajudi a recordar el que
ets de nou... -va dir mentre tornava a aixecar-se
i l’observava amb diversió.
Davant d’això, només va poder mirar-se
dificultosament les ferides, comprovant
que tenia marcat:
NO MEREIXES RES MILLOR QUE AIXÒ,
MONSTRE
Després, els mirà amb por i dolor reflectits
en la seva mirada, sense poder
moure cap part del seu cos. Tot seguit, la
seva tieta va agafar l’agulla i va començar
a cosir-li sense cap mirament les ferides,
però no tancant-les totalment, fent que
fins i tot sagnessin. La seva mare, per primera
vegada en la seva vida, es va sentir
molt culpable per allò, i per això, va pren-
L’INSTITUT CAPGIRAT Marta also (1 eso)
rets de la classe mentre cantava i ballava.
Una hora més tard, en Pau el professor de
música, va agafar la flauta i va començar a
tocar un cançó desafinada i els va dir que
la repetissin, però els alumnes la van tocar
afinada i en Pau els hi va posar un negatiu.
Els alumnes, enfadats, se’n van anar a
dinar a casa, però no van explicar res als
pares perquè sabien que no els creurien.
A la tarda tocava castellà, però el professor
no va venir i tots els alumnes de
primer van avançar feina. Al cap d’un
estona va venir en Joan perquè estava de
guàrdia, va agafar retoladors i es va posar
a pintar les taules dels alumnes. Després
tocava català amb la Meritxell però, enlloc
de fer classe es va dedicar a tirar papers
per la finestra.
Quan es van acabar les classes, els
alumnes se’n van anar cap a casa pensant
que l’endemà seria un altre dia. Anaven
passant els dies, les setmanes, els mesos,
fins que un dia una noia de primer que
es deia Mar, va decidir posar fi a aquella
situació.
Va organitzar moltes reunions d’alumnes
i van arribar a la conclusió següent:
organitzarien una revolta contra els professors.
I així ho van fer, la setmana següent,
van esperar que la Carme de consergeria
obris la porta i van entrar amb
tota la naturalitat del món. Un cop van
dre una decisió.
La seva tieta, en acabar, se’n va anar
amb els altres, i després de burlar-se de
Mathew van sortir de l’habitació deixantlo
semi inconscient. Ell va intentar moure’s,
però va notar que no podia i la visió va
començar a tornar-se negra i a perdre la
noció del temps. Una llàgrima rebel se li
va escapar de l’ ull esquerre.
-Si us plau...que...això...acabi-la veu se li va
trencar.
Mentre deixava anar un últim sospir
i es sumia en la inconsciència, va poder
sentir feblement moltes sirenes que sonaven,
i, al seu torn, els xiscles de la seva
família. Després, abans de caure inconscient,
la porta es va obrir de cop, i per ella,
dotze siluetes amb placa de policia van
entrar en l’habitació.
Fi
ser a les taules de ping-pong, van treure
totes les pancartes, xiulets, etc. Quan els
alumnes de segon, tercer i quart d’ESO els
van veure es van unir a ells, en aquest institut
ja no hi havia alumnes de batxillerat,
perquè feia molt de temps que s’havien
cansat dels professors.
En aquella revolta tot va funcionar
de meravella fins que els professors es
van unir als alumnes sense saber perquè
protestaven. Els alumnes sense saber que
fer van tornar a classe. Els hi tocava català
amb la Carme, que a part de dedicar-se
a tirar papers per la finestra, els hi va dir
que escrivissin una història o un poema
per Sant Jordi.
La Mar s’hi va voler apuntar perquè a
ella li agradava molt escriure. Va pensar
que podia escriure una història sobre el
seu institut on els professors es comportessin
com els alumnes i els alumnes es
quedessin bocabadats amb aquesta actitud.
Aquestes històries del concurs literari
van ser exposades al taulell d’anuncis
del passadís de primer, a la vista de tots
els alumnes. Aquests van veure reflectits
el seu comportament diari amb l’actitud
dels professors en aquesta història i van
decidir fer un canvi radical perquè el seu
institut no fos un institut capgirat i fos
com hauria de ser, un institut normal.

texts guanyadors
La carta de l adéu stephenie Clark
Canet de Mar, 21 de febrer de 2009
Estimat:
Amb una mica de rancúnia i tristesa m’he decidit a
escriure’t aquestes paraules.
Ben cert és que he de reconèixer que t’estimo, que t’he estimat
sempre des del moment en què et vaig conèixer, i que
t’estimaré fins que algú altre ocupi el teu lloc en el meu cor.
Em sap greu decebre’t dient-te que jo no sóc la persona a
qui estimes, per desgràcia.Va haver un temps en què vaig
creure que sí, que m’estimaves. Ara ho recordo i m’adono
que no, que només era amistat recoberta de felicitat.
Jo en canvi, sí que t’estimava, i no he deixat de fer-ho.
Podria arribar a dir que aquest sentiment ha crescut en els
últims mesos.
Doncs sí, encara avui, després de gairbé un any i mig
d’haver-te conegut crec que estic completament enamorada de
tu, amb tots els tòpics i ximpleries que això significa.
Recordo aquell estiu com a una cosa llunyana, però màgica.
Quan les teves paraules d’amor m’omplien els pensaments
d’il·lusió i felicitat. Quan tot era de color de rosa i l’única
cosa que volíem era estar els dos junts. Ara sé que ho
fingies, o almenys, que el teu amor no s’igualava al meu. És
un record dolç i amarg a la vegada .Encara ara, en aquesta
tarda ennuvolada d’hivern, espero, a que vinguis per darrere,
m’agafis fort de la mà i em consolis, amb el teu somriure
encantador i les teves dolces paraules, d’aquesta tristesa que
m’envolta.
És graciós veure com somio d’aquesta manera, sense cap
esperança. Però aquests somnis mantenen viva la meva felicitat
.Quantes han estat les nits que m’he adormit pensant
en tu! I les vegades que he despertat agafant-te la mà? No
ho sé. I les hores que m’he passat repassant una per una
les escenes que he viscut amb tu? Sincerament, no ho podria
dir.
Tinc tots aquests moments guardats a la memòria sota clau
i no els puc alliberar. És impossible esborrar tots els records
que tinc de tu, per més que vulgui. M’has fet massa mal,
però també m’has fet massa feliç.
A vegades em poso a buscar dins la
memòria i trobo moments que feia temps
que no els obria. Aquelles dues setmanes
que vam passar separats, recordes?
Jo sí. Recordo com se’m van fer llargs
aquells dies, sense escoltar la teva veu i
sense poder-te veure.
Doncs sí, me’n recordo d’això i de moltes coses
més. De coses que segurament tu vas pas- sar per
alt i que jo, en canvi, les vaig recollir per guardar-les
a la meva caixeta dels records, i tancar-les
per sempre més. Tan bé les vaig tancar que ara no
les puc treure. Què he de fer per oblidar-me de tu? perquè
tots aquests records puguin sortir de la caixa? És molt
difícil oblidar una persona i no me n´he adonat fins ara.
No crec en els miracles i no crec que et pugui oblidar així
com així. De moment em toca esperar que una altra persona
ocupi el lloc que tu estàs ocupant en el meu petit cor, que
està ansiós perquè algun altre cor l’estimi. Ara, el lloc que
jo vaig ocupar l’ocupa una altra persona. I espero que siguis
feliç amb ella, i que la facis feliç, tant com em vas fer a mi.
M’acomiado de tu demanant-te que no et preocupis per mi.
Pot ser que aquestes paraules que pretenen ser d’amor no
t’hagin afectat gens, o pot ser que t’hagin fet plorar. Sigui
com sigui no vull que pateixis per mi
És veritat que estic trista, i que ho estaré, perquè el meu
desig és tornar-te a tenir. Però sé que això és impossible i
he d’aprendre a resignar-me.
T’he donat la meva felicitat perquè la puguis gaudir, veientte
content ja em conformo.
M’encanta veure’t somriure.
Teva
‘
P.D.: Has de saber que si algun dia deixo d’estimar-te no
t’oblidaré, sinó que, simplement, formaràs part d’un tros
més petit del meu cor, però no menys important.
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009 2

2
1a. Categoria POESIA
1
2
Primavera
Tic tac, tic tac,
ara plou ara neva,
ja és primavera.
Venta tramontana,
venta mistral,
mentre a la muntanya,
comença l’estrall.
Aigües embugides
corrent avall,
transparents com un mirall.
Els ocells cantan,
i a l’hivern espantan
les flors blanques,
a totes les branques.
Hi han tantes,
que a l’ambient li encanta.
El vent s’enreda
i l’aroma a primavera.
Al sol a l’horitzó,
ens canta una cançó,
allargant la melodia
cada dia.
El cel rogenc,
darrere l’atmosfera,
ens envía temps enrere.
Estel
Estel del meu cel
tu m’ il·lumines,
Jo et busco a la
nit cada dia.
Tu ets el meu
àngel la meva alegria,
et tinc al meu
cor amb molta emoció.
Et busco entre altres
Però tu sempre estaràs
al meu cor i, mai te’n
aniràs.
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009
FeT Per: eL SoL.
Jo et vull per sempre
per tota la vida
tu estaràs al meu cor mai
se’n oblidarà de tu.
MireiA GArCÍA (1 eSo)
SENSE TU
Las meves llàgrimes afoguen el mar
Tu ets el lloc en el que vull estar
Se que és difícil d’explicar.
Perseguint un d’aquest camí
Em va portar fins a tu el destí
A veure quan arribes a mi.
No paro de pensar en tu des d’una habitació
Es barallen per tu la meva ànima i la passió
Pensa, reflexiona abans de fer una mala acció.
Teves son las meves paraules
Teus son els meus secrets
Meu es el càstig d’allunyar-me més.
Ets delicada com una rosa
I tan fràgil com el cristall
Comparem, soc un simple raspall.
Tanco els ulls i veig una realitat
Com la distancia que ens separa
Entre tu i jo fes com el que espera.
Gràcies per les teves 12 coses
Gràcies per una historia de 2 tan meravellosa
Estar sense tu em destrossa
No vull que t’envegis
Xiuxiuegem a la orella
Algo com sempre estarem units
M’és igual el que pensi de mi tot el meu voltant
Tot es va quedar curt al intentar donar-te el meu amor
I la veritat y ja no se si vull estar amb tu
Guarda el comportament de els nens petits
Com per el fet de treure-li una joguina
En 5 segons val tenir-la
Tinc una espina clavada
Que s’esgota com la tinta
No tot es tan bonic com t’ho pintan
No es que el meu cor no s’hagi trencat
Es que ja no es el mateix
Jo volia pero em vas deixar com un gat
Els meus ulls estan secs ja no ploren
Pero vull deofegar-me de aquest pes que em controla
Pot ser l’amor no existeix, perqu creiem en ell?
Las promesses son metiras
El silenci ens escolta
La nostra vida es un contiua lluita
3
DÍDAC SAnTAMAriA (1eSo)

3a. Categoria POESIA
RECORD DE SAL
Cap onada
Cap record
L’espera de la mort.
La teva ànima,
Closca de caragola
Esquerdada,
Un dia va esta plena
De sal i blaus llampants.
Del mateix blau encès
Que cremava les teves hores
Voreta de la platja,
Mentre la remor d’ones,
Lentament i plàcida,
Ens adormia.
De la mateixa sal
Que amb paciència
I insistència d’ones
Ha colpit aquestes roques,
Plenes de foradets
On s’amaguen els crancs
Entre salabrors d’escuma
I sons de cisterna.
Sal i blaus llampants
Forjaren l’ànima de mariner
Que has portat
Tota la teva vida.
1
Ara, tens la malaltia de la mar,
La malaltia de l’oblit,
Que s’ha empassat tota la blavor,
Tota la sal,
I també aquells amors adolescents
D’humitat de fusta. Avui
Ni tan sols reconeixeries aquella olor!
No recordes res, ni temps
Que la tempesta et tombi la barca
I provar el gust salat de la mort.
Si fores conscient
Et neguitejaria
Recordar tot allò,
Ni que fos per un moment...
La memòria és el perfum de l’ànima diuen,
I la teva ànima un dia
Va esta plena de sal
I blaus llampants.
Quin contrast amb el blau tan apagat
D’aquests llençols,
On t’has ancorat
Als batecs innecessaris que encara et queden!
Avui per dinar t’he fet brou,
Encara notes el gust a sal?
DAGnA, Un DiA MerAveLLóS.
INSTANTS
No hi ha paraules per descriure
el que em fas viure.
Quedar-nos a mil·límetres de separació entre nosaltres,
amb la punta dels nas fred tocant la de l’altre.
Ben a prop, sentint l’aire que respires fregant el meu cos.
tu i jo, tan sols nosaltres dos.
Que els teus porus de la pell són els meus
que la teva sang corre per les meves venes al ritme de les passes dels meus peus.
Mirar-te als ulls, fixament
mentre sento que viatjo, volant amb el vent.
Sentir que un llamp com d’electricitat
passa per la meva panxa de dalt a baix, de costat a costat.
I poc a poc sentir que una força m’impulsa cap a tu,
cap als teus llavis, cap als teus ulls.
Sentir i incitar un petó sense arribar a fer-te’l,
per morir-me de ganes fins a robar-te’l.
Desitjar unir-me a tu, en una sola persona
fusionar-nos com la lletra i la música, la cançó que sona.
Veure’t somriure,
i sentir unes ganes immenses de viure.
Sentir-me trista, buida,
i necessitar que tu em tornis la vida.
Abraçar-nos fort, ben fort
fins a notar-me protegida d’allò que pot trencar-me el cor.
Miro a les estrelles
i és com si fossis la que més brilla d’entre totes elles.
Sento el tic tac del rellotge
i en realitat no m’importa.
T’agafo la mà,
i espero que el nostre camí no acabi demà.
Et miro i tremolo
per imaginar que un dia em faltes, i després moro.
Escolto les teves paraules,
i fins i tot entenc els teus silencis quan no em parles.
Et penso i et rumio,
i per si no en tens prou, també et somio.
M’imagino que arriba la fi,
i no sóc capaç de simular què se’n faria de mi.
Intento explicar-te el que signifiques,
i comparat amb tu res s’acosta, ni una mica.
Et prometo el que és etern,
tot i no ser capaç d’imaginar la continuïtat infinita del pas del temps.
Et regalo el meu jo,
perquè ho converteixis en el que et falti i fins i tot facis de mi el que no sóc.
Pel que hem passat i el que ens queda per endavant,
seguirem vivint, seguirem somiant.
Perquè et vull i et necessito,
com l’aire que respiro.
I no m’atreveixo a posar-li al poema punt i final,
perquè sigui en memòria o en vida, això és una història immortal.
2
nenA iMAnTADA
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009 29

I CONCURS DE FOTOGRAFIA
Com ja vau veure en la propaganda deixada per les classes
i a l’institut, aquest trimestre hem organitzat el I Concurs
de Fotografies. Hem de dir que pensàvem que no hi participaria
gaire gent, però sorprenentment hem tingut bastants
participants. I tot i que decidir-nos per un guanyador ha estat
molt difícil, al final ens hem decantat per la fotografia del violí,
Andrea Munrabà
Artur Lovaina
Àfrica Alà
Georgina
feta per l’Andrea Munrabà, la nostra companya de 4t d’ESO. Felicitats,
Andrea!
Ens agradaria recordar-vos que a l’institut trobareu exposades
les fotografies que més ens ha agradat a l’equip de redacció,
per tal que vosaltres també podeu gaudir d’elles.
HeLenA & HeLDA
Ariadna

CONCURS DE DIBUIX
Hem organitzat un Concurs de dibuix
per conèixer els petits artistes d’aquest
centre. Ens ha costat molt decidir-nos
pel dibuix guanyador, ja que el nivell
era molt elevat. Tot i així, al final
hem escollit el dibuix d’en Jerry Ruiz de
3rC. Moltes felicitats Jerry. Tens un gran
talent!
Recordeu que podeu trobar el dibuix
guanyador i els finalistes, exposats a
l’institut!

RACÓ DENÚNCIA
L
’equip de redacció, en aquesta edició, voldria denunciar que
les porteries del pati estan en mal estat. Qui són els responsables?
Com que això mai no ho podrem saber, només volem
recomanar que quan ens les arreglin les cuidem entre tots, per-
El primer canvi que s’ha fet ha estat al pati a les zones de les
pistes. S’han aixecat uns murs de protecció per les plantes
i se n’han tornat a plantar de noves. També han arreglat les
porteries. El següent canvi ha estat a l’aula d’idiomes on s’han
posat nous ordinadors, concretament, vint ordinadors comptant
el del professor. El del professor consta d’un programa que fa
que ell sàpiga en tot moment què està fent l’alumne/a, i per
tant, no hi ha la possibilitat d’entrar en altres pàgines d’internet.
Aquestes millores han servit per potenciar les llengües estrangeres,
ja que s’usa per fer video-conferències amb alumnes
què l’institut som tots. I continuant amb el pati, també volem dir
que el pati continua estant brut a l’hora d’esbarjo. Si us plau no
siguem bruts, utilitzem les papereres!
L’equip de redacció
Canvis a l’institut
d’altres països de parla anglesa. Aquest projecte ha costat uns
20.000 euros.
També està previst que totes les aules puguin tenir un equip
multimèdia. Això es farà al llarg d’aquest curs i sobretot el curs
2009-2010.
Un canvi que ja està engegat és que el curs vinent, amb la
col·laboració del Departament d’educació, l’institut, l’ajuntament
i “Comediants”, s’impartirà una nova modalitat de batxillerat, la
d’arts escèniques. I per últim, dir que ens han tornat a pinta les
línies de joc del pati. Aquí exposem fotografies dels canvis:
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009