En el segle XX - Revista Eina

# 12
WWW.REVISTAEINA.NET CULTURA ECOLÒGICA

PERSONES
4 Fruita i verdura
6 Alimentació
8 Salut
ENTORNS
18 Transgènics
20 Flora autòctona
22 Territori
c
LLARS
10 Salut
12 Biocnostrucció
14 Consum conscient
CULTURES
24 Ecodisseny
26 Cinema
28 Arbres
LA CULTURA ECOLÒGICA
A LA TEUA BÚSTIA
REVISTA EINA #12
ÍNDEX
PAPER: RECICLAT 100% POST-CONSUM PER CADA NÚMERO PLANTEM UN ARBRE
TINTES: BASE VEGETAL REPENSEM LA NOSTRA DISTRIBUCIÓ
3,00 € WWW.REVISTAEINA.NET
Ecoaldees i pobles amb menys de 2.000 habitants: subscripció gratuïta
EINA 2010: JULIOL # 13 + SEPTEMBRE #14 + NOVEMBRE #15
SUBSCRIPCIÓ
3

PERSONES
ALIMENTACIÓ
4
Mg Jn FRUITA AIGUA (%) VITAMINES MINERALS
X X Poma 86 C, E K, Mg
X X Pera 85 A, B, C, D K, Cu, Mg, I
X X Bresquilla 86 ß caroté, B9, C K, Mg, I, Ca, P
X Cirera 84 C, ß caroté K, Mg, Ca
X X Mora 98 ß caroté, B3, B9, C Na, Ca, Mg, P, Fe
X X Pruna 87 ß caroté, E K
X X Raïm 82 B6, B9 Fe, Zn, I, K, P, Mg
X Meló 84 C, ß caroté, B1 Mg, K, Na, Ca, P
X Meló d’Alger 93 ß caroté, B1, B6 K, Mg, Ca, Fe
X Codony 85 ß caroté, B1, B2 Ca, Mg, K, P
(1)
(2)
(3)

PERSONES
FRUITES I VERDURES DE TEMPORADA
Mg Jn VERDURA AIGUA (%) VITAMINES MINERALS
X X Bajoqueta 90 ß caroté, B3, B9, C Ca, Na, P, Fe
X X Tomata 93 ß caroté, B9, C K, Na, P, Mg, Fe
X X Pimentó 95 ß caroté, B9, C K, Ca, P, Mg
X X Cogombre 96 ß caroté, B9, C P, Mg, K
X X Albergina 93 B1, B2, C K, Mg, Ca, P, Fe
X Carabassa 91 ß caroté, C K, Mg, Ca
X X Carabasseta 93 B3, B9, C Ca, Mg, K, P
X X Remolatxa 86 ß caroté, B1, B2, C Fe, Mg, K
X X Enciam 94 ß caroté, C, E, B9 K, Mg, Ca
X Col-i-flor 91 C, B9 K, Mg
X X Carlota 92 ß caroté, C, E, B9 K, Fe, Ca, I, P
X Nap 90 C, B9 K, I, P
X Espinac 92 ß caroté, C, E, B6 K, Mg, C
(4)
(5): Cirera
(4): Meló (3): Tomata
(2): Mora (1): Enciam
(K): Potassi
(P): Fòsfor (Mg): Magnesi
(Zn): Zinc (I): Iode (Na): Sodi
(Ca): Calci (Fe): Ferro
(Mn): Manganés
(ß caroté): Pro-vitamina A
5

PERSONES
ALIMENTACIÓ
L’ÀNIMA DE LA CASA ÉS LA CUINA,
NO EL TELEVISOR
La Qüestió. Les paraules de Roy Littlesun
pareixen tindre sempre un eco de temps
passats, i no és d’estranyar, les ensenyances
que transmet les va rebre des de
el coneixement mil·lenàri del poble hopi.
Si “un gra d’arròs conté tota la saviesa
necessària per a fer créixer deu mil grans
més”, si té eixa intel·ligència intrínseca,
Quina inspiració rebem quan assimilem la
seua memòria viva i entra a formar part
de nosaltres?
El Drama. Qui controla el menjar, controla
el món. “El menjar és la principal forma per
la qual som manipulats. El més perniciós
ha sigut la introducció en la nostra dieta
de sucres, aliments refinats, no locals i
fora de temporada”. Des de les fogueres
de la Inquisició fins a l’èxtasi estructural de
les grans corporacions internacionals s’ha
degradat l’alimentació fins a convertir-la
en fem, s’ha contaminat l’aigua i l’aire per
a produir-la, processar-la, transportar-la
6
i comercialitzar-la. En nom del progrés
s’ha posat en perill la salut humana i del
planeta. El resultat és la perduda del sentit,
el benestar significa la pobresa de les
dos terceres parts de les persones que
habitem este xicotet punt blau pàl·lid.
La Resposta. Una revolució sagnant, però
a diferència de totes les que han succeït
en la història recent de la humanitat, no
es tracta de vessar, sinó de millorar.
Les úniques armes d’esta revolució són
l’alimentació i la consciència, i el pitjor
enemic serem nosaltres mateixos. Este agitador
de formiguers (1), amb arguments
d’alt contingut simbòlic, el costat màgic
més lògic de la realitat, ens dóna algunes
claus: omplir les nostres casseroles cada
dia d’aliments biològics, frescos, locals i
de temporada procedents de comerç just i
responsable. La mitat dels quals haurien de
ser cereals sencers integrals.
REDACCIÓ EINA

PERSONES
LLAURADORES
Richi esta compromés al cuidat de la
terra, la coneix bé, respecta els seus
cicles i les seues condicions, s’alia amb
bestiolets del seu entorn en compte de
amb pesticides produïts a milers de quilòmetres
de distància. Per que no hi ha
pitjor plaga que no ajudar-se mútuament.

PERSONES
SALUT
TERAPIA VISUAL:
QUÉ PUEDES HACER POR TUS OJOS
Tener buena vista en un momento
dado no significa que estemos usando
los ojos de forma eficiente y confortable.
Se ha comprobado que la mayoría de
síntomas de malestar ocular relacionados
con el trabajo con el ordenador o la lectura
continuada, suelen darse cuando a los ojos
les cuesta mucho permanecer en una posición
de convergencia, es decir, más juntos;
o bien, les cuesta mantener el enfoque en
esa posición.
Síntomas. Para detectarlos hay que acudir
a optometristas especializados. Además
de valorar la cantidad de visión, valoran la
calidad y eficacia de la misma. A partir de
su conocimiento de la fisiología y funcionalidad
ocular, diagnostican las posibles
disfunciones y proponen varias soluciones,
dando prioridad a la rehabilitación del
sistema visual, ofreciendo un tratamiento
específico para solventarlas. Tras la
re-educación visual, serán los mismos
ojos los que resuelvan la situación total o
parcialmente.
8
Terapia visual. El proceso se basa en
pasar de una situación de incapacidad
visual inconsciente (algo se hace mal) a
la incapacidad consciente (se pone de
manifiesto lo que se hace mal); de ahí a la
capacidad consciente (con los ejercicios se
trabaja aquello por resolver) y con la repetición
se adquiere, finalmente, la capacidad
inconsciente ¡Fin del problema!
Los ejercicios son muy sencillos de
realizar. Se utilizan cambios rápidos en el
punto de enfoque, gafas rojo/verde que
nos obligan a simular situaciones de mirar
de lejos y de cerca, láminas que cada vez
acercamos más para desarrollar el enfoque
de cerca. El programa es específico
para cada persona, aprendiendo desde el
primer día la enorme capacidad de mejora
de nuestras habilidades visuales.
¿Quién necesita muletas cuando puede
andar sólo? A veces también es necesaria
la ayuda de gafas. Pero no todo empieza y
acaba de ellas. En la medida de lo posible,
seamos independiente de ellas. Depende
de nosotros.
MARI CARMEN ALCOCER

LLARS
SALUT
VIURE EN UNA CASA SALUDABLE
L’habitatge, i en concret els espais
interiors, juguen un paper important
en la salut de les persones. Conèixer
els factors de salut i els factors de risc
a considerar en l’entorn més proper, és
apostar per la salut de tota la família;
passem pràcticament el 90% de la vida
en el interior dels espais interiors i per
tant, qualsevol factor de risc present en
ell, pot acabar produint un desequilibri de
l’organisme.
De la mateixa manera que hem après a
tenir cura de l’alimentació, de fer exercici,
de potenciar les relacions favorables i
els pensaments positius, hem de prendre
consciència que el medi ambient més
immediat, la casa, pot ser font de salut o
ben al contrari convertir-se en un cúmul
de factors que desequilibren l’organisme i
per tant l’aparició de símptomes i malalties
diverses.
10
Factors de salut i factors de risc. La
ubicació de la vivenda, l’orientació, la distribució
dels espais interiors, els sistemes
constructius, els materials de construcció,
les instal·lacions elèctriques, els acabats
de interior, les pintures, el mobiliari, els
equips electrònics, els productes de neteja
de la casa i del cos,... formen part dels
factors a considerar a fi de potenciar la
salut a la llar. Triar unes opcions o unes
altres serà el que finalment marcarà la
qualitat biòtica de l’espai, la sensació de
benestar i la contribució a un estat de salut
global més òptim.
Molts dels factors a tenir en compte,
a priori no es consideren, principalment per
que no es veuen, no s’oloren, no es senten
i no es toquen, però la realitat és que estan
ben presents en la vida quotidiana. Parlem
d’electricitat, ones electromagnètiques,
substàncies químiques, radioactivitat,
radiacions naturals de la terra. I de la mateixa
manera que ens hem educat per

tenir cura d’altres agents invisibles com
son els bacteris o els virus, i malgrat no
els veiem, prenem mesures de higiene
biològica i evitar conseqüències en la salut,
cada vegada més es fa necessari prendre
consciència del impacte de les radiacions
prenent mesures de higiene energètica, i
de les substàncies químics en la salut.
impulso
galatea
La medicina de l’hàbitat. Cansament,
esgotament, mal de cap, dolor muscular,
problemes de son, nens que ploren habitualment
al vespre, problemes de salut que
no remeten desprès d’haver anat al metge
i prendre els remeis receptats, poden tenir
el seu origen en els factors ambientals, i
eliminant-los es pot recuperar l’equilibri de
l’organisme i la salut.
especialistas
Un espai saludable. Petits canvis poden
comportar grans beneficis. Ela hàbits de
vida saludables constitueixen una base
sòlida per potenciar l’organisme. Canviar el
radiodespertador elèctric de la tauleta de
nit per un de piles, és un gest que elimina
el camp electromagnètic derivat del seu
funcionament, i pot ajudar a començar a
gaudir d’un descans nocturn reparador per
a l’organisme; de la mateixa manera que
reubicar el llit a la vertical d’una zona lliure
de radiacions intenses de la terra, o pintar
amb unes pintures ecològiques –lliures de
substàncies químiques tòxiques-.
Tots els gests que emprenem per aconseguir
una casa més saludable, reverteixen
també en un entorn més saludable, en un
planeta més saludable.
ELISABET SILVESTRE
Salud del
Hábitat
geobiología
geo.puntura
radiestesia
feng shui
WWW.IMPULSOGALATEA.ES
info@impulsogalatea.es / 654 071 365

LLARS
BIOCONSTRUCCIÓ
TITULAR
El cost futur. Observem com en matèria
de construcció el reflex de la nostra
societat propugna com a valors màxims:
la immediatesa i la minimització del cost.
Això sí, aquests sols tindran validesa en el
moment present, tancant els ulls i derivant
gran part del cost al futur. Ja vindran les
neteges i els treballs costosos com a
conseqüència d’allò que fem avui. Exemples
d’aquest pervers sistema comencen
a manifestar-se per onsevol: aluminosi i
degradació per carbonatació de les estructures
amb ciments Pórtland, toxicitat en
uralites per amiant o l’alta concentració
de plom en l’aigua potable i en els nostres
organismes, malgrat d’haver estat prohibit
el seu ús fa més de trenta anys.
L’escuma de poliuretà. És el paradigma
estrela de la construcció convencional,
tan nociva como ineficaç. La usen inclús
per fabricar botiges, però és un element
12
que embruta tot allò que toca, molt
difícil d’eliminar, totalment estanc, que es
degrada molt ràpidament, contaminador i
molt car.
Alternatives. Molts professionals pensaran
que és insustituïble, però hi ha d´altres
possibilitats, és moment de solucions
sostenibles, pràctiques i versàtils que ens
ofereix el món de la bioconstrucció, te
proposem:
Flexim. Resol problemes en cobertes,
entrades d’aigua i humitats, ideal per
executar punts característics com cimeres
i careners. El fabrica Kraff, és tan
fàcil d’ aplicar i tan idoni que en altres
llocs finalitzen las cobertes amb ell. El
recomane per arreglar eixos clevills i
fissures per on es filtra l’aigua després
de diverses “reparacions”.
Cànem, algeps i oli de llinosa. Per
reomplir buits o col.locar finestres i portes,
es prepara una barreja d’aquests
materials. El cànem es pot substituir per
serradura (per cobrir clavills de la fusta)
i l’algeps per cal hidràulica en exteriors.
Cal hidráulica. És la base per a reparacions
o construccions amb criteris “bio”.
Si se li afegeix cànem al morter de cal
hidràulica (3’5NHL) s’aconsegueix una
major plasticitat i una millora de la seua
capacitat aïlladora que la fan molt adequada
per a la reparació o construcció
de cases de fusta. Aquesta argamassa
interacciona molt bé amb la fusta i els
seus moviments naturals.
VICENT PEIRÓ

2º encuentro internacional
amigos de los árboles [2eiaa]
4,5 y6 de junio, 2010
Institución Cultural El Broncense, Cáceres
más árboles ante el cambio climático
www.2eiaa.org

LLARS
CONSUMIR MENYS, VIURE MILLOR
EL FREGAR ES VA A ACABAR?
CONSELLS PER A ESCURAR ELS PLATS CUIDANT L’ENTORN (II)
El sabó “de pastilla” és un producte
concentrat, els gels són un poc de sabó
dissolt en prou aigua. Per això, usant
pastilles estalviem transport i envasos. Si
usem llavaplats líquid, barrejar una part en
una altra botella amb tres o quatre d’aigua
ens ajuda a què ens dure més.
No és difícil fer sabó a casa. Requerix
un poc de temps, però es pot fer molta
quantitat d’una vegada i és una experiència
interessant. Pot ser una activitat lúdica per
a fer amb col·legues o amb les peques (2).
Entre els sabons a la venda podem
trobar pastilles fetes a partir d’oli usat
en algunes fires d’artesania o contactant
directament amb les artesanes (3).
Entre els més accessibles, pastilles de
sabó tipus “Marsella”, “Lagarto”, “Chimbo”,
etc. Solen ser fórmules senzilles basades
en greixos i normalment amb pocs ingredients
sintètics (petroderivats) superflus.
A les ecotendes i cooperatives de
consumidores podem trobar llavaplats de
14
marques amb compromís social i ambiental
com Ecover i Solyeco (4). Solyeco és una
empresa interessant a pesar que el seu
model de producció és més convencional
(usa també ingredients sintètics).
Vinagre, llima i carbonats són alternatives
d’origen natural per a brutícies difícils,
sobre les quals es poden aplicar directament,
per a ablanir-les. El carbonat (un
poc més fort) i el bicarbonat fan el paper
(abrasiu) del lleixiu però, per ser productes
concentrats, usant-los estalviem diners,
transport i envasos.
Els tradicionals fregalls d’espart (a la
venda en algunes ferreteries) tenen un
tacte agradable quan estan un poc usats, i
són una bona alternativa als convencionals,
de fibres sintètiques (petroderivades). Per
a estalviar-nos la duresa de les primeres
setmanes d’ús podem ablanir-los bullint-los
uns minuts en aigua amb vinagre. Una altra
opció són els fregalls a base de carabasses
dessecades (5).
TONI LODEIRO

LLARS
REFLEXIONS
16
x4
8.000.000
+25
600.000
-90%
“ En el segle XX -entre
1900 i 1999- la població
humana s’ha multiplicat
per quatre (passant de un
milió sis-cents mil a sis mil
milions de sers humans).
La població urbana mundial
es va multiplicar per tretze;
el nombre de megalòpolis
(entenent per tals les
ciutats de més de huit
milions d’habitants) va
passar de només dues a
vint-i-cinc.
Simultàniament el nombre
d’elefants es va delmar
(passant de més de sis
milions de paquiderms a
menys de sis-cents mil).
I la població de balenes
blaves es va reduir en més
del noranta-nou per cent.
“No busques que altres canvien, c
Els governs no poden fer-ho, les m
Així que el que hem de fer és asse
i preguntar-nos ¿què puc fer jo?”

L’activitat econòmica es
va multiplicar per dèsset
(es van superar els trentanou
bilions de dòlars de
PIB mundial en 1998), la
producció industrial per
quaranta. L’ús d’energia
per tretze.
La contaminació atmosfèrica
per cinc; les emissions
de diòxid de carboni
per dèsset, les de diòxid de
sofre per tretze, les emissions
de plom a l’atmosfera
per huit.
L’ús humà d’aigua es va
multiplicar per nou, els regadius
per cinc. Les captures
marines per trenta-cinc,
la població porcina per
nou”. J. M.
omença per canviar tu mateix.
ultinacionals no ho faran.
nyalar-nos a nosaltres mateixos
J. D.
(6)
x13
x17
CO 2
€
ENTORNS
REALITATS
x13
SO 2
x5
x9
x40
x8
Pb
e
x5 x9
x35
$
x17
17

ENTORNS
TRANSGÈNICS
BREVE HISTORIA DE
LA AGRICULTURA, LA REVOLUCIÓN
VERDE Y MONSANTO (I)
Los origenes. Desde los albores de la historia
el hombre siempre ha dependido de
lo que la naturaleza le entrega. Los primeros
cazadores y recolectores aprendieron
que plantando las mejores semillas de los
frutos que encontraban se aseguraban una
nueva cosecha al volver al mismo lugar,
pacientemente fueron seleccionando las
distintas semillas de plantas comestibles
y medicinales hasta que les fue posible
obtener suficiente alimento para poder
quedarse a pasar el invierno cuidando de
los animales. Los mismos animales que
solía cazar fueron domesticándolos para
labrar el campo, y su estiércol, usado
como abono, le aseguraba abundantes
cosechas y un existir benigno en armonía
con la naturaleza. Lentamente las técnicas
se fueron perfeccionando generación tras
generación de cultivos adaptados a las
18
características y necesidades de cada
zona del mundo. Así, mientras en América
cultivaban el maíz, en medio oriente era el
trigo y en Asia el arroz.
Las posibilidades de cultivo limitaban el
crecimiento de la población, pero aun así
grandes imperios fueron sustentados por
este tipo de agricultura. El “descubrimiento”
de América puso sobre la mesa nuevas
semillas y principalmente un tubérculo
insípido pero muy nutritivo:
La patata. De fácil cultivo y producción
cuantiosa alimentó la masa trabajadora de
las nuevas fabricas que trajo consigo la
revolución industrial. Ya no se hacían las
cosas artesanalmente como antaño, ahora
era todo producción en serie y alienación.
En Inglaterra, después de la primera
guerra mundial, surgieron las primeras
granjas agrícolas mecanizadas. La misma
tecnología utilizada en los tanques se uso
para producir maquinaria para el campo.
Se cultivaban sobre todo cereales para
fabricar pan y cerveza, y patatas y coles
para vender en las pujantes ciudades. Desde
un comienzo el monocultivo demostró
tener un inconveniente: una vez que una
enfermedad se asentaba en el terreno era
muy difícil deshacerse de ella. Eso trajo
consigo grandes tragedias, como la hambruna
irlandesa. Otra desventaja principal
de este nuevo modo de agricultura era que
al prescindir del abono orgánico propio del
laboreo con animales, la fertilidad de la tierra
disminuía alarmantemente y en pocos
años lo que era terreno fértil se convertía
en un yermo donde nada crecía.
WALTER POPOFF

Ciutat Vella
TRIODOS BANK
Palacio de Justicia, 1 · 96 352 66 11
CERAI
Palacio de Justicia, 1, Entlo. 8
96 352 18 78 · cerai.es
LIBRERÍA AURALIA
Nave, 6 · 96 394 43 48
KIMPIRA
Juristas, 12
96 392 34 22 · kimpira.com
INTERMON-OXFAM
Marqués de Dos Aguas, 5
96 352 41 93
BIOCE
Lliria, 14 b-esq
96 392 49 92 · bioce.org
ACCIÓ ECOLOGISTA - AGRÓ
Portal de la Valldigna, 15
96 352 28 51
VALÈNCIA EN BICI
Portal de la Valldigna, 15
96 352 28 51
CENTRE EXCURSIONISTA
Tavernes de Valldigna, 4
96 391 16 43
LA LLUNA
San Ramón, 23 · 96 392 21 46
LA TASTAOLLETES
Salvador Giner, 6 · 96 392 18 62
ARRELS DE LA TERRA
Horno del Hospital, 5 · 96 391 57 74
SETEM
Pintor Domingo, 3 - 2ª
96 315 35 05 · setemcv.org
SO DE PAU
Carnicers, 8 · 96 391 76 94
LA MORHADA
Mercado Central, p. 225 - 227
96 382 91 34
ESENCIAL
Calabazas, 21 · 96 394 44 34
LIBRERÍA ASOCIATIVA SAHIRI
Danzas, 5 · 96 392 48 72
OCTUBRE CCC
Sant Ferràn, 12
96 3315 77 99 · octubre.cat
ORANGE BIKE
Editor Manuel Aguilar, 1
96 391 75 51 · orangebike.net
ABACUS
Don Juan de Austria, 4 · 96 380 16 55
FIL-PER-RANDA
Periodista Azzati, 5 - 2º - 3B
96 351 12 74 · fil-per-randa.com
J. NAVARRO
Arzobispo Mayoral, 20
96 352 28 51 · terraverda.com
CIM FORMACIÓN
Arzobispo Mayoral, 11 Entrlo
96 cimformacion.es
L’Eixample
BICI TALLER
Sevilla, 22 · 96 325 09 78
ADSUD-LAS SEGOVIAS
Puerto Rico, 28 - 2
96 380 64 82 · acsud.org
HERBORISTERIA RUSSAFA
Russafa, 34 · 96 373 42 58
L’HORTET
Cádiz, 38 · 96 312 63 72
NUTRA CENTER
Cirilo Amorós, 11 - 2º
96 353 69 61 · nutracenter.es
Extramurs
ECOGUIA
VALÈNCIA
JARDÍ BOTÀNIC
Quart, 80
96 315 68 00 · jardibotanic.org
NATURAL
Ángel Guimerá, 16
96 384 34 41 · biomercado.org
QUINOA
Pere Bonfill, 6 · 96 391 86 89
ANA EVA
Turia, 49 · 96 391 53 69
SOCIEDAD VEGETARIANA
Guillem de Castro, 53
96 351 97 97 · sovenava.org
GOOD BIKE
Guillem de Castro, 64
96 391 02 95 · goodbikevalencia.com
SINTAGMA
Padre Rico, 8, 10, 11
96 385 94 44 · escuelasintagma.com
CENTRO YOGA DINÁMICO
Mossén Jacinto Verdaguer, 9
96 385 66 98
ECOLIDER
Regeneración Consumibles Impresoras
Alzira, 4 · 96 382 41 35
KI PUNTO
Mercado de Jerusalén p 44-46
618 25 93 66 · kipuntoecotienda.com
CENTRO YAM
Marqués de Zenete, 10 - 3
centroyam.org
La Saïdia
BICICLETAS BELGA
Llano de Zaidia, 17 · 96 349 54 10
19

ENTORNS
FLORA AUTÒCTONA
Nom comú: Sarsaparrella, Arítjol
Nom científic: Smilax aspera
Liana espinescent que podem trobar
fàcilment als alzinars, màquies, garrigues
i bardisses de tota la zona mediterrània.
Les seues fulles amb forma de cor i un tija
flexible amb espines i multitud de circells,
caracteritzen a aquesta planta enfiladissa,
que roman verd tot l’any.
La combinació d’elements de l’albarzer
(Rubus ulmifolius) i la parra (Vitis vinifera)
és probablement l’origen del nom de la
sarsaparrella. Mentres que el nom d’arítjol
ve de l’àrab arix, que significa parra.
A finals d’estiu, presenta unes xicotetes
flors de color groc suau, reunides en
raïms d’olor dolç i penetrant. Els fruits,
que apareixen al novembre, són baies ro-
20
genques que tradicionalment s’utilitzaven
per a preparar la beguda refrescant
coneguda com a “sarsaparrella”, i que hui
en dia ha sigut substituïda pels populars
refrescos de cola.
Durant molt de temps, es va pensar que
aquesta beguda servia per tractar la sífili.
De fet, el mateix Al Capone (cap de la màfia
de Chicago) que patia aquesta malaltia,
feia que li portaren diàriament aquest suc a
la presó. Però en realitat, són les arrels les
que presenten propietats terapèutiques pel
seu caràcter diürètic i sudorífic.
JARDÍ BOTÀNIC DE LA
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Gabinet de Cultura i Comunicació

La Saïdia
LA LLAVORETA
Orihuela,14
96 347 01 49 · lallavoreta.com
YOCOMOTUARTE
Pepita, 11 · 653 530 309
COSNATURA
Platero Suarez, 16
963668130 · cosnatura.net
LA MASIA
Alboraya, 50
96 338 76 58 · lamasia.info
El Pla del Real
ECORGANIC
Blasco Ibáñez, 66
96 389 20 03 · ecorganicweb.com
LIBRERÍA PRIMADO
Primado Reig, 102 · 96 361 60 64
Patraix
ANIS VERDE
Torrente, 4
96 357 51 98 · visacb@hotmail.com
IMPULSO GALATEA
Archiduque Carlos, 10
impulsogalatea.es
Jesús
LA ESENCIA DE LA TIERRA
Jesús, 88 · 96 380 03 25
MIEL DE CAÑA
Carteros, 4 · 96 378 15 28
Poblats Marítims
MIOBIO TAKEWAY
Taronjers, s/n. Edif. G. Galilei - UPV
96 338 79 98 · miobio.es
LES HERBETES
Vidal de Canelles, 4 · 96 381 18 03
TERRA VERDA SERRERÍA
Serrería, 34 · 96 355 24 69
STUDIO199
Eugenia Viñes, 199
96 372 90 55 · studio199.com
REFLEXIONS
Rio Tajo, 1 · 96 335 25 15
Camins al Grau
DHARANI
Av Baleares, 73 · 96 330 26 99
CLÍNICA ACUARIO
Doctor Manuel Candela, 11
96 361 93 15
TODO BICI
Serrería, 5 · 96 330 20 49
Algirós
LES MADUIXES
Daoiz i Velarde, 4 · 96 369 45 96
BICIUTAT
Serpis, 32
96 372 28 77 · biciutat.es
CONSELL JUVENTUT
Josep Mª. Haro, 9-11 baix
96 344 32 86 · cjvalencia.org
LLIBRERIA BERNAT FENOLLAR
Bernat Fenollar, 10 · 96 360 88 57
Benimaclet
L´ALTERNATIVA
Poeta Altet, 11
96 369 23 67 · botigalternativa.cat
SALVIA
Valladolid, 27 · 96 362 73 11
Rascanya
HERBORISTERÍA AZAHAR
San Juan Bosco, 48 · 96 365 36 86
ECOGUIA
VALÈNCIA
TERRA VERDA ORRIOLS
Valladolid, 5 · 96 369 62 92
VITAL
Domingo Gómez, 4 · 96 366 16 29
Web
LLAVORS D’ACÍ
Conservació Biodiversitat Agrària
llavorsdaci.org
SALIMENT
Alimentación, salud y bienestar
saliment.net
ECOCESTA
Productos Ecológicos a Domicilio
96 353 54 54 · ecocesta.es
PROPOSTES PARTICIPATIVES
Agenda d’Activitats
propostesparticipatives.info
RED SOSTENIBLE Y CREATIVA
sostenibleycreativa.es
Comarques
L’ALQUERIA DE VICENT MARTÍ
96 185 69 19
(Alboraia)
EL CUC
Santa Maria del puig, 10
96 159 14 48 · elcuc.org
(Picanya)
SOCYR
Pol. Ind. Enchilabar del Rullo, P17
96 271 24 23 · socyr.com
(Villamarxant)
LA TENDA DE TOT EL MÓN
Pasaje Vicente Moliner, 4
96 267 90 26 · la-tenda.org
(Port de Sagunt)
AIGUA CLARA
Ramón y Cajal, 91
96 244 24 93 · aiguaclara.org
(Alberic)
21

ENTORNS
TERRITORI
EL PAISATGE DE L’ESPECULACIÓ
Tan sols cal observar el territori per
entendre que als terrenys on s’ha especulat
quasi sempre hi havia un ús del sòl
agrícola. Entre altres coses, l’agricultura
es manté als paisatges valencians gràcies
a moltíssimes persones que hi treballen a
temps parcial, perquè a temps complet hi
ha molt poca gent, i menys encara jove,
que s’atrevisca amb tants factors com
n’hi ha en contra. Tot i les complicacions
de la situació, per sort hi ha persones
valentes i compromeses que hi continuen, i
xarxes de distribució directa que sembren
l’esperança als nostres camps.
En aquest context, quan un especulador
ha adquirit un terreny no ho fa precisament
per a seguir cultivant, és més, no té cap
interés en continuar-hi l’ús agrícola. La
conseqüència més visible d’una compravenda
especulativa és l’abandonament del
conreu, cosa que contribueix a disminuir
la qualitat d’uns paisatges ja de per si amb
moltes dificultats, alhora que s’elimina un
ús més sostenible que el generat per la
construcció.
Els bancals abandonats proliferen allà
on s’han planejat desenvolupaments que
gràcies a alguna xamba no han arribat a
realitzar-se. Ha passat més a sovint del
que pensem, les presses per presentar
plans i projectes duien els equips redactors
a tallar i enganxar moltes coses, fet que en
alguns casos facilitava enormement la feina
de presentar-hi al·legacions i ralentitzar
el procés. Processos lents per si mateixos
que amb una mica d’ajuda han quedat
atrapats en les teranyines de la crisi.
22
També ha succeït que s’han desenvolupat
grans àrees de sòl i una vegada
urbanitzades no hi ha hagut qui edifique
ni construïsca res de res, com al voltant
de l’autovia d’Ademús. O s’han deixat
les obres a la meitat, com esquelets de
ciment. La crisi, malaguanyada per a
tants, ha estat afortunada per un territori
valencià molt malbaratat, que ha vist com
en menys de 20 anys la seua superfície
artificial es duplicava, són dades oficials de
l’Observatori de la Sostenibilitat.

El cas és que els nostres sòls sovint són
fèrtils i rics en humitat allà on l’especulació
ha fet més mal, a les terres de cultiu de les
planures litorals. I qualsevol llaurador sap
que si no es cuida un camp en aquestes
condicions, en poc temps és envaït pels
esbarzers. En un escàs període aquestos
formen uns cúmuls immensos que es
traguen literalment els tarongers. Una altra
de les plantes que envaeix els camps abandonats
és l’exòtica herba de la Pampa, o
Cortaderia selloana, una espècie invasora
que per cada tija que li floreix genera un
milió de llavors, sí, un milió, no hi ha qui
ature la seua dispersió anemòfila, és incontrolable.
A altres zones de la península està
fent malbé molts ecosistemes.
Un bon exemple de territori ampli afectat
per aquestos fenòmens el trobarem a Cullera,
a les hortes que hi ha al voltant de la
desembocadura del Xúquer, a la zona coneguda
com la Bega, curiosament escrita
amb “b”. Allà trobarem camps d’esbarzers
i herba de la Pampa suficients per ocupar
tota la nostra visual, imagineu-se. I això no
és casualitat. En aquella zona l’Ajuntament
de Cullera va aprovar un desenvolupament
urbanístic (PAI) consistent en 35 gratacels,
conegut com el “Manhattan” de Cullera,
on es volia reproduir el model Benidorm, i
on finalment tan sols en trobem construïts
un parell, acompanyats d’altres incentius
costaners com el port de la desembocadura
del Xúquer, que s’anava a transformar
en un gran port esportiu. Hi trobarem el
paisatge de l’especulació.
ROGER CREMADES
LA PRIMAVERA
MÉS NATURAL
descobrix-la amb nosaltres
www.biomercado.org
96 384 34 41

CULTURES
ECODISSENY
TUPPERWARE COMPOST
La naturalesa en la nostra casa. En les
nostres cuines podem donar “un gran pas
per a la humanitat” sense haver d’anar a
la lluna, reaprofitant les restes orgàniques
del menjar que preparem; perquè a més
d’alleujar l’activitat en els congestionats
abocadors, esta pràctica, prompte o tard,
ens invitarà a cultivar part dels nostres
aliments en qualsevol recipient imaginable.
Aire, aigua i temps. Son les úniques
coses que necessitem per a romandre en
contacte amb el cicle de la vida. El dissenyador
industrial Ken Jasinski, homenatjant
a “els tuppers” vuitantès, va crear esta
original compostador per a ajudar-nos a
dur a terme esta labor. El joc es compon
d’un poal d’arreplega per a la cuina i un
gran contenidor per a l’exterior.
Grandària. Encara que té un grandària
ideal per a una casa de camp, no resol el
problema de les persones més urbanites
24
sense accés a un espai més gran a l’aire
lliure. L’alternativa al compostatge clàssic
és el vermicompostatge. On una “granja”
de cucs ens faciliten la transformació del
fem en aliment per a les plantes.
Materials. També cal tindre en compte
que cap disseny alié ens recompensarà
tant com una creació pròpia. El disseny
professional tothora ens hi hauria d’oferir
bellesa, funcionalitat i temps per a fer
altres coses. Si afegim el respecte cap
al planeta a esta triada, per exemple,
amb la selecció de materials reciclats i
reciclables, quelcom que Janiski ha tingut
molt en compte fabricant la seua creació
amb polietilé, alumini i fusta de castany. Si
bé, els dos primers no són massa amics
del medi ambient, si són extremadament
reciclables per la indústria, i tots són molt
resistents i duradors.
REDACCIÓ EINA

CULTURES
TUPPERWARE COMPOST
25

CULTURES
CINEMA
NO IMPACT MAN
El documental que va sorprendre. Un
poc abans o un poc després de l’estrena
de “L’Era de l’Estupidesa”, va sorprendre
com les vivències del blogger Colin Beavan
i la seua família s’anaven fent lloc en les
pantalles i els tabloides del món sencer.
Pantalles i paper que ells durant tot un any
van deixar d’utilitzar voluntàriament.
El seu repte era simple: no exercir cap
impacte ecològic durant tot un any. Però
gens senzill: es van quedar a dos velas,
sense llum elèctrica, nevera, llavadora,
cotxe; sense paper higiènic, ni bolquers
d’usar i tirar per a la seua filla i café de
Starbucks per a la seua dona, i objectant
concientment de l’ús de l’ascensor. El que
en principi pareixia un exercici de negació
amb el temps es va revelar una gran font
d’oportunitats. Viure sense nevera va significar
menjar aliments frescos i locals, la
26
bicicleta va passar a ser el mitjà de transport
familiar, i el fem va ser aliment per a
la terra transformat en vermicompost.
Però el realment sorprenent era fer-ho
on ho van fer, i on encara viuen. En Nova
York. Enmig de la Gran Poma van viure i
varen consumir com uns congolesos. Però
per a alguns Colin era un congolés “progre
i amb complex de culpa”.
Sense complexos van estalviar, 1.248
portaviandes de plàstic de menjar per a
portar, 2.190 gots de paper i plàstic, 572
bosses de plàstic, 16.580 quilos de fem i
2.184 bolquers, als contenidors i al medi
ambient. Esta és, si fa no fa, la història
d’estos tres-cents seixanta-cinc dies contats
en noranta minuts de metratge.
REDACCIÓ EINA

CULTURES
ARBRES
II TROBADA INTERNACIONAL
AMICS DELS ARBRES
El primer pas serveix per a començar
a caminar. Fa tres anys es va celebrar a
Barcelona el primer Encuentro Internacional
Amigos de los Árboles (eiaa), el pròxim brollarà
molt prompte, el 4 de juny, a Càceres.
Amb el segon es pren impuls. A Càceres
s’espera la participació de destacades
personalitats de relleu mundial com Robert
Kennedy Jr, Vandana Shiva, Joaquín Araujo,
José Bové o la Nobel de la Pau, Wangari
Maathai, entre moltes altres. Durant tres
dies se somiaran realitats per a continuar
canviant la percepció cultural, ecològica i
econòmica de l’arbre.
Els nostres germans verds desapareixen.
Cada any es cremen “2.400 anys
de treball creatiu de la naturalesa” deia
Vandana Shiva durant el primer eiaa (7),
Javier Sánchez , president de la Fundación
Más Árboles, asseverava: “els essers
humans som responsables d’haver talat en
les últimes dècades la mitat dels arbres
28
que hi havia sobre La Terra, provocant
amb això un desarreglament que ha deixat
grans superfícies erosionades i desertitzades
i hi ha originat importants alteracions
en els règims de pluges. Els boscos, que
protegixen la vida del nostre planeta aportant
oxigene i capturant carboni, mantenint
el cicle hidrològic i creant les condicions
favorables per a la vida a xicoteta i gran
escala s’han vist reduïts a la mitat”.
Som milions, som un. Plantar 100
milions d’arbres en la Península Ibèrica
és el repte de la Fundación Más Árboles,
organitzadora d’este esdeveniment:, “una
de les propostes més honestes per a
ajudar a la societat a prendre consciència
de la importància del medi ambient per al
futur de la humanitat”. 100 milions d’arbres
per a crear una barrera natural contra la
desertització i el canvi climàtic, que seran
capaços d’absorbir més de 100 milions de
tones de CO 2 en 20 anys, una gran ajuda
per a un futur sostenible.
REDACCIÓ EINA

FÓRMATE EN:
QUIROMASAJ E
REFLEXOL OGÍA
DRENAJE LINF ÁTICO
CURSOS DE ESPECIALIZACIÓ N
y llévate esta camilla ple gable
*Promoción válida para el
curso de quiromasaje
Arzobispo Mayoral, 11 - 46002 Valencia
Tel. 96 394 09 46 - Tel. móvil 645 754 060
valencia@cimformacion.es
www.cimformacion.es

REVERS / ENVÉS
NOTES I CREDITS
(1) La página web de Roy Littlesun:
www.shaketheanthill.net
(2) Hi ha moltes receptes en la xarxa.
Dos senzilles i ben explicades en www.
enbuenasmanos.com/articulos/muestra.
asp?art=1581 i www.pinsapo.com/
modules.php?name=News&file=article&s
id=302
(3) Una experiència de producció especialitzada
en oli usat és Ahimsa (Vélez-Màlaga):
www.ahimsav.com/6046/6073.html
(4) www.detergentessolyeco.com/ i
www.consumoresponsable.org/destacados/ecover.asp
(5) www.infojardin.com/foro/showthread.
php?t=6085
(6) (J.M) John McNeill i (J.D) Jules Dervaes.
(7) Videos de les intervencions durant el
primer eiaa: www.vimeo.com/fmasarboles
30
Av. Baró de Càrcer, 48 - 7K · 46001 València
96 323 83 11 · INFO@REVISTAEINA.NET
REVISTA EINA # 12 (Maig-Juny 2010)
En aquest número han colabororat:
Elisa Caballer, Elisabet Silvestre, Mari
Carmen Alcocer, Roger Cremades, Toni
Lodeiro, Jardí Botànic UV, Vicent Peiró,
Walter Popoff. Fotografia: CodePoet, Elisa
Caballer, Jeremy Levine, Joelle Johnson,
Kaktuslampan, Rachel Sian, Richard Taylor,
Salva Matíes, Sophie Biscotte, Timothy
Takamoto (portada). Coordinació: Salva
Matíes. Maquetació: Eina. Logotip Eina:
Javier La Casta. Impresió: Impresum.
Edita: Eina Projectes Sostenibles S.L.
Gràcies a totes les persones que han
fet possible esta dozena experiència.
Revista Eina, encara que la compartisca,
no es fa responsable de les
opinions dels seus colaboradors.
Dipòsit Legal: V-1913-2007 ISSN: 1887-9357

www.ecorganicweb.com
VIU
ecologic
CONSUM
Responsable
Av. Blasco Ibañez 66, Valencia
Pans i cereals · llegums
fruites i verdures ecològiques
herbes · llavors
làctis vegetals i animals
cosmètica natural
macrobiòtica · algues
alimentació infantil
complements vitamínics
alimentació sense gluten tes
ecològics · remeis naturals
aliments sense sucre
llibres i revistes comerç just i
molt més…
31

“¿QUÈ PUC FER JO?”
RETROBANT-NOS AMB LA IMAGINACIÓ
WWW.REVISTAEINA.NET