30 sió 579 [MAIG 2012] PINTURA DECORATIVA PARQUET REVESTIMENTS PARETS DE FUSTA COL·LOCACIÓ DE PLADUR C/ Clos, núm. 11-E 25310 AGRAMUNT Tel. 973 391 161 Mòbil 650 281 161
Ocells: tudó El tudó és un ocell que se’l descriu com a au poruga o vergonyosa que fa el niu sempre als arbres, bé siguin dels boscos o dels marges, i s’atipa als camps de conreu menjant cereals, hortalisses o d’altres coses que la gent de pagès hi cultiva habitualment. OPINIÓ GENT, FETS, COSES... per A. PONSA És un fet rellevant que tots els coloms i tórtores del nostre territori els tinguem ací a les comarques de Ponent, i sobretot i en primer lloc cal esmentar el tudó, el qual és el més gros d’aquesta família ornitològica que viu a Europa. La seva envergadura és d’uns 40 a 45 cm, i el seu pes s’aproxima als 700 grams. És, per tant, una peça de caça molt estimada, encara que la bondat de la seva carn no arriba a convèncer la major part dels paladars, i tampoc no és gens fàcil caçar-lo, posat que té un caràcter d’extrema malfi ança i una complexió molt resistent. Això fa que en terreny descobert es llevi a cent metres de distància quan se li acosta algú, i en zona d’arbres aixeca el vol amb un sorollós batec d’ales, marxant sempre en direcció oposada a la qual creu que li pot venir l’hipotètic perill. En canvi, als indrets on no és perseguit es transforma en un ocell tan refi at que se’l veu peonant enmig dels vianants com si res o, també, posat en els arbres dels voltants tot fent sentir la seva forta veu en intervals de breu durada. Una veu que consisteix en un agut parrupeig que ressona entre els arbres escampant-se en totes direccions. El seu plomatge és de color gris tirant a blavós, bastant més clar a la part de dessota, amb diversos refl exos verds i rogencs al voltant del coll, i quan vola presenta una franja blanca de cap a cap de cada ala. Tot i la persecució i una posta minsa de tan sols dos ous, com tots els altres coloms, el tudó no para d’estendre’s conquerint i ocupant nous territoris on s’estableix amb relativa facilitat per mitjà del seu tarannà excepcional del qual es val, la qual cosa no li serveix només per mantenir la densitat de població, sinó que, a més a més, li permet augmentar-la considerablement fi ns a nivells insospitats. Això representaria que al nostre país hi viurien de dotze a tretze parelles de tudons per quilòmetre quadrat d’extensió. El tudó és un ocell que se’l descriu com a au poruga o vergonyosa (per la meva part, no sabria dir quin dels dos adjectius li escau millor) que fa el niu sempre als arbres, bé siguin dels boscos o dels marges, i s’atipa als camps de conreu menjant cereals, hortalisses o d’altres coses que la gent de pagès hi cultiva habitualment. El niu que fa és tan poqueta cosa que moltes vegades costa d’assegurar-se si el que es veu és de veritat un niu o, simplement, es tracta de quatre branquillons secs del mateix arbre, ja que el niu de veritat el construeixen amb un grapat de branques primes i seques encreuades i amb tanta senzillesa que sovint és possible veure els ous des de sota, la qual cosa fa que quan els estan covant i de cop alguna cosa els espanta, amb l’embranzida que fan quan s’escapen, els ous van a parar al terra sense remissió, La baixa productivitat de pondre tan sols dos ous, els tudons la compensen fent més d’una posta. Això comporta que de vegades encara hi ha novells al niu en ple mes d’agost. És curiós de veure com els novells recent nascuts els primers dies fi quen tot el cap dins de la boca dels pares per rebre l’aliment necessari en forma d’una mena de llet espessa que fabriquen a l’interior del seu pap. Ja hem vist que hi ha tudons que fan vida als boscos lluny de l’ambient urbà i d’altres que els agrada la companyia humana. D’aquests últims en tenim un bon exemple al nostre poble amb la quantitat de nius que fan als arbres del Passeig i places. Fixeu-vos-hi. ■ [MAIG 2012] sió 579 31
Change language