Maig - Revista Sió

LA VIDA...
A somnis aspirem durant tota ella,
a viure en l’èxit i en la fortuna...
Sempre busquem complaure, ser perfectes
en els ulls d’estranys i en els dels altres.
Més llargues en són les hores perdudes
per tan sols aquells breus instants de glòries...
Però el que realment ens inspira
és l’encís que ens dóna i té la vida.
Recordar i anhelar aquells instants
en què els somnis ja no són distants.
Però si més no, deixa de ser un somni
si és a la realitat acostadís.
Viure no és basa sols a existir,
sinó a saber gaudir i patir,
mai deixar de somniar,
mai cessar, mai descansar...
Quan els somnis s’esvaeixen,
la vida perd el seu sentit
i els records s’entenebreixen
tu mateix hi poses fi ...
Què en seria de la vida
sense somnis ni il·lusió?
Possiblement, vida no seria.
Anivid Pedrós Faura
FORA MANDRA
Fora mandra
no et vull aquí,
ves-te’n de casa
com ja et vaig dir.
Fora mandra
ves-te’n d’aquí,
vull fer els deures
de demà al matí.
Fora mandra
jo vull treballar,
si aviat acabo
podré anar a jugar.
Mario Tàpia Martínez
EL COR DE DIAMANT
Hi havia una vegada en una ciutat una nena de nom Ariadna.
Pel seu aniversari li van regalar una capseta de vidre amb un
cor de diamants en el fons. La nena es va enfadar molt perquè
volia un mòbil, no això. De l’enrabiada que va agafar va tirar
la capsa per terra tot deixant-ho a trossets. Des d’aquell dia la
nena va canviar de ser una nena bona a ser una nena dolenta,
maleducada, irresponsable...
L’endemà en llevar-se es va trobar la mateixa capseta damunt
del seu llit. Ella va anar al seus pares tot dient:
- Quina gràcia! No? Mai canviaré d’opinió. Jo no vull aquesta
capsa! Jo vull un mòbil.
I va marxar tot fent un portada. Els pares sorpresos per la
reacció de la fi lla es van preocupar per ella. Ja a l’escola, a classe
de matemàtiques, una nena exclamà:
- Oh! Ariadna! Quina capseta més bonica!
- No és gens bonica, l’odio!
- Què dius? A mi m’encanta! Però jo pensava que volies un
mòbil.
L’Ariadna es va enfadar amb les seves companyes. En acabar
l’escola, farta de la capseta, va anar a la botiga de segona mà
i la va vendre. Era molt valuosa ja que el cor era un diamant.
Amb els diners es va comprar el mòbil que tan desitjava. Es va
passar dia i nit amb el mòbil i enfadada amb els altres. En anar a
dormir va guardar el mòbil al calaix de la tauleta de nit. La nena
va despertar-se amb ànsia de jugar amb el mòbil, però en obrir
el calaix es va trobar la capseta. La nena desesperada va plorar
amargament. La nena curiosa va obrir la capseta i va veure una
nota que deia: “Si no em deixes de perdre jo continuaré. Dia i nit
no pararé. Si el cor de diamant és negre vol dir que tens el cor
dolent. Però si és blanc vol dir que el teu cor és net i pur.”
La nena espantada i sorpresa va dir:
- Ja, ja, ja! Jo no penso canviar per aquesta ximpleria de cor! I
el va tirar a terra.
A l’escola una nena li digué:
- És nou el collaret?
Va anar corrents al bany, es va treure el collar tot negre i amb un
text gravat: “Cas no m’has fet, jo sóc més tossut. No te’n sortiràs
amb la teva i el teu càstig et mereixeràs.”
La nena plorant i plorant... A l’hora del pati contestava a les
amigues, era dolenta amb tothom. Tots els dies era així, fi ns que
es va quedar sola, les seves amigues estaven fartes d’ella, ja no
tenia ningú i així ella va comprendre els seus errors i tot plorant
digué:
- Oh no! És veritat, el càstig és aquest! Jo no vull ser així,
canviaré!
Des d’aquell dia va ser bona persona, solidària, responsable.
Tenia el cor pur! Va vendre la capsa i amb els diners que en va
fer ho va donar als necessitats. Ja era una nova Ariadna amb un
collaret de diamant sempre, sempre blanc.
Anna Baró Solé
[MAIG 2012]
sió 579
43