Descarregar en pdf - Arquebisbat de Tarragona

4. Renovació eclesial i conversió personal
Les reformes, a l’Església, només es poden entendre en termes
d’una prudent i necessària renovació per tal que l’Església segueixi
complint eficaçment la seva missió: comunicar i estendre arreu el
missatge de l’evangeli. 9 Els cristians hem de renovar-nos constantment,
primer de tot cadascú personalment, mitjançant una reflexió sincera
sobre la pròpia conducta i actituds —no tan sols preguntant-nos si
actuem en consciència, sinó també si aquesta s’ajusta al que és bo,
sense introduir-hi components egoistes. A més, quan cal, hem de
saber demanar perdó a Déu i als altres.
No podem tancar-nos en nosaltres mateixos i negar als altres el
que els devem, com a parents, amics o ciutadans. No podem negar
l’amor fratern als altres, perquè tot cristià participa activament en
la missió apostòlica de l’Església. En efecte, tot cristià és corresponsable
de difondre el missatge evangèlic, un missatge que, en darrer
terme, porta a subratllar tot el que és bo i noble, donant plenitud a
les realitats humanes.
Pel que fa a l’Església i a la nostra situació dins seu, el punt realment
clau és la fe i la correspondència personal, és a dir, la relació
de cada cristià amb Jesús de Natzaret, el Fill de Déu, que va fer de
la seva Església signe i instrument de salvació. 10 Així, doncs, quina
incidència real té la fe en la nostra existència? Quin significat donem
en la nostra vida al fet que Déu sigui el nostre creador i pare? Quina
és la nostra adhesió envers Crist? Com valorem que l’Església, la
família de Déu dins el món, sigui la nostra família?
Certament, la fe ha de tenir expressions existencials concretes en
la vida personal. Assenyalem-ne algunes a tall d’exemple. Primerament,
preguntem-nos pel temps que cadascú dedica a Déu assistint
a l’eucaristia del diumenge, el dia del Senyor, però també pel temps
dedicat cada dia a la pregària. En segon lloc, és important la valoració
que cadascú fa dels sagraments, especialment de l’eucaristia i de la
reconciliació. En tercer lloc, cal considerar la influència que la fe i els
sagraments de la fe tenen en la vida personal, de manera que duguin
a una sol·licitud real per al bé dels altres, especialment dels pobres i
9 Cf. PAU VI, Encíclica Ecclesiam suam, 6 d’agost de 1964, n. 3, 16, 20; Exhortació
apostòlica Evangelii nuntiandi, 8 d’octubre de 1975, n. 14; JOAN XXIII, Discurs
en la inauguració del concili Vaticà II, 11 d’octubre de 1962, n. 13.
10 Cf. CONCILI VATICÀ II, Constitució dogmàtica Lumen gentium, n. 1-2.
11