Descarregar en pdf - Arquebisbat de Tarragona

poble de Déu, reunit entre els homes —com en altre temps havia
estat elegit el poble d’Israel—, per conduir-los a la salvació. «Déu ha
volgut santificar i salvar els homes no separadament, sense cap connexió
els uns amb els altres, sinó que els ha constituït en un poble
que el reconegués en la veritat i en santedat.» 12
El Concili ensenya que en el poble de Déu «es dóna una veritable
igualtat entre tots pel que fa a la dignitat i a l’acció, comunes a tots
els fidels, en allò que toca a l’edificació del cos de Crist». 13 Hi ha
en l’Església una corresponsabilitat de tots els batejats a l’hora de
portar endavant aquesta missió. «Els pastors sagrats saben prou bé
com contribueixen els laics al bé de tota l’Església. I no ignoren que
ells, els pastors, no han estat instituïts pel Crist per assumir tots sols
tota la missió salvífica de l’Església envers el món, sinó que la seva
elevada funció és pasturar de tal manera els fidels i reconèixer talment
els seus serveis i carismes que tots a la seva manera col·laborin
en l’obra comuna.» 14
Per la seva banda, els qui han rebut de Déu la crida a la vida consagrada
queden, per la professió dels consells evangèlics, estretament
units amb l’Església i el seu misteri; per això «cal que la seva vida
espiritual estigui consagrada també al bé de tota l’Església. D’aquí
es deriva el deure de treballar segons les seves forces i el caràcter
de la pròpia vocació, sia amb l’oració, sia també d’una manera ben
activa, per implantar o enfortir en les ànimes el Regne del Crist i
estendre’l arreu del món». 15
Amb tot, l’Església és un misteri de la fe, inclòs des dels primers
segles entre els articles dels símbols baptismals: «Crec […] en una
sola Església, santa, catòlica i apostòlica», confessem en el credo.
I és oportú ara, abans d’analitzar breument alguns dels significats
d’aquestes expressions, recordar que els misteris de la fe són plenament
raonables, perquè omplen l’anhel de comprensió de la veritat
inherent a la raó humana; però, per mor de la limitació del nostre
enteniment, són insondables i mai no els podrem abastar completament.
El misteri de l’Església és una realitat inefable fonamentada
en la gràcia de Déu, en l’amistat de Déu amb els homes. Per això
12 Ibidem, n. 9.
13 Ibidem, n. 32.
14 Ibidem, n. 30.
15 Ibidem, n. 44.
13