modificació puntual del pla general d'ordenació urbana de begues ...

5.4 ÀREES AMB RISCOS NATURALS I ANTRÒPICS
Els riscos ambientals es poden classificar en funció del seu origen, segons el que està establert per
l’Oficina de Coordinació de les Nacions Unides per a l’assistència en casos de catàstrofes:
36
• Riscos Riscos naturals: naturals: són aquells que no estan provocats directament per la presència o activitat
de les persones, sinó per factors naturals com els geològics i els climàtics. Aquests donen
lloc a successos extrems de caràcter excepcional i poden originar situacions de perill.
• Riscos Riscos antròpics: antròpics: són aquells relacionats amb l’activitat humana, no inclosos en els apartats
anteriors.
Aquest apartat té una particularitat donat que en ell es té en compte el risc que afecta un determinat
vector o paràmetre ambiental, i al mateix temps la vulnerabilitat intrínseca del medi.
Cal distingir també, encara que no sempre sigui senzill, entre els tipus de riscos referits: (1) riscos
ambientals d’origen natural: risc d’inundació, sísmic, geològic, etc i (2) riscos ambientals els quals,
malgrat que el seu efecte està íntimament relacionat amb la vulnerabilitat del medi, tenen un focus o
origen bàsicament antròpic – com ara contaminació de sòls, contaminació d’aigües, transport de
mercaderies perilloses, etc. Cas apart són els incendis forestals, en què l’origen sol ser
majoritàriament antròpic o, de forma minoritària, natural.
• Inundació
L’Agència Catalana de l’Aigua, ha generat els mapes d’inundabilitat, en els treballs per a la
“Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT, Conques internes”, que són la
base per la redacció del Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya (INUNCAT).
L’objectiu principal del treball és la definició de les zones inundables a escala 1:50.000 mitjançant
l’ús combinat de models hidràulics i de les tècniques de delimitació geomorfològica dels espais
potencialment inundables.La metodologia emprada per caracteritzar les zones inundables ha seguit
tres línies bàsiques:
• Delimitació de zones potencialment inundables segons criteris geomorfològics. En aquest tipus
d’estudi es desenvolupa una visió del territori molt general on la interpretació dels elements
geomorfològics (com són les lleres, les planes al·luvials, les antigues esquerdes de lliscament,
etc.) donen una aproximació no lligada a cap període de retorn sobre àrees que han estat
inundades en èpoques històriques anteriors fins i tot a possibles documentacions escrites. La
visió geomorfològica també dóna una idea general sobre la influència de les infrastructures
existents o previstes en el territori.
• Identificació de punts crítics. Des d’un punt de vista territorial l’estudi necessita un element que
compensi el fet de la difícil modelització hidràulica de rius de poca amplada amb la cartografia
disponible. Per tal de reduir aquest efecte, a més d’introduir l’anàlisi geomorfològica es
desenvolupa un SIG de punts crítics classificats en tres tipologies de perill (alt, mig o baix) que
permetrà fer un seguiment de les zones conflictives.