27.04.2013 Views

modificació puntual del pla general d'ordenació urbana de begues ...

modificació puntual del pla general d'ordenació urbana de begues ...

modificació puntual del pla general d'ordenació urbana de begues ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

El risc geològic ve <strong>de</strong>terminat per tres característiques <strong><strong>de</strong>l</strong> territori:<br />

• La litologia dominant. Les litologies que propicien amb més facilitat els processos<br />

gravitacionals són les <strong>de</strong> domini argilós i els dominis rocosos fortament fracturats.<br />

• La morfologia <strong>de</strong> la zona. La que facilita aquest tipus <strong>de</strong> fenòmens es caracteritza per ser<br />

acci<strong>de</strong>ntada, amb talussos, pen<strong>de</strong>nts pronunciats i relleus elevats.<br />

• Les característiques climàtiques po<strong>de</strong>n afectar a les condicions físiques <strong><strong>de</strong>l</strong>s materials que<br />

constitueixen el subsòl i solen associar-se a fenòmens <strong>de</strong> gel-<strong>de</strong>sgel i pluviometries eleva<strong>de</strong>s.<br />

En un clima com el <strong>de</strong> l’àmbit <strong>de</strong> Begues, el risc d’erosió <strong>de</strong> sòls no és <strong>de</strong>stacable si no és propiciat<br />

per accions antròpiques, i d’aquesta manera sempre restarà circumscrit a les rodalies <strong>de</strong> les<br />

infraestructures lineals, amb motiu d’excavacions i <strong>de</strong> formació <strong>de</strong> morfologies <strong>de</strong> fort pen<strong>de</strong>nt. A la<br />

zona muntanyosa, on els sòls es troben <strong>general</strong>ment poc <strong>de</strong>senvolupats, el risc d’erosió augmentaria<br />

notòriament en el cas que un incendi forestal minvés la coberta vegetal. En aquest cas, l’evi<strong>de</strong>nt<br />

<strong>de</strong>sprotecció en què restaria el sòl unit al seu poc <strong>de</strong>senvolupament i als <strong>de</strong>stacats pen<strong>de</strong>nts es<br />

combinarien <strong>de</strong> manera que en moments <strong>de</strong> pluja –i principalment <strong>de</strong> pluja forta– l’escolament<br />

superficial tindria un fort efecte d’erosió i transport <strong><strong>de</strong>l</strong> material edàfic i <strong><strong>de</strong>l</strong> substrat cap als cursos<br />

fluvials que solquen el territori.<br />

A nivell <strong>de</strong> <strong>pla</strong>nejament, cal sempre, d’acord a l’article 9, punt 4, <strong><strong>de</strong>l</strong> Text refós i Reglament <strong>de</strong> la Llei<br />

d’urbanisme, preservar <strong>de</strong> la urbanització els terrenys <strong>de</strong> pen<strong>de</strong>nt superior al 20%.<br />

A la figura següent es mostra la clinometria <strong><strong>de</strong>l</strong> terme municipal i <strong>de</strong> l’àmbit d’estudi. Com es pot<br />

observar,les zones <strong>de</strong> pen<strong>de</strong>nt més pronunciat dins l’àmbit, es distribueixen perimetralment al mateix<br />

i coinci<strong>de</strong>ixen amb aquelles zones que presenten cobertes <strong>de</strong> bosc <strong>de</strong>ns i matollar. Per altra banda<br />

les zones amb pen<strong>de</strong>nts més baixos es corresponen amb els espais agrícoles que envolten el nucli<br />

urbà<br />

38<br />

Figura Figura 5.6 Clinometria

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!