Núm 130. Estiu 2008 - IAEDEN

utlletí núm. 130
INSTITUCIÓ ALTEMPORDANESA PER A LA DEFENSA I ESTUDI DE LA NATURA
estiu
2008
Dibuix: Pere Hurtós

INSTITUCIÓ ALTEMPORDANESA PER A LA DEFENSA I ESTUDI DE LA NATURA
Butlletí de la IAEDEN
Número 130 - Estiu 08
Editat per la Institució
Altempordanesa per a la
Defensa i Estudi de la Natura
(IAEDEN), entitat independent
sense afany de lucre i membre
de la Federació Ecologistes de
Catalunya.
Apartat correus 245 Figueres
Tel.: 972 67 05 31
Fax: 972 67 03 91
e-mail: iaeden@sinix.net
web: www.iaeden.cat
Composició de la Junta Directiva
de la IAEDEN:
President: Ignasi Batet
Vicepresidenta: Anna Albó
Secretari general: Esteve Robleda
Tresoreria: Marta Ball-llosera
Vocals: Ariana Seglar, Joan Budó,
Silvia Guitart, Llorenç Pascua,
Montse Pascual, Xavier Vizcaíno,
Sara Cufí, Guillem Coscubiela,
Leonel Manso, Joaquim Guillamet,
Carme Bosch, Bàrbara Schmit,
Salvador Jover, Vicenç Serradell
Han col·laborat en aquest número:
Lluís Benejam, Albert Burgas,
Jordi Coderch, CAE, GENI,
Joaquim Guillamet, Pere Hurtós,
Marc Legaz, Neus Pañella,
Llorenç Pascua, Montse Pascual,
Jordi Salip, Ariana Seglar,
Joan Ventura i Xavier Vizcaíno
Disseny: Llorenç Pascua
Composició de textos:
Fotocomposició Roger - Figueres
Imprès a Impremta Canigó
Dipòsit legal: GI-2076/92
Imprès en paper ecològic
IAEDEN no comparteix
necessàriament les opinions
expressades en les col·laboracions
signades pels seus autors.
© 2008, IAEDEN
S U M A R I
Portada . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Calendari d’activitats . . . . . . . . . . . 4
Noticiari IAEDEN . . . . . . . . . . . . . 5
GENI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Salvem l’Empordà . . . . . . . . . . . . 12
Comitè Avifaunístic Empordanès:
El gaig blau . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Agricultura: Som lo que sembrem . . . . 18
Pluja àcida . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Excursions per l’Empordà. . . . . . . . . 22
Butlleta d’inscripció . . . . . . . . . . . . 27
2

Tempestes de primavera
EDITORIAL
Davant la manca d’aigua als embassaments catalans aquesta primavera hi ha
hagut una tempesta política al nostre país. Tot i que el final ha acabat plovent,
el transvasament de l’Ebre fins a Barcelona segueix endavant i també els vaixells
que porten aigua a la capital catalana des de diferents punts de la costa
mediterrània. La cosa ha acabat de manera tan surrealista que els vaixells porten
aigua des d’una dessaladora d’Almeria per injectar-la al sistema de l’àrea
metropolitana, amb el cost energètic que suposa aquesta operació! Per altra banda,
les pluges de finals de maig han portat als embassaments catalans més del doble
dels hectòmetres que segons el govern justificaven el transvasament de l’Ebre.
Però tot i així volen tirar endavant el transvasament... s’han perdut els papers. A la
capital empordanesa, tot i així, mantenim el nivell alt de surrealisme que ens
caracteritza. En ple Decret de sequera, l’Ajuntament manté les fonts ornamentals
obertes (que encara que siguin de circuit tancat tenen més pèrdues que un colador)
i l’alcalde es dedica a fer una campanya perquè la gent planti flors als balcons.
Les sèries de dades de l’últim segle ens indiquen que no hi ha una disminució de
la pluja anual. El que sí que es constata és un cert augment de la temperatura.
Però no ens enganyem, el problema va més enllà del fet que hagi augmentat un
1,5º la temperatura mitjana de Catalunya. El problema recau en el model de
consum d’aquest país. No és admissible que essent un poble de la Mediterrània
ens comportem com un país centreeuropeu. No és admissible el consum que es
dóna per habitant en algunes poblacions de Catalunya (fins a 450
litres/dia/persona). No pot ser que hi hagi fins a un 40% de pèrdues en algunes
xarxes de distribució ni que l’agricultura consumeixi el 70% dels recursos
hídrics. L’urbanisme desenfrenat de segones residències i de les seves piscines
particulars associades també ajuden de manera decidida a aquest malbaratament.
Hem d’assumir el que som i actuar en conseqüència. Som un país petit de la
mediterrània on cada vegada som més habitants i fins al moment hem tingut una
actitud de menyspreu cap a l’aigua. Per tant, hem de canviar radicalment el
model de consum d’aigua i avançar ràpidament i decidida cap a un model que
permeti desenvolupar econòmicament el nostre país sense deixar els rius i els
aqüífers secs com els Monegros.
3

CALENDARI D’ACTIVITATS
• Dissabtes: 28 de juny i 27 de setembre. 3a i 4a Bicicletada Reivindicativa.
Figueres és una ciutat on no existeix cap carril-bici per tant aquesta, i la futura, “Bicicletada
Reivindicativa” es per a pressionar l’ajuntament a començar a fer-los. Farem un recorregut
per Figueres de més o menys 1 hora. Hora i lloc: a 2/4 de 12 a la Rambla de Figueres.
Organitza: IAEDEN i l'Associació dels Usuaris de la Bicicleta de l'Alt Empordà.
• De l’1 de juliol al 2 d’agost. Exposició del XVII “Memorial Albert Ramon i Estarriol”.
Al Cortalet (centre d’informació dels Aiguamolls de l’Empordà) tindrà lloc, entre l’1 de
juliol i el 2 d’agost l’exposició de les obres presentades a aquests prestigiosos premis de
dibuix i pintura de natura. Una bona oportunitat per a admirar l’obra de les joves
promeses en aquest camp de l’art. No us la perdeu!
Organitza: IAEDEN, APNAE, PNAE.
• 19 i 20 de juliol. Amb bicicleta per conèixer el territori.
Realitzarem una excursió de 2 dies per la zona de l’Albera i el Cap de Creus. Dormirem
el dissabte al refugi del coll de Banyuls. Horari de sortida: dissabte a les 9 del matí a la
Rambla de Figueres. Cal portar: menjar, roba, estris de la bici, bicicleta en condicions i
molta disposició... Cal inscriure’s abans a la IAEDEN al telèfon 972 670531 o al
625517089 (Leonel)
Organitza: IAEDEN i Associació d’Usaris de la Bici de l’Alt Empordà.
Anellament al Mas Margall
Seguint amb les sessions d’anellament als estanyols del Mas Margall, a càrrec de Joan
Ventura, farem una sessió aquest mes d’agost, però encara està per concretar el dia
exacte. Estigueu atents a la web de la IAEDEN o doneu-nos el vostre correu electrònic i
us n’informarem.
Organitza: IAEDEN.
Alliberaments d’ocells als estanyols del Mas Margall
Tal com es va fer l’estiu passat, estarem en contacte amb el Centre de Fauna dels
Aiguamolls de l’Empordà, per si algun dia es pot fer algun alliberament d’algun ocell als
estanyols del Mas Margall. Aquests alliberaments es proposen pocs dies abans, els que
estigueu interessants, ens doneu el correu electrònic i us avisarem.
Organitza: IAEDEN.
Totes aquestes activitats es realitzen amb el suport de:
4

NOTICIARI IAEDEN
Marxa pel Decreixement
El cap de setmana del 4 i 5 d’abril va arribar a Figueres la Marxa pel
Decreixement, que consistia en un grup de persones que recorrien Catalunya
amb bicicleta per tal de difondre les idees d’aquest nou moviment. Van arribar a
Figueres el divendres a la tarda, i ens van oferir, durant tot el cap de setmana,
actes sobre el Decreixement. El mateix divendres es va fer una xerrada a Can
Met titulada “Crisi energètica i sistema financer” a la qual van assistir-hi una
quinzena de persones. Seguidament es va passar el vídeo Money as debt, un
documental que ens va mostrar com es creen els diners.
L’endemà a la tarda, després d’haver fet una arrossada al Parc Bosc, es va
realitzar un debat, a Can Met, sobre com aplicar el decreixement dins l’àmbit
municipal.
Una imatge del cotxe elèctric que seguia la Marxa.
5

La Nit Amfíbia
Aquest any s’ha tornat a
realitzar l’esperada Nit Amfíbia
amb un èxit de participació. Es
varen visitar les basses del Mas
Margall i també unes altres de
properes observant en total 4
espècies d’amfibis: granota verda
(Rana perezzi), reineta (Hyla
meridionalis), gripau corredor
(Bufo calamita) i tritó verd
(Triturus marmoratus). Així com
dues espècies de rèptils: serp
d’aigua (Natrix maura) i tortuga de
rierol (Mauremys leprosa).
XVIII edició dels premis juvenils Josep Maria Álvarez
de medi ambient i natura
Com cada any, hem tornat a celebrar aquests premis de recerca
mediambiental. Enguany s’han presentat 12 treballs, 2 dels quals corresponen
al primer nivell i els restants al segon nivell. Com és habitual, l’entrega de
premis es va realitzar el dia de St. Jordi a l’IES Ramon Muntaner, i els
guanyadors van ser:
PRIMER NIVELL: desert
SEGON NIVELL:
Primer premi: “La pluja àcida: efectes sobre el julivert i el substrat” realitzat
per Marc Legaz i Juventeny de l’IES la Garrotxa d’Olot. En aquest butlletí
podreu trobar un resum del treball.
Segon premi: “Un wetland a Son Moles” realitzat per Èlia Pérez i Canyelles
i Clara Oriol i Pujol de l’IES Baix Empordà de Palafrugell.
6
Cartell realitzat per en Llorenç Pascua.

PREMIS ESPECIALS:
Primer: “Els nostres veïns, els ratpenats” realitzat per Alba Lorca i Carmona
de l’IES Olivar Gran de Figueres.
Segon: “Depuradora natural. Estudi dels organismes d’una llacuna d’aigua
eutrofitzada” realitzat per Agnès Oliveres i Pagès de l’IES-SEP la Garrotxa d’Olot.
Tercer: “Els nostres dinosaures” realitzat per Laura Puig i Carles de l’IES
Carles Rahola i Llorens de Girona.
Sortida ornitològica als aiguamolls
El diumenge 13 de març a la tarda, tot aprofitant que començava la migració dels
ocells, es va fer una nova sortida ornitològica als aiguamolls de l’Empordà, aquesta
vegada es va anar a la zona del Cortalet i els estanys Europa. La sortida, com ja és
habitual, va ser guiada per l’ornitòleg Joan Ventura. Aquest és el llistat dels ocells
que es varen poder observar. Si hi ha gent interessada a venir a les pròximes pot
enviar un correu electrònic a la IAEDEN i ja l’avisarem per la següent.
Ocells observats els aiguamolls: Cabusset, Corb marí gros, Esplugabous,
Martinet blanc, Bernat pescaire, Agró blanc, Cigonya, Flamenc, Cigne mut,
Ànec blanc, Ànec piulaire, Ànec collverd, Ànec griset, Ànec cullerot, Xarxet,
Xarrasclet, Milà negre, Arpella vulgar, Aligot comú, Xoriguer comú, Faisà,
7
La colla
d’ornitòlegs
el dia de la
sortida.

Rascletó (1 ex.), Polla d’aigua, Forja vulgar, Polla blava, Grua (7 exemplars en
vol), Cames llargues, Corriol petit, Fredeluga, Batallaire, Tètol cuanegre, Xivita,
Becadell, Gavina vulgar, Gavià, Tudó, Tórtora turca, Ballester, Picot verd,
Oreneta de ribera, Oreneta vulgar, Grasset de muntanya, Cuareta blanca, Cuareta
groga, Cotxa fumada, Bitxac comú, Rossinyol bord, Mosquiter comú, Estornell,
Garsa, Gralla, Pardal comú, Gafarró, Cardina, Repicatalons.
Crònica de la primera jornada de debat ambiental
de la IAEDEN: economia i ecologia,
creixement o decreixement
El mes de març passat, la IAEDEN inaugurava amb èxit la primera jornada
de debat ambiental. Ens vàrem centrar en començar a desfilar el cabdell del
“decreixement”, aquest nou concepte que hauria d’ajudar-nos a desterrar,
definitivament, el confós concepte de desenvolupament sostenible. Sorgit de la
socialdemocràcia tots sabem que el desenvolupament sostenible va “triomfar”,
però també que ha ajudat més a justificar activitats ambientalment
impresentables que no pas a aclarir el nou rumb imprescindible per a redreçar la
política econòmica mundial, causa original de tots els mals que amenacen
l’habitabilitat del nostre planeta Terra.
I és que era estúpid continuar creient que amb petits gestos domèstics i retocs
estètics podíem arreglar la petjada ecològica mundial. Era estúpid i suïcida. Tot i
que molts científics ho van creure malgrat que les seves recerques ho
desmentissin.
Sembla, aleshores, que l’ecologisme s’apropa una mica més a la concreció
dels mals que trastoquen les condicions d’habitabilitat del nostre planeta, així
com a les seves solucions.
I el més positiu d’aquesta jornada inaugural ha estat que seixanta persones
estiguéssim disposats a restar asseguts cinc hores d’un dissabte i debatent sobre
el decreixement “sostenible”. També tots plegats vàrem contestar una enquesta
amb la pretensió de mesurar les inquietuds dels assistents per tal d’encertar-la
amb les temàtiques de les jornades a desenvolupar els propers anys. I de les
respostes hem deduït la necessitat de continuar aprofundint en la idea d’un
decreixement “socialment” sostenible, incidint en la recerca d’estratègies
8

Coderch
Jordi Autor:
pràctiques que el facin
possible. La política
internacional, les diferències
nord-sud, la societat civil i la
resistència pacífica i el canvi
climàtic han estat altres grans
temàtiques que interessen
lligar amb la degradació
ambiental. Bé, per finalitzar
volem dir-vos que ens
sentireu a parlar amb força
del decreixement; és la nostra
sincera voluntat.
Un moment de la jornada a Can Met.
Caixes nius
Xavier Vizcaíno
Els dies 8 i 15 de maig es va fer la revisió i posterior anellatge de les caixes
nius que hi ha col·locades al Mas Margall. En total són 13 caixes, d’aquestes
una és de Mussol i dos estan extraviades. La resta de caixes, dues havien
caigut i es varen tornar a col·locar, una estava desocupada i la resta ocupades
per: 1 Pardal (Passer sp), ja no
hi havia polls.
2 per Mallerenga blava
(Parus caeruleus), una caixa
amb 4 polls, que es varen
anellar i un altre amb 5 ous.
4 per Mallerenga carbonera
(Parus major), amb un total de
29 polls, que varen ser anellats.
Imatge de l’interior d’una de les
caixes nius amb ous.
9

Grup d’Esplai Natura IAEDEN
La passada Setmana Santa...
Aquesta Setmana Santa, el GENI vam decidir fer un petit campament a les
Gavarres. Amb aquest campament buscàvem fer una barreja del que fa el GENI
a l’estiu i el que fa a l’hivern. Vam anar al Molí de Can Frigola, prop de Sant
Sadurní de l’Heura. Allí, un molí preciós ens va fer de casa. Vam posar el format
de campament que fem servir a l’estiu, a la vegada vam afegir la diversitat
d’edats com una realitat del GENI d’hivern. El resultat van ser uns dies de
constant intercanvi, d’ajudar-nos i comprendre’ns, de passar-nos-ho bé, de
gaudir del paisatge preciós que envolta el molí i riure molt. A la vegada vam
aprofitar i vam celebrar una brunyolada amb els nostres companys follets i fades
que vam conèixer aquest estiu. Els monitors i les monitores del GENI vam sortir
del campament molt agraïts pel que vam viure i amb moltes ganes de fer ja els
campaments d’estiu.
El cartell d’enguany
dels campaments
l’han realitzat
conjuntament els
participants del
campament de
Setmana Santa.
GENI
10

El proper estiu...
Com cada any el Grup d’Esplai Natura de la IAEDEN (GENI) ha tornat a
programar els campaments d’estiu. El dia 5 de maig per als socis de la IAEDEN
i el 12 de maig per als no socis van ser les dates d’inici d’inscripcions. Aquest
any hi ha una ruta a peu i quatre campaments programats:
✔ Campament de grans a “les Gavatxes” a Beget:
Del 2 al 14 de juliol. Edat: de 13 a 15 anys. Preu: 380 euros.
✔ Campament de mitjans a “les Gavatxes”:
Del 19 al 30 de juliol. Edat: d’11 a 13 anys. Preu: 380 euros.
✔ Ruta “pels Pirineus Orientals”:
Del 4 al 16 d’agost. Edat: a partir de 15 anys. Preu: 410 euros.
✔ Campament de petits al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà:
Del 21 d’agost a l’1 de setembre. Edat: de 8 a 10 anys. Preu: 380 euros.
✔ Campament “Comencem a volar” al Parc Natural
dels Aiguamolls de l’Empordà:
Del 4 al 9 de setembre. Edat: de 5 a 7 anys. Preu: 210 euros.
Secretaria d’inscripcions:
De dilluns a divendres de 18 a 21 hores. Tel.: 972 561 007 / 615 285 506
email: esplaigeni@yahoo.es
11

La Garriga d’Empordà! Una mica més preservada!
El dia 14 de maig, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va aprovar
definitivament la modificació puntual número 9 del PGOU de Llers, que des de la
plataforma Salvem la Garriga i la plataforma Salvem l’Empordà hem demanat
insistentment. Aquesta aprovació comportarà l’ordenació de les zones del municipi
on es podran situar les activitats extractives, preservant lliure d’aquestes
explotacions la zona de la Garriga d’Empordà.
La Garriga d’Empordà s’estén pels termes municipals de Llers, Avinyonet de
Puigventós i Vilanant. És un paratge d’alt valor natural, paisatgístic i cultural,
testimoni de l’aprofitament tradicional de les zones entre plana i muntanya
empordaneses mitjançant feixes formades amb parets de pedra seca. No es tracta
només de parets de pedra seca sinó de l’estructuració d’un territori a través de parets,
camins i recs i d’un excepcional nombre de barraques de pastor. A més hi ha també
construccions com el Mas Molar i l’església preromànica de Sant Quirze d’Olmells,
catalogada com a bé cultural d’interès local per l’Ajuntament de Llers. La Garriga està
formada bàsicament per garric que per la seva impenetrabilitat dóna refugi a molts
animals, en especial l’Esparver cendrós, rapinyaire protegit que troba el seu hàbitat a la
zona. Tot i això, aquest ecosistema és un mosaic de diferents ambients amb característiques
comunes, un espai
obert amb una diversitat
d’espècies molt elevada.
En aquests anys, la
Garriga ha estat inclosa al
Pla Director Territorial de
l’Empordà com a sòl de
protecció especial –sòl de
valor natural i de connexió–,
la màxima categoria de
protecció. El Pla Director
Urbanístic del Sistema Urbà
Cartell fet per en Ministral.
SALVEM L’EMPORDÀ
12

Un moment
de l’Aplec.
de Figueres, en fase de redacció,
proposa regular les activitats
extractives a la Garriga, en el sentit
esmentat més amunt. Una part
considerable de la zona ha estat inclosa
a la Xarxa Natura 2000. A més s’ha
redactat un pla de gestió de la Garriga amb el suport de la Fundació Territori i Paisatge.
A la zona de llevant de la Garriga ja hi ha actualment set explotacions extractives
autoritzades i, entre ampliacions i permisos nous, sis més en fase de tramitació, entre
elles la pedrera de les Clotes a Llers. Aquesta estava prevista situar-la al bell mig de
la Garriga, una zona fins ara verge, sense cap element d’urbanització ni
d’infraestructura. La pedrera de les Clotes es projectava en una extensió de 27 ha i
una profunditat de 45 m. L’aprovació per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme,
la publicació i entrada en vigor d’aquesta modificació puntual número 9 del PGOU
de Llers, obligarà a la reubicació de la pedrera les Clotes que estava projectada i, per
tant, contribueix a la preservació de la Garriga d’Empordà.
La Garriga d’Empordà ha estat un exemple de la reivindicació social sobre un
territori per a recuperar-lo i conservar-lo, mitjançant un projecte de gestió natural i
cultural que el podria convertir en un exemple sostenible de paisatge cultural,
dinamitzant el territori amb propostes de gestió cultural i turística sostenibles, potenciant
els valors i la identitat locals. Un exemple va ser l’aplec reivindicatiu i festiu al Mas
Molar de Llers del 2 de març passat, com mostra la fotografia.
Defensem el tren de l’Empordà!
Des de la plataforma Defensem el Tren de l’Empordà es va iniciar una
recollida de signatures d’habitants de Figueres per tal d’instar l’Ajuntament de
Figueres a organitzar una consulta popular sobre el futur de l’estació de trens a la
ciutat. La recollida de signatures va ser un èxit, ja que en escassos dos mesos es
van aconseguir recollir 5.800 signatures (calia presentar-ne 5.200 per tal de poder
instar l’Ajuntament perquè fes una consulta) que es van presentar el 7 d’abril a
l’Ajuntament de Figueres.
Defensem el Tren és una plataforma ciutadana independent de qualsevol partit.
L’Ajuntament de Figueres pot comptar amb nosaltres per defensar l’opció del
soterrament i per resistir qualsevol intent de xantatge; però ha de tenir molt clar que
nosaltres no firmem talons en blanc a ningú.
Igualment s’ha continuat amb la recollida de signatures i s’aniran fent arribar a
l’Ajuntament, perquè com més signatures hi hagi, més difícil serà fer jocs de mans
amb la voluntat ciutadana.
13

Les persones que han signat,
ens han donat la seva confiança i
aquest patrimoni no serà
malbaratat. La plataforma arribarà
on calgui per defensar els seus
objectius bàsics: el soterrament de
les vies al centre de la ciutat i la
potenciació de la línia de Portbou.
No a la MAT
El mes de març passat ha
destacat per les manifestacions
de NO A LA MAT, a les que des
de Salvem l’Empordà hem donat
un suport actiu. La primera gran
manifestació va ser el dissabte 1 de març a Perpinyà, convocada per la plataforma
NON A LA THT i SYDECCO, i la segona, el diumenge 30 de març a Girona, una
multitudinària manifestació convocada per NO A LA MAT i l’AMMAT. Aquesta és
una mostra més que no volem la MAT ni aquí ni enlloc!
Manifest llegit a la manifestació de Girona:
“Ens diuen que la MAT és ja un fet consuMAT contra el qual no es pot fer res,
però avui a Girona hem deixat ben clar que no abaixarem el cap, que ens
mantindrem drets i units i que ens oposarem amb totes les nostres forces a aquest
projecte. Sortirem al carrer tantes vegades com calgui!
També ens han dit que la MAT és per a Girona, per als gironins i les gironines, i que
sense ella qualsevol dia ens quedarem a les fosques i tornarem a les cavernes.
PERÒ JO US DIC que l’única foscor és la de les mentides que volen justificar la
MAT, veritables harpies que s’han acarnissat amb les garanties legals de protecció del
nostre territori i amb el dret a la informació dels ciutadans i les ciutadanes.
Que ens diguin les coses pel seu nom! La MAT vol ser l’autopista elèctrica que
impulsi el negoci elèctric a banda i banda de la frontera i no la solució als nostres
problemes. La MAT és el fuet que ens colpeix i ens dol, però la mà que el fa anar és
la dels interessos mercantils, i els ulls que la guien són els de la dictadura
econòmica que en lloc de planes i muntanyes, de fagedes i conreus, només hi veu
oportunitats de negoci i beneficis. I en lloc de pagesos, músics, infermeres o mestres
hi veuen només consumidors que cal esprémer.
14
Moment d’entrega de les signatures
a l’Ajuntament de Figueres.

Les nostres necessitats poden abastar-se amb alternatives que ni tan sols han estat
considerades i que per descomptat no causarien, ni de bon tros, el mateix dany que la MAT.
Que no ens ho diguin més que la MAT és per a Girona! Que no repeteixin més que la MAT
és imprescindible per a assegurar la nostra qualitat de vida!
No només som aquí per denunciar, sinó també per exigir i recuperar el que és nostre,
el dret a participar en les decisions que ens afecten. Reclamem als polítics recentment
escollits que s’aturin les obres de la MAT fins que no es dugui a terme un debat clar,
transparent, seriós i imparcial sobre la seva necessitat. I els demanem també que facin
totes les reformes necessàries per tal que això no passi mai més.
L’HORITZÓ ESTÀ POBLAT D’AMENACES: el petroli, l’or negre, s’acaba; el
planeta s’escalfa. Què en serà del nostre futur? Quin serà l’esdevenidor dels nostres
fills i dels nostres néts? No podem seguir insistint en la mateixa manera de fer. La
MAT pertany al passat, però si deixem que es faci comprometrà el nostre futur.
No volem un futur de tenebres. Tanquem la porta a la MAT i obrim la finestra al
sol, font inesgotable d’energia que mou els oceans i impulsa els vents. Fem que entri
la llum del sol i que el futur sigui net i clar! L’energia ha de ser el motor del nostre
benestar i no només un negoci per a alguns.
Deixeu-me que us digui que sense la MAT i tot el que suposa, el món serà més
just, més net i més sostenible.
Per això tots junts, amb una sola veu, amb una sola llengua, cridem NO A LA
MAT, NI AQUÍ NI ENLLOC!
Girona, 30 de març de 2008”
La capçalera de la
manifestació a
Perpinyà.
15

Foto: Albert Burgas
Comitè Avifaunístic
Empordanès
El gaig blau a l’Empordà
El gaig blau (Coracias garrulus) és un ocell d’una mida lleugerament més
gran que un colom, amb un plomatge que té diferents intensitats de blau que van
del turquesa a un blau intens i elèctric. És una de les darreres espècies en tornar
del seu viatge hivernal, al sud del Sàhara, per la qual cosa, el gruix de la
població no arriba a les zones de cria d’Europa fins a principis de maig, quan
pràcticament totes les espècies migradores ja fa temps que han arribat i moltes ja
han començat a criar. Una vegada aquí, el podem veure a les zones que més li
agraden, que són els espais oberts, més aviat planers, amb diversitat de vegetació
i amb arbres dispersos des d’on guaita l’entorn a l’espera d’algun insecte gros
com una llagosta o un bon escarabat.
La situació del gaig blau a la major part de la seva àrea de distribució és
preocupant, amb una tendència negativa a la majoria de països dels que se’n té
informació, havent desaparegut, fins i tot, d’alguns d’ells. A l’Empordà el
trobem distribuït principalment per les planes i les zones de l’Albera que tenen
un relleu menys abrupte. A
casa nostra tampoc s’havia
lliurat de la tendència
generalitzada fent que passés
a ser una espècie relativament
difícil de veure, amb unes
poques parelles molt
localitzades, principalment al
Parc Natural dels Aiguamolls
de l’Empordà, on durant la
dècada dels 90 només hi havia
entre 3 i 6 parelles.
16
Un exemplar de gaig blau.

Amb l’objectiu d’invertir aquesta tendència, l’any 2000, des del Parc
Natural, i amb la col·laboració de la companyia elèctrica, es varen instal·lar
una setantena de caixes niu en torres de distribució de corrent elèctric. El
resultat va ser molt positiu, amb una resposta molt ràpida per part dels gaigs
blaus, aconseguint un increment que va fer créixer la població del Parc Natural
fins a les 23 parelles, 7 anys més tard. El fet que el nombre de parelles
augmentés d’una manera tan ràpida podria indicar que una de les causes de la
seva raresa fos la progressiva desaparició dels arbres vells, on trobava forats
adequats per fer el niu en condicions naturals. Paral·lelament a aquest
increment, s’ha notat una major freqüència d’aquesta espècie en d’altres zones
properes com l’Albera i diferents sectors de la plana. A més, aquestes mateixes
caixes també són utilitzades per altres espècies com el xoriguer petit i el comú,
el xot, el mussol comú o la caua.
A més, des de fa un parell d’anys, el Parc Natural dels Aiguamolls ha iniciat
un projecte de seguiment més detallat d’aquesta població, que inclou el marcatge
dels polls amb anelles de colors per tal de conèixer diferents aspectes de la seva
biologia. Un dels primers resultats obtinguts ha sigut la constatació de l’estreta
relació que hi ha entre els ocells empordanesos i els del Rosselló. De fet, una
part dels exemplars adults que actualment es reprodueixen aquí són nats allà, on
ja fa temps que duen a terme un projecte similar d’anellament.
Actualment es pretén donar un pas més en la consolidació de la part
empordanesa d’aquesta població. De la mateixa manera que l’any 2000, es
preveu instal·lar una setantena més de caixes niu que serveixin, no només per
renovar les que s’han anat deteriorant durant aquest temps, sinó també per
augmentar la distribució actual, col·locant caixes niu en llocs més allunyats del
Parc Natural, com ara la plana del Baix Empordà i els contraforts de l’Albera.
L’objectiu final és tornar a tenir un bon nucli reproductor empordanès, capaç de
produir un nombre suficient de polls que puguin recolonitzar, per si mateixos,
altres àrees d’on ha desaparegut.
17
Comitè Avifaunístic Empordanès
www.comiteempordanes.org

AGRICULTURA
Som lo que sembrem
Aquests últims mesos la IAEDEN està col·laborant activament amb la
Plataforma Som lo que Sembrem creada per donar suport a una Iniciativa
Legislativa Popular que té com objectiu principal aturar els cultius i aliments
transgènics a Catalunya. Es tracta d’una proposta que sorgeix des de l’Assemblea
Pagesa de Catalunya per constituir un espai comú de treball amb totes aquelles
persones i organitzacions d’àmbit nacional disposades a col·laborar en la campanya.
La campanya “Som lo que Sembrem” té un doble objectiu: d’una banda,
aconseguir el suport social necessari que garanteixi l’admissió al Parlament
d’una Proposició de Llei per a la prohibició del cultiu de productes agrícoles
modificats genèticament i, de l’altra, sensibilitzar la població catalana de les
implicacions dels cultius i aliments transgènics a casa nostra.
La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) és el mètode legal que permet a la
ciutadania entrar al Parlament una Proposició de Llei amb l’objectiu de ser
aprovada prèvia discussió i modificació parlamentària. Per poder entrar aquesta
proposició de llei és necessari que el text articulat vagi acompanyat de 50.000
signatures de ciutadans majors de 16 anys censats a Catalunya. Aquestes
signatures seran comprovades abans d’admetre a tràmit la proposició de llei.
L’objectiu de la ILP és aconseguir aturar el cultiu i desenvolupament
d’aliments transgènics en l’àmbit territorial català, així com garantir un etiquetatge
exhaustiu dels productes que en contenen i la investigació dels seus efectes:
La proposta de Llei que s’entrega al Parlament consta, doncs, de quatre línies:
• Declaració de Catalunya com a Zona Lliure de Transgènics.
• Prohibició immediata dels cultius transgènics.
• Etiquetatge clar dels aliments que en el seu procés de producció utilitzen
transgènics i els que no.
• Moratòria al desenvolupament de transgènics a les nostres terres i
investigació dels seus efectes.
Durant els quatre mesos de recollida de signatures, es desenvoluparà
paral·lelament el treball de sensibilització pública. L’objectiu és fer arribar el
missatge de la Campanya al màxim de ciutadans i d’àmbits territorials. Es
18

preveu realitzar actes de difusió en totes les comarques mitjançant la implicació
de la pròpia població local. Es preveuen actes de diferent tipus segons la
voluntat dels grups de suport a la campanya.
A les comarques gironines s’ha format un grup de coordinació de la
campanya amb l’objectiu de promoure actes i coordinar la recollida de
signatures. La presentació de la Plataforma a la província de Girona es va
realitzar a la Casa de Cultura de Girona amb la presència de Pep Riera i gent de
l’Assemblea Paysane de la Catalunya Nord. Fins a dia d’avui s’han realitzat
xerrades i exposicions a Celrà, Figueres, Castelló d’Empúries, la Selva de Mar...
Presentació de la Campanya a Figueres i Girona.
Durant aquest període de sensibilització a les comarques gironines, Celrà es
va declarar municipi lliure de transgènics, afegint-se al llistat de municipis
declarats lliures de transgènics que es poden consultar a la pàgina d’Internet de
la plataforma.
La recollida de signatures finalitzarà el proper 24 de juny, Sant Joan, per poder
presentar la proposta al parlament poc després. A dia d’avui, quasi s’han recollit
les signatures que calen per poder presentar la proposta, tot i que l’objectiu de la
campanya és recollir-ne el màxim possible.
Neus Pañella Pastor
Jordi Salip Vilanova
19

Pluja àcida
Tot seguit publiquem un resum del treball guanyador de la XVIII edició dels
premis juvenils Josep Maria Álvarez de medi ambient i natura. El premiat va ser
en Marc Legaz i Juventeny de l’IES la Garrotxa d’Olot i ell mateix ens ha
elaborat aquest resum.
Efecte de la pluja àcida sobre julivert i el substrat:
Aquest treball està plantejat seguint el mètode científic i es podria dir que
l’objectiu general és observar les conseqüències que té el reg àcid sobre el sòl i la
planta del julivert, comparar aquestes conseqüències segons el sòl utilitzat, segons
un reg previ abans de posar les llavors a
germinar amb diferents pHs, i sempre
comparar-ho també amb sòls no regats amb
àcid que faran de control. Tot el procediment
s’ha fet a partir d’uns controls com el tipus de
sòl, els regs, les hores de llum, la mateixa
quantitat de substrat i llavors en cada test o la
concentració d’àcids en cada reg, que
corresponen als àcids de la pluja àcida.
Els passos a seguir per realitzar la part pràctica del treball han estat: fer un
cultiu d’un total de 40 testos tenint en compte que cada test tenia un duplicat per
tal d’assegurar i donar verificació als resultats. A cada test, s’hi van posar 20
llavors de julivert (Petroselinum crispum) a germinar. La meitat dels testos
tenien un substrat totalment sorrenc i l’altra meitat igual però amb un 5 % de
matèria orgànica afegida (el substrat s’ha hagut de confeccionar). Durant un
període d’uns dos mesos i mig s’ha anat fent un seguiment de les variables
dependents, que han estat sobre el nombre de plantes presents en cada test, les
alçades, el benestar d’aquestes, l’observació de la part subterrània i la
determinació de l’acidesa del sòl al final de l’experiment, ja que tant la meitat
dels testos de substrat sorrenc, com la meitat dels testos de substrat amb matèria
orgànica, han estat regats amb una dissolució d’àcid sulfúric i nítric en aigua;
mentre que els vint testos restants regats amb H2O, han servit de control.
20

Arrels ➡ testos substrat totalment
sorrenc.
Conclusions:
– El substrat sorrenc conté carbonats i no conté matèria orgànica.
– Els regs àcids posteriors van afectar considerablement l’estat de les plantes,
tant les de substrat sorrenc com els testos que contenien un 5% de MO.
– Les concentracions d’àcid van ser suficients per mostrar els efectes
d’aquests en les plantes, però no per a mostrar-los en el sòl. Tot i així, amb
concentracions superiors, les plantes haguessin mort.
– La majoria dels testos amb MO van assolir la totalitat de llavors
germinades, els altres no.
– En la germinació el sòl no influeix, però poc després que la planta comenci
a sortir, s’ha comprovat que les plantes de sòl amb matèria orgànica van créixer
més ràpid.
– La mitjana de llavors que van germinar per test, pel que fa a tots els testos
va ser de 18,05 de 20. Pel que fa als testos amb MO, 19,6 de 20 i als de substrat
únicament sorrenc de 16,5 de 20.
– En el substrat sense MO, les arrels eren ramificades, en canvi en les altres no.
– Els pHs dels sòls, una vegada finalitzat l’experiment, es van mantenir entre
6 i 7. Per tant, els regs àcids posteriors no van modificar l’acidesa del sòl, i els
regs previs no van fer modificar cap factor.
Marc Legaz i Juventeny
21
Arrels ➡ testos substrat amb matèria
orgànica.

Excursions per l’Empordà
Tot seguit hi ha dues cròniques de dues excursions organitzades per la
IAEDEN la primavera passada.
Pels camins del litoral: de Cadaqués fins a Sant Pere
Pescador (12 i 13 d’abril)
Tot va començar a l’estació de busos de Figueres on ens vam trobar tots els
integrants de l’excursió: l’Anna, en Leonel, en Juli, la Dolors, la Mònica i
l’Esteve. Fins a Cadaqués hi havia una hora de bus i vam aprofitar per conèixernos
entre tots i repassar la planificació del viatge. Arribàrem a les 11 del matí i
abans de començar la llarga travessia vam realitzar una visita al pintoresc poble
de Cadaqués. Feia un dia fantàstic amb una lleugera brisa que pentinava els
nostres cabells que regalava sensacions de plaer i joia. Tot el camí estava ple de
flors que aportaven colors i fragàncies al nostre pas de la ruta.
Després de pujar durant dues hores arribàrem a una “porta” localitzada entre
el Puig de sa Cruïlla i el Puig d’en Manyana que ens portà a baixar fins a cala
Jóncols on vam dinar i vam beure Ratafia, entre altres “delicatessens”. Allà, una
noia estrangera ens va intentar vendre la seva oferta turística del seu hotelrestaurant-“xiringuito”
i molt educadament li vam expressar el nostre vincle amb
la IAEDEN i que preferíem l’austeritat de les nostres excurions-aventura. Però
la nostra meta encara estava molt lluny i decidírem continuar la nostra caminada.
Inesperadament ens trobàrem, entre aquests paratges tan desolats, un senyal de
vida animal que habitava en una insignificant basseta. Es tractava, ni més ni
menys, d’una serp d’aigua del gènere “Natrix”, quieta i enroscada com si sentís
vergonya de la nostra presència.
Continuant la ruta, vam passar pel cap Norfeu, per cala Montjoi, pel cap
Blanc i per cala Murtra, on vam parar per menjar alguna cosa i ajuntar les
nostres forces per acabar el primer tram de la nostra excursió a punta Falconera.
Però, quan vam arribar allà, vam trobar que la font que ens donaria l’aigua tan
apreciada per nosaltres, estava seca i vam decidir continuar fins a la platja de la
Rubina, passant per Roses. Aquest tram va exigir de tots un gran esforç en equip
22

per poder mitigar el cansament físic que ja començàvem a arrossegar. De
qualsevol manera, a Roses vam comprar aigua i finalment vam buscar un refugi
per sopar i passar la nit. Resulta curiosa aquesta part de l’excursió, que fèiem de
nits, ja que mentre alguns membres estaven motivats per trobar un lloc de
seguida, altres ens ho preníem amb més tranquil·litat i ens dedicàrem a filosofar
sobre temes existencials de la vida. També és cert que a l’hora de proposar
refugis la imaginació es desborda i sorgeixen propostes tan surrealistes com
dormir en una pista d’autos de xoc, en una fantasmagòrica casa deshabitada o en
un càmping. Per sort de la vida, vam acabar dormint a les 9 de la nit, en un
aguait semidescobert que ens va obsequiar amb una dolça i amable vetllada.
Un moment de descans durant l’excursió.
L’endemà, de bon matí, ens va despertar un despertador inesperat que,
malgrat la seva funció, tampoc no va aconseguir que ens llevéssim. Un cop ens
vam aixecar i esmorzar vam continuar la ruta perdent la presència de l’Anna que
a causa de forces majors havia d’anar-se’n. Vam creuar el riu Muga i anàrem en
direcció a la platja de Can Comes sense recordar que estava tancada per motius
23

iòlogics, ja que hi criaven diverses espècies d’aus marines. Arribats a aquest
punt vam haver de realitzar una volta que ens va fer caminar més del previst i
també ens va obsequiar amb una amable anècdota. Resulta que en Juli i l’Esteve,
incansables cinèfils, estaven en ple procés intel·lectual d’imaginació d’una
pel·lícula, que va comportar que s’equivoquessin de camí. Només va caldre una
trucada de telèfon i ens trobaren; què passaria si no existissin els mòbils?, de
segur que ens haguéssim trobat igual i potser amb un guió encara més elaborat i
tot.
Arribats al Cortalet, ja era la una del migdia i l’autobús fins a l’Escala sortia
a dos quarts de quatre; o sigui, impossible d’arribar a l’hora, i per això vam optar
per arribar a Sant Pere Pescador, passant per la zona on hi havia hagut el Fluvià
Marina. Un dolç record va omplir els pensaments de l’Esteve i en Leonel,
recordant la lluita de la IAEDEN i més tard Salvem l’Empordà, per tirar a terra
un edifici que no s’hauria d’haver fet mai. Finalmment arribàrem a Sant Pere
Pescador amb els peus llimats i la ment buida de pensaments existencials; cosa
que contribuïa, malgrat el cansament, a un benestar interior.
En conclusió, va ser una excursió de dos dies plena de moments intensament
viscuts a través de la màgia del paisatge i la senzillesa de les persones que van
voler compartir la ruta.
Excursió a l’alba de l’Albera o el Viatge
al “País de les Vaques” (10 i 11 de maig)
Tot va començar quan el dissabte 10 de maig, malgrat l’amenaça de pluja, els
quatre companys de ruta (Mònica, Aleix, Leonel i Esteve) ens vam trobar a les 8
del matí a Figueres per anar en direcció al Pertús. Sembla mentida que a prop
d’un indret tan lamentable on es fan cues per comprar paquets de cigarretes i
alcohol hi pugui existir un lloc tan paradisíac com el Salt del Fitó que vam trobar
a una hora i mitja de camí en direcció al nostre objectiu del dia: Puig Neulós i el
Refugi de la Tanyareda.
Des del Salt del Fitó vam practicar, contra tot pronòstic, la grimpada de tarteres
en terreny humit, cosa que comportava el perill de caure com una pedra rodolant
24

tipus “rolling stones”. Vençuda aquesta etapa, vam descansar a Sant Pere del Pla de
l’Arca, ermita romànica del segle X, amb la presència de l’Opus Spicatum i les
enigmàtiques restes d’un poblat medieval del qual es desconeix l’origen i la història.
El que sí sabíem del cert era que allà trobaríem el GR11 que ens portaria a la Cantina
de Requesens, passant per les restes del famós avió estavellat durant l’heroic acte
d’extingir l’incendi de l’any 1986. A la Cantina, els quatre il·lusos excursionistes
esperaven cruspir-se un suculent arròs muntanyenc regat amb vi, tot contemplant la
bellesa d’aquesta regió. Però tard o d’hora tothom acaba fent vacances, així és que
vam haver de dinar amb una fina pluja a sota d’un arbre gegantí, mentre
contemplàvem a la llunyania el “cinematogràfic” castell de Requesens.
La carena de l’Albera.
La pujada fins a Puig Neulós (on encara faltaven 756 metres) va ser força
dura, sobretot al final, però va convertir-la en un veritable plaer la presència de
les fagedes amb el seu espectacular verd i la descoberta del pou de glaç, vestigi
de les estratègies del passat per conservar en fred els aliments sense haver de
necessitar electricitat; qui sap si les necessitats ambientals del planeta ens
portaran a tornar a aprendre el seu ús?
25

Dalt de Puig Neulós ens esperava la memòria d’en Manel, el pastor bo i
defensor de la Muntanya, que va construir amb els seus braços el monument a
l’Albera: paratge natural i alhora històric amb restes de 5000 anys d’antiguitat.
Finalment vam arribar a les 5 de la tarda al nostre aixopluc custodiat per les
nostres amigues, les vaques: el Refugi de la Tanyareda. Com que el temps no
estava fi, decidírem encendre un hipnòtic foc que ens va ajudar a eixugar la
roba, relaxar-nos i escalfar-nos una mica i connectar amb el nostre ésser més
profund, materialitzat a través de l’etern silenci connectat amb la fina pluja.
L’endemà, de bon matí, ens vam llevar a les 7 i vam contemplar la bellesa del
paisatge exhuberant de natura folla i verda del “País de les vaques”, on no
només aquestes imatges quedaren a la nostra memòria, sinó també que les
poguérem recollir en format cinematògrafic. Seguidament vam recórrer tota la
carena de la serra de l’Albera tot observant l’absurd de les fronteres, on la part
francesa, gràcies al Tractat dels Pirineus del segle XVII, es quedava la major
part de la carena, amb al qual cosa la zona catalana és un penya-segat. De
qualsevol manera, la vista des d’aquesta és impressionant, indescriptible i un
plaer per als nostres sentits...
Però després d’una pujada sempre hi ha una baixada, i en el nostre cas ens
trobàrem amb una del tipus “trencacames” fins arribar al coll de Banyuls, on
vam trobar el refugi del mateix nom. Allà vam conèixer l’Albert i en Joan: dos
integrants del centre excursionista empordanès, un dels quals va recórrer la
travessia de l’Albera en 12 hores i en un sol dia! Això per nosaltres era inviable i
potser no desitjable, ja que no volíem córrer contra el temps i, per contra, volíem
captar l’essència d’aquests paratges naturals. Continuant amb la nostra missió,
estàvem disposats a vèncer l’última pujada del dia: Puig de la Calma que ens
connectaria amb el Puig Jordà; on des d’allà vam baixar fins a Portbou, arribant
a dos quarts de set de la tarda.
En conclusió, aquesta aventura, que lliga el caòtic Pertús amb l’Albera que
toca en contacte amb el mar, és un dels paisatges més fantàsticament
meravellosos per apropar-se a una visió natural, on es pot trobar l’alba de
l’Albera o el que és el mateix, el País de les Vaques...
26

✂
BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ
Institució Altempordanesa
per a la Defensa
i Estudi de la Natura
Ap. Correus 245 – Tel 972 67 05 31
17600 FIGUERES
En/Na ...................................................................................................................................................................................................
De professió ..................................................................................................................................................................................
Domiciliat a .....................................................................................................................................................................................
Població ....................................................................................................... Codi Postal.....................................................
Comarca....................................................................................................... Telèfon...............................................................
Data naixement ..........................................................................................................................................................................
S’inscriu a la IAEDEN com a soci:
Soci juvenil, fins a 25 anys (15 € l’any, mínim) €
Soci numerari, ordinari (35 € l’any, mínim) €
Soci familiar (45 € l’any, mínim) €
Soci protector (70 € l’any, mínim) €
Jubilat (10 € l’any, mínim) €
Voldries col·laborar activament amb l’entitat Sí
No
DOMICILIACIÓ BANCÀRIA
Data i signatura
Nom del banc o caixa ..........................................................................................................................................................
Adreça de la sucursal ..................................................................................... Població ............................................
Codi banc Núm. sucursal control núm. cc o llibreta
Titular del compte ....................................................................................................................................................................
Domicili del titular .....................................................................................................................................................................
Distingits senyors: Els agrairé que, fins a nova ordre, atenguin amb càrrec al meu
compte els rebuts que els presenti la IAEDEN, a nom del soci que figura adjunt.
............................................................................................................................................ 200..................
Firma del titular del compte
NOM DEL SOCI............................................................................... soci núm. .........................................

amb el suport de:
Amb motiu de l’incendi ocorregut a la central nuclear de Vandellòs l’any 1989, la nostra
recordada poetessa M. Àngels Anglada va escriure el poema que reproduïm en aquesta
mateixa pàgina. En ell descriu els seus sentiments d’amor i angoixa vers la fràgil bellesa
de la nostra petita pàtria. Arran de la recent fuita de radioactivitat a la central nuclear
d’Ascó, les seves paraules tornen a ser, avui, ben vigents.
L’endemà de Vandellòs
Aquesta mar havia estat blava.
Innocent la seva escuma
cavalcada d’infants riallers.
Oliveres de soques antigues
oferien crineres de seda
verd i plata a la pinta del vent.
Ocells blancs arribats abans d’hora,
s’avançaven a la primavera
als jardins d’ametllers ja florents.
Quina olor se sentia a les vinyes
els capvespres daurats de setembre,
pau i treva signada amb l’hivern!
Aquesta pàtria havia estat bella.
Ho era tant, que la veia petita
un poeta amb nom d’antic rei.
El silenci va cloure els vells llavis
no escoltats, l’endemà de l’incendi.
L’endemà, el dia abans de no-res.
M. ÀNGELS ANGLADA