El Despertador de Sant Narcís (16) [pdf aquí - El Dimoni de Santa ...

C OO N T T I N N G UU T S S
E d i t o r i a l
F E M B A R R I
ACTIVITATS AL BARRI
E l P e r s o n a t g e :
l’Enric Homet
CLUB DE LECTURA
LA JUNTA A CASA
UNA MICA MÉS APROP
REFLEXIONS de Q.C.
EN VEU ALTA
ENTRETENIMENTS
RACÓ LINGÜÍSTIC
TE’N RECORDES?
ELS ENCERTANTS
FEM BARRI, ON ÉS ?
Premi: 30 € en llibres!
Fins el dia 15 de desembre
podeu deixar la vostra resposta
a la recepció del Centre Cívic
Sant Narcís, amb el vostre nom
i número de telèfon. No s’acceptaran
respostes per telèfon.
Núm. 16
Octubre - Desembre 2008
L’autoestima dels santnarcisencs
Introducció
Delfos, al mont Parnàs, a l’oest d’Atenes, es deia que era el centre del món.
Lloc sagrat, on el mar d’oliveres s’abraça amb el blavíssim golf de Corint;
on la pítia transmetia l’oracle o profecies d’Apol·lo; on en el temple
d’Apol·lo —Giorgio Colli diu que Apol·lo és seny i rauxa[!?]— es llegia:
coneix-te a tu mateix, per tal de situar al seu lloc just l’autoestima personal,
que cal analitzar justament.
Tanmateix, també hi ha l’autoestima que una persona té del seu col·lectiu
(poble, barri, comunitat, nació, etc.), que cal augmentar sempre més i més.
L’autoestima personal
El problema de la psicologia —i per extensió de les ciències humanes— és
ser una ciència inexacta, ja que cada persona és diferent d’una altra i la ciència
ha d’establir lleis generals. Per tant, no es pot dir que tothom ha d’augmentar
la seva autoestima.
Les persones amb massa autoestima han de tenir èxit en tot el que fan; si no,
tenen frustració i per tant agressivitat. Els sembla que tenen la veritat. Van a
l’èxit costi el que costi i caigui qui caigui. Poden enfonsar aquell que hi ha
al seu costat. En canvi les persones amb baixa autoestima consideren les
altres persones superiors a elles, no tenen confiança en els seus actes i els
colpeix molt fort qualsevol fracàs: necessiten augmentar l’autoestima.
Sòcrates va fer conèixer —a través de Plató— la inscripció coneix-te a tu
mateix: abans de res un s’ha de conèixer a si mateix i a partir d’aquest coneixement
s’ha d’organitzar la moral, les actuacions i la vida.
Autoestima que es té del barri/del poble/de la comunitat/de la nació
Jordi Bertomeu, director general de l’Eurolliga de bàsquet, contestant una
entrevista a l’Avui, aquest estiu passat, deia: “[...] Els factors que defineixen
els catalans són: tenir iniciativa, capacitat de gestió, de relacionar-se, de
crear, però no tenir prou autoestima”.
A Sant Narcís, la gent, la plaça, la tranquil·litat —que ja no és tanta—, els
til·lers —hem de fer un perfum amb la fresca dolçor relaxant de la til·la, i
serà el Perfum Sant Narcís—, els Pastorets, el bèlit, les puntes de coixí, les
sardanes, les corals, les festes majors, els focs de Sant Joan, la llengua, la
cultura, la història... ens mig obliguen a emplenar-nos d’amor propi, d’un
punt d’orgull, que no pas de xovinisme. I això és bo.
Conclusió
Un col·lectiu o un país progressa si té la convicció que és gran i que ho pot
ser molt més, i no va amb el cap cot com els eterns perdedors, acoquinats i
porucs. Els qui no aprecien res del que tenen, no poden arribar a ser res.
Automenystenir-nos i automenysprear-nos significa minvar l’autoestima i
anar pel pendent de la vulgaritat més absoluta, de l’adotzenament insípid i
de la globalització uniformadora.

HEM CANVIAT
L’ADREÇA DE
CORREU
ELECTRÒNIC
Participa!!
eldespertadordesantnarcís@
eldimoni.com
Envia’ns
curiositats, comentaris,
notícies del barri...
per correu !!
OFICINA D’INFORMACIÓ CIUTADANA: Cada dilluns i dimecres de 16 a 19h tenim al centre cívic.
VINE A BALLAR: Danses catalanes i occitanes: dilluns de 20 a 22h. (a partir mes d’octubre).
Balls llatins els dissabtes de 19 a 21h (classes gratuïtes obertes per tothom).
ESP@IS INTERNET: Dilluns i divendres de 18 a 19h i dimecres de 10 a 11h hi ha el servei de dinamització
i assessorament en temes informàtics. Podeu fer consultes, tràmits en línia, usar el correu electrònic, etc.
CLUB DE LECTURA: GRUP A, l'últim dimarts de cada mes, a les 20h.
GRUP B, l'últim dijous de cada mes, a les 20h.
(de recent creació) POESIA, el tercer dilluns de cada mes, a les 20:30h..
15
22
29
XERRADES PARTICIPATIVES: cada dimarts i dimecres de 20 a 21h
organitzades pel X.I.C. (Xarxa d’Intercanvi de Coneixements)
6
13
20
3
10
17
24
1
8
7
14
21
27
4
11
18
25
2
9
16
23
30
OCTUBRE
dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge
1
8
15
22
28
5
12
19
26
DESEMBRE
dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge
3
10
17
24
31
2
9
16
23
29
NOVEMBRE
dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge
6
13
20
27
4 5
11
18
25
1
3
10
17
24
30
7
14
21
28
12
19
26
2
4
11
18
25
31
1
8
15
22
29
6
13
20
27
3
5
12
19
26
2
9
16
23
30
7
14
21
28

OCTUBRE
Divendres 3: El Cafè dels Poetes a les 21.30h
Divendres 10: SODEJAM a les 22h
Dimecres 8: Donació Banc de Sang de 15 a 20h
Diumenge 12: BALL ESPLAI DE LA GENT GRAN
de 17h. a 20h. Al teatre del Centre Cívic.
Divendres 17: MOSTRA DE TEATRE
a les 20h inauguració, espectacle de carrer
a les 21.30 espectacle “La cuca de llum”
Dissabte 18: a les 19h espectacle de carrer “Ja hi som tots”
a les 21h espectacle “Poca pena”
Diumenge 19: a les 18h espectacle “Fa com 9”
a les 19.30h cloenda
Diumenge 26: BALL ESPLAI DE LA GENT GRAN
de 17h. a 20h. Al teatre del Centre Cívic.
EXPOSICIÓ: 15 ANYS DE LA PATULEIA (fotografia)
al Claustre del Centre Cívic. Del 26 de setembre al 12 d’octubre
EXPOSICIÓ: OXIGEN (fotografia)
al Claustre del Centre Cívic. Del 13 d’octubre al 2 de novembre.
NOVEMBRE
Divendres 7 i 21: SODEJAM a les 22h
Diumenge 9 i 23: BALL ESPLAI DE LA GENT GRAN
de 17h. a 20h. Al teatre del Centre Cívic.
Dimecres 12: L’HORA DEL CONTE Tastet de contes
a càrrec de Cia. La Minúscula, a les 17.30h.
al Punt de Lectura Centre Cívic Sant Narcís.
EXPOSICIÓ: FOTOGRAFIA i LITERATURA (fotografia)
al Claustre del Centre Cívic. Del 3 al 16 de novembre.
EXPOSICIÓ: SETMANA SOLIDÀRIA
al Claustre del Centre Cívic. Del 17 al 29 de novembre.
DESEMBRE
Diumenge 7: BALL ESPLAI DE LA GENT GRAN
de 17h. a 20h. Al teatre del Centre Cívic.
Divendres 19: SODEJAM a les 22h
Dimecres 10: L’HORA DEL CONTE El caganer del pessebre
a càrrec d’Albert Estengre, a les 17.30h.
al Punt de Lectura Centre Cívic Sant Narcís.
PASTORETS
Dissabte, 20 de desembre (tarda)
Diumenge, 28 de desembre (matí)
Dissabte, 3 de gener (matí)
QUINA
Dissabte, 20 de desembre (vespre)
Divendres, 26 de desembre (tarda)
Diumenge, 28 de desembre (tarda)
EXPOSICIÓ: ABSTRACTA (pintura)
al Claustre del Centre Cívic. De l’1 al 13 de desembre.
EXPOSICIÓ: PASTORETS (fotografia)
al Claustre del Centre Cívic. Del 15 desembre al 10 de gener.
Llaminadures
abans de fires
De petit, m’agradaven molt
les llaminadures. Era una de
les coses que més em treien
la son, ho confesso. Ara, de
gran, tot allò que diuen del
sucre em neguiteja, però
ben mirat... per què?
Qui no és conscient que
l’encant d’una noia bonica,
la tendra mirada dels seus
ulls a la penombra, la veu
que et diu dolçament en el
silenci t’estimo, no ens ha
deixat sempre bocabadats.
Això ja no és mel, és
confitura, dèiem. Quina
meravella!
He fet aquest preàmbul
perquè m’han avisat que
tornen les llaminadures,
però ara ho fan en forma de
teatre.
Enguany s’enceta a Girona
la 1A MOSTRA DE TEATRE DE
BARRIS. Els protagonistes
són una colla de grups de
teatre dels barris de Girona
que s’aplegaran al teatre del
Centre Cívic de Sant Narcís
per oferir-nos aquests
dolços ensucrats que han
estat preparant durant tot
l’any a l’escenari de casa
seva.
Agafem un seient, posemnos
còmodes i gaudim
d’unes jornades de teatre,
de bon teatre.
Divendres 17, dissabte 18 i
diumenge 19 d’octubre
tarda i vespre arriben al
nostre teatre les llaminadures
d’abans de fires.
Us convidem a tastar-les.
Ben segur que us
agradaran.
Josep Maria Fàbregas

El Personatge :
L’Enric Homet
Avui entrevistarem un personatge molt
carismàtic, el polifacètic Enric Homet
Sabem que teniu una llarga trajectòria
pel que fa a la creació d’una coral
infantil al barri.
Cap als anys seixanta, al Grup Sindical
Sant Narcís se li afegí l’associació del
Patronat de la Santa Creu a la seva part
est, amb unes construccions
desacostumades que aparentaren una
invasió que robaria la tranquil.litat del grup,
però més endavant, assossegada la
desconfiança, es va poder comprovar que
els nous habitants portaven vida i noves
activitats al conjunt.
Amb el creixement demogràfic l’església
també s’adonà de la falta d’obertura
parroquial i nominaren un nou rector, amb
el qual s’obrí un panorama nou per a la
joventut. Mossèn Tor començà visitant
casa per casa i escoltant a tothom. Va
proposar noves formes d’obertura per a la
bona convivència i unió entre el jovent.
Com que ja en tenia referències, li vaig
proposar de formar una coral infantil
dedicada exclusivament a conèixer les
cançons, la parla i els poetes del nostre
país, ja que en aquells anys no es podia
fer si la cosa no anava avalada per una
entitat molt prestigiosa o bé per l’església.
Ben aviat vam posar fil a l’agulla i d’una
banda ell anant a col.legis i proposant-ho a
les misses dominicals i d’altra banda jo
acceptant tota personeta que sentís il.lusió
pel cant va començar tot plegat. Ajudat per
la germana dominica Sara, aquell mateix
any i per les festes de Nadal ja vàrem
amenitzar la primera Missa del Gall als
locals d’esbarjo de les Germanes
Dominiques, les quals acceptaren
encantades la idea i d’aquell col.legi ens
animàrem amb noves incorporacions al
grup. Era qüestió de trobar llocs per a les
actuacions i ens
n’asseguràrem tres:
concert de Pasqua,
obertura d’un Festival de la
Cançó amb l’actuació de la
coral i el Concert de Nadal.
Enric Homet
Sé un petit secret. Alguna cosa lligada
amb el Palau de la Música.
Referent als festivals deixant de banda
que els valors que sorgiren de la nostra
coral infantil era molt gran només
remarcaré que fou un veritable revulsiu
per a tot el barri. Hi passaren més d’un
centenar d’infants que ompliren d’alegria i
benestar les llars on vivien.
Amb l’ajut del nou rector, mossèn Tor, aviat
es va formar un estol d’infants amb
voluntat d’entendre i practicar el cant coral
que durant el mateix curs ja amenitzàrem
les festes nadalenques amb un petit
concert ajudats per la germana Sara, molt
coneixedora del món infantil i ben
preparada musicalment. Quan ja havíem
madurat sense presses i amb disciplina,
vam ser escollits per anar al Palau de la
Música de Barcelona. Hi férem dues
actuacions memorables on actuaren com
a directors a part de jo mateix, tres
persones més sorgides del conjunt.
Homet i la Coral Infantil al Palau de Música 1982
Més tard per mor de continuar les
actuacions, vam organitzar els primers
festivals de la cançó on vam descobrir
persones, cançons...

Pel que fa a persones un d’ells Xavier
Mendoza, a hores d’ara ja destaca com a
baríton pels grans teatres i festivals del
món i una altra el noiet Francesc Petit,
ambdós recomanants i preparats per
poder entrar a l’Escolania de Montserrat,
on van destacar prou com a sopranos
solistes. I referent a cançons originals, va
tenir un èxit molt gran una cançó amb
lletra i música meva i que cantava el
nostre fill Josep, titulada Tu i jo i que a
hores d’ara encara es canta pels
casaments de les nostres contrades. El
president de la nostra Associació de
Veïns, en Martí Carreras, en pot donar raó
perquè en fou protagonista d’excepció un
dissabte plujós de 1999, a la parròquia de
Sant Cugat de Salt.
També sabem que va lluitar, des d’ un
lloc de treball prou difícil, per ajudar al
desenvolupament de la nostra
llengua...
Per continuar la tasca de cara a la nostra
parla, he de constatar que pels anys
vuitanta vaig anar destinat a la secció de
documentació de la Comissaria de Policia
i em vaig proposar de donar a entendre
que si els avisos que es mostraven per les
parets es traduïssin al català seria un
prestigi per l’entitat i una cosa molt
valorada pels ciutadans, cosa que em
varen autoritzar.
A mesura que aconseguia confiança, vaig
recomanar a la gent que es podia canviar
el nom del DNI ja que hi teníem un dret
legal. Fins i tot un personatge també prou
carismàtic com l’alcalde de Salt d’aquella
època, Salvador Suñer Aymerich es va
canviar fins i tot els cognoms per Sunyer
Aimeric. Li vaig preguntar com s’ ho havia
fet i em va explicar tots els tràmits
burocràtics que va haver de passar que
van ser prou llargs. Però això em va servir
per poder recomanar i explicar a la gent
els camins per poder-ho fer.
És curiós pensar que tal com han anat, a
la baixa, les relacions de les institucions
centrals pel que fa a les nostres
reindivicacions, em sembla que a hores
d’ara ja no es podria assolir.
Davant les espectatives que es veien a
venir al barri, tinc entès que també en
Quim Nadal hi va posar la cullerada...
Amb l’ajuda de la Tina Camps, de
l’Associació de Veïns, al Casal dels
Jubilats que en dèiem en aquell temps
vam organitzar-hi unes sessions musicals
– corals - i poètiques que donaren
prestigi i valor artístic i cultural a totes les
coses fins a arribar a organitzar-hi un
concert amb tres corals del mateix barri
El Tamborí, la Maragall i la Coral Infantil
de Sant Narcís. Per escenari vam fer
servir la sala del bar i hi vam convidar el
senyor Joaquim Nadal aleshores alcalde
de la ciutat.
Quan vam acabar de cantar una peça de
conjunt amb un centenar de cantaires
amuntegats al fons de la sala, em vaig
animar per fer-li veure que aquells actes
culturals es podrien celebrar amb molta
solemnitat si es disposés del local que ja
s’ havia projectat com a teatre i que en
aquell moment estava abandonat i no
servia per a res. Ell va comprendre la
situació i va prometre abocar-hi diners
per amor de deixar el local en condicions.
Això es va complir aviat, i tot i no poderse
realitzar la totalitat de les obres, sí que
és veritat que se’n van fer unes quantes.
I a hores d’ ara...què és Sant Narcís?
Els locals i les activitats del Centre Cívic
han canviat i d’una manera molt positiva.
Gairebé podríem dir que sembla
impossible encabir-hi més activitas. Però
m’agradaria recordar-ne alguna com ara
la secció de poesia de gent del barri, de
la qual encara conservo uns fulletons de
dues actuacions els anys 1991 i 1992,
amb una representació de vint persones.
Sempre és molt gratificant que el bosc
exhibeixi els seus plançons. Ells ho
agraeixen i germinen amb més vigor.
Moltes gràcies Enric i que per molts
anys aneu fent coses al barri i per al
barri.

EL CLUB DE LECTURA de Sant Narcís
Han passat gairebé quatre anys des de la primera reunió del club. Durant aquest
temps el Club ha crescut tant en activitats: presentació de llibres, recitals de
poesia, concurs literari; com en membres. El passat mes de gener érem tants que que vam decidir
va dividir el Club en dos grups per facilitar-ne la coordinació: el grup A està coordinat per Lluís Gil
i el grup B, per Miquel Massegur. Els dos grups pertanyen al mateix club, llegeixen els mateixos
llibres (amb un mes de diferència) i participen en la votació dels mussols per a aquesta pàgina.
Animats per l’èxit d’aquesta experiència estem preparant noves activitats per aquest curs 2008-09
detallats al RESUM D’ACTIVITATS.
ELS LLIBRES D’AQUEST TRIMESTRE
L’any de la serp de Miquel Fañanás (editorial Columna Jove, pàg. 175)
Cròniques periodístiques, més o menys hàbilment narrades, històries conegudes, alt nivell de risc
superat, casualment o no. Explicita admiració pels joves lluitadors, idealistes i altament
compromesos; revolucionaris. Descriu la repressió dels governants xinesos, molt corruptes, cecs
i sords, durant els fets que van acabar a la plaça de Tiananmen. Al final de tot plegat el poder
corrupte, cec i sord esclafa, i els líders revolucionaris morts o en el millor dels casos exiliats i
navegant per aigües internacionals, fent ressò dels esdeveniments. Com sempre res de nou.
El Cafè de la Granota de Jesús Moncada (edicions 62, pàg. 121)
Gràcies a l’escriptor Jesús Moncada les noves generacions poden gaudir i
acostar-se a la vida de cada dia als pobles durant la primera meitat del segle XX.
El lloc és un cafè del poble de Mequinensa (Baix Cinca, La Franja), on flueixen
totes les anècdotes. Són petits contes descrits amb sorna, gràcia, a la vegada que
ironia. És època de postguerra i el lector ho endevina gràcies a les converses i
monòlegs que fan reviure moments d’aquella època. El que més s’agraeix és la
recuperació del llenguatge local d’aquella època, de dites, de mots que actualment
ja no existeixen i de costums que ja no són d’ús.
El Amante Lesbiano de José Luis Sampedro (Plaza & Janés, pàg. 252)
Sorprenentment aquest autor escriu una novel·la que no té res a veure amb les
anteriors. La frase “estima i fes el que vulguis” defineix a la perfecció aquest llibre,
ja que es tracta d’una novel·la transgressora i provocadora. Mario va a parar,
sense saber com, a un estrany barri on retroba els personatges de la seva
memòria. Allà busca la seva pròpia identitat tant sexual com afectiva, lluitant
contra tots els cànons que li havien imposat des de petit. Recorrent aquest camí
anirà coneixent les “altres realitats” de les persones més estimades i descobrint
els seus motius i amb aquest bagatge aconseguirà entendre’s a ell mateix.
Puntuació dels llibres: de 1 a 5 mussols

RESUM D’ACTIVITATS
20 de maig LECTURES.... LLUÍS LUCERO
És llicenciat en Filologia Catalana i Filologia Clàssica per
la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment treballa
com a professor de francès en un Institut. Però ha
destacat per les nombroses col•laboracions en diferents
actes relacionats amb la poesia: recitals, conferències,
itineraris poètics.... Des de l’any 2000 coordina i presenta
la primera part de la “Nit de Poetes”. Potser per
aquest motiu ha escrit poca poesia. El poeta admet que
pot passar anys entre el començament d’una poesia i el
seu acabament. La majoria dels seus poemes estan
dedicats, com “El brollador de la Devesa”, dedicat al seu
pare i al seu avi. Altres poesies són: Postals romanes,
Casa Salietti, com un quadre de Tadema.
1 de Juliol PRESENTACIÓ DE LLIBRE….
“Sol cec, poemes d’amor i de lluita” de Salem Zenia
El Club de Lectura Sant Narcís va col•laborar amb
SER.GI i amb Editorial Accent, en la presentació del llibre
"Sol cec, poemes d'amor i de lluita", de Salem Zenia.
La presentació va anar a càrrec d'Oriol Ponsatí, coordinador
de l'editorial Accent, que ha publicat el llibre.
També hi van intervenir Rafaella Salierno, coordinadora
del programa Escriptor Refugiat del Pen Català i Carles
Castellanos, traductor del llibre. Es va recitar una selecció
del poemari en amazic a càrrec de l'autor, i en català
a càrrec de Lluís Lucero, poeta, Fanny Farreres, membre
de la Fundació SER.GI, i de Lluís Gil, del Club de
lectura Sant Narcís.
BLOC DE CONTES:
http://contesalblogcontes.blogspot.com
Fa poc temps que ha entrat en funcionament
aquest nou blog.
L’objectiu és animar-vos a publicar i
també a escriure aquells contes o
escrits que teniu guardats en un
calaix.
Podeu enviar-los a lluisgil@eldimoni.com,
deixar-los al Centre Cívic Sant Narcís a l’atenció del
Club de Lectura o enviar-los per correu a:
CENTRE CÍVIC SANT NARCÍS,
(At. Club de Lectura)
PLAÇA ASSUMPCIÓ, 27
17005 GIRONA
LA PREMSA DIU...
Subscripció gratuïta a una
publicació
Avui 11/09/08
Els 67.400 joves catalans nascuts
el 1990, residents a Catalunya, i
que al llarg d’aquest any fan 18
anys podran obtenir una
subscripció temporal i gratuïta a
una publicació periòdica. (...)
L’objectiu d’aquesta iniciativa és
impulsar la lectura com a via de
coneixement per part de la
ciutadania i millorar l’hàbit i la
competència lectora en qualsevol
suport, promovent especialment
la lectura de premsa en llengua
catalana.
El món editorial i els cercadors
d’internet.
José Medina
Món UOC,
núm.30, setembre 2008
Factors com les transformacions
tecnològiques, el creixement de la
xarxa i els canvis de
comportament dels consumidors
fan que el món dels continguts i el
mercat de les publicacions
experimentin noves tendències i
tant les empreses del sector com
altres organitzacions han de fer
grans esforços per a adaptar-s’hi.
Libros para ver y oír
Revista Triodos,
núm.15, estiu 2008
Estamos especializados en la producción
audiovisual para personas
con discapacidad, siendo líderes
del mercado y principales proveedores
de los Servicios
Bibliográficos de la ONCE, para
quienes realizamos más del 60%
de su producción anual.
*** Per estar informats de les nostres activitats: http://clubdelecturasantnarcis1.blogspot.com

De la junta a casa
Algú m‘ha dit fa poc que no té la sensació
d’haver fet realment vacances, perquè la
junta de l’AV no hem acabat de desconnectar
del tot per culpa de les obres de l’AVE (ara en
diuen l’AV). I té tota la raó, en tot l’estiu no
hem fet cap reunió de Junta fins la d’ahir 3 de
setembre, però us asseguro que no recordem
cap estiu amb tanta activitat i “sobredosi”
de reunions.
N’hi ha hagut de tots colors i amb totes les
combinacions possibles: amb l’Ajuntament,
amb els tècnics d’ADIFF, amb els companys
de la Federació d’AV de Girona, amb les
associacions de comerciants del barri, amb
els membres de la Plataforma Ciutadana TAV
Girona... I de totes, la Junta en traiem una
conclusió clara i concreta: mentre les obres
de l’AVE passin pel nostre barri, només la
unitat de totes les associacions, entitats,
AMPAS i col.lectius del barri, només treballant
plegats aconseguirem que aquesta gran
roda ens tingui mínimament en compte.
Només treballant de bracet amb els comerciants
aconseguirem respostes a la manca
de places d’aparcament i al desgavell circulatori
. Només amb la complicitat de la direcció
del centre cívic aquest esdevindrà realment
un punt d’informació tan necessari per
a tots els veïns. Només si les AMPA són qui
ho lideren tindrem “camins segurs” cap a les
nostres escoles i “escoles segures” per als
nostres fills. Només si tots nosaltres volem i
ho desitgem, farem que realment els que “hi
vivim , decidim”. ( I si no, com a mínim, que
ens hagin d’escoltar!, no faltem a cap reunió
en què ens convoquin!)
Quan la resta de la ciutat, amb els seus
representants (polítics, periodístics i socials)
al davant accepti que és un “problema” no
“d’uns” barris sinó de tots, no “d’uns” anys
sinó de molts anys, potser aquest esforç que
estem fent servirà per no repetir tics d’uns i
altres .
Sortosament, l’estiu ens ha donat per molt i
en d’altres reunions més “relaxades” hem
posat fil a l’agulla a projectes que ens
il.lusiona presentar-vos:
Aviat veurà la llum el BLOG de l’AV del Barri
de Sant Narcís. En LLuís en serà el responsable
però tots vosaltres en sereu part
imprescindible per fer-ne una bona eina de
comunicació.
El proper mes d’octubre acollirem al nostre
barri la primera mostra de “Teatre de Barris”,
on els diferents grups de teatre amateurs
dels barris de la ciutat presentaran les seves
darreres produccions. Potser a força d’utilitzar-lo,
l’Ajuntament es decidirà a arreglar el
teatre del centre.
Els Casals d’Estiu que hem organitzat
conjuntament l’AV, la Patuleia i l’Esplai de la
Parròquia han estat un èxit. Hem de
lligar “serrells” amb l’ajuntament, però esperem
repetir l’experiència. Per a molts pares i
veïns ha estat un pas més per la dignificació
i cohesió de les nostres escoles. Aquests
joves monitors han fet una gran tasca que cal
valorar.
També hem valorat molt positivament totes
les activitats que s’han realitzat al barri amb
el suport del Pla d’Educació i Convivència:
Patis Oberts, Ludoplaces, Biblioplaces i Pingpong
per als joves. Després d’un any difícil i
amb molts dubtes, pensem que la millor
manera d’engegar un nou curs ha de ser amb
petits èxits que siguin fonament de grans projectes.
No voldria acabar aquesta crònica de la primera
Junta del curs sense fer públic l’agraïment
per la gran feina feta per un company i
amic que, per motius personals, s’ha acomiadat
de la “primera línea”, tot i que sabem que
podem comptar amb ell quan calgui: Jordi
Baró, moltes gràcies!
Koniec
Martí..., El Despertador..., la Junta

UNA MICA MÉS A PROP
Associacions i entitats del barri
- Com va néixer la vostra associació?
Va començar el 1991realitzant tallers de manualitats
per a la mainada al centre cívic. El 1992 es va
constituir com a Casal de manualitats infantil i més
tard es va canviar el nom per Casal La Patuleia.
- Quines activitats porta a terme?
La Patuleia és un casal de lleure infantil i juvenil, que
realitza sortides, colònies, campaments, tallers, jocs
i formació. Som una entitat participativa a nivell de
barri i hem col·laborat en activitats molt diverses: fira
de l’intercanvi, Carnestoltes juvenil i infantil, la botiga
al carrer (fent tallers de manualitats), la Quina de
Nadal i la Festa Major del barri.
- Quins dies i hores us trobeu?
L’activitat es du a terme els dissabtes de 16h. a 19h.
Però els monitors es troben també entre setmana i
després de l’activitat, per planificar-la i valorar-la.
- Què en penseu del barri de sant Narcís?
És un petit món. Tot el que hi ha, el que s’hi fa, la
gent, la participació, el voluntariat, les ganes
d’innovar i millorar són aspectes que fan que ens
engresquem a participar en la vida associativa del
barri. La Patuleia té l’ànima jove i això i una bona
dosi de motivació és un gran què a l’hora de fer de
Sant Narcís un barri millor.
- Com podem contactar amb vosaltres?
El casal es desenvolupa en el Centre Cívic de Sant
Narcís. Allà podeu fer-nos arribar les cartes
(pl. Assumpció 27) o trucar allà (972 23 70 63) o bé
al responsable d’aquest any (690 87 29 95).
- Altres coses que ens vulgueu explicar.
El món del lleure està ple de gent engrescada i amb
ganes de passar-s’ho bé! Per tant si sou de les
persones que teniu inquietuds, ganes de fer barri i
ganes de passar una molt bona estona amb la
mainada de Girona, no dubteu a posar-vos en
contacte amb nosaltres! D’ altra banda si teniu ganes
de venir al casal, les dates d’inscripcions i tot el que
s’ha de tenir en compte ho podreu trobar a la nostra
web: www.lapatuleia.net.
Dues escenes de la Coral Infantil en acció.
UN LLOC PERDUT
Heu pensat mai el munt de secrets que
s’emporta a la tomba un difunt? A mi
em va venir al cap un dia de dol pel
pare d’un amic meu.
Segurament, molta gent ha mort abans
de poder comunicar alguna cosa
important a un parent de la família, un
amic íntim o fins i tot a algú el qual se’n
podria dir conegut però que resulta que
és la persona idònia per saber-ho.
Tornant a la idea del principi, aquests
secrets o “coses que no s’han pogut dir
i tenien la seva importància”, acaben
formant un cúmul d’idees no
expressades que no troben allà on anar
en el nostre món, el dels vius. Què
passa amb elles? Com que aquestes
s’han generat en l’espai invisible que
separa la nostra consciència del món
exterior, podríem dir que tenen vida
autònoma.
Així, les coses que no s’han pogut dir i
tenien la seva importància es troben al
Llimb de les Idees Perdudes, on elles
mateixes, ja protagonistes absolutes
d’aquell món, s’expliquen mútuament
quina era la intenció del que les va
pensar.
També filosofen sobre què hauria
passat si s’haguessin alliberat en forma
de paraules a l’aire, lletres sobre paper
o senyals digitals al ciberespai.
En el Llimb de les Idees Perdudes tot
és potencial, dinàmic i imaginatiu.
Potser algun dia aquí, en el món dels
vius, haurem d’inventar-nos algun
mètode per poder visitar aquest Llimb.
Segur que ens aclareix les idees.
A en Joan.
Q. Compson

EN VEU ALTA (cartes de veïns) UNA HISTÒRIA IMPOSSIBLE
“Fragments de la carta que suposats membres de
la Plataforma Unitària per la Defensa del
Territori detinguts ahir per la policia municipal
quan intentaven arribar, disfressats de treballadors
de les obres de l’AVE, al Centre Cívic Sant
Narcís, segons tots els indicis nucli de la incipient
revolta ciutadana a Girona” (El Despertador:
Girona 18/08/1908)
Conciutadans de la veïna i preuada Ciutat
Immortal de Girona! Us fem saber de la gran i
terrible desventura que s’us està acostant pel
sud, l’est i l’oest de les vostres llars i ho fem amb
neguit i tristesa ja que no ho femen compliment
de cap ordre, perquè cap dels nostres caps ni
governants no la donaran mai! Però heu de saber
que quan arribi, tot canviarà i res del que coneixeu
tornarà a ser igual!
Una columna inusualment important d’infanteria
de varis ministeris del govern, fins ara amic,
d’Espanya es dirigeix ràpidament cap a les vostres
posicions. Estigueu atents perquè és un desplegament
molt important mai conegut fins ara a
les vostres contrades i ja han aixafat qualsevol
resistència més o menys organitzada que els ha
sortit al pas!!
Mentrestant, les tropes “Joancarlistes” del ministeri
de Foment (el més lent i més terrible i brutalment
destructor de tots els ministeris espanyols!)
han anat avançant per la Catalunya central
“manomilitari” en direcció a la ciutat de Girona,
fent veure que, ara, vint anys més tard, aquestes
contrades es mereixen el tercer carril de les autopistes,
el desdoblament de la NII, i el pas de l’AVE
pel centre de la Ciutat Immortal. Com si ara ens
creguéssimque els interessem més que abans!
1- ALELID
2- BLABOI
3- ACROLLAM
4- MORA
5- PRESUMIE
Les nostres fonts al front, ens fan arribar noves
dels excessos: obres, cues, talls de suministrament,
grans màquines properes a cases, places i
escoles. I les vileses que les tropes d’aquest
ministeri en concret, conegut per la seva ràbia
contra el nostre país: (d’ignomiós record l’arribada
de l’AVE a la ciutat Comptal de Barcelona!
Recordeu-la Gironins i no els deixeu que s’acostin!)
destrossa de les ciutats, viles, pobles,
camps, conreus, boscos. Tot el que troben al
davant no compta per res si així han de complir
les seves ordres.
Però penseu i temeu Gironins que tanta malesa
en els seus actes només pot ser fruit d’anys de
conxorxes, enveges i maquiavèliques maquinacions
de gent propera al poder de Madrid, però
també d’entre vosaltres... Molta informació que
les tropes enemigues utilitzen contra el nostre
poble només pot haver sortit d’alguns traïdors
d’entre vosaltres. Tals actes de profunda mesquinesa
tindran, us ho assegurem, responsabilitats
deshonroses...
La resistència de la Ciutat de Girona no existeix,
el vostre govern us està girant l’esquena, caldrà
que vosaltres ciutadans lliures us defenseu.
Penseu i sapigueu que ningú fins ara ha estat
capaç ni d’aturar ni tant sols de desviar tanta
fellonia un metre del pla meticulosament pactat a
les Corts de Madrid.
Encomaneu-vos a les “mosques” del vostre Sant
i “visca la Terra”!
Entreteniments de la casa :)
Sempre amb vosaltres:PUDT!!!
Un ANAGRAMA (del grec ana, nou,igrámma, lletra) és la paraula o frase que resulta de
trasposar les lletres d’una altra paraula o frase. ROMA i AMOR serien anagrames de MORA.
Troba en aquests anagrames 10 noms de carrers del barri de Sant Narcís.
6- TRILOMONU
7- ENTRANUM
8- ARRANOGAT
9- LEVANAIC
10-CABROCORBA
*Solució a l’última pàgina

M’HE FET GRAN...
Aquest estiu, en assabentar-nos de la malaltia de la
Mireia, néta d’uns amics nostres de Barcelona,
vàrem quedar tan tocats que gairebé no gosàvem
preguntar per ella, que al principi no baixava a la
platja perquè el sol era massa fort.
Però vet aquí que varen arribar dies força núvols i
aleshores, amb el permís del metge, ja va poder banyar-se.
Va ser llavors quan, en un moment donat, em
va entregar una carta que, per cert, també havia
enviat a un seu amic per Internet.
Un fet tan singular, com és l’acceptació d’una malaltia
en una nena de tretze anys, és tot un exemple de
maduresa i d’esperança. Si tots plegats reaccionéssim
amb l’optimisme que té ella, segur que tot ens
aniria millor. La Mireia diu que s’ha fet gran... i encara
l’espera una operació i una llarga convalescència,
però segur que amb el seu coratge l’any que ve serà
tota una altra cosa.
Maria Hereu
Hola, avui és 15 d’agost.
M’he fet gran, sí, crec que m’he fet gran.
Ara us explicaré com me n’he donat.
Fa aproximadament dos mesos van dir-me que estava
malalta. Sí, però no tenia un refredat, sinó que tenia un
tumor. Al principi jo pensava que no era res, però de mica
en mica o per la situació, vaig anar veient que era més
greu. Jo em preguntava: “jo un tumor?, per què?” I ningú
no em contestava. Als meus pares, també. segur que
ningú els contestava totes aquelles preguntes que tenien.
Eren tantes preguntes a fer... sense respondre...
Jo francament tenia por, molta por, però a poc a poc he
anat veient que el que a mi em suposa un esforç, el meu
cos ho agraeix, perquè ell també es vol curar. Estic
també enfadada perquè el tumor ha entrat en mi sense
preguntar-m’ho, sense permís d’entrada. Un dels dos ha
de guanyar i penso ser JO, perquè jo sóc més que ell,
perquè ell no és benvingut i perquè vull ser feliç.
M’he fet gran, perquè sóc forta, perquè sóc valenta.
I per tot això, en aquest dia tan especial, el millor regal
que vull i tinc sou vosaltres.
Gràcies perquè sense vosaltres no m’hauria fet gran.
Mireia
EL RACÓ LINGÜÍSTIC
de Segimon Sibina
[Marco amb un asterisc (*)
els mots o les frases incorrectes]
Trencar-se el cap
és una expressió que significa
fatigar-se mentalment pensant,
estudiant. Exemples: “Si
vols apren-dre, t’hi has de
trencar el cap”. “Per més que
m’hi trenco el cap no trobo la
solució del problema”.
*Donar-se compte
és incorrecte; cal dir adonarse
(no passar desapercebuda
alguna cosa).
Exemples: “M’he adonat que
en Lluís no hi era”. “De
seguida em vaig adonar que
m’havia equi-vocat”.
A corre-cuita
(a cuita-corrents,
a tot córrer, a més córrer)
significa tan de pressa com es
pot. Exemples: “Ho va fer a
corre-cuita”. “Vindré a correcuita”.
Aixecada de camisa
significa fer un engany a algú.
Exemples: “Aquest espectacle
no val res, és una aixecada de
camisa”. “Em refiava que m’ho
faries bé de preu i m’has ben
aixecat la camisa”.

TE’N RECORDES? Francesca Borràs
Avui us parlaré de l’escola Pare
Coll, coneguda com Les
Dominiques. Abans de ser traslladada
aquí al barri, l’escola era al
centre, carrer del Nord, just on ara
hi ha l’hotel Ciutat de Girona, i a
més de les aules tenia una capella
i habitacions per a les estudiants
que venien dels pobles del
voltant de Girona.
No fou fins als anys 60
que van començar les
obres de l’actual CEIP
Pare Coll. I no van esperar
a tenir-loacabt per
utilitzar-lo, les germanes
feien classes en petites sales
habilitades per a això i es donava
el cas que durant algun temps els
portaven el dinar amb bicicleta
des de l’altre centre. Així doncs,
poc a poc s’anava construint l’edifici,
amb un estil molt innovador
per aquell temps, que va continuar
també com a internat.
A principis dels anys 90, quan es
va urbanitzar el passeig d’Olot
se’ls va retallar un tros de pati i la
seva piscina, amb la qual cosa els
van compensar amb un altre tros
encertants del concurs ...fem barri
La resposta correcta del Fem Barri 15 era el GEIEG. De les 5
respostes que hem rebut, totes correctes (Ahmed , Eva,
Gemma, Jordi i Juana), n’ha resultat guanyadora:
Eva Reig Pujol
La nostra enhorabona!
La guanyadora ha de telefonar a la Vocalia de Cultura
(972 23 16 44) per tal de recollir el premi.
el despertador
de Sant Narcís
de terreny on poder fer el pati i així
és com ha arribat al dia d’avui.
A part del parvolari, que era mixt,
va ser un centre exclussivament
per a noies fins el 1985, any en
què va començar a cceptar nois a
tots els cursos. Es donava el cas
que al principi, eren dos o tres
nois per classe
només, però des
de llavors la cosa
ha canviat molt i
ara són si fa no fa
meitat i meitat.
Amb el temps, la
construcció d’escoles
i instituts als pobles i la
millora del transport escolar i particular,
van fer innecessària la funció
d’internat que feien les
Dominiques, per la qual cosa i responent
a la demanda de places
escolars van convertir les antigues
habitacions en aules.
Actualment l’aforament d’estudiants
entre infantil, primària i
secundària obligatòria i concertada
a tots nivells oscil·la entre els
850 i els 860 alumnes.
SABÍEU QUE...
EL DESPERTADOR A INTERNET
El Despertador el podreu
trobar també a internet, a la
revista electrònica El Dimoni
de Santa Eugènia de Ter
www.eldimoni.com
MACEDÒNIA DE CULTURA
Estem preparant una nova
secció. Quin és el teu lloc de
procedència, segur que hi
ha un munt de curiositats
culturals que ens pots explicar,
dites, receptes de la
teva terra, primeres impressions...
Si vols participar-hi,
escriu-nos i ens hi posem!
eldespertadordelbarri@hotmail.com
BUTLLETÍ DELS COMERCIANTS
Estigueu a l’aguait perquè
properament l’Associació de
Comerciants, amb el suport
de l’Ajuntament, traurà un
butlletí informant de les
activitats que tenen previstes.
SOLUCIÓ
LLEIDA, BILBAO
MALLORCA, ROMA
EMPÚRIES
MONTURIOL
MUNTANER
TARRAGONA
VALÈNCIA
ROCACORBA
AVÍS ALS ESTABLIMENTS DISTRIBUÏDORS DEL DESPERTADOR: Si s’us esgoten els que heu
rebut i en voleu més, poseu-vos en contacte amb la recepció del Centre Cívic. Gràcies.
Equip de redacció: Segimon Sibina, Francesca Borràs, Narcís Badosa,
Miquel Serramitja, Jordi Fàbregas i Josep Maria Fàbregas
Disseny gràfic i composició: Toni Garcés, Juanjo Valeros i Cristina Casanova
Amb la col·laboració del Centre Cívic i la Vocalia de Cultura i Esports