Vols tastar-lo? - Cossetània

16 Marcial Mayans
Parlar amb un supervivent d’un dels llocs més salvatges
que la humanitat hagi concebut no deixa de
ser una experiència. 57 anys després del tancament
de mauthausen, marcial mayans encara es commou
quan en parla. es commou però en parla, perquè diu
que té l’obligació d’explicar el que ha viscut. Però ho
explica sense ràbia, amb una bonhomia que, paradoxalment,
deixa al seu interlocutor un bon record.
avui, per tant, estic delitós perquè l’edició del llibre
de les meves memòries, Testimoniatges i memòries
(1936-1945). Una ni tan llarga, està ja impresa. ara
sí que estic segur que els meus records passaran a la
Història de la Humanitat per transmetre el testimoniatge
vivent d’un íntegre defensor de la llibertat, que
ha patit un seguit de situacions impensables des del
1936 fins al 1945 i una mica més enllà. la deportació,
amb tot el que significa d’horror i d’inhumanitat,
m’ha marcat per sempre, per a tota la vida. la meva
joventut fou esmicolada des del moment en què vaig
conèixer la presó, a l’edat de 21 anys, i després quan
vaig estar internat al camp de mauthausen.
D’aleshores ençà, l’horror no deixa de rondar les
nits, amb el son pertorbat per uns fets viscuts, ancorats
atroçment en els meus records d’aquesta nit tan llarga.
cada dia hi penso, no puc esborrar-ho. tinc un pensament
commogut per als meus companys que van caure
en combat, a la presó, morts de tortura o en el camp,
assassinats, morts de fam i morts de fred, que no han
conegut la felicitat de tornar a la llibertat, de formar una
família, de no tornar a veure els éssers estimats, a tots els
qui van sucumbir els meus pensaments més fraternals
i amb la fermesa que no deixaré mai de pensar-hi. el
meu deure és dir-ho, i denunciar l’horror viscut durant
Testimoniatges i memories (193616 16 22/1/09 12:21:43