Vols tastar-lo? - Cossetània

Pròleg
ca, de l’experiència dels camps, no se segueix malgrat
l’allau de publicacions posteriors. no és estrany, doncs,
que s’hagin produït força casos de mala praxi com a
conseqüència del caràcter mediàtic que pren la temàtica
en aquests anys i del poc zel quant al contrast de testimoniatges
i documentació relativa, cosa que ha malmès
força la imatge d’aquells que ens dediquem a aquest
camp de la recerca des de fa molts anys.
en aquest sentit, ara que els testimoniatges malauradament
estan esgotant-se per raó de possibilitats
vitals dels seus protagonistes, cal una reflexió seriosa
sobre la feina feta per periodistes i historiadors amb la
voluntat de divulgar una part de la història dels nostres
ciutadans, que és complexa, plena d’oblits clamorosos
i de prejudicis greus que només el pas del temps i la
paraula de prestigi contrastada poden anar situant en
el seu punt. el retard de quaranta anys respecte d’europa
és un llast que no ha ajudat en aquest sentit i que
ha impossibilitat encara ara oferir una visió completa i
complexa de la deportació republicana, femenina i masculina,
als camps de concentració i extermini nazis.
Una de les qüestions que fa més anys que m’interessa
sobre la literatura autobiogràfica de la deportació
republicana als camps nazis és el tema del llenguatge
(vegeu L’Hora Blanca. L’Holocaust i Joaquim Amat-
Piniella), perquè darrere de la complexitat que s’hi
amaga, podem entendre algunes de les singularitats
pròpies del testimoniatge de la deportació catalana.
És palès que, si repassem les històries de vida prèvies
a l’exili, per tant la d’aquell període comprès entre
l’adolescència, l’allistament a l’exèrcit, en el cas del
homes especialment, i la diàspora, allò que singularitza
el col·lectiu com a tal, malgrat la seva heterogene-
Testimoniatges i memories (19369 9 22/1/09 12:21:42