Vols tastar-lo? - Cossetània

Memòria del Segle XX - 14
testimoniatges
i memòries (1936-1945)
Una nit tan llarga
marcial mayans
Testimoniatges i memories (19363 3 22/1/09 12:21:42

la publicació d’aquesta obra ha rebut el suport de:
Generalitat de Catalunya
Departament de la Vicepresidència
Centre d’Història Contemporània
de Catalunya
Primera edició: març del 2009
Director de la col·lecció:
Josep m. Figueres i artigues
membres del consell assessor:
ramon alberch, albert Balcells, Joaquim Ferrer, antoni Furió,
eugeni giral, Jordi Planes i sebastià serra
edita: cossetània edicions
c/ de la Violeta, 6 – 43800 Valls
tel. 977 60 25 91
Fax 977 61 43 57
cossetania@cossetania.com
www.cossetania.com
Disseny i composició: imatge-9, sl
impressió: romanyà-Valls, sa
isBn: 978-84-9791-425-3
Dipòsit legal: B-5.548-2009
Testimoniatges i memories (19364 4 22/1/09 12:21:42

Pròleg
mayans: Un moDel Per a tots
“la vida, hom l’aprèn cada dia, la mort s’aprèn sola.”
“els nostres amics desapareixien, d’un en un,
en grups, esborrant-se de la meva vida,
assassinats o esbarriats en llocs inconeguts,
els uns darrere els altres.”
Marcial Mayans
en marcial mayans comparteix amb la resta de
supervivents dels camps nazis que he conegut la seva
humilitat extrema i la seva hospitalitat. malgrat que
ens havíem trobat en diverses ocasions en actes commemoratius,
no ha estat fins fa ben poc que, citats a
la seva casa de Perpinyà per filmar un documental, he
tingut l’ocasió d’aprofundir en la nostra amistat. amb
la seva dona i l’incondicional marcel Planes, marcial
exerceix de perfecte amfitrió, desvivint-se perquè
estiguem còmodes mentre expandeix el seu somriure
amable, que s’acaba encomanant.
Testimoniatges i memories (19367 7 22/1/09 12:21:42

David Serrano
Deixeu-me defugir els tòpics hagiogràfics dels pròlegs
d’aquest tipus de literatura, per aprofundir en
temes fins ara poc tractats, probablement per raó d’interessos
i perspectiva històrica. mauthausen és a la
memòria catalana dels camps nazis el que auschwitz
a la shoah (Xoà). És aquell espai físic i simbòlic que
relacionem inevitablement amb el gruix de catalans
que van anar a parar a les mans del iii reich. És cert
que Dachau, ravensbrück, sachenshausen o Flosenburg,
i altres, també en formen part, però mauthausen
sintetitza perfectament el nucli del mal per als republicans.
ells hi arribaren ja l’estiu de 1940; ells ajudaren
a construir la seva pròpia presó; ells picaren cadascun
dels graons de la pedrera; ells foren capaços d’organitzar-se
clandestinament per intentar trobar solucions
útils per als seus compatriotes moribunds; ells moriren
de les formes més inhumanes i només uns quants
aconseguiren sobreviure a aquell infern.
com és sabut, el testimoniatge republicà dels camps
nazis parteix del fonamental Els catalans als camps nazis,
de montserrat roig, a les acaballes dels anys setanta,
però no serà fins al tombant de segle que veurà
com les diferents veus comencen a trobar la manera de
fer-se sentir d’una manera directa i escoltada. el punt de
partida probablement seria Un català a Mauthausen. El
testimoni de Francesc Comellas, el 2001, que inicia una
manera d’entendre la historiografia que malauradament
no ha tingut continuïtat i que s’ha estroncat. Vull dir
que el rigor que suposava llavors el contrast del testimoniatge
d’aquest llibertari amb el de 122 testimoniatges
més, gràcies a l’ajut de la sílvia i l’ernest del Fons sobre
la Deportació de castellar del Vallès, i que ofereix una
visió científica contrastada, historiogràfica i sociològi-
Testimoniatges i memories (19368 8 22/1/09 12:21:42

Pròleg
ca, de l’experiència dels camps, no se segueix malgrat
l’allau de publicacions posteriors. no és estrany, doncs,
que s’hagin produït força casos de mala praxi com a
conseqüència del caràcter mediàtic que pren la temàtica
en aquests anys i del poc zel quant al contrast de testimoniatges
i documentació relativa, cosa que ha malmès
força la imatge d’aquells que ens dediquem a aquest
camp de la recerca des de fa molts anys.
en aquest sentit, ara que els testimoniatges malauradament
estan esgotant-se per raó de possibilitats
vitals dels seus protagonistes, cal una reflexió seriosa
sobre la feina feta per periodistes i historiadors amb la
voluntat de divulgar una part de la història dels nostres
ciutadans, que és complexa, plena d’oblits clamorosos
i de prejudicis greus que només el pas del temps i la
paraula de prestigi contrastada poden anar situant en
el seu punt. el retard de quaranta anys respecte d’europa
és un llast que no ha ajudat en aquest sentit i que
ha impossibilitat encara ara oferir una visió completa i
complexa de la deportació republicana, femenina i masculina,
als camps de concentració i extermini nazis.
Una de les qüestions que fa més anys que m’interessa
sobre la literatura autobiogràfica de la deportació
republicana als camps nazis és el tema del llenguatge
(vegeu L’Hora Blanca. L’Holocaust i Joaquim Amat-
Piniella), perquè darrere de la complexitat que s’hi
amaga, podem entendre algunes de les singularitats
pròpies del testimoniatge de la deportació catalana.
És palès que, si repassem les històries de vida prèvies
a l’exili, per tant la d’aquell període comprès entre
l’adolescència, l’allistament a l’exèrcit, en el cas del
homes especialment, i la diàspora, allò que singularitza
el col·lectiu com a tal, malgrat la seva heterogene-
Testimoniatges i memories (19369 9 22/1/09 12:21:42

10 David Serrano
ïtat, és la presència d’un llenguatge polític associat al
compromís per les llibertats, per la democràcia, pels
valors republicans. tot això ho trobem en el present
testimoniatge d’en marcial mayans, la d’aquest jovenet
del barri del raval de Barcelona que pateix un veritable
pelegrinatge bèl·lic i posteriorment mèdic per
tot el territori català. Una prova de fins a quin punt els
ideals i l’esperit de lluita, sense treva i sense por, exemplaritzen
una manera d’entendre la vida en societat,
un model de conducta ètica que ha de ser referent de
les generacions actuals preocupades pel món que ens
envolta.
la veritat, però, és que aquest llenguatge difereix
substancialment del d’altres col·lectius que hem pogut
conèixer del seu pas pels camps nazis. especialment en
tota l’extensíssima i complexa literatura de la shoah
(xoà), caracteritzada per una progressiva presa de coneixement
de la realitat (lleis de segregació, guetos, deportació),
que sovint sembla voler no percebre. aquest
és un dels motius pels quals el trànsit, quant a construcció
de sentit, entre l’abans i el després de la deportació
presenta significatives diferències. Ho dic perquè
una de les principals característiques del funcionament
d’un camp nazi es fonamenta en un sistema de terror
basat en una pretesa manca de sentit racional. l’atzar
en dirien alguns. “les lleis del camp”, en deia l’amat-
Piniella, per fi avui dia recuperat per al cànon europeu
de la literatura concentracionària. aquesta organització
basada en la impossibilitat de reconèixer les mínimes
normes racionals de funcionament fa que el
decalatge existent, entre el llenguatge polític dels anys
trenta i el de l’interior dels camps, sigui tan profund
que aconsegueixi en moltes ocasions el seu objectiu de
Testimoniatges i memories (193610 10 22/1/09 12:21:43

Pròleg
11
destruir els seus presos intel·lectualment o de dur-los
fins a la mort. aquest és l’objectiu de “l’esperit del
camp”, de nou en paraules d’amat.
Una de les qüestions que més em va sobtar en estudiar
els testimoniatges femenins de la deportació (Les
dones als camps nazis) va ser la seva capacitat d’intervenció
en el nou mitjà de manera ràpida i eficaç.
Jo apuntava allí algunes de les hipòtesis que em feien
arribar a la conclusió que, quant a la deportació republicana,
els processos de comprensió del nou mitjà eren
més ràpids i eficaços en la femenina que en la masculina.
en qualsevol cas, aquest decalatge de llenguatge
(de la raó i de la pretesa no-raó) són motiu habitual
de paratextos i digressions com les d’en mayans, quan
reconeix que “em vaig adonar de seguida com funcionava
tot allò. Primer de tot no calia perdre mai de vista
el guarda ss ni els oficials i sotsoficials que circulaven
arreu i que apareixien quan menys se’ls esperava”.
Fixeu-vos que en aquesta cita hi són presents la
necessitat de “llegir” (un complex procés que inclou:
captar, entendre, racionalitzar, interioritzar per poder
actuar), la idea del pretès atzar del funcionament (que,
lluny de la sensació de desorganització, denota una
sistematització implacable de les decisions que es prenen)
i, també, i finalment, la idea que mariano constante
em va explicar en una de les nostres converses
a montpeller: aquella que consisteix a saber no ja el
que cal fer per evitar una represàlia, sinó sobretot, què
és el que cal no fer. Dintre un camp, com bé ens descriu i
analitza en mayans, poques vegades se sap el que s’ha de
fer, perquè bàsicament això es desconeix, sinó que el que
cal és no fer determinades coses, accions, que puguin
generar la dissort en què es busca que caigui el pres.
Testimoniatges i memories (193611 11 22/1/09 12:21:43

introDUcciÓ
Introducció 15
sóc fill de Barcelona, vaig néixer al barri del raval
el 14 d’agost de 1920. supervivent de mauthausen,
amb 88 anys, fins fa poc temps em dedicava a anar
pels col·legis i instituts, perquè els alumnes comprenguessin
la realitat d’un camp de concentració nazi.
a hores d’ara, tinc l’oportunitat de presentar el
llibre dels meus records, gràcies al patrocini de l’historiador
de la UaB de Barcelona, Josep maria Figueres
i artigues, i el suport lingüístic del marcel Planas.
aquest darrer era un bon amic de Vicenç Henric, consoci
meu a la Fédération nationale des Déportés et
internés résistants et Patriotes (FDnirP) i antic deportat
supervivent de Dachau, malaguanyat company,
avui desaparegut. l’amic Vicenç també havia publicat
l’any 2003 les seves memòries, Dies i nits dins la tempesta,
per cossetània edicions.
Per introduir les explicacions que segueixen, permeteu
que faci esment d’una entrevista amb l’amic
Joan-lluís lluís, periodista del diari El Punt, el 29 de
juny de 2002. en l’article deia:
Testimoniatges i memories (193615 15 22/1/09 12:21:43

16 Marcial Mayans
Parlar amb un supervivent d’un dels llocs més salvatges
que la humanitat hagi concebut no deixa de
ser una experiència. 57 anys després del tancament
de mauthausen, marcial mayans encara es commou
quan en parla. es commou però en parla, perquè diu
que té l’obligació d’explicar el que ha viscut. Però ho
explica sense ràbia, amb una bonhomia que, paradoxalment,
deixa al seu interlocutor un bon record.
avui, per tant, estic delitós perquè l’edició del llibre
de les meves memòries, Testimoniatges i memòries
(1936-1945). Una ni tan llarga, està ja impresa. ara
sí que estic segur que els meus records passaran a la
Història de la Humanitat per transmetre el testimoniatge
vivent d’un íntegre defensor de la llibertat, que
ha patit un seguit de situacions impensables des del
1936 fins al 1945 i una mica més enllà. la deportació,
amb tot el que significa d’horror i d’inhumanitat,
m’ha marcat per sempre, per a tota la vida. la meva
joventut fou esmicolada des del moment en què vaig
conèixer la presó, a l’edat de 21 anys, i després quan
vaig estar internat al camp de mauthausen.
D’aleshores ençà, l’horror no deixa de rondar les
nits, amb el son pertorbat per uns fets viscuts, ancorats
atroçment en els meus records d’aquesta nit tan llarga.
cada dia hi penso, no puc esborrar-ho. tinc un pensament
commogut per als meus companys que van caure
en combat, a la presó, morts de tortura o en el camp,
assassinats, morts de fam i morts de fred, que no han
conegut la felicitat de tornar a la llibertat, de formar una
família, de no tornar a veure els éssers estimats, a tots els
qui van sucumbir els meus pensaments més fraternals
i amb la fermesa que no deixaré mai de pensar-hi. el
meu deure és dir-ho, i denunciar l’horror viscut durant
Testimoniatges i memories (193616 16 22/1/09 12:21:43

Introducció 1
les hores negres del feixisme i el nazisme, en particular,
a través del testimoniatge davant els alumnes dels collegis
i liceus, advertint-los del perill i l’horror de les presons
i dels camps on l’ésser humà esdevenia a la força
un número de matrícula, sense nom, només un número,
sense valor dins l’empresa de la mort, d’anorreament,
dins l’infern dels camps de concentració. tot això no ha
de renovellar-se mai més. mai més.
aquest va ser el jurament que vam fer en el moment
de l’alliberació als nostres malaguanyats germans
desapareguts. no han tingut la nostra sort, que
ha estat, és i serà la motivació de la nostra lluita.
a més em fa il·lusió pensar que la publicació
d’aquest recull noticiari serà un homenatge retut als
malaguanyats companys, coneguts i anònims, víctimes
de l’innominable, desapareguts dins l’abominació.
ningú no ha d’oblidar aquells esquelets vivents
deambulant pels caminals dels camps d’exterminació;
aquells éssers agonitzants als prestatges dels llits de
bastiment; aquella munió de cadàvers apilotats davant
els forns crematoris que mostren les fotos preses
pels aliats en el moment de l’alliberament. Que haurien
de caure en l’oblit tots aquells que han fet el sacrifici
de la vida per permetre’ns viure en llibertat?
contra el perill tremend del retorn sobtat de l’horrorosa
indústria normalitzada de la tortura i de la mort
enfocada pel règim nazi, aquest llibre alerta i crida la
vigilància per defensar la llibertat.
la publicació cau a propòsit per suplir les meves
intervencions suspeses a les escoles en un moment en
què l’edat, ja gran, m’impedeix continuar la missió
que m’havia assignat.
Testimoniatges i memories (193617 17 22/1/09 12:21:44

Testimoniatge i memòries (1936-1945)
estimats meus,
m’heu sol·licitat, estimats, per contar-vos la meva
vida, perquè penseu que veritablement és interessant?
a vosaltres toca jutjar-ho.
au, som-hi!
la meva vida ha estat, d’una banda, força banal; i
de l’altra, molt complicada, és cert, ho convinc. malgrat
això, no sóc qui ha volgut ser, ja que només les
circumstàncies i les èpoques han decidit d’aquesta manera
per mi.
Però primer de tot, qui sóc? Vaig néixer a Barcelona,
la bella ciutat, amb el port i els jolius jardins. m’han
dit que vaig néixer al barri del raval, el dia 14 d’agost
de 1920, a les sis de la tarda.
Vaig ser el primer dolor per a la meva estimada
mare. amb el temps, per la inconsciència de la joventut,
procuraré fer-li patir alguns dolors més, no per
voluntat pròpia, això mai, potser de manera egoista
i sens dubte per diferents raons, però tampoc mai per
causes reprensibles o deshonestes, més aviat per generositat,
per amor a un ideal, per amor als altres…
Testimoniatges i memories (193619 19 22/1/09 12:21:44
1

20 Marcial Mayans
Per tant, prosseguim.
la meva infantesa va ser com la d’una criatura que
està en dret de gaudir: pau i felicitat a la llar, i el millor
que es pugui imaginar. D’amor de part de la meva
mare, no me n’ha faltat mai, al contrari, fou una mare
excel·lent i valenta. era el meu delit per la tendresa
i l’amor que sempre em va transmetre. en canvi, la
convivència amb el pare no era com jo hagués volgut.
entre els meus pares, les relacions no eren gaire bones.
a casa érem dos germans, el petit, l’agustí, cinc
anys més jove, i jo, que vivíem amb ells, en la desavinença.
els anys van anar passant, així, fins que es va
produir la seva separació.
Els esdeveniments a Espanya
en el decurs d’aquells anys, a espanya, havien ocorregut
molts esdeveniments: l’adveniment de la república,
l’any 1931; revoltes a astúries i a catalunya;
el Front Popular, vencedor el 16 de febrer de 1936.
moltes esperances naixien en la gent del poble i en la
democràcia, en general.
els joves, més o menys formats socialment i políticament,
sobretot en les viles més grans, vèiem el futur
d’una altra manera: amb la democràcia tiraríem endavant.
aleshores treballava en una llibreria que era, en
aquell temps, la més important de Barcelona. aquella
feina em convenia: tant m’agradava el contacte amb
la gent com la matèria del meu ofici. treballant va
ser com vaig anar agafant seguretat en mi mateix per
armar les meves decisions.
Testimoniatges i memories (193620 20 22/1/09 12:21:44

Testimoniatge i memòries (1936-1945)
A les Joventuts Llibertàries
21
llavors tenia relacions familiars molt afectuoses amb
un cosí del meu pare que era membre del comitè regional
de la confederació nacional del treballador: la central
sindical anarquista i sindicalista més important, en
aquells temps, a espanya. el nostre cosí carlos m’inicià
a les teories llibertàries a través de les obres d’autors com
Bakunin, Kropotkine, Proudhon, malatesta, nettlau i
H. rymer. aquests i tants d’altres van fer, finalment, que
esdevingués un militant d’aquesta tendència en el si de
les Joventuts llibertàries, i alhora, membre del sindicat,
del qual posseïa el carnet ja a l’edat dels quinze anys.
aquesta era la meva gran passió, em confortava
moralment i em formava l’esperit de lluita per a una
societat igualitària, lliure i fraternal.
només veia això i només vivia per a això. en una
paraula, esdevenia cada vegada més un revolucionari.
l’esport, i el futbol en particular, la meva dèria de
quan era infant, els balls i altres llocs de diversió o
d’entreteniment, tot ho vaig abandonar per dedicarme
a l’estudi del concepte llibertari i a la construcció
d’una societat lliure, harmoniosa en la qual la humanitat
pogués treure florida.
Heus aquí el que caracteritzava els meus anys de
joventut dins el període entre 1934 i 1936. llavors és
quan arribà la guerra, a espanya, amb el cop d’estat
del general Franco i dels seus comparses, criminals, de
mena.
A l’Acadèmia
Una etapa nova de la meva vida començava, però
per a tota una generació i generacions pròximes també.
Testimoniatges i memories (193621 21 22/1/09 12:21:44

22 Marcial Mayans
aquesta agressió contra la república, contra el poble
i la democràcia va enfortir les conviccions calcant-les
en els sentiments.
aleshores, el 1936, ja havia ultrapassat aquella distància
que aïlla l’infant de l’adult, i de l’home. D’ara
en endavant podia prendre decisions, posseïa una personalitat
i una opinió, fet important en la vida, sobretot
quan hom no ha arribat encara als setze anys.
estudiava al vespre a l’acadèmia. era una habitació,
més aviat un local privat on es feien cursets als qui estaven
endarrerits respecte els seus estudis, o bé, en certes
matèries. estudiava anglès comercial i em preparava per a
aquesta branca, ja que m’hi dedicava. el comerç m’agradava
per diferents aspectes: per exemple, em venia molt
de gust el contacte humà i les relacions amb el públic.
això m’esqueia bé, però quan tot anava pel millor camí,
es produí aquell esdeveniment que ho trasbalsà tot. llavors
espanya va ser sotmesa a la prova més dura que el
poble hagués sofert mai, una guerra fratricida, mal cop
de Franco, cop de punyal d’un grup de militars traïdors
cap a la república, la Democràcia i la constitució, legalment
obtinguda per al poble i per a tots.
El cop d’estat de Franco
aquesta rebel·lió militar i feixista féu més de mig milió
de morts durant el conflicte. cada família a espanya
ha tingut una part de malastrugança, de morts, d’invàlids
o de ferides tant en el cos com en l’ànima; l’horror,
ai!, quina desgràcia!, s’acabà així: mutilacions, empresonaments,
assassinats. les condemnes més arbitràries,
ja que així és com ho volia el nou ordre feixista establert,
va sumir espanya sencera 40 o 60 anys enrere,
amb la dictadura del franquisme.
Testimoniatges i memories (193622 22 22/1/09 12:21:44

ÍnDeX
Índex
mayans, un model per a tots per David Serrano ......
211
introducció .......................................................... 15
els esdeveniments a espanya ................................ 20
a les Joventuts llibertàries .................................. 21
a l’acadèmia ....................................................... 21
el cop d’estat de Franco ....................................... 22
Bibliotecari a les Joventuts llibertàries ................ 24
incorporació en una unitat especial ...................... 24
allistat a la 26a Divisió ....................................... 28
Primera ferida ...................................................... 29
segona ferida ....................................................... 30
la retirada ........................................................... 31
el pas de la ratlla ................................................. 34
el camp d’argelers de la marenda ...................... 36
evasió del camp d’argelers ................................. 37
camí de Perpinyà ................................................ 39
internat als Haras ................................................ 42
a l’hospital, auxiliar de cura ................................ 43
soci de la SIA ...................................................... 44
Testimoniatges i memories (1936211 211 22/1/09 12:22:12

212 Índex
amb furgoneta cap al camp del Barcarès ............ 45
auxiliar de l’exèrcit francès, 1939 ....................... 48
la 43a cia. a artigar boscos ................................. 49
Bombes i obusos per repartir ............................... 52
la 44a canviem de companyia ............................ 53
mes de maig de 1940 ........................................... 55
Una retirada més ................................................. 57
Presoners dels alemanys ....................................... 62
en Vergnes em proposa l’evasió ........................... 64
l’stalag. el camp de presoners ............................ 64
Direcció a alemanya per molt temps .................... 70
el viatge de transferència ..................................... 72
la temptativa d’evasió ......................................... 85
l’evasió avortada ................................................. 87
col·locat a la presó .............................................. 88
surto de la presó de l’stalag ................................. 91
Partença de l’stalag de Wegscheide .................... 101
cap a la deportació ........................................... 105
a mauthausen ................................................... 109
el suïcidi d’un jueu ............................................ 118
el suïcidi d’en radek, el meu amic ..................... 119
afectats a la pedrera de mauthausen ................. 120
en Pere Pey ........................................................ 126
al kommando d’steyr ........................................ 138
en miquel subils i en Joan tarragó .................... 145
el kommando d’ebensee .................................... 147
la fam ............................................................... 151
els túnels d’ebensee ........................................... 152
la desinfecció .................................................... 154
assassinat de Ventura Baudili ............................ 156
Breu respir a la infermeria ................................. 158
Testimoniatges i memories (1936212 212 22/1/09 12:22:13

Índex
213
sortint del revier ................................................ 159
trobada amb en nikita ...................................... 159
al kommando disciplinari.................................. 160
al taller de paletes i construcció......................... 161
intèrpret ............................................................ 163
afluència d’interns a ebensee ............................ 164
l’ofici d’intèrpret ............................................... 165
records als meus companys .............................. 166
els forns crematoris ........................................... 167
organització de la resistència al camp ............... 168
el pla de destrucció total ................................... 169
Josep Poltrum .................................................... 169
nit i Boira avorta .............................................. 172
a les barraques tots! trenqueu files .................. 172
som mestres del camp ........................................ 173
Portes obertes a l’exèrcit americà ....................... 174
alliberament d’ebensee ..................................... 175
Banderes al vent ................................................ 176
el nostre comiat d’ebensee ................................ 177
salzburg: home lliure, antic forçat .................... 180
lazo, tatiana i els iugoslaus .............................. 184
cap a França .................................................... 185
Parada a mannheim .......................................... 186
amb vagó, 8 cavalls i 40 homes cap a París ....... 188
Parada a sarreguemines ..................................... 189
París, estació terminal! ....................................... 193
només una solució: anar a tula ......................... 194
Destinació, tula ................................................. 195
la senyora rosalia ............................................ 195
el drama de la vila de tula ................................ 196
la maria i l’olga .............................................. 198
Testimoniatges i memories (1936213 213 22/1/09 12:22:13

214 Índex
l’amic carafi ..................................................... 199
en miquel martí ................................................ 200
m’allisto a la guerrilla ....................................... 201
en miquel subils ............................................... 203
segona retirada .................................................. 205
la meva mare a tula ......................................... 205
la mort de la maria .......................................... 207
comiat a tula, trasllat a Perpinyà ...................... 207
la jubilació ....................................................... 208
Testimoniatges i memories (1936214 214 22/1/09 12:22:13