Natura i cultura - Editorial Octaedro

tema dos
sumari
4les preguntes
de la vida
natura
o cultura?
4Continuem
treballant
4autoavaluaCió
Natura i
cultura
4la memòria
del pensament
Característiques
de la cultura
4teoria ètiCa
la relativitat
del bé:
els sofistes
4virtuts
Ciutadanes
el valor de
la diversitat

28
4les preguntes de la vida
Natura o cultura?
L’ésser humà és un animal cultural. La cultura proporciona
un mètode eficaç d’adaptació a la natura a
través del llenguatge simbòlic i de la tècni ca.
Els avenços en el coneixement del genoma,
que ofereix una descripció interior de com som i
també més coneixement sobre el cervell, ens han
permès acostar­nos d’una manera totalment
nova a la naturalesa humana. No naixem com
un full en blanc, sinó amb la informació que
porten els gens a través de la selecció natural.
«La naturalesa humana no és tot el que nosaltres
som. És el conjunt de trets permanents que
tenim els éssers humans, els elements comuns.
La naturalesa individual està gravada al mateix
genoma, es fa present a partir del moment de la
formació del zigot i no canviarà durant la resta
de la nostra vida. No depèn del lloc en què
nasquem: si naixem a l’Aràbia Saudita, aprendrem
àrab, però qualsevol ésser humà aprendrà
la llengua que senti pels volts dels dos anys de
vida. La naturalesa és la influència que rebem
genèticament; coses tan difícils com ara respirar
mentre dormim. Tanmateix, hi ha altres
informacions que no arriben a través dels gens,
sinó mitjançant l’aprenentatge social, la imitació,
la prova i l’error, com ara fer servir forquilla
i ganivet per menjar. I també la religió, els
idiomes, els esports i la política són cultura. La
diferència entre naturalesa i cultura és la diferència
entre els elements congènits i els adquirits,
entre gens i memes (els trets culturals),
entre el que tenim emmagatzemat al genoma,
l’òrgan de la naturalesa, i al cervell, l’òrgan de
la cultura», explica Jesús Mosterín.
Els humans procedim d’una branca dels
primats que, a través d’un seguit de transformacions
que coneixem gràcies als fòssils, van
desenvolupar les característiques biològiques
de l’homínid actual. El procés que enllaça els
primers primats amb l’homo sapiens és d’aproximadament
70 milions d’anys.
Durant el miocè, fa aproximadament 15
milions d’anys, es va produir una gran sequera
que va fer recular els boscos i va obligar els
homínids que vivien als arbres a baixar fins a
terra. Els primats que van incorporar al seu
codi genètic la posició erecta o vertical que els
permetia veure­hi de lluny i, caminant només
amb les cames, alliberar les mans, són els que
es van adaptar més bé al nou entorn i, per tant,
els que van transmetre per herència aquestes
característiques als seus descendents. Alhora,
la progressiva reducció de la mandíbula va anar
acompanyada del creixement de la caixa cranial
i del desenvolupament del cervell.
Avui sabem que fa al voltant de dos milions
d’anys els homínids ja caçaven en grup i feien
servir eines. Tanmateix, el pas decisiu del procés
d’hominització va ser l’aparició del llenguatge.
’origen del llenguatge no es pot establir
amb precisió, com tampoc l’evolució que va tenir.
Fa al voltant de 100.000 anys va aparèixer
al continent africà una forma d’homo sapiens de
la qual tots procedim. És l’homo sapiens sapiens,
que es diferencia dels anteriors per la reducció
de les mandíbules, el canvi de la forma del cap i
la barbeta sortida. Aquest humà és el primer que
desenvolupa un llenguatge abstracte, com el nostre,
conviu en societats de caçadors i pescadors,
fabrica eines, practica el culte als morts i cultiva
les primeres formes artístiques conegudes.
Tot seguit, llistem els trets fonamentals del
procés d’hominització:
• Les modificacions corporals que van permetre
començar a caminar, fer servir les mans i
desenvolupar el cervell.
• La fabricació d’eines.
• L’aparició del llenguatge.
• El desenvolupament de les formes de relació
social: caça, pesca, convivència, assentaments,
art, religió, etc
Tema 2 [Natura i cultura]

filosofiaiciutadania/activitats/lespreguntesdelavida
1 Llegeix aquests textos i respon les preguntes corresponents.
Tema 2 [Natura i cultura]
TEXT 1 > > > La història més bella del món
H. Reeves, J. de Rosnay, Y. Coppens i D. Simonnet
Quina seria, a parer teu, la lliçó d’aquesta llarga història?
Aquest darrer acte ens ensenya, d’entrada, que tenim un
mateix origen: tots som africans de naixement, fa tres milions
d’anys, i això ens hauria d’animar a practicar la fraternitat.
També cal recordar que l’home ha sorgit del món
animal, després d’una llarga lluita amb la natura, i d’imposar
la seva cultura per damunt del determinisme innat. Ara
som extraordinàriament lliures: juguem amb els nostres
gens, fem nadons en provetes, però també som molt vulnerables. Si un fill nostre creixés
al marge de la societat, estaria totalment desemparat [...], no aprendria res. Ha calgut tota
l’evolució de l’univers, de la vida i de l’home per assolir aquesta llibertat fràgil que actualment
ens confereix la nostra dignitat i la nostra responsabilitat. I si ara ens preguntem
sobre els nostres orígens còsmics, animals i humans, és per ser encara més lliures.
÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷
• Quines diferències hi ha entre els éssers humans i els animals?
• Quina és la tesi del text? Comenta-la breument.
TEXT 2 > > > Nuestra especie
Harvin Harris
La diferència fonamental entre cultures rudimentàries i
cultures plenament desenvolupades és de caràcter quantitatiu.
Simis i micos tenen molt poques tradicions, mentre
que les dels humans són incomptables. Invencions, pràctiques,
normes i relacions culturals constitueixen la major
part del nostre entorn. Els humans no podem menjar,
respirar, defecar, aparellar­nos, reproduir­nos, asseure’ns,
traslladar­nos, dormir ni trobar­nos sense seguir o expressar
algun aspecte de la cultura de la nostra societat. Les nostres cultures creixen,
s’escampen i evolucionen. Quan els nostres avantpassats van creuar els llindars de la
cultura van fer un pas tan decisiu com la transició de l’energia a la matèria o dels aminoàcids
a la proteïna viva.
÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷
• Indica el tema i la tesi del text.
• Què vol dir que la diferència amb els animals és quantitativa i no qualitativa?
• Tenen cultura els animals?
• Troba exemples d’activitats com ara respirar, reproduir-se o asseure’s en cultures diferents.
29

30
>
TEXT 3 > > > Estudio del hombre
R. Linton
filosofiaiciutadania/activitats/lespreguntesdelavida
La qualitat més destacada de l’homo sapiens, com a espècie, és la
seva sorprenent disposició per aprendre. Cap altra espècie de mamífer
aprèn tan fàcilment o depèn tant de l’aprenentatge en el seu
dur camí per lluitar contra el seu medi ambient.
Les personalitats humanes, si fem servir el terme en un sentit
ampli, poden modelar­se fins a uns límits extraordinaris a partir
de les cultures a les quals estan exposats els individus durant un
període de formació.
L’expressió de gairebé totes les tendències innates es pot inhibir o modificar de manera
que trobin la seva expressió indirecta, socialment acceptable.
÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷
• Relaciona cultura i aprenentatge a partir del text.
• Pots posar exemples de conductes innates i conductes apreses?
• Què et sembla més important, l’herència biològica o la determinació cultural? Per què?
2 Classifica els trets següents segons si són innats en l’ésser humà o bé de caràcter cultural.
respirar · alimentar­se · mantenir relacions sexuals · l’erotisme ·
rentar­se les dents · defensar­se d’una agressió · menjar · mirar la televisió ·
celebrar una festa · les ciutats · somniar · vestir­se ·
la curiositat · comunicar­se · parlar · escriure · menjar pa amb oli
Tema 2 [Natura i cultura]

4la memòria del pensament
Característiques
de la cultura
La revolució neolítica es caracteritza per una sedentarització
progressiva, el conreu de la terra,
la formació de les ciutats i la domesticació dels
animals i, sobretot, pel fet de ser una revolució
cultural, amb coneixements com l’astronomia i
la botànica o tècniques com la metal·lúrgia i la
cistelleria.
El neolític marca el moment de l’aparició de
les grans civilitzacions i és la primera gran revolució
cultural de la història de la humanitat.
El pensament mític és una de les característiques
més destacades d’aquesta cultura. Un mite
és una narració fabulosa d’alguna cosa que en
teoria va produir­se en un passat molt llunyà.
En totes les cultures hi ha mites que expliquen
aspectes fonamentals de la vida, com l’origen
de l’univers i de la vida.
Mircea Eliade resumeix els trets fonamentals
del pensament mític:
• És directe. No demostra ni analitza la seva
pròpia metodologia.
• És un pensament emocionalment compromès;
és a dir, que tracta tots els fenòmens de
manera familiar, sense objectivitat.
• Els aspectes importants de l’experiència no
s’analitzen com a conceptes que es puguin
definir, sinó que es personalitzen. D’aquesta
manera es creen déus amb personalitats humanes
i herois amb personalitats divines.
• La primera aproximació al món que va sorgir
de l’home van ser els mites. Aquestes narracions
funcionen igual que les nostres teories
científiques, en què els déus serien com els
nostres conceptes científics. Així, les històries
de mites:
Tema 2 [Natura i cultura]
– Són històries d’actes d’éssers sobrenaturals,
històries que sempre es consideren
reals i sagrades.
– Sempre expliquen la creació d’alguna cosa.
– En molts casos són l’origen de rituals socials,
mentre que en altres constitueixen
una experiència religiosa.
• La voluntat de conèixer el futur va provocar
l’aparició de les tècniques endevinatòries.
Aquestes i altres formes culturals comparteixen
un seguit de trets comuns que configuren
les característiques principals de la cultura:
és social (suposa un procés que es crea i s’hereta
col·lectivament), plural (no és uniforme, sinó
que cada grup i cada època té unes formes de
ser i de viure pròpies), simbòlica (l’ésser humà
és l’únic animal que té el do de la paraula, cosa
que li permet de comunicar­se i crear vincles a
través dels símbols abstractes), apresa (l’adquisició
d’una cultura exigeix traspassar l’educació
als fills) i històrica (l’ésser humà no comença
de zero quan neix, sinó que parteix de la tradició
com a herència comunitària del passat que
es pot actualitzar en el present).
31

32
filosofiaiciutadania/activitats/lamemòriadelpensament
1 Per tal d’explicar les conductes violentes, agressives o delictives, què és més important: la biologia o
la sociologia? És a dir, la natura o la cultura? A l’hora de respondre aquesta pregunta, fas paleses les
teves idees polítiques. Per què?
2 Troba cinc trets que caracteritzin la cultura de la nostra època.
3 Anota cinc exemples de canvis culturals a través de la història de la humanitat.
4 Llegeix els textos i respon les preguntes corresponents.
TEXT 1 > > > La por a la llibertat
E. Fromm
Les inclinacions humanes més belles i també les més repugnants no formen part d’una
naturalesa fixa i biològicament determinada, sinó que neixen del procés social creat per
l’home. O, dit en altres paraules, la societat no exerceix només una funció de repressió
–tot i que no deixa de tenir­la–, sinó que té una funció creadora. La naturalesa de l’home,
les seves passions i angoixes, són un producte cultural. En realitat, fins i tot l’home és la
creació més important i la gesta més destacada d’aquest incansable esforç humà, l’enregistrament
del qual coneixem com a història.
÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷
• Sabries trobar un exemple de conducta repressiva de la societat? I de conducta creadora?
• Com defineix el text la història?
• Segons el text, quina és la contribució més important de la cultura a la història?
• Fes un breu comentari escrit.
TEXT 2 > > > Filosofía de la cultura
J. Mosterín
Els integrants de cada grup ètnic no acostumaven a posar en dubte les solucions de la seva mateixa
cultura i, les poques vegades que van tenir coneixement de les altres, es tractava d’una
notícia confusa, deformada i pejorativa. En elevar les solucions culturals pròpies a la categoria
d’estendards o models a partir del qual es jutjava les altres cultures, no es fa estrany que aquestes
cultures acabessin infravalorades o fins i tot ridiculitzades. En tot cas, es produïa una autocomplaença
cultural. Els errors, el grotesc, les perversions i la degeneració es produïen entre
els altres, en una actitud que constitueix precisament el que anomenem etnocentrisme.
÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷
• Explica el significat de les paraules pejoratiu, estendards, autocomplaença, grotesc.
• Com defineix el text l’etnocentrisme?
• D’on prové aquesta actitud? Troba un exemple actual d’aquesta actitud.
• Què en podries criticar?
Tema 2 [Natura i cultura]

>
filosofiaiciutadania/activitats/lamemòriadelpensament
5 Reflexiona sobre aquestes preguntes: La igualtat és un fet natural o cultural? I la família? I la societat?
6 Raona si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
A. Les cultures occidentals són millors que les orientals.
B. Els animals no pensen.
C. Els animals no tenen llenguatge.
D. Els animals no tenen valors ètics.
E. Alguns animals fan servir eines.
F. Cultura és tot el que s’oposa a la natura.
7 De quines cultures són característics aquests trets?
Tema 2 [Natura i cultura]
A. Menjar peix cru.
B. La incineració de les vídues.
C. El matrimoni entre homosexuals i la possibilitat que puguin adoptar fills.
D. La possibilitat que un home pugui tenir més d’una dona.
E. La possibilitat que una dona pugui tenir més d’una parella alhora.
F. Foradar­se diferents parts del cos i posar­se arracades per unes convencions estètiques.
G. El fet que les dones s’omplin els llavis de silicona per una convenció estètica.
H. Les curses de braus.
I. L’amputació del clítoris a les nenes.
J. La prohibició de menjar carn de porc i de consumir alcohol.
K. La incineració dels morts.
L. El consum legal de marihuana (o haixix).
M. No deixar que les dones vagin a l’escola.
33

34
filosofiaiciutadania/activitats/lamemòriadelpensament
8 En aquests textos es descriu la història d’alguns mites. Identifica totes les característiques que puguis
del pensament mític.
TEXT 1 > > > Bíblia, Gènesi, 1-2
Al principi, Déu creà el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien l’oceà
i l’esperit de Déu batia les ales sobre l’aigua. […] Déu digué: «Fem l’home a la nostra imatge,
semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos, els ocells, els animals domèstics i els salvatges
i totes les cuques que s’arrosseguen per terra». Déu creà, doncs, l’home a la seva imatge, el
creà a la imatge de Déu; creà l’home i la dona. Déu els beneí i digué: «Sigueu fecunds i multipliqueu­vos,
pobleu la terra i domineu­la, sotmeteu els peixos, els ocells, les bèsties i totes
les cuques que s’arrosseguen per terra». […] I quedaren acabats el cel i la terra, amb tots els
estols que s’hi mouen […]. Així van ser els orígens del cel i de la terra quan foren creats. […]
Aleshores Jahvè Déu formà l’home amb la pols del camp, bufant li va fer entrar en el nas
un alè de vida, i l’home esdevingué un ésser viu. […] Jahvè Déu formà de la terra tots els
animals salvatges i tots els ocells i els emmenà a l’home per veure quin nom els donaria: el
nom que l’home donés a cada un dels seus animals, havia de ser el seu nom. […] Després, de
la costella que havia pres a l’home, Jahvè Déu va fer­ne una dona i l’emmenà a l’home.
TEXT 2 > > > Protàgores, 320d-322e
Plató
Zeus, llavors, per por que la nostra espècie
desaparegués del tot, va enviar Hermes
per donar als homes la vergonya i la
justícia per tal que a les ciutats hi hagués
harmonia i els vincles creadors de l’amistat.
Era el temps en què els déus existien,
però les castes mortals encara no existien.
Quan va arribar el dia assenyalat per
al naixement de les castes, els déus els donaven
forma a l’interior de la Terra, tot
barrejant terra i foc i totes les coses que
es podien combinar amb la terra i el foc.
Quan van haver de treure­les
a la llum, van ordenar a Prometeu
i Epitemeu que assignessin
i repartissin totes les
qualitats de la manera més
escaient. Però Epimeteu va
demanar a Prometeu que li
permetés repartir­ho. «Quan
jo ho hagi fet, tu ho pots revisar
[…].» Quan Prometeu
va tornar per revisar­ho i va
veure tots els animals tan
ben proveïts i, en canvi, l’home descalç,
sense jaç i desarmat […], davant de la dificultat
de no saber quina mena de defensa
buscar per a l’home, va robar a Hefest i a
Atenea la tècnica i el foc –perquè sense foc
no era possible adquirir aquella qualitat
ni que fos útil per a ningú– i les va donar a
l’home. I així fou com l’home va adquirir
les arts útils per a la vida, tot i que li mancava
la política, perquè la tenia Zeus […].
Com que l’home participava de la condició
divina, va començar a ser l’únic animal de
tots que honorava els déus […]. Al principi,
els homes vivien dispersats
perquè no hi havia
ciutats i, per això, les bèsties
els destruïen […]. Van començar
a ajuntar­se i a salvar­se
fundant ciutats, però
quan s’ajuntaven també es
feien mal els uns als altres,
perquè no tenien l’art de la
política. Així, es dispersaven
una altra vegada i una altra
vegada eren destruïts.
Tema 2 [Natura i cultura]

4teoria ètiCa
La relativitat del bé:
els sofistes
En el camp de l’ètica, s’anomena relativisme
la manera de pensar que afirma que el bé i el
mal depenen de les circumstàncies. El punt de
vista contrari implicaria considerar el bé i el
mal com a valors absoluts, al marge de si les
circumstàncies històriques o geogràfiques canvien
o no.
El relativisme considera que les accions humanes
es poden considerar bones o dolentes en
funció de les circumstàncies concretes en què
es desenvolupi cada acció, però mai a través de
la generalització que suposa afirmar que una
acció determinada és sempre bona o sempre
dolenta.
L’absolutisme defineix el que està bé i el que
està malament en funció d’uns manaments teòricament
revelats per Déu. Per exemple, el setè
i el desè manaments del cristianisme ordenen
respectivament «no robar» i «no cobdiciar els
béns del proïsme». Segons aquest punt de vista,
aquestes dues accions serien dolentes i aquesta
valoració no hauria de canviar en diferents èpoques
històriques ni en diferents països, cultures,
etc. El relativisme, en canvi, considera que totes
dues accions estan condicionades fonamentalment
per les circumstàncies. Així, per exemple,
en algunes èpoques i cultures s’ha considerat
legítima l’apropiació de tot allò que s’obté per
«dret de conquesta». En altres, es considera un
negoci legítim captar els clients de la competència
o aconseguir la majoria de les accions d’una
empresa a través de maquinacions financeres.
El que obligaria a valorar d’una manera o d’una
altra el dret de conquesta o la cultura dels negocis
seria el context concret en què es duguessin
a la pràctica (època, país, etc.).
Pels volts del segle v a. de C. en algunes ciutats
de Grècia s’estableix una forma de govern
democràtic en què els ciutadans discuteixen
i decideixen sobre el govern de la ciutat. En
aquest marc es proclamen les lleis, però de se­
Tema 2 [Natura i cultura]
guida apareixen les sospites: les lleis humanes
no poden ser com les lleis naturals. L’ésser
humà es malfia de l’eternitat de la llei i, per
això, la llei que regeix la convivència a la societat
ha d’estar oberta a la discussió i al canvi.
Els sofistes són els pensadors que es mouen
en aquest context de desconfiança moral, mestres
que ensenyen a discutir, és a dir, ensenyen
l’habilitat que permet defensar els punts de
vista propis davant dels altres. Les lleis que delimiten
què està bé i què està malament seran
fruit d’aquesta discussió. Els interessos de les
persones que discuteixen poden canviar i, per
tant, les lleis que sorgeixin de la discussió democràtica
també.
En una societat democràtica es decideix
per consens què es considera que està bé. Els
sofistes creien que l’home era la mesura de totes
les coses i que aquesta mesura s’expressa i
s’estableix amb la paraula i la discussió. Actualment,
ningú no considera que la votació pugui
ser un criteri de veritat (no podem decidir
«democràticament» que tres i dos són sis), però
sí que podem considerar com a veritat el criteri
que fem servir per decidir les lleis que han de
regir la nostra conducta social. I aquest consens
establert democràticament pot variar en funció
dels llocs i dels moments.
35

36
Cultures
>
Colòmbia · Japó · República Democràtica del Congo · Orient · Corea · Occident ·
Amèrica Central · Alemanya · França · Cultura asteca · Xina
>
>
filosofiaiciutadania/activitats/teoriaètica
1 La gastronomia és una gran font d’exemples de relativisme cultural. Tot seguit, et proposem relacionar
cada cultura amb un menjar.
Menjars
erugues · formigues · ostres · vísceres d’animals · saltamartins · cucs de seda ·
iguana · carn humana · gos fregit · col agra · peix cru · caragols amb all · rates
2 La varietat de relacions sexuals que trobem a les diferents cultures, com també els rituals que se’n
desprenen, com ara el matrimoni, també és una gran font d’exemples de relativisme cultural. Hi ha
matrimonis d’un home o una dona amb un altre home o una altra dona (monogàmia), d’un home amb
diferents dones (poligàmia), de diferents homes amb una dona (poliàndria) i de diferents homes amb
diferents dones (matrimoni de grup).
La monogàmia i la poligàmia són les fórmules més habituals. Tot seguit et proposem que les associïs
a les diferents cultures.
Sri Lanka · França · Filipines · Espanya · Egipte · Uganda · Somàlia · Xina antiga ·
Japó antic · Japó modern · antiga Escandinàvia · Roma antiga · Cristiandat ·
Grècia clàssica · indis de l’Amèrica del Sud · indis de l’Amèrica del Nord ·
pigmeus · pobles indoeuropeus
3 Dibuixa un mapa del món i marca-hi amb diferents colors on es practiquen les següents religions:
cristianisme (protestant, ortodox i catòlic), budisme, hinduisme, islamisme i judaisme.
Esmenta com a mínim un precepte de cadascuna d’aquestes religions que entri en conflicte amb la
resta. Destaca també les zones de conflicte entre les religions i descriu en què consisteixen.
Tema 2 [Natura i cultura]

>
filosofiaiciutadania/activitats/teoriaètica
4 Classifica les afirmacions següents en funció de si consideres que són universalistes o relativistes.
A. El relativisme cau en contradiccions en acceptar en les cultures alienes els defectes que
es critiquen en la pròpia.
B. L’actitud més antiga i més salvatge que existeix és la de repudiar tot el que és aliè.
C. Totes les cultures haurien d’acceptar el codi dels Drets Humans.
D. La cultura occidental ha aportat a la humanitat uns valors sòlids.
E. Hi ha valors millors que d’altres: el coneixement és millor que la ignorància, la bellesa
millor que la lletjor, la salut que la malaltia, la veritat que la mentida, la pau que la
guerra, etc
F. El que és bo ho és sempre i per a tothom.
G. «Estima el proïsme com a tu mateix» és una regla sense excepcions.
H. La tolerància és la virtut indiscutible de la democràcia.
I. Allà on vagis, fes el que vegis.
J. Hi ha uns criteris mínims de convivència que tothom hauria de respectar.
K. Del diàleg entre cultures només en pot sortir un codi ampli acceptat per tothom.
L. En resum, no tenim un únic model de persona, igual com ho hi ha un únic model de
societat, família, felicitat, etc
5 Relaciona les costums següents amb cadascuna de les grans religions: cristianisme, islamisme, budisme,
judaisme i hinduisme.
Tema 2 [Natura i cultura]
A. No menjar carn un dia a la setmana.
B. Fer dejuni durant un mes.
C. No menjar carn de porc.
D. Practicar la circumcisió.
E. Fer el bateig.
F. Practicar l’ablació del
clítoris.
G. Poder casar­se amb més d’una
dona.
H. Considerar la xafarderia com un element
punible per la religió.
I. Considerar la caritat com una de les
obligacions dels creients.
J. Respectar extremadament la natura.
K. Creure en la reencarnació.
L. No permetre el consum d’alcohol.
M. Creure en l’animisme.
N. Considerar les vaques com a animals sagrats.
O. Reunir a la Torà els preceptes de la religió.
P. Tenir com a obligació peregrinar a la ciutat del
naixement del profeta.
37

38
4virtuts Ciutadanes
El valor de
la diversitat
Les democràcies occidentals entenen la diversitat
cultural (ètnica, política, religiosa,
sexual, biològica o cultural) com una cosa positiva.
En el pla teòric, la pluralitat d’opcions
en els diferents àmbits de la cohabitació aporta
una riquesa que no deixem de reivindicar.
Per tant, establim una correspondència bàsica
entre pluralisme polític i pluralisme ètic. La
convivència en la diferència és el model teòric
de les democràcies modernes. La pluralitat
és reconeguda tant en l’àmbit privat com en el
públic.
Tanmateix, no podem oblidar que l’opció
d’exterminar els que no són com nosaltres és
la més antiga i la més estesa. En tota la història
hem vist com s’utilitzaven mètodes com
l’etnocidi, el genocidi o la eugenèsia. Una altra
pràctica habitual ha estat la segregació, en
què es desterren de la societat i es discriminen
les persones, desposseint­los del dret real de
ciutadania. La segregació, com també l’assimilació,
s’inspira en els valors del monoculturalisme
extrem, que defensa la identificació de
totes les identitats diverses en una equivalència
única i asfixiant. De fet, aquest és el model
que ha difós la teoria política des dels grecs
fins al segle xx (amb la redacció dels Drets Humans).
Pel que fa a l’assimilació, tot i que no és un
model tan agressiu, perquè admet un cert grau
de tolerància envers la diferència, deixa entreveure
un rerefons reactiu, alimentat per la por
que ens provoca el que no coneixem i l’amenaça
de perdre la unitat nacional i la cohesió sociocultural.
El problema més gran del model assimilador
és que els que són diferents amb el
temps prenen consciència de les imposicions i
promouen la sublevació.
Per això mateix, apareix un model alternatiu,
l’agregació, que respecta la diversitat
sense forçar­la. La diversitat es reconeix tant
en l’àmbit privat com en el públic. La construcció
conjunta de la societat només en manifesta
per un procés de suma. El gueto ja no
és una condemna imposada pel poder, sinó
una opció voluntària dels mateixos interessats,
que es marginen en barris, associacions,
entitats o escoles per poder viure plenament
la diferència. La nostra societat es basa en
aquest codi no escrit. I tot que aparentment
és respectuós amb la diferència, les contradiccions
que l’envolten poden convertir­lo en
una versió edulcorada de la pràctica segregacionista.
Ara que s’han superat, com a mínim teòricament,
models anteriors com ara l’aniquilació
de les diferències («ni aquí, ni iguals ni
de cap manera»), la segregació («ni aquí ni
iguals»), l’assimilació («aquí i iguals per força»)
o l’agregació («aquí, iguals i diferents,
però separats»), els sistemes democràtics
s’esforcen per fer realitat la utopia paradoxal
de la la integració: «aquí, iguals i diferents,
però junts».
Tema 2 [Natura i cultura]

>
>
filosofiaiciutadania/activitats/virtutsciutadanes
1 Relaciona cada model amb la definició corresponent.
Model
Definició
A. aniquilació · B. segregació · C. assimilació · D. agregació · E. integració
1. La construcció conjunta de la societat només es tradueix en un procés de suma.
2. Les persones diferents són desterrades i discriminades i se’ls nega el dret real de ciutadania.
3. S’eliminen les persones diferents.
4. Les persones diferents han d’adoptar per força la cultura majoritària.
5. El diàleg entre cultures reverteix en la convivència i l’intercanvi.
2 El Gueto de Varsòvia va ser la concentració de jueus més gran que va existir a Polònia durant l’Holocaust
practicat per l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Tres anys després de la creació
del gueto, amb la fam, les malalties i les deportacions als camps de concentració i extermini, la població
havia passat d’un total aproximat de 400.000 persones a 50.000. En aquest gueto hi va tenir
lloc l’alçament del Gueto de Varsòvia, una de les primeres revoltes massives contra l’ocupació nazi
d’Europa.
Llegeix aquesta cançó que van compondre els partisans i comenta-la per escrit.
Tema 2 [Natura i cultura]
No diguis mai que aquest és el darrer,
perquè el cel gris va tapar la llum del sol.
El moment amb tanta força anhelat arribarà
i el so de la nostra marxa sentiran.
El clamor per tanta angoixa i dolor
des del Tròpic fins al Pol ressonarà,
i en regar amb la sang el nostre llegat,
l’esperança forta i pura creixerà.
No és un cant alegre, és un cant de fusell,
no és tampoc un ocell de llibertat,
és la cançó d’un poble obligat a patir,
que amb sang i plom el vers escriurà.
39

40
filosofiaiciutadania/activitats/virtutsciutadanes
3 Llegeix aquest text i busca-hi el text i la tesi. Què es critica? Estàs d’acord amb aquesta crítica?
> > > Manuel Delgado
Entre els espais on hauria de tenir lloc
una integració de la diversitat cultural
cada vegada més present a les societat
contemporànies, l’escola pública ocupa –o
hauria d’ocupar– un lloc preferent. Per
aconseguir­ho, el sistema educatiu hauria
d’aplicar els principis de laïcitat que el fonamenten
–ampliats al camp general de
la cultura–, adoptant una actitud indiferent
i neutral envers la pluralitat humana
que rep l’encàrrec de socialitzar. En canvi,
lluny d’aquesta fita, l’escola pública no ha
fet res més que confirmar que la seva finalitat
latent és legitimar un ordre socioeconòmic
que, per molt que es digui que és
igualitari, es construeix sobre tota mena
de desigualtats estructurals. Aquest procés,
que ha convertit el que hagués pogut
ser un àmbit d’integració i equilibri socials
en una màquina de justificar i perpetuar
asimetries, ha estat possible perquè l’escola
ha esdevingut el lloc on s’ensenya la
irreversibilitat de les relacions de domini
existents a la societat […]
Per començar, la prova més il·lustrativa
del sentit ocult que té aquesta classificació
com a «diferents» de centenars d’educands
és que les polítiques pedagògiques
basades en la multicultularitat s’adrecen
exclusivament a membres de comunitats
humanes ja amb problemes, que són víc­
times cròniques de la marginació, la segregació
i la discriminació. El seguiment
«multicultural» d’alguns nens no té com
a objectiu, per exemple, els fills de residents
holandesos o alemanys a les zones
turístiques espanyoles. La «multiculturalitat»,
entesa com un problema que
cal resoldre i administrar, es planteja de
manera única i exclusiva amb els fills de
gitanos pobres o d’immigrants també
pobres de països subdesenvolupats. Per
tant, la multiculturalitat no es basa en
el reconeixement del fet que a una classe
tots els alumnes són diferents (tots provenen
de llocs diferents i fan servir estils
diferents de fer, pensar i parlar), sinó que
només uns quants ho són i que aquests
nens diferents no només ho són per la
seva «cultura», com es defensa, sinó sobretot
per la seva condició, gens, poc o
mal integrada. En síntesi, la suposada
multiculturalitat a l’escola es redueix a
un principi ordenador que divideix els
usuaris de l’ensenyament en dos tipus:
una minoria constituïda pels alumnes
definits com a «diferents» i, davant seu,
per una majoria formada pels que, tot i
que no es reconegui, no deixen de pensar­se
a si mateixos i de ser pensats pel
sistema educatiu en què estudien com a
«normals».
Tema 2 [Natura i cultura]

filosofiaiciutadania/activitats/virtutsciutadanes
4 A continuació hi ha un fragment el llibre Els papalagi, de l’editorial Integral. És un manual d’antropologia
a l’inrevés: per primera vegada l’home blanc és objecte d’estudi per part d’una altra cultura. Els
discursos de Tuiavii de Tiavea, el cap samoà, a la seva tribu de la Polinèsia després de fer un viatge per
l’Europa de començament de segle, estan farcits d’agudesa i d’un to fresc. Amb les seves paraules pretenia
alertar el seu poble del perill de perdre els seus costums si imitaven les formes de vida occidentals.
Després de llegir el fragment, expressa la teva opinió sobre la forma de vida occidental..
Tema 2 [Natura i cultura]
Els Papalagi (els homes blancs) viuen com
a crustacis, a les seves cases de formigó.
Viuen entre les pedres, igual com un
centpeus: viuen a dins de les esquerdes
de lava, amb pedres damunt, el voltant i
a sota. La seva cabana sembla un cistell
de pedra, un cistell amb forats i dividit
en cubicles […]. Normalment, gairebé no
coneixen els noms dels altres i quan es
troben en el forat pel qual passen furtivament,
se saluden amb un ràpid moviment
del cap o grunyen com insectes
hostils, com si estiguessin enfadats per
viure tan a prop […]. La gent com nosaltres
s’angoixaria ràpidament en cistells
com aquests, perquè mai no hi ha la brisa
fresca de les cabanes samoanes. Els fums
de les cabanes­cuina tampoc no poden
sortir. La major part del temps, l’aire que
ve de fora tampoc no és gaire millor. Costa
d’entendre que la gent sobrevisqui en
aquestes circumstàncies, que no es converteixin
en ocells per desig, els creixin
ales i volin per buscar el sol i l’aire fresc…
Però els Papalagi s’estimen molt els seus
cistells i ni tan sols noten com en són de
dolents.
[…] De tant en tant els Papalagi surten
dels seus cistells privats, com ells mateixos
els anomenen, i se’n van a un altre cistell
en què treballen i no volen que els molestin
ni la muller ni els fills. Mentrestant,
les dones i les noies estan atabalades a la
cabana­cuina preparant menjar, fent netes
les pedres dels peus o netejant tapacues.
Quan són prou rics per mantenir criats,
llavors aquests són els que fan la feina,
mentre elles fan visites o surten a comprar
menjar fresc.
A Europa hi viu així tanta gent com viu
a Samoa, o potser fins i tot més… Quan
hom se sent infeliç en aquesta vida pedregosa,
els altres diuen que no és natural,
i amb això deixen entendre que aquesta
persona no sap com volia que fos Déu
[…].
Malgrat tot, els Papalagi caminen per
aquestes esquerdes des del matí fins a la
nit. N’hi ha alguns que fins i tot ho fan
amb una certa passió… En aquests carrers
hi han construït enormes caixes de vidre
en què hi ha tota classe de coses exposades,
coses que els Papalagi necessiten per
viure: tapacues, pells per a peus i mans,
ornaments per al cap, coses per menjar…
Aquestes coses estan exposades per tal
que tothom les vegi i, a més, semblen molt
temptadores. Però ningú no en pot agafar
res, encara que ho necessiti urgentment,
fins després de demanar permís i de fer un
sacrifici.
Hi ha moltes esquerdes en què el perill
sotja per totes bandes, perquè la gent
no només camina ben arran de les altres
persones, sinó que també s’envesteixen,
de vegades des de grans caixes de vidre
que llisquen sobre guies metàl·liques. El
soroll és terrible. Les orelles ens comencen
a xiular per culpa dels cavalls que colpegen
el paviment amb les peülles i de les
persones que caminen amb força amb les
pells dels peus, pels nens que gemeguen
i els homes que criden. I tots criden, per
alegria o per por. És impossible fer­te escoltar
llevat que tu també cridis… Els Papalagi
estan orgullosos d’haver ajuntat
tanta quantitat de pedra? No ho sé. Els
Papalagi són gent amb gustos estranys.
Sense cap motiu especial, fan tota mena
de coses que els fan estar malalts, però tot
i així se’n senten orgullosos i canten odes
a la seva pròpia glòria.
41

42
4autoavaluaCió [tema 2]
1
[autoavaluació]
En ètica s’anomena relativisme a la manera de pensar que afirma que el bé i el mal depenen de les
circumstàncies.
V F
2 Els sofistes defensen que les lleis de l’ètica han de universals. V F
3 La «llei de Déu» és un exemple de relativisme. V F
4 El sistema més antic per abordar les diferències culturals és l’assimilació. V F
5 L’etnocidi i el genocidi són dos exemples del model assimilacionista. V F
6 El model democràtic propugna la integració per abordar la diversitat cultural. V F
7 L’agregació evita els guetos. V F
8 La segregació, com també l’assimilació, s’inspira en els valors del monoculturalisme extrem. V F
9 El pas definitiu en l’hominització fou el descobriment del foc. V F
10
El desenvolupament de les formes de relació social (caça, pesca, convivència, poblats, art, religió)
és un tret cabdal del procés d’hominització.
V F
11 La primera gran revolució cultural de la història de la humanitat és la revolució industrial. V F
12
13
La diferència bàsica entre les cultures rudimentàries i les cultures plenament desenvolupades és
de tipus qualitatiu.
La qualitat més destacada de l’homo sapiens com a espècie és la sorprenent disposició per aprendre.
V F
V F
14 La cultura humana és específica. V F
15 La cultura humana és simbòlica. V F
16 La cultura humana és històrica. V F
17 Un mite és un relat fabulós d’un fet que suposadament va tenir lloc en un passat remot. V F
18 Els mites sempre expliquen la creació de quelcom. V F
19
Al Gènesi, el primer llibre de la Bíblia, hi ha un compendi dels mites de la creació que s’inspiren en
el model judeocristià de concepció del món.
V F
20 El pensament mític és un pensament objectiu. V F

comentari text llibre pel . lícula webs
Som els únics animals capaços de parlar de nosaltres
mateixos i d’analitzar conscientment els nostres
problemes. Només nosaltres tenim autoconsciència,
un element que molta gent considera com
l’atribut més important de la naturalesa humana.
Tanmateix, hi ha una cosa que sovint deixem de
banda quan celebrem la consciència com la glòria
suprema de la nostra espècie. Ometem que les
nostres ments estan subjectes a restriccions que no
afecten la vida mental d’altres organismes. Pel fet
de viure d’acord amb la cultura, les nostres ments
estan modelades i caracteritzades per la cultura
[…]. El llenguatge no ens aporta necessàriament
llibertat de pensament; ans al contrari, ja que
sovint ens atrapa en il·lusions i mites. Pel fet
de viure d’acord amb la cultura, i atès que les
nostres ments estan modelades per la cultura,
tenim més coses de les quals podem ser conscients
que altres éssers. Només nosaltres hem de lluitar per
entendre com la cultura controla el que passa dins dels nostres
caps. Sense aquest nivell complementari de consciència no es
pot dir que la ment humana sigui plenament conscient.
Marvin Harris, Introducción a la antropología general
Vacas, cerdos, guerras y brujas
Marvin Harris
[Madrid, Alianza, 1999]
4Continuem treballant [tema 2]
• Què vol dir autoconsciència?
• Com condiciona el llenguatge el pensament?
• Com controla la cultura el que passa en els nostres caps?
• Quin nivell complementari de consciència cal, segons l’autor?
• Fes una ressenya del capítol que t’hagi semblat més sorprenent.
• Quina tesi presenta l’autor?
• Esmenta tres exemples de diversitat cultural comentats per l’autor
i la seva interpretació?
43

4Continuem treballant [tema 2]
44
Direcció: Alejandro González Iñárritu. País: EUA. Any:
2006. Durada: 143 min. Gènere: drama. Interpretació:
Brad Pitt, Cate Blanchett, Gael García Bernal, Elle
Fannell.
http://www.unesco.org
comentari text llibre pel . lícula webs
Babel
Armats amb un Winchester, dos joves marroquins surten a buscar
el ramat de cabres de la família. Enmig del silenci del desert,
decideixen provar el fusell, però l’abast de la bala és molt més
gran del que pensaven. En un instant, les vides de quatre grups
d’estranys de tres continents xoquen. Una parella de turistes
nord­americans, una adolescent japonesa sorda i rebel amb el seu
pare i una mainadera mexicana que s’emporta sense permís dos
nens nord­americans a l’altra banda de la frontera es troben atrapats
en la immensa onada d’un accident d’unes proporcions que
van creixent sense que ningú sigui capaç de controlar­les. Cap
d’aquestes persones no arribarà a conèixer­se i, malgrat la inesperada
connexió que els lliga, quedaran aïllats, ja que no seran
capaces de comunicar­se amb les persones que els envolten.
«De la diversitat al pluralisme» és el lema de la UNESCO amb relació a la cultura. La web incorpora
la Declaració Universal de la UNESCO sobre la diversitat cultural.
• Llegeix aquesta declaració i destaca’n tres propostes.
http://www.incd.net
International Network for Cultural Diversity és una xarxa internacional per a la diversitat cultural
que representa artistes individuals, grups culturals i indústries que pretenen contrarestar els
efectes homogeneïtzadors de la globalització sobre la cultura.
• Com lluiten els creadors contra la homogeneïtzació cultural? Posa’n tres
exemples.
http://www.incp-ripc.org
• Resumeix el contingut de la pel·lícula.
• Destaca una escena que t’hagi agradat.
• Valora personalment alguna escena que es relacioni
amb la diversitat cultural.
La RIPC (Xarxa Internacional de Polítiques Culturals) representa un
fòrum internacional, format per gairebé 50 estats d’arreu del món, que
treballa les polítiques culturals i que mira de trobar la manera d’integrar
i fomentar la diversitat cultural a partir d’un enfocament comú de desenvolupament
global.
• Com protegeixen els estats la diversitat cultural? Busca’n tres
exemples.