Tesis ROA - ctesc

MERCAT DE TREBALL I CONDICIONS LABORALS DE
POBLACIÓ IMMIGRANT COLOMBIANA A TRES
COMARQUES DE BARCELONA

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
Roa Martínez, María Gertrudis
Mercat de treball i condicions laborals de la població immigrant colombia·
na a tres comarques de Barcelona. – (Col·lecció tesis doctorals ; 11)
Tesi doctoral – Universitat de Barcelona, 2002. – Bibliografia
I. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya II. Títol III. Col·
lecció: Col·lecció tesis doctorals (Consell de Treball, Econòmic i Social de
Catalunya) ; 11
1. Treballadores estrangeres – Barcelona (Província) 2. Colombians – Tre·
ball – Barcelona (Província) 3. Mercat de treball – Barcelona (Província)
331.5(467.11):314(861)
Aquesta tesi ha estat guardonada amb l’accèsit del Premi Tesis Doctorals
del CTESC corresponent a la convocatòria de l’any 2007.
Traducció a càrrec de Glòria Riera López
Generalitat de Catalunya
Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
Diputació, 284
08009 Barcelona
Tel. 93 270 17 80
Adreces a Internet: www.ctescat.cat
www.larevistactesc.cat
www.observatori-ctesc.cat
A/e: ctescat@gencat.cat
ISBN: 978-84-393-7867-9
Barcelona, novembre de 2008
Disseny gràfic: IMF
Maquetació i impressió: IMGESA
D.L.: B-50.923-2008

MARÍA GERTRUDIS ROA MARTÍNEZ
MERCAT DE TREBALL I CONDICIONS LABORALS DE
POBLACIÓ IMMIGRANT COLOMBIANA A TRES
COMARQUES DE BARCELONA
TESI DOCTORAL
Director
Dr. Joaquín Novella Izquierdo
Catedràtic del Departament de Política Econòmia i Estructura Econòmica Mundial
Universitat de Barcelona

«Encara que les guerres d’independència hagin tallat el
cordó umbilical que ens unia políticament a la Península, els
colombians no hem deixat de sentir, perquè sabem que és
cert, que la nostra imaginació, la nostra llengua majoritària,
els nostres referents culturals més importants provenen d’Es·
panya. Aquí ens barregem amb altres riquíssimes aportacions
de la humanitat, en especial amb l’indígena i el negre, però
mai no hem renegat, ni podríem fer·ho, del nostre passat
espanyol. Els nostres clàssics són els clàssics d’Espanya, els
nostres noms i cognoms es van originar allà gairebé tots, els
nostres somnis de justícia i fins i tot algunes de les nostres
fúries de sangs i fanatisme, per no parlar dels nostres anti·
quats punts d’honor de gentilhome, són una herència espa·
nyola [...].
Els hispanoamericans no podem ser tractats per Espanya
com uns forasters més. Aquí hi ha braços i cervells que vostès
necessiten. Som fills, o si no fills, almenys néts i besnéts
d’Espanya. I quan no ens uneix un nexe de sang, ens uneix
un deute de servei: som els fills o els néts dels esclaus i els
serfs injustament sotmesos per Espanya.»
Gabriel García Márquez, Fernando Botero, Álvaro Mutis,
Fernando Vallejo, William Ospina, Darío Jaramillo Agudelo i
Héctor Abad Faciolince. 22 de març de 2001

Has dit: Aniré a una altra terra per un altre mar,
Una altra ciutat sorgirà millor que aquesta...
En esgotar la teva vida en aquesta estreta cantonada de la terra
A tot el món la vas destruir.
Konstandinos Kavafis, La ciutat (fragment)

Vull donar les gràcies:
Agraïments
Als immigrants que he estudiat, que van compartir les seves vides, els seus
cors i les seves esperances.
Al meu director de tesi, el doctor Joaquim Novella Izquierdo, catedràtic del
Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial, per la
seva perenne confiança en mi i l’encert del seu guiatge.
A totes les innombrables persones que van contribuir directament i indirecta
en la realització d’aquesta recerca, ja sigui perquè van obrir portes i van afa·
vorir·ne el camí, o perquè van fer aportacions que van enriquir i van ampliar la
visió teòrica i metodològica d’aquest estudi.
Al Joint Japan/World Bank Graduate Scholarship Program, que va finançar
els meus estudis presencials de doctorat a Espanya des de l’octubre del 2000
fins al setembre del 2002.
9

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
A la Fundació Jaume Bofill, per finançar l’última fase de la tesi doctoral a
Espanya.
Al Ministeri de Treball i Afers Socials (MTAS), per compartir la base de
dades de l’Enquesta de qualitat de vida en el treball del 2002, material fona·
mental per a l’anàlisi.
A l’IDESCAT, per la seva contribució a la recollida d’estadístiques contex·
tuals de la tesi.
Als meus professors Montserrat Guillen i Àlex Costa, que em van ensenyar
les múltiples possibilitats de l’estadística.
A Ernest Cano, pel suport bibliogràfic i les seves recomanacions en el tema
de precarietat.
A Salvador Carrasco, que va revisar el document final i hi va fer aportacions
importants des de la sociologia del treball.
A Julio, Alejandro i Daniel Jaramillo, que van suportar pacientment la meva
dedicació a la tesi i que sempre em van omplir d’ànim.
Als meus amics d’Espanya, que em van oferir la seva amistat, hospitalitat i
suport en aquesta tasca.
A Comissions Obreres d’Espanya (CCOO) i al Consolat de Colòmbia a Barce·
lona, per la seva col·laboració en l’administració de les enquestes.
A les biblioteques, espais màgics de treball intel·lectual on es van gestar
aquests resultats: la Biblioteca Departamental Jorge Garcés Borrero de Cali.
10

Índex general
Agraïments ............................................................................................. 9
Índex de gràfics, taules i mapes ................................................................ 19
Introducció ........................................................................................... 31
• El problema de recerca ................................................................. 33
• Model d’anàlisi ............................................................................. 35
• Aspectes metodològics ................................................................... 53
• Contingut del llibre ....................................................................... 58
1. Immigració laboral a Espanya ............................................................... 63
1.1. Estructura econòmica d’Espanya ................................................ 65
1.2. Mercat de treball espanyol ......................................................... 70
1.3. Immigració laboral a Espanya ..................................................... 79
1.3.1. Fluxos migratoris demogràfics ............................................... 81
1.3.2. Mercat de treball immigrant ................................................. 85
1.3.3. Població colombiana a Espanya ............................................ 97
1.3.4. Treballadors i treballadores colombians en tres comarques
de Barcelona .............................................................................. 105
13

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat
de treball ........................................................................................... 115
2.1. Caracterització de la persona immigrant .................................... 118
2.1.1. Procedència i estatus migratori ........................................... 118
2.1.2. Retrospectiva migratòria .................................................... 125
• Causes de la migració: el paradís perdut ..................................... 126
• Persones immigrants transnacionals? .......................................... 129
• Residència a la terra promesa .................................................... 131
• Migració temporal o definitiva .................................................... 132
2.2. Caracterització del segment del mercat de treball immigrant ....... 134
2.2.1. Antecedents laborals de la persona immigrant ...................... 134
• Experiència laboral en el país d’origen ........................................ 135
• Canals d’iniciació laboral en el país d’acollida ............................. 140
• Continuïtat o ruptura laboral en la primera incorporació laboral ..... 143
2.2.2. Persones immigrants i mercat de treball ............................. 149
• Estructura d’ocupació .............................................................. 150
• Jerarquia de l’ocupació ............................................................. 165
• Tipus d’ocupació: assalariada, autònoma i informal ...................... 168
2.2.3. Empreses i ocupadors ........................................................ 173
• L’etnificació empresarial ............................................................ 182
• L’ocupador espanyol en el punt de mira ..................................... 183
• L’ocupador immigrant ............................................................... 186
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants ................................ 193
3.1. Estratègies de concurrència al mercat de treball ........................ 195
3.1.1. Xarxes socials d’accés a l’ocupació ..................................... 198
3.1.2. Altres estratègies de concurrència ....................................... 200
3.2. Barreres d’entrada al mercat de treball ...................................... 203
3.2.1. El permís de treball: tot pels papers .................................... 206
3.2.2. El llarg camí de l’homologació: els títols al traster ................ 210
3.2.3. L’idioma: el català com a opció o com a imposició ................ 213
3.2.4. L’estigma nacional ............................................................. 216
3.3. Formes d’incorporació al mercat de treball ............................... 218
3.3.1. Condicions de negociació en la vinculació laboral ................. 219
• Tenir una feina: la diferència entre viure i sucumbir ..................... 221
3.3.2. Modalitats de contractació laboral ....................................... 225
3.3.3. Mobilitat laboral ................................................................ 232
14

Índex general
3.3.4. Estabilitat de l’ocupació ................................................... 237
3.4. Jornada laboral ....................................................................... 248
• L’encasellament laboral: la feina com a captiveri ......................... 259
3.5. Remuneració en l’ocupació ...................................................... 260
3.5.1. Discriminació salarial ........................................................ 268
3.5.2. Paritat salarial entre població nacional i immigrant ............... 279
3.5.3. Competència deslleial entre persones immigrants:
la guerra del cèntim .................................................................... 281
3.6. Promoció interna ..................................................................... 282
3.7. Sortida del mercat de treball .................................................... 287
4. Condicions de treball de les persones immigrants .................................. 295
4.1. Seguretat Social ..................................................................... 297
4.2. Riscos laborals ....................................................................... 303
4.2.1. Riscos físics ..................................................................... 304
4.2.2. Riscos mentals.................................................................. 315
• Contingut de l’activitat laboral ................................................... 315
• Alienació en el treball .............................................................. 319
• Participació i autonomia al lloc de treball .................................. 331
• Utilitat social del treball ............................................................ 336
4.3. Mobilitat geogràfica ................................................................. 339
4.4. Relacions laborals ................................................................... 344
4.5. Informació organitzacional (només assalariats) ........................... 352
4.6. Formació laboral ..................................................................... 356
4.7. Satisfacció laboral ................................................................... 360
4.8. Discriminació laboral ............................................................... 374
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals.............................................. 381
5.1. Precarietat laboral ................................................................... 382
5.1.1. Dimensió d’incertesa sobre la continuïtat laboral ................. 383
5.1.2. Dimensió de degradació de les condicions de treball ............ 389
5.1.3. Dimensió d’insuficiència d’ingressos ................................... 393
5.1.4. Dimensió de protecció social deficient ................................. 398
5.1.5. Índex de precarietat laboral ................................................ 402
5.2. Trajectòries laborals de població immigrant colombiana
a Barcelona ................................................................................... 411
5.2.1. Tendències laborals ........................................................... 413
15

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
16
5.2.2. Trajectòries ocupacionals quantitatives de les persones
immigrants ................................................................................. 415
5.2.3. Mobilitat ocupacional en trajectòries laborals qualitatives ..... 423
• Continuïtat ocupacional qualificada ............................................ 424
• Continuïtat ocupacional qualificada reglada ................................ 425
• Continuïtat ocupacional semiqualificada o no qualificada ............. 428
• Ruptura ocupacional descendent ............................................... 435
• Ruptura ocupacional sectorial: del sector informal al formal ........ 438
• Ruptura ocupacional amb nou redescobriment ocupacional .......... 454
Conclusions ........................................................................................ 465
Bibliografia ......................................................................................... 483
Apèndix .............................................................................................. 507
• Apèndix 1. Fitxa tècnica de l’enquesta CTCB ...................................... 508
• Apèndix 2. Guia de trajectòria laboral ................................................ 518
• Apèndix 3. Consideracions metodològiques de l’índex de precarietat ..... 520

Índex de gràfics, taules i mapes
Taula 1. Significats del treball: un contínuum .......................................... 32
Taula 2. Classificació de les trajectòries laborals ...................................... 58
Taula 1.1. Indicadors macroeconòmics d’Espanya i la Unió Europea .......... 69
Taula 1.2. Descomposició del creixement del PIB a Espanya..................... 69
Taula 1.3. Indicadors del mercat de treball de la Unió Europea i Espanya .. 72
Taula 1.4. Indicadors del mercat de treball espanyol ................................ 73
Taula 1.5. Nivell salarial espanyol segons la mitjana de la Unió Europea .... 74
Taula 1.6. Accidents laborals amb més de tres dies de baixa
per 1.000 ocupats ................................................................................ 75
Gràfic 1.7. La immigració com a problema públic .................................... 81
Gràfic 1.8. Col·lectiu estranger amb targeta a Espanya i Catalunya 1975·
2005................................................................................................... 83
Taula 1.9. Percentatge de persones estrangeres sobre la població total ..... 84
Gràfic 1.10. Col·lectiu estranger a Espanya 2001 .................................... 85
Taula 1.11. Estadístiques del mercat de treball espanyol 2006 ................. 89
Taula 1.12. Estadístiques del mercat de treball català 2005..................... 90
Gràfic 1.13. Persones estrangeres amb alta a la seguretat social
per continents ...................................................................................... 91
19

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 1.14. Treballadors estrangers segons el gènere i la mitjana d’edat .... 92
Gràfic 1.15. Treballadors estrangers segons la dependència laboral ........... 93
Gràfic 1.16. Treballadors estrangers segons el sector d’activitat ................ 94
Gràfic 1.17. Treballadors estrangers segons el contracte ........................... 95
Gràfic 1.18. Població colombiana resident a Espanya 1991·2005 ............ 99
Gràfic 1.19. Població colombiana a Espanya 1995·2001 ....................... 100
Gràfic 1.20. Població colombiana resident per comunitats ...................... 102
Gràfic 1.21. Treballadors colombians segons el gènere ........................... 103
Gràfic 1.22. Treballadors colombians segons la dependència laboral ........ 104
Gràfic 1.23. Treballadors colombians segons el sector d’activitat ............. 104
Gràfic 1.24. Treballadors colombians segons el tipus de contracte ........... 105
Gràfic 1.25. Població colombiana de més de 16 anys segons el gènere
en tres comarques de Barcelona ........................................................... 106
Gràfic 1.26. Població colombiana de més de 16 anys per grups d’edat
en tres comarques de Barcelona ........................................................... 106
Gràfic 1.27. Població colombiana de més de 16 anys segons l’estat civil
en tres comarques de Barcelona ........................................................... 107
Gràfic 1.28. Població colombiana de més de 16 anys segons el nivell
d’estudis en tres comarques de Barcelona ............................................. 108
Gràfic 1.29. Població colombiana de més de 16 anys segons la relació
amb l’activitat en tres comarques de Barcelona ..................................... 108
Gràfic 1.30. Població colombiana ocupada segons la professió en tres
comarques de Barcelona ..................................................................... 109
Gràfic 1.31. Població colombiana ocupada de més de 16 anys per
branques d’activitat en tres comarques de Barcelona ............................. 110
Gràfic 1.32. Població colombiana ocupada de més de 16 anys segons la
situació professional en tres comarques de Barcelona ............................ 110
Gràfic 1.33. Població colombiana ocupada de més de 16 anys segons les
hores treballades per setmana en tres comarques de Barcelona ............... 111
Mapa 1. Tres comarques de Barcelona .................................................. 115
Gràfic 2.1. Procedència de la persona immigrant ................................... 119
Mapa 2. Regions d’emigrants a Colòmbia .............................................. 120
Gràfic 2.2. Nacionalitat de les persones immigrants ............................... 121
Gràfic 2.3. Permís de residència/treball de les persones immigrants ........ 121
Gràfic 2.4. Sol·licitud de permís de residència. Persones immigrants ....... 122
Gràfic 2.5. Treballadors immigrants i nacionals segons les persones o els
fills a càrrec ....................................................................................... 123
Gràfic 2.6. Persones dependents a càrrec de població immigrant ............ 124
20

Índex de gràfics, taules i mapes
Taula 2.7. Població treballadora immigrant i nacional segons les
proporcions d’amuntegament ............................................................... 125
Gràfic 2.8. Motius d’emigració a Espanya ............................................. 127
Gràfic 2.9. Viatges a altres països per feina (persones immigrants des
del país d’origen) ................................................................................ 130
Gràfic 2.10. Anys de permanència a Espanya. Persones
immigrants 2002 ............................................................................... 131
Gràfic 2.11. Temps de permanència futura a Espanya. Persones
immigrants......................................................................................... 133
Taula 2.12. Experiència laboral a Colòmbia ........................................... 137
Gràfic 2.13. Última ocupació a Colòmbia de la persona immigrant .......... 138
Gràfic 2.14. Ocupació a Colòmbia segons els estudis de les persones
immigrants......................................................................................... 139
Gràfic 2.15. Població immigrant i nacional segons la primera ocupació
a Espanya .......................................................................................... 141
Gràfic 2.16. Primera ocupació a Espanya segons el gènere de la persona
immigrant .......................................................................................... 142
Gràfic 2.17. Població immigrant i nacional segons el nivell professional
de la primera ocupació ........................................................................ 143
Gràfic 2.18. Primera feina segons el nivell professional de la persona
immigrant .......................................................................................... 146
Gràfic 2.19. Continuïtat laboral entre Colòmbia i Espanya de les
persones immigrants ........................................................................... 147
Gràfic 2.20. Mesos de desocupació quan va arribar a Espanya ................ 148
Gràfic 2.21. Població immigrant i nacional segons l’ocupació actual ....... 151
Taula 2.22. Ocupació actual segons el nivell educatiu. Població
immigrant .......................................................................................... 152
Taula 2.23. Ocupació actual segons el nivell educatiu.
Població nacional ............................................................................... 153
Taula 2.24. Ocupació segons el gènere i el permís de treball .................. 155
Taula 2.25. Ocupacions segons la qualificació de l’ocupació de la població
immigrant .......................................................................................... 157
Gràfic 2.26. Població immigrant i nacional en situació de pluriocupació .. 160
Gràfic 2.27. Població immigrant i nacional segons la branca d’activitat
econòmica ......................................................................................... 162
Gràfic 2.28. Població immigrant i nacional segons la situació
professional ....................................................................................... 163
21

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 2.29. Població immigrant i nacional segons “estic orgullós/a de
la feina que faig” ................................................................................ 164
Gràfic 2.30. Població immigrant i nacional segons “canviaria la meva
feina actual per una altra de diferent” .................................................. 165
Gràfic 2.31. Població immigrant i nacional segons “relació entre lloc de
treball i formació” .............................................................................. 166
Gràfic 2.32. Població immigrant i nacional segons la jerarquia de
l’ocupació .......................................................................................... 167
Gràfic 2.33. Personal immigrant i nacional que exerceix supervisió
directa ............................................................................................... 168
Gràfic 2.34. Personal immigrant i nacional segons la dependència
laboral ............................................................................................... 169
Gràfic 2.35. Població immigrant i nacional segons “si pogués
m’establiria pel meu compte com a autònom/a” .................................... 170
Gràfic 2.36. Població immigrant i nacional segons la grandària
de l’empresa ...................................................................................... 175
Gràfic 2.37. Nombre de persones estrangeres a l’empresa. Població
immigrant .......................................................................................... 176
Gràfic 2.38. Grandària de l’empresa segons el nombre de persones
immigrants......................................................................................... 177
Gràfic 2.39. Tipus d’ocupador. Població immigrant ................................ 178
Gràfic 2.40. Gènere dels treballadors segons l’ocupador ......................... 179
Gràfic 2.41. Nacionalitat de l’ocupador. Població immigrant ................... 180
Gràfic 2.42. Població immigrant i nacional segons “estic orgullós/a de
treballar per la meva empresa” ............................................................ 181
Gràfic 2.43. Població immigrant i nacional segons “treballaria més del
que cal per ajudar la meva empresa” .................................................... 182
Taula 3.1. Treballadors de la construcció i els serveis personals per sexe .. 195
Gràfic 3.2. Població immigrant i nacional segons la manera
d’aconseguir la feina actual ................................................................. 197
Gràfic 3.3. Homologació dels estudis a Espanya. Persones immigrants .... 211
Gràfic 3.4. Població immigrant i nacional segons la modalitat
de contracte laboral ............................................................................ 225
Taula 3.5. Modalitat de contracte segons el gènere, l’edat, l’educació,
la dependència laboral, la discriminació salarial i la situació jurídica ....... 227
Taula 3.6. Modalitat de contracte en els treballadors de la construcció
i els serveis personals ......................................................................... 228
22

Índex de gràfics, taules i mapes
Gràfic 3.7. Població immigrant i nacional segons la duració del
contracte de treball ............................................................................. 229
Gràfic 3.8. Població immigrant i nacional segons els canvis de contracte . 230
Gràfic 3.9. Relació contractual de les persones immigrants .................... 232
Gràfic 3.10. Població immigrant i nacional segons l’antiguitat en
l’ocupació actual ................................................................................ 233
Gràfic 3.11. Antiguitat de l’ocupació en persones immigrants ................. 234
Gràfic 3.12. Antiguitat de l’ocupació segons la permanència a Espanya.
Persones immigrants ........................................................................... 235
Gràfic 3.13. Motiu del canvi de feina actual. Població nacional ............... 236
Gràfic 3.14. Motius de l’acceptació de la feina. Població immigrant ........ 236
Gràfic 3.15. Rotació laboral a Espanya. Població immigrant ................... 238
Taula 3.16. Rotació laboral a Espanya – Anys de permanència a
Espanya. Persones immigrants ............................................................. 239
Gràfic 3.17. Població immigrant i nacional segons l’afirmació
“La meva feina és estable” .................................................................. 240
Taula 3.18. Feina estable en els treballadors de la construcció i
els serveis personals ........................................................................... 241
Gràfic 3.19. Estabilitat segons el contracte. Població immigrant ............. 242
Gràfic 3.20. Població immigrant i nacional segons la possibilitat
d’abandonar la feina actual ................................................................. 243
Gràfic 3.21. Població immigrant i nacional segons la raó per deixar
la feina actual .................................................................................... 244
Gràfic 3.22. Població immigrant i nacional segons les raons de recerca
d’una altra feina ................................................................................. 245
Gràfic 3.23. Probabilitats de trobar una feina millor.
Persones immigrants ........................................................................... 247
Gràfic 3.24. Població immigrant i nacional segons la jornada setmanal
habitual (hores) .................................................................................. 249
Taula 3.25. Mitjana d’hores setmanals segons el gènere, l’edat,
l’educació, l’ocupació, el sector econòmic, la dependència laboral, la discrimi·
nació salarial, la situació jurídica, l’ocupador i la relació contractual ....... 251
Taula 3.26. Mitjana d’hores setmanals en els treballadors de la
construcció i els serveis personals ........................................................ 252
Gràfic 3.27. Població immigrant i nacional segons el tipus de jornada
laboral ............................................................................................... 255
Gràfic 3.28. Població immigrant i nacional segons l’horari nocturn .......... 256
Gràfic 3.29. Població immigrant i nacional segons el treball per torns ..... 257
23

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 3.30. Població immigrant i nacional segons torns en dies festius
i caps de setmana ............................................................................... 257
Gràfic 3.31. Població immigrant i nacional segons la prolongació
habitual de la jornada laboral ............................................................... 258
Gràfic 3.32. Població immigrant i nacional segons el tipus de
salari/ingressos ................................................................................... 261
Gràfic 3.33. Població immigrant i nacional segons els ingressos
mensuals ........................................................................................... 262
Taula 3.34. Mitjana del rang d’ingressos segons el gènere, l’edat, l’educació,
l’ocupació, el sector econòmic, la dependència laboral, la discriminació
salarial, la situació jurídica, l’ocupador i la relació contractual ................ 264
Taula 3.35. Mitjana del rang d’ingressos en els treballadors de la
construcció i els serveis personals ........................................................ 265
Gràfic 3.36. Població immigrant i nacional segons la satisfacció amb
el salari/ingressos ............................................................................... 266
Gràfic 3.37. Població immigrant i nacional segons la participació en els
beneficis ............................................................................................ 267
Gràfic 3.38. Població immigrant i nacional segons la relació
temps·salari ....................................................................................... 268
Gràfic 3.39. Població immigrant i nacional segons la sintonia del
propi sou amb els sous del mercat ........................................................ 269
Taula 3.40. Discriminació salarial en els treballadors de la construcció
i els serveis personals ......................................................................... 270
Taula 3.41. Model logit de discriminació salarial en població nacional
i immigrant: variables personals .......................................................... 272
Taula 3.42. Model logit de discriminació salarial en població immigrant
i nacional: variables laborals ................................................................ 274
Taula 3.43. Model logit de discriminació salarial en població immigrant .. 276
Gràfic 3.44. Població immigrant i nacional segons l’ascens laboral .......... 283
Gràfic 3.45. Població immigrant i nacional segons les possibilitats
d’ascens a l’empresa amb la formació que tenen ................................... 284
Taula 3.46. Possibilitats d’ascendir segons el gènere, l’edat, l’educació,
la dependència laboral, la discriminació salarial i el permís de treball ...... 285
Taula 3.47. Possibilitats d’ascendir amb la mateixa formació en els
treballadors de la construcció i els serveis personals .............................. 286
Gràfic 3.48. Població immigrant i nacional segons les possibilitats
d’ascens a l’empresa amb més formació ............................................... 287
Gràfic 3.49. Causes d’acomiadament. Persones immigrants .................... 288
24

Índex de gràfics, taules i mapes
Gràfic 3.50. Indemnització per acomiadament. Persones immigrants ....... 289
Gràfic 4.1. Inscripció a la Seguretat Social. Població immigrant .............. 299
Gràfic 4.2. Cotització per jubilació. Població immigrant .......................... 299
Taula 4.3. Inscripció a la Seguretat Social segons el gènere, l’edat,
l’educació, la dependència laboral, la discriminació salarial i el permís
de treball ........................................................................................... 300
Gràfic 4.4. Assistència sanitària. Població immigrant ............................. 301
Gràfic 4.5. Població immigrant i nacional segons el temps que han
cobrat el subsidi d’atur ....................................................................... 302
Taula 4.6. Temps de cobrament del subsidi d’atur en els treballadors
de la construcció i els serveis personals ................................................ 303
Gràfic 4.7. Població immigrant i nacional segons “l’entorn físic de la
meva feina és agradable” .................................................................... 305
Gràfic 4.8. Població immigrant i nacional segons la satisfacció amb
l’entorn físic de la feina ...................................................................... 306
Gràfic 4.9. Població immigrant i nacional segons la satisfacció amb les
condicions de seguretat a la feina ........................................................ 307
Gràfic 4.10. Població immigrant i nacional segons si treballen en
condicions de perill ............................................................................ 308
Gràfic 4.11. Població immigrant i nacional segons la protecció a la
feina en situacions perilloses ............................................................... 309
Gràfic 4.12. Població immigrant i nacional segons la informació sobre
riscos laborals a la feina ...................................................................... 310
Gràfic 4.13. Població immigrant i nacional segons si disposen de
mitjans de protecció per treballar en condicions segures ........................ 311
Taula 4.14. Existència de mitjans de protecció segons el gènere, l’edat,
l’educació, la dependència laboral, la discriminació salarial i el permís
de treball ........................................................................................... 312
Taula 4.15. Existència de mitjans de protecció en els treballadors de
la construcció i els serveis personals ..................................................... 313
Gràfic 4.16. Població immigrant i nacional segons la freqüència de
l’esforç físic a la feina ......................................................................... 314
Gràfic 4.17. Població immigrant i nacional segons “la meva feina és
atractiva i interessant” ........................................................................ 316
Gràfic 4.18. Població immigrant i nacional segons “l’ambient és
estimulant per millorar la meva feina” .................................................. 317
25

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Taula 4.19. Ambient estimulant a la feina segons el gènere, l’edat,
l’educació, la dependència laboral, la discriminació salarial i el permís
de treball ........................................................................................... 319
Gràfic 4.20. Població immigrant i nacional segons la repetició de les
tasques .............................................................................................. 321
Taula 4.21. Repetició de tasques segons el gènere, l’edat, l’educació,
la dependència laboral, la discriminació salarial i el permís de treball ...... 322
Taula 4.22. Repetició de tasques en els treballadors de la construcció
i els serveis personals ......................................................................... 322
Gràfic 4.23. Població immigrant i nacional segons la supeditació de la
feina al ritme d’una màquina ............................................................... 323
Gràfic 4.24. Població immigrant i nacional segons si la jornada
laboral és avorrida i monòtona .............................................................. 324
Gràfic 4.25. Població immigrant i nacional segons “el temps passa
de pressa a la feina” ........................................................................... 325
Gràfic 4.26. Població immigrant i nacional segons la distracció per
pensar en altres coses ......................................................................... 326
Gràfic 4.27. Població immigrant i nacional segons si tornen a casa
molt cansats/ades de la feina ............................................................... 327
Gràfic 4.28. Població immigrant i nacional segons la percepció que la
feina és estressant .............................................................................. 328
Gràfic 4.29. Població immigrant i nacional segons la flexibilitat per
arribar a la feina i sortir·ne .................................................................. 329
Gràfic 4.30. Població immigrant i nacional segons la possibilitat de
descansar durant la jornada laboral ...................................................... 330
Gràfic 4.31. Població immigrant i nacional segons la possibilitat
d’opinar a la feina ............................................................................... 332
Gràfic 4.32. Població immigrant i nacional segons si el cap valora
els seus suggeriments sobre la feina ..................................................... 333
Gràfic 4.33. Població immigrant i nacional segons “participo en les
decisions sobre la meva feina” ............................................................. 334
Gràfic 4.34. Població immigrant i nacional segons “treballo amb
independència i poso en pràctica les meves idees” ................................ 335
Gràfic 4.35. Població immigrant i nacional segons “amb la meva feina
ajudo la gent” .................................................................................... 337
Gràfic 4.36. Població immigrant i nacional segons “la meva feina és
útil a la societat” ................................................................................ 338
Gràfic 4.37. Mobilitat geogràfica. Persones immigrants .......................... 340
26

Índex de gràfics, taules i mapes
Gràfic 4.38. Població immigrant i nacional segons el temps de
desplaçament al lloc de treball ............................................................ 341
Taula 4.39. Temps de desplaçament a la feina segons el gènere, l’edat,
l’educació, la dependència laboral, la discriminació salarial i el permís
de treball ........................................................................................... 342
Taula 4.40. Temps per arribar a la feina en els treballadors de la
construcció i els serveis personals ........................................................ 343
Gràfic 4.41. Població immigrant i nacional segons el lloc on dinen .......... 344
Gràfic 4.42. Població immigrant i nacional segons el treball en grup ....... 345
Gràfic 4.43. Població immigrant i nacional segons les relacions entre
personal directiu i treballadors/ores ...................................................... 346
Taula 4.44. Relacions amb el personal directiu segons el gènere, l’edat,
l’educació, la dependència laboral, la discriminació salarial i el permís
de treball ........................................................................................... 348
Taula 4.45. Relacions amb el personal directiu en els treballadors de
la construcció i els serveis personals ..................................................... 349
Gràfic 4.46. Població immigrant i nacional segons les relacions
entre companys/anyes ......................................................................... 351
Gràfic 4.47. Població immigrant i nacional segons el coneixement de
l’organigrama de l’empresa .................................................................. 353
Gràfic 4.48. Població immigrant i nacional segons el coneixement
sobre els objectius de l’empresa ........................................................... 354
Gràfic 4.49. Població immigrant i nacional segons el coneixement
sobre el conveni col·lectiu ................................................................... 355
Gràfic 4.50. L’empresa duu a terme activitats formatives ........................ 356
Gràfic 4.51. Coneixement de les ofertes de formació.
Persones immigrants ........................................................................... 357
Gràfic 4.52. Participació en les ofertes de formació.
Persones immigrants ........................................................................... 358
Gràfic 4.53. Població immigrant i nacional segons la freqüència de
realització de cursos durant la jornada laboral ....................................... 358
Gràfic 4.54. Població immigrant i nacional segons la utilitat de
la formació rebuda .............................................................................. 359
Gràfic 4.55. Població immigrant i nacional segons la satisfacció a
la feina .............................................................................................. 362
Taula 4.56. Mitjana de satisfacció laboral (població nacional i immigrant)
segons el gènere, l’edat, l’educació, l’ocupació, el sector econòmic,
la dependència laboral, la discriminació salarial, la situació jurídica,
l’ocupador i la relació contractual ......................................................... 364
27

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 4.57. Població immigrant i nacional segons les cinc principals
raons de satisfacció laboral .................................................................. 365
Taula 4.58. Raons de satisfacció laboral ............................................... 367
Gràfic 4.59. Població immigrant i nacional segons les cinc principals
raons d’insatisfacció laboral ................................................................. 368
Taula 4.60. Raons d’insatisfacció laboral .............................................. 370
Taula 5.1. Incertesa sobre la continuïtat laboral ..................................... 384
Gràfic 5.2. Histograma. Incertesa sobre la continuïtat laboral.
Població immigrant ............................................................................ 385
Gràfic 5.3. Histograma. Incertesa sobre la continuïtat laboral.
Població nacional Barcelona ................................................................ 385
Taula 5.4. Incertesa sobre la continuïtat laboral segons el gènere, l’edat,
l’educació, l’ocupació, la dependència laboral, la situació professional i
el sector econòmic .............................................................................. 387
Taula 5.5. Degradació de les condicions de treball ................................. 390
Gràfic 5.6. Histograma. Degradació de les condicions de treball.
Població immigrant ............................................................................. 390
Gràfic 5.7. Histograma. Degradació de les condicions de treball.
Població nacional Barcelona ................................................................ 390
Taula 5.8. Degradació de les condicions de treball segons el gènere,
l’edat, l’educació, l’ocupació, la dependència laboral, la situació
professional i el sector econòmic .......................................................... 392
Taula 5.9. Insuficiència d’ingressos ...................................................... 394
Gràfic 5.10. Histograma. Insuficiència d’ingressos. Població immigrant ... 395
Gràfic 5.11. Histograma. Insuficiència d’ingressos.
Població nacional Barcelona ................................................................ 395
Taula 5.12. Insuficiència d’ingressos segons el gènere, l’edat,
l’educació, l’ocupació, la dependència laboral, la situació professional i
el sector econòmic .............................................................................. 396
Taula 5.13. Protecció social deficient ................................................... 399
Gràfic 5.14. Histograma. Protecció social deficient. Població immigrant .. 399
Gràfic 5.15. Histograma. Protecció social deficient.
Població nacional Barcelona ................................................................ 399
Taula 5.16. Protecció social deficient segons el gènere, l’edat,
l’educació, l’ocupació, la dependència laboral, la situació professional i
el sector econòmic .............................................................................. 401
Taula 5.17. Índex de precarietat laboral ................................................ 403
28

Índex de gràfics, taules i mapes
Gràfic 5.18. Histograma. Índex de precarietat laboral.
Població immigrant ............................................................................. 404
Gràfic 5.19. Histograma. Índex de precarietat laboral.
Població nacional Barcelona ................................................................ 404
Taula 5.20. Índex de precarietat laboral segons el gènere, l’edat,
l’educació, l’ocupació, la dependència laboral, la situació professional,
el sector econòmic i l’antiguitat a la feina ............................................. 405
Taula 5.21. Índex de precarietat laboral segons la situació jurídica,
el tipus d’ocupador, la relació contractual i el temps de residència
a Espanya .......................................................................................... 408
Taula 5.22. Mitjana dels índexs. Població nacional i immigrant ............... 409
Taula 5.23. Mitjana dels índexs en els treballadors de la construcció i
els serveis personals ........................................................................... 410
Gràfic 5.24. Treball autònom o assalariat .............................................. 414
Gràfic 5.25. Ocupació segons la feina a Colòmbia, la primera feina
a Espanya i la feina actual .................................................................. 417
Taula 5.26. Ocupació segons la feina a Colòmbia, la primera feina
a Espanya i la feina actual .................................................................. 418
Taula 5.27. Continuïtat laboral entre Colòmbia i Espanya segons el gènere,
els grups d’edat, els estudis i la branca d’activitat ................................. 419
Taula 5.28. Ocupació o feina principal / Ocupació al país d’origen .......... 421
Característiques personals de les persones entrevistades ........................ 519
Resum de variables de l’índex de precarietat laboral .............................. 537
29

Introducció
Ernesto Sábato deia a Sobre héroes y tumbas que no hi ha cap home que,
en última instància, mereixi el menyspreu i la ironia ja que, tard o d’hora, amb
diners o sense, li arriben les desgràcies, les morts dels seus fills o germans, la
vellesa i la solitud davant la mort (Sábato, 1975: 26). De la mateixa manera,
m’han impressionat els relats dels immigrants que vaig escoltar a Barcelona.
Algunes vegades, es reunien colombians, peruans i equatorians, i fluïen els
relats del dia a dia, amb les seves expectatives, preocupacions, ràbies, esperan·
ces i satisfaccions. En cada trobada, el centre de les converses era la feina, 1 la
recerca permanent d’una feina millor, les trameses econòmiques a les famílies
als països d’origen, les regularitzacions, entre d’altres. Així mateix, era fàcil
descobrir que darrere de cada aspiració, expectativa, satisfacció o frustració
sorgia l’univers complex i contradictori del treball amb diferents significacions
1. La centralitat del treball, entesa com l’eix central sobre el qual gira la vida social i de les per·
sones, en ser un espai estructurador de la societat, s’ha vist cada vegada més amenaçada amb els
nous canvis del capitalisme. Claus Offe (1992) planteja que la terciarització del treball (amb la
desindustrialització) i els canvis en l’estructura ocupacional, amb l’amplitud del treball no manual,
han implicat una ruptura entre la vida familiar i la feina, el temps lliure i el consum. En síntesi,
la pèrdua d’importància del món del treball en la conformació d’identitats i subjectivitats (Garza,
2001).
31

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
i continguts. Significats diversos que adopta el treball i que poden explicar la
relació que s’estableix entre els treballadors i l’execució de la feina, ja que el
significat del treball influeix en la forma i el contingut de la interacció laboral
(Watson, 1995). S’adjunta, a continuació, una classificació dels significats del
treball que serà útil en el transcurs de la recerca.
Taula 1. Significats del treball: un contínuum
Font: Tony Watson, Trabajo y sociedad (1995: 99).
Aquest llibre s’adreça a les persones que estiguin interessades en el tema
de la migració laboral i que vulguin aprofundir la realitat laboral d’un dels
col·lectius més importants que viuen a Espanya. Aquest llibre també permet
conèixer les subjectivitats dels actors socials i dotar de significat les diferents
estratègies que despleguen les persones immigrants en la recerca de mobilitat
ocupacional. Encara que és un llibre que plasma els resultats d’una recerca
específica, està redactat en un estil clar i precís, que convida les persones ali·
enes a la migració laboral a sensibilitzar·se sobre el tema; i, finalment, és una
invitació a navegar per aquestes mateixes aigües del coneixement.
La introducció es compon de tres parts en què es planteja la construcció de
l’objecte d’estudi. En primer lloc, es formula el problema de recerca, i s’acla·
reixen els objectius i les hipòtesis que han animat aquest estudi. En segon lloc,
es presenta el model d’anàlisi emprat en la recerca, amb els quatre conceptes
clau que s’han utilitzat: segment del mercat de treball, condicions laborals,
precarietat laboral i mobilitat ocupacional. Finalment, s’exposen les decisions
metodològiques que s’han pres per dur a terme l’estudi.
32
Treball que proporciona
SATISFACCIONS INTRÍNSEQUES
El treball és una
experiència enriquidora
El treball ofereix desafiaments i
èxits a l'individu
L'individu es desenvolupa i es
realitza a la feina
El treball té un
SIGNIFICAT EXPRESSIU
Treball que proporciona
SATISFACCIONS EXTRÍNSEQUES
El treball no ofereix cap
valor per si mateix
El treball es converteix en un mitjà
per a una finalitat determinada
La satisfacció i la realització es
busquen fora de la feina
El treball té un
SIGNIFICAT INSTRUMENTAL

El problema de recerca
Introducció
En aquest llibre s’exposen els resultats de la tesi presentada per obtenir
el títol de doctorat en sociologia per la Universitat de Barcelona, defensada el
novembre del 2006.
Aquesta recerca és una caracterització del segment del mercat de treball
dels treballadors i treballadores immigrants colombians a tres comarques de
Barcelona (el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental). És una
anàlisi comparativa de l’accés al mercat de treball entre població autòctona i
immigrant, de les condicions d’ocupació i treball, el centre de la qual ha estat
la perspectiva teòrica de la segmentació del mercat de treball, per estudiar
la situació laboral dels treballadors i treballadores immigrants provinents de
Colòmbia a tres comarques de Barcelona utilitzant les principals variables del
mercat laboral.
Hipòtesis
Les hipòtesis de treball formulades són les següents:
H1. El col·lectiu immigrant fa feines de menys qualificació no només al
mercat laboral sinó també en funció de la seva història laboral, ja que no duen
a terme la mateixa activitat que feien al país d’origen. La població immigrant,
que s’accelera des de 1999, no solament no pot fer ús de la seva experiència
i formació professional, sinó que, amb la migració, es desclassa socialment
i laboralment. La migració representa una mobilitat descendent en la seva
trajectòria laboral quan porten poc temps des que han migrat.
H2. Existeix un empresariat immigrant d’èxit que s’ha dedicat als anome·
nats negocis ètnics. Aquestes formes d’autoocupació estan en correlació amb
les dificultats del mercat laboral i sorgeixen com a estratègia de mobilitat
ascendent davant la rigidesa del mercat.
H3. El nivell de precarietat del col·lectiu immigrant colombià, a més de
demostrar pitjors condicions laborals, s’expressa sobretot en el tipus de feina
que fan —ja que, a més d’estar per sota de la seva qualificació, és de gran
incertesa—, més que no pas en com la duen a terme (condicions de treball).
33

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
H4. La població immigrant té els mateixos nivells de satisfacció laboral que
la població nacional, encara que té condicions d’ocupació i treball més desfa·
vorables; tanmateix, aquesta major satisfacció laboral es presenta perquè hi ha
altres factors importants que tenen un paper definitiu en la percepció que el
treballador té de la seva ocupació. El factor que més incideix en la satisfacció
de les persones immigrants és tenir una relació instrumental amb la feina, ja
que a través d’aquesta poden ajudar la seva família al país d’origen i desenvo·
lupar un projecte de vida.
H5. Hi ha discriminació laboral envers el col·lectiu immigrant colombià,
manifestada especialment en l’accés a l’ocupació qualificada, a causa d’una
regularització del mercat de treball que té l’objectiu de protegir els treballadors
autòctons.
H6. El comportament del mercat de treball presenta més discriminació sala·
rial amb el col·lectiu immigrant que amb el nacional, discriminació que obeeix
al fet que les variables en uns i altres treballadors exerceixen diferent influència
significativa. Pel que fa als treballadors immigrants, hi pesa la variable “gè·
nere”, i el fet de tenir menys de 25 anys, ser assalariat i trobar·se en situació
d’irregularitat en el mercat de treball. Tanmateix, els nivells educatiu i de quali·
ficació d’una ocupació no presenten una relació de dependència en el col·lectiu
immigrant; en canvi, sí que té lloc en el cas dels treballadors nacionals.
Objectius
34
Per comprovar aquestes hipòtesis, s’han plantejat aquests objectius:
• Aprofundir en el coneixement del segment del mercat de treball del col·
lectiu immigrant colombià i descriure’l mitjançant la caracterització dels seus
dos actors bàsics: els treballadors i els ocupadors (empreses o particulars), ti·
pificant i descrivint la relació laboral que s’hi estableix. 2 En aquesta descripció
s’han inclòs els elements bàsics que caracteritzen el mercat laboral, a la llum
del comportament del mercat de treball barceloní.
2. És important tenir en compte que aquesta relació treballador·ocupador està mediatitzada per
l’existència d’organitzacions i institucions que actuen com a reguladores del treballador en la seva
activitat laboral, i que doten la seva subjectivitat amb nous continguts que serveixen de control
perquè automillori pel que fa a qualitat, quantitat i acompliment.

Introducció
• Analitzar les condicions laborals a partir de les dimensions de precarietat
en el col·lectiu immigrant estudiat, mitjançant la creació d’un índex de preca·
rietat laboral, amb les seves magnituds bàsiques, que pugui ser aplicable de
manera generalitzada a qualsevol segment del mercat de treball en l’anàlisi de
les condicions laborals.
• Interpretar els nous elements d’anàlisi que incideixen en el comportament
de la població immigrant al mercat laboral i en l’estudi de les condicions labo·
rals, per tal de descriure l’ocupació i el treball. Això ha implicat la introducció
de noves variables significatives en l’anàlisi de les relacions laborals en el
mercat de treball.
Model d’anàlisi
Aquesta recerca parteix de quatre conceptes analítics clau: segment del
mercat de treball, condicions laborals, precarietat laboral i mobilitat ocupacio·
nal. A continuació, es presenta la forma com s’han abordat aquests conceptes
teòrics per adequar·los a les necessitats de l’estudi.
Segments del mercat de treball
El concepte analític fonamental de la recerca ha estat el segment del mercat
de treball, pres de la teoria de la segmentació del mercat laboral plantejada de
manera àmplia pels institucionalistes nord·americans Michael Piore (1999b)
i Peter Doeringer (1999b). La hipòtesi bàsica de la segmentació del mercat
de treball de Doeringer i Piore és que no existeix un mercat únic, compacte
i uniforme, sinó que aquest està dividit en dos segments, amb tipus d’ocu·
pacions i treballadors essencialment diferents, denominats segment primari
i segment secundari. La segmentació té lloc a causa de la variabilitat i la
incertesa que regeixen les economies industrials modernes. «El dualisme del
mercat de treball sorgeix quan parts de la població laboral comencen a quedar
aïllades de la incertesa i de la variabilitat de la demanda, i els requisits per a la
seva utilització comencen a ser previstos en el procés de planificació i presa de
decisions» (Piore, 1999a: 224). El segment primari es caracteritza per llocs de
treball amb salaris elevats, bones condicions laborals, possibilitats d’ascens,
equitat i procediments administratius establerts, racionalitat laboral a l’estil
burocràtic de Max Weber, amb estabilitat en l’ocupació. El segment secundari
es caracteritza per tenir llocs de treball mal remunerats, condicions laborals
35

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
deficients, poques possibilitats d’ascens, relacions laborals personalitzades en
què preval l’arbitrarietat, la inestabilitat i l’alta rotació en l’activitat econòmica.
El segment primari té dos subsegments: el superior i l’inferior. El superior està
conformat per ocupacions professionals i directives, que tenen un estatus més
elevat que les de l’inferior i més possibilitats d’ascens.
La teoria de la segmentació del mercat de treball s’introdueix en l’estu·
di de la migració laboral perquè té com a centre de reflexió els treballadors
marginals, 3 incloent·hi els immigrants. Els segmentalistes parteixen del supòsit
que les societats industrials tendeixen a crear un conjunt de llocs de treball
que, habitualment, la població nacional que treballa a temps complet rebutja
o accepta només en èpoques de crisi. Aquestes ocupacions corresponen al seg·
ment secundari del mercat de treball perquè ofereixen poca seguretat, poques
possibilitats d’ascens, poc prestigi, salaris baixos i poca estabilitat. Hi ha pocs
treballadors nacionals que vulguin ocupar aquestes vacants i la pressió sindical
no ha permès contractar població nadiua en les condicions que ofereixen els
ocupadors; per tant, el col·lectiu immigrant ha estat cridat per dur a terme
aquestes ocupacions del sector secundari, situació que ha tingut lloc fins i tot
des dels inicis del capitalisme. La immigració és una necessitat per a l’empre·
sariat, que l’estimula per mitjà de polítiques estatals o de les seves àrees de
reclutament privat als països d’origen.
Piore estudia el treballador immigrant de primera generació 4 i hi troba les
mateixes característiques de treballadors marginals com ara els que es dediquen
a l’agricultura, els estudiants, les mestresses de casa i els joves. «Generalment,
aquests emigrants consideren que la seva estada a l’àrea industrial és breu i
purament instrumental. Tenen la intenció d’acumular estalvis ràpidament, de
tornar a casa i d’invertir allà els seus guanys» (Piore, 1983: 274). La seva
identitat no s’estructura segons la seva ocupació sinó d’acord amb alguna altra
activitat social i personal, perquè la feina és un mitjà per desenvolupar altres
projectes vitals; per tant, «es defineixen en termes d’alguna altra activitat de la
qual deriven la seva identitat personal i social» (Piore, 1979: 87).
3. Els treballadors marginals s’identifiquen per la seva baixa qualificació, i perquè estan mal
remunerats, fan feines servils o rutinàries i són els primers a ser acomiadats en èpoques de crisi
(Sabel, 1983: 225).
4. Són les persones immigrants que arriben per primera vegada al país receptor, que usualment no
coneixen l’idioma, a diferència dels immigrants de segona generació, que són els fills d’immigrants
que han crescut i s’han socialitzat al país receptor.
36

Introducció
Segons Piore, a aquestes persones immigrants no els molesten la ines·
tabilitat, la falta d’ascens, l’estatus baix o el poc prestigi del lloc, ja que és
l’entorn social d’origen allò que els dóna la imatge personal i l’estatus. Fins
aquí no hi ha contradicció entre aquest tipus d’ocupacions i el col·lectiu immi·
grant; el problema sorgeix quan aquestes persones s’acaben quedant perquè
desenvolupen vincles de tot tipus al país receptor, especialment quan els seus
fills creixen veient la realitat amb ulls de nadius. Aquesta segona generació,
segons Piore, sí que es preocupa per l’absència de millors ocupacions, i se
sent degradada per la temporalitat, els salaris baixos i la impossibilitat de
poder promocionar a una feina millor. «De fet, les societats industrials sembla
que deceben constantment, en aquest aspecte, les expectatives de la segona
generació.» (1983: 275)
La immigració laboral té quatre mites erràtics sobre els efectes de la immi·
gració als països d’origen i als receptors. El primer gran mite és que les per·
sones immigrants reemplacen els treballadors marginals nadius, exacerbant la
desocupació. Les evidències empíriques no han demostrat que les oportunitats
d’ocupació hagin canviat en detriment dels treballadors marginals nacionals.
La població immigrant complementa el mercat laboral i fa possible que la
població nacional accedeixi a les bones ocupacions.
El segon mite és que la immigració només beneficia el país d’origen en ge·
nerar desenvolupament econòmic pel flux de trameses procedents del país re·
ceptor. Tanmateix, amb les trameses econòmiques es crea una nova estructura
de valors i consum al país d’origen, en desvirtuar·se les activitats tradicionals,
que fa que les noves generacions no vulguin treballar·hi, només migrar.
El tercer fals mite de la immigració està relacionat amb la pobresa i la
pressió demogràfica als països subdesenvolupats com a causes de la migració
laboral. No obstant això, hi ha països on la renda ha fluctuat i no s’han desenca·
denat processos migratoris. Piore argüeix que a les persones immigrants no els
agraden les zones industrials, només se senten atretes pels diners que poden
estalviar per retornar a casa. Les causes de la migració s’han de trobar en el
procés de desenvolupament econòmic de la regió industrial on es generen els
llocs de treball disponibles i les seves característiques. «Moltes vegades, els
emigrants s’assabenten de l’existència dels llocs a través dels qui es dediquen
a reclutar treballadors per a empreses industrials.» (Piore, 1983: 276)
37

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
El quart mite planteja que la població immigrant desplaça la nadiua dels
llocs de treball que ocupa; tanmateix, la realitat mostra que aquestes perso·
nes complementen l’estructura d’ocupació, ja que, si fos d’una altra manera,
aquestes feines de salari baix, en quedar vacants, implicarien el trasllat de
les empreses a l’estranger a la recerca de mà d’obra barata. Hi ha feines que,
encara que no corresponen a la indústria sinó als serveis personals (com ara
l’ocupació domèstica, l’hoteleria i les consergeries), contribueixen a facilitar el
treball industrial de la població nadiua.
Piore aborda l’estudi de la població immigrant en el mercat de treball en
quatre àrees: la competència entre immigrants i altres grups de força de treball,
la determinació dels salaris, la desocupació i l’organització dels treballadors.
Els treballadors immigrants de primera generació i la població nadiua no
competeixen per l’estabilitat en el treball perquè els primers assumeixen les
feines que els nadius rebutgen, mentre que les persones immigrants de segona
generació sí que entren en competència amb la població nadiua perquè també
ho són. L’aportació de Piore és plantejar que la població immigrant és àmplia·
ment complementària de la nadiua i suporta els models de consum d’aquesta.
Els treballadors immigrants accepten les feines que els nadius no volen. Les
persones immigrants són una font de treball en ocupacions del segment secun·
dari, com si es tractés d’un inesgotable exèrcit de reserva industrial, perquè
tenen tres característiques: primer, la plasticitat de la força de treball, pel fet
que s’adapten fàcilment a les necessitats del mercat laboral. En segon lloc, la
seva durabilitat és més alta perquè constitueixen una permanent font de treball
sense limitacions en el seu rol de treballador; i, finalment, són més suscep·
tibles a la manipulació i el control perquè els marcs institucionals imposen a
aquestes persones grans restriccions que en limiten la taxa de participació al
mercat laboral.
A més, la immigració altera el funcionament de les cadenes de mobilitat.
Les persones immigrants —segons Piore— provenen de sectors agrícoles, són
gent jove que, en sortir del seu país, es desarrela dels factors socioculturals que
estructuren les seves cadenes de mobilitat al país d’origen. Es perd el paper
que tenen l’escola, el grup d’amics, la família, entre d’altres, com a propul·
sors de mobilitat. D’altra banda, els ocupadors del país receptor classifiquen
ètnicament els treballadors immigrants al mateix lloc en el qual es troba la
població similar.
38

Introducció
Aquest procés genera l’encasellament del segment secundari del mercat de
treball, ja que els ocupadors tendeixen a jutjar els treballadors en funció dels
estereotips generalitzats en cada ètnia o nacionalitat; així, quan un treballador
pertany a un grup ètnic que té fama de ser inestable o intermitent en la seva
estada al país receptor, s’incrementa la dificultat de ser contractat per a una
ocupació que requereix alts nivells d’estabilitat. «La hipòtesi bàsica és que les
dimensions de la classe baixa i, per tant, l’oferta de treballadors per ocupar els
llocs de treball secundaris són una funció de la taxa d’immigració dels grups
ètnics i racials, i del nombre de membres de la segona i tercera generació
d’aquests grups en relació amb l’entrada de membres nous.» (Piore, 1998:
219)
Encara que aquests treballadors immigrants són temporals, alguns es que·
den i decideixen assumir el preu perquè els seus fills tinguin èxit laboral en el
futur. «I moltes vegades, aquestes feines, per molt inestables i sense sortida
que puguin ser, encara són preferibles a la situació en la qual es trobava l’emi·
grant al seu lloc d’origen.» (Doeringer i Piore, 1999b: 316)
No obstant això, a mesura que transcorre el temps i la segona generació
(els fills dels immigrants treballadors) se socialitza i creix al país d’acollida,
les seves expectatives socials s’homogeneïtzen amb la població autòctona (el
país d’acollida ja és el seu país). Aquests immigrants ja no estan disposats a
acceptar la feina dels seus pares. Tanmateix, en incorporar·se al mercat labo·
ral, es troben que només són acceptats en ocupacions similars a les dels seus
pares, encara que tinguin una formació superior. Té lloc, així, una discriminació
laboral que els atrapa al sector secundari del mercat de treball. És a dir, el fet
que els immigrants de segona generació ocupin llocs de treball del sector se·
cundari no és perquè tinguin un baix nivell educatiu, sinó per la impossibilitat
d’aconseguir feines del sector primari —segons Piore i Doeringer.
Alguns economistes proposen un tercer segment del mercat de treball con·
format per l’ocupació irregular, a causa de la seva persistència en les últimes
dècades com un element estructural del mercat laboral, que desenvolupa una
dinàmica pròpia de normes i relacions socials, i en què tenen cabuda un alt
nombre de persones immigrants en situació d’il·legalitat.
39

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
La sociologia alemanya contribueix a la teoria de la segmentació del mercat
de treball a partir de reconèixer la importància dels oficis i les professions
per determinar la posició dels treballadors en aquest mercat i la qualitat de
les condicions laborals. Proposen un model de segmentació pluridimensional
(Sengenberger, 1988), en què sobresurten tres segments: un segment orga·
nitzacional o d’empresa; un segment professional o d’ofici, i un segment de
qualsevol persona. És important aclarir que les diferències entre la teoria de
la segmentació alemanya i la nord·americana no són un problema quantitatiu.
Quan Piore i Doeringer parlen del mercat dual, fan referència a una segmenta·
ció vertical en què s’estableix la desigualtat de les relacions laborals entre els
segments que són a dalt (primari) i els que són a baix (secundari). Tanmateix,
el model alemany és de segmentació horitzontal perquè reconeix les classifi·
cacions professionals o grups de professions, caracteritzades per importants
barreres de mobilitat entre si, fins i tot dins d’un mateix segment. Aquesta
teoria posa l’èmfasi en les normes i les institucions socials que regeixen i
estructuren territoris diferents dins del conjunt del total d’interrelacions entre
llocs i treballadors. Això nega que els llocs de treball i els treballadors siguin
homogenis, ja que formen conglomerats segmentats els uns dels altres. Per
això, persones amb la mateixa formació, edat i experiència laboral no tenen les
mateixes oportunitats de cobrir una vacant, perquè no tenen informació i poder
dins de l’empresa, ja que aquesta és qui defineix les polítiques de reclutament,
la mobilitat horitzontal, la remuneració, etc.
D’altra banda, a llocs de treball que podrien ser idèntics quant a condi·
cions laborals i qualificació, no hi té accés el mateix tipus de mà d’obra. En
algunes empreses aquests càrrecs es poden cobrir internament i, en d’altres,
només amb mà d’obra externa. Els llocs de treball tenen barreres d’entrada de
tres tipus: criteris personals “d’adscripció” com ara l’edat, el gènere, l’ètnia i
l’origen; criteris personals adquirits com ara el nivell d’estudis i l’experiència
laboral, i, finalment, criteris normatius de forma explicita i implícita, ja sigui
de l’empresa o de convenis col·lectius. «Els mercats de treball parcials són
unitats estructurals del mercat laboral que estan delimitades per determinades
característiques dels llocs o de la mà d’obra, i dins de les quals l’assignació, la
remuneració i la qualificació d’aquesta darrera estan subjectes a una normativa
especial més o menys institucionalitzada.» (Sengenberger, 1988: 355)
Les implicacions teòriques d’aquesta proposta revelen que no és l’oferta i la
demanda, ni actors socials racionals i individuals a la recerca de l’optimització
40

Introducció
dels seus guanys econòmics, sinó unes normes institucionalitzades allò que
estructura els processos que regeixen el mercat laboral entre treballadors i
empreses. Aquesta teoria és de vital importància per a l’estudi de la immigració
laboral.
En la dècada dels noranta, les investigacions s’han centrat en els estudis de
treballadors immigrants amb salaris baixos o del segment secundari de l’eco·
nomia amb poca mobilitat intersectorial, amb uns quants immigrants al sector
primari; tanmateix, nous estudis de col·lectius específics han demostrat que
les persones immigrants augmenten el seu estatus ocupacional i la mobilitat
ascendent a mesura que incrementen la seva educació i l’experiència laboral
al país receptor. Portes i Wilson (1996), en estudiar l’experiència cubana a
Miami, s’han trobat que la teoria del mercat dual és insuficient per explicar
l’experiència laboral dels cubans i, per tant, hi han incorporat un nou segment:
l’enclavament ètnic.
Els enclavaments ètnics constitueixen les experiències reeixides d’inserció
econòmica no solament per a les persones immigrants nouvingudes, sinó també
per als fills d’immigrants de segona generació que s’han socialitzat i educat al
país receptor, la qual cosa refuta la tesi que els immigrants de segona genera·
ció abandonen la comunitat ètnica (Wilson i Portes, 1996). Un enclavament
ètnic es defineix com una agrupació de persones pertanyents a una comunitat
determinada, fora del seu territori d’origen i dins d’un territori aliè (Malgesini
i Giménez, 1997: 110); però Wilson i Portes (1996) utilitzen aquest terme
també per referir·se a un espai físic, com ara una fàbrica o una zona de treball,
els propietaris del qual són immigrants i ocupen immigrants. Les empreses
d’enclavament —en el cas dels cubans a Miami— tendeixen a concentrar·se en
sectors d’activitat tèxtil, marroquineria, mobles, construcció, finances, agroin·
dústria, entre d’altres. Al sector serveis, els enclavaments ètnics se centren en
restaurants, supermercats, clíniques privades, gestories, funeràries i escoles
privades. Els enclavaments ètnics arriben a oferir tants serveis a les persones
immigrants que moltes d’elles restringeixen les seves vides a l’enclavament,
sense necessitat d’accedir a altres serveis de la ciutat.
El desenvolupament dels enclavaments ètnics requereix dues condicions:
la presència de persones immigrants amb suficient capital i habilitats o esperit
empresarial, i, a més, la renovació de la força de treball de l’enclavament a
través d’un flux constant d’immigrants, ja que, a mesura que s’incrementen els
41

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
col·lectius d’una mateixa nacionalitat o sector geogràfic, els enclavaments van
creant vetes de mercat laboral que s’uneixen a grans firmes de l’economia cen·
tral. Els enclavaments ètnics ajuden a subministrar mà d’obra barata a grans
firmes com a mitjancers o intervenen en les estratègies de deslocalització en les
cadenes productives en sectors moderns. L’enclavament ètnic es converteix en
font de grans ingressos per als seus empresaris, incorpora els nous immigrants
garantint·los una ocupació ràpida i, posteriorment, els incita a la creació de tre·
ball independent com a forma de mobilitat ascendent. «L’expansió econòmica
d’un enclavament ètnic, combinada amb les obligacions recíproques adherides
a una etnicitat comuna, crea noves oportunitats per als treballadors immigrants
i permet la utilització de les seves inversions de capital humà en el passat»
(Wilson i Portes, 1996: 189). Els enclavaments ètnics, a causa de l’afinitat
lingüística i cultural amb l’exèrcit de reserva de treballadors immigrants, tenen
un avantatge comparatiu d’accés a mercats i fonts de treball (Wilson i Portes,
1996).
Per resumir, en aquesta recerca s’entén per segments del mercat de treball
uns submercats que operen amb normes institucionalitzades diverses en cadas·
cun, que estructuren els processos de gestió de la mà d’obra, cosa que implica
un tracte diferent dels treballadors, independent de les característiques que
aquests tinguin. Així, el funcionament dels segments del mercat de treball s’ha
estudiat en aquesta recerca en dues dimensions: l’estructura d’ocupació i la
caracterització dels actors socials presents en la relació laboral.
Per estructura d’ocupació s’entén la forma com es distribueix l’ocupació
en una economia, en una època determinada. Està conformada pel conjunt de
llocs de treball disponibles que genera una economia, a partir de les particula·
ritats productives d’una regió. L’estructura d’ocupació involucra la distribució
sectorial, l’ocupacional, la situació professional dels treballadors i l’antiguitat
en les ocupacions, entre d’altres. D’altra banda, la caracterització dels actors
socials implica la descripció dels treballadors estudiats i dels ocupadors.
Les variables seleccionades per a la dimensió d’estructura d’ocupació són
nou. Entre aquestes, cinc variables corresponen a les utilitzades convencio·
nalment a escala internacional per estudiar el mercat de treball: ocupació,
branca d’activitat econòmica, situació professional, tipus d’ocupació i situació
de pluriocupació. Les quatre variables restants complementen la descripció de
l’ocupació: relació entre lloc de treball i formació; tipus de lloc de treball (de
42

Introducció
direcció, de supervisió o com a empleat); orgull a la feina, i canvi de la feina
actual per una altra de diferent.
La caracterització dels actors socials s’ha dut a terme en dues subdimen·
sions: d’una banda, els treballadors (ja siguin nacionals o immigrants), i, de
l’altra, els ocupadors. Els treballadors s’han estudiat a partir de les caracterís·
tiques personals, la formació acadèmica i els antecedents laborals. Per al cas
específic de les persones immigrants s’ha tingut en compte l’estatus jurídic,
la procedència, la nacionalitat, el permís de treball i les persones a càrrec.
També s’han estudiat les causes de la migració, el tipus de migrant i l’antiguitat
migratòria, i s’han descrit els canals d’inserció laboral inicial a Espanya.
La dimensió dels ocupadors, tractada a partir de la informació subminis·
trada pels treballadors, es compon de variables com ara el tipus d’ocupador
(particular o empresa), la grandària de l’empresa, el nombre d’estrangers a
l’empresa, la nacionalitat de l’ocupador, i d’altres variables addicionals, amb
categories qualitatives, com són les percepcions de la població immigrant sobre
els ocupadors nacionals i ètnics.
Condicions laborals: ocupació i treball
Abans d’abordar el segon concepte analític d’aquesta recerca, és important
aclarir tres conceptes fonamentals en sociologia per estudiar l’activitat laboral,
utilitzats permanentment en aquest estudi, i que són diferents: ocupació, feina
i treball.
Per comprendre l’ocupació, és pertinent prendre la definició de Fina i Toha·
ria: «El concepte d’ocupació estaria pensat per a un món de treball assalariat.
D’alguna manera, el concepte d’ocupació fa referència a una organització del
treball parcel·lada, dividida, en la qual hi ha diferents grups de treballadors
que duen a terme diferents grups de tasques però que, malgrat això, poden
classificar·se en un mateix nivell pel que fa a alguns requisits com ara els
relacionats amb el nivell de formació o el grau de dificultat o responsabilitat.
També fa referència a jerarquies en l’organització del treball, formades per
grups ocupacionals situats en diferents nivells» (Fina i Toharia, 2001: 326).
L’ocupació permet comprendre la mobilitat ascendent o descendent de les
persones immigrants.
43

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Des de la sociologia, el mercat de treball és entès com una institució so·
cial, i és fonamental establir una diferència entre feina i treball, socialment
construïts. Encara que comunament feina i treball s’utilitzen com a sinònims,
Maruani (1988) diferencia els conceptes, i aclareix els terrenys en què actua
cada un. El treball és l’exercici de l’activitat professional per produir béns i
serveis, sota unes condicions com ara les qualificacions, la jerarquia, l’organit·
zació del treball, etc., mentre que la feina «suposa el fet de tenir un treball»
(Maruani, 2000: 11) i comprèn els canals d’accés i sortida del mercat laboral,
les formes de contracte com ara el treball a temps parcial, el treball interí,
el treball en pràctiques, les seves modalitats i els seus resultats (precarietat/
estabilitat, ocupació/atur). La diferència entre els conceptes feina i treball és
expressa i clara en els treballadors perquè les evidències empíriques demostren
que, en un treballador, hi pot haver una forta ambivalència entre la seva relació
amb el treball i la seva relació amb la feina, de tal manera que pot rebutjar el
treball, però tenir afecció a la feina, o, de manera inversa, un treballador pot
estimar el treball que duu a terme, però menysprear els tipus de feina en què
es desenvolupa aquest treball.
Els estudis de segmentació del mercat de treball han demostrat que, en una
societat, el repartiment de la feina (veient la feina com un bé escàs) és distribuït
heterogèniament entre sectors socials diferenciats per gènere, grups d’edat,
raça, origen, nivells de qualificació, ocupacions, sectors d’activitat econòmica,
etc. Posteriors troballes empíriques han mostrat que la feina, a més d’estar
intervinguda per la institució social del mercat de treball, és una construcció
social on funcionen normes i regles socialment instituïdes, que la distribueixen
de manera asimètrica reforçant i reproduint les jerarquies socials i, per tant,
la segregació i l’exclusió social. En el repartiment de la feina no solament
compten els criteris de productivitat i eficiència sota la lògica del cost·benefici,
sinó que també hi apareixen elements de legitimitat social, etc. És a dir, per
entendre la dinàmica de la feina en la societat actual, cal entendre les relacions
socials d’aquesta feina. El mercat de treball no només funciona amb la lògica
de l’oferta i la demanda, sinó que els actors socials generen pressió i forces
entre si que imposen una dimensió social al repartiment de la feina.
Una vegada establertes les diferències entre els tres conceptes fonamentals
de l’activitat laboral, en aquesta recerca s’aborda l’estudi del segment del
mercat de treball a partir de la descripció de les condicions laborals en dues
dimensions: feina i treball.
44

Introducció
Usualment, les condicions laborals inherents a l’execució d’un lloc de tre·
ball es refereixen a la naturalesa del treball (tasca), el contingut del treball,
l’esforç físic i mental requerit, els riscos físics i emocionals que implica, els
nivells de qualificació i responsabilitat exigits. Les condicions de treball estan
associades a les jornades de treball i a les possibilitats i potencialitats del lloc
de treball, com ara els ascensos, el desenvolupament personal, etc. Els estudis
sobre condicions laborals permeten conèixer la qualitat de vida en el treball.
Per tant, en aquesta recerca, les condicions laborals s’aborden des de dues
dimensions específiques: les condicions de treball i les de feina.
La primera dimensió de les condicions de treball es troba en la relació del
treballador amb els mitjans tècnics, físics, organitzacionals i socials amb què
desenvolupa la seva feina. Va des de la posició que ocupa en la concepció i l’or·
ganització del procés productiu fins a la capacitat de relació amb els seus com·
panys i superiors (Cano, 1997). Les condicions de treball inclouen elements
d’infraestructura (entorn físic) que es relacionen amb la il·luminació, la venti·
lació, l’amuntegament, el soroll, etc. Hi ha condicions de treball relacionades
amb horaris laborals, remuneració o formes d’organització laboral que tenen
a veure amb relacions socials entre semblants o de jerarquia i subordinació,
etc. I hi ha condicions de treball que afecten la productivitat del treballador de
forma indirecta com ara el temps de desplaçament al lloc de treball, les lleis
governamentals i la infraestructura social de l’empresa.
La dimensió de les condicions de treball s’ha desagregat en set subdimen·
sions: seguretat social, riscos laborals, mobilitat geogràfica, relacions laborals,
informació organitzacional, formació laboral i satisfacció laboral. En cada sub·
dimensió s’inclouen un grup de variables objectives i subjectives.
La subdimensió de la seguretat social s’ha construït amb quatre variables:
inscripció a la Seguretat Social, assistència sanitària, cotització de jubilació i
temps de cobrament del subsidi per desocupació.
L’exposició als riscos laborals és una subdimensió important en l’anàlisi
de les condicions de treball. S’ha classificat en dos tipus de riscos: els físics
i els mentals. Els riscos físics s’han estudiat a partir de vuit variables: entorn
físic agradable, satisfacció amb l’entorn físic de la feina, satisfacció amb les
condicions de seguretat i higiene en el treball, treball en condicions de perill,
protecció en situacions perilloses, informació de riscos laborals, existència de
45

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
mitjans de protecció a la feina i freqüència de l’esforç físic a la feina.
Els riscos mentals s’han classificat en quatre grups: el contingut de les
tasques, l’alienació a la feina, la participació i l’autonomia en el lloc de treball,
i la utilitat social del treball. Per estudiar el contingut de les tasques dels tre·
balladors s’han utilitzat dues variables: feina atractiva i interessant, i ambient
estimulant per millorar. Els nivells d’alienació s’han estudiat a partir de nou
variables: la repetició de tasques, la supeditació de la feina al ritme d’una mà·
quina, la realització d’una jornada avorrida i monòtona, la percepció del pas del
temps al llarg de la jornada laboral, els nivells de distracció dels treballadors,
l’esgotament del treballador en tornar a casa, els nivells d’estrès a la feina, la
flexibilitat d’horari i, finalment, la possibilitat de fer petits descansos durant la
jornada. Per analitzar els nivells de participació i autonomia en el lloc de treball
s’han utilitzat quatre variables relacionades amb el tema: possibilitat d’opinar
a la feina, valoració del cap dels suggeriments del treballador, participació en
les decisions respecte a la feina, i el fet de poder treballar amb independència i
posar en pràctica les idees. Finalment, la utilitat social del treball s’ha analitzat
a partir de dues variables: “amb la meva feina puc ajudar la gent” i “la meva
feina és útil a la societat”.
La subdimensió de la mobilitat geogràfica s’analitza amb tres variables:
canvi de residència per motius de treball, temps de desplaçament a la feina i
lloc on es menja.
La subdimensió de les relacions laborals s’ha abordat a partir de tres varia·
bles: treball en grup, relacions entre directius i treballadors, i relacions entre
companys.
La subdimensió de la informació organitzacional, destinada només a treba·
lladors assalariats en empreses, es compon de tres variables: coneixement so·
bre l’organigrama de l’empresa, coneixement sobre els objectius de l’empresa
i nivell de coneixement sobre el conveni col·lectiu.
La subdimensió sobre formació laboral està conformada per cinc variables:
relació de l’empresa amb activitats formatives, coneixement d’ofertes de for·
mació, participació en cursos de formació, freqüència de realització de cursos
en horari laboral i utilitat de la formació rebuda.
46

Introducció
La satisfacció laboral s’ha analitzat amb tres variables: satisfacció laboral,
raons per estar satisfet i raons per estar insatisfet a la feina.
La segona dimensió de les condicions laborals és la més important perquè,
en mercats de treball en què l’oferta de feina és escassa i hi ha una elevada
taxa de desocupació, les condicions d’ocupació i treball no són negociables ni
el treballador està en situació d’exigir. «Els treballadors ja no es diferencien
o són diferenciats només per les condicions de treball, es diferencien també
i abans pel fet d’estar ocupats o no, pel fet de tenir un contracte laboral per·
manent o temporal, un contracte a temps complet o a temps parcial.» (Prieto,
1994: 21)
Les condicions d’ocupació configuren la relació laboral i determinen les
condicions de treball, de tal manera que, en estudiar les condicions d’ocupa·
ció, s’està abordant la dimensió més important de les condicions de treball,
segons Prieto (op. cit.). Les condicions d’ocupació varien d’acord amb els grups
socials presents en el mercat de treball: dones, joves, adults de més de 45
anys, immigrants, treballadors qualificats i no qualificats, etc. Per tant, les
condicions d’ocupació i treball no són homogènies, sinó que defineixen un lloc
en l’estructura social en reproduir i perpetuar l’statu quo.
Les condicions d’ocupació defineixen els estatuts en el treball, com ara les
remuneracions, els nivells de qualificació d’un lloc de treball, les categories del
lloc, les trajectòries professionals, etc. No obstant això, les condicions d’ocupa·
ció no es distribueixen simètricament com s’exposa en teoria: a igual qualitat i
quantitat de treball, iguals condicions d’ocupació. La realitat ha demostrat que
a igual qualitat i quantitat de treball, diferents condicions d’ocupació, diferents
remuneracions, diverses modalitats de contractació, entre d’altres. En paraules
de Maruani, «a igual treball, l’estatut de l’ocupació discrimina; els estatuts de
l’ocupació segmenten i jerarquitzen els estatuts en el treball» (2000: 14).
En aquesta recerca, la dimensió de les condicions d’ocupació s’analitza des
de set subdimensions: les estratègies de concurrència al mercat de treball; les
barreres d’entrada al mercat laboral; les formes d’incorporació al mercat de
treball, que inclouen condicions de negociació, contractació laboral, mobilitat
laboral i estabilitat en l’ocupació; la jornada laboral; la remuneració en l’ocu·
pació, fent èmfasi en la discriminació salarial; la promoció interna, i la sortida
del mercat de treball.
47

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
La subdimensió de les estratègies de concurrència al mercat de treball s’ha
basat en la variable “forma d’aconseguir la feina actual”, posant l’èmfasi en
el paper de les xarxes socials per a l’accés a l’ocupació, i en altres estratègies
utilitzades.
La subdimensió de les barreres d’entrada al mercat de treball ha sorgit
com un element emergent de les dades qualitatives i es compon de quatre
categories: el permís de treball, l’homologació, l’idioma català i l’estigma del
colombià.
Les formes d’incorporació al mercat de treball s’analitzen a partir de quatre
aspectes: les condicions de negociació en la vinculació laboral, la contractació
laboral, la mobilitat laboral i l’estabilitat en l’ocupació. La contractació laboral
s’estudia des de quatre variables: modalitat de contracte de treball, durada del
contracte temporal, canvis de contracte i relació contractual per determinar
l’externalitat del treballador. La mobilitat laboral s’analitza des de l’antiguitat
en l’ocupació. L’estabilitat en l’ocupació es compon de sis variables: rotació la·
boral, percepció d’ocupació estable, possibilitat d’abandonar l’ocupació actual,
raons per deixar l’ocupació, raons de recerca d’una altra ocupació i probabili·
tats d’una ocupació millor.
La subdimensió de la jornada laboral s’estudia amb sis variables: hores de
la jornada setmanal habitual, tipus de jornada, horari nocturn, treball per torns,
torns en dies festius i caps de setmana, i prolongació de la jornada laboral.
La remuneració en l’ocupació està conformada per sis variables: tipus de
salari, ingressos mensuals, participació en beneficis, sintonia del salari propi
amb els salaris del mercat, satisfacció amb el salari i els ingressos, i relació
entre temps i salari.
La promoció interna s’aborda amb tres variables: quantificació del nombre
d’ascensos, possibilitat d’ascendir amb la mateixa formació i possibilitat d’as·
cendir a l’empresa amb més formació.
La subdimensió de la sortida del mercat de treball s’analitza a partir de dues
variables: causes d’acomiadament i indemnització per acomiadament.
48

Precarietat laboral
Introducció
Les condicions d’ocupació i treball no solament s’han de descriure sinó
que també s’han d’analitzar a la llum d’un concepte clau en la flexibilitat del
treball: la precarietat laboral. L’ocupació està amenaçada, no només per la pèr·
dua irreparable dels llocs de treball que han desaparegut, sinó també perquè la
inestabilitat laboral cada vegada s’estén més sobre els treballadors.
La precarietat és vista com un fenomen social que transcendeix els aspectes
laborals i que consisteix en un augment de la vulnerabilitat dels treballadors
per desenvolupar el seu projecte de vida.
Boltanski i Chiapello (2002) afirmen que les transformacions organitzatives
realitzades en les empreses per flexibilitzar han tingut com a conseqüència la
precarietat per a una franja de població treballadora, que es manifesta de dues
maneres: en la naturalesa de l’ocupació (contracte temporal, a temps parcial,
etc.) o sota la forma d’empreses subcontractistes (fàbriques i outsourcing). La
precarització és el procés esdevingut en les dècades dels anys vuitanta i noran·
ta, que va significar el qüestionament i el desmuntatge dels drets de seguretat
pels quals durant dos segles van lluitar acarnissadament els treballadors als
països del primer món. Aquests drets de seguretat han estat tipificats com a
formes estàndards d’ocupació (Cano, 2000). La precarització qüestiona fins i
tot el mateix dret a l’ocupació. Per això, alguns teòrics qüestionen la suficiència
d’ocupacions per a la població econòmicament activa, ja que hi ha el risc que,
en el futur, només una part de la població ocupada pugui produir els béns que
necessita una societat. Per concloure, «el procés de precarització del treball és
un procés central, regit per les noves exigències tecnologicoeconòmiques de
l’evolució del capitalisme modern. És perfectament lícit plantejar una “nova
qüestió social”, que té la mateixa amplitud i la mateixa centralitat que el pau·
perisme en la primera meitat del segle XIX, per a sorpresa dels contemporanis»
(Castel, 1997: 413). Aquesta nova qüestió social cristal·litza en tres aspectes
del treball: la desestabilització dels estables, la instal·lació de la precarietat
com a destí, sota una forma de cultura de l’aleatori, 5 i, finalment, un dèficit
de llocs ocupables en l’estructura social, que crea una franja de treballadors
inocupables («els nous inútils del món», en diu Castel [op. cit.]), treballadors
5. En paraules de Castel (1997), quan afirma que la precarietat es converteix en una manera d’ha·
bitar el món social que implica desenvolupar estratègies de supervivència basades en el present:
viure al dia.
49

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
que no solament no troben lloc en el procés productiu, sinó que tampoc no
poden definir una utilitat social.
Els treballadors que es troben en situació de precarietat tenen un tipus de
feina que no els permet consolidar un estatus o nivell de vida, una professió,
una estabilitat i una planificació del seu futur. Per tant, són feines precàries les
que «redueixen de forma significativa la capacitat del treballador de planificar
i controlar el seu present i el seu futur» (Cano, 1996: 80). El treball precari
impedeix l’exercici de certs drets considerats normals en l’actualitat (Bilbao,
1999); per tant, la precarietat s’expressa sota la forma d’inestabilitat, falta de
protecció, inseguretat, vulnerabilitat social i econòmica, i manca de control
sobre la planificació del futur laboral i social.
La precarietat laboral no és un estat, és més aviat una dimensió que s’ex·
pressa en diferents graus amb un espectre de modalitats en l’ocupació; tampoc
no és un llindar dicotòmic que determini si una ocupació és precària o no.
Burchell diu que «tenir un lloc de treball precari, ser a la “zona grisa” que
constitueix la frontera del mercat laboral, implica, en la majoria dels casos,
unes característiques especials no només de la feina que hom fa, sinó també
de l’historial laboral i del probable futur dins del mercat de treball» (1992:
402).
En aquesta recerca s’entén per precarietat laboral «un augment de la vulne·
rabilitat dels treballadors com a conseqüència de les relacions que defineixen
la continuïtat i el control de la seva trajectòria professional. Això comporta un
increment de la inseguretat, la dependència i la vulnerabilitat del treballador,
tant pel que fa a l’estabilitat de l’ocupació com a la qualitat de les condicions
de treball» (Cano, 2000: 208).
La precarietat s’expressa en quatre dimensions: la incertesa sobre la con·
tinuïtat laboral, la degradació de les condicions laborals, la insuficiència d’in·
gressos mensuals i la protecció social deficient. En aquest estudi, la precarietat
laboral s’aborda a través d’un índex numèric amb 20 variables.
La incertesa sobre la continuïtat laboral és la inestabilitat de l’activitat
productiva en el treballador, i s’expressa en l’alt risc de perdre la feina a causa
d’ocupacions o tasques puntuals, contractes temporals, empreses vulnerables
econòmicament o amb risc de fallida, la desaparició de llocs de treball, oficis
50

Introducció
o ocupacions, i sectors productius i econòmics poc competitius. La dimensió
d’incertesa s’ha construït amb cinc variables: antiguitat a l’empresa, modalitat
de contracte, raó per deixar la feina actual, raons per a la recerca d’una altra
ocupació i percepció d’ocupació estable.
La segona dimensió de precarietat laboral és la degradació de les condicions
de treball, inferiors al que és la norma, conformada per les quatre subdimen·
sions més importants: jornada laboral, salut i risc laboral, organització del
treball, i qualificació i professionalització en el treball.
La jornada laboral s’ha estudiat a partir de tres variables: jornada setmanal
habitual per hores, torns en dies festius i caps de setmana, i prolongació de
la jornada.
La subdimensió de salut i risc laboral es compon de set variables: satisfac·
ció amb l’entorn físic de la feina, satisfacció amb les condicions de seguretat
a la feina, realització d’esforç físic a la feina, nivell d’estrès, existència de
mitjans de protecció a la feina, condicions de perill i possibilitat de fer petits
descansos durant la jornada.
L’organització del treball involucra set variables: supeditació del treball al
ritme d’una màquina, repetició de tasques, participació en decisions respecte
a la pròpia feina, independència per dur a terme les tasques, relacions amb
directius, relacions amb companys i coneixement sobre el conveni.
Finalment, la subdimensió de la qualificació i la professionalització en el
treball s’ha construït amb tres variables: possibilitat d’ascendir amb la mateixa
formació, participació en cursos de formació, i relació entre lloc de treball i
formació.
La tercera dimensió s’expressa a partir de la insuficiència d’ingressos men·
suals, quan el salari o ingrés no té ni el volum ni la periodicitat requerits per
desenvolupar un projecte vital, i no només com a paràmetre de comparació
salarial per menys remuneració, sinó també com a flux d’ingressos anuals o de
la vida laboral. La degradació de les condicions de treball està determinada
per la configuració i la naturalesa de les relacions que s’estableixen entre qui
ocupa el lloc de treball i l’entorn (productes, processos, equips i persones) en
el qual actua.
51

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
La dimensió d’insuficiència d’ingressos es compon de cinc variables: satis·
facció amb el salari o els ingressos, tipus de salari, ingressos mensuals nets,
sintonia del salari propi amb els salaris del mercat i insuficiència d’ingressos.
La quarta dimensió és la protecció social deficient, i s’expressa quan hi
ha una protecció legal i col·lectiva de seguretat social insuficient: el dret a la
jubilació, la indemnització per acomiadament, el subsidi de desocupació, la
compensació de riscos laborals, les garanties en les condicions laborals, les
assegurances contra malaltia i accidents laborals, entre d’altres. La dimensió
de protecció social deficient s’ha construït amb dues variables: inscripció a la
Seguretat Social i temps de cobrament del subsidi de desocupació.
Mobilitat ocupacional
La mobilitat ocupacional inclou les diverses ocupacions que exerceix un
treballador en la seva carrera laboral, que marquen una trajectòria. Aquesta
mobilitat pot ser vertical o horitzontal, d’acord amb el tipus d’ocupacions que
es tinguin al llarg de la vida laboral. La mobilitat té lloc des del moment en
què el treballador comença la seva vida laboral fins al seu retir, i s’estudia la
seqüència de posicions ocupacionals laborals en el temps. Sota aquesta pers·
pectiva, es pot fer una anàlisi estructural del mercat de treball que depassi les
limitacions dels estudis conjunturals. És important ressaltar que les feines no
són aleatòries ni fortuïtes, sinó que presenten una constant en la vida laboral,
a causa de la presència d’institucions estructuradores que creen una dinàmica
d’ocupació en les persones o una trajectòria laboral (Pries, 2000).
Els estudis sobre mercat de treball «pressuposen relacions de determinació
social: sembla que la diferenciació de la situació actual de les persones en
un mercat segmentat, en un moment donat, sigui suficient per explicar les
seves oportunitats tant en el passat com en el futur. Les persones semblen
estar condemnades o designades, des de sempre i per sempre, a la situació
laboral amb determinades oportunitats» (Dombois, 1993: 229). Malgrat que
els treballadors estan restringits a actuar dins uns marges que imposen les ins·
titucions en el mercat laboral, aquests despleguen una sèrie d’estratègies 6 que
els asseguren una millor posició en aquest mercat, en permetre’ls superar els
obstacles i les barreres d’entrada per assolir una mobilitat laboral ascendent.
6. En un espai social limitat i definit no solament per la dinàmica del mercat de treball, sinó també
per les institucions i les normes socials que restringeixen i canalitzen aquestes opcions.
52

Introducció
Les trajectòries laborals també són el resultat d’avaluacions i decisions que
realitza el treballador, amb un marge de joc i actuació en la recerca d’ocupació,
cosa que fa variar notablement l’acompliment d’un treballador a un altre en el
mercat laboral (Campos, 2002: 3).
En aquesta recerca, la mobilitat ocupacional s’ha estudiat, principalment, a
partir de dades qualitatives provinents de les entrevistes, que han donat com a
resultat dos tipus de trajectòries laborals: la continuïtat de la trajectòria ocupa·
cional i la ruptura de la trajectòria ocupacional de les persones immigrants des
del país d’origen. Tanmateix, els tipus de mobilitat ocupacional són categories
que han emergit de l’anàlisi, i que han revelat informació important sobre el
comportament d’aquestes persones en el mercat de treball.
Aspectes metodològics
Per dur a terme aquesta recerca s’han combinat els dissenys metodològics
quantitatiu i qualitatiu. Com a font principal de subministrament d’informa·
ció s’ha utilitzat el disseny de sondeig per a l’obtenció d’informació primària,
mitjançant l’administració d’una enquesta anomenada «Condicions de treball
de colombians a Barcelona» (CTCB). Posteriorment, s’ha utilitzat el disseny
etnogràfic, amb entrevistes en profunditat, per recuperar la interpretació dels
actors socials sobre la seva realitat laboral, de manera complementària per a
l’anàlisi qualitativa dels resultats de l’enquesta.
L’estudi s’ha desenvolupat en dues fases: un “flaix” conjuntural amb l’ob·
jectiu de reflectir les condicions de treball d’aquestes persones immigrants
el 2002, a partir de l’administració de l’enquesta «Condicions de treball de
colombians a Barcelona» en tres comarques: el Barcelonès, el Baix Llobregat i
el Vallès Occidental (vegeu l’annex de l’enquesta CTCB); i una anàlisi interpre·
tativa sobre la situació laboral d’aquesta població immigrant el 2004, mitjan·
çant la realització d’entrevistes en profunditat per tal de construir trajectòries
laborals d’immigrants que fes entre quatre i cinc anys que residien a Espanya
(Gordon et al., 1986).
53

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
La informació quantitativa, en aquesta recerca, té dues fonts de dades: la
informació primària, amb la CTCB, per al diagnòstic de la població immigrant,
i la informació secundària, amb l’Enquesta de qualitat de vida en el treball
(EQVT), 7 per a l’anàlisi comparativa amb la població autòctona. L’enquesta
EQVT del Ministeri de Treball forma part del Pla estadístic nacional d’Espanya,
que té com a objectiu oferir informació sobre la població ocupada des d’una
àmplia gamma de variables i «proporciona una riquesa d’informació sobre l’es·
tructura ocupacional espanyola, les condicions que afecten l’èxit de les trajec·
tòries professionals, com també altres elements relacionats amb l’assoliment
ocupacional» (Requena, 2005: 26).
La informació primària prové de l’administració del qüestionari «Condicions
de treball de colombians a Barcelona» (CTCB). 8 Tanmateix, la informació no
s’ha pogut obtenir de forma aleatòria, a causa de la poca desagregació de les
dades oficials existents en el moment de l’administració de l’enquesta. S’ha
disposat d’una població total o “de treball” de N = 6.091, 9 on P és la verdadera
proporció i p(1·p) és menor o igual que 0,25:
54
E = 0,1 N = 6.091
N x 1,96 2 x p(1·p)
n = _______________________ = 144 enquestes
E 2 (n·1) + 1,96 2 x p(1·P)
Finalment, s’han administrat 151 enquestes. En ser una recerca sobre mer·
cat laboral, s’ha seleccionat una zona de mercat de treball homogeni a Barcelo·
na, amb forta presència industrial i de serveis (vetes on habitualment s’ubica la
població immigrant). Per complir aquestes condicions, s’han seleccionat les tres
comarques més representatives de Barcelona: el Barcelonès, el Baix Llobregat
i el Vallès Occidental. És un mostreig per quotes i intencionat. El mostreig per
quotes no és un mostreig probabilístic i, a parer d’alguns autors, amb aquest
7. L’EQVT ha estat utilitzada per diferents investigadors del mercat de treball, fins i tot la base de
dades del 2002 (el mateix any d’estudi). És important destacar l’estudi de Requena (2005) sobre
l’estructura ocupacional espanyola i la recerca de Gamero (2005) sobre una anàlisi microeconò·
mica de la satisfacció laboral.
8. En el temps en què es va formular la mostra d’estudi (2002), les estadístiques oficials dis·
ponibles de l’IDESCAT (Padró municipal 2001) van permetre prendre una mostra poblacional
representativa de treballadors que oferia una fiabilitat del 92%, amb una estimació de proporció
l’error de la qual era inferior a E = 8%.
9. Població colombiana ocupada, més gran de 16 anys, empadronada a les tres comarques estu·
diades l’any 2001, segons dades del Padró de l’IDESCAT.

Introducció
tipus de mostreig no es poden fer estimacions rigoroses amb mesurament d’er·
rors mostrals i intervals de confiança. «D’aquí ve que, com diu Deming (1950):
el mostreig probabilístic i el de quotes són mercaderies diferents que no són
intercanviables» (Rodríguez, 1991: 45). Tanmateix, molts autors plantegen
que la tècnica del mostreig intencionat i per quotes té una representativitat
igual de vàlida que l’aleatori, en funció d’una variable eix d’estudi. Aquesta
tècnica és ideal per a poblacions heterogènies, ja que «aporta informació més
precisa d’algunes subpoblacions que varien de mida i propietats entre si, però
que són homogènies» (Pérez, 1999: 224); només és necessari que les quotes
de la mostra siguin proporcionals a les segmentacions de la població en les
variables més importants de l’estudi (Rodríguez, 2001). Així, s’ha planejat un
procediment de mostreig per quotes segons la regularització i l’ocupació dels
treballadors colombians, 10 variables indispensables per a l’estudi del mercat
de treball i les condicions laborals. En donar prelació a les quotes per ocupació
i regularització, no s’han tingut en compte altres variables també importants
en el mercat de treball per a la selecció de les persones informants, com ara
el gènere i el nivell educatiu, partint del fet de la inexistència d’informació
estadística sobre aquest col·lectiu. No obstant això, en el treball de camp ha
calgut replantejar l’estratègia de recollida d’informació. S’han pres casos que
s’han avaluat com a típics dels immigrants llatinoamericans, sobre la base que
els errors de biaixos tendissin a compensar·se entre si. 11 La mostra s’ha recollit
buscant una representativitat ocupacional.
10. Al principi, la mostra de població es va planejar per quotes, segons la situació legal, deter·
minant un 35% de treballadors il·legals, d’acord amb la mitjana que van establir els estudis
d’anys anteriors i les xifres que s’estimaven en els mitjans de comunicació. A causa de la manca
d’informació sobre les ocupacions dels treballadors il·legals, no es podien agrupar per ocupació.
Per al 65% dels treballadors regulars, es van determinar unes quotes segons la classificació de
l’ocupació a partir de dades de l’IDESCAT (1996). La proporció de treballadors en cada una de
les quotes ocupacionals va ser qüestionada i recalculada a partir del treball de camp, quan es va
trobar una host immensa i indeterminada d’il·legals. En el cas dels treballadors regulars, l’ocu·
pació reportada en el permís de treball no coincidia amb l’activitat que duien a terme realment, i
les dades estadístiques dels treballadors amb permís de treball disponibles en el moment de fer
el treball de camp eren igualment dubtoses. L’estudi posterior, fet per Aparicio i Giménez (2003),
va revelar que els colombians il·legals a Espanya podien arribar al 63% l’any 2002. Un altre
element que va marcar la recollida de la informació va ser la dificultat d’obtenir·la a causa de la
desconfiança del col·lectiu colombià. Aquestes persones només accedien a emplenar l’enquesta
mitjançant una recomanació d’una altra persona amiga o d’un familiar.
11. Per aprofundir sobre mostres intencionades, vegeu García Ferrando, Manuel, Socioestadística,
Alianza Universidad, Madrid, 1985.
55

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
La informació secundària s’ha obtingut de la base de dades de l’Enquesta
de qualitat de vida en el treball (EQVT) de l’any 2002, subministrada pel
Ministeri de Treball i Afers Socials d’Espanya (MTAS), per dur a terme l’anàlisi
comparativa entre població immigrant i autòctona.
El procés analític té com a objectiu fer «una anàlisi comparativa de les
condicions laborals i el funcionament del mercat de treball entre població
immigrant colombiana i població autòctona, per descriure i tipificar la relació
laboral, dimensionar la precarietat i mesurar la qualitat de vida en el treball a
Espanya l’any 2002». Com a passos previs al processament, els qüestionaris
han estat emplenats, revisats, codificats, digitalitzats amb l’SPSS i, a causa
d’algunes inconsistències, han estat corregits novament prenent algunes deci·
sions sobre recodificació de variables. Per exemple: s’han agrupat les variables
relacionades que estaven soltes. Això ha donat més coherència a l’estudi i s’ha
convertit en una forma de control de l’enquesta. A la llum d’aquests canvis,
s’han recodificat novament les primeres cinquanta enquestes.
L’anàlisi descriptiva·quantitativa del segment del mercat de treball de la
població immigrant colombiana té un total de 128 variables. Atès l’alt nombre
de variables, ha calgut jerarquitzar·les segons la incidència en el mercat de tre·
ball. En el processament de la informació, s’han encreuat les variables d’acord
amb les necessitats de l’estudi. Una vegada jerarquitzades les 127 variables i
després d’abordar l’anàlisi descriptiva com si el col·lectiu immigrant colombià
fos homogeni (per conèixer·ne globalment la situació en el mercat de treball),
ha sorgit la necessitat d’establir una anàlisi segmentada (per descobrir·ne les
heterogeneïtats), d’acord amb dues noves variables, que s’han construït i han
estat definitives per conèixer·ne les condicions de treball i la posició al mercat
laboral (estatus). Aquestes variables són la situació jurídica respecte al mercat
de treball (regular i irregular) i el tipus de treballador (assalariat i autònom).
Aquesta segmentació ha permès conèixer com varia la ubicació en el mercat de
treball, les condicions d’ocupació i treball, i el grau de precarietat del col·lectiu
colombià estudiat, a fi de provar que els immigrants són heterogenis i que hi ha
variables determinants en la ubicació en el mercat de treball. És evident que
en la recerca subjauen tres diferències clau en el concepte d’activitat laboral:
la feina, el treball i l’ocupació.
Per fer l’anàlisi comparativa entre població nacional i immigrant ha estat
necessari fer diversos passos previs. De la base de dades del MTAS, amb més
56

Introducció
de 6.000 registres, se n’han exclòs els estrangers. S’han eliminat les variables
no coincidents, i han quedat només 94 variables semblants. S’han creat dues
noves bases de dades només amb els casos filtrats per a Catalunya i Barcelona,
per tal d’analitzar la dispersió i l’alteració dels resultats en els entorns nacional,
regional i local. Finalment, s’ha decidit fer la comparació entre el col·lectiu
immigrant colombià i el col·lectiu barceloní.
S’ha adequat la base de dades per als treballadors nacionals a fi d’homoge·
neïtzar variables entre els treballadors espanyols (nacionals) i els treballadors
colombians (immigrants). Encara que els resultats s’han processat amb l’SPSS,
els gràfics comparatius entre població nacional i immigrant s’han elaborat amb
l’Excel. S’han fet anàlisis de freqüència per a les 94 variables i algunes taules
de contingència fonamentals.
A partir de la reflexió sobre un cos teòric de precarietat laboral, s’han es·
collit acuradament les variables que conformarien les quatre dimensions de
precarietat laboral per, després, sotmetre·les a una anàlisi exhaustiva de repre·
sentació del concepte que estaven mesurant, ja que hi havia algunes variables
que donaven compte del mateix amb diferents unitats de mesura. Així doncs,
s’ha construït una primera versió amb més de 50 variables, que finalment s’han
reduït a 32. Per analitzar la consistència i la representativitat de les variables
s’ha dut a terme una anàlisi factorial. (Per conèixer el procediment detallat de
construcció de l’índex de precarietat, vegeu l’apèndix 3.)
La informació qualitativa, en aquesta recerca, ha constat de 13 entrevistes
per construir trajectòries laborals a persones immigrants que fes més de quatre
anys que residien a Espanya, amb l’objectiu de conèixer la dinàmica del mercat
laboral a través dels treballadors, és a dir, el funcionament d’aquest segment
del mercat laboral: com es contracta, en quines condicions, quines institucions
hi participen (si és que ho fan), si hi ha normes explicites o implícites de funci·
onament, les barreres d’entrada, si emergeixen mitjancers del mateix col·lectiu
immigrant, de quina manera construeixen les estratègies per aconseguir la
feina, la rotació laboral, el paper de les institucions reguladores de l’ocupació,
etc. Les persones informants seleccionades s’han escollit diferenciant·les se·
gons el gènere. S’han triat treballadors regulars i irregulars, en oficis qualificats
i no qualificats, autònoms i assalariats. Aquest treball de camp ha permès no
només analitzar el mercat de treball de manera conjuntural (2002) sinó també
revelar elements estructurals del seu funcionament, amb la biografia laboral
57

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
dels treballadors i el desenvolupament d’estratègies del col·lectiu immigrant
per assegurar·se una mobilitat laboral ascendent. D’altra banda, ha permès
confirmar quatre tipus de trajectòries laborals en la població immigrant, ja re·
velades en les enquestes. I les entrevistes han reforçat les hipòtesis en introduir
plantejaments sobre el funcionament del mercat de treball.
Aquesta informació recollida s’ha processat per mitjà del programari Eth·
nograph, que funciona com un cercador de trossos o segments d’informació
en unes categories d’anàlisi prèviament dissenyades. El processament de la
informació qualitativa ha requerit que la categorització de la informació es fes
d’acord amb les dades quantitatives, perquè complementés les dades estadísti·
ques i no hi rivalitzés, ja que aquestes tenen una dinàmica totalment contrària.
Mentre que l’enquesta ofereix dades conjunturals, les entrevistes donen un
panorama transversal del mercat de treball (en un nivell estructural), amb
una interpretació de la realitat de les persones informants. Ha estat necessari
dissenyar una nova estructura de capítols de resultats, en què la informació
qualitativa enriquís i dotés de sentit les dades estadístiques. Al final de cada
fragment de testimoni incorporat al text, s’ha escrit la numeració de l’entre·
vista, classificada a la taula 2, en què es resumeixen les trajectòries laborals
escollides.
Taula 2. Classificació de les trajectòries laborals
Tipus de treballador Home Dona
Regular E1 E2
Irregular E6 E7
Treball qualificat E3 E4, E5
Treball no qualificat E8 E9
Autònom E10 E11
Fals autònom E12 E13
Font: M. G. Roa, Trajectòries laborals de colombians en tres comarques de Barcelona, 2004.
Contingut del llibre
El primer capítol aborda l’anàlisi contextual de l’objecte d’estudi, ubicant
socioeconòmicament i temporalment la immigració colombiana a Espanya fins
arribar a les tres comarques d’estudi. En primer lloc, es presenta una anàlisi
del mercat de treball espanyol i es descriu el procés d’immigració a Espanya
58

Introducció
des del 1985 fins a l’actualitat, posant l’èmfasi en la immigració laboral. En
segon lloc, s’esbossa la situació general del col·lectiu colombià a Espanya i se’n
detalla la situació laboral a les tres comarques de Barcelona on s’ha circumscrit
l’estudi.
El segon capítol presenta, en primer lloc, una caracterització sobre aspectes
bàsics del projecte migratori: d’on ve?; quins són els antecedents migratoris?;
per què s’ha migrat? La segona part d’aquest capítol analitza el comportament
del mercat de treball amb el col·lectiu immigrant, partint dels antecedents
laborals d’aquestes persones al país d’origen com a marc de referència fins
a la iniciació laboral al país receptor. El pes fonamental rau en la descripció
de l’estructura d’ocupació, els tipus de feines a què accedeixen les persones
immigrants i, finalment, la caracterització de les empreses i els ocupadors que
vinculen el col·lectiu estudiat.
El tercer capítol analitza les condicions d’ocupació en què treballen les
persones immigrants estudiades. Comença per descriure les estratègies de
concurrència i els mecanismes usats pels immigrants per aconseguir feina;
presenta les barreres d’entrada al mercat de treball que aquests identifiquen, i
les diverses formes de vinculació a l’ocupació, detallant els tipus de negociació
i contractació laboral. En aquestes condicions d’ocupació també s’inclouen
aspectes com ara la mobilitat i l’estabilitat laboral, la jornada laboral, la remu·
neració de l’ocupació, les formes de promoció interna i la sortida del mercat
de treball.
El quart capítol descriu les condicions de treball de les persones immi·
grants. Inclou nou aspectes importants de les condicions laborals com són
l’accés a la Seguretat Social, els riscos laborals físics i mentals, la mobilitat
geogràfica, les relacions laborals que es donen al lloc de treball entre caps i
companys, la disponibilitat d’informació organitzacional, els programes de for·
mació i capacitació laboral, i la satisfacció laboral. Al final del capítol s’inclou
una síntesi sobre discriminació laboral.
El cinquè capítol està dividit en dues parts. A la primera part, se sintetitzen
les condicions d’ocupació i treball sota la perspectiva de la precarietat laboral.
Es descriuen les quatre dimensions de la precarietat sobre les condicions labo·
rals, en un estudi comparatiu del mercat de treball entre població autòctona i
immigrant que complementa les característiques del segment de mercat immi·
59

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
grant. S’ha dissenyat un índex de precarietat laboral, amb les seves dimensions
bàsiques, que sigui aplicable de manera generalitzada a qualsevol segment del
mercat de treball per a l’anàlisi de les condicions laborals actuals. La segona
part d’aquest capítol ofereix una visió transversal del comportament del mercat
de treball des de la perspectiva del col·lectiu immigrant, amb la identificació
de trajectòries laborals que expliciten l’acció social dels treballadors en la seva
recerca per a un millor posicionament ocupacional.
Finalment, s’exposen les conclusions més importants, que refuten o corro·
boren les hipòtesis plantejades, posant l’èmfasi en els resultats obtinguts i en
les recomanacions que es desprenen d’aquest estudi per millorar les condici·
ons laborals i la qualitat de vida en el treball de les persones immigrants.
60

1. Immigració laboral a Espanya
La immigració laboral a Espanya s’ha convertit en un dels temes que sus·
citen l’interès dels investigadors socials. Cada vegada són més els estudis que
es duen a terme per tal de revelar els interrogants i els temors que es generen
en l’opinió pública, en part provocats per un mal ús dels mitjans de comuni·
cació de la premsa groga (Santamaría, 2002). Sami Naïr (2002), per exem·
ple, identifica cinc grans fal·làcies a l’entorn del fenomen de la immigració
espanyola en què ha estat important aprofundir des de diverses perspectives
interdisciplinàries: 1) Espanya està amenaçada per una “invasió” migratòria; 2)
la immigració entra en competència amb la mà d’obra nacional i exerceix una
pressió a la baixa sobre els salaris; 3) les persones immigrants es beneficien
indegudament de les lleis socials favorables; 4) la riquesa d’Espanya provoca
un “efecte de crida” en els països pobres, i 5) la immigració “amenaça” amb
alterar la identitat d’Espanya. Són interrogants que encara es mantenen en
l’imaginari de la gent i que s’estan estudiant actualment.
Les investigacions sobre el fenomen migratori provenen bàsicament de dues
fonts: els acadèmics, a través de diferents centres d’investigació i de les univer·
sitats més prestigioses del país, en què destaca l’aportació valuosa i rigorosa de
63

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
les tesis doctorals. La segona font d’estudis prové d’equips de recerca privats
que operen com a consultors experts en el tema, finançats per empreses priva·
des, ONG i l’Estat a través dels seus diferents ministeris.
Les línies de recerca són àmplies i variades: integració social, xenofòbia i
racisme, incorporació laboral, col·lectius particulars, mercats de treball espe·
cífics per sectors de l’economia, estudis de gènere, vetes ocupacionals, context
jurídic, entre d’altres. 12 De tal manera que existeixen un bon nombre de recer·
ques que descriuen el fenomen migratori a Espanya des de diferents perspec·
tives interdisciplinàries que pretenen oferir més elements per a la comprensió
del fenomen, perquè Espanya políticament no cometi els errors que altres
països han generat, en nom de la millora de la qualitat de vida de les persones
immigrants i de la convivència social multicultural. Com a constant teòrica, el
conjunt d’investigacions sobre mercat de treball immigrant es fonamenten en
diferents perspectives que s’enriqueixen recíprocament com ara la segmentació
del mercat laboral, les xarxes socials per a la incorporació laboral i la mobilitat
ocupacional, l’anàlisi del context de recepció, el paper de l’empresariat ètnic i
diferents elements de transnacionalitat. No obstant això, alguns estudis man·
quen d’una adequada discussió teòrica, potser perquè la majoria de la infor·
mació sobre immigració no es troba disponible fàcilment i encara hi ha molta
menys informació en castellà. Igualment, en alguns informes, els resultats de
les investigacions no són interpretats i avaluats a la llum d’un cos teòric, fet
que evidencia un divorci entre la teoria i les dades.
Totes aquestes investigacions parteixen del mateix principi: les persones
immigrants no arriben al buit, sinó a un context de recepció particular que
incideix en l’èxit o el fracàs del projecte migratori, en el grau de dificultat que
es troben, exigint·los més o menys capacitat d’adaptació i recursivitat. «Les
condicions del context de recepció són tan importants com les mateixes carac·
terístiques de les persones immigrants en la seva adaptació socioeconòmica a
la nova societat. Persones del mateix país d’origen i amb els mateixos nivells
de qualificació presenten diferents nivells d’èxit ocupacional en diferents mo·
ments històrics» (Herranz, 1998: 32). Així, aquest capítol té l’objectiu de com·
prendre el fenomen de la immigració laboral, caracteritzant estructuralment
12. Un bon balanç sobre els estudis d’immigració es troba a «La producción escrita sobre la
inmigración en España (1990·2000). Una síntesis bibliográfica» (2003) i, específicament sobre
el mercat laboral, a La exploración bibliográfica sobre estudios de inmigración en España, del
Col·lectiu IOE (2002).
64

1. Immigració laboral a Espanya
l’economia espanyola amb el seu mercat de treball i descrivint la immigració
laboral a Espanya.
L’estudi del fenomen de la immigració laboral requereix una anàlisi estruc·
tural de l’economia espanyola i el mercat de treball, ja que aquest és l’escenari
en el qual interactuen persones immigrants i ocupadors, i es dibuixen unes re·
lacions socials (laborals) generals, matisades amb les condicions específiques
d’aquest mercat de treball. És a dir, per entendre el fenomen de la immigració
laboral espanyola, cal comprendre el funcionament de l’economia espanyola
i el seu mercat de treball, que va fer necessària i viable la immigració en un
moment històric. Val la pena ressaltar que el mercat de treball espanyol és un
dels temes més candents per a l’opinió pública espanyola i que la seva evolució
és una de les més peculiars de la Unió Europea (Novella, 1988, 1997; Recio,
1997; Palacio i Álvarez, 2004). La seva especificitat s’observa a partir de tres
elements bàsics: primer, analitzant l’estructura econòmica espanyola entenent
el paper que està tenint a la Unió Europea; segon, estudiant el mercat de
treball, i tercer, reconeixent les pràctiques empresarials de gestió de mà d’obra
que han cercat la competitivitat internacional (Recio, 1999).
1.1. Estructura econòmica d’Espanya
Com a antecedents de les grans transformacions econòmiques que han
tingut lloc a Espanya amb la incorporació a la Unió Europea —antiga Comuni·
tat Econòmica Europea (CEE)—, es podria dir que Espanya era una economia
tancada i protegida, sota un règim polític i social de repressió, fins a la cai·
guda de Franco. Tardanament, es comença a debilitar el sector agrícola, amb
la consegüent destrucció de l’ocupació al camp. La desagriculturització va
desplaçar grans masses de treballadors rurals que van desfermar la migració
laboral interregional i internacional. Ja als anys vuitanta, s’aferma la consoli·
dació d’Espanya com a principal exportadora de mà d’obra (Sassen, 1993: 75)
i s’estudien les difícils condicions de treball dels seus treballadors a l’Europa
occidental (Castles i Kosack, 1984). Tanmateix, la crisi del capitalisme a la
dècada dels setanta a Europa paralitza l’emigració espanyola (afavorint·ne el
retorn) i llança les dones al mercat de treball dels salaris baixos. Al final dels
anys setanta i començament dels vuitanta es comença a manifestar la incapa·
citat de l’estructura productiva per generar suficient ocupació per al total de la
població activa a Espanya en períodes de creixement del PIB (Novella, 1997).
El model d’industrialització econòmica va ser el fordista, amb el protagonis·
65

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
me de les multinacionals que van instal·lar plantes de producció en diferents
zones, però que no podien absorbir mà d’obra agrària (Vásquez, 1999). A les
zones urbanes, la industrialització va generar expansió econòmica i creixement
de l’ocupació industrial, inversió de capital en la indústria, increment salarial i,
per tant, l’ampliació del consum privat. Aquesta puixança econòmica no només
va provenir del sector industrial sinó que va estar emparada per les trameses
d’emigrants espanyols com una paradoxa de la plena ocupació al país (Recio,
1997).
A partir del 1985, l’economia espanyola passa per un procés de transforma·
ció que explica el paper que hi ha tingut la immigració laboral. Amb la incor·
poració d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) es produeix una
expansió econòmica que duraria fins al 1991. Posteriorment, es produeix una
crisi des del 1992 fins al 1994 i l’any 1995 el cicle econòmic torna novament
a recuperar·se i arriba a un nivell d’expansió fins a l’actualitat.
El 1985, abans de la incorporació a la CEE, Espanya tenia un creixement
anual del PIB del 2,2% i un augment lent de l’ocupació (taula 4.1). Tanmateix,
Espanya arriba a la CEE amb grans desigualtats: menys capacitat productiva,
nivells baixos del PIB, taxes d’inflació més altes, nivells d’ocupació més baixos,
poca obertura econòmica i escassa presència de l’Estat de benestar. Aquest
cicle d’expansió econòmica (1985·1991) a Espanya es va caracteritzar per un
creixement acumulat del PIB del 4,17%, gairebé el doble que tenia el 1985,
i l’ocupació va augmentar en relació amb dècades anteriors, ja que va arribar
fins al 2,98% del creixement acumulat, amb una productivitat de l’1,19% en
aquest període (taula 4.2). Aquestes xifres mostren una dinàmica en la qual
creix el PIB, creix menys l’ocupació i menys encara la productivitat, ja que els
sectors econòmics fonamentals de l’economia espanyola presenten una baixa
tecnificació i mà d’obra intensiva.
Amb la incorporació d’Espanya a la CEE el 1986, es dinamitza la interna·
cionalització de l’economia, i es pot observar que el 1985 Espanya tenia una
taxa d’obertura econòmica del 31,9% i que el 1995 s’havia incrementat fins
al 36,2%. 13 Paral·lelament, es consolida la democràcia i s’estableix l’Estat de
benestar, augmenta la pressió fiscal, creix la despesa pública en relació amb
13. Segons dades de Novella (2004) a «La competitivitat del l’economia catalana», la taxa d’ober·
tura comercial d’Espanya el 1985 era del 31,9%; deu anys després (1995) aquesta taxa havia
pujat fins al 36,2% i l’any 2002 se situava prop del 45,9%.
66

1. Immigració laboral a Espanya
el producte interior brut i s’incrementa la despesa social. No obstant això, les
polítiques de benestar social a Espanya es van implantar de manera tardana en
comparació amb la resta d’Europa (Ruesga, 2002). Espanya es projecta amb
el creixement significatiu del sector turisme, la construcció i alguns sectors
industrials.
Els efectes de l’ingrés a la CEE van revelar transformacions en l’economia
espanyola, que van colpejar seriosament sectors econòmics industrials prote·
gits que no estaven preparats per competir amb l’obertura econòmica. Espanya
duu a terme un procés de creixement econòmic sense que la seva capacitat
productiva assoleixi uns nivells similars als europeus en recerca i desenvolupa·
ment i en formació dels treballadors. L’economia espanyola es terciaritza (cap
a una economia de serveis personals, destinada a oferir lleure i recreació amb
el turisme) i es desenvolupa intensament el sector de la construcció. La proli·
feració del sector dels serveis en què es basa el turisme no necessita tecnologia
punta, ni requereix recerca i desenvolupament o reconversió tecnològica ni for·
tes inversions de capital que no es beneficien de les economies d’escala, sinó
que utilitza exèrcits de mà d’obra amb treball intensiu de baixa qualificació, i
va constituint un nou perfil econòmic d’Espanya i un planejament estratègic
empresarial destinat a reduir costos dels recursos humans, amb unes formes
específiques de gestió de la mà d’obra que assigna al mercat de treball. «També
cal assenyalar el creixement importantíssim dels sectors amb baixa tradició
sindical com el comerç i l’hoteleria» (Miguélez i Prieto, 1999: XV). Amb l’ober·
tura econòmica, Espanya comercialitza amb la UE, però la seva estratègia de
competitivitat internacional està més centrada en la política canviària (devaluar
la pesseta) i els baixos salaris que no pas en l’increment de la productivitat.
En l’estructura empresarial espanyola predomina la mitjana i la petita em·
presa, ja que les empreses de més de 250 treballadors, el 1989, representaven
menys de l’1% de les empreses espanyoles, el 36% del personal assalariat i
més del 50% de les operacions exteriors en importacions i exportacions (Ru·
esga, 2002). L’activitat empresarial restant del país provenia de la mitjana
empresa (en menys grau) i la petita empresa, que ha romàs constant en els
últims quaranta anys com a generadora d’ocupació. Un altre element important
de l’estructura productiva espanyola és que ha tingut escassa influència del
comerç exterior sobre les condicions d’ocupació i treball en general, ja que la
gran empresa crea només una de cada tres ocupacions al país. «Certament,
les nostres empreses, de petita grandària, no sempre ben gestionades, amb
67

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
escassa capacitat d’autofinançament, d’innovació tecnològica i organitzativa,
sense projecció internacional, estaven acostumades a funcionar en un entorn
protegit davant la competència exterior, amb baixos costos laborals, sindicats
il·legalitzats i amb un baix nivell de pressió fiscal» (Novella, 1997).
Cap al 1991 s’acaba l’expansió econòmica i Espanya pateix una crisi que
dura aproximadament tres anys (fins al 1994). Les conseqüències d’aquesta
crisi s’evidencien en el creixement anual del PIB: del 2,2% el 1985 es passa
a una desacceleració del creixement anual l’any 1992 del 0,9%, molt per
sota del creixement del PIB de la Unió Europea, que estava creixent a l’1,1%.
Aquesta crisi produeix una contracció dramàtica de l’ocupació, ja que en la
fase expansiva el creixement de l’ocupació anava pujant i el 1992 arriba al
·1,4%, cosa que provoca una pèrdua de llocs de treball molt més aguda que
a la Unió Europea (·1,1%), amb un nivell d’inflació gairebé del 6%, una xifra
més alta que la de la Unió Europea (taula 1.1).
Aquest període de crisi econòmica es resumeix en els canvis següents: des
del 1991 fins al 1995 el PIB acumulat per a aquests cinc anys creix l’1,25%,
l’ocupació es contrau fins al ·1,02% i, a causa de la reducció dramàtica de
l’ocupació, s’incrementa la productivitat el 2,27% (taula 1.2).
El 1995 s’observa que Espanya comença a recuperar·se econòmicament,
ja que aquest any el creixement anual del PIB puja fins al 2,8%, superior al
creixement anual de la Unió Europea (el 2,4%), i l’augment anual de l’ocupació
es recupera assolint l’1,9%, mentre que la Unió Europea només assoleix el
0,8% de creixement anual. La taxa d’inflació per a Espanya continua sent alta
(el 4,6%) mentre que la Unió Europea aconsegueix reduir la seva taxa fins al
2,8% (taula 1.1).
Per tant, l’any 1995 marca en l’economia espanyola un període d’expansió
econòmica que perdura fins a l’actualitat i que es manifesta en un creixement
del PIB relativament sostingut i estable l’any 2005; així, el creixement anual
del PIB se situa prop del 2,7%, molt més gran que el de la Unió Europea
(l’1,9%), amb un augment anual de l’ocupació més ràpid. Aquest mateix any
l’ocupació creix el 2,1%, gairebé tres vegades més que a la Unió Europea, que
manté un creixement de l’ocupació estable, reduint ostensiblement la inflació
(el 2,9%). Aquest creixement econòmic del PIB, unit al creixement de l’ocu·
pació, demostra que en aquesta fase econòmica expansiva Espanya va tancant
la bretxa amb la Unió Europea (taula 1.1).
68

Taula 1.1. Indicadors macroeconòmics d’Espanya i la Unió Europea
VARIABLE
1. Immigració laboral a Espanya
1985 1992 1995 2005
ESP UE ESP UE ESP UE ESP
Creixement anual del PIB 2,2 1,1 0,9 2,4 2,8 1,9 2,7
Creixement anual de l’ocupació ·· ·1,1 ·1,4 0,8 1,9 0,7 2,1
Taxa d’inflació IPC 8,8 4,0 5,9 2,8 4,6 1,8 2,9
Taxa de productivitat ·· 2,4 2,4 1,7 0,9 1,2 0,6
Font: MTAS, Anuari estadístic d’Espanya 1988. Eurostat, EU Labour Force Survey and National
Accounts 1993·2004.
Resumint el període del 1996 al 2002, observem que en aquest lapse el
PIB espanyol creix el 3,61% i l’ocupació el 3,05%, però l’augment de la pro·
ductivitat minva fins arribar al 0,57% (taula 1.2).
Taula 1.2. Descomposició del creixement del PIB a Espanya
ANYS PIB (a + b) Ocupació* (a) Productivitat (b)
1985·1991 4,17 2,98 1,19
1991·1995 1,25 ·1,02 2,27
1996·2002 3,61 3,05 0,57
Font: «Reflexiones al crecimiento de la productividad en la economía espanyola», nov. 2004. www.
ico.es/resource.
El descens de la productivitat espanyola genera interrogants sobre el futur
de la seva competitivitat internacional, fins i tot es parla d’un creixement insà
de l’economia espanyola perquè els creixements de l’ocupació no han anat
acompanyats d’un augment de la productivitat. Els baixos nivells de productivi·
tat s’atribueixen principalment a baixos nivells de recerca i desenvolupament i
de formació dels treballadors en comparació amb els europeus. La productivitat
té un comportament anticíclic respecte al creixement econòmic, i a Espanya
té una relació inversament proporcional: com més creixement econòmic menys
productivitat, i viceversa (Novella, 2004).
La internacionalització de l’economia espanyola ha augmentat considera·
blement amb els anys amb un increment important de les exportacions. Així,
si el 1995 hi havia una taxa d’obertura econòmica del 36,2%, l’any 2002
s’ha passat al 45,9%. Tanmateix, segons Ruesga (2002), l’adhesió a la Unió
69

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Europea, lluny d’obrir grans mercats internacionals d’ultramar, restringeix cap
a un gran mercat també tancat ja que la Unió Europea és una economia relati·
vament tancada, perquè té un comerç ampli entre els seus països, però bastant
reduït amb la resta del món. Així, el comerç espanyol amb la Unió Europea
ha estat predominantment intraindustrial, destinat a l’intercanvi de varietats,
parts o components d’un mateix producte. Val la pena destacar que aquest
comerç exterior espanyol es duu a terme majoritàriament amb països de nivells
salarials més elevats i el comerç exterior de serveis amb activitats d’alt valor
afegit que provenen de països també amb nivells salarials més alts, amb els
quals Espanya està paradoxalment en desavantatge competitiu, ja que, encara
que té una mà d’obra més barata, no disposa d’una infraestructura productiva
nacional igual que la de països més forts econòmicament. Tanmateix, el 1999
Espanya entra a l’àrea euro i els seus productes perden competitivitat, ja que
no té opció de depreciar la pesseta al mercat de divises. Aquest model de
competitivitat basat en la depreciació de la pesseta i els salaris barats entra en
crisi. La introducció de l’euro fa replantejar l’estratègia de competitivitat inter·
nacional que tenia Espanya de depreciar la pesseta, però en comptes d’escollir
la reconversió tecnològica, continua amb el model de baix cost de mà d’obra
barata, fet que dispara la precarietat laboral i l’ocupació informal, i reconfigura
el mercat de treball.
1.2. Mercat de treball espanyol
El mercat de treball és un derivat del mercat de béns i serveis, de tal manera
que els cicles econòmics l’afecten amb igual intensitat; per tant, és conveni·
ent caracteritzar el mercat de treball espanyol en les tres fases econòmiques
anteriors: expansió del 1985 al 1991, crisi del 1992 al 1994 i expansió del
1995 al 2004.
Com a antecedents de l’evolució d’aquestes dues dècades a Espanya, ob·
servem que s’ha proletaritzat la població rural, hi ha una arrencada econòmica
industrialitzada, la dona s’incorpora al mercat de treball i creix la classe obrera
industrial, que exerceix pressió en l’estructura ocupacional. La desacceleració
de l’economia mundial, amb la seva respectiva contracció en la creació d’ocu·
pació europea, va provocar el retorn de l’emigració espanyola, fet que agreuja
la pressió a causa de la desocupació.
70
En termes generals es podria afirmar que quan Espanya entra a la CEE, el

1. Immigració laboral a Espanya
seu mercat de treball està per sota de la mitjana del model europeu, i presenta
més alts i baixos o una gran sensibilitat cíclica (Novella, 1997), mentre que el
mercat de treball europeu tendeix a ser més estable, amb un creixement lent
de l’ocupació i de la desocupació. El mercat espanyol mostra significatives
diferències en relació amb l’europeu ja que ha tingut en aquest període taxes
de participació més baixes en el mercat de treball, en activitat i ocupació, més
desocupació, taxes més altes de temporalitat i menys participació femenina en
el mercat de treball. Com a tendència general, encara que els costos laborals
espanyols sempre han estat més baixos, els increments salarials han minvat,
amb més esdeveniments de sinistralitat laboral.
D’acord amb la taula 1.3, el 1985 Espanya presenta una taxa d’activitat del
56,3%, molt més baixa que la mitjana europea (66,4%), amb una taxa d’ocu·
pació també més reduïda (del 44,1%) que la de la Unió Europea (del 59,8%).
La desocupació, al seu torn, és dues vegades més gran que la mitjana europea
(el 9,9% per a Europa i el 21,6% per a Espanya). Addicionalment, l’ocupació
espanyola presenta unes taxes de temporalitat duplicades, ja que mentre que la
Unió Europea té el 8,4% de treballadors amb contractes temporals, Espanya en
té el 15,6%. A mesura que creix l’economia espanyola, s’incrementa lleument
la taxa d’activitat, la taxa d’ocupació i disminueix l’atur, però es dispara la
temporalitat.
El 1993, la taxa d’activitat espanyola puja fins al 58,4% mentre que a la
Unió Europea és del 67,1%, amb un creixement lent d’ambdues. Igualment,
la taxa d’ocupació creix suaument a la Unió Europea i a Espanya. Espanya
passa a tenir una taxa d’ocupació del 46,6% i la Unió Europea creix només tres
dècimes percentuals (el 60,1%). Aquest any la taxa de desocupació baixa fins
al 18,6% i l’europea es manté gairebé estable (el 10%). No obstant això, en el
mercat de treball s’està produint un canvi fonamental en les relacions laborals,
ja que la taxa de temporalitat es duplica (el 33,0%) en relació amb l’any 1985
i a la Unió Europea puja lentament a l’11,0%.
El 1995, un any després de la crisi espanyola, els indicadors del mercat de
treball a Espanya tendeixen a mantenir·se estables, cosa que fa que s’apropi
molt lentament a la mitjana europea. La taxa d’activitat d’Espanya s’incremen·
ta suaument fins al 59,0%, mentre que la taxa europea es manté estable en
el 67,2%. Passa igual amb l’ocupació (el 60,1% per a la Unió Europea i el
46,9% per a Espanya) i la desocupació (el 10,0% i el 18,8%, respectivament).
71

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Les taxes de temporalitat es comporten de manera diferent ja que la utilització
de contractes temporals (com a forma de vinculació laboral) augmenten més
ràpidament que a l’Europa comunitària.
Amb la segona expansió econòmica, els indicadors del mercat de treball
espanyol estan cada vegada més a prop d’equiparar els nivells de participació
que la Unió Europea. Així, l’any 2004, la taxa d’activitat espanyola es dispara
fins al 68,7%, gairebé igual que el 70,6% de la Unió Europea. També puja
ràpidament la taxa d’ocupació fins al 61,1%, gairebé a punt d’assolir el 64,7%
de la mitjana europea. La taxa d’atur espanyola baixa ostensiblement fins a
l’11,0%, mantenint una diferència en relació amb la taxa de la Unió Europea
(del 8,1%). Tanmateix, la bretxa en les condicions amb què es vinculen els tre·
balladors al mercat de treball continua sent el doble. Així, mentre que Espanya
redueix lleugerament la seva taxa de temporalitat l’any 2004, la Unió Europa
la incrementa fins al 13,6% (Novella, 2004).
Taula 1.3. Indicadors del mercat de treball de la Unió Europea i Espanya
VARIABLE
72
1985 1993 1995 2004
UE ESP UE ESP UE ESP UE ESP
Taxa d’activitat 66,4 56,3 67,1 58,4 67,2 59,0 70,6 68,7
Taxa d’ocupació 59,8 44,1 60,1 46,6 60,1 46,9 64,7 61,1
Taxa d’atur 9,9 21,6 10,0 18,6 10,0 18,8 8,1 11,0
Taxa de temporalitat 8,4 15,6 11,0 33,0 12,0 35,2 13,6 32,5
Increment dels nivells
salarials
·· ·· 0,7 2,8 0,6 ·1,2 0,9 ·0,2
Font: MTAS·EPA 1985, Eurostat 1985, Eurostat EU Labour Force Survey and National Accounts,
1993·2004.
Un element característic del mercat de treball espanyol al llarg dels últims
vint anys és la baixa presència femenina. A la taula 1.4 s’observa que el 1985
la participació de la dona en la taxa d’activitat arriba escassament al 33,6%,
mentre que la masculina puja fins al 80,0%. Tanmateix, la taxa d’activitat
femenina va creixent fins que, el 1995, arriba al 43,3% i, deu anys més tard
(2004), al 56,8%, encara que no s’arriba a equiparar amb la masculina, del
80,4%.

1. Immigració laboral a Espanya
La taxa d’ocupació en aquest procés d’incorporació de la dona al mercat
de treball revela que el 1985 la taxa femenina és del 25,2%, i que s’incre·
menta lentament el 1993 fins al 30,7%, continuant l’ascens lentament el
1995 fins al 31,7% fins assolir el 2004 una taxa d’ocupació del 48,3%. En
comparar l’evolució de les taxes de participació i ocupació femenina, s’observa
que l’ocupació augmenta una mica més ràpid que l’activitat. En relació amb la
desocupació, el mercat de treball espanyol ha presentat taxes de desocupació
més baixes pel que fa als homes. Així, les dones el 1985 tenen una taxa de
desocupació del 25,1%, cinc dècimes per sobre de la mitjana masculina. Des·
prés del període de crisi econòmica, el 1993 baixa la taxa d’atur en els homes,
que se situa en el 15,5% en relació amb el 20,2% del 1985, mentre que la
desocupació en les dones baixa fins al 24,1%. Tanmateix, el 1995, la taxa
d’atur masculina comença a baixar mentre que la femenina puja (el 14,9% per
als homes i el 25,3% per a les dones). L’any 2004, les taxes de desocupació
masculina baixen significativament fins al 8,1% (pràcticament igual que la
mitjana europea), mentre que la taxa femenina (el 15%) no baixa de la mateixa
manera que la dels homes.
Taula 1.4. Indicadors del mercat de treball espanyol
VARIABLE
1985 1993 1995 2004
TOT HOM DON TOT HOM DON TOT HOM DON TOT HOM DON
Taxa d’activitat 56,3 80,0 33,6 58,4 76,4 41,0 59,0 75,0 43,3 68,7 80,4 56,8
Taxa d’ocupació 44,1 63,8 25,2 46,6 63,0 30,7 46,9 62,5 31,7 61,1 73,8 48,3
Taxa d’atur 21,6 20,2 25,1 18,6 15,5 24,1 18,8 14,9 25,3 11,0 8,1 15,0
Taxa de
temporalitat
15,6 14,4 18,4 33,0 30,5 37,6 35,2 33,5 38,3 32,5 30,6 35,2
Font: MTAS·EPA 1985, Eurostat, EU Labour Force Survey and National Accounts 1993·2004.
Malgrat que Espanya mostra unes taxes d’activitat, ocupació i desocupació
molt més properes a la mitjana europea, encara és lluny d’assolir els nivells de
qualitat de vida en l’ocupació que la Unió Europa perquè les seves condicions
d’ocupació són més baixes que les de la mitjana europea. Les males condicions
d’ocupació i treball no solament es manifesten en l’alta taxa de temporalitat
que s’ha analitzat anteriorment, sinó en els increments en els nivells salarials
i la sinistralitat laboral. A la taula 1.5, les estadístiques de l’Eurostat (2006)
mostren que l’any 1998 el nivell salarial brut espanyol correspon al 57,8%
de la mitjana de la Unió Europea. No obstant això, els anys següents Espanya
73

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
va tancant gradualment la bretxa diferencial en ocupació i desocupació, però
les diferències salarials persisteixen com un indicador fort de les condicions
d’ocupació i treball a Espanya, ja que l’any 2003 el salari brut espanyol re·
presenta el 58,1% de la mitjana de la Unió Europea d’aquest mateix any; és a
dir, amb només un increment del 0,3% en sis anys. En conclusió, els nivells
salarials espanyols són ostensiblement més baixos que els europeus; així, de
mitjana, per cada euro que rep un treballador europeu, un d’espanyol percep
58 cèntims.
Taula 1.5. Nivell salarial espanyol segons la mitjana de la Unió Europea
PAÍS 1998 BASE 2003 BASE
UE 28.609,1 100 33.088,6 100,0
ESPANYA 16.528,0 57,8% 19.220,0 58,1%
Font: Eurostat 2006.
Encara que Espanya ha tingut i té nivells salarials més baixos, els seus
salaris es continuen reduint, sense donar senyals d’equiparació amb la mitjana
europea. A l’anterior taula 1.3, s’observa que a Espanya l’increment salarial
anual creix el 1993 fins al 2,8%, però que no assoleix els nivells salarials
europeus. El 1995, els increments salarials a Espanya baixen fins arribar al
·1,2%, situació que no es resol el 2004 ja que els salaris continuen baixant
encara que amb un ritme més lent (·0,2%). La Unió Europea, d’altra banda, té
salaris més alts i manté estables els seus increments salarials.
La tercera evidència del deteriorament de les condicions d’ocupació i treball
a Espanya es manifesta en l’augment preocupant de la sinistralitat laboral que,
encara que ha estat molt més gran que a la Unió Europea, s’ha continuat incre·
mentant amb els anys, mentre que la sinistralitat europea ha baixat. Aquesta
tendència es pot observar a la taula 1.6: des del 1996, quan a Espanya hi havia
el 62,1% de baixes laborals per mil treballadors a causa d’accidents laborals,
a la Unió Europea era del 42,3%. L’any 2000, els accidents laborals amb més
de tres dies de baixa pugen a Espanya fins al 70,5% per cada mil treballadors,
mentre que la Unió Europea redueix els accidents el 40,2%. El 2002, la sinis·
tralitat a Espanya es redueix, però encara és gairebé el doble que l’europea. En
resum, la variació de la sinistralitat laboral en el període 1996·2002 a Espanya
mostra una tendència a augmentar de l’1,30%, mentre que la Unió Europea
redueix els accidents el 3%.
74

1. Immigració laboral a Espanya
Taula 1.6. Accidents laborals amb més de tres dies de baixa per 1.000 ocupats
ANY 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Variació
1996·2002
ESPANYA 62,1 62,2 65,4 70,3 70,5 69,1 67,3 1,3%
UE 42,3 41 40,9 40,9 40,2 38,4 35,3 ·3,0%
Font: Eurostat 2004.
A partir d’aquesta radiografia dels indicadors del mercat laboral, cal apro·
fundir en les explicacions dels fets socioeconòmics que han portat a l’incre·
ment de l’ocupació, però que han implicat el deteriorament de les condicions
d’ocupació i treball.
L’obertura econòmica a Espanya va significar la modernització i la reestruc·
turació de l’Estat i la crisi de les empreses privades nacionals, que es van haver
de reestructurar davant la competència internacional i la deslocalització de les
filials de multinacionals ubicades a Espanya. Amb la globalització alguns sec·
tors de l’economia que estaven protegits van ser severament colpejats. L’aflu·
ència de nous capitals de procedència externa va fer proliferar les activitats
financeres i especulatives, cosa que va apujar les taxes d’interès i va generar
inflació. Les relacions laborals en les empreses privades grans i mitjanes de
caràcter nacional o multinacional i les institucions públiques que estaven for·
tament regulades van entrar en un procés de flexibilització laboral.
En aquest període, la petita empresa reapareix no des de la seva ineficàcia
i marginalitat productiva en els marges de l’economia, sinó com a estratègia
competitiva altament eficient per al capital. La producció capitalista quan ne·
cessita ser altament competitiva es concentra en economies d’escala, però es
desconcentra i es dispersa quan el mercat descarta la producció en massa i la
personalització del producte es torna un avantatge comparatiu. Així, les grans
i mitjanes empreses tendeixen a fragmentar·se i aplanar·se per reduir costos,
però ho fan en detriment del treballador. L’empetitiment de les estructures
productives mostra un empitjorament de les seves condicions de treball i una
creixent dificultat per a la seva defensa col·lectiva (Prieto, 1994). En l’àmbit
macroeconòmic també explica la persistència de l’ocupació informal. Ja en
dècades anteriors, la forta presència de microempreses ha possibilitat que
les relacions laborals entre treballadors i empresaris estiguessin marcades per
l’arbitrarietat i el personalisme; emparades per un Estat permissiu amb l’abús
75

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
de les pràctiques empresarials respecte del treballador i procliu a donar suport
a l’acumulació del capital (Recio, 1997).
Sectorialment, l’estructura del mercat de treball es terciaritza en comerç,
construcció i turisme. D’acord amb el baix nivell de tecnificació que requereixen
aquests serveis i amb la utilització intensiva de mà d’obra, amb reducció dels
nivells de productivitat, el mercat de treball espanyol se segmenta. Aquesta
segmentació té lloc en funció de la contractació laboral que defineix les condi·
cions d’ocupació i treball. Es redueix el segment de mercat de treball primari
i s’augmenta el segment secundari amb la presència del treball temporal, que
ofereix poca estabilitat, salaris baixos i poca protecció social.
La temporalitat laboral com a estratègia empresarial es comença a gestar
el 1980 quan es promulga l’Estatut dels treballadors i es crea un nou marc
de relacions laborals a Espanya caracteritzades per una «línia de regulació
flexibilitzadora» (Ruesga, 2002), però sense desenvolupar polítiques orienta·
des a promoure la productivitat empresarial com a estratègia fonamental de
competitivitat. Es legitima l’ocupació temporal i la desregularització laboral
com a mesures necessàries per impulsar la generació d’ocupació, amb serioses
conseqüències socials ja que dificulten la formació laboral, impedeixen crear
corbes d’experiència en els treballadors i bombardegen el clima de cooperació
laboral que requereix l’elaboració de béns i serveis complexos i d’alta qualitat.
«La destrucció de drets laborals afavoreix les activitats empresarials més de·
predadores, fet que mostra l’elevat índex d’accidents i malalties laborals, i po·
tencia una visió de l’economia centrada en els resultats a curt termini» (Recio,
1997: 277). La flexibilitat laboral aboca els treballadors a la precarietat.
La institucionalització del mercat de treball temporal 14 com a element es·
tructural del mercat de treball espanyol crea una cultura de la temporalitat. 15
La temporalitat a Espanya es presenta en dues etapes (Toharia, 2005): una
etapa inicial del 1980 al 1994, com a període de creixement econòmic i
d’aprenentatge de l’ús de contractes temporals, i del 1995 al 2004 16 com a
estat estacionari. En el primer període es presenta la reforma de l’Estatut dels
14. La contractació temporal d’un treballador representa per a una empresa menys costos salari·
als, cap cost d’acomiadament, menys gestió de mà d’obra i baix poder de negociació a l’empresa,
sense que s’alteri la productivitat.
15. Espanya ocupa l’últim lloc de l’índex de treball decent en països industrialitzats (Ghai,
2003).
16. Data en què es tanquen les dades d’anàlisi al llibre.
76

1. Immigració laboral a Espanya
treballadors, el 1984, per crear «el model espanyol de flexibilitat en el marge»,
amb una estructura econòmica dualitzada amb ocupacions que tenen llocs de
treball estables i llocs de treball temporals (Toharia, 2005). En la primera etapa
hi ha un ús indiscriminat de contractes temporals sense causa i s’instaura la
pràctica de tenir plantilles inestables per ajustar les necessitats de mà d’obra
quan arribin períodes de crisi econòmica. Aquest model tendeix a estabilitzar·
se amb el temps, amb una mitjana del 30% de la mà d’obra assalariada amb
contracte temporal. A la segona etapa de la temporalitat, el Govern espanyol
emet normatives per retallar les modalitats de contractes temporals, però és
una mesura infructuosa ja que els contractes temporals continuen creixent o
es desplacen a les empreses de treball temporal (ETT). Així, la temporalitat es
torna una pràctica empresarial quotidiana, el descens de la qual no es basa
només en noves lleis que la limitin, sinó en el canvi de mentalitat empresarial.
Aquesta cultura de la temporalitat també es reflectirà en el paper que tindrà
la mà d’obra immigrant més endavant. «La informació suggereix que els immi·
grants es troben lleugerament sobrerepresentats dins la categoria de contracte
temporal» (Carrasco et al., 2004: 242).
L’ocupació irregular, 17 que ha persistit els últims quaranta anys com un
element estructural del mercat de treball, es revitalitza consolidant·se com un
tercer segment de mercat de treball, situació que es presenta en altres països
desenvolupats i, encara que no hi ha xifres exactes de la seva magnitud, les
estadístiques indiquen que a Espanya el 23,4% del PIB oficial correspon a
l’economia submergida (Ferraro et al., 2002), mentre que altres autors afirmen
que l’ocupació informal pot representar el 18% de la població ocupada. Els
investigadors suggereixen que la incorporació a la Unió Econòmica i Monetària
el 1999 pot haver implicat un increment de l’ocupació irregular, ja que la com·
petitivitat espanyola i catalana, en fonamentar·se en una estratègia de costos
i baixos preus (especialment en costos laborals), es pot haver vist amenaçada,
la qual cosa hauria afavorit un augment de l’ocupació irregular.
17. L’ocupació irregular o ocupació informal «es defineix com la vulneració de les normes en ma·
tèria de Seguretat Social (treballadors que no estan donats d’alta o que cotitzen en un règim que
no els correspon), per l’allunyament de la legislació laboral i els convenis col·lectius (irregularitats
en el contracte de treball, inobservança de normes legals o negociades en conveni referides a jor·
nada, salut laboral o salari) i/o per l’incompliment de certes obligacions fiscals relacionades amb
l’activitat laboral» (Banyuls et al., 2002).
77

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
La crisi de competitivitat es reflecteix en la destrucció de l’ocupació, que
ha estat el problema més notori segons l’opinió pública. 18 La desocupació ha
tingut una persistència durant els últims vint·i·cinc anys que la ubicava als
primers llocs dels països de la Unió Europea (Recio, 1997), i fins al 2005 les
seves taxes no van aconseguir arribar a un dígit, amb l’agreujant de tenir més
desocupació juvenil, femenina i de llarga durada. La desocupació es manifesta
de manera important amb una taxa de desocupació juvenil que retarda la inser·
ció dels joves al mercat de treball, unes taxes de desocupació femenina molt
més altes que les masculines, en què es mostra fins i tot una discriminació
laboral cap a les dones, i, finalment, la presència d’atur de llarga durada, espe·
cialment en èpoques de baix creixement econòmic. La desocupació també pre·
senta diferències importants segons els nivells de formació dels treballadors, ja
que els treballadors qualificats amb estudis universitaris tenen una taxa d’atur
més baixa, mentre que els treballadors amb un nivell d’estudis mitjans tenen
una taxa més alta. Els treballadors no qualificats o amb nivells d’estudis baixos
presenten taxes mitjanes d’atur (Palacio i Alvarez, 2004; Ruesga et al., 2002).
«Aquestes contradiccions indiquen l’existència de problemes de desajustament
entre les necessitats de qualificació del sistema productiu i el nivell educatiu
de l’oferta de treball» (Palacio i Álvarez 2004: 168).
Per tant, l’estructura productiva i el creixement econòmic espanyol han
depès d’activitats productives nacionals de baixa tecnificació, amb un sector
industrial incapaç de captar tota la mà d’obra que va ser desplaçada de les ocu·
pacions rurals i de la incorporació de la dona al mercat de treball; un sistema
d’estructures productives petites i ineficients, amb baixa tecnologia, pràctiques
laborals poc solidàries i baixa inversió de capital, inerme per competir interna·
cionalment; una estructura productiva amb forta dependència laboral d’empre·
ses multinacionals, que van tancar les seves plantes de producció a Espanya
quan hi va haver perspectives en altres llocs d’obtenir mà d’obra més barata i
dòcil. Per finalitzar, existeix una classe empresarial evasiva laboralment, que va
centrar els seus esforços en la recerca de competitivitat internacional, amb l’es·
tratègia de disminució de costos laborals, a través de pràctiques empresarials
de gestió de mà d’obra precària, que va traslladar als treballadors el risc de la
inversió i la inestabilitat del mercat de béns i serveis flexibilitzant les relacions
laborals. Les pràctiques de gestió de mà d’obra van contribuir a la persistència
de l’ocupació informal i l’economia submergida en sectors econòmics que no
18. Per als ciutadans continua sent el primer problema del país, segons dades del Baròmetre
d’opinió del CIS (abril del 2006).
78

1. Immigració laboral a Espanya
podien fer front a la competència ferotge i que, per tant, estaven condemnats
a desaparèixer en una economia globalitzada. 19
Un altre element característic del mercat de treball espanyol és el comporta·
ment heterogeni dels mercats de treball regionals. Segons dades de l’IDESCAT,
Catalunya té una taxa d’activitat més gran (el 61,9%) que la mitjana nacional,
amb una taxa d’ocupació (el 57,6%) igualment més alta també que la mit·
jana nacional i taxes de desocupació més baixes (el 7,0%), fet que crea una
dinàmica d’ocupació important (IDESCAT, 2006) a la regió perquè el ritme
de creixement econòmic de Catalunya ha estat més gran que l’espanyol en la
dècada de 1985·1995: «El PIB català experimenta un creixement del 3,3%
anual acumulatiu, superior al d’Espanya (el 3,1%) i al de la Unió Europea.
Així mateix, el ritme d’augment de l’ocupació a Catalunya (l’1,3% anual acu·
mulatiu) és el més gran d’Espanya i de la Unió Europea» (Novella, 2004: 11).
En augmentar el creixement econòmic, la taxa de productivitat de la regió
també s’incrementa; tanmateix, en el quinquenni del 1995 al 2000 creix més
ràpidament la taxa d’ocupació, amb una alta rotació de contractes temporals
i, per tant, hi ha un descens de la productivitat del treball, especialment en
la indústria manufacturera, fet que afecta la competitivitat de l’economia ca·
talana, especialment perquè l’estructura productiva continua tenint una forta
activitat industrial. Els anys posteriors al 2000, l’economia catalana perd un
nivell relatiu de productivitat de manera més intensa que la Unió Europea i
Espanya (molt més que Madrid), especialment als sectors de la construcció i
els serveis. En el cas de Barcelona, el comportament del mercat de treball local
és gairebé similar a l’autonòmic, ja que presenta una taxa d’activitat lleugera·
ment més alta (el 62,2%), amb una taxa d’atur (el 7,0%) igual que Catalunya
el març del 2006.
1.3. Immigració laboral a Espanya
Espanya, que anteriorment s’havia consolidat com a país d’emigració, a
la dècada dels vuitanta comença visiblement a presentar el procés invers: ser
receptora d’immigrants (Col·lectiu IOE, 1989). La immigració té lloc, en pri·
mera instància, amb l’arribada de les plantes de producció de multinacionals,
que genera un flux migratori de treballadors altament especialitzats, executius
i professionals de mercats especialitzats. És un flux migratori d’elit provinent
19. Per tant, l’evolució de l’estructura productiva espanyola ha marcat la naturalesa i la dinàmica
del mercat de treball, que es caracteritza per una alta volatilitat de l’ocupació (Toharia, 2005).
79

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
de països desenvolupats (Recio, 1997). També és significatiu el nombre de
persones immigrants que vénen de països desenvolupats i que fan d’Espanya
un lloc de retir per gaudir de la seva jubilació.
Posteriorment, comencen a arribar immigrants extracomunitaris procedents
de països pobres per ocupar llocs de treball de baixa qualificació ubicats en
segments secundaris, i s’observa una tendència a aglutinar ocupacions per
gènere i nacionalitat. Algunes d’aquestes persones ocupen vetes marginals;
d’altres, que accedeixen a ocupacions de baixa qualificació, se sumen a la
competència amb els treballadors nacionals, fet que reforça les pràctiques em·
presarials de degradació de condicions d’ocupació i treball per als immigrants
(Recio, 1999).
I és a partir de l’arribada de persones immigrants procedents de països
pobres que la immigració comença a ser considerada un dels principals pro·
blemes de la societat espanyola, com si l’amenaça d’una invasió s’hagués
fet realitat, especialment perquè després desapareixen de les estadístiques
oficials els comunitaris. No obstant això, els investigadors de la immigració
a Espanya coincideixen a demostrar que les xifres de persones estrangeres,
encara que actualment no són menyspreables, es continuen situant entre les
més baixes de la Unió Europea, ja que no representen ni el 5% del total de la
població; són xifres relativament més baixes en comparació amb altres països
de la Unió Europea com ara Alemanya, França i Anglaterra, que fa més de tres
dècades que acullen fluxos migratoris. Malgrat les taxes baixes i també a causa
de la rapidesa del procés, Espanya viu la immigració com un problema públic
prioritari, més important que la drogoaddicció, la precarietat de l’ocupació,
les dificultats econòmiques i l’habitatge, entre d’altres. Situació que s’agreuja
o s’atenua en els períodes de regularització de treballadors sense que s’hagi
alterat sobtadament el ritme de creixement migratori. Al gràfic 1.7 s’observen
les fluctuacions de les opinions de la ciutadania espanyola enquestada pel
CIS. Val la pena destacar que el fenomen migratori ha tingut un paper polític
important.
80

Gràfic 1.7. La immigració com a problema públic
Font: Baròmetre social, CIS, 2003·2005, www.cis.es.
1. Immigració laboral a Espanya
Amb l’alarma social aparentment n’hi ha més, d’immigració; per exemple,
es parla de la immigració del sud com a països del Tercer Món i, d’altra banda,
de la immigració del nord per referir·se als països membres de la Unió Europea.
Tanmateix, els estudis i les estadístiques oficials revelen que en el col·lectiu
europeu no tenen la mateixa situació laboral un britànic i un portuguès. Tampoc
no són iguals els africans de l’Àfrica subsahariana i els del Magrib. En el cas
dels llatinoamericans, no és el mateix un equatorià que un argentí, però fins i
tot quan es parla d’un col·lectiu nacional no és igual un assalariat que un tre·
ballador autònom, i encara que s’elaborin acurades tipologies dels col·lectius
d’immigrants no es pot oblidar que qualsevol classificació tendeix a generalitzar
una realitat heterogènia.
1.3.1. Fluxos migratoris demogràfics
Però, realment es pot tipificar la migració com un procés accelerat? Izquier·
do (1996) identifica quatre fases en el creixement de la immigració a Espanya.
La primera onada es presenta entre el 1960 i el 1970 i gairebé es triplica el
nombre de persones immigrants de 60.000 a 150.000. Són els immigrants
comunitaris procedents de països rics que vénen a envellir a Espanya i execu·
tius de multinacionals. La segona onada té lloc a la dècada dels setanta i la
immigració roman en estat latent amb una mica d’increment (25.000 persones
més). La tercera onada va des del 1980 fins al 1985, en què es produeix una
81

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
acceleració del flux migratori i s’arriba en cinc anys a la xifra aproximada de
250.000 persones immigrants. Finalment, la quarta onada es produeix amb els
quatre processos de regularització. Aquesta onada es presenta des del 1997
fins al 2003 i és més forta ja que la immigració gairebé es triplica respecte
a períodes anteriors, amb un increment anual superior al 20% en el període
2000·2003 a causa de l’efecte de les regularitzacions.
A partir de les dades recollides als anuaris estadístics d’immigració publi·
cats pel MTAS sobre les persones estrangeres amb residència, 20 el gràfic 1.8
mostra que el flux migratori de residents estrangers amb targeta o autorització
de targeta ha tingut en una primera fase un creixement lent i sostingut des del
1975 fins al 1995, amb pujades i baixades lleus; no obstant això, és a partir
del 1996 quan el fluxmigratori presenta una escalada contundent que fa que,
en el lapse de nou anys, la xifra de persones estrangeres es quadrupliqui. És
important destacar que aquest flux migratori representa gairebé totes les perso·
nes estrangeres, i que els treballadors ocupats són un subconjunt d’aquestes.
També hi ha els estudiants i els familiars d’immigrants, entre d’altres. Cal
recordar que en les xifres de desembre del 2005, les persones immigrants
procedents del continent europeu tenen una proporció de població gairebé
igual que les llatinoamericanes, ja que els residents europeus (incloent·hi els
no comunitaris) representen el 32,8% del total d’estrangers amb targeta, men·
tre que el col·lectiu més nombrós és el llatinoamericà, amb el 36%. En el
cas de Catalunya (gràfic 4.7), s’observa que el flux migratori puja sempre en
proporció lleugerament més alta que el flux agregat nacional, però a partir del
2000 la bretxa es fa molt més àmplia. Cal observar que aquest increment del
creixement del flux migratori superior a la mitjana del país pot estar relacionat
amb les taxes d’ocupació més altes i les taxes de desocupació més baixes de
Catalunya respecte del conjunt d’Espanya.
20. Això significa que les dades no reflecteixen la xifra fosca dels treballadors sense permís de
residència o treball i la invisibilitat estadística dels comunitaris.
82

1. Immigració laboral a Espanya
Gràfic 1.8. Col·lectiu estranger amb targeta a Espanya i Catalunya 1975-2005
ANYS ESPANYA CATALUNYA ANYS ESPANYA CATALUNYA
1975 165.289 36.207 1990 407.647 65.990
1976 157.973 37.558 1991 360.655 60.800
1977 161.451 38.400 1992 402.350 72.291
1978 158.349 36.848 1993 484.342 86.758
1979 173.043 37.640 1994 461.364 83.296
1980 182.045 38.656 1995 499.772 106.809
1981 197.942 39.640 1996 538.981 114.264
1982 200.911 39.143 1997 609.813 124.550
1983 210.350 40.143 1998 719.647 148.803
1984 226.470 42.650 1999 801.329 183.736
1985 241.971 45.246 2000 895.720 214.996
1986 293.208 51.934 2001 1.109.060 280.167
1987 334.936 59.362 2002 1.324.001 328.461
1988 360.032 58.582 2003 1.647.011 383.938
1989 398.147 63.542 2004 1.977.291 462.046
2005 2.738.932 603.636
Font: Anuari de migracions 2000·2004 i Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS,
2005.
83

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
A partir d’aquesta escalada migratòria dels últims vuit anys, la taula 1.9
mostra el creixement del percentatge de població estrangera en relació amb la
població nacional per a Espanya i Catalunya. S’hi pot observar que, el 1986, el
percentatge era menys de l’1%, el 1998 havia pujat a l’1,6% i el 2001 arribava
al 3,3%. El 2003 aquest percentatge s’havia duplicat fins al 6,2% i assolia
el 8,5% el 2005. Per tant, l’evidència estadística demostra que efectivament
la presència del col·lectiu estranger augmenta gairebé a un ritme geomètric,
un nivell de creixement que no té la població nacional, i que la immigració
a Catalunya creix més ràpidament que a tot Espanya. Així, s’observa que el
1986 el percentatge d’immigració a Espanya i a Catalunya era igual, però a la
dècada dels noranta comença a tenir lloc un creixement més ràpid a Catalunya,
ja que el 1998 tenia el 2% de població estrangera. El 2001 aquesta població
s’havia duplicat. El 2003 ja s’havia triplicat i l’any 2005, mentre que a tot el
territori espanyol hi ha el 8,5% d’estrangers, Catalunya té l’11,4% de població
estrangera.
Taula 1.9. Percentatge de persones estrangeres sobre la població total
ZONA 1986 1992 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
ESPANYA 0,8 1,0 1,6 1,9 2,3 3,3 4,7 6,2 7,0 8,5
CATALUNYA 0,9 1,2 2,0 2,3 2,9 4,0 5,9 8,1 9,4 11,4
Font: INE, Padró municipal 2006.
El creixement migratori espanyol s’ha accelerat vertiginosament en l’última
dècada, com un indicador clar que Espanya és un país en procés de transforma·
ció global i que grans canvis s’acosten, ja que no solament serà multicultural
sinó també pluriètnic. Es destaca la importància del fenomen migratori en l’es·
devenir dels països i les ciutats globals, així que els investigadors estan d’acord
que la immigració ha de ser vista com un fenomen positiu i no com una ame·
naça d’invasió. Portes afirma que existeix «una posició alternativa que ressalta
les contribucions fonamentals de la immigració per mantenir el dinamisme
social i econòmic en els medis urbans, creant noves oportunitats d’ocupació i
fent la vida ciutadana més diversa i cosmopolita. Les ciutats habitades per una
població rica però en procés d’envelliment s’estanquen. Poden ser llocs segurs
i plàcids, però també manquen de la vitalitat i el sentit d’innovació de les àrees
que són receptores de fluxos migratoris» (2001: 124).
84

1. Immigració laboral a Espanya
La immigració irregular és potser el tema més amenaçador per a la població
espanyola i del qual se sap molt poca cosa. No hi ha estimacions certes perquè
usualment les fonts de dades per mesurar·les són els padrons municipals; tan·
mateix, s’ha vist que, en acarar les altes dels padrons i de residència prenent
la diferència com a magnitud d’irregularitat en la població immigrant, els resul·
tats són inexactes, ja que molts immigrants es donaven d’alta en els municipis
a mesura que es mobilitzaven geogràficament, però no es donaven de baixa on
vivien abans. Una mesura més ajustada a la realitat pot ser la utilització de les
xifres del cens de població. Al gràfic 1.10 s’observa que les dades de població
censada pugen més ràpidament que la corba de les persones residents, i el
2001 hi ha un desfasament de la població immigrant equivalent al 28,4%.
Així, es podria suposar que el 2001, de cada deu immigrants a Espanya, 2,8
estaven en situació d’irregularitat al país.
Gràfic 1.10. Col·lectiu estranger a Espanya 2001
Font: Anuari estadístic d’Espanya 1996·2000, MTAS. Cens de població 2001, INE.
1.3.2. Mercat de treball immigrant
La immigració laboral a Espanya és l’objectiu central dels fluxos migratoris
actuals. Els estrangers que venien a la recerca d’asil i protecció per a pen·
sadors d’avantguarda van quedar endarrerits estadísticament, igual que les
persones grans que volien instal·lar·se sota la resplendor del sol mediterra·
ni. La immigració laboral és la causa fonamental dels desplaçaments de les
85

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
persones estrangeres cap a Espanya, mobilitat que, a més d’obeir a causes
macroestructurals del capitalisme gestades des de segles enrere quan Espanya
era un imperi i de causes conjunturals dels processos de globalització, obeeix
a altres causes de caràcter nacional i local que dinamitzen la immigració. Per
tant, la immigració laboral és un fenomen social multicausal que es relaciona
amb factors demogràfics com ara l’envelliment de la població autòctona, sumat
a les baixes taxes de natalitat i de mortalitat a Espanya. També és important
el paper que ha tingut la transformació del sistema educatiu espanyol, que ha
elevat els nivells educatius de la població autòctona, especialment per aug·
mentar l’accés a l’educació superior de primer i tercer cicle. Tanmateix, la
causa de més pes en la immigració laboral rau en la naturalesa de l’estructura
productiva espanyola i el seu particular mercat de treball. Així, un element
fonamental per a l’acceleració del moviment migratori rau en la contradicció
existent entre el capital humà nacional i la proliferació d’ocupacions de baixa
qualificació sense projecció de mobilitat ascendent. D’aquesta contradicció
es desprèn una negativa dels treballadors nacionals a ocupar aquests llocs de
treball de remuneració i prestigi social baixos. Un altre factor que ha incentivat
fortament la immigració laboral és la institucionalització de les pràctiques de
gestió de mà d’obra depredadora dels empresaris, que vinculen els treballa·
dors immigrants en condicions d’ocupació i treball que no podrien oferir a un
treballador nacional.
Els treballadors immigrants han representat per a l’empresariat un perma·
nent exèrcit de reserva amb drets restringits, que permeten dur a terme, sense
resistència, pràctiques precàries d’ocupació. Així, la presència de mà d’obra
immigrant ha alimentat en alguns ocupadors noves·velles regles de joc en la
vinculació de treballadors de forma més degradada en empreses amb baixa
responsabilitat social i poc compromís amb la dignitat humana. Per concloure,
el creixement accelerat de la immigració laboral també té a veure amb el «vigor
de les activitats productives, les regularitzacions d’indocumentats, la dinàmica
i la propaganda dels contingents laborals amb acords bilaterals i els titubejos
i la falta de consistència i de principis de la legislació espanyola» (Carrasco i
Izquierdo, 2005: 93).
En fer una retrospectiva de les investigacions recents sobre immigració
laboral a Espanya, es troba una tendència en una part dels estudis sobre im·
migració a mostrar abundants dades estadístiques presentant·les de forma ex·
clusivament descriptiva, però que no aconsegueixen aprofundir en relacions de
86

1. Immigració laboral a Espanya
multicausalitat i contextualització del fenomen migratori; per això, s’aborden
superficialment alguns interrogants que hi ha a Espanya sobre les causes,
el rol i les conseqüències de la immigració en el mercat de treball com, per
exemple: Per què, malgrat l’evident rebuig de la immigració, cada vegada més
es recorre a la mà d’obra immigrant? Quant ha influït la presència de la força
laboral immigrant en la precarietat laboral? Com estan influint les persones
immigrants a fer més vulnerables les formes d’organització col·lectiva dels
treballadors nadius?
Com a entorn general, Espanya als anys vuitanta mostrava una recepció
“favorable” a la immigració perquè continuava amb un creixement econòmic
capaç d’absorbir immigrants tècnics i professionals en el segment primari su·
perior i inferior. Però al final dels anys vuitanta i fins a la meitat dels noranta
es presenta un context de recepció “negatiu” en el mercat de treball per a la
persona immigrant a causa de la desacceleració del creixement i l’increment
de l’atur. Encara que la mà d’obra immigrant no és exclosa, acaba confinada
en el segment secundari en llocs de molt baixa qualificació o sense qualificació
(Herranz, 1998).
A Espanya es poden trobar dos tipus de context de recepció en el mercat de
treball per a la persona immigrant, fins i tot si no és comunitària. En el cas llati·
noamericà, en què hi ha fortes arrels culturals per una història de colonialisme,
llengua, religió, mestissatge, etc., en la dècada dels vuitanta, l’immigrant lla·
tinoamericà es caracteritza per una forta reciprocitat per l’emigració espanyola
en els temps del franquisme, ja que les zones on hi va haver més migració van
ser zones que havien rebut espanyols, com ara l’Argentina, o situacions de
privilegi per compartir la doble nacionalitat com en el cas del Perú. Carrasco i
Izquierdo (2005) afirmen que el 2003 hi va haver el 9% d’espanyols que van
arribar de fora i es van donar d’alta en un municipi espanyol. Eren retornats
i fills d’immigrants, principalment procedents de països llatinoamericans. Els
immigrants llatinoamericans dels anys vuitanta van ser representativament
sectors il·lustrats que fugien de les dictadures militars i de zones urbanes. En
aquesta època, el context d’acollida va ser favorable.
Posteriorment comença la immigració laboral amb col·lectius de baixa for·
mació, alguns procedents de l’àrea rural, que es va inserir en treballs no qua·
lificats com el servei domèstic. En el segment secundari del mercat de treball
s’insereixen els treballadors immigrants sud·americans, però en el rang més
87

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
baix, de tal manera que els immigrants s’enfronten a una forma més severa de
marginació social. Així, el mercat de treball es fa hostil a la immigració. Tot
immigrant s’aborda a través de la lògica del prejudici, i es valoren els treba·
lladors en funció de la seva ètnia, situació que s’ha presentat en altres zones
(Braverman, 1993; Piore, 1979; Sabel, 1983). Al final dels anys noranta, amb
el col·lapse de les economies llatinoamericanes, producte de múltiples factors,
té lloc una altra forta onada immigratòria, amb treballadors pauperitzats de
classe mitjana i baixa, que busquen mobilitat ascendent, però que trobaran
moltes traves per a la seva inserció laboral en el nivell que els correspon. Molts
d’aquests immigrants, mirant de recuperar la seva antiga posició de classe al
país d’origen, es fan treballadors autònoms en petits negocis o empreses de la
“subeconomia ètnica”, igual que ho fan altres països d’immigració (Malgesini
i Giménez, 1997:113).
Per estudiar el fenomen de la immigració en el mercat de treball espanyol
presentarem un panorama actual dels indicadors més importants del mercat de
treball. Espanya, en el primer trimestre del 2006 (taula 1.11), té una població
activa total de 21,3 milions de persones, equivalent a una proporció del 57,9%
de la població de més de 16 anys, que és una de les taxes més baixes de la
Unió Europea. 21 D’aquest grup, 19,4 milions constitueixen la població ocupa·
da, amb el 9,1% de població activa aturada, que és també una de les taxes
més altes de la Unió Europea. 22 La població estrangera o immigrant a Espanya
en aquest mateix trimestre del 2006 té una població activa de 2,6 milions, i
representa una taxa d’activitat del 76,3%, gairebé el 20% més alta que la dels
treballadors nacionals. La població ocupada immigrant en el mercat de treball
21. Per a Palacio i Álvarez (2004), les tendències bàsiques del mercat de treball espanyol s’han
caracteritzat per mantenir una taxa d’activitat femenina molt baixa en relació amb altres països de
la UE, fet que redueix les taxes d’ocupació i l’ingrés per càpita en relació amb la UE.
22. Les estadístiques oficials sobre el mercat de treball han estat qüestionades, ja que obeeixen a
criteris convencionals que de vegades no reflecteixen la realitat. En el cas de la taxa de desocupa·
ció, Prieto afirmava el 1994 que «En la nostra EPA la situació bàsica d’ocupació de cada persona
es defineix a partir de dos paràmetres temporals: la setmana de referència, que és l’anterior a
aquella en què la unitat familiar és entrevistada, i el fet d’haver treballat o no almenys una hora al
llarg d’aquesta. En cas que la persona en qüestió hagi treballat almenys aquella hora, es considera
que es troba en situació d’ocupació. Més enllà de l’estranyesa que pugui provocar en molta gent
el fet que s’hagi optat per uns requisits tan laxos i de les raons que hagin portat els estadígrafs a
fer·ho, cal reconèixer que es tracta una opció definitòria possible» (Prieto, 1994b: 2). No obstant
això, alguns investigadors consideren que aquesta mesura era inadequada perquè presentava una
tendència a infravalorar la població amb ocupació i sobreestimar la població aturada (Palacio i
Alvarez, 2004). Aquests paràmetres van ser modificats el 2001 per adaptar·los a la nova normativa
comunitària (Reglament CE 1897/2000, de 7 de setembre del 2000), i hi va haver un descens de
la taxa de desocupació.
88

1. Immigració laboral a Espanya
espanyol és de 2,3 milions, amb una taxa d’atur del 12,3%. És important ob·
servar que aquesta taxa és proporcionalment el 3,2% més alta que la dels tre·
balladors nacionals; tanmateix, usualment en els estudis sobre persones immi·
grants es remarca insistentment que aquests col·lectius presenten taxes d’atur
més altes que els treballadors nacionals, però obliden contextualitzar aquesta
informació. Tal com afirmen diversos autors, el col·lectiu immigrant té un nivell
de desocupació més alt que el col·lectiu nacional (Izquierdo i Martínez, 2004),
però a la taula 1.11 s’observa que els immigrants tenen una taxa d’activitat
més elevada (el 18,4% més) que els treballadors nacionals. En aquest mateix
sentit, el col·lectiu immigrant presenta una taxa proporcionalment més baixa
d’inactivitat que el col·lectiu nacional (el 23,7% per als immigrants i el 42,0%
per als nacionals); per tant, es podria argumentar que les persones immigrants
vénen efectivament a treballar i a desenvolupar activitats productives al país
i, en tenir més activitat i ocupació i menys inactivitat, tenen un percentatge
d’atur més elevat.
Taula 1.11. Estadístiques del mercat de treball espanyol 2006
Xifres en milers NACIONALS* ESTRANGERS*
Població + 16 anys 36.800,3 3.438,2
Activa 21.335,9 2.622,7
Ocupada 19.400,1 2.299,4
Aturada 1.935,8 323,3
Inactiva 15.464,4 815,5
Taxa d’activitat 57,9% 76,3%
Taxa d’ocupació 90,9% 87,7%
Taxa d’atur 9,1% 12,3%
Taxa d’inactivitat 42,0% 23,7%
Font: INE. Enquesta de població activa (EPA), març del 2006.
Encara que no hi ha estadístiques sobre el mercat de treball català per al
col·lectiu estranger l’any 2006, la taula 1.12 presenta la mitjana de les dades
de l’any 2005 a Catalunya, en què s’observa que els immigrants participen
activament del mercat de treball tal com es va evidenciar en el cas del territori
espanyol. Per això, la taxa d’inactivitat és més baixa en els immigrants (el
24,9%), mentre que en la població autòctona és gairebé del 40,4%, i repre·
senta el 7,9% de les persones inactives en el mercat de treball. Així mateix,
la taxa d’activitat del col·lectiu estranger és més alta que la del nacional (el
89

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
59,5% per als nacionals i el 75,0% per als estrangers) i els estrangers repre·
senten el 16,1% de les persones actives; no obstant això, la taxa d’ocupació
dels treballadors catalans és més alta (el 94,1% per als catalans i el 86,7%
per als immigrants), amb una proporció de persones estrangeres del 14,9%, i
la taxa de desocupació dels immigrants és gairebé el doble (el 13,3%) que la
dels treballadors nacionals a Catalunya (el 5,9%), i representen el 36,2% de
les persones aturades. Cal destacar que a Catalunya, igual que a tot Espanya,
els immigrants tenen una taxa d’activitat més alta i una taxa d’inactivitat més
baixa. En comparar els indicadors del mercat de treball català pel que fa al col·
lectiu estranger amb els del territori nacional, s’observa que la taxa d’ocupació
és lleugerament més baixa que la mitjana nacional i la taxa de desocupació és
una mica més alta, encara que per als treballadors autòctons es comporta de
forma inversa: Catalunya té una taxa d’ocupació més alta i una taxa d’atur més
baixa que la mitjana nacional pel que fa als treballadors autòctons.
Taula 1.12. Estadístiques del mercat de treball català 2005
Xifres en milers NACIONALS* ESTRANGERS* % EST./NAC.
Població + 16 anys 5.118,1 654,7 12,8%
Activa 3.045,8 491,2 16,1%
Ocupada 2.865,2 425,9 14,9%
Aturada 180,6 65,3 36,2%
Inactiva 2.072,2 163,5 7,9%
Taxa d’activitat 59,5% 75,0% ··
Taxa d’ocupació 94,1% 86,7% ··
Taxa d’atur 5,9% 13,3% ··
Taxa d’inactivitat 40,49% 24,97% ··
Font: IDESCAT, Enquesta de població activa (EPA), 2005.
Les altes a la Seguretat Social són les estadístiques oficials que ofereixen
una informació més bona per analitzar la immigració laboral a Espanya. Les
dades que dóna la Seguretat Social tenen la limitació de ser com un iceberg
amb una part visible del fenomen, però en què roman oculta una altra significa·
tivament important que correspon a l’ocupació informal o a la mal anomenada
economia submergida. El juliol del 2005, els treballadors estrangers ocupats
representen aproximadament el 8,3% de les persones ocupades a Espanya
90

1. Immigració laboral a Espanya
(MTAS, 2005). Al gràfic 1.13 s’observa que la immigració laboral té una forta
presència de treballadors llatinoamericans ja que, de cada deu treballadors im·
migrants, tres són llatinoamericans, dos africans, dos comunitaris i els restants
es distribueixen entre Europa de l’Est i Àsia.
Gràfic 1.13. Persones estrangeres amb alta a la seguretat social per continents
Font: Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS, juliol 2005.
La immigració laboral té una participació femenina més baixa en l’ocupació
(de forma regular) que la dels homes. La participació de la dona immigrant
(gràfic 1.14) és del 40% per a la mitjana dels treballadors estrangers donats
d’alta a la Seguretat Social. La taxa de participació femenina més baixa és la
de les dones africanes (16,7%) i la més alta és la de la població d’origen lla·
tinoamericà (51,8%). 23 Tanmateix, seria convenient reconsiderar aquesta xifra
global a Espanya per la significativa participació de la dona immigrant en els
serveis personals, caracteritzats per la informalitat que hi ha en les seves rela·
cions laborals i la dificultat que té aquest sector per ser controlat per l’Estat,
a causa de l’atomització de les activitats i perquè es duen a terme en l’àmbit
domèstic.
23. Importants investigacions han revelat que la migració llatinoamericana cap als països del
nord (Amèrica del Nord i/o Europa) tendeix a ser feminitzada (Zlotnik, 1998). Per al cas espanyol,
aquesta feminització de la migració en què la dona és líder en el projecte migratori familiar i
no agrupada pel cònjuge es reflecteix també en la inserció laboral (Parella, Herranz i Escrivà,
2000).
91

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
La mitjana d’edat de les persones estrangeres se situa en els 35 anys; la
població nord·americana té la mitjana d’edat més alta (40 anys) mentre que
els africans i els europeus no comunitaris tenen les mitjanes més baixes (34
anys).
Gràfic 1.14. Treballadors estrangers segons el gènere i la mitjana d’edat
Continent % Homes % Dones Mitjana d’edat
Total estrangers 60,5 39,5 35
UE 61,7 38,3 37
Resta d’Europa 55,8 44,2 34
Àfrica 83,3 16,7 34
Iberoamèrica 48,2 51,8 35
Nord·Amèrica 55,7 44,3 41
Àsia 68,9 31,1 35
Oceania 70,8 29,3 37
Apàtrides/nc 75,5 24,6 40
Font: Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS, juliol 2005.
Els treballadors estrangers majoritàriament són treballadors assalariats,
mentre que els autònoms o treballadors independents són el 13% (gràfic 1.15).
Els treballadors nord·americans i europeus comunitaris (28% i 25%, respecti·
vament) tenen el percentatge d’autonomia laboral més elevat, mentre que els
africans i els llatinoamericans tenen els percentatges més baixos de treball per
compte propi (el 5,9% i el 9,4%, respectivament), seguits pels treballadors
de la resta d’Europa (el 10,1%), fet que evidencia les diferències d’accés al
capital entre els treballadors estrangers de països amb més renda per càpita i
països de menys renda.
92
Cal destacar la importància que té la variable de dependència laboral per

1. Immigració laboral a Espanya
definir el lloc i les condicions de la inserció laboral de la persona estrangera,
ja que els treballadors per compte propi presenten nivells d’autorealització
més alts en fer de la seva autonomia laboral un projecte de vida, escapant de
l’abús i l’arbitrarietat dels ocupadors quan es troben en la condició de personal
assalariat.
Gràfic 1.15. Treballadors estrangers segons la dependència laboral
Continent Total
Per compte
d’altri
Per compte propi
% Per compte
d’altri
% Per compte
propi
UE 309.511 232.118 77.393 75,0% 25,0%
Resta d’Europa 213.809 192.250 21.559 89,9% 10,1%
Àfrica 332.358 312.597 19.761 94,1% 5,9%
Iberoamèrica 626.426 567.843 58.583 90,6% 9,4%
Amèrica del nord 5.750 4.140 1.610 72,0% 28,0%
Àsia 98.575 78.672 19.903 79,8% 20,2%
Oceania 776 632 144 81,4% 18,6%
Apàtrides/nc 1.010 778 232 77,0% 23,0%
Font: Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS, juliol 2005.
Els treballadors estrangers participen en l’economia (gràfic 1.16) vincu·
lant·se sobretot al sector de la construcció (el 40%) i els serveis (el 39%),
que n’acull gairebé el 80%, sectors el creixement dels quals es troba en gran
manera influït per l’entorn local i no per la competència global internacional.
Aquests sectors econòmics presenten nivells més baixos de condicions d’ocu·
pació i treball i un grau més elevat de precarietat laboral. Contràriament al que
s’exposa en els mitjans de comunicació, els treballadors del sector agrícola
tenen els nivells més baixos d’alta a la Seguretat Social, que és només el 4%
de la mà d’obra immigrant.
93

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
La indústria també té una baixa participació de treballadors estrangers (el
17%), situació contrària al paper que van tenir els immigrants als Estats Units
i Europa occidental als anys setanta (Castles i Kosack, 1984; Harvey, 1998).
Gràfic 1.16. Treballadors estrangers segons el sector d’activitat
Font: Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS, juliol 2005.
La variable contractació laboral mostra informació rellevant sobre les carac·
terístiques de la immigració laboral a Espanya. La taula 1.17 demostra que hi
ha un alt nivell de temporalitat entre els treballadors immigrants (Carrasco et
al., 2004), ja que de cada deu treballadors assalariats, set són temporals. Les
persones estrangeres que presenten el major nombre de contractes indefinits
són els nord·americans (el 64,6%), conjuntament amb les de la Unió Europea,
i mostren una mateixa connexió amb els nivells de dependència laboral ja
que són els estrangers procedents de països desenvolupats els que tenen les
taxes d’estabilitat més altes en l’ocupació, mentre que els estrangers de països
pobres són els que presenten taxes més altes de temporalitat, com ara els del
continent africà (el 75,8%), l’Europa no comunitària (el 74,4%), Oceania (el
73,5%) i l’Amèrica Llatina (el 70,1%). És interessant també afegir·hi el fet que
els permisos de treball són persistentment temporals igual que els contractes
de treball.
94

Gràfic 1.17. Treballadors estrangers segons el contracte
TOTAL ESTRANGERS
% TEMPORALS % INDEFINITS
67,5 32,5
Font: Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS, juliol 2005.
1. Immigració laboral a Espanya
Per finalitzar aquest esbós dels treballadors estrangers, observem que la si·
tuació laboral podria portar a reforçar la tesi que, efectivament, els treballadors
immigrants presenten un tipus de segmentació per procedència i majoritària·
ment constitueixen una força de treball precària que encaixa en una estratègia
de gestió empresarial de mà d’obra inestable, flexible, en part a causa de la
naturalesa del treball que es fa en sectors d’activitat econòmica regits per
l’estacionalitat i l’eventualitat.
Altres investigacions sobre mercat de treball coincideixen en el planteja·
ment que a Espanya les ocupacions tendeixen a concentrar·se per continents:
els treballadors de la Unió Europea i Amèrica del Nord tenen més participació
en llocs de treball del segment primari superior i primari inferior, mentre que
la resta de col·lectius no comunitaris oscil·len entre el primari inferior i el se·
cundari. En el segment secundari també hi ha subdivisions que transcendeixen
95

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
no només l’escala salarial sinó també els sectors econòmics per continents, de
tal manera que hi ha una tendència que l’Àfrica subsahariana es concentri en
les activitats agrícoles, l’Àfrica del Magrib i l’Europa de l’Est en la construcció
i els llatinoamericans en la prestació de serveis d’hoteleria i de proximitat com
ara el servei domèstic i l’atenció de persones, entre d’altres. El col·lectiu no
comunitari que sobretot es desplaça al segment primari inferior és el professi·
onal universitari llatinoamericà.
Excloent·ne els treballadors comunitaris que no necessiten permís de tre·
ball, les estadístiques de la immigració laboral demostren que el perfil de la
immigració laboral a Espanya es caracteritza per un major pes del treball per
compte propi en els immigrants que en els nacionals, una tendència en alguns
col·lectius a la feminització de la mà d’obra i una població sobretot jove que té
ocupacions en segments secundaris amb poca participació en la indústria.
En rol que té la força de treball immigrant en el mercat laboral i en l’es·
tructura econòmica s’ha de continuar estudiant des d’una perspectiva crítica.
Així ho afirma Izquierdo quan es refereix a les profundes contradiccions del
fenomen migratori i al paper que ha assumit l’Estat en crear condicions estruc·
turals per rebre les persones immigrants: «Espanya no és un país que faci de la
immigració un eix de la seva política. No la utilitza per manca de joves, ni per
falta de braços en actiu, ni de cervells per investigar i tampoc per necessitat
de poblar les seves àrees més ermes» (1996: 231).
Encara que la població de Catalunya 24 equival a menys del 20% de la po·
blació total espanyola, la seva participació en la quota d’estrangers residents
assoleix el 38% del total dels que hi ha a Espanya, i se situa en el primer lloc
com la comunitat amb més persones estrangeres residents (603.636 persones
immigrants), ocupant el lloc que abans corresponia a Madrid (556.952). El
68% d’aquesta immigració es concentra a Barcelona i la resta a Girona (el
14%), Tarragona (l’11%) i Lleida (el 7%), amb una taxa de població femeni·
na del 43,7%. La població total de persones immigrants a Catalunya té una
mitjana d’edat de 32 anys, la qual cosa fa que sigui una de les comunitats
autònomes amb més població jove (MTAS, 2005).
24. Les dades sobre Catalunya provenen de la mateixa font utilitzada per a la descripció del flux
demogràfic nacional per a estrangers residents amb targeta a l’informe Extranjeros con tarjeta o
autorización de residencia en vigor a 31 de diciembre de 2005, de l’Observatori Permanent de la
Immigració del MTAS.
96

1. Immigració laboral a Espanya
Segons el continent, l’Àfrica actualment té el nombre més elevat de persones
immigrants a Catalunya (209.049), seguida de Llatinoamèrica (197.844) i la
Unió Europea (77.486). El col·lectiu més nombrós és el del Marroc (163.589),
seguit d’Equador (61.814) i Colòmbia (31.593), i canvia la seva composició
per nacionalitats ja que l’any 2000, després del Marroc, els col·lectius més
nombrosos eren el francès i l’alemany (MTAS, 2005).
És important destacar que a Catalunya les activitats econòmiques, en part
influïdes perquè és en zona mediterrània, presenten una dinàmica al sector
immobiliari, del turisme i els serveis en general que encaixa amb el perfil
d’aquesta immigració laboral en sectors econòmics com ara la construcció,
l’hoteleria, el comerç, el servei domèstic i l’atenció domiciliària. Per això, la
major part dels treballadors immigrants tenen una representativitat molt baixa
en l’agricultura i la indústria.
1.3.3. Població colombiana a Espanya
La migració internacional no ha estat una prioritat d’investigació per a Co·
lòmbia davant la contundència de problemes socials com ara la violència i el
desplaçament forçat, però hi ha estudis que daten de fa gairebé trenta anys
enrere quan a Colòmbia es va generar una mobilització laboral important cap a
Veneçuela amb l’apogeu de la bonança petroliera, fet que va convertir Colòmbia
en el país que més migració internacional va tenir a Amèrica Llatina. D’acord
amb la CEPAL/CENADE, 25 «a Veneçuela, sota la protecció d’una economia in·
centivada per la bonança petroliera, la principal afluència d’immigrants en el
decenni de 1970 va ser la dels colombians» (Villa i Martinez, 2001). A la dèca·
da dels vuitanta hi va haver també una migració significativa cap als EEUU.
Investigadors colombians i estrangers de prestigi, especialment sociòlegs,
han fet aportacions valuoses sobre el tema. Val la pena destacar les investi·
gacions sobre migració laboral colombiana a Veneçuela de Luz Marina Díaz
et al. (1983) a les zones frontereres quan va tenir lloc la bonança petroliera;
Adela Peregrillo (1984) i Gabriel Bidegaín et al. (1989) també han estudiat la
immigració colombiana il·legal a Veneçuela. Als anys vuitanta, als Estats Units,
investigadors de talla internacional han fet estudis sobre colombians, com ara
25. La CEPAL (Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib) és un organisme de Nacions
Unides i el CELADE és el Centre Llatinoamericà i Caribeny de Demografia. La CEPAL des dels anys
seixanta constitueix el bressol i l’eix per al desenvolupament de la sociologia a l’Amèrica Llatina.
97

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Saskia Sassen (1979), que estudia la migració colombiana i els seus efectes a
Colòmbia; Fernando Urrea (1982), que analitza la participació de les famílies
immigrants colombianes en el mercat de treball i la seva mobilitat ocupacional
a Nova York; Douglas Gurak (1987), que estudia les xarxes familiars també en
aquesta mateixa ciutat. Posteriorment, a la dècada dels noranta, han sorgit
nous estudis sobre colombians als Estats Units des de la perspectiva transna·
cional. Val la pena destacar l’esforç d’acadèmics com Luis Eduardo Guarnizo
(1999, 2003) amb diverses investigacions sobre les pràctiques transnacionals
dels immigrants colombians.
A Espanya, els estudis sobre població immigrant colombiana són escassos,
en part perquè fins a l’any 2000 no va ser un col·lectiu amb representació
significativa dins el flux migratori i en part també perquè les investigacions
amb prou feines estan acabades. És pioner el treball d’Ofelia Restrepo (1997)
amb la seva tesi doctoral sobre «Dones colombianes, subjectes històrics en una
història d’immigració», en què estudia qualitativament el procés migratori de
les dones a Espanya en el període del 1980 al 1993. Laura Osso (2000) ha
fet un estudi de cas sobre colombianes i equatorianes en el servei domèstic i
la prostitució. El sociòleg Alfredo Molano (1998) aborda la problemàtica dels
colombians en presons espanyoles per narcotràfic a través de cròniques.
L’estudi més important sobre la colònia colombiana a Espanya s’ha dut a
terme sota la direcció de Rosa Aparicio i Carlos Giménez (2003). Aquest és
el primer estudi d’envergadura que inclou tot el territori nacional i estudia els
aspectes més importants sobre la qualitat de vida de la població colombiana
a Espanya i les seves motivacions. És un estudi pioner en els seus resultats
perquè fins a aquest moment els colombians eren invisibles, i posa de manifest
l’alta xifra d’irregularitat que arrasava qualsevol inferència per part de l’Estat,
ja que aquesta investigació conclou que hi ha 1,9 colombians irregulars per
cada un en situació regularitzada. Aquesta situació es pot confirmar per la
inconsistència de les dades estadístiques disponibles, ja que en els resultats
del Cens d’Espanya del 2001 apareixen 158.164 colombians censats (INE,
2001), mentre que les xifres de colombians residents amb targeta a l’Anuari
estadístic del MTAS (2001) són 48.710. Es conclou que el 2001, efecti·
vament, hi havia només el 30,8% de colombians amb residència legal. Els
resultats de la recerca d’Aparicio i Giménez (2003) també han revelat alguns
equívocs sobre la migració colombiana, com ara que la migració té com a causa
la persistent confrontació armada que assola el país, ja que es tracta d’una
98

1. Immigració laboral a Espanya
migració eminentment econòmica. Un altre supòsit sobre els colombians que
ha estat cavall de batalla en els mitjans de comunicació és l’alta participació
de colombians en organitzacions delictives, perquè els resultats han demostrat
que els colombians vénen a Espanya a treballar i que ho fan durament en
ocupacions del segment del sector secundari.
Encara que el 1998 Colòmbia ocupava el setzè lloc en volum com a col·
lectiu d’estrangers al país, després de quatre països llatinoamericans: Perú,
República Dominicana, Argentina i Cuba, actualment les xifres estadístiques
proporcionades pel MTAS sobre el creixement del flux de residents colombians
a Espanya revelen que després de l’última normalització de persones estran·
geres (2005), el col·lectiu colombià s’ha situat al tercer lloc a escala nacional
com a grup majoritari després del marroquí i l’equatorià. Lloc que també ocupa
proporcionalment a Catalunya.
El gràfic 1.18 mostra que el flux de població colombiana des del 1975
té un creixement lent i continu, però que l’any 2000 comença a pujar verti·
ginosament fins al punt que es multiplica per deu en cinc anys en passar de
24.710 a 204.348 persones residents, sense tenir en compte les estimacions
de treballadors colombians que continuen de manera irregular al país.
Gràfic 1.18. Població colombiana resident a Espanya 1991-2005
Font: MTAS, Anuaris estadístics d’Espanya 1991·2004. Observatori Permanent de la Immigració,
2005.
99

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
És indubtable que el creixement del col·lectiu colombià a Espanya és sor·
prenent, però és més inversemblant encara observar el creixement d’aquest
mateix flux migratori si contrastem dues variables provinents de fonts oficials
diferents. El gràfic 1.19 mostra dues corbes de població colombiana. La corba
blava correspon a les dades de l’INE de colombians censats el 2001, mentre
que la vermella correspon a les dades subministrades per l’Anuari d’immigració
del MTAS del 2001. S’observa que la diferència és eloqüent, ja que la relació
entre la població legal i la il·legal va més enllà de les estadístiques més pes·
simistes sobre la immigració irregular. L’any 2001 vivien a Espanya 109.454
colombians que eren invisibles per a l’Estat, persones que no eren ciutadans,
persones que no tenien drets ni mobilitat i que vivien al limbe jurídic de la
inexistència.
Gràfic 1.19. Població colombiana a Espanya 1995-2001
Font: Cens INE 2001 i Anuari estadístic d’immigració, MTAS, 2001.
Així, fins al desembre del 2000, en van arribar a entrar al país un nombre
considerable sense el visat corresponent. A partir d’aquesta data, l’exigència de
visat ha posat límits gairebé infranquejables a la seva entrada com a immigrants
laborals —llevat que formin part de contingents laborals—, cas en què és més
difícil l’entrada al país. Abans del 2001 l’estratègia més utilitzada pels colom·
bians era entrar al país sense visat (com a turistes s’hi podien quedar durant
tres mesos sense exigència de visat) i després quedar·s’hi com a treballadors
irregulars. Una altra estratègia utilitzada pels universitaris per entrar al país era
100

1. Immigració laboral a Espanya
obtenir un visat d’estudiant de postgrau i després quedar·se indefinidament al
país. El visat, encara que ha desaccelerat el flux migratori, ha augmentat la
pressió migratòria des del país d’origen. És evident el poc estímul que genera
el Consolat espanyol a Bogotà amb l’objectiu d’impedir l’entrada de colombians
a Espanya. Així, Izquierdo i Carrasco, observant les altes revelen l’impacte que
ha tingut el visat per als colombians en afirmar que: «Molt més breu ha estat la
fogonada colombiana, que ha tingut una caiguda molt brusca en els dos darrers
anys. El corrent colombià ha passat de 71.000 altes el 2.001 a 34.000 l’any
següent, i només 11.000 el 2003. El seu fulgor amb prou feines ha durat tres
anys» (2005: 94). Això vol dir que a Espanya no entren tots els que volen, sinó
només aquells als quals es permet l’entrada. Els colombians que hi accedeixen
per les vies legals observen amb desànim que des del moment que presenten
els documents en el consolat fins al moment que desembarquen a l’aeroport
de Barajas pot transcórrer un any o més. Aquells que han fet de la migració un
projecte de vida inajornable opten per les vies il·legals i recorren a les màfies de
tràfic de persones, fet que perpetua una nova forma d’esclavitud al segle XXI.
Les estadístiques mostren, per tant, que la migració colombiana a Espanya
és molt recent i la seva prematura presència afecta qualsevol conclusió que
es pugui fer en el temps sobre la seva realitat i, encara amb més raó, sobre el
seu futur, no només en l’aspecte social sinó especialment pel que fa a la seva
inserció en el mercat de treball (incloent·hi les condicions d’ocupació i treball)
i a les perspectives de mobilitat ocupacional.
Per comunitats autònomes, el gràfic 1.20 mostra que els residents colom·
bians amb targeta el 2005 estan concentrats majoritàriament a Madrid (el
23,5%), Catalunya (el 15%) i la Comunitat Valenciana (el 13%). El 50% res·
tant es troba distribuït en les altres comunitats autònomes i té una dispersió
considerable a tot el territori espanyol.
101

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 1.20. Població colombiana resident per comunitats
Font: Observatori Permanent de la Immigració, desembre 2005.
La situació de la immigració laboral colombiana presenta les mateixes sor·
preses que s’esdevenen amb els fluxos demogràfics. La immigració laboral
regular és la punta visible de l’iceberg. En reprendre la xifra de 79.341 co·
lombians censats com a ocupats el 2001 per contrastar·la amb les altes a la
Seguretat Social (gener del 2002) de colombians, que són 27.417, es troba
que (si restem aquestes xifres) els treballadors irregulars poden estimar·se en
51.924 colombians que treballen a Espanya en una ocupació informal, equi·
valents al 65,4%. Més de cinquanta mil treballadors sense contracte, sense
vacances, sense baixa per malaltia, sense protecció social, sense assegurança
contra riscos laborals i malalties professionals; treballadors no regits pel dret
laboral, sense possibilitats de subsidi de desocupació, indemnització ni jubi·
lació. Treballadors que aporten el seu treball a una economia a la qual, si no
el hagués ignorat, haurien contribuït no només amb el seu treball sinó també
amb aportacions en ingressos públics. Per exemple, segons Aparicio i Giménez,
el 2000, quan va començar a produir·se el gran creixement del flux migratori
colombià a Espanya, «els ingressos públics procedents dels immigrants colom·
bians (ingressos a la Seguretat Social més ingressos fiscals) van representar
67 milions d’euros. Hem estimat la despesa pública per a aquest mateix any
(atenció a immigrants, sanitat, educació i desocupació) en 38 milions euros. El
resultat és un superàvit de 29 milions d’euros per a Espanya» (2003: 8).
102

1. Immigració laboral a Espanya
A partir d’aquestes dades, sorgeix un interrogant: quants euros deixa de
percebre Espanya anualment per concepte d’ingressos a la Seguretat Social
i al fisc per part dels treballadors immigrants que no es poden legalitzar? La
conclusió és que la no·regularització dels treballadors estrangers no només és
un mal negoci per als immigrants sinó també per a l’Estat espanyol.
Un altre aspecte interessant és que la immigració colombiana té el ma·
teix comportament que la llatinoamericana quant al rol que té la dona com a
protagonista del projecte migratori, ja que el 56,3% dels residents amb alta
a la Seguretat Social són dones (gràfic 1.21). Val la pena destacar que la im·
migració laboral procedent de Llatinoamèrica és una migració en què la taxa
de participació femenina és més gran que la masculina. En part perquè els
immigrants creuen que les dones tenen més possibilitats d’èxit en el projecte
migratori i presenten també una major contribució quant a trameses i suport
familiar.
Gràfic 1.21. Treballadors colombians segons el gènere
Font: Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS, juliol 2005.
Segons la dependència laboral, els treballadors colombians amb alta a la
Seguretat Social són principalment assalariats, de tal manera que, per cada
deu treballadors colombians, un és autònom o treballa per compte propi (gràfic
1.22). Aquesta situació deixa veure la naturalesa del flux migratori colombià,
ja que són un tipus d’immigrants que no disposen de capital per desenvolupar
empreses pròpies.
103

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 1.22. Treballadors colombians segons la dependència laboral
Font: Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS, juliol 2005.
Els treballadors colombians s’insereixen principalment al sector dels serveis
(el 71%) i de la construcció (el 20%), que apleguen el 90% de les persones
immigrants, mentre que els treballadors restants ho són de la indústria (el
6%) i el sector agrari (el 3%). Els serveis i la construcció són dos sectors que
a Espanya es caracteritzen per les precàries condicions de treball, els salaris
baixos, la temporalitat alta i la poca mobilitat ascendent (gràfic 1.23).
Gràfic 1.23. Treballadors colombians segons el sector d’activitat
Font: Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS, juliol 2005.
La població colombiana es distribueix a Espanya sobretot en el segment
secundari del mercat de treball, ja que la temporalitat és la que marca la vincu·
lació laboral. El gràfic 1.24 mostra que el 90% dels colombians amb contracte
laboral tenen un contracte temporal, mentre que només l’11% dels treballadors
104

1. Immigració laboral a Espanya
són fixos, xifra molt més alta que la mitjana de tot Espanya, ja que les dades
anteriors mostraven en el col·lectiu immigrant una xifra més baixa.
Gràfic 1.24. Treballadors colombians segons el tipus de contracte
Font: Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS, juliol 2005.
1.3.4. Treballadors i treballadores colombians en tres comarques de
Barcelona
Al principi s’ha afirmat que l’àmbit geogràfic de la tesi doctoral eren tres co·
marques de Barcelona: el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental,
amb l’objectiu fonamental de tenir un mercat de treball homogeni. Quan es va
fer el treball de camp el 2002 no es disposava de dades sobre els treballadors
colombians en aquestes tres comarques, però posteriorment l’IDESCAT va sub·
ministrar les dades del Cens del 2001 sobre els colombians en aquestes zones
amb les variables més importants del mercat de treball.
La migració colombiana en aquestes tres comarques de Barcelona presenta
trets similars als del territori nacional. És a dir, és un flux lleugerament femi·
nitzat, ja que les dones representen el 56% del total de població de més de
16 anys (gràfic 1.25).
105

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 1.25. Població colombiana de més de 16 anys segons el gènere en tres comarques
de Barcelona
Font: IDESCAT, Cens 2001.
D’acord amb les dades del Cens del 2001, el gràfic 1.26 mostra que el 87%
dels immigrants colombians tenen menys de 45 anys, i trobem una concentra·
ció de població més gran en el rang dels 30 als 44 anys, una edat altament pro·
ductiva en què ja s’ha adquirit formació i experiència laboral. Només el 10,8%
són persones adultes que oscil·len entre els 45 i els 59 anys. Finalment, entre
els adults més grans hi ha el 2,3% de més de 60 anys.
Gràfic 1.26. Població colombiana de més de 16 anys per grups d’edat en tres comarques
de Barcelona
Font: IDESCAT, Cens 2001.
Al gràfic 1.27 s’observa l’estat civil de la població colombiana a les tres
comarques estudiades segons les dades del Cens del 2001. Veiem que un de
cada dos immigrants colombians és solter, xifra que pot presentar inexactituds
perquè els indicadors no permeten avaluar les unions lliures o de fet, bastant
106

1. Immigració laboral a Espanya
freqüents en el comportament colombià, de tal manera que si un colombià
no té vincle matrimonial formal, encara que tingui cònjuge i fills sota la seva
responsabilitat, es declara solter. Gairebé el 40% dels immigrants colombians
són casats. Els vidus, separats o divorciats no arriben al 10%.
Gràfic 1.27. Població colombiana de més de 16 anys segons l’estat civil en tres comarques
de Barcelona
Font: IDESCAT, Cens 2001.
Segons el nivell d’estudis de la població colombiana de més de 16 anys que
viu a les tres comarques de Barcelona, el gràfic 1.28 mostra que predomina un
nivell de formació mitjana, ja que els colombians amb estudis secundaris són
el 58,5%. Els tècnics i els universitaris són el 22,7%. A Colòmbia els estudis
de caràcter tècnic es caracteritzen per tenir tres anys de durada i es poden dur
a terme en una universitat o en instituts especialitzats que ofereixen titulació
tecnològica. Finalment, es destaca una participació més baixa dels colombians
en els estudis primaris, amb el 18,9%.
107

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 1.28. Població colombiana de més de 16 anys segons el nivell d’estudis en tres
comarques de Barcelona
Font: IDESCAT, Cens 2001.
El gràfic 1.29 mostra que, del total de població colombiana de més de 16
anys que hi ha el 2001 a les tres comarques de Barcelona, set de cada deu
són persones actives (el 73,5%) i les tres restants són inactives (el 26,6%).
Segons aquestes dades, el 2001 el 61% treballen i les persones aturades són
el 12,6%, amb el 5,3% que s’incorporen per primera vegada al mercat de
treball.
Gràfic 1.29. Població colombiana de més de 16 anys segons la relació amb l’activitat en tres
comarques de Barcelona
Font: IDESCAT, Cens 2001.
108

1. Immigració laboral a Espanya
El gràfic 1.30 mostra que el 30% de la població colombiana ocupada el
2001 són treballadors no qualificats. S’observa una participació important com
a treballadors de serveis i comerç (el 21,8%). Els artesans i els treballadors
qualificats de la indústria i la construcció en representen el 14,5%. El 3,5%
treballen com a directius i el 15,2% com a professionals i tècnics intel·lectuals
i de suport. La resta de treballadors es distribueixen entre empleats adminis·
tratius i operaris d’indústria.
Gràfic 1.30. Població colombiana ocupada segons la professió en tres comarques de
Barcelona
Font: IDESCAT, Cens 2001.
La participació de la mà d’obra colombiana a les tres comarques de Barce·
lona té lloc sobretot al sector dels serveis, amb el 71,3%; mentre que la cons·
trucció agrupa el 15,5% de treballadors i la indústria l’11,8%. La participació
a l’agricultura és gairebé inexistent, amb menys de l’1% (gràfic 1.31).
109

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 1.31. Població colombiana ocupada de més de 16 anys per branques d’activitat en
tres comarques de Barcelona
Font: IDESCAT, Cens 2001.
Segons la situació professional, la població colombiana ocupada presenta
xifres interessants. El gràfic 1.32 mostra que el 91% dels colombians són
treballadors assalariats, dels quals el 47,7% són eventuals i el 43% són fixos.
Els empresaris en representen el 8,2%, amb el 6% de treballadors autònoms
sense assalariats, mentre que només el 2,3% són empresaris amb personal
assalariat.
Gràfic 1.32. Població colombiana ocupada de més de 16 anys segons la situació professional
en tres comarques de Barcelona
Font: IDESCAT, Cens 2001.
110

1. Immigració laboral a Espanya
Segons les hores treballades que mostra el gràfic 1.33, el 55,5% de la
població colombiana ocupada a les tres comarques de Barcelona treballa de
36 a 40 hores, que és el que estipula la jornada laboral establerta per la nor·
mativa vigent. Els treballadors que treballen més hores de les establertes són
el 21,1%, i hi ha una concentració important de colombians que treballen més
de 46 hores a la setmana. Igualment, el 21% treballen menys de 30 hores
setmanals.
Gràfic 1.33. Població colombiana ocupada de més de 16 anys segons les hores treballades
per setmana en tres comarques de Barcelona
Font: IDESCAT, Cens 2001.
Fins aquí s’ha presentat un panorama general dels immigrants colombians
a partir de les dades del Cens del 2001, disponibles només després del 2004.
Aquestes dades ens mostren aspectes interessants a les tres comarques de
Barcelona: la baixa presència d’inactivitat en la població colombiana de més de
16 anys; l’alta participació de colombians en ocupacions no qualificades i en
activitats de serveis i comerç també de baixa qualificació; un fort predomini del
sector serveis i la no·participació en l’agricultura; la forta presència del perso·
nal assalariat eventual i la participació en el treball autònom sense assalariats
amb jornades intensives de treball.
La immigració a Espanya es va convertir en una opció laboralment viable
quan l’empresariat espanyol va tenir la necessitat de reduir costos de produc·
ció, i la via més econòmica és la reducció de costos de mà d’obra. El treballador
immigrant s’adapta perfectament al segment secundari i terciari del mercat de
111

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
treball, els dos sectors més importants de l’economia espanyola: els serveis i
la construcció. L’immigrant es dirigeix al segment secundari com a treballador
temporal que pot ser substituït fàcilment i al segment terciari perquè, atesa
la situació d’irregularitat residencial a Espanya d’un percentatge significatiu
d’immigrants, l’única opció d’obtenir una ocupació és acceptar aquestes con·
dicions contractuals.
El camí per a la competitivitat espanyola davant el mercat internacional pot
ser un altre. En no existir la possibilitat de depreciar la pesseta, davant la inclu·
sió d’altres països d’Europa de l’Est a la Unió Europea amb costos salarials més
baixos i mà d’obra disciplinada, Espanya camina sobre arenes movedisses. El
descens de la productivitat ha de ser una preocupació generalitzada que inciti a
plantejar noves estratègies per aconseguir la competitivitat, en què es promogui
més la recerca i el desenvolupament, s’estimuli la formació tècnica, s’inver·
teixi més en infraestructura productiva, es fomenti la creació d’indústries que
utilitzin una tecnologia més sofisticada i es desmuntin les pràctiques de gestió
empresarial que no contribueixin en absolut al benestar social. Mentre no hi
hagi voluntat política i econòmica de fer grans transformacions es continuaran
incorporant al mercat de treball més persones immigrants.
112

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment
del mercat de treball
Aquest treball de recerca estudia la si·
tuació laboral de la població treballadora
colombiana a tres comarques de Barcelona:
el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès
Occidental (mapa 1), i la compara amb les
condicions de treball dels treballadors es·
panyols de Barcelona. 26
En aquesta recerca, quan ens referim
a “treballadors nacionals o espanyols” al·
ludim als treballadors de nacionalitat espa·
nyola que treballen a Barcelona. Igualment,
quan parlem de “persones immigrants” ens
referim a la població colombiana estudia·
da que treballa a les tres comarques de
Barcelona.
Mapa1. Tres comarques de Barcelona
Berguedà
26. Per aprofundir més en la metodologia, vegeu la «Introducció» en què es detalla el procés de
realització de la recerca.
Anoia
Alt Penedès
Bages
Garraf
Osona
Vallès
Vallès Oriental
Occidental
Barcelonès
Baix Llobregat
Maresme
Comarques d’estudi
115

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
El procediment de recollida d’informació es va fer per mitjà d’enquestes i
entrevistes. Les enquestes es van recollir per mitjà de mostreig de quotes, ja
que l’alta xifra d’irregularitat de la població colombiana, així com la dispersió,
la falta de coordinació i la poca actualització de les bases de dades oficials, no
van permetre establir una mostra aleatòria probabilística; tanmateix, es va optar
per una via alternativa amb l’objectiu d’obtenir representativitat: la mostra
estadística per quotes ocupacionals de la població colombiana a tres comar·
ques de Barcelona, amb les dades disponibles en el moment de dur a terme el
treball de camp. Les dades sobre colombians i colombianes recollides per les
estadístiques oficials del Ministeri de l’Interior revelaven dades molt semblants
a la punta d’un iceberg, ja que només registraven treballadors regularitzats,
però excloïen els irregulars i els nacionalitzats. Es van utilitzar les dades de
l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) en data gener del 2001 per
poder treballar amb les estadístiques més actualitzades de què es disposava
en el moment d’aplicació de l’enquesta. Un element important que s’ha de
tenir en compte és que, malgrat la intrínseca desconfiança de la població co·
lombiana (producte de la presència del narcotràfic, la insurrecció armada que
manté el país en guerra i la delinqüència comuna sota la forma de segrestos i
extorsions, juntament amb una situació d’alta irregularitat d’aquest col·lectiu a
Espanya), es va obtenir informació reveladora, ja que el fet de ser colombiana
va facilitar la comunicació amb les persones informants. La forma de neutralit·
zar la desconfiança dels treballadors colombians va ser enquestar i entrevistar
treballadors dels quals teníem referència per mitjà de persones conegudes, que
no van tenir cap reserva per contestar el formulari o per fer l’entrevista. Aques·
tes situacions que hem descrit ens porten a reconèixer les limitacions que té
la mostra pel que fa a la generalització dels resultats; 27 tanmateix, les anàlisis
s’han dut a terme amb la certesa que aporten llum d’una manera significativa
sobre processos sociolaborals i del mercat de treball, lligats a l’experiència
migratòria colombiana, per la solidesa de les conclusions.
Els resultats provenen de tres fonts de dades en dos espais de temps: el
2002 es van recollir les dades quantitatives procedents de dues fonts: una
mostra per quotes (amb una fiabilitat del 92% i una estimació de proporció
l’error de la qual és inferior a E = 8%) 28 de 151 treballadors colombians a
les comarques abans esmentades, amb un formulari dissenyat especialment
per a aquesta recerca, anomenada «Condicions de treball de colombians a
27. Per entendre la representativitat del mostreig per quotes, vegeu la «Introducció».
28. Vegeu la fórmula mostral en la «Introducció» d’aquest estudi.
116

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Barcelona» (CTCB). 29 La segona font de dades quantitativa (informació secun·
dària) prové de la base de dades de l’Enquesta de qualitat de vida en el treball
(EQVT) del Ministeri de Treball i Afers Socials d’Espanya, també recollida l’any
2002, que proporciona la informació sobre els treballadors autòctons o espa·
nyols. Ambdues bases de dades es van analitzar separadament, per tal de fer
l’estudi comparatiu del mercat de treball. Posteriorment, es van contrastar els
resultats de CTCB amb els de la mitjana nacional espanyola, corresponents a
la província de Barcelona. Finalment, l’any 2004, es va recollir la tercera font
de dades, qualitativa (informació primària), elaborant 13 trajectòries laborals
de treballadors colombians amb entrevistes de profunditat per complementar
la informació existent.
L’estudi deixa de banda alguns aspectes importants en l’anàlisi del mercat
de treball com ara la població immigrant desocupada (a l’atur), ja que en ser
un estudi sobre condicions de treball in situ l’esmentada informació es recull
per a les ocupacions que s’estan exercint en el moment d’aplicar l’enquesta
(2002). També se n’han exclòs algunes ocupacions que comprometen la dig·
nitat humana com ara el tràfic de blanques.
Per tal de garantir la fluïdesa a l’hora de llegir el text no s’han incorporat
les taules de les variables estudiades, i s’ha donat protagonisme als gràfics
comparatius. Per a més claredat, aquests gràfics adjunten les xifres (%) per a
cada indicador. Igualment, és important aclarir que hi ha dos tipus de gràfics:
els gràfics processats amb SPSS producte de la nostra enquesta CTCB, que
presenta variables exclusives per a la població immigrant (treballadors colom·
bians), i els gràfics comparatius processats amb Excel en què es presenta el
comportament de la població nacional espanyola a Barcelona i dels immigrants
colombians. 30 Les entrevistes s’utilitzen per exemplificar els resultats esta·
dístics, i en transcrivim fragments. Quan ho fem, al final es troba un nombre
que correspon a cada entrevista determinada. 31 Els noms que apareixen a les
entrevistes s’han canviat per garantir la confidencialitat dels testimonis.
29. A més d’incloure les preguntes pròpies de l’estudi, inclou preguntes de l’Enquesta de qualitat
de vida en el treball (MTAS·Espanya), a fi de comparar les experiències laborals i les percepcions
entre treballadors nacionals espanyols i immigrants colombians.
30. Com un element visual per diferenciar els gràfics, s’han arrodonit les vores dels gràfics
comparatius.
31. Vegeu la taula de classificació de trajectòries laborals a la «Introducció», amb la numeració
de les entrevistes.
117

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
El capítol segon té com a objectiu analitzar el comportament del mercat de
treball amb les persones immigrants, i descriu l’estructura de l’ocupació, amb
els tipus de treball i d’ocupadors.
2.1. Caracterització de la persona immigrant
Espanya és un dels principals països de destinació de l’actual migració
colombiana. S’estima que el 2003 el 10% de la població colombiana residia
fora del país (OIM, 2005). Aquesta xifra s’havia anat incrementant des dels
últims anys de la dècada del noranta i, en certa manera, amb alts i baixos,
continua mantenint·se, malgrat l’enduriment de les polítiques d’immigració
als països europeus. Els colombians i colombianes prefereixen Espanya, entre
altres coses, per l’acollida de familiars i amics, la facilitat de l’idioma, la si·
militud cultural i perquè abans de la reforma de la Llei d’estrangeria del 2001
era un dels pocs països de la Unió Europea que els colombians podien visitar i
on podien quedar·se sense visat durant tres mesos.
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) d’Espanya, en el Cens del 2001, ha
aportat noves dades sobre la població colombiana; tanmateix, les fonts més
específiques i detallades provenen de l’estudi Migració colombiana a Espanya
(2003), en què s’afirma que la població colombiana resident a Espanya es
caracteritza per la dispersió a tot el territori espanyol, amb presència en gaire·
bé totes les comunitats autònomes. Per exemple, mentre que quatre de cada
deu connacionals (el 40%) resideixen en dos grans centres urbans (Madrid i
Barcelona), els sis restants estan dispersos per la resta del territori espanyol.
Barcelona és la segona ciutat amb més nombre de població colombiana resi·
dent, amb prop del 10% de la població colombiana del total del país (MTAS,
2002). 32 S’aprofundeix sobre la migració colombiana al capítol I, secció 1.3.3
«Població colombiana a Espanya».
2.1.1. Procedència i estatus migratori
El perfil sociodemogràfic del treballador colombià a les comarques del Baix
Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès es pot trobar al capítol primer,
secció 1.3.4, on se’n fa una descripció a partir de les dades del Cens del 2001
per establir les característiques demogràfiques bàsiques dels colombians de
més de 16 anys i de la població ocupada amb les variables més importants del
32. Ministeri de Treball i Afers Socials.
118

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
mercat de treball; per tant, amb l’objectiu de no duplicar informació en aquest
capítol, només s’adjuntarà informació pertinent a aquesta recerca.
Analitzant de quins llocs provenen les persones immigrants estudiades,
s’observa que el 71% dels treballadors colombians enquestats són de grans
ciutats, tant de la capital com de les principals ciutats de Colòmbia, i que
només el 7% són de ciutats petites o pobles (gràfic 2.1).
Gràfic 2.1. Procedència de la persona immigrant
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
Les dues regions de Colòmbia més compromeses en el procés de migració
internacional 33 són l’eix cafeter, incloent·hi la que va ser la zona industrial més
important del país (departaments de Caldas, Quindío, Risaralda i sud d’Anti·
oquía), i la zona sucrera del departament de la Vall del Cauca, 34 amb l’agroin·
dústria més gran del país i Cali com l’epicentre del sud·oest colombià (mapa
2). Tres sectors econòmics colpejats, amb una forta presència del narcotràfic
(ja que hi ha instal·lats els càrtels més grans del país: el de Medellín i el de
Cali) i el conflicte armat, que apareix a totes les zones del país.
33. És important aclarir que Colòmbia està vivint un procés de mobilització geogràfica no només
cap a l’exterior, sinó que els índexs de desplaçament forçat a les àrees rurals són dels més grans
del món actualment (2.700.000 persones el 2003 segons l’Informe de Nacions Unides).
34. Segons l’estudi d’Aparicio i Giménez (2003), un terç de les persones immigrants colombianes
a Espanya provenen de la Vall del Cauca. La resta són de Cundinamarca, Antioquía, Santander i
Caldas.
119

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Mapa 2. Regions d’emigrants a Colòmbia
San Andrés
120
Providencia
Atlántico
Cordoba
Antioquia
Regions de migració
Magdalena
Cesar
Sucre
Santander
Risaralda
Cundinamarca
Caldas
Chocó
Boyaca
Quindío
Valle del Cauca Tolima
Meta
Nariño
Cauca
Putumayo
Huila
Bolivar
Caqueta
La Guajira
Monte de
Santander
Guaviare
Arauca
Casanare
Amazonas
Vaupés
Vichada
Aquestes dues regions
tenen infraestructures
físiques i socials impor·
tants a escala nacional,
la qual cosa corrobora les
tesis que els immigrants
internacionals no pro·
venen de les zones més
pobres i rurals dels paï·
sos, com plantejaven els
estudis de migració als
anys vuitanta, sinó que,
com ho demostren els es·
tudis de Sassen (1993),
Portes i Böröcz (1998),
i, més específicament so·
bre colombians, Guarnizo
(2003), 35 la població im·
migrant llatinoamericana
és urbana i qualificada.
Quin estatus migratori
tenen els colombians i
colombianes estudiats a
Barcelona? Només el 5%
tenen doble nacionalitat (colombiana·espanyola) perquè algun dels seus pares
és espanyol. 36 La resta de la població (el 95%) és efectivament immigrant
(gràfic 2.2), i no hi apareix el retorn de segones generacions, com en el cas
d’Argentina.
35. Segons Guarnizo: «L’emigració colombiana és abans que res una migració urbana i provinent
de les àrees més avançades del país —és a dir, les més connectades al sistema econòmic nacional
i mundial» (2003: 34).
36. A la mostra no es va trobar cap treballador nacionalitzat, malgrat que els tractats entre els dos
països permeten la doble nacionalitat i que aquest tràmit es pot dur a terme després de dos anys
de residència al país.
Guainia

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Gràfic 2.2. Nacionalitat de les persones immigrants
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
Quant a la residència legal a Espanya, una de cada dues persones immi·
grants estudiades (el 51%) té la residència legal, la qual cosa no implica ne·
cessàriament que tingui el permís de treball. El 45% dels treballadors estudiats
tenen la situació regularitzada en el mercat de treball, mentre que la resta (el
55%) hi participen de forma il·legal i irregular (gràfic 2.3).
Gràfic 2.3. Permís de residència/treball de les persones immigrants
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
121

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Entre els treballadors que no tenen legalitzada la residència al país, el 90%
pensen sol·licitar el permís de treball quan hi hagi un procés de regularització
extraordinari, ja que des del 2001 cap persona immigrant no pot regularitzar·se
in situ, sinó que ha d’entrar al país amb l’estatus migratori definit; per tant, tots
els treballadors immigrants que treballen en territori espanyol i no disposen de
permís de treball, encara que vulguin tenir el seu permís de treball per cotitzar
a la Seguretat Social i obtenir un contracte de treball, legalment no poden
fer·ho perquè la Llei d’estrangeria impedeix aquesta forma de legalització. 37
Només el 6% de les persones enquestades diuen que no volen regularitzar la
seva situació, adduint que aviat tornaran al país d’origen (gràfic 2.4).
Gràfic 2.4. Sol·licitud de permís de residència. Persones immigrants
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
El treballador colombià i el nacional presenten un alt nivell de dependèn·
cia o de persones al seu càrrec. Per al cas de la població espanyola, l’EQVT
no té una sola variable per definir nivells de dependència i, per tant, es va
37. Aquesta informació es va recollir l’any 2002; tanmateix, l’any 2005 es va iniciar un altre
procés de regularització o “Normalització de treballadors estrangers”, d’acord amb la disposició
transitòria tercera del Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre, pel qual s’aprova el Regla·
ment de Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i
la seva integració social. Aquest procés es va iniciar el 7 de febrer i va ser vigent fins al 7 de maig
del 2005, amb 690.679 sol·licituds globals presentades a tot el territori nacional, de les quals
56.652 eren de colombians, fet que situa aquest col·lectiu al quart lloc, després de l’Equador,
Romania i el Marroc. A Barcelona es van presentar 107.504 sol·licituds de regularització (vegeu
Balanç del procés de normalització d’estrangers 2005, Ministeri de Treball i Afers Socials d’Espa·
nya, http://www.mtas.es).
122

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
escollir com a variable més representativa de la dependència els fills a càrrec
(el 86,4%); però, en el cas del col·lectiu colombià (el 82%) (gràfic 2.5), en
què comunament trobem famílies extenses amb xarxes de suport àmplies, les
persones dependents poden ser pares, germans, nebots, etc., a causa que el
deficient sistema de protecció social de l’Estat colombià ha de ser cobert de
manera privada per les llars. Encara que hi ha una aparent contradicció entre
l’alta xifra de fills dependents i alt nivell de solteria de les persones immigrants,
podria relacionar·se amb l’àmplia presència de mares solteres immigrants, però
també amb la forta presència de la unió lliure com a forma d’organització fa·
miliar de gran arrelament cultural a Colòmbia. Quan la persona immigrant viu
en unió lliure o “de fet”, es declara soltera.
Gràfic 2.5. Treballadors immigrants i nacionals segons les persones o els fills a càrrec
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Desagregant una mica més la dependència econòmica que pesa sobre la
persona immigrant, en un dels aspectes més importants pel que fa a les eco·
nomies nacionals dels països d’origen com són les trameses econòmiques, 38
38. Segons el Banc Interamericà de Desenvolupament, van arribar a Colòmbia, el 2004, prop de
4.460 milions de dòlars per concepte de trameses familiars provinents de l’exterior (OIM, 2005).
En aquesta mateixa línia, Guarnizo (2003) afirma que «segons dades oficials del Banc de la
123

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
s’observa, en el cas dels treballadors colombians estudiats, que el 59% envien
trameses per a la manutenció de familiars a Colòmbia. D’aquest 59% entre·
vistat, més de la meitat (el 39%) es dediquen a enviar diners exclusivament a
Colòmbia per sostenir les seves famílies al país d’origen, 39 mentre que el 20%
tenen càrrega econòmica a Espanya i a Colòmbia. Per acabar, el 23% dels
colombians enquestats han d’atendre responsabilitats econòmiques només a
Espanya perquè han emigrat amb tot el seu grup familiar dependent (gràfic
2.6). Lamentablement, a l’EQVT per a treballadors nacionals no es recull la
informació sobre nivells de dependència ja que a Colòmbia, en existir uns forts
llaços de solidaritat familiar, és habitual que hi hagi famílies extenses, com
s’ha dit anteriorment. És important aclarir que també es pot presentar el cas
d’aquelles persones que no assumeixen cap responsabilitat, ni tan sols la dels
seus fills.
Gràfic 2.6. Persones dependents a càrrec de població immigrant
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
En relació amb les condicions de vida de la població treballadora estudi·
ada, a la taula 2.7 s’observa un nivell mitjà d’amuntegament més alt entre
República, el 2002, aquestes trameses constituïen la segona font de divises del país, i superaven
més de tres vegades els ingressos del cafè i gairebé dues vegades i mitja els del carbó. Al final del
primer semestre del 2003, es van convertir en la primera font de divises i van superar els ingressos
del petroli».
39. És a dir, poden representar el típic immigrant transnacional o la impossibilitat legal de la
reagrupació familiar.
124

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
espanyols que entre immigrants colombians (1,46% i 1,12%, respectivament),
xifres interessants ja que normalment es parla dels alts nivells d’amuntegament
de les persones immigrants.
Taula 2.7. Població treballadora immigrant i nacional segons les proporcions
d’amuntegament
RÀTIO D’AMUNTEGAMENT IMMIGRANTS NACIONALS BCN
Nre. 150 727.553
Mitjana 1,12 1,46
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En síntesi, a la mostra estudiada en el moment d’aplicació de l’enquesta
es disposava d’un nombre significatiu d’immigrants colombians que no tenien
permís de treball.
2.1.2. Retrospectiva migratòria
Colòmbia ha estat un país de trajectòria migratòria al llarg de les últimes
quatre dècades. Hi sobresurt la migració interna i intraregional provocada pels
processos de violència en l’àrea rural que colpegen el país des dels anys quaran·
ta. No obstant això, aquesta migració és un desplaçament forçós per violència
interna, però als anys setanta Colòmbia es converteix en el país llatinoamericà
amb més mobilització geogràfica a Amèrica Llatina. Entre les dècades dels anys
vuitanta i noranta, Colòmbia aguditza la seva crisi econòmica per la introducció
de reformes neoliberals que impliquen una fallida empresarial significativa,
la reestructuració i la privatització de les entitats públiques i l’enfonsament
de la producció agrícola, especialment de productes com el cafè. També hi té
molt a veure la presència del narcotràfic, la violència i el narcoterrorisme de·
sencadenats per aquest, juntament amb la guerra que mobilitza els tres actors
presents en el conflicte armat: la insurrecció armada amb les FARC (Forces
Armades Revolucionàries de Colòmbia) i l’ELN (Exèrcit d’Alliberament Nacio·
nal), els exèrcits privats anomenats Grups d’Autodefenses o més comunament
paramilitars i l’exèrcit nacional, sense deixar de banda la delinqüència comuna
organitzada que s’interrelaciona amb els dos primers. Per tant, d’una banda,
una desocupació estructural amb pèrdua de llocs de treball de forma accelera·
125

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
da (especialment de grups qualificats) i, de l’altra, l’agudització del conflicte
armat han creat un radi d’incertesa i desesperança en la població, per la qual
cosa s’han convertit en “factors d’expulsió per a aquesta població”.
Causes de la migració: el paradís perdut
Un ciutadà comú que estima el seu entorn, els costums i els paisatges on ha
crescut, per què es transforma en immigrant? Què l’impulsa a deixar enrere el
seu passat i el seu present per aventurar·se cap al desconegut? Encara que el
propòsit general d’aquesta recerca no era conèixer les causes que han propiciat
la decisió de migrar, sí que va ser interessant trobar·ne algunes claus explicati·
ves. Els resultats d’aquest estudi demostren que els treballadors no tenen una
sola causa clara i unívoca per emigrar del seu país d’origen. En interrogar les
persones enquestades sobre què les va motivar a emigrar a Espanya, n’adduïen
múltiples causes i l’única manera d’obtenir una sola resposta va ser instar·les a
escollir el motiu que més va pesar en la seva decisió d’emigrar i, encara que fi·
nalment es va obtenir un únic motiu, aquest era una mica forçat. Així doncs, la
migració és multicausal. Les persones immigrants estudiades tenen múltiples
causes per a la migració, però totes en primera instància argüeixen com a causa
la difícil situació del país. Després de descartar els llocs comuns, l’enquesta
revela que el motiu més reiterat que exposen les persones immigrants és la
influència de la família o d’un familiar que les va fer emigrar (el 30%). Sense
aquest vincle, la migració no seria factible. El segon motiu en importància és la
manca d’ocupació (el 17%), encara que algunes persones que addueixen que
no tenien feina en el moment de migrar no estaven aturades. Tot seguit apareix
com a motiu més important l’estudi (el 16%) i després es presenten una sèrie
de motius d’ordre variat com a causa per emigrar a Espanya: millor qualitat de
vida al nou país, esperit aventurer, la inseguretat a Colòmbia, més oportunitats
a Espanya, etc. (gràfic 2.8).
126

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Gràfic 2.8. Motius d’emigració a Espanya
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
La multiplicitat de causes de la migració internacional actual només es pot
entendre en el marc multidimensional de la globalització. La perspectiva teòri·
ca de les xarxes socials i laborals transnacionals contribueix a explicar l’anàlisi
de les causes migratòries, però també ha fet tornar a avaluar la classificació
dicotòmica entre immigració laboral i política, perquè les diferències són cada
vegada més difuses en la realitat. En aquest estudi, la persona immigrant té
un conjunt de causes de diversa índole que, articulades entre si, posen en
qüestió la permanència en el país d’origen; per això, el 100% de les persones
entrevistades manifestaven diverses causes per explicar els motius que les van
fer emigrar. No hi ha un factor monocausal que expliqui la migració.
Les entrevistes que es van dur a terme el 2004 corroboren efectivament les
causes que generen la migració en les enquestes fetes el 2002. Per això, la
causa més important de migració o allò que fa viable el projecte migratori és
el pes i la influència que exerceixen la família, els parents i els amics com a
elements d’arrossegament per a la mobilitat geogràfica:
«Sí, va ser amb el suport d’un familiar del meu marit, que em va rebre a casa seva.» (E11)
La cadena migratòria cancel·la el risc i la incertesa que significa emigrar
a un lloc desconegut. Aquests resultats reafirmen el paper protagonista que
tenen les xarxes socials a les cadenes migratòries (Caces i Gurak, 1998). Fins
127

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
i tot les persones informants que argumentaven causes diferents de la pressió i
la invitació familiar formaven o havien format part d’una cadena migratòria.
Presentem els testimonis següents dels treballadors immigrants estudiats
la causa de migració dels quals són els problemes econòmics i la desocupació,
que corresponen estrictament als anomenats immigrants laborals:
«Perquè em vaig quedar sense feina. Jo ja havia vingut aquí, m’entens? Jo porto deu anys aquí,
feia cinc anys que hi era i me’n vaig anar. Me’n vaig anar allà dos i no vaig poder.» (E12)
«Perquè el meu marit treballava a Governació, era arquitecte a Governació i quan hi va haver
l’acomiadament massiu de dos mil i escaig de treballadors per part del Govern, Jaime es va quedar
allà. I llavors vam decidir plantejar-nos o muntar-nos un negoci, o muntar el seu despatx i les seves
coses, però no en teníem prou, amb dues nenes petites, la inseguretat social que hi havia era molt
gran, no veia futur per a les meves filles allà amb tants segrestos de nens que hi havia en aquell
temps i volia experimentar coses noves. Vam prendre la decisió i vam venir. Tots quatre ens vam
ficar al mateix vaixell, tots.» (E4)
«Perquè havia disminuït la feina allà, és a dir, va disminuir la feina... i m’estaven donant els
preus d’altres pressupostos d’altra gent que estava cobrant molt barat.» (E10)
L’altre factor important d’expulsió de població colombiana a l’exterior és la
inseguretat que afecta Colòmbia (la guerra, entre altres causes), encara que
entre les persones entrevistades són molt poques les que tenen el perfil del
refugiat polític.
«Perquè se’m van bloquejar totes les feines i la situació estava molt, molt, molt malament a
nivell polític. Els polítics d’allà no m’estimaven, els treballs que jo havia fet eren molt incòmodes
perquè jo vaig generar un treball de diàlegs regionals via societat civil i les FARC; per tant, estaven
molt incòmodes alguns sectors d’allà i em van tancar totes les portes laborals, i el padrí polític
també em va tancar les portes. Perquè tenia les meves dues germanes a Alemanya, i com que havien
tancat la frontera d’Alemanya, vaig venir a Espanya; llavors aquí tenia un amic que m’estava
esperant i vaig decidir venir.» (E13)
«Per problemes que hi va haver a Colòmbia, llavors vaig decidir que més valia sortir del país; i
per qüestió de seguretat vaig decidir venir cap aquí aprofitant que la meva mare era aquí, a Itàlia,
i que també hi era la meva tia.» (E6)
128

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Tanmateix, si s’exclou el factor detonant que fa viable la migració, com ara
l’amenaça d’una reestructuració administrativa a l’empresa, el deteriorament
del conflicte armat, l’increment de la desocupació, l’anhel de viure en un país
desenvolupat, etc., finalment queda una causa més greu per al país expulsor.
El país d’origen ha deixat de ser un projecte de vida viable i desitjable per a
una part dels seus ciutadans. Migrar representa una nova oportunitat perquè el
nucli familiar progressi. I en ser una oportunitat, la migració és una estratègia 40
de supervivència per acomplir altres finalitats que van més enllà de la voluntat
individual de la persona immigrant: sostenir econòmicament una família, ja
sigui amb la reagrupació familiar o per mitjà de trameses econòmiques. Darrere
de la persona immigrant, encara que sembli que està sola al país receptor, hi ha
el grup familiar que en depèn econòmicament al país d’origen. Així doncs, els
testimonis d’alguns informants apuntalen la tesi de Stark (1993), que afirma
que la migració del sud cap al nord en l’època actual és una estratègia familiar,
refutant la tesi de la migració com un acte individual i aïllat.
«Ja tenia l’oportunitat de venir cap aquí i em vaig retirar [de la feina] 41* . I vaig venir pensant
que havia de tirar els meus fills endavant perquè si m’hagués quedat allà, els meus fills no
estarien estudiant, jo no tindria feina, perquè en aquest temps allà no s’aconsegueix feina, ja no
la puc aconseguir.» (E7)
Per finalitzar l’exposició sobre les causes de la migració, és important recu·
perar les paraules de Lacomba quan afirma que «és necessari estudiar cada un
dels col·lectius i investigar la realitat de les condicions de vida als seus països
d’origen, per establir fins a quin punt aquestes es troben a la base de l’emi·
gració i, en tot cas, quines altres variables de tipus social o cultural influeixen
en aquest fenomen; des de la configuració en alguns casos d’una autèntica
“cultura de l’emigració” fins a l’articulació de xarxes i comunitats migratòries
de caràcter transnacional» (2001: 11).
Persones immigrants transnacionals?
Les recents teories migratòries sobre transnacionalitat que expliquen la
migració en el nou context de la globalització argumenten que les persones
immigrants transnacionals tenen un comportament migratori diferent del tradi·
40. «Per aquestes s’entén el conjunt de pràctiques individuals i grupals mitjançant les quals
sectors de la població confronten els efectes que la crisi té sobre les seves condicions de vida i les
seves relacions socials» (Segura i Camacho, 2003: 13).
41. * Aclariment de l’autora.
129

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
cional. Aquest immigrant treballa a l’exterior, es desplaça cercant oportunitats
de treball d’un país a l’altre, sense deixar de reconèixer que la seva llar és a
la seva localitat d’origen. Els colombians i colombianes estudiats sembla que
s’ajusten poc a aquest perfil: al gràfic 2.9 veiem que el 83% de les persones
enquestades no havien sortit mai del seu país per treballar a l’exterior.
Gràfic 2.9. Viatges a altres països per feina (persones immigrants des del país d’origen)
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
Tanmateix, altres estudis sobre població colombiana han revelat que, atesa
la presència de famílies extenses, aquella generació anterior que va migrar en
dècades passades ha servit de xarxa per donar suport als projectes migratoris
dels joves, de tal manera que les xarxes socials transnacionals afavoreixen el
camí als fluxos recents de compatriotes, funcionen com una espècie de bombo·
lles que orienten la destinació final dels futurs immigrants (Guarnizo, 2003).
«La meva tia és a Bilbao, llavors jo volia anar amb ella, però se’m va presentar una altra
oportunitat, d’una persona que m’ha ajudat, i llavors vaig venir.» (E2)
«Perquè tenia les meves dues germanes a Alemanya, i com que havien tancat la frontera a
Alemanya, llavors vaig venir a Espanya; llavors aquí tenia un amic que m’estava esperant i vaig
decidir venir aquí.» (E13)
«A Madrid, a Madrid em quedo dos dies i vinc cap aquí, a Vic, on hi ha la meva germana.»
(E10)
130

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Residència a la terra promesa
En el moment de recollir la informació (2002), gairebé un de cada dos
immigrants colombians (el 48%) feia entre un i dos anys que havia emigrat a
Espanya, la qual cosa revela el recent procés d’inserció laboral de la persona
immigrant i les estratègies que desenvolupa per mobilitzar·se ocupacional·
ment. A l’altre extrem, hi ha l’11% de colombians enquestats que tenen una
permanència superior a cinc anys a Espanya, la qual cosa ofereix una visió di·
nàmica i estructural del mercat de treball (gràfic 2.10). És important destacar
que aquesta variable és fonamental per entendre la posició social i laboral de
la persona immigrant al país receptor. Per exemple, en els estudis de Borjas
(1994) apareix una relació clara entre increment d’ingressos i anys de residèn·
cia al país receptor. Igualment, sense aquesta variable no és possible analitzar
la mobilitat i la rotació laborals.
Gràfic 2.10. Anys de permanència a Espanya. Persones immigrants 2002
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
El boom migratori recent es relaciona amb el fet que l’any 2002 Espanya va
imposar el visat obligatori als colombians per entrar al país. 42 A partir d’aquesta
data s’endureixen els requisits d’obtenció de visat per als colombians i ja no és
possible entrar en territori espanyol sense.
42. Els turistes colombians, abans del 2002, entraven a Espanya amb el passaport i una carta
d’invitació per romandre·hi durant tres mesos.
131

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
D’acord amb les entrevistes realitzades, l’estratègia més utilitzada en el
passat per les persones immigrants era arribar com a turistes i, una vegada
dins, legalitzar la seva situació com a treballadors. Una altra estratègia em·
prada pels professionals era entrar al país com a estudiants i, posteriorment,
aconseguir una oferta de treball i legalitzar la seva situació.
«Arribem indocumentats com tothom. En aquell temps, en aquell temps un cosí del meu marit
que és aquí a Madrid, ell treballa al Ministeri d’aquí, d’Espanya, però és un Ministeri que hi ha en
col·laboració amb un [...], és un institut de recerca i ell treballa amb ells; llavors ell ens va enviar
la carta 43 i vam venir. Arribem a Madrid, vam ser quinze dies a Madrid a casa seva i després cap
aquí.» (E4)
«Vaig arribar a casa de la mare d’un amic, d’un amic de Colòmbia que havia vingut ja fa
temps aquí, i ell em va rebre a casa seva, que també per ell vaig aconseguir la carta d’invitació;
la germana de la seva xicota va ser qui va enviar la carta d’invitació i així vaig arribar a casa
seva.» (E6)
«Jo vaig anar un dia a Neiva a visitar-la i em va dir: -“Mira, me’n vaig cap a Barcelona”. I
després de ser aquí un dia jo la vaig telefonar, i em va dir: -“Vés-hi, i per què no...?” —em diu—
“Martica, per què no véns, Martica?, mira que aquí hi ha feina i no sé què”. I jo: -“Ah, que bé”. Vaig
parlar amb la Sandra, una altra amiga meva, ella em va motivar molt perquè vingués, i jo cada
vegada que anava a Neiva, ella em deia: -“Va, que la Rosa té feina per a tu”, i jo no m’animava,
jo deia: -“Sí, sí, sí que me’n vaig”. Un dia hi vaig anar i vaig fer-me el passaport, un altre dia hi
vaig anar i vaig treure’m..., bé, primer el passat judicial, després el passaport; ella em deia que
m’afanyés per aconseguir el passatge, però jo no m’hi atrevia perquè em feia por deixar els meus
fills, em feia por donar el pas.» (E7)
Migració temporal o definitiva
D’acord amb les teories migratòries predominants, el model dicotòmic iden·
tifica dos tipus de migració: la definitiva (immigració i emigració segons el cas)
i la temporal, que parla d’emigrants circulars, per dir·ho així. En aquest estudi
s’ha trobat que el treballador colombià no és típicament un transmigrant, sinó
que és un immigrant recent perquè el 90% de les persones entrevistades fa
menys de cinc anys que són a Espanya i han arribat per quedar·s’hi. Segons
el gràfic 2.11, un de cada dos colombians (el 49%) vol fer d’Espanya la seva
43. Es refereix a la carta d’invitació com a turista que calia presentar a Immigració, en què un
espanyol o un resident legal convida la persona durant tres mesos com a màxim.
132

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
llar definitiva, el seu desig és romandre indefinidament en aquest país. Això
significa que la meitat són emigrants de no·retorn. L’11% volen tornar en el
lapse d’un any, mentre acaben de pagar deutes. D’altres tardaran més anys per
acomplir els seus plans com ara comprar una casa a Colòmbia, aplegar un ca·
pital per treballar i tornar. El 20% de les persones enquestades manifesten que
s’hi quedaran entre cinc i deu anys, però no volen rebutjar l’opció del retorn.
Gràfic 2.11. Temps de permanència futura a Espanya. Persones immigrants
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
Les entrevistes van revelar que les persones immigrants de no·retorn, dins
dels seus plans futurs, desitgen portar els membres de la seva família. I pel que
fa a aquelles que s’interroguen sobre què pot oferir·los laboralment Colòmbia,
aquestes en van ser les respostes:
«I llavors la pregunta és: “De què cony, perdó, em serviran els meus estudis, no els estudis de
Colòmbia, els que ara tinc aquí?”. I jo arribo i li trec aquesta quantitat, ara t’ho ensenyo, jo puc
tenir deu diplomes, els hi poso allà a la taula [a l’ocupador]. 44* I què? Què li diré? Per cada diploma
m’augmentes un milió o m’augmentes 500.000 $. No, em dirà: -“Per a aquest càrrec és tant”, i
prou; i entres dins d’un cercle social, i a part t’has de gastar una gran quantitat dels teus diners
per sostenir aquest cercle social.» (E3)
44. * Aclariment de l’autora.
133

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
«El que jo crec és que aquestes persones no tornen a Colòmbia perquè tenen por, tenen por
de tornar novament a començar laboralment, i tenen por d’una manera o altra...; això ho he notat
amb els àrabs per exemple, tenen por, encara que crec que amb els colombians això se sent menys,
però tenen por que els vegin com a fracassats en la societat, en la societat colombiana o allà on
tornin; per això, de sobte els fa por tornar, jo crec.» (E1)
Les persones immigrants que tenen projectes migratoris de retorn al país
d’origen:
«El que passa és que les meves perspectives a Catalunya i a Espanya són temporals, és a dir,
per a mi Catalunya i Espanya són la baula de la cadena.» (E1)
«I després, el que tenim pensat d’aquí a cinc, sis anys, si hi ha la possibilitat, les condicions,
més allà a Colòmbia que aquí, és tornar cap a Colòmbia, si hi hagués potser la possibilitat de
tornar.» (E9)
Després de conèixer els antecedents migratoris dels treballadors colombians
a Barcelona, s’observa que són persones immigrants noves i inexpertes, és a
dir, que aquesta experiència migratòria constitueix la seva primera vegada, que
la migració és una estratègia familiar de supervivència, que es troben empara·
des i ajudades per cadenes i xarxes migratòries, i que la migració definitiva o a
llarg termini és la més comuna entre aquesta població.
2.2. Caracterització del segment del mercat de treball immigrant
En aquesta segona secció del capítol s’analitza el comportament del seg·
ment del mercat de treball immigrant, partint de l’exposició dels antecedents
laborals de la persona immigrant al seu país d’origen, amb una posterior des·
cripció de l’estructura ocupacional dels treballadors estudiats. Finalment, es fa
una caracterització de les empreses i els ocupadors de les persones immigrants
estudiades.
2.2.1. Antecedents laborals de la persona immigrant
A continuació exposarem de manera general els antecedents laborals de
les persones immigrants per tal de crear algunes bases que facin més llum per
comprendre com es va arribar a l’ocupació actual. A la segona part del capítol
cinquè, sobre trajectòries laborals, sintetitzarem el comportament del segment
134

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
del mercat laboral immigrant al llarg de la història laboral de la persona immi·
grant a Espanya. Per antecedents laborals s’entén totes les activitats produc·
tives desenvolupades pel treballador abans de trobar·se en l’ocupació actual i
que, com a experiència laboral, constitueixen part de les aptituds personals de
què disposa per oferir al mercat de treball, ja que hi aporten nous coneixements
i experiència. És important recordar que l’experiència laboral ocupa un lloc
protagonista en la qualificació del treballador ja que, segons els segmentalistes,
la formació i l’entrenament necessaris per ocupar un lloc de treball s’aprenen
primordialment a les empreses (Piore, 1999a; Braverman, 1983).
Experiència laboral en el país d’origen
Un dels avantatges de centrar·se en un sol col·lectiu d’immigrants o en
grups d’immigrants que provenen de països amb situacions econòmiques simi·
lars és que permet realitzar una semblança no només de l’estructura econòmica
del seu país, sinó també d’alguns elements del comportament del mercat de
treball als països d’origen. I més encara, es poden entendre algunes pràctiques
socials de les persones immigrants en el mercat de treball al país d’acollida,
que tendeixen a reproduir les del país d’origen, de manera sincrètica. En aquest
procés de caracterització de les economies i els mercats de treball als països
d’origen es poden trobar semblances i divergències.
Colòmbia té un dels índexs demogràfics més alts de l’Amèrica Llatina, i es
troba entre els cinc països més grans pel que fa a territori. «Quant a producció,
Colòmbia és cinquena a l’Amèrica Llatina, precedida en aquest aspecte per
Mèxic, Brasil, Argentina i Veneçuela, però ocupa el primer lloc com a exporta·
dora de béns tan diversos com les maragdes, els llibres, la cocaïna i les flors»
(Bushnell, 1997: 16). Als anys noranta, Colòmbia, cercant d’inserir·se en un
món globalitzat, va obrir fronteres, va reduir aranzels per mitjà de l’“obertura
econòmica”, va implantar la privatització d’algunes empreses públiques, amb
capitals privats i estrangers, inundant el país amb productes agrícoles i indus·
trials de consum massiu. Aquesta invasió de productes i serveis estrangers
de menys cost i de més qualitat va portar a la fallida moltes empreses. Es va
produir llavors una desagriculturització, una desindustrialització i una tercia·
rització accelerades.
Davant de l’escomesa dels canvis als anys noranta, la classe empresari·
al colombiana es va dedicar a desenvolupar avantatges comparatius basats
135

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
en la reducció de plantilles de personal i no en la reconversió tecnològica,
la innovació i el desenvolupament de nous productes. Aquest empresariat,
«que perd el seu temps escollint el treballador més car que cal acomiadar i
el més barat que l’haurà de reemplaçar» (López, 1996: 304), juntament amb
l’aplanament de les institucions públiques i les privatitzacions, va produir una
reducció de llocs de treball i va irradiar una sensació d’amenaça i incertesa als
assalariats, que tenien por de perdre la feina, ja per si mateixa estructuralment
deficitària. 45 Les pràctiques empresarials de gestió de plantilles es basen en
dues estratègies bàsiques: la primera és la política d’acomiadaments, que fa
rotar ràpidament al llarg dels primers anys de servei els treballadors, que són
reemplaçats pels més joves, amb nivells educatius més alts i menys costos la·
borals. 46 La segona estratègia és privilegiar en la contractació laboral els joves,
pel que s’ha exposat anteriorment. Això és demogràficament viable perquè hi
ha abundant mà d’obra jove, educada i barata. Els salaris que s’ofereixen en
la contractació inicial són més baixos que els dels veterans; per tant, la rotació
és més econòmica. Els costos socials d’aquestes pràctiques empresarials són
alts tant per als treballadors com per al país. D’una banda, es castiga l’expe·
riència i l’entrenament en el lloc de treball, tan valorats pels segmentalistes,
expulsant els treballadors de més de 35 anys cap a la informalitat (o a la cerca
de feina) i no s’estimula la formació acadèmica amb la permanent contracció
salarial dels joves qualificats. D’altra banda, aquest fet ha implicat el descens
de la productivitat del país des dels anys vuitanta i la institucionalització de la
precarietat de l’ocupació.
A Colòmbia, un treballador típic s’integra per primera vegada en el mer·
cat de treball com a personal assalariat del sector microempresarial, 47 canvia
permanentment d’una empresa a una altra fins arribar a empreses mitjanes
i grans del sector formal de l’economia en qualitat de personal assalariat, i
després dels 35 anys continua la seva vida laboral com a treballador autònom
en una microempresa. Comença la seva història laboral en una microempresa
com a treballador per compte d’altri i l’acaba en una altra microempresa com
a autònom. Així doncs, l’estructura del mercat de treball del país empeny
45. A Colòmbia, el 61% de les ocupacions són proporcionades pel sector informal, en condicions
de subsistència (Segura i Camacho, 2003).
46. La probabilitat d’acomiadament al sector privat colombià el primer any de contractació (o la
no·prorrogació del contracte) és del 60,8% per a les microempreses i del 68,6% per a les mitjanes
i grans empreses del sector privat. Només el 3,3% del personal assalariat assoleix els deu anys de
contractació laboral.
47. Empreses de menys de deu treballadors, moltes de les quals no s’ajusten a la normativa legal,
on es contracten treballadors de forma verbal sense cobertura de la Seguretat Social.
136

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
els treballadors nacionals, en funció del seu cicle vital, a un anar i venir del
sector informal al formal, d’assalariat a autònom en un vaivé de pauperització.
Aquesta és una de les causes que el 60% de la població es trobi sota la línia
de pobresa (coeficient de Gini de 0,57) i que menys del 29% estiguin coberts
per pensions de jubilació (Segura i Camacho, 2003). Aquesta situació també té
lloc en altres països de la mateixa manera, producte del procés de globalització
i les noves formes de flexibilitat laboral que es tradueixen en precarietat per al
treballador, de tal manera que la migració internacional es constitueix en una
estratègia de supervivència per a les famílies, que depenen de les trameses
econòmiques.
En aquesta recerca, la variable “última ocupació a Colòmbia” fa una aporta·
ció significativa a l’estudi del mercat de treball perquè estableix un referent de
comparació entre l’ocupació del país d’origen i el mode d’incorporació laboral
i la mobilitat ocupacional al país receptor.
La població immigrant colombiana, en arribar a Espanya, ja té una història
laboral. D’acord amb la taula 2.12, només el 6% dels treballadors estudiats no
tenen experiència laboral al país d’origen. La resta, el 94% dels colombians,
tenen antecedents laborals a Colòmbia.
Taula 2.12. Experiència laboral a Colòmbia
EXPERIÈNCIA LABORAL A COLÒMBIA Nre. %
Sense experiència laboral 9 6%
Amb experiència laboral 142 94%
TOTAL 151 100%
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
El gràfic 2.13 mostra l’última ocupació que van tenir els treballadors es·
tudiats a Colòmbia abans d’emigrar a Espanya. El 41,6% de les persones
immigrants enquestades exercien activitats qualificades com a professionals
universitaris, directius empresarials o públics, i tècnics i professionals de su·
port. El 12,7% d’empleats havien exercit funcions de tipus administratiu i el
12,7% eren treballadors qualificats procedents de la indústria manufacturera o
la construcció. Finalment, s’observa que, pel que fa a les ocupacions exercides
a Colòmbia, el 33,1% d’immigrants tenien feines afins a les que habitualment
es demanen a Espanya per ocupar mà d’obra immigrant, com ara feines no
137

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
qualificades (el 7,0%) i ocupacions en serveis de restauració i altres serveis
com els personals, que inclouen les mainaderes (cangurs) o l’atenció d’ancians
o de persones amb alguna discapacitat (el 15,5%) o de baixa qualificació (el
10,6%).
Gràfic 2.13. Última ocupació a Colòmbia de la persona immigrant
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
A les entrevistes fetes l’any 2004 sobre trajectòries laborals, hi trobem
ocupacions d’alta jerarquia, com per exemple:
138
«Jo vaig ser l’assessor departamental de pau, i professor universitari de la U.» (E13)
«Jo vaig ser director regional del BBVA. I què fas aquí, doncs?. Però el que no saben és que allà
un director d’un banc guanya 800.000 $, o un milió de pesos 48 més la comissió; llavors, és clar,
allà hi ha càrrecs molt alts però molt mal pagats.» (E3)
I ocupacions poc qualificades, però anteriorment estables:
«Jo treballava en una empresa molt bona, una multinacional que era Noel. Des que vaig
començar la meva vida laboral, que vaig començar allà, 18 anys hi vaig treballar, a Noel. Van
tancar l’agència i aparentment jo era qui mantenia l’economia de casa meva, i aquesta feina es
va acabar.» (E7)
48. És l’equivalent a 300 euros.

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
En analitzar l’última ocupació que la població treballadora immigrant va
tenir al país d’origen, trobem que hi ha una relativa sincronia entre ocupacions
d’alta qualificació amb nivells educatius superiors (tècnics i universitaris) i
ocupacions poc qualificades amb estudis de nivell més baix (primaris i se·
cundaris). Si encreuem l’última ocupació a Colòmbia amb el nivell d’estudis,
observem que hi ha un ajustament del 75,4% 49 en el nivell professional del
lloc de treball. Al gràfic 2.14 veiem que el 15,5% dels treballadors a Colòmbia
presentaven un desajustament no favorable entre el nivell educatiu i l’última
feina, és a dir, que exercien ocupacions de baixa qualificació encara que tin·
guessin estudis superiors.
Gràfic 2.14. Ocupació a Colòmbia segons els estudis de les persones immigrants
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
La teoria de migració de la nova economia d’Oded Stark (1993), en analitzar
els factors d’expulsió de persones emigrants als països d’origen, observa que
el xoc d’expectatives entre el desig de mobilitat social ascendent i la impossi·
bilitat real objectiva de dur·lo a terme contribueix a augmentar els desitjos de
migrar. És el cas dels professionals i els tècnics, que no aconsegueixen situar·
se laboralment en ocupacions acords amb la seva formació, que els ofereixin
49. El grau d’ajustament d’un lloc de treball s’observa quan hi ha una relació directa entre el nivell
educatiu del treballador i el grau de qualificació que es requereix per ocupar un lloc de treball
(Toharia et al., 2001).
139

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
possibilitats de mobilitat laboral ascendent i, per tant, d’ascens social.
En resum, veiem que el 94% dels immigrants colombians estudiats vénen
amb experiència laboral des del país d’origen; que, a Colòmbia, el 41,6%
tenien ocupacions d’alta qualificació i que el 75,4% treballaven en feines
ajustades a la seva formació acadèmica, mentre que el 15,5% no tenien una
feina concordant amb la seva formació.
Canals d’iniciació laboral en el país d’acollida
Quins són els canals d’iniciació laboral a Espanya per als treballadors? Quan
s’identifica quina és la primera ocupació que van tenir treballadors autòctons
i immigrants a Espanya s’observa que la població espanyola té una inserció
laboral més heterogènia que la població immigrant colombiana. Els canals
d’iniciació laboral són particularment restringits per a les persones immigrants,
com un embut que canalitza treballadors heterogenis, amb diferents perfils
laborals, cap a un mateix segment ocupacional. Al gràfic 2.15 s’observa que el
76,1% dels treballadors van a parar a ocupacions no qualificades i de serveis
de restauració i personals, mentre que només el 13,9% es dediquen a ocu·
pacions de qualificació mitjana i alta. Per al cas dels treballadors nacionals,
s’observa que només el 17,3% s’insereixen en el mercat de treball en ocupa·
cions no qualificades, mentre que el 31,9% tenen ocupacions de qualificació
mitjana i alta.
140

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Gràfic 2.15. Població immigrant i nacional segons la primera ocupació a Espanya
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Aquesta situació s’aguditza lleugerament per a les dones immigrants, ja que
proporcionalment accedeixen a menys ocupacions qualificades que els homes.
El 83,7% de les colombianes enquestades treballen en ocupacions de baixa
qualificació com ara les tasques de neteja i atenció de persones, mentre que
el 68,8% dels homes immigrants es dediquen a fer feines no qualificades i en
serveis de restauració, personals i de comerç. Al gràfic 2.16 s’observa que hi
ha un predomini d’ocupacions segons el gènere, com ara les dels treballadors
qualificats i operadors de maquinària, que són exclusivament masculines, men·
tre que en els serveis personals la dona té una participació més àmplia.
141

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 2.16. Primera ocupació a Espanya segons el gènere de la persona immigrant
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
Quan una persona immigrant s’incorpora per primera vegada al mercat de
treball, la seva capacitat d’escollir una ocupació és bastant limitada. Normal·
ment, la feina que accepta és la primera que li ofereixen. L’important és co·
mençar a treballar per obrir·se un camí laboral i, posteriorment, millorar la seva
posició amb el temps.
142
«Perquè era el que hi havia. Calia escollir qualsevol cosa, sí, el que sortís primer.» (E6)
«No ho sabia, tampoc no em fixava en quina feina aconseguir, sinó que buscava el que sigui.
Ho buscava al diari, als anuncis, aquestes coses.» (E8)
Anteriorment ja s’ha exposat que la població immigrant estudiada té ocu·
pacions de baixa qualificació. Aquesta situació s’explica perquè les quotes de
treball definides pel Govern espanyol per a les persones immigrants (contin·
gents laborals) tenen com a objectiu que els treballadors forans no cobreixin
ocupacions disponibles amb alt nivell de desocupació destinades als treballa·
dors nacionals. Per això, els treballadors immigrants només poden accedir a
ocupacions que no desitgen els treballadors nacionals, particularment al sector
serveis, l’agricultura i la construcció.

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Continuïtat o ruptura laboral en la primera incorporació laboral
Quan els treballadors nacionals i immigrants han aconseguit la seva primera
ocupació, la incorporació al mercat de treball es presenta amb formes i con·
dicions diferents. El 72,2% dels espanyols es van ocupar, en la seva primera
feina, en el nivell professional que estaven buscant, mentre que això va succeir
només per al 37,1% dels treballadors immigrants. En aquest mateix sentit, el
60,3% dels immigrants colombians es van ocupar en un nivell inferior a les
seves expectatives, en comparació amb el 21,8% dels treballadors autòctons
(gràfic 2.17).
Gràfic 2.17. Població immigrant i nacional segons el nivell professional de la primera
ocupació
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Tanmateix, aquestes respostes de les persones immigrants s’han de matisar
amb una consideració prèvia. El treball de camp va revelar que, en fer la pre·
gunta en el moment de l’enquesta, els informants contestaven que l’ocupació
tenia el nivell professional que cercaven perquè des de Colòmbia tenien infor·
mació sobre quines ocupacions estaven disponibles per a la població immigrant
i eren més fàcils de trobar a Espanya. 50
50. I encara més, un nombre significatiu de persones immigrants van viatjar des del seu país
d’origen amb un lloc de treball.
143

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Les entrevistes realitzades van reafirmar que el fet d’inserir·se correctament
en el nivell professional d’una ocupació està relacionat directament amb el
coneixement que es té de l’entorn laboral i dels canals d’incorporació laboral
disponibles. Un testimoni d’una treballadora domèstica:
«La senyora em va fer l’entrevista, jo li vaig dir en quina situació hi anava, em va preguntar
per la meva feina i em va dir: “-Esteu penedida de venir aquí a fer això?”. Jo li vaig dir: -“No, jo
sabia a què venia, si vostè em dóna l’oportunitat de treballar, jo treballaré però mai no ho he fet,
treballar així no, jo sé fer coses de casa, però mai no he treballat en això, però igualment ho puc
fer”.» (E7)
144
Altres comentaris:
«De totes maneres, jo sabia a què venia i que inicialment no podia començar a... A més, que
jo veia que treballar en el que jo havia estudiat a Colòmbia era molt complicat.» (E9)
«No era una idea clara, perquè quan un diu: “jo vinc decidit a fer el que sigui”, però no, va ser
dur fer la neteja, però va sortir i ho vaig fer. Per a mi, el fet que les meves dues filles fossin tan
petites, potser va ser això el que em va desposseir de tant prejudici com portem. Però el concepte
clar, clar, de què venia a fer, no el portava, jo venia a veure com... una expectativa de què era això,
com era això, què s’hi feia; llavors, en la mesura que m’anessin sortint les coses, jo aniria fent el
que m’anés sortint.» (E4)
Quan les persones immigrants arriben al país receptor, ja disposen d’una
informació prèvia sobre el funcionament del mercat de treball, de tal manera
que la seva recerca de feina s’ajusta a les condicions “reals” de les quals els
immigrants antics ja les han informades. Del 37,1% de persones enquestades
que van afirmar que en aconseguir la seva primera feina a Espanya van ocupar
el nivell professional que estaven cercant, algunes van exposar que no era
l’acoblament i l’ajustament laboral corresponents a la formació i l’experièn·
cia que portaven del país d’origen, sinó que en arribar a Espanya ja sabien
i eren conscients de quines eren les ocupacions destinades a les persones
immigrants. Per tant, no era viable aspirar a una feina concorde amb la seva
formació: «vaig arribar a buscar el que vaig trobar». Així doncs, algunes per·
sones immigrants no tenen falses expectatives de trobar una feina ajustada a
la seva formació laboral. Les expectatives d’ocupació, enteses com a desitjos,
es donen sota una conjugació de probabilitats objectives, és a dir, com a alter·
natives reals d’accés a un conjunt d’aspiracions individuals. Com argumenta

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Bourdieu (1977), «l’avaluació pràctica de les probabilitats de l’èxit d’una acció
donada en una determinada situació posa en joc un corpus de saviesa, dites,
llocs comuns, preceptes ètics (“això no es va fer per a nosaltres”) i, a un nivell
més profund, els principis inconscients de l’ethos, els quals en ser el producte
d’un procés d’aprenentatge dominat per un determinat tipus de regulacions
objectives, determinen conductes “raonables” i “no raonables” per a cada
agent sotmès a aquestes regularitats». Així es plasma el sentiment de decepció
amb què s’enfronten els treballadors immigrants quan les seves expectatives
no s’ajusten al mercat de treball:
«Com si tu només poguessis tenir aquesta feina i no en poguessis tenir més, o com que tu
només cuidaràs aquest senyor i no faràs res més que continuar cuidant senyors. És que jo crec
que hi ha moltes persones que tenen moltes expectatives quan arriben aquí i arriben a..., al final
es queden cuidant un senyor, una gent. A què queden reduïdes totes aquestes expectatives? Però
quan un ja és aquí et toca adaptar-te, aquí et toca adaptar-te perquè no pots començar a pensar:
-“No vaig venir per això, no”.» (E12)
«Es tracta una mica d’assumir aquesta posició: “home, sóc aquí i he de fer això”. Però mira, la
majoria de la gent que és immigrant ve, primer, a buscar una feina i de vegades no coneix ningú;
segon, quan baixa de l’avió creu que el treball és allà, tal com baixen de l’avió, i quan arriben aquí
s’adonen que no.» (E3)
Els treballadors immigrants que van dir que tenien una feina d’un nivell
inferior són els que fan oficis no qualificats o es dediquen als serveis personals
o de restauració com a cambrers. El 51,6% d’aquests treballadors van manifes·
tar que havien trobat una ocupació amb un nivell professional per sota de les
seves condicions i aptituds personals. En els oficis semiqualificats i qualificats,
el 20,5% pensen que s’han situat en allò que estaven buscant. Aquí també
s’inclouen els treballadors de serveis de restauració (gràfic 2.18).
145

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 2.18. Primera feina segons el nivell professional de la persona immigrant
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
La migració representa per a un nombre important de persones immigrants
una caiguda en picat, un trencament en la seva trajectòria laboral. El pas entre
l’última ocupació al país d’origen i la primera ocupació al país receptor és més
aviat una ruptura ocupacional de la continuïtat laboral. Al gràfic 2.19 observem
que el 72% dels treballadors estudiats van treballar en activitats diferents i de
menys nivell de qualificació que les que feien al seu país d’origen, mentre que
el 23% van tenir continuïtat laboral, això és, que la primera ocupació que van
tenir a Espanya era la mateixa que feien a Colòmbia. En aquest cas hi ha un
ajustament laboral.
146

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Gràfic 2.19. Continuïtat laboral entre Colòmbia i Espanya de les persones immigrants
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
El procés d’incorporació laboral d’una persona immigrant és ràpid, ja que no
triga gaire temps a aconseguir la seva primera feina. El 30,7% dels treballadors
colombians enquestats van respondre que van viatjar amb feina des de Colòm·
bia (gràfic 2.20). El 22% van trobar feina en menys d’un mes, habitualment
per mitjà de familiars i amics. Molt poques persones immigrants decideixen
travessar l’oceà sense tenir, si més no, una esperança o una possibilitat de
guanyar·se la vida.
147

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 2.20. Mesos de desocupació quan va arribar a Espanya
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
148
Les entrevistes fetes l’any 2004 confirmen els resultats:
«Sí, és clar, jo vaig arribar i ja tenia feina; llavors vaig arribar, jo havia d’arribar un dia onze
aquí, vaig arribar un tretze i començava l’endemà, però vaig arribar súper cansat, vaig arribar
súper tard a Barcelona i per això vaig començar el quinze.» (E8)
«Bé, el primer de gener vaig descansar bé; el dos, ja vaig anar a fer una neteja. La noia on jo
anava se n’anava de vacances i necessitava qui la substituís, llavors m’ho va dir i jo hi vaig anar.
Jo vaig anar dues o tres vegades durant les dues primeres setmanes a netejar una casa, i després
ja vaig aconseguir la feina que vaig tenir, en què vaig entrar a treballar... Hi vaig anar per mitjà
d’una agència d’ocupació.» (E7)
«Afortunadament vaig dir que venia de visita, perquè bàsicament jo venia a conèixer Barcelona,
però en vista que hi havia bones expectatives de feina, m’hi vaig quedar. De fet, al cap de vuit
dies d’haver arribat de Colòmbia aquí a Barcelona ja vaig trobar feina.» (E11)
El 10% de treballadors immigrants van haver d’esperar més de tres mesos
per trobar feina, encara que n’estaven cercant. D’aquests, en tenim aquest
testimoni:

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
«A Vic vaig estar buscant feina dues setmanes i no en trobava, dues setmanes cap a un costat,
vaig trucar a la gent, és a dir, a empreses que oferien feina allí, però no en donaven pels papers.
Sí, vinc cap a Barcelona a casa d’una amiga de la meva germana i em vaig estar amb uns colombians,
però... vivien amuntegats, moltes persones. Hi havia problemes allà, però jo seguia, seguia
buscant feina. Matinava a les sis del matí, anava d’un costat a l’altre, comprava la premsa i era
molt... Com li explicaria? Anava a buscar feina i sense els papers no me’n donaven. M’oferien feina,
però amb papers. És clar, hi va haver un temps, jo buscant feina, no sortia res. Al lloc on jo vivia, al
pis on jo vivia, hi vivien uns colombians, és a dir, en si, aquí una persona troba feina realment amb
influències. Em deia un noi que m’esperés, que no em preocupés. És clar, jo allà pagava el lloguer i
tot, que no em preocupés... Però primer van donar feina a dos que van arribar, que eren amics seus;
mentre jo em llevava a les sis del matí, ells gairebé al cap de 15 dies van aconseguir la primera
feina. Després me’n vaig anar on visc ara i vaig trobar uns nois estrangers. M’hi vaig apropar i els
vaig dir si sabien d’alguna feina i em van connectar amb una persona. Jo vaig anar a oferir-los els
meus serveis perquè sé de construcció, i li van donar el telèfon a una persona, ell em va trucar i
vaig connectar amb aquest senyor i vaig començar a treballar dues setmanes.» (E10)
Reprenent els aspectes més importants que hem trobat en la història laboral
de les persones immigrants des del país d’origen fins a la iniciació laboral al
país receptor, s’observa un procés de mobilitat laboral (en principi) descendent.
La migració laboral és una ruptura de la continuïtat laboral entre el país d’ori·
gen i el país receptor, plantejada en la primera hipòtesi (H1), 51 en què s’afirma
que els treballadors fan feines de menys qualificació no només al mercat labo·
ral sinó en funció de la seva història laboral, en el seu procés d’incorporació al
mercat de treball del país d’acollida.
2.2.2. Persones immigrants i mercat de treball
En aquesta secció es descriu i s’analitza l’estructura ocupacional dels treba·
lladors nacionals i dels immigrants, fent èmfasi en la distribució de l’ocupació,
la situació professional, la pluriocupació, la participació en les diferents bran·
ques d’activitat econòmica i la relació de dependència laboral de la persona
immigrant. Aquesta secció també estudia els tipus d’ocupació, l’antiguitat a la
feina, la jerarquia de l’ocupació, la caracterització dels ocupadors, les estratè·
gies de concurrència al mercat de treball de les persones immigrants, el mode
d’incorporació laboral i les condicions de negociació utilitzades en l’ocupació.
51. Les hipòtesis es troben enunciades expressament a la «Introducció».
149

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Estructura d’ocupació
Després de fer una retrospectiva sobre la història laboral de les persones
immigrants des del país d’origen, el gràfic 2.21 revela que el 56,9% continuen
fent feines de baixa o de cap qualificació, és a dir, que no requereixen formació
acadèmica ni experiència laboral, en els grups ocupacionals de treballadors
no qualificats i treballadors de serveis personals i de restauració, mentre que
tan sols el 27,5% dels treballadors nacionals tenen aquest tipus de feines. La
desigualtat també s’observa en l’accés a les ocupacions d’alta qualificació i,
per tant, a millors condicions de treball i salaris, com ara en les ocupacions
de direcció d’empreses i administracions públiques, personal tècnic i professi·
onal científic i intel·lectual, i personal tècnic i professional de suport, en què
les persones immigrants estudiades tenen una participació del 19,2% i les
nacionals del 36,5%. Aquest percentatge d’immigrants no és degut a treball
qualificat assalariat, sinó que el 13,2% de treballadors immigrants estan en la
direcció d’empreses (els nacionals hi tenen una participació del 6,4%). Evi·
dentment, aquesta desproporció reflecteix la major participació de la població
immigrant en petites empreses familiars ètniques i l’autoocupació en general,
situació similar a la que s’observa en altres latituds.
Pel que fa a altres ocupacions, es presenta gairebé una mateixa participació
en el mercat de treball. En les tasques d’artesans i treballadors qualificats
de la indústria manufacturera i la construcció hi ha una participació gairebé
idèntica entre població autòctona i immigrant (el 14,7% i l’11,3%, respectiva·
ment). En els serveis de restauració, serveis personals i comerç, s’observa que
els colombians estudiats gairebé dupliquen la seva presència en aquest grup
ocupacional fent feines de cambrers i cuidadors (el 13,3% per als nacionals i
el 25,8% per als colombians).
150

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Gràfic 2.21. Població immigrant i nacional segons l’ocupació actual
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Igual que a les tres comarques de Barcelona, a l’estudi d’Aparicio i Giménez
(2003) s’observa que a tot el territori nacional espanyol els colombians treba·
llen al servei domèstic i l’atenció personal com a ocupacions predominants,
seguides per l’hoteleria, la construcció i el petit comerç.
En comparar les variables d’educació i ocupació, es veu la contradicció de
treballadors amb estudis superiors en ocupacions semiqualificades o no quali·
ficades. Encara que ha baixat la participació de persones immigrants en ocupa·
cions no qualificades, 52 l’esmentada xifra continua mostrant un desajustament
desfavorable en el lloc de treball. Hi ha presència de treballadors amb estudis
superiors en totes les ocupacions del gràfic de persones immigrants, mentre
que això només succeeix en el cas dels treballadors nacionals amb estudis
52. En la variable “primera ocupació a Espanya” passa del 76,1% de treballadors no qualificats
al 58,9% de treballadors no qualificats de la variable “ocupació actual”.
151

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
primaris. En els treballadors nacionals s’observa un predomini d’universitaris
en els oficis més qualificats i una hegemonia dels treballadors amb estudis
primaris i secundaris en les ocupacions poc qualificades. En els treballadors
nacionals s’observa més diversitat ocupacional (vegeu la taula 2.22 de població
immigrant i la taula 2.23 de població nacional).
Els gràfics revelen que la participació de treballadors espanyols amb es·
tudis universitaris en ocupacions no qualificades, operadors de maquinària i
treballadors qualificats de la indústria és pràcticament inexistent (el 0,8%),
mentre que en el cas de les persones immigrants aquesta participació puja fins
al 17,5% del total d’universitaris. Els treballadors espanyols que tenen estudis
tècnics i universitaris que estan treballant en càrrecs de direcció d’empreses,
com a personal tècnic i professional, científic i intel·lectual i de suport són el
26,3%, mentre que la població immigrant hi té una representació del 28%
per la seva alta participació en la direcció de negocis ètnics. Tanmateix, altres
treballadors immigrants estudiats amb estudis universitaris i tècnics s’han des·
plaçat (de la primera ocupació a Espanya a l’ocupació actual) del segment de
treballadors no qualificats al de treballadors qualificats de la construcció i la
manufactura (especialment a la construcció).
Taula 2.22. Ocupació actual segons el nivell educatiu. Població immigrant
152

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Taula 2.23. Ocupació actual segons el nivell educatiu. Població nacional
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
L’encreuament de les variables “ocupació” i “nivell educatiu”, respecti·
vament, per a població immigrant i nacional, mostra una dinàmica diferent.
Mentre que les ocupacions de la població nadiua són sensibles i amb una rela·
ció d’ajustament directa entre educació i tipus d’ocupació, en els treballadors
immigrants estudiats el comportament és capritxós. Tanmateix, aquesta no pot
ser una conclusió contundent perquè està determinada per la variable “temps
de permanència en el país receptor”. Ja les conclusions de Borjas (1994) als
Estats Units revelaven que tant la qualitat de les ocupacions com els salaris de·
penen del temps de permanència de les persones immigrants al país d’acollida,
ja que en un temps determinat la població immigrant tendeix a sobrepassar els
nivells salarials dels nadius i a millorar la seva posició al mercat de treball.
A la taula 2.24 s’observa que el mercat de treball té un comportament
similar pel que fa a població immigrant i nacional segons el gènere: alta partici·
pació de dones en ocupacions tradicionalment considerades com a femenines,
per exemple, en el sector de “serveis de restauració i altres serveis”, on les co·
lombianes treballen com a cambreres, dependentes, manicures, i en l’atenció
153

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
de nens i ancians, entre d’altres (el 72,8% de dones i el 28,2% d’homes immi·
grants). Entre el personal administratiu es presenta una alta participació feme·
nina com a secretàries i auxiliars comptables (el 75% de dones immigrants i el
25% d’homes), i observem la inexistència de les dones en altres sectors com en
el dels treballadors qualificats de la indústria manufacturera i la construcció.
És fàcil fer una tipologia d’ocupacions pel que fa als homes ja que es dirigeixen
al sector de la construcció en dos grups, el de treballadors no qualificats com
a peons i el de treballadors qualificats de la construcció, on s’especialitzen a
instal·lar parquet i pladur, o a fer de pintors i electricistes, etc.
En aquesta mateixa taula (2.24), es veu que la variable més rellevant per
determinar els canals d’inserció laboral pel que fa a la població immigrant és
la situació jurídica respecte al mercat de treball. En el cas dels immigrants
estudiats es va trobar que el 51,7% no disposen de permís de treball, mentre
que el 48,3% en tenen o no el necessiten perquè tenen la doble nacionalitat.
Disposar d’un permís de treball marca la diferència quant al tipus de canal
utilitzat per a la contractació laboral de la població immigrant. Si encreuem les
variables “ocupació” i “permís de treball”, obtenim xifres que mostren diverses
particularitats del mercat de treball. En agrupar les ocupacions qualificades
(direcció d’empreses, personal tècnic i professional de suport, i científic i intel·
lectual) s’observa que la participació dels treballadors amb permís de treball (el
32,9%) és significativament més gran que la dels treballadors que no en tenen
(el 5,1%). Aquesta tendència es corrobora a la inversa amb la participació dels
immigrants irregulars en ocupacions no qualificades (treballadors dels serveis
de restauració i altres serveis, i treballadors no qualificats), de tal manera que
els treballadors irregulars en ocupacions no qualificades gairebé dupliquen els
treballadors regulars en oficis no qualificats (el 41,1% de treballadors regulars
i el 71,8% de treballadors irregulars).
154

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Taula 2.24. Ocupació segons el gènere i el permís de treball
Ocupacions Total Home Dona Regular Irregular
Direcció d’empreses i adm. públiques 20
Personal tècnic i professional, científic i
intel·lectual
Personal tècnic i professional de suport 1
Personal administratiu 12
Treballadors de serveis de restauració,
personals, protecció i comerç
Artesans, treballadors qualificats de la in·
dústria manufacturera i la construcció
Operadors d’instal·lacions i maquinària i
muntadors
8
39
17
Treballadors no qualificats 47
7
10 10 17 3
50% 50% 85,0% 15,0%
7 1 7 1
87,5% 12,5% 87,5% 12,5%
1 0 0 1
100% 0 0,0 100%
3 9 6 6
25% 75% 50% 50%
11 28 19 20
28,2% 72,8% 48,7% 51,3%
17 0 10 7
100% 0 58,8% 41,2%
5 2 3 4
71,4% 28,6% 42,9% 57,1%
23 24 11 36
49% 51% 23,4% 76,6%
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
Per aprofundir en l’estructura ocupacional de la població immigrant estu·
diada, element fonamental d’aquesta recerca, s’ha pres la variable “ocupació
actual”, amb els nou grups ocupacionals, i s’han reagrupat segons els nivells de
qualificació requerits per a aquests llocs de treball en tres grans grups, que són:
ocupacions qualificades en què s’exerceixen càrrecs de direcció i ocupacions
d’estudis universitaris i tècnics, ocupacions semiqualificades (en què es van
agrupar les feines que requereixen nivells d’entrenament i formació mitjana i
baixa per exercir aquests llocs) i, finalment, s’inclouen els oficis no qualificats.
Aquestes ocupacions segons el nivell de qualificació s’han encreuat amb altres
variables per conèixer millor l’estructura ocupacional de la població immigrant
a les tres comarques de Barcelona.
A la taula 2.25, segons els nivells de qualificació de l’ocupació actual dels
immigrants per gènere, observem que el 52,7% de les dones treballen en
oficis semiqualificats per la seva alta participació en serveis de restauració i
personals, mentre que els homes obtenen una xifra una mica més baixa (el
46,8%), ja que tenen a favor una major participació en ocupacions qualificades
155

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
(el 23,4% d’homes i el 14,9% de dones). Per grups d’edat, els treballadors im·
migrants de més de 25 anys ocupen oficis semiqualificats, però alhora aquest
grup fa més feines qualificades amb els treballadors de més de 45 anys. Segons
el nivell educatiu, els treballadors tècnics (el 71,4%) ocupen sobretot oficis
semiqualificats, mentre que els treballadors amb estudis secundaris tenen una
participació important en ocupacions semiqualificades o no qualificades (el
88,6%), i els treballadors amb estudis primaris estan circumscrits a ocupaci·
ons no qualificades. Al seu torn, un de cada dos universitaris té una ocupació
semiqualificada. Només el 35,2% dels treballadors amb educació superior te·
nen una feina qualificada, per la seva alta participació en negocis ètnics.
Una altra variable reveladora del comportament del mercat de treball és
la “dependència laboral”, ja que s’observa que hi ha una porta d’accés a les
ocupacions qualificades a través de la independència i l’autonomia. El 66,7%
del personal autònom crea feines qualificades, on puguin desenvolupar el seu
potencial, i només el 20% fan oficis no qualificats. Contràriament, en el seg·
ment dels immigrants assalariats hi ha el 92,6% dels treballadors dedicats a
oficis semiqualificats o no qualificats, mentre que només el 7,4% accedeix a
ocupacions qualificades. Segons la branca d’activitat econòmica, veiem que la
construcció aglutina el major nombre d’ocupacions no qualificades (el 51,5%),
mentre que en els serveis hi ha més ocupacions semiqualificades (el 52,3%).
De la mateixa manera, a la indústria tenim el 77,8% de feines semiqualificades
per a la població immigrant estudiada.
156

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Taula 2.25. Ocupacions segons la qualificació de l’ocupació de la població immigrant
QUALIFICACIÓ DE L’OCUPACIÓ
QUALIFICA·
DA
SEMIQUALI·
FICADA
NO QUALIFI·
CADA
n % n % n %
NRE.
TOTAL
TO·
TAL
%
TOTAL 29 19,2 75 49,7 47 31,1 151 100
GÈNERE
GRUPS
D’EDAT
EDUCACIÓ
DEPEN·
DÈNCIA
LABORAL
BRANCA
D’ACTIVITAT
ECONÒMICA
HOME 18 23,4 36 46,8 23 29,9 77 100
DONA 11 14,9 39 52,7 24 32,4 74 100
FINS A 24 ANYS 2 11,1 9 50,0 7 38,9 18 100
DE 25 A 44 ANYS 25 20,3 63 51,2 35 28,5 123 100
45 ANYS O MÉS 2 20,0 3 30,0 5 50,0 10 100
PRIMARIS 0 0,0 0 0,0 6 100,0 6 100
SECUNDARIS 8 11,4 32 45,7 30 42,9 70 100
TÈCNICS 2 9,5 15 71,4 4 19,0 21 100
UNIVERSITARIS 19 35,2 28 51,9 7 13,0 54 100
ASSALARIAT 9 7,4 71 58,7 41 33,9 121 100
AUTÒNOM 20 66,7 4 13,3 6 20,0 30 100
INDÚSTRIA 2 22,2 7 77,8 0 0,0 9 100
CONSTRUCCIÓ 5 15,2 11 33,3 17 51,5 33 100
SERVEIS 22 20,2 57 52,3 30 27,5 109 100
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
Si reprenem el plantejament de la primera hipòtesi (H1), que diu que els
treballadors immigrants tenen ocupacions menys qualificades no només al mer·
cat laboral sinó en funció de la seva història laboral, ja que no desenvolupen la
mateixa activitat que tenien al país d’origen, observem, a partir dels resultats
obtinguts en aquesta recerca, que aquesta situació laboral tendeix a mantenir·
se en alguns grups ocupacionals. No obstant això, en altres grups ocupacionals
minoritaris s’ha observat un reacomodament ocupacional ascendent, especial·
ment quan el treballador escull l’autoocupació. Les entrevistes realitzades el
2004 corroboren aquesta hipòtesi (H1), perquè per a la població immigrant és
molt difícil fer ús de l’experiència laboral del país d’origen i, alhora, l’immi·
grant estudiat té la percepció que no es confia en la formació professional del
país d’origen. En preguntar a les persones entrevistades si consideren que els
immigrants tenen les mateixes oportunitats que els treballadors nacionals de
trobar una feina d’acord amb la seva formació i experiència professional, es van
recollir els testimonis següents:
157

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
«No, perquè totes les meves feines han estat sense qualificació. Exceptuant els treballadors
de la salut, especialment si tenen el títol homologat, que són reis. Per què? Perquè Espanya té un
dèficit enorme de metges.» (E1)
«Hi ha gent que un coneix i diu: “No, però és que jo allà treballava en una oficina, que jo feia
diferents coses”. I aquí s’han d’estar darrere la barra d’un bar o, com en el nostre cas, fent la
neteja. Jo ara estic a la residència, però a la residència em toca fer coses que en un centre mèdic jo
no faria, com són fer la neteja, com estar pendent de la roba dels avis; en un centre mèdic normal
estaria pendent dels malalts, però de la roba i aquestes coses no, ni de la neteja que de vegades
ens toca fer.» (E2)
«Quant al nivell de la meva carrera, se m’ha oblidat molt. Aquí de la nit al dia ets, comences
de l’últim cap amunt. Ho entens? És tot el contrari del que havies fet, i vulguis o no vulguis això
pesa, en la teva autoestima..., que va ser el que li va passar al meu marit, es va enfonsar, va estar
amb un psicòleg fent-se tractament perquè no ha trobat mai res de la seva feina i no s’ha pogut
situar; per tant, això moralment i sociològicament li ha pesat molt, al meu marit.» (E4)
«Aquí qui tingui experiència laboral o que hagi estudiat alguna carrera d’allà, aquí li tocarà
homologar-la, i passaran anys i anys perquè li homologuin el seu diploma; llavors serà igual de
dur començar per una altra cosa.» (E8)
«No, els rebaixen molt, per exemple als enginyers i administradors els donen uns càrrecs que
no tenen res a veure, aquests sí que no poden pujar. Als llatins. Jo no en conec cap aquí que tingui
un alt càrrec, dels meus amics, cap. Tots són ajudants [...] tinc una amiga que és arquitecta i li
fan fer de dibuixant.» (E5)
«Oportunitat, no. Hi ha casos en què sí que s’ha donat, però no em sembla que sigui el més
habitual, perquè ja ho veiem, si això no fos una realitat, no ens trobaríem els arquitectes netejant
ungles, netejant cases, netejant avis; enginyers..., és el que passa, el més normal. Perquè també
m’he trobat arquitectes molt ben situades, enginyers en multinacionals i gent molt ben situada
aquí.» (E9)
Però no solament no poden fer ús de la seva experiència i formació profes·
sional, sinó que, amb la migració, socialment i laboralment es desclassen. La
migració representa una mobilitat descendent en la seva carrera laboral:
«Jo vaig arribar sent tot un director comercial d’un banc i aquí era un fàstic, no era ningú; vaig
arribar i ningú em coneixia, ni em deien doctor, ni vol un cafetó, no, de cap manera, i això és clar,
158

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
perds absolutament tot això que tens, i al principi et sembla molt dur. Molta gent se n’ha tornat
per això, perquè allà tenien la seva oficina, el seu cotxe, li passejaven als pobres pel costat, al
treballador que volien l’acomiadaven, és a dir, tenien poder. Aquí tot és molt individual, no hi ha els
cercles socials on tu surts i te’n vas cap al bar i et trobes en tal, perquè aquí ja has trencat tot això
i no et coneix absolutament ningú; llavors, dir que: -“No, és que, mira, jo sóc el directiu del banc
BBVA i vaig estudiar això i allò”. Aquí ningú no ho sap, això no ho saben de tu; si tu ho pots explicar
i els dius: -“No, és que jo vaig estudiar a la Universitat dels Andes, que és la millor de Bogotà”, i
aquí: -“Què cony és la Universitat dels Andes?”. Sí, aquí hi ha la UPC i la UE, on és allò?» (E3)
Els treballadors entrevistats tenen una percepció clara que, efectivament,
amb la migració es presenta aquest descens laboral i que tendeix a perpetuar·se
perquè l’accés a una feina qualificada està restringit per a moltes ocupacions,
mentre que en d’altres en què hi ha dèficit en el mercat de treball es presenten
oportunitats per als immigrants després d’un llarg camí recorregut.
Potser per aquesta desavantatjosa inserció en el mercat de treball un per·
centatge significativament important de treballadors immigrants estan exposats
a una situació de pluriocupació. Com s’aprecia en el gràfic, prop de més d’una
tercera part (el 37,1%) dels treballadors colombians tenen més d’una feina,
mentre que només una minúscula part (el 2,7%) de la població autòctona
treballa en aquestes condicions (gràfic 2.26).
159

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 2.26. Població immigrant i nacional en situació de pluriocupació
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Les entrevistes van reforçar els resultats de l’enquesta. Les trajectòries la·
borals van revelar que la pluriocupació és una estratègia que ataca diversos
fronts: complementa ingressos, és una estratègia per començar un negoci com
a autònom, és a dir, una estratègia d’alliberament laboral i, per a algunes per·
sones, també pot ser una forma de vida.
«Feia targetes i treballava al pàrquing; sempre tinc dues entrades aquí, sí jo sempre he tingut
dues entrades.» (E13)
«La gent cerca molt: a part de tenir aquesta feina, en busca una altra; la gent se subcontracta...»
(E3)
«Sí, amb ell treballava els divendres, és a dir, acabava les hores laborals amb ell i me n’anava
cap a altres obres que jo havia contractat, els dissabtes i els diumenges.» (E10)
La pluriocupació es converteix en una forma de relacionar·se amb el treball
en què es va generant una normalitat en l’anormalitat. Entesa l’anormalitat
com el fet de treballar més de les quaranta hores setmanals reglamentades per
160

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
llei. Jornades fins i tot de setanta hores de treball es tornen rutina en la vida
d’algunes persones immigrants perquè treballen en llocs diferents.
«Perquè jo potser he tingut..., quan treballava de nit he aconseguit una neteja i surto de treballar
de nit, me’n vaig a fer una neteja i torno, i això és el que fan les persones que fa tres o quatre
anys que han aconseguit els papers, i ara que els tinc, estic fent exactament el mateix.» (E2)
No obstant això, la pluriocupació pot ser, més que no pas una finalitat, un
símptoma d’ingressos insuficients, de subocupació i de precarietat laboral. Es
converteix en una estratègia de les famílies per garantir la supervivència al país
d’acollida i al receptor.
Una altra variable que revela millor l’estructura ocupacional és la distribu·
ció sectorial o la branca de l’activitat econòmica en què s’exerceix l’ocupació
(gràfic 2.27), ja que els sectors de l’economia tenen especificitats i configuren
el tipus d’ocupació i les relacions laborals. El sector de l’economia que més
ocupa treballadors, tant nacionals com estrangers colombians, és el sector
serveis (el 61,4% d’espanyols i el 72,2% d’immigrants). S’observa també un
predomini de la població immigrant, particularment dels homes, en la cons·
trucció (el 21,9%) i una menor participació en la indústria (el 6%), amb relació
a la població autòctona (el 7,1% i el 29,6%, respectivament). A més, revela
l’absència total dels treballadors colombians en ocupacions agrícoles, a causa
de dos factors: primer, a les zones on es va desenvolupar l’estudi predomi·
na l’ocupació urbana i, segon, la participació de treballadors colombians a
l’agricultura és bastant baixa (l’1,4%) al territori nacional espanyol (Aparicio i
Giménez, 2003).
161

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 2.27. Població immigrant i nacional segons la branca d’activitat econòmica
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Encara que un alt percentatge de la població immigrant estudiada s’inclou
en els serveis personals o serveis de proximitat, 53 també pot ser contractada
per un particular i no per una empresa. Per tant, en el cas de la població
immigrant estudiada, la segmentació del mercat de treball obeeix més a una
classificació d’ocupacions específiques per als immigrants, per nacionalitat,
que a una classificació per sectors de l’economia, com ara l’agricultura, la
indústria o els serveis (Cachón, 2003). Els treballadors entrevistats afirmen que
els colombians ocupen llocs de treball com a auxiliars, peons de la construcció,
i les dones com a mainaderes (cangurs), i en l’atenció d’ancians, la manicura
i la neteja. Aquesta situació no només es presenta per a treballadors de baixa
qualificació sinó també per a treballadors qualificats. «A Catalunya, la majo·
ria dels empresaris que contracten immigrants qualificats ho fan mitjançant
un procés de selecció clarament guiat per criteris de nacionalitat o del país
d’origen. El treball de camp efectuat ha demostrat palesament l’existència
53. Són també els anomenats serveis de la vida diària, que poden definir·se com aquelles activitats
remunerades destinades a satisfer les necessitats de les persones i de les famílies, que apareixen
en l’actualitat, en la vida quotidiana de les societats occidentals (Torns, 2000).
162

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
d’estereotips que relacionen la nacionalitat amb la capacitat, o no, per realitzar
determinades feines» (GES, 2004: 69).
En analitzar la situació professional, és a dir, la posició de la persona ocu·
pada respecte als mitjans de producció (Toharia et al., 1998: 22), com ho de·
mostren les dades del gràfic 2.28, la gran majoria dels colombians a Barcelona
(el 98,7%) treballen al sector privat, bé com a personal assalariat o bé com a
treballadors autònoms. La seva presència al sector públic és gairebé inexistent
(l’1,3%). En contrast, l’11,9% de la població espanyola treballa com a assa·
lariada al sector públic i el 71,6% al sector privat. En aquest últim cas, però,
hi ha variacions i similituds significatives amb els colombians. Per exemple,
mentre que el 76,8% dels colombians treballen per al sector privat com a
personal assalariat, el 71,6% dels espanyols també ho fan. No obstant això, la
participació té una lleugera variació en els casos dels empresaris amb personal
assalariat (el 7,9% de colombians i el 3,6% d’espanyols), dels professionals o
treballadors autònoms sense assalariats (l’11,9% i el 9,9%, respectivament) i
dels assalariats en negoci familiar (el 2% i l’1,4%, respectivament).
Gràfic 2.28. Població immigrant i nacional segons la situació professional
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
163

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
En funció del que s’ha exposat anteriorment, al gràfic 2.29 es mostren les
respostes de les persones enquestades en interrogar·les sobre la seva accep·
tació davant l’afirmació “Estic orgullós/osa de la feina que faig”. Són més els
immigrants que els nacionals que afirmen sentir·se orgullosos amb la feina que
fan (el 71,6% de nacionals i el 81,2% d’immigrants), però, al seu torn, són
més els immigrants que se situen en l’altre extrem en afirmar que no senten
que la seva feina sigui una font d’orgull (el 12,8% d’immigrants i el 10,7% de
nacionals). Els immigrants van aclarir que se sentien orgullosos de l’activitat
que duien a terme en si mateix, però van establir una diferència en relació amb
la feina.
Gràfic 2.29. Població immigrant i nacional segons “estic orgullós/a de la feina que faig”
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Aquest orgull que senten els treballadors immigrants contrasta clarament
amb l’adhesió a l’afirmació “Canviaria la meva feina actual per una altra de
diferent”, ja que el 70% de les persones immigrants enquestades si en tingues·
sin l’oportunitat canviarien la seva ocupació actual per una altra de diferent,
mentre que això només succeeix per al 35,5% dels espanyols. Aquesta variable
és molt important perquè revela obertament si els treballadors senten que la
seva ocupació els satisfà de manera que voluntàriament vulguin quedar·s’hi.
164

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Tanmateix, que el 70% de la població immigrant romangui en una ocupació
perquè no té l’oportunitat de canviar·la diu molt del mercat de treball que
s’estudia (gràfic 2.30).
Gràfic 2.30. Població immigrant i nacional segons “canviaria la meva feina actual per una
altra de diferent”
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Per finalitzar la descripció de l’estructura d’ocupació del segment del mercat
de treball, observem les tendències de comportament. En primer lloc, l’ocupa·
ció immigrant tendeix a aglutinar·se en sectors de mitjana i baixa qualificació,
independentment del capital humà de la persona immigrant; en segon lloc,
en l’ocupació immigrant es reprodueix el comportament del mercat de treball
quant al gènere. La variable que més pes té a l’hora de definir l’accés al tipus
d’ocupació és la situació jurídica de la població immigrant en el mercat de
treball.
Jerarquia de l’ocupació
Una forma de corroborar la desqualificació laboral de la població immigrant
és observar la variable del perfil professional (gràfic 2.31), ja que el 48,3%
165

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
dels colombians diuen que treballen en ocupacions que estan per sota del seu
nivell de formació, mentre que només el 18,1% de la població espanyola ho
afirma. És interessant que el 74,2% de treballadors espanyols hagin trobat una
feina d’acord amb la seva formació, mentre que això només succeeix amb el
41,7% d’immigrants colombians, la qual cosa és un indicador de les menors
oportunitats d’igualtat en l’accés a l’ocupació per a les persones immigrants i
mostra la configuració de la inserció en el mateix mercat de treball espanyol.
Gràfic 2.31. Població immigrant i nacional segons “relació entre lloc de treball i formació”
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Es pot concloure, per tant, que la població immigrant treballa predominant·
ment en canals laborals d’ocupació inadequada, 54 en què hi ha una sobrequa·
lificació per als llocs de treball.
54. Fina defineix l’ocupació inadequada quan existeixen treballadors l’ocupació dels quals o bé
no correspon a la seva qualificació o bé presenta altres deficiències relacionades amb el grau i la
naturalesa dels riscos econòmics, el règim horari del lloc de treball, el desplaçament al centre de
treball, la seguretat i la higiene dels treballadors i les condicions generals del treball (Fina, 2001:
51).
166

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
En la jerarquia de llocs de treball, es pot observar que no hi ha diferències
significatives en el tipus de lloc que ocupa la població immigrant i l’espanyola.
El gràfic 2.32 mostra que aproximadament el 70% dels treballadors són subor·
dinats, sense que importi si són autòctons o immigrants, encara que s’observa
que els espanyols accedeixen a més llocs de supervisió i comandament que els
immigrants estudiats (el 16,5% d’autòctons i el 6,7% d’immigrants). D’altra
banda, els immigrants gairebé dupliquen el nombre d’espanyols dedicats a
exercir direcció a les empreses (el 13,2% d’immigrants i el 6,4% de nacio·
nals), però això és explicable per la forta presència de treballadors autònoms
entre les persones immigrants.
Gràfic 2.32. Població immigrant i nacional segons la jerarquia de l’ocupació
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
La variable “supervisió directa” es relaciona amb l’anterior, ja que fa refe·
rència a si la persona informant té un lloc de responsabilitat i comandament
en què ha de dirigir persones. Els resultats demostren que no hi ha grans
diferències entre els empleats que no tenen cap treballador sota la seva super·
visió, però sorgeix una diferència interessant quant al grup de treballadors que
supervisen més de deu persones, ja que el 6,4% dels treballadors espanyols
167

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
que tenen personal al seu càrrec directe dupliquen el 2,6% dels immigrants
en la mateixa situació (gràfic 2.33).
Gràfic 2.33. Personal immigrant i nacional que exerceix supervisió directa
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Tipus d’ocupació: assalariada, autònoma i informal
En el cas de la situació professional s’ha estudiat l’ocupació immigrant com
si fos una ocupació homogènia; tanmateix, es poden identificar dos tipus d’ocu·
pació en relació amb la dependència laboral que té un treballador: treballador
per compte d’altri o assalariat i treballador autònom o per compte propi. El grà·
fic 2.34 mostra que hi ha una major proporció de treballadors autònoms entre
la població immigrant estudiada (el 20%) que entre els treballadors espanyols
(el 13,5%). L’àmplia presència de personal assalariat nacional i immigrant re·
vela que la gran majoria de treballadors no disposen dels mitjans de producció
ni del capital econòmic necessaris per generar empreses.
168

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Gràfic 2.34. Personal immigrant i nacional segons la dependència laboral
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Entre els treballadors assalariats enquestats, incloent·hi població immigrant
i nacional, s’ha trobat que, per als immigrants, l’ocupació autònoma és una
alternativa fonamental. Davant de la frase “Si pogués m’establiria pel meu
compte com a autònom” (gràfic 2.35), només el 29,4% dels treballadors na·
cionals assalariats s’establirien com a autònoms, mentre que el 80,2% de les
persones immigrants volen passar d’assalariades a autònomes.
169

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 2.35. Població immigrant i nacional segons “si pogués m’establiria pel meu compte
com a autònom/a”
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
El comportament d’aquesta variable revela que existeix un altre camí d’in·
corporació laboral per a les persones immigrants a través de l’autoocupació,
quan es disposa d’una comunitat preexistent d’immigrants al país receptor
(Portes i Böröcz, 1998). L’autoocupació es basa en la creació d’empreses
d’immigrants destinades a satisfer les necessitats de consum dels seus com·
patriotes i altres grups d’immigrants. L’empresariat ètnic i seus coetanis van
conformant reeixides economies ètniques denominades enclavaments ètnics,
segons l’experiència en altres països.
La segona hipòtesi (H2) d’aquesta recerca planteja que l’existència d’un
empresariat immigrant d’èxit que s’ha dedicat als anomenats negocis ètnics es
basa en formes d’autoocupació associades a les dificultats del mercat laboral i
que sorgeixen com a estratègia de mobilitat ascendent davant les rigideses del
mercat. Aquí “rigidesa del mercat de treball” fa referència a la discriminació
en l’accés a l’ocupació qualificada, a la subordinació i a les feines de salaris
baixos. L’esmentada hipòtesi (H2) ha estat corroborada no només amb els
170

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
resultats de les enquestes sinó amb les entrevistes fetes el 2004, que van
revelar efectivament que, per a les persones immigrants, el treball autònom és
fonamental com a estratègia d’ascens social, basant·se en tres arguments: (1)
el treball autònom permet obtenir ingressos més alts:
«Ell, sense papers, si estigués treballant en una empresa, segur que no guanyaria el que està
guanyant ara, que és autònom, encara que no és autònom perquè no té documents, però ara com
ara, amb la feina està guanyant bastant, tant que està mantenint la casa.» (E9)
«Tu no necessàriament has de ser gerent d’un hotel per estar bé, si tu vols pots ser gerent
d’una empresa, que encara que sigui petita sigui teva. El millor és independitzar-se totalment.
Aquí si una persona vol treballar netejant cases, si treballa en una oficina, t’espremen i et paguen
700 euros mensuals, i una persona es munta un negoci d’aquests, contracta sis, set o vuit persones
i guanya 6.000, 7.000 euros en un mes.» (E12)
«Si no munto un consultori, munto algun altre negoci, un centre de radiologia de la boca, o jo
què sé? Però cal muntar alguna cosa. Perquè, si no, quan farem diners? Continuar treballant per
un altre, així un mai no fa diners.» (E5)
(2) El treball independent possibilita fugir d’una feina inadequada o que no
s’ajusta a l’educació i l’experiència laboral:
«Jo no em quedaré tota la vida aquí netejant, i jo crec que per això tenim la idea que ens
quedem amb el bar.» (E7)
«I llavors el meu marit em va dir: -“Però per què no fas l’esforç, tu que saps cosir, posem
diners per a la botiga, ho provem?”. Jo tenia molta por, jo mai no havia treballat aquí de dependenta
ni res, però ell em va animar molt i em va impulsar que ho féssim. A part que cada dia em
deia: -“Però, és que netejant, ja amb la segona targeta...”. Tot el dia em molestava, i jo vaig dir:
-“D’acord, ja ho farem, ja”.» (E11)
(3) El treball per compte propi dóna més llibertat i mobilitat, no hi ha una
relació de subordinació a una altra persona. Aquest és un aspecte fonamental
de la manera de pensar de l’autònom, no importa l’ocupació assalariada que
tingui, sempre anhela ser autònom perquè això constitueix un ascens laboral.
Per a l’autònom és motiu d’orgull no dependre d’una altra persona, gestionar
el seu temps, tenir llibertat en la presa de decisions. Per tant, la manera de
pensar de l’autònom és diferent de la del treballador assalariat, ja que si un
171

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
autònom es vincula laboralment com a personal assalariat, pot estalviar fins a
crear un capital i posteriorment independitzar·se. Això desvirtua la hipòtesi que
l’autònom és autònom perquè no ha pogut trobar feina com a assalariat.
«La majoria volen muntar els seus negocis aquí. Al cap de poc temps ja comencen, se sacrifiquen
una mica i després volen contractar com més aviat millor.» (E10)
«És que un colombià és dels que més busquen. Aquí el colombià es resisteix a ser empleat, vol
ser empresari... No, no tots, però la majoria, un percentatge alt que venia de Colòmbia i eren caps,
però aquí els ha tocat ser empleats, però d’alguna manera quan busquen i troben un espai per
poder passar d’empleat a cap, el construeixen i ho fan, llavors munten el seu restaurant, munten el
seu locutori; és muntar un negoci per no ser empleats. Menys explotació, també té més mobilitat...
I més llibertat, pots disposar del teu temps, de les teves àrees, com vulguis. Ah! una altra cosa,
ningú t’està donant canya.» (E13)
«L’arquitectura he decidit apartar-la i prendre altres rumbs, donar un gir a la meva vida en la
part professional. Per tant, he de sortir a buscar una feina en alguna cosa de publicitat o com a
comercial, una feina que també em doni llibertat; llavors, seria més en aquest sentit.» (E9)
Un altre tipus d’ocupació recurrent de les persones immigrants és la feina
informal. L’absència del contracte de treball o treball en “negre”, 55 entès com
la feina que es fa fora de la legalitat o sota condicions il·lícites o irregulars; per
tant, aquestes ocupacions, en no estar declarades a efectes fiscals i de Segu·
retat Social, no es poden registrar ni controlar, i creen un sector de l’economia
submergida que desenvolupa una dinàmica fora de la reglamentació legalment
instituïda en el mercat de treball (Martín i García, 1998). Encara que hi ha
una part dels treballadors immigrants que no poden firmar un contracte perquè
no tenen el permís de treball, n’hi ha un percentatge als quals, encara que
tinguin el permís de treball, se’ls nega el contracte per no vincular les relacions
laborals a la normativa existent. Aquest element manifesta que el problema de
la regularització dels treballadors no és un problema merament legal, sinó que
redueix un grup de treballadors a una situació en què se’ls nega l’exercici dels
seus drets humans i socials.
55. Terme usat habitualment a Espanya, especialment pels immigrants, que s’utilitza per denomi·
nar aquelles ocupacions fora de la legalitat, mentre que a Amèrica Llatina s’inclou com una part
del sector informal.
172

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Algunes persones immigrants manifesten que el fet de no disposar de per·
mís de treball no ha significat cap limitació a l’hora de trobar feina. Aquesta si·
tuació es presenta en el cas dels treballadors de baixa qualificació que treballen
en ocupacions informals i no regulades. El treball informal pot donar·se sota
dues circumstàncies: el que no representa cap impediment per rebre un salari i
condicions iguals a les imperants al mercat, i la situació en què la informalitat
i la il·legalitat és un “avantatge” per evadir costos laborals.
«Sí, i li vaig dir que no tenia papers. Que era igual. Que l’important era que treballés bé.»
(E8)
«Sí, a tu et posen 200 serveis, els lampistes que vénen aquí són molts, i aquí no li importa a
ningú si tens..., aquí el que treballa ets tu, no els papers. Tens feina i ja està.» (E12)
En altres empreses, es contracten immigrants il·legals, però
s’invisibilitzen.
«Hi havia massa gent, i a més havia de treballar en un horari en el qual no pogués venir
una inspecció; sobretot per això a mi em van contractar, perquè, és clar, a ella li feia por una
inspecció.» (E9)
El cert és que a Espanya hi ha un engranatge preexistent de treball informal
o “en negre” en sectors d’activitats econòmiques poc competitives, amb baixos
nivells de tecnificació i extensives en l’ús de mà d’obra barata, en què tenir
treballadors en condició d’irregulars constitueix un avantatge comparatiu de
competitivitat. D’una altra manera, aquestes empreses ja haurien desaparegut,
és a dir, es mantenen gràcies al treball en negre. Els immigrants il·legals, en
aquest sentit, constitueixen un important exèrcit de reserva de treball per·
què no tenen drets, són socialment més vulnerables, presenten alts nivells
de dependència en el país d’origen (són necessitats), estan més disposats a
adaptar·se a condicions de treball difícils i han arribat a Espanya a encaixar
perfectament en aquest engranatge que funciona des d’abans de l’arribada dels
fluxos migratoris.
2.2.3. Empreses i ocupadors
El segon actor del mercat de treball que és important descriure és l’empre·
sariat, la característica fonamental del qual és que deté una gran quantitat de
173

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
poder i discrecionalitat en la configuració del mercat de treball, perquè té la
capacitat d’imposar les regles del joc, en demanar i contractar només el tipus
de treballador que s’ajusta a les seves expectatives i, finalment, en definir la
relació laboral que desitja. Aquest procés està determinat també per les con·
dicions pròpies del mercat laboral i el sector econòmic en el qual està ubicada
l’empresa. Tanmateix, l’empresariat és qui defineix el tipus ideal de treballador
o, el que és el mateix, el treballador idoni.
Analitzant qui són els ocupadors o les empreses contractants en el mercat
de treball espanyol, s’observa en general que tant per a la població espanyola
com per a la immigrant, els contractants més importants són les empreses
petites amb menys de deu treballadors (gràfic 2.36). No obstant això, aquestes
empreses, amb nòmines d’un a nou empleats, contracten més treballadors
immigrants que nacionals (el 49,7% i el 33,4%, respectivament). Aquests re·
sultats coincideixen amb altres investigacions realitzades amb treballadors im·
migrants en què s’ha trobat que dues de cada tres ocupacions per a immigrants
han estat ofertes per empreses petites (Col·lectiu IOE, 1995). En particular,
s’observa el contrast entre els treballadors nacionals i els immigrants. Mentre
que el 17,2% dels immigrants estan contractats per una persona o un parti·
cular, tan sols el 2,2% dels espanyols ho estan. De manera inversa, s’aprecia
clarament la major presència de personal espanyol a les grans empreses, en re·
lació amb el personal immigrant (el 29,2% versus el 12,6%, respectivament).
Més encara, les empreses grans, les que tenen més de 1.000 treballadors, no
recorren a treballadors immigrants sinó que es nodreixen exclusivament de
força de treball nacional.
174

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Gràfic 2.36. Població immigrant i nacional segons la grandària de l’empresa
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Les transformacions econòmiques producte de la globalització han provocat
un procés de reducció de la grandària de les empreses, que està relacionat
amb transformacions de l’aparell productiu (flexibilització) caracteritzades per
la descentralització, la subcontractació i l’outsourcing dels processos de pro·
ducció i distribució, amb els consegüents canvis en el creixement de l’ocupa·
ció. «L’ocupació creix en les petites empreses perquè n’augmenta el nombre i
perquè són aquestes també les que tenen més possibilitats que les grans per
crear·la (i, en temps de vaques flaques, de destruir·la)» (Prieto, 1994: 63).
Prieto afirma que, en totes les societats desenvolupades, les empreses i les
unitats de producció s’estan reestructurant, mobilitzant la força de treball, i
que qui està generant ocupació és la petita empresa. Vist des de la perspectiva
dels treballadors, el procés de reducció de l’estructura productiva implica, en
general, un empitjorament de les seves condicions de treball i una creixent
dificultat per a la defensa col·lectiva dels drets dels treballadors.
Així doncs, la grandària de l’empresa contractant és un indicador de la
formalitat de les relacions laborals que s’estableixen entre treballadors i ocu·
padors, i marca una trajectòria laboral per al treballador en determinar les
175

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
seves condicions laborals i, per tant, de vida. Les empreses grans degudament
protocolitzades s’han convertit en una institució estructuradora de les dinàmi·
ques d’ocupació en convertir·se en un territori parcial de pràctiques, normes i
mecanismes de regulació laboral, diferents de les regles que regeixen el mercat
de treball en general (Pries, 2000). Si, per contra, els treballadors immigrants
són contractats per empreses petites, algunes en condicions d’informalitat, en
què no hi ha una racionalitat laboral clarament definida, el nivell de vulnera·
bilitat del treballador és alt, perquè aquestes empreses estan menys subjectes
al control per part dels ens oficials que vetllen per la defensa dels drets dels
treballadors sense que importi l’origen, l’ètnia i la condició jurídica. En part per
això les relacions laborals de les persones immigrants estan travessades per la
vulnerabilitat, la inestabilitat i l’explotació.
En relació amb el nombre de persones immigrants a les empreses espanyo·
les (gràfic 2.37), el 40% dels treballadors immigrants treballen sols (el 9,3%
com a autònoms i la resta amb assalariats), el 39% dels treballadors estudiats
treballen en empreses on hi ha grups de 2 a 9 immigrants. I l’11% treballen en
empreses on hi ha entre 10 i 25 immigrants, a més d’ells mateixos. Agregant
aquestes xifres, observem que el 90% de les persones immigrants estudiades
treballen en ocupacions en què la presència d’immigrants no és de més de
25 treballadors. El 10% restant treballen en companyies on hi ha una forta
presència laboral de població immigrant.
Gràfic 2.37. Nombre de persones estrangeres a l’empresa. Població immigrant
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
176

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
És interessant observar que les empreses que contracten mà d’obra immi·
grant es van especialitzant en aquest tipus de treballadors, en altres paraules,
es van “etnificant”. Deixant de banda els immigrants autònoms (el 9,3%) que
treballen sols, s’observa que en el 67,3% de les empreses petites (de 2 a 9
treballadors) gairebé tots els treballadors són immigrants. És a dir, hi ha una
hegemonia de mà d’obra immigrant. Passa el mateix amb les empreses que
tenen entre 10 i 25 treballadors: el 48,3% d’aquestes empreses tenen un
nombre de treballadors immigrants gairebé igual al seu nombre d’empleats. El
41,4% d’aquestes empreses tenen una mica menys de la meitat dels seus em·
pleats immigrants (gràfic 2.38). Aquesta situació es projecta fins a empreses
de 50 empleats. En conclusió, a les empreses que tenen població immigrant,
l’esmentada força laboral no és complementària o addicional sinó que es torna
predominant. S’entra en un procés no de complementació sinó de substitució
de mà d’obra. Així, l’immigrant desplaça el treballador nacional, però en detri·
ment de les seves condicions de treball i ocupació.
Gràfic 2.38. Grandària de l’empresa segons el nombre de persones immigrants
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
177

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
El personal immigrant assalariat és contractat per dos tipus d’ocupadors: les
empreses i les llars. En aquest estudi s’ha trobat que el 69% dels treballadors
immigrants estudiats estaven contractats per empreses, i la resta (el 31%)
estaven contractats per particulars, és a dir, una persona que no utilitza el
treballador per activitats destinades a generar renda, sinó per atendre serveis
personals dins d’una llar (gràfic 2.39). Sense entrar en la discussió de si les
llars i les famílies són productives o no, és fonamental reconèixer que cada
vegada és més significativa la presència de les llars en la reconfiguració de
la demanda de treball i les seves possibilitats de generació d’ocupació per a
l’estudi de la segmentació del mercat de treball. Igualment, cal tenir en compte
aquesta variable en l’anàlisi de les condicions de treball.
Gràfic 2.39. Tipus d’ocupador. Població immigrant
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
Les empreses (com a ens jurídics) contracten major nombre d’immigrants
homes, mentre que les dones immigrants són sobretot contractades per par·
ticulars en llars per al servei domèstic i l’atenció de persones (gràfic 2.40).
El 75% dels treballadors contractats per particulars són dones. Per contra, el
60,7% dels treballadors contractats per empreses són homes.
178

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Gràfic 2.40. Gènere dels treballadors segons l’ocupador
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
Així doncs, s’observa una segmentació sexual en funció de l’ocupador, que
reprodueix la divisió sexual del treball i perpetua el rol de la reproducció so·
cial per a les treballadores immigrants (Parella, 2000; Borderías i Carrasco,
1994).
La nacionalitat dels ocupadors que contracten els treballadors colombians
estudiats (gràfic 2.41) està representada pel 72,6% d’ocupadors de nacionali·
tat espanyola; el 20,7% dels treballadors colombians estudiats treballen per a
un ocupador del mateix grup ètnic (colombians que treballen per a colombians)
i el 6,7% estan contractats per ocupadors d’altres nacionalitats.
179

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 2.41. Nacionalitat de l’ocupador. Població immigrant
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
En interrogar els treballadors assalariats que treballen en empreses sobre
els sentiments que tenen cap a la pròpia empresa, es van rebre respostes
interessants. Davant de l’afirmació “Estic orgullós/osa de treballar per la meva
empresa” (gràfic 2.42), els treballadors immigrants se senten més orgullosos
que els espanyols (el 68,8% d’immigrants i el 57,6% de nacionals) de treballar
per la seva empresa. També hi ha una proporció lleument més alta de persones
immigrants que afirmen no sentir·se orgulloses de treballar a la seva empresa
(el 17,2% d’immigrants i el 15,3% de nacionals).
180

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
Gràfic 2.42. Població immigrant i nacional segons “estic orgullós/a de treballar per la meva
empresa”
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En relació amb l’afirmació “Treballaria més del que cal per ajudar la meva
empresa” presentada al gràfic 2.43, que vol conèixer els nivells d’identificació
que té el treballador amb l’empresa, el 56% de les persones immigrants estan
d’acord amb aquesta frase, mentre que un percentatge menor (el 48,2%) de
treballadors nacionals hi estan d’acord. Igual que l’anterior variable, hi ha un
percentatge una mica més alt de treballadors immigrants que nacionals que
no estan d’acord que treballarien més per ajudar la seva empresa (el 31,2%
d’immigrants i el 28,6% de nacionals).
181

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 2.43. Població immigrant i nacional segons “treballaria més del que cal per ajudar
la meva empresa”
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En general, els nivells d’identificació amb l’empresa són més alts en la
població immigrant estudiada que en l’espanyola, malgrat el que s’ha exposat
anteriorment; tanmateix, també és en aquest grup on es troba més rebuig cap
a l’empresa on es treballa.
L’etnificació empresarial 56
El procés d’immigració implica transformacions en el mercat de treball.
Una de les transformacions més interessants és l’etnificació de les empreses.
Portes (1998) afirma que es pot parlar d’etnificació de les empreses quan es
dóna un procés de substitució de treballadors nacionals per immigrants i la
presència de treballadors estrangers es torna predominant dins les empreses.
Altres estudis conjunturals revelen que la mà d’obra immigrant també es con·
centra d’acord amb els sectors de l’economia; aquest és el cas de l’agricultura,
56. L’anàlisi següent sobre els ocupadors de mà d’obra immigrant es troba justificada i basada en
la informació recollida de les trajectòries laborals (les entrevistes) fetes el 2004.
182

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
d’algunes activitats de serveis i, amb menys força, de la construcció. Fins i tot
es pot observar la concentració de col·lectius nacionals en certes ocupacions
(GES, 2004). D’acord amb aquesta investigació, aquesta situació es va trobar
a les petites empreses.
Quan una persona immigrant arriba a treballar en una empresa i fa una bona
feina en el seu lloc de treball, l’ocupador comença a veure viable la contrac·
tació addicional de personal de procedència immigrant. Un empleat en porta
un altre i es forma una cadena de subministrament de personal que fa que hi
hagi concentracions d’un sol col·lectiu en una determinada empresa. Aquesta
dinàmica es pot observar en aquests testimonis:
«Sí, érem dos, i després ells van necessitar més gent perquè es va incrementar la feina perquè
s’acostava la temporada de cap d’any; llavors ells ja van començar a rebre molta feina, llavors van
necessitar més gent, ells em van recomanar que els busqués altres persones i vam arribar a ser
cinc, sis persones, tots immigrants.» (E6)
«Sí. Sí, vejam, només d’auxiliars en som sis; som sis auxiliars, quatre de dia i dos de nit i
només hi ha una espanyola entre les sis. Som tres colombianes, una peruana i una equatoriana.»
(E2)
L’especialització laboral que adquireixen algunes empreses quant a con·
tractació de mà d’obra immigrant pot tenir un efecte de desplaçament de la
mà d’obra local, que és substituïda per població immigrant. És possible que
en alguns casos la mà d’obra immigrant sigui complementària en els pics de
producció i en temporades especials, una població flotant de fàcil contractació
i remoció en el moment que calgui.
L’ocupador espanyol en el punt de mira
Com un element enriquidor per comprendre el comportament laboral dels
treballadors immigrants, a continuació es presenta la percepció i la interpreta·
ció que fan les persones immigrants de l’empresariat espanyol i dels ocupadors
catalans. S’entén per “percepció” aquella representació de la realitat que es
construeix mitjançant un procés de socialització, en què s’aprèn a conèixer
i reconèixer la realitat a partir de continguts culturals. En altres paraules, la
percepció és el procés de pensament socialment determinat pel grup o la so·
cietat a què es pertany, per adjudicar a la realitat categories simbòliques com
183

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
ara valors, creences, símbols, etc. Per tant, si la realitat és una construcció
mental, un procés de pensament, no n’hi ha només una, sinó diverses realitats.
D’aquesta manera es descarta la qüestió de si el que afirmen els immigrants és
cert o no, perquè es considera de poc valor sociològic en aquest moment, i és
més important analitzar la manera com les persones immigrants elaboren una
realitat que els és desconeguda, aliena i algunes vegades amenaçadora.
Hi ha una percepció bastant freqüent en la població immigrant sobre el
desconeixement i la ignorància dels ocupadors espanyols. La desconfiança dels
empresaris, la poca credibilitat que tenen els treballadors immigrants per als
espanyols són atribuïdes per les persones entrevistades al fet que els ocupadors
no tenen informació suficient sobre com es viu i es treballa en altres països. Els
immigrants, en certa manera, associen aquestes actituds a una falta de visió
globalitzada i a un provincianisme mental:
«La classe empresarial espanyola, que són les famílies espanyoles que tenen les seves empreses,
tant si es dediquen al turisme com, en fi, a la manufactura tèxtil i tot això, ells no coneixen
la nostra regió, no coneixen les nostres grans ciutats, no coneixen les nostres universitats, i, de
fet doncs, quan has vist tu que ens mostrin per televisió la ciutat de Bogotà, o Medellín o Cali?
Mai, sempre mostren el ranxo de llauna, quatre guerrillers, quatre policies i la casa que han
bombardejat i el mort. No mostren absolutament res més, i aquesta és la visió que ells tenen de
nosaltres. Llavors, quan hi ha una feina administrativa s’ho pensaran: “aquest paio ve d’allà, de
la muntanya, a dirigir la meva empresa, és que no pot ser!”. És una realitat que hem d’afrontar.»
(E3)
«Són molt tancats, una cosa que he descobert una mica dels espanyols és que fins i tot
els colombians són més oberts en el sentit de coneixement; aquesta gent avui dia té diners
per totes les prestacions econòmiques de la Comunitat Econòmica Europea, però mentre
hi va ser Franco eren molt més pobres que nosaltres, eren molt més pobres, i aquí hi ha
—sobretot a Catalunya— un alt percentatge de persones que no han sortit ni a Espanya, que
coneixen molt poc d’Espanya.» (E1)
Aquest desconeixement dels empresaris sobre la realitat dels països emis·
sors de mà d’obra es tradueix en desconfiança i els porta a posicions intransi·
gents amb els treballadors immigrants:
«Són molt desconfiats, bé, no tant amb els sud-americans, però amb els àrabs són molt
desconfiats.» (E1)
184

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
«Jo crec que primer se sentia malament perquè de vegades un li deia: “escolta, mira, això no
és així, perquè has de fer-ho d’aquesta manera”, i als espanyols no els agrada que tu, sent llatí,
vinguis i els diguis com han de fer les coses.» (E3)
La percepció de les persones immigrants sobre els ocupadors catalans és
una mica més radical perquè els veuen més tancats i excloents que la resta
dels espanyols:
«Els andalusos, els sevillans, els asturians són com els mateixos gallecs, tots són formals, 57
tots creuen que els catalans són molt tancats, i els valencians. Els de Girona són molt més tancats,
pensen que tots els altres són pagesos, llavors n’hi ha uns que són molt bèsties. 58 » (E12)
«Perquè aquí hi ha una cultura, és a dir, els catalans són tancats i ells creuen que perquè
tenen aquí Catalunya és millor que tot Espanya; Catalunya és un país que era rebutjat abans.»
(E10)
Són molt poques les persones entrevistades que estableixen el racisme i la
xenofòbia com a elements importants en la relació laboral. El criteri que preval
és que el comportament de l’empresariat català davant la persona immigrant
obeeix a formes culturals i a un alt criteri d’eficiència en els seus negocis.
Alguns testimonis exemplifiquen aquesta percepció:
«El català és una persona que va molt pels resultats, el català no és gaire sensible ni gaire
sentimental; el que més busca un català o un empresari català, com gairebé tots els empresaris
del món, són els resultats, no li importa res més.» (E1)
«Aquí no els importa si tu estàs malalt, si no estàs malalt, si estàs trist o alegre, aquí no els
importa res d’això, i l’únic que importa és que cal vendre 16 milions d’euros a l’any i que cada tres
mesos ens reunim i prou.» (E3)
«Aquí els catalans només accepten les persones quan ja veuen que en saben, perquè la
majoria diuen sí, sí, sí a gairebé tot, el 90% de la gent que ve emigrant diuen: “sí, jo en sé”, i no
saben res.» (E10)
«No és difícil, sinó que ells són com molt tallants, en el sentit que nosaltres som més càlids
per parlar, som més... —el que diuen ells— més afectuosos; ells et diuen una expressió i ja està:
57. A Colòmbia s’utilitza com a sinònim d’“amable”, “càlid”.
58. S’utilitza com a sinònim d’“ignorants”.
185

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
“Sandra això”, d’acord, però després, amb el temps, quan els coneixes, vas veient que és la seva
manera de ser, són les seves formes de vida, són les seves formes de ser, ells són així, secs, però
quan els coneixes veus que no és que et parlin malament, no és que siguin racistes, perquè un
sigui estranger i ell sigui català, almenys això penso jo.» (E4)
«Jo el que trobo és que hi ha una desconfiança, una ignorància, un desconeixement i molta
gent pensa que allà era cap d’una fabrica de no sé què, cap d’una fabrica; a la gent els sembla
estrany això i pensen, de vegades, com que se’ls fa estrany que hi hagi aquest tipus de coses allà,
a Amèrica; sobretot la gent més ignorant és la que no entén això, la gent que no ha sortit d’aquí,
que no ha viatjat, que no ha llegit i que ho desconeix. Llavors jo penso que fonamentalment és
la ignorància, la ignorància de la persona, més que no pas coses de racisme i xenofòbia, i això jo
trobo que és ignorància, perquè aquest poble és molt ignorant.» (E9)
Un fet que contribueix a explicar el comportament de l’empresariat català
són les restriccions que imposa la Llei d’immigració, que limita l’empresari a
contractar el nadiu abans que l’immigrant, i, d’altra banda, hi ha els mitjans
de comunicació, que projecten una imatge estereotipada i superficial de la
població immigrant. «A més, els empresaris i fins i tot alguns experts recorren
als tòpics sobre la immigració presentats pels polítics i els mitjans de comuni·
cació per justificar les seves postures. Aquests “arguments” són fal·làcies com
que els immigrants qualificats prenen als nadius les feines bones perquè estan
mentalitzats per treballar per salaris baixos, que volen treballar per “munyir”
la Seguretat Social, o que les seves titulacions són menys vàlides que les dels
nadius.» (GES, 2004: 75). Però això és només una part de la realitat del mer·
cat de treball perquè, en igual mesura, en l’empresariat català coexisteix una
mentalitat eminentment pràctica i de racionalitat capitalista que els porta a
privilegiar sempre quedar·se amb el millor treballador, sense que importi d’on
ve. En síntesi, si hi ha un bon treballador, no els importa que sigui nacional o
estranger; la seva decisió de seleccionar un treballador sempre s’inclinarà per
aquell que generi més productivitat. El pas previ perquè es doni aquest procés
és trencar aquesta desconfiança natural, amb una bona recomanació que en
principi els porti a refiar·se del treballador. Si un treballador està ben recoma·
nat, té l’oportunitat de demostrar la seva vàlua.
L’ocupador immigrant
Una troballa important de la recerca realitzada ha estat observar en les
trajectòries laborals de la població immigrant una forta presència d’ocupa·
186

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
dors connacionals i immigrants. És habitual trobar en la història laboral de les
persones immigrants que en algun moment han estat contractades per altres
immigrants. I, contràriament al que caldria esperar, generalment les pràctiques
laborals utilitzades per aquests empresaris també són irregulars i explotadores
perquè reprodueixen en petit les relacions laborals i les estructures administra·
tives del país d’origen, intentant preservar les mateixes condicions de treball.
«14, 15, ja eren més fixes les 14 hores perquè faltava algú, llavors ja li tocava, hi va haver algú
que no va venir, tu seguies dret, ja, així de senzill, segueixes tu perquè tal no va venir, llavors un ja
havia d’anar dret, ja. Llavors, si entraves a les onze del matí, fàcilment podies sortir a la una, a les
dues de la matinada sense problemes. I després vaig ser l’encarregat de compres, feia els mercats;
llavors entrava a les nou del matí i potser sortia a les dotze, a la una, a les dues de la matinada
sense problemes, i per matinar l’endemà a fer el mateix, llavors ja es passava.» (E6)
«A mi em va tocar gent que em deien que em donaven..., colombians especialment, que m’arribaven
a oferir feina, no feina sinó que aquí funcionaven de la seva manera, que els fes una
feina, que ells ja hi col·laboraven només per fer-los la feina. I jo no feia això, jo a ningú no li regalo
la meva mà d’obra. Tracten d’explotar-me dient que ajuden els altres, però realment no ajuden,
només ho fan perquè els arreglin les seves coses personals.» (E10)
Per això, alguns ocupadors connacionals inciten els treballadors perquè
migrin, mitjançant xarxes comunitàries a la localitat d’origen, oferint un sala·
ri, que des del país d’origen representa (per al futur immigrant), al canvi de
moneda, una fortuna. És important recordar que és significatiu el nombre de
persones immigrants que vénen contactades laboralment des del país d’origen.
En aquest procés de contractació hi ha una paradoxa irresoluble en la relació
laboral: els immigrants aspiren a ser tractats amb consideració i justícia perquè
suposen que l’ocupador, com que també és immigrant, es posarà al seu lloc.
Per contra, l’ocupador immigrant espera que el treballador continuï treballant
sota els mateixos esquemes que es donen al país d’origen, incloent·hi els ni·
vells salarials. Per aconseguir·ho, utilitzen mecanismes de manipulació i con·
venciment, com ara la gratitud, per garantir la submissió durant molt temps.
Els treballadors en aquestes condicions suporten aquesta situació esperant
conèixer més bé el context per obtenir una feina millor.
«Ells ajuden molt al principi, però després es tornen molt injustos, volen que el treballador
sigui allà, només la feina, la feina, que no pensi en res més, i si un treballa és perquè necessita els
diners. Però ells no, és que allà és on pagaven més suposadament, ells són els que millor paguen;
187

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
el sou, podia ser que en altres llocs paguessin igual, però per a ells aquest era el millor sou, creien
que si un sortia d’allà no aconseguiria més feina i hauria de tornar-hi, i no, perquè de totes les
persones que hi havia llavors ara no n’hi ha cap que hi treballi, totes se’n van anar, totes; llavors,
en certa manera, són molt injustos, són injustos amb els treballadors.» (E2)
S’ha escrit molt sobre les condicions d’explotació i discriminació de les
persones immigrants per part de la població nacional a Espanya; tanmateix, és
molt poc el que s’ha dit sobre l’explotació entre els mateixos immigrants. Els
immigrants antics que han desenvolupat formes autònomes de treball tendei·
xen a subcontractar els seus connacionals amb salaris més baixos o en pitjors
condicions que els ocupadors autòctons (Wilson i Portes, 1996), però amb
l’agreujant de la pressió psicològica fonamentada en agraïments i obligacions
(Massey, 1990).
Aquesta breu semblança dels ocupadors ens porta a concloure que la major
part dels ocupadors dels treballadors immigrants són empreses petites o parti·
culars. Això repercuteix directament en altres aspectes, com el fet que aquest
tipus d’ocupadors estan menys subjectes al control per part dels ens oficials
que vetllen per la defensa dels drets dels treballadors sense que importi el seu
origen, ètnia i condició, la qual cosa dóna a l’ocupador més discrecionalitat
en la seva gestió i relació amb la mà d’obra immigrant. En part per això les
relacions laborals de la població immigrant estan travessades per la inestabi·
litat laboral, jornades de treball extenuants o jornades parcials de forma invo·
luntària, excés d’hores treballades, amb salaris més baixos que els percebuts
per la població nacional, amb horaris que els autòctons no volen fer, com es
confirmarà als capítols següents d’aquest estudi.
Per resumir els resultats més importants d’aquest capítol és fonamental
ressaltar que:
1. La migració és una estratègia de supervivència familiar per sostenir
econòmicament la família des d’ultramar o, en el mitjà termini, per a la re·
agrupació familiar, ja que el 59% de les persones immigrants enquestades
envien trameses econòmiques per a la manutenció de familiars a Colòmbia.
D’aquest 59%, més de la meitat (el 39%) es dediquen a enviar diners exclusi·
vament a Colòmbia, mentre que el 20% tenen càrrega econòmica a Espanya i
a Colòmbia.
188

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
2. La migració és multicausal. Els treballadors no tenen una sola causa
clara i unívoca per emigrar del seu país d’origen, però el motiu exposat més
habitualment és la influència de la família, que els va animar a emigrar (el
30%). En l’àmbit microfamiliar apareix constantment una cadena migratòria
que fa factible o viable la migració.
3. Un de cada dos immigrants colombians són de no·retorn. El 49% dels
treballadors colombians no desitgen tornar al país d’origen. El 20% de les
persones immigrants entrevistades aspiren a romandre més de cinc anys a
Espanya.
4. El 94% dels immigrants colombians estudiats vénen amb experiència
laboral des del país d’origen. El 41,6% es dediquen a ocupacions qualificades.
L’immigrant colombià té una presència recent en el mercat de treball espanyol,
ja que el 48% de les persones entrevistades fa entre un i dos anys que viuen a
Espanya.
5. La iniciació laboral al país receptor es duu a terme per canals diferents
per a la població nacional i la immigrant. Els espanyols presenten una inserció
laboral més heterogènia ocupacionalment que els immigrants colombians. El
47,0% dels treballadors immigrants es canalitzen cap a ocupacions no qualificades,
mentre que només el 8,6% es dediquen a ocupacions qualificades.
En el cas dels treballadors nacionals, s’observa que només el 17,3% dels
treballadors s’insereixen en el mercat de treball en ocupacions no qualificades,
mentre que el 31,9% tenen ocupacions de mitjana i alta qualificació. Aquesta
situació es reflecteix en el fet que el 72,2% de la població espanyola va trobar
la seva primera feina en el nivell professional que estava buscant, mentre que
això va succeir només en el 37,1% dels treballadors immigrants estudiats.
6. La recerca d’ocupació és ajustada a les possibilitats reals del mercat de
treball. Les persones immigrants porten una informació del funcionament del
mercat laboral des del país d’origen. En funció d’aquesta informació disponi·
ble, desenvolupen unes estratègies de recerca d’ocupació.
7. L’estructura ocupacional dels treballadors immigrants en el moment de
l’entrevista continua sent de baixa qualificació, ja que la meitat dels treballadors
(el 56,9%) fan feines no qualificades i de serveis.
189

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
8. El fet de disposar d’un permís de treball marca la diferència en el tipus
de canal utilitzat per a la contractació laboral de la població immigrant. La
participació dels immigrants irregulars en ocupacions no qualificades (treballadors
dels serveis de restauració i altres serveis, i treballadors no qualificats)
gairebé duplica els treballadors regulars en oficis no qualificats (el 41,1% de
treballadors regulars i el 71,8% de treballadors irregulars), cosa que indica una
relació important entre la regularitat i l’accés a l’ocupació.
9. El 37,1% dels treballadors colombians es dediquen a la pluriocupació
—mentre que només una minúscula part (el 2,7%) dels treballadors autòctons
treballen en aquestes condicions—, com una estratègia de les famílies per
garantir la supervivència al país d’origen i al receptor.
10. Hi ha una major proporció de treballadors autònoms entre la població
immigrant estudiada (el 20%) que entre els treballadors espanyols (el
13,5%).
11. Mentre que el 89,4% dels treballadors colombians van dir que feia entre
un i dos anys que treballaven al seu lloc actual, el 66,7% dels treballadors
espanyols van indicar que portaven més de tres anys al seu lloc de treball.
12. Quan s’interroga les persones immigrants estudiades sobre quins van
ser els motius per acceptar la nova feina, el 32% argumenten que van acceptar
la primera que van trobar i que no utilitzen cap criteri de selecció per quedar-se
amb una ocupació.
13. El 48,3% dels colombians i colombianes afirmen que treballen en ocupacions
que estan per sota del seu nivell de formació, mentre que això succeeix
amb el 18,1% de la població espanyola. El 74,2% dels treballadors espanyols
han trobat una feina d’acord amb la seva formació, mentre que això només
succeeix amb el 41,7% dels immigrants colombians.
14. Les petites empreses (amb nòmines d’un a nou empleats) són les que
contracten més treballadors de procedència estrangera (el 49,7% dels immigrants).
Les empreses que contracten mà d’obra immigrant es van especialit·
zant en aquest tipus de treballadors, és a dir, es van etnificant. En el 67,3%
de les empreses petites (de 2 a 9 treballadors) gairebé tots els treballadors són
persones immigrants.
190

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
15. El 75% dels treballadors contractats per particulars són dones. Per
contra, el 60,7% dels treballadors contractats per empreses són homes.
16. És habitual en la història laboral de les persones immigrants haver tingut
com a ocupador un altre immigrant. Les pràctiques laborals utilitzades per
l’empresariat immigrant són irregulars i explotadores perquè reprodueixen en
petit les relacions laborals i les estructures administratives del país d’origen.
191

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
És important diferenciar els conceptes d’ocupació i treball, i, per tant, dis·
tingir les condicions d’ocupació i les condicions de treball. Les investigacions
recents demostren que si fem aquesta diferència és possible dur a terme una
determinada anàlisi del comportament del mercat de treball. Així, com enun·
cia Prieto, «partint de la conclusió que les condicions d’ocupació i treball no
són homogènies, sinó que, a més, es troben dividides en segments socials
jerarquitzats (Prieto, 1994: 45), en aquest capítol s’estudiaran les condicions
d’ocupació de la població immigrant a la llum de les condicions de la mitjana
a Barcelona.
Les variables seleccionades en aquest capítol es comparen per a població
nacional i immigrant; posteriorment, per a cada subtema del capítol, s’ha se·
leccionat una variable significativa i s’ha encreuat amb variables que tracten
tres aspectes importants en aquest estudi: l’aspecte individual del treballador,
com ara el sexe, l’edat i el nivell educatiu; l’aspecte laboral, amb quatre varia·
bles com són el tipus de dependència laboral, l’ocupació, el sector econòmic
i la discriminació salarial; i, finalment, un aspecte específic per al col·lectiu
immigrant com són la regularització, el tipus d’ocupador i la relació contrac·
193

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
tual. Volem remarcar que aquest últim aspecte només s’aplica als treballadors
immigrants.
Per dur a terme una anàlisi comparativa adequada de les condicions d’ocu·
pació, caldria fer·ho segons les ocupacions de la població immigrant i la nacio·
nal, però això no és possible, perquè seria un estudi incommensurable, que ens
impediria reconèixer tendències generals. Tanmateix, amb l’objectiu d’observar
les condicions d’ocupació per als immigrants colombians i el col·lectiu nacio·
nal de manera específica i no agregada en la totalitat d’ocupacions, se n’han
seleccionat dues de representatives per als treballadors colombians en què
també participen els treballadors nacionals, i s’han encreuat algunes variables
clau. Aquestes ocupacions són les tasques com a peó de la construcció i els
serveis personals. Ambdues tenen una segregació ocupacional per gènere, ja
que la construcció té una composició predominantment masculina i els serveis
personals aglutinen població femenina. Val la pena destacar que la participació
de treballadors nacionals hi és molt baixa, potser a causa d’un desplaçament
ocupacional de mà d’obra autòctona per immigrant. Així, a la taula 3.1 obser·
vem que, del total de la mostra estudiada, entre la població que treballa a la
construcció (sense incloure·hi directius o ocupadors) només hi ha el 7,9% de
treballadors nacionals, mentre que els immigrants colombians en són el 19,2%
i, d’aquests, només el 2% de treballadores nacionals fan aquests oficis, mentre
que les dones colombianes no hi tenen cap participació. En el cas dels serveis
personals, veiem que les treballadores nacionals hi són pràcticament inexis·
tents (menys de l’1%) i les immigrants en són el 8,6%. Aquest percentatge
és baix perquè s’ha deixat de banda el servei domèstic. En aquesta ocupació,
els treballadors homes no hi tenen cap participació, mentre que hi treballa
el 15,4% del col·lectiu immigrant, alguns dels quals fan tasques d’auxiliars
d’infermeria que atenen persones grans o malaltes.
194

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Taula 3.1. Treballadors de la construcció i els serveis personals per sexe
Ocupacions Treballadors % TOTAL* % HOMES % DONES
Construcció
Serveis personals
Nacionals 7,9 97,6 2,4
Immigrants 19,2 100,0 0,0
Nacionals 0,6 0,0 100,0
Immigrants 8,6 15,4 84,6
*% de participació total, per ocupacions, de la mostra estudiada.
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En aquest capítol sobre les condicions d’ocupació es fa referència als ca·
nals d’accés i sortida del mercat de treball, i es defineixen les estratègies de
concurrència al mercat; les barreres d’entrada amb què es troben les persones
immigrants; les formes d’incorporació a l’ocupació, en què es descriuen les
condicions de negociació; i les modalitats de contractació laboral, que con·
formen l’estatut del treball, la mobilitat laboral i l’estabilitat de l’ocupació.
Les condicions d’ocupació també s’analitzen a partir de la jornada de treball,
la remuneració salarial, les perspectives de promoció interna i la sortida del
mercat de treball.
3.1. Estratègies de concurrència al mercat de treball
La trobada entre treballadors i ocupadors en el mercat de treball es presenta
de diferents maneres per al col·lectiu nacional i l’immigrant. Mentre que les
persones nadiues es mouen en el seu terreny, per a la població immigrant la
concurrència al mercat de treball està marcada pel tipus de context de recepció
de la immigració al país de destinació. El context de recepció està conformat
per aspectes econòmics, polítics, legals i culturals que canalitzen o encarrilen
les oportunitats laborals de les persones immigrants. Les polítiques del mercat
de treball, les restriccions legals a què és sotmès el col·lectiu immigrant, els
prejudicis culturals de l’empresariat, les possibles actituds xenòfobes de la
població nadiua, la presència d’una comunitat ètnica preexistent que suporti
i esmorteeixi l’impacte dels nous immigrants són fonamentals per determinar
el seu accés a l’ocupació. Aquest context de recepció es caracteritza perquè
«les persones nouvingudes s’enfronten a aquestes realitats com davant d’un fet
consumat, que altera les seves aspiracions i plans, i pot canalitzar els individus
195

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
de fons similars en direccions molt diferents» (Portes i Böröcz, 1989: 59). Un
context de recepció desfavorable (com el de la Unió Europea per a la població
immigrant no comunitària) tendeix a canalitzar els treballadors immigrants cap
a la franja més baixa del mercat de treball, és a dir, cap al segment secundari,
especialment als treballadors manuals; però quan els treballadors són tèc·
nics professionals i es disposa d’una comunitat ètnica preexistent tendeixen
a convertir·se en proveïdors de serveis al gueto, mentre que els empresaris es
converteixen en empresaris ètnics que serveixen el gueto o són minories d’in·
termediaris a la societat receptora (Portes i Böröcz, 1998).
Tenint en compte el context de recepció que determina la incorporació de la
persona immigrant al mercat de treball, té sentit estudiar les múltiples estra·
tègies de concurrència a aquest mercat que desenvolupen aquests treballadors
i les seves diferències amb el col·lectiu nacional. Els resultats de la recerca
revelen que aquestes estratègies de concurrència poden arribar a ser molt ima·
ginatives, a fi de garantir l’accés a un millor canal de vinculació laboral. En
indagar sobre la forma com van aconseguir l’ocupació actual els treballadors
nacionals i els immigrants, observem una forta coincidència en la utilització
de canals efectius i diversitat en la utilització d’altres canals d’accés exclusius
de la població immigrant. Al gràfic 3.2, veiem que el canal d’informació i de
concurrència més utilitzat tant per la població nacional com per la immigrant
és un amic o conegut (el 25,4% d’espanyols i el 43% d’immigrants). El 10%
dels treballadors nacionals i immigrants han trobat feina a través de vincles
familiars o de parents llunyans. Tanmateix, el 20,2% dels treballadors naci·
onals han trobat feina enviant el currículum a les empreses o presentant·s’hi
personalment, mentre que aquesta estratègia només és utilitzada pel 7,3% de
les persones immigrants. Un altre canal d’inserció laboral important per a la
població nacional i la immigrant, especialment per a la darrera, és l’autoocupa·
ció (el 10% de nacionals i el 17,2% d’immigrants). Els treballadors espanyols
també aconsegueixen feina per mitjà d’oposicions o trasllats, i mirant anuncis
de premsa, mentre que el col·lectiu immigrant recorre als organismes huma·
nitaris, les xarxes religioses i els negocis d’immigrants, o posen avisos en llocs
públics com ara les parades d’autobús.
196

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Gràfic 3.2. Població immigrant i nacional segons la manera d’aconseguir la feina actual
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En el cas particular de la població immigrant aquesta concurrència està
influïda per les relacions familiars, personals i de confiança. El 54,3% del
col·lectiu immigrant estudiat van aconseguir la seva feina actual (any 2002)
perquè van rebre la informació a través d’una xarxa familiar, connacional o
d’amics d’altres col·lectius, a diferència de la població espanyola, que pot
diversificar les seves formes d’aconseguir feina, ja que no tenen restriccions de
concurrència com la població immigrant. Els resultats del gràfic demostren que
és més fàcil per a un treballador nacional trobar feina a través dels anuncis de
premsa, d’Internet i enviant el currículum a les empreses que per a les perso·
nes immigrants (Col·lectiu IOE, 1996). No obstant això, a Espanya s’han fet
alguns estudis que demostren que el mecanisme més utilitzat per la població
espanyola per trobar feina és per mitjà de les xarxes socials o de recomanacions
personals, igual que passa amb les persones immigrants (Requena, 1991).
197

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
3.1.1. Xarxes socials d’accés a l’ocupació
Una xarxa social és un conjunt estructurat de relacions socials entre per·
sones i que exerceixen un paper molt important en la migració internacional
perquè tendeixen a reduir els costos i els riscos de la migració (Caces i Gurak,
1998). Tanmateix, el risc que neutralitza la xarxa social comença per condicio·
nar la integració de la persona migrant en les institucions principals de la soci·
etat receptora, com és el mercat de treball. Les xarxes socials donen informació
sobre el funcionament del mercat de treball, sobre les vacants disponibles,
ajuden a establir contacte entre el treballador i l’ocupador i, finalment, avalen
laboralment el migrant davant dels empresaris. Les xarxes s’estableixen entre
parents i altres grups ètnics.
En aquest estudi es va trobar que les xarxes funcionen àmpliament ja que
gran part dels processos de reclutament laboral, especialment en les petites
empreses, no tenen lloc per mitjà de convocatòries obertes com ara els anun·
cis de premsa, sinó que la informació sobre vacants flueix a través de xarxes
socials teixides per fortes relacions socials directes entre cap i subordinat,
companys de feina, veïns, familiars i amics. Funciona igualment pel que fa a
la contractació laboral, que té lloc per mitjà d’un sistema de recomanacions,
favors i interessos previs, en què les persones de dins avalen les de fora perquè
siguin contractades.
A continuació s’exposen alguns testimonis de les entrevistes realitzades el
2004, que exemplifiquen les formes d’aconseguir la primera ocupació a través
de xarxes socials conformades per familiars, veïns locals del país d’origen o
xarxes d’immigrants.
«Connectar-me amb amistats, amics meus, amics que ja eren aquí; trucant, preguntant als
seus familiars, i així va ser que vaig aconseguir les primeres feines. Per mitjà del germà del meu
amic, que era conegut, ja havia treballat amb ell i, és clar, a ell el cridaven quan necessitaven gent
per a extres i tot això, llavors el cridaven a ell, i per mitjà d’ell va ser que m’hi vaig poder posar en
contacte. Em van recomanar en un lloc i vaig anar-hi; allà mateix em van rebre per la recomanació
que van fer de mi.» (E6)
«No, em va ser molt fàcil, perquè un amic meu tenia un locutori, i més o menys tècnicament
em deia que em quedés amb el locutori perquè li portés mentre ell es buscava alguna cosa millor.»
(E13)
198

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
«Per mitjà del cosí del meu marit. Ell és metge cirurgià i per recomanació seva vaig aconseguir
una senyora que va caure i necessitava qui la cuidés. Vaig dir “jo”, em va rebre, em vaig decidir
a treballar amb ella.» (E11)
És important aclarir que el treball de camp va revelar que les xarxes socials
no solament operen per facilitar l’accés a l’ocupació a la població immigrant al
lloc dels fets, sinó que operen en tots els àmbits de la vida social, i a més tenen
un rol transnacional perquè creen un vincle en el mercat de treball entre el
futur treballador que és al país d’origen i el possible ocupador del país receptor.
Algunes persones informants, quan van arribar a Espanya, ja tenien el contacte
de la feina; tanmateix, seria interessant conèixer en una futura recerca en quina
mesura l’ocupador dóna suport al projecte migratori i quin tipus de costos de
trasllat i instal·lació de la persona immigrant assumeix o subvenciona.
«Jo vaig arribar per mitjà del meu germà; el meu germà va ser qui em va aconseguir la feina.
Sí, ell treballava al mercat.» (E8)
«Bé, jo des que vaig sortir de Colòmbia ja tenia l’opció de tenir feina. Jorge ja havia parlat aquí
d’una possibilitat de feina per a mi.» (E9)
Aquestes xarxes socials també protegeixen la persona immigrant d’algunes
amenaces que pot trobar al mercat laboral, producte del desconeixement del
context, en filtrar possibles ocupadors excèntrics.
«Vaig posar un avís i em va trucar un individu quan jo estava en meitat d’una classe, i em
va dir: -“Tu estàs buscant una feina?”. I jo: -“Sí”. Fins i tot vaig sortir de la classe per contestar
el telèfon. –“Si tu vols jo et puc donar una feina”. –“Si, de què? Perquè jo necessito feina”. –“No,
mira, si tu vols, l’únic que has de fer és venir a servir-me el sopar, res més”. –“Aaahhh!, doncs això
és molt fàcil”. –“Sí, però l’únic que jo et demano, l’única condició..., et pago 12.000 pessetes”. Em
pagava més de tres o quatre vegades el que jo guanyava en un dia a la immobiliària. I jo: -“Només
això?”. –“És l’únic que has de fer i només et poso una condició”. -“Quina?”, -“Que ho has de fer
en banyador”, és a dir, en pantalonet de bany, i jo havia de servir-li el sopar en vestit de bany. Jo
li vaig dir: -“No, germà, és que això ja no ho puc fer”. –“Per què no?”. –“Perquè això ja es presta
a altres coses”.» (E1)
El canal d’accés a l’ocupació a través de les xarxes permet esquivar algunes
barreres d’entrada al mercat laboral, especialment la relacionada amb el per·
mís de treball. Els treballadors que no tenen permís de treball han d’accedir
199

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
a feines ofertes per ocupadors que estiguin disposats a assumir el risc de la
penalització per contractar un treballador irregular, a canvi de més beneficis
econòmics, per l’“estalvi” que representa evadir el pagament de la Seguretat
Social, les hores extres, etc.
«No, perquè pots comprar el diari, però el diari sempre diu que... has de presentar el teu full
laboral, aquest full amb l’experiència en el camp en què treballaràs, i també bàsicament que has
de tenir els papers en regla. Els anuncis, tots diuen això. Primer, jo estava buscant feina en el que
fos, no en una cosa determinada, i, segon, que els papers, ningú no té papers; llavors has de buscar
per mitjà dels amics: -“Que estic sense feina, mira, si de sobte surt alguna cosa...”.» (E6)
3.1.2. Altres estratègies de concurrència
La utilització d’agents d’intermediació és una altra estratègia utilitzada
per la població immigrant per accedir a certs tipus de feines de serveis. Al·
guns intermediaris afavoreixen que ocupadors particulars o un sector específic
d’empreses, com les empreses de treball temporal (ETT) de la neteja, trobin
treballadors immigrants. Algunes d’aquestes agències d’intermediació poden
ser d’immigrants o de nacionals, i operen amb bastant força. També es dóna
el cas d’ONG que tenen borses de treball (especialment les organitzacions de
caràcter religiós) i que ajuden la població immigrant.
«Doncs, en aquells dies de la desesperació, jo me n’anava amb una amiga a un lloc d’aquests
que ajuden equatorians i colombians, però d’interna, i jo no ho volia. Ai, és que no recordo on és.
No, això és més amunt, no. És una casa on hi ha dues senyores que ajuden: una colombiana i una
espanyola, i criden gent, però és que jo no sé com es diu, perquè no hi vaig tornar. I llavors hi vaig
anar diversos dies, però eren interns, i eren així: era amb un senyor i el fill; allà vaig tenir por, i vaig
tornar cap a la casa aquesta on jo m’estava.» (E2)
«Jo hi vaig anar per una agència d’ocupació. La Rosa em va dir, la meva amiga que era aquí:
-“Hi ha una agència d’ocupació, que tu vas allà i ofereixen feines”. És una senyora catalana. És
com una borsa de treball, com a Colòmbia, però no és una borsa de treball. Tu vas allà, hi ha un
saló gran, hi va molta gent, i ella arriba cap allà a les onze del matí i té [...]. No, hi vaig anar, i
un dia anava amb una amiga i li vaig dir: -“Aquí només hi ha feina per a la gent que té papers,
per tant anem-nos-en”. Quan jo ja marxava, la senyora em va dir: -“Vostè no vol anar a aquesta
feina?”. Jo li vaig dir: -“No tinc papers”. -“I quants anys tens?”. -“En tinc 43”. –“Doncs, llavors,
té, tu vas allà, a aquesta feina”. Em va donar l’adreça i hi vaig anar.» (E7)
200

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Les persones immigrants que tenen permís de treball poden utilitzar alguns
dels mecanismes emprats pels treballadors nacionals, com ara les borses de
treball de les universitats, les empreses de treball temporal de més prestigi o
els serveis públics d’ocupació.
«La vaig trobar per mitjà de la borsa de treball de la universitat i vaig tenir l’oportunitat de
treballar mitja jornada; encara que hi anava al matí, feia alguna feina...» (E3)
Alguns treballadors especialitzats en mercats de treball tancats segons el ti·
pus d’ocupacions utilitzen els canals d’informació específics del gremi. Aquest
és el cas dels professionals de la salut.
«No, a Madrid trobo feina per mitjà de la Gaceta, que és la revista dels odontòlegs, i poses
allà el teu nom, hi poses que ets colombiana, que estàs homologada, i et criden. Per mitjà del
meu amic odontòleg, amb qui vaig viure; ell ja feia més temps que era aquí. Em va dir: -“Anem i
hi poses l’anunci classificat”; i hi vam anar tots dos a posar l’anunci, i et criden. Ah no, gairebé
acabava d’arribar, tot just vaig arribar i l’endemà ja estàvem posant l’anunci.» (E5)
Aquests casos es presenten quan el treballador busca feina en un període
recent d’immigració, amb tota la inexperiència que això implica. Quan les
persones immigrants acaben d’arribar estan desconcertades pel xoc cultural,
no coneixen l’entorn, algunes estan endeutades fins al coll, amb recursos mí·
nims, i es mouen laboralment a partir del coneixement que els subministren
altres immigrants que han donat suport al seu procés migratori. Tanmateix,
les entrevistes van revelar que, a mesura que transcorre el temps, la persona
immigrant supera el xoc inicial, comença a comprendre el comportament del
mercat de treball, analitza quins comportaments són reeixits en la recerca de
feina i comença a diversificar les formes de mobilització en aquest mercat. Vet
aquí un exemple:
«Jo invertia diners en publicitat. Se n’anava part dels diners, però el que m’interessava no eren
els diners sinó trobar i intercanviar clients, això era l’únic que feia.» (E10)
Fins i tot, un altre mecanisme important és la recomanació que donen els
ocupadors per ajudar en aquest procés quan no poden quedar·se amb un bon
treballador.
201

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
«Així va ser quan ell [ocupador] 59* em va recomanar en un altre lloc perquè hi anés, perquè
allà més que res era per fer feines extres i quan necessitaven algú més perquè ajudés perquè hi
havia massa feina. Llavors, arran que em van dir “aquí no n’hi ha més”, ell em va recomanar en un
altre lloc; llavors, des d’allà vaig anar immediatament cap a un altre lloc on ell em va recomanar.
Allà mateix em van donar feina, allà mateix em van dir: -“Vés-hi, i et presentes el dilluns a les vuit
del matí”. I m’hi vaig presentar i tot d’una vaig començar a treballar.» (E6)
Les dones, especialment, utilitzen els avantatges de les relacions personals
i la confiança que susciten. De tal manera que, en la recerca d’ocupació, ser
dona és una oportunitat i no un desavantatge. El lapse d’espera entre una feina
i una altra és més reduït per a les dones.
«Què passa? Hi ha poques places per als homes. En canvi, per netejar hi ha poca feina per
als homes, tret que siguin unes empreses grans de neteja que t’agafen per fer els vidres i això;
la resta, són dones les que fan la neteja. I la gent, per la forma de treballar d’aquí, que no tenen
temps de res, contracten molta gent una hora, dues hores, per fer la neteja de casa. Per treballar
als bars, busquen moltes noies per fer de cambreres; ara ja es veuen molts nois, però per a l’atenció
al públic volen més les noies.» (E4)
El fet de ser dona proporciona una sensació d’avantatge comparatiu a les
treballadores immigrants, respecte dels homes, perquè hi ha la percepció que
en el mercat de treball tenen més possibilitats de trobar feina, especialment
per l’alta demanda dels serveis de proximitat com ara l’atenció d’ancians, el
servei domèstic i els cangurs (mainaderes). Per tant, ser dona immigrant és una
oportunitat laboral en aquest sentit.
Sobre la base de les estadístiques i les entrevistes, es pot concloure que el
mecanisme més utilitzat per la població immigrant per trobar feina és a través
de les “recomanacions”. Un immigrant contractat s’informa dins la seva empre·
sa de quan necessiten un nou treballador, llavors n’informa el seu grup d’amics
(veïns o connacionals) perquè es presentin com a candidats a la feina, amb
una recomanació prèvia de part seva. L’empresari contracta el nou treballador
perquè aquest ha estat recomanat. El mecanisme del currículum normalment
té poc pes per seleccionar treballadors immigrants. Per a l’ocupador, és més
important la recomanació d’una persona coneguda que li ofereixi garanties o
que li doni seguretat sobre la confiança que pot dipositar en el treballador, que
no pas la convocatòria anònima d’anuncis als diaris. Així doncs, el mercat de
59. * Aclariment de l’autora.
202

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
treball immigrant es comporta de manera similar al mercat nacional, on pre·
valen les xarxes socials per a la contractació. Si no es té una xarxa social ben
posicionada laboralment, no es pot accedir a una feina millor, especialment en
el cas de les persones que treballen de manera irregular.
3.2. Barreres d’entrada al mercat de treball 60
Abordar el tema de les barreres d’entrada al mercat de treball implica con·
cebre’l com un espai d’acció col·lectiva i individual en el qual cada una de les
parts, empreses i treballadors, es troben amb els seus atributs respectius; però
també és un espai d’acció institucional que limita i frena la lliure concurrèn·
cia i la mobilitat dels treballadors per arribar a determinats llocs de treball.
Entre un treballador que busca feina i una vacant es troben un conjunt de
requisits i procediments que formen obstacles o barreres, i que el treballador
ha d’esquivar per ser seleccionat en un lloc de treball. Aquests obstacles es
denominen barreres d’entrada. El mercat de treball està constituït per barreres
de diferent naturalesa que filtren el pas de les persones aturades cap als llocs
de treball, fent un paper de tamís o sedàs. Les barreres d’entrada del mercat
de treball actuen amb diferent intensitat; per tant, algunes són més difícils
de superar pels candidats a l’ocupació que d’altres. Es poden identificar tres
tipus de barreres: del perfil laboral, institucionals i d’adscripció. Hi ha barreres
definides pel perfil de formació i experiència en els llocs de treball (habilitats
tècniques); 61 hi ha altres barreres institucionals creades pels costums, les nor·
matives i els acords, que imposen els ocupadors o les polítiques d’ingrés a les
empreses (mercats interns de treball), i també compten les barreres procedents
de normatives i convenis col·lectius, que un treballador individual tot sol no
pot modificar. Finalment, hi ha unes barreres personals o d’adscripció que són
insuperables per als treballadors perquè es fonamenten en característiques
inalterables de la persona com són l’edat, el sexe, la raça, l’ètnia o l’origen
(Sengenberger, 1988), i, encara que no estan directament relacionades amb
la productivitat del treballador, poden ser definitives a l’hora de seleccionar·lo.
Aquestes barreres són les que ens interessen en aquest estudi.
60. L’anàlisi següent sobre les barreres d’entrada al mercat de treball que existeixen per a les
persones immigrants està justificada i basada en la informació recollida de les trajectòries laborals
(les entrevistes) fetes el 2004.
61. Aquestes barreres d’entrada són requisits obligatoris per exercir un determinat lloc de treball,
i són difícils o impossibles de superar per a un candidat que no els tingui, com ara un títol de
metge, advocat o pilot d’aviació.
203

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
La teoria del mercat de treball afirma que tota persona candidata a una ocu·
pació ha d’afrontar les barreres del mercat de treball amb un conjunt d’aptituds
iguals o superiors al conjunt de barreres d’entrada per obtenir l’ocupació. Les
barreres d’entrada, de la mateixa manera que representen limitacions per a
uns treballadors, al seu torn, signifiquen facilitats o privilegis que afavoreixen
l’accés d’altres. «En reclutar els candidats que tenen determinades caracte·
rístiques, s’exclou per endavant o es classifica en un lloc pitjor els altres, amb
la qual cosa es redueix la “cua de mà d’obra” disponible per a la provisió
de llocs i, en conseqüència, la capacitat d’adaptació del mercat de treball,
mentre que s’incrementa la tendència a provocar desequilibris “estructurals”»
(Sengenberger, 1988: 349). D’aquesta manera, es configuren els mercats de
treball parcials, que són unitats estructurals del mercat de treball que tenen
una dinàmica pròpia dels llocs de treball i els treballadors amb remuneracions,
qualificacions més o menys institucionalitzades. Per això, «a l’interior de la
classe assalariada hi ha non competing groups, grups amb oportunitats de
treball i ocupació molt diferents, regits per normes i institucions que limiten
la competència entre grups i la reglamenten en el seu interior. Aquesta seg·
mentació es basa en formes de “tancament social” que exclouen determinades
persones de la participació en la competència per ocupacions i feines (Kreckel,
1993; Haller et al., 1985)» (Dombois, 1993: 227).
En aquesta secció es tracten les quatre barreres d’entrada més importants al mer·
cat de treball, identificades pels treballadors colombians entrevistats com les que
—segons ells— tenen més pes per accedir, des de la condició sociojurídica de
l’immigrant, a llocs de treball concordes amb la qualificació del treballador. La
informació que es presenta a continuació són les percepcions que tenen les
persones immigrants d’aquestes barreres i les estratègies que desenvolupen per
superar·les. En les entrevistes fetes el 2004 es van incloure preguntes relacio·
nades amb els canals d’accés a l’ocupació, com ara: «Quins són els elements
més importants que té en compte un empresari (espanyol o immigrant) quan
escull un treballador per a un càrrec o una ocupació?»; «Quin tipus d’estratè·
gies has dut a terme per trobar una bona feina o per ocupar una millor posició
laboral?»; «Quines estratègies desenvolupen altres persones immigrants?».
Abans d’analitzar les barreres d’entrada al mercat de treball, és important
ressaltar el paper que tenen les polítiques governamentals de l’Estat espanyol
per a les persones immigrants, amb la Llei d’estrangeria (i la Unió Europea
amb el Tractat de Schengen), en la regulació del mercat de treball, en aixecar
204

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
una barrera institucional definitiva i contundent per a la població immigrant,
especialment per als treballadors qualificats. La Llei d’estrangeria obliga els
empresaris a contractar primerament nadius abans que immigrants, ja que si hi
ha treballadors aturats registrats en el Ministeri de Treball es pot negar l’autorit·
zació per contractar una persona immigrant. El procediment per contractar per·
sones immigrants és llarg i costós. La manera més fàcil és fer·ho des del país
d’origen. La Llei d’estrangeria genera desigualtat entre treballadors nacionals i
immigrants. Per això és pertinent parlar del concepte context de recepció com
un escenari socioeconòmic que regula el mercat de treball, on els immigrants
despleguen les seves estratègies per aconseguir ocupació. Espanya i la Unió
Europea tenen un context de recepció i incorporació al mercat de treball des·
favorable per a les persones immigrants, a causa de la forta regulació laboral
a què estan subjectes aquests treballadors. Perquè un immigrant s’incorpori
al mercat laboral formal cal que tingui un permís de treball, perquè només qui
disposa d’aquest permís pot accedir als canals d’accés a l’ocupació formal. Si
el treballador no disposa de permís de treball té vedats aquests canals; només
pot accedir al mercat de treball a través de canals d’accés informal, exercint el
“treball submergit”, perquè mai no podrà tenir un contracte sense permís de
treball, ni cotitzar a la Seguretat Social ni gaudir de drets com a treballador. Per
tant, una persona que treballa sense permís de treball ho ha de fer de forma
il·legal, com a part de l’economia submergida. Al seu torn, l’ocupador, quan
contracta verbalment una persona sense permís de treball, ho fa sota l’amenaça
de ser penalitzat per violar la normativa legal.
Una altra barrera que limita el lliure accés de la població immigrant a la
feina és la regulació estatal de l’ocupació legal des del país d’origen, amb la
forma de contingents laborals. Les quotes de treball que defineix el Govern es·
panyol determinen que els treballadors estrangers facin feines no qualificades,
que no són objecte de demanda per part dels treballadors autòctons; per tant,
els immigrants no poden fer feines amb alta presència de desocupació per als
treballadors nacionals. En altres paraules, els treballadors immigrants només
poden accedir a ocupacions que no desitgen els treballadors nacionals, parti·
cularment al sector serveis, l’agricultura i la construcció. Al seu torn, les lleis
imposen multes elevades per als ocupadors que contractin treballadors irregu·
lars, i la nova política migratòria fa legalment impossible la regularització d’una
persona que no hagi entrat en territori espanyol amb l’estatus de treballador.
205

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
3.2.1. El permís de treball: tot pels papers 62
Entre els resultats obtinguts en la fase qualitativa d’aquesta recerca, s’ha
observat que els treballadors immigrants identifiquen com a primera barrera
d’entrada al mercat de treball espanyol el permís de treball. El fet de disposar
d’aquest permís garanteix que puguin utilitzar les estratègies de mobilització
pròpies de la població espanyola. Sense la documentació, aquests canals estan
vedats. És impossible que puguin aproximar·se a la igualtat en l’accés a l’ocu·
pació sense el permís de treball.
«El cas és que vaig ser allà, a la inauguració del local, i la dona em va fer una prova. Després,
com que jo també havia après a fer massatges, em va fer una prova de massatges. Li va agradar,
però quan vam arribar al tema dels papers, em va dir que ella em volia contractar, em volia tenir
allà, però que sense papers li feia molta por perquè jo havia d’atendre el públic, jo era la imatge,
perquè hauria de ser la primera allà a l’entrada; em va dir que així no podia, que quan tingués els
papers tornés, que amb molt de gust m’atendria. Tanmateix, vam quedar en contacte.» (E9)
«Hi havia una noia que anava molt al bar i ella també m’explicava que era auxiliar d’infermeria
i que estava treballant en una residència geriàtrica. Llavors, arran dels papers, vaig parlar amb
ella d’això, jo li vaig dir: -“Bé, si m’arriben aquests papers, vostè m’ajudarà on està treballant?”.
I em va dir: -“Sí, és clar, jo t’ajudaré, aquí sempre estem buscant auxiliars i els agrada molt
com treballen les colombianes”. Bé, però aquí és diferent la categoria d’auxiliar que la d’allà, la
d’aquí... una auxiliar ni injecta, ni dóna medicació, ni res; en canvi, a nosaltres, a Colòmbia, sí
que ens toca fer tot això. Llavors em va dir: -“No, en el moment que tinguis els papers, m’ho dius
i jo parlo amb la cap”. Doncs jo no ho vaig dubtar, abans que m’arribessin les targetes jo ja vaig
demanar els papers d’això. Llavors ella hi va parlar, i justament en aquell temps plegava una noia
i hi vaig entrar, llavors és clar.» (E2)
El permís de treball, “els papers” —com en diuen les persones immi·
grants—, marquen clarament el territori de l’equitat en el mercat de treball
perquè qui no en té ha de romandre en una ocupació fins que els obtingui. Per
tant, el fet de tenir el permís de treball implica la viabilitat de la democratitza·
ció de l’ocupació per als residents immigrants.
«Els papers et donen ales, llavors dius: -“Me’n puc anar”; però si no tens papers, has d’aguantar-te,
has de quedar-te.» (E6)
62. El permís de treball s’ha analitzat de forma quantitativa al capítol 2.1.1 «Procedència i estatus
migratori» i al capítol 2.2.1 «Canals d’iniciació laboral en el país d’acollida».
206

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
«No, no ho crec, i si no tens papers, menys; si no tens papers, menys. Si els tens, de sobte tens
la capacitat fins i tot de competir, i de sobte fins i tot de fer-ho molt millor, perquè em sembla que
la capacitat de l’immigrant és més gran, com que de cop en saben més, el coneixement és més
gran; però sense els papers, no.» (E13)
Aconseguir el permís de treball es converteix en la primera batalla que ha de
lliurar una persona immigrant il·legal. Un gran percentatge d’ofertes de feina
(pas previ per sol·licitar el permís) s’aconsegueixen per mitjà de favors, per
raons humanitàries, pagades i venudes en el mercat negre, però gairebé totes
no com l’exercici d’un dret de cada treballador, sinó amb la condescendència
de la persona que fa els tràmits. D’acord amb els testimonis, la informació que
deriva de les estadístiques del Ministeri de Treball sobre els permisos és poc
fiable, perquè un nombre important de permisos de treball no es correspon
efectivament amb les activitats productives o les ocupacions que duen a terme
actualment les persones immigrants.
L’obtenció del permís de treball s’ha convertit en un periple pel qual han
de passar tots els treballadors irregulars. És interessant observar que cap de
les persones entrevistades no va arribar a Espanya amb permís de treball. Els
immigrants, a canvi del permís de treball, se sotmeten a totes les condicions
que els imposen els ocupadors.
«Tinc casos d’amics que en aquest moment estan treballant als bars, tenen els papers pràcticament
ja a la mà, però, com que encara no els tenen, la cap els diu “has de treballar diumenge,
has de treballar dilluns, has de fer doble torn demà”. Han de fer-ho perquè no tenen cap altra
opció, no tenen res més on agafar-se i han de quedar-se allà perquè és ella la que els està donant
l’oportunitat dels papers. Per tant, han d’acceptar, almenys fins que els tinguin ja a la mà,
llavors... Són situacions. I se’n veuen casos a cada moment, a cada moment te n’adones: “És que
em toca, és que em toca”.» (E6)
«Per exemple, quan jo vaig treballar repartint publicitat, jo els demanava els documents i els
deia que era per poder canviar a una feina millor. No els importava això, l’únic que els importava
era tenir-me allà fotut.» (E1)
Els ocupadors, especialment els particulars, tenen molta por d’assumir res·
ponsabilitats amb el seu treballador, especialment pel que fa a la Seguretat
Social.
207

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
«Jo vaig parlar dels papers i va començar... Al principi li feia cosa, però després ja ho va
acceptar, va començar a moure’s pels papers.» (E8)
Les persones immigrants il·legals no solament estan a les mans dels ocu·
padors, també han quedat en mans de les gestories i els bufets d’advocats,
perquè tramitar permisos de treball s’ha convertit en un filó d’or. Moltes perso·
nes immigrants han pagat la tramitació de documentació dues i tres vegades
a advocats espanyols i a immigrants, que prometen obtenir·los amb èxit. De
tal manera que els papers s’han convertit en un somni inabastable per a la
població immigrant. Els costos de tramitació poden fluctuar entre dos i tres
salaris mínims legals.
«Allà hi havia un noi que ens ajudava els caps de setmana i era molt agradable. Sí, d’aquestes
persones que malgrat tanta feina, ens distreia, ens feia riure, ens feia bromes i es va fer molt amic
de tots; una vegada va venir amb la història que el seu pare tenia un amic que ens ajudaria a fer
els papers a València, però ens costava 1.200 euros. Al principi ens va fer por, dèiem que no. –“No,
ja podeu treballar amb això i si et posen a la Seguretat Social a la feina és perquè el paper és bo”.
S’hi va ficar el primer, va aconseguir la feina, va tramitar la targeta de la Seguretat Social; així
que tots ens vam animar i la majoria els vam comprar. Així va ser com vaig sortir del restaurant
i vaig aconseguir feina a la residència geriàtrica. A València, aquest noi me’ls va portar, els vaig
firmar, jo hi vaig posar la meitat i al restaurant em van ajudar amb l’altra meitat. Vaig plegar del
restaurant i vaig començar a treballar a la residència geriàtrica, i ja portava un any cotitzant a la
Seguretat Social... Com que les targetes caduquen al cap d’un any, vaig començar a fer els tràmits
per a la renovació i així va ser com em vaig adonar que eren falsos. En una comissaria, quan estava
fent els tràmits de renovació, em van dir: -“Espera’t un moment. Aquests papers són falsos i d’aquí
no et pots moure, ja vénen a buscar-te, et detindran”. Em van portar a la comissaria. L’ensurt va
ser horrible!: -“Que quedaràs detinguda, que ve un cotxe a buscar-te, que no és com a Colòmbia,
que arriba el cotxe de la policia, que sortiràs emmanillada”. No, un cotxe normal, particular, i em
van portar fins a la comissaria, i allà vaig parlar amb el comissari i vaig posar la denúncia. Em
van posar un advocat, però no era l’únic cas que hi havia. Hi havia més persones, no era jo sola.
Llavors, no em van donar ordre d’expulsió, em van dir: -“Vostè té un compte obert amb aquest DNI”.
Tenia una moto del meu germà a nom meu, i llavors em van dir: - “Si a la feina et poden ajudar,
que et facin l’oferta i segueixes”. I jo, és clar, vaig seguir, però tenia molts temors després d’això,
i mentre dura es passa fatal.» (E2)
«No, en aquests moments jo estic com a exiliat polític, per ser assessor departamental de
pau em van dir que tenia viabilitat per tirar endavant els papers. Llavors els vaig demanar perquè
m’ho va aconsellar un advocat. Va ser un mal consell, no havia d’haver anat per aquí, però vaig
208

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
seguir el consell d’una advocada d’aquí, d’aquí d’Espanya, però no, ho havia d’haver deixat en
stand by...» (E13)
Igualment, també trobem accions de solidaritat amb les persones
immigrants:
«Nosaltres vam obtenir la documentació molt ràpid, al 2000, perquè el pare de Simón, en
Lluís, té molt poder, és un senyor que té molts diners; té una gestoria que és on es tramiten papers,
tot això. Ell coneixia moltes empreses, i ens va dir: -“Bé, parlaré amb la gent a veure qui els vol
ajudar amb els documents”. Perquè quan vam arribar a Igualada hi havia molt pocs emigrants, i
tothom assumia més l’immigrant perquè encara era escàs, no era tant problema, bé, de problemes
mai no n’hem donat, però després ja hi va començar a haver focus d’altres coses. Llavors la gent
t’acceptava més, volia col·laborar més amb tu i ajudar-te més, i més si veien que portaves nens,
això era com una porta oberta allà, el fet que portessis dues nenes. I va parlar amb un restaurant
molt famós allà, i l’altre, un amic de Pablo, i ens van dir que sí, llavors hi vam anar, ens presentem,
ens van cridar per una entrevista per saber qui érem. Ens van fer l’oferta i tot. Nosaltres vam pagar
tot el normal, que és pagar les taxes, pagar els segells de la Haia, enviar els segells a Colòmbia,
portar-los, les firmes aquí davant notari, tot això ho vam fer nosaltres, però ells van fer l’oferta,
aquí tot gratis. I les nenes, jo les vaig posar per arrelament perquè ja feia gairebé un any que érem
aquí. Vaig fer una carta dient que tenia dues nenes, que volia això, que volia allò altre, quedar-me
al país, que acceptava les seves condicions, que es vivia una vida més tranquil·la i que annexava
tot el que jo fins al moment havia fet; llavors vaig annexar també les fotocòpies dels papers del
cotxe, la compra de la línia telefònica i bé, cosetes així, electrodomèstics que havia comprat.
Llavors... això són ximpleries, però demostren que t’estàs muntant una casa, que t’estàs muntant
un espai on viure, i al cap de sis mesos ens van concedir els documents.» (E4)
Però intentar quantificar els costos de l’engany dels estafadors, la decep·
ció davant de cada un dels intents fallits, no és comparable amb la condició
vulnerable de la persona il·legal. Aquesta persona ve a obrir camí per a la seva
família, perquè no té dret a la reagrupació familiar. Aquesta situació, que al
principi es concep com transitòria, tendeix a estendre’s fins i tot per un període
de quatre anys o més. El cost social, familiar i humà que suporta el treballador
il·legal durant aquest temps és que no té l’opció del contacte físic directe amb
la seva família, fonament del seu projecte migratori. Els pares no tornen a veure
els fills que han deixat al país d’origen, els fills han de romandre amb persones
alienes al nucli familiar, que se’n fan càrrec, empesos per la necessitat.
209

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
3.2.2. El llarg camí de l’homologació: els títols al traster
El reconeixement oficial a Espanya dels títols obtinguts a l’estranger es de·
nomina homologació i constitueix una barrera d’entrada al mercat de treball en
ocupacions reconegudes a escala institucional i que requereixen una educació
formal. Per a l’exercici d’una professió universitària en el mercat de treball és
indispensable tenir una titulació reconeguda per l’Estat espanyol. Qui disposa
d’un títol obtingut a l’estranger s’ha de sotmetre a un procés d’homologació
per poder exercir una professió reglada i regulada en el mercat de treball.
L’homologació és la segona barrera més important amb què s’han d’enfrontar
les persones immigrants qualificades per poder utilitzar els canals d’accés a
una ocupació concorde amb la seva formació. Aquesta barrera d’entrada és
un impediment que existeix en l’entorn internacional perquè els treballadors
immigrants qualificats no competeixin amb els treballadors autòctons.
En l’enquesta realitzada l’any 2002 (gràfic 3.3), es va trobar que els tre·
balladors colombians enquestats tenen nivells d’homologació d’estudis molt
baixos. 63 Només l’11% tenen els estudis homologats i un altre 11% els tenen
en tràmit. La resta de treballadors estudiats que tenen estudis homologables
i no havien iniciat els tràmits, argumenten que és molt difícil aconseguir l’ho·
mologació per la desmesura de requisits, la demora dels tràmits (entre un any
i mig i dos anys i mig després de fer la sol·licitud), i, en molts casos, quan
l’aconsegueixen, s’han de presentar a exàmens.
63. És important ressaltar que, d’acord amb el Conveni Andrés Bello entre Colòmbia i Espanya, és
més fàcil l’homologació d’estudis per als colombians que per a altres col·lectius. No obstant això,
l’homologació varia segons la professió i l’àrea de coneixement.
210

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Gràfic 3.3. Homologació dels estudis a Espanya. Persones immigrants
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
L’homologació es converteix en una barrera institucional contundent i poc
franquejable en les professions universitàries i tècniques, ja que impedeix
l’exercici de la professió a les persones que no tenen els títols homologats.
Tanmateix, l’homologació és una barrera difícil de superar perquè només hi
ha una sola via de recorregut llarg i car econòmicament, de vegades amb po·
ques probabilitats d’èxit. «Malgrat que es tracta d’un problema de política
governamental i de regulacions legals, el representant del Departament de
Treball també va admetre clarament que aquests procediments representen una
barrera per a la integració dels immigrants qualificats en el mercat de treball.»
(GES, 2004: 60).
Primer, no tots els títols emesos per països que tenen població immigrant a
Espanya són homologables. Segon, la documentació per sol·licitar l’homologa·
ció és abundant i cara pel que fa als tràmits de legalització al país d’origen i a
Espanya (passos previs a la presentació en el Ministeri d’Educació i Esports). 64
64. En el cas de Colòmbia, l’homologació d’un títol universitari inclou la legalització de les fir·
mes dels diplomes, registrades a les notàries locals de la ciutat on es va expedir el títol (per al
diploma, les qualificacions i l’acta de grau); la legalització per part de la Superintendència del
Notariat a Bogotà, on es confirma que els notaris que avalen la firma són vàlids; la certificació de
l’ICFES, entitat nacional colombiana que regula les universitats. Una vegada fets aquests tràmits,
el Ministeri d’Educació de Colòmbia ha de segellar els documents, i finalment s’han de postil·lar
els documents a la Cancelleria de Colòmbia, amb l’inconvenient que les persones que no viuen a
la capital s’han de traslladar a Bogotà per fer els tràmits. Aquí finalitzen els tràmits a Colòmbia.
211

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
En tercer lloc, el temps de revisió es prolonga entre un any i un any i mig per
al cas de Colòmbia. Si s’han de fer exàmens addicionals, el temps ja corre per
compte del professional, és a dir, el que trigui a aprovar els exàmens.
El procés d’homologació no estimula en absolut els professionals univer·
sitaris que tenen formacions homologables. Tant és així, que moltes persones
immigrants afirmen que «aquí els títols no serveixen per a res», i que «és millor
deixar el títol a Colòmbia perquè aquí a Espanya no val res». 65 La percepció
dels treballadors immigrants estudiats és que l’educació llatinoamericana no
és valorada per les institucions educatives, els empresaris, ni per la població
en general. Els professionals immigrants no tenen credibilitat:
«Que encara que hagi estudiat tres màsters i quatre postgraus a Colòmbia, que vingui aquí a
estudiar, perquè això aquí no li val per a res; és més, ho pot homologar i penjar el títol d’un metre
per un metre a casa seva i segur que no li servirà per a res, perquè aquí, a l’espanyol, li has de dir:
-“Mira, tinc un mestratge de la UPC, i tinc això altre de la Universitat de Barcelona”. Llavors ja et
creuen. Després d’això, ja et creuen.» (E3)
Un altre efecte important que genera el procés d’homologació espanyol és
desanimar els professionals estrangers per iniciar els tràmits d’homologació. A
les entrevistes que vam fer l’any 2004, observem que són poques les persones
que realment porten a la pràctica els passos necessaris per a l’homologació.
Una part considerable de la població immigrant es basa en els comentaris
que els han fet altres immigrants, que afirmen que el procés és car, gairebé
impossible, que els exàmens són complexos, etc. Probablement no reben una
informació real del procés d’homologació, que, al seu torn, té tràmits específics
d’acord amb la titulació. A continuació, vegem els comentaris descoratjats de
les persones que no han començat els tràmits:
Posteriorment, a Madrid, els documents s’han de segellar en el Ministeri de Relacions Exteriors
d’Espanya, i després presentar·los en el Ministeri d’Educació i Esports, on es duu a terme el procés
de revisió de la documentació. Un any i mig més tard, el Ministeri respon si el títol és homologable
i quin procediment s’ha de seguir si no ho és. En alguns casos, els professionals han d’aprovar
exàmens i, en d’altres, fer cursos a la universitat per completar els crèdits que els fan falta per
assolir una formació similar a l’espanyola.
65. Aquesta visió no es pot generalitzar a totes les titulacions. Els professionals de la salut i algu·
nes enginyeries tenen una evolució diferent. Professions de l’àrea social i del dret tenen processos
més curts.
212

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
«Perquè suposadament aquests títols aquí no tenen cap validesa, sempre que tu no els convalidis;
no et serveix el que hagis fet allà, i sense els papers has de fer el que hi hagi perquè no
hi ha cap altra opció.» (E1)
«Però haig d’homologar, en el meu cas he de posar-me a homologar i, és clar, tinc els papers
tan recents que ni he esbrinat què he de fer per a l’homologació.» (E2)
Un testimoni d’una persona professional de la salut que va homologar el
seu títol:
«Això sí que és difícil, aquesta homologació. Exàmens, molts exàmens. Sí, són sis exàmens per
exercir com a odontòloga, hi ha onze exàmens aquí a Barcelona. Doncs jo hi vaig estar tres anys,
però això és el que triguis a passar els exàmens, això no té temps.» (E5)
Per concloure, el procés d’homologació crea una sensació de derrota en els
treballadors immigrants, una sensació de barrera infranquejable que els impe·
deix accedir a una ocupació d’acord amb la seva formació. Tanmateix, les es·
tratègies que desenvolupen els professionals són fer postgraus a Espanya, que
no requereixen homologació sinó convalidació. Estudiar un postgrau a Espanya
representa molts beneficis: primer, obtenir una titulació de tercer cicle; segon,
abordar la problemàtica espanyola des d’un àmbit universal i rigorós com és
la universitat, i tercer, crear xarxes socials entre col·legues nadius, borses de
treball universitàries i trencar el gueto immigrant.
3.2.3. L’idioma: el català com a opció o com a imposició
Una altra barrera d’entrada al mercat de treball de Catalunya per accedir a
una ocupació és l’idioma. És evident que, encara que l’idioma és un element
bàsic de la cultura i és el primer indicador d’adaptació i socialització de la per·
sona immigrant amb l’entorn, en el cas d’algunes comunitats autònomes d’Es·
panya que tenen llengua pròpia, com Catalunya, es presenta com un problema
important per als treballadors adults. Mentre que els immigrants procedents
de països àrabs o d’Europa de l’Est, per obligació, han d’aprendre l’idioma per
relacionar·se, els immigrants llatinoamericans comparteixen la mateixa llengua
materna amb Espanya, amb especificitats locals. Així, per a l’immigrant llatino·
americà, no representen un xoc dramàtic les limitacions a què estan sotmesos
altres col·lectius. Tanmateix, atès que en algunes comunitats autònomes hi
ha una altra llengua oficial a més del castellà, el domini d’ambdós idiomes
213

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
es presenta com un requisit bàsic, no de comunicació, sinó per demostrar la
capacitat d’assimilació cultural de la persona immigrant, no només en l’entorn
quotidià sinó també en l’ocupació. Qui vulgui accedir al mercat de treball
català amb empreses d’origen català ha de parlar el català. «El coneixement
d’aquesta llengua és legalment necessari no solament per accedir a posicions
de govern, al treball educatiu o a altres ocupacions que impliquin el contacte
directe amb la població, sinó que també és desitjable per a qualsevol altra
mena de feines.» (GES 2004: 60).
«L’assumpte és que qui no parli català té la possibilitat de veure’s més marginat, cada vegada
més, especialment en els llocs públics. Conec una amiga colombiana que parla català, he tingut
dues amigues colombianes que parlen català i han accedit a millors llocs.» (E1)
«Perquè aquí exigeixen que un parli català obligadament, és un dels principals elements.»
(E10)
Els mitjans informatius, per difondre una convocatòria d’ocupació vacant,
creen una barrera d’entrada en filtrar en primer lloc les persones que no parlen
català:
«En altres casos, col·loquen l’avís en català: amb això estan dient que qui no parli català no
hi pot entrar, allà. I això són violacions de la llei, especialment la primera; quan et diuen que has
de ser comunitari o espanyol, ja automàticament t’estan dient que tu, com a estranger, no tens
dret a aquesta feina.» (E1)
«Això és una altra cosa, en el camp administratiu, si no és una multinacional, has de saber
català perquè la gent parla català a les oficines, i els toca.» (E5)
«Llavors, quan hi vas, de vegades només pel fet de no parlar català, et tanquen les portes, pel
sol fet de ser emigrant.» (E10)
Els treballadors de serveis que tenen relació directa amb públic i clients
catalans han d’aprendre la llengua catalana.
«De sobte, allò del català, allò de l’idioma, perquè moltes àvies volen que..., ara no tant, però
al principi quan arriba una persona estranya, perquè hi ha molt poques espanyoles que treballen
allà i menys com a auxiliars, totes som llatines i totes volen...: -“Si arribes aquí has de parlar, si ets
a Catalunya hauràs d’aprendre el català”; llavors comencen a parlar-te en català i al principi no en
214

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
saps res, d’això, però hi ha paraules que a poc a poc les vas coneixent i coses, i tant t’acostumes
tu a ells com ells a tu. Ja et veuen i com que et veuen la cara de “aquesta no és d’aquí”, llavors
comencen a parlar castellà.» (E2)
«No, doncs quan em parlen en català jo els dic: -“Em parles en castellà, si us plau”, i em
parlen en castellà, i ja està. Però si treballes en els pobles... Jo tinc una amiga que és ortodontista
i li toca anar a altres poblets i ella ha après moltes parauletes perquè la gent del poble sí que no
parla castellà; a ells no els importa que tu parlis malament, però que parlis català; no els importa,
sempre que el parlis.» (E5)
El català és una exigència fonamental per entrar en els canals d’accés a
ocupacions formals; tanmateix, en alguns llatinoamericans hem trobat certa
resistència a aprendre l’idioma i a acceptar que és un requisit que facilita la
mobilitat ocupacional, permet la promoció interna i els ascensos:
«Llavors, estudiar català a hores d’ara, en aquest moment de la meva vida, m’és..., és a dir,
per a mi és una pèrdua de temps; jo tinc moltes altres coses en què pensar, tinc moltes coses.»
(E1)
«Hi ha gent que rebutja [el català], vol parlar castellà i prou [l’espanyol], volen parlar com jo.
Jo em vaig plantar perquè el català per a mi no és un idioma com ells pensen. La meva filla i altres
persones diuen que no, no el parlen, no volen parlar català sinó castellà; molta gent que hi viu, a
mi m’ho han dit a la cara: “mentre jo sigui professional, jo no n’aprenc”. Si fos en un altre país i
em toqués obligadament per això n’aprendria, però altrament no. No, em ve més de gust aprendre
un altre idioma, el francès, l’anglès, que el català.» (E10)
Tanmateix, el català no només facilita l’accés a millors llocs de treball sinó
que genera una atmosfera d’acceptació de la persona immigrant. A continua·
ció, en tenim un testimoni:
«Vaig començar amb paraules puntuals per poder demanar i anar més de pressa al supermercat;
llavors, si parlaves en català, ells sabien que no eres d’allà, però que t’esforçaves: “Ah!
sí, un moment si us plau”, i m’atenien més ràpidament; em deien: “Ah!, nena, que maca”; i em
tallaven la carn de pressa.» (E4).
En conclusió, a Catalunya, la posició que pren la persona immigrant amb
l’idioma català facilita o restringeix les possibilitats d’ascens laboral dins d’una
empresa, l’accés a millors llocs de treball o empreses. Quan un immigrant
215

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
demostra esforç per aprendre el català, és un indicador d’integració per a l’ocu·
pador i, encara que algunes de les persones entrevistades (que es neguen
a aprendre català) no ho reconeguin, és una barrera d’entrada al mercat de
treball a Catalunya.
3.2.4. L’estigma nacional
A Espanya hi ha algunes actituds de xenofòbia, i en llocs com Barcelona
és particularment notori (Col·lectiu IOE, 1996). Alguns anuncis de premsa
posen com a premissa inicial en oferir una ocupació: “Immigrants, absteniu·
vos”. No obstant això, l’estudi Actituds davant la immigració (2003) del CIS
(Centre d’Investigacions Sociològiques d’Espanya) posa en relleu que, en una
escala de simpatia del 0 al 10, les persones immigrants de la Unió Europea
(comunitàries) tenen una mitjana de 7,1 i que el col·lectiu llatinoamericà ocu·
pa el segon lloc amb una mitjana de 6,6; ocupa l’últim lloc el col·lectiu nord·
africà o magribí, amb una mitjana de 5,3. Per tant, entre tots els col·lectius
d’immigrants no comunitaris, els llatinoamericans tenen més simpatia de la
població en general. Tanmateix, sobre la població colombiana pesa l’estigma
del narcotràfic, la insurrecció armada i les bandes delictives organitzades. En
aquest sentit, Aparicio i Giménez van arribar a la mateixa conclusió en el seu
estudi: «la difusió d’aquesta imatge estereotipada que associa colombià amb
delinqüència és tan intensa que sembla que forma part de l’autopercepció del
mateix col·lectiu» (2003: 11).
Guarnizo i Díaz (1991) van identificar aquesta mateixa estigmatització a
causa del narcotràfic als Estats Units. 66 En algunes regions són considerats
d’alta perillositat. 67 La mala imatge de Colòmbia a l’exterior pesa sobre cada
un dels treballadors colombians com un estigma al mercat laboral.
«Ells ja diferencien, diuen: “No, aquesta és colombiana”. I a la feina hem parlat d’això: “No, és
que amb els colombians, que si la droga, que no sé què, tota aquesta discriminació”.» (E2)
66. Segons Guarnizo i Díaz, «l’expansió del tràfic de drogues ha comportat no només la incorpo·
ració d’una gran població al procés de migració, sinó que també ha creat un ambient ple de des·
confiança i fragmentació social entre els immigrants, a més d’una àmplia i estesa estigmatització
i discriminació contra els colombians als Estats Units» (1991: 403).
67. El 2001, la policia nacional espanyola va implantar el Pla LUDECO contra els alts nivells
de delinqüència que presentaven els immigrants colombians a Espanya; per això, declarava sota
sospita i investigació a tots els residents colombians a Espanya.
216

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
«Tenen un concepte de nosaltres que som narcos o estafadors, o que som segrestadors, perquè
desgraciadament n’han vingut molts a fer el mateix que feien allà, i per tant tenim aquesta
dificultat.» (E3)
D’altra banda, pel que fa a l’experiència laboral quotidiana, la feina que fan
els colombians va trencant els estereotips dels ocupadors, que els deixen de
banda i reconeixen la capacitat de treball de certs col·lectius:
«És que un colombià és dels més treballadors que hi ha.» (E13)
«En l’espai de la construcció, els colombians són molt... Hi ha gent a qui els colombians
els encanten perquè es mouen bastant bé i rendeixen en l’espai laboral; aquesta gent no tenen
problemes per ubicar-se.» (E13)
«Els fascina com els tractes tan bé, com els parles així... Això els encanta: “Ah, que vostè
es tan suavíssima, que es tan maca”, això els fascina. No els importa. A més, et recomanen, et
recomanen a altres pacients.» (E5)
«Aquí, a Barcelona, ajuden molt els colombians. Perquè tenim fama de bons treballadors. El
meu mateix cap, i també nosaltres mateixos ho hem fet, hem posat de la nostra part deixar per
sobre a Colòmbia, hem treballat bastant. Ens ho hem guanyat.» (E8)
Per sintetitzar aquesta secció sobre barreres d’entrada al mercat de treball,
en primer lloc, és clar que totes les persones aspirants a una ocupació (tant si
són treballadores autòctones com immigrants) han de vèncer barreres d’entra·
da per aconseguir un lloc de treball. Tanmateix, el comportament del mercat
laboral quant a l’accés a un lloc de treball mostra un tractament diferent per a
la població immigrant enfront de l’autòctona. Un treballador autòcton esquiva
les barreres relacionades amb la formació i la qualificació, que garanteixen
un entrenament i les habilitats per exercir l’ocupació, és a dir, les barreres
d’entrada de la dimensió individual i del lloc de treball; mentre que la per·
sona immigrant, primer, comença per les barreres d’entrada de la dimensió
d’adscripció (característiques inalterables de la persona com l’edat, el sexe,
la raça, l’ètnia i l’origen). L’ordre de les barreres d’entrada està organitzat de
manera diferent per a la població immigrant. Han de vèncer primer les barreres
d’entrada inherents al seu origen (relacions amb el país receptor), la seva raça
(xenofòbia), la seva situació jurídica (legal i il·legal), l’homologació dels seus
217

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
títols, etc., abans de ser acceptats com a aspirants. En molts casos, l’aspirant
immigrant no pot entrar ni tan sols a la cursa com a competidor. 68
En segon lloc, la inversió de l’ordre de les barreres d’entrada és explicable
si reprenem els plantejaments de Maruani (2000), ja que el mercat de treball,
en estar immers en un ordre social, no solament enfronta les barreres d’entrada
creades per la regulació jurídica de l’Estat, sinó que el pes d’altres institucions
socials està fortament present i defineix les polítiques de vinculació i contrac·
tació de personal. El millor i el pitjor de la societat també participen al mercat
laboral. Encara que la racionalitat econòmica ha de prevaler en la vida econò·
mica —segons Weber (1998)—, aquesta racionalitat lluita fortament amb la
irracionalitat de la vida social basada en altres lògiques. Les barreres imposa·
des a la població immigrant no comunitària són altes i restringeixen els canals
d’accés a l’ocupació d’acord amb la qualificació del treballador, en limitar les
possibilitats reals de les persones immigrants amb les barreres de caràcter legal
(institucional) com ara el permís de treball i l’homologació, i altres de caràcter
cultural com l’idioma i la xenofòbia, però que pesen igualment a l’hora de ser
considerades com a candidates dignes de ser tingudes en compte per a un lloc
de treball.
3.3. Formes d’incorporació al mercat de treball
Ara que ja coneixem la forma com es presenten ocupadors i treballadors, és
important saber com té lloc aquesta relació laboral. Les condicions d’ocupació
estan definides per un conjunt de variables que permeten ubicar la posició
d’un grup social dins el mercat de treball. Així doncs, s’analitza el mode d’in·
corporació al mercat de treball, partint de les condicions de negociació, les
modalitats de contractació, la mobilitat laboral i, finalment, l’estabilitat de
l’ocupació. Aquestes variables configuren el tipus de relació laboral que deter·
mina el lloc que s’ocupa no només dins del mercat de treball sinó també dins
de l’empresa.
68. El millor exemple d’aquesta situació es planteja en l’estudi realitzat el 1996 pel Col·lectiu
IOE per a l’OIT, anomenat La discriminació laboral dels treballadors immigrants a Espanya, en
què s’observa que en la primera trucada telefònica es produeixen el 70% dels rebuigs envers els
treballadors marroquins.
218

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
3.3.1. Condicions de negociació en la vinculació laboral
La segona part del treball de camp dut a terme amb entrevistes (2004)
revela que la forma de vinculació laboral al mercat de treball depèn de molts
factors. S’observa que un element important que configura la relació laboral
i ofereix al treballador un espectre de possibilitats a l’hora de negociar con·
dicions de treball (abans de ser vinculat o contractat en una empresa) és el
tipus d’ocupació que exercirà a l’interior de l’organització, en funció de la
demanda o l’escassetat de mà d’obra en el mercat laboral. Hi ha tres formes
de negociació.
La primera forma de negociació (la predominant en el mercat de treball es·
tudiat) és aquella en què els treballadors no poden exigir sinó que se sotmeten
a les condicions que imposa l’ocupador. Generalment, succeeix als treballa·
dors que s’han contractat en feines de qualificació molt baixa, en què hi ha
molta oferta de personal; és un mercat no regulat, on predomina l’ocupació
submergida i el personal treballa en negre. Aquests són els que poden imposar
menys condicions en el moment de la contractació. Les feines de peó de la
construcció, empleada domèstica, serveis de proximitat, cangurs, assistents
d’ancians, cuiners i cambrers pràcticament tenen vedada l’opció de negociar.
Senzillament, la negociació es redueix a dues opcions: acceptar les condicions
imposades per l’ocupador o no hi ha feina. En el cas de les persones immi·
grants, la situació de regularitat i d’irregularitat en el mercat de treball pot
marcar la diferència.
A continuació transcrivim alguns testimonis de persones immigrants, re·
collits en les entrevistes, que han estat contractades sense condicions de
negociació.
«Per la meva banda, cap. On anava a treballar havien de ser les que hi hagués; les condicions
les va posar l’ocupador. Respecte a les condicions, eren l’hora d’entrada, l’hora de l’esmorzar,
l’hora d’anar a dinar i l’hora de sortir.» (E6)
«Doncs igual que en altres bandes. Un no posa les condicions, les condicions les posa l’ocupador.»
(E8)
«La gent hauria d’exigir més pel que fa a això, a l’hora d’aconseguir una feina, informar-se
més o menys quant s’està cobrant, més o menys quant paguen; perquè si tu hi vas, t’estafen, et
219

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
veuen la cara de necessitat: -“Aquí paguem tant, si li va bé, si no ja està, no hi ha feina”. Llavors,
la gent: -“Sí, està bé”.» (E4).
La segona forma de negociació es relaciona amb les ocupacions en què té
lloc un fort intercanvi de negociacions en el moment de la vinculació, a causa
que les empreses demanen abundant mà d’obra; són ocupacions que han de
generar alta rendibilitat, amb certs nivells d’especialització, en què l’oferta la·
boral bona és escassa i, per tant, el treballador pot exigir condicions. Aquestes
feines de caràcter tècnic poden provenir del sector industrial, dels serveis de
producció i de la construcció, en què els treballadors són molt ben valorats.
«Bé, bàsicament el que jo els vaig exigir… perquè des que vaig entrar a l’entrevista hi va
haver interès en mi perquè jo venia de treballar amb fons financers, els vaig exigir un contracte
comercial perquè en cas que es vengués alguna cosa dels meus clients, volia que respectessin
les meves comissions i les meves coses, perquè com que tu hi ets i després no hi ets, pots fer una
feina i no veure’n res, i almenys tu has de rebre el que has pactat verbalment. Per tant, els vaig
exigir un contracte comercial en què s’estipulessin totes les condicions i tota la part de seguretat
laboral, diguem-ho així, o sigui, que jo tenia dret a utilitzar els seus telèfons, a utilitzar les seves
oficines, a poder utilitzar targetes amb el seu nom, tot això pel que fa al màrqueting; jo en seria
un representant com a tal, sense tenir un vincle laboral.» (E3)
La tercera forma de negociació té lloc en les ocupacions qualificades i
altament especialitzades, en què les condicions laborals estan configurades i
legalitzades per endavant, no només en el mercat nacional sinó també en el
mundial (advocacia, medicina i d’altres). Aquests oficis, en general, també són
especialitzats. En aquestes professions les condicions de vinculació laboral
són clares per a ambdues parts, sense importar el tipus d’ocupador que sigui,
de tal manera que exigir unes condicions diferents implica passar per alt les
convencions de la professió.
«Per percentatge, és que els odontòlegs sempre és per percentatge, tu no firmes res, ni et
firmen res, mai no hi ha contracte amb els odontòlegs; sempre és: “Et pago el tant per cent del que
facis, del tractament pagat”; no és dir que “vaig fer això” i et paguen, si el pacient no ha pagat
no et paguen, han de pagar els pacients perquè et paguin.» (E5)
En analitzar les trajectòries laborals de les persones entrevistades, es pot
observar el següent: les persones immigrants que tenen un perfil laboral del
primer grup anteriorment exposat, des del començament de la seva trajectòria
220

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
laboral fins al moment de l’entrevista, mai no han posat condicions en cas de
vinculació. Són l’exemple d’un treballador sotmès a les condicions de treball
que ofereix el mercat. En els altres dos casos, s’observa que la persona im·
migrant passa per un procés gradual i cada vegada imposa més condicions a
mesura que coneix el mercat de treball, i algunes persones, des que entren al
mercat laboral, imposen condicions als ocupadors.
Tenir una feina: la diferència entre viure i sucumbir
El fet que la persona immigrant accepti la primera ocupació que li passa
pel davant és explicable per la necessitat que té d’obtenir ingressos per mitjà
d’una feina. Necessitat pels compromisos que adquireix amb la migració com
ara mantenir·se, pagar el deute del bitllet d’avió, enviar trameses econòmiques
per fer front a les despeses del nucli familiar, finançar els costos legals de la
regularització, etc.
«Jo era més aviat tímida pel desconeixement del medi i la necessitat de la feina; perquè, la
veritat, jo necessitava la feina i, de totes maneres, allà hi havia unes bones condicions.» (E9)
«Quan arriba una persona de fora, amb la necessitat de pagar el seu lloguer, totes les seves
despeses, tota la seva manutenció i, a part, enviar els calerons cap a Colòmbia per mantenir la
família, i té una entrevista de feina, tu creus que aquesta persona exigirà? No pot exigir, és que
si no està treballant...; “Home, contracta’m doncs, és que si us plau, és que necessito treballar”.
“És que només et puc pagar 600 euros”. “Bé, no m’importa, comencem i després em dius que sí i
ja està”. Això és el que farà una persona!» (E3)
Aquesta submissió del treballador a les condicions de treball que li imposa
l’ocupador té un efecte devastador en la qualitat de vida a la feina. Tanmateix,
en les entrevistes es va observar que, darrere d’aquest primer motiu d’acceptar
el primer que troben, hi ha un raonament que obeeix a acomplir altres finalitats
més importants com és l’assoliment d’objectius i metes. Així, la feina perd el
seu contingut teleològic i es desplega la funció instrumentalista del treball.
L’ocupació es converteix en un mitjà. L’ocupació és un mitjà per a la subsis·
tència familiar. 69
69. Aquest plantejament confirma la tesi d’Oded Stark (1984) sobre la migració com una estra·
tègia familiar.
221

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
«Perquè ell [marit] 70* estava estudiant i va venir sense beca, ni res, i es pagava ell mateix els
estudis; per tant, algun dels dos havia de treballar i com que passava moltes hores a la universitat
durant el dia, treballava mitja jornada, les hores que podia, que li quedaven lliures; llavors, jo vaig
decidir acceptar aquesta feina, que era a Igualada.» (E9)
«I allà va ser dur, va ser una feina dura, però alhora gratificant. Jo vaig aconseguir moltes
coses que necessitava aconseguir allà. Tenia el meu menjar; és a dir, estalviava molt. Només
pagava la meva habitació i el menjar el cap de setmana, perquè jo menjava allà, esmorzava,
sopava.» (E7)
La teoria dels “efectes d’agregació”, plantejada per Bagnasco (1889), que
diu que els treballadors, en funció de l’estructura familiar que tenen, desen·
volupen unes estratègies laborals (com a nucli familiar i no individualment)
que determinen un espectre de possibilitats laborals viables d’acord amb les
necessitats de la família, aquí es compleix. Tant el fet de garantir les despeses
de subsistència com el fet d’ajudar la família a assolir metes, com són el paga·
ment de la universitat dels fills o crear un capital per generar més autonomia
de la llar, es duen a terme com un tot familiar.
L’ocupació també s’accepta com un mitjà per al desenvolupament personal
i intel·lectual:
«D’altra banda, almenys amb aquesta consergeria...; ho considero un encert perquè he pogut
aconseguir escriure moltes coses, no tot el que jo hagués volgut...» (E1)
222
Un mitjà per assolir una posició laboral millor:
«Mentre no arribaven els papers em va tocar treballar, jo havia de treballar; llavors, vaig
treballar en la neteja, i perquè havia de cotitzar.» (E11)
Més enllà de la impressió inicial de trobar una població treballadora sot·
mesa i rendida davant de les pitjors condicions laborals, observem que darrere
d’aquests comportaments hi ha un raonament diferent basat en un conjunt de
valors, creences i formes culturals que sostenen l’acció social dels treballadors.
En ser la feina un mitjà per aconseguir metes, es pot trobar una actitud de
gratitud per part dels treballadors en tots els processos de l’ocupació. Quan en
una societat el treball remunerat és un bé escàs, on tenir feina és un privilegi i
70. * Aclariment de l’autora.

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
els treballadors es veuen obligats a mantenir·lo tant sí com no (Prieto, 1994),
l’agraïment és un sentiment que preval en aquestes persones.
Fruit del treball de camp (especialment de les entrevistes), s’observa que
les persones immigrants, a més de no tenir un criteri selectiu estricte per a la
consecució de l’ocupació, accepten una feina de dues maneres: la primera,
l’ocupador els fa un favor en donar·los l’oportunitat de demostrar que mereixen
ser escollides i per creure en elles; i, la segona, treballen permanentment
agraïdes. Apareixen elements emotius en les declaracions de les persones in·
formants, que van ser determinants a l’hora d’acceptar una ocupació o de
quedar·s’hi:
«No, no, perquè de tota manera... Tu te’n vas al que et surt primer, et quedes allà dient “gràcies
a Déu”. M’entens?» (E12)
«Perquè eren els avis de Simón; era en part una forma d’agrair-los tot el que ells havien fet
per nosaltres. Llavors, em vaig quedar, i em vaig quedar amb ells. Amb ells, hi vaig estar molt
temps.» (E4)
Aquest agraïment es pot estendre a tota l’avaluació final que es fa de l’ex·
periència, molt d’acord amb l’ethos cultural del país d’origen:
«Jo, per exemple, he apreciat molt cada una de les feines que he tingut a cada moment perquè
m’han donat per menjar, que és fonamental per sobreviure.» (E9)
Aquest sentiment no és aliè als ocupadors, els quals, de vegades, es relaci·
onen amb els treballadors de la mateixa manera, com si els estiguessin fent un
favor. A continuació, transcrivim el testimoni d’una treballadora en el moment
de renunciar:
«Es va enfadar, em va dir que sí, que tant com m’havia ajudat, perquè ells tenen el concepte
que, perquè et donen feina, t’estan donant una ajuda. Quan tu estàs treballant i estàs cobrant; si
no treballessis, aquesta persona no tiraria endavant aquesta producció.» (E4)
La lliure elecció de la contractació promulgada en àmbit legal, l’avaluació
entre el lleure i el treball que plantegen els economistes més prestigiosos no
són aplicables a un gruix de treballadors immigrants que han de treballar per
necessitat. En una societat on l’intercanvi és una obligació perquè els béns per
223

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
a la reproducció social s’han d’adquirir al mercat, la feina és una necessitat.
Els treballadors immigrants tenen clara quina és la seva decisió davant d’una
amenaça de pèrdua de feina: és millor poc que res. Entre estar aturats o en
una mala feina, prefereixen continuar treballant, encara que les condicions
d’aquesta feina no els plaguin.
«Jo crec que la majoria perquè és el que els toca, o el que tenen en aquell moment; ens toca
conformar-nos: no, doncs tinc aquesta feina, però on me’n vaig? O, si me’n vaig a una altra banda,
és més dur o tindré menys diners.» (E2)
«I jo li vaig dir: “És molt temps!”. Em va dir: “És el que hi ha”. Jo no tenia cap altra opció,
havia de treballar o treballar.» (E7)
«Sí, és clar, perquè la gent em deia: “De veritat, però vostè està treballant allà, si vostè fora
es fa un horari, li sortirà millor, li surt més a compte, això, allò altre”. Sí, però el temor era plegar
de treballar d’allà i quedar-me un temps aturat, sense cobrar res de cop.» (E4)
Aquesta situació implica un nivell d’incertesa sobre les condicions de la
seva vida que es tradueix en sentiments d’impotència i pessimisme. Tanma·
teix, davant de l’opció de “millor una mala feina que a l’atur”, es presenta un
fenomen interessant: l’encasellament laboral.
224

3.3.2. Modalitats de contractació laboral
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Les condicions d’ocupació tenen lloc d’acord amb els modes de vinculació
laboral, això és, segons la modalitat de contracte amb què es configuren les
relacions de treball. El gràfic 3.4 mostra que la temporalitat i la informalitat
regeixen les relacions laborals per als treballadors immigrants. L’evidència em·
pírica revela que, mentre que la vinculació de treballadors sense la deguda
formalització legal constitueix per a la població nacional un cas aïllat (l’1,1%),
per la població immigrant és la norma (el 47,7%). En efecte, mentre que el
69,6% de les persones immigrants treballen sense contracte o la seva vin·
culació es limita simplement a dur a terme un servei o una obra específica,
només el 8,7% dels treballadors espanyols treballen en aquestes condicions.
El grup restant de treballadors colombians amb contracte està marcat per la
temporalitat i l’eventualitat dels contractes a preu fet, mentre que el 70,2%
dels treballadors nacionals tenen contractes fixos.
Gràfic 3.4. Població immigrant i nacional segons la modalitat de contracte laboral
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
225

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Aquesta situació és preocupant perquè, en el cas de les persones immi·
grants en societats receptores del nord, els drets civils, socials i, en general,
els drets humans relacionats amb la protecció social en gran manera es cristal·
litzen a través de l’ocupació. Un treballador sense contracte és un treballador
que no cotitza a la Seguretat Social, que no té la protecció necessària en salut,
accés a la jubilació, pensió per malaltia o mort, subsidi de desocupació i altres
beneficis establerts per llei, i per tant en priva la seva família, particularment
els seus fills dependents.
El contracte laboral com a suport jurídic implica necessàriament abordar el
tema de l’estabilitat laboral com una dimensió objectiva relacionada directa·
ment amb la forma de vinculació laboral (el contracte de treball). La variable
objectiva més important per determinar l’estabilitat laboral és la vigència del
contracte de treball o, en altres paraules, els termes del contracte. Un contrac·
te indefinit ofereix al treballador una garantia legal de continuïtat del vincle
laboral a llarg termini, mentre que un contracte de caràcter temporal porta
legalment implícit l’acabament del vincle laboral sense dret a una indemnit·
zació. En el cas del contracte verbal o l’absència d’un contracte de treball, no
hi ha cap mecanisme legal que vetlli pel compliment dels termes en què s’ha
configurat verbalment la vinculació entre ocupador i treballador, i així la con·
tinuïtat del vincle laboral només està emparada per la bona fe i l’honorabilitat
de les parts.
En el cas de la població immigrant estudiada (taula 3.5), s’ha observat que
només l’11,5% tenen una estabilitat laboral basada legalment en un contracte
indefinit; tanmateix, el 88,5% tenen una vinculació laboral amb un fort com·
ponent d’incertesa perquè tenen un contracte temporal (el 28,7%) o perquè
no tenen contracte de treball (el 59,8%). Analitzant l’estabilitat de l’ocupació
en funció del contracte de treball segons el gènere, observem que les dones
presenten un percentatge més elevat de relacions laborals sense contracte de
treball (el 63,3% de dones enfront del 56,5% d’homes). Aquesta tendència
també es confirma ja que els homes immigrants presenten lleugerament una
major contractació indefinida que les dones (el 12,9% i el 10%, respectiva·
ment). En la població immigrant estudiada s’observa que, pel que fa al col·
lectiu de menys de 44 anys, només el 12% tenen un contracte estable. La
resta de la població està marcada per la temporalitat i l’absència de contracte
de treball.
226

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Els treballadors amb nivell educatiu tècnic i universitari tenen el major
nombre de contractes a llarg termini, és a dir, tenen més estabilitat laboral. Per
contra, els treballadors amb un nivell educatiu més baix presenten les taxes
d’inestabilitat més altes, amb el major nombre de contractes temporals i sense
contracte de treball. Tanmateix, la variable que determina l’estabilitat laboral
legalment instituïda és el permís de treball, ja que cap treballador irregular no
està legalment facultat per firmar un contracte de treball. Només un de cada
quatre treballadors legals (el 25%) tenen un contracte a llarg termini. El 12,5%
dels treballadors entrevistats amb permís de treball no tenien contracte. Un
element fonamental que s’ha de tenir en compte és que el 70% dels treballa·
dors que diuen rebre un salari més baix que la mitjana del mercat no tenen
contracte de treball.
Taula 3.5. Modalitat de contracte segons el gènere, l’edat, l’educació, la dependència laboral,
la discriminació salarial i la situació jurídica
Modalitat de contracte
Indefinit Temporal
Sense
contracte
N % N % N %
Nre.
Total
Total
%
Total 14 11,5 35 28,7 73 59,8 122 100
Gènere
Grups d’edat
Educació
Dependència
laboral
Discriminació
salarial
Situació
jurídica
Home 8 12,9 19 30,6 35 56,5 62 100
Dona 6 10,0 16 26,7 38 63,3 60 100
Fins a 24 anys 2 12,5 3 18,8 11 68,8 16 100
De 25 a 44 anys 12 12,0 30 30,0 58 58,0 100 100
De 45 anys o més 0 0,0 2 33,3 4 66,7 6 100
Primaris 0 0,0 1 20,0 4 80,0 5 100
Secundaris 3 5,4 15 26,8 38 67,8 56 100
Tècnics 3 16,7 6 33,3 9 50,0 18 100
Universitaris 8 18,6 13 30,2 22 51,2 43 100
Assalariat 14 11,7 34 28,3 72 60,0 120 100
Autònom 0 0,0 1 50,0 1 50,0 2 100
Sí 4 7,0 13 22,8 40 70,2 57 100
No 9 14,8 22 36,1 30 49,2 61 100
Regular 14 25,0 35 62,5 7 12,5 56 100
Irregular 0 0,0 0 0,0 66 100,0 66 100
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
227

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
En contrastar aquesta variable entre població nacional i immigrant en ocu·
pacions específiques com ara la construcció i els serveis personals observem
que, pel que fa als treballadors de la construcció, el contracte fix té un ús molt
inferior en el cas de les persones immigrants en comparació amb la població
nacional; així, mentre que els autòctons són un nucli estable i fix (el 70%), els
immigrants estudiats són altament inestables (el 3,4%). No obstant això, en els
contractes d’obra o servei, hi tenen una participació gairebé idèntica (el 20,7%
d’immigrants i el 23,6 de nacionals). En els serveis personals, els contractes
fixos són tres vegades menys freqüents entre la població immigrant que entre
la nacional; per tant, un de cada dos nacionals (el 50%) gaudeixen d’aquest
contracte permanent, mentre que això succeeix només en gairebé un de cada
sis immigrants. Aquesta precarietat contractual té una relació directament
proporcional a les hores treballades, relació que no s’aprecia en el cas de la
població nacional. És a dir, les persones immigrants, com més inestables, més
hores treballen. Hi ha una relació entre la temporalitat i les hores treballades
(taula 3.6).
Taula 3.6. Modalitat de contracte en els treballadors de la construcció i els serveis
personals
Modalitat de
contracte
228
Funcionari
Fix
%
Inm
%
Nac
Discontinu
%
Inm
%
Nac
Estacional o
de temporada
%
Inm
D’obra o
servei
%
% Nac
Inm
%
Nac
Altres/no
en té
%
Inm
%
Nac
No ho sap
%
Inm
%
Nac
Construcció 3,4 69,9 0,0 3,3 0,0 3,2 20,7 23,6 62,1 0,0 0,0 0,0
Serveis
personals
16,7 49,0 0,0 0,0 0,0 0,0 25,0 0,0 58,3 0,0 0,0 51,0
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En termes generals, la temporalitat dels contractes no va més enllà d’un
any. El tipus de contracte més usat en el cas dels treballadors nacionals tem·
porals és el contracte de 4 a 6 mesos, ja que el major nombre (el 35%) de
treballadors autòctons convergeixen en aquest rang. Tanmateix, les persones
immigrants (el 59,4%) tenen contractes temporals més llargs, entre 7 mesos
i un any (gràfic 3.7).

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Gràfic 3.7. Població immigrant i nacional segons la duració del contracte de treball
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En el cas dels treballadors temporals estudiats, el contracte vigent 71 del
56,3% de les persones immigrants era el seu primer contracte, mentre que ho
era per al 77,9% del col·lectiu espanyol. Per oposició, en el cas dels treballa·
dors que han tingut tres o més contractes, els immigrants tripliquen el nombre
de treballadors nacionals (el 18,8% d’immigrants i el 6% de nacionals) (grà·
fic 3.8). Aquesta alta concentració d’un sol contracte temporal en les formes
contractuals pot implicar que els treballadors tinguin poca antiguitat a les
empreses, així que, més que no pas canviar de contractes al llarg del temps,
salten d’una feina a una altra.
71. En el moment de dur a terme l’enquesta (any 2002).
229

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 3.8. Població immigrant i nacional segons els canvis de contracte
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En recapitular sobre la situació contractual dels treballadors immigrants,
observem que només el 10% tenen un contracte fix al llarg del temps; això vol
dir que el 90% estan adscrits a altres modalitats de contractes temporals. En
el treball de camp es va veure que, encara que predominen els treballadors
temporals, les situacions en les quals es presenta aquesta temporalitat varien.
La temporalitat com a externalitat pot ser un calaix de sastre per incloure
diferents formes de vinculació laboral. Al seu torn, aquesta relació contractual
té implicacions directes en les condicions d’ocupació i treball, ja que afecta la
qualitat de vida laboral. Recio afirma que «el contracte laboral no és, per tant,
un mer contracte de compravenda, sinó que és la via d’entrada a un complex
sistema de relacions socials en què apareixen sistemes jeràrquics, polítiques
de legitimació, incentius particulars, així com resistències i accions col·lectives
per part dels treballadors» (1997: 41). El contracte laboral determina el canal
d’accés a l’ocupació. Així, la posició que es tingui respecte a l’empresa és
fonamental en les condicions de treball, determinades pel tipus de contracte
laboral.
230

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
En aquest estudi s’han trobat quatre tipus de relació contractual temporal.
El primer tipus de temporalitat afecta el treballador temporal intern, és a dir, un
treballador amb contracte temporal, firmat per la mateixa empresa en la qual
desenvolupa la seva feina. Després trobem dos tipus de treballadors contractats
per tercers: primer, els treballadors externs temporals contractats per una em·
presa de treball temporal i que, majoritàriament, fan activitats intrínseques a la
raó social de l’empresa. És a dir, el treballador és a l’empresa, treballa dins de
l’empresa, fa funcions productives pròpies de l’empresa, però el seu ocupador
és una empresa de treball temporal. El segon grup és conformat per treballadors
externs temporals contractats per empreses de serveis (outsourcing), la carac·
terística de les quals és que contracten aquests treballadors perquè els prestin
un servei puntual, però aliè a les activitats productives de l’altra empresa. Són
petites empreses de serveis subcontractades per una empresa més gran perquè
facin funcions que no generen valor agregat a la seva activitat productiva, com
ara empreses de neteja, gestió comptable, selecció de personal, capacitació,
etc. I a l’última baula de jerarquia es troben els autònoms dependents, que
treballen per a una empresa però que estan obligats a cotitzar a la Seguretat
Social com a independents. Usualment, tenen contractes comercials amb les
empreses i treballen per obra o servei, i en aquest cas no es parla de salari sinó
d’honoraris i d’altres, no tenen contractes. Aquests autònoms no han decidit
voluntàriament ser autònoms, sinó que treballen d’aquesta manera perquè no
tenen cap altra opció. En els dos extrems d’aquesta gamma de posicions con·
tractuals, hi ha els treballadors interns indefinits i els autònoms, tant amb per·
sonal com sense, que gaudeixen de l’avantatge de ser on són. Aquesta situació
de les persones immigrants és el reflex d’un fenomen més ampli i important
en l’àmbit econòmic. S’estan generant grans transformacions en l’organització
de la producció i, per tant, del treball, que alteren completament l’estructura
de l’ocupació. En paraules de Castillo, el treball s’invisibilitza: «el treball es
degrada, es desqualifica i s’engruna, per poder ser subcontractat, en una mi·
ríada d’empreses que ja són només parts d’una cadena de muntatge invisible,
desplegada en el territori, la cinta transportadora de la qual està regida pel
“just a temps” i es presenta com una circulació territorial dels productes, béns
o serveis “en curs de producció”. Els fragments de la cadena productiva, que
són ara les empreses, només poden competir, en aquest model, desqualificant
i intensificant el treball. Amb ritmes més alts, amb més càrregues, amb més
disponibilitat dels treballadors i treballadores, amb menys “regulacions” que
travin aquesta disponibilitat, fins i tot en les ocupacions dels serveis i l’atenció
231

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
personal, la velocitat, la intensificació i la normalització acaben aviat amb els
aspectes de qualitat, de (bon) tracte al client» (Castillo, 2005: 19).
En aquest estudi es pot observar, al gràfic 3.9, que en el cas dels treballadors
immigrants temporals el tipus de vinculació més utilitzada és la de treballador
intern temporal, amb el 31,1%; en segon lloc, hi ha els autònoms dependents
(el 12,6%). Després, trobem els treballadors externs per a empreses de ser·
veis, en outsourcing (el 6,6%) i, finalment, l’1,3% per a empreses temporals.
Els altres treballadors són veritablement autònoms, treballadors amb contracte
indefinit i treballadors sense contracte.
Gràfic 3.9. Relació contractual de les persones immigrants
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
3.3.3. Mobilitat laboral
La mobilitat laboral fa referència al pas dels treballadors d’una ocupació
a una altra. Té lloc quan el treballador es mou d’una feina a una altra de
diferent o dins de l’activitat laboral mateixa, com en el cas de la mobilitat
intra o interfirmes, intra o interocupacions, intra o intersectorial, entre d’altres;
tanmateix, la rotació laboral reflecteix la mobilitat ocupacional a través dels
canvis de feina, les contractacions i les finalitzacions de contracte que presenta
un treballador. D’acord amb el gràfic 3.10, observem grans diferències entre
232

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
la població treballadora espanyola i la colombiana, la qual cosa subratlla la
novetat de la presència colombiana a la península, i a Barcelona en particular.
El 71,5% de la població colombiana portava menys d’un any en l’ocupació en
el moment de fer l’enquesta, a diferència del 9,6% dels treballadors nacionals.
Més encara, mentre que el 89,4% dels treballadors colombians van assenyalar
com a antiguitat en el lloc de treball actual entre un i dos anys, el 66,7% dels
treballadors espanyols van indicar que portaven més de tres anys treballant al
seu lloc actual, amb el 53,4% amb més de cinc anys en la feina esmentada.
Aquesta variable revela no solament la rotació laboral, sinó també l’estabilitat
de l’ocupació.
Gràfic 3.10. Població immigrant i nacional segons l’antiguitat en l’ocupació actual
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Les feines amb més antiguitat en el cas de les persones immigrants (gràfic
3.11) són les ocupacions tècniques professionals, de direcció d’empresa i al·
guns oficis no qualificats. I les feines amb més rotació són les qualificades de
la indústria manufacturera i la construcció.
233

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 3.11. Antiguitat de l’ocupació en persones immigrants
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
Per a Edwards (1999b), els estudis sobre condicions laborals han d’incloure
els anys que fa que es treballa amb l’ocupador actual, però atès el curt període
de residència dels immigrants colombians, l’antiguitat en una ocupació o lloc
de treball està en relació directa amb la permanència en un lloc o amb l’ar·
ribada del treballador estranger. A l’efecte d’aquesta recerca, els treballadors
estrangers s’analitzen contrastant el temps de permanència en el país receptor.
Observem que hi ha una tendència clara a demostrar que la poca antiguitat
en l’ocupació dels immigrants colombians està relacionada amb el poc temps
de permanència a Espanya. A mesura que augmenta el temps de permanència
en el país d’acollida s’incrementen els anys d’antiguitat en l’ocupació (gràfic
3.12).
234

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Gràfic 3.12. Antiguitat de l’ocupació segons la permanència a Espanya. Persones
immigrants
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
En interrogar els treballadors nacionals i els immigrants sobre quin és el
motiu més important per canviar d’ocupació, el 55% dels treballadors naci·
onals diuen que canvien d’ocupació per millorar les condicions de treball, el
23% busquen un sou més alt i el 19% volen ascendir professionalment (gràfic
3.13). Quan s’interroga les persones immigrants sobre quins van ser els motius
per acceptar la nova feina, el 32% argumenten que van acceptar el primer que
van trobar, que no utilitzen cap criteri de selecció per quedar·se amb una feina.
El 15% aspiraven a tenir més estabilitat, i el 13% van canviar d’ocupació per
convertir·se en autònoms (gràfic 3.14).
235

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 3.13. Motiu del canvi de feina actual. Població nacional
Gràfic 3.14. Motius de l’acceptació de la feina. Població immigrant
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
236

3.3.4. Estabilitat de l’ocupació
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
L’estabilitat de l’ocupació és una dimensió fonamental per entendre l’ocu·
pació i el mercat de treball. Per als segmentalistes, l’estabilitat de l’ocupació
és el tret principal que diferencia les ocupacions primàries de les secundàries
(Edwards, 1999: 413). L’estabilitat d’una ocupació està determinada per molts
factors, i un dels elements fonamentals per estudiar·la són les taxes d’atur. En
els estudis de mobilitat laboral es reconeix una desocupació friccional, a causa
del canvi normal de lloc de treball.
Aquesta desocupació friccional determina un temps raonable d’atur per als
treballadors en el mercat de treball, però quan s’observa que hi ha grups soci·
als (en el mateix mercat laboral) que presenten taxes d’atur més altes de les
esperades per causes friccionals, aquest excés representa una elevada rotació
deguda a la inestabilitat de l’ocupació, producte d’un comportament diferenci·
al del mercat de treball per a alguns grups socials. Per raó de les especificitats
d’aquest estudi, la ràtio de desocupació només s’analitza en funció del temps
que ha trigat la persona immigrant a aconseguir la primera feina a Espanya,
però la inestabilitat laboral es reflecteix clarament en la rotació laboral.
La rotació laboral de les persones immigrants és alta, ja que tendeixen a
anar d’una ocupació a una altra per garantir una millor ubicació laboral. El
gràfic 3.15 mostra que el 41% dels treballadors estudiats han tingut entre una
i dues feines des de la seva entrada al país. El 26% han tingut de tres a cinc
feines. Tanmateix, el 25% només han tingut una feina des que van arribar a
Espanya.
237

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 3.15. Rotació laboral a Espanya. Població immigrant
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
Segons la taula 3.16, entre les persones immigrants que fa menys d’un
any que viuen a Espanya, el 44,7% no han canviat d’ocupació, mentre que el
47,4% han tingut entre una i dues feines. Les que fa entre un i dos anys que
viuen a Espanya es concentren majoritàriament (el 40,3%) en el rang de les
que han canviat entre una o dues vegades d’ocupació. Els treballadors que fa
entre tres i quatre anys que resideixen en territori espanyol es caracteritzen
perquè la seva major concentració (el 36%) es presenta en el mateix rang
anterior, i han canviat entre una i dues vegades d’ocupació.
Els treballadors que fa entre cinc i nou anys que viuen al país es distribu·
eixen homogèniament entre els que han tingut una i dues feines, fins a tres i
quatre feines. I en el cas dels treballadors immigrants colombians que fa més
de deu anys que viuen aquí, la major concentració es presenta entre els que
han tingut entre una i dues feines, i els que han passat per nou o més feines.
Aquesta població que es manté en aquest lloc de treball ho fa per raons de
seguretat del salari o pels papers.
238

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Taula 3.16. Rotació laboral a Espanya – Anys de permanència a Espanya. Persones immigrants
Anys de permanència a Espanya Total
Menys
d’un any
1·2
anys
3·4
anys
5·9
anys
Més de
10 anys
Menos de
un año
No ha canviat de feina 17 12 7 0 1 37
45,9 32,4 18,9 0,0 2,7 100,0
44,7 16,7 28,0 0,0 14,3 24,5
D’una a dues vegades 18 29 9 4 2 62
29,0 46,8 14,5 6,5 3,2 100,0
47,4 40,3 36,0 44,4 28,6 41,1
De tres a cinc vegades 3 24 7 4 1 39
7,7 61,5 17,9 10,3 2,6 100,0
7,9 33,3 28,0 44,4 14,3 25,8
De sis a vuit vegades 0 3 2 0 1 6
0,0 50,0 33,3 0,0 16,7 100,0
0,0 4,2 8,0 0,0 14,3 4,0
Nou vegades o més 0 4 0 1 2 7
0,0 57,1 0,0 14,3 28,6 100,0
0,0 5,6 0,0 11,1 28,6 4,6
Total 38 72 25 9 7 151
25,2 47,7 16,6 6,0 4,6 100,0
100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Nota: A les caselles per ordre apareixen n, % en relació amb anys de permanència a España y en
tercer lloc, el % del total.
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
D’acord amb la teoria exposada al segon capítol, l’estabilitat laboral té una
dimensió objectiva i una de subjectiva. Les dimensions objectives poden cir·
cumscriure’s fàcilment a les formes de contractació laboral, situació real que
reflecteix la continuïtat del vincle laboral, però també l’estabilitat és percebuda
pel treballador com una sensació d’incertesa de la continuïtat de la relació
laboral i un temor a la inestabilitat quant a la feina. En interrogar els treba·
lladors estudiats sobre si estan d’acord amb l’afirmació “La meva feina és
estable” (gràfic 3.17), el 71,8% dels treballadors nacionals consideren que
la seva ocupació és estable, xifra similar (lleugerament més baixa) a la dels
treballadors immigrants (el 64,9%). Entre els treballadors estudiats que no
estan d’acord que la seva ocupació sigui estable, el 15,4% dels treballadors
239

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
nacionals a Barcelona manifesten la inestabilitat de la seva feina, mentre que
aquesta xifra s’incrementa una mica més (el 26,5%) per als treballadors im·
migrants. Si observem el gràfic, veiem que no hi ha forts contrastos sobre la
percepció d’incertesa entre els treballadors nacionals i els immigrants, encara
que el treballador nacional té una sensació d’estabilitat més gran pel que fa a
la seva feina.
Gràfic 3.17. Població immigrant i nacional segons l’afirmació “La meva feina és estable”
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En contrastar aquesta variable entre població nacional i immigrant en ocu·
pacions específiques com la construcció i els serveis personals, observem que
al sector dels serveis personals els treballadors perceben una situació d’esta·
bilitat generalitzada (taula 3.18); els treballadors immigrants colombians se
situen només un 10% per sota dels nacionals, fet que evidencia que la variable
“estabilitat” no està influïda per la modalitat de contracte, ja que s’ha vist
anteriorment que el 51% dels treballadors nacionals no saben quin tipus de
contracte tenen. Per tant, l’ocupació de serveis personals, malgrat la informa·
litat laboral que té, presenta gran estabilitat en les feines, amb independència
de la relació contractual que hi hagi. La percepció d’estabilitat de l’ocupació
es redueix a la meitat en el cas dels treballadors de la construcció, en relació
240

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
amb els serveis personals. Respecte a la construcció, els treballadors nacionals
tenen el 10% menys de sensació d’estabilitat en la seva feina que els colombi·
ans estudiats (el 72,3% de nacionals i el 55,2% de colombians). L’estabilitat
d’aquest sector està lleugerament més vinculada a les modalitats contractuals,
sense que siguin determinants.
Taula 3.18. Feina estable en els treballadors de la construcció i els serveis personals
La meva feina és estable
En desacord
Ni d’acord ni en
desacord
D’acord
% Imm. % Nac. % Imm. % Nac. % Imm. % Nac.
Construcció 34,5 15,2 10,3 12,4 55,2 72,3
Serveis personals 7,7 0,0 0,0 0,0 92,3 100,0
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Reprenent la variable “contractació laboral” i encreuant·la amb l’estabilitat
en l’ocupació, el contrast és explícit. La percepció d’estabilitat laboral en les
persones immigrants no està lligada a la vinculació contractual. El comporta·
ment de la variable “estabilitat” no guarda una relació directa ni inversament
proporcional amb el contracte de treball. Al gràfic 3.19 s’observa que, en el
cas de la població colombiana estudiada, preval una percepció d’estabilitat de
l’ocupació, independent dels termes contractuals en els quals s’ha definit la
vinculació laboral. Per exemple, del total de treballadors immigrants estudiats
que no tenen contracte de treball, el 52,1% consideren que la seva feina és
estable. Aquesta situació també es presenta en el cas dels treballadors immi·
grants (el 74,3%) que tenen contracte temporal, amb la percepció que la seva
feina és estable.
241

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 3.19. Estabilitat segons el contracte. Població immigrant
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
Com una variable més que s’ha de tenir en compte quant a l’estabilitat de
l’ocupació, es va interrogar els treballadors sobre la possibilitat de deixar la
feina al cap d’un any, o de deixar de treballar en el que estan fent de forma
voluntària i involuntària. Un alt percentatge (el 81,8%) dels treballadors naci·
onals consideren improbable que canviïn d’ocupació, mentre que aquesta situ·
ació només es presenta en el 35,1% dels immigrants estudiats (gràfic 3.20).
Aquesta mateixa tendència s’expressa pel que fa a la probabilitat de deixar la
feina actual. Així, mentre que el 21,9% dels treballadors immigrants diuen que
és totalment segur que deixin la feina, només el 3,8% dels treballadors naci·
onals ho afirmen. En conclusió, per als treballadors immigrants és més alta la
possibilitat d’abandonar la feina, ja que el 62,9% de les persones enquestades
(en relació amb el 15,2% dels treballadors nacionals) consideren més o menys
que tenen possibilitats de deixar la feina actual.
242

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Gràfic 3.20. Població immigrant i nacional segons la possibilitat d’abandonar la feina actual
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Entre aquells treballadors que tenen possibilitats de deixar la feina, ja sigui
perquè és totalment segur, molt possible o potser possible que la deixin en
el lapse d’un any, es presenten raons coincidents i divergents entre població
nacional i immigrant. La raó més important tant per a la població nacional
com per a la immigrant per deixar la feina és que els ofereixin alguna cosa
millor en una altra empresa (el 32,4% d’immigrants i el 24,7% de nacionals);
tanmateix, hi ha diferències entre nacionals i immigrants en funció del lloc
que ocupen en el mercat de treball, ja que el 10% dels treballadors nacionals
deixarien la seva feina per jubilació, atesa l’antiguitat que tenen en el mercat
laboral, situació diferent de la dels immigrants de recent migració. Igualment,
el 23,6% d’espanyols a Barcelona entreveuen la possibilitat de deixar la feina
per finalització del treball temporal, mentre que això només afecta el 4,2%
dels treballadors immigrants. Aquesta variable té limitacions per explicar en
profunditat les raons dels treballadors que estarien disposats a deixar la seva
feina actual, perquè el major percentatge de resposta s’aglutina a l’entorn d’al·
tres raons (el 43,7% d’immigrants i el 29,5% de nacionals), i s’observa que el
243

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
motiu més reiterat entre els treballadors és que els ofereixin alguna feina millor
en una altra empresa (gràfic 3.21).
Gràfic 3.21. Població immigrant i nacional segons la raó per deixar la feina actual
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Seria interessant estudiar l’afecció del personal a l’ocupació i la incidència
que té una feina que no s’ajusta a les particularitats dels treballadors. En
la teoria de mercats de feines segmentades es desenvolupa la hipòtesi que
el treballador secundari no té afecció a l’ocupació. En paraules d’Edwards,
«la conducta dels treballadors secundaris sembla bastant sensata, ateses les
oportunitats que tenen. Ja que hi ha poca retribució per l’estabilitat en aquests
llocs, no tenen cap incentiu per romandre llargs períodes de temps en una
ocupació. Canviant hi perden poc i, almenys, hi guanyen la varietat de feina i
l’alliberament dels caps tirans» (1999b: 416). Tanmateix, més que no pas una
conducta de canviar d’ocupació per variar, la rotació laboral és una estratègia
de mobilitat ascendent, perquè les ocupacions secundàries manquen de pos·
sibilitat d’ascens i l’antiguitat no és premiada econòmicament; els treballadors
busquen una mobilitat ascendent amb la rotació d’un lloc a un altre.
244

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Una altra variable per analitzar l’estabilitat de l’ocupació es relaciona amb
la recerca voluntària d’una nova feina. Al gràfic 3.22, en el cas dels treballadors
espanyols estudiats, el 92,7% no estan buscant una nova feina, mentre que pel
que fa als immigrants colombians aquesta xifra es redueix al 70,9%. Entre els
treballadors tant nacionals com immigrants que, en el moment de respondre
l’enquesta, estaven buscant una altra feina, el 2% ho feien perquè considera·
ven insegura la seva ocupació. El 4% de les persones immigrants estan buscant
una altra feina (l’1,5% dels espanyols), perquè consideren la seva ocupació
provisional, fent honor a l’adagi colombià que «és millor estar mal ocupat que
aturat», ja que a Colòmbia no existeix el subsidi de desocupació. Així que els
immigrants colombians implementen la mateixa estratègia utilitzada en el mer·
cat de treball colombià de l’ocupació paraigua, és a dir, un recer que protegeix
dels mals temps. Tanmateix, la raó que evidencia el tipus d’ocupació a què
tenen accés les persones immigrants és que el 18,5% busquen una nova feina
per millorar les condicions de la seva ocupació actual, amb el 2,6% que busca
una altra feina per completar l’ocupació actual.
Gràfic 3.22. Població immigrant i nacional segons les raons de recerca d’una altra feina
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
245

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Així es corrobora el que hem enunciat abans: que la rotació voluntària, el fet
de moure’s expressament d’una ocupació a una altra, és una recerca per millo·
rar la posició en el mercat de treball. És a dir, el canvi d’ocupació voluntària té
com a objectiu posicionar·se de manera ascendent en el mercat de treball, tal
com ho afirma Toharia: «l’abandonament voluntari d’un lloc probablement es
degui al fet que l’individu ha trobat o espera trobar un lloc millor. Tanmateix,
l’abandonament no voluntari d’un lloc pot implicar l’“estancament” de la car·
rera laboral d’un individu, fins i tot pot ser el senyal negatiu que el bloquejarà
per a l’assoliment de llocs millors que l’anterior» (2001: 76).
246
Un testimoni exemplifica aquest plantejament:
«Ho vaig tallar perquè tampoc no eren les meves ambicions personals i després vaig passar a
treballar en una fundació de manera professional, i això era el que estava buscant aquí.» (E13)
Un altre aspecte de l’estabilitat de l’ocupació consisteix en les expectatives
que té un treballador davant les feines que li ofereix el mercat de treball.
Quan un treballador té una feina, però sap que si la perd no podrà trobar·ne
una d’igual o millor, veu reduïdes les seves possibilitats de mobilitat laboral
ascendent, i un radi d’incertesa i inestabilitat laboral plana sobre el treballador
i l’ocupació. En interrogar els treballadors immigrants 72 sobre quines proba·
bilitats tenen de trobar una feina igual o millor que l’actual si la perden, les
respostes qüestionen el futur promissori que els espera en el mercat de treball.
En el gràfic 3.23, el 42% de les persones immigrants estudiades consideren
que tindrien possibilitats mitjanes de trobar una feina igual o millor que la
que tenen actualment. El 27% dels treballadors estudiats consideren que,
en cas de perdre la seva feina, tenen poques possibilitats o cap de trobar una
feina millor o igual que la que tenen actualment. Per a aquests treballadors, el
futur laboral és desolador. La incertesa laboral del mercat de treball només els
augura una mobilitat descendent. Cada dia veuen menys possibilitats d’ascens
laboral. Tanmateix, el 32% dels treballadors immigrants estudiats pensen que
tenen moltes possibilitats de trobar una feina millor.
72. L’Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT) no disposa d’aquesta informació per als
treballadors nacionals estudiats.

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Gràfic 3.23. Probabilitats de trobar una feina millor. Persones immigrants
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
A continuació, transcrivim el testimoni d’un professional que expressa la
mobilitat descendent, lligada a la inestabilitat.
«Vaig anar a treballar a una fundació amb un nivell tecnicoprofessional per fer-hi projectes
per a la Comissió Europea, i projectes per a l’Ajuntament de Barcelona; hi vaig ser tres mesos, però
l’ambient laboral era impossible i vaig plegar pensant que aconseguiria una feina igual de bona,
però ja em va ser impossible, això no.» (E13)
L’estabilitat constitueix un element fonamental quan es considera una ocu·
pació. Disposar d’una feina estable és més important que acceptar una altra
ocupació amb risc, encara que tingui millors condicions de treball en altres
aspectes. Els treballadors privilegien l’estabilitat.
«A mi em van cridar de fora d’aquí de Barcelona per anar-me’n immediatament a altres llocs,
però no me n’hi anava per la inestabilitat, perquè jo volia estar una mica estable. Perquè un se’n
va, t’ofereixen feina, però és per treure’t del problema, res més.» (E10)
El treballador reconeix que hi ha llocs de treball que no desenvolupen re·
lacions d’estabilitat i continuïtat amb el personal. Per la naturalesa mateixa
amb què van ser dissenyades, aquestes ocupacions permeten l’alta rotació dels
treballadors.
247

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
«És d’aquestes empreses que enganxen a qui sigui per aconseguir clients i després, si se’n
va, no els importa mentre es quedi el client que tingui; potser, a ells no els costa res, no els costa
absolutament res perquè no t’estan pagant una assegurança, ni t’estan pagant Seguretat Social,
no t’estan donant res. Si tu vincules algú, reps una comissió i, si no vincules ningú, doncs no s’ha
perdut res. Llavors, per això no hi ha una gran decisió, una gran presa de decisió a veure si em
quedo amb aquest, amb aquell.» (E3)
3.4. Jornada laboral
La jornada de treball és un dels aspectes fonamentals de l’ocupació. «Exis·
teix una condició laboral que marca d’una manera especial les relacions d’ocu·
pació i treball per a tota persona assalariada: el temps de treball. Especial
perquè a través d’aquest no només s’ordena el treball, sinó també la vida de
cada treballador i el seu espai social» (Prieto 1994: 24). La jornada de treball
estipulada per la legislació laboral espanyola és de 40 hores. Al gràfic 3.24
s’observa que el 60,9% dels treballadors nacionals treballen entre 31 i 40 ho·
res per setmana, però que això succeeix només per al 27,2% dels treballadors
immigrants. Tanmateix, el gràfic revela que el percentatge d’immigrants que
treballa més de 60 hores per setmana és alt, en comparació amb els treba·
lladors nacionals (el 23,8% per als immigrants i el 0,5% per als nacionals).
D’altra banda, observant les jornades de treball per segments d’hores, veiem
que les persones immigrants tenen jornades de treball menys estructurades
que les nacionals. El doble d’immigrants treballen mitja jornada o menys (el
9,3% d’immigrants i el 4,7% de nacionals). Així, la jornada dels treballadors
nacionals tendeix a ser més concentrada com a temps complet setmanal.
248

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Gràfic 3.24. Població immigrant i nacional segons la jornada setmanal habitual (hores)
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Com veiem a la taula 3.25, que mostra la jornada de treball en funció de
tres tipus de variables de caràcter individual, ocupacional i d’immigrant, la
mitjana d’hores treballades per setmana d’un treballador autòcton són 40,3
hores, mentre que la mitjana setmanal de les persones immigrants és de 48,6
hores; en altres paraules, la població immigrant tendeix a treballar de mitjana
9 hores més a la setmana que la nacional. Tant els homes nacionals com els
immigrants treballen una mitjana de 8 hores més que les dones. Mentre que les
dones nacionals no arriben a treballar de mitjana la jornada completa (36,6 h),
les immigrants treballen una mitjana de 44 hores a la setmana. En el cas dels
homes immigrants, la mitjana d’hores treballades a la setmana és de 53 hores,
mentre que els autòctons treballen una mitjana de 43 hores a la setmana.
Els treballadors de més de 45 anys tenen la mitjana més alta d’hores tre·
ballades, mentre que els joves fan menys hores de treball de mitjana a la
setmana, tant per a nacionals com per a immigrants. Tanmateix, mentre que els
treballadors de més de 45 anys treballen 41,5 hores setmanals, els immigrants
de més de 45 anys fan 52,7 hores a la setmana.
249

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
La mitjana d’hores treballades segons el nivell educatiu revela aspectes
importants del comportament del mercat de treball. En el cas de la pobla·
ció nacional, s’observa que els treballadors amb baixa qualificació i estudis
primaris tenen una jornada setmanal més llarga (42,9 h) en relació amb els
treballadors amb estudis universitaris (37,8 h), mentre que en el cas dels tre·
balladors immigrants es presenta una relació inversa. Les persones immigrants
amb formació universitària tenen una jornada més llarga (51,2 h), mentre que
les que tenen estudis primaris treballen jornades més curtes (38,3 h). Així, si
comparem la relació entre els treballadors qualificats, professionals universi·
taris, nacionals i immigrants, la diferència entre la mitjana d’hores treballades
per setmana és contundent. Els treballadors universitaris immigrants treballen
13 hores més que els universitaris nacionals.
La mitjana de la jornada setmanal segons l’ocupació presenta la mateixa
dinàmica: més hores de treball setmanal per a les persones immigrants. Tanma·
teix, en el cas de la població immigrant, la mitjana més alta d’hores treballades
per setmana la tenen els directors d’empreses, amb 67 hores treballades per
setmana; mentre que els treballadors nacionals treballen una mitjana de 44,6
hores. En oposició, són els professionals i tècnics de suport d’origen immigrant
els que treballen una jornada normal (el 40%), gairebé igual que els treballa·
dors nacionals (el 39,2%). També és important observar la jornada laboral dels
treballadors de serveis, restauració i d’altres. En aquest cas, els immigrants
tenen una mitjana més alta d’hores treballades, ja que treballen una mitjana
de 47,5 hores per setmana, mentre que un treballador nacional, en el mateix
grup ocupacions, treballa 42,5 hores setmanals.
Els serveis, com a branca d’activitat econòmica, tenen una jornada setmanal
més reduïda per als treballadors nacionals (39,1 h), mentre que els immigrants
treballen una mitjana de 47,8 hores per setmana. La jornada laboral, vista des
de la relació de dependència laboral, mostra que els treballadors assalariats,
tant immigrants com nacionals, treballen menys que els autònoms. Entre els
autònoms, els immigrants treballen més hores que els nacionals (57,8 i 45,9
hores, respectivament). En observar la situació de les persones immigrants
tenint en compte la situació jurídica respecte al mercat de treball, observem
que els treballadors regulars treballen una mitjana de gairebé 10 hores més per
setmana que els irregulars. Quant a la jornada de treball setmanal en funció
del tipus d’ocupador, veiem que els treballadors immigrants que tenen com a
ocupador una empresa treballen moltes més hores que els que treballen per a
250

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
particulars (48,9 h per a empreses i 39,8 h per a particulars).
La mitjana d’hores treballades per setmana és més alta per al treballador
intern indefinit (50,5 h), mentre que l’autònom dependent només treballa tres
quartes parts de la jornada (32,9 h).
Taula 3.25. Mitjana d’hores setmanals segons el gènere, l’edat, l’educació, l’ocupació, el
sector econòmic, la dependència laboral, la discriminació salarial, la situació jurídica,
l’ocupador i la relació contractual
Mitjana d’hores treballades per setmana
Mitjana
imm.
Mitjana
nac.
Total 48,6 40,3
Gènere
Home
Dona
52,9
44,0
43,0
36,6
Fins a 24 anys 46,3 36,7
Grups d’edat
De 25 a 44 anys 48,6 40,4
De 45 anys o més 52,7 41,5
Primaris 38,3 42,9
Educació
Secundaris
Tècnics
47,0
49,7
40,2
40,4
Universitaris 51,2 37,8
Direc. Emp. Administr. Públiques 67,0 44,6
Tècn. Profess. Científ. I intel·lectuals 52,4 37,2
Tècn. Profess. De suport 40,0 39,2
Personal d’administració 50,5 37,7
Ocupació
Treball. Serveis restauració i altres 47,5 42,5
Treball. Qualif. Agricultura i pesca ··· 37,4
Artesans i treballadors qualificats
manufactura
49,9 41,7
Operad. Instal·l. Maquin. Muntadors 47,6 44,8
Treballadors no qualificats 40,3 37,1
Agricultura i pesca 0,0 43,3
Sector econòmic
Indústria
Construcció
53,1
50,1
41,8
43,0
Serveis 47,8 39,1
Dependència laboral
Assalariat
Autònom
46,3
57,8
39,3
45,9
251

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Situació jurídica
Tipus d’ocupador
Relació contractual
252
Regular 53,1 0,0
Irregular 44,3 0,0
Empresa 48,0 0,0
Particular 39,8 0,0
Treb. Intern temporal 45,6 0,0
Treb. Extern empresa temporal 50,0 0,0
Treb. Extern empresa de serveis 41,6 0,0
Autònom dependent 32,9 0,0
Autònom 67,6 0,0
Treb. Intern indefinit 50,5 0,0
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En contrastar aquesta variable entre població nacional i immigrant en ocu·
pacions específiques com ara la construcció i els serveis personals (taula 3.26),
observem que hi ha diferències significatives entre aquests dos grups de tre·
balladors, ja que mentre que els colombians estudiats de la construcció i els
serveis personals tenen horaris més extensos, que s’aproximen a una mitjana
de 50 hores setmanals, els nacionals redueixen els seus horaris en els serveis
personals a 30 hores setmanals i a 40 hores a la construcció.
Taula 3.26. Mitjana d’hores setmanals en els treballadors de la construcció i els serveis
personals
Mitjana d’hores treballades per
setmana
Nre.
Mitjana
immigrants
Nre.
Mitjana
nacionals
Construcció 29 50,3 57.592 43,4
Serveis personals 13 48,6 4.140 32,1
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Sobre la base de les entrevistes fetes l’any 2004, transcrivim els testimonis
següents d’algunes jornades de treball esgotadores:

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
«El meu problema és que he treballat massa hores: de 40 hores que treballa una persona, jo he
treballat 70, 80 hores. Es pot dir que és molt dur. Treballar des de dos quarts de set del matí fins
a les nou, deu i onze de la nit continuadament, i només dinar de vegades, de vegades anar-se’n
sense menjar bé i tot, i descansar només 15 minuts, menjar i continuar treballant.» (E10)
«Són 12 hores, de vuit a vuit. No, és un contracte normal, és un contracte estable, tenim
setmanes llargues i setmanes curtes, i s’hi inclouen els dies festius, el diumenge i tot això; llavors,
una setmana curta treballes dimarts, dijous i divendres 12 hores, i l’altra setmana és una setmana
llarga en què treballes dilluns, dimecres, dissabte i diumenge, però tot això amb un sou normal,
amb un sou fix, i si vostè... un diumenge, et toca un dia festiu o el que sigui, si és un dilluns, et
toca treballar dilluns encara que sigui un dia festiu, et toca.» (E2)
«Jo tenia un horari de nou del matí a nou de la nit.» (E11)
«Més o menys, 60 hores setmanals. Jo entrava allà a dos quarts de set del matí, però és que
era molt diferent, és a dir, hi havia dies que era de dos quarts de set a les dues de la tarda, i de
les cinc a l’hora de plegar, que era a dos quarts de nou o les nou. Però hi havia dies que hi anava
més tard i només treballava, és a dir..., hi anava a les onze, per dir-li alguna cosa, i arribava aquí
a casa a les vuit. No, els dissabtes també treballava, treballava de les sis a les dues de la tarda.
Els diumenges sí que descansava.» (E8)
«Depèn del que necessitaven... segons..., perquè de vegades eren extres i treballàvem prop de
12 hores, o 14, perquè el regular eren vuit, però com que hi havia extres, de vegades es treballava
les 24 hores en dos torns, torns de 12 hores, llavors sortia un torn i n’entrava un altre; llavors,
nosaltres continuàvem treballant.» (E6)
Les jornades de les ocupacions relacionades amb els serveis:
«Són dotze hores, els horaris són molt llargs, però és que és un locutori; un locutori normalment
s’obre d’hora i es tanca tard.» (E13)
«Jo treballava, em llevava a les vuit del matí i fins a les vuit de la nit, dotze hores, fins a les
vuit de la nit.» (E9)
«Va ser fàcil perquè hi anava dotze hores i mitja cada dia, hi havia setmanes que no sortia,
passava de llarg. És a dir, em quedava a dormir allà, em pagaven les hores extres, si feia hores
extres me les pagaven.» (E7)
253

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
«Allà sí que treballava, també més o menys 60 hores, molt, molt. Hi entrava a les sis del matí,
en sortia a les dues, hi tornava a entrar a les cinc i en sortia a les nou, dos quarts de deu. Hi havia
dies, els dissabtes, que potser feia de sis a dues.» (E8)
«Guanyava 80.000 pessetes i només treballava de dilluns a divendres quatre hores diàries;
imagina’t la diferència!, quatre hores diàries. El que passa és que tenia un horari repartit, que
era un horari bastant incòmode perquè havia de matinar molt; havia de sortir d’aquí més o menys
abans de les cinc del matí per fer les dues hores des de les set, jo havia de fer de set a nou, és a
dir, m’havia de llevar a les cinc per sortir d’aquí a les sis i ser allà a les set, i poder complir fins
a les nou del matí. I després, a la nit, entrava inicialment; els primers mesos vaig treballar de les
deu de la nit a les dotze, i no m’agradava sortir tan tard.» (E9)
«El treball del torn de nit era de les set de la nit fins a les sis del matí, però jo feia unes dormides...
Arribava a casa, dormia tot el matí i llavors me n’anava a la universitat a la tarda; arribava
amb unes ulleres, la gent se me’n reia perquè sempre em quedava adormit.» (E13)
254
El treball autònom té les jornades més fortes, llargues i esgotadores:
«Treballàvem fort, molt fort, perquè hi anàvem fins a la una, les dues de la matinada, no
descansàvem ni un dia perquè els caps de setmana era quan hi havia més feina. És a dir, del maig
al setembre va ser dur; després vam lliurar el quiosc.» (E7)
«Doncs aquí nosaltres treballem molt, però és diferent perquè és per a nosaltres, no ens
espanta treballar; aquí, hi passem molt temps: 10 o 20 hores diàries. Però per a nosaltres és
millor. Bé, una part és per a nosaltres i una altra part per al govern, perquè aquí es paguen molts
impostos.» (E11)
La jornada laboral està tipificada d’acord amb el tipus de jornada que es
defineix al contracte de treball. Pràcticament el 80% dels treballadors nacio·
nals i immigrants treballen a jornada completa. Pel que fa al 20% restant que
treballen a jornada parcial, el 10,6% de les persones immigrants ho fan perquè
no han trobat una jornada completa; és a dir, el tipus de jornada no és una tria
voluntària sinó una imposició, i això només succeeix per a l’1,9% de treba·
lladors nacionals. Entre els treballadors nacionals, el 10,1% dels entrevistats
tenen una jornada parcial per decisió voluntària a causa d’estudis i obligacions
familiars, no volen una jornada completa (gràfic 3.27).

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Gràfic 3.27. Població immigrant i nacional segons el tipus de jornada laboral
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Aquest comportament de la jornada parcial voluntària per als treballadors
nacionals, mentre que és obligatòria per a les persones immigrants, corrobora
l’existència de la doble gestió de la mà d’obra, en què, d’una banda, es troben
els treballadors de jornada completa i, en l’altre extrem de l’escala, els treba·
lladors a temps parcial perquè no troben una feina de jornada completa, i que
pertanyen a grups vulnerables socialment com són les dones, els immigrants,
els joves, entre d’altres. Això reitera la tesi de Maruani (2000: 12), que afirma
que la jornada parcial més que no pas ser una resposta econòmica a un proble·
ma econòmic, obeeix a una lògica social.
La jornada laboral també s’estructura en relació amb el temps en què es duu
a terme el torn de treball. La feina que es fa en horari nocturn és més pesada
que la que es fa de dia. Davant de la pregunta de si s’ha treballat en horari noc·
turn en les quatre últimes setmanes, els resultats obtinguts són interessants.
Les persones immigrants treballen més en horari nocturn que les nacionals.
El 82,1% dels treballadors nacionals mai no treballen en horari nocturn, a
255

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
diferència del 61,6% dels treballadors immigrants; xifra que coincideix amb
el 18,5% dels immigrants que sempre treballen en horari nocturn, mentre que
només el 4,9% dels treballadors nacionals ho fan (gràfic 3.28).
Gràfic 3.28. Població immigrant i nacional segons l’horari nocturn
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
L’horari nocturn corrobora que els treballadors immigrants tenen condicions
d’ocupació més difícils i penoses que els treballadors nacionals. Davant de
la pregunta de si treballen per torns, els treballadors nacionals i els immi·
grants presenten gairebé un mateix comportament. El 84% dels treballadors
no treballen per torns, és a dir, no fan una rotació en diferents horaris que es
modifiquen (gràfic 3.29).
256

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Gràfic 3.29. Població immigrant i nacional segons el treball per torns
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En relació amb si els torns inclouen de vegades caps de setmana o dies
festius, s’observa que el 50% dels treballadors nacionals i immigrants no tre·
ballen aquests dies, mentre que el 46% ho han de fer algunes vegades (gràfic
3.30).
Gràfic 3.30. Població immigrant i nacional segons torns en dies festius i caps de setmana
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
257

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
En aquesta entrevista, la persona informant qüestiona les jornades laborals
de la població immigrant:
«Tot no pot ser feina; nosaltres, els immigrants, treballem aquí dissabtes, diumenges...»
(E12)
En relació amb la prolongació habitual, treballant més temps del que li cor·
respon al treballador en el seu horari laboral normal, al gràfic 3.31 s’observen
contradiccions. En primer lloc, el 78,3% dels treballadors espanyols manifes·
ten que habitualment han d’ampliar la seva jornada de treball, en contraposició
amb el 60,3% de les persones immigrants. Entre la població entrevistada, el
27,8% dels immigrants mai no prolonguen la seva jornada laboral, mentre que
això només succeeix amb el 7,5% dels treballadors nacionals. El que és inte·
ressant d’aquesta variable és que es contradiu amb els resultats de les mitjanes
d’hores treballades per a persones nacionals i immigrants, en què s’observa que
les jornades laborals setmanals són més àmplies per a la població immigrant.
Això pot fer suposar que els ocupadors pacten jornades de treball més llargues
des del moment de la contractació de la persona immigrant i, per tant, no són
vistes com a prolongació de la jornada, o bé podria ser pel tipus de contractació
i remuneració per hores que afecta la població immigrant.
Gràfic 3.31. Població immigrant i nacional segons la prolongació habitual de la jornada laboral
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
258

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Les llargues i esgotadores jornades de treball setmanal en què es fan més
de 12 hores diàries, de dilluns a diumenge, sense que importi si és festiu, van
creant una dimensió del temps laboral interminable, que tendeix a fomentar
l’encasellament laboral. Per encasellament laboral s’entén la impossibilitat de
moure’s del segment secundari al segment primari, de tal manera que se surt
d’un lloc de treball i s’entra en un altre del mateix segment, però no es milloren
les condicions d’ocupació i s’impedeix la mobilitat ascendent.
L’encasellament laboral: la feina com a captiveri
Aquest apartat s’ha elaborat a partir de la informació recollida en les en·
trevistes fetes l’any 2004, en què les persones immigrants reflexionen sobre
el temps laboral, tenint en compte les llargues jornades setmanals que han
de fer. Alguns informants manifesten el perill que comporta quedar·se en una
ocupació en què les hores laborables absorbeixen tot el temps del treballador,
ja que aquest fet genera una dinàmica de vida en què és pràcticament impos·
sible sortir d’aquesta feina. Un treballador, en fer una jornada esgotadora en
una ocupació injusta, absorbeix no només tot el seu temps laboral sinó també
la millor part del seu temps vital. No hi ha temps real per fer una recerca
d’ocupació de manera adequada, i els treballadors es troben tan exhaustos que
el seu temps lliure només els permet atendre les obligacions domèstiques de
la vida familiar. Així, s’entra en un cercle viciós en què mai no es té temps ni
forces per emprendre una nova recerca d’ocupació. De tal manera que poden
transcórrer diversos anys abans que s’aconsegueixi escalar una millor posició
en el mercat de treball.
«“No, doncs com que no tens feina, vine al Rincón Andino i allà t’anirem pagant les hores que
hi estiguis” —o no sé què—; però al final et quedes treballant allà lligat de peus i mans i de cap,
com es diu, molt temps.» (E2)
«T’absorbeixen, aquí t’agafen en un restaurant i et posen uns horaris i et roben la vida. Llavors,
una persona... com que caus en aquesta rutina, se te’n van anant els anys i, a més, com que
aquí l’exigència és màxima, doncs tapes un forat i en tapes d’altres i tornes i esperes un altre mes,
mentre en passa un altre, ve un altre mes i ve la desesperació d’un altre mes.» (E12)
Enmig de jornades de treball extenuants, treballant dies festius i dies fei·
ners, només amb el contacte social d’altres persones que estan en les mateixes
condicions laborals que ell, el treballador immigrant va perdent un element
259

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
fonamental en l’accés a l’ocupació: el capital relacional. El capital relacional
entès com el conjunt de relacions socials de què disposa un individu, que són
considerades —entre altres aspectes— com una forma de capital perquè redu·
eixen considerablement els costos de recerca de feina, abarateixen els costos
de mobilitat i desplaçaments per cercar feina (Requena, 1991).
«Jo trec i jo poso; si m’interessa, t’hi poso, i si sóc amic d’en tal; el lloc que tenim nosaltres,
a part que calia fer un examen tècnic, hi havia selecció per als dos llocs que nosaltres estem fent
ara, però com que hi havia una persona dins, jo primer escullo la Victòria, si em serveix l’agafo,
si no, els altres que s’esperin. Hi ha una selecció, però si tens una persona que t’ajuda, tu et pots
quedar amb el lloc.» (E4)
En empobrir·se el capital relacional, el treballador immigrant s’encasella en
un segment del mercat de treball que, en generar una dinàmica interna d’aïlla·
ment, l’impedeix optar a una altra ocupació millor (Gurak i Caces, 1998).
3.5. Remuneració en l’ocupació
El salari o ingrés és un aspecte fonamental de les condicions d’ocupació,
que determina l’estatus social del treballador i l’accés a la qualitat de vida.
«Per a moltes persones, la característica més important del treball és la remu·
neració, i en el preàmbul de la Constitució de l’OIT s’enuncia el principi d’un
“salari vital adequat”» (Anker et al., 2003: 172). Al gràfic 3.32, s’observa que
hi ha un major percentatge de treballadors nacionals que tenen uns ingressos
fixos mensuals, en comparació amb els treballadors immigrants (el 78% de
nacionals i el 60,9% d’immigrants). El 40% dels treballadors immigrants tenen
ingressos variables a causa del tipus de contractació laboral a què estan sotme·
sos. Un percentatge important d’aquests treballadors obtenen la remuneració
d’acord amb el seu rendiment i la seva productivitat.
260

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Gràfic 3.32. Població immigrant i nacional segons el tipus de salari/ingressos
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En relació amb la quantitat d’ingressos mensuals, al gràfic 3.33 s’observa
que el percentatge dels treballadors immigrants que perceben menys d’un sa·
lari mínim és més alt, en contrast amb els treballadors nacionals (el 8% d’im·
migrants i el 4,7% de nacionals). Entre els treballadors que estan percebent
ingressos en el rang del salari mínim, les persones immigrants dupliquen les
nacionals, ja que mentre que el 16,6% de les immigrants es troben en aquest
rang, només el 7,4% de les espanyoles ho estan. Seguint aquesta mateixa
tendència, s’observa que mentre que el 23,7% dels treballadors nacionals
perceben més de 1.206 euros mensuals, aquesta xifra es presenta només en
el 18,6% de les persones immigrants.
261

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 3.33. Població immigrant i nacional segons els ingressos mensuals
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Reprenent la idea que les jornades laborals mostren que els treballadors
immigrants treballen de mitjana més hores que els nacionals i que, al seu torn,
perceben menys ingressos que la mitjana d’aquests treballadors, observem un
comportament discriminatori envers les persones immigrants en el mercat de
treball.
Per tal de fer una anàlisi simplificada de la remuneració salarial i encara
que es corri el risc de generalització de la diversitat ocupacional, les mitjanes
salarials presentades en rangs permeten visualitzar contrastos interessants. A la
taula 3.34, hi podem veure que la mitjana salarial entre treballadors nacionals
i immigrants es troba en el mateix rang d’ingressos de 600 a 900 euros men·
suals l’any 2002, i que en la mitjana hi ha una diferència de tres dècimes sa·
larials (4,8 per als nacionals i 4,5 per als immigrants) a favor dels treballadors
nacionals. Si se segmenta aquesta informació amb el gènere, les diferències
salarials són aclaparadores: les dones, tant si són nacionals com immigrants,
estan en un rang inferior als salaris masculins. Mentre que els homes nacionals
262

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
i immigrants tenen remuneracions entre 900 i 1.200 euros mensuals, entre dos
i tres salaris mínims, amb una dècima salarial a favor dels immigrants (5,2 per
als nacionals i 5,3 per als immigrants). Per edats, els treballadors de més de 45
anys tenen ingressos més alts que els joves, mentre que les diferències salarials
entre nacionals i immigrants joves són mínimes. Segons el nivell educatiu, els
treballadors amb formació tècnica tenen rangs salarials idèntics, però les dife·
rències fortes s’observen entre universitaris nacionals i immigrants (5,0 per als
immigrants i 6,0 per als nacionals). Aquesta diferència pot obeir al fet que els
immigrants universitaris estudiats no treballen en ocupacions concordes amb
la seva formació. Segons l’ocupació, els treballadors que major rang d’ingressos
obtenen són els d’oficis qualificats, i fluctuen en un rang similar pel que fa a
treballadors autòctons i immigrants. Passa el mateix amb els treballadors no
qualificats, ja que immigrants i nacionals s’ubiquen en el mateix rang (3,7).
Els tècnics professionals, científics i intel·lectuals immigrants perceben salaris
més alts que la població nadiua (7,5 i 6,1, respectivament), especialment
perquè fan més hores. Els treballadors immigrants del sector de la construcció
perceben més ingressos que els nacionals (5,2 per als immigrants i 4,8 per
als nacionals), i els immigrants del sector de la indústria perceben ingressos
més baixos (4,3) mentre que els treballadors nacionals d’aquest mateix sector
obtenen més ingressos (5,0). Segons la dependència salarial, l’autònom im·
migrant percep més ingressos (5,8 per als immigrants i 5,3 per als nacionals),
mentre que els assalariats nacionals tenen un nivell d’ingressos més alt que
els immigrants (4,8 i 4,3, respectivament). Entre les persones immigrants, els
treballadors regulars perceben ingressos (5,3) ostensiblement més alts que els
irregulars (3,8). Els immigrants regulars estudiats tenen un rang d’ingressos su·
perior a la mitjana de la població nacional (4,8), amb la qual cosa es comprova
la influència de la variable “regularització” en la discriminació salarial.
263

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Taula 3.34. Mitjana del rang d’ingressos segons el gènere, l’edat, l’educació, l’ocupació,
el sector econòmic, la dependència laboral, la discriminació salarial, la situació jurídica,
l’ocupador i la relació contractual
Mitjana de rang d’ingressos*
264
Mitjana
imm.
Total 4,5 4,8
Gènere
Grups
D’edat
Educació
Ocupació
Sector
econòmic
Dependència
laboral
Situació
jurídica
Mitjana
nac. Rang d’ingressos 2002
Home 5,3 5,2 1 Fins a 270
Dona 3,8 4,3 2 De 271 a 450
Fins a 24 anys 3,8 3,9 3 De 451 a 600
De 25 a 44 anys 4,7 4,9 4 De 601 a 900
De 45 anys o més 4,4 5,1 5 De 901 a 1.205
Primaris 3,2 4,4 6 De 1.206 a 1.655
Secundaris 4,3 4,5 7 De 1.656 a 1.800
Tècnics 4,6 4,6 8 De 1.801 a 2.105
Universitaris 5,0 6,0 9 De 2.106 a 2.705
Direc. Emp. Adms. Públiques 6,3 6,4 10 De 2.706 a 3.005
Tècn. Profess., Científ. I
intel·lectuals
7,5 6,1 11 De 3.006 a 3.605
Tècn. Professionals de suport 4,0 4,9 12 De 3.606 a 4.505
Personal administratiu 4,0 4,7 13 Més de 4.505
Treball. Serveis restaur. I altres 4,0 4,1
Treball. Qualif. Agric./Pesca ·· 5,0
Artesans, treball. Qualif.
Manuf.
Operadors instal·ladors maqui·
nària i muntadors
5,3 4,7
4,3 5,2
Treballadors no qualificats 3,7 3,7
Agricultura i pesca 0,0 7,3
Indústria 4,3 5,0
Construcció 5,2 4,8
Serveis 4,4 4,8
Assalariat 4,3 4,8
Autònom 5,8 5,3
Regular 5,3 ··
Irregular 3,8 ··
* Les remuneracions
s’han de posar en relació
amb el nombre d’hores
treballades, que resulten
ser més en el cas dels
immigrants. Així mateix,
s’han de considerar les
remuneracions a preu fet
dels immigrants, com en
el cas de la construcció.
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
En contrastar aquesta variable entre la població nacional i la immigrant en
ocupacions específiques com la construcció i els serveis personals (taula 3.35),
veiem que la variable “hores treballades per setmana” té un efecte clar en els
treballadors de la construcció. Els treballadors immigrants estudiats treballen
una mitjana de 10 hores més que els nacionals i això es reflecteix en els seus
ingressos, ja que els immigrants colombians cobren més que els nacionals;
tanmateix, aquesta relació té lloc en els serveis personals, en què la població
nacional i la immigrant s’equiparen, malgrat les jornades més llargues que fan
les persones immigrants.
Taula 3.35. Mitjana del rang d’ingressos en els treballadors de la construcció i els serveis
personals
Ingressos mensuals nets de la
persona entrevistada
Nre.
Mitjana
immigrants
Nre.
Mitjana
nacionals
Construcció 29 5,1 53.588 4,7
Serveis personals 12 3,7 4.140 3,3
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Malgrat les diferències salarials entre població immigrant i nacional, el grà·
fic 3.36 mostra que la satisfacció salarial de les persones immigrants és més
alta. El 47,7% dels treballadors immigrants se senten satisfets amb el salari
que perceben, mentre que només el 40,9% dels treballadors nacionals afirmen
el mateix. Els treballadors més insatisfets amb el seu sou són els nacionals
(el 32,1%), mentre que aquesta xifra és menor en el cas de les persones im·
migrants (el 24,5%). Aquesta variable ofereix una informació important sobre
els nivells de satisfacció, en què el sou és valorat per la població immigrant, a
pesar que rep un salari més baix i treballa més hores.
265

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 3.36. Població immigrant i nacional segons la satisfacció amb el salari/ingressos
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
266
Alguns testimonis de treballadors que estan satisfets amb el seu sou:
«Jo me’n podria anar a un hotel a treballar, però és que no em pagaran quatre vegades més,
no em pagaran 2.500 euros. M’entens? Llavors, quan és pasta és pasta.» (E12)
«Com que pagaven bé, volia quedar-me amb aquesta feina, i després ficar-me en el camp.»
(E12)
«Jo, per mes, no sabria dir-t’ho, posa-hi a l’any uns 34, 35.000 euros... L’altra cosa que hem
d’assumir els treballadors és que veritablement jo treballo per diners, jo no treballo per amor; si jo
treballés per amor, treballaria a casa meva, fent les coses que m’agraden.» (E3)
En relació amb la participació en els beneficis (gràfic 3.37) per a aquells
treballadors contractats per empreses, es pot constatar que les xifres són baixes
tant per a la població nacional com per a la immigrant. Només el 21% dels
treballadors reben part dels beneficis de l’empresa.

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Gràfic 3.37. Població immigrant i nacional segons la participació en els beneficis
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Per tal de conèixer el valor que s’adjudica al temps en funció dels diners,
es va preguntar a les persones enquestades “Si haguessis d’escollir entre una
d’aquestes tres opcions: treballar més hores i guanyar més diners; treballar la
mateixa quantitat d’hores i guanyar els mateixos diners, o treballar menys hores
i guanyar menys diners, quina preferiries?”. Les respostes obtingudes entre la
població nacional i la immigrant revelen una relació diferent amb els diners i
l’ocupació. Al gràfic 3.38, el 60% de les persones immigrants volen treballar
més per guanyar més diners, mentre que això només succeeix amb el 23,5% de
les nacionals. El 56,7% dels espanyols es troben en una relació òptima entre
temps de treball i salari, però això només passa amb el 37,1% dels immigrants.
I hi ha el 6,8% dels treballadors nacionals que desitjarien treballar menys i
guanyar més diners, mentre que això només passa amb el 3,3% de les persones
immigrants.
267

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 3.38. Població immigrant i nacional segons la relació temps-salari
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
3.5.1. Discriminació salarial
En preguntar als treballadors estudiats si consideren que la remuneració
que reben està en sintonia amb els salaris del mercat per al tipus de feina que
fan, el 53,4% dels treballadors nacionals afirmen que reben el salari correcte,
mentre que això succeeix només amb el 45,7% de les persones immigrants
(gràfic 3.39). Aquesta situació es confirma perquè hi ha un 43% dels treba·
lladors immigrants que consideren que el sou que perceben és menor que la
mitjana del mercat de treball, mentre que el 30% dels treballadors nacionals
afirmen que el seu salari és més baix que la mitjana del mercat. El col·lectiu
immigrant estudiat té la percepció que se’ls paga molt menys que als treba·
lladors nacionals, encara que hi ha un petit grup (el 7,3% d’immigrants i el
3,9% de nacionals) que pensen que el seu salari és més alt que la mitjana del
mercat.
268

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Gràfic 3.39. Població immigrant i nacional segons la sintonia del propi sou amb els sous
del mercat
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En contrastar aquesta variable entre població nacional i immigrant en
ocupacions específiques com ara la construcció i els serveis personals (taula
3.40), observem que els treballadors immigrants del sector de la construcció
tendeixen a sentir·se més discriminats pel que fa al salari que els nacionals, ja
que un de cada dos immigrants pensa que se li paga menys que als nacionals,
mentre que aquesta situació només es presenta en dos de cada deu nacionals.
En els serveis personals, sense que tingui relació amb les hores treballades i
els nivells salarials, una proporció menor dels immigrants estudiats (el 46,2%)
se senten discriminats quant al salari, mentre que un alt percentatge dels na·
cionals (el 64,5%) perceben una discriminació més gran, percepció concorde
amb els nivells salarials i les hores treballades.
269

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Taula 3.40. Discriminació salarial en els treballadors de la construcció i els serveis personals
Discriminació salarial
270
Sí No
% Imm. % Nac. % Imm. % Nac.
Construcció 51,7 21,5 48,3 78,5
Serveis personals 46,2 64,5 53,8 35,5
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Per conèixer la relació entre les variables que tenen més incidència en la
discriminació salarial dels treballadors nacionals i immigrants, amb l’objectiu
d’observar possibles divergències en el comportament del mercat de treball
entre els treballadors estudiats, es va aplicar un model de regressió logística
(logit) a les bases de dades utilitzades en aquesta recerca. El model logit
«és un model no lineal, malgrat que conté una combinació lineal de paràme·
tres i observacions de les variables explicatives» (Albarrán et al., 2003: 286).
Aquest model de regressió logística permet predir o estimar la probabilitat que
un treballador pateixi discriminació salarial (variable dependent) en funció de
determinades característiques individuals 73 (variables independents) com ara
el gènere (home, dona), l’edat (45 anys), el nivell educatiu (es·
tudis primaris, secundaris, tècnics, universitaris), l’ocupació (treball qualificat,
semiqualificat, no qualificat), l’activitat econòmica (indústria, construcció, ser·
veis) i la dependència laboral (assalariat, autònom). En el cas específic de les
persones immigrants, es va treballar amb tres variables addicionals: el permís
de treball (amb permís, sense permís), el tipus d’ocupador (empresa, particu·
lar) i la relació contractual o l’externalitat laboral (treballador intern temporal,
extern d’empresa de treball temporal, extern d’empresa de serveis, autònom
dependent, intern indefinit).
La importància del model logit és que permet estimar o predir la magnitud
del risc de patir “alguna cosa” quan coincideixen dos o més factors de risc en
una mateixa persona (Jovell, 1995). El resultat d’aquest model logit indica, per
exemple, que un treballador immigrant il·legal, home, que treballa a la cons·
trucció, té una probabilitat elevada de patir discriminació salarial, en compara·
ció amb un treballador que presenta altres característiques com ara ser nadiu,
73. Aquestes variables es van seleccionar arbitràriament com aquelles que són determinants en la
posició que s’ocupa al mercat laboral.

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
home, treballar a la indústria, entre d’altres. També ajuda a plantejar polítiques
que redueixin les característiques de risc en la discriminació salarial.
El model logit es va executar independentment en cada base de dades, i
es va aplicar individualment a tres grups de variables: el grup de les variables
personals com ara el gènere, els grups d’edat i l’educació. El segon grup, que
són les variables d’ocupació com ara la qualificació de la feina, la branca d’ac·
tivitat econòmica i el tipus de dependència laboral. I, per finalitzar, el tercer
grup de variables específiques per a immigrants com són la situació jurídica en
el mercat de treball, el tipus d’ocupador i la relació contractual.
La hipòtesi d’independència (Ho) afirma que entre la variable dependent i
les independents no existeix relació de determinació i influència; per exemple,
que hi ha la mateixa probabilitat de discriminació laboral en totes les variables
sense que importi el sexe, l’edat ni el nivell educatiu (en les variables perso·
nals). La hipòtesi plantejada en aquest model logit, per contra, exposa dues
tesis: la primera, que existeix una relació de dependència entre les variables
escollides i la discriminació salarial, i la segona, que proposa que les variables
independents que generen la discriminació laboral que afecta la població im·
migrant són diferents de les de la població nacional.
El model logit va funcionar millor per a la base de dades de treballadors
nacionals perquè es disposava d’un major nombre de casos que per a la po·
blació immigrant; però, tot i així, els resultats que assoleix per als immigrants
són importants en l’estudi del mercat de treball. En la presentació del model
logit s’inclouen dues taules: la de classificació i les variables en equació. A la
primera taula de classificació s’observen els casos que estan correctament clas·
sificats amb una àrea ombrejada. El percentatge total assenyala la capacitat de
les variables independents per explicar la discriminació laboral.
TAULA DE CLASSIFICACIÓ EXPLICATIVA
CASOS QUE NO S’ESPERAVA QUE FOSSIN
DISCRIMINATS I NO HO SÓN
CASOS QUE NO S’ESPERAVA QUE FOSSIN
DISCRIMINATS I HO SÓN
CASOS QUE S’ESPERAVA QUE FOSSIN
DISCRIMINATS I NO HO SÓN
CASOS QUE S’ESPERAVA QUE FOSSIN
DISCRIMINATS I HO SÓN
A la taula de variables en equació es presenten els resultats del model logit
per a cada variable. Usualment, a B només s’interpreta el signe del paràmetre
estimat per a cada variable; una B més gran que zero revela l’existència d’una
271

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
relació positiva o directa entre les dues variables, és a dir, un augment en la
variable independent implicarà un augment de la probabilitat d’escollir 1 en la
variable dependent; mentre que una B negativa indica una relació negativa o
inversa i, per tant, un augment en la variable independent implica una reducció
de la probabilitat de tenir aquesta opció. La columna SIG presenta el grau d’in·
fluència significativa amb un nivell de confiança proper al 100%. Usualment,
es considera rellevant quan el nivell de confiança és de més del 80%.
A la taula 3.41 es presenten els resultats del model logit amb les variables
de tipus personal (gènere, edat i nivell educatiu). En el cas dels treballadors
nacionals, aquestes variables tenen una probabilitat estimada de classificar
correctament els treballadors del 58,1% per explicar la discriminació salarial,
una mitjana relativament baixa pel que fa a capacitat explicativa.
En el cas de les persones immigrants, les variables personals tenen una ca·
pacitat predictiva del 63,4% per explicar la discriminació salarial; això vol dir
que aquestes variables obtenen una determinació més alta de la discriminació
salarial per als treballadors immigrants que per als nacionals. D’aquestes varia·
bles personals, el gènere té la major influència significativa negativa, amb un
nivell de confiança del 88%. La variable “edat” té una influència significativa
directa amb la discriminació salarial, específicament en el cas dels treballa·
dors de menys de 25 anys, amb un nivell de confiança del 85%. La variable
“educació” no va oferir dades que permetessin correlacionar el nivell educatiu
amb la discriminació laboral dels immigrants; per tant, la probabilitat estimada
que un treballador immigrant sigui discriminat salarialment és independent del
nivell educatiu que té.
Taula 3.41. Model logit de discriminació salarial en població nacional i immigrant: variables
personals
Observat Pronòstic
Discriminació salarial
272
Taula de classificació en població nacional
Discriminació salarial
No Sí
% Correcte
No = 0 318148 188513 62,8
Sí = 1 114482 102711 47,3
% Total 432630 291224 58,1
Variables en l’equació

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Categoria B Wald Sig
Gènere ,178 1138,300 ,000
Edat: 45 o més anys 4863,705 ,000
Edat: menys de 24 anys ,544 4073,915 ,000
Edat: entre 25 i 44 anys ,053 74,883 ,000
Educació: universitaris 2329,500 ,000
Educació: primaris ·,274 991,170 ,000
Educació: secundaris ,115 271,878 ,000
Educació: tècnics ,035 22,290 ,000
Constant ·1,212 12689,115 ,000
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Observat Pronòstic
Discriminació salarial
Taula de classificació en població immigrant
Discriminació salarial
No Sí
% Correcte
No = 0 63 17 78,8
Sí = 1 36 29 44,6
% Total 99 46 63,4
Variables en l’equació
Categoria B Wald Sig
Gènere ·,531 2,350 ,125
Edat: 45 o més anys 3,050 ,218
Edat menys de 24 anys 1,297 2,105 ,147
Edat: entre 25 i 44 anys ,399 ,284 ,594
Educació: universitaris 1,405 ,704
Educació: primaris ·1,044 ,811 ,368
Educació: secundaris ·,221 ,335 ,563
Educació: tècnics ·,438 ,649 ,421
Constant ,268 ,091 ,762
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
A la taula 3.42 es presenten els resultats del model logit amb les variables
de tipus laboral com ara la qualificació de l’ocupació, la branca d’activitat eco·
nòmica i el tipus de dependència laboral. En el cas dels treballadors nacionals,
aquestes variables incideixen en la discriminació salarial el 61,7%, i s’observa
que hi ha una relació forta amb cada una de les variables.
273

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
En el cas de les persones immigrants, aquestes variables tenen una capaci·
tat explicativa del 59,3% quant a la discriminació salarial, una mica menor que
en els treballadors nacionals. La variable més important del grup seleccionat
és la dependència laboral perquè presenta una influència negativa amb un
nivell de confiança del 92%. Una altra variable que incideix en la discriminació
salarial és la branca d’activitat econòmica, amb una influència positiva, ja que
el sector de la construcció presenta un nivell de confiança del 87%. Per tant,
els treballadors immigrants del sector de la construcció tendeixen a presentar
més discriminació que els de les altres branques de l’economia. La variable
“nivell de qualificació de l’ocupació” no va permetre establir cap relació de de·
pendència entre ocupació i discriminació salarial; així, la probabilitat estimada
que un treballador immigrant sigui discriminat salarialment és en certa manera
independent de la qualificació de l’ocupació.
Taula 3.42. Model logit de discriminació salarial en població immigrant i nacional: variables
laborals
Taula de classificació en població nacional
Observat Pronòstic
Discriminació salarial
274
Discriminació salarial
No Sí
% Correcte
No = 0 393920 109010 78,3
Sí = 1 164673 47412 22,4
% Total 558593 156422 61,7
Variables en l’equació
Categoria B Wald Sig
Ocupació no qualificada 2456,915 ,000
Ocupació qualificada ·,285 1234,879 ,000
Ocupació semiqualificada ·,385 2453,434 ,000
Sector econòmic: serveis 694,532 ,000
Sector econòmic: agricultura/
pesca
·4,236 282,667 ,000
Sector econòmic: indústria ,075 167,315 ,000
Sector econòmic: construcció ·,135 163,420 ,000
Tipus de treballador ·,037 23,810 ,000
Constant ·,536 2516,437 ,000
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.

Taula de classificació en població immigrant
Observat Pronòstic
Discriminació salarial
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Discriminació salarial
No Sí
% Correcte
No = 0 57 23 71,3
Sí = 1 36 29 44,6
% Total 93 52 59,3
Variables en l’equació
Categoria B Wald Sig
Ocupació no qualificada ,695 ,707
Ocupació qualificada ,269 ,232 ,630
Ocupació semiqualificada ,365 ,600 ,439
Sector econòmic: serveis 2,327 ,312
Sector econòmic: indústria ,000 ,000 1,000
Sector econòmic: construcció ,659 2,321 ,128
Tipus de treballador ·,972 3,043 ,081
Constant ,664 1,083 ,298
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
A la taula 3.43 es presenten els resultats del model logit amb les variables
particulars dels treballadors immigrants com són la situació jurídica en el mer·
cat de treball (permís de treball), el tipus d’ocupador i la relació contractual.
Aquestes variables tenen una capacitat predictiva de la discriminació salarial
del 64%, més alta que totes les estudiades anteriorment. La variable “situació
jurídica en el mercat de treball” té un grau alt d’influència significativa, amb
un nivell de confiança del 99,5% en l’explicació de la discriminació salarial.
Una altra variable que té rellevància quant a la discriminació salarial és la
relació contractual perquè globalment hi té influència. Entre tots els tipus de
treballadors, l’autònom dependent presenta una forta influència significativa
negativa en la discriminació salarial, amb un nivell de confiança del 97,2%. El
treballador intern amb contracte indefinit té una influència significativa, amb el
95,5% de confiança. El treballador extern per empresa de serveis (outsourcing)
té una influència significativa directa del 89,7%. La variable “tipus d’ocupa·
dor” no presenta cap incidència significativa en la discriminació salarial de
les persones immigrants; per tant, la probabilitat estimada que un treballador
immigrant sigui discriminat salarialment no està determinada pel tipus d’ocu·
pador, ja sigui una empresa o un particular.
275

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Taula 3.43. Model logit de discriminació salarial en població immigrant
Taula de classificació en població immigrant
Observat Pronòstic
Discriminació salarial
276
Discriminació salarial
No Sí
% Correcte
No = 0 44 23 65,7
Sí = 1 22 36 62,1
Total 66 59 64,0
Variables en l’equació
Categoria B Wald Sig
Permís de treball 1,255 7,784 ,005
Treballador intern indefinit 9,730 ,045
Treballador intern temporal ,505 1,164 ,281
Treballador extern empresa temporal 1,011 ,467 ,495
Treballador extern empresa serveis 1,295 2,651 ,103
Treballador autònom dependent ·1,524 4,805 ,028
Tipus d’ocupador ,222 ,218 ,640
Constant ·2,489 7,178 ,007
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
A continuació es duu a terme una anàlisi qualitativa a partir de la informació
recollida en les entrevistes fetes l’any 2004, en què les persones immigrants
reflexionen sobre la discriminació salarial. La primera conclusió que se’n de·
riva és que la discriminació salarial és heterogènia en les ocupacions de la
població immigrant. Hi ha ocupacions en què la persona immigrant percep un
salari igual que el de la població nacional. Aquests treballadors immigrants no
se senten discriminats salarialment en la seva feina perquè consideren que a
nacionals i a immigrants se’ls remunera igual.
«Tot és igual i com que no he homologat el títol, em tocaria homologar-lo per veure si en una
clínica o així paguen una mica més; però una feina així de residència és molt difícil, a més gairebé
totes paguen igual. Tots paguen igual.» (E2)
«Paguen el mateix, igual. Em pagaven el mateix quan treballava sense homologació, em pagaven
el mateix percentatge que a qualsevol odontòleg espanyol. Hi ha un llibre que et dóna els
preus, i això és segons la clínica i el sector, ja que la gent varia els preus. Això no té cap llei, cap

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
regla. Ah, m’estàs parlant de percentatges, no de preus de les coses, ah, percentatge? Doncs això
no té norma, el just seria el 50%, a un que no és especialista, em sembla; si no, seria més, perquè
ets tu qui està treballant, però com que hi estan posant tota la infraestructura i tot el material,
m’imagino que han fet un estudi, i en general és el 40%.» (E5)
«Com a oficials de primera els paguen el mateix que li paguen a un espanyol, perquè treballen
molt bé i treballen ràpidament.» (E13)
«Gran part dels treballadors que estan entrant, ja siguin nacionals o estrangers, estan entrant
amb els mateixos sous avui en dia; els sous s’han reduït per a tothom, és més, avui... ahir, parlant
amb una senyora que neteja, una espanyola d’on jo treballo, la senyora em diu que ella, com a
espanyola, en alguns casos ha guanyat menys que fins i tot els mateixos estrangers.» (E1)
Hi ha també treballadors immigrants que, per contra, pensen que perceben
un sou més baix que els espanyols perquè no els paguen d’acord amb el que
estipula la llei.
«Treballava i guanyava un sou de 5.000 pessetes al dia, i feia massa hores extres sense cap
pagament addicional.» (E10)
«No, no em va anar bé. És a dir, vam quedar bé i tot, però vaig plegar perquè em pagava
molt malament, pagava molt malament. Per aquelles deu hores em pagaven 40.000 pessetes en
aquell temps, que en aquell temps no eren diners, ni ara ni abans no eren diners, eren molt pocs
diners.» (E4)
«I al cap de sis mesos, perquè arribava juny, juliol, i res, que em donava la paga extra, ells
estaven molt contents amb mi; llavors jo li vaig dir que volia parlar amb ella, que la meva paga
extra... Llavors em va dir: “-Bé, és que li paguem ara al juny”. –“És que som al juliol”. Em va dir:
-“Bé, és que la necessites ja?”. Li vaig dir: -“La necessito per pagar-li la universitat a la meva
filla”. Perquè ella no me la pensava pagar, però no me la va negar, i a l’agost em va donar 350 €.
Jo li vaig dir: -“Només?”. Em va dir: “Quant esperaves?”. Jo li vaig dir: -“Complet, 692 €. Jo tinc
entès que la paga és el sou complet”. Em va dir: -“Carmen, tu vas començar al gener i només fa
sis mesos que ets amb nosaltres, set mesos; llavors si fes un any, et donaríem la paga completa,
al desembre si ets aquí, tindràs la paga completa”. I així, d’aquesta manera, jo vaig aconseguir
totes les meves coses legals. És a dir, m’ho pagaven tot. A l’any següent li vaig demanar augment,
me’l van donar; no vaig tenir problemes.» (E7)
Quan la discriminació salarial afecta els treballadors immigrants, es pot
277

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
presentar de dues maneres: la primera té lloc en el moment de la contrac·
tació, quan l’ocupador proposa unes condicions salarials, que després no es
compleixen, ja sigui perquè el salari disminueix o perquè es paga en intervals
irregulars.
«M’havien promès un salari que mai no es va complir; llavors, finalment li vaig dir al senyor
que què passava amb el salari a què s’havia compromès? Em va dir que no, que aquest era el
salari que hi havia. Llavors li vaig dir que deixava la feina, i això va ser tècnicament el que va
passar.» (E13)
«La primera setmana em va enganyar, és a dir, em va pagar les mateixes 5.000 pessetes. Que
no, que ell m’estava ensenyant, sabent que jo en sabia ho estava fent, que ja m’ho apujaria. Per
no quedar-me sense feina, perquè tot just era la primera setmana, vaig continuar amb ell, amb
ràbia perquè això no es justificava.» (E10)
«Hi va haver unes dues vegades que es va retardar amb el pagament unes dues setmanes,
però a mi em rebentava que a les perruqueres que eren les que més li produïen, a aquestes sí,
perquè li produïen proporcionalment, és a dir, portaven molt temps allà, portaven molta clientela i
a les de menys rang dins de la perruqueria llavors que es fotin, com si les altres sí que mengessin
i les altres no, i no paguéssim el lloguer. I això li ho vaig dir un dia: -“Mira, si tu no em pagues,
aquí no tinc un banc on anar a demanar un préstec, no tinc una persona coneguda que em deixi
diners, no tinc pare, no tinc mare, no tinc amics ni gent coneguda aquí, i la gent que conec està
passant per les mateixes condicions que jo, treballant en coses per l’estil i, llavors, qui em pagarà
el lloguer, si jo sóc la que està pagant el lloguer ara?”. Li vaig dir això, llavors va dir que sí, que si
jo t’entenc, que no sé què.» (E9)
La segona forma de discriminació salarial es presenta quan el sou no es
paga tenint en compte tots els requeriments que estipula la legislació laboral.
«Jo, quan veia que a les meves excompanyes les cridaven per donar-los les seves mitges
pagues... Això és una discriminació tremenda quan saps que al desembre rebien un sou doble i tot
això. Quina ràbia que em feia!» (E9)
278
«Doncs et discriminaven, no et pagaven hores extres ni res per ser llatí.» (E13)
«Aquí, un empresari si no paga la Seguretat Social s’estalvia uns diners i, a més d’això, pot
explotar la persona tot el que vulgui, mentre que un espanyol no ho permetrà això, primer renuncia
o reclama els seus drets.» (E11)

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Per concloure, la discriminació salarial és un element fonamental del com·
portament del mercat de treball i, per tant, en aquesta recerca s’ha plantejat,
a la hipòtesi sis (H6), que «el comportament del mercat de treball presenta
una major discriminació salarial amb els treballadors immigrants que amb els
nacionals; discriminació que obeeix al fet que les variables més importants
del mercat de treball exerceixen diferent influència significativa en uns i altres
treballadors. En el cas dels treballadors immigrants, hi pesen més variables
com ara el gènere, tenir menys de 25 anys (edat), ser assalariat (dependència
laboral) i trobar·se en situació d’irregularitat en el mercat de treball». Efectiva·
ment, els resultats obtinguts amb les dades empíriques revelen que els treba·
lladors immigrants se senten més discriminats que els treballadors nacionals, i
aquesta discriminació està relacionada amb el pes de variables que incideixen
de diferent manera en la població nacional i en la immigrant. Addicionalment,
es va observar que la situació jurídica limita i restringeix el comportament de
la persona immigrant en el mercat de treball, i presenta una major influència
en la discriminació salarial, mentre que el nivell educatiu i la qualificació de
l’ocupació que s’exerceix no presenten una relació de dependència amb la
discriminació salarial en els immigrants com passa amb els treballadors nacio·
nals, ja que, tal com s’ha mostrat anteriorment, no hi ha correspondència entre
formació educativa i ocupació.
3.5.2. Paritat salarial entre població nacional i immigrant
En general, els treballadors immigrants tenen la idea que els salaris s’han
anat deteriorant gradualment no solament per a ells mateixos sinó també per a
la població nacional. Si es planteja una paritat salarial entre població nacional
i immigrant, aquesta només es donarà a la baixa. El treballador immigrant
estudiat considera que percep un salari mensual gairebé igual que els nadius,
però que la discriminació salarial té lloc perquè no rep les pagues addicionals
o les prestacions socials.
«No, l’únic és que no tens la Seguretat Social, no tens totes les altres garanties que té un
altre treballador. Sí, n’hi ha alguns a qui paguen una miqueta més, però relativament és el mateix
per a tots. A ells sembla que els paguen més, per què? Perquè els paguen la Seguretat Social, els
paguen tot això.» (E6)
«Aquí hi ha gent que aparentment es guanya un sou mínim, immigrants que aparentment
tenen un sou mínim més alt que el de la mitjana dels espanyols. Però, què passa? En la majoria
279

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
dels casos no hi ha mitges pagues ni vacances, no hi ha cap d’aquestes garanties laborals; llavors,
d’aquest sou que aparentment és més alt, hi ha molts companys que diuen: -“Escolta, però si tu
guanyes molt més que jo”. Però mirem les mitges pagues, la de meitat d’any, la de cap d’any, no
n’hi ha. Hi ha molta gent a qui no els donen vacances reglamentàries com hauria de ser; llavors,
aquí està. I si es posen a mirar tots els diners que els hauria de donar un cap per totes aquestes
garanties, que no li dóna a un empleat, doncs qui surt perdent és l’empleat sempre, és que si no
fos així no tindrien gent treballant d’aquesta manera.» (E9)
«A mi em pagaven el mateix que li pagaven a una altra amiga espanyola que feia el mateix, a
sis euros l’hora. A les del bar on jo anava a fer hores, els pagaven igual que a mi, i eren espanyoles.
Ara, on estic treballant, el meu sou és igual que el d’un altre noi que treballa en un altre despatx,
i és espanyol, és català. Almenys, en el meu cas no s’ha donat, he sentit altres casos que sí, però
almenys que m’hagi tocat a mi, no.» (E4)
La paritat salarial de les persones immigrants s’aconsegueix ampliant les
hores de treball, però perpetuant el desequilibri salarial. En altres ocupacions,
la discriminació i la manca de paritat són evidents.
«En part sí, perquè són les feines més baixes que tens, encara que si dupliques les hores en
tens més i, per exemple, hi ha gent que no té una sola feina. Per poder estar al nivell dels espanyols
aconsegueixen dues, tres feines; per exemple, en el meu cas, la majoria de companyes, la que hi
és a la nit és segur que durant el dia té feina, i els que hi ha en el torn de dia, els dies que tenen
lliures tenen feina de neteja, cuidant nens, un avi. Llavors, així s’anivellaria el sou.» (E2)
«En cap de les dues feines no em pagaven ni hores extres, ni mitges pagues, ni res, això mai
va existir.» (E9)
«De vacances, en vaig tenir, però mitges pagues i això al desembre i a meitat d’any, això mai
no m’ho van donar.» (E2)
«Jo crec que si són immigrants il·legals no, és a dir, amb permís de treball no, però si no tenen
permís de treball lògicament que sí, perquè, mira, un immigrant sense permís de treball, què té?
Li pagaran el que els doni la gana, no té Seguretat Social, no té res; llavors, què pot rebre? No té
punt de comparació. Hi ha extrems, sempre hi ha l’immigrant a qui li va molt bé, però no són tots,
jo diria que són molt poquets.» (E3)
La manca de paritat salarial va unida a la situació de vulnerabilitat del
treballador immigrant, especialment de l’il·legal.
280

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
3.5.3. Competència deslleial entre persones immigrants: la guerra
del cèntim
Un aspecte reiteratiu entre les persones immigrants és el qüestionament
permanent sobre la pràctica contínua d’alguns col·lectius d’oferir els seus
serveis per un salari més baix de l’establert en la mitjana del mercat, per tal
de quedar·se amb una vacant, especialment en l’àmbit de l’economia sub·
mergida. 74 El treballador immigrant colombià no aprova aquesta pràctica. Els
colombians, per contra, aspiren a posicionar·se pel que fa al sou al mateix lloc
que els treballadors nacionals. Aquesta situació genera malestar i rivalitat entre
les persones immigrants.
«En els sectors del treball domèstic he observat que algun grup d’estrangers que pertany a
alguna nacionalitat, ells, de vegades s’ofereixen a treballar per menys diners, ni tan sols no són els
mateixos espanyols que els ofereixen menys diners sinó que ells s’ofereixen a treballar per menys.
Llavors, què passa? Que d’alguna manera estan afectant el mercat i deprimeixen el nivell del salari
no solament per als mateixos estrangers, sinó fins i tot per als espanyols, i aquesta és una de les
queixes de molts espanyols que treballen en això contra molts estrangers.» (E1)
«Els equatorians treballen a la meitat del preu que treballem tots els altres immigrants i normalment
els mateixos espanyols. Una de les coses que més critica la gent en general, especialment
als equatorians, és la manera com regalen el treball. Per exemple, es presenta una colombiana i
ofereix guanyar cent mil pessetes per cuidar un senyor, i arriba una equatoriana i diu: -“Jo treballo
el mateix temps per cinquanta mil pessetes”. La gent aquí critica molt els immigrants; la gent
generalitza, ells no saben si tu ets colombiana, si tu ets peruana, per a ells som “sudaques” i ja
està. Una de les coses que més critiquen els mateixos espanyols és que, abans que arribés tant
immigrant, ells cobraven més per cuidar-se d’un avi.» (E11)
La desorganització social i col·lectiva que genera la guerra del cèntim de
la població immigrant en el mercat de treball, competint pels mateixos llocs,
comporta aïllar i desarticular la possibilitat d’obrar com a força social, amb
l’objectiu de replantejar polítiques públiques destinades a garantir l’equitat en
el mercat laboral i evitar la discriminació salarial.
74. Els estudis realitzats per Borjas (1994) el porten a la conclusió que la presència de les perso·
nes immigrants en el mercat de treball no condueix a la baixada salarial.
281

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
3.6. Promoció interna
La promoció interna és l’element fonamental que estructura els denominats
mercats interns de treball i constitueix un indicador bàsic del comportament
dels segments del mercat laboral extern. Segons aquesta teoria, una caracterís·
tica fonamental del segment secundari és la impossibilitat de promoció interna.
Piore i Doeringer afirmen que el segment secundari, en no oferir ascensos, crea
una alta taxa de rotació laboral voluntària, de tal manera que la desocupació
del treballador del sector secundari forma part d’un procés d’anar d’un lloc
mal pagat a un altre (1999b). Als mercats interns de treball, els treballadors
tenen uns drets i uns privilegis de promoció interna, legítimament instituïts
(per antiguitat i capacitat) a l’empresa, que els protegeixen directament de
l’amenaça dels treballadors externs. És la balcanització dels mercats de treball
(Kerr, 1985). L’absència o la presència de promoció interna constitueixen una
important condició d’ocupació, més que no pas de condicions de treball; per
tant, en aquest capítol s’ha volgut abordar aquest tema.
Aquests mercats desenvolupen un conjunt de normatives perquè es co·
breixin les vacants amb la pròpia plantilla de treballadors. El mercat intern de
treball és una forma de promoció interna i d’ascens laboral. Constitueix una
part important dels mecanismes d’incentius i motivació a la feina. La promoció
interna implica que la persona treballadora assumeixi reptes i responsabilitats
més grans en un nou lloc de treball destinat a una qualificació laboral més
alta. En el cas dels treballadors immigrants, la promoció interna constitueix
un dels símptomes de la degradació de l’ocupació i és una important forma
de discriminació laboral quan la falta d’ascensos implica l’exclusió de llocs
qualificats i de llocs directius. Per a aquests llocs, els treballadors que estan
vinculats laboralment per un particular o una llar hi tenen vedats els ascensos.
Quan l’ocupació no porta enlloc perquè hi manca la possibilitat d’ascens i no
hi ha creixement professional ni d’aprenentatge, es presenten formes d’estan·
cament laboral.
La promoció en el lloc de treball, entesa com la possibilitat d’ascens laboral,
és relativament baixa tant per a la població immigrant com per a l’espanyola.
Com s’observa al gràfic 3.44, dels assalariats contractats en una empresa, el
94,7% dels treballadors espanyols no han tingut ni un sol ascens laboral; situ·
ació una mica diferent en el cas dels immigrants, ja que el 87,5% d’aquest col·
lectiu no han tingut ascens laboral, però el 12,5% sí que n’han tingut. Entre
282

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
aquests, el 9,4% han ascendit una sola vegada, però el 3,1% han aconseguit
entre dos i tres ascensos a la seva empresa. S’ha de tenir en compte que la
major part de treballadors immigrants tenen una inserció laboral de nivells més
baixos respecte al seu perfil laboral que la població nacional.
Gràfic 3.44. Població immigrant i nacional segons l’ascens laboral
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En interrogar els treballadors nacionals i els immigrants sobre les possibili·
tats d’ascens a la seva empresa amb la mateixa formació que tenen, observem
que el panorama futur és una mica preocupant. El 57,4% dels treballadors
nacionals pensen que tenen poques possibilitats d’ascens o cap en la seva
ocupació actual, xifra una mica més alta en el cas de les persones immigrants
(el 61,3%), que consideren que la possibilitat d’un ascens és bastant remota.
En oposició, el 20,8% dels treballadors nacionals i el 22,6 dels immigrants
consideren que estan vinculats a una empresa amb bastants o moltes possibi·
litats d’ascendir a un lloc de treball millor. Això significa que quatre de cada
cinc treballadors estudiats tenen un lloc de treball que no els permetrà créixer
i desenvolupar el seu potencial perquè no té perspectives d’ascens en el temps
(vegeu el gràfic 3.45).
283

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 3.45. Població immigrant i nacional segons les possibilitats d’ascens a l’empresa amb
la formació que tenen
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En estudiar el comportament d’aquesta variable en el grup de la població
immigrant, s’observa, a la taula 3.46, que, segons el gènere, les dones ocupen
llocs de treball que ofereixen menys possibilitats d’ascens que els homes, ja
que mentre que el 71,4% de les dones fan feines amb poques possibilitats
d’ascens, això succeeix només per al 55,2% dels homes. Els homes també fan
feines amb més possibilitats d’ascens que les dones (el 24,1% i el 20%, res·
pectivament). Per edats, els joves de menys de 25 anys i les persones de més
de 45 tenen menys possibilitats d’ascens laboral (el 18,2% dels menors de
25 anys i el 20% dels de més de 25 anys, amb bastants i moltes possibilitats
d’ascens). D’acord amb el nivell educatiu, els treballadors amb estudis primaris
tenen poques probabilitats d’ascens o cap (el 100%). Aquesta situació també
es repeteix amb els treballadors amb formació universitària, ja que el 77,8%
d’aquests consideren que tenen poques possibilitats d’ascens. Els treballadors
irregulars presenten un petit avantatge quant als ascensos, ja que el 23,4
de les persones immigrants sense permís de treball consideren que la seva
ocupació els ofereix perspectives d’ascens, davant del 21,7% dels treballadors
regulars.
284

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Taula 3.46. Possibilitats d’ascendir segons el gènere, l’edat, l’educació, la dependència
laboral, la discriminació salarial i el permís de treball
Possibilitats d’ascendir amb la
mateixa formació
Cap/poques Algunes
Bastants/
moltes
N % N % N %
Nre.
Total
Total
%
Total 57 61,3 15 16,1 21 22,6 93 100
Gènere
Grups
d’edat
Educació
Situació
jurídica
Home 32 55,2 12 20,7 14 24,1 58 100
Dona 25 71,4 3 8,6 7 20,0 35 100
Fins a 24 anys 7 63,6 2 18,2 2 18,2 11 100
De 25 a 44 anys 47 61,0 12 15,6 18 23,4 77 100
De 45 anys o més 3 60,0 1 20,0 1 20,0 5 100
Primaris 1 100,0 0 0,0 0 0,0 1 100
Secundaris 24 55,8 10 23,2 9 21,0 43 100
Tècnics 4 30,8 4 30,8 5 38,5 13 100
Universitaris 28 77,8 1 2,8 7 19,4 36 100
Regular 29 63,0 7 15,2 10 21,7 46 100
Irregular 28 59,6 8 17,0 11 23,4 47 100
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
En contrastar aquesta variable entre la població nacional i la immigrant
en ocupacions específiques com ara la construcció i els serveis personals, a
la taula 3.47 observem que els treballadors nacionals dels serveis personals
no perceben cap possibilitat d’ascendir, un fet perfectament coherent perquè
usualment són serveis que es presten al domicili de l’usuari i els ocupadors són
llars; mentre que el 33% de colombians creuen que tenen bastants o moltes
possibilitats d’ascens. Al sector de la construcció només el 18% dels espanyols
creuen que tenen possibilitats d’ascendir, mentre que en el cas de les perso·
nes immigrants aquestes possibilitats es dupliquen, en part perquè alguns
d’aquests immigrants són arquitectes o enginyers o tenen alguna qualificació.
285

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Taula 3.47. Possibilitats d’ascendir amb la mateixa formació en els treballadors de la construcció
i els serveis personals
Possibilitats
d’ascendir amb la
mateixa formació
286
Cap/poques Algunes Bastants/moltes No ho sap
% Imm. % Nac. % Imm. % Nac. % Imm. % Nac. % Imm. % Nac.
Construcció 41,7 63,7 33,3 8,4 25,0 18,3 0,0 9,6
Serveis personals 66,7 100,0 0,0 0,0 33,3 0,0 0,0 0,0
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Un altre aspecte revelador del tipus de feines a què s’incorporen les perso·
nes immigrants en el mercat de treball és la impossibilitat d’ascensos encara
que adquireixin més formació educativa (gràfic 3.48). Els resultats són desco·
ratjadors. Un de cada dos treballadors, tant si són nacionals com immigrants
(el 54,9% de nacionals i el 61,9% d’immigrants) té poques possibilitats d’as·
cendir si assoleix més formació acadèmica. Això significa que si un treballador
decideix invertir en el seu capital humà sap que, per utilitzar els seus nous
coneixements, ha de renunciar a la feina i buscar·ne una altra de nova.

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Gràfic 3.48. Població immigrant i nacional segons les possibilitats d’ascens a l’empresa
amb més formació
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
3.7. Sortida del mercat de treball
Per comprendre el comportament del mercat de treball amb les persones
immigrants també és important conèixer la forma com es desvinculen els tre·
balladors del mercat laboral. La sortida del mercat de treball pot tenir lloc per
diversos motius: jubilació, inactivitat voluntària o acomiadament. 75 En l’estudi
de la població immigrant colombiana es deixen de banda les causes de jubila·
ció i retir voluntari (actualment se’n presenten molt pocs casos) i s’analitzen les
condicions d’acomiadament. L’acomiadament constitueix un indicador més de
la vulnerabilitat del treballador. A la secció 3.3.4, sobre l’estabilitat de l’ocu·
pació, s’observa que la persona immigrant salta ràpidament d’un lloc de treball
a un l’altre, però aquesta rotació laboral, en el 88% dels casos, no obeeix
principalment a acomiadaments, sinó a dues causes bàsiques: acabament del
contracte laboral (encara que el contracte sigui verbal) i renúncia voluntària,
ja que la persona immigrant busca la mobilitat ocupacional per aconseguir
un ajustament més gran al seu perfil laboral, millors salaris i condicions de
75. Lamentablement, l’Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT) del MTAS no disposa
d’informació sobre causes d’acomiadament; per això no s’inclou el respectiu gràfic comparatiu.
287

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
treball més favorables. El gràfic 3.49 mostra que el 12% d’aquest col·lectiu
han estat acomiadats en algun moment de la seva vida laboral a Espanya. Entre
aquests, el 7,3% ho han estat per no tenir permís de treball, després que la Llei
d’immigració va imposar les penalitzacions als ocupadors que contractessin
immigrants irregulars. La resta (el 4,7%) addueixen causes de retallada de
plantilla, acabament de contracte i, molt pocs, mala conducta.
Gràfic 3.49. Causes d’acomiadament. Persones immigrants
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
Alguns testimonis exemplifiquen aquesta situació de mobilitat voluntària de
la persona immigrant perquè vol pujar en l’escala laboral.
«Vaig prendre la decisió de renunciar perquè veia que no progressava, treballant moltes hores,
però jo no veia els diners.» (E4)
«Estava aclaparada, estava cansada. Les meves amigues em deien sempre: -“Carmen, tu
pots fer fora d’aquí coses millors, pots guanyar més, et poden tractar millor”. Perquè a estones
em sentia malament, malgrat que m’apreciaven i tot això, hi havia moments en els quals et feien
sentir com res, i sempre m’ho deien: -“Deixa aquesta feina, deixa aquesta feina”.» (E7)
Hi ha indicis que «són els individus que han abandonat voluntàriament la
seva feina els qui tenen una major probabilitat de registrar mobilitat ascen·
dent» (Toharia et al., 2001: 76). Quan la renúncia a un lloc de treball és perquè
288

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
el treballador espera trobar un lloc millor, això implica un reacomodament del
treballador, que cerca una feina amb condicions millors que les que té. No
obstant això, quan un treballador és acomiadat, això implica l’estancament de
la seva carrera laboral perquè pot bloquejar en el futur l’obtenció de llocs de
treball millors.
A continuació, transcrivim el testimoni d’un treballador acomiadat.
«L’home va començar a excedir-se, va començar a posar-me més feina de la que m’estava
pagant; d’altra banda, li feia feines de tipus personal, d’ajudar-lo a portar la seva mare, d’anar-li a
buscar roba no sé on, a buscar-li coses seves, i que jo veia que no havia de fer-ho, i al final em volia
posar a la caixa... Llavors, ja em vaig començar a omplir de ràbia, em vaig anar guardant coses
fins que va arribar un dia que no vaig poder més, i ja va estar. Vam discutir, i vam discutir davant
dels clients i em va fer fora davant dels clients. Jo li vaig dir que sí, que me n’anava, i perquè es
veu que li va molestar molt que jo li hagués demanat augment de sou.» (E9)
Per a les poques persones acomiadades que hem trobat, la indemnització
per acomiadament és pràcticament inexistent. Al gràfic 3.50 veiem que només
l’11% dels treballadors immigrants han estat indemnitzats, una part significati·
va dels quals sense contracte laboral, però tot i així han rebut la indemnització
establerta legalment. El treball de camp revela que aquesta indemnització es
paga més habitualment al sector de l’hostaleria i els serveis de restauració. El
89% restant no han rebut indemnització.
Gràfic 3.50. Indemnització per acomiadament. Persones immigrants
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
289

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Encara que aquests resultats mostren que la rotació laboral es presenta per
un reacomodament de la població immigrant en la recerca de nous salaris, és
important recordar que el col·lectiu colombià feia molt poc temps que residia a
Espanya quan es va fer l’enquesta (2002). Aquesta situació restringeix aquests
resultats.
Per concloure, s’ha dut a terme un recorregut per les condicions d’ocupació
des del moment que la persona immigrant comença a buscar feina fins que la
deixa. S’ha trobat que el capital relacional és fonamental a l’hora d’aconseguir
feina. Les xarxes socials són fonamentals en les estratègies de concurrència al
mercat de treball i els immigrants dissenyen diferents estratègies de concur·
rència. Un altre fet important observat és que les barreres d’entrada al mercat
de treball tenen un comportament diferent per a la persona immigrant. Les
barreres institucionals imposades per les restriccions legals de la immigració i
les variables ètniques com ara el país d’origen constitueixen elements impor·
tants d’aprovació o rebuig d’una persona candidata per a un lloc de treball.
La formació acadèmica i l’experiència laboral, fonamentals per determinar la
qualificació d’un treballador nacional, són poc reconegudes en el cas dels
immigrants als països d’acollida. En termes generals, d’acord amb la feina que
fa la persona immigrant, té diferents possibilitats de negociació a l’hora de ser
contractada laboralment.
El treballador immigrant està marcat per la inestabilitat i la temporalitat en
les seves relacions laborals, però va d’un lloc a un altre cercant mobilitat la·
boral ascendent. Un de cada dos treballadors immigrants es considera objecte
de discriminació salarial, malgrat que treballa de mitjana nou hores més a la
setmana que els treballadors nacionals.
290
En resum, els resultats més importants d’aquest capítol són:
1. Les estratègies utilitzades per la població immigrant i nacional per cercar
feina són variades. Les fonts d’informació sobre vacants de llocs de treball, tant
per als treballadors nacionals com per als immigrants, les proveeix un amic o
conegut (el 25,4% d’espanyols i el 43% d’immigrants). Un altre mecanisme de
concurrència al mercat de treball freqüentment utilitzat per població nacional
i immigrant (especialment pel col·lectiu immigrant) és l’autoocupació (el 10%
de nacionals i el 17,2% d’immigrants).

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
2. Un de cada dos treballadors immigrants estudiats (el 54,3%) ha trobat
la seva feina actual per mitjà de la informació rebuda d’una xarxa familiar,
connacional o d’amics d’altres col·lectius. A diferència dels treballadors es·
panyols, que poden diversificar les seves estratègies per aconseguir feina amb
èxit, les persones immigrants (particularment les il·legals) tendeixen a utilitzar
les xarxes socials com a estratègies de concurrència al mercat de treball.
3. El mecanisme més utilitzat per la població immigrant per trobar feina
és a través de les “recomanacions”. L’empresari vincula o contracta el nou
treballador perquè aquest ha estat recomanat. El mecanisme del currículum
normalment té poc pes per seleccionar treballadors immigrants.
4. Amb el temps, la persona immigrant comença a desxifrar el funcionament
del mercat de treball, analitza quins comportaments són reeixits en la
recerca de feina i quins no, sap què pot esperar del mercat laboral i desenvolupa
formes de mobilització en aquest mercat per ascendir·hi laboralment i
socialment.
5. La població immigrant estudiada identifica quatre barreres d’entrada al
mercat de treball amb què s’enfronta: el permís de treball, l’homologació dels
estudis, l’idioma i l’estigma nacional. L’homologació de títols crea una sensació
de barrera infranquejable que els impedeix accedir a una ocupació d’acord amb
la seva formació.
6. L’idioma és una barrera d’entrada al mercat de treball, ja que constitueix
un requisit indispensable en empreses formals per ser considerat apte com a
candidat a un lloc de treball. La posició que pren la persona immigrant amb
l’idioma (en aquest cas, el català) amplia o restringeix les perspectives d’ascens
laboral en una empresa, l’accés a millors llocs de treball o en empreses
regionals.
7. Les possibilitats de negociació de les condicions de treball quan una
persona immigrant accepta una feina es configuren d’acord amb el tipus de
tasca que exercirà a l’interior de l’organització, en funció de la demanda o
l’escassetat de mà d’obra en el mercat de treball. S’han trobat tres formes
de negociació. La predominant és aquella en què els treballadors no poden
exigir sinó que se sotmeten a les condicions que imposa l’ocupador. La segona
forma de negociació té lloc en aquelles ocupacions en què es presenta un alt
291

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
joc de negociació en el moment de la vinculació, a causa que les empreses
tenen abundant demanda de mà d’obra. En tercer lloc, hi ha feines en què les
condicions laborals estan configurades i legalitzades per endavant, no només
en un mercat nacional sinó també mundial. Aquestes professions, en general,
també són especialitzades.
8. La temporalitat i la informalitat regeixen les relacions laborals en el cas
dels treballadors immigrants. Mentre que la contractació de treballadors sense
la preceptiva formalització legal constitueix per al col·lectiu nacional un cas
aïllat (l’1,1%), per a la població immigrant és la norma (el 47,7%). En efecte,
mentre que el 69,6% de la població immigrant treballa sense contracte o la
seva vinculació es limita simplement a realitzar un servei o una obra específica,
només el 8,7% de la població espanyola treballa en aquestes condicions.
9. La temporalitat que es presenta en el 90% de la població immigrant
té lloc en quatre tipus de relació contractual, depenent de l’externalitat del
treballador. El primer tipus és el treballador intern temporal, que té contracte
temporal, firmat per la mateixa empresa en què treballa. El segon i el tercer
tipus de treballadors es caracteritzen perquè són externs a l’empresa en la qual
treballen, el seu vincle contractual és un tercer. El treballador extern temporal
hi pot estar vinculat a través d’una empresa de treball temporal que, majori·
tàriament, fa tasques productives a l’empresa, de la qual no forma part. I a
l’última baula de la jerarquia es troben els autònoms dependents, que treballen
per a una empresa però que estan obligats a cotitzar a la Seguretat Social com
a personal independent.
10. El 71,5% dels colombians i colombianes feia menys d’un any que
tenien la feina en el moment de fer l’enquesta, a diferència del 9,6% dels
treballadors nacionals. La rotació laboral dels treballadors immigrants és alta,
però en el 90% dels casos no obeeix a acomiadament, sinó a una recerca
permanent per escalar un millor posicionament laboral o per l’acabament del
contracte o l’obra.
11. La mitjana d’hores treballades per setmana d’un treballador autòcton
són 40,3 hores, mentre que la mitjana setmanal de la població immigrant arriba
fins a 48,6 hores; en altres paraules, les persones immigrants tendeixen a
treballar de mitjana 9 hores més a la setmana que els treballadors nacionals.
292

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
12. El 80% dels treballadors nacionals i immigrants treballen a jornada
completa. Del 20% restant, que treballen a jornada parcial, el 10,6% dels
immigrants ho fan perquè no han trobat una feina a jornada completa. De tal
manera que la jornada parcial és voluntària per als treballadors nacionals i
obligatòria per als immigrants, fet que corrobora l’existència de la doble gestió
de la mà d’obra.
13. La remuneració del treball mostra nivells de desigualtat. El percentatge
de treballadors immigrants que perceben menys d’un salari mínim és més
alt, en relació amb els treballadors nacionals (el 8% d’immigrants i el 4,7%
de nacionals). La població immigrant duplica la nacional en el rang del salari
mínim (el 16,6% d’immigrants i el 7,4 d’espanyols).
14. El 53,4% dels treballadors nacionals afirmen que reben un salari correcte
segons les mitjanes del mercat per al tipus de feina que fan, mentre que
això succeeix només en el cas del 45,7% dels immigrants. La desigualtat es
reflecteix en el fet que el 43% dels treballadors immigrants consideren que el
sou que perceben és més baix que la mitjana del mercat de treball, mentre que
només el 30% dels treballadors nacionals ho afirmen.
15. La variable “situació jurídica en el mercat de treball” té un grau alt d’influ·
ència significativa (nivell de confiança del 99,5%) en l’explicació de la discrimina·
ció salarial. Una altra variable que té rellevància en la discriminació salarial és
la relació contractual. Entre tots els tipus de treballadors, l’autònom dependent
presenta una forta influència significativa negativa en la discriminació salarial,
amb un nivell de confiança del 98%.
16. El 57,4% dels treballadors nacionals pensen que no tenen cap possibilitat
d’ascens en la seva feina actual o que en tenen poques; xifra una mica més
alta en el cas de les persones immigrants (el 61,3%), que consideren l’ascens
com un fet bastant remot.
293

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Quino, el caricaturista argentí, reflexiona sobre el treball quan Mafalda i
Guille veuen arribar el seu pare de la feina i, agafant·lo de la mà, li diuen a la
seva mare: «Hi enviem cada dia un pare perquè aquesta maleïda oficina ens
retorni AIXÒ?» (1993: 38). AIXÒ és un pare a punt d’enfonsar·se, amb signes
clars d’esgotament físic, amb el vestit rebregat i la boca arrufada. Parlen d’al·
gunes condicions de treball que s’analitzaran en aquest capítol.
Les condicions de treball fan referència a la forma i les situacions en les
quals un treballador o treballadora fa la seva feina, en les quals presta la seva
mà d’obra o duu a terme una activitat. És la relació del treballador amb els
mitjans tècnics, físics, organitzacionals i socials amb els quals desenvolupa la
seva tasca (Cano, 1997). Les condicions de treball inclouen múltiples aspectes
de la feina, van des de la posició que ocupa en la concepció i l’organització del
procés productiu fins a les relacions entre companys i superiors.
L’instrument fonamental per estudiar les condicions de treball ha estat el
concepte de treball decent, promulgat per l’Organització Internacional del Tre·
ball (OIT) el 1999, destinat a promoure oportunitats perquè homes i dones
295

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
puguin aconseguir una feina decent i productiva en condicions de llibertat,
equitat, seguretat i dignitat humana (Ghai, 2003). El treball decent s’expressa
en quatre categories com són l’accés a l’ocupació, la protecció social, els drets
dels treballadors i treballadores i el diàleg social. En l’estudi dut a terme per
Ghai per a l’OIT a 22 països sobre treball decent amb indicadors macroeco·
nòmics, Espanya hi ocupa el primer lloc quant a pitjors condicions de treball,
molt per sobre de Grècia, França i Irlanda. En altres paraules, Espanya és el
país que es troba més allunyat de tenir un treball decent. 76
Aquest tema és de vital importància en l’estudi de les condicions de treball
perquè la feina consumeix la major part del temps vital, de tal manera que
quan s’estudien les condicions de treball s’està parlant de condicions de vida.
Prieto afirma: «En gran manera, per a tots ells, treballar en condicions laborals
bones o dolentes és sinònim de viure en condicions bones o dolentes» (1994:
191).
En aquesta recerca, les condicions de treball se centren en set categories
com ara l’accés a la Seguretat Social, els riscos laborals, la mobilitat geogràfica,
les relacions laborals en el lloc de treball, el medi ambient, les característiques
de l’activitat laboral i els seus efectes sobre el treballador o treballadora, la in·
formació organitzacional, la formació laboral i la satisfacció laboral. Aquest ca·
pítol incideix en l’estudi comparatiu de les condicions de treball entre població
espanyola i població colombiana immigrant que treballen a tres comarques de
Barcelona; per això, les variables més importants emprades en aquest capítol
es comparen per a població nacional i immigrant. Per aprofundir alguns aspec·
tes de cada secció es presenten algunes variables concretes encreuades amb el
gènere, els grups d’edat i el nivell educatiu, variables de caràcter individual de
la persona treballadora. Hi ha un segon grup de tres variables (3) que aborden
la dimensió laboral, com són el tipus de dependència laboral, l’ocupació i el
sector econòmic. Finalment, l’anàlisi d’aquestes variables concretes s’encreua
amb algunes característiques pròpies de la població immigrant: la regularitza·
ció, el tipus d’ocupador i la relació contractual.
Per fer una anàlisi comparativa adequada de les condicions de treball, és
necessari fer·ho per ocupacions, contrastant el col·lectiu immigrant i el naci·
onal, però això no és possible perquè seria un estudi incommensurable, fet
que impediria reconèixer tendències globals. No obstant això, per analitzar
76. Per a més informació sobre l’índex de treball decent, vegeu Ghai (2003).
296

4. Condicions de treball de les persones immigrants
les condicions de treball en la població immigrant colombiana i la població
nacional de manera específica i no agregada en la totalitat d’ocupacions, s’han
seleccionat dues ocupacions representatives per als treballadors colombians
i en què també participen els treballadors nacionals, utilitzant algunes varia·
bles clau. Aquestes feines són la de peó de la construcció i les dels serveis
personals. Aquesta mateixa anàlisi es troba al capítol tercer, en l’estudi de les
condicions d’ocupació.
4.1. Seguretat Social
La Seguretat Social, en els últims cent anys, s’ha estructurat per atendre les
necessitats urgents de la població i emparar·la davant d’imprevistos; per tant,
és un aspecte fonamental dels drets humans i del treball decent. La Seguretat
Social com a “dret social” garanteix als treballadors la possibilitat que l’Estat
i els ocupadors proporcionin els mitjans necessaris per preservar la integritat
física i mental dels treballadors, i atendre les seves necessitats i el seu grup
familiar, durant la seva vida econòmicament activa i en etapes no productives
com la infantesa i la vellesa (Galvis, 1996).
La Seguretat Social té com a objectiu fonamental protegir els treballadors
i treballadores de riscos i situacions com són la desocupació, la malaltia, la
incapacitat, la maternitat i la misèria en la vellesa. L’OIT estableix nou (9)
classes de prestacions: atenció de la salut i prestacions en cas de malaltia,
desocupació, vellesa, accident laboral, per familiars a càrrec, per maternitat,
per invalidesa i per a sobrevivents del treballador mort. Aquest règim va ser
dissenyat per atendre especialment les persones assalariades (Anker et al.,
2003), però, amb el temps, als països avançats s’ha estès als treballadors i
treballadores autònoms. Val la pena destacar que la majoria dels estudis sobre
protecció social no avaluen l’eficàcia real de l’ús d’aquests serveis de protecció
social en la població ni la seva capacitat de donar resposta a les necessitats
d’aquesta (Ghai, 2003).
En l’estudi de la població immigrant, la Seguretat Social està determinada
per la regularització del treballador, i els resultats que es presenten al llarg del
capítol recullen les dades de l’enquesta CTCB feta el 2002, quan la presència
de població colombiana era molt recent a Espanya i els nivells de regularitza·
ció baixos. Aquesta situació s’observa en el creixement vertiginós de l’alta de
treballadors des del 2000 fins al 2005, pels dos processos de regularització
297

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
que tenen lloc el 2002 i el 2005. El gener del 2002 (any de realització de l’en·
questa CTCB) estaven donats d’alta a la Seguretat Social 27.417 colombians
i colombianes; tanmateix, l’any següent (gener del 2003) la xifra de població
colombiana donada d’alta s’havia més que duplicat, i arribava a 61.645 treba·
lladors, amb un creixement del 124,8%, a causa del procés de regularització.
El gener del 2004 i com a reflex de la nova Llei d’immigració, es donen d’alta
66.385 colombians i colombianes, amb un creixement del 7,7%. El gener del
2005, el creixement de les altes a la Seguretat Social d’aquest col·lectiu puja
fins al 23,8%, amb 82.192 treballadors (CERES, 2005: 15). El nou procés
de normalització permet que es donin d’alta 35.235 treballadors colombians
addicionals el juliol del 2005 (MTAS, 2005), per la qual cosa aquest col·
lectiu ocupa el quart lloc en la regularització i representa gairebé el 10%
dels treballadors normalitzats (per a un total, al territori nacional, de 352.522
treballadors estrangers no comunitaris). En acabar l’any (desembre del 2005),
la població colombiana presenta 130.173 afiliacions a la Seguretat social,
amb un creixement del 63,1% respecte a l’any anterior. D’aquestes, 90.000
corresponen al règim general, 4.264 a l’autònom, 32.394 són del règim de la
llar i la resta pertanyen a altres règims (MTAS, 2006).
D’acord amb les dades de l’enquesta CTCB, 77 el 56% dels treballadors
enquestats no estaven inscrits a la Seguretat Social. Del 46% dels treballadors
inscrits, el 33% correspon a treballadors assalariats i l’11% a autònoms (gràfic
4.1). Lamentablement, no es disposa de dades explícites dels treballadors
nacionals enquestats sobre l’evasió d’empreses en l’afiliació de treballadors a
la Seguretat Social, ja que l’enquesta EQVT 2002 no té aquesta variable, però
les estadístiques indiquen que, a Espanya, el 23,4% del PIB oficial correspon a
l’economia submergida, aspecte en el qual ocupava el 1998 un lloc significatiu
juntament amb Grècia i Itàlia (Ferraro et al., 2002).
77. Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (2002).
298

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Gràfic 4.1. Inscripció a la Seguretat Social. Població immigrant
Gràfic 4.2. Cotització per jubilació. Població immigrant
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
Un altre aspecte fonamental de la Seguretat Social és la cotització per
jubilació, que a Espanya es fa al mateix temps que la cotització a la Seguretat
Social i, per tant, presenta les mateixes estadístiques: només el 44% de les
persones immigrants estudiades cotitzen per jubilació i el 56% no tenen co·
bertura en aquest servei (gràfic 4.2).
Les dones immigrants tenen taxes una mica més baixes d’inscripció a la
Seguretat Social (el 43,2%) que els homes (el 45,5%). En les altes a la Segu·
retat Social no apareixen contrastos entre personal assalariat i autònom segons
el gènere. Els joves immigrants de menys de 25 anys tenen la cobertura més
baixa quant a Seguretat Social (el 38,9%), seguits per les persones de més de
45 anys (el 40%). A la mostra estudiada, els treballadors amb el nivell educatiu
més baix presenten les taxes més reduïdes de vinculació al pagament de la
299

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Seguretat Social (el 83% dels treballadors amb estudis primaris no hi estan
donats d’alta, enfront del 48,2% dels treballadors amb estudis universitaris).
El personal assalariat presenta taxes d’afiliació més baixes a la Seguretat So·
cial que els autònoms (el 41,3% d’assalariats i el 56,7% d’autònoms) (taula
4.3).
Taula 4.3. Inscripció a la Seguretat Social segons el gènere, l’edat, l’educació, la dependència
laboral, la discriminació salarial i el permís de treball
Inscripció a la seguretat social
300
Amb alta Sense alta Nre.
Nre. % Nre. % Total
Total %
Total 67 44,4 84 55,6 151 100,0
Gènere
Grups d’edat
Educació
Dependència
laboral
Home 35 45,5 42 54,5 77 100,0
Dona 32 43,2 42 56,8 74 100,0
Fins a 24 anys 7 38,9 11 61,1 18 100,0
De 25 a 44 anys 56 45,5 67 54,5 123 100,0
De 45 anys o més 4 40,0 6 60,0 10 100,0
Primaris 1 16,7 5 83,3 6 100,0
Secundaris 27 38,6 43 61,4 70 100,0
Tècnics 11 52 10 48,0 21 100,0
Universitaris 28 51,8 26 48,2 54 100,0
Assalariat 50 41,3 71 58,7 121 100,0
Autònom 17 56,7 13 43,3 30 100,0
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
El pagament de la Seguretat Social és un requisit indispensable per conti·
nuar en la regularitat.
«Vaig treballar en la neteja perquè havia de cotitzar. Treballava en la neteja i em vaig donar
d’alta a la Seguretat Social; llavors feia tres hores aquí, tres hores allà, tres hores més allà, i
pagava la meitat de la Seguretat Social.» (E11)
«Després d’una temporada vaig començar a pagar per poder renovar aquesta targeta, perquè
si no has aportat a la Seguretat Social no te la renoven. Em va tocar començar a pagar la Seguretat
Social com a interina, com la noia que va a fer la neteja de casa en casa; llavors, on anava em
firmaven: aquí fa tantes hores. Anava a una altra casa: aquí en fa tantes. I després la suma de
totes aquelles hores m’havia de donar 84 hores, que són les hores que fa una interina, no en pot
fer ni més ni menys. I amb això pagava la meva Seguretat Social. I s’hi annexen els DNI de les

4. Condicions de treball de les persones immigrants
persones que firmen, per demostrar que la persona encara és viva, és espanyola i, bé, una sèrie de
condicions que et posen ells.» (E4)
No obstant això, algunes persones immigrants consideren rendible estalviar·
se la Seguretat Social durant un període de temps:
«Però jo vaig continuar treballant igualment en el que aquí s’anomena “en negre”, perquè em
sortia més a compte; em sortia més a compte rebre 6 euros per cada hora, que no pas treballar i
que em paguessin 3 euros i em descomptessin la Seguretat Social. No, jo no la vaig pagar.» (E4)
A Espanya, l’assistència sanitària s’ofereix de manera totalment gratuïta a la
població sense dependre de la regularització de la persona treballadora; només
cal que la població immigrant estigui empadronada. Al gràfic 4.4 s’observa que
la cobertura de salut dels treballadors immigrants estudiats és del 78% a través
de la sanitat pública i social; el 15% tenen assegurança privada, i només el 7%
de les persones immigrants estudiades afirmen que no disposen de cap tipus
d’assistència sanitària.
Gràfic 4.4. Assistència sanitària. Població immigrant
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
Per al temps de desocupació involuntària, Espanya disposa d’un sistema
de protecció assistencial i contributiu. «La primera s’anomena assegurança
de desocupació, mentre que la segona es denomina subsidi de desocupació»
(Ruesga, 2002: 248). Aquesta protecció contra la desocupació es canalitza
301

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
a través de l’Institut Nacional d’Ocupació (INEM). Aquest sistema es finança
amb les contribucions del personal assalariat i els empresaris; tanmateix, per·
què un treballador o treballadora accedeixi al subsidi de desocupació o atur,
ha de cotitzar un mínim de dotze mesos. El pagament mensual del subsidi és
equivalent al 70% de l’últim salari que ha cobrat el treballador. Així, el cobra·
ment del subsidi d’atur en el cas de les persones immigrants depèn de la seva
cotització a aquesta prestació durant el període treballat, però fonamentalment
està regit per la regularització. Per tant, una persona immigrant sense permís
de treball no pot cotitzar. Entre els treballadors que poden accedir a aquest
subsidi, s’observa que el 45,6% de la població espanyola mai no ha cobrat
l’atur o que l’ha cobrat menys de la meitat del temps quan ha estat aturada
contra la seva voluntat (gràfic 4.5). En el cas de les persones immigrants que
poden cobrar l’atur, només el 9,6% han rebut el subsidi tot el temps o la major
part del temps en què van estar aturades.
Gràfic 4.5. Població immigrant i nacional segons el temps que han cobrat el subsidi d’atur
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En contrastar aquesta variable entre la població nacional i la immigrant en
ocupacions específiques com la construcció i els serveis personals, la taula
4.6 mostra que, en els serveis personals, la població nacional mai no ha co·
brat a causa de la baixa presència de contractes en la relació laboral, mentre
que el 25% dels treballadors colombians han estat beneficiaris del subsidi de
302

4. Condicions de treball de les persones immigrants
desocupació, a causa de la modalitat contractual que s’aplica a aquest sector.
Pel que fa als treballadors de la construcció, veiem que entre els immigrants
estudiats no n’hi ha cap que hagi estat mai beneficiari d’aquest subsidi, mentre
que aquesta situació es presenta per al 26,4% dels treballadors nacionals. El
44,6% de la població nacional que treballa a la construcció ha cobrat subsidi
per desocupació tot el temps o més de la meitat del temps, a causa de les
particularitats de l’activitat.
Taula 4.6. Temps de cobrament del subsidi d’atur en els treballadors de la construcció i els
serveis personals
Temps de cobra·
ment del subsidi
d’atur
Tot el temps
Més de la meitat
del temps
Menys de la
meitat del temps
No l’ha cobrat
mai
% Imm. % Nac. % Imm. % Nac. % Imm. % Nac. % Imm. % Nac.
Construcció 0,0 34,4 0,0 8,2 0,0 31,0 100 26,4
Serveis personals 25,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 75,0 100
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En conclusió, la Seguretat Social continua sent el dret més colpejat en el
cas dels treballadors immigrants perquè depèn de la seva condició jurídica en
el mercat de treball; situació que, per a moltes d’aquestes persones, no és a
les seves mans resoldre quan es troben al país d’acollida. Tanmateix, la Segu·
retat Social també depèn del temps de residència i del seu estatus migratori
al país receptor. El pagament de la Seguretat Social del treballador constitueix
l’element més important de discriminació salarial i laboral.
4.2. Riscos laborals
Usualment, quan es parla de condicions laborals es fa referència als riscos
laborals o, d’igual manera, a les condicions de treball insalubres. Els riscos la·
borals es presenten quan els treballadors han de desenvolupar la seva activitat
en condicions de treball que atempten i vulneren la integritat física i psicològi·
ca. Els riscos laborals inclouen els accidents de treball i les malalties laborals.
L’OIT, al Conveni sobre seguretat i salut dels treballadors de 1981 (núm. 155),
insta a aplicar una política nacional que previngui els accidents i els danys en
la salut que es generin a la feina, que tinguin relació amb l’activitat laboral o
303

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
que succeeixin durant la jornada de treball, reduint al mínim les causes dels
riscos en el medi ambient laboral (Anker et al., 2003).
El debat sobre riscos laborals cobra protagonisme al país perquè Espanya
ocupa un dels primers llocs de la Unió Europea pel que fa a accidents laborals.
Els primers accidentats són els treballadors temporals i, especialment, els jo·
ves, i aquesta alta taxa d’accidentalitat —que no ha deixat de créixer des del
1993— està relacionada amb l’estratègia de descentralització de la producció,
l’outsourcing, la fragmentació empresarial, la subcontractació i l’externalització
dels treballadors (Castillo, 2005b). En paraules de Castillo: «Per tant, si algu·
na cosa es posa en evidència, i de manera molt clara en aquest desastre, en
aquesta matança, és que qui s’accidenta, qui mor en aquesta feina són sobretot
treballadors que, perquè l’empresa ha decidit una determinada organització del
treball, estan ocupats en les branques esqueixades de la gran empresa, però
formen part absolutament inseparable del seu procés de producció» (2005b:
18).
Usualment, els riscos laborals s’analitzen ressaltant només els perills físics
a què estan exposats els treballadors i treballadores, com ara temperatures
extremes, pols tòxiques o nocives, intempèrie, mala ventilació, sorolls, vibra·
cions, líquids contaminants, riscos de caigudes, postures insuportables, ten·
sió, mortalitat, entre d’altres; però, de vegades, es deixen de banda aquelles
condicions laborals que afecten no solament la salut psíquica del treballador
sinó que n’impedeixen el desenvolupament psíquic, mental i social. Condici·
ons de treball que, encara que no impliquen vessament de sang o danys que
es puguin veure a primera vista, comporten el deteriorament de la dignitat
humana, la desvaloració com a ésser humà, l’anquilosament de les qualitats
i potencialitats. Condicions de treball que colpegen la ment del treballador.
Així, per tal d’analitzar millor els riscos laborals de la població objecte d’estudi,
aquesta secció es divideix en dues parts: els riscos físics i els riscos psicològics
i mentals.
4.2.1. Riscos físics
Els riscos físics a què està exposat el col·lectiu treballador fan referència
al medi ambient físic extern, conformat per l’ambient tèrmic, la ventilació, el
soroll, la il·luminació i les vibracions, entre d’altres. També inclouen la càrrega
física com ara les males postures i l’esforç per a la realització de les tasques i
304

4. Condicions de treball de les persones immigrants
activitats. L’entorn físic «ens remet a la idea de seguretat i higiene, i ens porta
a pensar espontàniament en el treball manual de les mines, de les fàbriques i
de les obres de construcció, en el treball de sempre per excel·lència» (Prieto,
1994: 212).
En aquesta secció es presenten variables objectives i subjectives de riscos
físics. Davant l’afirmació “l’entorn físic en què faig la meva feina és agrada·
ble”, el 80,1% de les persones immigrants enquestades han respost que estan
d’acord que el seu entorn físic és agradable, a diferència del 67,1% de la
població nacional (gràfic 4.7). El 12% dels treballadors en general pensen que
l’entorn físic en el qual fan la seva feina és desagradable.
Gràfic 4.7. Població immigrant i nacional segons “l’entorn físic de la meva feina és
agradable”
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En interrogar les persones treballadores enquestades sobre la seva satis·
facció amb l’entorn físic de la feina, veiem que tenen una alta sensació de
satisfacció. El 73% de la població nacional i immigrant se sent satisfet amb
l’entorn físic de la seva feina (gràfic 4.8). En relació amb la insatisfacció, no·
més el 12,6% de la població nacional se sent insatisfeta, mentre que el 6,9%
de les persones immigrants manifesten insatisfacció amb l’entorn físic de la
seva feina.
305

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 4.8. Població immigrant i nacional segons la satisfacció amb l’entorn físic de la
feina
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
A les entrevistes fetes el 2004 es van abordar les causes d’insatisfacció amb
l’entorn físic de la feina que provenen d’ambients insalubres o desagradables:
«Començant que no hi havia espai, tota l’aigua anava a parar a terra; com que no hi havia
temps d’assecar-ho, llavors ens tocava posar-hi cartrons per poder passar-hi i no caure. La taula
que hi havia en el centre com a auxiliar eren caixes de cervesa i la taula de sobre, negra, i les taules
que hi havia al voltant eren també taules sostingudes amb altres barrots. No sé com mai no hi va
anar una inspecció de sanitat, allà, mai.» (E2)
«La deixadesa de la senyora. No li agradava que la banyessin. L’olor d’orins. Per tant, sempre
era una mica incòmode, fins que vaig arribar al punt de cridar la filla i dir-li que baixés i la canviés
perquè no es podia estar amb ella, sobretot en època de calor.» (E11)
«Em tocava moure’m tant! Perquè, allà, aguantar aquestes calors, en aquella oficina, era de
porcs. A més, aquell any va ser l’any que es van batre rècords de calor a Catalunya; llavors, va ser
molt dur per a mi.» (E1)
Però els treballadors immigrants també valoren els ambients agradables,
que ofereixen nivells adequats de benestar i consideració:
306

4. Condicions de treball de les persones immigrants
«Estava bé, teníem una nevera, un microones, perquè com que era de nit hi guardàvem el
menjar. Llavors paràvem a les dues o les tres de la matinada a menjar alguna cosa, mitja hora, 40
minuts, i després continuàvem treballant.» (E6)
«El tenia al costat de casa meva, el consultori era diví, la gent era molt enrotllada.» (E5)
«Jo podia menjar el que volgués, a l’hora que volgués, una alimentació súper bona, súper
equilibrada. La velleta em volia cuidar massa i jo veia que ella es preocupava molt per mi, que jo
estigués bé, es preocupava molt que estigués contenta.» (E9)
La satisfacció amb les condicions de seguretat i higiene a la feina tendeix a
ser alta per a ambdós grups estudiats (gràfic 4.9). El 78,8% dels treballadors
nacionals i el 73,6% dels immigrants estaven satisfets amb les condicions
de seguretat i higiene a la feina que tenien el 2002. Tanmateix, els nivells
d’insatisfacció quant a la seguretat i la higiene són més alts en el cas de la
població immigrant que en el de l’espanyola (el 12% d’immigrants i el 9,5%
de nacionals).
Gràfic 4.9. Població immigrant i nacional segons la satisfacció amb les condicions de seguretat
a la feina
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
307

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
El grau de perillositat de les activitats laborals de les persones enquestades
tendeix a ser baixa. Els resultats mostren que els treballadors tendeixen a fer
la feina en condicions no perilloses. La percepció del treballador sobre la peri·
llositat de la seva feina es pot observar més en les persones nacionals que en
les immigrants (el 5,4% de nacionals i l’1,3% d’immigrants) (gràfic 4.10). En
sentit contrari, és gairebé igual el percentatge de població immigrant i nacional
que sent que mai o gairebé mai no treballa en condicions de perill (el 76,1%
d’immigrants i el 75,3% de nacionals).
Gràfic 4.10. Població immigrant i nacional segons si treballen en condicions de perill
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Als treballadors i treballadores que han afirmat que “algunes vegades, sovint
o sempre” treballen en condicions de perill, se’ls ha preguntat si es protegei·
xen adequadament en les situacions perilloses que es presenten a la feina. Al
gràfic 4.11, veiem que el 81,8% de les persones immigrants i el 75,3% de les
espanyoles afirmen que es protegeixen adequadament. Per contra, el 7% de la
població espanyola manifesta que mai o gairebé mai no es protegeix adequada·
ment contra el perill, fet que representa un gran risc per a la seva salut.
308

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Gràfic 4.11. Població immigrant i nacional segons la protecció a la feina en situacions
perilloses
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Per als treballadors i treballadores que usualment fan la feina en condicions
de perill, els resultats revelen que el 15,7% de la població nacional mai o gai·
rebé mai no rep informació sobre els riscos laborals que hi ha a la seva feina,
mentre que el 84,6% de les persones immigrants afirmen que sovint o sempre
són informades dels riscos que corren en les seves tasques, en relació amb el
67,7% de la població nacional (gràfic 4.12).
309

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 4.12. Població immigrant i nacional segons la informació sobre riscos laborals a la
feina
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En preguntar les persones enquestades sobre si l’empresa les proveeix dels
mitjans necessaris per treballar en condicions segures o ho fan elles mateixes
com a autònomes, hem vist que són les immigrants les que perceben que
fan la feina amb més mitjans de protecció. Així, el 84,1% dels treballadors
immigrants consideren que sovint o sempre disposen d’aquests mitjans de
protecció, a diferència del 67,3% dels treballadors espanyols (gràfic 4.13).
Entre els treballadors que afirmen que mai o gairebé mai no disposen de mit·
jans de protecció, hi trobem el 17,6% de la població nacional i el 9,2% de la
immigrant.
310

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Gràfic 4.13. Població immigrant i nacional segons si disposen de mitjans de protecció per
treballar en condicions segures
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Si desagreguem la variable “existència de mitjans de protecció per treballar
en condicions segures” en el cas de les persones immigrants enquestades, la
taula 4.14 assenyala que hi ha més homes que diuen que no tenen mitjans de
protecció que no pas dones (el 10,4% d’homes i el 8,1% de dones). Els joves
de menys de 25 anys disposen de menys mitjans de protecció davant els riscos,
en relació amb els altres grups d’edat (el 77,8%). Les persones immigrants
amb estudis secundaris són les que disposen de menys mitjans de protecció a
la seva feina. Segons la dependència laboral, el personal assalariat té menys
mitjans de protecció (el 10,7% dels assalariats enfront del 3,3% dels autò·
noms), mentre que els autònoms disposen de més mitjans de protecció, potser
perquè ells mateixos se’ls han de procurar. D’acord amb la situació jurídica
de la població immigrant, els treballadors irregulars són els que disposen de
menys mitjans de protecció contra el perill (l’1,4% dels regulars i el 16,7%
dels irregulars).
311

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Taula 4.14. Existència de mitjans de protecció segons el gènere, l’edat, l’educació, la dependència
laboral, la discriminació salarial i el permís de treball
Existència de mitjans
De protecció
312
Mai/gairebé
mai
Algunes
vegades
Sovint/sempre Nre.
Total
Nre. % Nre. % Nre. %
Total
%
Total 14 9,3 10 6,6 127 84,1 151 100
Gènere
Grups d’edat
Educació
Dependència
laboral
Situació
jurídica
Home 8 10,4 9 11,7 60 77,9 77 100
Dona 6 8,1 1 1,4 67 90,5 74 100
Fins a 24 anys 3 16,7 1 5,6 14 77,8 18 100
De 25 a 44 anys 10 8,1 8 6,5 105 85,4 123 100
De 45 anys o més 1 10,0 1 10,0 8 80,0 10 100
Primaris 0 0,0 0 0,0 6 100,0 6 100
Secundaris 8 11,4 5 7,1 57 81,4 70 100
Tècnics 2 9,5 0 0,0 19 90,5 21 100
Universitaris 4 7,5 5 9,3 45 83,2 54 100
Assalariat 13 10,7 10 8,3 98 81,0 121 100
Autònom 1 3,3 0 0,0 29 96,7 30 100
Regular 1 1,4 3 4,1 69 94,5 73 100
Irregular 13 16,7 7 9,0 58 74,4 78 100
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
En contrastar aquesta variable entre la població nacional i la immigrant en
ocupacions específiques com la construcció i els serveis personals, a la taula
4.15 observem, pel que fa a la construcció, que els treballadors nacionals tenen
la percepció que disposen de més mitjans de protecció, amb el 94%, mentre
que el 62,1% de la població immigrant considera que disposa de mitjans de
protecció contra els perills. És important tenir en compte que el sector de la
construcció té alts índexs de sinistralitat. En conclusió, la població immigrant
considera que està més desprotegida contra els riscos. En els serveis personals,
per contra, el col·lectiu immigrant estudiat se sent totalment protegit dels ris·
cos, mentre que només el 33,1% consideren que sovint o sempre se’ls proveeix
de protecció. Crida l’atenció que els valors més alts i els valors més baixos es
trobin gairebé en una mateixa ocupació i que sigui la variable “nacionalitat” la
que afecti la percepció.

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Taula 4.15. Existència de mitjans de protecció en els treballadors de la construcció i els serveis
personals
Existència de mitjans de
protecció
Mai o gairebé mai Algunes vegades Sovint/sempre
% Imm. % Nac. % Imm. % Nac. % Imm. % Nac.
Construcció 17,2 2,6 20,7 3,4 62,1 94,0
Serveis personals 0,0 65,9 0,0 0,0 100,0 34,1
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Els riscos laborals també poden ser analitzats des de l’activitat mateixa que
exerceixen els treballadors. Una activitat laboral que implica una alta exposició
a esforços físics extrems genera lentament i imperceptiblement greus proble·
mes físics, amb la forma de malalties laborals acumulatives. Per exemple, a
la mostra enquestada, són menys els treballadors nacionals que mai o gairebé
mai no fan grans esforços físics a la seva feina, a diferència de la població
immigrant (el 62% de nacionals i el 49% d’immigrants) (gràfic 4.16). Aquesta
tendència es comprova en observar que hi ha un major percentatge de treba·
lladors immigrants que fan més esforços físics a la feina, en relació amb els
treballadors nacionals (el 18% d’espanyols i el 24,5% d’immigrants); per tant,
les persones immigrants tendeixen a ocupar llocs de treball més esgotadors
físicament que no pas els treballadors nacionals.
313

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 4.16. Població immigrant i nacional segons la freqüència de l’esforç físic a la feina
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
L’esforç físic a la feina està relacionat amb tasques manuals, especialment
en les ocupacions dels serveis i la construcció en què la tecnificació del treball
és molt baixa. Alguns exemples:
«Uf, eren unes piles de plats! Malgrat que dius “jo rento els plats”, però quan són quantitats
de plats i les olles tan grans, sí, sí que era difícil.» (E6)
«Cuidar-la era... Ella no es podia aixecar de la cadira sola, no podia caminar sola perquè
s’havia fet una fractura al maluc; llavors, em tocava traslladar-la d’un lloc a un altre.» (E11)
«Li carregava la furgoneta, quan ell anava a comprar a l’engròs la fruita, la verdura, i li
descarregava la furgoneta, li muntava la parada i ja està.» (E8)
L’estudi dels riscos físics amb aquestes vuit variables demostra que aquests
riscos a la feina, encara que són una amenaça real, són percebuts pels treballa·
dors des de llindars diferents. Els treballadors nacionals tendeixen a percebre
més riscos, més exposició a situacions de perill, menys protecció i menys in·
formació sobre prevenció del que voldrien. Tanmateix, les persones immigrants
són les que fan feines amb més desgast físic però tenen nivells de satisfacció
més alts amb el seu entorn físic, el qual consideren agradable.
314

4.2.2. Riscos mentals
4. Condicions de treball de les persones immigrants
Quan un treballador exerceix una activitat laboral ho fa no solament amb
el seu cos sinó també amb la seva ment, ambdues parts són indivisibles. Al
món laboral hi ha feines que poden deteriorar la ment o interrompre’n el de·
senvolupament, en atrofiar potencialitats, habilitats i destreses. Parlar de riscos
mentals en el treball inclou no només el ben conegut estrès per la pressió dels
temps i les quotes de producció, sinó també els ritmes de treball inhumans,
els nivells d’atenció permanent, l’alta complexitat de la feina, la impossibilitat
d’utilitzar la iniciativa, la nul·la participació en relació amb la pròpia feina, les
activitats rutinàries i buides de contingut social o la sensació que el treball
realitzat no és útil per a ningú.
Els riscos mentals s’aborden a continuació a partir de quatre aspectes:
els relacionats amb el contingut de l’activitat, és a dir, si és una feina que
requereix utilitzar nivells importants d’intel·ligència i és un desafiament per
a la creativitat o, per contra, si s’executa per mitjà de tasques embrutidores;
els nivells d’alienació que genera un lloc de treball; les possibilitats de parti·
cipació i autonomia que pot tenir un treballador en dur a terme la seva feina,
i, finalment, la percepció que aquesta activitat laboral és una contribució a la
societat i a les altres persones.
Contingut de l’activitat laboral
Analitzar el tema dels riscos mentals en el treball és important pel fonament
mateix del concepte de treball. El treball és la realització d’una activitat, l’exe·
cució de tasques i funcions que poden implicar diferents nivells de complexitat
i desafiaments per a treballadors i treballadores. L’activitat, allò que es “fa”, és
l’estímul laboral més important. Una feina agradable, que plantegi reptes, que
demani intel·ligència i que permeti posar en pràctica les habilitats i desplegar
el potencial com a treballador, genera entusiasme i energia positiva, que influ·
eixen en la salut mental. Però el capitalisme basat en els monopolis va crear
una nova divisió tècnica del treball que permetés la substitució ràpida dels
treballadors (Braverman, 1983) i va reduir la feina a una sèrie de rutines, de
fàcil entrenament, memorització i supervisió mitjançant l’estoc de producció,
descomponent les tasques de tal manera que es va arribar a la deshumanització
i l’alienació del treball. Les condicions de treball no només tracten de COM es
fa la feina sinó també de QUÈ es fa a la feina. Quan un treballador fa el que li
315

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
agrada, gaudeix la realització d’una tasca, la feina reporta satisfaccions i de·
senvolupament personal. Aquest aspecte és tan important que, segons García
Márquez, «la vida seria més llarga i feliç si tothom pogués treballar en el que
li agrada, i només en això» (1993: 3).
Per estudiar el contingut de les tasques dels treballadors es van utilitzar dues
variables: “feina atractiva i interessant” i “ambient estimulant per millorar”.
Davant l’afirmació “la meva feina és atractiva i interessant” (gràfic 4.17), el
64% dels treballadors enquestats diuen que hi estan d’acord. Tanmateix, entre
els treballadors que consideren que la seva feina no és ni atractiva ni interes·
sant, el 21,9% de la població immigrant diu que té una feina poc interessant,
mentre que això succeeix només amb el 16,8% de la població nacional.
Gràfic 4.17. Població immigrant i nacional segons “la meva feina és atractiva i
interessant”
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Quan es fa una feina en “un ambient que estimula per millorar·la”, el tre·
ballador pot sentir que està desenvolupant les seves aptituds i potencialitats,
i s’eviten processos de desqualificació (gràfic 4.18). En interrogar els treballa·
dors i treballadores sobre si consideren que a la seva empresa o feina disposen
d’un ambient que estimula la millora de les seves tasques, observem que el
46,2% de la població nacional i el 43,7% de la població immigrant consideren
316

4. Condicions de treball de les persones immigrants
que a la seva feina hi ha un ambient molt o bastant estimulant. Però el 26,4%
dels treballadors nacionals i el 24,5% dels treballadors immigrants tenen una
percepció de la seva feina com a poc o gens estimulant.
Gràfic 4.18. Població immigrant i nacional segons “l’ambient és estimulant per millorar la
meva feina”
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
A continuació es presenten fragments de les entrevistes fetes el 2004,
sobre activitats laborals que han fet o que fan les persones immigrants i que
avaluen com a positives i estimulants per a elles:
«La meva feina consisteix a portar tota la part comercial i el màrqueting de les grans superfícies.
Porto Carrefour, El Corte Inglés, Hipercor, Alcampo i Erosky; en total són 240, 250 botigues,
les que tinc al meu càrrec. Tots els productes de la meva empresa, jo sóc l’encarregat que aquests
productes funcionin en aquestes botigues.» (E3)
«Administrativa informàtica. Porto els programes, els programes que es fan malbé, els mirem,
què tenen, què no tenen, si hi ha un virus, si cal reformar-los; estic fent els programes de les
comandes.» (E4)
«Conèixer gent i parlar idiomes que fa molts anys que no parlava, com el francès.» (E13)
317

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
«Viatjava. Vaig estar viatjant molt, vaig conèixer molt Barcelona per mitjà d’aquesta feina,
i vaig conèixer Girona, vaig conèixer Cerdanyola, vaig conèixer Castelldefels, vaig conèixer Vic.»
(E8)
Activitats laborals estimulants que requereixen enfrontar·se a les pors i
autosuperar·se:
«Els primers dies m’asseia aquí darrere a cosir. Li deia el meu marit: -“Jo no despatxo, fes-ho
tu que ets qui en sap”. Però vaig començar perquè un dia li va tocar anar-se’n, em va tocar quedarme
aquí, i ja va estar. Fins avui dia despatxo jo.» (E11)
En el cas de les persones immigrants estudiades s’ha aprofundit l’anàlisi
de la variable “ambient estimulant per millorar la pròpia feina” (taula 4.19), i
s’ha observat que els homes tenen feines més estimulants que les dones im·
migrants (el 48,1% d’homes i el 39,2% de dones), però que també hi ha més
homes amb feines menys estimulants que no pas dones (el 28,6% i el 20,3%,
respectivament). Els treballadors immigrants de més de 45 anys consideren
que fan feines poc o gens estimulants, mentre que els treballadors entre 25 i
44 anys diuen que tenen els ambients laborals més estimulants. Les persones
immigrants amb formació universitària tendeixen a afirmar que fan feines poc
o gens estimulants, mentre que les que disposen de formació secundària diuen
que tenen feines més estimulants. Els treballadors autònoms diuen que la seva
feina és altament estimulant (el 66,7%), a diferència del personal assalariat
immigrant (el 38,0%). Els treballadors regulars tenen feines més estimulants
que els treballadors il·legals (el 49,3% per als regulars i el 38,5% per als
irregulars).
318

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Taula 4.19. Ambient estimulant a la feina segons el gènere, l’edat, l’educació, la dependència
laboral, la discriminació salarial i el permís de treball
Ambient estimulant a la feina
Molt/bastant Una mica Poc/gens Total
Nre. % Nre. % Nre. % Nre. %
Total 66 43,7 48 31,8 37 24,5 151 100
Gènere
Grups d’edat
Educació
Dependència
laboral
Situació jurídica
Home 37 48,1 18 23,4 22 28,6 77 100
Dona 29 39,2 30 40,5 15 20,3 74 100
Fins a 24 anys 8 44,4 5 27,8 5 27,8 18 100
De 25 a 44 anys 56 45,5 38 30,9 29 23,6 123 100
De 45 anys o més 2 20,0 5 50,0 3 30,0 10 100
Primaris 1 16,7 5 83,3 0 0,0 6 100
Secundaris 33 47,1 21 30,0 16 22,9 70 100
Tècnics 9 42,9 7 33,3 5 23,8 21 100
Universitaris 23 42,6 15 27,8 16 29,6 54 100
Assalariat 46 38,0 43 35,5 32 26,4 121 100
Autònom 20 66,7 5 16,7 5 16,7 30 100
Regular 36 49,3 23 31,5 14 19,2 73 100
Irregular 30 38,5 25 32,1 23 29,5 78 100
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
Quant al contingut del treball, s’observa la tendència que són més les
persones immigrants que fan feines que tenen menys estímuls i són menys
interessants o atractives que en el cas dels treballadors nacionals. Aquesta
situació pot donar·se perquè les persones immigrants semiqualificades i quali·
ficades fan feines no qualificades amb baix contingut intel·lectual. Tanmateix,
aquestes dues variables no presenten resultats polaritzats, sinó trets similars en
treballadors nacionals i immigrants, encara que una mica en detriment quant
a l’ocupació immigrant.
Alienació en el treball
El concepte d’alienació és útil per estudiar el contingut de les activitats la·
borals o tasques, i permet comprendre la relació del treballador amb el resultat
del seu treball, és a dir, amb allò que és obra de les seves mans, però que no
li pertany. Marx afirma que «el treballador es relaciona amb el producte del
seu treball com amb un objecte estrany. Partint d’aquest supòsit, és evident
que com més es bolca el treballador en el seu treball, més poderós és el món
319

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
estrany, l’objecte que crea davant seu, i, per tant, més pobres són ell mateix i el
seu món interior, perquè és menys amo de si mateix.» (1974: 106). El treballa·
dor posa la seva energia vital en l’objecte, però a partir d’aquest moment ja no li
pertany a ell, sinó a l’objecte. Per tant, l’acte de treballar és un desposseïment
no només econòmic sinó també mental. Per això el treballador està alienat.
Amb la nova divisió del treball de la globalització es crea el fenomen del
dualisme ocupacional (Castells, 2002) o la bipolaritzacio del treball, amb pocs
llocs d’alt contingut i molts llocs de treball desqualificat: «Un nombre relativa·
ment reduït, encara que en augment en relació amb la situació dels anys setan·
ta, de llocs que atorguen als treballadors un alt nivell d’autonomia i iniciativa,
i un nombre elevat que situen, en graus diversos, en l’altre extrem» (Prieto,
1994: 234). Moltes feines del sector secundari i terciari tendeixen a desquali·
ficar el treballador perquè són repetitives, monòtones i compartimentades, amb
un empobriment gradual de les tasques. Encara que el procés d’alienació del
treball és complex per la seva abstracció i subjectivitat, és important abordar·
lo en l’estudi de les condicions de treball. En aquesta recerca s’estudien els
nivells d’alienació a partir de la repetició de les tasques, la supeditació del
treball al ritme de la màquina, la realització d’una jornada avorrida i monòtona,
la percepció del pas del temps en la jornada laboral, els nivells de distracció
dels treballadors, l’esgotament del treballador en tornar a casa, els nivells d’es·
très a la feina, la flexibilitat d’horari i, finalment, la possibilitat de fer petits
descansos durant la jornada.
Una feina que implica la realització de les mateixes tasques cada dia durant
anys, la falta de varietat, l’absència de nous estímuls, la mecanització de les
rutines creen la sensació de circularitat del temps, com si el mateix dia de feina
es repetís permanentment perquè cada dia és igual, ja que no es desenvolupen
nous coneixements i habilitats. Al gràfic 4.20 s’observa que vuit de cada deu
treballadors (el 81,5% d’immigrants i el 77,6 de nacionals) tenen una feina
que implica la repetició de les tasques i que prop del 20% de les persones
enquestades tenen una feina no rutinària. Les feines de les persones immi·
grants presenten una tendència a ser més repetitives, però hi ha diferències
percentuals significatives.
320

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Gràfic 4.20. Població immigrant i nacional segons la repetició de les tasques
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Discriminant la variable “repetició de tasques” només en el cas de la po·
blació immigrant, amb l’encreuament d’algunes variables importants, veiem
que hi ha un major percentatge de dones immigrants que tenen feines més
repetitives que els homes (el 74% d’homes i el 89,2% de dones). A la taula
4.21, per edats i nivell educatiu, la repetició de tasques es distribueix homogè·
niament entre els treballadors. Els assalariats tenen feines més rutinàries que
els autònoms (el 84,3% d’assalariats i el 70% d’autònoms). Els treballadors
irregulars (el 85,9%) també tenen més feines amb activitats repetitives que els
regulars (el 76,7%). L’alta presència d’ocupacions amb repetició de tasques té
lloc pel predomini del treball manual i la baixa tecnificació de les feines per a
les persones immigrants.
321

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Taula 4.21. Repetició de tasques segons el gènere, l’edat, l’educació, la dependència laboral,
la discriminació salarial i el permís de treball
Repetició de tasques
322
Sí No Nre.
Total %
Nre. % Nre. % Total
Total 123 81,5 28 18,5 151 100
Gènere
Grups d’edat
Educació
Dependència
laboral
Situació jurídica
Home 57 74,0 20 26,0 77 100
Dona 66 89,2 8 10,8 74 100
Fins a 24 anys 15 83,3 3 16,7 18 100
De 25 a 44 anys 100 81,3 23 18,7 123 100
De 45 anys o més 8 80,0 2 20,0 10 100
Primaris 5 83,3 1 16,7 6 100
Secundaris 60 85,7 10 14,3 70 100
Tècnics 17 81,0 4 19,0 21 100
Universitaris 41 75,9 13 24,1 54 100
Assalariat 102 84,3 19 15,7 121 100
Autònom 21 70,0 9 30,0 30 100
Regular 56 76,7 17 23,3 73 100
Irregular 67 85,9 11 14,1 78 100
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
En contrastar aquesta variable entre població nacional i immigrant en ocu·
pacions específiques com la construcció i els serveis personals (taula 4.22),
observem que hi ha una rutinització de l’ocupació gairebé igual entre treballa·
dors nacionals i immigrants. Al sector de la construcció, el 70,9% dels treballa·
dors nacionals pensen que la seva feina és rutinària, mentre que això succeeix
amb el 62,1% dels immigrants. En les ocupacions de serveis personals, entre
població nacional i immigrant es presenta coincidència en la variable, ja que
el 100% dels treballadors nacionals consideren que la seva feina és repetitiva,
i el 92,3% dels immigrants també hi estan d’acord.
Taula 4.22. Repetició de tasques en els treballadors de la construcció i els serveis personals
Repetició de tasques
Sí No
% Immigr. % Nac. % Immigr. % Nac.
Construcció 62,1 70,9 37,9 29,1
Serveis personals 92,3 100,0 7,7 0,0
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Aquesta situació es reflecteix en les jornades laborals, que se supediten
al ritme de la màquina en produccions en línia amb cintes transportadores,
en què la màquina imposa al treballador un ritme de treball incessant i sense
parar. Aquest tipus d’activitats són altament alienants. Usualment aquestes
feines pertanyen al sector de la indústria amb models administratius tayloris·
tes. Els serveis amb tecnologia punta s’han caracteritzat per utilitzar sistemes
productius participatius diferents, però amb altres tipus d’alienació.
En aquesta recerca, el 83,5% dels treballadors immigrants i el 72% dels
nacionals afirmen que a la seva feina mai o poques vegades han de seguir el
ritme que els marca una màquina, un ordinador o algun tipus d’aparell auto·
màtic (gràfic 4.23). En el cas de les persones immigrants s’associa amb el fet
que fan feines no qualificades del sector serveis, el comerç o la construcció
i gairebé mai del sector industrial. El 18,1% dels treballadors nacionals i el
13,3% dels immigrants sempre o moltes vegades fan feines marcades pel ritme
d’una màquina.
Gràfic 4.23. Població immigrant i nacional segons la supeditació de la feina al ritme d’una
màquina
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
323

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Les jornades laborals avorrides i monòtones produeixen alienació en el tre·
ballador. La resposta de les persones enquestades davant l’afirmació “la jorna·
da laboral se’m fa avorrida i monòtona” és interessant. Al gràfic 4.24, el 60%
de la població immigrant i nacional pensa que la seva jornada mai o gairebé
mai no es pot catalogar com a avorrida i monòtona. Per contra, el 12,6% dels
immigrants i el 10,4% dels nacionals senten que sovint o sempre la seva feina
és avorrida i monòtona.
Gràfic 4.24. Població immigrant i nacional segons si la jornada laboral és avorrida i
monòtona
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
L’entrevista feta a una persona immigrant el 2004 ens dóna un exemple
de la importància que concedeixen els treballadors a la varietat d’activitats i
tasques que fan que una feina no sigui rutinària i monòtona:
«Sí, m’agrada perquè no és monòton, perquè no has d’estar-te en un sol lloc, i tens l’oportunitat
de ser al carrer, de sortir, de tornar.» (E6)
L’avorriment i la monotonia creen un efecte de distorsió del temps, de
dilatació i contracció de les hores. Quan un treballador o treballadora està
concentrat i motivat en la realització d’una activitat laboral, sent que el temps
324

4. Condicions de treball de les persones immigrants
transcorre ràpidament. El 58% dels treballadors entrevistats (immigrants i
nacionals) pensen que el temps passa molt de pressa a la seva feina; xifra
coherent amb la variable anterior sobre feina avorrida i monòtona. En el grup
de treballadors amb ocupacions avorrides i monòtones, en què les jornades són
eternes, tendeixen a predominar els treballadors nacionals, per sobre dels im·
migrants (el 9,3 d’immigrants i el 13,8 de nacionals). Quan el temps transcorre
lentament a la feina, s’associa amb activitats alienants en què se suporten el
tedi i l’avorriment (gràfic 4.25).
Gràfic 4.25. Població immigrant i nacional segons “el temps passa de pressa a la feina”
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Els col·lectiu treballador immigrant tendeix a distreure’s més a la feina que
el nacional. A la mostra enquestada (gràfic 4.26) s’ha trobat que el 35,8%
de les persones immigrants sempre o sovint es distreuen pensant en altres
coses, en oposició amb el 14,7% del col·lectiu nacional. Es podria dir que,
per cada treballador nacional distret a la feina, hi ha dos immigrants que ho
estan. Tanmateix, els treballadors nacionals tenen més tendència a estar alerta
i concentrats en les seves tasques que els immigrants (el 51,4% de nacionals i
el 23,2% d’immigrants). Ocupacions no qualificades, executades per personal
sobrequalificat, amb predomini d’activitats manuals, repetitives i monòtones,
que no requereixen una alta atenció o nivells de responsabilitat i creativitat,
325

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
generen més distracció a la feina. Un treballador pot presentar major tendència
a distreure’s quan duu a terme activitats repetitives. No obstant això, la distrac·
ció a la feina no solament obeeix a factors intrínsecs a l’activitat o tasca, sinó
que situacions com ara la pluriocupació, les jornades extenses, les tensions
familiars i els conflictes socials i emocionals també impliquen baixos nivells
d’atenció.
Gràfic 4.26. Població immigrant i nacional segons la distracció per pensar en altres coses
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En general, gairebé la meitat de la població treballadora immigrant sent
que torna a casa seva molt cansada de la feina. Al gràfic 4.27, el 51,7% dels
treballadors immigrants manifesten que sempre o sovint arriben a casa seva
molt cansats de la feina, percentatge similar al dels treballadors nacionals (el
49,2%). Entre els treballadors que afirmen que mai o gairebé mai no tornen
de la feina molt cansats, trobem un major nombre de població nacional que
d’immigrant (el 16,2% de nacionals i l’11,9% d’immigrants).
326

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Gràfic 4.27. Població immigrant i nacional segons si tornen a casa molt cansats/ades de la
feina
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
L’excés de responsabilitat, quotes de producció altes, massa funcions po·
livalents i escasses condicions logístiques per acomplir les tasques contribu·
eixen que el treballador o treballadora torni exhaust a casa seva, on té respon·
sabilitats domèstiques, especialment si és mare treballadora. Dues persones
immigrants exemplifiquen l’esgotament per l’excés de funcions o derivat de la
naturalesa de la feina.
«Era massa feina i massa responsabilitat per a una sola persona, a pesar que tenia un o dos
ajudants, però tot requeia a sobre meu, i aquests ajudants no eren prou experimentats per poder
dir que podia delegar-los alguna cosa, en tot havia d’estar a sobre d’ells.» (E6)
«És que la gent arriba amb molts, molts problemes... Al locutori, normalment la gent es posa a
plorar a les cabines i surten plorant i barallant-se amb la dona. Aquest tipus d’energia de la gent
que es respira en aquest espai d’alguna manera se’t contagia. Jo vivia molt esgotat.» (E13)
Entre els riscos mentals, actualment el més famós de tots és l’estrès (gràfic
4.28). La sensació de tenir una feina estressant és menys marcada en les per·
sones immigrants que en les nacionals, ja que el 41,8% de la població immi·
grant considera que la seva feina mai o gairebé mai no és estressant, en relació
327

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
amb el 29,4% de la població nacional enquestada. Les feines més estressants
es troben repartides majoritàriament entre els treballadors nacionals enfront
dels immigrants (el 33,9% de nacionals i el 29,2% d’immigrants).
Gràfic 4.28. Població immigrant i nacional segons la percepció que la feina és estressant
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Nivells alts d’estrès en el lloc de treball esgoten el personal i generen insa·
tisfacció laboral. A continuació, transcrivim un testimoni recollit en les entre·
vistes del 2004:
«No podria dir que hi hagués alguna cosa en si que m’agradés més, perquè com que sempre
hi havia tanta feina, doncs m’aclaparava, m’estressava; llavors, no es pot dir que m’encantés.
No.» (E6)
Hi ha feines que estan fortament subjectes a horaris inflexibles. Un bon
indicador d’ocupació saludable és aquell que permet conciliar la vida laboral
i la familiar, aquell que permet organitzar una rutina laboral i familiar sense
gaires traumatismes. «Conciliar harmoniosament la feina amb la vida familiar
s’ha convertit en un greu problema de política pública a molts països i ha estat
una qüestió d’igualtat entre homes i dones» (Anker et al., 2003: 177). Per això,
quan un treballador té el privilegi de definir quan arriba i quan marxa, quan
disposa d’horaris flexibles per acomplir una sèrie de tasques que possibilitin la
conciliació entre les dues esferes vitals, s’obté més qualitat de vida.
328

4. Condicions de treball de les persones immigrants
De la mostra enquestada, davant l’afirmació “tinc flexibilitat per decidir
quan arribo a la feina i quan en surto”, el 60% de la població autòctona i
immigrant respon que treballa amb horaris inflexibles (gràfic 4.29). També
es troba un major percentatge de treballadors nacionals que sempre o sovint
tenen flexibilitat per arribar a la feina i sortir·ne, en relació amb les persones
immigrants (el 25,2% de nacionals i el 30,5% d’immigrants), però aquesta
diferència no és particularment significativa.
Gràfic 4.29. Població immigrant i nacional segons la flexibilitat per arribar a la feina i
sortir-ne
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Una feina pot ser extenuant però, quan el treballador pot fer petits des·
cansos, la jornada laboral es fa menys esgotadora i alienant. Els treballadors
que poden fer petits descansos durant la jornada tenen una menor càrrega
mental que aquells que treballen incessantment sense recuperar energia fí·
sica i mental. Els petits descansos redueixen els nivells d’estrès i mantenen
la productivitat del treballador durant més temps. El gràfic 4.30 mostra que
el 25,2% de la població immigrant i el 30,9% de la nacional enquestades
tenen jornades inflexibles, sense cap descans. Tanmateix, s’ha trobat que el
43,7% dels treballadors immigrants i el 41,1% dels nacionals sempre o sovint
poden fer petits descansos durant la jornada, així que les ocupacions formals
tendeixen a ser més rígides quant a la jornada que les informals. És important
recordar que la població nacional treballa en l’ocupació formal, en què predo·
329

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
minen les estructures organitzatives tayloristes burocràtiques i rígides i no és
possible pactar espais de temps per descansar, mentre que la informalitat o la
falta d’estructura organitzativa de les ocupacions immigrants fan que sigui més
fàcil arribar a acords sobre el tema.
Gràfic 4.30. Població immigrant i nacional segons la possibilitat de descansar durant la
jornada laboral
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
La manca de descans durant la jornada laboral prové de l’alta càrrega de tre·
ball que assumeix el treballador per executar dia a dia, de tal manera que, per
acomplir les metes establertes, ha de treballar més de pressa i contínuament,
i fins i tot allargar la seva jornada laboral.
«Treballaves tant que sempre havies d’estar movent-te, no podies deixar que la fruita caigués;
llavors, per això, això era el més dur.» (E8)
«La dificultat era que hi havia molt poc temps per netejar els locals, que eren molt grans i
cada cop hi posaven més coses, més ordinadors. Jo havia de netejar no solament els espais sinó
també els ordinadors, els portallapis, havia de fer moltes coses.» (E9)
L’alienació del treball en la població estudiada no es presenta d’una manera
senzilla ni fàcil. Es pot pensar que és evident i obvi que les feines de les per·
330

4. Condicions de treball de les persones immigrants
sones immigrants siguin més alienants que les de les nacionals. Tanmateix, tal
com ho revelen les dades, no és així. Els resultats demostren que les variables
tendeixen a presentar resultats similars pel que fa a treballadors i treballadores
nacionals i immigrants. Per exemple, gairebé la mateixa proporció de població
immigrant i nacional pensa que té una jornada avorrida i monòtona, que hi
ha repetició de tasques; succeeix igual amb la sensació que el temps passa
ràpidament en fer les activitats laborals; tots tornen cansats de la feina, i hi ha
gairebé una proporció similar de treballadors que tenen flexibilitat per arribar
a la feina i sortir·ne i per fer petits descansos durant la jornada. Algunes varia·
bles presenten una situació pitjor per a la població nacional, i altres per a la
immigrant. Així, percentualment, hi ha més persones immigrants que nacionals
que fan feines repetitives, amb jornades avorrides i monòtones, amb alts nivells
de distracció i sense petits descansos durant la jornada. En oposició, la pobla·
ció nacional té una situació laboral pitjor que la població immigrant perquè,
proporcionalment, fa més feines supeditades al ritme d’una màquina, amb
jornades de treball en què el temps transcorre lentament, arriba cansadíssima
a casa després de la feina i té ocupacions més estressants.
Participació i autonomia al lloc de treball
Un dels elements que provoca més motivació i creixement mental en les
persones és la possibilitat d’aplicar la iniciativa, la creativitat i la imaginació a
la seva activitat laboral, de tal manera que puguin dotar de contingut i enriquir
el lloc de treball. Això només és possible per mitjà de la participació i l’auto·
nomia al lloc de treball. Per analitzar els nivells de participació i autonomia en
els llocs de treball de les persones enquestades, s’han utilitzat quatre variables
relacionades amb el tema: possibilitat d’opinar a la feina; valoració del cap
dels suggeriments del treballador o treballadora; participació en les decisions
sobre la seva feina, i possibilitat de treballar amb independència i de posar en
pràctica les idees.
En interrogar la població treballadora estudiada sobre quines possibilitats té
d’opinar respecte a la seva feina, s’ha trobat que sis de cada deu treballadors
senten que poden opinar sobre la seva feina (gràfic 4.31). No hi ha diferències
significatives en la percepció dels treballadors ja que el 64,3% i el 61,2% de
la població nacional i la immigrant, respectivament, senten que la seva feina és
un espai que permet intercanviar opinions. Tanmateix, el 12% dels treballadors
nacionals i immigrants diuen que mai o poques vegades tenen la possibilitat
d’opinar a la feina.
331

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 4.31. Població immigrant i nacional segons la possibilitat d’opinar a la feina
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Per transcendir la pregunta anterior, és important per al treballador o treba·
lladora que, a més de poder donar la seva opinió sobre la feina, aquesta opinió
sigui valorada pel cap. Per tant, s’ha preguntat amb quina freqüència el seu
cap valora els suggeriments que fan sobre la feina i s’ha trobat que només al
50,5% dels treballadors nacionals i al 58,1% dels immigrants sempre o moltes
vegades se’ls valoren les opinions que tenen, mentre que hi ha un percentatge
que gairebé arriba al 20% de la població estudiada que diu que mai o poques
vegades es tenen en compte les seves aportacions i suggeriments a la feina
(gràfic 4.32).
332

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Gràfic 4.32. Població immigrant i nacional segons si el cap valora els seus suggeriments
sobre la feina
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Un altre aspecte fonamental de l’ocupació és el dret que té el treballador
o treballadora de participar en la planificació i l’organització de la seva fei·
na. En plantejar als treballadors estudiats si estaven d’acord amb l’afirmació
“sempre participo en les decisions respecte a les tasques que s’han de fer en
la meva feina”, s’ha trobat que hi ha un percentatge significatiu que no poden
participar en les decisions sobre la seva feina (el 24,3% de nacionals i el
16,3% d’immigrants) (gràfic 4.33). En un altre sentit, observem que entre els
treballadors immigrants hi ha una sensació d’alta participació en les decisions
que afecten la seva feina; per això, el 75,2% de les persones immigrants estan
d’acord amb la frase, en relació amb un percentatge més baix de treballadors
espanyols (el 60,1%).
333

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 4.33. Població immigrant i nacional segons “participo en les decisions sobre la meva
feina”
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
La independència i l’autonomia en el desenvolupament d’una activitat la·
boral reflecteixen qualitat de vida en el treball. Davant de l’afirmació “puc tre·
ballar amb independència i posar en pràctica les meves idees”, s’ha vist que hi
ha un major sentiment d’independència en el cas de la població immigrant (el
72,9% d’immigrants i el 57,7% de nacionals). Els treballadors que consideren
que no tenen independència ni poden aplicar la iniciativa al seu lloc de treball
s’apropen al 20% de les persones enquestades, i els treballadors espanyols
mostren un major sentiment negatiu (el 26,1% de nacionals i el 19,9% d’im·
migrants) (gràfic 4.34).
334

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Gràfic 4.34. Població immigrant i nacional segons “treballo amb independència i poso en
pràctica les meves idees”
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
La participació en la presa de decisions, la possibilitat de pactar com fer
les coses, el reconeixement del cap i la gestió del temps són aspectes que les
persones immigrants valoren per sobre d’altres aspectes a la feina:
«Que faig amb el meu temps? El que vull, i m’adapto. Abans era: -“Mira, tinc una cita mèdica”.
Ara és: -“Tinc una cita medica, quadra els pacients després de la meva cita o abans, o me’n
vaig de viatge i no vindré dos dies”. El meu temps lliure puc fer el que vulgui.» (E5)
«M’agrada que tinc llibertat, que em diuen: -“Hi ha això per fer”. Jo pensaré com ho faig.
Perquè l’altra cosa és que, mira, que vaig una vegada cada tres mesos a l’oficina i treballar o no
treballar avui és sota la meva responsabilitat; però jo cada dia a les nou del matí ja sóc al carrer,
estic treballant, i arribo a la tarda, i a mi ningú no m’ha de dir: -“Escolta, has d’anar a Bilbao
aquesta setmana.» (E3)
L’autonomia i la participació en el lloc de treball que s’han analitzat en
aquest apartat susciten interrogants. La població immigrant i la nacional, gaire·
bé en proporcions similars, poden opinar a la seva feina i les seves opinions són
335

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
valorades pels seus caps (són una mica més valorades les opinions dels immi·
grants), però és desconcertant que la participació en decisions, la possibilitat
d’opinar en relació amb la pròpia feina i el fet de treballar amb independència
apareixen més limitats en la població nacional que en la immigrant. D’acord
amb les dades, els immigrants presenten un major percentatge d’ocupacions
en què poden participar en les decisions i tenir més independència.
Utilitat social del treball
Una feina decent, a més de permetre al treballador fer el que li agrada i
utilitzar la seva creativitat i imaginació, pot anar més enllà d’aquest goig indivi·
dual i projectar·se cap a la resta de persones. El treballador pot sentir que amb
la seva feina deixa empremta en els altres, fa una obra, es transcendeix a si
mateix. Això es denomina motivació transcendent. «La motivació transcendent
té lloc quan es troba sentit al que es fa» (Muñoz, 2001: 100). El reconeixement
individual del treballador parteix d’una valoració en profunditat sobre la utilitat
i la importància de la seva feina i el motiu de les activitats que hi fa. Prenent
com un aspecte important el sentiment de transcendència que té un treballador
o treballadora sobre les seves tasques, s’ha preguntat si estan d’acord amb
l’afirmació “amb la meva feina puc ajudar la gent”. S’ha trobat que el 63,7%
de la població espanyola i el 76,2% de la immigrant consideren que fent la
seva feina ajuden els altres, mentre que només el 14,5% del col·lectiu nacional
i el 15,2% de l’immigrant consideren que la seva feina ajuda i serveix poc les
altres persones (gràfic 4.35).
336

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Gràfic 4.35. Població immigrant i nacional segons “amb la meva feina ajudo la gent”
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
El gràfic 4.36 mostra les respostes de la població treballadora estudiada
davant l’afirmació “la meva feina és útil a la societat”. Observem que els tre·
balladors que estan en desacord amb aquesta frase són el 8,4% de la població
nacional i el 5,9% de la immigrant; però hi ha una gran majoria de treballadors
que pensen que la seva feina és útil a la societat (el 67,7% d’espanyols i el
86,8% d’immigrants). Les persones immigrants, si les comparem amb les es·
panyoles, tenen més el sentiment que amb la seva feina fan una obra social.
337

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 4.36. Població immigrant i nacional segons “la meva feina és útil a la societat”
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Per idiosincràsia, cultura i temperament, la població llatinoamericana és
gregària, oberta, amable i propera. En aquest sentit, els agraden les feines on
tinguin contacte amb el públic, servint les altres persones:
338
«Vaig aprendre a atendre la gent i això em va agradar molt, vaig aprendre molt.» (E8)
Si recapitulem sobre aquestes dues variables utilitzades per mesurar la
utilitat social del treball, amb la sensació d’ajudar la gent i ser útil a la soci·
etat, els resultats segueixen amb la mateixa tendència vista anteriorment. Els
treballadors nacionals tenen menys sentiment d’utilitat social de la seva feina
i, per contra, les persones immigrants tenen una imatge molt positiva de la
contribució social de la seva feina, és a dir, hi ha major motivació transcendent
en el cas de la població immigrant estudiada.
Per concloure la secció de riscos laborals com un tot, trobem aspectes
importants que reflecteixen la situació dels treballadors i treballadores no so·
lament immigrants sinó també nacionals. En general, es pot afirmar que el
sentiment d’insatisfacció en relació amb els riscos laborals és més fort en el

4. Condicions de treball de les persones immigrants
cas de la població nacional. La població immigrant valora més les condicions
de treball i sent que la seva feina és més estimulant, encara que paradoxalment
sigui més rutinària. Els treballadors immigrants perceben la seva feina amb
major flexibilitat, potser perquè les ocupacions que tenen, tal com s’observa
al segon capítol, es duen a terme en pimes de menys de 25 treballadors, amb
estructures administratives menys rígides i formals, hi ha una escassa parti·
cipació al sector de la indústria, i els serveis (la majoria treballen en serveis
personals) estan marcats pel contacte directe. Els treballadors nacionals en
general són més escèptics que els immigrants sobre el contingut de la feina i
la seva utilitat social.
4.3. Mobilitat geogràfica
La teoria neoclàssica dóna per fet que la mobilitat dels treballadors és evi·
dent, però alguns autors plantegen que la força de treball no té una mobilitat
espacial i geogràfica il·limitada. Entre la població treballadora és més comuna
la immobilitat geogràfica, ja que qualsevol modificació que impliqui un des·
plaçament significatiu afecta la seva vida personal i familiar. Un treballador
amb família i fort sentit de pertinença a una comunitat, quan ha de prendre la
decisió d’acceptar o no un lloc de treball, té en compte com afectarà la seva
vida privada. I en la seva anàlisi racional, hi pesarà el lloc que ocupa la seva
família. Les diferències geogràfiques són una realitat que persisteix en els
treballadors, a causa de la importància que tenen les relacions familiars per a
les persones.
Un element fonamental de les condicions de treball es relaciona amb la
mobilitat física del treballador o treballadora. Aquesta mobilitat pot tenir lloc
dins del mateix àmbit local o en l’interregional. Al gràfic 4.37, referent als
treballadors immigrants enquestats, se’ls interroga sobre la seva mobilitat ge·
ogràfica després de l’arribada a Espanya per motius de treball. El 93% dels
treballadors no han canviat de residència per motius de treball, la qual cosa
revela que la persona immigrant no és l’encarnació del nòmada. La resta, el
7%, s’han mogut principalment per altres comunitats autònomes i molt poques
vegades per la Unió Europea.
339

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 4.37. Mobilitat geogràfica. Persones immigrants
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
Transcrivim alguns testimonis de persones entrevistades el 2004 en què
s’observa la forma com afecta la mobilitat geogràfica perquè determina accep·
tar una feina o renunciar·hi:
340
«Perquè me’n volia anar a viure a Barcelona i em van oferir [feina] aquí.» (E5)
«No la vaig deixar, sinó que l’empresa es va traslladar a Mallorca. Llavors, em tocava anarme’n
o seguir aquí a Barcelona, doncs jo bàsicament era aquí a Barcelona, i la gent que coneixia
des de feia poc temps, malgrat que era poc temps, eren aquí a Barcelona, per anar-me’n a un
altre lloc.» (E6)
D’altra banda, entre les condicions laborals també hi ha la mobilitat diària
des de casa al lloc de treball, mobilitat que implica temps i diners a causa
dels desplaçaments. Al gràfic 4.38 es veu que, de la mostra estudiada, són les
persones immigrants les que esmercen més temps en desplaçaments llargs, per
exemple, de més de 30 minuts. D’acord amb els resultats obtinguts, el 36,4%
de les persones immigrants dediquen més de 30 minuts diaris per arribar a la
feina, mentre que això només succeeix amb el 22,6% de la població espanyola.
El 77,1% dels treballadors autòctons dediquen menys de 30 minuts per arribar
a la feina, mentre que aquesta situació només té lloc per al 62,3% dels treba·

4. Condicions de treball de les persones immigrants
lladors immigrants. Aquest fet es pot explicar pels alts costos de l’habitatge a
Barcelona, que ha provocat que les persones immigrants visquin en municipis
dels afores amb lloguers més econòmics, atesa la facilitat de desplaçar·se d’un
lloc a un altre en autobús o en tren. És la presència de localitats dormitori que
operen com a satèl·lits de ciutats amb una alta activitat econòmica.
Gràfic 4.38. Població immigrant i nacional segons el temps de desplaçament al lloc de treball
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Aprofundint l’anàlisi de la variable “temps de desplaçament a la feina” en el
cas de la població immigrant estudiada (taula 4.39), s’ha trobat que les dones
immigrants prefereixen feines que no els impliquin un temps de desplaçament
de més de 30 minuts, potser perquè el seu gran desafiament és conciliar la
vida laboral i la vida familiar; per això el 75,7% de les dones es desplacen
menys de 30 minuts, mentre que els homes dediquen més de mitja hora al seu
desplaçament (el 50,7%). Encara que no hi ha diferències importants en el
temps de desplaçament per edats, els treballadors adults de més de 25 anys (el
40%) són els que més triguen a arribar a la feina. Els treballadors amb estudis
de secundària (el 8,6%) presenten el temps més gran de desplaçament al lloc
de treball. Els treballadors autònoms tarden molt menys temps a traslladar·se
al seu lloc de treball que el personal assalariat (el 76,7% d’autònoms i el
341

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
58,7% d’assalariats que necessiten menys de mitja hora per anar a la feina).
Hi ha un percentatge alt de treballadors regulars que necessiten menys temps
de desplaçament fins al lloc de treball, en comparació amb els irregulars (el
71,2% per als regulars i el 53,8% per als irregulars).
Taula 4.39. Temps de desplaçament a la feina segons el gènere, l’edat, l’educació, la dependència
laboral, la discriminació salarial i el permís de treball
Temps de desplaçament a la feina
342
Fins a 30 min De 31 a 60
min
+ De 60
min
Nre. % Nre. % Nre. %
Nre.
Total
Total
%
Total 94 62,3 50 33,1 7 4,6 151 100
Gènere
Grups d’edat
Educació
Dependència
laboral
Situació
jurídica
Home 38 49,4 32 41,6 7 9,1 77 100
Dona 56 75,7 18 24,3 0 0,0 74 100
Fins a 24 anys 12 66,7 4 22,2 2 11,1 18 100
De 25 a 44 anys 76 61,8 43 35,0 4 3,3 123 100
De 45 anys o més 6 60,0 3 30,0 1 10,0 10 100
Primaris 5 83,3 1 16,7 0 0,0 6 100
Secundaris 41 58,6 23 32,8 6 8,6 70 100
Tècnics 12 57,1 9 42,9 0 0,0 21 100
Universitaris 36 66,6 17 31,5 1 1,9 54 100
Assalariat 71 58,7 43 35,5 7 5,8 121 100
Autònom 23 76,7 7 23,3 0 0,0 30 100
Regular 52 71,2 20 27,4 1 1,4 73 100
Irregular 42 53,8 30 38,5 6 7,7 78 100
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.
En contrastar aquesta variable entre la població nacional i la immigrant en
ocupacions específiques com la construcció i els serveis personals, observem
que els que dediquen més temps (més d’una hora) als desplaçaments fins al
lloc de treball són els treballadors colombians (el 17,2%), en relació amb el
8,6% dels treballadors nacionals de la construcció, a causa de la mobilitat de
l’activitat a les obres de construcció i del fenomen metropolità que ha encarit
els habitatges, per la qual cosa s’han vist obligats a anar a viure en zones
perifèriques de la ciutat. Pel que fa als serveis personals, els treballadors que
menys temps hi dediquen són els colombians, ja que sovint s’allotgen en el
mateix lloc de treball o trien llocs propers a la seva llar (a causa que són ma·
joritàriament dones) per harmonitzar la seva activitat laboral i l’atenció de la
família (taula 4.40).

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Taula 4.40. Temps per arribar a la feina en els treballadors de la construcció i els serveis
personals
Temps per arribar a la
feina
Fins a mitja hora
Entre 31 minuts i
1 hora
Més d’una hora
% Imm. % Nac. % Imm. % Nac. % Imm. % Nac.
Construcció 31,0 67,3 51,7 24,1 17,2 8,6
Serveis personals 69,3 35,5 30,8 64,5 0,0 0,0
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
La població treballadora immigrant és sensible a la mobilització geogràfica
que fa difícil la permanència a llarg termini en els llocs de treball:
«L’únic era el transport, que a l’hora d’entrada calia ser-hi a dos quarts de set del matí, allà...
Era a Torre Baró, i jo vivia a Esplugues. Hi havia vegades que companys em recollien a Santa
Coloma, jo agafava el metro fins a Santa Coloma, i des de Santa Coloma ells em portaven fins allà;
altres vegades agafava el metro i feia transbordament, que arribava fins a Torre Baró, i d’allà era...
més o menys fins a la sortida de Torre Baró, d’allà eren 10, 15 minuts caminant.» (E6)
«Bé, em vaig anar avorrint perquè havia de sortir d’allà a les 11 o 12 p. m. per agafar un
metro, i vaig començar a agafar aquesta por; i el cap de setmana, pitjor, perquè el bar era ple i
tots eren llatins.» (E2)
El temps de desplaçament dels treballadors nacionals és relativament curt
en comparació amb els immigrants (gràfic 4.41); per això, el 71,9% dels tre·
balladors nacionals, la majoria de dies feiners, dinen a casa. Aquesta situació
es presenta per a menys de la meitat de les persones immigrants enquestades
(el 42,4%), encara que aquesta situació es compensa portant el menjar de
casa; per això, el 23,2% de les persones immigrants porten el dinar a la feina
perquè els resulta més econòmic en estalviar·se despeses de restaurant i trans·
port. És relativament baix el percentatge de població espanyola que usualment
dina fora de casa els dies feiners, ja que només el 21,4% van a restaurants
o menjadors, mentre que el 34,5% de la població immigrant sí que ho fa, en
restaurants propers.
343

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 4.41. Població immigrant i nacional segons el lloc on dinen
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
La mobilitat geogràfica és un element important que influeix en les condi·
cions de treball i la qualitat de vida del treballador. Aquesta decisió no és a
les mans de l’ocupador, i el treballador o treballadora es troba condicionat per
molts factors a l’hora de determinar el seu allotjament, però incideix fortament
en el fet de decidir romandre en una feina o plegar·ne.
4.4. Relacions laborals
Les relacions laborals són la forma com es cristal·litza la interacció entre
treballadors i ocupadors; és part fonamental de la vida dels treballadors perquè
la major part del temps vital es passa en els llocs de treball. La influència de
les relacions laborals és tan marcada en les organitzacions que es pot sentir en
l’ambient com a clima organitzatiu.
En analitzar la problemàtica de les relacions laborals és important tenir
en compte que són relacions socials que impliquen la xarxa de connexions i
interdependència que hi ha a l’interior d’una empresa, organització o lloc de
treball. Aquestes relacions socials tenen lloc en l’àmbit vertical jeràrquic (cap·
344

4. Condicions de treball de les persones immigrants
subaltern) i en l’horitzontal (els companys de treball com a iguals) i tendeixen
a estimular o lesionar la moral dels treballadors, en la mesura que la interacció
laboral pot generar expectatives, conflictes i forts llaços socials. El clima or·
ganitzatiu forma part de les condicions de treball, ja que les dificultats que es
presenten en el procés d’interacció laboral es reflecteixen en la salut mental
del treballador i el grup de treball.
Les condicions laborals es modifiquen si un treballador fa la seva feina en
solitud o, per contra, ho fa en grup amb alts nivells d’aglomeració en una ofi·
cina. El gràfic 4.42 mostra que el 60% de les persones enquestades treballen
en grup i que la resta, el 40%, ho fan sense companyia.
Gràfic 4.42. Població immigrant i nacional segons el treball en grup
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
345

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
La relació entre caps i personal és una part important de les relacions
laborals, hi intervé la jerarquia social i institucional i afecta profundament
la motivació envers la feina i l’autoestima del treballador, ja que una part
de la identitat es construeix amb el reconeixement. Per estudiar com són les
relacions jeràrquiques en el lloc de treball, s’ha demanat als treballadors i
treballadores que descriguin “les relacions en el seu lloc de treball” entre em·
presaris (caps) i personal. El gràfic 4.43 assenyala que el 56,1% de la població
nacional i el 70,6% de la immigrant consideren que, en el seu lloc de treball,
les relacions entre caps i personal són bastant o molt bones. Els resultats ob·
tinguts en l’enquesta mostren que les persones immigrants sembla que tenen
millors relacions amb els caps que les nacionals, encara que és important tenir
en compte que el col·lectiu immigrant treballa en petites i mitjanes empreses
o en llars on usualment es tenen vincles laborals propers i el contacte físic
amb l’ocupador és estret i directe. En general, hi ha poques relacions laborals
dolentes o deteriorades entre cap i subordinat, i el percentatge és gairebé si·
milar entre la població nacional i la immigrant (el 7,3% de nacionals i el 5,9%
d’immigrants).
Gràfic 4.43. Població immigrant i nacional segons les relacions entre personal directiu i
treballadors/ores
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
346

4. Condicions de treball de les persones immigrants
En estudiar en profunditat les relacions laborals entre cap i personal immi·
grant (taula 4.44), s’ha trobat que les dones tendeixen a considerar més posi·
tivament aquestes relacions que els homes (el 81% i el 63%, respectivament),
els quals són més escèptics i racionals a la feina. Un nombre considerable
de colombianes presten serveis de proximitat en què el contacte personal és
directe, ja que cuiden nens, malalts i ancians, i això fa que es creïn vincles
afectius que, units a la solitud i el desarrelament de la persona immigrant,
estableixen llaços de dependència emocional. El treball de camp ha revelat que
algunes d’aquestes dones que han deixat al seu país d’origen pares, cònjuge o
fills s’involucren emocionalment amb les persones amb qui treballen com una
forma de sublimació de la solitud i l’exili. Segons l’edat, els joves de menys de
25 anys manifesten tenir pitjors relacions amb el seu cap i els treballadors de
més de 45 anys sembla que les tenen més bones. Els treballadors amb estudis
universitaris (el 8,1%) i els irregulars (el 8,3%) tenen les pitjors relacions amb
el seu cap. En oposició, els treballadors que perceben que gaudeixen de millors
relacions amb el seu cap són els que tenen nivells educatius baixos (el 100%),
els autònoms que hi mantenen relacions com a contractistes, proveïdors i cli·
ents (el 80%) i els treballadors regulars (el 72%).
347

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Taula 4.44. Relacions amb el personal directiu segons el gènere, l’edat, l’educació, la dependència
laboral, la discriminació salarial i el permís de treball
Relacions amb el personal directiu
348
Dolentes
Ni bones ni
dolentes
Bones Total
Nre. % Nre. % Nre. % Nre. %
Total 7 5,9 27 22,7 84 71,2 118 99,8
Gènere
Grups d’edat
Educació
Dependència
laboral
Situació
jurídica
Home 4 6,3 20 31,3 40 63 64 100,0
Dona 3 5,6 7 13,0 44 81 54 100,0
Fins a 24 anys 1 9,1 3 27,3 7 64 11 100,0
De 25 a 44 anys 6 6,0 22 22,0 72 72 100 100,0
De 45 anys o més 0 0,0 2 28,6 5 71 7 100,0
Primaris 0 0,0 0 0,0 3 100 3 100,0
Secundaris 3 6,0 14 28,0 33 66,0 50 100,0
Tècnics 0 0,0 4 25,0 12 75 16 100,0
Universitaris 4 8,1 9 18,4 36 73,5 49 100,0
Assalariat 7 6,5 25 23,1 76 70 108 100,0
Autònom 0 0,0 2 20,0 8 80 10 100,0
Regular 2 3,4 14 24,1 42 72 58 100,0
Irregular 5 8,3 13 21,7 42 70 60 100,0
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
En contrastar aquesta variable entre població nacional i immigrant en ocu·
pacions específiques com la construcció i els serveis personals, veiem que, una
vegada més, els treballadors immigrants dels serveis personals presenten valors
absoluts (el 100%), amb relacions molt bones, en oposició amb el 69,5%
dels treballadors nacionals. Val la pena destacar que els serveis personals, en
establir·se un contacte estret i directe amb l’ocupador, tendeixen a generar
motivació en el personal. En el cas de la construcció, les relacions del personal
nacional i immigrant amb el cap són gairebé idèntiques (el 68% d’immigrants
i el 60,4% de nacionals). Aquesta variable té un comportament similar a la
variable “mitjans de protecció contra riscos i perills” (taula 4.45).

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Taula 4.45. Relacions amb el personal directiu en els treballadors de la construcció i els
serveis personals
Relacions amb el
personal directiu
Dolentes
Ni bones ni
dolentes
Bones No ho sap
% Imm. % Nac. % Imm. % Nac. % Imm. % Nac. % Imm. % Nac.
Construcció 8,0 0,0 24,0 24,7 68,0 60,4 0,0 14,8
Serveis personals 0,0 0,0 0,0 0,0 100,0 69,5 0,0 30,5
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Les entrevistes fetes el 2004 han contribuït a explicar les dades anterior·
ment exposades. Prevalen les relacions cordials i de suport mutu:
«La relació amb els caps és el que em manté allà perquè m’han sortit altres feines, i paguen
una mica més, però jo dic que la relació que tinc amb ells allà no la compensa guanyar-me 50 o
100 euros més en una altra banda on pugui portar-me malament amb una altra persona.» (E6)
«Altres coses positives són que, malgrat que jo era la persona que els ajudava allà a casa
seva, de totes maneres sempre em van tractar molt dignament. Hi anaven les visites i jo m’asseia
amb les visites i amb ells a la taula; després d’oferir-los alguna cosa, m’asseia amb els amos de
la casa.» (E9)
«Vaig congeniar molt amb ella, com t’he explicat, jo havia après a teixir i a ella li encantava
teixir, li encantava teixir i teixia. Això sí, a les dotze, a les cinc... A les dotze, l’àngelus, i a les cinc,
el rosari no fallaven, i a les vuit, la missa.» (E11)
Moltes de les relacions entre personal i ocupador catalogades com a difícils
provenen de la diferència entre cultures. Aquest és un conflicte d’ajustament
cultural que es resol amb el temps.
«Nosaltres tenim moltes diferències, no per denominar les coses, sinó per saber què fa cada
cosa. Em diuen “és que a la R20 li falta tal cosa”, llavors ells donen per fet que tu ja saps què li
falta, o donen per fet que cal canviar-la, però no et diuen: -“Sandra, al carretó cal canviar-li tal
cosa, truca perquè ho canviïn”. No, ells et diuen: -“Sandra a la R20 li falten aquestes coses”.»
(E4)
349

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
«La senyora, molt bona persona; de fet, és una professora, però és clar, no diré que tot és color
de rosa perquè els costums d’aquí al nostre país són molt diferents. Per cridar-te l’atenció són una
mica brusques, són una mica fortes, però en general bé, bé.» (E11)
I les males relacions també tenen lloc a causa de les relacions d’explotació,
les males condicions de treball i la manca de respecte envers el personal.
«La relació entre l’ocupador i jo, fatal, perquè el meu cap és que no tenia coneixement de res,
de veritat. En general, ells tenen molt coneixement del seu negoci, del que fan; compte, que jo et
puc dir que en els quatre anys que porto treballant a Espanya, la majoria de les vegades passa el
mateix. Jo detecto que els caps no saben liderar un grup de vendes, no saben liderar un grup de
persones, saben molt del seu negoci, però motivar la gent: “mireu, farem això o allò altre”, no, no,
ells això no ho fan. A mi això, inicialment, em va ser molt dur.» (E3)
«Vaig optar per dir-li sempre que em deia alguna cosa: -“Mira, que cal fer això”. Jo: -“Sí, val,
d’acord”. A la nit: -“No, no hi vaig arribar, no ho vaig poder fer perquè em va passar això i allò”. Ja
no es molestava, però quan m’ho deia, jo li deia sempre que sí perquè si no es molestava.» (E7)
«Jo estava una mica ressentit amb ells perquè eren uns explotadors, no reconeixien tot el que
jo hi col·laborava. Vam acabar amb una discussió molt lletja i bé, no te n’explico ja els detalls.»
(E1)
No totes les feines estableixen relacions personals directes ni impliquen
intercanvi emocional. Les ocupacions de la societat informacional es carac·
teritzen perquè la comunicació organitzacional té lloc via Internet o telefonia
mòbil:
«Jo vaig a l’oficina una vegada cada tres mesos, i tot el que faig, tot ho fem per Internet i via
mòbil; llavors, les relacions amb ells a nivell laboral són molt poques, hi ha molt poc contacte
perquè gairebé tot el contacte és per mitjà d’àudio, via telefònica i per mitjà d’Internet. Llavors tu
no tens problemes, que aquest em va mirar, que no sé què, que aquest va arribar així, que aquest
es vesteix així, res de res. Llavors gairebé totes les meves comunicacions són de negocis totalment,
és a dir, de part humana i afectiva molt poc.» (E3)
Les relacions laborals entre grups d’iguals (companys) a l’empresa o or·
ganització poden tenir lloc des del suport mutu fins a la rivalitat. En algunes
ocasions, les relacions entre companys fan la diferència entre un infern i un
lloc acollidor, i afecten el personal, en crear desmotivació i problemes de salut
350

4. Condicions de treball de les persones immigrants
mental. Al gràfic 4.46, el 79,0% de la població immigrant titlla de bones les
relacions en el lloc de treball, una mica per sobre de la població espanyola (el
74,1%). En general, les relacions laborals entre companys són positives i de
camaraderia.
Gràfic 4.46. Població immigrant i nacional segons les relacions entre companys/anyes
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Un ambient laboral positiu estimula la dinàmica de treball:
«Molt bé. L’única estrangera sóc jo, però nosaltres cada divendres mengem junts per norma.»
(E4)
«Em sento molt bé allà amb la gent, la qualitat humana de les persones amb qui treballo és
molt bona, molt bons els companys de treball i hi estic acostumat.» (E6)
Per contra, les males relacions desgasten els treballadors i treballadores, i
els porten a desistir i a renunciar als llocs de treball:
«Tenia problemes cada dia amb els... Em portava molt malament amb els transportistes, que
eren espanyols la majoria, gairebé acabo barallant-me amb un d’aquests individus. Recordo un
351

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
pocavergonya que em tractava malament i em renyava. Jo també li deia: -“Bé, fill de puta, anem
a veure què passa?» (E13)
«Jo em vaig muntar tot un programa administratiu, tota la part de presentació de productes i
tota l’empresa dels mòbils, i, no ho sé, amb aquesta noia, em va agafar ràbia. Ella va començar a
enterbolir les aigües a l’oficina: “que cada vegada que jo trucava parlava molt fort, que això, que
jo em creia allò”. Això genera una mala imatge i vaig tenir aquest problema.» (E3)
En conclusió, les relacions laborals en el lloc de treball són gairebé similars
en el cas de la població nacional que en el de la immigrant. Tanmateix, els
resultats revelen que hi ha una proporció més àmplia de treballadors espanyols
que senten que tenen pitjors relacions laborals amb els seus caps i els seus
companys, en relació amb els treballadors immigrants. Els treballadors nacio·
nals donen més pes a les relacions entre companys, mentre que els immigrants
se centren més en les relacions cap·personal.
4.5. Informació organitzacional (només assalariats)
En aquest apartat del capítol s’analitzen els nivells d’informació i conei·
xement que té el treballador sobre tres aspectes fonamentals de l’empresa o
organització: l’estructura administrativa mitjançant el coneixement de l’orga·
nigrama, el planejament estratègic i la missió·visió, a través dels objectius de
l’empresa i el conveni de negociació col·lectiva. Aquestes tres variables involu·
cren la informació clau que ha de tenir cada treballador a la seva empresa per
saber què vol aquesta, quin lloc hi ocupa i quins són els seus drets.
El coneixement que té el treballador immigrant sobre l’organigrama de la
seva organització és bastant reduït. Observem que el 61,4% dels treballadors
immigrants tenen un gran desconeixement sobre l’estructura administrativa a
través de l’organigrama de la seva empresa, en relació amb el 25% dels treba·
lladors espanyols. Entre aquells treballadors que disposen de bastant o molt
coneixement de l’organigrama, hi trobem el 70,8% de la població nacional i el
38,6% de la població immigrant (gràfic 4.47).
352

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Gràfic 4.47. Població immigrant i nacional segons el coneixement de l’organigrama de
l’empresa
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Les metes programàtiques d’una empresa habitualment es dissenyen a la
llum dels objectius que es volen assolir i són com la carta de navegació d’un
vaixell; per tant, qui no coneix els objectius de l’empresa no sap a quin port es
dirigeix. El gràfic 4.48 mostra que els nivells de coneixement dels treballadors
i treballadores varien considerablement entre població nacional i immigrant.
Una de cada dues persones immigrants que treballa en empreses en desconeix
els objectius en conjunt (el 50,8%), mentre que això només succeeix amb el
24,2% dels treballadors nacionals. La desinformació de la persona immigrant
pot ser perquè hi ha un nombre considerable de petites empreses ocupadores
d’immigrants que no tenen ni organigrama ni un document en què defineixin
els seus objectius, missió i visió. Els treballadors nacionals (el 72,6%) presen·
ten majors nivells d’informació i coneixement sobre els objectius de la seva
empresa/organització.
353

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 4.48. Població immigrant i nacional segons el coneixement sobre els objectius de
l’empresa
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
La llibertat d’associació és un dret consagrat en la Declaració dels drets hu·
mans. L’associació s’expressa en el diàleg social de diferents col·lectius socials
i econòmics com a atribut essencial de les societats democràtiques, que cerca
dirimir els conflictes d’interessos entre els diferents grups (Ghai, 2003). El
diàleg social més proper al treballador té lloc en el seu entorn laboral immediat
entre qui representa els treballadors i els empresaris per mitjà de les nego·
ciacions col·lectives. La negociació col·lectiva a Espanya és un «mecanisme
fonamental de regulació de les relacions laborals, basat en la lliure concertació
entre els interlocutors socials i subjecte a normes que regulen el seu procés i
els seus resultats» (Ruesga, 2002: 167).
En preguntar sobre quin és el nivell de coneixement que tenen els treba·
lladors sobre el conveni col·lectiu o estatut de regulació, veiem que el grau de
desinformació transcendeix gairebé el 50% del personal estudiat (gràfic 4.49).
Per exemple, el 79,6% de les persones immigrants tenen poc o nul coneixe·
ment sobre el conveni col·lectiu, enfront del 48,1% de les espanyoles.
354

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Gràfic 4.49. Població immigrant i nacional segons el coneixement sobre el conveni
col·lectiu
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Els treballadors i treballadores immigrants consideren que la sindicació és
un dret propi dels treballadors nacionals i un nombre important desconeixen el
paper que fan els sindicats en donar suport a la millora de la qualitat del tre·
ball de la immigració. Tanmateix, es considera que els sindicats efectivament
vetllen pels drets dels treballadors.
«Afortunadament, conec unes companyes que estan afiliades a la UGT i elles m’ajuden i...
m’afilio a la UGT. De fet, amb la UGT he aconseguit la meva segona targeta i tot. Home, que m’ha
servit molt!!!» (E11)
«Els sindicats de treballadors del nostre país són una vergonya perquè el que fan és política.
Tu veus un sindicat de treballadors de Colòmbia i veus un sindicat de treballadors d’Europa... Tu
veus que el treballador europeu avança, els salaris avancen, les condicions laborals avancen,
a França i Alemanya treballen 35 hores a la setmana, a Espanya en treballen 40, tenim 30 dies
feiners de vacances, tenim dret a tres dies de permís per fer coses personals, tenim tants drets, i
aquest país creix.» (E3)
En el treball assalariat l’ocupador del qual és una empresa, predomina el
desconeixement que té la persona immigrant sobre el funcionament d’aquesta,
355

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
l’estructura organitzacional i la manera com es determinen les polítiques de
gestió de la mà d’obra dels treballadors a través de les negociacions col·lectives;
tanmateix, aquesta situació pot ser circumstancial pel poc temps d’inserció en
el mercat de treball.
4.6. Formació laboral
La realització d’activitats de capacitació destinades a qualificar la mà d’obra
en el lloc de treball constitueix un dels pilars del treball decent perquè és el
mecanisme per qualificar, propicia processos de promoció i ascens dins de
l’organització, implica que l’empresa inverteix en el seu personal i, a llarg
termini, permet la construcció d’una carrera laboral. En el cas dels treballadors
estudiats es van trobar aspectes importants a l’entorn de la formació laboral.
Davant la pregunta de si l’empresa ha dut a terme activitats formatives per al
personal durant l’últim any (2002), al gràfic 4.50 observem que les activitats
de formació són escasses, ja que el 49,8% dels treballadors espanyols i el
76,3 dels immigrants treballen en empreses que no han fet cap activitat de
capacitació per al seu personal. Les empreses que han dut a terme activitats
formatives només arriben al 23,7% en el cas dels treballadors immigrants i al
41,4% pel que fa als nacionals.
Gràfic 4.50. L’empresa duu a terme activitats formatives
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
356

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Prenent en consideració només el 23,7% de les persones immigrants que a
la seva empresa han gaudit d’activitats formatives, veiem que el 48% d’aquest
grup sempre o sovint tenen coneixement de les activitats de capacitació que
fa l’empresa (gràfic 4.51). En l’altre extrem, trobem el grup d’immigrants (el
33%) que mai o gairebé mai no s’assabenten de les activitats formatives que
duu a terme l’empresa.
Gràfic 4.51. Coneixement de les ofertes de formació. Persones immigrants
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
Si considerem només les persones que treballen en empreses amb activitats
formatives i que, a més, les coneixen, se’n deriva l’interrogant de si hi han
participat. El gràfic 4.52 mostra que el 38% d’aquest subgrup de treballadors
immigrants sovint o sempre participen en aquestes activitats. Tanmateix, el
43% dels treballadors mai o gairebé mai no participen en les activitats de
formació contínua que organitza la seva empresa.
357

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 4.52. Participació en les ofertes de formació. Persones immigrants
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
El gràfic 4.53 indica que les activitats de capacitació per al personal no
sempre es fan en horari laboral. En el cas de les persones immigrants, la capa·
citació es fa durant la jornada laboral, mentre que aquest temps és més reduït
en el cas dels treballadors nacionals (el 66,7% i el 42,7%, respectivament).
Gràfic 4.53. Població immigrant i nacional segons la freqüència de realització de cursos
durant la jornada laboral
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
358

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Davant l’afirmació “la formació que rebo a la meva empresa és molt útil en
relació amb la feina que faig”, l’avaluació que fan els treballadors i treballa·
dores de la utilitat d’aquesta capacitació o entrenament demostra que el 80%
dels treballadors immigrants consideren que la formació rebuda és bastant
o molt útil. El 85,1% del col·lectiu nacional té una percepció gairebé igual
(gràfic 4.54). Per contra, el 7,8% dels treballadors nacionals i el 6,7% dels
immigrants consideren que la formació rebuda és poc útil o inútil.
Gràfic 4.54. Població immigrant i nacional segons la utilitat de la formació rebuda
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
L’aprenentatge és important a l’hora d’avaluar l’experiència laboral com a
positiva o negativa:
«El que aprens amb la pintura d’un cotxe i veient com munten un cotxe d’aquests està molt
bé.» (E8)
L’ocupació fa millors persones si capacita i qualifica els treballadors i
treballadores. La capacitació permet el desenvolupament de més destreses
i habilitats, especialment en el sector de la indústria i els serveis amb tecno·
logia punta. Tanmateix, atesa l’alta participació de la població immigrant en
empreses petites i llars particulars, molt poques persones reben capacitació.
359

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
El treballador particular no té possibilitats de formació perquè les llars o els
particulars no tenen la capacitat d’inversió de les empreses ni desenvolupen
polítiques de promoció dels treballadors a llarg termini per fer carrera.
4.7. Satisfacció laboral
La satisfacció laboral ha estat abordada des de la psicologia. El treball
clàssic per excel·lència de Frederick Herzberg (1968) investiga la motivació
i la satisfacció dels treballadors, es pregunta quina és la manera més simple,
segura i directa per aconseguir que un treballador desenvolupi sense coacció
la seva activitat laboral i observa que els factors que generen satisfacció i mo·
tivació no són els mateixos que produeixen insatisfacció a la feina. «L’oposat
a satisfacció en el treball no és insatisfacció en el treball sinó no·satisfacció;
i, de manera semblant, l’oposat a insatisfacció en el treball no és satisfacció
en el treball sinó no·insatisfacció en el treball» (Herzberg, 1968: 7). Herzberg
descobreix que satisfacció i insatisfacció no són termes oposats perquè en les
necessitats humanes entren en joc elements diferents. Hi ha un tipus de ne·
cessitats, l’origen de les quals és de naturalesa animal, en què intervé l’instint
(evitar un dany en la integritat) per garantir la satisfacció de les necessitats
biològiques bàsiques com ara la gana, etc. Hi ha un altre tipus de necessitats
socialment construïdes, que es relacionen amb la condició humana, com ara
la capacitat d’èxit, la superació i el desenvolupament personal. Als primers,
els va denominar factors higiènics i es troben en l’entorn del treball. Als se·
gons, factors motivadors, i «constitueixen el contingut del treball». Per això,
als higiènics se’ls anomena extrínsecs i als motivadors, intrínsecs. Entre els
factors higiènics hi ha el salari, l’estatus, la seguretat, les condicions de tre·
ball com ara els horaris, les jornades, les condicions ambientals, les relacions
interpersonals, les polítiques de la companyia en relació amb l’administració i
la supervisió, etc. Els factors motivadors es refereixen a l’èxit, la creativitat i la
imaginació, el treball en si mateix, la responsabilitat, el desenvolupament de
les potencialitats, l’adquisició de noves habilitats i l’avenç en la qualificació.
Es podria pensar que la satisfacció laboral no és important ni per a l’estudi
del mercat de treball ni per a la sociologia del treball, perquè és un sentiment
més relacionat amb la psicologia en estar carregat de subjectivitat. No obstant
això, la satisfacció laboral revela aspectes molt importants de l’estructura social
i econòmica d’un país, regió o localitat. La satisfacció és un baròmetre laboral
que mesura la situació del mercat de treball i la naturalesa del treball d’una
360

4. Condicions de treball de les persones immigrants
societat. La satisfacció laboral és de vital importància fins i tot en les ciències
econòmiques, que han considerat el treball com a font de poder de compra.
«La consideració del treball com un bé i no com una penalitat necessària per
assolir poder de compra constitueix la clau per ampliar l’anàlisi. El supòsit que
l’activitat laboral proporciona utilitat per si mateixa, amb independència que
indirectament procura el consum que facilita, permet incorporar a l’anàlisi les
preferències dels individus per les característiques pecuniàries i no pecuniàries
de les ocupacions. A més, la visió del treball com a producte i no només com a
factor de producció, fa que la qualitat que li atorguen els treballadors, com la
que atorguen a qualsevol bé, sigui mereixedora d’atenció econòmica» (Gamero,
2005: 262).
En síntesi, la satisfacció laboral permet comprendre les motivacions que
sobre l’ocupació tenen els actors socials. Aquesta motivació no solament porta
a decidir·se per la seva maximització econòmica (racionalitat econòmica) sinó
que permet reconèixer l’existència d’altres racionalitats. En la satisfacció la·
boral té un paper important la representació cultural del treball·ocupació com
a instrument, ja que per mitjà de l’ocupació es desenvolupen altres projectes
vitals familiars, en cobrir despeses de manteniment i proporcionar reconeixe·
ment familiar, independència i autonomia, entre d’altres.
En aquesta recerca, els nivells de satisfacció laboral de la població nacional
i la immigrant inclouen tots els aspectes anteriorment estudiats. A continua·
ció, s’analitzen els nivells mitjans, els graus i les raons de satisfacció laboral
dels treballadors immigrants entrevistats i dels nacionals. Aquest baròmetre
laboral mostra que hi ha satisfacció laboral en els treballadors nacionals i
immigrants gairebé en la mateixa proporció, encara que trobem una satisfacció
lleugerament més alta entre la població nacional. En efecte, el 60% del col·
lectiu colombià i el 64,5% de l’espanyol manifesten estar satisfets laboralment
(gràfic 4.55), però les diferències entre la situació laboral de la població nadiua
i l’estrangera es revelen en l’alt nombre de persones immigrants (en relació
amb les nacionals) que afirmen que estan insatisfetes amb la feina (el 17,3%
d’immigrants i el 8,3% de nacionals).
361

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 4.55. Població immigrant i nacional segons la satisfacció a la feina
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
La metodologia d’aquesta variable permet que el treballador o treballadora
autoqualifiqui la seva satisfacció laboral d’1 a 10, en què 10 és el nivell més
alt de satisfacció laboral. A la taula 4.56 s’observa que el nivell mitjà de satis·
facció laboral que tenen treballadors nacionals i immigrants difereix només en
tres dècimes. Les persones immigrants mostren una mica menys de satisfacció
(7,0 per a nacionals i 6,7 per a immigrants). Les dones tenen mitjanes més
baixes de satisfacció laboral, tant si són nacionals com immigrants (6,9 i 6,7,
respectivament), que els homes d’ambdós grups (6,8 per a immigrants i 7,0
per a nacionals). Els joves de menys de 25 anys tenen mitjanes més baixes
de satisfacció laboral, especialment si són immigrants (6,1 per a immigrants i
6,9 per a nacionals), però en el cas dels treballadors de més de 45 anys ocorre
el fenomen oposat: els immigrants de més edat tenen el nivell més baix de
satisfacció i les persones grans nacionals el més alt de les cohorts d’edat (5,9
per a immigrants i 7,1 per a nacionals). La satisfacció laboral d’acord amb el
nivell educatiu del treballador o treballadora té un comportament diferent en
població immigrant i nacional. Mentre que en la nacional s’observa una rela·
ció directa entre satisfacció laboral i nivells educatius, és a dir, la satisfacció
augmenta en funció de nivells educatius més alts (6,9·7,1), en la immigrant
tendeix a mantenir·se en els mateixos nivells de satisfacció pel desajustament
ocupacional de les persones immigrants universitàries (6,6·6,9).
362

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Segons l’ocupació, s’observa una relació directa entre la satisfacció laboral
i l’estatus de qualificació que requereix un lloc de treball, ja que la satisfacció
laboral mostra una tendència a l’ascens a mesura que les ocupacions reque·
reixen nivells educatius i de qualificació més elevats. Així, els treballadors en
ocupacions qualificades com a professionals universitaris tenen nivells mitjans
de satisfacció més alts tant si són immigrants com nacionals, encara que els
immigrants en aquest rang superen els nacionals (7,6 i 7,2, respectivament).
Aquesta mateixa relació es presenta en les ocupacions no qualificades, ja que
tenen els nivells mitjans més baixos de satisfacció laboral, però la població
nacional supera la immigrant (5,7 per a immigrants i 6,0 per a nacionals).
Només en les ocupacions semiqualificades el col·lectiu nacional presenta unes
mitjanes més altes que l’immigrant (6,9 i 7,1, respectivament). Per sectors
d’activitat econòmica, els treballadors de la construcció (7,0 per a immigrants i
7,2 per a nacionals) tenen les mitjanes més altes de satisfacció laboral, seguits
dels de la indústria (6,8 i 7,1, respectivament) i, en últim lloc, dels dels ser·
veis, encara que els treballadors immigrants presenten mitjanes de satisfacció
més baixes que els nacionals per sectors d’activitat. D’acord amb el tipus
de dependència laboral, es revelen dades molt interessants. Els empresaris o
treballadors autònoms amb personal assalariat o sense presenten els nivells
més alts de satisfacció laboral (7,4 per a immigrants i 7,9 per a nacionals), i
el personal assalariat té una satisfacció ostensiblement més baixa (6,6 per a
immigrants i 6,8 per a nacionals). En el cas concret de la població espanyola,
la diferència és gairebé d’una unitat. Si bé el sou no és l’únic incentiu per
treballar, el fet d’estar remunerat per sota dels salaris del mercat sí que genera
una desmotivació laboral. La discriminació laboral vulnera la moral del treba·
llador, tal com es pot observar a les mitjanes de satisfacció. Els treballadors no
discriminats salarialment presenten mitjanes altes de satisfacció laboral (7,5
per a immigrants i 7,2 per a nacionals), a diferència dels discriminats (5,8
per a immigrants i 6,4 per a nacionals). En aquesta variable s’observa que les
persones immigrants es mouen en els extrems: més satisfacció quan estan ben
remunerades i menys satisfacció quan se senten salarialment discriminades.
Si considerem només la població immigrant, observem que la regularització
genera una millor inserció en el treball que dispara els nivells de satisfacció
laboral, ja que el treballador regularitzat té un nivell mitjà de satisfacció de
7,4, a diferència de l’irregular (6,1). Els treballadors immigrants en empreses
(6,7) estan més satisfets que els treballadors que tenen com a ocupador una
persona particular (6,2).
363

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Taula 4.56. Mitjana de satisfacció laboral (població nacional i immigrant) segons el gènere,
l’edat, l’educació, l’ocupació, el sector econòmic, la dependència laboral, la discriminació
salarial, la situació jurídica, l’ocupador i la relació contractual
Satisfacció laboral Mitjana imm. Mitjana nac.
Total 6,7 7,0
Gènere
Grups d’edat
Educació
Qualificació de
l’ocupació
Sector econòmic
Dependència laboral
Discriminació salarial
Situació jurídica
Tipus d’ocupador
364
Home 6,8 7,0
Dona 6,7 6,9
Fins a 24 anys 6,1 6,9
De 25 a 44 anys 6,9 6,9
De 45 anys o més 5,9 7,1
Primaris 6,7 6,9
Secundaris 6,8 6,8
Tècnics 6,9 7,1
Universitaris 6,6 7,1
Ocup. Qualificada/professional 7,6 7,2
Ocup. Semiqualificada/tècnica 6,9 7,1
Ocup. No qualificada 5,7 6,0
Agricultura i pesca ·· 7,9
Indústria 6,8 7,1
Construcció 7,0 7,2
Serveis 6,7 6,9
Assalariat 6,6 6,8
Autònom 7,4 7,9
No 7,5 7,2
Sí 5,8 6,4
Regular 7,4 ··
Irregular 6,1 ··
Empresa 6,7 ··
Particular 6,2 ··
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
El gràfic 4.57 mostra les cinc primeres raons d’alta satisfacció laboral ar·
güides pels treballadors i treballadores, encara que posteriorment, en el quadre
següent (4.58), s’exposen la totalitat de les raons exposades per la població
treballadora enquestada. A la primera columna es presenten els percentatges

4. Condicions de treball de les persones immigrants
de les raons argumentades en primera instància per la població enquestada,
que revelen els principals motius de la seva satisfacció a la feina. La columna
següent correspon a la segona opció de motius pels quals els treballadors estan
satisfets. Els resultats de la satisfacció laboral revelen que entre població immi·
grant i nacional hi ha motius coincidents, però també diferències que obeeixen
als llocs que ocupen en el mercat de treball. Els cinc motius més importants
que té el col·lectiu nacional per estar satisfet laboralment en primera opció són:
el gust pel treball (24,6%), el bon ambient laboral/companyonia (12,5%), el
bon horari (9,3%), l’estabilitat (6,2%) i el bon sou (5,7%). En el cas del col·
lectiu immigrant estudiat, les cinc raons més importants per estar satisfet a la
feina són: una bona relació amb els caps (11,3%), el gust pel treball (10,5%),
un bon ambient de treball/ companyonia (8,9%), la vocació o el desenvolu·
pament personal (8,9%) i que el negoci sigui propi, familiar o, senzillament,
ser autònom (8,9%). És important observar l’alta valoració que les persones
immigrants fan de l’autoocupació; per això, el fet de tenir negoci propi/familiar
o autònom apareix com una raó important de la satisfacció laboral, a diferència
de la població nacional (8,9 i 5,8, respectivament).
Gràfic 4.57. Població immigrant i nacional segons les cinc principals raons de satisfacció
laboral
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
365

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
A la taula 4.58 s’exposen la totalitat de les raons argüides per la població
immigrant i la nacional, segons el primer o segon motiu de satisfacció laboral
entre els diversos motius que pesen en la subjectivitat dels treballadors. Per
exemple, d’acord amb Herzberg, pesen més els motius de satisfacció higiènics
que els motivadors.
366

Taula 4.58. Raons de satisfacció laboral
Raons
4. Condicions de treball de les persones immigrants
Primera raó de satisfacció Segona raó de satisfacció
Nre.
Imm.
%
Imm.
Nre.
Nac.
%
Nac.
Nre.
Imm.
%
Imm.
Nre.
Nac.
%
Nac.
M’agrada la feina 13 10,5 160.3 24,6 13 10,8 85.4 13,1
Tinc un bon sou 9 7,3 37.2 5,7 15 12,5 55.2 8,5
Bon ambient a la feina /
companyonia
11 8,9 81.3 12,5 12 10,0 108.0 16,6
Bon horari 7 5,6 60.8 9,3 7 5,8 54.2 8,3
Estabilitat 3 2,4 40.1 6,2 4 3,3 18.0 2,8
Possibilita relacions humanes/
feina amb públic
És una feina de tasca social/servei
a les persones
Autonomia en les decisions/tinc
independència
Vocació/desenvolupament
personal
Estic ocupat en alguna cosa/és la
feina que tinc
Em valoren la feina /promoció
professional
4 3,2 20.0 3,1 5 4,2 11.8 1,8
1 0,8 5.4 0,8 4 3,3 2.7 0,4
7 5,6 39.6 6,1 5 4,2 41.1 6,3
11 8,9 30.6 4,7 7 5,8 27.8 4,3
8 6,5 17.7 2,7 2 1,7 8.7 1,3
3 2,4 7.8 1,2 5 4,2 16.6 2,6
Negoci propi/familiar/autònom 11 8,9 31.6 4,8 7 5,8 14.3 2,2
Bona relació amb els caps 14 11,3 7.9 1,2 8 6,7 22.7 3,5
Treballo bé/hi estic acostumat 4 3,2 26.1 4,0 4 3,3 21.2 3,3
És una feina creativa/distreta 1 0,8 12.2 1,9 3 2,5 15.3 2,4
L’empresa compleix l’establert 5 4,0 9.0 1,4 4 3,3 1.5 0,2
Perquè tinc un sou 3 2,4 14.3 2,2 3 2,5 1.2 0,2
Centre de treball a prop del
domicili
Bones instal·lacions/bons recursos
humans
2 1,6 19.0 2,9 2 1,7 19.5 3,0
· · 1.3 0,2 1 0,8 5.6 0,9
És com ser a colòmbia 1 0,8 · · 2 1,7 · ·
Permet respondre per obligacions 5 4,0 · · 1 0,8 · ·
Seguretat a la feina · · 9.1 1,4 · · 8.4 1,3
Cap · · 20.4 3,1 · · 107.7 16,6
Altres motius 1 0,8 · · 6 5,0 2.6 0,4
Total 124 · ·652.8 100 120 100 650.4 100
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
367

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
El gràfic 4.59 mostra les cinc principals raons que generen insatisfacció en
el col·lectiu treballador estudiat, encara que en el quadre 4.56 es presenten la
totalitat de les raons d’insatisfacció exposades pels treballadors i treballadores
enquestats. El sou baix o l’escassetat dels ingressos constitueixen la causa unà·
nime més important d’insatisfacció per a la població immigrant i la nacional (el
18,5% d’immigrants i el 23,9% de nacionals). La segona causa de desmoti·
vació de les persones immigrants és que no volen fer la feina que fan o que no
treballen en la seva professió (el 17,3%), insatisfacció que es relaciona amb
l’absència de “m’agrada la feina” entre les causes de satisfacció anteriorment
estudiades. Altres motius d’insatisfacció són: moltes hores de feina/mal horari
(13,6%), mal ambient laboral/mal tracte (9,9%) i inseguretat del contracte/
inestabilitat (7,4%). En el cas de la població nacional, s’ha trobat que, després
del salari baix, hi ha les raons d’insatisfacció laboral següents: moltes hores
de feina/mal horari (14,8%), inseguretat del contracte/inestabilitat (7,4%) i
cansament o problemes de salut (5,9%).
Gràfic 4.59. Població immigrant i nacional segons les cinc principals raons d’insatisfacció
laboral
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Com s’observa en el comportament d’aquesta variable, hi ha una coincidèn·
cia de motivacions positives i negatives en la població treballadora estudiada;
368

4. Condicions de treball de les persones immigrants
ambdós grups de treballadors valoren treballar en el que els agrada, el bon
ambient laboral, la companyonia en l’espai de treball, un salari just, entre
d’altres. No obstant això, on es presenten més coincidències és en els aspectes
que més desmotiven i molesten els treballadors: es desanimen si se senten mal
pagats, amb jornades extenuants, en un clima organitzatiu infernal, amb feines
inestables o temporals; però la gran diferència entre uns i altres és la impos·
sibilitat que tenen les persones immigrants de treballar en la seva ocupació o
professió. Aquest aspecte constitueix un element fonamental de discussió en
el mercat de treball. La lluita per la desocupació no és per obtenir qualsevol
ocupació. L’ocupació és fonamental en la vida productiva, però no qualsevol
ocupació. La feina s’ha d’ajustar a les expectatives del treballador partint de
la seva formació, experiència laboral i situació personal, ja que això és el que
condiciona la seva decisió de romandre·hi o no.
A continuació, a la taula 4.60, trobem una recopilació de les raons d’insa·
tisfacció laboral exposades per la població immigrant i la nacional, segons el
primer o el segon motiu.
369

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Taula 4.60. Raons d’insatisfacció laboral
Raons
370
Primera raó d’insatisfacció Segona raó d’insatisfacció
Nre.
Imm.
%
Imm.
Nre.
Nac.
%
Nac.
Nre.
Imm.
%
Imm.
Nre.
Nac.
%
Nac.
Sou baix/guanyo poc 15 18,5 97.7 23,9 13 18,6 52.8 13,1
Moltes hores de treball /mal horari 11 13,6 60.5 14,8 7 10,0 57.3 14,2
Molta feina /treball dur 6 7,4 23.1 5,7 10 14,3 21.4 5,3
Mal ambient laboral/mal tracte 8 9,9 25.8 6,3 6 8,6 9.6 2,4
Males condicions físiques/lloc de
treball
1 1,2 7.8 1,9 5 7,1 10.9 2,7
No m’agrada /feina ingrata/
avorrida
1 1,2 21.4 5,2 2 2,9 6.8 1,7
Mala relació amb els caps 2 2,5 13.0 3,2 2 2,9 11.9 3,0
Ineptitud caps/mala gestió
administrativa/direcció
3 3,7 20.2 5,0 2 2,9 16.9 4,2
Cansament/problemes de salut 1 1,2 24.2 5,9 · ·· 27.2 6,7
Poques possibilitats de promoció
professional
1 1,2 8.2 2,0 2 2,9 19.2 4,8
Inseguretat contracte lab./
Inestabilitat
6 7,4 29.8 7,3 2 2,9 14.2 3,5
Falta de nivell 1 1,2 5.0 1,2 · ·· · ··
Poc rendiment/moviment 2 2,5 2.6 0,7 · ·· 2.4 0,6
Crisi econòmica sector/ingressos
variables
1 1,2 4.9 1,2 · ·· 8.4 2,1
Cap 1 1,2 23.8 5,8 · ·· 108.6 26,8
M’agradaria treballar en una altra
cosa/no és la meva professió
14 17,3 8.1 2,0 9 12,9 6.0 1,5
Altres motius 3 3,7 2.9 0,7 7 10,0 7.8 2,0
Distància del lloc de treball/haver
de desplaçar·se
· ·· 12.9 3,2 2 2,9 10.3 2,5
Limitació a l’hora de fer alguna
cosa/responsabilitat
· ·· 5.4 1,3 1 1,4 8.3 2,1
Escassetat recursos humans i
mitjans materials
· ·· 6.9 1,7 · ·· 3.9 1,0
Total 81 100 408.8 100 70 100 404.8 100
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.

4. Condicions de treball de les persones immigrants
D’acord amb els resultats exposats, podem concloure que la població immi·
grant i la nacional diferencien clarament els seus motius de satisfacció i insa·
tisfacció laboral, separant l’activitat o el contingut de la feina de les condicions
d’ocupació. En utilitzar com a eina conceptual la diferència entre ocupació i
treball es confirma que un treballador no és primordialment ambivalent en les
seves motivacions, sinó que aquestes obeeixen a la complexitat de la raciona·
litat de les persones. Es pot estimar el que es fa (treball), però estar insatisfet
pels baixos salaris o la inestabilitat del contracte (ocupació), com ho demostren
els treballadors nacionals, o, per contra, es pot estar satisfet amb la relació
amb el cap, però insatisfet per no trobar una feina concorde amb la professió
(treball). Per tant, en aquesta recerca s’observa que la satisfacció laboral que
prové de l’activitat o tasca és independent de les condicions d’ocupació, com
ara les formes de contractació i els nivells salarials, entre d’altres. El treball de
camp revela que la major part de les persones immigrants se senten orgulloses
de la feina que fan elles mateixes, però que no estan contentes del tipus d’ocu·
pació a què estan reduïdes perquè no troben un lloc de treball en què poder
desenvolupar·se en activitats de la seva professió i nivell educatiu.
Si s’agrupa el que s’ha exposat en els capítols segon, tercer i quart sobre
l’estructura ocupacional, les condicions d’ocupació i treball, crida l’atenció
que aquestes diferències de satisfacció entre població estrangera i nadiua
no siguin agudes. S’esperava que les persones immigrants tinguessin nivells
mitjans de satisfacció baixos i no una satisfacció gairebé equiparable a la de
les persones nadiues. Tanmateix, l’experiència quotidiana demostra que les
persones immigrants presenten una gran motivació i nivells de satisfacció més
elevats a la feina. Per això, la hipòtesi quatre (H4) d’aquesta recerca planteja
que «els treballadors immigrants tenen nivells iguals de satisfacció laboral que
els treballadors nacionals, encara que tenen condicions d’ocupació i treball
més desfavorables; tanmateix, aquesta major satisfacció laboral es presenta
perquè existeixen altres factors importants que tenen un paper definitiu en la
percepció que el treballador té de la seva ocupació. El factor que més incideix
en la satisfacció de la persona immigrant és tenir una relació instrumental
amb l’ocupació, ja que per mitjà d’aquesta poden ajudar la seva família al
país d’origen i desenvolupen un projecte de vida». Efectivament, els resultats
obtinguts corroboren que la població immigrant té nivells de satisfacció laboral
similars a la nacional, encara que tingui condicions d’ocupació i treball més
desfavorables; l’esmentada similitud és explicable perquè, en la satisfacció
laboral de la persona immigrant, altres factors importants (com ara el signifi·
371

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
cat del treball) tenen un paper important en la percepció del treballador, que
usualment no són tinguts en compte quan es duen a terme les anàlisis sobre el
treball i l’ocupació. Un factor important en la satisfacció de la persona immi·
grant és la concepció del treball com a mitjà, que fa que hi tingui una relació
instrumental. És a dir, la feina no és una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà
a través del qual es desenvolupa un projecte de vida. Un altre factor important
es relaciona amb la separació que fa el treballador de les condicions de treball i
ocupació. Així es pot explicar la persistència de les persones immigrants als pa·
ïsos receptors malgrat les circumstàncies desfavorables en les quals treballen.
La migració laboral no és un acte de masoquisme, és un projecte ampli de vida
familiar per a la persona immigrant, que s’enfronta amb situacions difícils, però
que sap cap on va, és desafiament, gratitud, aprenentatge i solidaritat familiar.
Així doncs, la satisfacció laboral depèn de tots aquests factors, incloent·hi el
temps de residència al país receptor.
«Les persones que no tenen major nivell de qualificació i que a Colòmbia amb aquest nivell
de qualificació no ho passarien gaire bé, aquí amb aquest mateix nivell de qualificació faran un
tipus de feina que és igual que el d’aquí, però guanyaran quatre vegades més que a Colòmbia.
A això, hi sumarem el fet que no existeixen els nivells de violència que hi ha a Colòmbia i moltes
altres coses.» (E1)
«Va ser un pas més per començar aquí, a Espanya, i això em va aportar, a part de satisfacció
com a persona, va ser un pontet per poder portar la meva nena. El primer sou que vaig tenir aquí,
a Barcelona, amb aquest vaig portar la meva nena de Colòmbia.» (E11)
372
«Per a mi, interessant, perquè mai no havia portat un negoci.» (E13)
«Em va ajudar a obrir els ulls, a despertar, com treure aquest esperit aventurer que un té i
arriscar-se a fer moltes coses sense saber-les fer; però les aprens.» (E4)
«Aquí es treballa massa, he treballat gairebé tres vegades el doble del que he treballat realment
a Colòmbia. Però aquí aprens a valorar els diners, a valorar la gent també, perquè un no
valora realment el seu país, el valora quan se’n va d’allà.» (E10)
«Bé, doncs jo m’ho vaig passar bé i vaig aprendre. Veient-lo a ell vaig aprendre; almenys en
vaig treure això en els dos anys, de tot el que vaig veure vaig aprendre molts truquets i cosetes.»
(E5)

4. Condicions de treball de les persones immigrants
«La feina pot ser més dura i encara que no estiguis gaire satisfet amb el teu sou, però podem
ajudar més la gent que és allà, a Colòmbia. Pots tenir un sou mínim, però si redueixes les teves
despeses i això, i aconsegueixes diverses feines, llavors pots ajudar allà.» (E2)
«Bé, això m’agrada perquè estar de cara al públic és molt bonic.» (E7)
Tanmateix, encara que els treballadors immigrants viuen situacions difícils,
les entrevistes revelen que els colombians i colombianes sempre rescaten l’ex·
periència de la migració com un laboratori emocional.
«Realment un és com un indicador de quant puc resistir jo aquesta situació; en aquest sentit,
m’ha semblat molt bo, en l’existencial, crec que m’he enfortit, he conegut una situació en carn
pròpia.» (E1)
«Però que m’ha deixat moltes aportacions. No aportacions de diners, però sí que m’ha enriquit,
he après a conèixer-me més a mi mateixa, les meves capacitats, fins on puc arribar, fins on puc
suportar, què m’agrada i què no m’agrada de coses que jo no sabia, què puc arribar a fer sense
que jo em senti menys.» (E4)
«Malgrat tot, jo visc molt contenta aquí, jo visc feliç, jo aquí visc. Jo sempre li dic a la gent:
-“Jo aquí visc”. Jo, a Colòmbia, era de la feina a casa, de casa a la feina, de la feina a casa, de
casa a la feina, jo no tenia vida. I aquí, jo em diverteixo, jo aquí he gaudit, malgrat que no tinc
temps, jo busco el meu temps. Ja!» (E7)
Finalment, aquesta contradicció mostrada per les dades sobre les condici·
ons d’ocupació i treball i els nivells de satisfacció laboral remet a Burawoy, qui
afirma que les privacions que comporten les condicions del treball són neutra·
litzades per satisfaccions relatives creades com a part d’un joc «en el qual els
treballadors intenten assolir nivells de producció als quals correspon una prima
complementària de la retribució mínima». (Burawoy: 1989: 76). El treball
desenvolupa una cultura de “sortir·se’n”, en què tots els treballadors tard o
d’hora acaben per ser absorbits per aquest conjunt d’activitats, formes socials
i expressions que cobren sentit propi a la feina. Sorgeix en els treballadors “el
consentiment” per aconseguir les quotes i l’estoc de producció basat en el
joc de sortir·se’n amb les noves organitzacions del treball en què predomina
l’autonomia i l’autocontrol de qualitat. En aquestes noves organitzacions del
treball en què desapareixen els nivells mitjans de supervisió, cada treballador
s’avalua a si mateix en funció del seu rendiment i esforç individual per tal de
373

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
ser més productiu. El treballador se sotmet voluntàriament a una nova cultura
de treball. Burawoy cita Roy quan diu: «Però alguns mesos més tard, quan el
seu company McCann li va ensenyar “les maneres de sortir·se’n”, l’autor va
començar a trobar en el sistema de primes al·licients no estrictament econò·
mics. S’esforçava per assolir la quota “per pur gust”, perquè era “un petit joc”,
i perquè això “l’ajudava a matar l’avorriment”» (Roy, a Burawoy, 1989: 90). El
joc de sortir·se’n redefineix la interacció dels treballadors de tal manera que es
crea una dinàmica en la qual aquests s’avaluen a si mateixos i als seus com·
panys en funció d’aquesta cultura del treball en què preval la individualitat, la
rivalitat entre companys i el prestigi en funció del rendiment laboral.
4.8. Discriminació laboral 78
La discriminació laboral és un bon epíleg per tancar aquest capítol sobre les
condicions d’ocupació. La discriminació laboral consisteix a negar la igualtat
de tracte i oportunitats a les persones per elles mateixes o per pertànyer a
un col·lectiu determinat. El Conveni de l’OIT sobre la discriminació (1958)
enuncia els possibles motius de discriminació: «Qualsevol distinció, exclusió
o preferència basada en motius de raça, color, sexe o religió, opinió política,
ascendència nacional o origen social, que tingui per efecte anul·lar o alterar la
igualtat d’oportunitats o de tracte en el treball i en l’ocupació» (Ghai, 2003:
140). Les persones immigrants identifiquen diversos tipus de discriminació
laboral, entre els quals la salarial, que ja s’ha analitzat a la secció 3.5.1 També
identifiquen dues formes més de discriminació amb què algunes han hagut
de lluitar. La forma de discriminació més important és la impossibilitat d’ac·
cedir a una ocupació ajustada a l’educació i l’experiència del treballador o
treballadora:
«Si algun dia pots comprar Primera mano, compra’l i et faràs una idea de com de vegades
tenen treballadors per a determinades feines, i de vegades per a les millors feines, i almenys un
gran percentatge d’aquests classificats diuen, posen les condicions, i dins dels requisits hi ha:
“condició, ser comunitari, és a dir, europeu o espanyol”.» (E1)
«Les professions de Colòmbia són molt ben rebudes aquí: els enginyers de sistemes, els operadors,
els administradors, els psicòlegs, els doctors, aquí tenen un bon nivell d’acceptació; però
el que passa és que si arribes i col·loques en el currículum que vols cobrar 1.500 euros o 2.000
78. Per a aquesta secció s’ha tingut en compte la informació recollida a les trajectòries laborals
(les entrevistes), fetes el 2004.
374

euros, diuen “qui es pensen que són?”» (E12)
4. Condicions de treball de les persones immigrants
Finalment, la discriminació racial o ètnica agrega un important matís a la
discriminació laboral:
«Quan vaig estar a la segona impremta, perquè era l’únic noi de color que hi havia entre més
de 35 o 40 persones, i un o altre... Hi ha gent que és molt recelosa, però la resta no.» (E6)
«El meu cap em deia: -“Mira, tu tracta d’aprendre ràpidament l’idioma, perquè així el teu
espanyol sigui una mica semblant al nostre, és una mica diferent, mira de parlar amb els mateixos
termes que usem aquí, i tu com que ets morenet, perfectament pots dir que ets de Sevilla, que ets
andalús”. Llavors, jo em posava a pensar: he d’amagar que sóc colombià. I si tu atenies en una
botiga o un bar i hi anaven amics teus sud-americans, els deies: -“No us quedeu gaire a la botiga
perquè la gent pensarà que això és la botiga dels sudaques”.» (E11)
«La secretària em va dir: -“Escolta, has enviat un negre a tal direcció?”. Li vaig dir: “-Sí. I
què?”. No em va dir res, però després em va dir: -“Escolta, necessito un paleta”. Jo li vaig dir:
-“Tinc el negre”. I allà sí que li vaig encolomar, perquè jo sóc molt fotut, i al que no vulgui allà té
el paleta. Al principi, és resistència quan saben que és negre, mentre no el coneixen.» (E12)
A la cinquena hipòtesi (H5) s’ha plantejat que existeix discriminació laboral
amb la població immigrant colombiana, manifestada especialment en l’accés a
l’ocupació qualificada, a causa d’una forta influència institucional en el mercat
laboral que vol protegir els treballadors autòctons. Aquesta hipòtesi ha estat
verificada demostrant que sí que existeix la discriminació laboral, que el seu
pes recau més en l’accés a l’ocupació i que és produïda per una convergència
de factors institucionals (com la Llei d’estrangeria), culturals i polítics difícils
de superar per les persones immigrants.
«És molt difícil que aquí trobis alguna cosa de la teva professió; és que aquí la gent estudia,
però es vol quedar aquí, llavors cuida molts els seus llocs de treball, i és obvi que el seu país vulgui
alimentar la seva gent, no vol alimentar gent d’altres bandes, si no és que el lloc sigui gairebé únic
en la seva espècie, que s’hagi de portar una persona d’una altra banda perquè l’exerceixi, però és
molt difícil. Que treguin un espanyol, no. Això es fa més aviat per poder.» (E4)
Efectivament, hi ha un context institucional rígid que fa més tortuós el
camí de la persona immigrant a un lloc de treball ajustat al nivell educatiu i
l’experiència laboral. «Això significa que en aquestes professions només seria
375

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
admissible contractar un immigrant qualificat quan no hi hagués cap nadiu que
reunís tots els requisits d’un determinat lloc de treball, la qual cosa és evident
que només pot succeir en comptades ocasions.» (GES, 2004: 73)
Per resumir els resultats més importants d’aquest capítol és fonamental
ressaltar que:
1. La Seguretat Social continua sent el dret més colpejat en el cas dels treballa·
dors i treballadores immigrants, i depèn de la seva condició jurídica en el mercat
de treball. L’any 2002, el 56% dels treballadors enquestats no estaven inscrits
a la Seguretat Social. Del 46% dels treballadors inscrits, el 33% correspon a
treballadors assalariats i l’11% a autònoms. El pagament de la Seguretat Social
del treballador assalariat constitueix l’element més important de discriminació
salarial i laboral.
2. Els riscos físics són percebuts per la població nacional i la immigrant des de
llindars diferents. Els treballadors nacionals tendeixen a percebre més riscos,
més exposició a situacions de perill, menys protecció i menys informació sobre
prevenció del que voldrien. Tanmateix, les persones immigrants són les que fan
feines que comporten més desgast físic i tenen nivells de satisfacció més alts
amb el seu entorn físic, ja que el consideren agradable.
3. Percentualment, hi ha més població immigrant que fa feines que tenen menys
estímul intel·lectual, amb ocupacions menys interessants o atractives que la po·
blació nacional. Aquesta situació pot tenir lloc perquè les persones immigrants
semiqualificades i qualificades fan feines poc qualificades amb baix contingut
intel·lectual. Tanmateix, aquestes dues variables no presenten resultats polarit·
zats, sinó trets similars tant per a treballadors nacionals com per a immigrants,
encara que una mica en detriment quant a l’ocupació immigrant.
4. L’alienació del treball tendeix a presentar resultats similars en població na·
cional i immigrant. Gairebé la mateixa proporció de persones immigrants i naci·
onals pensen que tenen una jornada avorrida i monòtona, que hi ha repetició
de tasques; succeeix igual amb la sensació que el temps passa de pressa per
fer les activitats laborals, i amb el fet que tots tornen cansats de la feina. Hi ha
gairebé una proporció similar de treballadors que tenen flexibilitat per arribar
a la feina i sortir·ne i per prendre’s petits descansos durant la jornada. Algunes
variables presenten pitjor situació per a la població nacional i d’altres per a la
376

4. Condicions de treball de les persones immigrants
immigrant. Així, proporcionalment, hi ha més persones immigrants en ocupa·
cions repetitives, amb jornades avorrides i monòtones, amb alts nivells de dis·
tracció i sense petits descansos durant la jornada, que treballadors nacionals.
En oposició, aquests tenen una situació laboral pitjor que la població immigrant
en tenir proporcionalment més feines supeditades al ritme d’una màquina, amb
jornades de treball en què el temps transcorre lentament, arriben cansadíssims
a casa després de la feina i tenen ocupacions més estressants.
5. La població immigrant i la nacional, gairebé en proporcions similars, poden
opinar a la feina i les seves opinions són valorades pels seus caps (són una mica
més valorades les opinions de les persones immigrants), però és interessant
observar que la participació en decisions, la possibilitat d’opinar en relació amb
la feina pròpia i el fet de treballar amb independència apareixen més limitats
en treballadors nacionals que en immigrants.
6. Els treballadors i treballadores nacionals tenen menys sentiment d’utilitat
social de la seva feina; en canvi, les persones immigrants tenen una imatge molt
positiva de la contribució social del seu treball, és a dir, hi ha més motivació
transcendent en la població immigrant estudiada.
7. El sentiment d’insatisfacció en relació amb els riscos laborals és més fort
entre la població nacional que entre la immigrant. El treballador immigrant va·
lora més les condicions de treball, sent que la seva feina és més estimulant.
Els treballadors immigrants pensen que la seva feina és més flexible, potser
perquè les feines que fan tenen lloc en petites i mitjanes empreses de menys
de 25 treballadors, amb estructures administratives menys rígides i formals,
marcades pel contacte directe.
8. Les relacions laborals en el lloc de treball són gairebé similars en el col·
lectiu treballador nacional i en l’immigrant. Tanmateix, els resultats revelen que
hi ha una proporció més alta de treballadors espanyols que senten que tenen
pitjors relacions laborals amb els seus caps i els seus companys, en relació amb
la població immigrant. Els treballadors nacionals donen més pes a les relacions
entre companys, mentre que els immigrants se centren més en les relacions
cap·treballador.
9. La capacitació és altament valorada per la població immigrant i l’aprenentat·
ge constitueix un dels estímuls més importants a la feina. Tanmateix, la formació
377

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
laboral és escassa, ja que són molt poques les persones immigrants que tre·
ballen en empreses que duen a terme activitats de formació, a causa de l’alta
participació d’aquestes persones en empreses petites i llars particulars.
10. El nivell mitjà de satisfacció laboral que mostra la població nacional i la
immigrant difereix només en tres dècimes. Les persones immigrants mostren una
mica menys de satisfacció (7,0 per a nacionals i 6,7 per a immigrants). El
60% dels colombians i el 64,5% dels treballadors espanyols manifesten estar
satisfets laboralment. Les dones, els joves, els treballadors no qualificats, el
personal assalariat i els salarialment discriminats tenen nivells de satisfacció
laboral més baixos que els altres grups. En el cas dels treballadors immigrants,
els regulars i els contractats per empreses mostren més satisfacció laboral.
11. Quant a satisfacció laboral, hi ha una coincidència de motivacions positives
i negatives entre la població treballadora estudiada. Ambdós grups valoren el fet
de treballar en el que els agrada, el bon ambient laboral, la companyonia en
l’espai de treball, un salari just, entre d’altres. No obstant això, on es presenten
més coincidències és en els aspectes que més desmotiven i molesten els tre·
balladors: es desanimen si se senten mal pagats, amb jornades extenuants, en
un clima organitzatiu infernal, amb ocupacions inestables o temporals. La gran
diferència entre uns i altres, però, és la impossibilitat que tenen les persones
immigrants de treballar en el seu ofici o professió.
12. La població immigrant i la nacional diferencien clarament els seus motius
de satisfacció i insatisfacció laboral, i separen l’activitat o el contingut del treball
de les condicions d’ocupació. La satisfacció laboral que prové de l’activitat o
tasca és independent de les condicions d’ocupació, com ara les formes de
contractació, els nivells salarials, entre d’altres, diferències formulades per
Maruani (2000). El treball de camp revela que la major part de les persones
immigrants se senten orgulloses de la feina que fan cada dia, però que no estan
contentes del tipus d’ocupació a què estan reduïdes perquè no troben un lloc
de treball on poder exercir activitats de la seva professió i nivell educatiu.
13. La discriminació laboral contra la població estrangera es presenta amb
l’accés restringit a l’ocupació qualificada i les condicions d’inestabilitat laboral,
que fan que aquestes persones experimentin una rotació laboral més elevada.
378

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
Aquest últim capítol constitueix un esforç de síntesi dels resultats exposats
als capítols anteriors. L’objectiu fonamental és englobar i concentrar quantita·
tivament i qualitativament el comportament del mercat de treball. A la primera
part se sintetitzen les condicions d’ocupació i treball sota la perspectiva de la
precarietat laboral, descrivint quatre dimensions de la precarietat per conèixer
les condicions laborals, en un estudi comparatiu del mercat de treball entre po·
blació autòctona i immigrant que complementa les característiques del segment
de mercat immigrant. Per fer·ho s’ha dissenyat un índex de precarietat laboral,
amb les seves dimensions bàsiques, que sigui d’aplicabilitat generalitzada per
a qualsevol segment del mercat de treball en l’anàlisi de les condicions laborals
actuals. La segona i última part d’aquest capítol ofereix una visió transversal
del comportament del mercat de treball vist des de la perspectiva de la persona
immigrant, amb la identificació de trajectòries laborals que expliciten l’acció
social dels treballadors i treballadores en la seva recerca d’un posicionament
ocupacional millor. Es construeixen quatre models de trajectòries ocupacionals
i s’exemplifica amb una crònica laboral de la persona immigrant.
381

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
5.1. Precarietat laboral
El fet de tenir com a objectiu fonamental d’aquesta recerca l’estudi com·
paratiu de les condicions d’ocupació i treball de la població immigrant en
relació amb la població nacional ha representat no solament conèixer aquestes
condicions detalladament amb múltiples variables, sinó que també ha sorgit la
necessitat d’englobar aquestes condicions d’ocupació i treball en una perspec·
tiva teòrica que articuli i contextualitzi aquesta diversitat, per donar una visió
de totalitat sobre el fenomen laboral, ja que es pot presentar l’analogia que,
per detallar els arbres, es perdi la dimensió del bosc. La precarietat laboral és
potser la millor eina conceptual que interrelaciona i contextualitza les condici·
ons d’ocupació i treball en el capitalisme actual, en una economia globalitzada.
En aquest estudi es defineix ocupació precària com un tipus d’ocupació que
impossibilita al treballador consolidar un estatus o nivell de vida, li impedeix
construir una carrera professional, tenir una estabilitat i planificar el seu fu·
tur (Cano, 1996); en altres paraules, la precarietat és la impossibilitat del
treballador de construir un projecte de futur. Per tant, en aquest apartat, se
sistematitzen les condicions d’ocupació i treball en les quatre grans dimensions
de la precarietat laboral, per després sintetitzar aquestes dimensions en un sol
índex. S’ha escollit l’opció de dissenyar un índex perquè permet reduir una gran
quantitat de variables i, alhora, mantenir la informació essencial del fenomen
que es vol estudiar.
Per tant, aquest índex de precarietat proposat és un esforç metodològic per
mesurar numèricament un fet vast i divers com és la precarietat laboral. Les
dimensions i l’índex de precarietat estan quantificats amb els nivells mitjans, 79
d’acord amb una selecció de variables rellevants en el mercat de treball, la qual
cosa permet comparar de manera sintètica els graus de precarietat entre els
treballadors i treballadores nacionals i immigrants a Barcelona. Les mitjanes
comparades també permeten acarar la situació laboral d’aquests dos grups, i
revelar·ne l’heterogeneïtat per gènere, edat, nivell educatiu, ocupació, situació
professional, dependència laboral i branca d’activitat econòmica.
79. L’avantatge empíric que ofereix treballar amb mitjanes en variables d’interval és que identifica
un centre de gravetat, estandarditzant les diferents puntuacions que adquireixen els casos en cada
una de les variables (García Ferrando, 1985: 93).
382

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
La construcció de l’índex de precarietat parteix d’una reflexió teòrica, que
descriu i analitza cadascuna de les dimensions plantejades. S’ha procurat que
l’índex sigui d’aplicabilitat generalitzada per a qualsevol grup present en el
mercat laboral que estigui treballant. Les variables incloses a l’índex s’han
extret de l’Enquesta de qualitat de vida en el treball dissenyada pel Ministeri
de Treball i Afers Socials d’Espanya, perquè fos possible l’anàlisi comparativa
del grau de precarietat laboral entre població immigrant i autòctona. Cada una
de les variables ha estat seleccionada acuradament amb l’objectiu que no hi
hagi sobrerepresentació de variables ni buit. Finalment, s’han escollit 32 va·
riables que, després de ser transformades en variables dummy, s’han agregat
per conformar les quatre dimensions. Les dimensions s’han ponderat segons
la seva importància a l’índex de precarietat. A la incertesa sobre la continuïtat
laboral, en ser la dimensió més rellevant, se li ha atorgat el 35% del total de
l’índex; la degradació de les condicions de treball s’ha ponderat amb el 25%,
tenint en compte l’amplitud d’aspectes laborals que implica; la insuficiència
d’ingressos i la deficient cobertura de protecció social s’han representat amb el
20% perquè, un cop sumades les quatre dimensions, s’obtingués el 100% de
l’índex de precarietat, normalitzat per 10, de tal manera que els seus resultats
fluctuessin en una escala de 0 a 10. L’índex revela que, a mesura que s’apro·
pa a 10, el nivell de precarietat és més alt i, per contra, quan la qualificació
s’apropa més a 0 el nivell de precarietat és més baix.
Per a l’aplicació de l’índex de precarietat al col·lectiu treballador immigrant
s’han utilitzat les dades recollides l’any 2002 (151 qüestionaris) a partir de
l’Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB). Per
analitzar l’índex de precarietat en el col·lectiu treballador nacional de Barcelo·
na s’ha utilitzat la base de dades de l’Enquesta de qualitat de vida en el treball
(EQVT) de l’any 2002 del Ministeri de Treball i Afers Socials d’Espanya.
5.1.1. Dimensió d’incertesa sobre la continuïtat laboral
La incertesa sobre la continuïtat laboral és, possiblement, la dimensió més
contundent de la precarietat laboral i es manifesta quan el treballador o tre·
balladora té una feina temporal (a curt termini) o té un alt risc de perdre la
feina, ja sigui perquè l’empresa pot fer fallida, el sector de l’activitat econòmica
és poc competitiu o perquè el seu lloc de treball ha de ser suprimit a llarg
termini, etc. Les cinc variables seleccionades per mesurar el grau d’incertesa
i la inestabilitat de l’ocupació són: anys d’antiguitat a la feina, modalitat de
383

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
contracte de treball, raó per deixar la feina actual, raons per a la recerca d’una
altra feina i percepció d’estabilitat de l’ocupació. El grau d’incertesa de la
continuïtat laboral va de 0 a 10, en què 0 és l’absència d’incertesa i 10 és la
inestabilitat total.
La taula 5.1, amb les mitjanes d’incertesa sobre la continuïtat laboral dels
treballadors i treballadores estudiats, revela que la incertesa i la inestabilitat de
l’ocupació són gairebé tres vegades més altes en la població immigrant que en
l’autòctona (3,97 punts per a immigrants i 1,00 punt per a nacionals). Aquest
alt grau és el reflex d’una rotació laboral més elevada, amb menys temps d’an·
tiguitat en l’ocupació, amb contractes temporals o contractes verbals, i de la
percepció del treballador que la seva feina és inestable. Es podria plantejar
que, per cada treballador espanyol amb una ocupació inestable, hi ha quatre
treballadors immigrants en aquesta situació.
Taula 5.1. Incertesa sobre la continuïtat laboral
Incertesa sobre la continuïtat laboral
384
Població Immigrant Nacional bcn
Mitjana 3,97 1,00
Nre. 151 727.553
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Si comparem els histogrames (gràfics 5.2. “Població immigrant” i 5.3. “Po·
blació nacional”), que mostren la distribució de la dimensió d’incertesa sobre
la continuïtat laboral, observem que la corba de la població immigrant té un
desplaçament més alt (entre 4 i 5 punts), a causa de les altes puntuacions,
mentre que la població nacional es concentra específicament entre 0 i 1.

Gràfic 5.2. Histograma. Incertesa sobre la
continuïtat laboral. Població immigrant
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
Gràfic 5.3. Histograma. Incertesa sobre la continuïtat
laboral. Població nacional Barcelona
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Si comparem alguns subgrups de treballadors nacionals i immigrants (taula
5.4), observem que el grau mitjà d’incertesa de la continuïtat laboral és més
alt per a les dones espanyoles ocupades a Barcelona (1,28 punts) que per als
treballadors autòctons homes (0,79 punts). Fins aquí la mitjana de resultats
d’aquesta dimensió de precarietat concorda amb els resultats d’investigacions
actuals sobre el mercat de treball: taxes més altes d’inestabilitat i rotació labo·
ral per a les dones, amb contractes temporals. S’observa que amb la població
immigrant és diferent. Encara que el grau d’inestabilitat laboral és dramàtic per
a homes i dones, cosa que demostra la vulnerabilitat de l’immigrant, el com·
portament del mercat de treball amb les dones immigrants és igual d’agressiu
que amb els homes. En capítols anteriors hem vist que les dones immigrants
consideren que tenen més avantatge a l’hora de trobar i mantenir una feina
que els homes.
Comparant el grau mitjà d’incertesa de la continuïtat laboral per grups
d’edat, observem, per a la població espanyola estudiada, que la incertesa de
l’ocupació decreix amb l’edat: com menys edat, més inestabilitat. Els joves de
menys de 25 anys tenen cinc vegades més inestabilitat que els treballadors més
385

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
grans de 45 anys (2,58 punts per a joves de menys de 25 anys i 0,48 punts
per a treballadors de més de 45 anys). Aquesta puntuació reflecteix la difícil
situació dels joves en el mercat de treball, que han de canviar permanentment
d’una ocupació a una altra en el seu debut en aquest mercat. No obstant això,
l’experiència laboral i l’antiguitat en el mercat laboral els donen l’oportunitat
d’obtenir feines millors amb més possibilitats d’estabilitat i de construir una
carrera. El mercat de treball espanyol tracta de manera obertament desfa·
vorable les persones immigrants, en oferir·los ocupacions inestables, encara
que es presenta la mateixa relació inversa entre inestabilitat i cohorts d’edat
que té lloc per als treballadors autòctons. Els joves immigrants tenen una
major incertesa sobre l’ocupació que els treballadors veterans (4,55 punts per
a joves de menys de 25 anys i 3,00 punts per a adults de més de 45 anys).
Els treballadors nacionals amb formació tècnica i universitària (1,43 i 0,97
punts, respectivament) presenten una major incertesa sobre la permanència
de la seva ocupació, mentre que aquesta situació (però duplicada) té lloc en
els treballadors immigrants estudiats amb formació secundària i universitària
(4,25 i 3,70 punts, respectivament).
Els treballadors assalariats, tant si són immigrants com nacionals, tenen ni·
vells d’inestabilitat més alts que els autònoms. Per a una persona immigrant, la
millor manera d’esmorteir la incertesa de la continuïtat laboral és convertir·se
en treballador per compte propi (immigrants: 4,41 per compte d’altri i 2,20 per
compte propi). Aquesta situació també es presenta en el cas dels treballadors
nacionals (1,09 punts per als assalariats i 0,36 punts per als autònoms). L’au·
tonomia es revela com una excel·lent opció de resposta davant la inestabilitat
de l’ocupació per compte d’altri. Els treballadors nacionals que fan oficis no
qualificats (2,21 punts) presenten més inestabilitat i incertesa, mentre que el
grup de directius i empresaris tenen més garanties de continuïtat (0,27 punts).
Aquesta situació coincideix amb les conclusions de la teoria de la segmentació
del mercat de treball primari i secundari (Piore i Doeringer, 1999), que afirma
que l’estructura organitzacional de l’empresa té un nucli dur, fix i estable,
mentre que a la perifèria hi ha una massa mòbil, temporal i inestable. Els
treballadors immigrants que tenen nivells d’estabilitat més alts en l’ocupació
són els quadres directius i els empresaris (1,50 punts). Avaluar la incertesa de
la continuïtat laboral per ocupacions permet identificar vetes laborals per a la
població immigrant en què el mercat de treball pot comportar·se més homogè·
niament, i tendir a coincidir amb els nivells de la població nacional.
386

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
Segons la situació professional, els treballadors nacionals que presenten
més incertesa en la continuïtat laboral són els empleats i empleades públics
(1,44 punts); és important recordar que la participació de les persones immi·
grants en aquest sector és gairebé inexistent. Comparant els assalariats au·
tòctons i forans del sector privat (1,05 i 4,41 punts, respectivament), trobem
que les persones immigrants tenen més incertesa en la continuïtat laboral.
Per contra, els autònoms o empresaris amb personal assalariat o sense són els
grups ocupacionals que tenen nivells més baixos d’incertesa laboral, tant en
el cas de la població nacional com en el de la immigrant (0,30 i 1,00 punts,
respectivament).
El sector de la construcció té les puntuacions més altes d’inestabilitat la·
boral i d’incertesa en la continuïtat laboral tant per a la població autòctona
com per a la població immigrant (1,35 i 4,48 punts, respectivament), per la
naturalesa mateixa de la seva activitat, encara que les puntuacions evidencien
que aquests nivells són gairebé tres vegades més alts per a les persones immi·
grants que per a les nacionals. La indústria té el nivell d’inestabilitat més baix
en l’ocupació per als treballadors nacionals (0,91 punts), però això no es fa
extensiu als treballadors immigrants (4,0 punts).
Taula 5.4. Incertesa sobre la continuïtat laboral segons el gènere, l’edat, l’educació, l’ocupació,
la dependència laboral, la situació professional i el sector econòmic
Incertesa sobre la continuïtat laboral Treballador/a
Gènere Immig. Nac. Bcn
Home 4,03 0,79
Dona 3,92 1,28
Grups d’edat Immig. Nac. Bcn
Fins a 24 anys 4,55 2,58
De 25 fins a 44 anys 3,97 0.90
De 45 anys o més 3,00 0,48
Nivell educatiu Immig. Nac. Bcn
Primari 3,66 0,76
Secundari 4,25 0,85
Tècnic 3,80 1,43
Universitari 3,70 0,97
Ocupació principal Immig. Nac. Bcn
Direcció d’empreses i d’administracions públiques 1,50 0,27
387

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 3,00 0,92
Tècnics i professionals de suport 6,00 0,71
Empleats administratius 3,83 1,19
Treballadors dels serveis de restauració i de serveis 4,10 0,92
Treballadors qualificats de l’agricultura i la pesca ···· ····
Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactur. 3,64 0,74
Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors 4,57 0,77
Treballadors no qualificats 5,10 2,21
Dependència laboral Immig. Nac. Bcn
Assalariat 4,41 1,09
Autònom 2,20 0,36
Situació professional Immig. Nac. Bcn
Assalariat del sector públic 6,00 1,44
Assalariat del sector privat 4,41 1,05
Empresari o professional amb personal assalariat 1,00 0,30
Professional o treballador autònom sense personal assalariat 3,00 0,39
Persona que treballa, amb salari, en el negoci familiar 3,33 1,20
Una altra situació ···· 1,32
Branca d’activitat econòmica Immig. Nac. Bcn
Indústria 4,00 0,91
Construcció 4,48 1,35
Serveis 3,82 1,03
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En resum, la incertesa quant a la continuïtat laboral colpeja molt més fort
la població immigrant que la nacional, les dones més que els homes, els joves
més que els adults, els treballadors no qualificats i, especialment, els treba·
lladors per compte d’altri. Per tant, la inestabilitat laboral no es distribueix
homogèniament, sinó que es presenta de forma discriminada, evidenciant uns
grups vulnerables que reben aquesta incertesa amb més força. Aquesta situació
laboral que afecta les persones immigrants implicaria qüestionar la relació
cost·benefici (social, no solament econòmic) del projecte migratori. El qüestio·
nament del projecte migratori com un dispositiu de mobilitat laboral ascendent
de la persona immigrant s’ha d’avaluar en funció del paper real que té aquest
treballador o treballadora dins del funcionament del mercat laboral. Una mà
388

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
d’obra mòbil, flexible, que està destinada a cobrir els llocs de treball en les
temporades de feina intensiva.
5.1.2. Dimensió de degradació de les condicions de treball
El deteriorament gradual de les condicions de treball per sota de l’estàndard
establert implica una vulnerabilitat més alta del treballador o treballadora en
la seva ocupació. Aquesta àmplia dimensió inclou aspectes com ara la jornada
laboral, la salut ocupacional, els riscos laborals, la forma d’organització del
treball, la qualificació i la professionalització. Conté les vint variables següents:
jornada setmanal habitual (hores), torns en dies festius i caps de setmana,
prolongació habitual de la jornada laboral, satisfacció amb l’entorn físic de la
feina, satisfacció amb les condicions de seguretat a la feina, nivells d’esforç
físic a la feina, nivells d’estrès, existència de mitjans de protecció, condicions
de perill, possibilitat de fer petits descansos durant la jornada, supeditació del
treball al ritme d’una màquina, repetició de tasques, participació en decisions,
treballar amb independència, relacions laborals amb directius, relacions labo·
rals amb companys, coneixement del conveni col·lectiu, possibilitats d’ascens
amb la mateixa formació, participació en cursos de formació i relació entre lloc
de treball i formació.
Una aproximació global a la dimensió de degradació de les condicions de
treball en la població estudiada permet observar que el nivell mitjà de degra·
dació de les condicions laborals és més baix en la població nacional que en la
immigrant (2,24 punts per a la nacional i 2,62 punts per a la immigrant), però
que la diferència entre aquests grups és de dècimes, mentre que, pel que fa a
la incertesa laboral, es presenta una diferència d’un a quatre (taula 5.5). De tal
manera que, encara que les condicions de treball són més precàries per a les
persones immigrants, són gairebé equivalents a les del col·lectiu espanyol.
389

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Taula 5.5. Degradació de les condicions de treball
Degradació de les condicions de treball
Població Immigrant Nacional bcn
Mitjana 2,62 2,240
Nre. 151 727.553
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Si observem els histogrames (gràfics 5.6. “Població immigrant” i 5.7. “Po·
blació nacional”), veiem que ambdues corbes baixen sense presentar un fort
antagonisme entre treballadors nacionals i immigrants, a causa que les puntu·
acions mitjanes dels treballadors no es troben gaire distanciades.
Gràfic 5.6. Histograma. Degradació de les
condicions de treball. Població immigrant
390
Gràfic 5.7. Histograma. Degradació de les condicions
de treball. Població nacional Barcelona
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
La degradació de les condicions laborals en el col·lectiu nacional es pre·
senta a la taula 5.8, de forma més deteriorada en les dones que en els homes
(2,31 punts per a les dones i 2,18 punts per als homes), mentre que en el col·
lectiu immigrant es presenta a la inversa: pitjors condicions de treball per als
homes que per a les dones (2,41 i 2,83 punts, respectivament). Tanmateix, la
degradació de les condicions de treball és més accentuada per als homes immi·
grants (2,83 punts), mentre que les dones nacionals i immigrants tenen graus
molt similars de condicions laborals (2,31 punts i 2,41 punts, respectivament).
Els joves de menys de 25 anys tenen les pitjors condicions de treball tant
si són nacionals com forans (2,61 i 2,72 punts, respectivament). Mantenint
aquesta mateixa associació en la variable, els treballadors nacionals de més de
45 anys tenen millors condicions de treball (2,08 punts) que els treballadors
immigrants en la mateixa cohort d’edat. Els treballadors immigrants de més
edat tenen pitjors condicions de treball (2,85 punts).
Els treballadors nacionals amb estudis universitaris tenen millors condici·
ons de treball (2,16 punts), en oposició als treballadors que no tenen estudis
superiors, que presenten pitjors condicions (2,30 punts per als que tenen es·
tudis primaris i secundaris). Així, es podria fer una associació positiva entre
nivell educatiu i condicions de treball: com més elevat és el nivell educatiu,
més bones són les condicions laborals. Tanmateix, en el cas de les persones
immigrants, les universitàries tenen el nivell de degradació més elevat pel que
fa a les condicions de treball (3,00 punts). Els treballadors immigrants amb
formació tècnica són els que treballen en condicions laborals més bones (2,16
punts).
El personal directiu autòcton d’empreses i administracions públiques té
les millors condicions de treball (0,98 punts) en l’estructura ocupacional. En
el cas del col·lectiu immigrant, qui gaudeix de les millors condicions laborals
són els empresaris, els treballadors dels serveis de restauració i de serveis, i
els empleats administratius (2,27, 2,45 i 2,46 punts, respectivament). En
sentit invers, els treballadors que presenten pitjors condicions laborals són els
treballadors no qualificats nacionals (2,72 punts), els immigrants operadors
d’instal·lacions i maquinària (3,21 punts) i els treballadors no qualificats (2,86
punts).
La dependència laboral marca clarament les condicions laborals en el
mercat de treball. Els treballadors assalariats presenten les pitjors condicions
391

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
(2,47 punts per als nacionals i 2,70 punts per als immigrants). Els autònoms
tenen millors condicions de treball, especialment els nacionals (0,86 punts),
mentre que els immigrants autònoms (2,20 punts) estan una mica millor que
els assalariats nacionals. Per situació professional, l’assalariat autòcton del
sector públic és qui presenta pitjors condicions de treball (2,60 punts) i les
millors condicions les tenen els empresaris amb assalariats (0,56 punts). En·
tre els treballadors immigrants, qui té les pitjors condicions és l’assalariat
privat (2,73 punts) i qui en té les millors és l’empresari amb assalariats (2,00
punts). El sector de la construcció ofereix les pitjors condicions de treball del
mercat laboral, especialment per al col·lectiu immigrant (2,64 punts per als
nacionals i 4,48 punts per als immigrants). El sector de la indústria ofereix als
treballadors nacionals (2,28 punts) les millors condicions laborals, mentre que
al sector serveis es troben les millors condicions de treball per als immigrants
(3,82).
Taula 5.8. Degradació de les condicions de treball segons el gènere, l’edat, l’educació,
l’ocupació, la dependència laboral, la situació professional i el sector econòmic
Degradació de les condicions de treball Treballador/a
Gènere Immig. Nac. Bcn
Home 2,83 2,18
Dona 2,41 2,31
Grups d’edat Immig. Nac. Bcn
Fins a 24 anys 2,72 2,61
De 25 fins a 44 anys 2,59 2,24
De 45 anys o més 2,85 2,08
Nivell educatiu Immig. Nac. Bcn
Primari 2,33 2,30
Secundari 2,48 2,30
Tècnic 2,16 2,20
Universitari 3,00 2,16
Ocupació principal Immig. Nac. Bcn
Direcció d’empreses i d’administracions públiques 2,27 0,98
Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 2,81 2,13
Tècnics i professionals de suport 2,50 2,05
Empleats administratius 2,46 2,48
Treballadors dels serveis de restauració i de serveis 2,45 2,39
Treballadors qualificats de l’agricultura i la pesca ···· 1,51
Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufact. 2,56 2,07
392

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors 3,21 2,65
Treballadors no qualificats 2,86 2,72
Dependència laboral Immig. Nac. Bcn
Assalariat 2,70 2,47
Autònom 2,20 0,86
Situació professional Immig. Nac. Bcn
Assalariat del sector públic 1,75 2,60
Assalariat del sector privat 2,73 2,49
Empresari o professional amb personal assalariat 2,00 0,56
Professional o treballador autònom sense personal assalariat 2,53 0,96
Persona que treballa, sense salari, en el negoci familiar ···· 0,50
Persona que treballa, amb salari, en el negoci familiar 2,17 0,94
Cooperativista ···· 2,21
Una altra situació ···· 0,66
Branca d’activitat econòmica Immig. Nac. Bcn
Agricultura i pesca ···· 2,55
Indústria 4,00 2,28
Construcció 4,48 2,65
Serveis 3,82 2,18
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En conclusió, la degradació de les condicions de treball presenta la mateixa
dinàmica que els nivells d’incertesa en la continuïtat laboral (de forma menys
ferotge): pitjors condicions laborals especialment per a les persones immi·
grants, que van al capdavant; les dones; els joves de menys de 25 anys, i els
treballadors amb estudis de nivells baixos i mitjans, que exerceixen oficis no
qualificats, en una relació de dependència laboral com a personal assalariat del
sector de la construcció. Entre els immigrants s’observa que els homes, univer·
sitaris i de més de 45 anys també presenten condicions laborals difícils.
5.1.3. Dimensió d’insuficiència d’ingressos
Quan una persona té ingressos baixos o està mal remunerada, la qualitat
de vida per a ella i la seva família es deteriora immediatament, es veu empesa
a la pobresa, a deficients condicions de vida i té poques alternatives d’ascens
393

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
social. La insuficiència d’ingressos és un signe inequívoc de precarietat laboral.
Es pot presentar per intervals de desocupació entre un contracte i un altre,
per discriminació laboral i per inestabilitat dels ingressos. Les cinc variables
que componen aquesta dimensió són: satisfacció amb el salari i els ingressos,
tipus de salari, ingressos mensuals, sintonia del salari propi amb els salaris del
mercat i insuficiència d’ingressos.
Si comparem la dimensió d’insuficiència d’ingressos entre la població im·
migrant i la nacional (taula 5.9), observem que la immigrant (2,42 punts) pre·
senta més problemes d’insuficiència d’ingressos que la nacional (1,78 punts).
La diferència de puntuació revela que les persones immigrants tenen salaris o
remuneracions subjectes a una major contingència, amb nivells més elevats de
discriminació salarial.
Taula 5.9. Insuficiència d’ingressos
Insuficiència d’ingressos
Població Immig. Nac. Bcn
Mitjana 2,42 1,78
Nre. 151 727.553
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Comparant els histogrames dels gràfics 5.10 i 5.11 de la població treballa·
dora estudiada (immigrant i nacional), observem que la corba de la immigrant
té un major desplaçament negatiu que la de la nacional, i que hi ha una
concentració més alta de treballadors en el punt 2,5, mentre que la major
concentració de la població nacional es presenta entre 0 i 1 punt.
394

Gràfic 5.10. Histograma. Insuficiència
d’ingressos. Població immigrant
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
Gràfic 5.11. Histograma. Insuficiència d’ingressos.
Població nacional Barcelona
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
La taula 5.12 mostra que les treballadores nacionals pateixen més escasse·
tat d’ingressos que els homes nacionals (1,83 i 1,75 punts, respectivament).
En el cas de la població immigrant es presenta la situació inversa: la insufici·
ència d’ingressos és més aguda en els homes (2,65 per als homes immigrants
i 2,19 per a les dones immigrants). Els joves de menys de 25 anys tenen els
ingressos més baixos, ja siguin nacionals o immigrants (2,12 i 2,78 punts,
respectivament). Els treballadors nacionals de més de 45 anys presenten un
major ajustament d’ingressos (1,70 punts). Entre les persones immigrants, les
d’edats entre 25 i 44 anys presenten menys insuficiència d’ingressos (2,36
punts). És important aclarir que el nivell més alt d’ingressos de les persones
immigrants no arriba a igualar el pitjor grau de la població nacional.
Els treballadors nacionals amb estudis universitaris i tècnics tenen nivells
més baixos d’insuficiència d’ingressos, amb puntuacions d’1,71 i 1,76, res·
pectivament; mentre que en el cas dels immigrants són 2,11 i 2,00 punts.
Els treballadors amb estudis primaris tenen els nivells més alts d’insuficiència
d’ingressos (1,90 punts per als nacionals i 3,00 punts per als immigrants).
395

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Els treballadors autòctons qualificats de l’agricultura tenen menys proble·
mes d’insuficiència d’ingressos (0,68 punts), mentre que els que presenten
més insuficiència d’ingressos són els treballadors no qualificats i el personal
directiu d’empreses públiques i privades (2,13 i 2,12 punts, respectivament).
En el cas del col·lectiu immigrant, els qui tenen menys problemes econòmics
són els empleats administratius, juntament amb els treballadors dels serveis
(1,50 i 1,64 punts, respectivament), però els directius d’empreses i els tre·
balladors no qualificats són els que tenen els nivells més alts d’insuficiència
d’ingressos (3,20 i 3,02 punts, respectivament).
Quant a la relació de dependència laboral, la insuficiència d’ingressos té
un comportament a la inversa. Si a les dimensions d’inestabilitat laboral i de·
gradació de les condicions de treball la situació més difícil la tenia el personal
assalariat, en aquesta dimensió són els autònoms els que manifesten més
insuficiència d’ingressos, ja siguin nacionals o estrangers (2,86 punts per als
nacionals i 3,13 punts per als immigrants). El personal assalariat, en canvi,
té menys problemes d’escassetat d’ingressos (1,57 i 2,25 punts, respectiva·
ment), i especialment els treballadors independents sense personal assalariat
(3,16 punts per als nacionals i 3,22 punts per als immigrants).
El sector de l’agricultura té els treballadors i treballadores nacionals amb
menys insuficiència d’ingressos (1,10 punts), mentre que el sector dels serveis
inclou els que en tenen els nivells més alts (1,82 punts). Entre les persones
immigrants, els treballadors de la construcció tenen els índexs més alts d’in·
suficiència d’ingressos (2,79 punts) i els més baixos, els de la indústria (2,0
punts).
Taula 5.12. Insuficiència d’ingressos segons el gènere, l’edat, l’educació, l’ocupació, la
dependència laboral, la situació professional i el sector econòmic
Insuficiència d’ingressos Treballador/a
Gènere Immig. Nac. Bcn
Home 2,65 1,75
Dona 2,19 1,83
Grups d’edat Immig. Nac. Bcn
Fins a 24 anys 2,78 2,12
De 25 fins a 44 anys 2,36 1,74
De 45 anys o més 2,60 1,70
Nivell educatiu Immig. Nac. Bcn
396

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
Primari 3,00 1,90
Secundari 2,74 1,80
Tècnic 2,00 1,76
Universitari 2,11 1,71
Ocupació principal Immig. Nac. Bcn
Direcció d’empreses i d’administracions públiques 3,20 2,12
Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 2,00 1,77
Tècnics i professionals de suport 2,00 1,53
Empleats administratius 1,50 1,36
Treballadors dels serveis de restauració i de serveis 1,64 2,03
Treballadors qualificats de l’agricultura i la pesca ···· 0,68
Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufact. 2,59 1,56
Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors 2,28 2,04
Treballadors no qualificats 3,02 2,13
Dependència laboral Immig. Nac. Bcn
Assalariat 2,25 1,57
Autònom 3,13 2,86
Situació professional Immig. Nac. Bcn
Assalariat del sector públic ···· 1,75
Assalariat del sector privat 2,31 1,51
Empresari o professional amb personal assalariat 3,00 2,03
Professional o treballador autònom sense personal assalariat 3,22 3,16
Persona que treballa, sense salari, en el negoci familiar ···· 4,00
Persona que treballa, amb salari, en el negoci familiar 1,33 3,14
Cooperativista ···· 2,07
Una altra situació ···· 5,00
Branca d’activitat econòmica Immig. Nac. Bcn
Agricultura i pesca ···· 1,10
Indústria 2,00 1,75
Construcció 2,79 1,47
Serveis 2,35 1,82
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
397

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Amb l’objectiu d’integrar la dimensió d’insuficiència d’ingressos, s’ha trobat
que es continua amb el mateix comportament discriminador del mercat de
treball per a les persones immigrants, les dones, els joves de menys de 25 anys
i els treballadors amb estudis de nivell baix, que fan feines no qualificades
al sector de la construcció. No obstant això, apareix una troballa interessant
en la variable de dependència laboral del treballador, ja que els treballadors
autònoms són els que pitjors nivells d’ingressos tenen, mentre que en les di·
mensions anteriorment estudiades presentaven millors condicions d’estabilitat
i condicions de treball.
5.1.4. Dimensió de protecció social deficient
La protecció legal i col·lectiva de la Seguretat Social, present en la cotitza·
ció per jubilació, la indemnització per acomiadament, el subsidi de desocupa·
ció, la compensació de riscos laborals, les garanties en les condicions laborals,
les assegurances contra malaltia i accidents laborals, etc., va ser creada com
un suport perquè, quan les persones ja no poden treballar —ja sigui per edat,
desocupació, malaltia o mort—, aquestes i el seu nucli familiar puguin disposar
d’una manutenció que els permeti subsistir. La cotització a la Seguretat Social
és un estalvi que fa el treballador o treballadora en la seva vida productiva.
Quan aquests no tenen accés a aquesta garantia (inherent a la seva condició
de treballador o treballadora), es presenta una situació de vulnerabilitat envers
el futur, que els destina a la precarietat. Les variables utilitzades per construir
aquesta dimensió són dues: inscripció a la Seguretat Social i durada del co·
brament del subsidi de desocupació. 80 En el cas de les persones immigrants,
aquestes variables estan determinades per la situació jurídica. Un treballador
o treballadora irregular no pot firmar un contracte laboral, no es pot inscriure a
la Seguretat Social i no pot cotitzar per al subsidi de desocupació.
En observar les mitjanes de la dimensió de protecció social deficient (taula
5.13), veiem que els resultats obtinguts reflecteixen la situació jurídica de les
persones immigrants: una alta puntuació de protecció social deficient (4,97
80. En aquesta dimensió es poden incloure altres variables, però a causa del règim de Seguretat
Social imperant a Espanya, quan un treballador o treballadora cotitza a la Seguretat Social s’hi
inclou salut i jubilació. A Amèrica Llatina aquests elements es troben separats a causa de la
presència d’entitats privades que ofereixen aquest servei simultàniament. Una altra raó per no
incloure més variables en aquest cas és que l’Enquesta de qualitat de vida en el treball no té més
variables de protecció social, la qual cosa fa impossible l’anàlisi comparativa entre els dos grups
de treballadors.
398

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
punts), encara que també és alta en el cas del col·lectiu nacional (0,98 punts),
que no té cap impediment jurídic per accedir a la protecció social.
Taula 5.13. Protecció social deficient
Protecció social deficient
Població Immig. Nac. Bcn
Mitjana 4,97 0,98
Nre. 151 727.553
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Els histogrames dels gràfics 5.14. “Població immigrant” i 5.15. “Població
nacional” reflecteixen el que s’ha observat a les mitjanes anteriorment.
Gràfic 5.14. Histograma. Protecció social
deficient. Població immigrant
Gràfic 5.15. Histograma. Protecció social
deficient. Població nacional Barcelona
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
399

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
A la taula 5.16, que analitza les mitjanes de la dimensió de protecció
social deficient, veiem que les dades per a les persones immigrants són xifres
conjunturals que depenen de la regularització del treballador (any 2002); per
tant, aquestes xifres poden estar distorsionades per l’impediment legal de la
Llei d’estrangeria, que limita l’accés a la protecció social dels treballadors i
treballadores il·legals.
Les dones són les que tenen una cobertura de protecció social més baixa,
en relació amb els homes nacionals (1,17 i 0,84 punts, respectivament). Pel
que fa a la població immigrant, ocorre de forma inversa: els homes tenen menys
punts de protecció social que les dones (5,06 i 4,86 punts, respectivament).
Per cohorts d’edat, el col·lectiu nacional de més de 45 anys té més protecció
social (0,5 punts). Entre el col·lectiu immigrant, els que presenten menys
deficiència són els treballadors adults entre 25 i 44 anys (4,96 punts).
Els treballadors nacionals amb estudis universitaris (0,86 punts) tenen
menys deficiència de protecció social, mentre que els tècnics immigrants són
els que tenen més protecció social (4,76 punts). El personal directiu d’empre·
ses públiques i privades i els operadors d’instal·lacions i maquinaria d’origen
espanyol tenen la major cobertura de protecció social (0,53 i 0,54 punts, res·
pectivament). Per al cas dels treballadors i treballadores colombians estudiats,
el personal directiu d’empreses és el que té major cobertura de protecció social
(4,25 punts), i presenten la pitjor situació en matèria de seguretat els tècnics i
professionals científics i intel·lectuals (5,62 punts). Els treballadors nacionals
qualificats de l’agricultura són els que tenen menys protecció social (1,71
punts). Aquesta situació coincideix amb l’alt grau de deficiència que presenta
el sector de l’agricultura i la pesca (2,76 punts). La indústria té els índexs més
baixos de deficiència en protecció social (0,70) per als treballadors nacionals,
mentre que els serveis, per als immigrants (4,77 punts), presenten els índexs
més baixos de deficient cobertura de protecció social.
Segons la relació de dependència laboral, el personal assalariat nacional
i immigrant té menys protecció social (1,03 i 5,00 punts, respectivament),
en relació amb els treballadors independents o autònoms (0,76 i 4,83 punts,
respectivament). Amb més detall, els empresaris nacionals amb personal assa·
lariat (0,63 punts) en ambdós grups: població nacional i immigrant.
400

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
Taula 5.16. Protecció social deficient segons el gènere, l’edat, l’educació, l’ocupació, la
dependència laboral, la situació professional i el sector econòmic
Protecció social deficient Treballador/a
Gènere Immig. Nac. Bcn
Home 5,06 0,84
Dona 4,86 1,17
Grups d’edat Immig. Nac. Bcn
Fins a 24 anys 5,00 1,14
De 25 fins a 44 anys 4,96 1,24
De 45 anys o més 5,00 0,50
Nivell educatiu Immig. Nac. Bcn
Primari 5,00 1,04
Secundari 5,07 0,98
Tècnic 4,76 1,07
Universitari 4,91 0,86
Ocupació principal Immig. Nac. Bcn
Direcció d’empreses i d’administracions públiques 4,25 0,54
Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 5,62 0,76
Tècnics i professionals de suport 5,00 1,04
Empleats administratius 5,42 1,17
Treballadors dels serveis de restauració i de serveis 4,61 1,27
Treballadors qualificats de l’agricultura i la pesca ···· 1,71
Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufact. 5,59 0,79
Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors 4,28 0,53
Treballadors no qualificats 5,21 1,45
Dependència laboral Immig. Nac. Bcn
Assalariat 5,00 1,03
Autònom 4,83 0,76
Situació professional Immig. Nac. Bcn
Assalariat del sector públic 5,00 0,87
Assalariat del sector privat 5,00 1,07
Empresari o professional amb personal assalariat 4,17 0,69
Professional o treballador autònom sense personal assalariat 5,28 0,79
Persona que treballa, sense salari, en el negoci familiar ···· ····
Persona que treballa, amb salari, en el negoci familiar 5,00 0,60
Cooperativista ···· ····
Una altra situació ···· ····
Branca d’activitat econòmica Immig. Nac. Bcn
401

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Agricultura i pesca ···· 2,76
Indústria 5,00 0,70
Construcció 5,61 1,22
Serveis 4,77 1,09
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En analitzar els nivells de deficiència de protecció social trobem que, abans
de concloure una tendència per al col·lectiu immigrant, seria interessant ob·
servar com es modifica l’escala de mitjanes després del procés de regularit·
zació de l’any 2005. En el cas de la protecció social, la tendència guarda la
mateixa relació anteriorment descrita: menys protecció social per a persones
immigrants, dones, joves i personal assalariat que té oficis no qualificats. Es
presenten algunes diferències amb els treballadors del sector de l’agricultura
i la pesca, que apareixen menys coberts per la Seguretat Social que els treba·
lladors d’altres sectors.
Analitzant les quatre dimensions estudiades, veiem que la precarietat labo·
ral no colpeja els treballadors des dels quatre fronts de forma igual i homogè·
nia. La degradació de les condicions de treball constitueix l’amenaça més gran
per als treballadors nacionals, mentre que la protecció social és menys precària
a causa de la forta regulació laboral a Espanya. En el cas de la població immi·
grant, la precarietat es manifesta fortament en el difícil accés a la protecció
social i en la inestabilitat de l’ocupació. Amb relació a la degradació de les
condicions de treball i la insuficiència d’ingressos, afecten de manera gairebé
equivalent població nacional i estrangera.
5.1.5. Índex de precarietat laboral
L’índex de precarietat laboral prové de la sumatòria ponderada i normalitza·
da de les quatre dimensions anteriorment descrites: incertesa sobre la continu·
ïtat laboral, degradació de les condicions de treball, insuficiència d’ingressos
i protecció social deficient. El seu propòsit és revelar el grau de vulnerabilitat
del treballador o treballadora en l’ocupació, que l’impossibilita per planejar el
seu futur, mitjançant una xifra (mitjana) que permeti analitzar globalment la
seva situació laboral.
402

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
Fent una comparació, a la taula 5.17, de les mitjanes entre la població
nacional i la immigrant, observem que el grau de precarietat del col·lectiu im·
migrant (3,52 punts) duplica la puntuació del nacional (1,46 punts). Aquesta
situació té lloc perquè els treballadors immigrants s’enfronten a dos problemes
contundents: la inestabilitat de l’ocupació i la deficient protecció social. Amb·
dues situacions es troben fortament correlacionades amb la situació jurídica
de la població immigrant. En relació amb les altres dimensions de precarietat
(degradació de les condicions laborals i ingressos insuficients), el treballador
immigrant està en una situació més desavantatjosa, però no tan polaritzada
com en les dimensions anteriorment presentades.
Taula 5.17. Índex de precarietat laboral
Índex de precarietat laboral
Població Immig. Nac. Bcn
Mitjana 3,52 1,46
Nre. 151 727.553
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En observar els histogrames dels gràfics 5.18 i 5.19 de l’índex de precari·
etat, veiem una major homogeneïtat i concentració en les puntuacions baixes
dels treballadors nacionals, amb una fluctuació de les qualificacions entre 1 i
2 punts; mentre que, per al col·lectiu immigrant, observem una corba àmplia,
heterogènia, que té el seu zenit en la puntuació 3 i s’esplaia cap endavant molt
més que la corba dels treballadors nacionals.
403

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Gràfic 5.18. Histograma. Índex de precarietat
laboral. Població immigrant
404
Gràfic 5.19. Histograma. Índex de precarietat
laboral. Població nacional Barcelona
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
La taula 5.20 mostra que les dones nacionals presenten un nivell de preca·
rietat més alt que els homes (1,63 i 1,34 punts, respectivament). Per contra,
encara que el col·lectiu immigrant duplica el grau de precarietat en relació amb
l’autòcton, els homes presenten nivells de precarietat laboral més alts que les
dones (3,66 i 3,38 punts, respectivament). Igualment, la precarietat laboral
és més alta en els joves de menys de 25 anys, ja siguin nacionals o immigrants
(2,21 i 3,83 punts, respectivament). Els nivells de precarietat en els treballa·
dors nacionals i immigrants baixen en relació inversament proporcional amb
l’edat i l’experiència laboral (1,13 i 3,28 punts, respectivament).
El grau de precarietat laboral en el cas dels treballadors nacionals, segons el
nivell educatiu, tendeix a distribuir·se gairebé equitativament. Tenen una pre·
carietat més alta els treballadors amb un nivell d’estudis tècnics (1,62 punts).
En el cas dels immigrants, els treballadors amb estudis secundaris presenten
el nivell de precarietat més alt (3,67 punts).
El personal directiu d’empreses públiques i privades i els treballadors qua·
lificats de l’agricultura i la pesca tenen els nivells més baixos de precarietat

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
laboral (0,87 i 0,86 punts, respectivament) entre la població autòctona. En el
cas del col·lectiu immigrant, també el personal directiu d’empreses i els autò·
noms tenen les taxes més baixes de precarietat (2,58 punts), juntament amb
els científics i intel·lectuals (3,28 punts). A l’altre pol, els treballadors nacio·
nals no qualificats tenen la precarietat laboral més elevada (2,17 punts). Entre
la població immigrant estudiada, els treballadors no qualificats i els tècnics i
professionals de suport tenen pitjors nivells de precarietat (4,15 i 4,12 punts).
D’acord amb els sectors de l’economia, els treballadors de la construcció, ja
siguin nacionals o estrangers, treballen en la situació més precària del mercat
de treball (1,67 i 3,96 punts, respectivament).
D’acord amb la dependència laboral, el personal assalariat té nivells de
precarietat més alts, tant si és nacional com immigrant (1,52 i 3,67 punts,
respectivament), encara que l’immigrant duplica el grau de precarietat del
nacional. Els empresaris amb personal assalariat presenten nivells de precari·
etat més baixos entre el col·lectiu nacional i l’immigrant (0,79 i 2,28 punts,
respectivament), i entre els treballadors nacionals, el personal assalariat del
sector públic és el que pateix més precarietat laboral (1,68 punts).
S’ha trobat que existeix una relació inversament proporcional entre preca·
rietat i antiguitat en l’ocupació. Els treballadors que fa menys d’un any que
tenen la seva actual ocupació presenten una precarietat gairebé el doble d’alta
que els que fa més d’un any que treballen. Tanmateix, és interessant observar
que, en aquesta mostra, encara que els treballadors nacionals i els immigrants
tinguin el mateix nivell d’antiguitat, la precarietat es duplica en el cas dels
immigrants.
Taula 5.20. Índex de precarietat laboral segons el gènere, l’edat, l’educació, l’ocupació, la
dependència laboral, la situació professional, el sector econòmic i l’antiguitat a la feina
Índex de precarietat laboral Treballador/a
Gènere Immig. Nac. Bcn
Home 3,66 1,34
Dona 3,38 1,63
Grups d’edat Immig. Nac. Bcn
Fins a 24 anys 3,83 2,21
De 25 fins a 44 anys 3,50 1,47
De 45 anys o més 3,28 1,13
Nivell educatiu Immig. Nac. Bcn
405

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Primari 3,47 1,43
Secundari 3,67 1,43
Tècnic 3,23 1,62
Universitari 3,45 1,39
Ocupació principal Immig. Nac. Bcn
Direcció d’empreses i d’administracions públiques 2,58 0,87
Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 3,28 1,36
Tècnics i professionals de suport 4,12 1,27
Empleats administratius 3,34 1,54
Treballadors dels serveis de restauració i de serveis 3,30 1,58
Treballadors qualificats de l’agricultura i la pesca ···· 0,86
Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufact. 3,55 1,24
Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors 3,72 1,44
Treballadors no qualificats 4,15 2,17
Dependència laboral Immig. Nac. Bcn
Assalariat 3,67 1,52
Autònom 2,94 1,06
Situació professional Immig. Nac. Bcn
Assalariat del sector públic 3,54 1,68
Assalariat del sector privat 3,69 1,50
Empresari o professional amb personal assalariat 2,28 0,79
Professional o treballador autònom sense personal assalariat 3,38 1,17
Persona que treballa, sense salari, en el negoci familiar ···· 0,93
Persona que treballa, amb salari, en el negoci familiar 2,98 1,40
Cooperativista ···· 0,97
Una altra situació ···· 1,63
Branca d’activitat econòmica Immig. Nac. Bcn
Agricultura i pesca ···· 1,41
Indústria 3,69 1,38
Construcció 3,96 1,67
Serveis 3,38 1,48
Antiguitat en l’ocupació Immig. Nac. Bcn
Menys d’un any 3,95 3,05
Més d’un any fins a dos anys 2,64 1,83
Entre tres i quatre anys 2,06 1,23
Més de cinc anys 2,00 1,05
Font sobre immigrants: Enquesta CTCB, María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta EQVT, Ministeri de Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
406

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
Si analitzem la precarietat laboral des de la situació específica de la persona
immigrant (taula 5.21), és important tenir en compte que l’estatus jurídic és
determinant per fixar·ne els nivells, ja que el treballador irregular tendeix a pre·
sentar ostensiblement una precarietat més alta que el treballador regular (4,08
i 2,94 punts, respectivament). De fet, algunes de les variables importants de
l’índex de precarietat estan determinades per la situació legal. Un altre ele·
ment important quant a la precarietat laboral és el temps de residència al país
receptor (molt lligat a la normalització com a treballador): com més temps de
residència, menys precarietat laboral. D’aquesta manera, un treballador immi·
grant que fa menys d’un any que és al país presenta una mitjana de precarietat
de 3,93 punts, mentre que un treballador amb més de deu anys al país té una
precarietat de 2,13 punts.
Si estudiem la precarietat laboral de la població immigrant assalariada,
veiem que els treballadors contractats per particulars tenen una situació de
precarietat més alta que els contractats per empreses (3,74 punts per als
primers i 3,66 punts per als segons), potser perquè els particulars estan menys
subjectes al control per part dels ens oficials que vetllen per la defensa dels
drets dels treballadors sense que importi el seu origen, ètnia i condició, la qual
cosa els dóna més discrecionalitat en la gestió i la relació amb la mà d’obra
immigrant.
El col·lectiu immigrant assalariat també presenta un grau de precarietat
diferent, d’acord amb l’externalitat en la contractació. Els treballadors interns
amb contracte indefinit tenen un índex de precarietat més baix. El treballa·
dor d’outsourcing, és a dir, el treballador extern d’empreses de serveis té la
precarietat més alta de tots els treballadors temporals (3,80 punts); però la
pitjor situació laboral la té l’autònom dependent (4,12 punts), que no pot
proclamar·se autònom però que tampoc no pot arribar a ser un assalariat amb
tots els avantatges que això implica; l’autònom dependent és un capitalista
sense capital.
407

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Taula 5.21. Índex de precarietat laboral segons la situació jurídica, el tipus d’ocupador, la
relació contractual i el temps de residència a Espanya
Situació jurídica en el mercat de treball Mitjana
Treballador regular 2,94
Treballador irregular 4,08
Tipus d’ocupador (només personal assalariat) Mitjana
Empresa 3,66
Particular 3,74
Relació contractual (externalitat) Mitjana
Treballador intern temporal 3,76
Treballador extern d’empresa temporal 3,66
Treballador extern d’empresa de serveis 3,80
Autònom dependent 4,12
Autònom 2,56
Treballador intern indefinit 3,43
Temps de residència a espanya Mitjana
Menys d’un any 3,93
1·2 Anys 3,80
3·4 Anys 2,90
5·9 Anys 2,43
Més de 10 anys 2,13
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
Per concloure el que s’ha exposat (taula 5.22), s’argumenta que la preca·
rietat no és un problema del mercat de treball que afecta tots els treballadors
igual, ni de la mateixa manera. La precarietat, vista com un fenomen complex
amb quatre cares, permet identificar el comportament discriminatori, desigual
i inequitatiu del mercat de treball. La precarietat laboral ataca més fortament
la població immigrant que la nacional; les dones més que els homes; els joves
de menys de 25 anys més que els adults; els treballadors amb nivells educatius
més baixos més que els que tenen estudis superiors; els treballadors que fan
oficis no qualificats més que els que fan activitats qualificades, especialment
en llocs de direcció; els treballadors assalariats més que els autònoms, i el
sector de la construcció més que el de la indústria. 81
81. Si volguéssim tipificar un arquetip de precarietat laboral, podria ser així: immigrant, de sexe
femení, de menys de 25 anys, amb nivell educatiu baix, assalariat i que fa un ofici no qualificat
al sector de la construcció.
408

Taula 5.22. Mitjana dels índexs. Població nacional i immigrant
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
Dimensió Immig. Nac. Bcn
Incertesa de la continuïtat laboral 3,97 1,00
Degradació de les condicions de treball 2,62 2,24
Insuficiència d’ingressos 2,42 1,78
Protecció social deficient 4,97 0,98
Índex de precarietat 3,52 1,46
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Si contrastem aquests índexs entre la població nacional i la immigrant en
ocupacions específiques com la construcció i els serveis personals, tal com ho
hem fet per a les condicions d’ocupació i treball, a la taula 5.23 veiem que a la
construcció preval la incertesa laboral en el cas del col·lectiu immigrant, men·
tre que el nacional no està tan fortament sotmès a la inestabilitat (4,76 punts
per a immigrants i 1,04 punts per a nacionals). La protecció social deficient és
molt més alta per als treballadors immigrants, ja que és un sector que tendeix
a contractar més fàcilment treballadors sense regularitzar, encara que també
presenta un nivell important de falta de cobertura de protecció social en el cas
del col·lectiu nacional (5,34 punts per a immigrants i 0,97 punts per a naci·
onals). La insuficiència d’ingressos presenta diferències menys agudes entre
població nacional i immigrant (2,76 punts per a immigrants i 1,40 punts per a
nacionals), encara que anteriorment s’ha observat que les persones immigrants
tenen salaris més alts amb més hores de feina; però, en conjugar els nivells
salarials amb altres variables, es continuen presentant pitjors condicions per
als treballadors immigrants estudiats. En relació amb la degradació de les con·
dicions de treball, la diferència entre població autòctona i estrangera és encara
més estreta (3,03 punts per a immigrants i 2,24 punts per a nacionals). Així,
a la construcció, les condicions de treball tendeixen a ser més homogènies per
a tots els treballadors. Per concloure, observem que el nivell de precarietat en
el cas dels treballadors immigrants de la construcció és tres vegades més gran
que el del col·lectiu nacional (4,04 punts per a immigrants i 1,40 punts per
a nacionals).
En el cas dels treballadors dels serveis personals, veiem que la incertesa
laboral és alta per als treballadors immigrants, mentre que és inexistent per als
409

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
nacionals (3,38 punts per a immigrants i 0 punts per a nacionals); això és de·
gut al fet que és una ocupació de fàcil inserció i sortida, que es constitueix en
ocupació provisional mentre s’accedeix a una altra feina, però pot fluctuar entre
els dos extrems. La cobertura de protecció social presenta grans diferències
entre les persones nadiues i les estrangeres estudiades, en detriment del col·
lectiu immigrant (5,34 punts per a immigrants i 0,97 punts per a nacionals).
En relació amb la degradació de les condicions de treball i la insuficiència
d’ingressos, observem que els treballadors nacionals (gairebé tots dones) tenen
el mateix comportament que els treballadors de la construcció: poca diferència
entre immigrants i nacionals (1,8 i 2,34 punts, respectivament). Tanmateix, la
diferència rau en el fet que els treballadors nacionals tenen pitjors condicions
de treball que els immigrants, especialment pel que fa als ingressos, on la di·
ferència és més gran (1,8 punts per a immigrants i 3,9 punts per a nacionals).
Així, l’índex de precarietat presenta una diferència d’una unitat en favor dels
treballadors nacionals.
Taula 5.23. Mitjana dels índexs en els treballadors de la construcció i els serveis personals
Índexs de
precarietat
410
Incertesa de
la continuïtat
laboral
Degradació de
les condicions
de treball
%
Imm. %
Nac. %
Imm. %
Nac.
Insuficiència
d’ingressos
Protecció so·
cial deficient
Precarietat
laboral
%
Imm. %
Nac. %
Imm. %
Nac. %
Imm. %
Nac.
Construcció 4,76 1,04 3,03 2,24 2,76 1,40 5,34 0,97 4,04 1,40
Serveis personals 3,38 0,00 1,80 2,34 1,85 3,90 4,23 1,70 2,85 1,71
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
La precarietat laboral és viscuda per la població nacional i la immigrant,
principalment, com una degradació de les condicions de treball, que afecta de
manera gairebé similar els dos grups de treballadors estudiats. I, en segon lloc,
com una insuficiència d’ingressos, amb una relació més desfavorable per a la
població immigrant. Tanmateix, la precarietat laboral, vista des de la situació
de les persones immigrants, es manifesta ferotgement en l’accés limitat a la
protecció social (problema de caràcter conjuntural) i de forma estructural com
a inestabilitat de la continuïtat laboral.
En conclusió, la precarietat laboral de la població immigrant colombiana

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
estudiada és més gran no només per les pitjors condicions en què treballen
(el mercat laboral tendeix a igualar les condicions de treball entre població
nacional i immigrant), tal com es va proposar en la tercera hipòtesi (H3), 82
sinó també perquè la precarietat es manifesta sobretot en la inestabilitat de
l’ocupació pels processos de flexibilitat laboral en el capitalisme globalitzat.
A aquesta situació se suma el poc accés a la protecció social a causa del seu
estatus legal com a treballador immigrant.
5.2. Trajectòries laborals de població immigrant colombiana a
Barcelona
Als capítols anteriors s’ha vist exhaustivament el comportament del mercat
de treball en el cas de la població immigrant, les condicions laborals en les
quals treballen i els nivells de precarietat, i s’ha observat una desqualificació
laboral, un descens ocupacional en la inserció laboral, fenomen comú a la
migració laboral del sud cap al nord. Tanmateix, és justament en les diferències
on la naturalesa d’un problema apareix amb més precisió; per això, aquest
capítol final vol oferir una visió transversal del mercat de treball mitjançant la
tipificació de trajectòries laborals (les més comunes), però també d’aquelles
trajectòries diferents que, en no ser predominants, són invisibles per als inves·
tigadors socials.
Les aportacions sociològiques sobre el mercat de treball plantegen que és
possible estudiar el comportament d’aquest mercat de forma estructural, fent
un recorregut per l’experiència laboral del treballador al llarg de la seva vida
productiva, és a dir, coneixent la seva trajectòria laboral. Parlar de trajectòries
laborals és donar compte de la mobilitat ocupacional del treballador o treba·
lladora des del moment en què comença la seva vida laboral fins al seu retir,
estudiant la seqüència de posicions ocupacionals laborals en el temps. A partir
d’aquesta perspectiva es pot fer una anàlisi estructural del mercat de treball,
que depassi les limitacions dels estudis conjunturals. Independent de les di·
verses feines que faci un treballador. Les feines no són aleatòries ni fortuïtes,
manifesten una constant en la seva vida laboral, per la presència d’institucions
estructuradores que creen una dinàmica d’ocupació en les persones o una
trajectòria laboral (Pries, 2000).
82. La tercera hipòtesi (H3) planteja que el nivell de precarietat dels treballadors immigrants
colombians, a més de demostrar pitjors condicions laborals, s’expressa també en el tipus de feina
que tenen més que no pas com la fan, ja que, a més d’estar per sota de les seves qualificacions,
és d’alta incertesa.
411

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Construir les trajectòries laborals de les persones immigrants cerca alguna
cosa més que revelar el comportament del mercat de treball actual, vist en de·
tall en capítols anteriors. Els estudis sobre mercat de treball «pressuposen rela·
cions de determinació social: sembla que la diferenciació de la situació actual
de persones en un mercat segmentat, en un moment donat, sigui suficient per
explicar les seves oportunitats tant en el passat com en el futur. Les persones
semblen estar condemnades o designades, des d’ara i per sempre, a la situació
laboral amb determinades oportunitats» (Dombois, 1993: 229). A pesar que
els treballadors estan restringits a actuar dins d’uns marges que imposen les
institucions en el mercat laboral, despleguen una sèrie d’estratègies 83 que els
permeten assegurar·se una millor posició en el mercat de treball, superant els
obstacles i les barreres d’entrada per assegurar una mobilitat laboral ascen·
dent. Les trajectòries laborals també són el resultat d’avaluacions i decisions
que duu a terme el treballador, amb un marge de joc i actuació en la recerca
d’ocupació, en què l’acompliment varia notablement d’un treballador a un altre
dins el mercat de treball (Campos, 2002: 3). Així, les trajectòries laborals estan
escrites pels mateixos protagonistes. Per tant, el fet de reconstruir les trajectò·
ries laborals de les persones immigrants assenyala —des de la perspectiva de
l’actor social— el desplegament d’estratègies i l’acció individual que executa la
persona immigrant per garantir·se una millor posició ocupacional en el mercat
de treball i contrarestar la seva rigidesa. El treballador, com qualsevol actor
social en el mercat de treball, no és un subjecte passiu, determinat inexora·
blement per l’estructura econòmica. El treballador té un comportament actiu,
d’acord amb el seu radi d’acció o capacitat de governabilitat.
L’estudi de les trajectòries laborals és recent. Anteriorment, els anglosa·
xons han estudiat la vida laboral dels treballadors prenent com a arquetip «els
homes blancs, que tendeixen a tenir “carreres”», això és, que segueixen «una
progressió lògica d’un lloc a un altre, en què la paga, la responsabilitat, l’auto·
ritat i l’estatus augmenten amb l’experiència laboral» (Edwards, 1999b: 412).
A Espanya, fins a dates recents, com afirmen Martín i García (1998), la carrera
professional sol desenvolupar·se de manera típica dins d’una mateixa empresa,
depenent sobretot de l’antiguitat i del temps de servei, és a dir, en els mercats
interns de treball. La perspectiva de carrera, com exposen els segmentalistes,
només és útil per a treballadors de coll blanc en el segment del mercat de
83. En un espai social limitat i definit no només per la dinàmica del mercat de treball, sinó també
per les institucions i les normes socials que restringeixen i canalitzen aquestes opcions.
412

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
treball primari. ¿Què succeeix amb els treballadors de coll blau 84 del segment
secundari, que no poden construir una carrera perquè salten d’una ocupació a
una altra? El seu nivell d’ingressos, la seva responsabilitat, autoritat i estatus
ocupacional no augmenten amb l’experiència laboral sinó que amb el pas dels
anys es presenta una gradual desqualificació laboral.
La conclusió és que ells també tenen una carrera. La intermitència és una
nova forma de trajectòria laboral en la precarietat laboral. Per al cas específic
de les persones immigrants, el pas de l’última ocupació al país d’origen a la
primera ocupació a Espanya ha estat una ruptura ocupacional en la continuïtat
laboral, ja que el 72% dels treballadors estudiats s’han ocupat en activitats
diferents i amb menys nivell de qualificació que les que duien a terme a Co·
lòmbia. En relació amb l’ocupació actual, el 60% de les persones immigrants
estudiades continuen fent feines no qualificades. Aquests resultats revelen que
aquesta situació predomina entre la població immigrant estudiada a Espanya,
però que no és l’única. Per aquesta raó sorgeix la necessitat de presentar
altres trajectòries laborals que puguin oferir no només un coneixement més
heterogeni del mercat de treball, sinó també que revelin la capacitat d’influir i
el desplegament d’estratègies del treballador o treballadora.
5.2.1. Tendències laborals
La mobilitat ocupacional d’un treballador o treballadora es presenta no
només quan canvia d’un lloc de treball a un altre, sinó també quan es mou
d’un sector econòmic a un altre, o quan passa del sector formal a l’informal, o
viceversa. També hi ha mobilitat quan modifica la seva relació de dependència
laboral amb els mitjans productius, quan passa de ser treballador per compte
d’altri a convertir·se en treballador per compte propi, d’assalariat a autònom,
la qual cosa afecta les seves condicions d’ocupació i treball.
Indagant retrospectivament la relació de dependència laboral que han tin·
gut els treballadors i treballadores estudiats al llarg de la seva vida laboral,
observem un comportament diferent en la població colombiana i la població es·
panyola que treballen a Barcelona (gràfic 5.24). Preval la tendència de l’ocupa·
ció assalariada per a treballadors nacionals i immigrants perquè el 87,2% dels
84. L’expressió “treballadors de coll blanc” es refereix als executius de coll blanc amb corbata, i
l’expressió “de coll blau” als treballadors que utilitzen granota, usualment de color anyil, i s’usen
per diferenciar els treballadors del segment primari i el secundari.
413

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
treballadors espanyols tota la seva vida laboral han treballat majoritàriament
com a personal assalariat (per compte d’altri), mentre que entre els immigrants
estudiats hi ha una presència més baixa del treball assalariat (61,6%), algunes
vegades intercalat amb períodes com a autònoms. 85 Per contra, en el transcurs
de la vida laboral del col·lectiu nacional, el treball independent (per compte
propi) és una experiència laboral marginal (9,6%), mentre que en el cas del
col·lectiu immigrant ocupa una part important de la seva trajectòria laboral i,
per a alguns, constitueix l’única manera d’inserció laboral (26,1%).
Gràfic 5.24. Treball autònom o assalariat
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Per aclarir la diferència de la dependència laboral entre població immigrant
i autònoms s’ha de contextualitzar l’entorn en què s’han desenvolupat les ex·
periències laborals. Mentre que el mercat de treball espanyol s’ha caracteritzat
per ser un mercat relativament estructurat i tipificat amb formes d’ocupació
estàndard, el mercat de treball colombià ha evolucionat i ha coexistit amb for·
mes atípiques d’ocupació com ara el sector informal, de tal manera que si les
85. Aquesta situació és produïda per l’estructura del mercat de treball en el país d’origen.
414

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
ocupacions submergides a Espanya són l’excepció, a Colòmbia constitueixen la
norma i generen feina amb uns índexs més alts que l’ocupació formal. 86
Els antecedents de dependència laboral són importants perquè expliquen
la mobilitat dels treballadors i treballadores entre sectors de l’economia formal
i informal, de treballador per compte d’altri a treballador per compte propi, i
viceversa, que és el fonament de l’anàlisi de mobilitat que es presenta més
endavant en les trajectòries laborals.
5.2.2. Trajectòries ocupacionals quantitatives de les persones
immigrants
Les trajectòries laborals dels treballadors immigrants comprenen des de la
seva última vinculació al país d’origen fins a l’ocupació actual al país recep·
tor. A continuació, a la primera part s’exposen les trajectòries ocupacionals
quantitatives de la població immigrant colombiana estudiada, amb les dades
recollides a l’Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona
(CTCB) del 2002. A la segona part s’identifiquen quatre trajectòries laborals a
partir de les entrevistes fetes el 2004, amb la seva respectiva crònica laboral
com a exemple.
En el transcurs de l’estudi hem reiterat la diferència entre ocupació i tre·
ball, però per a aquesta secció és més útil el terme ocupació. «El concepte
d’ocupació estaria pensat per a un món de treball assalariat. D’alguna manera,
el concepte d’ocupació fa referència a una organització del treball parcel·lada,
dividida, en què hi ha diferents grups de treballadors que realitzen diferents
grups de tasques però que, malgrat això, poden classificar·se en un mateix
nivell pel que fa a alguns requisits com ara els relacionats amb el nivell de
formació o el grau de dificultat o responsabilitat. També fa referència a jerar·
quies en l’organització del treball, formades per grups ocupacionals situats en
diferents nivells» (Fina i Toharia, 2001: 326).
86. A Colòmbia, a la dècada dels anys vuitanta, el sector informal incloïa el 54% de la força labo·
ral. L’any 2000 aquesta xifra arribava al 61%, amb el 20% de la població subocupada (Camacho
i Segura, 2003).
415

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Les trajectòries ocupacionals que s’exposen a continuació 87 analitzen tres
seqüències clau en la vida laboral de la població immigrant colombiana estudi·
ada: l’última ocupació a Colòmbia, la primera ocupació a Espanya i l’ocupació
actual (any 2002). Als gràfics 5.25 i 5.26 s’observen els canvis de la distribució
percentual de les ocupacions des del país d’origen, després el col·lapse de la
primera ocupació a Espanya i. finalment, el lent reposicionament ocupacional
a la feina actual cap al treball semiqualificat i qualificat. Prenent com a refe·
rència l’última ocupació a Colòmbia, 88 es mostren les transformacions que han
tingut lloc en la primera ocupació a Espanya i en l’ocupació actual. Abans de
la migració, la variable “última ocupació a Colòmbia” té una distribució hete·
rogènia de treballadors en l’espectre ocupacional, una participació significativa
d’ocupació no qualificada (17,6%), però també una participació important de
tècnics i professionals científics i intel·lectuals (28,2%), empleats administra·
tius (12,7%), treballadors de serveis (15,5%) i directors d’empreses públiques
i privades (12,7%). La primera ocupació a Espanya mostra una relativa homo·
geneïtzació de la diversitat ocupacional abans vista: les feines no qualificades
i de serveis de restauració i personals agrupen el 76,1% de les persones immi·
grants en la seva iniciació laboral al país receptor, en detriment de les feines
qualificades i semiqualificades. Un exemple en són els tècnics i professionals
científics i intel·lectuals, que decreixen del 28,2% al 5,3%. El 12,7% dels
immigrants colombians que ocupaven càrrecs directius, en arribar a Espanya,
queden reduïts al 2,6%. Els empleats administratius, que a Colòmbia eren el
12,7%, inicien la seva vida laboral a Espanya amb una participació del 5,3%.
La primera ocupació a Espanya és com un gran embut que canalitza treballa·
dors de diferents ocupacions cap al segment d’ocupacions poc qualificades.
Tanmateix, el temps de residència, l’experiència i l’antiguitat en el mercat de
treball van possibilitant un reposicionament ocupacional, de tal manera que en
l’ocupació actual s’observa un descens de les feines no qualificades i de serveis
personals (del 76,1% de la primera ocupació al 56,9% de l’ocupació actual), i
repunten amb més força les ocupacions de direcció d’empreses (incloent·hi es·
pecialment l’empresariat ètnic), que s’incrementen una mica més que a l’inici
(del 2,6% en la primera ocupació a Espanya al 13,2% en l’ocupació actual).
Altres ocupacions tendeixen a recuperar la seva participació inicial, com les
dels treballadors qualificats de la indústria manufacturera i de la construcció,
que s’inicien amb una participació del 12,7%, baixen fins al 8,6% en la pri·
mera ocupació a Espanya i es recuperen fins a l’11,3% en l’ocupació actual.
87. La informació presentada pertany a l’enquesta CTCB de l’any 2002.
88. Donant per fet que és una ocupació ajustada perquè està d’acord amb la formació.
416

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
És important recordar que el procés migratori colombià és recent a Espanya
i, per tant, el que s’observa al gràfic pot ser un reacomodament inicial de les
persones immigrants en el mercat de treball, més que no pas una situació
estructural que permeti establir tendències concloents.
Gràfic 5.25. Ocupació segons la feina a Colòmbia, la primera feina a Espanya i la feina
actual
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
417

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Taula 5.26. Ocupació segons la feina a Colòmbia, la primera feina a Espanya i la feina actual
OCUPACIONS
Direcció d’empreses i d’administraci·
ons públiques
Tècnics i professionals científics i
intel·lectuals
418
Feina a
Colòmbia
Primera feina a
Espanya
Feina actual
12,7 2,6 13,2
28,2 5,3 5,3
Tècnics i professionals de suport 0,7 0,7 0,7
Personal administratiu 12,7 5,3 7,9
Treballadors de serveis de restauració
i altres
Treballadors qualificats de l’agricultura
i la pesca
Artesans i treballadors qualificats de la
manufactura
Operadors d’instal·lacions de maquinà·
ria i muntadors
15,5 29,1 25,8
0,0 0,0 0,0
12,7 8,6 11,3
10,6 1,3 4,6
Treballadors no qualificats 7,0 47,0 31,1
Total 100,1 100,0 100,0
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
El procés migratori genera canvis en l’àmbit laboral en la vida de les perso·
nes immigrants. Per això, a la taula 5.27, veiem que el 71,5% dels treballadors
i treballadores, en el moment de l’enquesta, estaven fent una activitat diferent
de la que tenien a Colòmbia. Entre aquesta població, són les dones (el 77%)
qui sobretot van haver de canviar d’ocupació en relació amb els homes (el
66,2%). Analitzant els canvis ocupacionals de la migració per edats, observem
que les persones adultes més grans de 45 anys són les que han hagut de fer el
procés més ampli de diversificació ocupacional (el 80%) i només el 20% han
aconseguit exercir la mateixa ocupació que tenien a Colòmbia. Els treballadors
i treballadores amb estudis bàsics (primaris i secundaris) han tingut menys
canvis ocupacionals (el 66,7%), a diferència del personal tècnic i universi·
tari (el 76,2% i el 74,3%, respectivament). Les persones que treballen a la
indústria tenen més continuïtat ocupacional i només el 44,4% han hagut de
canviar d’ocupació. El sector de la construcció mostra el canvi ocupacional més
important, ja que el 75,8% de les persones immigrants que treballen en aquest
sector provenien d’una ocupació diferent al país d’origen.

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
Taula 5.27. Continuïtat laboral entre Colòmbia i Espanya segons el gènere, els grups d’edat,
els estudis i la branca d’activitat
VARIABLES
Sense
activitat a
Colòmbia
Ocupació
igual que
l’actual
Ocupació
diferent de
l’actual
TOTAL %
TOTAL 6,0 22,5 71,5 100
GÈNERE
GRUPS D’EDAT
ESTUDIS
BRANCA
D’ACTIVITAT
Home 1,3 32,5 66,2 100
Dona 10,8 12,2 77,0 100
Menys de 24
anys
27,8 22,2 50,0 100
De 25 a 44 anys 3,3 22,8 74,0 100
De 45 anys o
més
0,0 20,0 80,0 100
Primaris 0,0 33,3 66,7 100
Secundaris 9,3 24,1 66,7 100
Tècnics 0,0 23,8 76,2 100
Universitaris 5,7 20,0 74,3 100
Indústria 22,2 33,3 44,4 100
Construcció 3,0 21,2 75,8 100
Serveis 5,6 21,3 73,1 100
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
La teoria de la segmentació pluridimensional de Sengenberger (1988) re·
coneix la importància particular dels oficis i les professions (ocupacions) per
determinar la posició dels treballadors i treballadores en el mercat de treball, i
la qualitat de les condicions laborals, de tal manera que l’ocupació constitueix
un element fonamental de segmentació en aquest mercat. L’ocupació és una
institució estructuradora que crea una dinàmica de treball i una trajectòria
laboral en el treballador. El segment de l’ocupació, com a institució estructu·
radora, permet establir constants en la vida dels treballadors, i opera amb unes
regles explicites i formalitzades que hi estableixen regularitats.
Al llarg d’aquesta recerca, s’ha analitzat l’ocupació amb la Classificació
nacional d’ocupacions de 1994 (CNO·94), que n’ordena nou grans grups. Tan·
mateix, per tal d’identificar tendències del comportament de les ocupacions
en la segmentació del mercat de treball en el cas de la població immigrant
estudiada, les ocupacions presentades a l’enquesta CTCB s’han tabulat per
freqüències observant el reposicionament ocupacional de les persones immi·
419

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
grants en el temps de residència a Espanya, fent ressaltar en una zona grisa
la continuïtat ocupacional de les persones que, en el moment de l’enquesta,
estaven treballant en la mateixa activitat que desenvolupaven al país d’origen
(taula 5.28). Així, una anàlisi desagregada per ocupacions revela tendències
de dinàmiques per grups d’ocupacions. Per exemple, dels deu immigrants que
treballaven com a docents a Colòmbia, actualment a Espanya cap no exerceix
aquesta activitat: cinc treballen en serveis personals, tres com a conserges i
dos són directius o propietaris de negocis. Dels sis directius d’empreses grans
a Colòmbia, només un exerceix una ocupació idèntica, quatre es dediquen a
oficis de baixa qualificació i l’altre exerceix com a professional universitari.
Analitzant la correspondència entre la professió i l’ofici que es fa, observem,
per exemple, que un de cada dos immigrants el perfil dels quals s’associa al
personal sanitari efectivament fa la mateixa activitat. El personal docent es
troba mal posicionat al mercat laboral perquè vuit de cada deu treballen en
serveis personals o com a peons de la construcció i conserges d’activitats ma·
nuals. Dels deu professionals del dret i de les ciències socials, només un fa la
mateixa activitat, mentre que quatre treballen com a peons de la construcció
i treballadors manuals. Els altres cinc fan activitats diverses que no tenen
res a veure amb la seva professió. Dos de cada tres professionals informàtics
aconsegueixen inserir·se en la seva mateixa activitat professional. Els tècnics
amb estudis mitjans i superiors es concentren sobretot com a peons de la
construcció; el grup restant es dedica a activitats de diversa índole allunyades
de la seva professió. Un de cada dos propietaris de petits establiments a Colòm·
bia, a Espanya regenta un petit establiment com a propietari. Un de cada dos
dependents i venedors d’agències comercials a Colòmbia treballa de manera
independent i, la resta, com a dependent. Dels empleats administratius, el
43% treballen com a conserges, peons i treballadors manuals. Sis de cada
deu treballadors manuals exerceixen la seva mateixa professió. Quatre de cada
deu obrers especialitzats d’indústries treballen en la seva mateixa activitat, i
la resta ho fan en oficis no qualificats. I, finalment, tots els treballadors de la
construcció treballen en aquesta mateixa activitat.
420

Taula 5.28. Ocupació o feina principal / Ocupació al país d’origen
Ocupació o feina
principal
1. Personal docent
Ocupació al país d’origen
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Total
2. Personal sanitari 6 6
3. Professionals del
dret, les ciències
socials i les arts
4. Informàtics i
tècnics en ciències
5. Altres ocupaci·
ons, estudis mitjans
o superiors
6. Directius d’ad·
ministracions públi·
ques o d’empreses
de més de
7. Propietaris o
directors de petits
establiments
8. Dependents,
representants,
venedors i agents
comercials
9. Personal
administratiu
10. Serveis
personals
11. Conserges,
peons i treba·
lladors manuals
d’indústries
12. Obrers especia·
litzats d’indústries
13. Treballadors de
la construcció
14. Agricultors,
jardiners, ramaders
1 1 1 3
2 2
1 1
1 1 1 3
1 1 3 2 5 3 15
1 1 4 1 1 1 9
2 1 1 1 1 3 1 1 11
5 1 2 1 2 1 1 13
3 1 1 1 1 1 8 7 14 4 1 42
1 2 6 9
1 2 1 2 1 2 3 6 4 5 1 28
Total 10 8 5 2 7 6 10 19 21 7 26 14 5 2 142
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,
2002.
La segmentació del mercat de treball per ocupacions estableix tendències
de continuïtat i ruptura laboral a Espanya per als treballadors i treballadores,
basades en les dades quantitatives.
421

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
La continuïtat laboral es presenta en el cas dels treballadors de la construc·
ció, que tendeixen a exercir la mateixa ocupació que en el país d’origen. Els
informàtics i els treballadors de la salut com ara metges, infermeres professio·
nals i odontòlegs, després de l’homologació, s’ubiquen en la mateixa ocupació.
Usualment, al principi fan d’auxiliars i després de l’homologació adquireixen
l’estatus professional. Els treballadors manuals i els dependents (venedors)
tendeixen a la continuïtat laboral. En síntesi, aquesta continuïtat ocupacional
preval en ocupacions no qualificades, a excepció del cas del personal sanitari i
els informàtics. És a dir, sí que existeix una segmentació del mercat de treball
immigrant que canalitza els treballadors cap a ocupacions poc qualificades i,
també, cap a aquelles professions amb més demanda en el mercat laboral.
D’altra banda, es pot observar una tendència de ruptura ocupacional en els
treballadors immigrants que al seu país d’origen han estat docents, executius
de mitjanes i grans empreses, professionals de les ciències jurídiques i socials
i, en menys grau, en els obrers especialitzats de la indústria, perquè habitual·
ment són llocs de treball saturats pels treballadors nadius o sectors rígids sense
capacitat d’absorbir mà d’obra addicional.
Aquesta situació de ruptura o continuïtat ocupacional observada, pot impli·
car la conclusió següent. Espanya té demanda de mà d’obra immigrant, però
no de qualsevol tipus de mà d’obra. Igual que en el cas de la immigració dels
anys seixanta i setanta en els països del nord, l’Espanya d’avui requereix mà
d’obra no qualificada. Tanmateix, entre la immigració d’abans i la d’ara, hi ha
la diferència que es presenta en una altra etapa del capitalisme. La immigració
del 2000 és generada per processos de flexibilitat laboral en la globalització. A
l’Espanya actual, amb taxes de relleu generacional decreixent i majors nivells
de formació educativa, prolifera l’ocupació del segment secundari, és a dir, una
ocupació de poca qualificació i alta precarietat com a alternativa de competició
en la mundialització. Les persones immigrants són mà d’obra precària per a
ocupacions dissenyades per ser precàries i, a més a més, per disciplinar els
treballadors nacionals.
No obstant això, aquesta recerca i estudis recents demostren que la compo·
sició de la mà d’obra llatinoamericana i colombiana (en aquest cas) revela un
desfasament dramàtic entre l’oferta i la demanda de mà d’obra. La migració
qualificada de població llatinoamericana segurament demostra que els proces·
sos de globalització van truncar el camí d’ascens laboral i social d’un important
422

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
grup poblacional que, en sospesar la impossibilitat de fer realitat les seves
expectatives, van prendre la decisió d’obrir nous camins fora del seu escenari
local (país d’origen).
La globalització va generar la precarietat dels treballadors en els països
d’origen, 89 que van veure com es tancava un projecte de vida, acorralats en ocu·
pacions sense futur ni possibilitat de carrera. Però, en arribar al país d’acollida,
troben que també els rep la precarietat laboral, encara que amb ingressos més
alts que els percebuts al país d’origen. D’aquí a poc temps, aquestes perso·
nes poden reflexionar que aquest trencament ocupacional no és ni provisional
ni transitori, i poden sobrevenir llavors la desil·lusió i el ressentiment cap al
país receptor. Els disturbis que han tingut lloc el 2005 als països de la Unió
Europea poden revelar l’inconformisme de les persones immigrants de segona
generació, que no estan disposades a tenir la resignació dels seus pares en el
repartiment del mercat de treball.
5.2.3. Mobilitat ocupacional en trajectòries laborals qualitatives
Dombois (1993) aglutina totes les ocupacions en quatre grans grups de tre·
ball, en funció dels requeriments de qualificació i entrenament a la indústria.
A la base es troba la feina no qualificada perquè no requereix qualificacions
específiques, ja que en unes quantes hores d’inducció s’aprenen les activitats
laborals, a causa de l’alta presència de rutines. En segon lloc, hi ha el treball
que requereix qualificacions específiques per a la seva execució, encara que
un alt percentatge d’aquesta qualificació s’adquireix per entrenament en el
lloc de treball i dins de la mateixa empresa. En el tercer grup d’ocupacions es
troben els oficis artesanals industrials, que són oficis freqüents en els tallers,
amb tasques artesanals, poc tecnificades i amb un gran component manual.
Per exercir aquesta ocupació s’exigeixen tècniques i habilitats que corresponen
a oficis que són valorats en espais o en empreses específiques. Finalment,
es troben els oficis industrials, que impliquen un treball d’alta precisió, es
necessiten amplis coneixements teòrics, experiència pràctica i una titulació
tècnica institucionalitzada, però el seu coneixement s’aprofundeix amb l’expe·
riència laboral. Són oficis o professions reconegudes i emparades pel sistema
educatiu formal, i clarament identificades en el mercat de treball. La titulació
89. Alguns estudis han demostrat la hipòtesi que la migració laboral és una forma de fugir de la
precarietat als països d’origen. En el cas d’aquesta recerca, a les tretze entrevistes realitzades el
2004, cinc de les persones entrevistades van emigrar perquè no aconseguien inserir·se al mercat
laboral en les condicions d’ocupació i treball que tenien anteriorment.
423

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
en centres educatius formals o l’experiència laboral són barreres d’entrada que
impedeixen la competència dels treballadors i treballadores entre si. La mobili·
tat ocupacional presentada en aquest apartat utilitza la classificació dels quatre
grups de treball per entendre la dinàmica laboral d’acord amb les ocupacions, i
es basa en la informació qualitativa de les entrevistes fetes l’any 2004.
S’identifiquen dos tipus de mobilitat ocupacional en les trajectòries laborals
de la població immigrant estudiada. La mobilitat ocupacional típica i predomi·
nant és la que revela una ruptura de la continuïtat ocupacional perquè presenta
un canvi ocupacional (en general, descendent per a la persona immigrant) entre
el país d’origen i el país receptor. Aquesta mobilitat ocupacional es presenta
quan hi ha canvi ocupacional, però sense mobilitat descendent en el treballa·
dor, sinó amb la creació d’una nova identitat ocupacional amb ingressos més
alts. El segon tipus de mobilitat ocupacional presenta una continuïtat en la
trajectòria laboral, ja que amb el procés migratori el treballador no té canvis
ocupacionals, és a dir, continua treballant en la mateixa activitat que feia al
país d’origen.
A continuació es presenten sis trajectòries laborals de treballadors i treba·
lladores immigrants per exemplificar els tipus de mobilitat ocupacional, respec·
tant la forma d’expressió verbal de cada treballador, però buscant construir un
monòleg fluid que reflecteixi la totalitat de la seva vida laboral al país receptor
i la seva percepció de l’ocupació. És important recordar que els testimonis
provenen d’entrevistes estructurades, amb preguntes i respostes precises, de
tal manera que la crònica ha estat organitzada suprimint les preguntes. En cada
crònica apareixen unes notes, que es presenten al final, per tal d’evidenciar el
procés de mobilitat ocupacional i les raons que mouen el treballador o treba·
lladora immigrant a la presa de decisions en l’ocupació i el treball.
Continuïtat ocupacional qualificada
La continuïtat d’ocupació entre país d’origen i país receptor té lloc en ocu·
pacions desitjades del mercat laboral, ja sigui perquè tenen demanda de mà
d’obra o perquè es requereix una formació especialitzada o semiespecialitzada,
i són valorades en el mercat perquè hi ha un dèficit de mà d’obra. Les bar·
reres d’entrada són l’homologació del títol i disposar d’un permís de treball.
Habitualment, les tarifes de pagament per serveis estan estandarditzades, i la
població nacional i la immigrant es troben en condicions similars, encara que
424

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
molts dels professionals es dediquen a atendre la veta de persones immigrants
o a proveir de serveis el gueto. «Encara que la dedicació de certs professionals
immigrants a les comunitats ètniques empobrides pot tenir caràcter voluntari,
la majoria no es veurien reduïts a aquesta situació si no existís de fet una
recepció desfavorable que bloqueja les seves oportunitats d’ocupació fora de
la comunitat.» (Portes, 1998: 64). Es presenta en ocupacions del sector de
la salut com ara la medicina, la infermeria, la gerontologia, l’odontologia i la
teràpia ocupacional, i també en l’enginyeria informàtica. A continuació, trans·
crivim una trajectòria laboral d’una ocupació qualificada reglada al sector de la
salut.
Continuïtat ocupacional qualificada reglada
Crònica 1 (E5)
Viviana va créixer a Bogotà, té 32 anys, és soltera. De raça blanca i com·
plexió prima. Professió: odontòloga, amb títol homologat. Va arribar a Espanya
el setembre del 2001. No tenia experiència prèvia a Colòmbia. Treballa com
a odontòloga en un centre odontològic de l’esquerra de l’Eixample. La seva
situació està regularitzada.
«Quan em vaig graduar a la universitat vaig fer els papers per poder esperar i homologar-los
aquí, però sempre havia volgut anar-me’n de Colòmbia i vaig anar als Estats Units, però no em
va agradar; llavors vaig venir cap aquí. Tenia família a Sevilla. Vaig arribar a Madrid a casa d’un
amic. Vaig viure amb el meu amic deu mesos i després em va sortir feina aquí, a Barcelona. Vaig
conèixer un altre odontòleg de Cali, que té un consultori i em va oferir treballar amb ell d’auxiliar
mentre homologava el títol. Vaig venir cap aquí a treballar amb ell. A Madrid he tingut dues
feines, l’anterior i aquesta... A Madrid la vaig aconseguir per mitjà de la Gaceta, la revista dels
odontòlegs. Poses allà el teu nom, hi poses que ets colombiana, que estàs homologada i et criden.
El meu amic odontòleg, amb qui vaig viure, ja feia més temps que era aquí i em va dir: -“Anem-hi
i hi poses el classificat” (1). I hi vam anar tots dos a posar el classificat, i et criden. Tot just havia
arribat, l’endemà ja estàvem posant l’anunci. Vaig venir amb visat de turista per tres mesos. Em
van cridar al cap d’un mes, crec. Sí, perquè el poses i surt al mes següent. Això es demora. Em
va cridar l’amo de la clínica, un bolivià (2). El salari era per percentatge. Els odontòlegs sempre
és per percentatge, tu no firmes res, ni et firmen res, mai no hi ha contracte amb els odontòlegs,
sempre és “et pago el tant per cent del que facis, del tractament pagat” (3). No és “vaig fer això” i
et paguen; si el pacient no ha pagat, no et paguen, han de pagar els pacients perquè et paguin. Els
pacients s’aconsegueixen de boca en boca, la clínica, la gent que passa, els amics, propaganda.
425

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
La clínica té més poder per aconseguir pacients que tu tot sol, però tu també en pots aconseguir...
Hi anaven amics més que res. L’horari en general era de deu a dues i de quatre a vuit, però quan
hi ha pacients... Si no hi ha pacients, tu no hi vas. Aquí, en general, l’odontòleg és molt integral,
ara és que ha anat canviant. Jo faig de tot, de tot, menys ortodòncia, perquè per fer-ho sí que
es necessita el postgrau, però de la resta faig de tot. Uf! No me’n recordo quant guanyava, però
m’imagino... que el mateix. Uns 1.500, 1.000 euros, una cosa així; ah, és que a mi em van tocar
pessetes. Però és un rang, me’n faig més.
Aquestes feines totes són iguals, perquè com que tu ets el teu propi cap, hi ets tu i l’auxiliar;
llavors, totes són iguals... De sobte n’hi ha unes que són mes a prop de casa teva, que poden ser
millors, o la clientela, però és que la clientela és el mateix, a condició que hi vagin i que s’ompli,
no importa.
Me’n volia anar a viure Barcelona i em van oferir feina aquí. El vaig conèixer aquí un dia que
vaig venir a Barcelona, per una altra amiga. Jo ja sabia que ell existia, però no l’havia conegut, i
ens vam conèixer, em va dir [...] jo vaig venir. Aquest sí que era un sou perquè hi anava d’auxiliar,
no hi anava d’odontòloga. Vaig començar amb 600 i me’n va acabar pagant 800. Hi vaig estar
dos anys, des del juny o el juliol del 2002 fins al juny del 2004. Sempre ens vam portar bé. Feia de
tot: auxiliar, recepcionista, feia encàrrecs, netejava, feia de tot. Em semblava molt poquet, el que
em pagaven. Era difícil perquè jo també era odontòloga; llavors, de vegades la gent se n’oblida,
i et començava a tractar com a auxiliar, i el que em pagava... Quan ell no hi era, jo li atenia els
pacients, això no ho fa qualsevol auxiliar. Aquestes van ser les topades. La feina era molt còmoda:
sabies que tenies el teu sou, la tenia al costat de casa meva, el consultori era diví, la gent era
molt enrotllada. Després ja vaig homologar el títol i vaig venir a treballar aquí (4). Exàmens, molts
exàmens, per homologar. Són sis exàmens, per exercir fan 11 exàmens aquí, a Barcelona, en espanyol.
Vaig tardar tres anys, però això és el que triguis a passar els exàmens, això no té un temps.
Ell em va ajudar. Jo ho vaig passar bé i vaig aprendre; veient-lo a ell vaig aprendre, almenys en
vaig treure això, en els dos anys. De tot el que vaig veure vaig aprendre molts truquets i cosetes,
però no, no pots treballar així. Com? Doncs rebaixant-te, una mica sí, és obvi, per ajudar-te una
mica, jo penso, però... no, no, això t’embogeix. Això de: “Com així? Si jo puc fer això que ell està
fent i em tenen d’auxiliar aquí”. Això era fortíssim, malgrat que ell era diví, i som molt amics, però
no. No es pot. No ho tornaria fer.
Des de l’agost treballo aquí, per una altra amiga que li venia coses a l’Adriana; llavors l’Adriana
li va dir que se n’anava, que necessitava una odontòloga i em va recomanar (5). Jo hi vaig
anar i allà mateix ella em va dir: -“Et quedes sola aquí”. Ara treballo per percentatge. Em surt molt
més a compte, quan hi ha suficients pacients, però quan no n’hi ha... mentida, em surt molt més
a compte com sigui perquè a l’altre lloc havia de complir un horari tots els dies; aquí vinc només
426

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
quan hi ha pacients i guanyo el mateix o més. Dormo tots els matins, quan no hi ha pacients,
perquè el dia que n’hi ha és obvi que no me n’aniré a dormir; però quan no n’hi ha, no tinc res per
fer. Faig de tot, menys ortodòncia fixa, perquè l’altra, la prèvia, també la puc fer, la de nens. La
fixa també la sé perquè he après molt, però és molt arriscat posar-te a tractar un pacient sense el
títol d’ortodontista; ho fan, però no. El salari? Et diré el que se suposaria que m’haurien de pagar
segons el que paguen els pacients; haurien de ser com uns 2.500 euros, perquè m’estan donant
un percentatge molt, molt baixet, que el vaig acceptar jo, és a dir “mea culpa”, però en general
un odontòleg amb un percentatge com cal, uns 5.000 euros al mes. Però ara, prop de 1.500, una
cosa així. M’agrada que faig amb el meu temps el que vull i m’adapto, no és com abans que: “Tinc
una cita mèdica”. No, ara és: “Tinc una cita mèdica, quadra els pacients després de la meva cita
o abans”. O me’n vaig de viatge i no vindré durant dos dies. En el meu temps lliure puc fer el que
vulgui (6).
Els meus plans són muntar un consultori. Muntar-lo i comprar-lo et surt prop de 35.000 euros,
40.000 euros d’entrada, amb els equips, amb el lloguer del local, amb els permisos. Jo havia
pensat que cap a l’altre any, cap allà a mitjan any vinent. Cal fer una inversió de diners amb una
altra persona, perquè jo sola no el tindré mai, així com vaig no. T’han d’ajudar. És que començar
un negoci amb un crèdit! Un negoci que depèn de la gent que entri, no. Això és molt difícil, això
et fiques en un endeutament que se’t torna una bola de neu. Suposadament a aquest algú li has
de tornar els diners, però no estaràs amb aquest estrès d’haver de tornar-los; però amb un crèdit
de banc no, no... O es pot muntar amb lísing, però igualment has de tenir una base, uns diners al
banc, perquè si al mes entren dos pacients, com pagues el lísing l’altre mes? No, això, has de tenir
una cosa segura perquè, si no, no... Bé, si no munto un consultori, no ho sé, algun altre negoci,
un centre de radiologia de la boca, o jo què sé? Però cal muntar alguna cosa. Perquè, si no, quan
farem diners? Continuar treballant per a un altre, així mai no fas diners. Un salari t’arriba per
sobreviure, per viure, però bé, “bé” com jo voldria, no.» (7)
1) S’observa que les persones immigrants antigues faciliten l’accés a canals
especials per obtenir feines amb altes barreres d’entrada.
2) El debut laboral es facilita a través d’un grup ètnic.
3) La negociació de les condicions de treball es fa a partir de les pautes que
marca el gremi.
4) L’homologació, com a barrera d’entrada, obre altres possibilitats d’inserció
laboral gairebé en competència d’igualtat amb la població nacional.
427

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
5) Les xarxes socials que propicien la mobilitat laboral ascendent.
6) La racionalitat del treball autònom, que ofereix altres compensacions.
7) L’ocupació autònoma com a única alternativa de mobilitat laboral
ascendent.
Continuïtat ocupacional semiqualificada o no qualificada
Aquesta trajectòria laboral té continuïtat ocupacional entre el país d’origen
i el país d’acollida, i es presenta en treballadors i treballadores semiqualificats
o no qualificats en ocupacions amb gran demanda en el mercat de treball.
Usualment, el treballador fa oficis que requereixen molt poca qualificació i
l’entrenament es duu a terme en poc temps. Les condicions d’ocupació i treball
són més baixes que en el cas de la població nadiua. El personal és fàcilment
substituïble perquè hi ha abundant mà d’obra, però també hi ha vacants a
causa de la rotació dels treballadors, que passen d’una obra a una altra com
en el cas de la construcció.
La indústria és diferent. El personal industrial semiqualificat tendeix a posi·
cionar·se més lentament en el seu antic ofici; mentre superen barreres d’entra·
da, com ara la inexperiència laboral al país receptor, augmenten el seu capital
relacional, homologuen el títol (només en alguns casos) i regularitzen la seva
situació. Tenen condicions d’ocupació i treball iguals que les de la població
nacional i, a llarg termini, poden construir una carrera dins d’una empresa o
un sector.
Aquesta trajectòria es presenta en obrers especialitzats de la indústria o que
exerceixen un ofici a l’antiga, com ara electricistes i mecànics automotrius.
Tendeixen a recuperar la posició ocupacional del país d’origen de dues mane·
res: com a personal assalariat de tallers i petites empreses o com a treballadors
independents que ofereixen serveis a particulars. Succeeix el mateix en el cas
de les persones immigrants que al seu país d’origen treballaven al sector de
la construcció perquè continuen al mateix sector d’activitat econòmica. La
construcció fa una captació ràpida de personal immigrant sense gaires barreres
d’entrada, però exigeix com a garantia un alt rendiment, ofereix condicions
laborals precàries i salaris baixos, la vinculació i la remoció del treballador
són indolores i sense gaires conseqüències per a l’ocupador. A continuació
428

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
es presenta la trajectòria laboral d’un treballador qualificat de la construcció,
autònom amb personal assalariat.
Crònica 2 (E10)
Rodrigo és de Cali, té 40 anys, de complexió mitjana, mestís, home de
poques paraules però de somriure expansiu. És tecnòleg electromecànic. Va ser
enquestat l’any 2002. A Colòmbia era un treballador qualificat de la construc·
ció. Va migrar a Espanya el juny del 1999. Està separat i viu amb la seva filla.
Té la situació regularitzada com a treballador independent.
«Vaig venir perquè va disminuir la feina, i m’estaven donant els preus d’altres pressupostos,
estava guanyant molt poc. Jo havia deixat de treballar gairebé un any, havia descansat perquè
havia treballat dur. Llavors tenia estalviats uns diners i, després, quan va baixar la feina i em
donaven els pressuposts, deia: -“No, jo no treballo per aquest preu”. Llavors, com que va baixar
la feina, vaig venir cap aquí (1). La meva mare em deia que millor que me n’anés perquè la
situació a Colòmbia era dolenta. Em vaig quedar a València, m’hi vaig quedar dos dies; a Madrid
m’hi vaig quedar dos dies i vaig venir aquí, a Vic, però a casa de la meva germana (2). A Vic vaig
estar buscant feina dues setmanes i no trobava res, dues setmanes per un costat; vaig trucar a
la gent, és a dir, a empreses que oferien feina allà, però no me’n donaven pels papers. Vaig anar
cap a Barcelona en C., amb L. a casa d’una amiga de la meva germana i allà vaig estar amb uns
colombians, però... vivien amuntegats, moltes persones. Hi havia problemes allà, però jo seguia
buscant feina. Em llevava a les sis del matí per anar d’un costat a un altre, comprava la premsa
i era molt... Com li podria explicar? Anaves a buscar feina i sense els papers no te’n donaven.
T’oferien feina, però amb papers. Hi va haver un temps que jo buscava feina, i no sortia res (3).
Aquí una persona aconseguia feina realment amb influències. Em deia un noi que m’esperés, que
no em preocupés. És clar, jo allà pagava el lloguer, i deia que no em preocupés; però primer van
donar feina a dos que van arribar, que eren amics seus; mentre que jo em llevava a les sis del matí,
ells gairebé al cap de 15 dies van aconseguir la primera feina.
Després ja me’n vaig anar on visc ara i vaig trobar uns nois estrangers (peruans). M’hi vaig
apropar i els vaig dir si sabien d’algú que oferís feina i em van posar en contacte amb una persona
(4). Jo vaig anar a oferir-los els meus serveis perquè sé de construcció, i li van donar el telèfon
a una persona; ell em va trucar i vaig connectar amb aquest senyor i vaig començar a treballar
dues setmanes. Treballava amb un sou de 5.000 pessetes al dia, i feia massa hores extres sense
cap pagament addicional. Vaig treballar allà dues setmanes i després me’n vaig anar amb una
altra persona que em va oferir feina. Jo vaig venir aquí per obrir-me camí, no em vaig quedar allà
perquè el sou, el que jo veia..., els diners que jo veia no m’arribaven per a res, són 5.000 pessetes
429

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
(5). Ara 30 euros. I si a mi no m’arribaven els diners, sabent que jo era contractista, jo gastava el
doble, havia de pagar lloguer i tot, i estava buscant, parlava amb gent. Les dificultats? Es pot dir
que cap, l’únic era que jo veia un germà seu que dormia mentre jo estava treballant.
Jo primer estava temptejant com era el terreny (6), perquè quan és la primera feina... i buscant,
perquè jo portava aquí gairebé dos mesos i els diners que tenia ja se m’estaven esgotant. No tenia
diners i n’havia de portar de Colòmbia, jo tenia propietat allà. Malgrat que portava diners, vaig
canviar 200 dòlars, i 100 dòlars en dos, tres dies, se n’anaven; al canvi de la moneda, en aquella
època era molta devaluació. Ell em pagava, però no era la perspectiva que jo tenia, perquè jo sóc
un professional en el que faig, en el que feia: estava treballant perquè un altre s’estigués dormint.
Me’n vaig anar a buscar una altra feina, jo volia seguir, però li vaig dir al senyor que m’ho apugés
perquè no aniria a treballar, i em va dir que no, que els seus diners eren fixos. Llavors, com que jo
mirava els preus, però no sabia gestionar bé els pressupostos aquí, ni tenia connexions ni res... Jo
em vaig moure massa aquí, cap resultat; ara, l’experiència no la tinc. Era difícil perquè es gasten
molts diners per arribar on es vol arribar. Un noi em va oferir feina allà mateix, quan jo treballava
aquí, però a metres, i em va dir que n’havia de fer molta, que era molt dur. I li vaig dir: -“No, no
es preocupi. Quant em paga?”. Em va dir: -“Bé, a tal preu”. Però que havia de fer molta feina.
Li vaig dir: -“Vostè no es preocupi d’això de la feina, jo m’encarrego de la resta perquè jo el que
necessito són els diners”. És més, per la producció que vaig fer com a professional i la primera
setmana, em va enganyar, em va pagar les mateixes 5.000 pessetes. Que no, que ell me n’estava
ensenyant, sabent el que jo sabia, que ja m’ho apujaria. Vaig continuar per no quedar-me sense
feina, perquè era una setmana, tot just era la primera setmana, i vaig seguir amb ràbia perquè
això no es justificava. Aquí, quan veuen que una persona sap les condicions canvien, si no és que
se’ls ensenyi que una persona... Estava contractat per dia, però jo seguia allà de tota manera,
perquè m’estava movent per altres bandes. Allà vaig continuar gairebé tres mesos. Dues setmanes
després va començar a pagar-me, perquè jo ja me n’anava una altra vegada. Li vaig dir: -“No, jo
me’n vaig perquè nosaltres vam acordar tant”. Llavors, com que va veure que treia la producció
que havia de treure i treballava massa hores, perquè aquí s’explota sense pagar hora extres... A mi
m’era igual perquè jo necessitava recuperar els diners que havia perdut aquí, perquè eren massa
diners, eren més de 2.000 dòlars, llavors vaig voler recuperar el que havia perdut i vaig seguir
allà. I allà vaig continuar espavilant-me; d’una banda, treballava amb ell, i de vegades feia les
meves feines addicionals. Al cap de tres setmanes, ja va rebaixar els preus. Jo anava contractant
perquè com que no tenia diners amb què marxar realment, treballava des de les set o les vuit del
matí fins a les nou o les deu de la nit. I allà va començar amb un altre truc, que era no pagar-me,
perquè no li havien pagat a l’empresa, i llavors vaig començar a parar les obres, vaig parar unes
setmanes i ell em va trucar i jo li vaig dir: -“Jo necessito que em pagui”. Perquè això és un mètode
que utilitzo, si no em paguen setmanalment el que jo cobro, no em serveix. A la gent, aquí, la roben
per això. És clar, com que veuen que la gent ho necessita, llavors els posen a treballar i comencen a
430

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
retardar-los els diners. Què fan? Necessita aquests diners per cobrir el que ell li ha avançat, llavors
no li paguen fins després, els espanyols i els mateixos estrangers. Per què? Perquè aquí tenen el
personal enganxat per totes les despeses que té, perquè es gasten diners; llavors, la majoria s’han
de quedar en aquestes empreses.
Ja portava gairebé quatre mesos, de vegades em quedava aturat, de vegades no, perquè era
el que a ell li interessava, perquè jo li treia molta feina que ell tenia, però no sabia bé els preus,
no em volia ficar en això fins que no ho temptegés bé... Després d’això, vaig començar a contractar
pel meu compte, és a dir, a espavilar-me. Posar-hi molts diners i cercar més feina, treballar les
hores necessàries i sortir de la feina de les sis per anar a treballar fins a les deu, les onze de la nit,
o les dotze pel meu compte. Llavors, de dia, treballava per a ell les hores necessàries i, per una
altra banda, anava a treballar pel meu compte. Jo invertia diners en publicitat. Se n’anaven part
dels diners, però el que m’interessava no eren els diners sinó aconseguir i intercanviar clients,
això era l’únic (7).
Vaig començar així, em van anar sortint obres, jo buscava obres de construcció, però et donaven
molt poc, volien tenir els preus que ells deien i al dia, res més, perquè aquí a la gent només els
interessa més al dia. Als autònoms els interessa perquè produeixen la feina, però com que jo sé que
rendeixo molt a la feina, fent hores duplico la meva feina, com més hores, més diners es guanyen.
Sí, jo no sóc empleat, sempre m’ha agradat ser independent (8). Amb ell treballava els divendres,
acabava les hores laborals i m’anava cap a altres obres contractades pel meu compte, els dissabtes
i diumenges. Els dissabtes i diumenges li deia: -“No, no treballo dies festius i dissabtes”. I en
dos dies trobava altres feines addicionals contractades amb els meus preus.
Els preus estaven mal calculats; a mi em va tocar gent, colombians especialment, que venien
a oferir-me feina, però aquí funcionaven a la seva manera, que els fes una feina que ells hi collaboraven
(9), però només era per fer-los la feina. Jo a ningú no li regalo la meva mà d’obra. Tracten
d’explotar-te tractant d’ajudar els altres, però realment només perquè els arreglis les seves coses
personals. M’entén? Per exemple, hi havia gent que em deia que “què sabia fer, que ell m’ajudava”;
llavors començaven a buscar la feina del que un sabia, o deien: -“He de fer aquest parquet a tal
pis”. Que els ajudés, però quan anaves a cobrar no pagaven ni la meitat del preu: -“No, que això
és molt car, que hi ha gent que treballa més barat”. Bé, ni ho feia, perquè jo estava treballant a
uns preus, i vaig venir de Colòmbia, per venir aquí amb preus que ni hi arribaven. Llavors deia:
-“No, jo no li faig la feina, jo no treballo amb ningú realment així. Jo vull treballar i els meus diners
cobrar-los ja”.
Així va passar bastant temps. En aquell període de temps va venir la meva filla, la meva
dona. I quan veuen la gent, els tracten de dir: -“Bé, s’ha acabat la feina i punt”, quan et veuen
431

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
més collat... perquè així se sosté la gent aquí. Doncs jo el vaig continuar tractant i vaig continuar
treballant amb ell, i em vaig anar buscant els papers, tant els papers com la feina, invertint diners
en molta publicitat. Els diners que guanyava realment els invertia totalment, el que guanyava,
amb les despeses, menjava, i els altres era pura publicitat, no m’interessaven els diners sinó
expandir-me (10). Aquest és l’únic detall, jo gasto mensualment gairebé 30 euros en publicitat. De
totes bandes m’ha sortit feina, però són massa diners. I, per a una persona, guanyar 30 euros, o
35 en un dia, i gastar-se en un mes una publicació, és a dir, jo treballava un dia per poder sostenir
tota la publicitat. He cercat feina de diverses formes, no només d’instal·lar parquet perquè jo feia
reformes i en col·locava un, de vegades en col·locava un altre, variava en una premsa, en una
altra.
Col·locava avisos a Internet també, trucaven i sempre parlaven en català, però jo parlo en
castellà, i en vaig posar fora, a l’estranger també, i em cridaven de Suïssa i és per l’idioma que
no m’arriscava. A mi em van cridar de fora d’aquí, de Barcelona, per anar-me’n immediatament
a altres llocs, però no hi anava per la inestabilitat, perquè jo volia estar una mica estable (11).
Perquè un se’n va, li ofereixen feina, però és per treure’l del problema només. A la majoria de les
empreses no hi ha continuïtat. Per què? Perquè només els interessa el temps que facis la feina
perquè ells tenen els seus treballadors fixos, i no poden desplaçar la persona que tenen allà fixa.
De vegades, t’ofereixen tal preu per unes coses que fas, però jo no volia això. Jo sabia no només
de parquet i reforma, jo sé de pintura i tot això. Llavors em vaig dedicar més al parquet. Sortís el
que sortís ho he agafat: reformes, pintura, reparacions, envernissaments, poliments, el que sortís.
He fet feines que m’han tombat, m’ha tocat demandar gent, aquí.
Una vegada vaig fer un contracte d’aproximadament un milió sis-centes mil pessetes, me’n
van donar la meitat i l’altra meitat no me la van voler pagar. És clar, sense diners em va tocar
aconseguir diners prestats per poder demandar-los, perquè la senyora no volia pagar-me res, s’ho
volia quedar pensant que jo era immigrant, i si no faig els passos per demandar-la, perdo aquests
diners. Em va donar un avançament de 800.000 pessetes, jo hi vaig portar gent a treballar perquè
tenia tanta feina allà com en unes empreses particulars; llavors em van dir que compte amb la
senyora perquè es va posar a exigir massa, després em va prendre la clau i em va dir que parlés
amb l’advocat. Va passar que el dia que li vaig lliurar la feina volia que li fes més feina i exigia
massa, aquí t’humilien massa: “Que allà faltava un repàs, que això estava malament, que hi
faltava un altre detall”; se li va netejar el pis, se li va lliurar tot bé, però la persona anava amb la
segona intenció de no pagar; llavors jo anava darrere de la senyora, però se’n va anar del pis, no
sé cap a on. Em vaig posar a esbrinar on era i vaig haver de buscar un advocat. Vaig parlar amb
la seva mare, però la senyora li havia dit una mentida, la germana va dir que no es volia ficar en
res d’això, però com que ella ja em devia aquests diners, més de tres mesos de feina equivalien a
432

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
800.000 pessetes, vaig trigar gairebé sis mesos per cobrar aquests diners. Fins que al final vaig
recuperar-ne 4.000...
Jo ja era legal, ja tenia els papers, els havia obtingut feia poc perquè havia treballat amb una
empresa, com que contractava d’un costat a l’altre massa hores, dissabtes i diumenges, però no
tenia diners, gairebé tots els diners els tenia en empreses, en inversió. En aquest moment tinc
suficient feina per mantenir-me i tinc dos treballadors i, de vegades, tres. Són estrangers. He
tingut equatorians, argentins i de Guatemala també. De colombians, n’he tingut, però un se’n va
anar després de robar-me. He ensenyat gent. Vostè coneix en Sánchez? L’amic d’en José, que és
enginyer. Doncs l’he ajudat, però com que té la seva ideologia, que té el seu títol i aquí va venir a
treballar, llavors ell va pensar... va treballar amb mi dos dies per aprendre perquè ell aquí, per molt
títol que tingui no li serveix de res. Aquí, qui té títol se’l pot guardar on el tingui, perquè aquí no. Hi
ha gent més ben preparada realment aquí, per això és ben tenaç. Perquè jo portava el currículum i
em deien: -“El currículum no serveix de res, a mi m’han de demostrar què fa la persona, vagi cap
a l’obra!”. Aquí envien la gent així, sense saber res: -“Vagi, vagi. Defensi’s sense saber res”. Per
què? Perquè han de treballar encara que sigui per menjar, ja t’espavilaràs per defensar-te, i si no
en saps et fan fora i en troben un altre.
Això és un mitjà que... Jo anava a obres on hi havia gent que m’enviaven, i em deien: -“No,
jo no sé això”. Jo he ensenyat gent aquí, els mateixos espanyols. El que passa és que jo agafo
una persona i no la vull deixar anar perquè n’aprengui realment, perquè perds massa temps per
ensenyar-la i no es justifica. Jo busco un preu que cobrin ells i després volen... Com ho podria
explicar? Guanyen alguna cosa i ja estan demanant més, més, però no saben tot el que es gasta
per aconseguir la feina. I aquí hi ha molta gent explotada, gent treballant per 20, 25 euros. Jo,
per exemple, pago la gent, un està guanyant 35, un altre està guanyant 40, i les hores extres
totes estan pagades. No tenen papers, això sí. Per què? Perquè de tota manera jo també vaig ser
emigrant i prefereixo que estiguin en una feina així, perquè la majoria de la gent aquí vol guanyar
diners, no saben les despeses que hi ha, i aquí la gent treballa dos, tres mesos i se’n van, o un
mes o dos mesos i vés i busca’t la vida, perquè són contractes temporals. Per això, jo treballo en
més d’una empresa (12).
Ara tinc dos treballadors fixos, n’he tingut tres, però passa que la gent vol com apropiar-se’n,
com si ells fossin...: -“Ahhh! Senyor Rodrigo això, passa això, que no m’arriben els diners”. Sí, a
mi tampoc no m’arriben, però ells no saben on són, es mengen el coco, més ben dit. Jo tinc molt
avantatge perquè he fet tant camí i he après massa, perdre per conèixer no és perdre, sinó conèixer.
Per això he invertit tant en publicitat i ara estic estable, bé. El meu problema és que he treballat
massa hores, de 40 hores que treballa una persona, jo n’he treballat 70, 80 hores. Treballar des
de dos quarts de set del matí fins a les nou, les deu o les onze de la nit seguides, i només dinar
433

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
de vegades, de vegades anar-se’n sense menjar bé i tot, i descansar només 15 minuts, menjar i
continuar treballant.
De vegades baixa la feina, però m’és igual perquè he treballat massa hores, perquè un dia
avanço més que un altre. Per això treballo les hores, perquè el dia que baixi... A treballar, a treballar
i la meva meta és treballar, i treballar, i treballar i no parar. Perquè quan vinguin les vaques
flaques vindran els problemes. Però aquí es treballa massa, he treballat gairebé tres vegades
més del que he treballat realment a Colòmbia. Però aquí aprens a valorar els diners, a valorar la
gent, també, perquè no es valora realment el propi país, el valores quan te’n vas d’allà. Voldries
ser allà, ho donaria tot per l’estabilitat busco, és per la meva filla, si no jo me n’aniria però estic
buscant l’estabilitat.»
1) Poques expectatives de mobilitat ascendent al país d’origen. S’avalua la
migració com un projecte indispensable per progressar.
2) La presència de la xarxa social i familiar que fa viable la migració.
3) Ineficàcia dels canals formals d’accés a l’ocupació per trobar feina de ma·
nera efectiva.
4) El grup ètnic facilita i fa viable la recerca de l’ocupació durant la iniciació
laboral.
5) La rotació laboral és voluntària amb l’objectiu d’ascendir socialment.
6) La iniciació, encara que no és favorable, permet crear una xarxa laboral i
aplegar informació que permetrà la mobilitat ascendent.
7) Estratègies per convertir·se en autònom.
8) Raons del treball independent, que rebutja el treball per compte d’altri.
9) Ocupadors immigrants amb condicions d’ocupació i treball pitjors que els
nacionals.
10) La feina es converteix en un mitjà per aconseguir l’autonomia. Així, s’ac·
cepten condicions de treball deficients mentre s’apleguen capital i experiència
al país receptor.
434

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
11) L’ocupació s’assumeix de manera provisional mentre es van escalant posi·
cions ocupacionals, d’acord amb l’expectativa de la persona immigrant.
12) La lluita contra la inestabilitat i la precarietat porta a l’estratègia de no
dependre d’una sola empresa.
Ruptura ocupacional descendent
La ruptura ocupacional es presenta en ocupacions heterogènies. Les ocu·
pacions que tenen més dificultats per reposicionar·se en el mercat de treball
al país receptor són les professions humanístiques i de les ciències socials
com ara les dels filòsofs, sociòlegs i advocats. En aquest segment es troben
competint ferotgement amb la població nacional, ja que l’oferta d’ocupació és
deficitària, fins i tot per a la gent del país. L’ocupació és temporal i de vegades
mal pagada, en relació amb els costos del treball no qualificat. Sovint, la rota·
ció laboral és tan alta que els treballadors passen per incomptables ocupacions,
i els és molt difícil recordar en quin moment les van tenir i en quines circums·
tàncies. La situació que tendeix a predominar és que la persona immigrant veu
molt difícil trobar feina en la seva mateixa professió, es descoratja en la nova
recerca de feina i es produeix una desqualificació laboral amb mobilitat des·
cendent. Aquesta mateixa situació té lloc en el cas dels empleats i empleades
oficials que tenien una carrera administrativa al país d’origen. A continuació,
transcrivim la trajectòria laboral d’un professional de les ciències socials que
treballa en una feina no qualificada.
Crònica 3 (E1)
Jaime és de Cali. És economista i sociòleg. Va ser enquestat el 2002. Blanc,
de 42 anys. Casat i amb tres fills. Va arribar l’octubre del 1999 per fer estudis
de doctorat, actualment sense concloure. En la regularització del 2002 va
legalitzar la seva situació com a treballador. La seva esposa va arribar un any
després amb els seus fills. A Colòmbia va treballar com a professor universitari.
Treballa com a zelador.
«El 7 de gener del 2000 començo a treballar com a repartidor de publicitat i allà estic fins al
novembre del 2002. En un moment va acabar tot, jo estava una mica ressentit amb ells perquè
eren uns explotadors, no reconeixien tot el que jo col·laborava. Llavors, vam acabar molt malament.
Vam acabar amb una discussió molt lletja, no te n’explico ja els detalls. Jo els vaig amenaçar
435

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
específicament amb la part jurídica, però ells creien que jo els amenaçava amb una altra cosa i
es van espantar i ja em van oferir pagar-me.
Bé, jo vaig acabar i crec que vaig continuar treballant a la biblioteca de la universitat, perquè
jo feia dues feines. A la biblioteca ajudava amb el programari a deixar llibres, a arreglar
documents, a col·locar llibres, a catalogar unes coses que ja ni recordo... Pagaven molt poc, era
complementari.
Mentrestant, jo diria que “alternativament” més que “mentrestant”, donava classes a domicili,
donava classes de matemàtiques, feia classes d’estadística. En alguna època crec que
vaig arribar (ara que me’n recordo) a assessorar uns que eren a la borsa de Barcelona, a nivell
econòmic, no a nivell de finances perquè ells en sabien molt d’això, sinó a nivell d’inversions en
altres països. Em pagaven en negre i em pagaven poc, i vaig estar una setmana amb ells o dues,
no me’n recordo; ells em van pagar, en tot cas, molt poc. Ho vaig trobar perquè un dia vaig anar a la
borsa de Barcelona, vaig anar a esbrinar algunes coses i de sobte em vaig enrotllar amb algú i em
va dir que necessitaven un analista socioeconòmic, o una cosa així, que conegués certs elements
polítics de països per a... de sobte invertien en aquests països, una espècie de conseller, per veure
si eren viables certes inversions.
Després, que ja m’estava quedant sense cap feina, vaig trobar això. On més vaig treballar?
És que ja ni me’n recordo... Amb D., que l’ajudava ocasionalment, cap allà el 2001. Amb F., hi
vaig treballar fa cosa d’un any, hi vaig treballar potser una setmana, una mica de pintura. Amb
F., hi vaig treballar, però quan ja tenia una consergeria (1). Una de les raons per les quals vaig
aconseguir aquesta feina és perquè em permetia tenir temps per continuar treballant en la meva
tesina (2), perquè vaig portar molts currículums a empreses que gestionaven dades i aquest tipus
de coses, però no em van cridar de cap (3). Vaig pensar que em buscaria una feina que no fos tan
dura, perquè realment jo treballant en coses dures no sóc gaire bo, però que em permetés treballar
en la meva tesina. I llavors em vaig posar a treballar en aquesta consergeria, i allà va ser on
realment vaig avançar la tesina; realment, una de les raons per les quals em vaig ficar allà va ser
per això, per treballar en la meva tesina. Hi porto un any i mig, més o menys.
[...] Quan hi va haver les condicions em va sortir la feina aquí, al cap de 15 dies d’haver sortit
de la immobiliària, i he estat treballant aquí, però també vaig estar treballant dos mesos abans
per allà, a C. Vaig treballar en una empresa ajudant a enganxar unes etiquetes en flascons de
plàstic, d’uns que enganxaven, amb el noi amb qui vivia aquí (4). Bé, era tota una escola tot el
que m’oferien. Un dia vaig col·locar un avís i em va trucar un individu a meitat d’una classe, i em
va dir: -“Tu estàs buscant una feina”. I jo: -“Sí”. Fins i tot vaig sortir de la classe per contestar el
telèfon. –“Si tu vols jo et puc donar una feina”. –“Sí. De què? Jo necessito treballar”. –“No, mira, si
436

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
tu vols, l’únic que has de fer és venir-me a servir el sopar, res més”. –“Ah, doncs això és molt fàcil”.
–“Sí, però l’únic que jo et demano, l’única condició..., et pago 12.000 pessetes”. (Em pagaven més
de tres o quatre vegades del que jo guanyava en un dia a la immobiliària.) I jo: -“Només això?”.
–“L’únic i només et poso una condició”. –“Quina?”. –“Que ho has de fer en banyador”. Jo havia de
servir-li el sopar en vestit de bany! Jo li vaig dir: -“No, germà, és que això no ho puc fer tampoc”.
–“Per què no?”. –“Perquè això ja dóna peu a altres coses”. Bé, a mi em passaven coses així. Un
any i mig, més o menys, dos anys. Ho vaig aguantar perquè em permetia estudiar. Aquí porto un
any i mig, em va sortir això al cap de 15 dies, però treballava, com et dic, alternativament fent
classes (5). Buscant he trobat feina, quan vaig treballar en publicitat em ficava en uns llocs...
Vaig vigilar una piscina l’estiu passat, per no permetre que hi entrés gent que no era de la unitat,
perquè com que era l’estiu, molta gent volia banyar-se. Jo era allà perquè no hi entrés ningú. Però
ho vaig aprofitar per treballar en la meva tesina. Hi havia hores que quedaven lliures, que no hi
anava ningú, a la piscina. Llavors, em posava a escriure a l’ordinador portàtil, però jo me’n volia
anar d’allà. És que la meva història no és tant de les feines fetes sinó de les frustrades, perquè a
mi m’han cridat de moltes bandes i no hi he pogut anar. Jo volia treballar en una consergeria que
m’havia recomanat M. perquè no m’havia de moure tant, perquè allà, aguantar aquestes calors en
aquella oficina era de porcs. Com a base, guanyava 600 euros, però amb hores extres em treia 900
o 1.000 euros, una mica així, 12 hores diàries, me n’anava al matí i arribava a la nit.
Laboralment ha estat un fracàs per a mi perquè no m’he pogut situar en la meva professió. I
jo no en sóc l’únic cas; hi ha algunes persones que han tingut sort (6), hi ha altres colombians que
s’han aconseguit situar, d’altres a mitges i d’altres gens. Tinc un amic arquitecte que ha treballat
més d’un any, dos anys, de paleta, i als arquitectes aquí no els homologuen els títols, per exemple.
M’ho ha comentat aquests dies un arquitecte que està treballant allà amb mi també, que es va
presentar a homologar i s’hi van presentar 51, 52, de tot Llatinoamèrica, i només li van homologar
el títol a un; i en una altra oportunitat s’hi van presentar 60 i no en van homologar cap, perquè el
col·legi d’arquitectura d’aquí, d’Espanya, ha posat el crit al cel pel fet que s’homologuin títols que
vinguin de Llatinoamèrica, per qüestions de competència. Per tant, no sóc l’únic. Però la feina per
fer classes universitàries en aquests centres de preparació d’estadística és una frustració, també.
En termes generals, és un fracàs la meva vida laboral aquí, i això m’influeix fins i tot anímicament,
bastant. Però, d’altra banda, almenys amb aquesta consergeria..., ho considero un encert perquè
he pogut aconseguir escriure moltes coses, encara que no tot el que jo hagués volgut.»
1) Rotació voluntària per cercar mobilitat laboral ascendent.
2) Relació instrumental amb l’ocupació.
437

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
3) Es manifesta la poca efectivitat dels canals formals per accedir a l’ocupació
en el cas de les persones immigrants.
4) Les xarxes socials de persones immigrants faciliten la incorporació a l’ocu·
pació en moments d’atur.
5) La pluriocupació com a forma de contrarestar la inestabilitat laboral.
6) S’observa la insatisfacció per no accedir a una ocupació ajustada a la
formació.
Ruptura ocupacional sectorial: del sector informal al formal
Quan té lloc una transformació en la relació de dependència laboral en
passar d’autònom dependent a assalariat, hi ha mobilitat ocupacional fins i tot
quan hi ha canvi ocupacional de la persona immigrant entre el país d’origen i el
receptor, i també si no n’hi ha. La mobilitat laboral té lloc pel fet de passar del
sector informal al sector formal, on es pot construir una carrera en una empresa
gran o mitjana; hi ha mobilitat laboral ascendent i les persones immigrants
es requalifiquen novament i poden fer ús del seu bagatge laboral i educatiu.
Per accedir a aquesta ocupació necessiten superar algunes barreres d’entrada,
principalment la regularització com a treballadors i disposar de capital relaci·
onal que els avali.
A continuació, transcrivim la trajectòria laboral d’una immigrant que va
passar d’assalariada informal a assalariada formal.
Crònica 4 (E4)
Sandra és oriünda de Cali, té 36 anys, és de pell mestissa, té els ulls ex·
pressius, la complexió petita i el temperament afable. Té estudis incomplets
d’enginyeria de sistemes. Va treballar a Colòmbia com a auditora d’una empre·
sa de modes. Viu en un lloc cèntric de Barcelona amb el seu marit arquitecte
i les seves dues filles petites. Va emigrar a Espanya el juny del 1999 amb una
carta d’invitació. Va legalitzar la seva situació el 2000. Parla català i anglès.
«Quan el meu marit feia d’arquitecte a governació i hi va haver l’acomiadament massiu de
dos mil i escaig treballadors per part del govern, l’Ernesto va quedar així. I llavors vam decidir
438

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
plantejar-nos, o muntar-nos un despatx i les seves coses, però no en teníem prou per a això, amb
dues nenes petites. La inseguretat social que hi havia era molt gran, no veia futur a les meves
filles allà, amb tants segrestos de nens com hi havia en aquell temps, i volia experimentar coses
noves. Vam prendre la decisió i vam venir tots quatre, indocumentats.
En aquell temps, un cosí del meu marit, que és aquí, a Madrid, que treballa al Ministeri d’aquí,
d’Espanya, ens va enviar la carta 90 i vam venir. Vam estar 15 dies a Madrid, a casa d’ells, i després
cap aquí, perquè nosaltres tenim uns amics que viuen a Igualada (és un poble que està a 60
Km d’aquí, de Barcelona), de totes maneres encara és província de Barcelona. I ells ens van dir:
-“Veniu cap aquí”, perquè quan l’Ernesto estava fent un postgrau a Colòmbia va conèixer una noia
d’allà de la universitat, que havia treballat amb un espanyol que d’aquí el van enviar a Colòmbia,
de [l’empresa] Punto Blanco; en aquell temps es van fer amics. Quan nosaltres els vam conèixer,
els vam comentar que volíem venir, i ens van dir: “Ahh, però si jo tinc un amic a Espanya que els
pot ajudar i els pot donar un cop de mà, que es diu Jaume”. I ens va dir: -“Veniu a Barcelona”. I bé,
ens va ensenyar, ens va dir això, allò altre, això d’aquí, que aquí és millor, no aneu cap a Madrid;
ens va mostrar una sèrie d’avantatges, que era millor Barcelona que Madrid (1). Vam decidir
quedar-nos 15 dies a Madrid per conèixer una mica allò, després hi vam contactar de nou i el seu
fill ens va esperar a l’estació, aquí, a Barcelona, ens va recollir i vam anar cap a Igualada, des
d’aquell moment vam viure a Igualada.
Vaig començar a buscar feina amb el suport del fill d’en Jaume. Va ser vital perquè és un noi
molt obert, i coneixia la gent. Davant de casa seva hi havia una senyora que tenia unes màquines,
jo no sabia cosir, no sabia res, però com a bon colombià dius: -“Jo n’aprenc, ensenyi-me’n, que jo
n’aprenc”. I em va dir: -“No, només tinc feina per netejar, ara no tinc feina per a màquina de cosir”.
I bé, em va donar dues hores de feina (2). A la setmana vaig començar amb dues hores de feina,
però estava a uns 4 km d’on jo vivia. Llavors em vaig comprar un Renault 5, perquè portava diners.
Primer hi vaig anar en bicicleta prop d’un mes i després em vaig comprar un R-5 tot desgavellat,
però m’anava molt bé de motor, i llavors vaig començar a anar i venir. I ella va veure que tenia el
cotxe, i em va dir: -“Se’n vol emportar feines per fer a casa, vol cosir colls?”. Me’ls vaig emportar
cap a casa i vaig contactar amb ells mateixos per continuar cosint. Després em vaig comprar una
màquina. Amb ella hi vaig estar prop d’un any, era marroquina, però no em va anar bé. Vam quedar
bé i tot, però vaig plegar perquè em pagava molt poc. Per aquelles deu hores em pagaven 40.000
pessetes, en aquell temps no eren diners, ni ara ni abans, però l’Ernesto no havia trobat feina. Vaig
decidir acceptar aquesta feina perquè era tenir una cosa segura a la mà (3); de moment, amb dos
fills, jo no em volia gastar els diners que m’havia emportat per a alguna urgència; si no trobàvem
feina, l’únic suport eren els diners que portàvem. Ella em pagava pel que feia: -“Que treballes
una hora, et pago una hora, que treballes dues hores, et pago dues hores”. I allò de la màquina
90. Carta d’invitació (aclariment).
439

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
de cosir ho pagava per peça, i enganxar les etiquetes, que són les marques, tantes marques te
les pago a 60 cèntims. I tot era així, feina feta, feina pagada. Ells tenen un sistema de producció
diferent, treballes i treballes, però no veus els diners; en canvi, ells et volen tenir sempre treballant
per molt pocs diners (4).
M’emportava els colls a casa quan acabava la feina allà, a casa seva, i em quedava fins tard
amb el meu marit fent-los. I la neteja, bé, perquè ella se n’anava al seu taller, em deixava les claus
de casa seva i em deixava allà netejant.
Què em va agradar de la feina? Que em va aportar moltes coses potser positives que no veus
de tu mateix, els desitjos de treballar, però també aporta la força que pots enfrontar-te a les
coses, i si estàs disposat a fer alguna cosa, vas deu minuts endavant. A mi em va aportar molt
valor el fet d’haver d’anar en bicicleta a l’hivern, se m’esquerdaven el nas, les orelles. Després,
quan ja vaig tenir el cotxet, no coneixia les carreteres, havia d’anar a poc a poc, això em va ajudar
a obrir els ulls, a despertar, a treure aquest esperit aventurer que tenim per arriscar-nos a fer
moltes coses sense saber-les fer, però s’aprenen. Vaig prendre la decisió de plegar perquè jo veia
que no progressava, treballant moltes hores no veia els diners; llavors vaig decidir començar a
buscar altres feines que em donessin el mateix, però en diferents llocs, perquè com que aquí les
feines funcionen més que res a partir de referències... (5). Llavors, si jo em quedava amb ella tot
el temps, ella m’absorbia i no podia fer cap altra cosa (6). En canvi, si aconseguia algunes feines
esporàdiques, aquestes dues o tres persones que jo m’aconseguia em recomanarien i tindria un
cercle més ampli. Llavors vaig decidir fer això i va ser clau perquè d’aquí em va sorgir la feina, a
partir d’aquí vaig començar a fer moltes coses (7). Ella es va enfadar, em va dir que sí, que tant
com m’havia ajudat, perquè ells tenen el concepte que et donen feina, que t’estan ajudant. Quan
tu estàs treballant i estàs cobrant; si no treballessis, aquesta persona no tiraria endavant aquesta
producció, ja sigui la feina de neteja de casa, o de màquina de cosir, perquè ells necessiten un
empleat que els ho faci, però ells no ho veuen; ells veuen el fet que tu véns sense documents i
t’estan donant feina, t’estan fent un favor, i això no és així. Tu estàs treballant, tu estàs guanyant
els teus diners amb la teva feina; no véns aquí a regalar-li la feina a ningú. Llavors li vaig dir que
prou, es va enfadar amb mi i, quan em veu pel carrer, no em saluda.
Ara em sembla una feina molt mal pagada, em sembla molt desgastadora, però al cap i a
la fi és una feina; que jo no puc dir que va ser qualsevol cosa perquè va ser un suport que vaig
tenir en un moment donat, per no gastar els diners que portava; per tant, almenys em va ajudar a
mantenir-me molt temps (8). Dius: -“Jo vinc disposat a fer el que sigui”. Però vaig trobar dur fer
la neteja, però va sortir i ho vaig fer. Per a mi, el fet que les meves dues filles siguin tan petites,
potser va ser això el que em va treure tants prejudicis com portem. Però la idea clara del que venia
a fer, no la tenia, jo venia amb una expectativa de què era això, què s’hi feia. Per tant, a mesura
440

que m’anaven sortint les coses, jo anava fent.
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
Segueixo amb la neteja. Parlant amb la gent: -“Necessiteu algú per netejar? Jo netejo”. Feia
paperets i els donava: -“Miri, aquest és el meu telèfon, si em necessita per a qualsevol cosa pot
trucar a aquesta persona que em coneix”. Llavors hi posava en Sergi, no posava la Fátima, que era
la de la maquina de cosir i la neteja, perquè jo sabia que aquesta diria qualsevol cosa menys que
em recomanava. Si no em dóna resultat alguna cosa, simplement la deixo; estic en el meu dret.
Llavors vaig parlar amb en Sergi, el fill d’en Jaume, i em va dir: -“Ho direm als amics”. I es va posar
a dir-ho als amics i jo anava buscant també pel meu costat, me n’anava a caminar pel poble i a
preguntar, i així em sortia molta feina. Després d’un temps, havia de dir que no, treballava 12 o 13
hores diàries a sis euros l’hora. Perquè la gent em deia: -“Però, vostè, treballant allà, si a fora es
fes un horari, li sortiria més a compte”. Sí, però em feia por plegar de treballar d’allà i quedar-me
un temps aturada, sense rebre res. Em van demanar una vegada, em van dir: -“Vingui, necessito
neteja de tals hores a tals hores. Vostè ho pot fer?”. “Sí”. –“Ahh, bé, l’espero aquí”. Vaig començar
en un bar i després la propietària del bar em va recomanar a la seva filla, després la seva filla a
una amiga, i l’amiga a una altra amiga, i així... “Tinc una noia que em fa la neteja a casa, li deixo
les claus i bé”. Llavors es va tornant tota una cadena, al cap d’una setmana: -“És que tinc una
amiga que li fa falta per a aquesta setmana. Pots anar-hi, Sandra?”. “Sí”. –“Pots venir al bar a
fer-me unes hores? I el cap de setmana et necessito perquè m’ajudis aquí a fer els menús”. “Ah,
doncs vinc”. Llavors era tota una cadena, un et necessitava, l’altre també (9).
Sortia a les nou d’un lloc i havia d’estar a les nou en un altre; llavors, jo arribava als llocs 15
minuts abans, a la gent no li agradava. Per poder arribar als llocs, començava per dir a les nou,
arribava a les nou menys 15 minuts, per poder anar corrent aquells 15 minuts. Et deien: -“No,
però és que tan aviat Sandra, que a aquesta hora encara no, que jo li vaig dir que a les nou, que
no sé què”. Llavors jo els fotia el rotllo, que tinc dues nenes, i, mira, he de portar-les al col·le;
per poder arribar aquí a les nou he de deixar-les 15 minuts abans i tal. –“D’acord, d’acord”. Però
no, al final ja es van acostumar. Mai no he treballat amb colombians, és més, tinc poc contacte
amb colombians, no és perquè els eviti, sinó perquè les relacions que he fet no han estat amb
colombians. De colombians, n’he anat coneixent aquests dies aquí, tot el que he treballat ha estat
amb els catalans. A mi em sembla una gent formidable. La gent diu que són tancats, i sí, però
quan els catalans s’obren et donen una amistat tan sincera que són amistats per a tota la vida. La
gent que he conegut fins ara em truquen, els truco; almenys, els vellets són gent que em truquen
pel meu aniversari, pel meu sant, quan les meves nenes fan anys, quan són festes per desembre...
m’estimen molt. No és difícil, és que ells són molt taxatius, en el sentit que nosaltres som més
càlids per parlar —això diuen ells—, més afectuosos; ells et diuen una frase i ja està: -“Sandra,
això”. D’acord, però després, amb el temps, quan els coneixes, vas veient que és la seva manera
de ser, són les seves formes de vida. Ells són així, secs, però quan els coneixes, veus que no és que
441

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
et parlin malament, no és que siguin racistes, perquè un sigui estranger i ell sigui català, almenys
això penso jo. Que hi ha de tot, perquè jo m’he trobat amb gent d’aquí que fins i tot m’hi he discutit,
però en general em semblen, personalment, molt bona gent.
Hi havia vegades que treballava tretze hores. Algunes vegades vaig treballar en restaurants,
però perquè em cridaven, em coneixien, però fix només feia un bar. I feia quatre, cinc cases
diàries.
Vaig continuar fent neteja normalment, en el bar, amb els amics de l’amo del bar i l’àvia d’en
Sergi, el fill d’en Jaume; ells són una parella d’ancians que estan sols i no tenien ningú que els
cuidés, els volien portar a un asil. Llavors, en Jaume, el pare d’en Sergi, em va proposar d’anarme’n
a treballar amb ells, que ho provés a veure si a ells els agradava, i s’adaptaven una mica
a la meva forma de ser, perquè eren persones molt delicades, persones que no parlaven gairebé
castellà i era difícil entendre’ls, i que eren complicats perquè, per a ells (els joves), els ancians
són complicats tots, no els veuen l’altra cara als ancians. Li vaig dir: -“Bé”. Me n’hi vaig anar, vaig
estar-hi una setmana, la senyora estava malalta i es va recuperar.
Jo el que vaig fer va ser renunciar a una feina per quedar-me amb ells, perquè jo tenia la seguretat
que sí que m’hi quedaria, que ells s’acostumarien a mi. Per tant, era una forma d’agrair-los
a ells tot el que havien fet per nosaltres, i m’hi vaig quedar. Amb ells vaig estar prop de dos anys.
Cada dia, i això que hi havia diumenges que em cridaven d’un restaurant; però després ja l’Ernesto
es va estabilitzar més en una feina, els documents i tot això.
Nosaltres vam obtenir la documentació molt ràpidament, el 2000, el pare d’en Sergi, en Jaume,
té molt poder, té molts diners; té una gestoria, coneixia moltes empreses, i ens va dir: -“Bé, li diré a
la gent a veure qui els vol ajudar amb els documents”. Perquè quan vam arribar a Igualada hi havia
molt poc emigrant, tothom assumia més l’immigrant perquè era encara escàs, llavors la gent
t’acceptava més, volia ajudar-te més, el fet que tinguessis dues nenes era com una porta oberta
allà. I va parlar amb un restaurant molt famós d’allà i ens van dir que sí, ens hi vam presentar,
ens van cridar per a una entrevista per saber qui érem.
Ens van fer l’oferta i tot. Nosaltres vam pagar tot el que era normal, les taxes, els segells de la
Haia, enviar segells a Colòmbia, portar-los, les firmes aquí davant de notaris, tot això ho vam fer
nosaltres, però ells van fer l’oferta aquí tot gratis. Les nenes les vaig posar per arrelament, vaig
fer una carta dient que tenia dues nenes, que volia quedar-me al país, que acceptava les seves
condicions, que es vivia una vida més tranquil·la i llavors hi vaig annexar també les fotocòpies
dels papers del cotxe, la compra de la línia telefònica i d’electrodomèstics que havia comprat.
Després ens van donar els documents, a les nenes no. Gairebé al cap d’un any, vaig demanar els
442

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
documents per a les nenes per agrupació familiar i a començament del 2002 estàvem tots legalitzats.
Però jo igualment vaig continuar treballant en el que aquí s’anomena “en negre”, perquè
em sortia més a compte (10). Després d’una temporada, vaig començar a pagar per poder renovar
aquesta targeta, perquè si no has aportat a la Seguretat Social no et renoven la targeta. Per tant,
em va tocar començar a pagar com a interina, com la noia que va a fer neteja de casa en casa, i
on anava em firmaven, aquí fa tantes hores, i anava a una altra casa, aquí en fa tantes, i després
la suma de totes aquelles hores m’havia de donar 48 hores, que són les hores que fa una interina,
no en pot fer ni més, ni menys. I amb això pagava la meva Seguretat Social; i s’hi annexen els DNI
de les persones que firmen, conforme que encara són vives, que són espanyoles, i bé, una sèrie de
condicions que et posen ells.
On he anat a fer la neteja no m’he sentit mai malament, això que et sents relegat, que et sents
rebutjat, mai. Almenys amb els vellets, ens assèiem a dinar junts, a esmorzar, jo els feia el seu
dinar, “va Sandra, que ens mengem el bocata”, i ens assèiem tots tres.
Nosaltres estàvem bé a Igualada, és un poble on un estalvia entre cometes, les coses són una
mica més econòmiques, tot ho tens més a prop, però hi ha massa silenci, nosaltres som gent de
ciutat, de Cali, ens agrada l’enrenou, els cotxes, veure la gent, sortir; i al poble mai no hi havia
això: dos parcs, un passeig, la plaça major on hi ha l’ajuntament i ja està. Sempre, amb les
nenes, passejaves i eren els mateixos punts, et veies sempre amb la mateixa gent, veies sempre
els mateixos arbres, sempre els mateixos vellets amb els mateixos gossos als mateixos bancs. A
l’Ernesto li va agafar una depressió, deia: -“Aquí no hi ha res per fer”. I va començar a desesperar-se.
L’Ernesto no trobava feina, n’aconseguia un temps, treballava dos mesos, en parava un,
treballava tres mesos, en parava dos, perquè la feina va començar a decaure, van començar a
tancar fàbriques i a construir pisos. Vam pensar que allà no tindríem gaire futur i, llavors, ens en
vam anar cap a Barcelona.
Ells es van posar a plorar, però ja veien a venir les coses, perquè nosaltres parlàvem molt. Jo
els deia que l’Ernesto estava així, que jo estava una mica avorrida perquè no trobava feina del
meu ofici, l’Ernesto no podia trobar feina del seu, i que ell volia anar a la universitat a homologar
el seu títol i que allà no es podia estar anant i venint. Ells sabien que jo me n’havia d’anar cap
aquí a buscar futur.
Vam anar cap a Barcelona una altra vegada. Jo pensava continuar anant fins a Igualada,
però són 59 Km, pensava en el desgast de les nenes, del cotxe, rodaments, combustible, no em
sortiria a compte. I, a sobre, muntant aquest pis, perquè és un pis molt vell, amb humitats, calia
pintar, calia fer que les coses que tenia a Igualada em cabessin aquí, calia muntar, desmuntar,
no tenia temps. Llavors, enmig de l’estrès, vaig agafar una bronquitis que em va deixar asseguda
443

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
tres setmanes, i els vellets em van dir: -“No, Sandra, millor que miris les coses, que les planegis,
nosaltres ens buscarem algú, tu no et preocupis, ens sap molt greu, però tu has de fer la teva
vida allà”. En part tinc un remordiment per deixar-los tirats, però quan em van dir això se’m van
alliberar moltes coses, un càrrec de consciència.
Vaig començar a buscar feina aquí. Primer me’n va sortir una de conductora per repartir pa,
i ja decidida li volia dir que sí, però abans de venir d’Igualada, una vegada, fent la neteja al bar,
va arribar una senyora i em va dir “hola”, i llavors no hi havia ningú per servir-li el cafè: -“Ah,
llavors m’ho pots fer tu?”. Jo: -“Bé”. I jo li feia el cafè. Es posava allà a parlar i parlar, i el seu
marit és el cap de manteniment on jo estic treballant ara. De tant veure’ns cada dia ens vam fer
amigues. –“Jo me’n vull anar a Barcelona”. Ella vivia aquí: -“Vés-te’n cap a Barcelona”. Em va
donar molts ànims: -“Vés-te’n, vés-te’n”. –“El que em preocupa és la feina”. –“Vés-te’n, que tu
trobaràs feina, Sandra, que es veu que ets una persona d’empenta, vés-te’n que per la feina no
hauràs de patir”. Quan vaig arribar, un dia em va trucar: -“Com estàs, Sandra?”. –“Doncs buscant
feina, però no en trobo”.
Resulta que el marit de l’amiga m’havia dit: “Digui-li al seu marit que vingui quan ja tingui
allò del pis preparat”. I llavors jo li vaig dir i van cridar l’Ernesto... Vaig deixar el currículum al bar
de la cantonada, res, que em cridarien. Després vaig anar amb un altre amic colombià, que necessitaven
gent, un noi peruà, per conduir el cotxe, però que tingués llicència de conduir perquè em
podrien parar, i em va dir: -“No, però et necessito per d’aquí a dues setmanes, perquè la zona en la
qual treballaràs l’estic acabant de muntar”. Em vaig esperar les dues setmanes, després em va dir
que una setmana més, i un dia em truca i em diu que no, que li havien pres la llicència. I l’Ernesto
també tenia una entrevista amb el marit de la meva amiga a la fabrica i em truca per telèfon i em
diu: -“Sandra, tinc feina per a tu aquí a la fabrica on treballaré, si vols treballar d’administrativa,
de secretària, vine demà”. –“Per fi!”. Hi vaig anar l’endemà, vaig presentar el currículum i allà
mateix em va dir: -“Quan vols començar?”. “Doncs, si vols, avui”. I ja vaig començar a treballar
amb ell. Em sembla molt fàcil perquè ja ho havia fet, quan treballava a Faride (Colòmbia) fèiem
arxius, i milers de coses, llavors vaig aprendre molts trucs, moltes coses (11). Quan vaig arribar
ho vaig veure tot molt normal. –“Però, podràs amb la feina, Sandra? Has de contestar telèfons, fer
comandes, cal parlar amb els clients, tot és en català, l’únic que parla en castellà és el cap”. Li
vaig dir que no hi havia problema. –“N’estàs segura, Sandra? Si tens algun problema, m’ho dius”.
El primer dia em van donar instruccions, el segon dia ja em van deixar sola i des d’aquell moment
vaig començar a treballar; això em va sortir al maig i encara hi sóc, vaig bé, vaig començar com
a secretària i ara estic com a administrativa informàtica, porto els programes que es fan malbé,
mirem què tenen, si hi ha un virus, si cal reformar-los.
444

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
M’estan pagant 1.100 euros, però no surt tant a compte perquè et treuen l’IRPF, que és el
descompte que et fan per salari, però el que estic buscant és estabilitat per poder comprar-me
un pis, i les feines que he tingut no em donaven per comprar-me un pis. L’única estrangera sóc
jo, però cada divendres dinem junts per norma. Això no existia, però sempre amb la cosa de: -“Ei,
què fareu avui? I per què no mengem cada divendres junts?”. –“Ah, d’acord”. Nosaltres, la meitat
vivim fora i l’altra meitat viuen a prop, volíem un dia en què ens veiéssim tots, perquè passaven
per l’oficina a preguntar “què vas fer el cap de setmana? Llavors, vegem-nos un divendres, que
és un dia abans del cap de setmana i ens ho expliquem, i parlem”. La part més important és que
tu estiguis amb l’idioma. El parlo bé, però no l’escric. Jo tot ho faig en castellà, però per parlar de
cara al públic, per fer broma, per al que anomenen ells “conya”, tot això en català.
El vaig aprendre perquè com que feia hores en un lloc, hores en tants llocs, no m’entenien
el nostre castellà. Jo anava a demanar una lliura de carn i era un “quilo”, llavors per anar més
ràpid (perquè arribava tard a tot arreu) aprenia els noms, “un quilo de vedella, de la dreta”; vaig
començar amb paraules puntuals per poder demanar i anar més de pressa. Llavors, si parlaves
en català, ells sabien que no eres d’allà, però que t’esforçaves: -“Ah! Sí, un moment, si us plau”.
M’atenien més de pressa i em deien: -“Ah!, nena, que maca”. Llavors vaig aprendre a manejar
això, a explotar això (12). Parlant amb els vellets, els costava molt el castellà, però molt, tot m’ho
deien en català i jo els parlava en castellà, i em van dir: -“No parlis més en castellà, que tu ja el
saps parlar, però no el vols parlar”. Perquè sempre tens aquest temor que parlaràs com en anglès,
que la meva pronunciació és molt dolenta i no m’entendran. –“És igual, només hi som nosaltres
tres”. I ens vam posar a parlar i parlar, sense pensar-ho ja el parlava d’una tirada, em preguntaven
alguna cosa i em fluïa ràpidament. És un gran avantatge, el català, vulguis o no vulguis. Tu
parles en castellà, i potser et responen bé, però quan tu parles en català, la persona hi posa més
atenció, o no, però sembla que li agrada, més ben dit: -“Estàs aprenent a parlar en català?”. És
una manera també d’explotar el que saps.
Fins ara no he tingut cap dificultat, per aquesta banda estic molt contenta perquè nosaltres
tenim moltes diferències, no per denominar les coses, sinó per saber què fa cada cosa. Almenys
em diuen: -“És que a la R20 li falta tal cosa”. Llavors ells donen per fet que tu ja saps que cal
enviar-la a canviar. Quan tu ja portes temps amb ells saps què t’estan dient. Nosaltres ens solem
explicar molt. Ara tinc el meu despatx, el meu ordinador, sóc independent (13).
A nivell laboral, nosaltres volem muntar un negoci, independitzar-nos, que l’Ernesto munti un
despatx de projectes i jo li portaria tota la comptabilitat, tirar endavant el negoci. L’Ernesto, que
aconsegueixi els projectes i faci els seus ajustaments topogràfics, els seus projectes, els seus
dissenys (14).»
445

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
1) La població nacional també participa en les xarxes socials de suport a les
persones immigrants. El treball de camp ha revelat molts casos de solidaritat
de persones espanyoles envers les colombianes.
2) La primera incorporació laboral es fa a través de l’empresariat ètnic.
3) La decisió d’acceptar una feina o no s’ajusta a les conveniències del nucli
familiar, no a una raó cost·benefici.
4) L’ocupador immigrant pot arribar a oferir pitjors condicions d’ocupació i
treball que els ocupadors nacionals.
5) Els canals informals i la presència de xarxes socials garanteixen
l’ocupació.
6) L’encasellament d’algunes ocupacions, especialment dels serveis, que de·
manen una alta intensitat d’hores.
7) S’observa com l’actor social, una vegada ha avaluat les seves possibilitats,
dissenya estratègies destinades a ampliar les seves oportunitats en el mercat
de treball.
8) La satisfacció laboral es fonamenta en un sentiment de gratitud i, al final,
el balanç que en fa el treballador o treballadora és positiu.
9) L’autonomia genera més oportunitats laborals i mobilitat ocupacional.
10) L’ocupació informal pot ser una opció de manera transitòria.
11) Amb l’accés a una ocupació formal es pot reprendre l’experiència obtingu·
da al país d’origen.
12) L’idioma constitueix una barrera d’entrada a l’ocupació, però afavoreix la
socialització.
13) Es pot observar el pas del sector informal al sector formal. Tanmateix,
mentre el treballador o treballadora es troba en aquest sector, desenvolupa
altres habilitats i qualitats desitjables en el mercat laboral com ara l’idioma i
la comprensió cultural.
446

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
14) Encara que en aquesta trajectòria s’observa que s’ha passat del sector infor·
mal al formal, el desig a mitjà termini no és quedar·s’hi sinó fer·se autònom.
Ruptura ocupacional amb canvi de dependència laboral: de la informalitat
a l’autonomia
La ruptura ocupacional d’algunes persones immigrants es presenta inicial·
ment com un procés de desqualificació total; es comença laboralment en el
país receptor des del nivell més baix, en ocupacions precàries, no qualificades,
desprestigiades, d’on ja han sortit els treballadors nacionals, mal remunerades,
amb condicions de treball degradades i sense possibilitats d’ascens, de tal ma·
nera que qualsevol possibilitat de millora implica senzillament l’abandonament
de la feina. Tanmateix, la persona immigrant, quan veu la impossibilitat de pro·
gressar i millorar laboralment, decideix independitzar·se i passar d’assalariada
a autònoma, algunes vegades amb canvi d’ocupació i d’altres no. Aquí, hi té
un paper fonamental el fet de disposar d’una comunitat ètnica preexistent que
generi un mercat de béns i serveis que apaivaguin la nostàlgia de la terra natal.
En el millor dels casos es pot passar d’autònom a empresari amb personal
assalariat. Les persones immigrants que al seu país d’origen eren propietàries
de negocis petits tendeixen a independitzar·se novament al país receptor per
recuperar el seu estatus com a autònomes o empresàries i aconseguir així una
mobilitat ascendent amb un increment dels ingressos, més autonomia i desafi·
ament personal. A continuació, presentem una trajectòria laboral que reflecteix
la mobilitat ocupacional ascendent mitjançant el canvi de dependència laboral:
d’assalariada del sector informal a autònoma.
Crònica 5 (E7)
Carmen és de Huila, té 46 anys, és una dona blanca, alta, tècnica del SENA,
de mirada malenconiosa i somriure contagiós. Va arribar amb carta d’invitació i
mai no ha tingut permís de treball. Separada, amb dos fills a Colòmbia. L’última
feina que va tenir a Colòmbia va ser administrant un dipòsit de cervesa.
«Vaig venir cap a Espanya per moltes raons, primer perquè va venir una amiga cap aquí. Ella
va ser la que em va donar la clau per venir, trucant-me. Ella feia vuit mesos que era aquí (1) i vaig
venir perquè jo a Colòmbia havia tingut un fracàs total, ho vaig perdre tot. Jo treballava en una
empresa molt bona, una multinacional, que era N. Des que vaig començar la meva vida laboral,
que vaig començar allà, 18 anys hi vaig treballar. Van tancar l’agència i, aparentment, jo era la
447

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
que mantenia l’economia de casa meva, i aquesta feina es va acabar. Em van donar uns diners,
els vaig lliurar al meu ex, el vaig deixar que els invertís i els diners van desaparèixer. Teníem la
nostra casa, feia sis mesos, abans que N. ens liquidés, havíem comprat una altra casa, estàvem
pagant una quota molt alta i després els diners es van acabar. Em vaig quedar amb un parell
d’hipoteques, perquè l’altra casa la vam hipotecar. Ho vaig perdre tot, vaig perdre els meus béns
seents, la meva llar. I per qüestió de feina ell se’n va anar a Florència, i jo em vaig quedar a Neiva.
Em va dir que me n’havia d’anar cap a allà i era l’oportunitat que tenia per separar-me, i em
vaig quedar. I després vaig aconseguir feina a P. Huila, un poble a prop de Neiva, allà vaig anar a
treballar amb un cunyat que tenia un dipòsit de cervesa i jo li portava el dipòsit. Li vaig organitzar
la seva empresa, la hi vaig engegar i després ja no hi havia gaire bones relacions, i vaig decidir
plegar, i tenia l’oportunitat de venir cap aquí. Vaig venir pensant que havia de tirar als meus fills
endavant perquè, si m’hagués quedat allà, els meus fills no estarien estudiant, jo no tindria feina,
perquè en aquest temps allà no hi havia feina per a mi (2). El meu nen és a Neiva, estudia a la
universitat lingüística i literatura, i la meva nena és a Bogotà, estudia enginyeria electromecànica
automotriu. Va ser molt difícil deixar-los. Els vaig deixar junts, però el nen havia de continuar
estudiant i a Neiva no va poder... llavors se’n va haver d’anar cap a Bogotà. I ja ho veu..., la meva
família es va fer... es va desfer, però ja ho superarem.
Jo vaig anar un dia a Neiva a visitar-la i em va dir: “Per què no véns, Carmencita? Mira que
aquí hi ha feina i no sé què”. I jo: “Ah, que bé!”. Vaig parlar amb la Miriam, la meva altra amiga,
ella em va motivar molt perquè vingués, i cada vegada que anava a Neiva ella em deia: -“Que la
Rosa té feina per a tu”. (3). Jo no m’animava, jo deia: -“Sí, sí, sí que me’n vaig”. Un dia hi vaig
anar i vaig fer el passaport, bé, primer el passat judicial, després el passaport. Ella em deia que
cuités per aconseguir el passatge, però no m’hi atrevia perquè em feia por deixar els meus fills, em
feia por fer el pas. Jo ja havia parlat amb ells, els deia: -“Mira, hi ha això”. Sí, hi estaven d’acord,
sí, ells volien que jo vingués, que s’havien de quedar sols, i ells em van donar suport, ells em van
donar molt valor per venir. El cert és que jo mai no vaig treure el passatge, però llavors la meva
amiga va decidir venir i em va trucar un dia i em va dir: -“He fet la reserva per al 30 de desembre
i ens en anem cap a Barcelona”. I jo: -“Què?”. –“I tu també te’n vas?”. Em va dir que sí. La meva
por era venir sola, perquè ella venia amb tota la seva família, la seva mare, les seves dues nenes
petites. Doncs també me’n vaig. Llavors vaig treure els diners i, sí, li vaig pagar el passatge, i
aquí estem.
Jo no m’imaginava res, jo només sabia que la Rosa m’havia aconseguit una habitació, que
jo tenia la meva habitació, que havia de pagar 200.000 $ per la meva habitació i que ho trobava
caríssim, però què hi farem! I res. Vam arribar el 31 de desembre del 2001 aquí, a Barcelona, a
les set de la nit. Ens vam banyar i vam plorar i vam celebrar l’Any Nou. Ja, Ja. Això va ser molt dur,
massa dur, uf, dur, dur.
448

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
Bé, el primer dia vaig descansar, el dia dos ja vaig anar a fer una neteja. La noia on jo anava
se n’anava de vacances i necessitava algú que la reemplacés, llavors m’ho va dir i jo hi vaig anar.
Vaig anar dues o tres vegades les dues primeres setmanes a netejar una casa, i després ja vaig
trobar la feina que vaig tenir. Rosa, la meva amiga que era aquí, em va dir: -“Hi ha una agència
d’ocupacions que tu vas allà i et surten feines”. És una senyora catalana. És una borsa d’ocupació
com a Colòmbia, però no és borsa d’ocupació. Tu vas allà, hi ha un saló gran, hi va molta gent, i ella
arriba cap a les onze del matí. Un dia anava amb una amiga i li vaig dir: -“Aquí només hi ha feina
per a la gent que té papers, per tant anem-nos-en”. Quan jo sortia, la senyora em va dir: -“Vostè
no vol anar pas a aquesta feina?”. Jo li vaig dir: -“No tinc papers”. –“I quants anys tens?”. –“En
tinc 43”. –“Doncs, té, te’n vas allà a aquesta feina” (4). Me’n va donar l’adreça i hi vaig anar. La
senyora em va fer l’entrevista, jo li vaig dir en quina situació hi anava i em va dir: -“Estàs penedida
de venir aquí a fer això?”. Jo li vaig dir: -“No, jo sabia a què venia, si vostè em dóna l’oportunitat
de treballar jo treballo, però mai no ho he fet, jo sé fer coses de casa, però mai no he treballat en
això, però igualment ho puc fer” (5). Ella va tenir molta paciència, em va ensenyar i estan molt
contents amb mi des de fa tres anys; que no va ser fàcil, perquè hi anava dotze hores i mitja cada
dia, hi havia setmanes que no sortia, passaven de llarg. És a dir, em quedava a dormir allà, em
pagaven les hores extres.
Vaig començar amb 115.000 pessetes, que hi era inclòs el transport. I al cap de sis mesos...,
bé, ella em va dir les condicions, has de fer això, cal fer això, això i allò altre. Jo li vaig dir: -“És molt
temps”. Em va dir: -“És el que hi ha”. Jo no tenia cap altra opció, havia de treballar o treballar. I al
cap de sis mesos, perquè arribava juny, juliol i res, que no em donava la paga extra; ells estaven
molt contents amb mi, llavors jo li vaig demanar la meva paga. Llavors em va dir: -“Bé, és que li
pagarem ara al juny”. –“És que som al juliol”. Em va dir: -“Bé, és que la necessites ja?”. Li vaig
dir: -“La necessito per pagar-li la universitat a la meva filla”. Perquè ella no me la pensava pagar,
però igualment no me la va negar. I a l’agost me la va donar. Em va donar 350 €. Jo li vaig dir: -“Només?”.
Em va dir: -“Quant esperava?”. Jo li vaig dir: -“Complet, 692 €. Jo tinc entès que la paga és
el sou complet”. Em va dir: -“Carmen, tu vas començar aquí pel gener i només portes sis mesos
amb nosaltres, set mesos, si tu portessis un any, et donaríem la paga completa; pel desembre, si
ets aquí, tindràs la paga completa”. I, així, d’aquesta manera, jo vaig aconseguir totes les meves
coses legals. És a dir, m’ho pagaven tot. L’any següent li vaig demanar augment, i me’l van donar;
no vaig tenir problemes. Ells m’apreciaven molt. Tenien un nen de cinc mesos, que l’adorava com
si fos el meu fill. L’única condició que els vaig posar per entrar allà va ser que em fessin una oferta
d’ocupació, ells me la van fer, la van gestionar, però per mala sort no es va donar. L’altre nen tenia
cinc anys... dolent, dolent. Un nen una mica malcriat. Es referia a mi: -“Tu ets negra”. Sempre em
deia: -“Sempre vas amb aquest braçalet, Carmen, mai no te’l canvies”. “Per què no et canvies les
sabates?”-em deia. La seva mare tenia quantitats de tot i ell em mirava perquè jo sempre portava
el mateix braçalet. Va ser difícil que agafés afecte a aquest nen perquè era molt tremend, gelós
449

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
del seu germà. Amb el seu germà es portava molt malament perquè jo adorava el petit i ell sabia
que jo a ell... poc, però era perquè no es deixava. Però al final em vaig guanyar el seu afecte i tot.
Sempre m’estava despatxant. 91 Un dia ho vaig explicar als seus pares i els vaig dir “passa això
amb el Jordi i ja no ho aguanto més”; llavors hi van posar ordre. Davant meu li van dir que jo era
qui manava a casa quan ells no hi eren, que havia d’obeir-me, que m’havia de respectar. Va ser
una feina dura, però alhora gratificant. Vaig aconseguir moltes coses que necessitava aconseguir,
allà. Tenia el meu menjar; l’estalvi que feia era molt gran. Només pagava la meva habitació i el
menjar el cap de setmana, perquè jo menjava allà, hi esmorzava, hi sopava.
Amb la mare vaig tenir problemes, perquè té un temperament molt fort, no li agradava mai
que li diguessin... Ella em deia: -“Mira, cal fer això, i això, i això”. I jo: -“D’acord”. Un dia li vaig dir
que no podia: -“No, no puc fer això perquè estic refredada, tinc molta grip i em fa mal tot el cos”.
Es va enfadar molt. Em va dir que li estava portant la casa malament, que jo ja no feia res, que tot
estava brut. És una casa que es manté... per on passes un dit no hi ha pols, perquè és molt neta.
Es va molestar molt perquè jo li vaig dir que no podia fer allò. Vaig optar per dir-li, sempre que em
deia: -“Mira, que cal fer això”. Jo: -“Sí, val, d’acord”. A la nit: -“No, no hi vaig arribar, no ho vaig
poder fer perquè em va passar això i allò”. Ja no es molestava, però en el moment que m’ho deia,
jo li deia sempre que sí perquè si no es molestava. Els estimava molt, m’apreciaven molt, però jo
sempre era allà, i ells aquí. És a dir, em tenien molta confiança, volien que fos com de la família,
però sempre hi havia les distàncies, les barreres. El nen gran sempre em parlava de tu, i el senyor
li deia que no, que m’havia de parlar de vostè. M’hagués agradat que m’haguessin tutejat per
aprendre’n jo també, però no ho feien i tampoc no els ho vaig demanar.
Em vaig anar aclaparant, estava cansada, les meves amigues sempre em deien: -“Carmen, tu
pots trobar a fora coses millors, pots guanyar més, et poden tractar millor”. Perquè a estones em
sentia malament, malgrat que m’apreciaven, hi havia moments en els quals et feien sentir com
res; i sempre m’estaven dient: -“Deixa aquesta feina, deixa aquesta feina”. I jo: -“No, perquè els
meus papers, no, perquè els meus papers”. Un dia em van dir: -“Carmen, ara et sortirà allò dels
papers i llavors NO plegaràs perquè, quina vergonya!, perquè et van fer els papers, i et quedaràs
allà”. Perquè jo els havia explicat que ella m’havia dit que apel·larien el meu cas, però necessitaven
la garantia que jo em quedaria molt temps allà; jo vaig dir que sí, que no tenia intencions
d’anar-me’n.
Elles em van dir que havia de fer-ho en el moment perquè, si no, mai no plegaria d’allà, i els
vaig dir: -“D’acord, ho faré”. Elles no em creien. El dilluns, que anava a la feina, em vaig despertar
a les quatre de la matinada, i ara què faig? Plegaré o no plegaré? Ja, ja. Jo l’únic que vaig fer va
ser demanar-li a Déu que m’il·luminés, em guiés, m’orientés, que fes el que havia de fer, que fos
91. Acomiadant.
450

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
el millor per a mi i per a tots. Vaig arribar a la feina, allà tinc una habitació, estava molt nerviosa,
jo no sabia què fer, l’únic que vaig fer va ser que em vaig agenollar, li vaig demanar al meu Déu i
vaig pregar amb molta fe que m’il·luminés, que si era per a bé em posés les paraules a la boca per
poder dir-li a aquesta senyora que me n’anava. Ella va entrar després a prendre el seu cafè, la vaig
deixar que prengués el seu cafè, quan s’aixecava jo li vaig dir: -“Senyora Montse, necessito parlar
amb vostè un momentet”. Em va dir: -“Sí, Carmen”. –“Em permet que m’assegui?”. Em va dir:
-“Bé”. Llavors li vaig dir que estava molt a gust a casa seva, que em sabia greu haver de fer el que
anava a fer, que adorava els seus nens, però que jo ja no donava més, que estava molt cansada,
que estava molt aclaparada, estava molt estressada. Jo ja li ho havia dit a ella, una vegada que
vam tenir una discussió molt forta, jo li vaig dir fins i tot que em moriria segur, perquè li vaig dir
que ella era molt humiliant, li vaig dir que ella era molt inconscient, que li agradava mantenirme
allà trepitjada, li ho vaig dir plorant... perquè un dia em va tractar molt malament, jo estava
refredada, quan jo em refredo em fa mal el cos i tot. Llavors, el primer que em va dir: -“Carmen,
i el tema dels seus papers?”. Jo li vaig dir: -“No sé què passarà amb els meus papers, l’únic que
jo vull, l’únic que jo sé és que vull descansar”. Llavors em va dir que no em podia tenir obligada,
que si era el que jo havia decidit, i em va preguntar unes tres vegades si tenia una altra feina. Jo
li vaig dir que no. Li vaig dir que jo tenia diners guardats, que en tenia prou per subsistir més o
menys dos mesos, per a les despeses dels meus fills, les meves, i que ja veuria què faria. Llavors
em va dir que no me’n podia anar de seguida, que havia de donar-li temps per trobar algú, que
els nens començaven a estudiar. Li vaig dir que jo ho sabia i que m’esperaria fins que ella trobés
algú. Això va ser més o menys el 12 de setembre; li sembla bé fins a final de mes, jo m’espero fins
a final de mes. Em va dir que necessitaria més temps, jo li vaig dir que d’acord, que una o dues
setmanes més després. Jo li vaig dir que no hi havia cap problema. El dimarts a la tarda va arribar
i em va dir: -“Carmen, si no li sap greu, que ja he trobat una noia i vindrà a partir de dilluns; per
tant, vostè treballa fins a aquest divendres”. I jo: -“Ah, bé, em sembla molt bé”. I res. Vaig treballar
fins al dissabte i el dissabte em vaig acomiadar. Va ser molt fort acomiadar-me. Vaig plorar com
quan vaig arribar de Colòmbia, vaig plorar. Ella em deia: -“Doncs no se’n vagi, Carmen”. Li vaig
dir: -“És que no puc quedar-me, jo necessito descansar”. I no es podia fer menys temps de feina,
calia fer dotze hores i mitja cada dia.
Nosaltres teníem el quiosc i jo em vaig dedicar al quiosc 15 dies, llavors ja anava al quiosc.
Les meves amigues continuaven amb les seves feines, jo em vaig dedicar a treballar aquells dies
en el quiosc. A les tardes hi anava i despatxava. Hi vaig treballar fins al 18 de setembre, i el 26
de setembre ja tenia aquesta nova feina, per cuidar aquesta persona gran; per tant, no vaig tenir
gaire temps per descansar. Amb el quiosc em va anar bé, vam treballar fort, perquè hi anàvem
fins a la una, les dues de la matinada, no descansàvem ni un dia perquè els caps de setmana era
quan més feina hi havia. De maig a setembre va ser dur, després vam deixar el quiosc i ens vam
quedar pensant totes tres “Què farem?”. El costum de cada nit era ser al quiosc, tenir sempre
451

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
gent allà, i pensàvem buscar un local per posar un bar, sempre ho havíem pensat, però era molt
difícil aconseguir-lo en arrendament, i era molt més difícil aconseguir les llicències. Llavors va
passar això del traspàs i el vam aconseguir (6). La Miriam va sentir per l’emissora Radio Gladys
Palmera que hi havia un bar en traspàs. I va venir i en va mirar la ubicació. El mateix dia que
vam anar a parlar, vam negociar i aquí estem. Vam tenir una setmana de descans, que no vam
treballar al quiosc, i jo recordo que el primer dissabte que no vam anar al quiosc, tot el dia a casa,
jo semblava una gallina donant voltes d’aquí cap allà. Què faig? Em faltava alguna cosa; perquè
al quiosc... jo arribava a les deu de la nit de la meva feina i me n’anava cap al quiosc, se’m treia
tot el cansament. Era com una teràpia. Arribava a les dotze de treballar, la una, els dissabtes, i
em ficava al quiosc.
La nova feina, la vaig aconseguir per mitjà d’una amiga. Nosaltres fèiem els tamales i els
portàvem a domicili, i llavors ella em va trucar un dia i em va dir: -“Carmen, mira, que hi ha una
feina”. (8). Jo ja li havia dit que no tenia feina, que l’havia deixada, i llavors ella em va trucar i em
va dir que hi havia una feina. I la senyora em va cridar i jo vaig anar a l’entrevista amb ella, i el
que menys volia jo era cuidar una persona gran. Jo sempre deia “a mi que em toquin els nens més
taujans, el que sigui, però no una persona gran”. I em va tocar una persona gran. Ja, ja. El senyor
era de Teruel, no ho recordo exactament, però portava molts anys aquí i havia estat malalt, havia
sofert una embòlia; ja no podia fer les seves coses perquè s’ho feia tot a sobre. Jo vaig arribar i li
vaig netejar la casa, que estava feta un fàstic perquè feia quatre anys, des que va morir la seva
esposa, que ningú no la netejava tret d’ell; Però, què podia netejar ell? Llavors la vaig netejar i
ell content. El primer dia que el vaig saludar va ser un dissabte, estava de mal humor. El dilluns,
quan vaig arribar, estava al seu llit quan vaig arribar, i jo tenia claus, després ell es va aixecar i
li vaig dir: -“Bon dia, senyor Luis”. –“Què collons! Que a mi no em digui senyor Luis”. –“I, llavors,
com li dic?”. –“A mi em diu Luis a seques, no em posi títols”. I a una persona de 90 anys dir-li
Luis com si tal cosa em semblava tan fort. Llavors, al final li vaig dir: -“Jo li puc demanar un
favor?”. –“Què vol?”. –“Li puc dir iaio? (com anomenen els avis aquí), no puc dir-li Luis”. Em va
dir: -“Anomena’m com vulguis”. Ell estava sempre sol i de vegades sóc molt jocosa: -“Iaio, està
content?, va, expliqui’m una història o parlem, camini, anem al carrer, o vingui que el banyo”.
–“Que jo no em banyaré”. –“Que ens hem de banyar iaio”. –“Que no, que ahir ja em vaig banyar”.
–“Cada dia, iaio”. –“Això vostè, que és jove”, em deia.
Li vaig anar agafant confiança i molt d’afecte, igual que ell a mi, i em posava les seves cames
aquí per posar-li els mitjons, i un dia em diu (estava amb una bateta curta): -“Quines cames que
tens!”. Li vaig dir: -“Iaio!”. –“Si jo sóc un home!”. Un dia anàvem pel carrer i em fa així, i jo:
-“Què passa, iaio?”. –“Miri quin cul més gros que té aquesta vella!”. Li deia: -“Iaio, com pot dir
que no hi veu?”. I bé, la setmana passada, vaig arribar el dimecres, i el vaig trobar estirat al llit,
no s’aixecava, estava rígid. Jo sabia que era viu perquè respirava i jo el cridava: -“Iaio, iaio, des-
452

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
perti’s”. No podia parlar. Va estar tota la nit així, ni tan sols no va desfer el llit. Vaig cridar la seva
família i els vaig dir: -“El iaio està en aquestes condicions”. Van venir de seguida i van trucar el
061. Després ja va reaccionar, ja va començar a parlar, se’l van emportar aquell dia. Després, vaig
tornar a treballar el divendres, ell estava molt malament, molt decaigut, tenia molta depressió,
plorava, deia que es moriria, vam plorar tots dos, i jo: -“Iaio, no et moriràs, et posaràs bé”. Ell em
deia: -“No, que no, jo ja sóc vell” (7). I que no sé què. I ja havíem parlat amb les meves amigues
que això (el bar), perquè el tancàvem a les onze, jo me n’anava cap allà a les onze, que això no
es podia tancar perquè no estàvem fent res, hem fet una inversió, ens hem ficat en un deute molt
gran, i que jo deixés la meva feina i que em quedés aquí, que el que estava guanyant allà m’ho
pagarien aquí (8). Llavors li vaig dir a la senyora que ho sentia molt, que el iaio necessitava una
persona a temps complet, que no podia estar allà sol, i ella em deia que també ho veia així, i jo li
vaig dir que ho sentia molt, però que jo no podia continuar anant-hi les tres hores. Li vaig dir quins
eren els meus motius. Llavors em va dir si l’ajudaria a trobar algú. –“Jo tinc una candidata perquè
vingui i em reemplaci les tres hores, però aquesta no és la solució, el iaio necessita una persona
a temps complet que se’n cuidi”. I li van trobar una residència i és allà en una residència. Jo vaig
treballar fins al dissabte, que hi vaig anar a les tres de la tarda, i aquella nit el portaven cap a la
residència. I jo, aquí, amb el meu bar.
Això m’agrada perquè estar de cara al públic és molt bonic. Jo vull que això creixi, són els
plans de totes tres, posar això com... no ho sé... Que sigui un raconet colombià. Bé, la idea és que
no solament sigui colombià sinó per a tota la gent d’Espanya, perquè aquí ve molt català a fer les
seves copes, els seus cigarrets, els seus cafès. Entre setmana tenim més gent espanyola i el cap
de setmana, més colombians. Nosaltres somiem que això serà gran (9). L’únic que enyoro molt és
anar al meu país, només, però la resta... Dins de tot, jo visc molt contenta aquí, jo visc feliç, jo
aquí visc. Jo sempre li dic a la gent: -“Jo aquí visc”. Jo, a Colòmbia, anava de la feina a casa, de
casa a la feina, de la feina a casa, de casa a la feina, jo no tenia vida. I, aquí, jo em diverteixo, jo
aquí he gaudit; jo, malgrat que no tinc temps, trobo el meu temps. Ja, ja!»
1) La presència de la xarxa social, que incideix en la decisió de migrar i mini·
mitza els riscos i costos.
2) La migració laboral com a estratègia familiar.
3) Les xarxes ajuden en la recerca de feina fins i tot abans que tingui lloc la
migració.
4) El paper que tenen els mitjancers en la recerca de feina.
453

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
5) La informació que flueix per la xarxa social des del país receptor fins al
d’origen permet ajustar les expectatives.
6) El somni de ser autònoma.
7) Els serveis personals es caracteritzen pel desenvolupament de forts llaços
afectius.
8) Aquest tipus de feines permeten fer altres activitats que ajuden a construir
el projecte laboral de futur.
9) Les expectatives laborals de la persona immigrant es concreten a ser el
seu propi ocupador i això permet superar la barrera d’entrada del permís de
treball.
Ruptura ocupacional amb nou redescobriment ocupacional
La ruptura ocupacional es pot presentar com a redescobriment ocupacional
de la persona immigrant. Quan s’insereix laboralment en ocupacions de baixa
qualificació, però veu més llunyana la possibilitat de trobar feina de la seva
professió, decideix replantejar el seu projecte de vida laboral amb una activitat
diferent, amb més probabilitats d’èxit al país receptor, que li permeti desen·
volupar una carrera laboral digna en aquest país. Encara que hi ha ruptura
ocupacional i, de vegades, mobilitat ocupacional descendent fent una activitat
laboral semiqualificada o que requereix menys qualificació de la que disposa
el treballador, la persona immigrant es redefineix i es requalifica en una altra
activitat més ben remunerada i que permet una estabilitat més ràpida i ascens
social, en què pot dominar les seves condicions de treball. A continuació,
transcrivim una trajectòria laboral amb ruptura ocupacional, que va significar
fer un redescobriment ocupacional.
Crònica 6 (E9)
Ayda. Procedent de Cali, va ser entrevistada l’any 2002. Blanca, 37 anys.
Arquitecta, casada amb un psicòleg, mare de dues bessones de sis mesos. La
seva última feina a Colòmbia va ser com a professora d’un institut tecnològic.
No té permís de treball. Va arribar a Espanya el març del 2000.
454

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
«Vam venir principalment amb la idea d’estudiar, perquè el meu marit venia a fer un postgrau,
i si hi havia l’oportunitat de treballar..., però aquesta era la idea principal... A més, que jo veia
que treballar en el que jo havia estudiat a Colòmbia era molt complicat. Des que vaig sortir de
Colòmbia que ja tenia l’opció de tenir feina (1). L’Alejandro ja havia parlat aquí d’una possibilitat
de feina per a mi; de totes maneres, jo sabia que inicialment no podia començar a estudiar perquè
ell estava estudiant i perquè va venir sense beca, ni res i es pagava ell mateix els estudis. Llavors,
algun dels dos havia de treballar formalment i com que feia moltes hores a la universitat durant
el dia, ja que treballava mitja jornada les hores que li quedaven lliures, llavors jo vaig decidir
acceptar aquesta feina, que era a Igualada (2). Aquesta feina a Igualada, que és a prop d’aquí, a
Catalunya, cuidant dos avis, que són els avis del marit d’una amiga colombiana; ells necessitaven
una persona que els cuidés, eren molt grans. Els avis són catalans i el marit de la meva amiga és
català. L’Alejandro, quan era a casa de la seva sogra, allà va ser que es va parlar, es va comentar,
que jo venia disposada a treballar en alguna cosa que fos honrada perquè ho necessitàvem; jo
necessitava trobar feina directament. D’altra banda, l’Alejandro vivia en una habitació; llavors, en
arribar jo, posar-nos a buscar pis, habitació per als dos, inicialment sense estar treballant encara,
era un desajustament econòmic. Per tant, era millor que jo em quedés interna en aquesta casa, si
eren persones familiars. Jo vaig acceptar, vaig dir que sí, que ho feia. Em vaig internar a Igualada,
sortia els dissabtes, sortia al migdia i hi tornava dilluns al matí, a les nou del matí ja havia de ser
a la feina. I allà, el que jo havia de fer era netejar la casa, banyar l’avi els dilluns quan arribava
d’aquí, de Barcelona, el banyava complet i cada dia el netejava. Era un avi que tenia molt poc
moviment, un senyor bastant grassonet, però tenia problemes amb les cames, i caminava molt
poc. La senyora caminava molt bé, però la ment... una senyora bastant nerviosa i una miqueta
histèrica de vegades, i li agafaven unes “chiripiorcas” una miqueta rares. Aquesta part no em
va agradar gaire de la feina i va començar a fer-me-la avorrir, encara que també tenia detalls molt
bons, per exemple, una cosa que m’agradava molt era que ella s’asseia a conversar amb mi, i em
sentia sola allà, malgrat que el meu marit era aquí; llavors, ho aprofitava i conversava molt amb
ella, li feia bé a ella i em feia bé a mi. Era una persona que, encara que m’exigia que casa seva
estigués ben neta i tot, tampoc no eren coses fora del normal, jo crec que va ser una persona en
general justa. El que no m’agradava de la feina és que ella mateixa feia coses, se li oblidaven i
me’n volia donar les culpes a mi. En una ocasió, ella, sense adonar-se’n, va mullar una bossa de
cuir molt bonica, l’havia treta al matí de l’armari per sortir a la tarda i portar-la. A la tarda, quan la
va treure, la va veure tacada i em va dir que qui havia estat. I ja deia que potser havia estat el seu
nét i que ho havia fet a propòsit. I l’única persona que hi havia era jo. Vaig començar amb la idea
d’anar-me’n cap a Barcelona, trobava molt a faltar l’Alejandro. Per a mi, va ser una experiència
totalment... em sentia molt estranya perquè a Colòmbia tenia aquesta llibertat, aquesta llibertat
tan total que tens allà. A més, si a mi em donava la gana treballava, si no em donava la gana no
feia res. Per tant, arribar a un lloc i haver de fer cada dia una rutina i obligatòriament haver de
complir-la... (3)
455

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Jo em llevava a les vuit del matí i fins a les vuit de la nit, dotze hores, i pràcticament la velleta
em volia fer anar a dormir a aquella hora. De vegades em quedava fins tard veient la televisió i
llavors començava a dir que el reflex de la llum a les habitacions la molestava; llavors apagava
el televisor i me n’anava cap a l’habitació, llegia una estona i després m’adormia. I, això sí, a les
vuit del matí havia d’estar desperta, és a dir, tampoc no era que em fessin súper matinar perquè
a les vuit aquí és d’hora, però per a nosaltres és tard. Aquesta feina va significar un canvi molt
gran, realment jo no pensava que, com a arquitecta, per què estava fent això o allò altre? Pensava
que havia donat un gran pas cap a una cosa desconeguda, que era haver viatjat cap aquí i que
aquestes eren les circumstàncies que hi havia, que havia de fer-ho, que era una cosa honrada i
que calia anar endavant i fer-ho i que no seria sempre així (4).
Quan m’avorria una mica, amb l’Alejandro teníem clar que això seria el menor temps possible.
Efectivament, al cap de dos mesos em va entrar la desesperació i li vaig dir a l’Alejandro que no,
que això de veure’l cada vuit dies i aquest tancament allà, que busquéssim la manera que jo
vingués cap aquí, que pogués netejar durant el dia cases o el que fos, perquè jo sabia que aquí
no hi havien més opcions inicialment que la neteja (5). Guanyava 70.000 pessetes, poquet. Vaig
guanyar poquet per a aquell moment, perquè podien pagar fins a 100.000. El que passa és que
ells, com que eren persones jubilades, no tenien gaires diners.
Altres coses positives d’això són que, malgrat que jo era la persona que els ajudava allà a casa
seva, sempre em van tractar molt dignament. Allà, per exemple, hi anaven les visites i jo m’asseia
amb les visites i amb ells a la taula. I jo podia menjar el que volgués, a l’hora que volgués, una
alimentació súper bona, súper equilibrada; la velleta abans em volia cuidar massa i veia que ella
es preocupava molt per mi, que jo estigués contenta, el que passa és que, és clar, tenia les seves
coses de vegades i em desesperava; a més, que era una persona molt gran.
Quan vaig decidir venir cap aquí, l’Alejandro va començar a buscar habitació aquí a Barcelona
perquè això era molt complicat; a més, que jo no tenia feina en aquell moment, i vaig anar a buscar
feina per treballar en cases... Llavors teníem l’imperatiu que jo aconseguís feina perquè l’Alejandro
treballava molt poques hores, algun dels dos havia de fer més hores de feina per poder pagar
l’habitació. Llavors, un dia que jo anava a una entrevista per treballar en una casa diàriament
com a interina, és a dir, tots els dies, i sortir tots els dies a la nit, ens va trucar una amiga de
l’Alejandro, casualment, per dir-me que allà on ella treballava com a psicòloga necessiten una
persona que netegés el despatx. Em va citar per a una entrevista l’endemà (6). Vaig anar a l’entrevista
i em van agafar, em van dir que hi anés uns dies després. I allà guanyava 80.000 pessetes
i només treballava de dilluns a divendres quatre hores diàries. Imagina’t la diferència!, quatre
hores diàries. El que passa és que tenia un horari repartit, que era un horari bastant incòmode
perquè havia de súper matinar, havia de sortir d’aquí, més o menys abans de les cinc del matí per
456

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
fer les dues hores de set a nou. Després, a la nit, els primers mesos els vaig fer de les deu de la nit
a les dotze, no m’agradava arribar tan tard i que jo no ho coneixia gaire; diverses vegades em vaig
perdre anant amb autobús perquè ja no trobava metro. En això van ser molt clars i molt complidors
allà, i a Igualada, en els pagaments, molt complidors. Llavors, al mateix temps que vaig començar
a treballar allà en aquestes neteges a la nit, els caps de setmana anava a un hostal amb l’amic
d’on estava allotjat l’Alejandro i les seves filles, que sempre havien treballat en aquest hostal (7).
Allà, hi vaig estar fins al novembre, vaig estar fent aquesta neteja a la nit fins al desembre, i a
l’hostal hi vaig estar fins al novembre. Allà, en general, la dificultat era que tenies molt poc temps
per netejar els locals, que eren molt grans i cada vegada hi posaven més coses, més ordinadors;
jo havia de netejar no solament els espais sinó també els ordinadors, els portallapis, havia de fer
molta cosa, i l’inconvenient de l’horari, que jo no podia treballar si hi havia gent, perquè de vegades
hi havia molt poca gent, però de vegades hi havia massa gent, i a més havia de treballar en
un horari en el qual no hi pogués venir una inspecció, sobretot per això em van contractar, perquè
a ella li feia por una inspecció. En cap de les dues feines no em pagaven ni hores extres, ni mitges
pagues, ni res, això mai va existir, res d’això va existir. Resulta que el mes, més o menys, el mes
de desembre o una cosa així, a finals de novembre va ser, que l’Alejandro una vegada passava per
un centre d’estètica, i va veure que necessitaven una manicura. Jo havia fet un curs de manicura
a Colòmbia, i l’Alejandro hi va anar i la dona li va dir que sí, que necessitaven una manicura i una
pedicura perquè pròximament obriria un local, el local s’havia d’inaugurar al carrer... La propietària
és sueca. Vaig ser allà, a la inauguració del local, i la dona em va fer una prova; després, com
que jo també havia après a fer massatges, em va fer una prova de massatges. Li va agradar, però
quan vam arribar al tema dels papers em va dir que ella em volia contractar, que em volia tenir
allà, però que sense papers li feia molta por perquè jo havia d’atendre el públic, jo era la imatge
perquè havia d’estar-me la primera allà a l’entrada; em va dir que així no podia, que quan tingués
els papers tornés, que amb molt de gust. Tanmateix, vam quedar en contacte (8).
Vaig conèixer una altra noia hondurenya que estava treballant en aquell moment a Llongueras,
una perruqueria d’aquí molt important. Em va dir que, on ella havia treballat abans d’anar-se’n a
Llongueras, que eren amics seus, necessitaven una manicura i com que em va veure a mi durant
la prova, li va agradar el que jo estava fent, li va semblar bé, em va recomanar allà, i llavors li va
donar el meu número de telèfon a l’amo de la perruqueria; després em va trucar la seva secretària
i vam quedar per a una cita. Em va posar a fer una pedicura, li va agradar, després em va posar
a fer una manicura, li va agradar com jo treballava i em va dir que d’acord, que jo començava a
treballar, però com que no sabia res de perruqueria llavors em va dir que allà me n’anirien ensenyant
a poc a poc, perquè necessitaven també que els ajudés a la perruqueria, sobretot a rentar
caps, a posar tints, tractaments i coses d’aquestes. Així vaig començar, com una espècie de prova,
entre novembre i principis de desembre vaig estar de prova i ja al mes de gener... Allí em pagaven
100.000 pessetes, vaig començar a treballar amb 100.000 pessetes, i després amb el transcurs
457

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
del temps m’ho van apujar fins a 110, i després fins a 120. Guanyava el 10% sobre les manicures
i pedicures que fes, i guanyava un percentatge, crec que era un 3%, pels productes que vengués,
qualsevol producte que es vengués a la perruqueria. I durant el temps que vaig ser allà vaig tenir
dret a unes vacances i me les van pagar, però mitges pagues al desembre i a meitat d’any mai no
me’n van donar. Inicialment, el tracte va ser molt bo i, en general, el tracte era bo perquè l’home
tenia una bona actitud amb mi; el que passa és que ell sempre era una persona molt nerviosa,
tenia un company, molts problemes amb aquest company, i llavors tenia depressions i es posava
com una màquina i volia que tot li ho fessin acceleradament, per a ell no hi havia cap temps de
ningú que fos bo, això ens ho manifestava no només a mi sinó també als altres. L’home va veure
que era més aviat tímida pel desconeixement del medi i la necessitat de la feina, i inicialment
m’agradava molt la feina que feia. Però l’home va començar a excedir-se, a posar-me més feina de
la que m’estava pagant; d’altra banda, feia feines de tipus personal, d’ajudar-lo a portar la seva
mare, d’anar-li a buscar roba no sé on, que no havia de fer-les, i al final em volia posar a la caixa.
Va arribar un moment en què va començar a dir-li a la secretària que no em posés torns entre tals
hores perquè ell em necessitava només perquè l’ajudés a la perruqueria. Aquesta va ser la gota
que va fer vessar el got, com es diu, perquè m’estava obligant a perdre el 10% de les pedicures i
manicures que jo podia fer, a part del 3% de les vendes. Llavors em vaig començar a desesperar,
em vaig començar a omplir de ràbia amb ell, em vaig anar guardant coses fins que va arribar un
dia en què no vaig poder més: vam discutir davant dels clients i em va fer fora. Jo li vaig dir que
sí, que me n’anava. El va molestar molt que jo li hagués demanat augment de sou, el va molestar
també que una vegada ens vam reunir totes i en vam parlar, i hi va haver unes dues vegades que es
va retardar amb el pagament prop de dues setmanes o així; però a mi em rebentava que a les perruqueres,
que eren les que més li produïen, aquestes sí que portaven molt temps, portaven molta
clientela, i a les de menys rang dins de la perruqueria que es fotin, com si unes sí que mengessin i
les altres no, i no paguéssim el lloguer. Això li ho vaig dir un dia: -“Mira, si tu no em pagues a mi
aquí, no tinc un banc on anar a demanar un préstec, no tinc una persona coneguda que em deixi
diners i la gent que conec està passant per les mateixes condicions que jo, treballant en coses per
l’estil, i llavors qui em pagarà el lloguer?”. Llavors va dir: -“No, que sí, que jo t’entenc”. Però es va
molestar molt perquè li vam fer com un sindicat i el rebentava que les empleades comencessin a
reunir-se per parlar de coses perquè era per fer-li reclamacions. Al final, jo vaig demanar 120.000
pessetes, ho va acceptar, però als 15 dies exactament... va continuar tractant-me pitjor, fins que
un dia ja vam explotar tots dos i vam tenir aquesta discussió, llavors jo ja ho vaig deixar.
Vaig anar cap a casa i vam començar amb la idea de les targetes, però com que encara no
prenia forma, i l’ordinador no anava bé...; era, doncs, per dissenyar targetes aquí, a casa, per
dissenyar-les amb el Photoshop, però com que l’ordinador encara no anava bé, em van oferir
l’oportunitat. Aquest contacte de la immobiliària va ser a través d’una noia psicòloga colombiana,
i l’amo de la immobiliària també anava a la seva consulta. Un dia li va comentar que necessitava
458

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
una noia i ella li va parlar de mi. Vaig començar a treballar allà, em pagava unes 80.000 pessetes.
Hi vaig estar dos mesos, però em va tocar lluitar pel pagament de l’últim mes perquè quan jo hi
vaig entrar em va dir que aquest era el sou i que jo havia de sortir a captar. El primer mes vaig
captar cinc pisos només, em va ensenyar més trucs sobre com captar; al mes següent ja en vaig
captar dotze, la captació anava vent en popa i quan em va pagar el segon mes em va dir: -“Estava
pensant que la captació sí, però també t’has ajudat molt dels diaris i d’altra informació”. –“És
clar, si per a això hi són, els diaris, per aprofitar-los”. Perquè jo vaig fer molts contactes a través
de vendes de diaris on es venen cases, perquè no sóc endevina de qui ven un pis. –“Mira, he fet
més del doble del que vaig fer el mes passat, n’havia fet cinc, el mes següent en vaig fer dotze”.
Llavors em va dir: -“Però és que em dol deixar anar 80.000 pessetes així, encara no has venut el
primer pis”. Li vaig dir: -“Tu em vas contractar així, vas dir que vingués aquí inicialment a captar
pisos el primer mes i ara, el segon mes, em dius que puc començar a vendre, si mai no ho he fet.
Tu què vols?”. –“És a dir, que em costa, és que el noi que tinc ven fins a dos i tres pisos diaris”. De
veritat, tenia una àguila de venedor, que venia dos i tres pisos diaris i el dia que no venia cap pis
el deixava emparaulat per a un altre dia. Llavors em va dir: -“Ell no tenia cap experiència quan va
entrar aquí i ràpidament va començar a vendre”. –“És que a mi em costa una mica més perquè
no sóc d’aquí i arribar a la gent em pot costar una mica més, però ara mateix has d’entendre que
encara no”. Després em va pagar i em va dir: -“Ah, per al pròxim mes estic pensant a tancar perquè
no m’està sortint el lloguer, les despeses, i muntaré un despatx, però llavors serà intern, no serà
cap al carrer, hem de pensar en una immobiliària petita”. I que es faria soci del noi (l’altre que era
venedor). Finalment, al mes d’agost em va dir que: -“De totes maneres, ja t’avisaré d’alguna cosa,
per ara et dic que miris de trobar alguna cosa en una altra banda i que no et quedis sense feina”.
Bé, l’home també va ser clar en part, en aquest sentit, però jo m’estava guanyant això i no tenia
cap altre additiu del meu sou de cap classe, tot depenia pràcticament de mi. Llavors, resulta que
l’Alejandro se n’anava de viatge cap a Colòmbia, no sé si era el 21 d’agost, llavors jo venia...
Quan l’Alejandro se’n va anar cap a Colòmbia, vaig quedar encarregada de tots els clients
que tenia pendents per vendre targetes i, així, vaig estar treballant un mes en la venda de les
targetes, em va anar molt bé. Quan era a Colòmbia ens vam adonar que jo estava embarassada.
Vaig poder treballar al carrer un mes o dos mesos més, i després com que estava delicada per
l’embaràs em vaig quedar a casa. Després vaig continuar fent aquesta neteja dues vegades a la
setmana quatre hores, i encara ho faig, i faig manicura, pedicura. Ara ja fa més o menys un mes,
o una cosa així, que vaig començar amb el disseny de les targetes, però això ho faig en el temps
que em deixen lliure les nenes.
De projectes futurs, el més immediat és que aprengui a manejar bé el programa del Photoshop,
que em fiqui de ple en el disseny de les targetes i de pàgines web. Ara no estic pensant a buscar
feina en arquitectura ni res, perquè això m’agrada més, m’agrada molt perquè ho puc fer a casa
459

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
i estar molt pendent de les meves filles (9). Respecte a l’arquitectura, està allà aparcada no sé
quant temps i no sé si definitivament, però vaig aprendre a treure’m aquesta resistència, vaig
aprendre a treure’m això que si no puc treballar en la carrera que vaig estudiar, llavors, em sentiré
malament, no, al contrari. Jo crec que em sento millor ara que estic treballant en una cosa diferent
que si estigués treballant en arquitectura pròpiament, perquè aquí la feina és terrible, és molt dura
als tallers de disseny i, a part d’això, si jo estigués en una empresa treballant tot el temps ja no
podria tenir la felicitat que tinc d’estar amb les meves filles. I el que tenim pensat és, d’aquí a cinc
o sis anys, tornar cap a Colòmbia, si hi hagués potser la possibilitat de tornar (10).»
1) El contacte laboral existia des del país d’origen.
2) La decisió d’acceptar una ocupació està fortament influïda per les respon·
sabilitats familiars.
3) Condicions de treball que, encara que no són difícils, acaben sent arriscades
mentalment i alienants.
4) La persona immigrant entreveu quines són les condicions amb què s’en·
frontarà encara que l’ocupació no tingui res a veure amb la seva formació
professional.
5) El servei domèstic i els serveis personals segmenten les ocupacions per a
les dones immigrants, però es converteixen en un comodí que poden fer servir
per entrar·hi i sortir·ne fàcilment.
6) Les xarxes de persones immigrants faciliten l’accés a l’ocupació.
7) La pluriocupació enfosqueix la subocupació.
8) L’absència del permís de treball constitueix una barrera d’entrada.
9) Les dones treballadores han de supeditar la seva vida laboral a la dinàmica
domèstica.
10) El redescobriment vocacional és una alternativa davant la impossibilitat
d’exercir la professió pròpia per les difícils barreres d’entrada, com en el cas
de l’arquitectura.
460

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
Com a síntesi de la mobilitat ocupacional de les trajectòries laborals, ob·
servem que la posició ocupacional en el mercat de treball està fortament re·
lacionada amb el temps de residència al país receptor. Com menys temps de
permanència, més informalitat. Existeix una trajectòria laboral típica de la per·
sona immigrant en funció del temps de residència al país receptor. En arribar al
país, s’ubica en sectors informals de l’economia. Allà roman un temps mentre
regularitza la seva situació, homologa títols acadèmics, estableix i amplia les
xarxes socials, i recopila informació per conèixer el mercat de treball. Després
s’insereix en el sector formal de l’economia com a assalariada, i espera estabi·
litzar la seva situació laboral per poder acumular un capital i independitzar·se
per convertir·se en empresària. Així doncs, passa d’informal il·legal a formal
assalariada i, d’aquí, a formal autònoma.
Els resultats més importants d’aquest capítol es resumeixen a continuació:
1. La població immigrant duplica la precarietat laboral, en relació amb la
població nacional, en el mateix mercat de treball local. Les mitjanes de l’índex
de precarietat indiquen que la precarietat laboral dels treballadors i treballadores
nacionals i immigrants són d’1,46 i 3,52, respectivament.
2. A partir de les quatre dimensions de precarietat laboral estudiades, s’ob·
serva que la dimensió que més ha colpejat les persones immigrants l’any 2002 és
la cobertura de protecció social deficient, a causa del baix nivell de regularització
dels treballadors i treballadores colombians estudiats. Després dels processos de
regularització que s’han fet, aquestes xifres han de baixar ostensiblement. La
falta de regularització dels treballadors i treballadores immigrants sí que marca
la diferència en les condicions de treball, i els redueix a nivells de precarietat
laboral importants.
3. La població nacional i la immigrant viuen la precarietat laboral com una
degradació de les condicions de treball, i afecta de manera gairebé similar els dos
col·lectius laborals estudiats. D’altra banda, pateixen la precarietat com una
insuficiència d’ingressos, però les persones immigrants la pateix d’una manera
més aguda. La precarietat laboral de les persones immigrants es manifesta
agressivament en el limitat accés a la protecció social (problema de caràcter
conjuntural per la falta de regularització en el mercat de treball) i, de forma
estructural, com la inestabilitat de la continuïtat laboral, ja que l’ocupació
immigrant és temporal.
461

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
4. La precarietat, com a problema del mercat laboral, no afecta tots els
treballadors igual, ni de la mateixa manera. La precarietat, vista com un feno·
men complex amb quatre cares, permet identificar el comportament discriminatori,
desigual i inequitatiu del mercat de treball. La precarietat laboral ataca més
fortament la població immigrant que la nacional; les dones més que els homes;
els joves de menys de 25 anys més que els adults; els treballadors amb nivells
educatius més baixos més que els que tenen estudis superiors; els treballadors
que fan oficis no qualificats més que els que fan activitats qualificades, especi·
alment en llocs de direcció; els treballadors assalariats més que els autònoms,
i el sector de la construcció més que el de la indústria.
5. La precarietat laboral de la persona immigrant està relacionada amb l’es·
tatus jurídic, ja que el treballador irregular tendeix a presentar ostensiblement una
major precarietat que el treballador regular (4,08 i 2,94 punts, respectivament).
Igualment, la precarietat laboral s’ha d’estudiar en funció del temps de resi·
dència al país receptor (molt lligat a la normalització com a treballador) perquè
com més temps de residència, menys precarietat laboral. D’aquesta manera,
un treballador o treballadora immigrant que fa menys d’un any que és al país
presenta una mitjana de precarietat de 3,93 punts, mentre que els que fa més
de deu anys que són al país tenen una precarietat de 2,13 punts.
6. Una estratègia ocupacional contra la precarietat laboral que eludeix signi·
ficativament el comportament del mercat de treball amb les persones immigrants
és fer·se autònom. Els autònoms tenen una major governabilitat sobre les seves
condicions d’ocupació i treball, i demostren menys incertesa laboral, una pro·
tecció social més àmplia i millors condicions laborals, però això es paga amb
ingressos més baixos.
7. En estudiar la mobilitat ocupacional dels treballadors immigrants, ob·
servem que el mercat de treball té un comportament diferenciat en funció de
les diverses ocupacions. Es poden distingir dos casos de mobilitat ocupacional:
la ruptura i la continuïtat ocupacionals. La continuïtat ocupacional es presenta
de dues maneres: a) continuïtat en les professions escasses i d’alt nivell formatiu,
que necessiten ser cobertes per satisfer la demanda i que tenen altes barreres
d’entrada. Requereixen la condició prèvia d’homologació del títol. El salari i
les condicions laborals són iguals que en el cas de la població autòctona, i el
treballador o treballadora té continuïtat en la seva trajectòria laboral entre el
país d’origen i el receptor. Els casos més típics corresponen als professionals de
462

la salut, com ara metges i odontòlegs, i a alguns enginyers i informàtics; i b) la
continuïtat ocupacional que es presenta en oficis clarament diferenciats, amb nivell
de coneixements mitjans, de tipus tècnic industrial o de la construcció, en què
el personal és molt ben valorat i és contractat fins i tot sense tenir en compte
la seva situació jurídica. Tenen els mateixos salaris que la població autòctona,
i els treballadors i treballadores tendeixen a continuar la trajectòria laboral del
país d’origen. S’hi inclouen electricistes, mecànics de cotxes i algunes activi·
tats qualificades de la construcció.
8. El segon cas de mobilitat ocupacional es presenta en forma de ruptura ocu·
pacional. Aquí s’inclouen el gruix d’activitats dedicades als serveis personals
o de proximitat, que tenen forta demanda al país receptor. Habitualment, el
treballador que es contracta no requereix capacitació prèvia, ni experiència. Té
àmplies jornades laborals, condicions laborals degradades, informalitat con·
tractual, escassa protecció social o cap, i salaris més baixos que la població
nadiua. El més probable és que es tracti d’un sector econòmic del qual ja han
sortit els treballadors autòctons, per la qual cosa té lloc un efecte de substi·
tució de mà d’obra nacional per immigrant (vetes marginals). Les persones
immigrants opten per ocupar·se en activitats diferents a la seva professió, i això
implica la no·continuïtat de la trajectòria laboral i la desqualificació laboral a
mitjà termini per a qui mai no ha fet aquest ofici. Davant d’aquesta situació
laboral, hi ha dos camins: la primera via és que el treballador s’encasella
en aquest segment perquè les àmplies jornades de treball absorbeixen el seu
temps i restringeixen la recerca d’altres ocupacions, i, alhora, l’aïllament no
permet alimentar la xarxa social de contactes per accedir a altres feines millors.
L’altra via que pot presentar·se és el redescobriment vocacional de la persona
immigrant, la qual troba una altra identitat ocupacional.

Conclusions
Aquesta recerca és un estudi de cas de les treballadores i els treballadors
colombians a tres comarques de Barcelona (el Barcelonès, el Baix Llobregat
i el Vallès Occidental), en què es duu a terme una anàlisi comparativa entre
població immigrant i nacional a partir del comportament del mercat de treball
i l’estudi de les condicions d’ocupació i treball, i en què s’avaluen els nivells
de precarietat a la feina i es reconstrueixen trajectòries laborals per estudiar
la mobilitat ocupacional. El 2002 es van fer les enquestes i el 2004, les
trajectòries. S’ha dut a terme una caracterització de l’estructura ocupacional i
l’estudi retrospectiu de l’accés i la sortida del mercat de treball, s’han estudiat
les condicions laborals d’aquest col·lectiu de treballadors, s’ha dissenyat un
índex de precarietat i, finalment, s’han construït quatre tipologies de trajectò·
ries ocupacionals per a les persones immigrants. El centre d’anàlisi ha estat
la perspectiva teòrica de la segmentació del mercat de treball, utilitzant les
principals variables d’aquest mercat.
Els resultats quantitatius i qualitatius exposats al llarg de la recerca i les
conclusions obtingudes sobre treballadors i treballadores colombians a tres
comarques de Barcelona no es poden homogeneïtzar per al cas de tots els
465

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
col·lectius de persones immigrants; no obstant això, les anàlisis s’han efectuat
amb la certesa que aporten llum significativa sobre processos sociolaborals i
del mercat de treball, lligats a l’experiència migratòria colombiana. Sobre la
base del que s’ha exposat anteriorment, presentem les conclusions més impor·
tants d’aquest estudi.
Conclusions d’hipòtesis
1. Les persones que pertanyen al col·lectiu immigrant estudiat tenen feines
de menys qualificació al mercat laboral i, en molts casos, en funció de la seva
història laboral, ja que fins i tot colombians i colombianes que feia diversos
anys que es trobaven en el mercat de treball del país receptor en el moment de
l’enquesta no exercien activitats amb nivells de qualificació i experiència simi·
lars que les que feien al país d’origen. Aquesta tesi es corrobora si contrastem
la història laboral de les persones immigrants des del país d’origen fins a la in·
iciació laboral al país receptor, on s’observa una mobilitat laboral descendent.
Així, només el 37,1% dels treballadors i treballadores immigrants estudiats
han trobat la seva primera ocupació en el nivell professional que buscaven,
mentre que això sí que succeeix amb el 72,2% de la població espanyola. De
la mateixa manera, la primera recerca d’ocupació s’ajusta a les possibilitats
reals que percep la persona immigrant en el mercat de treball. El treball de
camp demostra que el col·lectiu immigrant té informació suficient sobre el
funcionament del mercat laboral des del país d’origen. En funció d’aquesta in·
formació, implementen unes estratègies de recerca d’ocupació. Tanmateix, en
l’evolució de les trajectòries laborals, l’estructura ocupacional dels treballadors
immigrants estudiats continua sent no qualificada, ja que la meitat (el 56,9%)
tenen feines amb tasques no qualificades i de serveis de restauració i personals
en el moment de l’enquesta. La migració laboral és una ruptura de la conti·
nuïtat laboral entre el país d’origen i el país receptor; aquesta idea es planteja
a la primera hipòtesi (H1), en què s’afirma que els treballadors fan feines de
menys qualificació, situació laboral que tendeix a mantenir·se amb més força
en alguns grups ocupacionals. Castles i Kosack (1983) ja havien trobat aquesta
situació a Europa en observar que la posició inferior que tenen les persones
immigrants en el mercat de treball es revela de tres maneres: es concentren
en certes ocupacions com les de la construcció, les fàbriques tèxtils, la roba,
la restauració i el servei domèstic, i la seva representació és molt pobra en
sectors que ofereixen millors compensacions salarials i de promoció interna.
No obstant això, en aquesta tesi s’ha observat que en altres grups ocupacionals
466

Conclusions
ha tingut lloc un reacomodament ocupacional ascendent, especialment quan el
treballador immigrant escull autoocupar·se. La població immigrant estudiada
considera que és difícil fer ús de l’experiència laboral que ja tenen del país
d’origen, i que aquesta s’aplica quan prèviament s’ha generat experiència al
país receptor perquè, en primera instància, l’ocupador no confia en la formació
professional del país d’origen.
2. L’ocupació autònoma és una estratègia de mobilitat ascendent que s’opo·
sa a les rigideses institucionals del mercat de treball i, alhora, constitueix una
estratègia d’ascens social. Els resultats obtinguts revelen que el 80,2% de la
població colombiana estudiada desitja establir·se com a autònoma si ho pot fer,
situació que no és comparable amb la de la població nacional. Igualment, les
entrevistes demostren que cada vegada són més els colombians i colombianes
estudiats que volen convertir·se en autònoms i empresaris, amb el raonament
següent: l’ocupació autònoma permet obtenir ingressos més alts, el treball
independent possibilita fugir d’una ocupació inadequada o no ajustada a la
formació i l’experiència laboral. El treball per compte propi dóna una sensació
de més independència perquè no hi ha una relació de subordinació a una altra
persona, té més prestigi social entre la comunitat ètnica i genera més satisfac·
ció perquè l’autònom fa del seu negoci un projecte de vida. El raonament de
l’autònom arrela en el fet que sempre considera que ser·ho és una forma d’as·
cens laboral. Per tant, la segona hipòtesi (H2) d’aquesta recerca, que planteja
l’existència d’un empresariat immigrant d’èxit, que s’ha dedicat als anomenats
negocis ètnics com a forma d’autoocupació que cerca resoldre les dificultats
d’incorporació al mercat laboral, la discriminació en l’accés a l’ocupació qua·
lificada, la subordinació i les ocupacions de baixos salaris, és certa.
3. La població colombiana estudiada presenta nivells més alts de precarietat
laboral que la població nacional. Precarietat que es manifesta especialment en
la inestabilitat de l’ocupació pels processos de flexibilitat laboral i les restric·
cions d’accés a la Seguretat Social del treballador immigrant, que no disposa
d’estatus legal. Segons les mitjanes de l’índex de precarietat laboral, la protec·
ció social deficient dels colombians estudiats l’any 2002 és de 4,97 punts, en
relació amb els 0,98 punts dels treballadors nacionals. 92 La precarietat més
alta de la població immigrant estudiada rau en l’accés a la protecció social
per la seva condició de treballadors irregulars; per tant, qualsevol intervenció
92. Després dels processos de regularització aquestes xifres baixen ostensiblement, i el protago·
nisme és per a les altres dimensions de precarietat que són de caràcter estructural i no temporal.
467

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
política destinada a lluitar contra la precarietat ha de partir de la regularització.
En segon lloc, la precarietat laboral d’aquest col·lectiu també es presenta amb
una forta incertesa pel que fa a la continuïtat laboral, ja que en les persones
immigrants arriba a 3,97 punts i en les nacionals a 1,0 punt. La precarietat la·
boral de la població nacional i la immigrant en les dimensions de degradació de
les condicions de treball i d’insuficiència d’ingressos no es polaritza entre una i
altra, sinó que els resultats mostren que el deteriorament de les condicions de
treball presenta un grau semblant per al col·lectiu nacional i l’immigrant (2,24
i 2,62 punts, respectivament), i la insuficiència d’ingressos tampoc no revela
diferències abismals entre ambdós (2,42 punts per a immigrants i 1,78 punts
per a nacionals). Per tant, la tercera hipòtesi (H3), que planteja que el nivell
de precarietat del col·lectiu immigrant colombià, a més de demostrar pitjors
condicions laborals, s’expressa també en el tipus de feines que fan aquests
treballadors en estar per sota de les seves qualificacions i ser d’alta incertesa,
es corrobora parcialment perquè els resultats revelen que la població immigrant
duplica la precarietat laboral en relació amb la nacional en el mateix mercat
de treball local. Així, les mitjanes de l’índex de precarietat laboral són d’1,46
punts per als nacionals i de 3,52 punts per als immigrants, respectivament. La
precarietat, com a problema del mercat laboral, no afecta tots els treballadors
igual, ni de la mateixa manera. La precarietat, vista com un fenomen complex
amb quatre cares, permet identificar el comportament discriminatori, desigual
i inequitatiu del mercat de treball. La precarietat laboral ataca més fortament
la població immigrant que la nacional; les dones més que els homes; els joves
de menys de 25 anys més que els adults; els treballadors amb nivells educa·
tius més baixos més que els que tenen estudis superiors; els treballadors que
exerceixen oficis no qualificats més que els que fan activitats qualificades,
especialment en llocs de direcció; els treballadors assalariats més que els
autònoms, i el sector de la construcció més que el de la indústria.
4. El col·lectiu colombià estudiat presenta alts nivells de satisfacció laboral,
encara que aquestes persones no tinguin una feina ajustada a la seva formació,
perquè privilegia una relació instrumental amb l’ocupació, ja que amb aquesta
poden ajudar la seva família al país d’origen i els permet desenvolupar un
projecte de vida a ultramar. La quarta hipòtesi (H4) d’aquesta recerca planteja
que «els treballadors immigrants tenen els mateixos nivells de satisfacció labo·
ral que els treballadors nacionals, encara que tinguin condicions d’ocupació i
treball més desfavorables; tanmateix, aquesta major satisfacció laboral es pre·
senta perquè existeixen altres factors importants que tenen un paper definitiu
468

Conclusions
en la percepció que té el treballador de la seva ocupació». Efectivament, els
resultats obtinguts corroboren que el nivell mitjà de satisfacció laboral entre
el col·lectiu nacional i el colombià estudiats difereix només en tres dècimes,
encara que els immigrants mostren una mica menys de satisfacció (6,7 punts,
enfront de 7,0 punts per als nacionals); tanmateix, l’esmentada similitud és
explicable perquè 93 hi ha un factor important en la satisfacció laboral de les
persones immigrants, que és la concepció del treball com a mitjà, cosa que fa
que hi mantinguin una relació instrumental. L’ocupació no és una finalitat en
si mateixa, sinó un mitjà a través del qual es desenvolupa un projecte de vida.
Un altre factor important es relaciona amb la separació que fa el treballador
de les condicions de treball i ocupació, ja expressada per Maruani (2000). Així
es pot explicar la persistència de les persones immigrants als països receptors
malgrat les circumstàncies desfavorables en les quals treballen. La migració
laboral és un projecte ampli de vida familiar per a la persona immigrant, que
s’enfronta amb situacions difícils però que gairebé mai no perd el nord; per
això, és desafiament, gratitud, aprenentatge i solidaritat familiar, tal com ho
han revelat les entrevistes fetes als colombians i colombianes en demanar·los
que avaluïn la seva experiència laboral. El nivell de satisfacció més baix en el
col·lectiu colombià estudiat el tenen les dones, els treballadors de més de 45
anys, els universitaris, els treballadors no qualificats, els assalariats, els irre·
gulars i els qui estan contractats per un particular. Les persones discriminades
salarialment tenen nivells de satisfacció laboral ostensiblement més baixos
que els altres grups perquè són les més colpejades pel mercat de treball. És
important tenir en compte que, quant a la satisfacció laboral, en els treballa·
dors i treballadores estudiats hi ha una coincidència de motivacions positives i
negatives; ambdós grups de treballadors valoren fer la feina que els agrada, el
bon ambient laboral, la companyonia en l’espai de treball i un salari just, entre
d’altres. No obstant això, on es presenten més coincidències és en els aspectes
que més desmotiven i molesten els treballadors: es desanimen si se senten
mal pagats, amb jornades extenuants, en un clima organitzatiu d’infern, amb
ocupacions inestables o temporals; però la gran diferència entre uns i altres és
la impossibilitat que tenen els immigrants de treballar en la seva ocupació o
professió. Aquest element constitueix un aspecte fonamental de discussió en
el mercat de treball. La lluita per combatre la desocupació no és per obtenir
qualsevol ocupació. L’ocupació és fonamental en la vida productiva, però no
93. En analitzar la satisfacció laboral del col·lectiu immigrant estudiat s’han trobat altres factors,
més enllà de la relació cost·benefici, que intervenen en la relació laboral (com ara el significat del
treball), que tenen un paper important en la percepció del treballador, i que habitualment no es
tenen en compte quan s’analitza l’ocupació i el treball.
469

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
qualsevol ocupació. L’ocupació s’ha d’ajustar a les expectatives del treballador
partint de la seva formació i experiència laboral.
5. A Espanya hi ha discriminació laboral, especialment en l’accés a l’ocupa·
ció qualificada, generada per una convergència de factors institucionals (com
la Llei d’estrangeria) i culturals difícils d’afrontar per les persones immigrants,
segons la percepció del col·lectiu estudiat. Els resultats de la caracteritza·
ció de l’estructura ocupacional i les trajectòries laborals de la població im·
migrant revelen que, efectivament, la discriminació laboral es presenta en el
restringit accés a l’ocupació qualificada i amb condicions d’inestabilitat, que
fa que aquestes persones experimentin una rotació laboral més elevada; així,
el 48,3% dels colombians afirmen que treballen en ocupacions que estan per
sota del seu nivell de formació, mentre que això succeeix només per al 18,1%
de la població espanyola. El 74,2% dels treballadors espanyols han trobat una
feina d’acord amb la seva formació, mentre que això només succeeix per al
41,7% dels immigrants colombians. Hi ha un percentatge important d’immi·
grants que no han pogut ocupar·se en les seves professions i que veuen poques
possibilitats d’ascens laboral. Per tant, la cinquena hipòtesi (H5), que planteja
la presència de discriminació laboral en el cas del col·lectiu immigrant colom·
bià, manifestada especialment en l’accés a l’ocupació qualificada, a causa
d’una forta influència institucional en el mercat laboral que busca protegir
els treballadors autòctons, és certa. Un altre aspecte en què es reflecteix la
discriminació és en l’alta temporalitat de la vinculació laboral dels colombians
i colombianes estudiats.
6. El col·lectiu immigrant se sent més discriminat salarialment que el nacio·
nal, i aquesta discriminació no solament obeeix a la seva condició d’immigrant
sinó que està relacionada amb el pes de variables que incideixen de diferent
manera en població nacional i immigrant. La sisena hipòtesi (H6), que formula
que «el comportament del mercat de treball presenta més discriminació salarial
amb els treballadors immigrants que amb els nacionals, discriminació que
obeeix al fet que les variables més importants d’aquest mercat influeixen de
diferent manera en uns i altres treballadors», és certa. Els resultats obtinguts
amb les dades empíriques revelen que en la discriminació salarial dels treba·
lladors immigrants pesen característiques com ara el gènere, el fet de tenir
menys de 25 anys (edat) i la dependència laboral com a personal assalariat. No
obstant això, la variable “situació jurídica en el mercat de treball” té un grau
alt d’influència significativa (nivell de confiança del 99,5%) en l’explicació
470

Conclusions
de la discriminació salarial. Una altra variable que té rellevància en la discri·
minació salarial és la relació contractual. Entre tots els tipus de treballadors,
l’autònom dependent presenta una forta influència significativa negativa en
la discriminació salarial, amb un nivell de confiança del 98%. El treballador
intern amb contracte indefinit mostra una influència significativa, amb un nivell
de confiança del 96%. El treballador extern d’empresa de serveis (outsourcing)
té una influència significativa directa del 90%. Per contra, el nivell educatiu i
la qualificació de l’ocupació que exerceix l’immigrant no presenten una relació
de dependència amb la discriminació salarial, tant en el col·lectiu immigrant
com en el nacional, ja que, tal com s’ha mostrat anteriorment, no hi ha corres·
pondència entre formació educativa i ocupació. Els resultats de la recerca de·
mostren que el percentatge de treballadors immigrants estudiats que perceben
menys d’un salari mínim és més alt, en relació amb els treballadors nacionals
(8% per als immigrants i 4,7% per als nacionals), i que els immigrants dupli·
quen el percentatge de nacionals en el rang del salari mínim (el 16,6% dels
immigrants, enfront del 7,4 dels espanyols); tanmateix, aquests rangs salarials
estan relacionats amb el tipus d’ocupació no qualificada que exerceixen els
immigrants estudiats. Per això, el 53,4% dels treballadors nacionals afirmen
que reben un salari correcte amb les mitjanes del mercat per al tipus de feina
que fan, mentre que això succeeix només per al 45,7% dels immigrants. La
desigualtat salarial es reflecteix en el fet que el 43% dels treballadors immi·
grants (en un gran percentatge, irregulars) consideren que els ingressos que
perceben són més baixos que la mitjana del mercat de treball, mentre que els
treballadors nacionals que afirmen que el seu salari és més baix que la mitjana
del mercat representen el 30%. El col·lectiu immigrant irregular estudiat té la
percepció que se’ls paga molt menys que als treballadors nacionals. En síntesi,
la irregularitat del col·lectiu immigrant pot ser una variable més significativa en
l’explicació de la discriminació salarial que la variable “nacionalitat”, encara
que Borjas (1994) exposa que les diferències salarials entre població immigrant
i nadiua s’han de buscar més en els canvis de l’estructura salarial dels diferents
grups qualificats, que afecten l’escala salarial de manera heterogènia.
Conclusions de resultats
A continuació es presenten unes conclusions que es basen en els resultats
obtinguts en l’estudi de cas del col·lectiu immigrant colombià a tres comarques
de Barcelona, i que no formen part de les hipòtesis. Les conclusions es poden
classificar en tres grups bàsics:
471

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
7. L’accés al mercat de treball i la segmentació de l’ocupació
immigrant
7.1. La inserció laboral de la població immigrant estudiada tendeix a ser no
qualificada. El mercat de treball es comporta de manera diferent amb la per·
sona immigrant que amb l’autòctona, ja que en el cas del col·lectiu immigrant
hi ha una alteració de l’ordre de barreres d’entrada al mercat laboral. Segons
els resultats recopilats a partir de les trajectòries laborals, mentre que un tre·
ballador autòcton, per obtenir una ocupació, comença superant les barreres
d’entrada del perfil del lloc de treball i les barreres de caràcter institucional,
per finalment enfrontar·se amb les barreres d’entrada personals, que poden
intervenir o no en la selecció del candidat, l’immigrant comença esquivant les
barreres d’entrada personals en què l’origen i l’ètnia són fonamentals per ser
escollit com a candidat. En molts casos, l’aspirant immigrant no arriba ni a ser
tingut en compte com a candidat. La inversió de l’ordre de les barreres d’en·
trada s’explica perquè el mercat laboral, en estar immers en un ordre social,
no solament està afectat pels obstacles creats per un ordre jurídic (Llei d’es·
trangeria), sinó que el pes d’altres institucions socials hi és fortament present.
El col·lectiu immigrant estudiat identifica quatre barreres d’entrada al mercat
de treball amb què s’ha d’enfrontar: el permís de treball, l’homologació dels
estudis, l’idioma i l’estigma nacional envers el colombià. El permís de treball i
l’homologació de títols tendeixen a crear una sensació de barrera infranqueja·
ble que els impedeix accedir a una ocupació d’acord amb la seva formació. Per
superar la lentitud i la dificultat de l’homologació, els professionals fan post·
graus a Espanya, que no requereixen homologació sinó convalidació. Estudiar
un postgrau a Espanya representa alguns beneficis: el primer és obtenir una
titulació a Espanya; el segon, abordar la problemàtica espanyola des d’un àmbit
universal i rigorós com és la universitat, i el tercer, crear xarxes socials entre
col·legues nadius, accedir a borses de treball universitàries i trencar el gueto
immigrant. El treballador que no disposi de capital relacional mai no tindrà
una oportunitat per demostrar com se’n surt en una feina i quedarà restringit
a l’aïllament. Alguns estudis sobre l’accés a l’ocupació també han remarcat
aquesta situació, per exemple, el Col·lectiu IOE (1995), amb un estudi sobre
discriminació contra treballadors marroquins en l’accés a l’ocupació, en què
observen que els treballadors marroquins que cercaven una feina semiqualifi·
cada eren descartats en la primera trucada quan l’empresa s’adonava del seu
accent. Igualment, la presència de barreres d’entrada en la inserció laboral
de les persones immigrants ha estat plantejada per Portes (1998), amb la
472

Conclusions
construcció dels tres contextos de recepció laboral per al col·lectiu immigrant.
L’idioma (català) és una barrera d’entrada al mercat de treball, encara que no
és un impediment per a la interacció social, ja que la població colombiana
estudiada s’espavila en castellà, però sí que constitueix un requisit important
a les empreses formals per ser considerat apte com a candidat a un lloc de
treball. La posició que pren la persona immigrant amb l’idioma (en aquest cas,
el català) amplia o restringeix les seves perspectives d’ascens laboral en una
empresa, l’accés a millors llocs de treball o en empreses regionals. En el treball
de camp s’ha observat certa resistència dels colombians entrevistats a aprendre
el català.
7.2. Al país receptor, les persones immigrants parteixen d’un lloc molt més
baix en l’escala ocupacional del que els correspon per formació i experiència,
en relació amb el col·lectiu nacional. Al començament de la seva trajectòria
laboral, la població nacional i la immigrant parteixen de punts diferents en
l’escala ocupacional; mentre que el col·lectiu nacional parteix d’un punt més
o menys equivalent quant a formació i experiència, el col·lectiu immigrant
davalla fins als esglaons més baixos d’ocupacions semiqualificades o no quali·
ficades. Els resultats obtinguts en el cas de la població colombiana estudiada
revelen, pel que fa a la seva iniciació laboral, que el 76,1% s’han canalitzat
cap a ocupacions no qualificades i de serveis, el 13,9% s’han incorporat a ocu·
pacions de mitjana i alta qualificació, i només el 2,6% treballen en la direcció
d’empreses. Aquesta situació tendeix a atenuar·se amb el temps, ja que en
l’ocupació actual (2002) la meitat (el 56,9%) d’aquest col·lectiu colombià té
ocupacions no qualificades i de serveis, mentre que en el moment de la seva
primera ocupació són el 76,1%. Els treballadors que fan feines de mitjana i
alta qualificació també presenten un augment important ja que han passat a
tenir·hi una participació del 27,1%. Igualment, s’ha incrementat el 13,2% la
participació del col·lectiu colombià en la direcció d’empreses, especialment
ètniques. En el cas del col·lectiu nacional, s’observa que, quant a la seva
ocupació actual, només el 17,3% dels treballadors s’insereixen en el mercat
laboral en ocupacions no qualificades, mentre que el 31,9% tenen ocupacions
de mitjana i alta qualificació, i el 6,4% participen en la direcció d’empreses.
7.3. El joc de negociació de les condicions laborals entre treballador i ocu·
pador es configura d’acord amb el tipus d’ocupació que s’ha d’exercir a l’in·
terior de l’organització. Els resultats de la informació qualitativa mostren tres
tipus de negociació. Predomina la negociació en què els treballadors no poden
473

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
exigir sinó que se sotmeten a les condicions que imposa l’ocupador. El segon
tipus de negociació té lloc en les ocupacions en què es presenta un alt joc de
negociació en el moment de la contractació, a causa que les empreses tenen
abundant demanda de mà d’obra; són ocupacions que han de generar alta
rendibilitat, amb certs nivells d’especialització, en què l’oferta laboral bona és
escassa i el treballador pot exigir condicions. En tercer lloc, hi ha ocupacions
en què les condicions laborals estan configurades i legalitzades per endavant,
no només en un mercat nacional sinó també mundial. Aquestes professions,
en general, també són especialitzades.
7.4. La segmentació laboral en el col·lectiu colombià estudiat va principal·
ment cap a dos sectors específics, el secundari i el terciari. Els treballadors
regularitzats van cap al segment secundari per les altes taxes de temporalitat
a què estan sotmesos i els treballadors sense regularitzar es canalitzen cap al
segment terciari, i participen en l’ocupació informal o submergida. D’acord
amb els resultats obtinguts, el col·lectiu colombià regularitzat es canalitza cap
al segment secundari i s’hi observa que la temporalitat afecta el 74% d’aquests
treballadors. Hi ha quatre tipus de relacions contractuals, segons l’externalitat
del treballador. El primer tipus és el cas del treballador intern temporal, que té
un contracte temporal firmat per la mateixa empresa en què treballa. El segon
i el tercer tipus es caracteritzen perquè els treballadors són externs a l’empresa
en la qual treballen; el seu vincle contractual és un tercer. El treballador extern
temporal pot ser contractat a través d’una empresa de treball temporal o d’una
empresa de serveis (outsourcing), per prestar un servei puntual, aliè a les activi·
tats productives de l’altra empresa. I a l’últim graó de la jerarquia es troben els
autònoms dependents, que treballen per a una empresa però que estan obligats
a cotitzar a la Seguretat Social com a autònoms. Habitualment tenen contrac·
tes comercials amb les empreses i treballen per obra o servei. Aquesta situació
dels immigrants temporals reflecteix les grans transformacions en l’organització
de la producció i, per tant, del treball, que estan alterant l’estructura de l’ocu·
pació i la configuració del capitalisme, com ho planteja Castillo (2005). El col·
lectiu colombià que no disposa de permís de treball va cap al segment terciari
i presenta el doble de participació en ocupacions no qualificades (treballadors
dels serveis de restauració i altres serveis, i treballadors no qualificats) que
el col·lectiu regularitzat (el 24,5% dels treballadors regularitzats i el 41,7%
dels treballadors irregulars), la qual cosa indica una relació significativa entre
la regularització i l’accés a l’ocupació. Així, l’absència de permís de treball
impedeix l’accés a l’ocupació semiqualificada o qualificada.
474

Conclusions
7.5. Hi ha empresariat que tendeix a contractar predominantment mà
d’obra immigrant, quan ja hi ha tingut una experiència prèvia. Així, la petita
empresa es va etnificant. Els resultats obtinguts demostren que les petites em·
preses (amb nòmines d’un a nou empleats) són les que contracten el col·lectiu
colombià estudiat, ja que una de cada dues persones enquestades treballa en
una petita empresa (el 49,7%), situació que només es presenta per al 33,4%
dels treballadors nacionals a Barcelona. Les empreses que contracten mà
d’obra immigrant fan créixer el seu personal amb població immigrant, fet que
provoca una etnificació. Així, en el 67,3% de les empreses petites que tenen
contractats els colombians estudiats, la resta de personal també tendeix a ser
immigrant. La informació qualitativa mostra alguns exemples d’ocupadors que,
en contractar un primer immigrant, quan hi ha períodes punta de producció, li
demanen que en recomani un altre i, al cap de poc temps, a l’empresa té lloc
una rotació de treballadors immigrants. Aquesta situació, però, no afecta les
dones colombianes enquestades, ja que aquestes no tendeixen a vincular·se
laboralment amb empreses sinó amb persones particulars; per això, el 75%
dels treballadors contractats per particulars són dones, situació fonamental per
estudiar les condicions d’ocupació i treball. En aquesta mateixa línia, el 60,7%
dels treballadors contractats per empreses són homes. Segons la percepció del
col·lectiu colombià estudiat, a l’empresariat espanyol, especialment al català,
li interessa un bon treballador i no li importa que sigui nacional o estranger. El
pas previ perquè tingui lloc aquest procés és trencar la desconfiança natural
de l’empresari amb una bona recomanació que faci que es refiï del treballador
immigrant. També és un fet comú en la història laboral de les persones immi·
grants que hagin tingut com a ocupador un altre immigrant. I, contràriament
al que es podria esperar, generalment les pràctiques laborals utilitzades per
aquest empresariat immigrant són irregulars i explotadores perquè reproduei·
xen les relacions laborals i les estructures administratives, en format reduït i
en les mateixes condicions, del país d’origen.
475

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
8. La vida laboral del treballador o treballadora segons les trajectòries
8.1. La població immigrant s’oposa a la rigidesa del mercat de treball i a
les barreres d’entrada que li impedeixen el pas a l’ocupació a través de les
xarxes socials, que neutralitzen aquestes traves. El camí més curt per arribar
a una ocupació és una xarxa social. Per al treballador o treballadora no sola·
ment és important disposar de capital humà en el mercat laboral, sinó que és
fonamental tenir un ampli capital relacional que faciliti la inserció en aquest
mercat. Segons les dades recollides per mitjà de les enquestes i les trajectòri·
es laborals, quatre de cada deu colombians estudiats reben informació sobre
vacants de llocs de treball a través d’un amic o conegut (el 43%), mecanisme
que la població nacional no utilitza tant (el 25,4%). La xarxa social és el recurs
més efectiu no només per buscar feina sinó també per trobar·la, ja que un de
cada dos treballadors immigrants estudiats (el 54,3%) ha aconseguit la seva
ocupació actual per mitjà d’una xarxa familiar, connacional o d’amics d’altres
col·lectius. A diferència del col·lectiu espanyol, que pot diversificar les seves
estratègies per aconseguir feina reeixidament, les persones immigrants (parti·
cularment, les il·legals) tendeixen a utilitzar les xarxes socials com a estratègies
de concurrència al mercat de treball. El canal d’accés a l’ocupació a través
de les xarxes permet esquivar algunes barreres d’entrada al mercat laboral,
especialment la relacionada amb el permís de treball. Per tant, el mecanisme
més utilitzat per les persones immigrants per trobar feina és a través de les
“recomanacions”. El personal immigrant contractat en una empresa sap quan
necessiten un nou treballador, i llavors n’informa el seu grup d’amics (veïns o
connacionals) perquè s’hi presentin com a candidats al càrrec, recomanant·los
prèviament. L’empresari contracta el nou treballador perquè aquest ha estat re·
comanat. El mecanisme del currículum normalment té poc pes per seleccionar
treballadors immigrants.
8.2. El mercat de treball segmenta el col·lectiu immigrant, però aquest hi
té un comportament actiu com a actor social, d’acord amb les possibilitats que
li ofereixen les xarxes socials. La xarxa social és un recurs bàsic de mobilitat
ascendent. La persona immigrant desplega estratègies i recursos per superar
les barreres d’entrada al mercat de treball, quan cerca feina i mobilitat laboral
ascendent. Aquestes estratègies es posen en pràctica de manera esglaonada,
superant a poc a poc les barreres d’entrada que els limiten. Una gran part de les
persones immigrants estudiades desitgen convertir·se en empresàries ètniques,
ja que és una estratègia ocupacional per evadir la precarietat laboral. Els autò·
476

Conclusions
noms tenen més governabilitat sobre les seves condicions d’ocupació i treball, i
demostren menys incertesa laboral, més protecció social i millors condicions de
treball, però en alguns casos tenen ingressos més baixos. D’acord amb els re·
sultats obtinguts a partir de l’enquesta, el col·lectiu colombià autònom se situa
en un rang salarial aproximat de 1.200 a 1.600 euros, mentre que el personal
assalariat oscil·la en un rang de 600 a 900 euros. Aquest nivell d’ingressos
dels autònoms és més alt en el col·lectiu immigrant que en el nacional. La po·
blació immigrant colombiana acumula experiència al país receptor, augmenta
el seu capital relacional, regularitza la seva situació, homologa títols, obté la
doble nacionalitat al cap de dos anys d’estar regularitzada i, en última instàn·
cia, es converteix en autònoma. Encara que el mercat de treball està regulat
per institucions, l’acció social dels individus hi exerceix pressions importants.
Les persones candidates a una ocupació poden desenvolupar estratègies des·
tinades a bombardejar les barreres d’entrada que els impedeixen arribar·hi, la
persona immigrant no és un subjecte passiu. L’empresariat ètnic opera també
com una estratègia d’ocupació, que cerca superar les barreres d’entrada que hi
ha en llocs de treball qualificats. Els negocis ètnics no competeixen pels llocs
de treball amb el col·lectiu nacional, ja que la seva cartera de béns i serveis té
com a client bàsic el gueto.
8.3. La població immigrant flueix d’un segment del mercat de treball a un
altre, cercant més mobilitat ascendent en funció de l’antiguitat en la migració,
i en molts dels treballadors estudiats preval un reacomodament ocupacional.
D’acord amb els resultats obtinguts, s’observa que la rotació laboral dels treba·
lladors immigrants és alta perquè el 89,4% tenen entre un i dos anys d’antigui·
tat al seu lloc actual; però un 90% de la rotació no obeeix a acomiadaments,
sinó a una recerca permanent per escalar un millor posicionament laboral o
a la finalització del contracte o l’obra. L’antiguitat en el mercat de treball els
permet incrementar les aptituds desitjables per a un ocupador (més experiència
en les entrevistes, recopilació de més d’informació sobre el funcionament del
mercat laboral, regularització, homologació de títols, ampliació de les xarxes
socials). Aquest resultat es complementa amb la tesi de Borjas (1994), segons
la qual encara que les persones immigrants entren als països receptors amb un
gran desavantatge econòmic en el mercat laboral, les oportunitats econòmiques
tendeixen a créixer ràpidament amb el temps; per tant, el temps de residència
d’aquestes persones al país receptor és una variable fonamental en l’estudi del
comportament del mercat de treball. Així, els resultats obtinguts en el grup de
treballadors estudiats estan influïts pel poc temps transcorregut des que han
arribat al mercat laboral.
477

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
8.4. Les conclusions d’aquest estudi no permeten suposar que el col·lectiu
immigrant estudiat es mogui en un infrasegment del mercat laboral que en·
casella ocupacionalment tots els treballadors immigrants. 94 López (1996) i
altres investigadors han observat que hi ha una dinàmica de mobilitat en les
trajectòries dels treballadors entre els sectors formal i informal de l’economia
segons el cicle de vida d’un treballador. En el cas de les persones immigrants,
a partir de les trajectòries laborals veiem que la mobilitat ocupacional flueix en
funció de l’antiguitat migratòria.
8.5. El mercat de treball té un comportament diferenciat segons les diver·
ses ocupacions i professions. Es poden distingir dos casos de mobilitat ocu·
pacional: la ruptura i la continuïtat ocupacionals. La continuïtat ocupacional
es presenta de dues maneres: a) continuïtat en les professions escasses i d’alt
nivell formatiu, que s’han de cobrir per satisfer la demanda i que tenen altes
barreres d’entrada (requereixen la condició prèvia de l’homologació del títol).
El salari i les condicions laborals són iguals que les del col·lectiu autòcton, i
el treballador o treballadora té continuïtat en la seva trajectòria laboral entre
el país d’origen i el receptor; i b) continuïtat ocupacional que es presenta
en oficis clarament diferenciats, de nivell de coneixements mitjans, de tipus
tècnic industrial o de la construcció, en què els treballadors són ben valorats i
són contractats sense que importi la seva situació jurídica. Tenen els mateixos
salaris que el col·lectiu autòcton i tendeixen a continuar la seva trajectòria
laboral com en el país d’origen. El segon cas de mobilitat ocupacional es pre·
senta en forma de ruptura. Aquí s’inclouen el gruix d’activitats dedicades als
serveis personals o de proximitat, que tenen una forta demanda a Espanya.
Habitualment, el treballador que es contracta no requereix formació prèvia, ni
experiència. Té jornades laborals molt llargues, condicions degradades, infor·
malitat contractual, escassa protecció social o cap, i salaris més baixos que la
població nadiua. Es podria tractar d’un sector econòmic en què la mà d’obra
immigrant ha substituït la nacional. Les persones immigrants es veuen obliga·
des a ocupar·se en activitats diferents de la seva professió, i això implica la no·
continuïtat de la trajectòria laboral i la desqualificació laboral a mitjà termini
per a qui mai no ha exercit aquest ofici. La resposta del col·lectiu immigrant
pot seguir dos camins: el treballador s’encasella en aquest segment perquè les
llargues jornades de treball absorbeixen el seu temps i l’aïllament no li permet
alimentar la xarxa social de contactes per accedir a altres ocupacions millors.
94. És a dir, aquells treballadors que es queden reclosos en el segment secundari sense poder pas·
sar al segment primari perquè sempre són descartats ètnicament pels empresaris (Piore, 1979).
478

Conclusions
O, d’altra banda, pot tenir lloc un redescobriment vocacional per a la persona
immigrant, que troba una altra identitat ocupacional.
8.6. La jornada laboral constitueix un aspecte fonamental del deteriora·
ment de les condicions d’ocupació de la població immigrant i revela una doble
gestió de la mà d’obra: un tipus de jornada de treball i d’hores laborals per al
col·lectiu nacional, i un altre per al col·lectiu immigrant, amb un nombre més
elevat d’immigrants que prolonguen la seva jornada laboral. Els resultats obtin·
guts revelen que la població immigrant estudiada tendeix a treballar de mitjana
nou hores més a la setmana que la població nacional. La mitjana d’hores treba·
llades per setmana del col·lectiu autòcton és de 40,3 h, mentre que la mitjana
setmanal del col·lectiu immigrant arriba a 48,6 h; en altres paraules, la mitjana
d’hores treballades segons el nivell educatiu mostra que els treballadors na·
cionals amb baixa qualificació i estudis primaris tenen una jornada setmanal
més llarga (42,9 h), en relació amb els treballadors amb estudis universitaris
(37,8 h). En el cas de les persones immigrants, és a l’inrevés. Els treballadors
amb formació universitària tenen una jornada més llarga (51,2 h), mentre que
els que tenen estudis primaris fan jornades més curtes (38,3 h). El 80% de la
població nacional i la immigrant treballen a jornada completa. Entre el 20%
restant, que treballen a jornada parcial, el 10,6% de les persones immigrants
ho fan perquè no han trobat una feina a jornada completa. De tal manera que
la jornada parcial és voluntària per a la població nacional i obligatòria per a
la immigrant, la qual cosa corrobora l’existència d’una doble gestió de la mà
d’obra, com s’ha afirmat anteriorment.
9. Les percepcions del col·lectiu immigrant com a treballador
9.1. Els col·lectius nacional i immigrant perceben els riscos físics a la feina
des de llindars diferents, encara que siguin una amenaça real. L’estudi de les
vuit variables seleccionades mostra que la població nacional tendeix a percebre
més riscos, més exposició a situacions de perill, menys protecció i menys infor·
mació sobre prevenció del que voldria. Tanmateix, les persones immigrants fan
feines amb més desgast físic però tenen nivells de satisfacció més alts amb el
seu entorn, ja que el consideren agradable. És possible que aquesta percepció
diferent estigui influïda per l’exigència més baixa dels treballadors immigrants
o, tal com ho afirma Stark (1993), que la percepció dels treballadors immi·
grants sobre les seves condicions d’ocupació i treball estigui d’acord amb les
expectatives laborals d’un grup de referència. Stark (1993) conclou que quan
479

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
un treballador canvia de grup de referència, del seu país d’origen al receptor, la
percepció de la seva situació laboral pot modificar·se substancialment. Aquesta
apreciació és rellevant perquè posa de manifest la importància del temps de
residència al país receptor com a indicador de satisfacció en diversos aspectes
de la vida laboral.
9.2. Els nivells d’alienació a la feina tendeixen a ser percebuts de manera
similar pels col·lectius nacional i immigrant. És evident que les feines de la
població immigrant són més alienants que les de la població nacional, perquè
tenen una participació més àmplia en l’ocupació no qualificada; tanmateix, els
resultats demostren que les variables tendeixen a presentar resultats similars
per a tots dos col·lectius. Per exemple, gairebé la mateixa proporció de perso·
nes immigrants i nacionals pensen que tenen una jornada avorrida i monòtona,
i que hi ha repetició de tasques; succeeix el mateix amb la sensació que el
temps passa ràpidament a l’hora de fer les activitats laborals, i amb el fet
que totes tornen cansades de la feina; hi ha gairebé una proporció similar de
treballadors autòctons i immigrants que tenen flexibilitat per arribar a la feina i
sortir·ne quan volen, i per prendre’s petits descansos durant la jornada. Encara
que algunes variables presenten una situació pitjor per al col·lectiu nacional i
altres per al col·lectiu immigrant, percentualment hi ha més persones immi·
grants que tenen ocupacions repetitives, amb jornades avorrides i monòtones,
que presenten alts nivells de distracció i que no tenen petits descansos durant
la jornada, si ho comparem amb el col·lectiu nacional. Per contra, aquest úl·
tim col·lectiu té una situació laboral pitjor que la població immigrant perquè,
proporcionalment, fan més feines supeditades al ritme d’una màquina, amb
jornades de treball en què el temps transcorre lentament, arriben cansadíssims
a casa després de la feina i tenen ocupacions més estressants.
9.3. El sentiment d’insatisfacció en relació amb els riscos laborals és més
fort en el col·lectiu nacional. El col·lectiu immigrant mostra més satisfacció
quant a les condicions de treball, percep que la seva feina és més estimulant,
encara que paradoxalment sigui més rutinària. En avaluar els riscos laborals
com un tot, trobem aspectes importants de la percepció i la representació de
l’ocupació, que es reflecteixen en la visió que tenen els treballadors del mercat
de treball. El col·lectiu immigrant percep la seva feina amb més flexibilitat,
potser perquè les feines que fan, tal com s’ha observat al cinquè capítol, es
duen a terme en petites i mitjanes empreses de menys de 25 treballadors,
amb estructures administratives menys rígides i formals, i tenen una escassa
480

Conclusions
participació al sector de la indústria i els serveis (la majoria treballen en serveis
personals, que estan marcats pel contacte directe). El col·lectiu nacional, en
general, és més escèptic que l’immigrant sobre el contingut de la feina i la
seva utilitat social, i és molt possible que les persones immigrants siguin més
conformistes perquè procedeixen de mercats de treball més adversos.
9.4. Un de cada dos treballadors, tant si són nacionals com immigrants,
té una ocupació que no li permet construir una carrera perquè les possibili·
tats d’ascens, amb la formació que té actualment, són baixes. El 57,4% dels
treballadors nacionals pensen que tenen poques possibilitats d’ascens o cap
en la seva feina actual, xifra gairebé idèntica que la del col·lectiu immigrant
estudiat (el 61,3%), que consideren un ascens com quelcom bastant remot.
Per contra, el 20,8% dels treballadors nacionals i el 22,6% dels immigrants
consideren que estan vinculats a una empresa amb bastants o moltes possibili·
tats d’ascendir a un lloc de treball millor. Això significa que quatre de cada cinc
treballadors estudiats tenen un lloc de treball que no els permetrà fer créixer
i desenvolupar el seu potencial perquè no tenen perspectives d’ascens al llarg
del temps. De mitjana, les dones tenen menys perspectives d’ascens que els
homes.
És possible que la qüestió migratòria sigui el problema més gran amb què
s’han d’enfrontar les societats avançades al segle XXI, perquè la lluita per la
defensa dels drets humans en societats democràtiques, àmplies i pluralistes
no estigui marcada per la loteria geogràfica i genètica. Europa, que ha estat el
bressol i el baluard dels drets humans, té molt per aprendre; no podem oblidar
que, a l’altre costat del món, on les famílies viuen amb dos euros al dia, on
cerquen una esperança de vida en un repartiment del món que els ha atorgat un
paper relegat, les persones immigrants es llancen a través de l’oceà a la recerca
d’una vida nova i millor, deixant les seves famílies abandonades, assumint una
pesada càrrega enmig de la solitud i l’aïllament per garantir una oportunitat al
seu grup familiar.
Barcelona, 22 de juny de 2006
481

Bibliografia
ABAD, Luis. 2000. “Globalización, Demografía y Migraciones”. II Congreso
sobre la Inmigración en España. Universidad Pontificia de Comillas. Octubre.
ABRAMO, Laís. 1999. “Desafíos actuales de la sociología del trabajo en Amé·
rica Latina: Algunas hipótesis para discusión”. A: Enrique de la Garza Toledo
(comp.). Los retos teóricos de los estudios del trabajo hacía el siglo XXI. CLAC·
SO. Buenos Aires.
ALBARRÁN, Irene et al. 2000. “Modelo de regresión lineal múltiple y mode·
los de elección discreta (logit, probit, multinomiales y censurado)”. A: María
Vicente y Oliva (comp.). Análisis multivariante para las Ciencias Sociales. Uni·
versidad Rey Juan Carlos. Servicios de Publicaciones Dykinson. Madrid.
ALUJAS, Juan Antonio. 2003. Políticas activas de mercado de trabajo en España:
situación en el contexto europeo. Consejo Económico y Social. Madrid.
AMIN, Samir. 2001. “Capitalismo, imperialismo, mundialización”. A: Resistencias
mundiales. De Seattle a Porto Alegre. CLACSO. Buenos Aires.
483

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
ANKER et al. 2003. “La medición del trabajo decente con indicadores es·
tadísticos”. Revista Internacional del trabajo. Vol. 122 (2003), núm. 2, p.
160·196.
APARICIO, Rosa i GIMÉNEZ, Carlos. 2003. Migración colombiana en España.
OIM i NU (Ed.) Ginebra.
APPELBAUM, Eileen. 1983. “El mercado de trabajo en la teoría postkeynesi·
ana”. A: Michael Piore (comp). Paro e Inflación. Perspectivas Instituciones y
Estructurales. Alianza Editorial. Madrid.
ARANGO, Joaquín. 2000. “Enfoques conceptuales y teóricos para explicar la
migración”. Las migraciones internacionales 2000. Revista Internacional de
las Ciencias Sociales, setembre, núm. 165, p. 33·47.
BAGNASCO, Arnaldo. 1989. “Mercado y mercados de trabajo”. Revista de
Sociología del Trabajo, núm. 6, primavera, p. 21·31.
BANYULS, Josep et al. 2002/2003. “El empleo informal y precariedad laboral:
las empleadas del hogar”. Sociología del Trabajo, nova època, núm. 47, p.
75·105.
BECK, Ulrich. 2000. Un nuevo mundo feliz: la precariedad del trabajo en la
era de la globalización. Paidós Ibérica. Barcelona.
BECKER, Gary. 1983. “Inversión en capital humano e ingresos”. A: Luis To·
haria (comp.). El mercado de trabajo: teorías y aplicaciones. Alianza Editorial.
Madrid.
BECKER, Gary. 1997. Teoría económica. Fondo de Cultura Económica.
Mèxic.
BIDEGAIN, Gabriel et al. 1989. Los colombianos en Venezuela, mito y realidad.
CEPAM. Caracas.
BILBAO, Andrés. 1999. El empleo precario. Seguridad de la economía e inseguridad
del trabajo. Editorial La Catarata. Madrid.
484

BLANCHARD, Oliver. 1997. Macroeconomía. Prentice Hall. Madrid.
Bibliografia
BOLTANSKI, Luc i Eve CHIAPELLO. 1999. El nuevo espíritu del capitalismo.
Akal. Barcelona.
BORDERÍAS, Cristina i CARRASCO, Cristina. 1994. “Las mujeres y el trabajo:
aproximaciones históricas, sociológicas y económicas. A: Cristina Borderías et
al. (comp.). Las mujeres y el trabajo. Rupturas conceptuales. Icaria. Madrid.
BORJAS, George. 1994. “The Economics of Immigration”. Journal Economic
Literature. Vol. XXXII (desembre 1994), p. 1667·1717.
BORJAS, George. 2000. Issues in the economics of immigration. Chicago.
University of Chicago Press.
BOURDIEU, Pierre. 1977. Outline of a the theory of practice. Cambridge Uni·
versity Press. Londres.
BOWLES, Samuel i GINTIS, Herbert. 1999. “El problema de la teoría del
capital humano; una crítica marxista”. A: Luis Toharia (comp.). El mercado de
trabajo: teorías y aplicaciones. Alianza Universidad. Madrid.
BOYER, Robert. 1992. La teoría de la regulación. Edicions Alfons el Magnà·
nim. Generalitat Valenciana.
BRAVERMAN, Harry. 1983. Trabajo y capital monopolista. La degradación del
trabajo en el siglo XX. Editorial Nuestro Tiempo. Mèxic.
BURAWOY, Michael. 1989. El consentimiento de la producción. Ministeri de
Treball i Seguretat Social. Madrid.
BURCHELL, Brendan. 1992. “El impacto de la precariedad del mercado
de trabajo sobre los individuos en el Reino Unido”. A: Gerry i Janine Rodger
(comp.). El trabajo precario en la regulación del mercado laboral. Crecimiento
del empleo atípico en Europa Occidental. Ministeri de Treball i Seguretat So·
cial. Madrid.
485

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
BUSHNELL, David. 1997. Colombia, una nación a pesar de sí misma. Planeta.
Bogotà.
CACES, Fe i GURAK, Douglas. 1998. “Redes migratorias y la formación de
sistemas de migración”. A: Graciela Malgesini (comp.). Cruzando Fronteras.
Migraciones en el Sistema Mundial. Icaria. Barcelona.
CACHÓN, Lorenzo. 2003. Inmigración y segmentación de los mercados
de trabajo en España. CENTRA: Fundación Centro de Estudios Andaluces.
Andalusia.
CAMPOS, Guillermo. 2002. Un modelo de empleabilidad basado en resistencias:
El caso del mercado de trabajo en Puebla. Universidad Autónoma
Metropolitana. Mèxic. [Tesi doctoral]
CANALES, Alejandro i ZLOLNISKI, Christian. 2001. Comunidades Transnacionales
y migración en la era de la globalización. CEPAL/CENADE. Mèxic.
CANO, Ernest. 1996. “El trabajo precario: concepto y dimensiones”. A: La
Roca i Sancez (comp.). Economía Crítica, trabajo y medio ambiente. Fundación
de estudios e iniciativas sociolaborales. Universitat de València.
CANO, Ernest. 1997. Canvi socioeconòmic i precarització laboral en el sistema
capitalista: teoria i estudi d’un cas (La indústria del moble d’Horta). Universitat
de València. Valencia. [Tesi doctoral]
CANO, Ernest. 2000. “La Lógica de la precariedad laboral: el caso de la indus·
tria valenciana del mueble”. Cuadernos de Relaciones Socio-laborales. Núm.
16. Madrid.
CANO, Ernest, BILBAO, Andrés i STANDING, Guy. 2000. Precariedad laboral,
flexibilidad y desregulación. Editorial Germanía. València.
CARRASCO, Concepción et al. 2004. “Mercado de trabajo e inmigración”. A:
Inmigración: mercado de trabajo y protección social en España. CES. Madrid.
CASTEL, Robert. 1997. La metamorfosis de la cuestión social. Una crónica del
salariado. Paidós. Buenos Aires.
486

Bibliografia
CASTELLS, Manuel. 2002. “La transformación del trabajo y el empleo: traba·
jadores en red, desempleados y trabajadores a tiempo flexible”. A: La era de
la información: economía, sociedad y cultura. La Sociedad Red. Vol. 1. Siglo
XXI Editores. Madrid.
CASTILLO, Juan José. 1996. “Sociología del trabajo”. Un proyecto docente.
Núm. 152. CIS. Madrid.
CASTILLO, Juan José. 2005. “Introducción”. A: El trabajo recobrado. Una
evaluación del trabajo realmente existente en España. Editorial Miño y Dávila.
CASTILLO, Juan José. 2005b. “Contra los estragos de la subcontratación: tra·
bajo decente”. Sociología del Trabajo, nova època, núm. 54, p. 3·37.
CASTILLO, Juan José i Prieto, Carlos. 1990. “Condiciones de trabajo. Un enfo·
que renovador de la sociología del trabajo”. Núm. 66. CIS. Madrid.
CASTLES, Stephen i KOSACK, Godula. 1984. Los trabajadores inmigrantes y
la estructura de clases en Europa Occidental. Fondo de Cultura Económica.
Mèxic.
CASTLES, Stephen i MILLER, Mark. 1998. The age of migration. Population
moviments in the modern world. McMillan Press Ltd. Houndmills.
CASTRO, Marcos. 2002. Indicadores de desarrollo sostenible urbano. Una aplicación
para Andalucía. Universidad de Málaga. [Tesi doctoral]. .
CENTI, Cesar. 1988. “Mercado de trabajo y movilización”. Revista de Sociología
del Trabajo, núm. 4, tardor, p. 43·66.
CEPAL, 2002. “La migración internacional y la globalización”. A: Globalización
y desarrollo. CEPAL/NACIONS UNIDES. Brasília. .
CERES. 2005. “Inserción laboral de la Población Inmigrada en Cataluña”.
Informe 2005. Estudis, núm.13.
487

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
CIS. 2003. “Actitudes ante la Inmigración”. Estudio 2511. Boletín 32, maig·
agost 2003. .
CIS. 2006. “Barómetro social”. Informes desde el 2003·2005. .
COL·LECTIU IOE. 1996. Discriminación laboral a los trabajadores inmigrantes
en España: El caso de los trabajadores marroquíes en el acceso al empleo. OIT.
Ginebra.
COL·LECTIU IOE. 1999. Inmigración y trabajo en España. Trabajadores inmigrantes
en el sector de la hostelería. Ministeri de Treball i Afers Socials.
Madrid.
COL·LECTIU IOÉ. 2002 La exploración bibliográfica sobre estudios de inmigración
en España. Observatorio Permanente de la Inmigración. Ministeri de
l’Interior. Madrid.
COLLER, Xavier. 1997. La empresa flexible. Estudio sociológico del impacto
de la flexibilidad en el proceso de trabajo. CIS. Centro de Investigaciones So·
ciológicas. Madrid.
DAS. 2002. Departamento Administrativo de Seguridad de Colombia. Subdi·
rección de Asuntos Migratorios. [Dades no publicades]. Bogotà.
DEMING, W. E. 1950. Some theory of sampling. Nova York. Wiley.
DÍAZ, Luz Marina i GÓMEZ, J. 1983. La moderna esclavitud. Los indocumentados
en Venezuela. Editorial Oveja Negra. Bogotà.
DOBB, Maurice. 1975. Introducción a la economía. Fondo de Cultura Econó·
mica. Mèxic.
DOERINGER, Peter i PIORE, Michael. 1985. Mercados de trabajo y análisis
laboral. Ministeri de Treball i Seguretat Social. Madrid.
488

Bibliografia
DOERINGER, Peter i PIORE, Michael. 1999a. “Los mercados internos de tra·
bajo”. A: Luis Toharia (comp.). El mercado de trabajo: teorías y aplicaciones.
Alianza Universidad. Madrid.
DOERINGER, Peter i PIORE, Michael. 1999b. “El paro y el mercado dual del
trabajo”. A: Luis Toharia (comp.). El mercado de trabajo: teorías y aplicaciones.
Alianza Universidad. Madrid.
DOMBOIS, Rainer.1993. “…Un trabajo sin prestigio. La situación laboral y
las trayectorias de obreros en la industria colombiana”. A: Rainer Dombois i
Carmen Marina López (eds.). Cambio técnico: Empleo y trabajo en Colombia.
Fescol. Bogotà.
DRISCOLL, Barbara. 2001. “La actividad empresarial de la comunidad latina
en los Estados Unidos/Impactos y perspectivas”. Revista Problemas del Desarrollo.
Vol. 32, núm. 125, p. 141·160.
DUNLOP, John i GALESON, Walter. 1985. El trabajo en el siglo XX. Ministeri
de Treball i Seguretat Social. Madrid.
EDWARDS, Richard. 1999a. “Conflicto y control en el lugar de trabajo”. A:
Luis Toharia (comp.). El mercado de trabajo: teorías y aplicaciones. Alianza
Universidad. Madrid.
EDWARDS, Richard. 1999b. “Las Relaciones Sociales de producción de la
Empresa y la estructura del mercado de trabajo”. A: Luis Toharia (comp.). El
mercado de trabajo: teorías y aplicaciones. Alianza Universidad. Madrid.
EDWARDS, Richard, PIORE, Michael i GORDON, David. 1986. “Trabajo seg·
mentado, trabajadores divididos”. A: La transformación histórica del trabajo en
EUA. Ministeri de Treball i Seguretat Social. Madrid.
ESCRIVÁ, Ángeles. 2000. “¿Empleadas de por vida? Peruanas en el servicio
doméstico de Barcelona”. Papers de Sociologia, núm. 60. UAB. Barcelona.
ESPING·ANDERSEN, Gosta. 2000. Fundamentos sociales de las economías
postindustriales. Ariel. Barcelona.
489

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
FERRARO, Francisco, et al. 2002. La economía sumergida en Andalucía. CES
i Junta de Andalucía.
FINA, Lluís. 2001. El reto del empleo. McGraw·Hill. Madrid.
FINA, Lluís i TOHARIA, Luis. 2001. El empleo en España. Situación y perspectivas.
Ministeri de Treball i Afers Socials. Madrid.
FRIEDMAN, Milton, 1962. Teoría de los precios. Apuntes para un curso en la
Universidad de Chicago. Selecciones gráficas. Madrid.
FRIEDMAN, Milton i Rose. 1983. Libertad de elegir. Ediciones Orbis, SA.
Barcelona.
FURTADO, Celso. 1999. Brasil: para reiniciar el crecimiento. CLACSO. .
GALBRAITH, John Kenneth. 1963. La sociedad opulenta. Ariel. Barcelona.
GALBRAITH, John Kenneth. 1980. El nuevo estado industrial. Ariel.
Barcelona.
GALVIS, Ligia. 1996. Comprensión de los derechos humanos. Ediciones Au·
rora. Bogotà.
GAMERO, Carlos. 2005. Análisis microeconómico de la satisfacción laboral.
Consejo Económico y Social. Madrid.
GARCÍA FERRANDO, Manuel.1985. “Socioestadística”. Alianza Universidad.
Madrid.
GARCÍA MÁRQUEZ, Gabriel. 1993. “Al filo de la Oportunidad”. A: Un brindis
por la poesía. Editorial Oveja Negra. Bogotà.
GARZA, Enrique de la. 1988. “Hacia una metodología de la reconstrucción”. A:
Fundamentos, crítica y alternativas a la metodología y técnicas de investigación
social. UNAM, Editorial Porrúa. Mèxic.
490

Bibliografia
GARZA, Enrique de la. 2000. “El papel del concepto de trabajo en la teoría
social del siglo XX”. A: Enrique de la Garza Toledo (comp.). Tratado latinoamericano
de Sociología del trabajo. Fondo de Cultura Económica. Mèxic.
GARZA, Enrique de la. 2001. “Problemas clásicos y actuales de la crisis del
trabajo”. A: Julio César Neffa i Enrique de la Garza Toledo (comp.). El trabajo
del futuro, el futuro del trabajo. CLACSO. Buenos Aires.
GARZA, Enrique de la. 2003. “Estructura industrial y condiciones de trabajo
en la manufactura”. A: Enrique de la Garza i Carlos Salas (coord.). La situación
del trabajo en México. Plaza y Valdés, SA. Mèxic.
GES. 2004. Integració dels immigrants qualificats al mercat laboral a Catalunya
i Europa. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).
Barcelona.
GHAI, Dharam. 2003. “Trabajo decente. Conceptos e indicadores”. Revista
Internacional del Trabajo. Vol. 122, núm. 2, p. 125·160.
GORDON, David, EDWARDS, Richard i PIORE, Michael. 1986. Trabajo segmentado,
trabajadores divididos. La transformación histórica del trabajo en
Estados Unidos. Ministeri de Treball i Seguretat Social. Madrid.
GORZ, André. 1982. Adiós al proletariado: más allá del socialismo. Viejo Topo.
Barcelona.
GUARNIZO, Luis Eduardo. 2003. “La migración transnacional colombiana:
Implicaciones teóricas y prácticas”. Seminario sobre migración internacional
colombiana y la conformación de comunidades transnacionales. 18 i 19 de
juny de 2003. .
GUARNIZO, Luis Eduardo. 2004. “Aspectos económicos del vivir transnacio·
nal”. A: Ángeles Escrivá i Natalia Rivas (coord.). Migración y desarrollo. Estudios
sobre remesas y otras prácticas transnacionales en España. Consejo Superior
de Investigaciones. Andalusia.
491

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
GUARNIZO, Luis Eduardo i DÍAZ, Luz Marina. 1999. “Transnational migra·
tion: a view from Colombia.” Ethnic and Racial Studies. Vol. 22, núm. 2, p.
397·421.
GURAK, Douglas. 1987. “Family formation and marital selectivity among co·
lombian and dominicans immigrants in New York City”. International Migration
Review. Vol. 21, núm. 275·298.
GURAK, Douglas i CACES, Fe. 1998. “Redes migratorias y la formación de
sistemas de migración”. A: Graciela Malgesini (comp.). Cruzando fronteras.
Icaria. Barcelona.
HARVEY, David. 1998. La condición de la posmodernidad. Investigación sobre
los orígenes del cambio cultural. Amorrortu. Buenos Aires.
HATTON, Timothy i WILLIAMSON, Jeffrey. 1998. The age of mass migration:
causes and economic impact. Oxford University Press. Nova York.
HATTON, Timothy i WILLIAMSON, Jeffrey. 2004. “¿Cuáles son las causas que
mueven la migración mundial?” Revista Asturiana de Economía (RAE), núm.
30. .
HEILBRONER, Robert i THUROW, Lester. 1984. Economía. Prentice·Hall His·
panoamericana, SA. Mèxic.
HELD, David. 1999. Global transformations: politics, economics and cultural.
Oxford Polity Press.
HERRANZ, Yolanda. 2000. “Formas de incorporación laboral de la inmigración
latinoamericana en Madrid: importancia del contexto de recepción”. Revista
Migraciones.
HERZBERG, Frederick. 1968. “Una vez más: ¿Cómo motivar a sus emplea·
dos?”. Harvard Business Review, gener·febrer, p. 7·12.
IDESCAT. 1996, 2001. Datos del padrón municipal. .
IDESCAT. 2003. Datos del Censo 2001 para tres comarcas de Barcelona.
492

Bibliografia
IDESCAT. 2006. Datos estadísticos de la EPA en Cataluña y Barcelona. .
INE. 2001. Censo de población nacional. .
INE. 2004. Anuario estadístico de España. .
IZQUIERDO, Antonio. 1996. La inmigración inesperada. La población extranjera
en España, 1991-1995. Madrid: Ministeri de Treball i Afers Socials.
Madrid.
IZQUIERDO, Antonio i MARTÍNEZ, Raquel. 2004. “La Inmigración en España
en el 2001”. A: Inmigración: mercado de trabajo y protección social en España.
CES. Madrid.
IZQUIERDO, Antonio i CARRASCO, Concepción. 2005. “Flujos, tendencias
y signos de instalación de los extranjeros en España. Papeles de Economía
Espanyola, núm. 104, p. 92·122.
JOVELL, Albert. 1995. “Análisis de regresión logística”. Cuadernos Metodológicos,
núm. 15. CIS. Madrid.
KAVAFIS, Constantino. 1988. Antología Poética. Editorial Tiempo Presente.
Bogotà.
KERR, Clark. 1985. La balcanización de los mercados. Ministeri de Treball i
Seguretat Social. Madrid.
KEYNES, John M. 1974. Teoría general de la ocupación, el interés y el dinero.
Fondo de Cultura Económica. Mèxic.
LACOMBA, Joan. 2001. “Teorías y prácticas de la inmigración. De los modelos
explicativos a los relatos y proyectos migratorios”. Scripta Nova. Revista Electrónica
de Geografía y Ciencias Sociales. Universitat de Barcelona. Núm. 94
(11), 1 d’agost. .
493

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
LACOMBA, Joan. 2003. “La producción escrita sobre la inmigración en España
(1990·2000). Una síntesis bibliográfica”. Revista Arxius, núm. 5. Universitat
de València, p. 207·222.
LEE, Everett. 1966. “A theory of Migration”. Demography. Vol. 3, núm. 1, p.
47·57.
LEWIS, Arthur. 1954. “Economic development with unlimited supplies of
labor”. Manchester School of Economic and Social Studies, núm. 22, p.
131·191.
LIGHT, Ivan et al. 1993. “Migration networks and Immigrants entrepreneurs·
hip”. A: Immigration a entrepreneurship. Ed. Light and P Bahacha, New Bruns·
wick, NJ Transactions, p. 1·11.
LIGHT, Ivan. 2002. “El concepto de ‘Ethnic Business’”. Conferència dictada
en el Seminario sobre Empresariado Étnico en España. Memorias. Universitat
Autònoma de Barcelona.
LÓPEZ, Hugo. 1996. Ensayos sobre economía laboral colombiana. Carlos Va·
lencia Editores. Bogotà.
LUCAS MARÍN, Antonio et al. 1994. Sociología para la empresa. McGraw·Hill.
Madrid.
MALGESINI, Graciela. 1998. “Introducción”. A: Graciela Malgesini (comp.).
Cruzando Fronteras. Migraciones en el Sistema Mundial. Icaria. Barcelona.
MALGESINI, Graciela i GIMÉNEZ, Carlos. 1997. Guía de conceptos sobre migraciones,
racismo e interculturalidad. Editorial La Cueva del Oso. Madrid.
MANPOWER. 2002. Índice manpower. La inmigración en España. .
MARTÍN, Antonio i GARCÍA, Joaquín. 1998. Glosario de empleo y relaciones
laborales. Fundación Europea para la Mejora de las Condiciones de Vida y del
Trabajo. Madrid.
494

Bibliografia
MARUANI, Margaret. 1988. “Sociología del empleo: una investigación en las
fronteras de la empresa”. Sociología del Trabajo, nova època, núm. 4, tardor,
p. 43·66.
MARUANI, Margaret. 2000. “De la sociología del trabajo a la sociología del
empleo”. Política y Sociedad, núm. 34, p. 9·17.
MARX, Carlos. 1973. El capital. Crítica de la economía política. Tom I. Edito·
rial Cartago. Buenos Aires.
MARX, Carlos. 1974. Manuscritos: Economía y filosofía. Alianza Editorial.
Madrid.
MARX, Carlos. 1978. La Sagrada Familia, la situación de la clase obrera en
Inglaterra. Crítica. Barcelona.
MARX, Carlos. 1982. Los manuscritos económico-filosóficos de 1844. Tesis
económicas, políticas y filosóficas. Ediciones Génesis. Bogotà.
MARX, Carlos. 1976. Salario, precio y ganancia. Ediciones de Lenguas Extran·
jeras. Pequín.
MASSEY, Douglas S. 1990. “Social structure, household strategies and the
cumulative causation of migration”. Population Index 56 (1), primavera 1990,
p. 3·26.
MASSEY et al. 1998. “Una evaluación de la teoría de la migración internaci·
onal: el caso de América del Norte”. A: Graciela Malgesini (comp.). Cruzando
fronteras. Icaria. Barcelona.
MASSEY, Douglas. 2003. “Patterns and processes of International Migration in
the 21 st Century”. Conference on Africa Migration in comparative Perspective.
Johannesburg.
MEIXIDE, Alberto. 1987. “Salarios y mercado de trabajo: Controversia teórica
y evidencia empírica”. A: Alberto Meixide (comp.). El mercado de trabajo y la
estructura salarial. Ministeri de Treball i Seguretat Social. Madrid.
495

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
MIGUÉLEZ, Faustino i PRIETO, Carlos. 1999. “Introducción. De las relaciones
laborales a las relaciones de empleo: una nueva realidad social”. A: Fausti·
no Miguélez i Carlos Prieto. Las relaciones de empleo en España. Siglo XXI.
Madrid.
MOLANO, Alfredo. 1998. Rebusque mayor. Relatos de mulas, traquetos y embarques.
El Ancora Editores. Bogotà.
MTAS 2001·2004. Anuario de Migraciones. .
MTAS. 2002. Encuesta de calidad de vida en el trabajo, ECVT 2002. Base de
dades i comentari de resultats. .
MTAS. 2005. Balance del proceso de normalización de extranjeros 2005.
.
MTAS. 2005. Boletín Estadístico de Extranjería e Inmigración, núm. 6, juliol.
.
MTAS. 2006. Afiliaciones y altas de trabajadores en la Seguridad Social.
. 24 de març de 2006.
MUÑOZ, César Augusto. 2001. Más allá del líder. Ediciones Feriva. Cali.
NAÏR, Sami. 2002. “Cinco ideas falsas sobre la inmigración en España”. El
País, 16 de maig de 2002.
NOVELLA IZQUIERDO, Joaquín. 1988. “Mercado de trabajo en España
(1974·1988)”. Cuadernos de Economía. Vol. 16, p. 449·499.
NOVELLA IZQUIERDO, Joaquín. 1996. “Mundialización y competitividad, co·
mercio internacional, política industrial y empleo”. Col·lecció “Revista de la
Escuela”. CCOO, núm. 2, p. 11·18.
NOVELLA IZQUIERDO, Joaquín. 1997. “Mercado de trabajo en España vs.
mercado laboral en Europa”. A: DA, Políticas económicas del siglo XXI. Uni·
versitat de Màlaga.
496

Bibliografia
NOVELLA IZQUIERDO, Joaquín. 2004. La competitivitat de l’economia catalana.
CTESC. Barcelona.
OFFE, Claus. 1992. La sociedad del trabajo. Problemas estructurales y perspectivas
de futuro. Alianza Universidad. Madrid.
OIM. 2005. “Migración internacional. El impacto y las tendencias de las reme·
sas en Colombia”. Memorias del seminario. Bogotà.
OSSO, Laura. 2000. “Estrategias migratorias de las mujeres ecuatorianas y
colombianas en situación irregular: servicio doméstico y prostitución en Galicia
y Pamplona”. II Congreso sobre Migración en España.
PALACIO, Juan Ignacio i ÁLVAREZ, Carlos. 2004. El mercado de trabajo: análisis
y políticas. Akal. Madrid.
PARELLA, Sonia. 2000. “El trasvase de desigualdades de clase y etnia entre
mujeres: los servicios de proximidad”. Papers de Sociologia, núm. 60. UAB.
Barcelona.
PEREGRILLO, Adela. 1984. “Venezuela: Illegal immigration from Colombia”.
International Migration Review. Vol. 18, núm. 3, p. 748·766.
PÉREZ, César. 1999. Técnicas de muestreo estadístico: teoría, práctica y aplicaciones
informaticas. RAMA. Madrid.
PIORE, Michael. 1979. Bird of passage. Cambridge University Press. Nova
York.
PIORE, Michael. 1983. “Los trabajadores extranjeros en paro”. A: Michael
Piore (comp.). Inflación: perspectivas institucionales y estructurales. Alianza
Editorial. Madrid.
PIORE, Michael. 1985. “La discriminación racial en los mercados internos de
trabajo”. A: Mercados internos de trabajo y análisis laboral. Ministeri de Treball
i Afers Socials. Madrid.
497

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
PIORE, Michael. 1999a. “El dualismo como respuesta al cambio y la incerti·
dumbre”. A: Luis Toharia (comp.). El mercado de trabajo: teorías y aplicaciones.
Alianza Universidad. Madrid.
PIORE, Michael. 1999b. “Notas para una teoría de la estratificación del mer·
cado de trabajo”. A: Luis Toharia (comp.). El mercado de trabajo: teorías y
aplicaciones. Alianza Universidad. Madrid.
PIORE, Michael i Sabel, Charles. 1990. La Segunda Ruptura Industrial. Alian·
za Editorial. Madrid.
POLANYI, Karl. 1994. El sustento del hombre. Biblioteca Mondadori.
Barcelona.
PORTES, Alejandro. 2001. “Inmigración y metrópolis: Reflexiones acerca de
la historia urbana”. Revista Migraciones Internacionales. Vol. 1, núm. 1, juliol·
desembre, 2001, p. 111·134.
PORTES, Alejandro i BÖRÖCZ, Jozsef. 1998. “Migración contemporánea. Pers·
pectivas teóricas sobre sus determinantes y sus modalidades de incorporación”.
A: Graciela Malgesini (comp.). Cruzando fronteras. Migraciones en el sistema
mundial. Icaria. Barcelona.
PORTES, Alejandro i CASTELLS, Manuel. 1989. “El mundo sumergido: los
orígenes, la dinámica y los efectos de la economía informal”. A: Alejandro Por·
tes. La economía informal en los países desarrollados en los menos avanzados.
Planeta Editorial. Buenos Aires.
PRIES, Ludger. 1999. “Una nueva cara de la migración globalizada: el surgimi·
ento de nuevos espacios sociales transnacionales y plurilocales”. V Seminario
Internacional de la RII. 21·24 setembre. Toluca, Mèxic.
PRIES, Ludger. 2000. “Teoría sociológica del mercado de trabajo”. A: Enrique
de la Garza Toledo (comp.). Tratado latinoamericano de sociología del trabajo.
Fondo de Cultura Económica. Mèxic.
PRIETO, Carlos. 1989. “¿Mercado de Trabajo?”. Revista REIS, núm. 47, p.
177·192.
498

Bibliografia
PRIETO, Carlos. 1994. Trabajadores y condiciones de trabajo. Ediciones HOAC.
Madrid.
PRIETO, Carlos. 1994b. “Mercado de trabajo y condiciones de empleo: com·
parabilidad societal y poder social de negociación”. Cuaderno de Relaciones
Laborales, núm. 5, p. 1·7.
QUINO. 1973. 10 años con Mafalda. Lumen. Barcelona.
RAVENSTEIN, Ernest. 1885. “The laws of migration”. Journal of the Statistical
Society of London. Vol. 48, núm. 2, juny 1885, p. 167·235.
RECIO, Albert. 1994. “Paro y mercado laboral: Formas de mirar y preguntas
por contestar”. Cuadernos de Economía, 62/63, p. 173·200.
RECIO, Albert. 1995. “La segmentación del mercado de trabajo en España”.
A: Faustino Míguélez i Carlos Prieto. Las relaciones laborales en España. Siglo
XXI Editores. Madrid.
RECIO, Albert. 1997. “Trabajo, personas y mercados”. Manual de Economía
Laboral. Col·lecció “Economía Crítica”. FUHEM. Madrid.
RECIO, Albert. 1999. “La segmentación del mercado laboral en España”. A:
Faustino Miguélez i Carlos Prieto. Las relaciones de empleo en España. Siglo
XXI. Madrid.
RECIO, Albert, MIGUÉLEZ, Faustino i ALOS·MOYER, Ramón. 1988. Relaciones
laborales y trabajo precario en Cataluña. Comissió Obrera Nacional de
Catalunya. Barcelona.
REQUENA, Félix. 1991. “Redes sociales y mercado de trabajo”. Elementos
para una teoría del capital relacional. CIS. Madrid.
REQUENA, Félix. 2005. La estructura ocupacional española. Un análisis de la
Encuesta de calidad de vida en el trabajo. Ministeri de Treball i Afers Socials.
Madrid.
499

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
RESTREPO, Ofelia. 1997. Mujeres colombianas: sujetos históricos en una historia
de inmigración. [Tesi doctoral]. Universitat de Madrid.
RIBAS, Natalia. 2004. Una invitación a la sociología de las migraciones. Edi·
ciones Bellaterra. Barcelona.
RICARDO, David. 1959. Principios de Economía política y tributación. Fondo
de Cultura Económica. Mèxic.
RIFKIN, Jeremy. 1997. El fin del trabajo: el declive de la fuerza del trabajo
global y el nacimiento de la era postmoderna. Círculo de Lectores. Barcelona.
ROBINSON, Joan. 1985. Ensayos críticos. Ediciones Orbis, SA. Barcelona.
RODGERS, Gerry. 1992. “El debate sobre el trabajo precario en Europa Occi·
dental”. A: Gerry i Janine Rodger (comp.). El trabajo precario en la regulación
del mercado laboral. Crecimiento del empleo atípico en Europa Occidental.
Ministeri de Treball i Seguretat Social. Madrid.
RODRÍGUEZ, Jacinto. 2001. Métodos de muestreo. Centro de Investigaciones
Sociológicas (CIS). Madrid.
RUESGA, Santos et al. 2002. Economía del trabajo y política laboral. Editorial
Pirámide. Madrid.
SÁBATO, Ernesto. 1975. Sobre héroes y tumbas. Fondo de Cultura Económica.
Mèxic.
SABEL, Charles. 1983. “Los trabajadores marginales en la sociedad industri·
al”. A: Michael Piore (comp.). Paro e inflación. Alianza Editorial. Madrid.
SABEL, Charles. 1986. Trabajo y política. Ministeri de Treball i Seguretat So·
cial. Madrid.
SANTAMARÍA, Enrique. 2002. La incognita del extraño: una aproximación
a la significación sociológica de la inmigración no comunitaria. Anthropos.
Barcelona.
500

Bibliografia
SANTOS, Theotonio Dos. 1998. “La teoría de la dependencia: un balance
histórico y teórico”. A: Francisco López Segrera (ed.). Los retos de la globalización.
Ensayo en homenaje a Theotonio Dos Santos. UNESCO. Caracas. .
SASSEN, Saskia. 1979. “Formal and Informal associations: Dominicans and
colombians in New York”. International Migration Review. Vol 13, núm. 2, p.
314·332.
SASSEN, Saskia. 1993. La movilidad del trabajo y del capital. Ministeri de
Treball i Seguretat Social. Madrid.
SEGURA, Nora i CAMACHO, Álvaro. 2003. “Coyuntura crítica y cambios so·
ciales: algunas estrategias de supervivencia y resistencia en Colombia”. VIII
Coloquio de Sociología. Colombia a comienzos del nuevo milenio. Memorias.
Cali.
SENGENBERGER, Werner. 1988. “Dinámica de la segmentación del mercado
de trabajo”. A: Werner Segenberger, (comp.). Lecturas sobre el mercado de
trabajo en la República Federal de Alemania I. Ministeri de Treball i Seguretat
Social. Madrid.
SENNET, Richard. 1998. La corrosión del carácter. Anagrama. Barcelona.
STANDING, Guy. 2002. “De las encuestas sobre la seguridad de las personas
al índice de trabajo decente”. Revista Internacional del Trabajo (OIT). Vol. 121,
núm. 4, p 487·502.
STARK, Oded. 1993. La migración del trabajo. Ministeri de Treball i Afers
Socials. Madrid.
SHUMPETER, Joseph. 1995. Historia del análisis económico. Ariel.
Barcelona.
SMITH, Adam. 1985. Investigación sobre la naturaleza y causas de la riqueza
de las naciones. Fondo de Cultura Económica. Mèxic.
501

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
SOLOW, Robert. 1992. El mercado de trabajo como institución social. Alianza
Editorial. Madrid.
TODARO, Michael. 1982. Economía para un mundo en desarrollo. Fondo de
Cultura Económica. Mèxic.
TODARO, Michael. 1985. El desarrollo económico del tercer mundo. Alianza
Editorial. Madrid.
TOHARIA, Luis et al. 1998. El mercado de trabajo en España. McGraw·Hill.
Barcelona.
TOHARIA, Luis et al. 2001. Flexibilidad, juventud y trayectorias laborales en
el mercado de trabajo español. CIS. Madrid.
TOHARIA, Luis et al. 2005. El problema de la temporalidad en España: un
diagnóstico. Ministeri de Treball i Afers Socials. Madrid.
TORNS, Teresa. 1999. “Las asalariadas: un mercado con género”. A: Faustino
Miguélez i Carlos Prieto. Las relaciones de empleo en España. Editorial Siglo
XXI. Madrid.
TORNS, Teresa. 2000. “Las asalariadas: un mercado con género”. A: Faustino
Miguélez i Carlos Prieto (comp.). Las relaciones del empleo en España. Alianza
Editorial. Madrid.
URREA, Fernando. 1982. “Life strategies and the labor market colombians in
the New York in the 1970s”. Ocassional Paper, núm. 34.
URREA, Fernando. 1999. “Un modelo de flexibilización laboral bajo el terror
del mercado”. A: Enrique de la Garza Toledo (comp.). Los retos teóricos de los
estudios del trabajo hacia el siglo XXI. CLACSO. Buenos Aires.
VASQUEZ, Antonio. 1999. “La economía española en el marco de la economía
europea y mundial”. A: Faustino Miguélez i Carlos Prieto. Las relaciones de
empleo en España. Siglo XXI. Madrid.
502

Bibliografia
VEBLEN, Thorstein. 1971. Teoría de la clase ociosa. Fondo de Cultura Econó·
mica. Mèxic.
VERTOVEC, Steven. 2003. “Desafíos transnacionales al nuevo multiculturis·
mo”. Revista Migración y Desarrollo, núm. 1, octubre. .
VILLA, Miguel i MARTÍNEZ Pizarro. 2001. Tendencias y patrones de la migración
internacional en América latina y el Caribe. CEPAL/CELADE. Mèxic.
VILLA, Paola. 1990. La estructuración de los mercados de trabajo. La siderurgia
y la construcción en Italia. Ministeri de Treball i Seguretat Social. Madrid.
VILLAVICENCIO, Daniel. 1999. “Sociología del trabajo y sociología económi·
ca”. A: Enrique de la Garza (comp.). Los retos teóricos de los estudios del
trabajo hacia el siglo XXI. CLACSO. Buenos Aires.
WALLERSTEIN, Immanuel. 1987. “El moderno sistema mundial”. La agricultura
capitalista y los orígenes de la economía mundo-europea en el siglo XVI.
Vol I. Siglo XXI editores. Mèxic.
WALLERSTEIN, Immanuel. 2002. “¿Mundialización o época de transición?
Una visión a largo plazo de la trayectoria del sistema mundo”. A: Chesnais et
al. La globalización y sus crisis. Interpretaciones desde la economía crítica.
Ediciones La Catarata. Madrid.
WATSON, Tony. 1995. Trabajo y sociedad. Manual introductorio a la sociología
del trabajo, industrial y de la empresa. Editorial Hacer, SL. Barcelona.
WEBER, Max. 1998. La ética protestante y el espíritu del capitalismo. Penín·
sula. Barcelona.
WILLIAMSON, Oliver, WACHTER, Michael i HARRIS, Jeffrey. 1999. “La rela·
ción de empleo: el análisis del intercambio idiosincrásico”. A: Luis Toharia. El
mercado de trabajo: teorías y aplicaciones. Alianza Universidad. Madrid.
WILLIAMSON, Oliver. 2001. “La nueva economía institucional: balance y pers·
pectivas”. Revista BCV. Vol. XV, núm. 1, p. 6·34. .
503

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
WILSON, Kenneth i PORTES, Alejandro. 1996. “Immigrant Enclaves: An
analysis of the labor market experiences of Cubans in Miami. A: The sociology
of migration. Ediciones Edward Elgar. Cheltenham Brookfield.
ZLOTNIK, Hania. 1998. “La migración de mujeres del sur al norte”. A: Graciela
Malgesini (comp.). Cruzando fronteras. Migraciones en el sistema mundial.
Icaria. Barcelona.
ZULETA, Estanislao. 1997. “El hombre y el fenómeno Zuleta”. Conversaciones
con Delfín Grueso. Conversaciones con Estanislao. Editorial Fundación Esta·
nislao Zuleta. Cali.
504

Apèndix
507

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Apèndix 1. Fitxa tècnica de l’enquesta CTCB
Condicions de treball de colombians a Barcelona 2002
ÀMBIT GEOGRÀFIC. Província de Barcelona (3 comarques): Barcelonès, Baix
Llobregat i Vallès Occidental.
UNIVERS. Treballadors colombians d’ambdós sexes, de més de 16 anys, que
en el moment de l’enquesta tenen una ocupació en alguna de les tres comar·
ques de Barcelona estudiades.
GRANDÀRIA DE LA MOSTRA. Dissenyada: mínim 144 enquestes. Realitzada:
151 enquestes.
PROCEDIMENT DE MOSTREIG. Mostra intencionada per quotes, no probabi·
lística. S’ha planejat un procediment de mostreig per quotes segons la re·
gularització i l’ocupació dels treballadors colombians, 95 però en el treball de
camp s’ha hagut de replantejar l’estratègia de recollida d’informació perquè
el disseny no coincidia amb la realitat. S’han pres casos que s’han avaluat
com a típics dels immigrants llatinoamericans, sobre la base que els errors de
biaixos tendissin a compensar·se entre si. 96 La mostra s’ha recollit cercant una
representativitat ocupacional.
95. Al principi, la mostra de població es va planejar per quotes, segons la situació legal, deter·
minant un 35% de treballadors il·legals, d’acord amb la mitjana que van establir els estudis
d’anys anteriors i les xifres que s’estimaven en els mitjans de comunicació. A causa de la falta
d’informació sobre les ocupacions dels treballadors il·legals, no es podien agrupar per ocupació.
Per al 65% dels treballadors regulars es van determinar unes quotes segons la classificació de
l’ocupació a partir de dades de l’IDESCAT 1996. La proporció de treballadors en cada una de les
quotes ocupacionals es va qüestionar i recalcular a partir del treball de camp, quan es va trobar
una host immensa i indeterminada de treballadors il·legals. En el cas dels treballadors regulars,
l’ocupació declarada en el permís de treball no coincidia amb l’activitat que realment duien a
terme, i les dades estadístiques dels treballadors amb permís de treball eren igualment dubtoses.
L’estudi posterior, realitzat per Aparicio i Giménez, ha revelat que els colombians il·legals a Es·
panya podien representar el 63% l’any 2002. Un altre element que va marcar la recollida de la
informació va ser la dificultat d’obtenir·la a causa de la desconfiança de la població colombiana.
Aquestes persones només accedien a contestar l’enquesta mitjançant la recomanació d’una altra
persona amiga o familiar.
96. Per aprofundir sobre mostres intencionades, vegeu García Ferrando, Manuel, Socioestadística,
Alianza Universidad, Madrid, 1985.
508

Apèndix
ERROR MOSTRAL. S’ha pres una mostra de treballadors amb una fiabilitat del
92%, una estimació de proporció l’error de la qual ha estat inferior a E = 8%.
La població total o “de treball” és de N: 6.091, 97 on P és la verdadera proporció
p (1·p) i és menor o igual que 0,25.
E = 0,1 N = 6.091
N x 1,96 2 x p(1·p)
n = _______________________ = 144 enquestes
E 2 (n·1) + 1,96 2 x p(1·P)
La fiabilitat mostral es basa en les fermes conclusions obtingudes a la tesina
o experiència pilot, que, posteriorment, s’han avaluat amb una sensibilització
mostral. S’han pres submostres de 50, 70, 90, 110 i 130 per estudiar la
dispersió de les dades, i s’ha trobat que les conclusions obtingudes són insen·
sibles a l’aleatorietat mostral.
Els qüestionaris s’han emplenat a partir d’una entrevista personal, ja sigui
al domicili, al lloc de treball o en llocs de reunió del col·lectiu colombià o
d’immigrants en general.
DATA DE REALITZACIÓ
Primera etapa: maig de 2002 (50 enquestes).
Segona etapa: agost·setembre de 2002 (101 enquestes).
97. Població colombiana ocupada, de més de 16 anys, que l’any 2001 estava empadronada en
una de les tres comarques de Barcelona estudiades, segons dades del padró de l’IDESCAT.
509

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
510
UNIVERSITAT DE BARCELONA – DOCTORAT EN SOCIOLOGIA
ESTUDI SOBRE CONDICIONS DE TREBALL DE COLOMBIANS A BARCELONA 2002 4
DOCUMENT PROTEGIT PEL SECRET ESTADÍSTIC
Investigadora responsable: María Gertrudis Roa
Data |_____________| Núm. de qüestionari |____|
Nom de la persona entrevistada:_______________________________
Municipi de residència :_____________________________
INFORMACIÓ PERSONAL
I. CARACTERITZACIÓ SOCIODEMOGRÀFICA DEL/DE LA MIGRANT
1. Sexe
• Home |__| 1
• Dona |__| 2
3. Procedència. Municipi:________________
• Capital del país |__| 1
• Principals ciutats |__| 2
• Ciutats intermèdies |__| 3
• Ciutats petites o pobles |__| 4
• Camp |__| 5
5. Estat civil
• Solter/a |__| 1
• Casat/a |__| 2
• Separat/ada o divorciat/ada |__| 3
• Unió lliure |__| 4
• Vidu o vídua |__| 5
7. Quin és el nivell d’estudis més alt que heu aprovat?
• No sé llegir ni escriure |__| 1
• Primària incompleta |__| 2
• Primària completa |__| 3
• Secundària incompleta |__| 4
• Secundària completa |__| 5
• Formació tècnica professional |__| 6
• Universitaris incomplets |__| 7
• Universitaris complets |__| 8
• Postgrau (màster i doctorat) |__| 9
9. Teniu permís de residència i/o treball actualment?
• Permís de treball |__| 1
• Permís d’estudiant |__| 2
• Acompanyant familiar |__| 3
• En tràmit |__| 4 (P11)
• No he tingut mai permís |__| 5 (P-S)
• NA |__| 9
El vau perdre perquè...
• No vaig poder renovar-lo, no tenia feina |__| 6
• No tenia contracte de treball |__| 7
• El vaig perdre per altres motius |__| 8
2. Nacionalitat
• Colombiana |__| 1
• Doble nacionalitat |__| 2
4. Edat
• 16-24 |__| 1
• 25-34 |__| 2
• 35-44 |__| 3
• 45-54 |__| 4
• 55-64 |__| 5
• 65- |__| 6
6. Teniu persones a càrrec?
• No en tinc |__| 1
• Només al país d’origen |__| 2
• Només a Espanya |__| 3
• A Espanya i al país d’origen |__| 4
8. Els vostres estudis estan homologats a Espanya?
• Sí |__| 1
• No |__| 2
• En tràmit |__| 3
• NS/NC |__| 8
10. Si mai no heu tingut permís:
• L’he sol·licitat |__| 1
• Penso sol·licitar-lo |__| 2
• No l’he sol·licitat ni penso sol·licitar-lo |__| 3
• NA |__| 9
11. Nombre total de membres de l’habitatge:_________________________ |__||__|
12. Nombre d’habitacions (no s’hi inclouen banys ni cuines) |__||__|
4 Aquest qüestionari s’ha adaptat (per aplicar-lo a treballadors immigrants) de l'Enquesta de qualitat de vida en el treball
(versió de l'any 2000), dissenyada pel Ministeri de Treball i Afers Socials d'Espanya. També s'han utilitzat preguntes
existents de diferents fonts i investigacions.

RETROSPECTIVA MIGRATÒRIA
13. Quants anys fa que viviu a Espanya?
• Menys d’un any |__| 1
• 1-2 anys |__| 2
• 3-4 anys |__| 3
• 5-9 anys |__| 4
• Més de 10 anys |__| 5
Apèndix
14. Heu viatjat a un altre país per feina?
• No |__| 1
• Sí, a un país veí |__| 2
• A l’Amèrica Llatina |__| 3
• Als Estats Units |__| 4
• A la UE |__| 5
• A altres països |__| 6
15. Què us va motivar per venir a Espanya? * Inseguretat per la meva vida |__| 5
• Salaris baixos |__|1 * Estudis |__| 6
• Manca de feina |__|2 * Aventura |__| 7
• Influència de familiars, parents * Falta d’oportunitats |__| 8
o coneguts emigrants |__|3 * Millor qualitat de vida |__| 9
• Motius polítics |__|4 * Estil de vida europeu / d’Espanya |__| 10
ANTECEDENTS LABORALS
16. En què treballàveu al vostre país d’origen?
• No he tingut activitat laboral anterior |__| 1
• En el mateix que faig actualment |__| 2
• En una feina diferent de l’actual. Quina?________________________________________ |__| 3
17. Al llarg de la vostra vida laboral, la major part del temps, per a qui heu treballat? (MT)
• Sempre he treballat per a altres, en empreses o organitzacions |__| 1
• La major part del temps he treballat per a altres, però durant algun temps he estat treballador autònom |__| 2
• He treballat més o menys el mateix temps com a empleat d’altres que com a autònom |__| 3
• La major part del temps he treballat com a autònom, autoocupat, però he passat algun temps
treballant com a empleat per a altres |__| 4
• Sempre he estat treballador autònom, he treballat per a mi |__| 5
• NS/NC |__| 8
18. Quan vau arribar a Espanya, quants mesos vau
estar sense feina? |__||__|
Cap -1 mes 1 2 3 4 5 6 7 8 +9
19. Quina va ser la vostra primera feina a Espanya, la
durada de la qual fos d’un mínim de tres mesos
seguits?
____________________________________ |__||__|
20. Respecte a aquesta primera feina que vau trobar a Espanya, era del nivell professional que estàveu buscant
originàriament?
• Em vaig ocupar en el nivell que estava buscant |__| 1
• Em vaig ocupar en un nivell inferior |__| 2
• Em vaig ocupar en un nivell superior |__| 3
• NS/NC |__| 8 (MT)
21. Quantes vegades heu canviat de feina des que vau
arribar a Espanya?
• No he canviat de feina |__| 1
• D’una a dues vegades |__| 2
• De tres a cinc vegades |__| 3
• De sis a vuit vegades |__| 4
• Nou o més vegades |__| 5
22. Heu estat acomiadat/ada d’una feina alguna vegada a
Espanya?
• No |__| 1
Sí, per
• Retallada personal/reestructuració administrativa |__| 2
• Finalització de contracte de treball o obra |__| 3
• Liquidació de l’empresa |__| 4
• Mala conducta a la feina |__| 5
• Altres causes |__| 6
Quines:_________________________________
511

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
OCUPACIÓ LABORAL
512
II. CARACTERITZACIÓ DEL SEGMENT DEL MERCAT DE TREBALL IMMIGRANT
23. Quin diríeu que és el vostre ofici o professió? _________________________________ |__||__|
24. En què treballeu actualment? ________________________________________________ |__||__|
25. Quant temps fa que teniu aquesta última feina? 26. En quin dels següents tipus de situació professional us trobeu?
•
•
•
Menys de 6 mesos |__| 1
Entre 7 mesos i 12 mesos |__| 2
D’un any fins a dos anys |__| 3
(MT)
• Assalariat/ada del sector públic |__| 1 (P-S)
• Assalariat/ada del sector privat |__| 2 (P-S)
• Empresari/professional amb personal assalariat |__| 3
•
•
•
Entre 3 i 4 anys |__| 4
5 anys o més |__| 5
NS/NC |__| 8
•
•
•
•
Profess./autònom sense personal assalariat |__| 4 (P-34)
Persona que treballa, sense salari, en negoci familiar |__| 5
Persona que treballa, amb salari, en negoci familiar |__| 6
Una altra situació. Quina? _________________ |__| 7
• NC |__| 8
27. Quina és l’activitat econòmica de l’empresa o l’organització en què treballeu? * NS/NC |__| 98
________________________________________________________________________ * NA |__| 99
27a. Quina és la nacionalitat de l’ocupador?
27b. Esteu contractat/ada per?
•
•
•
•
Espanyola |__| 1
Colombiana |__| 2
Una altra |__| 3
No s’aplica |__| 9
•
•
•
Empresa |__| 1
Particular |__| 2
No s’aplica |__| 9
28. Aproximadament, quantes persones treballen a la vostra 29. De mitjana, quantes persones estrangeres
empresa o organització? (MT)
• Treballo sol/a: autònom
• Una
• De 2 a 9 persones
• De 10 a 25 persones
• De 26 a 49 persones
• De 50 a 99 persones
• De 99 a 249 persones
|__| 1
|__| 2
|__| 3
|__| 4
|__| 5
|__| 6
|__| 7
treballen a la vostra empresa? (MT)
• Només jo |__|1
• De 2 a 9 persones |__| 2
• De 10 a 25 persones |__| 3
• De 26 a 49 persones |__| 4
• De 50 a 99 persones |__| 5
• Més de cent persones |__| 6
• De 250 a 499 persones |__| 8 • No ho sé |__| 8
• De 500 a 999 persones |__| 9
• 1.000 o més persones |__| 10
• NS/NC |__| 98
30. (NOMÉS ASSALARIATS) Com és el vostre contracte? 31. (NOMÉS ASSALARIATS AMB CONTRACTE
• De funcionari |__| 1 TEMPORAL) Quina és la durada total, en mesos, del vostre
• Permanent al llarg del temps |__| 2 contracte o relació laboral?
• Discontinu |__| 3 • Menys d’1 mes |__| 1
• D’aprenentatge, formació o pràctica |__| 4 • Entre 1 mes i 3 mesos |__| 2
• Estacional o de temporada |__| 5 • Entre 4 mesos i 6 mesos |__| 3
• D’obra/servei o eventual (P31-32) |__| 6 • Entre 7 mesos i 1 any |__| 4
• No tinc contracte (verbal) (P33) |__| 9 • No ho sé |__| 8
• NA |__| 99 • NA |__| 9
30a. Quin tipus de relació laboral teniu?
32. (NOMÉS ASSALARIATS) A més del vostre contracte
•
•
•
•
•
•
Treballador intern temporal |__| 1
Treballador extern d’empresa temporal |__| 2
Treballador extern d’empresa de servei |__| 3
Autònom dependent |__| 4
Autònom |__| 5
Treballador intern indefinit |__| 6
actual, heu tingut algun altre contracte o pròrroga de
contracte dins de la mateixa empresa durant l’últim any?
• Cap, només l’actual |__| 1
• Sí, un contracte més |__| 2
• Sí, dos contractes més |__| 3
• Sí, tres o més contractes |__| 4
• NA |__| 9
33. (NOMÉS ASSALARIATS) El vostre lloc és de direcció, 34. (NOMÉS ASSALARIATS) Des que treballeu en la vostra
de supervisió d’altres treballadors o d’empleat/ada?
actual empresa o organització, quantes vegades us han
• Direcció |__| 1 ascendit?
• Supervisió (capatàs/encarregat/cap de taller) |__| 2 • No m’han ascendit |__| 1
• Empleat/ada |__| 3 • Nombre de vegades_______ |__|
• NA |__| 9 • No ho sap o no contesta |__| 8
• NA |__| 9
35. Com vau aconseguir la vostra feina actual? (MT) 36. A l’hora de decidir-vos a acceptar la feina que feu
• Per un mitjancer |__| 1 actualment, quin motiu dels que us esmento a continuació va

• A través d’un familiar directe |__| 2
• A través d’un parent |__| 3
• A través d’amics/coneguts del país d’origen |__| 4
• A través d’amics/coneguts espanyols |__| 5
• Mirant anuncis de la premsa |__| 6
• Per mitjà d’un organisme humanitari |__| 7
• Per alguna associació de la comunitat |__| 8
• Per l’INEM |__| 9
• Per una agència de treball temporal |__| 10
• Vaig guanyar una oposició |__| 11
• Vaig guanyar un concurs de trasllat |__| 12
• Enviant el currículum a empreses o presentant-me
personalment el centre de treball |__| 13
• A través del centre on estudiava |__| 14
• L’empresa és familiar |__| 15
• Vaig crear la meva empresa/em vaig fer autònom |__| 16
• Una altra forma |__| 17
• Quina?___________________________________
37. D’aquí a un any vista, quines possibilitats creieu que
teniu de deixar la feina actual, és a dir, de deixar de treballar
en el que ara feu? (MT)
• És totalment segur que deixaré la feina actual |__| 1
• És molt possible que deixi la meva feina actual |__| 2
• És una mica possible que deixi la meva feina
actual |__| 3 (P38)
• És poc possible que deixi la meva feina
actual |__| 4 (P38)
• És gairebé impossible que deixi la meva feina
actual |__| 5 (P38)
• NS/NC |__| 8
39. A part de la feina de què acabem de parlar, em
podríeu dir si feu un altre tipus de feina?
• Sí |__| 1
• No |__| 2
• NC |__| 8
40. De mitjana, quantes hores dediqueu a la setmana a
treballar, incloent-hi totes les feines que teniu?
Nombre d’hores ________________ |__||__|
Apèndix
influir més en la vostra decisió d’acceptar-la? (MT)
• Vaig acceptar la primera que vaig trobar |__| 1
• Era una oportunitat d’ascendir professionalment |__| 2
• Volia estabilitat |__| 3
• L’horari em convenia més |__| 4
• El sou era més alt, guanyava més diners |__| 5
• Em venia de gust canviar de feina |__| 6
• Encara que econòmicament no ho necessitava,
volia treballar |__| 7
• Per motius familiars |__| 8
• Per tenir més independència |__| 9
• Aprendre aquesta activitat o ofici |__| 10
• Volia ser autònom |__| 11
• NS/NC |__| 98
38. (NOMÉS SI HEU CONTESTAT 1 o 2 A LA PREGUNTA
ANTERIOR) Quina és la principal raó per la qual podríeu
deixar la vostra feina actual? (MT)
• Per jubilació |__| 1
• Per jubilació anticipada |__| 2
• Perquè m’ascendeixin a l’empresa |__| 3
• Perquè m’ofereixin alguna cosa millor en una altra
empresa |__| 4
• Perquè se m’acabi o em rescindeixin el contracte |__| 5
• Perquè deixi d’existir l’empresa o organització |__| 6
• Per atendre obligacions familiars |__| 7
• Perquè no em compensa econòmicament |__| 8
• Per matrimoni |__| 9
• Per maternitat/paternitat |__| 10
• Perquè no correspon al perfil professional |__| 11
• Per manca de pagament |__| 12
• Altres _______________________________ |__| 98
• NA |__| 99
41. Esteu cercant una altra feina?
• No, no n’estic cercant |__| 1
Sí, estic cercant feina:
• Per inseguretat a la meva feina actual |__| 2
• Perquè considero la meva feina provisional |__| 3
• Per completar la feina que tinc |__| 4
• Per millorar les condicions de la meva feina
actual (horari, guanys, benestar, etc.) |__| 5
• Perquè no m’agrada prou |__| 6
• Altres causes |__| 7
Quines?
________________________________________
• NS/NC |__| 8
42. Si perdeu la vostra feina actual, quines serien les probabilitats de trobar una feina igual o millor que la que
teniu? (MT)
• Probabilitats altes |__| 1
• Probabilitats mitjanes |__| 2
• Poques probabilitats |__| 3
• Cap probabilitat |__| 4
• NS/NC |__| 8
513

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
COMPENSACIÓ PER LA FEINA
43. Com esteu de satisfet/a amb el vostre salari o
ingressos? (MT)
Molt
satisfet/a
514
Satisfet/a Ni
satisfet/a
ni
insatisfet/a
Insatisfet/a Molt
insatisfet/a
III. PRECARIETAT LABORAL
NS/NC
1 2 3 4 5 8
45. A més del salari, rebeu alguna participació en els
beneficis de l’empresa?
• Sí |__| 1
• No |__| 2
• NS |__| 8
• NA |__| 9
44. Quin tipus de remuneració rebeu per la vostra feina actualment?
• És un salari fix mensual |__| 1
• Salari variable a preu fet d’equip |__| 2
• Salari variable a preu fet individual |__| 3
• Salari variable per prima col·lectiva o d’equip |__| 4
• Salari variable per prima individual |__| 5
• Salari variable per comissió |__| 6
• Per servei |__| 7
• Una altra remuneració. Quina?_____________________|__| 8
46. Segons el vostre parer, la remuneració que rebeu
està en sintonia amb els salaris del mercat per al tipus
de feina que feu?
• És més baixa |__| 1
• És la correcta |__| 2
• És més alta |__| 3
• NS |__| 8
47. A quant pugen els vostres ingressos i els de la llar, al mes? (MT)
Ingressos Entrev. Família Ingressos Entrev. Família
• Fins a 45.000 PTA. 1 1 * De 300.001 a 350.000 8 8
• De 45.001 a 75.000 2 2 * De 350.001 a 450.000 9 9
• De 75.001 a 100.000 3 3 * De 450.001 a 500.000 10 10
• De 100.001 a 150.000 4 4 * De 500.001 a 600.000 11 11
• De 150.001 a 200.000 5 5 * De 600.001 a 750.000 12 12
• De 200.001 a 275.000 6 6 * Més de 750.000 13 13
• De 275.001 a 300.000 7 7 * NC 98 98
MOBILITAT GEOGRÀFICA
48. Des que vau arribar a Espanya, heu canviat geogràficament de residència per motius de feina?
• No he canviat de lloc |__| 1
• A la província de Barcelona |__| 2
• A Catalunya |__| 3
• A altres comunitats autònomes d’Espanya |__| 4
• A un país de la UE |__| 5
• A altres països |__| 6
• NS/NC |__| 8
SEGURETAT SOCIAL
49. Esteu donat d’alta a la Seguretat Social?
• Sí, com a autònom |__| 1
• Sí, com a treballador assalariat |__| 2
• No |__| 3
51. Esteu cotitzant per a la jubilació?
• Sí |__| 1
• No |__| 2
• NS/NC |__| 8
50. Quin tipus d’assistència sanitària teniu?
• Seguretat Social |__| 1
• Assegurança privada |__| 2
• No tinc cobertura sanitària |__| 3
• NS/NC |__| 8
52. Heu rebut alguna vegada, aquí a Espanya, una
indemnització per acomiadament?
• Sí |__| 1
• No |__| 2
• NS/NC |__| 8
53. Durant el temps que heu estat a Espanya sense feina contra la vostra voluntat, quina proporció de temps
heu cobrat algun tipus de subsidi per desocupació?
• Tot el temps |__| 1
• Més de la meitat del temps |__| 2
• Menys de la meitat del temps |__| 3
• Mai no he cobrat subsidi per desocupació |__| 4
• NS/NC |__| 8

54. Esteu satisfet/a amb l’entorn físic de la vostra
feina?
• Molt satisfet/a |__| 1
• Satisfet/a |__| 2
• Ni satisfet/a ni insatisfet/a |__| 3
• Insatisfet/a |__| 4
• Molt insatisfet/a |__| 5
• No ho sé |__| 8
IV. ÍNDEXS DE QUALITAT DE VIDA EN EL TREBALL
Apèndix
55. Esteu satisfet/a amb les condicions de seguretat i
higiene a la vostra feina?
• Molt satisfet/a |__| 1
• Satisfet/a |__| 2
• Ni satisfet/a ni insatisfet/a |__| 3
• Insatisfet/a |__| 4
• Molt insatisfet/a |__| 5
• No ho sé |__| 8
56. Amb quina freqüència us trobeu a la feina actual amb Sempre Sovint Algunes Gairebé Mai NS
cada un dels aspectes que us esmento? (MT)
vegades mai
• Heu de fer grans esforços físics a la vostra feina? 5 4 3 2 1 8
• Considereu que la vostra feina és estressant? 5 4 3 2 1 8
• Us facilita l’empresa, o us en proveïu si sou autònom, els
mitjans necessaris per treballar en condicions segures?
5 4 3 2 1 8
• Treballeu en condicions perilloses? 5 4 3 2 1 8
Si la vostra resposta és 5, 4 i 3, contesteu les preguntes següents (MT)
Sempre Sovint Algunes
vegades
515
Gairebé
mai
Mai NS NA
• Us protegiu adequadament en les situacions perilloses que hi
ha a la vostra feina?
5 4 3 2 1 8 9
• Us informa adequadament l’empresa, o us n’informeu si sou
autònom, sobre els riscos laborals que hi ha a la feina?
5 4 3 2 1 8 9
57. Quin tipus de jornada teniu a la feina?
• Completa
Parcial, a causa de:
• Realització d’estudis
• Obligacions familiars |__|3
58. Feu una feina en horari nocturn, encara que sigui
|__| 1 alguna vegada durant les quatre últimes setmanes?
|__| 2 • Sempre treballo de nit |__| 1
• De vegades treballo de nit |__| 2
• No he pogut trobar una feina de jornada completa |__| 4 • Mai no treballo de nit |__| 3
• No vull una feina de jornada completa |__| 5
• El tipus d’activitat que faig |__| 6
• Una altra raó. Quina?__________________________ |__| 7
NS/NC |__| 8
59. Treballeu per torns?
60. De vegades aquests torns inclouen caps de
• Sí |__|1 setmana i/o dies festius?
• No |__|2 • Sí |__|1
• No |__|2
61. Soleu prolongar habitualment la vostra jornada 62. Si haguéssiu de triar entre una d’aquestes tres
laboral treballant més temps del que us correspon opcions, quina preferiríeu? (MT)
segons el vostre horari laboral normal?
• Treballar més hores i guanyar més diners |__| 1
• Sempre |__| 1 • Treballar el mateix nombre d’hores i
• Sovint |__| 2 guanyar els mateixos diners |__| 2
• Algunes vegades |__| 3 • Treballar menys hores i guanyar menys
• Gairebé mai |__| 4 diners |__| 3
• Mai |__| 5 • NS/NC |__| 8
• NS/NC |__| 8
63. Quant temps trigueu de mitjana a arribar des de 64. La majoria dels dies feiners...
casa vostra al lloc de treball?
• Menjo a casa |__| 1
• Gens. Treballo a casa |__| 1 • Menjo a: cafeteria/restaurant/menjador
• Menys d’un quart d’hora |__| 2 d’empresa |__| 2
• Entre 16 i 30 minuts |__| 3 • Menjo en un restaurant proper |__| 3
• Entre 31 i 45 minuts |__| 4 • M’emporto el menjar de casa |__| 4
• Entre 46 minuts i 1 hora |__| 5
• Entre 1 hora i 1 hora i mitja |__| 6
• Més d’1 hora i mitja |__| 7
65. Podeu dir-me amb quina freqüència tenen lloc a la Sempre Sovint Algunes Gairebé Mai NS
vostra feina principal les situacions següents? (MT)
vegades mai
• El temps se me’n va molt ràpidament 5 4 3 2 1 8
• La jornada laboral se’m fa avorrida i monòtona 5 4 3 2 1 8
• Em distrec pensant en les coses que considero importants, com
la família
5 4 3 2 1 8
• Torno a casa molt cansat/ada de la feina 5 4 3 2 1 8
• Tinc flexibilitat per decidir quan hi arribo o quan en marxo 5 4 3 2 1 8
• Puc fer petits descansos durant la jornada 5 4 3 2 1 8
66. Molt Parlant de satisfacció a la feina en general, si us plau, podeu situar en
insatisfet/a aquesta escala, on l’1 és molt insatisfet/a i el 10 és molt satisfet/a, com
Molt
satisfet/a
NS/ NC
1
esteu de satisfet/a amb la vostra feina?
2 3 4 5 6 7 8 9 10 98
66A. SI HEU CONTESTAT 8, 9 o 10, podeu dir-me quines són les tres raons principals per les quals esteu
satisfet/a amb la vostra feina?
1a _________________________________________________________________________________ |_| |_|
2a _________________________________________________________________________________ |_| |_|
3a _________________________________________________________________________________ |_| |_|

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
• Em distrec pensant en les coses que considero importants, com
la família
5 4 3 2 1 8
• Torno a casa molt cansat/ada de la feina 5 4 3 2 1 8
• Tinc flexibilitat per decidir quan hi arribo o quan en marxo 5 4 3 2 1 8
• Puc fer petits descansos durant la jornada 5 4 3 2 1 8
66. Molt
insatisfet/a
Parlant de satisfacció a la feina en general, si us plau, podeu situar en
aquesta escala, on l’1 és molt insatisfet/a i el 10 és molt satisfet/a, com
esteu de satisfet/a amb la vostra feina?
Molt
satisfet/a
NS/ NC
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98
66A. SI HEU CONTESTAT 8, 9 o 10, podeu dir-me quines són les tres raons principals per les quals esteu
satisfet/a amb la vostra feina?
1a _________________________________________________________________________________ |_| |_|
2a _________________________________________________________________________________ |_| |_|
3a _________________________________________________________________________________ |_| |_|
66B. SI HEU CONTESTAT 5, 6 o 7, podeu dir-me dues raons per les quals esteu a gust amb la vostra feina? I
dues raons per les quals hi esteu a disgust?
A gust
1a _________________________________________________________________________________ |_| |_|
2a _________________________________________________________________________________ |_| |_|
A disgust
1a _________________________________________________________________________________ |_| |_|
2a _________________________________________________________________________________ |_| |_|
66C. SI HEU CONTESTAT 1, 2, 3 o 4, podeu dir-me quines són les tres raons principals per les quals esteu
insatisfet/a amb la vostra feina?
1a _________________________________________________________________________________ |_| |_|
2a _________________________________________________________________________________ |_| |_|
3a _________________________________________________________________________________ |_| |_|
67. Podeu dir-me en quina mesura esteu d’acord o en
desacord amb cada una de les afirmacions següents,
que es refereixen a la vostra feina principal?
Molt
d’acord
Una mica
d’acord
Ni
d’acord
ni en
desacord
Una mica
en
desacord
Molt en
desacord
• La meva feina és atractiva i interessant 5 4 3 2 1 8
• Puc treballar amb independència i posar en pràctica les meves
idees
5 4 3 2 1 8
• A la meva feina puc ajudar la gent 5 4 3 2 1 8
• La meva feina és útil a la societat 5 4 3 2 1 8
• La meva feina és estable 5 4 3 2 1 8
• L’entorn físic en el qual treballo és agradable 5 4 3 2 1 8
• (SA) Sempre participo en les decisions respecte a les tasques
que cal fer a la meva feina
5 4 3 2 1 8 9
68. A la feina heu de seguir el ritme que us marca una 69. Feu sempre les mateixes tasques a la vostra
màquina, un ordinador o algun tipus d’aparell automàtic?
• Sempre treballo al ritme d’una màquina |__| 1
• Moltes vegades treballo al ritme d’una màquina |__| 2
• Algunes vegades treballo al ritme d’una màquina |__| 3
• Poques vegades treballo al ritme d’una màquina |__| 4
empresa o feina?
• Sí
• No
• NS/NC
|__| 1
|__| 2
|__| 8
• Mai no treballo al ritme d’una màquina |__| 5
• No treballo amb màquines |__| 6
• NS |__| 8
70. Treballeu en grup, encara que sigui només de 71. Superviseu directament alguna persona a la feina?
vegades?
• Sí |__|1 Quantes persones? ____
• Sí |__| 1 • No |__| 2
• No |__| 2 • NS/NC |__| 8
Si no sou assalariat/ada, passeu a la pregunta 79
72. En quina mesura considereu que es produeixen a Sempre
la vostra empresa o feina les situacions següents:
Moltes
vegades
Algunes
vegades
Poques
vegades
Mai NS NA
• Puc donar les meves opinions pel que fa a la meva feina 5 4 3 2 1 8 9
• El meu cap valora els meus suggeriments sobre la feina 5 4 3 2 1 8 9
73. Com considereu que és el coneixement que teniu Molt Bastant Poc Cap NS NA
sobre les qüestions següents, relatives a la vostra
feina?
coneixementconeixementconeixementconeixement
• L’organigrama de l’organització 4 3 2 1 8 9
• Els objectius de l’organització o empresa 4 3 2 1 8 9
• El conveni col·lectiu/estatut de regulació 4 3 2 1 8 9
74. En general, com descriuríeu les relacions al vostre Molt Bastant Ni bones ni Bastant Molt NS NA
lloc de treball?
bones Bones dolentes dolentes dolentes
• Entre personal directiu (empresaris) i empleats (treballadors)
516 • Entre treballadors (companys)
5
5
4
4
3
3
2
2
1
1
8
8
9
9
75. Podeu dir-me quines possibilitats hi ha que tinguin Moltes Bastant Alguna Poques Cap NS NA
lloc les situacions següents a la vostra feina?
possibili
tats
s
possibili
tats
possibilitat possibilita
ts
possibilita
t
• Amb la meva formació, tinc possibilitats que m’ascendeixin a
l’empresa
5 4 3 2 1 8 9
• Si continuo estudiant i formant-me, puc aspirar a un ascens 5 4 3 2 1 8 9
76. Durant l’últim any, la vostra empresa ha fet alguna activitat de formació per al personal?
NS/NC

• El meu cap valora els meus suggeriments sobre la feina 5 4 3 2 1 8 9
73. Com considereu que és el coneixement que teniu Molt Bastant Poc Cap NS NA
sobre les qüestions següents, relatives a la vostra
feina?
coneixementconeixementconeixementconeixement
Apèndix
• L’organigrama de l’organització 4 3 2 1 8 9
• Els objectius de l’organització o empresa 4 3 2 1 8 9
• El conveni col·lectiu/estatut de regulació 4 3 2 1 8 9
74. En general, com descriuríeu les relacions al vostre Molt Bastant Ni bones ni Bastant Molt NS NA
lloc de treball?
bones Bones dolentes dolentes dolentes
• Entre personal directiu (empresaris) i empleats (treballadors) 5 4 3 2 1 8 9
• Entre treballadors (companys) 5 4 3 2 1 8 9
75. Podeu dir-me quines possibilitats hi ha que tinguin Moltes Bastant Alguna Poques Cap NS NA
lloc les situacions següents a la vostra feina?
possibili
tats
s
possibili
tats
possibilitat possibilita
ts
possibilita
t
• Amb la meva formació, tinc possibilitats que m’ascendeixin a
l’empresa
5 4 3 2 1 8 9
• Si continuo estudiant i formant-me, puc aspirar a un ascens 5 4 3 2 1 8 9
76. Durant l’últim any, la vostra empresa ha fet alguna activitat de formació per al personal?
• Sí |__| 1 (P-S)
• No |__| 2 (P-78)
• NA |__| 9
77. Podeu dir-me amb quina freqüència us assabenteu Sempre Sovint Algunes Gairebé Mai NS NA
de les ofertes de formació que organitza o promou la
vostra empresa o organització, i/o hi participeu?
vegade
s
mai
A) Conec les ofertes de formació que organitza la meva empresa 5 4 3 2 1 8 9
B) Participo en cursos de formació contínua que organitza la meva
empresa
5 4 3 2 1 8 9
C) Faig els cursos dins de l’horari laboral 5 4 3 2 1 8 9
D) La formació que rebo a la meva empresa és molt útil en relació
amb la feina que faig
5 4 3 2 1 8 9
78. En quina mesura esteu d’acord o en desacord amb Molt Una Ni Una Molt en NS NA
cada una de les afirmacions següents?
d’acord mica
d’acord
d’acord
ni en
mica en desacor
desacor d
desacor
d
d
A) Estic disposat/ada a treballar més del que cal per ajudar a triomfar
l’empresa o organització per a la qual treballo
5 4 3 2 1 8 9
B) Estic orgullós/osa de treballar per a la meva empresa o
organització
5 4 3 2 1 8 9
C) Estic orgullós/osa de la feina que faig 5 4 3 2 1 8 9
D) Si en tingués l’oportunitat, canviaria la meva feina actual per
alguna altra de diferent
5 4 3 2 1 8 9
E) Si pogués, m’establiria pel meu compte obrint el meu propi
negoci, o com a autònom
5 4 3 2 1 8 9
F) Considero els problemes que té la meva empresa o organització
com si fossin meus
5 4 3 2 1 8 9
79. Considereu que a la vostra empresa o ocupació hi 80. Considereu que la feina que feu és la correcta
ha un ambient que us estimula per millorar la vostra d’acord amb la formació que teniu?
feina?
• És la correcta |__| 1
• Molt estimulant |__| 1 • És inferior a la meva formació |__| 2
• Bastant estimulant |__| 2 • Realment seria necessària més formació |__| 3
• Una mica estimulant |__| 3 • Necessitaria una formació diferent de la
• Poc estimulant |__| 4 que tinc |__| 4
• Gens estimulant |__| 5 • NS |__| 8
• NS |__| 8
81. En línies generals, diríeu que aquí, a Espanya, 82. Quant temps penseu quedar-vos a Espanya? (a
sou...
partir d’ara)
• Molt feliç |__| 1 • 1 any |__| 1
• Bastant feliç |__| 2 • 2 anys |__| 2
• No gaire feliç |__| 3 • 3 anys |__| 3
• Gens feliç |__| 4 • 4 anys |__| 4
• NS |__| 8 • 5 anys |__| 5
• De 6 a 10 anys |__| 6
• Indefinidament |__| 7
• NS/NC |__| 8
83. En una escala social, en què el 10 representa la classe més alta, en quin punt us Classe NS/NC
situaríeu a Espanya?
més alta
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98
Estaríeu disposat/ada a concedir-me una entrevista per fer un estudi de cas, més endavant?
• Sí |__| 1 Telèfon de contacte:_________________ *No |__| 2
517

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Apèndix 2. Guia de trajectòria laboral
Nom:
Sexe:
Edat:
Nivell educatiu:
Ultima feina a Colòmbia:
Data d’arribada a Espanya:
Situació al mercat de treball:
Primera feina a Espanya (càrrec):
Data d’inici: / Data d’acabament:
• Com us vau informar d’aquesta feina?
• Per què vau decidir acceptar aquesta feina?
• Com van ser les condicions de negociació en el moment de lacontractació?
• Com era la relació entre patró i treballador?
• Quina feina fèieu (funcions)?
• Quant guanyàveu (sou)?
• En quines condicions fèieu la feina?
• Quines dificultats o problemes vau tenir?
• Què us agradava d’aquesta feina?
• Per què es va acabar o per què vau deixar aquesta feina?
• Com avalueu aquesta feina ara?
Última feina a Espanya (càrrec):
Data d’inici: / Data d’acabament:
• Com us vau informar d’aquesta feina?
• Per què vau decidir acceptar aquesta feina?
• Com van ser les condicions de negociació en el moment de la contractació?
• Com era la relació entre patró i treballador?
• Quina feina fèieu (funcions)?
• Quant guanyàveu (sou)?
• En quines condicions fèieu la feina?
• Quines dificultats o problemes vau tenir?
• Què us agradava d’aquesta feina?
• Per què es va acabar o per què vau deixar aquesta feina?
• Com avalueu aquesta feina ara?
518

Apèndix
Sobre la base de la vostra experiència i de tots els esdeveniments que heu
viscut aquí, a Espanya:
• Quins són els elements més importants que té en compte un empresari o
empresària (espanyol/a o immigrant) quan escull una persona per a un càrrec
o una feina?
• Penseu que les persones immigrants ocupen càrrecs similars (condicions
laborals) als que tenien a Colòmbia? Expliqueu per què.
• Quin tipus d’estratègies heu dut a terme per cercar una bona feina o per
ocupar una posició laboral millor? Quines estratègies desenvolupen altres
persones immigrants, d’acord amb el que heu vist?
• Creieu que les persones immigrants tenen condicions de treball pitjors i
ingressos més baixos que les espanyoles? Com i per què?
• Els treballadors i treballadores colombians estan satisfets a la feina?
• Penseu que les persones immigrants tenen les mateixes possibilitats que la
població nacional de trobar una feina d’acord amb la seva formació professi·
onal i experiència laboral? Expliqueu per què.
Característiques personals de les persones entrevistades
EDAT SEXE
ANY
D’ARRIBADA ESTATUS
LEGAL
NIVELL
D’ESTUDIS
ESTATUS FAMILIAR OCUPACIÓ ACTUAL
41 Home 1999 Regular Superior Casat, tres fills Zelador E1
25 Dona 2001 Regular Mitjà Unió lliure, sense fills Auxiliar d’infermeria E2
34 Home 2000 Regular Superior Unió lliure, sense fills Gerent de màrqueting E3
36 Dona 1999 Regular Mitjà Casada, dos fills Administrativa informàtica E4
32 Dona 2001 Regular Superior Soltera Odontòloga E5
34 Home 2001 Irregular Mitjà Unió lliure, un fill Missatger E6
46 Dona 2001 Irregular Mitjà Separada, dos fills Propietària de bar E7
23 Home 2000 Regular Mitjà Solter Obrer industrial E8
37 Dona 2000 Irregular Superior Casada, dos fills Dissenyadora de targetes E9
40 Home 1999 Regular Mitjà Separat, un fill Instal·lador de parquet E10
38 Dona 2001 Regular Mitjà Casada, tres fills Arranjament de roba E11
36 Home 2000 Irregular Mitjà Casat, un fill Paleta E12
37 Home 2001 Irregular Superior Unió lliure, un fill Disseny i publicitat E13
#
E
519

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Apèndix 3. Consideracions metodològiques de l’índex de precarietat
Introducció
Des d’una perspectiva metodològica, un índex mesura la part observable
d’un fenomen i permet valorar una altra porció no observable d’aquest feno·
men. En paraules de Castro, és «una variable proxy que indica determinada
informació sobre la realitat que no es coneix de forma completa o directa per la
seva complexitat o la dificultat de trobar paràmetres objectius de mesurament»
(2002: 193). L’índex permet reduir de manera simple una gran quantitat de
dades (variables), mantenint la informació essencial per a la qüestió que es vol
mesurar, amb una ponderació que en jerarquitza els components. És una lectu·
ra succinta, comprensible i científicament vàlida del fenomen que s’estudia.
Un dels objectius proposats per a aquesta recerca és el disseny de l’índex
de precarietat, però això comporta dificultats. Primer, implica un risc teòric
de cometre arbitrarietats perquè la dada estadística, encara que s’ha fet per
mesurar la realitat, només la representa. És important recordar que tot pro·
cés de representació està carregat de subjectivitat. La dada empírica no és la
realitat mateixa, sinó que es construeix a partir d’un cos teòric, que serveix
per dissenyar la unitat de mesura (De la Garza, 2003). La perspectiva teòrica
escollida determina què es mesura i com es mesura la realitat. En el cas de la
precarietat laboral, és important reconèixer que fer·ne un estudi transversal és
reduir i esquematitzar la realitat, perquè la precarietat no és un estat puntual,
estàtic (aquesta reflexió s’ha plantejat al capítol II), sinó que és una dimensió
dinàmica expressada en graus diferents, mitjançant un espectre de modalitats
de l’ocupació. L’índex de precarietat no pretén identificar un llindar en què els
treballadors que hi ha per sota són precaris i els que hi ha per sobre no.
L’índex de precarietat laboral pot ser una eina útil per mesurar objectiva·
ment, sintèticament i numèricament el deteriorament de les condicions labo·
rals dels treballadors i treballadores, en relació amb la dispersió o l’allunyament
de les condicions estàndards de la legislació laboral internacional, estipulada
per l’OIT en les convencions internacionals sobre els drets dels treballadors.
La utilitat específica que té en aquesta recerca és oferir una visió succinta i
senzilla (amb mitjanes) de la situació laboral, perquè permet fer una anàlisi
comparativa de condicions d’ocupació i treball entre població immigrant i po·
blació nacional.
520

Metodologia
Apèndix
Per elaborar l’índex de precarietat laboral s’han dut a terme les activitats
que es detallen a continuació. A les dues enquestes utilitzades (CTCB i EQVT)
s’han seleccionat les variables que tenen relació amb la precarietat. Les varia·
bles escollides s’havien formulat a l’EQVT. El criteri utilitzat per a la selecció
de variables ha partit de les lectures teòriques prèvies sobre la precarietat
laboral, amb el propòsit que totes les decisions instrumentals es prenguessin
sobre la base d’un cos teòric. Les variables seleccionades s’han classificat a
partir de les quatre dimensions de precarietat i després s’han sotmès a una
anàlisi exhaustiva de representació del concepte que estaven mesurant, ja que
hi havia moltes variables que donaven compte del mateix amb diferents unitats
de mesura. Així doncs, se’n va construir una primera versió amb més de 50
variables, que, finalment, s’han reduït a 32.
L’índex de precarietat ha requerit bàsicament una recodificació de variables
en 0 i 1 perquè, una vegada sumades, conformin una de les quatre dimensions
que es volen mesurar. Amb la sumatòria dels grups de variables, cada dimensió
s’ha ponderat en funció del pes i la incidència. A la incertesa sobre la continuï·
tat laboral, en ser la dimensió més rellevant, se li ha atorgat el 35% del total de
l’índex; la degradació de les condicions de treball s’ha ponderat amb el 25%,
tenint en compte l’amplitud de facetes laborals que implica, i la insuficiència
d’ingressos i la cobertura de protecció social deficient s’han representat amb
el 20%. Així, un cop sumades totes quatre dimensions, obtenim el 100% de
l’índex de precarietat, dividit per 10 perquè els seus resultats fluctuïn en una
escala de 0 a 10. L’índex revela que, a mesura que s’apropa a 10, el nivell de
precarietat és més gran i, per contra, quan la qualificació s’apropa més a 0, el
nivell de precarietat és més baix.
Finalment, com a procés de validació estadística, s’ha dut a terme una
anàlisi factorial amb les 32 variables involucrades a l’índex, el resultat de la
qual confirma que no existeix sobrerepresentació de variables i que aquestes
contribueixen de forma gairebé proporcional al total de l’índex.
521

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Procediment de construcció de l’índex
1. DIMENSIÓ D’INCERTESA SOBRE LA CONTINUÏTAT LABORAL
Les variables utilitzades per construir aquesta dimensió són les següents:
• Antiguitat a l’empresa
• Modalitat de contracte
• Raó per deixar la feina actual
• Raons per a la recerca d’una altra feina
• Característiques de la feina (estable)
ESTRUCTURA DE LES PREGUNTES
1. Variable: antiguitat a l’empresa. Pregunta: Quan temps fa que teniu aquesta
última feina?
522
1. Menys d’un any
2. D’un any fins a dos anys
3. Entre tres i quatre anys
4. Cinc anys o més
8. No ho sap/ no contesta
Els treballadors que fa menys d’un any que tenen una feina es consideren
precaris.
2. Variable: modalitat de contracte. P: 98 Quin tipus de contracte teniu?
1. De funcionari
2. Permanent al llarg del temps
3. Discontinu
4. D’aprenentatge, formació o pràctica
5. Estacional o de temporada
6. D’obra o servei
7. Estic en període de prova
8. Cobreixo l’absència d’un altre treballador o sóc interí
9. D’un altre tipus, no tinc contracte
99. No s’aplica
98. P: pregunta.

Apèndix
Les modalitats de contracte laboral que són a terme indefinit no es consideren
precàries. Els contractes temporals i l’absència de contracte es consideren
d’alt nivell d’incertesa.
3. Variable: raó per deixar la feina actual. P: Quina és la principal raó per la
qual deixaríeu la feina actual?
1. Per jubilació
2. Per jubilació anticipada
3. Perquè m’ascendissin a l’empresa o organització
4. Perquè m’oferissin quelcom millor en una altra empresa o organització
5. Perquè se m’acabés el contracte o me’l rescindissin
6. Perquè deixés d’existir l’empresa o organització
7. Per atendre obligacions familiars
8. Perquè no em compensés econòmicament
9. Per matrimoni
10. Per maternitat/paternitat
11. Perquè no es correspon amb el perfil professional
99. No s’aplica
Puntuen per a la precarietat les raons que reflecteixen incertesa per l’acaba·
ment del contracte i el tancament de l’empresa.
4. Variable: raons per a la recerca d’una altra feina. P: Esteu cercant una altra
feina?
1. No, no l’estic cercant
2. Sí, per la inseguretat de la meva feina actual
3. Sí, considero la meva feina com a provisional
4. Sí, per completar la feina que tinc
5. Sí, per millorar les condicions de la meva feina actual
6. Sí, la feina no m’agrada prou
7. Sí, per altres causes
99. No s’aplica
Els treballadors que diuen que cerquen feina per la inseguretat, perquè la feina
que tenen és provisional, per completar la feina i per millorar les condicions
de la feina actual presenten símptomes de precarietat. Encara que l’ítem 6
523

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
(“la feina no m’agrada prou”) és un element de precarietat, no s’inclou en la
dimensió d’incertesa sobre la continuïtat de l’ocupació i, per tant, es puntua
com a 0.
5. Variable: característiques de la feina (estable). P: La meva feina és estable.
Afirmació.
1. Molt en desacord
2. Una mica en desacord
3. Ni d’acord ni en desacord
4. Una mica d’acord
5. Molt d’acord
Davant l’afirmació “la meva feina és estable”, les respostes “una mica en
desacord” o “molt en desacord” revelen la por per la pèrdua de l’ocupació i
inestabilitat.
Fórmula:
DIMENSIÓ D’INCERTESA SOBRE LA CONTINUÏTAT LABORAL = {Antiguitat a
l’empresa + Modalitat de contracte + Raons per deixar la feina + Recerca d’una
altra feina + Característiques de la feina (estable)}/5 * 35. 99
2. DIMENSIÓ DE DEGRADACIÓ DE LES CONDICIONS DE TREBALL
Les variables utilitzades per construir aquesta dimensió són les següents:
A. Jornada laboral
• Jornada setmanal habitual (hores)
• Torns en dies festius i caps de setmana
• Prolongació de jornada
B. Salut i risc laboral
• Satisfacció amb l’entorn físic de la feina
• Satisfacció amb les condicions de seguretat a la feina
• Condicions de treball (esforç físic a la feina)
99. Per tal d’afinar l’índex de precarietat, quan la precarietat fa referència a personal assalariat,
s’exclou un sector en circumstàncies laborals difícils i invisibles. L’autònom dependent no pot ser
analitzat a l’enquesta del MTAS, però sí en l’enquesta d’immigrants.
524

• Condicions de treball (estrès)
• Condicions de treball (existència de mitjans de protecció)
• Condicions de treball (perill)
• Situacions a la feina (descansos durant la jornada)
C. Organització del treball
• Supeditació de la feina al ritme d’una màquina
• Repetició de tasques
• Característiques de la feina (participació en decisions)
• Característiques de la feina (independència)
• Relacions de treball (personal directiu)
• Relacions de treball (companys)
• Coneixement sobre qüestions (conveni)
D. Qualificació i professionalització a la feina
• Possibilitats d’ascendir (amb la mateixa formació)
• Participació en cursos de formació
• Relació entre lloc de treball i formació
A. Jornada laboral
Apèndix
6. Variable: jornada setmanal habitual (hores). P: De mitjana, quantes hores
dediqueu per setmana a treballar, incloent·hi totes les feines que teniu? Nom·
bre d’hores ________________
41 hores o més es considera precarietat perquè la jornada laboral estipulada
per la llei és de 40 hores. També es considera precarietat si es treballa menys
de 20 hores.
7. Variable: torns en dies festius i caps de setmana. P: De vegades aquests
torns inclouen caps de setmana i/o dies festius?
1. Sí
2. No
Treballar els caps de setmana i els dies festius és un indicador de precarietat.
8. Variable: prolongació de jornada. P: Prolongueu habitualment la jornada la·
525

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
boral treballant més temps del que us correspon segons el vostre horari laboral
normal?
526
1. Sempre
2. Sovint
3. Algunes vegades
4. Gairebé mai
5. Mai
Que la jornada laboral es prolongui habitualment “sempre” o “sovint” és un
indici de precarietat.
B. Salut i risc laboral
9. Variable: satisfacció amb l’entorn físic de la feina. P: Esteu satisfet/a amb
l’entorn físic de la feina?
1. Molt satisfet/a
2. Satisfet/a
3. Ni satisfet/a ni insatisfet/a
4. Insatisfet/a
5. Molt insatisfet/a
Que el treballador o treballadora estigui “molt insatisfet/a” o “insatisfet/a”
amb l’entorn físic és símptoma de degradació de les condicions de treball.
10. Variable: satisfacció amb les condicions de seguretat a la feina. P: Esteu
satisfet/a amb les condicions de seguretat i higiene a la feina?
1. Molt satisfet/a
2. Satisfet/a
3. Ni satisfet/a ni insatisfet/a
4. Insatisfet/a
5. Molt insatisfet/a
Estar “molt insatisfet/a” o “insatisfet/a” amb les condicions de seguretat a la fei·
na és un indicador de degradació de les condicions laborals i de precarietat.

Apèndix
11. Variable: condicions de treball (esforç físic a la feina). P: Heu de fer grans
esforços físics a la feina?
1. Mai
2. Gairebé mai
3. Algunes vegades
4. Sovint
5. Sempre
Una feina que requereix condicions físiques i esforços físics extrems és un
indici de precarietat.
12. Variable: condicions de treball (estrès). P: Considereu que la vostra feina
és estressant?
1. Mai
2. Gairebé mai
3. Algunes vegades
4. Sovint
5. Sempre
8. No ho sap/ No contesta
9. No s’aplica
Una feina que genera un alt nivell d’estrès puntua per a la precarietat.
13. Variable: condicions de treball (existència de mitjans de protecció). P:
L’empresa us facilita els mitjans necessaris per treballar en condicions segu·
res, o us en proveïu vos mateix si sou autònom?
1. Mai
2. Gairebé mai
3. Algunes vegades
4. Sovint
5. Sempre
Una feina en què el treballador no té accés a mitjans de protecció per a la seva
seguretat indica precarietat.
527

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
14. Variable: condicions de treball (perill). P: Treballeu en condicions
perilloses?
528
1. Mai
2. Gairebé mai
3. Algunes vegades
4. Sovint
5. Sempre
Una feina en què el personal està exposat permanentment a condicions de
risc i perill es relaciona amb la dimensió de degradació de les condicions de
treball.
15. Variable: situacions a la feina (descansos durant la jornada). P: Puc fer
petits descansos durant la jornada. Afirmació.
1. Mai
2. Gairebé mai
3. Algunes vegades
4. Sovint
5. Sempre
El fet que el personal mai o gairebé mai no pugui fer petits descansos durant
la jornada assenyala condicions precàries de treball.
C. Organització del treball
16. Variable: supeditació de la feina al ritme d’una màquina. P: A la feina,
heu de seguir el ritme que us marca una màquina, un ordinador o algun tipus
d’aparell automàtic?
1. Mai no treballo al ritme d’una màquina
2. Poques vegades treballo al ritme d’una màquina
3. Algunes vegades treballo al ritme d’una màquina
4. Moltes vegades treballo al ritme d’una màquina
5. Sempre treballo al ritme d’una màquina
6. No treballo amb màquines

Apèndix
Treballar sempre o moltes vegades al ritme d’una màquina reflecteix alts nivells
de precarietat (robotització i alienació).
17. Variable: repetició de tasques. P: Feu sempre les mateixes tasques a la
vostra empresa o feina?
1. Sí
2. No
Fer repetidament les mateixes tasques d’una manera rutinària fa que les condi·
cions en les quals es fa la feina siguin frustrants, alienants i poc gratificants.
18. Variable: característiques de la feina (participació en decisions). P: Sem·
pre participo en les decisions pel que fa a les tasques que haig de fer a la feina.
Afirmació.
1. Molt en desacord
2. Una mica en desacord
3. Ni d’acord ni en desacord
4. Una mica d’acord
5. Molt d’acord
8. No ho sap/ No contesta
9. No s’aplica
Els nivells de participació en la manera com es pot dur a terme la pròpia
feina és un indicador molt important de precarietat. Quan no pot participar en
aquestes decisions, el personal desenvolupa la seva activitat productiva amb
una degradació molt elevada de les condicions de treball.
19. Variable: característiques de la feina (independència). P: Puc treballar
amb independència i posar en pràctica les meves idees. Afirmació.
1. Molt en desacord
2. Una mica en desacord
3. Ni d’acord ni en desacord
4. Una mica d’acord
5. Molt d’acord
529

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Treballar sense independència i no poder posar en pràctica les idees pròpies
sobre la feina que es fa indica precarietat. La impossibilitat d’aplicar la creati·
vitat a la feina és una forma de degradació de les condicions de treball.
20. Variable: relacions de treball (personal directiu). P: Com descriuríeu les
relacions al vostre lloc de treball entre personal directiu (caps) i empleats/
ades?
530
1. Molt dolentes
2. Bastant dolentes
3. Ni bones ni dolentes
4. Bastant bones
5. Molt bones
8. No ho sap/ No contesta
9. No s’aplica
Les males relacions entre personal directiu (caps) i treballadors/ores indiquen
precarietat.
21. Variable: relacions de treball (companys). P: Com descriuríeu les relaci·
ons entre companys al vostre lloc de treball?
1. Molt dolentes
2. Bastant dolentes
3. Ni bones ni dolentes
4. Bastant bones
5. Molt bones
8. No ho sap/No contesta
9. No s’aplica
Les males relacions entre companys de feina revelen degradació de les condi·
cions de treball i precarietat.
22. Variable: coneixement sobre qüestions (conveni). P: Com considereu que
és el coneixement que teniu sobre el conveni col·lectiu/estatut de regulació?
1. Cap coneixement
2. Poc coneixement

3. Bastant coneixement
4. Molt coneixement
8. No ho sap/No contesta
9. No s’aplica
Apèndix
Encara que aquest no és un indicador gaire precís sobre les possibilitats del
treballador o treballadora d’exercir el seu dret a l’associació i a pertànyer a
grups de pressió, revela els pocs o baixos nivells d’integració i organització, i
vulnerabilitat laboral.
D. Qualificació i professionalització a la feina
23. Variable: possibilitats d’ascendir (amb la mateixa formació). P: Amb la
vostra formació, teniu possibilitats que us ascendeixin a l’empresa?
1. Cap possibilitat
2. Poques possibilitats
3. Alguna possibilitat
4. Bastants possibilitats
5. Moltes possibilitats
8. No ho sap/ No contesta
9. No s’aplica
Les ocupacions que no porten enlloc i que manquen de possibilitats d’ascens
i de mobilitat ascendent són feines precàries.
24. Variable: participació en cursos de formació. P: Participeu en els cursos
de formació contínua que organitza l’empresa?
1. Mai
2. Gairebé mai
3. Algunes vegades
4. Sovint
5. Sempre
9. No s’aplica
No participar mai o gairebé mai en els cursos de formació que organitza l’em·
presa indica precarietat.
531

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
25. Variable: relació entre lloc de treball i formació. P: Considereu que la
feina que feu és la correcta d’acord amb la formació que teniu?
532
1. És la correcta
2. És d’un nivell més baix que la meva formació
3. Realment seria necessària més formació
4. Necessitaria una formació diferent de la que tinc
Que qui fa una feina estigui sobrecapacitat o per sobre dels requeriments de
formació és un element de precarietat que s’ha de tenir en compte.
Fórmula:
DIMENSIÓ DE DEGRADACIÓ DE LES CONDICIONS DE TREBALL = {Jornada
setmanal habitual (hores) + Torns en dies festius i caps de setmana + Prolon·
gació de la jornada + Satisfacció amb l’entorn físic de la feina + Satisfacció
amb les condicions de seguretat a la feina + Condicions de treball (esforç físic
a la feina) + Condicions de treball (estrès) + Condicions de treball (existència
de mitjans de protecció) + Condicions de treball (perill) + Situacions a la feina
(descansos durant la jornada) + Supeditació de la feina al ritme d’una màquina
+ Repetició de tasques + Característiques de la feina (participació en decisions)
+ Característiques de la feina (independència) + Relacions de treball (personal
directiu) + Relacions de treball (companys) + Coneixement sobre qüestions
(conveni) + Possibilitats d’ascendir (amb la mateixa formació) + Participació
en cursos de formació + Relació entre lloc de treball i formació}/20 * 25.
3. DIMENSIÓ D’INSUFICIÈNCIA D’INGRESSOS
Les variables utilitzades per construir aquesta dimensió són les següents:
• Satisfacció amb el salari i els ingressos
• Tipus de salari
• Ingressos mensuals nets de la persona entrevistada
• Sintonia del salari propi amb els salaris del mercat
• Insuficiència d’ingressos

ESTRUCTURA DE LES PREGUNTES
Apèndix
26. Variable: satisfacció amb el salari i els ingressos. P: En quin grau esteu
satisfet/a amb el vostre salari o ingressos?
1. Molt satisfet/a
2. Satisfet/a
3. Ni satisfet/a ni insatisfet/a
4. Insatisfet/a
5. Molt insatisfet/a
8. No ho sap/ No contesta
Les respostes “insatisfet/a” i “molt insatisfet/a” revelen no conformitat amb la
remuneració i, per tant, indiquen precarietat.
27. Variable: tipus de salari. P: Quin tipus de remuneració obteniu per la vostra
feina actualment?
1. És un salari fix mensual
2. Salari variable a preu fet d’equip
3. Salari variable a preu fet individual
4. Salari variable per prima col·lectiva o d’equip
5. Salari variable per prima individual
6. Salari variable per comissió
7. Per servei
8. Altres
Només un salari o els ingressos fixos mensuals es poden considerar dins la for·
ma estàndard de treball, les altres formes impliquen inestabilitat i incertesa.
28. Variable: ingressos mensuals nets de la persona entrevistada. P: A quant
pugen els vostres ingressos al mes?
1. Fins a 270 euros
2. De 271 a 450 euros
3. De 451 a 600 euros
4. De 601 a 900 euros
5. De 901 a 1.205 euros
533

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
534
6. De 1.206 a 1.655 euros
7. De 1.656 a 1.800 euros
8. De 1.801 a 2.105 euros
9. De 2.106 a 2.705 euros
10. De 2.706 a 3.005 euros
11. De 3.006 a 3.605 euros
12. De 3.606 a 4.505 euros
13. Més de 4.505 euros
Atesa la impossibilitat de disposar de dades que reflecteixin la mitjana dels
salaris del mercat per rangs d’ocupació, tenint en compte el nombre de per·
sones per llar i les trameses econòmiques a l’exterior que fan les persones
immigrants, s’ha determinat la insuficiència d’ingressos sobre la base del sa·
lari individual mínim interprofessional del 2002, equivalent a 442,2 euros.
Per tant, tots els treballadors que percebin un salari per sota del salari mínim
puntuaran com a precaris.
29. Variable: sintonia del salari propi amb els salaris del mercat. P: A parer
vostre, la remuneració que rebeu està en sintonia amb els salaris del mercat
per al tipus de feina que feu?
1. És més baixa
2. És la correcta
3. És més alta
8. No ho sap/ No contesta
Un salari que es percep com a més baix que els establerts pel mercat demostra
formes de discriminació i insuficiència d’ingressos.
30. Variable: insuficiència d’ingressos. P: Quina és la raó principal per la qual
podríeu deixar la vostra feina actual?
8. Perquè no em compensa econòmicament
Les raons per deixar la feina que argumentin la no·compensació econòmica
revelen nivells de discriminació i insuficiència d’ingressos. Aquesta variable
està doblement representada en la incertesa de la continuïtat laboral i en la
insuficiència d’ingressos.

Apèndix
Fórmula:
DIMENSIÓ D’INSUFICIÈNCIA D’INGRESSOS = {Satisfacció amb el salari i
els ingressos + Tipus de salari + Ingressos mensuals nets de la persona entre·
vistada + Sintonia del salari propi amb els salaris del mercat + Insuficiència
d’ingressos}/5 * 20.
4. DIMENSIÓ DE COBERTURA DE PROTECCIÓ SOCIAL DEFICIENT
Les variables utilitzades per construir aquesta dimensió són les següents:
• Inscripció a la Seguretat Social
• Temps de cobrament del subsidi de desocupació
ESTRUCTURA DE LES PREGUNTES
31. Variable: inscripció a la Seguretat Social. P: Esteu donat/ada d’alta a la
Seguretat Social?
1. Sí, com a autònom/a
2. Sí, com a treballador/a assalariat/ada
3. No
El fet de no cotitzar a la Seguretat Social sota qualsevol de les formes és un
indici de precarietat.
32. Variable: temps de cobrament del subsidi de desocupació. P: Durant el
temps que heu estat a Espanya sense ocupació contra la vostra voluntat, quina
proporció de temps heu cobrat algun tipus de subsidi per desocupació?
1. Tot el temps
2. Més de la meitat del temps
3. Menys de la meitat del temps
4. Mai no he cobrat el subsidi per desocupació
8. No ho sap/No contesta
9. No s’aplica
El fet que un treballador o treballadora mai no hagi cobrat subsidi de desocu·
pació o que l’hagi cobrat menys de la meitat del temps, havent cotitzat, és un
indicador de precarietat.
535

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Fórmula:
DIMENSIÓ DE PROTECCIÓ SOCIAL DEFICIENT = {Inscripció a la Seguretat
Social + Temps de cobrament del subsidi de desocupació}/2 * 20.
5. ÍNDEX DE PRECARIETAT LABORAL
Fórmula:
ÍNDEX DE PRECARIETAT LABORAL = {Dimensió d’incertesa sobre la continu·
ïtat laboral + Dimensió de degradació de les condicions de treball + Dimensió
d’insuficiència d’ingressos + Dimensió de protecció social deficient}/10.
536

Resum de variables de l’índex de precarietat laboral
DIMENSIÓ VARIABLE
INCERTESA SOBRE LA
CONTINUÏTAT LABORAL
DEGRADACIÓ DE
LES CONDICIONS DE
TREBALL
INSUFICIÈNCIA
D’INGRESSOS
PROTECCIÓ SOCIAL
DEFICIENT
ÍNDEX DE PRECARIETAT
LABORAL
• Antiguitat a l’empresa
• Modalitat de contracte
• Raó per deixar la feina actual
• Raons per a la recerca d’una altra feina
• Característiques de la feina (estable)
A. JORNADA LABORAL
• Jornada setmanal habitual (hores)
• Torns en dies festius i caps de setmana
• Prolongació de jornada
B. SALUT I RISC LABORAL
• Satisfacció amb l’entorn físic de la feina
• Satisfacció amb les condicions de seguretat a la feina
• Condicions de treball (esforç físic a la feina)
• Condicions de treball (estrès)
• Condicions de treball (existència de mitjans de protecció)
• Condicions de treball (perill)
• Situacions a la feina (descansos durant la jornada)
C. ORGANITZACIÓ DEL TREBALL
• Supeditació de la feina al ritme d’una màquina
• Repetició de tasques
• Característiques de la feina (participació en decisions)
• Característiques de la feina (independència)
• Relacions de treball (personal directiu)
• Relacions de treball (companys)
• Coneixement sobre qüestions (conveni)
D. QUALIFICACIÓ I PROFESSIONALITZACIÓ A LA FEINA
• Possibilitats d’ascendir (amb la mateixa formació)
• Participació en cursos de formació
• Relació entre lloc de treball i formació
• Satisfacció amb el salari i els ingressos
• Tipus de salari
• Ingressos mensuals nets de la persona entrevistada
• Sintonia del salari propi amb els salaris del mercat
• Insuficiència d’ingressos
• Inscripció a la Seguretat Social
• Temps de cobrament del subsidi de desocupació
• Incertesa sobre la continuïtat laboral
• Degradació de les condicions de treball
• Insuficiència d’ingressos
• Protecció social deficient
Apèndix
537