Descens al barranc del diable - Edicions bromera

Elaborades per
Josep Gregori Soler
dibuixos
Montse Español
Propostes didàctiques
Descens al
barranc del diable

Elaborades per
Josep Gregori Soler
Explora els paisatges de la terra amb el senyor Cantalombardi
2
dibuixos
Montse Español
Propostes didàctiques
Descens al
barranc del diable
D E S C R I P C I Ó
Autor: Víctor Raga
Dibuixos: Montse Español
Edicions Bromera / Alzira, 2008
Col·lecció: «EL CLUB DE LA CIÈNCIA», núm. 3
Format: 13 × 20,5 cm, 72 pàg.
Enquadernació en rústica. Impressió en blanc i negre.
Edat: a partir de 9 anys.
Amb un contingut rigorós, didàctic i de gran qualitat
literària, aquest llibre acostarà els lectors a alguns dels
conceptes de geografia inclosos al currículum del segon
cicle de primària. El senyor Cantalombardi els narrarà
l’aventura que va viure cinquanta anys arrere en el barranc
del Diable, mentre Martí i Helena aportaran el sentit
de l’humor. La barreja d’aquests elements dóna forma
a una història entretinguda, divertida i educativa.

RESUM ARGUMENTAL
Martí i Helena visiten el senyor Cantalombardi, que està trist perquè
enguany, el seu cosí Esteve no l’ha felicitat pel natalici. Tots els
anys, Cantalombardi rep una postal del poble de la costa on viu el
seu cosí. Els ensenya la primera postal que va rebre cinquanta anys
enrere: és un poble molt bonic. Els xiquets veuen a la postal un far,
un penya-segat amb coves, un rierol... Quan Helena pregunta on
naixia el riu, Cantalombardi els explica l’aventura que ell i el seu
cosí visqueren quan decidiren recórrer el riu des del naixement fins
a la desembocadura ajudats d’un mapa de relleu.
El primer dia de l’expedició, viatjaren amb autobús al poblet
on naix el riu i remuntaren la muntanya fins als brolladors del
riu, carregats amb les motxilles i la tenda de campanya. Des d’allà
van anar baixant fins a un altiplà on passaren la nit. L’endemà
una vaca els donà un bon ensurt i es va menjar les provisions.
Per sort, el pastor d’aquella vaca compartí el seu esmorzar amb
els joves, que continuaren seguint el curs del riu fins arribar
al barranc del Diable. Allà van haver de descendir per un salt
d’aigua de deu metres, on Cantalombardi es va fer un tall a la
cama que li impedia caminar. Aleshores, Esteve construí un rai i
continuaren el trajecte navegant. L’endemà, abans d’arribar a la
desembocadura, pararen una estona en un camp per tal de collir
peres, pomes i pastanagues i poder saciar la fam.
Quan ha acabat de contar la història, el senyor Cantalombardi
va a preparar-los un altre got de llet als xiquets. Mentrestant, el
carter arriba i entrega una carta per a Cantalombardi als xiquets.
En obrir-la, el senyor Cantalombardi es posa molt content de
rebre la tradicional postal d’Esteve, en què el felicita pel seu
natalici. Aleshores tots tres comenten la diferència entre la foto
3

de la postal antiga i la d’aquesta, on hi ha moltes construccions.
Però no poden conversar massa perquè Martí ha menjat moltes
neules de xocolate i ha d’eixir corrents cap al bany.
TEMA I INTERÉS DEL LLIBRE
Els títols de la col·lecció «El Club de la Ciència» combinen les
aventures dels tres protagonistes principals (Martí, Helena i el
senyor Cantalombardi) amb els temes de Coneixement del Medi.
Els llibres contenen una narració divertida barrejada amb taules,
curiositats i experiments amb la finalitat d’aproximar els lectors
a la ciència d’una manera lúdica.
En aquest llibre, el senyor Cantalombardi explicarà als xiquets
vocabulari i conceptes relacionats amb l’àrea temàtica de la geografia.
A més a més, els dibuixos complementen el text il·lustrant conceptes
com ara els accidents geogràfics o les etapes del curs d’un riu.
Els principals nuclis temàtics del llibre són:
–Aventura.
–Humor.
–Viatges.
–Paisatges.
–Educació ambiental i ecologia.
Pel que fa als conceptes tractats en Descens al barranc del
Diable, destaquen els següents:
–La gran diversitat de paisatges de la Terra.
–Com és el paisatge de la costa.
–Els elements del relleu de la muntanya.
–Les característiques dels rius: cursos alt, mitjà i baix.
–La transformació del paisatge per la natura o a mans de l’ésser
humà.
–Què és un mapa de relleu.
–Què és un far.
4

SUGGERIMENTS DIDÀCTICS I METODOLÒGICS
La lectura hauria de ser sempre (i especialment entre els lectors
novells) una font de plaer i gaudi. S’ha d’evitar al màxim presentar
la lectura com una càrrega o una obligació. En aquest sentit, les
presents propostes didàctiques no s’haurien de prendre com un
itinerari tancat i obligatori, sinó com un conjunt de suggeriments
de treball, a partir dels quals fer una tria, tenint en compte les
necessitats, les possibilitats i els interessos de l’alumnat. A més,
no hem d’oblidar en cap moment que el nostre objectiu ha de ser
crear l’hàbit lector i que per aconseguir-ho haurem de procurar
que la lectura no esdevinga una cosa avorrida, que posteriorment
comporte una càrrega de faena feixuga i sense sentit per
a l’alumnat. Pretenem que els alumnes s’acosten al llibre, sense
reproduir els esquemes d’una classe de Coneixement del Medi
més o menys tradicional, sinó que ho faça des d’una perspectiva
atraient, lúdica i rigorosa a la vegada.
Per tal d’estimular els alumnes a la lectura del llibre, sempre és
recomanable realitzar algunes activitats prèvies que els intriguen,
de manera que vulguen saber com continua la història o de què
va el llibre. En aquest cas, per exemple, podem mostrar als xiquets
una postal amb un paisatge marítim, i llegir-los l’escrit de l’anvers
on Esteve convida Cantalombardi a una perillosa excursió al
barranc del Diable. També podem preguntar als xiquets si han
tingut alguna aventura o si els agradaria córrer-ne alguna.
En cas d’optar per una lectura col·lectiva a classe, aquesta
història introdueix diferents aspectes que podem aprofitar per
a provocar comentaris o xicotets debats en l’aula que ajuden a
l’assimilació del contingut de la història. Per exemple, podem
preguntar d’on creuen que vénen els excrements tan grans que
es troben Cantalombardi i Esteve. O si ells haurien preferit fer
un gran volta per a evitar el salt d’aigua o l’haurien baixat escalant,
etc.
5

Una vegada finalitzada la lectura del llibre, els alumnes estaran
preparats per a fer les propostes de treball. Hem de recordar que
aquestes activitats no han de suposar, en cap cas, un fre al gaudi de
la lectura, sinó una ampliació natural i divertida de l’experiència
plaent de la lectura. Per tant, s’ha d’evitar coste el que coste la
voluntat exhaustiva a l’hora de contestar les preguntes o a l’hora
de fer la tria de les activitats. Algunes activitats aprofiten aquesta
expansió de l’experiència per a incidir en la creació escrita, per tal
de connectar el plaer de llegir amb el plaer d’escriure (que sovint
van agafats de la mà). La majoria de les activitats proposen treballs
en grup, perquè treballar en equip sempre és una experiència
més amena que no fer-ho solament i fomenta una educació basada
en afavorir hàbits de col·laboració i solidaritat. Finalment,
hi ha activitats que pretenen assolir objectius procedimentals
o conceptuals que potser estan relacionats amb diferents àrees
del currículum, però caldrà abordar-les sempre des d’una visió
transversal, no com a finalitat en si mateixa.
6

SOLUCIÓ D’ALGUNES DE LES ACTIVITATS
COMPLEMENTÀRIES PROPOSADES
Solució de l’activitat núm. 2
F Una mola és un territori extens més o menys pla que es
troba bastant elevat.
V Els paisatges canvien per l’acció de l’home o a causa de
fenòmens naturals.
F Esteve i Cantalombardi trobaren excrements extraterrestres
en la seua expedició pel barranc del Diable.
V Un altiplà és un territori extens més o menys pla que es
troba bastant elevat.
Solució de l’activitat núm. 4
En primer lloc, caldrà mantenir alerta els alumnes per a la
paraula 3, que té les dues direccions, horitzontal i vertical.
Superada aquesta dificultat, hi ha tres maneres d’enfocar l’activitat.
Es pot demanar als alumnes que memoritzen o lligen
atentament les definicions que apareixen en la il·lustració de les
pàgines 36 i 37 del llibre, es pot fer l’activitat com es planteja
a l’enunciat, o bé es poden copiar (totes o algunes) les paraules
a la pissarra i que els xiquets, segons les definicions donades,
solucionen l’activitat.
6
C 7
I A
1 M O L A
T 2 M A S S Í S
I U
3 P L A N A 9
4 P U J O L T S
À A E
N R
Y R
5 S E R R A L A D A
7

Solució de l’activitat núm. 12
Mirar la il·lustració de la pàgina 25 del llibre.
Solució de l’activitat núm. 13
PENYA-SEGAT
BADIA
PLATJA
GOLF
8
CAP
PENÍNSULA
ILLA
ISTME O
TÓMBOL

PROPOSTES DE TREBALL*
(MATERIAL FOTOCOPIABLE)
* L’editorial autoritza la reproducció d’aquestes Propostes de treball amb
finalitats didàctiques, però recorda que no es permet la reproducció, per
fotocòpia o altres mitjans, del llibre a què es refereixen.

A) FITXA DE LECTURA
TÍTOL DE L’OBRA: ..............................................................................................
AUTOR: ...................................................................................................................................
DIBUIXOS: .........................................................................................................................
EDICIONS BROMERA, SL.
COL·LECCIÓ: ........................................................ NÚM.: .........................
1. A qui creus que li agradaria llegir aquest llibre? Per què?
..................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................
2. Escriu el nom dels personatges al costat de les seues illustracions.
Després explica una cosa que haja fet cadascun
d’ells en la novel·la.
...........................................................................................................
...........................................................................................................
...........................................................................................................
...........................................................................................................
...........................................................................................................
...........................................................................................................
...........................................................................................................
...........................................................................................................
...........................................................................................................
3. Què és el que més t’ha agradat del llibre? Raona la resposta.
..................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................
10

B) ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
1. El mapa de relleu que portaven Cantalombardi i Esteve estava
fet a escala. Busca escala en un diccionari. Com pots comprovar,
escala és una paraula polisèmica, és a dir, té més d’un
significat. Tria els dos significats que més t’agraden i fes una
frase amb cadascun d’ells.
11
...........................................................................
...........................................................................
...........................................................................
...........................................................................
...........................................................................
...........................................................................
...........................................................................
...........................................................................
...........................................................................
...........................................................................
...........................................................................
...........................................................................
...........................................................................
...........................................................................
..................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................
2. Escriu V si l’afirmació és veritable i F si és falsa.
Una mola és un territori extens més o menys pla que es
troba bastant elevat.
Els paisatges canvien per l’acció de l’home o a causa de
fenòmens naturals.
Esteve i Cantalombardi trobaren excrements extraterrestres
en la seua expedició pel barranc del Diable.
Un altiplà és un territori extens més o menys pla que es
troba bastant elevat.

3. A la pàgina 14, el senyor Cantalombardi diu a Martí que fa
cara de «no haver trencat mai un plat». Què vol dir aquesta
expressió?
..................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................
4. Resol aquest encreuat. Primer, intenta completar el màxim
possible de solucions de memòria. Quan ja no sàpigues més
paraules, consulta la il·lustració de les pàgines 36 i 37 del
llibre.
6
C 7
A
1 A
2 M Í
3 L A 9
4 P S
5 S A
HORITZONTALS
1. Pujol solitari de forma massissa, arredonida i plana en la
part superior.
2. Conjunt muntanyós molt compacte. Les serres van en diferents
direccions.
3. Territori amb poques elevacions que es troba a poca altitud.
També anomenat pla.
4. Muntanya menuda de poca elevació.
5. Grup de serres alineades.
12

VERTICALS
2. Elevació gran del terreny.
6. La part més alta d’una muntanya.
7. Territori extens més o menys pla que es troba bastant elevat.
9. Pujol solitari de forma massissa, arredonida i plana en la
part superior
5. Quan Cantalombardi es talla, Esteve fa un rai per a baixar el
riu navegant. Busqueu informació i dibuixeu un rai.
6. Si hagueres de fer una expedició, on preferiries anar, a la selva,
al desert o a l’Himàlaia? Per què? Quin equipatge creus que
necessitaries?
.......................................................................................................
.......................................................................................................
.......................................................................................................
.......................................................................................................
.......................................................................................................
.......................................................................................................
.......................................................................................................
.......................................................................................................
.......................................................................................................
.......................................................................................................
.......................................................................................................
.......................................................................................................
13

7. Tria un altre lloc diferent al de l’activitat anterior. Penses que
podries anar-hi amb el mateix equipatge que has enumerat
abans? Per què?
..................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................
8. Al poble d’Esteve hi ha un riu, que no és molt cabalós. Explica
amb les teues paraules que és el cabal d’un riu.
..................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................
9. Quina diferència hi ha entre un riu i una rambla? Demostra
que ho saps dibuixant un riu i una rambla.
Riu
Rambla
14

10. El senyor Cantalombardi es posa molt content en rebre una
postal d’Esteve. Pensa en algú a qui fa temps que no veus o
a qui voldries felicitar per alguna cosa especial i escriu-li una
postal. De segur que s’alegrarà molt de rebre-la!
11. Cantalombardi i Esteve obtenen menjar d’unes terres de
secà que havien estat transformades en terrenys de regadiu.
Quina diferència hi ha entre els dos tipus de terres? Quins
productes s’obtenen fonamentalment en cadascuna d’elles?
regadiu
secà
característiques
............................................................
............................................................
............................................................
............................................................
............................................................
............................................................
15
productes que
s’obtenen
............................................................
............................................................
............................................................
............................................................
............................................................
............................................................

12. Copia la descripció dels distints trams del curs del riu on
corresponga:
–El riu acabat de formar baixa ràpidament i excava la terra.
–El riu travessa valls i planes, el pendent és més suau i el riu
va més lent.
–Gairebé no hi ha desnivell. El riu diposita sediments i a
vegades es desborda i canvia de curs.
........................................................................................................
........................................................................................................
........................................................................................................
........................................................................................................
16
................................................................................
.................................................................................

PENYA-SEGAT
BADIA
PLATJA
GOLF
13. El poble on viu Esteve ha sofert enormes transformacions
urbanístiques, però encara s’hi poden localitzar tots els elements
que hi havia fa cinquanta anys. Traça una fletxa que
assenyale el lloc on es troben aquests accidents geogràfics.
14. Has notat a faltar algun element en l’activitat anterior? Quin?
Informeu-vos sobre què passa quan aquest element falta en
l’ecosistema de la platja. Anoteu les conclusions.
..............................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................
17
CAP
PENÍNSULA
ILLA
ISTME O
TÓMBOL

15. De segur que tu també has viatjat en vacances a la platja, o
has fet alguna excursió a la muntanya. Dibuixa un paisatge
que t’agradaria visitar, o en el qual ja hages estat.
16. Heu viatjat pel mar o per l’aire alguna vegada? Com va ser
l’experiència? Organitzeu un debat a classe sobre quina
seria, segons vosaltres, la millor d’aquestes dues maneres
de viatjar.
18

17. Per a orientar-se amb el mapa de relleu, es necessita una
brúixola. Si no en teniu, sempre es possible fer-ne una de
manera relativament fàcil. [nota: imatges de http://www.
crealotumismo.com/como-hacer-una-brujula/, vosaltres fiqueu-ne
unes altres semblants].
Necessitarem:
Un poc de paper higiènic
Un llapis
Un imant
Una agulla
Un recipient amb aigua
Agafem una agulla i la imantem fregant-la diverses vegades
per damunt de l’imant, sempre en la mateixa direcció.
Ara, posarem l’agulla en l’aigua. Però abans, per a evitar
que l’agulla s’enfonse, la col·loquem damunt d’un trosset de
paper higiènic, i la deixem molt a poc a poc en la superfície
de l’aigua.
Quan l’agulla i el paper floten, haurem d’empentar amb
compte el paper amb l’ajuda d’un llapis. D’aquesta manera
el separarem de l’agulla, que es quedarà flotant en l’aigua.
Si aquest pas et costa, prova a untar l’agulla amb oli, per a
que se separe millor.
Una vegada tenim l’agulla sola flotant en l’aigua, aquesta
apuntarà al pol nord. Compte, perquè els objectes de ferro,
com ara les potes de les cadires o els imants, poden desviar-la!
Pots utilitzar aquest fenomen per a divertir-te: desvia
l’agulla amb l’imant i després observa com torna a assenyalar
cap al nord!
19

Propostes didàctiques referides al llibre
Descens al barranc del Diable (ISBN: 978-84-9824-345-1)
© Edicions Bromera, SL
Polígon Industrial 1 - 46600 Alzira
www.bromera.com
© Josep Gregori Soler, 2009
Dibuixos de Montse Español Rodié, 2008