Descarga - Centre Sant Pere Apòstol

El CEntRE InfoRMA
L’autèntica celebració, però,
va tenir lloc el divendres 26
de novembre al Centre, amb
la presència de tots els socis
i sòcies on, després d’un
breu discurs d’agraïment del
nostre president, l’Eduard
Asensio, vàrem poder veure
la Medalla i celebrar amb
cava el guardó.
Segurament cada un de nosaltres
té la seva opinió sobre la Medalla
i els actes que vàrem viure el
dimecres 24 i el divendres 26 de
novembre. A mi personalment
se’m fa difícil fer una crònica
del que va passar, possiblement
perquè la meva vena periodística
és massa descriptiva, i per tant
poc interessant. Per tant, hem
demanat als diferents presidents
del Centre que ens resumeixin
què significa per a ells aquest
guardó. Aquestes són les seves
impressions:
Joan Delgado (1970 i 1971).
Estic molt content. És un reconeixement
pel Centre i personalment em va fer
molta il·lusió que es recordessin de mi i
poder anar a l’acte de lliurament.
Jaume Saladrigas (1971-1977).
És la culminació d’una etapa i l’inici
d’una altra que esperem que sigui
igual de brillant.
Manel Doz (1980-1985).
Un reconeixement no només al Centre
sinó també a totes les entitats que el
conformen i que han fet la feina que no
ha fet l’Administració.
Jaume Casals (1985-1990).
Ja era hora que reconeguessin el
Centre i la feina que porta fent durant
tots aquests anys per la ciutat.
Manel Macià (1990-1997).
Ens la mereixíem. Després de tants
anys treballant pel barri de Sant
Pere, ens la mereixíem.
Albert Rodríguez (1997-2002).
Hem estat capaços de recollir un llegat,
actualitzar-lo i donar-li visió de futur.
Enric Turón (2003-2008).
Un reconeixement de la feina feta
des del fundador a l’últim soci inscrit.
Eduard Asensio (2009-2011).
Un orgull sobretot no pels que acabem
d’agafar les regnes sinó per la gent
que ha estat picant pedra durant tots
aquests anys.
Potser us heu adonat que cap
d’ells ha repetit cap frase, sinó
que el conjunt de totes elles es
complementen i s’expliquen. Sapigueu
que la redactora d’aquest
escrit no ha tingut res a veure, no
ha tallat ni ha canviat cap opinió.
I que consti també que cap d’ells
va sentir el que deien els altres.
Per què ho dic això? Doncs perquè
aquest és un exemple ben
clar d’allò que és el Centre Sant
Pere Apòstol, una suma d’idees,
de persones, que amb el seu
saber i la seva tasca es complementen
i construeixen el Centre
dia a dia, el nostre castell humà
particular.
En Jaume Saladrigas ens recordava
que la vida estatutària del
Centre va començar el 13 d’octubre
de l’any 1971, per Sant
Eduard. Tota una premonició?
En fi.. Sant Eduard i tots i totes:
Felicitats! Tots som el Centre!
Felicitats Centre!!
butlletí informatiu número 47 del Centre Sant Pere Apòstol gener de 2011
5