Guia cicles formatius - IES Montjuic

Per a la Montse Soler, coordinadora de pràctiques
d’FP, la bona entesa entre centres formatius i
l’empresa permet dissenyar al detall els programes
formatius.“El contacte amb la realitat és imprescindible
per força, sinó no estaríem al dia”, afirma.
La seva versatilitat i capacitat d’adaptació és un
dels principals trets de la personalitat inscrita en
l’ADN de l’FP. “Sense aquesta capacitat per escoltar
i donar resposta a les necessitats del món de
l’empresa, l’FP no seria el que és”, conclou Soler.
En l’actualitat sembla una obvietat afirmar que l’FP
d’avui ja no té res a veure amb el model que existia
ara fa una vintena d’anys. L’FP ha esdevingut una
alternativa als estudis universitaris per a aquells que
desitgen un futur professional més immediat, com
recorda el mateix Joel. “Abans d’estudiar FP vaig fer
un any de Física a la Universitat, però aviat vaig veure
que el futur professional no estava gens clar. Vaig
apostar per l’FP i no em vaig equivocar. Volia aprendre
a fer alguna cosa i començar la meva vida adulta”.
Soler afegeix que “les empreses necessiten tècnics
especialitzats mitjans amb aquests coneixements
més pràctics, aquesta realitat explica l’alt grau
d’inserció laboral de l’FP”. Segons Grau, “és un
model que per a nosaltres funciona perquè podem
influenciar en la formació dels estudiants i alhora
perquè podem oferir experiències molt reals als
estudiants, i penso que això és vital per integrar el
món de l’empresa amb l’FP”. Amb prop d’un centenar
de treballadors, fins fa ben poc els perfils acadèmics
de la seva plantilla eren majoritàriament
universitaris. Però la tendència està començant a
canviar. A hores d’ara els tècnics procedents de l’FP
ja representen el 15 % i segons els seus responsables
en el futur la tendència continuarà incrementant-se
a favor de perfils procedents d’FP. L’edat
mitjana de la plantilla és de només 24 anys. “Estic
convençut que la gent d’FP en informàtica surt molt
ben preparada i el que cal és oferir-li una oportunitat.
Aquest és el nostre model”, sentencia Grau.
Des d’empreses com aquesta s’aporta valor afegit a
la societat i a l’FP. “Crec que l’ofici d’informàtic
—afirma Ramon Grau— s’ha de revitalitzar i per
aconseguir-ho, ha de tenir les seves diferents àrees
Ramon Grau, Director-gerent de Sigma Gestión Universitaria
Format en enginyeria informàtica a la Universitat Autònoma
de Barcelona, l’IESE i la London School of Economics,
Ramon Grau s’ha especialitzat al llarg de la seva trajectòria
professional en aplicar les tecnologies de la informació en
l’àmbit de l’educació i la universitat. Des del 2008 dirigeix
Sigma Gestión Universitaria, una associació d’universitats
espanyoles creada per transformar les necessitats de la
seva gestió administrativa mitjançant una solució integrada
d’eines informàtiques.
“Podem oferir
experiències molt reals
als estudiants”
ben cobertes. Estem canviant el model de producció,
distingint entre la fase de disseny de la de
producció. Estem creant un espai per desenvolupar
persones”. Per al Joel, la programació informàtica
és, efectivament, una activitat molt més creativa del
que es pensa. “No hi ha una única manera de resoldre
un problema informàtic de programació, sinó
moltes! Això la gent que no s’hi dedica, sovint no ho
sap. La programació informàtica és tot un món que
he pogut descobrir gràcies a l’FP”.
El món de la informàtica és, fent una analogia,
similar al de la construcció. “Per fer un edifici es
necessiten arquitectes però també aparelladors.
En el nostre cas, graduats universitaris en informàtica
i programadors especialitzats formats a l’FP.
Cadascú té la seva feina i la seva responsabilitat.
Òbviament els arquitectes són absolutament necessaris
perquè l’edifici sigui dissenyat correctament,
però no cal posar arquitectes a fer la feina dels
aparelladors. En informàtica succeix el mateix,
cadascú té el seu perfil”, argumenta en Joel.
Quan Sigma va posar en marxa la iniciativa d’integrar
estudiants i posteriorment tècnics formats a
l’FP alguns dubtaven de l’èxit del model. Avui,
segons Ramon Grau, els resultats són incontestables:
“L’intercanvi d’opinions amb les escoles de
formació és estratègic per tots els agents que estem
implicats en el procés de planificació de l’FP.
Des del món de l’empresa volem ser part activa del
disseny de l’FP, no volem ser espectadors, volem
ser actors. Una bona base després
aporta solucions
i és enriquidor per a tothom,
invertir en formació sempre
dóna bons resultats”.
13