Guia cicles formatius - IES Montjuic

16
“L’FP sap mantenir-se jove,
actualitzant-se permanentment”
Com molts altres nens, quan en
Jaime Pérez era petit tenia un joc
predilecte: els trenets. Construir
circuits amb vies de fusta i fer-hi
rodar les locomotores i els vagons
ocupava el seu temps sense fi.
Mecànic, maquinista i viatger al
mateix temps de la seva imaginària
companyia ferroviària, quan va
arribar a l’adolescència i ja tocava
l’hora de pensar en un futur
professional, va tenir molt clar
que volia que la seva feina estigués
lligada al món ferroviari.
I així ha estat.
“Als catorze anys, amb els estudis
bàsics ja acabats, vaig anar a
Renfe a informar-me. Per entrar a
l’escola ferroviària demanàven
“L’FP és un
model que
funciona per
la seva alta
capacitat
d’adaptació”
tenir setze anys. I a més em van
explicar que si tenies una FP no
només et podies acreditar per
conductor de tren sinó també per
tallers. Amb aquesta idea vaig
començar el cicle formatiu de dos
anys d’electrònica”, recorda. Per
al Jaime, l’FP va ser una descoberta
que l’ha mantingut, al llarg
de la resta de la seva carrera professional,
en constant procés de
formació. “Als setze anys això de
l’FP m’havia agradat tant que
vaig continuar fins als divuit amb
electrònica industrial. Després em
va tocar marxar a fer el servei
militar i vaig tenir diverses feines,
sempre relacionades amb el manteniment
industrial. I l’any 1992
vaig entrar a TMB, per reforçar la
plantilla de cara als Jocs Olímpics,
concretament al servei de
material mòbil. Objectiu aconseguit:
estava treballant amb trens!”
De ben segur que la seva merescuda
incorporació a la major
empresa barcelonina de transport
públic va ser, alhora que l’inici
d’una exitosa trajectòria professional,
un somni fet realitat, un
regal. Quan recorda aquells anys,
al Jaime li brillen els ulls com als
nens als que els hi acaben d’obsequiar
una nova locomotora per
sorpresa. Els seus dos fills també
han heretat la seva passió ferroviària,
inscrit ja en el codi genètic
familiar. Quan la família marxa
de vacances, metros i trens esde-
venen un atractiu turístic de
primer ordre per als Pérez.
Al llarg dels últims vint anys
Jaime Pérez ha anat canviant de
responsabilitat dins de la companyia,
sempre en el sector del
manteniment dels trens. Mai ha
perdut la seva autèntica dèria per
l’ampliació de coneixements i el
reciclatge professional. Quan a
mitjans dels anys noranta es va
remodelar profundament l’FP,
equiparant-la amb els models
més avançats internacionalment,
en Jaime va tenir clar que volia
apostar novament per l’FP. Tenia
clar que volia fer un cicle formatiu
de segon grau. A TMB va tenir
la facilitat per canviar el seu torn
laboral i així és com es va posar a
estudiar, novament, FP, ara d’automatismes
i control electrònic.
Durant un any i mig va treballar
per les nits. A més, es va poder
beneficiar de convalidar les pràctiques
per la seva pròpia experiència
professional a l’empresa.
Tot i que en Jaime es plantejava
el salt a la carrera universitària
—i fins i tot va començar Obres
Públiques, que va acabar abandonant
decebut per trobar que eren
estudis massa teòrics i poc pràctics
i perquè la Universitat no li
oferia cap flexibilitat per poder
compaginar alhora els estudis i la
feina—, aquells anys ja de plena
vida adulta també van coincidir
Jaime Pérez, Responsable de Seguretat Ferroviària de TMB
Jaime Pérez no treballa en el món ferroviari per casualitat
sinó per vocació. És una persona amb una extraordinària set
de coneixement ja que, com ell mateix reconeix, li agrada
“saber com funciona el món”. Segurament per això, ja als
14 anys va optar per l’FP per formar-se professionalment.
Avui, als seus 44 anys, és el màxim responsable de
la seguretat ferroviària de Transports Metropolitans de
Barcelona (TMB), una empresa que al llarg de l’any 2010
va moure 381 milions de viatgers en metro.