cd monte-sión cd monte-sión

A l'iniciar qualsevol temporada, en tots els clubs es produïxen
altes i baixes, tant pel que fa a jugadors com a tècnics, i esta temporada,
la del 2006/2007, serà recordada sempre perquè el C.D.
Monte-Sión, va fitxar a una de les seues millors estreles, i que més
ha calat en el sentiment de tots els que formem part d'ell.
Va arribar sense cridar l’atenció i sense buscar cap protagonisme,
tan sols volia col·laborar amb el seu servici a la consecució dels
objectius d’un projecte esportiu que ens il·lusionava a tots.
Manoli és el seu nom… Sí, és una dona…, una gran dona, i no ho
diem per la seua estatura, sinó pel seu encant, la seua humilitat,
el seu compromís, la seua dedicació, la seua simpatia i perquè en
el poc de temps que està amb nosaltres ha donat mostres de ser
una fisioterapeuta de gran nivell i amant del seu treball. No sabem
totes les estreles que ens corresponen com a club, però segur que,
amb la presència de Manoli, hem aconseguit moltes més.
Manoli és una fanàtica del futbol, i per a més mèrit es considera
seguidora del València C.F. Va estudiar Fisioteràpia perquè sempre
ha volgut estar vinculada al món de l’esport i té la intenció de realitzar
un Màster en Medicina Esportiva i intentar viure d’esta apassionant
activitat recuperadora.
Des del primer dia, es va integrar en el primer equip com un més i
no es perdia cap partit, i tampoc cap dels sopars que s’organitza-
El millor fixatge de la temporada
El millor fixatge de la temporada 2006/2007
Manoli
ven al llarg de la temporada. És tan humil que només demana per
a l’any que ve una llitera nova.
Reconeix que són els més veterans com a Víctor i Raül, els que més
treball li donen, mentre que els més callats i a penes han passat
per les seues mans són Rafa Medina i Torro. Sempre troba motius
per a bromejar, sobretot, amb Israel o Manolo, que són els dos
jugadors que més la “punxen”.
El millor moment que ha viscut amb nosaltres, i que més alegria li
ha proporcionat en esta primera temporada, ha sigut l’últim partit
del Juvenil “A” a Xirivella, en el que la victòria ens va permetre disputar
la fase d’ascens a la Lliga Nacional. Va ser molt emocionant,
i reconeix que tot el món estava boig d’alegria, i per descomptat
que no es va poder escapar de la tradicional dutxa que compartixen
tots els jugadors i cos tècnic.
Al contrari, el moment més difícil i tens que li ha tocat viure
enguany, ha sigut quan va haver d’atendre a Lino, que es va produir
durant el transcurs d’un partit, una gran bretxa de què brollava
molta sang.
Amb estes pinzellades hem volgut presentar a Manoli, la nostra
fisio, encara que per a dissenyar el retrat que estiga d'acord
amb la seua qualitat humana i professional haguérem necessitat
l’ajuda d’un gran pintor. No obstant, no necessitem ajuda per
a donar-te les gràcies més sinceres i reconéixer la teua gran
labor. Gràcies Manoli; et volem i t'admirem. T’has convertit en
una peça fonamental en la nostra escola, i no ens passa pel cap,
la idea que algun dia no estigues amb nosaltres. Sempre s’ha dit
que darrere d’un gran home, sempre hi ha una gran dona. Darrere
d’un gran Club, com considerem el nostre Monte-Sión, tenim
a Manoli.
37