ACTA NÚM. 20100000008 DEL PLE DE L'AJUNTAMENT ...

Jo aquí us parlaré d'un altre Cesar diferent del que aquí s'ha parlat, però abans vull donar
les gràcies en nom del meu grup a tres persones a les que durant més de quinze anys,
durant moltes hores, hem deixat sense companyia. Gràcies Fina, Unai i Nerea, gràcies per
la vostra paciència. A Cesar jo noli donaré les gràcies, perquè ell s'ha dedicat en cos i ànima
al que volia i li agradava: treballar per la seva ciutat. El que no sé és com encara tenia temps
per cada dia dedicar-nos una cançó, el temps de Montcada, dedicar-nos algun article i
animar-nos a fer una rialla en un acudit. D'aquest Cesar us vull parlar, d'aquest que
nosaltres coneixem, el Cesar treballador, lleial, amic dels seus amics, tenaç, emotiu, proper.
És cert, tossut, però apassionat per la seva ciutat, una ciutat que era el paradigma de la
reivindicació mai resolta, una ciutat que tenia tancades les portes de les institucions. Un petit
gra a la sortida de la gran Barcelona a la que ningú feia cas abans que ell fos l'alcalde.
Els que tenim anys per força hem de tenir memòria, intentaré no fer-me pesat, però sí que
faré referència a tres moments a l'inici del primer mandat. Alguns deien que l'aire fresc no es
va notar, i tan que es va notar, i molt ràpidament. La muntanyeta de Can Sant Joan tenia un
assentament des de feia més de 20 anys, i havia un grup de famílies que vivien en
condicions infrahumanes, als quatre mesos, aquelles famílies estaven reallotjades, i el que
abans era un campament en el que vivien famílies en condicions infrahumanes, es va
convertir en el mirador de les cultures. Havien dos espais municipals que portaven anys
tancats, un era l'Alzina, a Terra Nostra, un altre, els antics rentadors de Can Sant Joan: en
poc temps estaven convertits en centres cívics oberts a la ciutadania. Divendres vam fer
l'últim acte en el que Cesar va actuar com a alcalde, va voler anar a la celebració del quinzè
aniversari de l'IES La Ribera, i va anar perquè la comunitat educativa de l'IES La Ribera
volia agrair-li la seva dedicació, el seu esforç per haver aconseguit que es mantingués el
batxillerat, que no era fàcil, i va ser gràcies a l'esforç de molta gent, de la comunitat
educativa; però jo crec que també el viatge que vam per parlar amb el Conseller va ser clau,
perquè quan vam parlar amb el Conseller Maragall ho vam fer d'una manera molt ferma i ell,
tot i que no ens va donar el consentiment, crec que va ser important.
I és que Cesar no ha deixat mai al llarg dels anys que ha estat alcalde de seguir i perseguir,
de manera més que intensa, la solució als problemes de la ciutat. Cesar, pots estar molt
tranquil i orgullós de com deixes la ciutat, perquè quina ciutat vas rebre, i quina ciutat deixes.
Quants camps de futbol tenia Montcada abans que tu fossis alcalde? Quants espais cedits
tenien les entitats? Quantes pistes esportives estaven cobertes? A què sabia l'aigua del
Bosc d'en Vilaró? Quin aspecte tenia la muntanyeta de Can Sant Joan? Com estava el
Kursal? I l'acadèmia Lis? Com era el final del carrer Major? Quantes guarderies havia? Com
estava l'escola d'adults? I el Casinet de Terra Nostra? Com era la biblioteca? Podria seguir
però no seguiré, perquè no vull fer-me pesat. És evident que queda molt per fer, però déu
n'hi do com deixes la ciutat. És cert, tu això no l'has fet sol, has tingut la teva família que t'ha
fet costat, però també els regidors i regidores dels diferents grups del PSC, amb moltes
entitats, la complicitat de la ciutadania i la lleialtat del grup de CIU, amb el que hem format
un veritable equip de govern.
Què fàcil és que et pengin etiquetes quan no et coneixen. Nosaltres sabem de l’entrega, de
la teva dedicació, del teu compromís amb la ciutat. Que no parlin de prepotència o de manca
de diàleg, que no vulguin amagar les seves frustracions. En política, no tot s'hi val. La crítica
gratuïta serveix per molt poc. Cesar, has estat Alcalde perquè ha volgut la majoria dels
ciutadans de Montcada, les candidatures que vas encapçalar, van guanyar sempre. I estic
convençut que hauries tornat a guanyar si haguessis tornat a presentar-te. Nosaltres hem de
continuar, i no dubtis que farem tot el possible per mantenir el llegat que ens deixes.