Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Bocles d'òr<br />
Un dia, Bocles d'òr, arribèc corrent en casa sua tota estabordida com se quauquarrés la<br />
perseguisse. Sonque en entrar, barrèc era pòrta damb un patac patapam!, e s'i apuèc. Hai!<br />
Semblaue agotada per esfòrç.<br />
Era sua mair, estranhada per tot aguest tarrambòri, gesquec <strong>de</strong>ra codina.<br />
- Qué ei aguest bataclam? - <strong>de</strong>manèc.<br />
- Non, arren mair, non passe arren - <strong>contes</strong>tèc.<br />
Era mair se la enguardèc <strong>de</strong> naut en baish damb maufidança, e immediatament <strong>de</strong>scorbic que<br />
Bocles d'òr anaue <strong>de</strong>scauça.<br />
- Qué ei açò? Per qué vas <strong>de</strong>scauça? Mmmm, explica-me on son es vambes naues que<br />
portaues aguest maitin.<br />
Bocles d'òr sabie que non li quedaue mès remèdi qu'explicar era aventura qu'auie viscut.<br />
Èren tres ossi que viuien en ua cabana: I ère eth pair os, gran e fòrt!; era mair ossa, doça e<br />
redoneta! e un ossar<strong>de</strong>t petitonh qu'encara auie problèmes entà tier-se dret tot solet!<br />
Cada maitin, <strong>de</strong>mpús <strong>de</strong> lauar-se es <strong>de</strong>nts, es tres ossi se premanien er es<strong>de</strong>joar que <strong>de</strong>spartien en<br />
tres bòls: un <strong>de</strong> molt gran entath pair, un <strong>de</strong> miejan entara mair e un <strong>de</strong> petit entar ossar<strong>de</strong>t. Un còp<br />
servit, gessien entà passejar en tant que <strong>de</strong>morauen qu'er es<strong>de</strong>joar se heiredèsse.<br />
Aqueth dia, Bocles d'òr entrèc laguens <strong>de</strong>th bòsc e <strong>de</strong>scorbic era cabana <strong>de</strong>s ossi. "Ah! Quina<br />
caseta mès polida!", pensèc, "qui i <strong>de</strong>u víuer?"<br />
Com qu'ère molt curiosa, Bocles d'òr, <strong>de</strong>cidic entrar-i.<br />
Un còp laguens, veiguec tres sètis ath torn d'ua taula. Prumèr, se seiguec en fautulh <strong>de</strong>th pair os,<br />
mès ere massa dur! Despús, provèc eth fautulh <strong>de</strong>ra mair ossa, totun ère massa naut! Fin finau, se<br />
seiguec ena trona <strong>de</strong>r ossar<strong>de</strong>t!, mès, com que Bocles d'òr pesaue massa,... era trona se trinquèc e<br />
la hec a quèir <strong>de</strong> cuu en tèrra.<br />
Avergonhida per çò qu'auie hèt, Bocles d'òr entrèc laguens <strong>de</strong>ra codina e veiguec es tres bòls <strong>de</strong><br />
cereaus qu'encara humejauen: prumèr tastèc es cereaus <strong>de</strong>th bòl mès gran <strong>de</strong> toti, mès èren massa<br />
caudi; <strong>de</strong>spús tastèc es <strong>de</strong>th bòl miejan, totun èren massa salats; finaument tastèc es que i auie en<br />
bòl petit e com que les trobèc ath sòn gust, se les mingèc toti, sense <strong>de</strong>ishar-ne ne un.<br />
Un còp auie minjat, Bocles d'òr entrèc ena cramba on <strong>de</strong>scorbic tres lhets. Sagèc d'enfilar-se en<br />
lhet gran, totun ère massa naut!; <strong>de</strong>spús, sautèc <strong>de</strong>ssús <strong>de</strong>th lhet miejan, mès ère massa tren<strong>de</strong>;<br />
finauments se treiguec es vambes e se calèc en lhet petit, qu'ère mès o mens <strong>de</strong>ra sua mesura.<br />
Un còp cochada, <strong>de</strong>scorbic un diboish en qué se vedie ua familha d'ossi. Se la enguardèc
encantada, mès eth cansament ère tan gran que Bocles d'òr se quedèc endromida...<br />
Despús d'ua bona estona, es tres ossi tornèren entà casa. En veir era pòrta dubèrta, <strong>de</strong> seguida<br />
suposèren que s'i auie calat un intrús.<br />
- Quauquarrés m'a trincat era trona! - plorinèc er ossar<strong>de</strong>t.<br />
Despús, es tres ossi entrèren ena codina. E aquiu <strong>de</strong>scorbiren que quauquarrés auie tastat er<br />
es<strong>de</strong>joar.<br />
- Quauquarrés s'a minjat es mèns cereaus! - di<strong>de</strong>c er ossar<strong>de</strong>t sense po<strong>de</strong>r esvitar <strong>de</strong><br />
meter-se a plorar.<br />
Moments <strong>de</strong>spús, es tres ossi pugèren tara cramba.<br />
- Guardatz! - ronhèc er ossar<strong>de</strong>t tot inquiet-, i a ua mainada dromint en mèn lhet!<br />
Toti tres s'apropèren a pòga pòc entà veir qui raio dromie en lhet <strong>de</strong>r ossar<strong>de</strong>t.<br />
Bocles d'òr dauric es uelhs e quan <strong>de</strong>scorbic as tres ossi que la guardauen, s'espantorièc e gessec<br />
tan <strong>de</strong> prèssa <strong>de</strong>ra casa que se <strong>de</strong>sbrembèc es vambes.<br />
-Èp mainada! - cridèc er ossar<strong>de</strong>t-, que te <strong>de</strong>sbrembes es sabates!<br />
Mès, Bocles d'òr ja ère massa luenh entà entener-lo.<br />
- E açò ei çò que m'a passat, mair. È auut molta, molta pòur. E, com qu'è gessut a tota<br />
pastilha, donques non e auut eth temps <strong>de</strong> cuélher es vambes -expliquèc.<br />
- Atau donques, tres ossi? - <strong>contes</strong>tèc sa mair que non se l' acabaue <strong>de</strong> creir aguesta<br />
istòria- ... D'on très aguestes istòries? ... De moment, per mentidèra, t'auràs <strong>de</strong> quedar<br />
a estudiar ena tua cramba. E ja veiram s'aué minges pòstres!<br />
Bocles d'òr pugèc tota enfadada tara sua cramba. Non volie quedar-se tota era tar<strong>de</strong> embarrada.<br />
Era sabie qu'en miei <strong>de</strong>th bòsc, i auie ua cabana on i viuien tres ossi. Es tres ossi <strong>de</strong>th diboish...<br />
- Ha! Eth diboish! e tant! Com ei possible que non me n'aja brembat!<br />
Treiguec eth diboish <strong>de</strong>ra familha d'ossi. Se lo enguardèc fixament e exclamèc: "Huf! Quin<br />
espant que m'auetz dat!"<br />
Guidon: J.M Hernan<strong>de</strong>z Ripoll
Amb el<br />
suport <strong>de</strong><br />
© CCRTV Interactiva, S.A. | Televisió <strong>de</strong> Catalunya, S.A.<br />
Avís legal |<br />
Segell <strong>de</strong> qualitat |<br />
Contacta |<br />
Idiomes<br />
Català<br />
Castellano<br />
English