2172009A_EIA_Cardo - Ajuntament de Benifallet
2172009A_EIA_Cardo - Ajuntament de Benifallet
2172009A_EIA_Cardo - Ajuntament de Benifallet
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL<br />
DE LA PROPOSTA D’ADEQUACIÓ<br />
DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS<br />
Estudi d’Impacte Ambiental<br />
Abril <strong>de</strong> 2011<br />
ARQUITECTURA DEL PAISATGE<br />
REHABILITACIONS – DICTAMENS PERICIALS<br />
Calatrava, 72-74 5è 08017 Barcelona<br />
Tel.934176548 E-mail: jrv@coac.es<br />
Pg. Valldaura 166D, local C<br />
08042 Barcelona<br />
Tel. 93.427.96.20 – Fax. 93.427.62.79 - a/e arda@arda-geolog.com
AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL DE LA<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ<br />
I ENTORNS<br />
Client: CONSTRUCTORA PEACHE SAU<br />
Referència: <strong>2172009A</strong><br />
Data: Abril <strong>de</strong> 2011<br />
Estudi d’Impacte Ambiental<br />
Coordinacio: Rigola i Associats<br />
Joan Rigola, arquitecte i màster en Arquitectura <strong>de</strong>l<br />
paisatge<br />
Equip redactor: ARDA Gestió i Estudis Ambientals<br />
Anna Martín, geòloga i ambientòloga<br />
Joan-Josep Manuel, geòleg i E.T. Mines<br />
Lluís Salada, biòleg i màster en gestió ambiental
SUMARI<br />
1 INTRODUCCIÓ .........................................................................................................3<br />
1.1 ANTECEDENTS .................................................................................................3<br />
1.2 PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE<br />
CARDÓ I ENTORNS.................................................................................................4<br />
1.3 OBJECTIUS DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL ........................................4<br />
1.4 LEGISLACIÓ APLICABLE ..................................................................................6<br />
2 MARC TERRITORIAL I CARACTERÍSTIQUES GENERALS.....................................9<br />
3 DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR .................................................................... 11<br />
3.1 CLIMATOLOGIA ............................................................................................... 11<br />
3.2 ATMOSFERA.................................................................................................... 13<br />
3.3 GEOLOGIA, GEOMORFOLOGIA I SÒLS......................................................... 17<br />
3.4 HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA................................................................... 21<br />
3.5 VEGETACIÓ I FLORA ...................................................................................... 29<br />
3.6 FAUNA.............................................................................................................. 34<br />
3.7 PAISATGE........................................................................................................ 34<br />
3.8 PATRIMONI CULTURAL .................................................................................. 36<br />
3.9 USOS DEL SÒL................................................................................................ 40<br />
3.10 PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I URBANÍSTICA ............................................ 41<br />
3.11 INFRAESTRUCTURES I ALTRES ELEMENTS DE L’ENTORN HUMÀ .......... 43<br />
3.12 ASPECTES SOCIOECONÒMICS................................................................... 45<br />
3.13 SÍNTESI DE LA DESCRIPCIÓ DEL MEDI: ELEMENTS D’INTERÈS I<br />
OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL........................................................... 47<br />
3.14 ÀREES DE RISC ............................................................................................ 59<br />
4 MAPA DE SENSIBILITAT........................................................................................ 67<br />
5 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE............................................................................... 71<br />
5.1 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT I SITUACIÓ ACTUAL............................................. 71<br />
5.2 OBJECTIUS DE L’ACTUACIÓ.......................................................................... 72<br />
5.3 PRINCIPALS ACTUACIONS PROPOSADES................................................... 72<br />
5.4 OCUPACIÓ DEL SÒL, DEMANDA DE RECURSOS NATURALS I<br />
INFRAESTRUCTURES AMBIENTALS ................................................................... 90<br />
5.5 MOBILITAT....................................................................................................... 96<br />
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DE LA PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS
6 ANÀLISI D’ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES I JUSTIFICACIÓ DE LA<br />
SOLUCIÓ ADOPTADA ............................................................................................... 99<br />
6.1 DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES........................................................... 99<br />
6.2 ANÀLISI DELS IMPACTES POTENCIALS...................................................... 101<br />
6.3 Justificació <strong>de</strong> l’alternativa seleccionada ......................................................... 103<br />
7 AVALUACIÓ D’IMPACTES.................................................................................... 105<br />
7.1 OBJECTIU I METODOLOGIA......................................................................... 105<br />
7.2 IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES................................................................. 107<br />
7.3 CARACTERITZACIÓ I VALORACIÓ DELS IMPACTES.................................. 113<br />
8 MESURES CORRECTORES ................................................................................ 131<br />
8.1 MESURES PREVISTES EN LA PROPOSTA D’ADEQUACIÓ ........................ 131<br />
8.2 MESURES CORRECTORES DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL .......... 133<br />
8.3 IMPACTE RESIDUAL ..................................................................................... 140<br />
9 PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL ........................................................................ 149<br />
9.1 OBJECTIUS.................................................................................................... 149<br />
9.2 SEGUIMENT DELS IMPACTES ..................................................................... 149<br />
9.3 CONTROL DE L’APLICACIÓ DE LES MESURES CORRECTORES.............. 150<br />
10 DOCUMENT DE SÍNTESI ................................................................................... 153<br />
10.1 JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS....................................................................... 153<br />
10.2 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA................................................................ 153<br />
10.3 EL MEDI RECEPTOR................................................................................... 155<br />
10.4 CONCLUSIONS............................................................................................ 157<br />
10.5 CONCLUSIONS SOBRE L'IMPACTE AMBIENTAL DE LA PROPOSTA ...... 158<br />
BIBLIOGRAFIA......................................................................................................... 167<br />
PLÀNOLS<br />
ANNEX FOTOGRÀFIC<br />
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DE LA PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS
1 INTRODUCCIÓ<br />
1.1 ANTECEDENTS<br />
CONSTRUCTORA PEACHE SAU promou el programa d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l<br />
Balneari <strong>de</strong> Cardó i entorn amb l’objecte <strong>de</strong> <strong>de</strong>stinar l’antic Balneari i Monestir<br />
<strong>de</strong> Cardó a usos hotelers i banys termals.<br />
L’Annex I <strong>de</strong>l Real Decreto Legislativo 1/2008, <strong>de</strong> 11 <strong>de</strong> enero, por el que se<br />
aprueba el texto refundido <strong>de</strong> la Ley <strong>de</strong> Evaluación <strong>de</strong> Impacto Ambiental <strong>de</strong><br />
proyectos estableix els projectes que s’han <strong>de</strong> sotmetre al procediment<br />
d’avaluació d’impacte ambiental.<br />
Les actuacions previstes al Balneari <strong>de</strong> Cardó es corresponen amb un <strong>de</strong>ls<br />
previstos en el grup 9 (“Altres projectes”) <strong>de</strong> l’Annex I, apartat c. L’apartat c.3<br />
d’aquest grup fa referència als “Projectes d’urbanitzacions i complexos hotelers<br />
fora <strong>de</strong> las zones urbanes i construccions associa<strong>de</strong>s, inclosa la construcció <strong>de</strong><br />
centres comercials i d’aparcaments” que es <strong>de</strong>senvolupin en zones<br />
especialment sensibles, <strong>de</strong>signa<strong>de</strong>s en aplicació <strong>de</strong> les Directives 79/409/CEE i<br />
92/43/CEE. La proposta d’intervenció en el balneari <strong>de</strong> Cardó i entorns pertany<br />
a aquest grup ja que implica el <strong>de</strong>senvolupament d’un complex hoteler ubicat a<br />
l’interior <strong>de</strong> l’espai inclòs dins <strong>de</strong>l Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) “Serres<br />
<strong>de</strong> Cardó-el Boix”, <strong>de</strong>clarat Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i<br />
per tant inclòs dins <strong>de</strong> la Xarxa Natura 2000 prevista per la Directiva<br />
92/43/CEE.<br />
D’altra banda, el Decret 328/1992, <strong>de</strong> 14 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre, pel qual s’aprova el<br />
PEIN també estableix en el seu annex 2.II una sèrie d’activitats que han <strong>de</strong> ser<br />
objecte d’avaluació d’impacte ambiental si es <strong>de</strong>senvolupen dins d’espais<br />
inclosos en el PEIN. El punt 13 d’aquest annex fa referència a “complexos<br />
hotelers, recreatius i esportius (parcs recreatius i aquàtics, golf, càmping, etc.)”.<br />
L’avaluació d’impacte ambiental (AIA) s’efectua a través d’un estudi que s’ha <strong>de</strong><br />
trametre al Departament <strong>de</strong> Territori i Sostenibilitat (DTES) per a què aquest<br />
òrgan emeti la corresponent <strong>de</strong>claració d’impacte ambiental que, per la seva<br />
banda, ha <strong>de</strong> condicionar l’autorització <strong>de</strong>l projecte per part <strong>de</strong> l’Administració<br />
responsable.<br />
Per tal d’iniciar el procediment d’AIA, i d’acord amb l’establert en la Secció 1a.<br />
<strong>de</strong>l Capítol II <strong>de</strong>l Real Decreto Legislativo 1/2008, ARDA va elaborar, en data<br />
abril <strong>de</strong> 2010, un document inicial amb el contingut establert en l’article 6.1,<br />
per tal que el Departament <strong>de</strong> Medi Ambient i Habitatge (actualment el DTES)<br />
dictaminés l’abast i l’amplitud <strong>de</strong> l’Estudi d’Impacte Ambiental (<strong>EIA</strong>). Aquest<br />
Document Inicial va tenir entrada a l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental <strong>de</strong><br />
les Terres <strong>de</strong> l’Ebre el 21 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2010.<br />
L’esmentada oficina, va emetre Informe sobre la amplitud i nivell <strong>de</strong> <strong>de</strong>tall <strong>de</strong><br />
l’Estudi d’Impacte Ambiental <strong>de</strong>ls projectes d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l Balneari <strong>de</strong> Cardó i<br />
entorns el 20 d’agost <strong>de</strong> 2010.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 3
INTRODUCCIÓ<br />
Amb aquests antece<strong>de</strong>nts, i a petició <strong>de</strong>l CONSTRUCTORA PEACHE SAU<br />
l’equip d’ARDA Gestió i Estudis Ambientals – Joan Rigola Arquitectes ha<br />
elaborat el present Estudi d’Impacte Ambiental.<br />
1.2 PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE<br />
CARDÓ I ENTORNS<br />
L’objectiu <strong>de</strong>l programa d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l balneari <strong>de</strong> Cardó i entorns és<br />
compatibilitzar el rendiment econòmic <strong>de</strong>rivat <strong>de</strong> l’explotació d’aquest espai<br />
amb la protecció <strong>de</strong> l’indret mitjançant una activitat turística poc massificada<br />
associada a l’ús balneari.<br />
El programa <strong>de</strong>senvolupa les previsions <strong>de</strong>l Pla Especial <strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong> Cardó<br />
aprovat <strong>de</strong>finitivament l’1 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2005 per la Comissió Territorial<br />
d’Urbanisme <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre.<br />
El Pla Especial agrupa les actuacions previstes en nou Àrees d’Actuació<br />
Específica (ADAE) que es po<strong>de</strong>n executar in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment les unes <strong>de</strong> les<br />
altres encara que totes estan interrelaciona<strong>de</strong>s. Aquestes àrees d’actuació es<br />
<strong>de</strong>scriuen <strong>de</strong> forma <strong>de</strong>tallada al capítol 5 d’aquest informe.<br />
En aquesta fase <strong>de</strong> tramitació <strong>de</strong> la proposta només s’han <strong>de</strong>senvolupat, a<br />
nivell <strong>de</strong> projecte bàsic, les actuacions a realitzar en quatre zones: la <strong>de</strong> l’antic<br />
Balneari (ADAE 1), dues àrees per completar el programa <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
on es preveuen dos edificis <strong>de</strong> nova planta: l’ADAE 2, <strong>de</strong>stinada a establiment<br />
balneari (spa) i l’ADAE 3 per allotjar suites termals; i el pont <strong>de</strong> connexió entre<br />
l’edifici antic i l’spa (ADAE 4).<br />
1.3 OBJECTIUS DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL<br />
L’Estudi d'Impacte Ambiental (<strong>EIA</strong>) pretén valorar els efectes ambientals <strong>de</strong>l<br />
programa d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l Balneari <strong>de</strong> Cardó i la seva transformació en hotel i<br />
establiment <strong>de</strong> banys termals.<br />
D’acord amb la legislació aplicable, l’objectiu <strong>de</strong> l’Estudi d’Impacte Ambiental és<br />
aportar a la tramitació <strong>de</strong>l projecte la informació següent:<br />
Pàg. 4 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
• Descripció general <strong>de</strong>l projecte i exigències previsibles en el temps, en<br />
relació amb la utilització <strong>de</strong>l sòl i altres recursos naturals, estimació <strong>de</strong>ls<br />
tipus i les quantitats <strong>de</strong> residus abocats i emissions <strong>de</strong> matèria o energia<br />
resultants.<br />
• Exposició <strong>de</strong> les principals alternatives estudia<strong>de</strong>s i una justificació <strong>de</strong> les<br />
principals raons <strong>de</strong> la solució adoptada, tenint en compte els efectes<br />
ambientals.<br />
• Avaluació <strong>de</strong>ls efectes previsibles directes o indirectes <strong>de</strong>l projecte sobre la<br />
població, la flora, la fauna, el sòl, l'aire, l'aigua, els factors climàtics, el<br />
paisatge i els béns materials, inclosos el patrimoni historicoartístic i<br />
l'arqueològic.<br />
• Presa en consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> la interacció entre tots aquests factors.<br />
• Descripció <strong>de</strong> les mesures previstes per reduir, eliminar o compensar els<br />
efectes ambientals significatius.<br />
• Disseny d’un programa <strong>de</strong> vigilància ambiental.<br />
El contingut <strong>de</strong> l’estudi s’ajusta al que estableix el Decret 114/1988 i a<br />
l’amplitud i nivell <strong>de</strong> <strong>de</strong>tall <strong>de</strong>terminat per l’informe <strong>de</strong> l’Oficina Territorial<br />
d’Avaluació Ambiental (OTAA) <strong>de</strong>ls Serveis Territorials <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre.<br />
L’avaluació <strong>de</strong> l’impacte se centra en les actuacions que en aquests moments<br />
es troben <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s a nivell <strong>de</strong> projecte: ADAE 1, ADAE 2, ADAE 3 i<br />
ADAE 4 i la informació complementària relativa a la connexió entre elles (vialitat<br />
i itineraris) i tractament paisatgístic <strong>de</strong> la zona situada entre les tres àrees. Per<br />
a la resta d’actuacions, es tenen en compte les previsions <strong>de</strong>l Pla Especial a<br />
l’hora <strong>de</strong> preveure possibles interaccions i <strong>de</strong>finir mesures preventives <strong>de</strong>ls<br />
impactes.<br />
Així doncs, la informació <strong>de</strong> base per a la redacció d’aquest estudi ha estat la<br />
següent:<br />
- Projectes bàsics <strong>de</strong> l’Hotel-Balneari, <strong>de</strong>l Balneari-Spa, <strong>de</strong> les Suites<br />
termals i <strong>de</strong>l pont <strong>de</strong> connexió Balneari-Spa <strong>de</strong> Cardó.<br />
- Avantprojecte <strong>de</strong> la urbanització <strong>de</strong>ls espais lliures i or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong> la<br />
jardineria <strong>de</strong>l Balneari <strong>de</strong> Cardó.<br />
- Pla Especial <strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong> Cardó.<br />
- Informació addicional aportada pel promotor, que no s’ha pogut reflectir<br />
en aquesta fase <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> la proposta, però que serà<br />
incorporada en la fase <strong>de</strong> projecte constructiu.<br />
També s’hi ha introduït les conclusions <strong>de</strong>ls estudis complementaris requerits<br />
per l’informe d’amplitud i nivell <strong>de</strong> <strong>de</strong>tall <strong>de</strong> l’<strong>EIA</strong> emès per l’OTAA:<br />
- Estudi d’impacte i integració paisatgística.<br />
- Estudi d’avaluació <strong>de</strong> la mobilitat generada.<br />
- Diagnosi <strong>de</strong>l poblament vegetal a l’entorn <strong>de</strong>l Balneari <strong>de</strong> Cardó.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 5
INTRODUCCIÓ<br />
- Estudi hidrogeològic.<br />
- Estudi hidrològic, hidràulic i mediambiental <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> la Font <strong>de</strong>l<br />
Pastor.<br />
1.4 LEGISLACIÓ APLICABLE<br />
L’estudi d’impacte ambiental s’ha elaborat tenint en compte els preceptes <strong>de</strong><br />
les disposicions legislatives que s’indiquen a continuació:<br />
- Decret 114/88, <strong>de</strong> 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental.<br />
- Real Decreto legislativo 1/2008, <strong>de</strong> 11 <strong>de</strong> enero, por el que se aprueba<br />
el texto refundido <strong>de</strong> la Ley <strong>de</strong> Evaluación <strong>de</strong> Impacto Ambiental <strong>de</strong><br />
Proyectos 1 .<br />
- Llei 16/2002, <strong>de</strong> 28 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> protecció contra la contaminació acústica<br />
i Decret 176/2009, <strong>de</strong> 10 <strong>de</strong> novembre, pel qual s’aprova el reglament <strong>de</strong><br />
la Llei 16/2002 i se n’adapten els annexos.<br />
- Decret 82/2005, <strong>de</strong> 3 <strong>de</strong> maig, pel qual s’aprova el Reglament <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> la Llei 6/2001, <strong>de</strong> 31 <strong>de</strong> maig, d’or<strong>de</strong>nació<br />
ambiental <strong>de</strong> l’enllumenament per a la protecció <strong>de</strong>l medi nocturn.<br />
- Ordre <strong>de</strong> 5 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 1984 sobre protecció <strong>de</strong> plantes <strong>de</strong> la flora<br />
autòctona amenaçada a Catalunya.<br />
- Ordre <strong>de</strong> 28 d’octubre <strong>de</strong> 1986 per la qual es regula el verd ornamental<br />
nadalenc i es protegeix el boix grèvol.<br />
- Decret 172/2008, <strong>de</strong> 26 d’agost, <strong>de</strong> creació <strong>de</strong>l Catàleg <strong>de</strong> flora<br />
amenaçada <strong>de</strong> Catalunya.<br />
- Decret Legislatiu 2/2008, <strong>de</strong> 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós<br />
<strong>de</strong> la Llei <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>ls animals.<br />
- Llei 8/2005, <strong>de</strong> 8 <strong>de</strong> juny, <strong>de</strong> protecció, gestió i or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l paisatge, i<br />
Decret 343/2006, <strong>de</strong> 19 <strong>de</strong> setembre, que la <strong>de</strong>senvolupa.<br />
- Llei 9/1993, <strong>de</strong> 30 <strong>de</strong> setembre, <strong>de</strong>l patrimoni cultural català.<br />
- Decret 78/2002, <strong>de</strong> 5 <strong>de</strong> març, <strong>de</strong>l Reglament <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>l patrimoni<br />
arqueològic i paleontològic.<br />
- Llei 3/1995, <strong>de</strong> 23 <strong>de</strong> març, <strong>de</strong> vies pecuàries.<br />
- Decret 64/1995, <strong>de</strong> 7 <strong>de</strong> març, pel qual s’estableixen mesures <strong>de</strong><br />
prevenció d’incendis forestals.<br />
- Llei 5/2003, <strong>de</strong> 22 d’abril, <strong>de</strong> mesures <strong>de</strong> prevenció <strong>de</strong>ls incendis<br />
forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama<br />
urbana.<br />
1 Modificat per la Ley 6/2010, <strong>de</strong> 24 <strong>de</strong> marzo.<br />
Pàg. 6 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
- Decret 82/2010, <strong>de</strong> 29 <strong>de</strong> juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i<br />
centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut<br />
d’aquestes mesures.<br />
- Decret 328/1992, <strong>de</strong> 14 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais<br />
d'interès natural.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 7
2 MARC TERRITORIAL I CARACTERÍSTIQUES GENERALS<br />
El Balneari <strong>de</strong> Cardó pertany al municipi <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong> (Baix Ebre, Terres <strong>de</strong><br />
l’Ebre). Se situa a les parts altes <strong>de</strong> la Serra <strong>de</strong> Cardó, alineació muntanyosa<br />
<strong>de</strong> direcció general sud-oest – nord-est i alça<strong>de</strong>s màximes al voltant <strong>de</strong>ls 950 m<br />
que es troba a cavall <strong>de</strong>ls termes municipals <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong>, Rasquera i Tivenys<br />
(veure situació al Plànol I). Els vessants septentrionals davallen cal al riu Ebre i<br />
cap al sud i al sud-est continua per la serra <strong>de</strong>l Boix. És un massís <strong>de</strong> valls<br />
abruptes, en una <strong>de</strong> les quals, la vall <strong>de</strong> Cardó, se situa el balneari. L’accés al<br />
Balneari <strong>de</strong> Cardó es fa a través <strong>de</strong> la carretera TV-3021 <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>de</strong>l nucli <strong>de</strong><br />
Rasquera (Ribera d’Ebre).<br />
La Serra <strong>de</strong> Cardó forma part <strong>de</strong> l’alineació formada per Llaberia, Tivissa i<br />
Cardó que constitueix un <strong>de</strong>ls braços en què es subdivi<strong>de</strong>ix la Serralada<br />
Prelitoral Catalana en el seu extrem sud, separats per la cubeta <strong>de</strong> Móra (l’altre<br />
braç és constituït per l’alineació Pra<strong>de</strong>s – Montsant). Litològicament la<br />
conforma una potent sèrie calcària d’edat mesozoica que es continua cap als<br />
Ports <strong>de</strong> Beseit, massís <strong>de</strong>l qual està separada pel tallant abrupte pel qual<br />
s’obre pas el riu Ebre. El bloc <strong>de</strong>l Cardó té una estructura tectònica complexa<br />
amb un conjunt <strong>de</strong> falles i plecs replegats per encavalcaments. La resistència<br />
<strong>de</strong>ls materials (dolomies, calcàries) li confereix a més una morfologia rica en<br />
elements singulars com agulles, cingleres, etc. que li confereix un notable<br />
interès paisatgístic.<br />
De clima mediterrani, els dominis <strong>de</strong> vegetació predominants són els <strong>de</strong>ls<br />
alzinars (Quercetum ilicis galloprovinciale i Quercetum mediterraneomontanum),<br />
i més puntualment el <strong>de</strong> la roureda <strong>de</strong>l roure <strong>de</strong> fulla petita (Violo-<br />
Quercetum faginae). El tipus <strong>de</strong> substrat donen també rellevància a les<br />
comunitats rupícoles amb una gran varietat d’ambients.<br />
La zona d’estudi comprèn, a grans trets, els elements següents:<br />
− El conjunt <strong>de</strong> l’antic monestir <strong>de</strong> Sant Hilari <strong>de</strong> Cardó, fundat a principis<br />
<strong>de</strong>l segle XVII per l’ordre religiosa <strong>de</strong>ls Carmelites Descalços i<br />
transformat en balneari al 1870 que va tenir la seva darrera etapa <strong>de</strong><br />
funcionament en el perío<strong>de</strong> 1940 – 1965. Actualment abandonat i en<br />
<strong>de</strong>ficient estat <strong>de</strong> conservació.<br />
− El conjunt d’ermites disperses per l’entorn <strong>de</strong>l monestir balneari algunes<br />
en indrets singulars <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista geomorfològic i paisatgístic. La<br />
seva construcció està vinculada a la vida monàstica i data <strong>de</strong> diferents<br />
anys dins el segle XVII. Hi ha un total <strong>de</strong> catorze ermites, comunica<strong>de</strong>s<br />
per una xarxa <strong>de</strong> sen<strong>de</strong>rs, en estat <strong>de</strong> conservació <strong>de</strong>ficient, algunes fins<br />
i tot enruna<strong>de</strong>s.<br />
− Les edificacions i instal·lacions <strong>de</strong> construcció més recent vincula<strong>de</strong>s a<br />
l’etapa <strong>de</strong> funcionament <strong>de</strong>l balneari (antiga piscina, cases aïlla<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a habitatge <strong>de</strong>l personal...).<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 9
MARC TERRITORIAL I CARACTERÍSTIQUES GENERALS<br />
− La planta embotelladora d’aigua mineral. Construïda originalment als<br />
anys 70 <strong>de</strong>l segle XX, va canviar <strong>de</strong> titularitat l’any 1990 i va adquirir la<br />
seva morfologia actual. Està constituïda per tres naus: l’antiga planta <strong>de</strong><br />
captació que es va abandonar en l’activitat recent; una segona nau on ha<br />
funcionat l’activitat recent <strong>de</strong> captació, <strong>de</strong>puració i embotellament d’aigua<br />
i una tercera nau annexa d’emmagatzematge i un garatge <strong>de</strong> vehicles. La<br />
planta ha funcionat fins a fa pocs anys.<br />
Tots aquests elements es troben envoltats d’un paisatge on dominen les formes<br />
<strong>de</strong> relleu alteroses amb alguns elements singulars com el Salt <strong>de</strong>l Frare, penyasegat<br />
calcari sobre el qual es troba construït el monestir.<br />
L’edifici original <strong>de</strong>l balneari fou construït el 1606 per a l’establiment d’una<br />
comunitat religiosa. El complex estava format pels edificis conventuals i un<br />
conjunt <strong>de</strong> 14 ermites. El convent fou suprimit amb les <strong>de</strong>samortitzacions<br />
eclesiàstiques <strong>de</strong>l 1835 i convertit en balneari al 1866 aprofitant les aigües<br />
medicinals (bicarbonata<strong>de</strong>s i arsenicals). Hospital <strong>de</strong> l’exèrcit republicà a la<br />
Batalla <strong>de</strong> l'Ebre, va tornar a recuperar l’ús balneari <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1940 fins al 1967,<br />
moment en què va quedar abandonat. Fins a finals <strong>de</strong>l segle XX va funcionar<br />
una planta embotelladora d’aigua mineral. Actualment hi ha tres cossos<br />
principals d’edificis i un conjunt dispers <strong>de</strong> capelles i ermites, algunes d’elles en<br />
estat ruïnós (Sant Onofre, Sant Jeroni, Sant Bernat, Sant Simeó, Santíssima<br />
Trinitat, etc.). Tots aquestes elements estan inclosos en el catàleg d’elements<br />
protegits <strong>de</strong> les Normes Subsidiàries <strong>de</strong> Planejament <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong>.<br />
Actualment, i davant <strong>de</strong> l’estat molt <strong>de</strong>ficient en què es trobaven les<br />
edificacions, s’està executant el Projecte <strong>de</strong> Consolidació, Conservació i<br />
Demolicions <strong>de</strong> Caràcter Urgent <strong>de</strong>l Balneari <strong>de</strong> Cardó, aprovat per la Comissió<br />
<strong>de</strong> Patrimoni, i per al qual l’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong> va atorgar llicència l’1 <strong>de</strong><br />
juliol <strong>de</strong> 2004.<br />
L’entorn <strong>de</strong>l Balneari <strong>de</strong> Cardó ha estat objecte d’un Pla Especial <strong>de</strong>stinat a<br />
restaurar els edificis i habilitar-ne l’entorn per <strong>de</strong>stinar-ho a usos hotelers i<br />
recuperar els banys termals. El Pla Especial 1 es va aprovar <strong>de</strong>finitivament l’1 <strong>de</strong><br />
juny <strong>de</strong> 2005 per la Comissió Territorial d’Urbanisme <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre.<br />
La zona està inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) formant part <strong>de</strong><br />
l’espai Serres <strong>de</strong> Cardó – El Boix que també forma part <strong>de</strong> la Xarxa Natura<br />
2000 en qualitat <strong>de</strong> LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i ZEPA (Zona<br />
d’Especial Protecció per a les Aus).<br />
Econòmicament, l’entorn és predominantment agrícola, amb una agricultura <strong>de</strong><br />
secà basada en l’olivera i la fruita seca com a conreus predominants. Les dues<br />
poblacions més properes al balneari, <strong>Benifallet</strong> i Rasquera, tenen a l’entorn <strong>de</strong>ls<br />
900 habitants.<br />
1 Text refós Pla Especial Vall <strong>de</strong> Cardó promogut per Kampinas SL i redactat per Mariano<br />
Martitegui Cáceres i Pablo Palomino – Llaguino Calvo.<br />
Pàg. 10 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
3 DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
3.1 CLIMATOLOGIA<br />
3.1.1 Tipus <strong>de</strong> clima<br />
El clima a la vall <strong>de</strong> Cardó és Mediterrani <strong>de</strong> Tipus Litoral Sud, segons la<br />
classificació climàtica emprada en l’Atlas Climàtic <strong>de</strong> Catalunya, basada en el<br />
règim termopluviomètric. Es caracteritza, doncs, per un règim pluviomètric amb<br />
un màxim a la tardor i una precipitació mitjana anual escassa, entre 500 i 600<br />
mm; una temperatura mitjana anyal alta, entre 15,5 i 17 ºC, i una amplitud<br />
tèrmica mo<strong>de</strong>rada en l’àmbit <strong>de</strong> Catalunya.<br />
La ubicació topogràficament enlairada, però, li confereix una certa singularitat<br />
respecte a les àrees properes. Així, segons la classificació climàtica basada en<br />
l’ín<strong>de</strong>x d’humitat <strong>de</strong> Thornthwaite 1 li correspon un clima sec subhumit (ín<strong>de</strong>x<br />
d’humitat entre -20 i 0), mentre que les terres baixes al voltant <strong>de</strong> l’Ebre i la<br />
cubeta <strong>de</strong> Mora tindrien un clima semiàrid (ín<strong>de</strong>x d’humitat entre -40 i -20).<br />
Els estius són calorosos i els hiverns mo<strong>de</strong>rats, més acusats a mesura que es<br />
guanya en alçada. L’evapotranspiració potencial és <strong>de</strong> 712 a 855 mm. Pertany<br />
a la regió tèrmica Mesotèrmica II (B’2) i el dèficit hídric (diferència entre<br />
l’evapotranspiració potencial i la real) es troba entre els 200 i els 300 mm<br />
anyals. El perío<strong>de</strong> àrid comprèn els tres mesos d’estiu.<br />
Taula 3.1. Paràmetres climàtics.<br />
Paràmetre Valor<br />
Precipitació mitjana anual - P 600 – 650 mm<br />
Evapotranspiració potencial - ETP 712 – 855 mm<br />
Dèficit hídric – D 200 – 300 mm<br />
Evapotranspiració real – ETR = ETP – D 512 - 555 mm<br />
Font: Atles Climàtic digital <strong>de</strong> Catalunya, consulta en línia.<br />
Les boires són remarcables a la vall <strong>de</strong> l’Ebre però escasses i menys<br />
persistents a les zones enlaira<strong>de</strong>s.<br />
Un altre element climàtic a tenir en compte és el vent <strong>de</strong> nord-oest (mestral o<br />
“vent <strong>de</strong> dalt”. Es tracta d’un vent sec que acostuma a tenir una certa<br />
persistència i intensitat. A la zona d’estudi, orientada a nord-oest, els efectes<br />
d’aquest vent són rellevants.<br />
1 Aquest ín<strong>de</strong>x ve <strong>de</strong>finit, segons Thornthwaite, per la diferència entre l’ín<strong>de</strong>x d’humitat (relació<br />
percentual entre la suma <strong>de</strong>ls exce<strong>de</strong>nts mensuals d’aigua i les necessitats anuals d’aquest<br />
líquid expressa<strong>de</strong>s per evapotranspiració potencial) i el 60% <strong>de</strong> l’ín<strong>de</strong>x d’ari<strong>de</strong>sa (relació<br />
semblant entre el dèficit anual d’aigua expressar per la suma <strong>de</strong>ls dèficits mensuals i la<br />
necessitat anual d’aigua).<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 11
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
Aquests elements climàtics, combinats amb un relleu molt trencat, contribueix a<br />
la formació d’ambients microclimàtics diversos.<br />
Figura 3-1. Diagrama ombrotèrmic <strong>de</strong> la zona <strong>de</strong>l Balneari.<br />
Temperatura (°C)<br />
50<br />
45<br />
40<br />
35<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
Gen<br />
Feb<br />
Mar<br />
Abr<br />
Diagram a ombrotèrm ic<br />
Mai<br />
Jun<br />
Pàg. 12 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL<br />
Jul<br />
Ago<br />
Set<br />
Oct<br />
Nov<br />
Precipitació mitjana Temperatura mitjana<br />
Font: Elaboració pròpia a partir <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’Atlas Climàtic digital <strong>de</strong> Catalunya<br />
3.1.2 Règim <strong>de</strong> precipitació anyal<br />
La distribució <strong>de</strong> la precipitació és irregular i amb un total anual que, en les<br />
parts altes <strong>de</strong> la Serra <strong>de</strong> Cardó, és <strong>de</strong> 600 mm anyals segons les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l’Atlas Climàtic <strong>de</strong> Catalunya. La precipitació mitjana seria uns 50 mm superior<br />
al <strong>de</strong> l’estació <strong>de</strong> la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA)<br />
més propera: la d’Aldover (codi U7 <strong>de</strong> la XEMA), i uns 150 mm superior a<br />
l’estació <strong>de</strong> Benissanet (codi VB <strong>de</strong> la XEMA).<br />
Taula 3.2. Estacions <strong>de</strong> la XEMA.<br />
Des<br />
100<br />
90<br />
80<br />
70<br />
60<br />
50<br />
40<br />
30<br />
20<br />
10<br />
0<br />
Any UT Aldover BV Benissanet<br />
Coor<strong>de</strong>nada X 289820 301380<br />
Coor<strong>de</strong>nada Y 4526347 4548636<br />
Altitud 52 m 32 m<br />
Font: Servei Meteorològic <strong>de</strong> Catalunya. Consulta en línia.<br />
En la taula següent es <strong>de</strong>tallen les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> precipitació total anyal <strong>de</strong>ls darrers<br />
anys disponibles a les estacions més properes a l’àmbit.<br />
Taula 3.3. Precipitació anual.<br />
Precipitació (mm)<br />
Any Aldover Benissanet<br />
2001 465,4 355,7<br />
2002 498,9 508,1<br />
2003 Da<strong>de</strong>s insuficients 494,8<br />
2004 Sense da<strong>de</strong>s Sense da<strong>de</strong>s<br />
Precipitació (mm)
Precipitació (mm)<br />
Any Aldover Benissanet<br />
2005 Sense da<strong>de</strong>s Sense da<strong>de</strong>s<br />
2006 Sense da<strong>de</strong>s Sense da<strong>de</strong>s<br />
2007 484,6 348,4<br />
2008 545,3 528,1<br />
2009 321,2 341,4<br />
Mitjana segons<br />
Atlas Climàtic<br />
550 - 600 450 - 500<br />
Font: Servei meteorològic <strong>de</strong> Catalunya, resum anuaris meteorològics per estacions <strong>de</strong> la<br />
XEMA, consulta en línia.<br />
En l’estudi hidrogeològic elaborat en el marc <strong>de</strong>ls treballs d’avaluació d’impacte<br />
ambiental s’han estimat les precipitacions anyals a la vall <strong>de</strong> Cardó tenint en<br />
compte la pluviometria relativa en comparació amb aquestes estacions <strong>de</strong><br />
referència. La pluviometria a Cardó hauria oscil·lat entre els 450 i els 650 mm<br />
amb un predomini <strong>de</strong>ls anys normals o secs (cas <strong>de</strong>ls anys 2001, 2007 i 2009)<br />
en el perío<strong>de</strong> analitzat.<br />
3.2 ATMOSFERA<br />
3.2.1 Qualitat <strong>de</strong> l’aire<br />
Els municipis a l’entorn <strong>de</strong> l’àmbit d’estudi es troben inclosos en la Zona <strong>de</strong><br />
Qualitat <strong>de</strong> l’Aire “Terres <strong>de</strong> l’Ebre” (ZQA 15), <strong>de</strong>fini<strong>de</strong>s pel Servei <strong>de</strong> Vigilància<br />
i Prevenció <strong>de</strong> la Contaminació Atmosfèrica <strong>de</strong>l Departament <strong>de</strong> Medi Ambient i<br />
Habitatge (DMAH).<br />
Es tracta d’una àrea predominantment rural sense presència <strong>de</strong> zones<br />
urbanitza<strong>de</strong>s <strong>de</strong> grans dimensions i amb implantació industrial molt localitzada.<br />
Les condicions <strong>de</strong> dispersió es veuen influencia<strong>de</strong>s pel règim <strong>de</strong> vents,<br />
predominantment <strong>de</strong> ponent; en absència <strong>de</strong> vent, predomina el règim <strong>de</strong><br />
brises. La vall <strong>de</strong> l’Ebre fa un efecte <strong>de</strong> canalització <strong>de</strong> vents i brises. La<br />
pluviometria escassa i la vegetació pròpia d’un ambient <strong>de</strong> secà, però, no<br />
afavoreix el rentatge <strong>de</strong> l’atmosfera ni el control <strong>de</strong> la resuspensió <strong>de</strong> pols.<br />
Les estacions <strong>de</strong> vigilància més properes són les <strong>de</strong> Gan<strong>de</strong>sa, els Guiamets, i<br />
els Dedalts a Van<strong>de</strong>llòs i l’Hospitalet <strong>de</strong> l’Infant; en les dues primeres, però,<br />
només es mesura l’ozó i a Gan<strong>de</strong>sa també la pluja àcida.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 13
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
Taula 3.4 Estacions <strong>de</strong> la Xarxa <strong>de</strong> Vigilància i Prevenció <strong>de</strong> la contaminació.<br />
Estació Paràmetres mesurats Distància<br />
aproximada a l’àmbit<br />
Gan<strong>de</strong>sa Pluja àcida , O3 17 km<br />
Els Guiamets O3 22 km<br />
Van<strong>de</strong>llòs i l’Hospitalet<br />
<strong>de</strong> l’Infant (Els Dedalts)<br />
SO2, NOx, CO, PM10, O3<br />
Font: Departament <strong>de</strong> Medi ambient i Habitatge.<br />
23 km<br />
Segons els darrers informes disponibles 1 els valors mesurats estan per sota<br />
<strong>de</strong>ls valors límits establerts en la normativa vigent excepte pel que fa la l’ozó.<br />
Els nivells d’ozó troposfèric mesurats, tant al 2007 com al 2008 són superiors<br />
als valors objectiu <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> la salut humana i <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> la<br />
vegetació d’aplicació l’any 2010 i als objectius a llarg termini <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> la<br />
salut humana i <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> la vegetació d’aplicació l’any 2020. No s’ha<br />
<strong>de</strong>tectat, però, cap superació <strong>de</strong>l llindar d’informació ni <strong>de</strong>l llindar d’alerta. Pel<br />
que fa a les mesures <strong>de</strong> clorur d’hidrogen es van <strong>de</strong>tectar 10 superacions <strong>de</strong>l<br />
valor límit diari als dos punts <strong>de</strong> mesurament <strong>de</strong> què disposa aquesta zona,<br />
ubicats al municipi <strong>de</strong> Flix, uns 30 km al nord <strong>de</strong> l’àmbit seguint la vall <strong>de</strong> l’Ebre.<br />
Figura 3-2 Caracterització <strong>de</strong> les emissions <strong>de</strong> la Zona 15<br />
Font: Delimitació <strong>de</strong> Zones <strong>de</strong> Qualitat <strong>de</strong> l’Aire. Departament <strong>de</strong> Medi Ambient i Habitatge.<br />
1 Balanç <strong>de</strong> la qualitat <strong>de</strong> l’aire a Catalunya anys 2007 i 2008. Servei <strong>de</strong> Vigilància i Control <strong>de</strong><br />
l’Aire Secció d’Immissions.<br />
Pàg. 14 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Pel que fa a les emissions, és una àrea caracteritzada per nivells baixos<br />
d’emissions difuses provinents d’activitats domèstiques i <strong>de</strong>l trànsit. En els<br />
municipis <strong>de</strong> l’àmbit (<strong>Benifallet</strong>, Rasquera) no hi ha inventaria<strong>de</strong>s activitats<br />
potencialment contaminants <strong>de</strong> l’atmosfera. Al nord i nord-oest, el Pinell <strong>de</strong><br />
Brai, Gan<strong>de</strong>sa, El Ginestar, Móra d’Ebre i Miravet, compten amb activitats <strong>de</strong>l<br />
grup B.<br />
A la Vall <strong>de</strong> Cardó, els únics focus d’emissió <strong>de</strong> contaminants a l’atmosfera són<br />
el trànsit per la carretera local TV-3021 <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Rasquera i la planta<br />
embotelladora que actualment no està en funcionament.<br />
Tot i que no es disposa <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s, la intensitat <strong>de</strong> trànsit a la carretera d’accés a<br />
Cardó és molt baixa al no tractar-se d’un indret habitat. Durant el funcionament<br />
<strong>de</strong> la planta embotelladora, segons da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’empresa, el trànsit <strong>de</strong> vehicles<br />
pesants era <strong>de</strong> l’ordre <strong>de</strong>ls 7 a 10 camions/dia. L’estudi <strong>de</strong> mobilitat ha estimat<br />
la intensitat mitjana <strong>de</strong> trànsit en uns 165 vehicles/dia, amb una major<br />
concentració els caps <strong>de</strong> setmana.<br />
Pel que fa a l’activitat <strong>de</strong> la planta, els focus d’emissió mentre aquesta és<br />
trobava en funcionament eren un generador <strong>de</strong> vapor i un generador elèctric,<br />
ambdós alimentats amb gasoil.<br />
Taula 3.5 Focus d’emissions a l’atmosfera <strong>de</strong> la planta embotelladora<br />
Focus<br />
Consum<br />
gasoil l/any<br />
Funcionament<br />
h/any<br />
Contaminants<br />
emesos<br />
Generador <strong>de</strong> vapor 9.200 160 CO<br />
Generador d’electricitat 5.400 150 CO, NOx, SO2<br />
Font: Projecte tècnic per a la sol·licitud <strong>de</strong> llicència ambiental.<br />
3.2.2 Soroll<br />
Igual que per als contaminants atmosfèrics, els principals focus d’emissió<br />
sonora són el trànsit per la carretera local TV-3021 <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Rasquera i la planta<br />
embotelladora que actualment no està en funcionament.<br />
El soroll induït pel trànsit no enregistra nivells sonors elevats, fins i tot en<br />
l’època <strong>de</strong> funcionament <strong>de</strong> la planta. Tot i que el pas <strong>de</strong>ls vehicles pesants<br />
comportava emissions sonores puntualment eleva<strong>de</strong>s, la baixa freqüència <strong>de</strong><br />
pas es traduïa en nivells d’avaluació baixos. Com a nivells <strong>de</strong> referència, es<br />
disposa <strong>de</strong> les mesures <strong>de</strong> la xarxa <strong>de</strong> control acústic <strong>de</strong> les infraestructures<br />
viàries realitza<strong>de</strong>s pel DMAH, en un <strong>de</strong>ls punts <strong>de</strong> control situat a la carretera<br />
C-12 <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong> a Rasquera, al PK. 46. La darrera mesura disponible,<br />
corresponent al <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 2005, dóna un valor <strong>de</strong> nivell sonor equivalent<br />
LAeq <strong>de</strong> 58 dBA, en una carretera amb un nivell <strong>de</strong> trànsit molt superior a la TV-<br />
3021.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 15
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
Figura 3-3.Nivell sonor mesurat a la C-12 <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong> a Rasquera.<br />
Font: DMAH, xarxa <strong>de</strong> control acústic <strong>de</strong> les infraestructures.<br />
El projecte per a la sol·licitud <strong>de</strong> llicència ambiental <strong>de</strong> la planta embotelladora<br />
inclou mesures d’emissió acústica en l’interior <strong>de</strong> la planta i d’alguns valors<br />
d’immissió mesurats en punts <strong>de</strong> l’exterior. El soroll <strong>de</strong> fons mesurat va ser <strong>de</strong><br />
29,5 a 35,5 dBA, mentre que el soroll en les proximitats <strong>de</strong> diverses<br />
instal·lacions <strong>de</strong> la planta augmentava entre 14 i 50 dBA el soroll <strong>de</strong> fons.<br />
Taula 3.6 Soroll mesurat a l’entorn <strong>de</strong> la planta embotelladora en règim <strong>de</strong> funcionament<br />
normal<br />
Localització <strong>de</strong> la mesura<br />
Valor màxim<br />
(dBA)<br />
Valor mínim<br />
(dBA)<br />
17 m <strong>de</strong> la torre <strong>de</strong> refrigeració 86,8 71,5<br />
Vial <strong>de</strong> circulació interior, a 6 m façana magatzem 64,6 51,5<br />
Moll <strong>de</strong> càrrega, a 8 m façana magatzem 50,0 37,7<br />
Vial <strong>de</strong> circulació interior, a 23 m façana oficines 72,1 51,3<br />
Vial d’accés, a 31 m façana magatzem 81,4 65,9<br />
Soroll ambient (soroll <strong>de</strong> fons) a 130 m 35,5 29,5<br />
Font: Projecte tècnic per a la sol·licitud <strong>de</strong> llicència ambiental.<br />
3.2.3 Contaminació lluminosa<br />
Actualment, en l’àmbit d’estudi no existeixen fonts d’enllumenat nocturn, al<br />
trobar-se la planta embotelladora fora <strong>de</strong> funcionament i no existir habitatges<br />
ocupats.<br />
Pàg. 16 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
3.3 GEOLOGIA, GEOMORFOLOGIA I SÒLS<br />
3.3.1 Estructura geològica<br />
Geomorfològicament, el bloc <strong>de</strong> Cardó està constituït per les anomena<strong>de</strong>s<br />
Serres <strong>de</strong> Cardó i el Boix, amb una longitud d’uns 25 km <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l riu Ebre fins al<br />
mar i una amplada entre 10 i 12 km. La seva alçada màxima són els 942 m <strong>de</strong><br />
la Creu <strong>de</strong> Santos, uns 1.500 m al sud-est <strong>de</strong>l balneari, que es troba a uns 500<br />
m d’altitud. L’estructura tectònica complexa i la resistència <strong>de</strong>ls materials<br />
afavoreix la creació <strong>de</strong> relleus alterosos amb roquissars <strong>de</strong> formes enèrgiques<br />
on sovintegen barranca<strong>de</strong>s, penya-segats i cingleres. El propi monestir –<br />
balneari està situat sobre una espectacular cinglera, <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 100 m d’altura<br />
coneguda amb el topònim <strong>de</strong>l Salt <strong>de</strong>l Frare. Els materials són<br />
predominantment <strong>de</strong> naturalesa calcària, fet que va portar al <strong>de</strong>senvolupament<br />
d’un sistema càrstic que actualment és parcialment actiu. Un exemple d’aquest<br />
sistema són les Coves <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong>, forma<strong>de</strong>s per un conjunt <strong>de</strong> cavitats entre<br />
les quals <strong>de</strong>staca la cova <strong>de</strong> les Meravelles.<br />
La serra <strong>de</strong> Cardó pertany a la Serralada Prelitoral Catalana; concretament, al<br />
seu extrem sud, en l’anomenada Zona d’Enllaç entre aquesta alineació<br />
muntanyosa <strong>de</strong>l Sistema Mediterrani i el Sistema Ibèric.<br />
La Zona d’Enllaç es caracteritza per la presència d’estructures tectòniques <strong>de</strong><br />
direcció nord-est – sud-oest, és a dir, més o menys paral·leles a la línia <strong>de</strong><br />
costa. En aquest context geoestructural, el bloc <strong>de</strong> Cardó queda <strong>de</strong>finit pels<br />
límits següents:<br />
− Al oest i nord-oest pel riu Ebre, que el separa <strong>de</strong>ls Ports <strong>de</strong><br />
Beseit i <strong>de</strong> la cubeta o Fosa <strong>de</strong> Móra.<br />
− A l’est, pel Pla <strong>de</strong> Burgar, <strong>de</strong>pressió originada per una falla<br />
normal i reblerta <strong>de</strong> sediments quaternaris, que l’individualitza<br />
respecte les Serres <strong>de</strong> Tivissa i Van<strong>de</strong>llòs.<br />
− Al sud per la línia <strong>de</strong> costa.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 17
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
Figura 3-4. Esquema tectònic <strong>de</strong> la zona d’estudi.<br />
Font: IGME, 1980.<br />
El bloc <strong>de</strong> Cardó està format per un sòcol paleozoic i una cobertora mesozoica i<br />
cenozoica, essent el Mesozoic el que aflora a la major part <strong>de</strong> la zona. La<br />
configuració actual <strong>de</strong> la Serra <strong>de</strong> Cardó li ve donada per les estructures<br />
tectòniques <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s durant l’orogènia alpina: a grans trets, una sèrie<br />
<strong>de</strong> fronts d’encavalcament <strong>de</strong> direcció general NE-SW que van tenir el Keuper i<br />
el Muschelkalk inferior com a nivells <strong>de</strong> <strong>de</strong>senganxament.<br />
L’estructura <strong>de</strong> més envergadura és, precisament, l’encavalcament <strong>de</strong> Cardó,<br />
el front <strong>de</strong>l qual genera la cinglera sobre el qual se situa el balneari. A redós<br />
<strong>de</strong>ls encavalcaments, es <strong>de</strong>senvolupen una sèrie <strong>de</strong> plecs sinclinals i<br />
anticlinals. Les estructures més properes al balneari són, <strong>de</strong> sud a nord:<br />
- L’anticlinal <strong>de</strong> Xàquera que dóna lloc a les parts més altes <strong>de</strong> la serra, al<br />
carener <strong>de</strong> la Creu <strong>de</strong> Santos. Es va tombant cap al nord <strong>de</strong> manera que<br />
arriba a comportar-se com un encavalcament. Afecta materials <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
Keuper al trànsit Juràssic – Cretaci.<br />
- El sinclinal <strong>de</strong> Cosp, entre l’anticlinal <strong>de</strong> Xàquera i el front d’encavalcament<br />
<strong>de</strong> Cardó i, per tant, entre el balneari i la carena. Afecta a materials <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
Keuper al Malm.<br />
- El sinclinal generat en el front d’encavalcament, per inversió <strong>de</strong>ls materials<br />
encavalcats. En alguna bibliografia anomenat sinclinal <strong>de</strong> los Diumenges.<br />
- L’anticlinal <strong>de</strong> Costumà que afecta ja només els materials triàsics <strong>de</strong> la base<br />
<strong>de</strong> la sèrie mesozoica.<br />
Pàg. 18 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Aquestes estructures estan talla<strong>de</strong>s per falles perpendiculars que compliquen<br />
encara més l’estructura geològica.<br />
3.3.2 Litologia<br />
L’ascensió a la Serra <strong>de</strong> Cardó per la carretera <strong>de</strong> Rasquera al balneari, permet<br />
visualitzar tota la successió estratigràfica que abraça <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Triàsic mig<br />
(Muschelkalk) fins al Juràssic mig (Dogger). La sèrie continua fins a la línia <strong>de</strong><br />
carena, fins als materials <strong>de</strong>l trànsit Juràssic – Cretaci.<br />
El Juràssic és el perío<strong>de</strong> més ben representat, en un potent paquet <strong>de</strong> més <strong>de</strong><br />
400 m <strong>de</strong> potència, fet que atorga a aquesta zona un caràcter excepcional ja<br />
que és una particularitat <strong>de</strong> la part sud <strong>de</strong> la Serralada Prelitoral.<br />
El substrat litològic en l’àrea d’influència hidrogeològica <strong>de</strong>l balneari és, <strong>de</strong> base<br />
a sostre:<br />
Triàsic<br />
El Triàsic aflora <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les dolomies <strong>de</strong>l Muschelkalk inferior a les calcàries <strong>de</strong>l<br />
Muschelkalk superior, amb el tram argilós <strong>de</strong>l M2, fins al Keuper.<br />
El Keuper, format per argiles i margues versicolors amb guixos, és precisament<br />
el nivell <strong>de</strong> <strong>de</strong>senganxament <strong>de</strong> l’encavalcament <strong>de</strong> Cardó.<br />
Juràssic<br />
Com s’ha dit anteriorment, forma una potent sèrie d’uns 400 – 450 m, <strong>de</strong><br />
naturalesa predominantment calcària, en la qual estan representa<strong>de</strong>s<br />
pràcticament totes les èpoques d’aquest perío<strong>de</strong>. Constitueix el substrat <strong>de</strong> la<br />
zona <strong>de</strong> l’entorn <strong>de</strong>l balneari.<br />
Tot i que la interpretació <strong>de</strong> la sèrie és complexa per la tectònica regional i<br />
local, s’han agrupat els grups litològics segons el seu interès hidrogeològic.<br />
L’agrupació s’ha fet en base a la bibliografia consultada i a partir <strong>de</strong> les<br />
observacions <strong>de</strong> camp:<br />
- Calcàries i dolomies <strong>de</strong>l Lias inferior. Es tracta <strong>de</strong> calcàries i dolomies<br />
tauleja<strong>de</strong>s que passen gradualment a dolomies rogenques bretxoi<strong>de</strong>s<br />
d’aspecte massiu. El tram <strong>de</strong> dolomies bretxoi<strong>de</strong>s té uns 150 m <strong>de</strong> potència.<br />
Es correspon als nivells 5 i 6 en el mapa geològic (plànol II).<br />
- Calcàries micrítiques <strong>de</strong>l Lias inferior – Toarcià. Micrites i biomicrites<br />
amb abundant fauna que afloren a la cinglera sobre la qual està edificat el<br />
balneari, en el front d’encavalcament. S’observen trams <strong>de</strong> dolomicrites<br />
tauleja<strong>de</strong>s o massives i calcarenites i calcàries oolítiques amb nòduls<br />
ferruginosos. Es corresponen amb els nivells 7, 8 i 9 en el mapa geològic<br />
(plànol II).<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 19
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
- Calcàries i margues <strong>de</strong>l Juràssic mig (Toarcià superior – Bajocià). És un<br />
tram predominantment margós dins la sèrie calcària - dolomítica juràssica.<br />
Es composa <strong>de</strong> margocalcàries grises amb intercalacions <strong>de</strong> calcàries<br />
micrítiques i biomicrítiques amb abundants fòssils. Aflora al flanc nord <strong>de</strong>l<br />
sinclinal <strong>de</strong> Cardó. És el nivell 10 en el mapa geològic (plànol II).<br />
- Calcàries i dolomies <strong>de</strong>l Juràssic mig i superior (Dogger – Malm).<br />
Calcàries micrítiques que, a la zona <strong>de</strong> Cardó, es troben dolomitza<strong>de</strong>s,<br />
formant un tram d’uns 40 metres <strong>de</strong> dolomies <strong>de</strong> color gris. A sostre, torna a<br />
aparèixer un tram d’uns 40 m <strong>de</strong> calcàries, alternant amb calcàries<br />
margoses. Afloren a l’entorn <strong>de</strong>l balneari, en els dos flancs <strong>de</strong>l sinclinal <strong>de</strong><br />
Cosp. Són els nivells i<strong>de</strong>ntificats amb els números 11 i 12 en el mapa<br />
geològic (plànol II).<br />
- Dolomies <strong>de</strong>l trànsit Juràssic – Cretaci. Dolomies grises i negres<br />
d’aspecte massiu. Afloren al nucli <strong>de</strong>l sinclinal <strong>de</strong> Cardó extensament a<br />
partir <strong>de</strong> la Creu <strong>de</strong> Santos, amb potències molt importants en zones<br />
properes com les <strong>de</strong>l Pla <strong>de</strong> Burgar. Nivell 13 en el mapa geològic (plànol<br />
II).<br />
3.3.3 Geomorfologia<br />
Geomorfològicament, el bloc <strong>de</strong> Cardó està constituït per les anomena<strong>de</strong>s<br />
Serres <strong>de</strong> Cardó i el Boix, amb una longitud d’uns 25 km <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l riu Ebre fins al<br />
mar i una amplada entre 10 i 12 km. La seva alçada màxima són els 942 m <strong>de</strong><br />
la Creu <strong>de</strong> Santos, uns 1500 m al sud-est <strong>de</strong>l balneari, que es troba a uns 500<br />
m d’altitud.<br />
L’estructura tectònica complexa i la resistència <strong>de</strong>ls materials afavoreix la<br />
creació <strong>de</strong> relleus alterosos amb roquissars <strong>de</strong> formes enèrgiques on<br />
sovintegen barranca<strong>de</strong>s, penya-segats i cingleres. El propi monestir – balneari<br />
està situat sobre una espectacular cinglera, <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 100 m d’altura, en el<br />
front d’encavalcament <strong>de</strong> Cardó, amb el suggeridor topònim <strong>de</strong>l Salt <strong>de</strong>l Frare.<br />
3.3.4 Edafologia<br />
Els municipis objecte d’estudi no disposen encara <strong>de</strong>l mapa <strong>de</strong> sòls que està<br />
sent elaborat pel Departament d’Agricultura i Acció Rural en col·laboració amb<br />
l’Institut Geològic <strong>de</strong> Catalunya. La informació <strong>de</strong> la que es disposa és doncs, la<br />
que es pot <strong>de</strong>duir a partir <strong>de</strong> la climatologia, el tipus <strong>de</strong> substrat geològic i els<br />
usos <strong>de</strong>l sòl: és una zona <strong>de</strong> muntanya que tradicionalment no ha estat<br />
cultivada intensivament, amb la qual cosa els conreus no han intervingut <strong>de</strong><br />
forma dominant en els processos formadors <strong>de</strong>l sòl. L’excepció serien les<br />
antigues terrasses <strong>de</strong> conreu en l’entorn immediat <strong>de</strong>l balneari.<br />
En general es tractarà <strong>de</strong> sòls mediterranis amb un règim d’humitat xèric i <strong>de</strong><br />
naturalesa calcària. Per la forma <strong>de</strong>l relleu i la duresa <strong>de</strong>l substrat, és <strong>de</strong><br />
suposar que els processos edafogenètics es troben poc <strong>de</strong>senvolupats i es<br />
trobaran sòls prims <strong>de</strong>ls tipus inceptisòl amb endopedió càlcic (Calcixerollic<br />
Xerocrepts, segons la nomenclatura <strong>de</strong>l Sol Taxonomy System) o petrocàlcic<br />
(Petrocalcic Xerocrepts).<br />
Pàg. 20 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Els ocrepts són sòls generalment <strong>de</strong> colors clars i ben drenats. En uns casos,<br />
sobre un epipèdon òcric (<strong>de</strong> color clar, amb una estructura no lítica i pobre en<br />
matèria orgànica), es forma un horitzó d’alteració <strong>de</strong> tipus càmbic<br />
(mo<strong>de</strong>radament alterat, amb color més viu i amb més argila que la roca mare);<br />
en altres, es donen acumulacions <strong>de</strong> carbonats en formes diverses, <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
nòduls a crostes calcàries.<br />
En la zona d’estudi cal tenir en compte, a més, les zones ja construï<strong>de</strong>s on el<br />
sòl ha estat impermeabilitzat.<br />
3.4 HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA<br />
3.4.1 Xarxa hidrogràfica<br />
La zona d’estudi pertany a la conca hidrogràfica <strong>de</strong> l’Ebre. El curs d’aquest riu<br />
<strong>de</strong>limita el bloc <strong>de</strong> Cardó pel seu cantó oest i nord quedant, doncs, la Serra <strong>de</strong><br />
Cardó al marge esquerre <strong>de</strong>l riu. En aquest marge, la proximitat <strong>de</strong>ls relleus al<br />
corrent principal i el <strong>de</strong>snivell important fa que no s’hagin <strong>de</strong>senvolupat cursos<br />
fluvials d’una certa entitat sinó que hi ha un sistema <strong>de</strong> barranca<strong>de</strong>s i<br />
torrenteres que canalitzen el drenatge cap al riu. Cap d’aquests cursos té un<br />
règim permanent.<br />
Així doncs, en l’àmbit d’estudi no hi ha cap massa d’aigua superficial<br />
caracteritzada per l’Agència Catalana <strong>de</strong> l’Aigua (ACA) en els estudis per a<br />
l’aplicació <strong>de</strong> la Directiva Marc <strong>de</strong> l’Aigua (DMA) a Catalunya. Les masses<br />
d’aigua més properes són el tram <strong>de</strong> l’Ebre entre Ascó i l’assut <strong>de</strong> Xerta i el seu<br />
afluent pel marge dret, el riu Caneletes.<br />
El serrat que culmina en la Creu <strong>de</strong> Santos, sobre el Balneari <strong>de</strong> Cardó,<br />
<strong>de</strong>limita una conca oberta cap al nord-oest per on davalla una xarxa <strong>de</strong><br />
torrenteres que conflueixen al peu <strong>de</strong>l Salt <strong>de</strong>l Frare, donant lloc al barranc <strong>de</strong>l<br />
Mas, que <strong>de</strong>semboca a l’Ebre a prop <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong>. El barranc <strong>de</strong>l Mas és un<br />
<strong>de</strong>ls cursos que porta més aigua al massís <strong>de</strong> Cardó; el curs ha <strong>de</strong> salvar un<br />
<strong>de</strong>snivell important <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la capçalera que es resol amb importants salts<br />
d’aigua.<br />
En l’àmbit <strong>de</strong>l Pla Especial es troben alguns <strong>de</strong>ls torrents que conformen la<br />
capçalera <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong>l Mas. Aquests cursos tallen perpendicularment els<br />
eixos <strong>de</strong> l’estructura geològica d’aquesta zona i són d’est a oest:<br />
- El barranc <strong>de</strong> Sant Roc; en el seu curs es troben algunes <strong>de</strong> les fonts <strong>de</strong><br />
més rellevància en la tradició d’aprofitament terapèutic i ús balneari <strong>de</strong> les<br />
aigües <strong>de</strong> Cardó. Passa per sota <strong>de</strong> la carretera d’accés al balneari i<br />
conflueix amb el barranc <strong>de</strong> la Font <strong>de</strong> la Columna.<br />
- El barranc <strong>de</strong> la Font <strong>de</strong> la Columna que, un cop travessada la carretera i ha<br />
confluït amb el barranc <strong>de</strong> Sant Roc, travessa la zona situada entre l’edifici<br />
actual i les àrees previstes d’ampliació. Uns murs en forma <strong>de</strong> presa<br />
retenien l’aigua en l’època <strong>de</strong> funcionament <strong>de</strong>l balneari abans que aquesta<br />
és precipités pel Salt <strong>de</strong>l Frare.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 21
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
- El barranc <strong>de</strong> la Font <strong>de</strong>l Pastor que, en la seva part baixa, està interromput<br />
per les edificacions <strong>de</strong> la planta embotelladora i el drenatge canalitzat fins a<br />
la sortida <strong>de</strong> l’efluent <strong>de</strong> la <strong>de</strong>puradora <strong>de</strong> la instal·lació industrial. La zona<br />
construïda es troba geomorfològicament en el barranc, la morfologia <strong>de</strong>l<br />
qual ha quedat modificada per situar-hi les edificacions. El barranc és<br />
canalitzat a l’entrada <strong>de</strong>l recinte industrial i no torna a reaparèixer fins<br />
passada la <strong>de</strong>puradora que tractava les aigües residuals <strong>de</strong> la instal·lació.<br />
En aquest punt, el curs registra una ruptura <strong>de</strong> pen<strong>de</strong>nt per davallar per<br />
l’escarpament.<br />
La circulació d’aigua per aquests torrents va estretament vinculada al règim <strong>de</strong><br />
precipitacions. Tenen, però, un cert component d’alimentació subterrània que<br />
es manifesta en les nombroses fonts existents, moltes <strong>de</strong> les quals donen nom<br />
als torrents. Aquests torrents po<strong>de</strong>n tenir un component important <strong>de</strong> flux<br />
subterrani donada la naturalesa càrstica <strong>de</strong>l substrat.<br />
Gran part <strong>de</strong> les <strong>de</strong>us naturals van ser arranja<strong>de</strong>s com a fonts en l’època en<br />
què es van bastir les ermites <strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong> Cardó; algunes són artificials i van<br />
ser canalitza<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s d’altres punts <strong>de</strong> surgència per garantir el subministrament<br />
d’aigua a cadascuna <strong>de</strong> les ermites (per exemple, la Font <strong>de</strong> Santa Teresa). En<br />
l’època d’esplendor <strong>de</strong>l balneari, les surgències a les quals s’atribuïen<br />
propietats terapèutiques i medicinals (Font <strong>de</strong> Sant Roc, Font <strong>de</strong> la Ronya...)<br />
van ser canalitza<strong>de</strong>s cap a l’antiga ermita <strong>de</strong> Sant Elies, a tocar <strong>de</strong> la carretera<br />
d’accés, que es va condicionar per prestar serveis d’hidroteràpia.<br />
Finalment, i més recentment, l’activitat <strong>de</strong> la planta embotelladora ha captat<br />
alguns <strong>de</strong>ls brolladors més cabalosos (Font <strong>de</strong>l Borboll) i fet diverses<br />
canalitzacions que han contribuït a modificar també el règim hidrològic natural.<br />
3.4.2 Context hidrogeològic<br />
La Serra <strong>de</strong> Cardó pertany a l’àrea hidrogeològica “Mesozoic <strong>de</strong> Cardó –<br />
Van<strong>de</strong>llòs l’aqüífer més important <strong>de</strong> la qual és el <strong>de</strong> les calcàries Juràssiques<br />
<strong>de</strong> Cardó – Van<strong>de</strong>llòs. Es tracta <strong>de</strong> l’aqüífer amb el codi 3121C31 en el mapa<br />
d’àrees hidrogeolòqiques <strong>de</strong> Catalunya, que abraça els massissos calcaris<br />
mesozoics <strong>de</strong> la Serralada Prelitoral i està inclòs en la massa d’aigua 29 “Cardó<br />
– Van<strong>de</strong>llòs” caracteritzada per l’ACA en els treballs per a l’aplicació <strong>de</strong> la<br />
DMA.<br />
Pàg. 22 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
MASSA D’AIGUA 31 MESOZOIC<br />
PORTS I MONTSIÀ<br />
Figura 3-5. Masses d’aigua subterrània a la zona d’estudi<br />
MASSA D’AIGUA 30<br />
PLANA DE LA GALERA I<br />
MONTSIÀ<br />
Benissanet<br />
Font: ACA, document IMPRESS.<br />
Tivenys<br />
MASSA D’AIGUA 52 AL·LUVIAL<br />
DE TORTOSA<br />
MASSA D’AIGUA 29<br />
CARDÓ – VANDELLÓS<br />
Rasquera<br />
D’altra banda, en la nova <strong>de</strong>limitació establerta l’any 1999 per la Confe<strong>de</strong>ració<br />
Hidrogràfica <strong>de</strong> l’Ebre, l’àrea Cardó – Van<strong>de</strong>llòs queda agrupada en una sola<br />
més gran, anomenada “Baix Ebre – Montsià” (codi 09.821), juntament amb les<br />
àrees hidrogeològiques Beseit – Montsià i Fluvio<strong>de</strong>ltaic <strong>de</strong> l’Ebre (codis 313 i<br />
406 <strong>de</strong>l mapa <strong>de</strong>l SGC, respectivament).<br />
En qualsevol cas, la unitat hidrogeològica d’interès per aquest estudi és el<br />
mesozoic <strong>de</strong>l bloc <strong>de</strong> Cardó, que agrupa <strong>de</strong> forma indiferenciada els materials<br />
calcaris <strong>de</strong>l Triàsic i <strong>de</strong>l Juràssic (unitat 312.C00 <strong>de</strong>l SGC). El mapa<br />
hidrogeològic 1:200.000 d’Espanya i<strong>de</strong>ntifica les següents formacions<br />
hidrogeològiques:<br />
- Dolomies, calcàries i margues <strong>de</strong>l Muschelkalk superior. Permeabilitat<br />
mitjana per dissolució i fissuració (color rosa clar en la Figura 3-6).<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 23
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
- Dolomies, bretxes dolomítiques, carnioles i calcàries en bancs <strong>de</strong>l Juràssic<br />
inferior (Lias) i Juràssic mig (Dogger). Abasta els materials <strong>de</strong> la sèrie<br />
Rhetià (trànsit Triàsic superior – Lias) a Dogger. Permeabilitat alta per<br />
dissolució i fissuració (color blau intens a la Figura 3-6). Entre aquesta<br />
formació i l’anterior hi ha els materials <strong>de</strong> la fàcies Keuper, molt poc<br />
permeables (color rosa fosc a la Figura 3-6).<br />
- Margues amb calcàries oolítiques amb nòduls <strong>de</strong> sílex <strong>de</strong>l Juràssic mitjà<br />
(Lias sup. - Dogger inf.). Permeabilitat mitjana per dissolució i fissuració en<br />
els nivells calcaris (color blau cel a la Figura 3-6).<br />
- Dolomies i calcàries <strong>de</strong>l Juràssic superior (Malm) i Cretaci. Abasta la sèrie<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Malm al Neocomià (Cretaci inferior). Permeabilitat alta per dissolució<br />
i fissuració (color verd a la Figura 3-6).<br />
Figura 3-6. Formacions hidrogeològiques.<br />
CARDÓ<br />
Font: Sistema d’informació sobre aigües subterrànies <strong>de</strong> l’IGME (SIAL).<br />
En l’àmbit regional, la sèrie juràssico-cretàcica <strong>de</strong>l bloc <strong>de</strong> Cardó (aqüífer<br />
3121C31 <strong>de</strong>l SGC) constitueix un únic aqüífer lliure en les parts altes <strong>de</strong> les<br />
serres que, lateralment, és confinat sota les fosses plioquaternàries litorals. El<br />
nivell subjacent impermeable són els nivells argilosos <strong>de</strong>l Triàsic mig; el<br />
Muschelkalk superior, calcari, pot estar localment connectat o <strong>de</strong>svinculat <strong>de</strong> la<br />
resta <strong>de</strong> la sèrie mesozoica per les argiles <strong>de</strong>l Keuper. La recàrrega es fa per<br />
Pàg. 24 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
infiltració directa <strong>de</strong>ls materials aflorants i el drenatge i la <strong>de</strong>scàrrega es cap al<br />
riu Ebre, que té caràcter efluent.<br />
El conjunt està format per nivells <strong>de</strong> diferents permeabilitats i la disposició<br />
estructural complexa dóna a aquest aqüífer molta heterogeneïtat local. Els<br />
nivells més permeables (Juràssic inferior i Juràssic superior – Cretaci) estan<br />
separats pel tram margocalcari <strong>de</strong>l Dogger, que presenta rangs <strong>de</strong> potència<br />
variable, <strong>de</strong> manera que a nivell regional permet interpretar el conjunt com un<br />
sol aqüífer multicapa però que localment, com és el cas <strong>de</strong> Cardó, assoleix una<br />
potència que <strong>de</strong>sconnecta hidràulicament l’aqüífer <strong>de</strong>l Lias <strong>de</strong>l paquet Juràssic<br />
mig - Cretaci.<br />
3.4.3 Aqüífers<br />
A la vall <strong>de</strong> Cardó es troba un aqüífer d’àmbit local <strong>de</strong>sconnectat hidràulicament<br />
<strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong> la massa d’aigua formada per la sèrie Juràssico-Cretàcica <strong>de</strong><br />
Cardó – Van<strong>de</strong>llòs. Es tracta <strong>de</strong> l’aqüífer <strong>de</strong>l sinclinal <strong>de</strong> Cosp on les calcàries i<br />
dolomies <strong>de</strong>l Juràssic mig al Cretaci formen un aqüífer lliure que es recarrega<br />
per la infiltració <strong>de</strong> l’aigua <strong>de</strong> pluja en els materials altament permeables per<br />
fissuració i dissolució i que té com a base el tram margocalcari intermig <strong>de</strong>l<br />
Dogger.<br />
Segons l’estudi hidrogeològic, es <strong>de</strong>dueix que l’aqüífer <strong>de</strong> Cardó està constituït<br />
principalment pels nivells 11, 12 i 13 (calcàries i dolomies <strong>de</strong>l Dogger – Malm i<br />
trànsit al Cretaci). Es tracta d’un aqüífer lliure que es carrega directament per la<br />
infiltració <strong>de</strong> les aigües <strong>de</strong> pluja sobre els afloraments permeables <strong>de</strong> les<br />
calcàries i dolomies <strong>de</strong>l Juràssic mig – Cretaci i <strong>de</strong>scarrega als torrents i<br />
barranca<strong>de</strong>s.<br />
Per la naturalesa <strong>de</strong>l substrat, es <strong>de</strong>dueix que la circulació subterrània es<br />
produeix per les fractures i cavitats <strong>de</strong> dissolució <strong>de</strong>l massís calcari i la<br />
<strong>de</strong>scàrrega es produeix allà on aquestes línies <strong>de</strong> fractura intercepten amb la<br />
superfície topogràfica o confronten a la base amb nivells margosos menys<br />
permeables. Això explica els nombrosos brolladors existents, condicionats com<br />
a fonts <strong>de</strong>s <strong>de</strong> ben antic i interceptats mitjançant conduccions per al seu ús en<br />
al balneari. No es <strong>de</strong>scarten pèrdues a través <strong>de</strong> les fractures que <strong>de</strong>limiten<br />
lateralment l’aqüífer.<br />
Les direccions <strong>de</strong>l drenatge subterrani po<strong>de</strong>n ser força variables per la condició<br />
càrstica <strong>de</strong> l’aqüífer i l’estructura tectònica; en termes generals, el drenatge és<br />
cap al barranc <strong>de</strong>l Racó <strong>de</strong>l Mas.<br />
No s’ha disposat <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> nivell piezomètric; les captacions que aprofiten<br />
l’aqüífer son pous/sondatges excavats a profunditats d’entre 20 – 40 m. Les<br />
captacions interceptarien l’aqüífer en els punts on l’estructura sinclinal el situa a<br />
menor profunditat. El gruix <strong>de</strong> la zona no saturada està condicionada pel nivell<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>scàrrega, <strong>de</strong> manera que bona part <strong>de</strong>ls materials <strong>de</strong>l nivell 13 estarien<br />
per sobre <strong>de</strong>l nivell freàtic, limitant la capacitat d’emmagatzematge <strong>de</strong> l’aqüífer.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 25
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
Figura 3-7. Talls interpretatius <strong>de</strong>l mo<strong>de</strong>l hidrogeològic.<br />
Font: elaboració pròpia a partir <strong>de</strong>l mapa geològic 1:50000 (IGME).<br />
L’aqüífer penjat <strong>de</strong>l balneari <strong>de</strong> Cardó drena a través <strong>de</strong> surgències naturals<br />
allà on la topografia intercepta el nivell freàtic o una zona <strong>de</strong> fracturació o<br />
dissolució o un nivell margós menys permeable. Normalment coinci<strong>de</strong>ix amb el<br />
fons <strong>de</strong> barranca<strong>de</strong>s i és en aquestes on han sorgit les fonts aprofita<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
ben antic (usos populars i vinculats al monestir primer, al balneari <strong>de</strong>sprés) i,<br />
més recentment, en la planta embotelladora. No es <strong>de</strong>scarten pèrdues a través<br />
<strong>de</strong> les fractures que <strong>de</strong>limiten lateralment l’aqüífer.<br />
A la taula següent es resumeixen les da<strong>de</strong>s extretes <strong>de</strong> l’estudi hidrogeològic<br />
sobre els punts d’aigua més significatius a l’entorn <strong>de</strong>l balneari <strong>de</strong> Cardó.<br />
Taula 3.7. Punts d’aigua a l’entorn <strong>de</strong>l balneari.<br />
Topònim Cota (m) Cabal1<br />
(l/min)<br />
Font <strong>de</strong>l Borboll 75<br />
Font <strong>de</strong> Sant Roc<br />
28<br />
Observacions<br />
Una <strong>de</strong> les històricament més<br />
cabaloses; arranjada ja en època<br />
<strong>de</strong>l balneari. Actualment s’hi<br />
localitza una <strong>de</strong> les captacions <strong>de</strong> la<br />
planta.<br />
La primera <strong>de</strong> les fonts a les quals<br />
s’associen propietats curatives. Ja<br />
en època <strong>de</strong>l balneari, fou<br />
canalitzada.<br />
Pàg. 26 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Topònim Cota (m) Cabal1<br />
(l/min)<br />
Font <strong>de</strong> la Columna 2,5<br />
Font <strong>de</strong>l Pastor 500 18<br />
Font <strong>de</strong> Sant Josep 610<br />
Captació <strong>de</strong> la Font<br />
<strong>de</strong>l Borboll<br />
Captació <strong>de</strong>l<br />
barranc <strong>de</strong> la Font<br />
<strong>de</strong>l Pastor<br />
Pou <strong>de</strong> Sant Roc<br />
Pou <strong>de</strong> la font <strong>de</strong> la<br />
Columna<br />
Pou al camí <strong>de</strong><br />
Tivenys<br />
Observacions<br />
Equipada amb una bomba <strong>de</strong> 7,3<br />
kW, ha estat la principal font<br />
d’alimentació <strong>de</strong> la planta<br />
embotelladora.<br />
Equipada amb una bomba <strong>de</strong> 5,5<br />
kW, és una altre <strong>de</strong> les captacions<br />
que han alimentat la planta<br />
embotelladora.<br />
Pous equipats amb bomba i<br />
vinculats a l’activitat <strong>de</strong> la planta<br />
embotelladora.<br />
Fonts diverses indica<strong>de</strong>s a la bibliografia. (1) Cabals orientatius citats en bibliografia diversa<br />
sobre el balneari <strong>de</strong> Cardó.<br />
No consten altres punts d’aigua que s’alimentin <strong>de</strong>l mateix aqüífer. Segons les<br />
consultes a l’inventari d’aprofitaments <strong>de</strong> la Confe<strong>de</strong>ració Hidrogràfica <strong>de</strong><br />
l’Ebre, els punts d’aigua més propers, són pous i sondatges a cotes<br />
topogràficament més baixes i que s’alimenten <strong>de</strong>ls materials aqüífers triàsics<br />
dins la unitat hidrogeològica <strong>de</strong> la Fossa <strong>de</strong> Móra. Un son<strong>de</strong>ig <strong>de</strong> Rasquera sí<br />
està fet sobre substrat <strong>de</strong>l Juràssic, en la zona <strong>de</strong> contacte amb la <strong>de</strong>pressió<br />
<strong>de</strong>l Pla <strong>de</strong> Burgar, fora <strong>de</strong>ls límits <strong>de</strong> l’aqüífer local <strong>de</strong>l sinclinal <strong>de</strong> Cosp.<br />
El balanç hídric realitzat en l’estudi hidrogeològic estima els recursos<br />
subterranis en 122.400 m 3 /any en anys normals i 91.800 m 3 /any en anys secs.<br />
Taula 3.8. Estimació <strong>de</strong>ls recursos hídrics subterranis anyals a la Vall <strong>de</strong> Cardó.<br />
Any mig Any sec<br />
Precipitació mm 600 450<br />
Taxa d’infiltració % 12<br />
Superfície km 2 1,7<br />
Recursos m 3 /any 122.400 91.800<br />
Font: elaboració pròpia a partir <strong>de</strong> les fonts indica<strong>de</strong>s en l’estudi hidrogeològic.<br />
Cal tenir en compte que es tracta d’estimacions globals. L’ocurrència <strong>de</strong> pluges<br />
torrencials pot fer variar aquestes da<strong>de</strong>s, amb una major taxa d’escolament<br />
superficial en <strong>de</strong>triment <strong>de</strong> la infiltració i recàrrega <strong>de</strong> l’aqüífer. D’altra banda,<br />
com ja s’ha dit a l’apartat anterior, no es <strong>de</strong>scarten pèrdues a través <strong>de</strong>ls<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 27
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
acci<strong>de</strong>nts tectònics que <strong>de</strong>limiten l’aqüífer. Per tant, els recursos disponibles<br />
po<strong>de</strong>n ser inferiors.<br />
3.4.4 Hidroquímica<br />
L’avaluació realitzada per l’ACA en el document IMPRESS d’anàlisi <strong>de</strong><br />
pressions i impactes <strong>de</strong> les masses d’aigua <strong>de</strong> Catalunya no ha <strong>de</strong>tectat<br />
pressions significatives sobre la massa d’aigua subterrània Cardó – Van<strong>de</strong>llòs.<br />
Segons les da<strong>de</strong>s històriques, es tractaria d’aigües bicarbonata<strong>de</strong>s càlciques,<br />
amb valors <strong>de</strong> conductivitat <strong>de</strong> l’ordre <strong>de</strong>ls 490 µS/cm, poc mineralitza<strong>de</strong>s.<br />
Figura 3-8. Estat químic històric <strong>de</strong> la massa d’aigua Cardó – Van<strong>de</strong>llòs.<br />
Font: ACA, document IMPRESS.<br />
A partir <strong>de</strong> la bibliografia consultada, s’ha disposat <strong>de</strong> dues analítiques<br />
específiques <strong>de</strong> l’aigua <strong>de</strong>ls brolladors <strong>de</strong> Cardó, emprada per a la<br />
comercialització com a aigua mineral. Segons aquestes da<strong>de</strong>s, es tracta d’una<br />
aigua bicarbonatada càlcico-magnèsica amb una mineralització quelcom<br />
superior a la <strong>de</strong>l global <strong>de</strong> la massa d’aigua (conductivitat: 598 µS/l; residu sec<br />
558,9 mg/l).<br />
Figura 3-9. Anàlisi físico-química <strong>de</strong> l’aigua mineral <strong>de</strong> Cardó.<br />
Font: Baeza et al. (2001), “Las Aguas minerales en España”.<br />
L’aigua <strong>de</strong> Cardó va ser <strong>de</strong>clarada minero-medicinal i mineral natural l’any<br />
1887. Des <strong>de</strong> la seva <strong>de</strong>claració fins al 1966 l’antic monestir <strong>de</strong> Cardó funciona<br />
com a lloc d’activitats balneàries vincula<strong>de</strong>s a l’ús lúdic i amb finalitats<br />
terapèutiques <strong>de</strong> les aigües <strong>de</strong> les seves fonts. Posteriorment, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls anys 70<br />
<strong>de</strong>l segle XX i fins al 2007 es va embotellar per al seu consum com aigua<br />
envasada en la planta situada a la mateixa vall.<br />
Pàg. 28 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Les captacions tenen <strong>de</strong>limitat un perímetre <strong>de</strong> protecció a l’empara <strong>de</strong> la llei<br />
22/1973, <strong>de</strong> 21 <strong>de</strong> juliol, <strong>de</strong> Mines, per tal <strong>de</strong> garantir la qualitat i quantitat en<br />
els punts d’aprofitament.<br />
3.5 VEGETACIÓ I FLORA<br />
3.5.1 Paisatge vegetal<br />
Les Serres <strong>de</strong> Cardó i el Boix es troben a cavall entre els dominis <strong>de</strong> vegetació<br />
<strong>de</strong> l’alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale) i <strong>de</strong>l carrascar (Quercetum<br />
mediterraneo-montanum), i més puntualment <strong>de</strong>l <strong>de</strong> la roureda <strong>de</strong>l roure <strong>de</strong><br />
fulla petita (Violo-Quercetum faginae).<br />
La Vall <strong>de</strong> Cardó, una <strong>de</strong> les racona<strong>de</strong>s més ben conserva<strong>de</strong>s d’aquest espai<br />
natural, conserva encara bones mostres d’alzinar i carrascar a les obagues,<br />
mentre que en zones més <strong>de</strong>grada<strong>de</strong>s s’hi troben pine<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pi blanc (Pinus<br />
halepensis), garrigues (Quercetum cocciferae), brolles calcícoles <strong>de</strong> romaní<br />
(Erico-Thymelaeetum tinctoriae), llistonars (Phlomido-Brachypodietum retusi) i<br />
altres prats secs, etc. Tot i que a la vall no hi ha masses <strong>de</strong> roureda s’hi troben<br />
boscos mixtos <strong>de</strong> roure <strong>de</strong> fulla petita (Quercus faginea) i pinassa o pi negral<br />
(Pinus nigra subsp. salzmannii), alternant amb jonce<strong>de</strong>s (Brachypodio-<br />
Aphyllanthetum). A les zones més obagues i humi<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls repeus <strong>de</strong>ls cingles<br />
apareix una formació singular, la teixeda (Saniculo-Taxetum). En l’àmbit<br />
d’estudi el teix (Taxus baccata) apareix sempre en forma d’exemplars aïllats;<br />
tanmateix, la zona <strong>de</strong> l’obaga <strong>de</strong>ls Cospos, situada fora <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong> Cardó,<br />
acull una <strong>de</strong> les teixe<strong>de</strong>s més importants <strong>de</strong> Catalunya, amb més <strong>de</strong> 200<br />
exemplars comptabilitzats, alguns <strong>de</strong> molt vells i <strong>de</strong> dimensions notables.<br />
A les cingleres calcàries que caracteritzen l’àmbit d’estudi prenen una gran<br />
importància les comunitats rupícoles, entre les quals <strong>de</strong>staca Hieracio-<br />
Salicetum tarraconensis, on es troben diversos en<strong>de</strong>mismes com el mateix<br />
salze <strong>de</strong> cingle (Salix tarraconensis). Fora <strong>de</strong> l’àmbit afectat per la proposta<br />
d’a<strong>de</strong>quació, a les carenes <strong>de</strong> les parts més eleva<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les serres (la Creu <strong>de</strong><br />
Santos, el Portell <strong>de</strong> Cardó,...), hi ha comunitats oromediterrànies com les<br />
brolles xeroacàntiques d’eriçó (Erinaceo-Antylli<strong>de</strong>tum montanae) o els<br />
gramenets d’anyols i festuques (Conopodio-Festucetum gautieri).<br />
La relació completa <strong>de</strong> les unitats <strong>de</strong> vegetació que tenen una presència<br />
comprovada o molt probable es <strong>de</strong>tallen a la taula següent.<br />
Taula 3.9 Unitats <strong>de</strong> vegetació que tenen una presència comprovada o molt probable<br />
dins <strong>de</strong> l’àmbit d’estudi.<br />
Unitats <strong>de</strong> vegetació<br />
Classe ASPLENIETEA TRICHOMANIS (Br.-Bl. in Br.-Bl. & Meier 1934) Oberdofer 1977<br />
Vegetació <strong>de</strong>ls cingles i <strong>de</strong>ls replanells <strong>de</strong> roca, formada per plantes d’estratègia fissurícola o<br />
casmofítica i comofítica.<br />
Ordre POTENTILLETALIA CAULESCENTIS Br.-Bl. in Br.-Bl. & Jenny 1926 Badalls<br />
estrets <strong>de</strong> les roques carbonata<strong>de</strong>s, en indrets <strong>de</strong> clima muntanyenc.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 29
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
Unitats <strong>de</strong> vegetació<br />
Aliança Saxifragion mediae Br.-Bl. in Meier & Br.-Bl. 1934<br />
Ass. Hieracio-Salicetum tarraconensis Br.-Bl. & O. Bolòs 1950<br />
Ordre SARCOCAPNETALIA ENNEAPHYLLAE F. Casas 1972<br />
Aliança Sarcocapnion enneaphyllae F. Casas 1972<br />
Ass. Arenarietum viridis O. Bolòs 1956<br />
Ordre ANOMODONTO-POLYPODIETALIA O. Bolòs & Vives in O. Bolòs 1957<br />
Aliança Polypodion serrati Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine & Nègre<br />
Ass. Polypodietum serrati Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine & Nègre 1952<br />
Ass. Asplenietum rutae-murario-trichomanis Kühn. 1937<br />
Ordre ASPLENIETALIA GLANDULOSI Br.-Bl. in Meier & Br.-Bl. 1934<br />
Aliança Asplenion glandulosi Br.-Bl. in Br.-Bl. & Meier 1934<br />
Ass. Melico minutae-Saturejetum fruticosae O. Bolòs & Vives in O. Bolòs<br />
1957<br />
Ass. Jasonio glutinosae-Linarietum ca<strong>de</strong>vallii A. & O. Bolòs 1950 corr. O.<br />
Bolòs 1967<br />
Ordre PARIETARIETALIA JUDAICAE Rivas-Martínez in Rivas Goday 1964<br />
Aliança Parietario-Galion muralis Rivas-Martínez in Rivas Goday 1964<br />
Ass. Parietarietum judaicae K. Buchwald 1952<br />
Classe ADIANTETEA Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine & Nègre Vegetació casmofítica <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>gotalls<br />
amb precipitat <strong>de</strong> carbonat càlcic..<br />
Ordre ADIANTETALIA CAPILLI-VENERIS Br.-Bl. ex Horvatic 1934<br />
Aliança Adiantion capilli-veneris Br.-Bl. ex Horvatic 1934<br />
Ass. Eucladio-Adiantetum capilli-veneris Br.-Bl. ex Horvatic 1934<br />
Classe THLASPIETEA ROTUNDIFOLII Br.-Bl. 1948 Vegetació glareícola <strong>de</strong>ls pedruscalls<br />
mòbils i <strong>de</strong>ls clapers poc o molt fixats.<br />
Ordre THLASPIETALIA ROTUNDIFOLII Br.-Bl. in Br.-Bl. & Jenny 1926<br />
Aliança Stipion calamagrostis Jenny in Br.-Bl., Roussine & Nègre 1952<br />
Ass. Centrantho-Euphorbietum aragonensis O. Bolòs 1967<br />
Classe MOLINIO-ARRHENATHERETEA Tüxen 1937 Comunitats damunt <strong>de</strong> sòls <strong>de</strong> nivell<br />
freàtic elevat.<br />
Ordre HOLOSCHOENETALIA VULGARIS Br.-Bl. ex Tchou 1948<br />
Aliança Molinio-Holoschoenion vulgaris Br.-Bl. ex Tchou 1948<br />
Ass. Inulo viscosae-Schoenetum nigricantis Br.-Bl. 1924<br />
Ass. Holoschoenetum vulgaris Br.-Bl. ex Tchou 1948<br />
Classe ARTEMISIETEA VULGARIS Lohmeyer, Preising & Tüxen 1950 ex von Rochow 1951<br />
Vegetació d'ambients nitròfils humits o subhumits.<br />
Ordre ONOPORDETALIA ACANTHII Br.-Bl. & Tüxen ex Klika & Hadač 1944<br />
Pàg. 30 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Unitats <strong>de</strong> vegetació<br />
Aliança Arction lappae Tüxen 1937<br />
Ass. Balloto-Arctietum minoris O. Bolòs 1959<br />
Ass. Parietario-Chelidonietum majoris O. Bolòs & Masalles 1983<br />
Ordre ATROPETALIA BELLADONNAE Vlieger 1937<br />
Aliança Atropion belladonnae Br.-Bl. ex Aichinger 1933<br />
Ass. Verbascetum blattario-thapsi O. Bolòs & Masalles 1983<br />
Ordre CARTHAMETALIA LANATI Brullo in Brullo & Marcenò 1985<br />
Aliança Bromo-Oryzopsion miliaceae O. Bolòs 1970<br />
Ass. Inulo viscosae-Oryzopsietum miliaceae A. & O. Bolòs ex O. Bolòs<br />
1957<br />
Aliança Silybo-Urticion Sissingh ex Br.-Bl. & O. Bolòs 1958<br />
Ass. Silybo-Urticetum Br.-Bl. in Br.-Bl., Gajewski, Wraber & Walas 1936<br />
Classe STELLARIETEA MEDIAE Tüxen, Lohmeyer & Preising ex von Rochow 1951<br />
Vegetació ru<strong>de</strong>ral i arvense.<br />
Ordre SOLANO-POLYGONETALIA (Sissingh in Westhoff, Dijk & Passchier 1946) O.<br />
Bolòs 1962<br />
Aliança Diplotaxion erucoidis Br.-Bl. in Br.-Bl., Gajewski, Wraber & Walas 1936<br />
Ass. Amarantho <strong>de</strong>lilei-Diplotaxietum erucoidis Br.-Bl. in Br.-Bl., Gajewski,<br />
Wraber & Walas 1936<br />
Ordre CHENOPODIETALIA MURALIS Br.-Bl. in Br.-Bl., Gajewski, Wraber & Walas 1936<br />
em. Rivas-Martínez 1977 (Chenopodietalia Br.-Bl. 1931)<br />
Aliança Chenopodion muralis Br.-Bl. in Br.-Bl., Gajewski, Wraber & Walas 1936<br />
Ass. Chenopodietum muralis Br.-Bl. in Br.-Bl., Gajewski, Wraber & Walas<br />
1936<br />
Ordre SISYMBRIETALIA OFFICINALIS J. Tüxen in Lohmeyer et al. 1962 em. Rivas-<br />
Martínez, Báscones, T.E. Díaz, Fernán<strong>de</strong>z-González & Loidi 1991<br />
Aliança Hor<strong>de</strong>ion leporini Br.-Bl. in Br.-Bl., Gajewski, Wraber & Walas 1936 corr.<br />
O. Bolòs 1962<br />
Ass. Hor<strong>de</strong>etum leporini Br.-Bl. in Br.-Bl., Gajewski, Wraber & Walas 1936<br />
Ordre THERO-BROMETALIA (Rivas Goday & Rivas-Martínez ex Esteve 1973) O. Bolòs<br />
1975<br />
Aliança Taeniathero-Aegilopion geniculatae Rivas Mart. & Izco 1977<br />
Ass. Medicagini rigidulae-Aegilopetum geniculatae Rivas Mart. & Izco<br />
1977<br />
Classe THERO-BRACHYPODIETEA Br.-Bl. in Br.-Bl., Emberger & Molinier 1947 Vegetació <strong>de</strong><br />
prats secs rica en teròfits.<br />
Ordre THERO-BRACHYPODIETALIA (Br.-Bl. 1931) Molinier 1934<br />
Aliança Thero-Brachypodion ramosi Br.-Bl. 1925<br />
Ass. Phlomido lychnitidis-Brachypodietum ramosi Br.-Bl. 1925<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 31
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
Unitats <strong>de</strong> vegetació<br />
Ass. Cardamino hirsutae-Erophiletum praecocis O. Bolòs 1981<br />
Aliança Sedion micrantho-sediformis Rivas-Martínez, P. Sánchez & Alcaraz ex<br />
P. Sánchez & Alcaraz 1993<br />
Ass. Se<strong>de</strong>tum micrantho-sediformis O. Bolòs & Masalles in O. Bolòs 1981<br />
Ordre BRACHYPODIETALIA PHOENICOIDIS Br.-Bl. ex Molinier 1934<br />
Aliança Brachypodion phoenicoidis Br.-Bl. ex Molinier 1934<br />
Ass. Brachypodietum phoenicoidis Br.-Bl. 1924<br />
Classe ONONIDO-ROSMARINETEA Br.-Bl. 1947 Vegetació <strong>de</strong> matollars baixos molt rica en<br />
camèfits<br />
Ordre ROSMARINETALIA OFFICINALIS Br.-Bl. ex Molinier 1934<br />
Aliança Helianthemo italici-Aphyllanthion monspeliensis Díez-Garretas,<br />
Fernán<strong>de</strong>z-González & Asensi 1998<br />
Ass. Brachypodio phoenicoidis-Aphyllanthetum O. Bolòs 1956<br />
Aliança Rosmarinion officinalis Br.-Bl. ex Molinier 1934<br />
Ass. Erico multiflorae-Passerinetum tinctoriae Br.-Bl., Font Quer, G. Br.-<br />
Bl., Frey, Jansen, & Moor 1936<br />
Classe QUERCO-FAGETEA Br.-Bl. & Vlieger in Vlieger Boscos i bardisses ombrejats.<br />
Ordre ORIGANETALIA VULGARIS Müller 1962<br />
Aliança Geranion sanguinei Tüxen in Müller 1962<br />
Ass. Galio maritimi-Origanetum vulgaris O. Bolòs 1967<br />
Ordre PRUNETALIA SPINOSAE Tüxen 1952<br />
Aliança Pruno-Rubion ulmifolii O. Bolòs 1954<br />
Ass. Rosetum micrantho-agrestis Rivas-Martínez & Arnaiz in Arnaiz 1979<br />
Ass. Rubo ulmifolii-Crataegetum brevispinae O. Bolòs 1962<br />
Ordre QUERCETALIA PUBESCENTIS Klika 1933<br />
Aliança Aceri granatensis-Quercion fagineae (Rivas Goday, Rigual & Rivas-<br />
Martínez in Rivas Goday, Borja, Esteve, Galiano, Rigual & Rivas-Martínez 1960)<br />
Rivas-Martínez 1987<br />
Ass. Paeonio microcarpae-Pinetum salzmannii (Br.-Bl. & O. Bolòs 1950)<br />
Álvarez <strong>de</strong> la C.<br />
Ass. Violo willkommii-Quercetum fagineae Br.-Bl. & O. Bolòs 1950 corr.<br />
Rivas-Martínez 1972<br />
Ordre POPULETALIA ALBAE Br.-Bl. ex Tchou 1948<br />
Aliança Salicion triandro-neotrichae Br.-Bl. & O. Bolòs 1958<br />
Ass. Saponario-Salicetum purpureae Tchou 1948<br />
Ordre FAGETALIA SYLVATICAE Pawłowski in Pawłowski, Sokołowski & Wallisch 1928<br />
Aliança Fagion sylvaticae Rivas-Martínez, Fernán<strong>de</strong>z-González, Loidi, Lousa &<br />
Penas 2001<br />
Pàg. 32 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Unitats <strong>de</strong> vegetació<br />
Ass. Saniculo europaeae-Taxetum baccatae O. Bolòs 1967<br />
Classe QUERCETEA ILICIS Br.-Bl. ex A. & O. Bolòs 1950 Boscos i màquies mediterranis.<br />
Ordre QUERCETALIA ILICIS Br.-Bl. ex Molinier 1934 em. Rivas-Martínez 1975<br />
Aliança Oleo-Ceratonion siliquae Br.-Bl. ex Guinochet & Drouineau 1944 em.<br />
Rivas-Martínez 1975<br />
Ass. Querco cocciferae-Lentiscetum Br.-Bl., Font Quer, G. Br.-Bl., Frey,<br />
Jansen, & Moor 1936<br />
Ass. Calicotomo-Myrtetum communis Guinochet in Guinochet & Drouineau<br />
1944 em. O. Bolòs 1962<br />
Aliança Rhamno lycioidis-Quercion cocciferae Rivas Goday ex Rivas-Martínez<br />
1975<br />
Ass. Quercetum cocciferae Br.-Bl. 1924<br />
Ass. He<strong>de</strong>ro helicis-Genistetum patentis (Mateo 1983) Roselló 1994<br />
Aliança Quercion ilicis Br.-Bl. ex Molinier 1934 em. Rivas-Martínez 1975<br />
Ass. Viburno tini-Quercetum ilicis (Br.-Bl. ex Molinier 1934) Rivas-Martínez<br />
1975<br />
Font: Diagnosi <strong>de</strong>l poblament vegetal a l’entorn <strong>de</strong>l Balneari <strong>de</strong> Cardó<br />
Bona part <strong>de</strong> l’àmbit afectat pel projecte està ocupat per les edificacions<br />
vincula<strong>de</strong>s a l’antic monestir i al balneari, així com a la posterior planta<br />
embotelladora d’aigua. A banda <strong>de</strong> les comunitats ru<strong>de</strong>rals vincula<strong>de</strong>s a<br />
aquestes zones antropitza<strong>de</strong>s dins <strong>de</strong>l recinte <strong>de</strong>l Monestir-Balneari resten<br />
alguns peus d’arbres autòctons o <strong>de</strong> jardí. És el cas d’algunes alzines<br />
disperses pels diferents patis, <strong>de</strong>ls plàtans (Platanus hispanica) <strong>de</strong> l’antic jardí<br />
<strong>de</strong>l balneari i d’una palmera (Washingtonia robusta) plantada al costat <strong>de</strong> les<br />
escales d’accés a l’edifici <strong>de</strong> l’antic monestir, així com d’alguns teixos i grèvols<br />
(Ilex aquifolium) plantats o espontanis situats a l’entorn. També hi ha molts<br />
xiprers escampats pels voltants, especialment als camins que porten a les<br />
ermites, com a arbre amb una forta càrrega simbòlica religiosa, reminiscència<br />
<strong>de</strong> la llarga presència <strong>de</strong> la comunitat monàstica a la Vall.<br />
3.5.2 Flora<br />
Tot i que les Serres <strong>de</strong> Cardó-Boix presenten, com la resta <strong>de</strong> l’entorn on es<br />
troba, un manifest domini <strong>de</strong> l’element corològic mediterrani, amb algunes<br />
penetracions eurosiberianes i oròfits mediterranis. Aquesta diversitat es<br />
manifesta en la presència d’espècies que van <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les més termòfiles,<br />
algunes d’elles associa<strong>de</strong>s a les influències <strong>de</strong>l litoral pròxim com el margalló<br />
(Chamaerops humilis), la murta (Myrtus communis), Medicago secundiflora, la<br />
viola arborescent (Viola arborescens), el gavó pubescent (Ononis pubescens),<br />
el card <strong>de</strong> cabeceta (Carlina lanata), el poniol (Satureja fruticosa),... fins a les<br />
que requereixen condicions <strong>de</strong> més humitat com el teix, el roure, el grèvol, etc.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 33
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
3.6 FAUNA<br />
El bon estat <strong>de</strong> conservació <strong>de</strong>ls hàbitats i la diversitat d’ambients (forestals,<br />
rupícoles,...) a les Serres <strong>de</strong> Cardó i el Boix ha permès el manteniment d’una<br />
fauna rica i variada, especialment en sectors com la mateixa Vall <strong>de</strong> Cardó.<br />
La mastofauna <strong>de</strong> l’espai comprèn espècies <strong>de</strong> gran valor faunístic a<br />
Catalunya, com ara una població relictual (la més septentrional) <strong>de</strong> cabra<br />
salvatge (Capra pyrenaica subsp. hispanica) a les parts més eleva<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />
Serra <strong>de</strong>l Boix, així com <strong>de</strong> gat salvatge (Felis silvestris). També s’hi troben les<br />
espècies típiques <strong>de</strong>ls ambients forestals mediterranis com l’esquirol (Sciurus<br />
vulgaris), el senglar (Sus scrofa), el teixó (Meles meles), la guineu (Vulpes<br />
vulpes), la geneta (Genetta genetta) o la fagina (Martes foina), mentre que<br />
entre els rosegadors <strong>de</strong>staca la rata cellarda (Eliomys quercinus).<br />
Els ocells és un altre <strong>de</strong>ls grups faunístics <strong>de</strong> més interès, tant per la seva<br />
abundància com per la seva diversitat. Hi <strong>de</strong>staca l’avifauna vinculada als<br />
ambients rupícoles com la merla roquera (Monticola saxatilis), el roquerol<br />
(Ptyonoprogne rupestris) i rapinyaires com el duc (Bubo bubo), l’àguila<br />
marcenca (Circaetus gallicus), l’astor (Accipiter gentilis), l’aligot (Buteo buteo),<br />
el falcó pelegrí (Falco peregrinus), l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) i l’àguila<br />
cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). Els boscos i matollars mediterranis acullen<br />
també una gran diversitat d’ocells, com la puput (Upupa epops), el tudó<br />
(Columba palumbus), el gaig (Garrulus glandarius), mallerengues (Parus<br />
caeruleus, Parus cristatus, Parus ater, Parus major), el picot verd (Picus viridis),<br />
el trencapinyes (Loxia curvirostra), el pit-roig (Erithacus rubecula) o el pinçà<br />
comú (Fringilla coelebs).<br />
Pel que fa a l’herpetofauna <strong>de</strong>staquen el gripau corredor (Bufo calamita), el<br />
gripau comú (Bufo bufo), el tòtil (Alytes obstetricans), la reineta comuna (Hyla<br />
meridionalis), la granota verda (Rana perezi), el dragó comú (Tarentola<br />
mauritanica), el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), la sargantana ibèrica<br />
(Podarcis hispanica), la serp verda (Malpolon monspessulanus), la serp blanca<br />
(Elaphe scalaris) i l’escurçó ibèric (Vipera latasti).<br />
3.7 PAISATGE<br />
3.7.1 Unitats i tipologia <strong>de</strong>l paisatge<br />
La zona d’estudi s’inclou en la unitat paisatgística “Serres <strong>de</strong> Cardó – Boix” <strong>de</strong>l<br />
Catàleg <strong>de</strong> Paisatge <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre 1 . Tal i com es <strong>de</strong>scriu en el<br />
Catàleg, aquesta unitat paisatgística es caracteritza per un relleu força abrupte,<br />
una geomorfologia molt trencada i heterogènia dominada per nombrosos<br />
cingles i profunds barrancs. Aquesta orografia ha condicionat que la cobertora<br />
<strong>de</strong>l sòl sigui fonamentalment forestal, mentre que els conreus estan limitats a<br />
1 Aprovat <strong>de</strong>finitivament pel Conseller <strong>de</strong> Política Territorial i Obres Públiques el 22 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong><br />
2010.<br />
Pàg. 34 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
algunes valls o zones perifèriques amb pen<strong>de</strong>nts més suaus. A la part nord, hi<br />
especialment a la vall <strong>de</strong> Cardó, al voltant <strong>de</strong>l Balneari, s’hi concentren les<br />
masses forestals més extenses i ben conserva<strong>de</strong>s, fonamentalment alzinars i<br />
pine<strong>de</strong>s, mentre que en d’altres sectors fortament afectats per incendis, com la<br />
Serra <strong>de</strong>l Boix, predomina la vegetació arbustiva i herbàcia (brolles,<br />
garrigues,...). La diversitat cromàtica aportada pels diferents materials<br />
geològics, la presència d’elements morfològics singulars: agulles, cornises,<br />
penya-segats, fondala<strong>de</strong>s, etc., complementada amb la diversitat i riquesa <strong>de</strong> la<br />
vegetació atorguen a l’espai un notable valor paisatgístic.<br />
Les Serres <strong>de</strong> Cardó – el Boix tenen un elevat grau d’exposició visual ja que<br />
sobresurten topogràficament <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong> l’Ebre i <strong>de</strong> la cubeta <strong>de</strong> Móra i són<br />
vistes <strong>de</strong>s d’un gran nombre <strong>de</strong> nuclis <strong>de</strong> població i <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les principals vies<br />
<strong>de</strong> comunicació (C-12, N-340, AP-7,...).<br />
3.7.2 Punts d’observació i conques visuals<br />
La morfologia <strong>de</strong> l’entorn <strong>de</strong>l Balneari, a la Vall <strong>de</strong> Cardó, condiciona que la<br />
seva visibilitat quedi limitada al vessant nord-oest <strong>de</strong> les carenes <strong>de</strong> la Serra <strong>de</strong><br />
Cardó i que es concentri majoritàriament en un radi <strong>de</strong> pocs quilòmetres al<br />
voltant. El seu relleu abrupte, trencat per nombrosos barrancs, i una coberta<br />
vegetal <strong>de</strong>senvolupada <strong>de</strong>termina que l’àrea visible sigui molt discontínua, amb<br />
nombroses zones d’ombra, tal com s’analitza en l’estudi d’impacte i integració<br />
paisatgística elaborat en el marc <strong>de</strong>ls treballs <strong>de</strong> l’avaluació d’impacte<br />
ambiental.<br />
No hi ha cap nucli <strong>de</strong> població habitat dins <strong>de</strong> la conca visual, però dins <strong>de</strong><br />
l’àmbit d’estudi <strong>de</strong>staquen els punts d’observació següents:<br />
• El tram més pròxim al Balneari <strong>de</strong> la carretera d’accés <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Rasquera, la<br />
TV-3021. Al costat d’aquesta via hi ha un parell d’apartadors amb algunes<br />
<strong>de</strong> les vistes més característiques i <strong>de</strong> major qualitat. L’existència d’espais<br />
per estacionar el vehicle fa d’aquests punts uns miradors <strong>de</strong> primer ordre<br />
sobre l’edifici <strong>de</strong>l balneari situat sobre el penya-segat <strong>de</strong>l Salt <strong>de</strong>ls Frares.<br />
• Algunes <strong>de</strong> les ermites i miradors situats al voltant <strong>de</strong>l Balneari, que es<br />
troben enllaça<strong>de</strong>s entre elles i amb el conjunt històric per una xarxa <strong>de</strong><br />
sen<strong>de</strong>rs..<br />
• Certs trams d’alguns itineraris a peu o en bicicleta que discorren per la<br />
xarxa <strong>de</strong> camins tradicionals: el Camí <strong>de</strong>ls Senyors <strong>de</strong> Costumà, el Camí<br />
<strong>de</strong>ls Frares (PR-C 80-1), el Camí <strong>de</strong> Tivenys,...<br />
El Catàleg <strong>de</strong> Paisatge <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre i<strong>de</strong>ntifica la carretera TV-3021<br />
com un <strong>de</strong>ls itineraris d’interès paisatgístic <strong>de</strong> la unitat, mentre que el mateix<br />
Balneari és consi<strong>de</strong>rat un mirador.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 35
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
Figura 3-10. Miradors i itineraris <strong>de</strong> la unitat <strong>de</strong> paisatge Serres <strong>de</strong> Cardó – Boix (UC12).<br />
Font: Catàleg <strong>de</strong>l Paisatge <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre.<br />
Així mateix, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la majoria <strong>de</strong> les ermites que envolten el monestir – balneari<br />
es tenen bones vistes <strong>de</strong>l paisatge <strong>de</strong> la zona. Destaquen les vistes <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l’ermita <strong>de</strong>l Carme, situada en un balcó natural <strong>de</strong>s d’on es té molt bona vista<br />
<strong>de</strong> la fondalada <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong>l Diumenge. I també <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’ermita <strong>de</strong> la<br />
Columna o d’algun <strong>de</strong>ls miradors situats sobre el Balneari, amb una bona<br />
panoràmica <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong> l’Ebre i <strong>de</strong> les serres <strong>de</strong> l’altra banda (Pàndols,<br />
Cavalls,..).<br />
3.8 PATRIMONI CULTURAL<br />
3.8.1 Patrimoni arquitectònic i arqueològic<br />
El propi element objecte <strong>de</strong> l’actuació, el balneari – monestir <strong>de</strong> Cardó és un<br />
element <strong>de</strong>l patrimoni inclòs en el Catàleg <strong>de</strong> Patrimoni Arquitectònic <strong>de</strong><br />
Pàg. 36 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Catalunya i catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL); igualment, estan<br />
incloses en l’inventari i reben la mateixa consi<strong>de</strong>ració el conjunt d’ermites que<br />
envolten el balneari.<br />
El lloc <strong>de</strong> Cardó és esmentat ja <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’edat mitjana com a espai <strong>de</strong> pastura i<br />
explotació forestal tot i que no constava com a nucli habitat. L’any 1606, l’or<strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>ls carmelites <strong>de</strong>scalços fundà a la Vall <strong>de</strong> Cardó el seu convent <strong>de</strong> retir. En<br />
l’elecció <strong>de</strong> l’emplaçament van ser <strong>de</strong>cisius el gran aïllament natural <strong>de</strong>l lloc i<br />
l’abundància d’aigües, que permetien regar els horts i fruiters. Al voltant <strong>de</strong>l<br />
convent es van construir fins a 14 ermites, en la seva major part <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s als<br />
frares que volien dur una vida encara més penitent i totalment aïllada. Després<br />
<strong>de</strong> l’exclaustració (1835) i <strong>de</strong>samortització <strong>de</strong>ls béns eclesiàstics el monestir va<br />
quedar totalment <strong>de</strong>shabitat; una part <strong>de</strong> Cardó fou subhastada al 1844 i<br />
l’abandó i l’espoliació van dispersar els béns <strong>de</strong>l monestir.<br />
Taula 3.10 Elements <strong>de</strong>l patrimoni arquitectònic i<strong>de</strong>ntificats a l’àmbit d’estudi.<br />
Nom <strong>de</strong> l’element Altres noms Adreça Estil Època<br />
Monestir <strong>de</strong> Sant Hilarió<br />
Ermita <strong>de</strong> Sant Onofre<br />
<strong>de</strong> l’Agulla<br />
Capella <strong>de</strong> Sant Roc<br />
Ermita <strong>de</strong> la Santíssima<br />
Trinitat<br />
Ermita <strong>de</strong> Santa Anna<br />
Ermita <strong>de</strong> Santa Agnès<br />
Ermita <strong>de</strong> Sant Elies<br />
Ermita <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong><br />
Déu <strong>de</strong>l Carme<br />
Ermita <strong>de</strong> Sant Joan<br />
Baptista<br />
Monestir <strong>de</strong> Sant<br />
Hilari<br />
Ermita <strong>de</strong> la<br />
Nativitat <strong>de</strong> Nostra<br />
Senyora<br />
Ermita <strong>de</strong> Santa<br />
Maria <strong>de</strong> Borboll<br />
Ermita <strong>de</strong> Sant Bernat L'Ermita Cremada<br />
Ermita <strong>de</strong> Santa Teresa<br />
Ermita <strong>de</strong> Sant Simeó<br />
Ermita <strong>de</strong>l Sant Àngel<br />
Ermita <strong>de</strong> la<br />
Columna<br />
Ermita <strong>de</strong>l Sant<br />
Àngel Custodi<br />
Enclavat a la vall <strong>de</strong><br />
Cardó<br />
Enclavada a la vall <strong>de</strong><br />
Cardó<br />
Enclavada a la vall <strong>de</strong><br />
Cardó<br />
Enclavada a la vall <strong>de</strong><br />
Cardó<br />
Enclavada a la vall <strong>de</strong><br />
Cardó<br />
Enclavada a la vall <strong>de</strong><br />
Cardó<br />
Enclavada a la vall <strong>de</strong><br />
Cardó<br />
Vall <strong>de</strong> Cardó, al<br />
mateix costat <strong>de</strong>l<br />
balneari<br />
Enclavada a la vall <strong>de</strong><br />
Cardó<br />
Enclavada a la vall <strong>de</strong><br />
Cardó<br />
Enclavada a la vall <strong>de</strong><br />
Cardó<br />
Enclavada a la vall <strong>de</strong><br />
Cardó<br />
Enclavada a la vall <strong>de</strong><br />
Cardó<br />
Barroc<br />
XVII - XVIII<br />
XX<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 37<br />
XVII<br />
XVII<br />
XVII<br />
XVII<br />
XVII<br />
XVII<br />
XVII<br />
XVII<br />
XVII<br />
XVII
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
Nom <strong>de</strong> l’element Altres noms Adreça Estil Època<br />
Ermita <strong>de</strong> Sant Josep<br />
Ermita <strong>de</strong> Sant Jeroni<br />
Aqüeducte <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sert <strong>de</strong><br />
Sant Hilarió o <strong>de</strong> Cardó<br />
Enclavada a la vall <strong>de</strong><br />
Cardó<br />
Enclavada a la vall <strong>de</strong><br />
Cardó<br />
Enclavada a la vall <strong>de</strong><br />
Cardó<br />
Balneari <strong>de</strong> Cardó A 9 km <strong>de</strong> Rasquera<br />
Obra<br />
popular<br />
Eclecticism<br />
e<br />
Noucentism<br />
e<br />
Font: Departament <strong>de</strong> Cultura, Inventari <strong>de</strong>l Patrimoni Arquitectònic <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Pàg. 38 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL<br />
XVII<br />
XVII<br />
XVII - XX<br />
XVIII –<br />
XIX; XX<br />
Amb motiu <strong>de</strong> l’execució <strong>de</strong>l “Projecte <strong>de</strong> consolidació, conservació i<br />
<strong>de</strong>molicions <strong>de</strong> caràcter urgent” es va dur a terme un treball d’intervenció<br />
arqueològica al conjunt <strong>de</strong> Cardó. El resultat <strong>de</strong>ls treballs 1 conclouen que s’han<br />
conservat fins a l’actualitat gran part <strong>de</strong>ls edificis monàstics i s’ha pogut<br />
avançar en el coneixement <strong>de</strong> la vida en el que l’estudi qualifica com a l’únic<br />
<strong>de</strong>sert 2 carmelità <strong>de</strong> Catalunya. En les conclusions <strong>de</strong> l’informe es <strong>de</strong>tallen les<br />
estructures <strong>de</strong>l conjunt arquitectònic que po<strong>de</strong>n es po<strong>de</strong>n atribuir a l’època<br />
monàstica:<br />
- Edifici 1: bona part <strong>de</strong>l cos A, exceptuant part <strong>de</strong> l’extrem nord, afectat per la<br />
instal·lació <strong>de</strong> la cuina <strong>de</strong>l balneari i la divisió interna <strong>de</strong> les cel·les <strong>de</strong> l’ala<br />
oest <strong>de</strong> la planta 3. La totalitat <strong>de</strong>l cos B (pertanyen a l’època monàstica les<br />
plantes 0, 1 y 2). La totalitat <strong>de</strong>l cos D en las plantes 0, 1 y 2.<br />
- Edifici 2: només són <strong>de</strong> l’època monàstica les plantes 0-1 <strong>de</strong>l cos A amb<br />
bona part <strong>de</strong>ls contraforts i part <strong>de</strong>l mur est <strong>de</strong> la planta 2.<br />
- Edifici 3: són conventuals la totalitat <strong>de</strong>l cos C i la planta 0 i l’ala sud <strong>de</strong> la<br />
planta 1 <strong>de</strong>l cos D (part d’aquesta planta que se superposa a la planta 0).<br />
Cal tenir en compte que les conclusions <strong>de</strong> l’informe indiquen que l’exploració<br />
duta a terme fins al moment no es pot consi<strong>de</strong>rar exhaustiva donada la<br />
magnitud <strong>de</strong>l volum d’informació que proporciona el conjunt, inèdita en bona<br />
part i que seria irrecuperable amb la reforma <strong>de</strong>ls edificis.<br />
Els sondatges arqueològics realitzats han <strong>de</strong>tectat les restes documenta<strong>de</strong>s<br />
d’un molí (cala sector 2400) i una ossera al subsòl <strong>de</strong> l’església (cala sector<br />
4000). Les obres <strong>de</strong> caràcter urgent van concloure abans <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r donar per<br />
acabada l’excavació i documentació completa d’aquests dos sectors.<br />
1 “Informe <strong>de</strong> los trabajos arqueológicos realizados en el conjunto <strong>de</strong> Cardó, municipio <strong>de</strong><br />
<strong>Benifallet</strong>”. CODEX Arqueologia i Patrimoni.<br />
2 Convents o cases <strong>de</strong> repòs construï<strong>de</strong>s d’acord amb la Regla <strong>de</strong> l’Ordre Carmelità pensa<strong>de</strong>s<br />
per a que els religiosos hi passessin tempora<strong>de</strong>s per experimentar el tipus <strong>de</strong> vida <strong>de</strong><br />
recolliment <strong>de</strong>ls antics cenobis i <strong>de</strong>dicar-se a activitats com la meditació i la contemplació<br />
mística.
També s’ha recuperat gran part <strong>de</strong>ls elements <strong>de</strong>coratius i documentació<br />
relativa al Balneari <strong>de</strong> <strong>Cardo</strong>, així com alguns elements mobles (cuina,<br />
rentadora...) que han estat recuperats per ser emplaçats en un centre<br />
d’interpretació futur.<br />
Pel que fa a les ermites, el seu estat actual és ruïnós, exceptuant la capella <strong>de</strong><br />
Sant Hilari, dins el recinte <strong>de</strong>l balneari; mentre que <strong>de</strong> la <strong>de</strong> Sant Bernat no en<br />
que<strong>de</strong>n pràcticament restes ja que va ser cremada. L’ermita <strong>de</strong> la Santíssima<br />
Trinitat va ser transformada en una casa per a agricultors i la <strong>de</strong> Sant Roc es va<br />
utilitzar com a pavelló <strong>de</strong> banys en l’etapa <strong>de</strong> balneari. Algunes <strong>de</strong> les ermites<br />
es troben en llocs alterosos ja que, com s’ha dit, es buscava l’aïllament, i solen<br />
coincidir amb afloraments d’aigua (fonts) per garantir l’accés a aquest recurs.<br />
És troben enllaça<strong>de</strong>s per una xarxa <strong>de</strong> sen<strong>de</strong>rs més o menys ben conservats.<br />
Els municipis <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong> i Rasquera són també rics en patrimoni arqueològic,<br />
amb una vintena d’elements inclosos en l’inventari <strong>de</strong> patrimoni arqueològic <strong>de</strong><br />
Catalunya, com el poblat ibèric <strong>de</strong> Roca Roja i alguns elements <strong>de</strong>clarats Béns<br />
Culturals d’Interès Nacional (BCIN): l’Abric <strong>de</strong> la Caparrella, l’abric <strong>de</strong>l Barranc<br />
<strong>de</strong>l Racó o el Castellot <strong>de</strong> Coll <strong>de</strong> Som. La majoria <strong>de</strong> jaciments es troben en<br />
les terres baixes prop <strong>de</strong>l riu Ebre. L’abric <strong>de</strong> la Caparrella es troba prop <strong>de</strong><br />
l’àmbit d’influència <strong>de</strong> la zona d’estudi, al vessant est <strong>de</strong>l carener format per la<br />
Creu <strong>de</strong> Santos i la Roca Foradada. Es tracta d’un jaciment catalogat en la<br />
tipologia d’abrics i similars amb representació gràfica i pintura <strong>de</strong> cronologia<br />
neolítica (-5500 / -2200).<br />
3.8.2 Altres béns patrimonials<br />
La rama<strong>de</strong>ria fou una activitat important a la zona <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’edat mitjana. Va<br />
adquirir rellevància a partir <strong>de</strong> la segona meitat <strong>de</strong>l segle XIII amb la institució<br />
<strong>de</strong>l lligallo que agrupava els propietaris <strong>de</strong> ramats i construïa infraestructures<br />
com abeuradors o camins rama<strong>de</strong>rs. Alguns d’aquests camins perduren fins a<br />
l’actualitat formant una <strong>de</strong>nsa xarxa que ha estat inventariada i catalogada.<br />
Tres <strong>de</strong>ls camins rama<strong>de</strong>rs envolten la zona d’estudi: la Vereda <strong>de</strong>l Racó <strong>de</strong>l<br />
Mas, la Colada <strong>de</strong>l Povet <strong>de</strong> Xàquera i la colada <strong>de</strong> la Punta <strong>de</strong> l’Àliga.<br />
Taula 3.11 Camins rama<strong>de</strong>rs classificats a l’entorn <strong>de</strong> l’àmbit d’estudi.<br />
Nom camí Municipi Amplada Longitud<br />
Vereda <strong>de</strong>l Racó <strong>de</strong>l Mas <strong>Benifallet</strong> 21 m 4.500 m<br />
Colada <strong>de</strong>l Povet <strong>de</strong> Xàquera <strong>Benifallet</strong> 10 m 2.500 m<br />
Colada <strong>de</strong>l Punt <strong>de</strong> l'Àliga Rasquera 10 m 9.000 m<br />
Font: Inventari <strong>de</strong> camins rama<strong>de</strong>rs classificats.<br />
Cal dir també que forma part <strong>de</strong>l patrimoni cultural intangible la vinculació <strong>de</strong> la<br />
gent <strong>de</strong>l territori a aquest indret, lloc tradicional <strong>de</strong> caminada o excursió i<br />
escenari <strong>de</strong> llegen<strong>de</strong>s vincula<strong>de</strong>s, entre d’altres, a l’ús i virtuts <strong>de</strong> les aigües<br />
<strong>de</strong>clara<strong>de</strong>s d’utilitat pública el 1887.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 39
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
3.9 USOS DEL SÒL<br />
La complexa orografia <strong>de</strong>l terreny i les característiques <strong>de</strong>l sòl edàfic han<br />
condicionat els usos <strong>de</strong>l sòl a la vall <strong>de</strong> Cardó restringint les possibilitats<br />
d’ocupació humana i agrícola.<br />
En èpoques històriques, la rama<strong>de</strong>ria havia estat una activitat important i les<br />
rompu<strong>de</strong>s forestals per a l’obtenció <strong>de</strong> pastures una pràctica habitual.<br />
Actualment, però, les Serres <strong>de</strong> Cardó – Boix són majoritàriament forestals (en<br />
més d’un 80%) i la superfície agrícola es restringeix a les zones més planeres<br />
<strong>de</strong> la base <strong>de</strong>ls relleus.<br />
L’àmbit específic d’actuació està ocupat per una sèrie d’edificacions que ja<br />
s’han anat esmentant en apartats anteriors:<br />
- El conjunt <strong>de</strong> l’antic monestir <strong>de</strong> Sant Hilari <strong>de</strong> Cardó, fundat a principis <strong>de</strong>l<br />
segle XVII per l’ordre religiosa <strong>de</strong>ls Carmelites Descalços i transformat en<br />
balneari al 1870. El balneari va tenir la seva darrera etapa <strong>de</strong> funcionament<br />
en el perío<strong>de</strong> 1940 – 1965. Actualment es troba abandonat i en <strong>de</strong>ficient<br />
estat <strong>de</strong> conservació.<br />
- El conjunt d’ermites disperses per l’entorn <strong>de</strong>l monestir balneari algunes en<br />
indrets singulars <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista geomorfològic i paisatgístic. La seva<br />
construcció està vinculada a la vida monàstica i daten <strong>de</strong> diferents anys dins<br />
el segle XVII. Hi ha un total <strong>de</strong> catorze ermites en estat <strong>de</strong> conservació<br />
<strong>de</strong>ficient algunes fins i tot enruna<strong>de</strong>s. Comunica<strong>de</strong>s per una xarxa <strong>de</strong><br />
sen<strong>de</strong>rs, alguns <strong>de</strong>ls quals s’han perdut.<br />
- Les edificacions i instal·lacions <strong>de</strong> construcció més recent vincula<strong>de</strong>s a<br />
l’etapa <strong>de</strong> funcionament <strong>de</strong>l balneari: antiga bassa o piscina, presa,<br />
edificacions <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a habitatge <strong>de</strong>l personal o a acollir instal·lacions <strong>de</strong><br />
banys; sovint es tracta <strong>de</strong> antigues ermites rehabilita<strong>de</strong>s per a aquest usos<br />
com la <strong>de</strong>l Carme o Sant Roc.<br />
- Planta embotelladora d’aigua mineral. Construïda originalment als anys 70<br />
<strong>de</strong>l segle XX, va canviar <strong>de</strong> titularitat l’any 1990 i va adquirir la seva<br />
morfologia actual. Està constituïda per tres naus: l’antiga planta <strong>de</strong> captació<br />
que es va abandonar en l’activitat recent; una segona nau on ha funcionat<br />
l’activitat recent <strong>de</strong> captació i embotellament d’aigua i una tercera nau<br />
annexa d’emmagatzematge i un aparcament <strong>de</strong> vehicles. La planta ha<br />
funcionat fins al 2007. Les captacions es troben en sengles casetes que<br />
protegeixen els pous o brolladors i els mecanismes d’elevació; les principals<br />
són les captacions <strong>de</strong> la Font <strong>de</strong>l Borboll i <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> Sant Roc.<br />
Tots aquests elements es troben envoltats d’un paisatge on domina la<br />
vegetació forestal a excepció <strong>de</strong>ls afloraments rocosos en forma <strong>de</strong> penyasegats,<br />
cornises i agulles.<br />
L’edifici <strong>de</strong>l balneari es troba en una posició topogràfica enlairada en l’interfluvi<br />
entre dues petites conques: la <strong>de</strong>l Barranc <strong>de</strong> Sant Roc i la <strong>de</strong>l Barranc <strong>de</strong> la<br />
Font <strong>de</strong>l Pastor, on se situa la planta embotelladora. A la vall <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong><br />
Sant Roc hi ha les restes <strong>de</strong>ls antics jardins <strong>de</strong>l balneari, amb la presència<br />
Pàg. 40 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
d’exemplars arboris plantats al voltant <strong>de</strong> la piscina i a les antigues terrasses<br />
<strong>de</strong>limita<strong>de</strong>s per murs <strong>de</strong> pedra seca. Tot el conjunt ha estat recolonitzat durant<br />
l’època d’abandonament per vegetació autòctona o naturalitzada.<br />
3.10 PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I URBANÍSTICA<br />
3.10.1 Planejament supramunicipal<br />
És d’aplicació a l’àmbit d’estudi el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) ja que<br />
la zona hi és inclosa dins l’espai anomenat “Serres <strong>de</strong> Cardó – el Boix”. Aquest<br />
espai <strong>de</strong>l PEIN no disposa d’instrument <strong>de</strong> planificació i gestió; sí que té un Pla<br />
Especial <strong>de</strong> <strong>de</strong>limitació <strong>de</strong>finitiva aprovat.<br />
L’espai <strong>de</strong>l PEIN Serres <strong>de</strong> Cardó – el Boix té una superfície <strong>de</strong> 16.144 ha<br />
reparti<strong>de</strong>s en cinc municipis. Està inclòs en la proposta catalana <strong>de</strong> Xarxa<br />
Natura 2000 amb la categoria <strong>de</strong> Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i Zona<br />
d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) dins la tipologia d’espais <strong>de</strong><br />
muntanya litoral.<br />
Baix Ebre<br />
Taula 3.12 Superfície <strong>de</strong> l’espai Serres <strong>de</strong> Cardó – el Boix.<br />
Comarca Municipi Superfície (ha) Superfície (%)<br />
<strong>Benifallet</strong> 2.700,22 16,7<br />
Camarles 55,72 0,3<br />
el Perelló 1.579,25 9,8<br />
l’Al<strong>de</strong>a 24,36 0,2<br />
Tivenys 4.330,20 26,8<br />
Tortosa 5.049,05 31,3<br />
Ribera d’Ebre Rasquera 2.405,15 14,9<br />
Font: Departament <strong>de</strong> Territori i Sostenibilitat. Consulta en línia.<br />
D’altra banda, la zona d’estudi està dins l’àmbit <strong>de</strong>l Pla Territorial Parcial <strong>de</strong> les<br />
Terres <strong>de</strong> l’Ebre 1 . El Pla Territorial Parcial (PTP) or<strong>de</strong>na el <strong>de</strong>senvolupament<br />
urbanístic <strong>de</strong> l’àmbit <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre i protegeix els valors naturals, la<br />
connectivitat ecològica i els espais significatius d’interès paisatgístic. El PTP<br />
Integra les Directrius <strong>de</strong>l paisatge per a la protecció i la gestió d’aquest,<br />
vincula<strong>de</strong>s al Catàleg <strong>de</strong> paisatge <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre (veure apartat 3.7).<br />
El PTP classifica l’àmbit objecte <strong>de</strong> l’actuació com a espai lliure <strong>de</strong> protecció<br />
especial en coherència amb la seva inclusió en el PEIN. Comporta la<br />
obligatorietat d’ésser classificat com a sòl no urbanitzable en el planejament<br />
urbanístic municipal. El Pla, en relació a les actuacions en sòl no urbanitzable<br />
que es po<strong>de</strong>n autoritzar, estableix que són incompatibles totes aquelles<br />
1 Aprovat <strong>de</strong>finitivament pel Consell Executiu el dia 27 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 2010 (DOGC núm.5696 <strong>de</strong> 19<br />
d'agost.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 41
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
actuacions d’edificació o transformació <strong>de</strong>l sòl que puguin afectar <strong>de</strong> forma<br />
clara els valors que motiven la protecció especial. La regulació <strong>de</strong>ls sòls <strong>de</strong><br />
protecció especial s’estableix en els articles 2.6 i 2.7 <strong>de</strong> les Normes d’or<strong>de</strong>nació<br />
territorial <strong>de</strong>l Pla.<br />
En altres apartats <strong>de</strong> les normes, s’estableix que les actuacions en sòl no<br />
urbanitzable situa<strong>de</strong>s a l’entorn visual <strong>de</strong>ls edificis o altres elements<br />
patrimonials inclosos a l’Inventari <strong>de</strong>l Patrimoni Cultural Immoble <strong>de</strong> Catalunya,<br />
que gestiona la Direcció General <strong>de</strong>l Patrimoni Cultural, hauran <strong>de</strong> respectar les<br />
característiques paisatgístiques d’aquest entorn i les traces existents <strong>de</strong><br />
camins, passos, esplana<strong>de</strong>s, fonts, vegetació, etc. que estructuren l’espai al<br />
voltant <strong>de</strong> l’edifici o element que afectin.<br />
3.10.2 Planejament urbanístic municipal<br />
El planejament vigent a l’àmbit d’estudi són les Normes Subsidiàries <strong>de</strong><br />
Planejament <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong>, aprova<strong>de</strong>s <strong>de</strong>finitivament per la Comissió Territorial<br />
d’Urbanisme <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre el 9 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 2003. Les NNSS<br />
plantegen, entre d’altres objectius i criteris <strong>de</strong> l’or<strong>de</strong>nació, els següents:<br />
“(...)<br />
C.- Reformar, millorar, ampliar i completar les infraestructures, els serveis i els<br />
equipaments públics:<br />
(...)<br />
- Comunicar <strong>de</strong> forma més directa <strong>Benifallet</strong> amb la Vall <strong>de</strong> Cardó (...).<br />
(...)<br />
E.- Potenciar les expectatives latents.<br />
(...)<br />
- Intentar tornar a posar dins el flux turístic el Balneari i antic Ermitori <strong>de</strong> la Vall<br />
<strong>de</strong> Cardó, cercant acords amb l’actual i únic propietari, que permetin restaurar i<br />
reobrir els edificis, les ermites i els camins per fer possible la seva visita (...).<br />
- També cal buscar un accés més directe entre el nucli urbà <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong> i el<br />
conjunt <strong>de</strong> Cardó per reduir l’enorme volta que cal donar amb el pas actual per<br />
Rasquera. (...)<br />
Els barrancs i les fonts estan classifica<strong>de</strong>s com “Sistema hidrogràfic”, establintse<br />
una franja <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> 25 m a banda i banda al llarg <strong>de</strong> les lleres i una<br />
protecció radial <strong>de</strong> 25 m en el cas <strong>de</strong> les fonts.<br />
El Balneari i Antic Monestir <strong>de</strong> Sant Hilari <strong>de</strong> Cardó, així com el conjunt<br />
d’ermites disperses per la Vall, estan inclosos en el Catàleg d’edificacions,<br />
elements i espais que pel seu interès cultural, històric, artístic, arquitectònic,<br />
paisatgístic o <strong>de</strong> memòria ciutadana han <strong>de</strong> disposar d’una especial protecció.<br />
Per aquesta raó requereixen la tramitació d’un Pla Especial <strong>de</strong> protecció, que<br />
podrà ser únic per a tot el municipi o redactat separadament per algun <strong>de</strong>ls<br />
indrets d’interès, com ara Cardó.<br />
Pàg. 42 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
El Pla Especial <strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong> Cardó s’ha redactat i es va aprovar <strong>de</strong>finitivament<br />
l’1 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2005 per la Comissió Territorial d’Urbanisme <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong><br />
l’Ebre. Preveu una sèrie d’actuacions per restituir l’ús hoteler i balneari que són<br />
objecte d’aquest estudi i que es <strong>de</strong>scriuen al capítol . Contempla una<br />
ampliació <strong>de</strong> l’edificabilitat que, al tractar-se <strong>de</strong> SNU <strong>de</strong> protecció especial es<br />
tramitarà com a actuacions d’utilitat pública i interès social. Aquest tipus <strong>de</strong><br />
tramitació és coherent amb els objectius recollits a les NNSS per a l’indret <strong>de</strong><br />
Cardó.<br />
3.11 INFRAESTRUCTURES I ALTRES ELEMENTS DE L’ENTORN HUMÀ<br />
Les infraestructures presents a la zona d’estudi es redueixen a la xarxa viària<br />
d’accés i les instal·lacions tècniques vincula<strong>de</strong>s a l’antic balneari i la planta<br />
embotelladora.<br />
Xarxa viària<br />
La Serra <strong>de</strong> Cardó està envoltada <strong>de</strong> carreteres que uneixen les poblacions<br />
perimetrals; la única que s’endinsa a la serra és, però, la TV-3021 que uneix el<br />
nucli <strong>de</strong> Rasquera amb el Balneari <strong>de</strong> Cardó i constitueix la única via d’accés<br />
rodat al balneari.<br />
Es tracta d’una via local, amb moltes corbes, pen<strong>de</strong>nts pronunciats i secció<br />
estreta. En previsió d’un possible increment <strong>de</strong> trànsit per les expectatives<br />
d’ampliació <strong>de</strong> la planta embotelladora i l’obertura <strong>de</strong>l balneari, l’any 2003 es va<br />
executar, per part <strong>de</strong> la Diputació <strong>de</strong> Tarragona, un projecte <strong>de</strong> condicionament<br />
que va consistir en la millora <strong>de</strong>l traçat en <strong>de</strong>terminats punts i el reforç <strong>de</strong> la<br />
carretera en tota la seva longitud, uns 9,5 km. No es disposa <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s<br />
d’aforament, però la <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> trànsit actual atès que no funcionen ni el<br />
balneari ni la planta embotelladora, únics elements generadors <strong>de</strong> mobilitat a<br />
banda <strong>de</strong> les persones que hi puguin pel gaudi <strong>de</strong>l paisatge o la pràctica <strong>de</strong>l<br />
sen<strong>de</strong>risme. En l’estudi <strong>de</strong> mobilitat realitzat, la intensitat <strong>de</strong> trànsit s’ha estimat<br />
en 165 viatges/dia <strong>de</strong> mitjana, amb una major concentració els caps <strong>de</strong><br />
setmana.<br />
La TV-3021 forma part <strong>de</strong> la xarxa <strong>de</strong> vies integra<strong>de</strong>s i el PTP contempla el seu<br />
condicionament (rectificació <strong>de</strong> revolts, millora <strong>de</strong>l ferm, etc.).<br />
Si bé no hi ha carreteres que s’endinsen a la serra, si que hi ha una xarxa <strong>de</strong><br />
camins hereva <strong>de</strong> les vies <strong>de</strong> comunicació amb els masos i els nuclis <strong>de</strong><br />
població principal. També, durant la guerra civil, es van obrir pistes o ampliar<br />
camins per facilitar la travessa <strong>de</strong> la serra i evitar els fronts <strong>de</strong> batalla. Entre la<br />
xarxa <strong>de</strong> camins, <strong>de</strong>staquen els següents:<br />
- El camí ral <strong>de</strong> Tivenys a Cardó, camí usat històricament per accedir al<br />
balneari abans <strong>de</strong> la construcció <strong>de</strong> la carretera; estratègic durant la guerra<br />
civil, actualment encara manté condicions per a la circulació amb vehicle tot<br />
terreny fins al balneari.<br />
- El <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong> a Rasquera per les Marelles o camí <strong>de</strong> la República.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 43
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
- El camí <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong> a Cardó per Costumà.<br />
- El camí <strong>de</strong> les Coves, que dóna accés a les Coves <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong> <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la T-<br />
30; actualment es troba totalment pavimentat i té una amplada <strong>de</strong> 6 m.<br />
En general es tracta <strong>de</strong> camins d’ús gairebé exclusivament local, a excepció <strong>de</strong>l<br />
camí <strong>de</strong> les Coves usat pels visitants d’aquesta atracció turística, i molt poc<br />
transitats.<br />
Completen les vies <strong>de</strong> comunicació els sen<strong>de</strong>rs que comuniquen els diferents<br />
punts d’interès excursionista <strong>de</strong> la serra, alguns <strong>de</strong>ls quals passen pel balneari i<br />
els seus entorns. Els principals itineraris d’interès per als sen<strong>de</strong>risme i la<br />
pràctica <strong>de</strong> BTT que arriben fins a Cardó són els següents:<br />
- El Camí <strong>de</strong>ls Senyors <strong>de</strong> Costumà, antic camí que puja <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les coves <strong>de</strong><br />
<strong>Benifallet</strong> fins al Balneari <strong>de</strong> Cardó, passant per l’antiga baronia <strong>de</strong><br />
Costumà, actualment un llogaret <strong>de</strong>spoblat <strong>de</strong> masies escampa<strong>de</strong>s. És una<br />
<strong>de</strong> les excursions d’accés a peu <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong> i es difon també com a<br />
ruta en BTT.<br />
- El PR-C 80 (Camí <strong>de</strong>ls Frares), itinerari circular que surt <strong>de</strong> Rasquera i torna<br />
al poble passant pel Portell <strong>de</strong> Cosp i el Balneari <strong>de</strong> Cardó. Es troba<br />
recuperat i senyalitzat en tot el seu recorregut.<br />
- El Camí <strong>de</strong> Tivenys (o <strong>de</strong> Tortosa), l’antic accés al Balneari que passava pel<br />
Coll <strong>de</strong>l Murtero. Itinerari practicable tant a peu, com en BTT i vehicle tot<br />
terreny.<br />
Malgrat l’existència d’aquests itineraris i els valors paisatgístics i culturals <strong>de</strong> la<br />
vall <strong>de</strong> Cardó, es tracta d’una zona poc freqüentada.<br />
Instal·lacions tècniques<br />
La zona <strong>de</strong> l’entorn <strong>de</strong>l balneari està servida per una línia elèctrica <strong>de</strong> 25 kV<br />
que, en l’estat actual, només dóna servei a la planta embotelladora.<br />
L’abastament d’aigua s’ha fet tradicionalment mitjançant la captació <strong>de</strong> les <strong>de</strong>us<br />
<strong>de</strong> Cardó, utilitzats indistintament per al consum en la zona i per comercialitzar<br />
aigua mineral envasada. La captació <strong>de</strong> la planta està constituïda per dos<br />
aprofitaments:<br />
- Una captació a la Font <strong>de</strong>l Borboll, equipada amb una bomba <strong>de</strong> 7,3 kW,<br />
- Una captació al barranc <strong>de</strong> la Font <strong>de</strong>l Pastor, equipada amb una bomba <strong>de</strong><br />
5,5 kW.<br />
L’estudi hidrogeològic ha permès i<strong>de</strong>ntificar també altres pous segellats,<br />
probablement son<strong>de</strong>jos <strong>de</strong> prospecció, i tres pous equipats amb bomba als<br />
barrancs <strong>de</strong> Sant Roc, <strong>de</strong> la Font <strong>de</strong> la Columna i al camí <strong>de</strong> Tivenys. L’aigua<br />
<strong>de</strong> Cardó va ser <strong>de</strong>clarada minero-medicinal i mineral natural l’any 1887. Les<br />
captacions tenen <strong>de</strong>limitat un perímetre <strong>de</strong> protecció a l’empara <strong>de</strong> la llei<br />
22/1973, <strong>de</strong> 21 <strong>de</strong> juliol, <strong>de</strong> Mines, per tal <strong>de</strong> garantir la qualitat i quantitat en<br />
els punts d’aprofitament.<br />
Pàg. 44 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Pel que fa a les aigües residuals, la planta embotelladora disposa d’una petita<br />
estació <strong>de</strong>puradora i una fossa sèptica dimensionada per a les necessitats <strong>de</strong><br />
la fàbrica.<br />
Es disposa també d’estesa <strong>de</strong> línia telefònica, així com d’una caseta amb<br />
sistemes <strong>de</strong> control i vigilància a càrrec d’un agent <strong>de</strong> seguretat privat.<br />
3.12 ASPECTES SOCIOECONÒMICS<br />
L’àmbit d’influència socioeconòmica <strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong> Cardó són el municipi <strong>de</strong><br />
<strong>Benifallet</strong>, al qual pertany, el <strong>de</strong> Rasquera, <strong>de</strong>s d’on s’acce<strong>de</strong>ix i, per extensió<br />
altres municipis limítrofes amb aquests com Tivenys, Miravet, Ginestar, etc.<br />
Es tracta <strong>de</strong> municipis <strong>de</strong> menys <strong>de</strong> 1.000 habitants i amb la població<br />
concentrada en els nuclis principals, sense urbanitzacions o barris dispersos<br />
pel territori. La tendència <strong>de</strong>mogràfica recent ten<strong>de</strong>ix a la disminució <strong>de</strong> la<br />
població tot i que el procés sembla haver-se invertit <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’any 2000 en el cas<br />
<strong>de</strong> Rasquera.<br />
1000<br />
900<br />
800<br />
700<br />
600<br />
500<br />
400<br />
300<br />
200<br />
100<br />
0<br />
Figura 3-11 Evolució <strong>de</strong> la població als municipis <strong>de</strong> l’àmbit.<br />
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009<br />
<strong>Benifallet</strong> Rasquera<br />
Font: elaboració pròpia a partir <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’IDESCAT<br />
La població activa representava al 2001 entre un 35 y un 42% <strong>de</strong> la població<br />
total <strong>de</strong> la zona, valors inferiors a les mitjanes comarcals 41% (Ribera d’Ebre) i<br />
45% (Baix Ebre) i molt inferiors al global <strong>de</strong> Catalunya que està al voltant <strong>de</strong>l<br />
50%. La causa és un progressiu envelliment <strong>de</strong> la població amb l’emigració <strong>de</strong><br />
les persones en edat <strong>de</strong> treballar cap a ciutats més grans <strong>de</strong> l’entorn (Tortosa)<br />
o àrees més industrialitza<strong>de</strong>s (Tarragona, Barcelona...). L’atur, amb una<br />
tendència global a la baixa <strong>de</strong>s <strong>de</strong> finals <strong>de</strong>l segle XX ha canviat el signe <strong>de</strong> la<br />
seva evolució <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 2005 – 2006 amb un important creixement enregistrat en<br />
els darrers dos anys.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 45
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
Figura 3-12 Evolució <strong>de</strong> l’atur<br />
Font: IDESCAT.<br />
El paper <strong>de</strong>l sector agrícola continua essent <strong>de</strong>stacat en relació a la població<br />
ocupada, amb un 36% a <strong>Benifallet</strong> i un 24% a Rasquera segons les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
cens <strong>de</strong> població <strong>de</strong> l’any 2001. En ambdós municipis, però, com a tota la<br />
comarca, aquest sector va enregistrar un <strong>de</strong>creixement <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l cens anterior<br />
(1996) i previsiblement aquesta tendència ha continuat fins a l’actualitat pels<br />
problemes estructurals que pateix l’agricultura i rama<strong>de</strong>ria (manca <strong>de</strong> relleu<br />
generacional, etc.). La indústria ocupava una quarta part <strong>de</strong> la població a<br />
Rasquera i una mica menys (16%) a <strong>Benifallet</strong>. En aquestes da<strong>de</strong>s pot reflectirse<br />
la influència <strong>de</strong> la planta embotelladora d’aigua <strong>de</strong> Cardó que va operar fins<br />
l’any 2007, ja que la població que hi treballava, <strong>de</strong> l’ordre <strong>de</strong> les 20 persones,<br />
provenia majoritàriament <strong>de</strong> Rasquera per la connexió directa per carretera.<br />
Pàg. 46 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
serveis<br />
39%<br />
Figura 3-13 Distribució <strong>de</strong> la població ocupada per sectors. Cens any 2001.<br />
construcció<br />
9%<br />
<strong>Benifallet</strong><br />
agricultura<br />
36%<br />
indústria<br />
16%<br />
construcció<br />
15%<br />
Rasquera<br />
indústria<br />
23%<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 47<br />
serveis<br />
38%<br />
Font: elaboració pròpia a partir <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’IDESCAT<br />
agricultura<br />
24%<br />
El sector serveis és el majoritari en població ocupada com és habitual en<br />
l’estructura econòmica <strong>de</strong> Catalunya. Dins aquest sector, el Pla Territorial<br />
Parcial <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre reconeix el potencial <strong>de</strong>l turisme com a<br />
generador d’activitat econòmica alternativa i/o complementària a les ren<strong>de</strong>s<br />
agràries dins l’àmbit territorial. La infraestructura turística no està, però, gaire<br />
<strong>de</strong>senvolupada. Segons les da<strong>de</strong>s més recents disponibles a l’IDESCAT,<br />
<strong>Benifallet</strong> compta amb 3 establiments <strong>de</strong> restauració (restaurant – bar) i 38<br />
places d’allotjament reparti<strong>de</strong>s en dos hotels i tres allotjaments rurals. Pel que<br />
fa a Rasquera, segons les mateixa font, compta també amb 3 establiments <strong>de</strong><br />
restauració i 31 places d’allotjament en quatre establiments <strong>de</strong> turisme rural.<br />
Compta a més amb una casa <strong>de</strong> colònies (Ca Manxol) on s’ofereixen activitats<br />
esportives i <strong>de</strong> <strong>de</strong>scoberta <strong>de</strong> l’entorn en diferents llocs <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre,<br />
entre ells la Serra <strong>de</strong> Cardó.<br />
L’indret <strong>de</strong> Cardó no ha tingut població resi<strong>de</strong>nt fixa <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’etapa monàstica.<br />
En el perío<strong>de</strong> en què va funcionar com a balneari, es van habilitar alguna <strong>de</strong> les<br />
edificacions <strong>de</strong>ls voltants com a residències d’alguns treballadors. En l’actualitat<br />
i <strong>de</strong>s que va tancar el balneari l’any 1966, l’indret està totalment <strong>de</strong>shabitat. Pel<br />
que fa a l’activitat econòmica, ja s’ha comentat l’escassa vocació agrícola <strong>de</strong>ls<br />
terrenys en aquesta zona. La planta embotelladora, que va explotar<br />
comercialment l’aigua <strong>de</strong> Cardó durant algunes dèca<strong>de</strong>s, va funcionar fins l’any<br />
2007 en què, per diferents raons, la rendibilitat <strong>de</strong> l’activitat es va veure<br />
compromesa.<br />
3.13 SÍNTESI DE LA DESCRIPCIÓ DEL MEDI: ELEMENTS D’INTERÈS I<br />
OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL<br />
Atmosfera<br />
3.13.1 Elements d’interès i objectius <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>l medi físic<br />
Tenint en compte totes les da<strong>de</strong>s exposa<strong>de</strong>s a l’apartat 3.2, la qualitat <strong>de</strong>l medi<br />
atmosfèric és elevada en la zona d’estudi, tant pel que fa al vector<br />
contaminació lluminosa, com al soroll i la qualitat <strong>de</strong> l’aire.
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
L’àrea reuneix les característiques per ser consi<strong>de</strong>rada d’elevada sensibilitat<br />
tant pel que fa a la contaminació acústica, com lluminosa.<br />
Segons la legislació aplicable 1 , el conjunt d’emissors acústics que inci<strong>de</strong>ixen en<br />
aquestes zones no po<strong>de</strong>n implicar un nivell sonor en l’ambient exterior que<br />
superi els 60 dBA en horari diürn i <strong>de</strong> vespre i els 50 dBA en horari nocturn. En<br />
les àrees tranquil·les a camp obert l’objectiu <strong>de</strong> qualitat acústica ha <strong>de</strong> ser<br />
mantenir els nivells sonors d’aquests indrets per sota d’aquests valors límit<br />
d’immissió <strong>de</strong> soroll.<br />
Figura 3-14 Objectius <strong>de</strong> qualitat segons les zones <strong>de</strong> sensibilitat acústica.<br />
Font: Decret 176/2009.<br />
En el camp <strong>de</strong> la prevenció <strong>de</strong> la contaminació lluminosa, segons el Mapa <strong>de</strong> la<br />
protecció a la contaminació lluminosa aprovada pel Departament <strong>de</strong> Medi<br />
Ambient i Habitatge d’acord amb la normativa vigent , el territori que forma part<br />
<strong>de</strong> l’espai natural <strong>de</strong> les Serres <strong>de</strong> Cardó – El Boix gau<strong>de</strong>ix <strong>de</strong> la màxima<br />
protecció (E1) que preveu la legislació actual. Per tal <strong>de</strong> garantir els objectius<br />
<strong>de</strong> qualitat, l’enllumenat exterior està subjecte als paràmetres fixats en l’annex<br />
<strong>de</strong>l Decret 82/2005 2 .<br />
Taula 3.13 Condicions <strong>de</strong> l’enllumenat exterior per a zones E1.<br />
Paràmetre Horari vespre Horari nit<br />
Tipus <strong>de</strong> làmpada VSBP/VSAP VSBP/VSAP<br />
Màxim flux hemisferi superior (%) 1 1<br />
Màxim enlluernament pertorbador en il·luminació tipus viari 10<br />
Il·luminació intrusa màxima en superfícies verticals (lux) 2 1<br />
Luminància màxima <strong>de</strong> rètols (cd/m 2 ) 50<br />
Luminància màxima edificis, aparadors i finestres (cd/m 2 ) 10 5<br />
Luminància màxima <strong>de</strong> façanes i monuments (cd/m 2 ) 5 0<br />
Font: Elaboració pròpia a partir <strong>de</strong>l Decret 82/2005.<br />
1 Llei 16/2002, <strong>de</strong> 28 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> protecció contra la contaminació acústica i Decret 176/2009, <strong>de</strong><br />
10 <strong>de</strong> novembre, pel qual s’aprova el reglament <strong>de</strong> la Llei 16/2002 i se n’adapten els annexos.<br />
2 Decret 82/2005 <strong>de</strong> 3 <strong>de</strong> maig, pel qual s’aprova el Reglament <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> la Llei<br />
6/2001, <strong>de</strong> 31 <strong>de</strong> maig, d’or<strong>de</strong>nació ambiental <strong>de</strong> l’enllumenament per a la protecció <strong>de</strong>l medi<br />
nocturn.<br />
Pàg. 48 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Pel que fa als contaminants atmosfèrics, els mapes <strong>de</strong> capacitat i vulnerabilitat<br />
atmosfèrica publicats pel Departament <strong>de</strong> Medi Ambient i Habitatge atorguen a<br />
la zona una elevada capacitat i una baixa vulnerabilitat per als principals<br />
contaminants.<br />
Taula 3.14 Capacitat i vulnerabilitat atmosfèrica als municipis <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong> i Rasquera.<br />
Paràmetre Capacitat Vulnerabilitat<br />
Partícules Alta Molt baixa<br />
SO2 Alta Molt baixa<br />
CO Alta Molt baixa<br />
Font: Departament <strong>de</strong> Territori i Sostenibilitat.<br />
L’únic problema <strong>de</strong> contaminació <strong>de</strong>tectat és l’associat a l’ozó, contaminant<br />
secundari en la formació <strong>de</strong>l qual el factor temperatura és important. Pel que fa<br />
a la vulnerabilitat, també caldrà tenir en compte les condicions <strong>de</strong> dispersió<br />
<strong>de</strong>ficients pel que fa a les partícules i la pols associa<strong>de</strong>s a l’escassa<br />
pluviometria i la vegetació pròpia d’ambients <strong>de</strong> secà.<br />
Geologia i hidrogeologia<br />
Els valors geològics <strong>de</strong> la Serra <strong>de</strong> Cardó han portat a la seva inclusió en<br />
l’Inventari d’espais d’interès geològic (IEIG) <strong>de</strong> Catalunya elaborat pel<br />
Departament <strong>de</strong> Medi Ambient i Habitatge. Correspon a l’espai amb codi 317:<br />
Serra <strong>de</strong> Cardó i comprèn tota aquesta alineació muntanyosa <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l riu Ebre<br />
fins al pla <strong>de</strong> Burgar. L’àmbit d’estudi, doncs, hi és plenament inclòs.<br />
Segons el diagnòstic <strong>de</strong>ls EIG elaborat pel Departament <strong>de</strong> Medi Ambient i<br />
Habitatge, aquest espai està poc antropitzat i no presenta impactes significatius<br />
que n’alterin el caràcter. Tampoc es plantegen limitacions per a l’ús <strong>de</strong> la<br />
geozona.<br />
En l’àmbit <strong>de</strong> la hidrogeologia, l’aqüífer <strong>de</strong>l Mesozoic <strong>de</strong> Cardó és un <strong>de</strong>ls<br />
aqüífers càrstics i<strong>de</strong>ntificats a Catalunya. El seu estat qualitatiu és bo. No<br />
havent-se <strong>de</strong>tectat incompliment <strong>de</strong>ls objectius <strong>de</strong> qualitat, en aplicació <strong>de</strong> la<br />
Directiva Marc <strong>de</strong> l’Aigua, per cap <strong>de</strong>ls paràmetres <strong>de</strong>ls quals l’ACA en fa un<br />
seguiment. Pel que fa a l’estat quantitatiu, l’ín<strong>de</strong>x d’explotació s’avalua en una<br />
taxa <strong>de</strong> 0,18 i l’evolució piezomètrica té una tendència estable 1 . Cal tenir en<br />
compte, però, que l’existència <strong>de</strong> nivells penjats a la zona <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong> Cardó fa<br />
que les condicions <strong>de</strong> l’àmbit d’estudi no s’ajustin a la diagnosi feta per al global<br />
<strong>de</strong> la massa d’aigua.<br />
Segons les conclusions <strong>de</strong> l’estudi hidrogeològic realitzat en el marc <strong>de</strong>ls<br />
treballs d’avaluació d’impacte ambiental, en el perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> funcionament <strong>de</strong> la<br />
planta embotelladora s’havia posat <strong>de</strong> manifest un cert grau <strong>de</strong> sobreexplotació<br />
<strong>de</strong>l recurs i el ritme d’explotació ha afectat el drenatge natural a través <strong>de</strong> fonts<br />
1 Diagnosi per al global <strong>de</strong> la massa d’aigua “Cardó – Van<strong>de</strong>llós”, en el qual és inclòs l’aqüífer,<br />
en el Pla <strong>de</strong> Gestió <strong>de</strong> Districte <strong>de</strong> conca fluvial <strong>de</strong> Catalunya (ACA).<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 49
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
i brolladors. L’aqüífer es recarrega directament per infiltració <strong>de</strong> les aigües <strong>de</strong><br />
pluja sobre la zona aflorant; així doncs, els afloraments <strong>de</strong> calcaries i dolomies<br />
juràssiques i cretàciques han <strong>de</strong> ser consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s àrees d’interès com a zona<br />
<strong>de</strong> recàrrega <strong>de</strong> l’aqüífer.<br />
La xarxa <strong>de</strong> barrancs i les nombroses <strong>de</strong>us o brolladors a la zona, que han<br />
influït històricament en la implantació tant <strong>de</strong>l monestir com <strong>de</strong> les ermites <strong>de</strong>ls<br />
seu voltant i posteriorment el balneari, han <strong>de</strong> ser consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s també<br />
elements d’interès en tant que formen part <strong>de</strong>l funcionament hidràulic <strong>de</strong>l<br />
massís càrstic i alimenten la xarxa <strong>de</strong> barrancs.<br />
L’aigua <strong>de</strong> Cardó va ser <strong>de</strong>clarada minero-medicinal, amb la qual cosa disposa<br />
d’un perímetre <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>clarat.<br />
3.13.2 Elements d’interès i objectius <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>l medi biòtic i <strong>de</strong>l<br />
paisatge<br />
Vegetació i flora<br />
Pel que fa a la vegetació <strong>de</strong>staquen les següents comunitats:<br />
- Els carrascars que envolten el Balneari pel sud i l’oest i els alzinars situats<br />
més amunt, al vessant obac <strong>de</strong> la Creu <strong>de</strong> Santos, consi<strong>de</strong>rats hàbitats<br />
d’interès comunitari no prioritari (codi 9340 “Alzinars i carrascars”).<br />
- Els cingles i penyals calcaris que <strong>de</strong>limiten el recinte <strong>de</strong>l Balneari pel nord,<br />
amb comunitats rupícoles calcícoles, consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s també hàbitats d’interès<br />
comunitari no prioritari (codi 8210 “Costers rocosos calcaris amb vegetació<br />
rupícola”).<br />
Les espècies més importants amb presència a la zona d’estudi serien el teix, el<br />
grèvol i el margalló, incloses a l’Ordre <strong>de</strong> 5 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 1984 sobre<br />
protecció <strong>de</strong> plantes <strong>de</strong> la flora autòctona amenaçada a Catalunya i a l’Ordre <strong>de</strong><br />
28 d’octubre <strong>de</strong> 1986 per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es<br />
protegeix el boix grèvol. N’hi ha peus dispersos per tot l’àmbit d’estudi, però cal<br />
prestar especial atenció als que es troben dins <strong>de</strong>l recinte <strong>de</strong>l Balneari.<br />
D’altra banda, el PEIN <strong>de</strong>clara espècies estrictament protegi<strong>de</strong>s dins <strong>de</strong> l’espai<br />
<strong>de</strong> les Serres <strong>de</strong> Cardó-el Boix el salze <strong>de</strong> cingle (Salix tarraconensis), Knautia<br />
rupicola i Linaria oblongifolia subsp. aragonensis =Linaria glauca, totes elles<br />
pròpies <strong>de</strong>ls ambients rupícoles com cingles, roquissars, pedruscalls,...<br />
Les espècies Arenaria conimbricensis subsp. viridis, Centaurea<br />
podospermifolia, Hieracium vinyasianum, Linaria oblongifolia subsp.<br />
aragonensis, Salix tarraconensis i Thymus willkommii estan cataloga<strong>de</strong>s com a<br />
vulnerables pel Decret 172/2008, <strong>de</strong> 26 d’agost, <strong>de</strong> creació <strong>de</strong>l Catàleg <strong>de</strong> flora<br />
amenaçada <strong>de</strong> Catalunya.<br />
En el marc <strong>de</strong>ls treballs <strong>de</strong> l’estudi d’impacte ambiental <strong>de</strong>l projecte s’ha<br />
encarregat al Grup <strong>de</strong> Recerca Científica “Terres <strong>de</strong> l’Ebre” l’elaboració d’una<br />
“Diagnosi <strong>de</strong>l poblament vegetal a l’entorn <strong>de</strong>l Balneari <strong>de</strong> Cardó” amb<br />
l’objectiu, entre d’altres, <strong>de</strong> reconèixer les espècies més significatives que<br />
creixen a l’entorn <strong>de</strong>l Balneari i valorar la presència o absència d’espècies<br />
Pàg. 50 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
ecolli<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la bibliografia amb especial atenció a les espècies protegi<strong>de</strong>s,<br />
vulnerables o amb valor científic. El resultat <strong>de</strong>ls treballs es presenta a la Taula<br />
3.15.<br />
Pel que fa a les espècies al·lòctones <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s, per una banda <strong>de</strong>staquen<br />
algunes espècies introduï<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa segles possiblement pels antics<br />
habitants <strong>de</strong>l Monestir amb finalitats ornamentals o com a aliment, plenament<br />
naturalitza<strong>de</strong>s. Seria el cas <strong>de</strong>l lledoner (Celtis australis), la barretera o pota <strong>de</strong><br />
cavall (Petasites pyrenaicus), l’aleixandrí o api <strong>de</strong> cavall (Smyrnium olusatrum)<br />
el còlquic groc (Sternbergia lutea) o la ceba porrera (Urginea maritima) que no<br />
semblen comportar cap risc per a la flora autòctona i, tanmateix, seria<br />
interessant mantenir.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 51
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
Taula 3.15 Espècies <strong>de</strong> la flora d’interès i probabilitat <strong>de</strong> presència dins <strong>de</strong> l’àmbit afectat per la proposta.<br />
Nom científic Nom comú Hàbitat / Localització<br />
Arenaria conimbricensis<br />
subsp. viridis<br />
Cingleres, repeus <strong>de</strong> rocams<br />
(no rarament extraplomats) i<br />
ambients pedregosos una mica<br />
frescals.<br />
Biscutella fontqueri Tarteres, pedregars, talussos,<br />
clapers, clarianes <strong>de</strong> matollars...<br />
Centaurea<br />
podospermifolia<br />
Erysimum grandiflorum<br />
subsp. <strong>de</strong>rtosense<br />
Ambients una mica oberts com<br />
ara clarianes <strong>de</strong> boscos,<br />
talussos en ple domini <strong>de</strong>ls<br />
boscos <strong>de</strong> pinassa.<br />
Talussos i rocams ombrejats <strong>de</strong><br />
l’entorn <strong>de</strong>l Balneari.<br />
Festuca paucispicula Herbassars a la vora d'una font<br />
a uns 800 metres d'altitud.<br />
Grau <strong>de</strong> raresa o<br />
en<strong>de</strong>micitat<br />
Endèmica <strong>de</strong> les zones<br />
muntanyoses <strong>de</strong> la meitat<br />
meridional <strong>de</strong> Catalunya i<br />
<strong>de</strong>l nord <strong>de</strong>l País Valencià.<br />
A Catalunya es troba a les<br />
Muntanyes <strong>de</strong> Pra<strong>de</strong>s,<br />
Cardó i al massís <strong>de</strong>l Port.<br />
Categoria<br />
UICN<br />
Endèmica <strong>de</strong> les<br />
muntanyes catalanídiques<br />
centrals i meridionals. -<br />
Endèmica <strong>de</strong> Cardó i <strong>de</strong>l<br />
massís <strong>de</strong>l Port.<br />
Endèmica <strong>de</strong> les àrees<br />
montanes <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong><br />
l’Ebre i <strong>de</strong> les veïnes<br />
aragoneses i valencianes.<br />
Endèmica <strong>de</strong> les<br />
muntanyes catalanídiques<br />
centrals.<br />
Protecció<br />
legal<br />
Pàg. 52 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL<br />
A B<br />
Presència dins <strong>de</strong> l’àmbit<br />
NT X Presència probable, ja que és<br />
una planta que pot créixer en<br />
ambients una mica alterats.<br />
Detectats alguns individus al<br />
voltant <strong>de</strong> les ADAE 3 i 5,<br />
concretament en talussos i<br />
vora<strong>de</strong>s immediates a les àrees<br />
enformigona<strong>de</strong>s.<br />
NT X Molt improbable la presència a<br />
causa que les localitats<br />
conegu<strong>de</strong>s a Cardó s'ubiquen per<br />
damunt <strong>de</strong>ls 700 m s.m.<br />
-<br />
-<br />
Detectada als talussos pròxims a<br />
la planta embotelladora, a priori<br />
no afectats per les actuacions.<br />
Presència improbable, donat que<br />
la localitat on va ser trobada es<br />
troba molt allunyada. Se la<br />
consi<strong>de</strong>ra extingida, ja que hauria<br />
<strong>de</strong>saparegut en haver-se <strong>de</strong>struït<br />
l'espai en el qual creixia.
Nom científic Nom comú Hàbitat / Localització<br />
Hieracium vinyasianum Rocams i relleixos <strong>de</strong> roques <strong>de</strong><br />
l'obaga <strong>de</strong> la Serra.<br />
Knautia rupicola Clivelles <strong>de</strong> roca, pedrusques i<br />
replans <strong>de</strong> roca, així com<br />
d'altres ambients similars.<br />
Launaea fragilis subsp.<br />
pumila<br />
Llició bord Espècie <strong>de</strong> tendència halòfila,<br />
però no <strong>de</strong> llocs litorals, ans al<br />
contrari, sembla presentar una<br />
certa vocació continental i <strong>de</strong><br />
sòls margosos amb guixos.<br />
Lavatera maritima Malva <strong>de</strong> roca Rocams calcaris <strong>de</strong>l marge<br />
esquerre <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> la Font<br />
<strong>de</strong>l Pastor, al peu <strong>de</strong>l Balneari.<br />
Leucanthemum vulgare<br />
subsp. vogtii<br />
(=Leucanthemum<br />
maestracense)<br />
Linaria oblongifolia<br />
subsp. aragonensis<br />
(=Linaria glauca)<br />
Margarida <strong>de</strong> camí,<br />
margaridot<br />
Àrees pròximes al Balneari en<br />
ambients frescals i sovint una<br />
mica nitrificats.<br />
Linària glauca Vora d'un mur <strong>de</strong> l'antic recinte<br />
<strong>de</strong> Cardó, a la dreta <strong>de</strong> la porta<br />
<strong>de</strong> Santa Anna, entremig <strong>de</strong><br />
pedres calcàries, a 570 m.<br />
Grau <strong>de</strong> raresa o<br />
en<strong>de</strong>micitat<br />
En<strong>de</strong>misme estricte <strong>de</strong> la<br />
Serra <strong>de</strong> Cardó <strong>de</strong>l qual<br />
únicament se n'ha <strong>de</strong>tectat<br />
una població (Creu <strong>de</strong><br />
Santos).<br />
Endèmica <strong>de</strong>l nord-est <strong>de</strong> la<br />
península Ibèrica<br />
(muntanyes catalanídiques<br />
meridionals i centrals ).<br />
Endèmica <strong>de</strong>l nord-est <strong>de</strong> la<br />
península Ibèrica. Límit<br />
septentrional <strong>de</strong> distribució.<br />
Endèmica <strong>de</strong> la meitat<br />
oriental <strong>de</strong> la península<br />
Ibèrica.<br />
Categoria<br />
UICN<br />
Protecció<br />
legal<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 53<br />
A B<br />
Presència dins <strong>de</strong> l’àmbit<br />
EN X Presència improbable, donat que<br />
la localitat on va ser trobada es<br />
troba molt allunyada.<br />
LC X Presència probable als talussos<br />
arrecerats <strong>de</strong> les ADAE 3 i 5.<br />
-<br />
-<br />
-<br />
Presència probable a les<br />
proximitats <strong>de</strong>l Balneari.<br />
Presència molt probable a la<br />
localitat on es va trobar, a priori<br />
no afectada per les actuacions.<br />
Detectats uns pocs exemplars a<br />
la vora <strong>de</strong>ls camins pròxims al<br />
Balneari i a les fissures <strong>de</strong>l<br />
formigó <strong>de</strong> l’ADAE 9 (planta<br />
embotelladora), zones a priori no<br />
afecta<strong>de</strong>s per les actuacions.<br />
VU X X Des <strong>de</strong> la primera cita <strong>de</strong><br />
l’espècie a Cardó (1950) no ha<br />
pogut ser retrobada.
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
Nom científic Nom comú Hàbitat / Localització<br />
Medicago coronata Voltants <strong>de</strong>l mas <strong>de</strong> Montclús,<br />
concretament en bancals erms<br />
Medicago secundiflora Entremig <strong>de</strong> roques i pedres<br />
calcàries a l'interior <strong>de</strong>l recinte<br />
<strong>de</strong> l'antic convent, al peu <strong>de</strong><br />
Santa Anna, a uns 550 m; i<br />
també en els rocams que hi<br />
havia entre l'era i el dipòsit<br />
d'aigües, a mà <strong>de</strong> baix <strong>de</strong>l<br />
Balneari, i a la vora <strong>de</strong> l'ermita<br />
<strong>de</strong> la Trinitat.<br />
Myrtus communis Murta Baixada al fons <strong>de</strong> les<br />
casca<strong>de</strong>s.<br />
Orobanche clausonis Planta paràsita <strong>de</strong> rubiàcies<br />
(Galium sp., Rubia peregrina...)<br />
que sovint les acompanya en<br />
els ambients on aquestes s'hi<br />
fan.<br />
Si<strong>de</strong>ritis spinulosa<br />
subsp. ilicifolia<br />
Herba <strong>de</strong> la<br />
pulmonia<br />
Vora<strong>de</strong>s <strong>de</strong> camins i clarianes<br />
<strong>de</strong> tota classe <strong>de</strong> matollars <strong>de</strong><br />
bona part <strong>de</strong> la serra.<br />
Grau <strong>de</strong> raresa o<br />
en<strong>de</strong>micitat<br />
Extraordinàriament rara a<br />
nivell <strong>de</strong>l Principat i fins i tot<br />
<strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> la península<br />
Ibèrica.<br />
Interès cultural per la seva<br />
utilització popular en<br />
enrama<strong>de</strong>s, etc. que en va<br />
provocar una certa<br />
rarefacció.<br />
Endèmica <strong>de</strong>l nord-est<br />
ibèric. Límit meridional <strong>de</strong> la<br />
seva àrea <strong>de</strong> distribució.<br />
Categoria<br />
UICN<br />
Protecció<br />
legal<br />
Pàg. 54 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL<br />
-<br />
-<br />
-<br />
-<br />
A B<br />
Presència dins <strong>de</strong> l’àmbit<br />
Presència probable, donat que es<br />
tracta d'una planta amb afinitat<br />
per ambients poc o molt alterats<br />
Presència probable, encara que<br />
les cites són molt antigues<br />
(1950).<br />
Presència probable a la localitat<br />
on es va trobar, ben allunyada,<br />
situada altitudinalment molt per<br />
sota <strong>de</strong>l Balneari, a priori no<br />
afectada per les actuacions.<br />
Probable.<br />
Presència molt probable a l'entorn<br />
<strong>de</strong>l Balneari.
Nom científic Nom comú Hàbitat / Localització<br />
Salix tarraconensis Salze <strong>de</strong> cingle Rocams i cingles arrecerats i<br />
humits.<br />
Thymus willkommii Rocams i relleixos <strong>de</strong> roques <strong>de</strong><br />
l'obaga <strong>de</strong> la Serra.<br />
Grau <strong>de</strong> raresa o<br />
en<strong>de</strong>micitat<br />
Endèmica <strong>de</strong> les<br />
muntanyes catalanídiques<br />
centrals i meridionals. A<br />
Catalunya es troba a les<br />
muntanyes <strong>de</strong> Pra<strong>de</strong>s,<br />
Cardó, massís <strong>de</strong>l Port i<br />
serres <strong>de</strong> Tivissa-<br />
Van<strong>de</strong>llòs.<br />
Endèmica <strong>de</strong> les<br />
muntanyes catalanídiques<br />
centrals i meridionals. A<br />
Catalunya es troba al<br />
massís <strong>de</strong>l Port, serres <strong>de</strong><br />
Cardó-Boix i Muntanyes <strong>de</strong><br />
Van<strong>de</strong>llòs.<br />
Categoria<br />
UICN<br />
Protecció<br />
legal<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 55<br />
A B<br />
Presència dins <strong>de</strong> l’àmbit<br />
VU X X La probabilitat que hi sigui és<br />
nul·la, donat que no disposa<br />
d’ambients adients a l'entorn <strong>de</strong>l<br />
Balneari per tal que s'hi pugui<br />
<strong>de</strong>senvolupar.<br />
LC X Molt improbable la presència<br />
donat que creix en replanells i<br />
clivelles <strong>de</strong> rocams calcaris,<br />
encara que puntualment pot<br />
créixer també en altres ambients<br />
pedregosos. A més la localitat on<br />
va ser trobada (Portell <strong>de</strong><br />
Xàquera) es troba molt allunyada.<br />
A: PEIN Serres <strong>de</strong> Cardó-Boix; B: Catàleg <strong>de</strong> Flora Amenaçada <strong>de</strong> Catalunya; NT: quasi amenaçada); EN; en perill; LC: preocupació menor; VU: vulnerable.
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
Fauna<br />
Segons la informació facilitada per la Secció <strong>de</strong> Protecció i Foment <strong>de</strong> Fauna i<br />
Flora <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya dins <strong>de</strong> l’espai natural <strong>de</strong> la Serra <strong>de</strong><br />
Cardó-el Boix hi ha dos sectors ocupats per àguila daurada (Aquila<br />
chrysaetos) i dos sectors ocupats per àguila cuabarrada (Hieraaetus<br />
fasciatus), cadascun <strong>de</strong>ls quals equival a una parella nidificant. Pel que fa a la<br />
zona més propera al Balneari, i concretament en una <strong>de</strong> les cingleres calcàries<br />
que s’observen <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la carretera d’accés, hi ha un niu ocupat d’àguila<br />
daurada. De fet les espècies <strong>de</strong> l’avifauna i, més concretament l’àguila<br />
cuabarrada van justificar la <strong>de</strong>claració <strong>de</strong> l’espai com a ZEPA i la seva inclusió<br />
en la Xarxa Natura 2000, i constitueix un <strong>de</strong>ls objectius <strong>de</strong> conservació per a<br />
aquest espai. Per això tota la zona es consi<strong>de</strong>ra àrea <strong>de</strong> campeig d’aquesta i<br />
d’altres rapinyaires.<br />
La zona ha estat inclosa recentment dins <strong>de</strong>l Mapa d’Àrees d’Interès Faunístic i<br />
Florístic elaborat per la Direcció General <strong>de</strong>l Medi Natural i Biodiversitat <strong>de</strong>l<br />
Departament d’Agricultura, Rama<strong>de</strong>ria, Pesca, Alimentació i Medi Natural amb<br />
la suma <strong>de</strong> les àrees més crítiques <strong>de</strong> totes les espècies <strong>de</strong> fauna i flora<br />
amenaça<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les quals es té una informació especialment <strong>de</strong>tallada i més<br />
precisa que la publicada en els diferents llibres i atles <strong>de</strong> distribució <strong>de</strong> les<br />
espècies a tot el territori català. En cas que una actuació afecti una <strong>de</strong> les àrees<br />
d’interès cal <strong>de</strong>manar informació al Departament per tal <strong>de</strong> <strong>de</strong>tallar sobre<br />
quines espècies afecta i quines consi<strong>de</strong>racions al respecte cal tenir en compte<br />
per tal <strong>de</strong> preservar l’estat <strong>de</strong> conservació <strong>de</strong> les espècies amenaça<strong>de</strong>s. En el<br />
nostre cas les consultes realitza<strong>de</strong>s durant el procés d’avaluació d’impacte<br />
ambiental s’han traduït en la realització d’un estudi específic <strong>de</strong> flora i en la<br />
<strong>de</strong>terminació <strong>de</strong> l’estatus <strong>de</strong> les rapinyaires presents a la zona.<br />
Paisatge<br />
A banda <strong>de</strong>ls seus valors ecològics, que li han valgut el reconeixement com a<br />
espai <strong>de</strong>l PEIN i <strong>de</strong> la Xarxa Natura 2000, l’espai reuneix una sèrie <strong>de</strong> valors<br />
socials, estètics, històrics, espirituals i simbòlics, una gran part <strong>de</strong>ls quals es<br />
concentren al voltant <strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong> Cardó, dins <strong>de</strong> l’àmbit d’estudi.<br />
Per una banda hi ha el conjunt format per l’edifici <strong>de</strong> l’antic monestir i balneari<br />
<strong>de</strong> Cardó situat sobre l’espectacular cornisa <strong>de</strong>l Salt <strong>de</strong>l Frare, que constitueix<br />
una <strong>de</strong> les vistes més característiques i difoses <strong>de</strong> la Serra <strong>de</strong> Cardó. Les<br />
ermites i els camins i itineraris formen part també d’aquest conjunt.<br />
La vegetació, per la seva frondositat, és també un component paisatgístic<br />
important. La combinació cromàtica <strong>de</strong>ls boscos amb les afloraments rocosos<br />
aporten al paisatge <strong>de</strong> la zona un gran valor estètic. Si a això se suma les<br />
morfologies que adopta el relleu amb formes singulars i abruptes, el paisatge<br />
resultant es pot qualificar d’elevada qualitat. Algunes fites topogràfiques<br />
<strong>de</strong>staca<strong>de</strong>s són la punta <strong>de</strong> l’Agulla, la Roca Foradada, i la Creu <strong>de</strong> Santos,<br />
que dibuixen el fons escènic a redós <strong>de</strong>l qual se situa la Vall <strong>de</strong> Cardó.<br />
Pàg. 56 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Els principals punts d’observació (ermites, miradors, xarxa viària,...) <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls<br />
quals es pot percebre la combinació d’aquests elements han <strong>de</strong> ser consi<strong>de</strong>rats<br />
també elements d’interès paisatgístic.<br />
Els objectius i criteris <strong>de</strong> qualitat que <strong>de</strong>fineix el Catàleg <strong>de</strong>l Paisatge <strong>de</strong> les<br />
Terres <strong>de</strong> l’Ebre per a aquesta unitat se centren bàsicament en la protecció<br />
d’aquests elements paisatgístics, fent-ho compatible alhora amb la posada en<br />
valor <strong>de</strong>l seu potencial turístic.<br />
Es tracta doncs, d’un espai d’una gran qualitat paisatgística constituït per<br />
l’evolució al llarg <strong>de</strong> la història d’un conjunt d’edificacions que han mantingut<br />
una certa continuïtat tipològica, enmig d’un entorn natural <strong>de</strong> gran valor.<br />
L’harmonia <strong>de</strong>l conjunt només es veu trencada per les instal·lacions industrials<br />
<strong>de</strong> la planta embotelladora, que pel seu volum, geometria i cromatisme<br />
provoquen un fort impacte visual.<br />
3.13.3 Elements d’interès i objectius <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>l medi antròpic.<br />
Patrimoni cultural i arquitectònic<br />
El conjunt arquitectònic format per l’antic monestir <strong>de</strong> Sant Hilari <strong>de</strong> Cardó i<br />
posteriorment Balneari <strong>de</strong> Cardó i el conjunt d’ermites vincula<strong>de</strong>s al monestir<br />
són elements inclosos en l’Inventari <strong>de</strong> Patrimoni Arquitectònic <strong>de</strong> Catalunya i<br />
protegits amb la categoria <strong>de</strong> BCIL. Als seus valors en tant que béns<br />
arquitectònics, cal sumar el seu valor cultural intangible com a indret on s’ubica<br />
part <strong>de</strong> l’imaginari col·lectiu i tradicional <strong>de</strong>ls habitants <strong>de</strong> la zona. En aquest<br />
aspecte juguen un paper important les fonts per les virtuts atribuï<strong>de</strong>s<br />
històricament a les aigües que afloren <strong>de</strong> forma natural.<br />
Dins el conjunt arquitectònic <strong>de</strong>l monestir – balneari, cal <strong>de</strong>stacar especialment<br />
els elements a conservar i a posar en valor <strong>de</strong> l’antic monestir i balneari<br />
<strong>de</strong>tectats a partir <strong>de</strong>ls treballs d’investigació arqueològica encara pen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong><br />
finalitzar. Aquests han permès i<strong>de</strong>ntificar les estructures <strong>de</strong> l’edifici atribuïbles a<br />
l’època monàstica, restant pen<strong>de</strong>nts d’excavació i documentació la zona <strong>de</strong><br />
l’antic molí i una part <strong>de</strong> l’església. L’objectiu <strong>de</strong> la intervenció sobre el conjunt<br />
arquitectònic ha <strong>de</strong> ser compatibilitzar l’a<strong>de</strong>quació per als nous usos amb la<br />
posta en valor <strong>de</strong>ls elements <strong>de</strong> l’antic convent i balneari.<br />
Prop <strong>de</strong> l’àmbit d’influència <strong>de</strong> la zona d’estudi es troba un jaciment arqueològic<br />
protegit amb la màxima categoria establerta en la legislació catalana sobre<br />
patrimoni, l’abric <strong>de</strong> la Caparrella, consi<strong>de</strong>rat BCIN. També són elements<br />
d’interès <strong>de</strong>l patrimoni cultural els camins rama<strong>de</strong>rs que envolten la zona<br />
d’estudi, vestigis <strong>de</strong> la forta influència <strong>de</strong>ls lligallos en altres temps històrics a la<br />
zona d’estudi, i especialment el <strong>de</strong> la Vereda <strong>de</strong>l Racó <strong>de</strong>l Mas, que creua la<br />
carretera d’accés poc abans d’arribar al Balneari.<br />
Socioeconomia<br />
En un entorn amb un sector agrícola en regressió, increment <strong>de</strong> l’atur i taxes <strong>de</strong><br />
creixement <strong>de</strong> la població nul·les o fins i tot negatives, el conjunt <strong>de</strong>l monestir –<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 57
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
balneari <strong>de</strong> Cardó és un element important a tenir en compte en el<br />
<strong>de</strong>senvolupament socioeconòmic <strong>de</strong>l seu àmbit d’influència.<br />
Objectius, criteris i obligacions <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s <strong>de</strong> plans, servituds i<br />
situació administrativa.<br />
En coherència amb la inclusió <strong>de</strong> l’àmbit d’estudi en el PEIN i la seva<br />
classificació com a sòl <strong>de</strong> protecció especial en el PTP <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre,<br />
ha <strong>de</strong> mantenir la condició d’espai no urbanitzat. Amb aquesta finalitat, ha <strong>de</strong><br />
ser classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’or<strong>de</strong>nació urbanística<br />
municipal, fet que es compleix en les Normes Subsidiàries <strong>de</strong> planejament <strong>de</strong><br />
<strong>Benifallet</strong>.<br />
En el PTP s’entén que el sòl <strong>de</strong> protecció especial està sotmès a un règim<br />
especial <strong>de</strong> protecció al qual fa referència l’apartat 5 <strong>de</strong> l’article esmentat i que<br />
són incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o <strong>de</strong> transformació <strong>de</strong><br />
sòl que puguin afectar <strong>de</strong> forma clara els valors que motiven la protecció<br />
especial. En el sòl <strong>de</strong> protecció especial, només es po<strong>de</strong>n autoritzar<br />
edificacions <strong>de</strong> nova planta o ampliació <strong>de</strong> les existents en casos molt concrets,<br />
com per exemple les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació<br />
<strong>de</strong>ls valors objecte <strong>de</strong> protecció o estan associa<strong>de</strong>s a la gestió i millora <strong>de</strong>l<br />
territori rural, a no ser que es tracti d’actuacions <strong>de</strong>clara<strong>de</strong>s d’interès públic. En<br />
conseqüència, el Pla Especial <strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong> Cardó estableix que el programa<br />
d’a<strong>de</strong>quació es tramitarà com a “construccions d’utilitat pública o interès social”.<br />
En un altre ordre <strong>de</strong> coses, la TV-3021 forma part <strong>de</strong> la xarxa viària local<br />
titularitat <strong>de</strong> la Diputació <strong>de</strong> Tarragona. La carretera té 9,5 km <strong>de</strong> longitud <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l punt d’inici a Rasquera fins a l’entrada <strong>de</strong> l’àmbit privat <strong>de</strong> la planta<br />
embotelladora. Tot el tram que circula per l’àmbit d’estudi és doncs, una via<br />
pública sotmesa a les servituds que estableix la legislació vigent 1 i que s’ha<br />
resumit a la taula següent.<br />
Taula 3.16 Delimitació <strong>de</strong>l domini públic viari i zones <strong>de</strong> protecció. Carreteres locals.<br />
Franja Dimensió Usos permesos<br />
Domini públic 3 m a banda i banda <strong>de</strong> l’aresta<br />
exterior <strong>de</strong> l’esplanada. Ampliable<br />
per incloure vies <strong>de</strong> servei per a<br />
vianants i/o bicicletes.<br />
Servitud 8 m a banda i banda <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l límit<br />
<strong>de</strong>l domini públic.<br />
Obres i actuacions directament<br />
relaciona<strong>de</strong>s amb la construcció i<br />
l’explotació <strong>de</strong> la via.<br />
Els compatibles amb la seguretat<br />
viària.<br />
1 DECRET LEGISLATIU 2/2009, <strong>de</strong> 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós <strong>de</strong> la Llei <strong>de</strong><br />
carreteres.<br />
Pàg. 58 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Franja Dimensió Usos permesos<br />
Afectació 30 m a banda i banda <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />
franja <strong>de</strong> servitud.<br />
Edificabilitat 25 m <strong>de</strong>s d’aresta exterior <strong>de</strong><br />
l’esplanada.<br />
Els prèviament autoritzats pel<br />
titular <strong>de</strong> la via.<br />
El <strong>de</strong>partament competent en<br />
matèria <strong>de</strong> carreteres, amb<br />
l'informe favorable previ <strong>de</strong>ls<br />
ajuntaments afectats, pot establir<br />
la línia d'edificació, si les<br />
circumstàncies geogràfiques o<br />
socioeconòmiques ho aconsellen,<br />
a una distància inferior a la<br />
regulada amb caràcter general, en<br />
zones concretament <strong>de</strong>limita<strong>de</strong>s.<br />
Font: Elaboració pròpia a partir <strong>de</strong>l Text refós <strong>de</strong> la Llei <strong>de</strong> carreteres.<br />
Finalment, els terrenys afectats pels programa d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong><br />
Cardó als usos hotelers i balneari, així com la planta embotelladora existent,<br />
pertanyen a una mateixa finca, d’extensió molt més gran, i són propietat <strong>de</strong>l<br />
promotor. No hi ha, doncs, afectació a altres propietaris amb drets adquirits.<br />
3.14 ÀREES DE RISC<br />
3.14.1 Risc d’incendi forestal<br />
L’ocurrència d’incendis forestals és el principal factor <strong>de</strong> risc a la zona d’estudi.<br />
Tota la unitat fisiogràfica <strong>de</strong> les Serres <strong>de</strong> Cardó i Boix està consi<strong>de</strong>rada <strong>de</strong> risc<br />
alt o molt alt segons el mapa <strong>de</strong> perill bàsic d’incendi forestal publicat pel<br />
Departament <strong>de</strong> Territori i Sostenibilitat. Els factors climàtics i les espècies<br />
existents comporten una tipologia <strong>de</strong> vegetació altament inflamable i<br />
combustible. D’altra banda, hi ha una certa continuïtat amb les masses<br />
forestals <strong>de</strong> risc similar situa<strong>de</strong>s a l’est (Muntanyes <strong>de</strong> Tivissa i Van<strong>de</strong>llòs) i a<br />
l’oest (Serres <strong>de</strong> Pàndols i Cavalls), que només és interrompuda per la plana<br />
agrícola <strong>de</strong>l Burgar i pel riu Ebre, respectivament.<br />
Aquest risc fa que tota l’àrea hagi estat inclosa recentment en un <strong>de</strong>ls<br />
perímetres <strong>de</strong> protecció prioritària (PPP) per a la planificació <strong>de</strong> les actuacions<br />
<strong>de</strong> prevenció <strong>de</strong>ls incendis forestals a Catalunya, anomenada justament<br />
“Serres <strong>de</strong> Cardó-Boix”.<br />
Una anàlisi <strong>de</strong> la vegetació que envolta el Balneari segons els mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong><br />
combustible als quals es po<strong>de</strong>n assignar (vegeu Plànol VII) ens mostra un<br />
predomini <strong>de</strong>l grup <strong>de</strong> matollar (mo<strong>de</strong>ls 4, 6 i 7), anomenat així perquè és<br />
l’estrat arbustiu el que condueix principalment el foc. En aquestes zones el foc<br />
es pot propagar ràpidament i amb una intensitat alta. L’excepció serien algunes<br />
fondala<strong>de</strong>s ocupa<strong>de</strong>s per bosc <strong>de</strong>ns on el foc es propagaria per la fullaraca<br />
acumulada sota l’arbrat (mo<strong>de</strong>l 8) amb una baixa intensitat, flames curtes i<br />
velocitats <strong>de</strong> front <strong>de</strong> foc lentes.<br />
Amb una orientació nord–sud i una estructura <strong>de</strong> vegetació prou diversa la<br />
recurrència <strong>de</strong> grans incendis al massís és bastant elevada. Segons el registre<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 59
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
d’incendis forestals <strong>de</strong> Catalunya, consultada al Sistema d’Informació<br />
Ambiental <strong>de</strong>l Departament <strong>de</strong> Medi Ambient i Habitatge, l’incendi més<br />
important en temps recents es va produir a finals d’agost <strong>de</strong>l 1995, amb una<br />
durada <strong>de</strong> quatre dies i es va iniciar precisament a Cardó. Es van veure<br />
afecta<strong>de</strong>s més <strong>de</strong> 4.700 ha <strong>de</strong>ls termes <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong>, Tortosa, Rasquera, el<br />
Perelló, Tivenys i Tortosa.<br />
En els darrers anys, però, els incendis <strong>de</strong>clarats han estat sufocats abans<br />
d’afectar superfícies significatives.<br />
Data<br />
d’inici<br />
21/07/1967<br />
3/10/1970<br />
22/07/1974<br />
20/07/1978<br />
18/07/1981<br />
20/07/1986<br />
10/07/1993<br />
27/08/1995<br />
12/06/1998<br />
4/07/2005<br />
Taula 3.17 Principals incendis que han afectat el terme <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong><br />
Paratge<br />
d’inici<br />
(municipi)<br />
Buinaca i<br />
Fullola<br />
(Tortosa)<br />
Planes<br />
d’Amer (el<br />
Perelló)<br />
Buinaca i<br />
Fullola<br />
(Tortosa)<br />
Los Comuns<br />
(Rasquera)<br />
Barranc <strong>de</strong> la<br />
Font <strong>de</strong> la<br />
Gràcia<br />
Serra <strong>de</strong> les<br />
Comes i<br />
Calobres (el<br />
Perelló)<br />
Finca <strong>de</strong><br />
Cardó<br />
(<strong>Benifallet</strong>)<br />
Serra Raella<br />
(<strong>Benifallet</strong>)<br />
Set Serres<br />
(Tivenys)<br />
Municipis afectats Causa<br />
Tivenys, <strong>Benifallet</strong>,<br />
Rasquera, el Perelló<br />
Tortosa, el Perelló,<br />
Tivenys<br />
L’Ametlla <strong>de</strong> Mar, el<br />
Perelló<br />
Tivenys, <strong>Benifallet</strong>,<br />
Rasquera, el Perelló<br />
Superfície<br />
afectada<br />
(ha)<br />
Llamp 2.500<br />
Crema agrícola 4.678<br />
Treballs forestals 1.095<br />
Desconeguda 2.769<br />
<strong>Benifallet</strong>, Rasquera Llamp 801<br />
Tortosa Intencionat 1.000<br />
L’Ampolla, el Perelló,<br />
Tortosa<br />
<strong>Benifallet</strong>, Rasquera, el<br />
Perelló, Tivenys, Tortosa<br />
Desconeguda 841<br />
Acci<strong>de</strong>nt 4.733<br />
<strong>Benifallet</strong>, Tivenys Línia elèctrica 483<br />
Tivenys Llamp 26<br />
Font: Servei <strong>de</strong> Prevenció d’Incendis Forestals i Direcció General <strong>de</strong> Prevenció, Extinció<br />
d’Incendis i Salvaments.<br />
L’abandonament progressiu <strong>de</strong> l’activitat agrícola i rama<strong>de</strong>ra, especialment<br />
intens a les parts més altes, ha comportat la disminució <strong>de</strong>ls conreus en<br />
benefici <strong>de</strong> la vegetació espontània que els ha anat envaint, afavorint la<br />
continuïtat <strong>de</strong> les masses forestals. L’abast <strong>de</strong> l’incendi estarà en funció<br />
Pàg. 60 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
d’aquesta continuïtat horitzontal <strong>de</strong>l combustible, que <strong>de</strong>terminarà la capacitat<br />
d’expansió i progressió <strong>de</strong>l front <strong>de</strong> foc. Actualment la pèrdua <strong>de</strong> camps <strong>de</strong><br />
conreu, que representaven una discontinuïtat que trencava el ritme <strong>de</strong><br />
propagació <strong>de</strong>l foc, així com l’abandó <strong>de</strong>ls camins, bona part <strong>de</strong>ls quals són<br />
impracticables i insegurs per als mitjans d’extinció d’incendis, dificulten molt la<br />
feina d’aquests, disminuint la seva capacitat d’ancoratge i mobilitat.<br />
Alhora, la progressiva acumulació <strong>de</strong> combustible en els diferents estrats <strong>de</strong><br />
vegetació afavoreix la seva continuïtat vertical, que <strong>de</strong>termina la intensitat <strong>de</strong> la<br />
combustió, donada la capacitat que el foc passi <strong>de</strong>l nivell <strong>de</strong> terra a les<br />
capça<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls arbres, originant longituds <strong>de</strong> flama gran. Aquesta intensitat serà<br />
extrema quan es donin les condicions meteorològiques adverses, amb focs <strong>de</strong><br />
capça<strong>de</strong>s passiu amb creació <strong>de</strong> focus secundaris.<br />
Pel que fa a les causes, tot i que han estat diverses, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> naturals fins a<br />
acci<strong>de</strong>nts o negligències, s’han reduït notablement els incendis <strong>de</strong> tipus<br />
antròpic, en bona part fruit <strong>de</strong> les campanyes <strong>de</strong> sensibilització. En tot cas hi ha<br />
indicis <strong>de</strong> l’existència d’un règim natural <strong>de</strong> focs causats per llamps, <strong>de</strong> baixa<br />
intensitat però d’una certa recurrència.<br />
La tipologia d’incendis que presenten comportament <strong>de</strong> gran incendi forestal<br />
estan associats a diferents situacions sinòptiques (anticicló d’estiu, vents <strong>de</strong><br />
nord i episodis <strong>de</strong> subsidència) que originen propagacions <strong>de</strong>l foc tant<br />
topogràfiques com dirigi<strong>de</strong>s pel vent, especialment <strong>de</strong>l mestral.<br />
Figura 3-15 Perímetres d’incendis associats a situacions sinòptiques d’anticicló d’estiu<br />
(Tortosa 74) i <strong>de</strong> vent <strong>de</strong> mestral (Cardó 95).<br />
Font: Aspectes a valorar en l’estudi <strong>de</strong> compatibilitat <strong>de</strong> l’activitat hotelera en el paratge <strong>de</strong>l<br />
Balneari <strong>de</strong> Cardó al municipi <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong> (Baix Ebre) i el risc d’incendi forestal. Direcció<br />
General <strong>de</strong> Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments. Regió d’Emergències <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong><br />
l’Ebre. GRAF.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 61
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
L’anàlisi <strong>de</strong>ls incendis històrics ajuda a interpretar els patrons <strong>de</strong> propagació i el<br />
<strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>ls incendis, i permet fer simulacions <strong>de</strong> diferents situacions<br />
en funció <strong>de</strong> la ubicació <strong>de</strong> la ignició i la situació sinòptica associada. Això<br />
permet <strong>de</strong>terminar els punts crítics, les oportunitats i els requeriments<br />
d’infraestructures mínimes per po<strong>de</strong>r establir una estratègia d’extinció eficaç i<br />
segura.<br />
Per exemple, un exemple <strong>de</strong> propagació per vent que pot afectar una gran<br />
superfície i que sigui probable seria un incendi causat per un llamp a la part alta<br />
<strong>de</strong> la Serra <strong>de</strong> Cardó. En aquest cas les carenes més o menys paral·leles a la<br />
direcció <strong>de</strong>l vent actuarien com a vectors <strong>de</strong> propagació principals. Aquesta<br />
propagació <strong>de</strong>l foc per la carena pot ser <strong>de</strong> tipus directe (pel vessant exposat al<br />
vent general) o bé <strong>de</strong> forma contrària o <strong>de</strong> contravent (pel vessant a sotavent<br />
<strong>de</strong>l vent general).<br />
Figura 3-16 Patró <strong>de</strong> propagació d’un incendi dirigit per vent a les Serres <strong>de</strong> Cardó i Boix.<br />
La llargada i el gruix <strong>de</strong> les fletxes indiquen diferents graus d’intensitat <strong>de</strong> foc i velocitat <strong>de</strong><br />
propagació Font: Aspectes a valorar en l’estudi <strong>de</strong> compatibilitat <strong>de</strong> l’activitat hotelera en el<br />
paratge <strong>de</strong>l Balneari <strong>de</strong> Cardó al municipi <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong> (Baix Ebre) i el risc d’incendi forestal.<br />
Font: Direcció General <strong>de</strong> Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments. Regió d’Emergències <strong>de</strong><br />
les Terres <strong>de</strong> l’Ebre. GRAF.<br />
Com es pot apreciar en la imatge, en aquest cas l’incendi té una tendència<br />
general a dirigir-se cap al sud, vers la Serra <strong>de</strong>l Boix, seguint tant la carena<br />
principal com les secundàries.<br />
Pàg. 62 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Pel que fa als incendis <strong>de</strong> propagació topogràfica l’àmbit d’afectació principal és<br />
la conca hidrogràfica (olla) on se situa el punt d’ignició i la seva propagació<br />
vindrà donada per la capacitat d’arribar a afectar altres olles.<br />
En el cas <strong>de</strong> la zona <strong>de</strong>l Balneari, el risc màxim vindria donat per un foc iniciat<br />
dins <strong>de</strong> la conca <strong>de</strong>l Barranc <strong>de</strong>l Mas (o <strong>de</strong>l Diumenge) <strong>de</strong>limitada pels relleus<br />
que l’envolten pel sud i per l’est, que tendiria a ascendir per les diferents valls i<br />
carenes. El comportament <strong>de</strong>l foc i la seva propagació vindria condicionada per<br />
la ubicació <strong>de</strong>l punt d’inici <strong>de</strong> l’incendi, per sobre o per sota <strong>de</strong>l Balneari, i per<br />
les condicions meteorològiques concretes.<br />
Respecte als mitjans <strong>de</strong> prevenció i extinció d’incendis es disposa <strong>de</strong><br />
nombrosos punts d’aigua, entre ells diversos accessibles en helicòpter, <strong>de</strong>ls<br />
quals els més propers al Balneari són el dipòsit situat al paratge <strong>de</strong> la Pallissa,<br />
al costat <strong>de</strong> la carretera d’accés <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Rasquera, el que hi ha a la Font <strong>de</strong><br />
Múrria i la bassa que hi ha prop <strong>de</strong>l Coll <strong>de</strong> Murtero. Hi ha també una sèrie<br />
d’hidrants situats a l’exterior <strong>de</strong> la planta embotelladora amb una xarxa<br />
d’abastament exclusiva, dipòsit <strong>de</strong> reserva i grup <strong>de</strong> pressió. Pel que fa a la<br />
xarxa viària l’única via transitable amb tot tipus <strong>de</strong> vehicle és la carretera<br />
d’accés <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Rasquera TV-3021, <strong>de</strong> la qual és titular la Diputació <strong>de</strong><br />
Tarragona. Es tracta d’una via local, amb moltes corbes, pen<strong>de</strong>nts pronunciats i<br />
secció estreta. En previsió d’un possible increment <strong>de</strong> trànsit per les<br />
expectatives d’ampliació <strong>de</strong> la planta embotelladora i l’obertura <strong>de</strong>l balneari,<br />
l’any 2003 es va executar, per part <strong>de</strong> la Diputació <strong>de</strong> Tarragona, un projecte <strong>de</strong><br />
condicionament que va consistir en la millora <strong>de</strong>l traçat en <strong>de</strong>terminats punts i<br />
el reforç <strong>de</strong> la carretera en tota la seva longitud, uns 9,5 km.<br />
Respecte a d’altres possibles accessos a la zona l’antic camí <strong>de</strong> Tivenys és<br />
una pista només accessible per vehicles tot terreny, igual que les que pugen<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong> com el camí <strong>de</strong> les Coves o el <strong>de</strong> Costumà, que<br />
<strong>de</strong>semboquen a la TV-3021.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 63
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
Taula 3.18. Plànol <strong>de</strong> mitjans <strong>de</strong> prevenció i extinció d’incendis corresponent a l’àmbit<br />
Font: Direcció General <strong>de</strong> Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments. Regió d’Emergències <strong>de</strong><br />
les Terres <strong>de</strong> l’Ebre. GRAF.<br />
3.14.2 Inundabilitat<br />
La xarxa <strong>de</strong> drenatge <strong>de</strong> la zona té un comportament torrencial; l’emplaçament<br />
<strong>de</strong>l balneari, però, es troba prop <strong>de</strong> la capçalera <strong>de</strong>ls torrents i els cabals a<br />
<strong>de</strong>saiguar no han <strong>de</strong> ser <strong>de</strong> gran magnitud. De fet, l’informe <strong>de</strong> l’Agència<br />
Catalana <strong>de</strong> l’Aigua sobre el Pla Especial manifesta que no es pot consi<strong>de</strong>rar<br />
que les edificacions proposa<strong>de</strong>s, per a usos hotelers i balneari, tant les<br />
existents com les noves, estiguin en zona inundable. Aquest fet no treu que<br />
s’hagi <strong>de</strong> preservar la seva dinàmica atenent a les servituds i limitacions<br />
establertes tant per la zona <strong>de</strong> domini públic com la zona <strong>de</strong> policia.<br />
La planta embotelladora d’aigua mineral sí que es troba ocupant el domini<br />
públic hidràulic <strong>de</strong>l torrent <strong>de</strong> la Font <strong>de</strong>l Pastor. En el marc <strong>de</strong>ls treballs<br />
d’avaluació d’impacte ambiental s’ha elaborat un estudi hidràulic d’aquest<br />
torrent. Tal i com s’exposa al citat estudi, en la zona <strong>de</strong> la planta embotelladora<br />
el torrent ha estat modificat <strong>de</strong> manera substancial, ja que ha estat en<strong>de</strong>gat<br />
mitjançant una canonada soterrada d’1 m <strong>de</strong> diàmetre que discorre per sota <strong>de</strong><br />
l’esplanada <strong>de</strong> la planta. Els resultats <strong>de</strong> l’estudi estableixen que aquesta<br />
canalització és capaç d’absorbir el cabal màxim estimat per a perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
retorn <strong>de</strong> 10 anys. Per a perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong> retorn <strong>de</strong> 100 anys i 500 anys, la<br />
canonada no és capaç d’absorbir la totalitat <strong>de</strong>ls cabals d’avinguda, quedant un<br />
exce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> 1,91 i 8,81 m 3 /s respectivament. En aquests supòsits d’avinguda<br />
es produeix, doncs, un sobreeiximent <strong>de</strong>l curs just en la zona d’entrada <strong>de</strong>l<br />
torrent a la planta embotelladora, circulant l’aigua per sobre <strong>de</strong> l’esplanada <strong>de</strong><br />
la planta.<br />
Pàg. 64 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
El recorregut i característiques <strong>de</strong> l’avinguda queda totalment condicionada per<br />
l’estat actual, on el domini púbic hidràulic està ocupat per les naus, amb una<br />
solera impermeable <strong>de</strong> formigó, limitada pels vessants naturals en el marge<br />
dret i per talussos excavats, amb pen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> fins a 60º, en el marge esquerre,<br />
quedant confinada l’avinguda entre les naus existents i el talús <strong>de</strong>l marge<br />
esquerre.<br />
Figura 3-17. Delimitació <strong>de</strong> zones inundables i secció transversal.<br />
Font: Estudi hidrològic, hidràulic i mediambiental <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> la Font <strong>de</strong>l Pastor, al Balneari<br />
<strong>de</strong> Cardó<br />
3.14.3 Altres riscos i impactes<br />
La configuració geològica <strong>de</strong> la zona i les litologies presents no han <strong>de</strong><br />
comportar problemes per a l’estabilitat <strong>de</strong> talussos però si que po<strong>de</strong>n produir-se<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 65
DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR<br />
<strong>de</strong>spreniments <strong>de</strong> roques i fragments. Aquest fenomen és visible en alguns<br />
punts <strong>de</strong> la carretera d’accés a Cardó.<br />
Pel que fa als impactes <strong>de</strong>tectats en l’actualitat, el principal efecte negatiu és<br />
l’impacte paisatgístic <strong>de</strong> la planta embotelladora. Aquesta edificació, amb una<br />
tipologia i acabats eminentment industrials, contrasten amb la naturalitat <strong>de</strong>l<br />
paisatge <strong>de</strong> la zona i amb l’arquitectura <strong>de</strong>l conjunt format per l’antic monestir i<br />
balneari. L’efecte visual es produeix tant en l’entorn immediat com en alguna <strong>de</strong><br />
les vistes generals <strong>de</strong> paisatge <strong>de</strong>l conjunt com s’ha analitzat a l’estudi<br />
d’impacte i integració paisatgística.<br />
D’altra banda, l’estat actual <strong>de</strong> <strong>de</strong>teriorament <strong>de</strong> l’edifici <strong>de</strong> l’antic monestir –<br />
balneari representa un risc per a la conservació <strong>de</strong>l conjunt arquitectònic i els<br />
elements que aju<strong>de</strong>n a interpretar el seu passat.<br />
Pàg. 66 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
4 MAPA DE SENSIBILITAT<br />
El mapa <strong>de</strong> sensibilitat s’ha confeccionat a partir <strong>de</strong> la <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong>l medi<br />
receptor i la <strong>de</strong>terminació <strong>de</strong>ls objectius <strong>de</strong> qualitat, els elements d’interès i les<br />
zones <strong>de</strong> risc. La lectura <strong>de</strong>l mapa cal fer-la partint <strong>de</strong> la base <strong>de</strong> que tota la<br />
zona ha <strong>de</strong> ser consi<strong>de</strong>rada sensible atès que hi conflueixen una sèrie <strong>de</strong><br />
valors:<br />
- Valor ecològic: la zona pertany a l’espai <strong>de</strong>l PEIN Serra <strong>de</strong> Cardó – Boix,<br />
consi<strong>de</strong>rat, a més a més, LIC i ZEPA. En coherència, està classificada com<br />
a espais <strong>de</strong> protecció especial en el PTP <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre.<br />
- Interès geològic: la zona està dins <strong>de</strong> l’EIG “Serra <strong>de</strong> Cardó”.<br />
Així doncs, no s’han consi<strong>de</strong>rat dins l’àmbit d’estudi zones <strong>de</strong> sensibilitat baixa.<br />
Dins <strong>de</strong>ls valors comuns a tot l’espai, però, s’han cercat criteris més <strong>de</strong> <strong>de</strong>tall<br />
per <strong>de</strong>terminar àrees amb grau <strong>de</strong> sensibilitat diferenciada.<br />
Geologia i geomorfologia<br />
Partint <strong>de</strong>ls valors geològics notables atribuïbles a tot l’àmbit s’ha utilitzat el<br />
criteri <strong>de</strong>l pen<strong>de</strong>nt per assignar categories amb diferent sensibilitat. En una<br />
zona on la geomorfologia és un <strong>de</strong>ls valors reconeguts i on el medi geològic ha<br />
<strong>de</strong> po<strong>de</strong>r ser interpretat amb la major naturalitat possible, el factor pen<strong>de</strong>nt es<br />
consi<strong>de</strong>ra un paràmetre adient per valorar l’afectació a aquests vectors ja que<br />
permet fer una aproximació a la intensitat <strong>de</strong> les modificacions morfològiques<br />
necessàries per implantar les accions objecte d’avaluació.<br />
S’han assignat els graus <strong>de</strong> sensibilitat següents:<br />
− Sensibilitat alta: zones on el pen<strong>de</strong>nt és superior al 20%. S’interpreta<br />
que en aquestes zones els moviments <strong>de</strong> terres necessaris alterarien<br />
significativament la morfologia.<br />
− Sensibilitat crítica: zones on el pen<strong>de</strong>nt és superior al 100%. Són<br />
aquestes zones (penya-segats, barranca<strong>de</strong>s, cingleres) les que atorguen<br />
el seu caràcter a l’espai i sovint coinci<strong>de</strong>ixen amb estructures tectòniques<br />
(fronts d’encavalcament) per a la qual cosa modificar-les implicaria<br />
l’afectació als elements on rauen gran part <strong>de</strong>ls valors <strong>de</strong> la zona, tant<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista geològic, com paisatgístic.<br />
Hidrologia i hidrogeologia<br />
Pel que fa a les aigües superficials, ni hi ha masses que es puguin consi<strong>de</strong>rar<br />
especialment sensibles ja que es tracta <strong>de</strong> petits cursos <strong>de</strong> règim torrencial. La<br />
seva vulnerabilitat, doncs, va associada a la no alteració <strong>de</strong>l règim <strong>de</strong> drenatge<br />
natural, com en qualsevol massa d’aigua superficial.<br />
Com s’ha vist, el sinclinal on se situa el balneari dóna lloc a un sinclinal que<br />
hidrogeològicament constitueix un aqüífer penjat. Aquest aqüífer és el que ha<br />
alimentat històricament les “aigües <strong>de</strong> Cardó” <strong>de</strong>clara<strong>de</strong>s minero-medicinals i<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 67
MAPA DE SENSIBILITAT<br />
es carrega directament per infiltració <strong>de</strong> les aigües <strong>de</strong> pluja sobre la superfície<br />
aflorant. L’aqüífer drena a través <strong>de</strong> surgències naturals on han sorgit les fonts<br />
aprofita<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s <strong>de</strong> ben antic (usos populars i vinculats al monestir primer, al<br />
balneari <strong>de</strong>sprés) i, més recentment, en la planta embotelladora. Es po<strong>de</strong>n<br />
distingir les fonts i surgències naturals com a elements que fan palesa la<br />
riquesa hidrogeològica d’aquesta zona i que són responsables en part <strong>de</strong>l<br />
règim <strong>de</strong> circulació superficial atenuant el règim estacional. Tot i que les fonts<br />
han estat històricament arranja<strong>de</strong>s i algunes són fruit <strong>de</strong> la <strong>de</strong>rivació d’aigües<br />
<strong>de</strong>s d’altres punts <strong>de</strong> surgència natural, en aquest espai, l’afectació a les fonts<br />
té una connotació simbòlica i humana donada la seva relació amb la percepció<br />
<strong>de</strong> l’indret per part <strong>de</strong> la població.<br />
En base a aquestes consi<strong>de</strong>racions, s’han consi<strong>de</strong>rat els criteris <strong>de</strong> sensibilitat<br />
següents:<br />
− Sensibilitat mitjana: zona <strong>de</strong> policia <strong>de</strong>l domini públic hidràulic.<br />
− Sensibilitat alta: franja <strong>de</strong> domini públic hidràulic i entorn <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong><br />
les fonts; en aquest cas, assimilant el criteri aplicat per l’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong><br />
<strong>Benifallet</strong> en les NNSS <strong>de</strong> planejament, s’aplica un perímetre <strong>de</strong> 25 m al<br />
voltant <strong>de</strong> la font. Zona <strong>de</strong> recàrrega <strong>de</strong> l’aqüífer <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong> Cardó<br />
segons s’ha <strong>de</strong>limitat en l’estudi hidrogeològic.<br />
Hàbitats<br />
Donada l’estreta relació entre vegetació i fauna i atès que en aquesta fase <strong>de</strong><br />
l’estudi la diagnosi ambiental és preliminar i no es disposa encara d’algunes<br />
da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>de</strong>tall, els criteris <strong>de</strong> vulnerabilitat <strong>de</strong>l medi per aquests valors<br />
ambientals es <strong>de</strong>fineixen conjuntament sota el concepte d’hàbitat.<br />
Els criteris <strong>de</strong> sensibilitat aplicats són els següents:<br />
− Sensibilitat alta: carrascars i alzinars. Estan consi<strong>de</strong>rats hàbitats<br />
d’interès comunitari no prioritari; tanmateix es tracta <strong>de</strong> masses forestals<br />
extenses i molt representa<strong>de</strong>s, tant en l’espai Cardó – Boix com en<br />
d’altres espais. Com a elements puntuals caldrà tenir en compte els peus<br />
d’espècies protegi<strong>de</strong>s i/o amenaça<strong>de</strong>s <strong>de</strong> flora presents <strong>de</strong> forma<br />
dispersa per la zona.<br />
− Sensibilitat crítica: cingles i penyals calcari; tot i que tenen el mateix<br />
grau <strong>de</strong> protecció que els anteriors (hàbitat d’interès comunitari no<br />
prioritari), tenen una distribució més reduïda i són l’hàbitat d’espècies<br />
rupícoles especialment protegi<strong>de</strong>s en aquest espai com són el salze <strong>de</strong><br />
cingle (Salix tarraconensis), Knautia rupicola i Linaria glauca. A més les<br />
cingleres calcàries són l’hàbitat <strong>de</strong> nidificació d’espècies molt vulnerables<br />
com l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) i l’àguila cuabarrada (Hieraaetus<br />
fasciatus).<br />
Paisatge<br />
El paisatge és un <strong>de</strong>ls vectors ambientals més reconeguts d’aquest espai, per<br />
la seva naturalitat i presència d’elements amb especial valor estètic com les<br />
Pàg. 68 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
formes <strong>de</strong>l relleu alteroses i la combinació cromàtica entre les masses forestals<br />
i els afloraments rocosos.<br />
Els criteris aplicats per distingir àrees <strong>de</strong> sensibilitat diferenciada, són els<br />
següents:<br />
− Sensibilitat alta: les masses forestals i les zones d’aflorament rocós com<br />
a elements que aporten un elevat valor estètic a la zona, en ambdós<br />
casos coinci<strong>de</strong>ixen amb les zones <strong>de</strong> sensibilitat alta respecte als<br />
hàbitats. També es consi<strong>de</strong>ren <strong>de</strong> sensibilitat alta les cingleres i<br />
fondala<strong>de</strong>s, que coinci<strong>de</strong>ixen amb les zones d’igual sensibilitat per al<br />
medi físic; dins d’aquesta <strong>de</strong>nominació genèrica, però, <strong>de</strong> manera<br />
puntual, s’ha volgut <strong>de</strong>stacar algunes <strong>de</strong> les formes <strong>de</strong>l relleu més<br />
reconegu<strong>de</strong>s per la seva vàlua paisatgística: el barranc <strong>de</strong>l Diumenge, la<br />
Punta <strong>de</strong> l’Agulla, la Roca Foradada, la Creu <strong>de</strong> Santos, etc. Es<br />
consi<strong>de</strong>ren també <strong>de</strong> sensibilitat alta els miradors que ofereixen bones<br />
perspectives d’aquest paisatge.<br />
− Sensibilitat crítica: el conjunt format pel balneari (façana oest) i el<br />
penya-segat <strong>de</strong>l Salt <strong>de</strong>l Frare, en tant que és la imatge més<br />
característica i <strong>de</strong>finidora d’aquest espai.<br />
Elements antròpics<br />
Els criteris aplicats per distingir àrees <strong>de</strong> sensibilitat diferenciada, són els<br />
següents:<br />
− Sensibilitat alta: elements <strong>de</strong>l patrimoni que tenen la qualificació <strong>de</strong><br />
Béns Culturals d’Interès Local: el conjunt <strong>de</strong>l monestir i balneari i les<br />
ermites. També s’han consi<strong>de</strong>rat amb aquest grau <strong>de</strong> sensibilitat els<br />
camins rama<strong>de</strong>rs. Com a elements puntuals, s’inclourien les fonts que ja<br />
han estat qualifica<strong>de</strong>s <strong>de</strong> sensibilitat alta pel medi hidrogeològic.<br />
− Sensibilitat crítica: elements <strong>de</strong>l patrimoni que tenen la qualificació <strong>de</strong><br />
Béns Culturals d’Interès Nacional; en aquest cas només hi ha i<strong>de</strong>ntificat<br />
el jaciment arqueològic <strong>de</strong> la Caparrella, fora <strong>de</strong> l’àmbit d’intervenció <strong>de</strong>ls<br />
projectes d’a<strong>de</strong>quació. Dins <strong>de</strong>l conjunt arquitectònic <strong>de</strong>l Balneari <strong>de</strong><br />
Cardó, es consi<strong>de</strong>ren <strong>de</strong> sensibilitat crítica les estructures i<strong>de</strong>ntifica<strong>de</strong>s<br />
com a pertanyents a l’antic monestir carmelità en l’estudi arqueològic i,<br />
per prevenció, les àrees encara pen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> documentar: ossera <strong>de</strong><br />
l’església i molí.<br />
La taula següent resumeix l’aplicació <strong>de</strong>ls criteris per a l’atorgament <strong>de</strong><br />
categories <strong>de</strong> sensibilitat ambiental, la representació gràfica d’aquests criteris<br />
es troba al mapa <strong>de</strong> sensibilitat ambiental (plànol VIII) adjunt a aquest estudi.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 69
MAPA DE SENSIBILITAT<br />
Vector<br />
ambiental<br />
Geologia i<br />
geomorfologia<br />
Hidrologia i<br />
hidrogeologia<br />
Hàbitats<br />
Paisatge<br />
Elements <strong>de</strong><br />
l’entorn humà<br />
Taula 4.1 Criteris i graus <strong>de</strong> sensibilitat ambiental<br />
Mitjana Alta Crítica<br />
Zona <strong>de</strong> policia <strong>de</strong>l<br />
domini públic hidràulic.<br />
Pen<strong>de</strong>nt superior al<br />
20%.<br />
Domini públic hidràulic.<br />
Fonts.<br />
Zona recàrrega aqüífer<br />
<strong>de</strong> Cardó.<br />
Presència d’hàbitats<br />
d’interès comunitari:<br />
alzinars i carrascars.<br />
Peus aïllats d’espècies<br />
<strong>de</strong> la flora protegida i/o<br />
amenaçada.<br />
Miradors*.<br />
Cingleres i fondala<strong>de</strong>s.<br />
Elements morfològics<br />
especialment<br />
característics*: barranc<br />
<strong>de</strong>l Diumenge, Punta<br />
<strong>de</strong> l’Agulla, Roca<br />
Foradada, Creu <strong>de</strong><br />
Santos.<br />
Elements<br />
arquitectònics protegits<br />
amb categoria <strong>de</strong><br />
BCIL*: antic monestir –<br />
balneari, ermites*.<br />
Fonts*.<br />
Camí rama<strong>de</strong>r.<br />
* No es tracta d’àrees sinó d’elements puntuals. Font: elaboració pròpia.<br />
Pen<strong>de</strong>nt superior al<br />
100% (penya-segats i<br />
fondala<strong>de</strong>s).<br />
Hàbitats d’interès<br />
comunitari propis<br />
d’espècies <strong>de</strong> fauna i<br />
flora especialment<br />
protegi<strong>de</strong>s: roquissars i<br />
tarteres.<br />
Conjunt <strong>de</strong>l balneari i<br />
Salt <strong>de</strong>l Frare*.<br />
Elements<br />
arquitectònics amb la<br />
categoria <strong>de</strong> BCIN*:<br />
jaciment <strong>de</strong> la<br />
Caparrella.<br />
Estructures <strong>de</strong> l’antic<br />
monestir dins <strong>de</strong>l<br />
conjunt arquitectònic<br />
<strong>de</strong> Cardó*.<br />
Pàg. 70 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
5 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE<br />
5.1 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT I SITUACIÓ ACTUAL<br />
L’àmbit <strong>de</strong>l Pla Especial <strong>de</strong>l balneari <strong>de</strong> Cardó se situa al municipi <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong>.<br />
El paratge conegut com a Vall <strong>de</strong> Cardó comprèn territoris tant <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong><br />
com <strong>de</strong>l proper municipi <strong>de</strong> Rasquera (comarca <strong>de</strong> la Ribera d’Ebre) i limita al<br />
sud amb Tivenys (Baix Ebre).<br />
La finca coneguda localment com a “Balneari <strong>de</strong> Cardó” és titularitat <strong>de</strong>l<br />
promotor <strong>de</strong>l programa d’a<strong>de</strong>quació per a ús hoteler i balneari <strong>de</strong> l’ús hoteler i<br />
balneari. Les actuacions proposa<strong>de</strong>s afecten només una part d’aquesta finca,<br />
unes 10 ha, que té una extensió molt més gran: unes 480 ha.<br />
El conjunt arquitectònic <strong>de</strong>l monestir – balneari, tancat <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls anys seixanta<br />
<strong>de</strong>l segle XX es troba en <strong>de</strong>ficient estat <strong>de</strong> conservació, fet que va motivar<br />
l’execució amb caràcter urgent un projecte <strong>de</strong> consolidació, conservació i<br />
<strong>de</strong>molicions. Consta <strong>de</strong> tres edificis amb una sèrie <strong>de</strong> patis i jardins que els<br />
connecten entre si i els envolten fins als murs <strong>de</strong> contenció que <strong>de</strong>limiten<br />
l’esplanada enlairada on se situa el conjunt.<br />
Al sud-oest <strong>de</strong> l’antic monestir-balneari, a la vall <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> la Font <strong>de</strong>l<br />
Pastor, es troba la planta embotelladora d’aigua que disposa <strong>de</strong> llicència<br />
atorgada per l’ajuntament <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong>, però que va cessar l’activitat l’any 2007.<br />
L’accés rodat al Balneari <strong>de</strong> Cardó es fa a través <strong>de</strong> la carretera local TV-3021<br />
que, amb un traçat <strong>de</strong> poc més <strong>de</strong> nou quilòmetres, el comunica amb el nucli<br />
<strong>de</strong> Rasquera. No hi ha accés rodat directe amb el cap <strong>de</strong> municipi al qual<br />
pertany el balneari (<strong>Benifallet</strong>), tot i que <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’òrgan titular <strong>de</strong> la xarxa local<br />
<strong>de</strong> carreteres, la Diputació <strong>de</strong> Tarragona, s’han analitzat algunes alternatives.<br />
La carretera finalitza a l’entrada <strong>de</strong>l recinte industrial on es troba l’aparcament<br />
utilitzat per la planta en la seva època <strong>de</strong> funcionament.<br />
En l’entorn immediat <strong>de</strong>l balneari es troben algunes edificacions que, en<br />
general, es troben en <strong>de</strong>ficient estat <strong>de</strong> conservació:<br />
- Antiga ermita <strong>de</strong> Sant Elies condicionada com a zona <strong>de</strong> banys i<br />
tractaments en l’època d’esplendor <strong>de</strong>l balneari. Se situa prop <strong>de</strong>l punt on el<br />
torrent <strong>de</strong> Sant Roc creua la carretera d’accés al balneari, on aquesta fa una<br />
cova tancada <strong>de</strong> 90 graus.<br />
- Construcció emplaçada en l’indret <strong>de</strong> l’antiga ermita <strong>de</strong> la Santíssima<br />
Trinitat. Es troba a l’est <strong>de</strong> la carretera d’accés, poc <strong>de</strong>sprés d’entrar<br />
aquesta a la vall i en l’inici <strong>de</strong>l camí <strong>de</strong>ls Frares.<br />
- Casa situada just al marge <strong>de</strong> la carretera prop <strong>de</strong>l punt on aquesta<br />
acce<strong>de</strong>ix a la vall.<br />
Cap d’aquestes edificacions enregistra cap ús en l’actualitat. Com a altres<br />
instal·lacions, hi ha un dipòsit d’aigua d’uns 100 m 3 , una antiga presa i una<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 71
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE<br />
bassa o piscina per a ús <strong>de</strong> l’antic balneari. Totes aquestes instal·lacions se<br />
situen entre la carretera i el recinte <strong>de</strong>l monestir – balneari.<br />
5.2 OBJECTIUS DE L’ACTUACIÓ<br />
Les Normes Subsidiàries <strong>de</strong> Planejament <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong> reconeixen l’indret <strong>de</strong><br />
Cardó com “un lloc singular no només a nivell <strong>de</strong>l terme si no a nivell català” i<br />
estableixen que “seria bo recuperar-ho, sempre que fos per un ús limitat que no<br />
alterés l’encant <strong>de</strong>l lloc”. Tan és així que, als objectius i criteris per a l’or<strong>de</strong>nació<br />
<strong>de</strong>l territori <strong>de</strong> les NNSS es recull l’objectiu “d’intentar tornar a posar dins el<br />
circuit turístic el Balneari i l’antic Ermitori <strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong> Cardó, cercant acords<br />
amb l’actual i únic propietari, que permetin restaurar i reobrir els edificis i les<br />
ermites i els camins per fer possible la seva visita”.<br />
És en aquest context que s’emmarca el programa d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l conjunt a<br />
usos hotelers i balnearis. Les actuacions proposa<strong>de</strong>s <strong>de</strong>senvolupen les<br />
previsions <strong>de</strong>l Pla Especial <strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong> Cardó l’àmbit d’actuació <strong>de</strong>l qual inclou<br />
el conjunt <strong>de</strong> l’antic monestir - balneari, els edificis adjacents, la fàbrica<br />
embotelladora i les ermites <strong>de</strong>ls voltants.<br />
L’objectiu és compatibilitzar el rendiment econòmic <strong>de</strong>rivat <strong>de</strong> la explotació<br />
d’aquest espai amb la protecció <strong>de</strong> l’indret mitjançant una activitat turística poc<br />
massificada com és l’associada a l’ús balneari. Segons estudis realitzats pel<br />
promotor, la viabilitat econòmica <strong>de</strong>l projecte passa per assolir un nombre igual<br />
o superior a 150 habitacions o unitats d’allotjament en el futur complex i és amb<br />
aquesta premissa amb la qual s’han dissenyat les actuacions necessàries per a<br />
l’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l conjunt als nous usos.<br />
En aquesta fase <strong>de</strong> tramitació <strong>de</strong> la proposta només s’han <strong>de</strong>senvolupat a nivell<br />
<strong>de</strong> projecte bàsic, les actuacions a realitzar en quatre zones: la <strong>de</strong> l’antic<br />
Balneari (ADAE 1), les dues àrees per completar el programa <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament on es preveuen dos edificis <strong>de</strong> nova planta: l’ADAE 2,<br />
<strong>de</strong>stinada a establiment balneari (spa) i l’ADAE 3 per allotjar suites termals; i el<br />
pont <strong>de</strong> connexió entre l’antic Balneari i l’edifici <strong>de</strong> l’spa (ADAE 4). Els projectes<br />
es complementen amb un avantprojecte <strong>de</strong> les actuacions a realitzar en l’entorn<br />
immediat a aquestes tres àrees pel que fa a aspectes com el tractament <strong>de</strong><br />
l’espai lliure, els accessos, l’enllumenat exterior, etc.<br />
Per la resta d’àmbits, només es disposa <strong>de</strong> les <strong>de</strong>terminacions <strong>de</strong>l Pla Especial<br />
aprovat.<br />
5.3 PRINCIPALS ACTUACIONS PROPOSADES<br />
5.3.1 Programa a <strong>de</strong>senvolupar<br />
La recuperació <strong>de</strong>ls usos hoteler i balneari a Cardó es planteja segons el<br />
següent programa:<br />
Pàg. 72 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
− Categoria <strong>de</strong> l’establiment: 4* o 5*.<br />
− Nombre d’habitacions: 150 (mínim necessari segons estudis <strong>de</strong><br />
viabilitat econòmica).<br />
− Salons per als clients.<br />
− Menjador – restaurant.<br />
− Saló <strong>de</strong> convencions o banquets <strong>de</strong> 250 places.<br />
− Serveis propis <strong>de</strong> l’hotel: magatzems, cuina, vestuaris, cambres<br />
instal·lacions...<br />
− Àrea <strong>de</strong> balneari i piscina.<br />
− Àrea esportiva: tenis, minigolf...<br />
La rehabilitació <strong>de</strong> l’actual conjunt d’edificis <strong>de</strong> l’antic monestir – balneari<br />
permet complir només parcialment amb el programa <strong>de</strong>scrit, faltant habitacions<br />
i l’àrea <strong>de</strong> balneari pròpiament dita (instal·lacions <strong>de</strong> banys termals). Així, el<br />
conjunt <strong>de</strong> les actuacions proposa<strong>de</strong>s comprèn, no només la restauració i<br />
rehabilitació <strong>de</strong>l conjunt actual sinó també la creació <strong>de</strong> noves instal·lacions en<br />
edificis <strong>de</strong> nova construcció.<br />
5.3.2 Àrees d’actuació específica (ADAE)<br />
El Pla Especial agrupa les actuacions previstes en nou (9) Àrees d’Actuació<br />
Específica (ADAE) que es po<strong>de</strong>n executar in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment les unes <strong>de</strong> les<br />
altres encara que totes estan interrelaciona<strong>de</strong>s.<br />
En aquesta fase <strong>de</strong> tramitació <strong>de</strong> la proposta només s’han <strong>de</strong>senvolupat, a<br />
nivell <strong>de</strong> projecte bàsic, les actuacions a realitzar en quatre zones: la <strong>de</strong> l’antic<br />
Balneari (ADAE 1), les dues àrees que allotjaran dos edificis <strong>de</strong> nova planta:<br />
l’ADAE 2, <strong>de</strong>stinada a establiment balneari (spa) i l’ADAE 3 per allotjar suites<br />
termals, i el pont <strong>de</strong> connexió entre l’edifici antic i l’spa (ADAE 4). Per a la resta,<br />
que s’aniran <strong>de</strong>senvolupant progressivament, és vàlida la <strong>de</strong>scripció realitzada<br />
en el Pla Especial.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 73
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE<br />
Figura 5-1 Situació <strong>de</strong> les àrees d’actuació específica <strong>de</strong>l Pla Especial.<br />
Font: Projecte bàsic <strong>de</strong> rehabilitació <strong>de</strong> l’Hotel-Balneari <strong>de</strong> Cardó.<br />
ADAE 1: Hotel - Balneari <strong>de</strong> Cardó<br />
L’Àrea d’Actuació Específica 1 ha estat <strong>de</strong>senvolupada mitjançant el Proyecto<br />
básico <strong>de</strong> rehabilitación <strong>de</strong>l hotel - balneario <strong>de</strong> Cardó al juliol <strong>de</strong> 2005. S’hi<br />
contempla la rehabilitació i ampliació <strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong> l’antic monestir i<br />
posteriorment balneari <strong>de</strong> Cardó. Té una superfície d’uns 11.670 m 2 i comprèn<br />
un conjunt d’espais i edificis fruit <strong>de</strong> les diferents etapes i èpoques, que<br />
suposen un total <strong>de</strong> 8.241 m 2 construïts, estructurats en diferents terrasses que<br />
s’adapten a l’orografia acci<strong>de</strong>ntada <strong>de</strong> la parcel·la:<br />
- L’anomenat “edifici 1”, amb 5.036 m 2 , situat a l’extrem nord-oest <strong>de</strong> l’àmbit,<br />
presenta una planta irregular amb un nucli aproximadament quadrangular<br />
que conserva bona part <strong>de</strong> l’estructura <strong>de</strong> l’antic monestir (claustre,<br />
església, refectori,...), sobre la qual s’hi van sobreposar les instal·lacions <strong>de</strong><br />
l’Hotel-Balneari, disposat en varis nivells, que van <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l soterrani fins a la<br />
planta segona, <strong>de</strong>penent <strong>de</strong>ls sectors. La seva façana nord-oest és la<br />
primera imatge que es veu arribant al Balneari i s’ha convertit en el símbol<br />
<strong>de</strong>l conjunt. Al voltant d’aquest edifici hi ha un conjunt <strong>de</strong> patis, situats a<br />
ponent (pati 1), a llevant (pati 2) i al sud (pati 3), entre aquest i els altres dos<br />
edificis.<br />
Pàg. 74 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
- L’edifici 2”, el més petit <strong>de</strong> tots (751 m 2 ) i ubicat al sud-est <strong>de</strong> l’anterior, és<br />
en realitat la suma <strong>de</strong> vàries edificacions: apartaments <strong>de</strong> l’Hotel-Balneari, el<br />
celler i l’església nova, que es van construir sobre antigues estructures <strong>de</strong>l<br />
monestir. Té una planta gairebé rectangular amb diferents alça<strong>de</strong>s segons<br />
les zones: dos plantes a la <strong>de</strong> l’església-celler i tres a la <strong>de</strong>ls apartaments.<br />
- El tercer grup, o “edifici 3”, amb 2.454 m 2 i situat enfront <strong>de</strong> l’anterior,<br />
reuneix una sèrie d’elements amb usos diversos: l’habitatge <strong>de</strong>l director,<br />
l’hotel, un edifici d’ús administratiu i uns altres apartaments. Es tractaria<br />
d’edificacions mo<strong>de</strong>rnes construï<strong>de</strong>s en part sobre estructures exteriors <strong>de</strong>l<br />
convent. Hi ha dos patis, un a cada banda <strong>de</strong>l conjunt: el pati sud-oest i el<br />
pati nord-est, arbrat, que es correspon amb el jardí que donava accés al<br />
recinte.<br />
Figura 5-2 Esquema <strong>de</strong> l’estat actual <strong>de</strong>l recinte <strong>de</strong> l’Hotel-Balneari<br />
Font: Projecte bàsic <strong>de</strong> rehabilitació <strong>de</strong> l’Hotel-Balneari <strong>de</strong> Cardó.<br />
L’antiguitat <strong>de</strong>ls edificis i les seves característiques constructives fan que el seu<br />
estat, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> dèca<strong>de</strong>s d’abandonament, sigui molt <strong>de</strong>ficient. D’altra banda<br />
la seva estructura <strong>de</strong>sor<strong>de</strong>nada, amb nombrosos afegits d’èpoques diferents i<br />
usos canviants, moltes parts per sota <strong>de</strong> la rasant o totalment interiors, murs<br />
gruixuts i molt passadís, etc. fan que la superfície aprofitable sigui molt menor<br />
que la total, i que sobre aquesta es calcula que s’hauria d’aplicar un ín<strong>de</strong>x<br />
corrector mínim <strong>de</strong>l 30%.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 75
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE<br />
Taula 5.1. Superfície aprofitable i útil <strong>de</strong>ls diferents edificis <strong>de</strong>l Balneari.<br />
Superfícies (m 2 ) Edifici 1 Edifici 2 Edifici 3 Totals<br />
Total construïda 5.036 m 2 751 m 2 2.454 m 2 8.241 m 2<br />
Sobre rasant 4.070 m 2 570 m 2 2.050 m 2 6.690 m 2<br />
Útil 2.850 m 2 400 m 2 1.560 m 2 4.810 m 2<br />
Font: Pla Especial Vall <strong>de</strong> Cardó.<br />
Es preveu la restauració i reconstrucció general <strong>de</strong> tots els edificis, ampliant el<br />
conjunt per tal d’arribar al nombre d’habitacions necessari perquè sigui viable<br />
l’establiment hoteler. Això es faria aprofitant la topografia existent al perímetre<br />
més proper al conjunt perquè el creixement quedi integrat dins <strong>de</strong> les terrasses<br />
sobre les quals s’ubiquen.<br />
En concret, es preveuen les actuacions següents:<br />
- Edifici 1: Ampliació per fer-hi habitacions pel pati 1, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la terrassa<br />
inferior sota rasant fins a la planta primera, <strong>de</strong> manera que el nou cos queda<br />
totalment integrat i amagat pels dos braços laterals que <strong>de</strong>limiten<br />
actualment el pati. Al pati 2 s’anivellarà fins a la cota <strong>de</strong> l’entrada al nucli<br />
principal <strong>de</strong> l’edifici per fer una plaça a sota <strong>de</strong> la qual hi haurà cuines,<br />
cambres, vestuaris,... Al pati 3 es construirà sota rasant fins al nivell <strong>de</strong>l cos<br />
nou <strong>de</strong>l pati 1.<br />
- Edifici 2: Sense modificacions <strong>de</strong> volum, amb restauració <strong>de</strong>l celler <strong>de</strong>l<br />
soterrani i <strong>de</strong>stinant les plantes a habitacions.<br />
- Edifici 3: El pati NE <strong>de</strong> l’edifici 3 es restauraria per a ús <strong>de</strong>ls clients <strong>de</strong>l<br />
Balneari. Es construiria un nou cos d’edificació al pati sud-oest, entre l’edifici<br />
3 i la planta embotelladora, s’ampliaria l’edificabilitat sota rasant a la zona<br />
sud-oest i es crearia una plaça d’accés <strong>de</strong> servei al pati sud-oest. El nou<br />
cos, que es <strong>de</strong>stinaria a habitacions, s’afegiria perpendicularment a l’edifici<br />
existent creant una plaça en forma d’U com la que té l’edifici 1. Aquesta<br />
plaça tindria dos nivells per discriminar l’accés <strong>de</strong>ls clients amb el <strong>de</strong>ls<br />
serveis i merca<strong>de</strong>ries, sense possibilitat d’aparcament. Per sota <strong>de</strong> la plaça<br />
hi hauria un soterrani <strong>de</strong>stinat a instal·lacions, serveis i circulació <strong>de</strong><br />
personal.<br />
Pàg. 76 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Figura 5-3 Alçats nord-est, nord-oest i sud-oest <strong>de</strong> l’edifici 1.<br />
Font: Projecte bàsic <strong>de</strong> rehabilitació <strong>de</strong> l’Hotel-Balneari <strong>de</strong> Cardó.<br />
Figura 5-4 Alçats sud-est i nord-est <strong>de</strong> l’edifici 2.<br />
Font: Projecte bàsic <strong>de</strong> rehabilitació <strong>de</strong> l’Hotel-Balneari <strong>de</strong> Cardó.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 77
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE<br />
Figura 5-5 Alçats sud-est, nord-est i sud-oest <strong>de</strong> l’edifici 3.<br />
Font: Projecte bàsic <strong>de</strong> rehabilitació <strong>de</strong> l’Hotel-Balneari <strong>de</strong> Cardó<br />
• La redacció <strong>de</strong>l projecte bàsic ha permès ajustar les dimensions <strong>de</strong>ls<br />
diferents nivells <strong>de</strong>ls edificis existents i <strong>de</strong>limitar amb una major grau <strong>de</strong><br />
precisió les ampliacions a realitzar. Amb les ampliacions previstes, les<br />
noves superfícies construï<strong>de</strong>s serien les següents:<br />
Estat actual<br />
Ampliació<br />
Total<br />
Taula 5.2 Superfícies construï<strong>de</strong>s (m 2 sostre) i ampliacions previstes.<br />
Edifici 1 Edifici 2 Edifici 3 Pati 3 TOTAL<br />
sobre rasant 3.887,00 509,13 2.294,24 0,00 6.690,37<br />
sota rasant 708,00 97,50 159,76 0,00 965,26<br />
sobre rasant 1.060,20 0,00 1.223,92 0,00 2.284,12<br />
sota rasant 275,07 0,00 1.228,19 1.887,19 3.390,45<br />
sobre rasant 4.947,20 509,13 3.518,16 0,00 8.974,49<br />
sota rasant 983,07 97,50 1.387,95 1.887,19 4.355,71<br />
TOTAL SOSTRE 5.930,27 606,63 4.906,11 1.887,19 13.330,20<br />
Font: Projecte bàsic <strong>de</strong> rehabilitació <strong>de</strong> l’Hotel-Balneari <strong>de</strong> Cardó.<br />
Els metres quadrats <strong>de</strong> sostre s’han ampliat respecte a les previsions <strong>de</strong>l Pla<br />
Especial (12.500 m 2 ). L’ampliació, però correspon a la superfície sota rasant,<br />
Pàg. 78 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
no computable, mentre que la superfície sobre rasant es manté tal i com es<br />
preveia ja en el Pla Especial (8.975 m 2 ).<br />
La rehabilitació es projecte mantenint totalment la imatge <strong>de</strong> les façanes <strong>de</strong><br />
més interès visual <strong>de</strong>l conjunt, les nord i est. Igualment, es conserva el nucli<br />
central <strong>de</strong> l’edifici 1, tal com recomana l’informe arqueològic, així com la traça<br />
existent sobre rasant i les ban<strong>de</strong>s i elements indicats en l’esmentat document.<br />
Els acabaments <strong>de</strong> les façanes, tant velles com noves, seran similars als<br />
actuals, amb totxo enguixat o vist. Les cobertes seran també com les actuals,<br />
amb teula, o bé terrasses planes, coberta invertida i acabat en grava rentada,<br />
col·locat com a paviment filtrant. Les portes i finestres seran <strong>de</strong> fusta, mentre<br />
que hi haurà baranes <strong>de</strong> perfil metàl·lic en servei i ferro forjat en principals i<br />
balcons.<br />
Amb tot això es preveu la creació <strong>de</strong> 120 habitacions en els tres edificis que<br />
conformen aquesta àrea. Tanmateix aquest nombre és insuficient per<br />
assegurar la viabilitat <strong>de</strong> l’establiment, segon estudi <strong>de</strong> viabilitat econòmica<br />
realitzat pel promotor. Per aquesta raó es preveu la construcció <strong>de</strong> l’edifici<br />
<strong>de</strong>stinat a suites (ADAE 3).<br />
ADAE 2: Balneari (Spa)<br />
Per a la construcció <strong>de</strong> la zona <strong>de</strong>stinada específicament a balneari es calcula<br />
que es necessita una superfície <strong>de</strong> 1.400 m 2 que no es pot trobar dins <strong>de</strong><br />
l’edifici existent, raó per la qual el Pla Especial preveu la construcció d’un nou<br />
edifici. Aquesta àrea, doncs, acull les instal·lacions balneàries pròpiament dites<br />
i es preveu situar-la entre l’edifici existent rehabilitat (ADAE 1) i les suites <strong>de</strong><br />
nova construcció (ADAE 3).<br />
La superfície <strong>de</strong>stinada a aquest ús és <strong>de</strong> 3.887 m 2 , <strong>de</strong>ls quals es preveu que<br />
l’ocupació sigui inferior al 50%; en concret, la superfície màxima edificable<br />
fixada en el Pla Especial és <strong>de</strong> 1.554 m 2 . S’ha buscat una ubicació propera a<br />
l’edifici principal, situat a la mateixa cota i d’accés fàcil, donat que està al costat<br />
<strong>de</strong> la carretera.<br />
En aquesta zona es troben actualment una edificació (antiga casa <strong>de</strong> camp) i<br />
un dipòsit d’aigua. Inicialment es preveia aprofitar l’edificació per a usos<br />
auxiliars <strong>de</strong>l balneari però per la seva proximitat a la carretera, s’han <strong>de</strong>scartat<br />
obres en aquest edifici.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 79
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE<br />
Figura 5-6. Plànol topogràfic <strong>de</strong> l’ADAE 2<br />
Font: Projecte bàsic <strong>de</strong>l Balneari Spa <strong>de</strong> Cardó.<br />
Aquesta ADAE s’ha <strong>de</strong>senvolupat mitjançant el Proyecto básico <strong>de</strong> Balneario-<br />
SPA <strong>de</strong> Cardó redactat al novembre <strong>de</strong> 2005.<br />
Per tal <strong>de</strong> minimitzar l’impacte visual, s’ha projectat una edificació esglaonada i<br />
ancorada al terreny, procurant no superar en cap punt els 4,5 m sobre el nivell<br />
actual i els 4 m sobre la rasant <strong>de</strong> la carretera. Aquesta alçada màxima també<br />
permet no treure vistes a les suites termals que quedaran a l’altra banda <strong>de</strong> la<br />
carretera. S’estableix una reculada per l’edificació <strong>de</strong> 15 m <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la vora <strong>de</strong> la<br />
calçada.<br />
Aquest edifici acolliria una recepció, administració i serveis mèdics, vestuaris,<br />
sanitaris, zona <strong>de</strong> condicionament físic (fitness), dutxes, piscines i banys <strong>de</strong><br />
diferents tipus, cabines <strong>de</strong> massatges, zona <strong>de</strong> relax amb gandules tèrmiques,<br />
cabina <strong>de</strong> raigs UVA. També cal preveure les àrees <strong>de</strong> maquinaria i<br />
instal·lacions: <strong>de</strong>puradores i dipòsits <strong>de</strong> combustible, entre d’altres.<br />
Es preveu una construcció amb les cobertes planes ver<strong>de</strong>s, enjardina<strong>de</strong>s on se<br />
situaran les piscines exterior i solàrium. Està previst també que la producció<br />
d’aigua calenta i calefacció s’ajudi amb panells solars a les cobertes.<br />
L’edifici s’estructura en dos nivells, planta semisoterrani i planta baixa, <strong>de</strong><br />
manera que la coberta <strong>de</strong> la planta inferior fa <strong>de</strong> terrasses i solàrium <strong>de</strong> la<br />
superior. L’ingrés es faria per la planta baixa que allotjarà també els<br />
tractaments d’estètica, massatges, gimnàs, etc. La planta semisoterrani estarà<br />
<strong>de</strong>dicada a circuit termal <strong>de</strong> saunes i circuit d’aigua dinàmica, piscines,<br />
banyeres d’hidromassatge… així com als <strong>de</strong> la piscina exterior vinculada a<br />
Pàg. 80 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
l’Hotel – Balneari. HI haurà també un soterrani <strong>de</strong> servei per a les instal·lacions<br />
d’aigua.<br />
Figura 5-7 Alçat sud <strong>de</strong> l’edifici.<br />
Font: Projecte bàsic <strong>de</strong>l Balneari Spa <strong>de</strong> Cardó.<br />
Figura 5-8 Alçat oest <strong>de</strong> l’edifici.<br />
Font: Projecte bàsic <strong>de</strong>l Balneari Spa <strong>de</strong> Cardó.<br />
Figura 5-9 Alçat est <strong>de</strong> l’edifici.<br />
Font: Projecte bàsic <strong>de</strong>l Balneari Spa <strong>de</strong> Cardó.<br />
Figura 5-10 Alçat nord <strong>de</strong> l’edifici.<br />
Font: Projecte bàsic <strong>de</strong>l Balneari-Spa <strong>de</strong> Cardó<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 81
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE<br />
Hi haurà un accés per a clients i un altres <strong>de</strong> servei, i es crea un aparcament a<br />
la banda <strong>de</strong> la carretera per als visitants externs a l’hotel. El quadre <strong>de</strong><br />
superfícies es presenta a la taula següent.<br />
Taula 5.3. Quadre resum <strong>de</strong> les superfícies totals construï<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l balneari.<br />
Planta Sobre rasant Sota rasant Total<br />
Baixa 724,30 m 2 - 724,30 m 2<br />
Semisoterrani 726,90 m 2 500,20 m 2 1.240,55 m 2<br />
Soterrani - 178,20 m 2 178,20 m 2<br />
Totals 1.451,20 m 2 678,40 m 2 2.129,60 m 2<br />
Font: Projecte bàsic <strong>de</strong>l Balneari Spa <strong>de</strong> Cardó.<br />
Com ja s’ha comentat més amunt, l’edifici s’integra en l’entorn mitjançant la<br />
seva disposició en terrasses. Pel que fa als acabats <strong>de</strong> les façanes serà, o bé<br />
<strong>de</strong> totxo amb acabat monocapa, o bé d’aplacat <strong>de</strong> pedra sobre totxo massís.<br />
Les cobertes seran terrasses planes, coberta invertida i acabat en grava<br />
rentada, col·locat com a paviment filtrant. Les portes i finestres seran <strong>de</strong> fusta i<br />
les baranes <strong>de</strong> perfil metàl·lic en servei i ferro forjat en principals i balcons.<br />
ADAE 3: Suites termals<br />
Les 30 habitacions necessàries per completar el nombre <strong>de</strong> 150, segons<br />
estudis <strong>de</strong> viabilitat econòmica, es construiran en una nova àrea in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt<br />
<strong>de</strong> l’edifici principal <strong>de</strong> l’hotel – balneari (ADAE 1).<br />
Els criteris per a la selecció <strong>de</strong> l’emplaçament <strong>de</strong> la nova edificació s’han basat<br />
en la proximitat a l’edifici principal <strong>de</strong> l’hotel – balneari i <strong>de</strong> les instal·lacions<br />
termals (spa), la configuració topogràfica adient i el mínim impacte visual.<br />
L’àrea triada en base a aquests criteris es correspon amb una zona limitant<br />
amb la carretera d’accés a Cardó que es troba <strong>de</strong>gradada per unes antigues<br />
obres <strong>de</strong> condicionament d’aquesta, amb eliminació d’una corba, i per la seva<br />
posterior utilització com a abocador <strong>de</strong> runes i terra. L’ADAE té una superfície<br />
<strong>de</strong> 4.050 m 2 , <strong>de</strong>ls quals 1.620 m 2 són edificables segons estableix el Pla<br />
Especial.<br />
Immediatament al nord <strong>de</strong> l’ADAE hi ha una edificació existents, antic<br />
emplaçament <strong>de</strong> l’ermita <strong>de</strong> la Santíssima Trinitat, que es preveu habilitar per al<br />
personal <strong>de</strong>l balneari.<br />
Pàg. 82 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Figura 5-11. Plànol topogràfic <strong>de</strong> l’ADAE 3.<br />
Font: Projecte bàsic <strong>de</strong> les Suites termals.<br />
Aquesta ADAE s’ha <strong>de</strong>senvolupat mitjançant el Proyecto básico Suites<br />
Termales ADAE Nº 3 redactat al març <strong>de</strong>l 2010.<br />
Es preveu un edifici esglaonat segons la configuració <strong>de</strong>l terreny, <strong>de</strong> manera<br />
que no sobrepassi en cap punt els 3 m sobre el terreny natural, i<br />
volumètricament fragmentat <strong>de</strong> manera que es pugui integrar visualment en<br />
l’entorn.<br />
Encara que per als serveis hotelers (recepció, consergeria, salons, àrees <strong>de</strong><br />
servei,...) <strong>de</strong>pendrà <strong>de</strong> l’edifici principal <strong>de</strong> l’hotel – balneari, s’hi ha previst un<br />
petit nucli <strong>de</strong> recepció i control, ofici d’habitacions, sala d’instal·lacions, vestuari<br />
<strong>de</strong> personal i magatzems <strong>de</strong> manteniment, per tal <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r atendre el servei<br />
a<strong>de</strong>quadament.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 83
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE<br />
Figura 5-12. Seccions transversal i longitudinal <strong>de</strong> les suites termals.<br />
Font: Projecte bàsic <strong>de</strong> les Suites termals.<br />
L’edifici albergarà 29 suites <strong>de</strong> 4*, 26 d’un dormitori i 3 <strong>de</strong> dos dormitoris,<br />
planteja<strong>de</strong>s com a bungalous in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts. A part <strong>de</strong> l’àrea <strong>de</strong> recepció i <strong>de</strong><br />
l’àrea <strong>de</strong> serveis i instal·lacions tindrà un garatge–aparcament <strong>de</strong> 23 places<br />
cobertes, mentre que a l’exterior n’hi haurà 10 més a l’aire lliure sota pèrgoles.<br />
Es crearà un vial perimetral adaptat a la morfologia <strong>de</strong>l terreny natural per<br />
donar a totes i cadascuna <strong>de</strong> les suites termals, d’ús exclusiu per als clients, <strong>de</strong><br />
3,5 m d’amplada i <strong>de</strong> sentit únic.<br />
Al soterrani estarà situat el garatge - aparcament, els serveis <strong>de</strong>l personal<br />
(vestuaris, ofici i magatzem d’habitacions, i magatzem general <strong>de</strong><br />
manteniment), les instal·lacions (electricitat, combustible, aigua, sistemes<br />
contra incendis) i l’àrea <strong>de</strong> recepció i control <strong>de</strong> clients.<br />
Pel que fa a les suites termals l’accés serà in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt per a cadascuna<br />
d’elles. Les situa<strong>de</strong>s en el nivell inferior accediran <strong>de</strong>s d’uns jardins centrals<br />
esglaonats, mentre que les <strong>de</strong>l nivell superior, on se situen les <strong>de</strong> dos<br />
dormitoris, ho faran <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l carrer perimetral, on hi haurà algunes places<br />
d’aparcament exteriors. Totes elles disposen, a més <strong>de</strong> saló, menjador, cuina,<br />
dormitori i cambra <strong>de</strong> bany i <strong>de</strong> terrassa coberta i oberta.<br />
Els diferents patis <strong>de</strong> què consta el conjunt travessen les dues alça<strong>de</strong>s i fan<br />
possible l’entrada <strong>de</strong> llum als espais <strong>de</strong>l semisoterrani corresponents a les<br />
cambres <strong>de</strong> bany i als vestuaris. D’altres serveixen, a part <strong>de</strong> l’entrada <strong>de</strong> llum,<br />
per a la ventilació <strong>de</strong> zones d’instal·lacions. Las cobertes són planes i<br />
transitables i es <strong>de</strong>stinen a solàrium i jardins. En una <strong>de</strong> les plataformes se<br />
situa una petita piscina <strong>de</strong> 36 m 2 d’ús exclusiu <strong>de</strong>ls clients <strong>de</strong> les suites termals.<br />
El quadre <strong>de</strong> superfícies es presenta a la taula següent.<br />
Pàg. 84 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Taula 5.4. Quadre resum <strong>de</strong> les superfícies totals construï<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les suites termals.<br />
Sota rasant<br />
Sup. construïda<br />
tancada<br />
Sup. terrasses<br />
obertes<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 85<br />
Total<br />
723,60 m 2 1.527,05 m 2 517,30 m 2 2.767,95 m 2<br />
Font: Projecte bàsic <strong>de</strong> les Suites termals.<br />
Els acabaments exteriors seran similars als <strong>de</strong>ls edificis anteriors: aplacat <strong>de</strong><br />
pedra, totxo amb acabat monocapa exterior i aterrassaments coberts amb<br />
pedra autòctona. Les cobertes seran planes i enjardina<strong>de</strong>s. Respecte als<br />
tancaments, es preveu emprar fusta amb vidre tipus climalit per a les finestres,<br />
portes <strong>de</strong> fusta i baranes <strong>de</strong> perfil metàl·lic en serveis i <strong>de</strong> ferro forjat en<br />
terrasses i accessos principals.<br />
ADAE 4: Pont <strong>de</strong> connexió ADAE 1 i ADAE 2<br />
Aquesta actuació s’ha <strong>de</strong>senvolupat mitjançant el Proyecto básico <strong>de</strong>l puente<br />
<strong>de</strong> conexión Balneario-SPA <strong>de</strong> Cardó redactat al març <strong>de</strong> 2011. Es tracta d’un<br />
element que permetrà una comunicació més directa <strong>de</strong>ls estadants a l’hotel<br />
amb els serveis <strong>de</strong> banys.<br />
Es preveu un pont <strong>de</strong> 2,50 m d’ample i 95 m <strong>de</strong> longitud. La cota <strong>de</strong> referència<br />
per a la seva construcció s’estableix en +497.80 m, corresponent a la terrassa<br />
tercera <strong>de</strong>l recinte <strong>de</strong> l’Hotel – Balneari. El punt més alt, a la seva part central,<br />
se situarà a uns 18 metres sobre el nivell <strong>de</strong>l sòl.<br />
Figura 5-13. Secció <strong>de</strong>l pont <strong>de</strong> connexió.<br />
Font: Projecte bàsic <strong>de</strong>l pont <strong>de</strong> connexió Balneari-Spa.<br />
Es tracta d’una estructura metàl·lica projectada <strong>de</strong> tal manera que la secció útil<br />
està formada per dues bigues en gelosia uni<strong>de</strong>s pel tauler <strong>de</strong> pas i el que<br />
suporta la coberta. Els tancaments laterals seran uns taulers <strong>de</strong> vidre<br />
transparent subjectats a les bigues mitjançant tetràpo<strong>de</strong>s d’acer inoxidable. La<br />
coberta serà <strong>de</strong> xapa <strong>de</strong> coure corbada, marcant les costelles (“coberta a la<br />
belga”).<br />
Per sota <strong>de</strong>l tauler <strong>de</strong>l terra <strong>de</strong>l pont hi passaran les conduccions <strong>de</strong><br />
sanejament, mentre que entre la coberta i el fals sostre hi haurà connexions<br />
d’electricitat, telefonia i telecomunicacions, i aigua potable.
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE<br />
L’acabat <strong>de</strong> totes les parts metàl·liques, amb l’excepció <strong>de</strong> la xapa <strong>de</strong> coure <strong>de</strong><br />
la coberta, serà amb una pintura reactiva <strong>de</strong> dos components, oxidant i<br />
segellador (acer corten).<br />
ADAE 5: Centre d’interpretació i aparcament<br />
Es correspon amb l’esplanada, d’uns 4.185 m 2 , que ocupa actualment<br />
l’aparcament <strong>de</strong> la planta embotelladora. En aquesta zona hi havia una antiga<br />
fàbrica <strong>de</strong> ceràmica <strong>de</strong> 495 m 2 <strong>de</strong> superfície que es va en<strong>de</strong>rrocar i <strong>de</strong> la qual<br />
només en resta la xemeneia.<br />
El Pla Especial reserva una superfície <strong>de</strong> 500 m 2 per a la restauració <strong>de</strong> la<br />
xemeneia i la construcció annexa d’un edifici <strong>de</strong>stinat a Centre d’interpretació<br />
<strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong> Cardó; la superfície màxima edificable és <strong>de</strong> 240 m 2 i l’ alçada<br />
màxima <strong>de</strong> 8 m (amb PB+2). La resta <strong>de</strong> la zona es <strong>de</strong>stinarà a aparcament,<br />
repartit en tres àrees: una per als clients <strong>de</strong>l balneari, una altra per al Centre<br />
d’interpretació i una tercera per als visitants.<br />
Aquesta actuació no ha estat <strong>de</strong>senvolupada a nivell <strong>de</strong> projecte.<br />
ADAE 6: Barrera visual i acústica<br />
Tenint en compte la possible convivència <strong>de</strong> l’activitat industrial a la planta<br />
embotelladora i els usos hotelers i balnearis al conjunt d’edificis que es preveu<br />
a<strong>de</strong>quar, el Pla Especial <strong>de</strong>limita aquesta àrea com a zona tampó entre la<br />
indústria i l’hotel.<br />
Es tracta <strong>de</strong>l vessant existent entre l’edifici <strong>de</strong>l balneari i la parcel·la industrial.<br />
El Pla Especial preveu per a aquesta àrea una urbanització en feixes i<br />
vegetació autòctona que permeti complir la doble missió <strong>de</strong> barrera visual i<br />
acústica, reintegrant i restablint el paisatge autòcton original en aquest sector<br />
immediat a l’antic monestir i balneari.<br />
Aquesta actuació no ha estat <strong>de</strong>senvolupada a nivell <strong>de</strong> projecte.<br />
ADAE 7: Camí d’accés a les ermites i tractament <strong>de</strong> paisatge<br />
Sobre l’espai lliure a l’entorn <strong>de</strong>l balneari i els camins d’accés a les ermites, el<br />
Pla Especial fa una sèrie <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>racions que es troben en diferents fases <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament:<br />
- Restauració i rehabilitació <strong>de</strong> les terrasses i antics jardins <strong>de</strong>l Balneari:<br />
aquesta actuació es troba <strong>de</strong>senvolupada en l’”Avantprojecte <strong>de</strong> la<br />
urbanització <strong>de</strong>ls espais lliures i or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong> la jardineria <strong>de</strong>l Balneari <strong>de</strong>l<br />
Cardó”, redactat al febrer <strong>de</strong> 2011. Contempla els itineraris per a vianants i<br />
vehicles entre els diferents edificis, l’enjardinament i or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong> l’entorn<br />
d’aquests i l’enllumenat exterior.<br />
Pàg. 86 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
- Estudi <strong>de</strong>ls sen<strong>de</strong>rs que envolten el balneari: es preveu la realització<br />
d’aquest estudi amb l’objectiu <strong>de</strong> recuperar els sen<strong>de</strong>rs que donen accés a<br />
les ermites. En el moment <strong>de</strong> tramitar el programa d’a<strong>de</strong>quació, no s’ha<br />
realitzat aquest estudi i, per tant, no es disposa <strong>de</strong> la previsió d’actuacions a<br />
realitzar respecte a la recuperació <strong>de</strong>ls camins. L’avantprojecte<br />
d’urbanització inclou l’inici <strong>de</strong>ls recorreguts cap a les ermites en els<br />
anomenats “camins secundaris” on només es preveu actuar amb les<br />
intervencions que es consi<strong>de</strong>rin imprescindibles per limitar l’accés a àrees<br />
on es trobin espècies protegi<strong>de</strong>s i per a la prevenció d’acci<strong>de</strong>nts.<br />
- Estudi per a un accés alternatiu al balneari <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l municipi <strong>de</strong><br />
<strong>Benifallet</strong>: l’estudi ha estat redactat per la Diputació <strong>de</strong> Tarragona, ens<br />
titular <strong>de</strong> la carretera local d’accés al balneari.<br />
El tractament paisatgístic previst en l’avantprojecte combina zones tracta<strong>de</strong>s<br />
amb paviments durs i semidurs amb àrees vegeta<strong>de</strong>s segons es tracti <strong>de</strong> zones<br />
d’estar, zones <strong>de</strong> trànsit entre les diferents àrees i edificis i zones circumdants.<br />
Els recorreguts i zones d’estar s’han dissenyat tenint en compte els camins ja<br />
existents, la topografia i els criteris per garantir l’accessibilitat a persones amb<br />
mobilitat reduïda.<br />
Atès que l’àrea a l’entorn <strong>de</strong>l balneari no és plana, la construcció <strong>de</strong>ls camins<br />
implicarà la generació <strong>de</strong> talussos que es preveu tractar amb hidrosembra<br />
d’espècies arbustives/herbàcies autòctones <strong>de</strong> baix requeriment hídric. En els<br />
talussos <strong>de</strong> perfil 1:3 o superior, es fixaran amb murs <strong>de</strong> gabions que po<strong>de</strong>n ser<br />
vegetats.<br />
Les àrees amb tractament diferenciat previstes en l’avantprojecte són les<br />
següents:<br />
Entra<strong>de</strong>s: Plataformes d’accés als serveis que tindran un paviment dur<br />
format per lloses <strong>de</strong> 0,5 x 0,5 x 0,10 m. Correspon a les zones amb<br />
tramat vermell a la Figura 5-14 i comprenen les superfícies davant la<br />
recepció <strong>de</strong> les ADAE 1 i 2, la zona d’aparcament temporal <strong>de</strong> l’ADAE 1 i<br />
el vial paral·lel a la carretera.<br />
Places toves: espais dins la zona construïda que reben un tractament<br />
tou, bé amb sauló, bé amb gespa, i enjardina<strong>de</strong>s. Són les àrees amb<br />
tramat verd i comprenen l’anomenada “Plaça <strong>de</strong>ls Lledoners” a la part<br />
posterior <strong>de</strong> l’edifici principal, algunes zones situa<strong>de</strong>s entre els diferents<br />
edificis que integren l’ADAE 1 i l’entorn <strong>de</strong> la piscina a l’aire lliure prevista<br />
a l’ADAE 2. També algun espai interior <strong>de</strong> l’ADAE 3.<br />
Recorregut principal: correspon a l’itinerari dissenyat per connectar a peu<br />
les ADAE 1, 2 i 3, amb el màxim respecte a la topografia i el compliment<br />
<strong>de</strong> les condicions <strong>de</strong>l codi d’accessibilitat. Surt <strong>de</strong> la Plaça <strong>de</strong>ls<br />
Lledoners <strong>de</strong> l’ADAE 1 i s’eixampla a la zona <strong>de</strong> l’antiga piscina <strong>de</strong>l<br />
balneari creant una zona d’estar enjardinada. També té un ramal que es<br />
dirigeix cap al mirador <strong>de</strong>l Salt <strong>de</strong>ls Frares. Per al paviment es preveuen<br />
llambor<strong>de</strong>s granítiques amb junta verda <strong>de</strong>ixant major separació entre<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 87
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE<br />
ells a mida que s’allunyen <strong>de</strong> l’eix <strong>de</strong>l camí, difuminant-se per a fondre’s<br />
amb l’entorn. Correspon a la trama blava <strong>de</strong> la Figura 5-14.<br />
Miradors i recorreguts interns: a banda <strong>de</strong> l’esmentat mirador <strong>de</strong>l Salt<br />
<strong>de</strong>ls Frares, es generen alguns miradors al costat <strong>de</strong> l’ADAE 1 per<br />
eixamplament <strong>de</strong> les feixes existents. Són zones amb paviment <strong>de</strong> sauló.<br />
A banda d’aquestes zones amb tractament diferenciat, es preveu un camí<br />
d’accés més directe entre l’ADAE 1 i 2, sense la premissa <strong>de</strong> mantenir el límit<br />
<strong>de</strong> pen<strong>de</strong>nt al 8% segons requereix el codi d’accessibilitat. Es tracta d’un camí<br />
d’1,5 m d’amplada, sense pavimentar, amb el sòl compactat i col·locació <strong>de</strong><br />
travesses cada 1,2 m per prevenir l’erosió. El pen<strong>de</strong>nt és inferior al 15%.<br />
Pel que fa al tractament <strong>de</strong> la vegetació, es preveuen les actuacions següents:<br />
Esbrossa<strong>de</strong>s i eliminació controlada: es preveu aquest tractament en la<br />
zona d’estar a l’entorn <strong>de</strong> l’antiga piscina i al llarg <strong>de</strong>ls recorreguts<br />
previstos. El tractament ha <strong>de</strong> permetre l’ús <strong>de</strong> l’espai en les condicions<br />
previstes (trànsit o estar) respectant peus d’arbres d’espècies autòctones<br />
i les espècies protegi<strong>de</strong>s.<br />
Eliminació <strong>de</strong> coberta vegetal: en les zones a construir. Es contempla<br />
també l’eliminació d’individus en mal estat.<br />
Plantació: es preveu una plantació al llarg <strong>de</strong> tota la longitud <strong>de</strong> l’escocell<br />
que ha <strong>de</strong> separar l’actual carretera <strong>de</strong>l camí paral·lel <strong>de</strong> nova creació<br />
per a vianants i ciclistes. També es preveuen plantacions en les zones<br />
construï<strong>de</strong>s amb funcions paisatgístiques, d’apantallament, <strong>de</strong> creació<br />
<strong>de</strong> zones d’ombra en les zones d’estar, etc.<br />
Tractament <strong>de</strong>l bosc existent eliminant part <strong>de</strong>l sotabosc i vegetació seca<br />
per disminuir el risc d’incendi.<br />
Pàg. 88 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Figura 5-14 Zones amb tractament paisatgístic diferenciat<br />
Font: Avantprojecte <strong>de</strong> la urbanització <strong>de</strong>ls espais lliures i or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong> la jardineria <strong>de</strong>l Balneari<br />
<strong>de</strong>l Cardó<br />
Completen les actuacions previstes, el condicionament com a magatzems per<br />
al manteniment, eines i utensilis <strong>de</strong> les edificacions existents a les vores <strong>de</strong> la<br />
carretera: l’antiga ermita <strong>de</strong> Sant Elies i casa <strong>de</strong> banys i la situada a l’entrada<br />
<strong>de</strong> l’aparcament.<br />
ADAE 8: Ermites<br />
El Pla Especial també fa referència a l’antic ermitori <strong>de</strong> Cardó. Concretament,<br />
es preveu la redacció d’un pla director per a la restauració i rehabilitació <strong>de</strong> les<br />
ermites conegu<strong>de</strong>s i documenta<strong>de</strong>s a la Vall <strong>de</strong> Cardó, utilitzant el futur centre<br />
d’interpretació com a base per al <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>ls projectes <strong>de</strong><br />
rehabilitació.<br />
S’hi preveu també l’aixecament <strong>de</strong>ls plànols <strong>de</strong> les ermites així com el seu<br />
estudi en profunditat, tant històric com arquitectònic.<br />
Cap d’aquestes actuacions ha estat encara <strong>de</strong>senvolupada.<br />
ADAE 9: Planta embotelladora<br />
La planta embotelladora d’aigua <strong>de</strong> Cardó va explotar comercialment l’aigua <strong>de</strong><br />
l’aqüífer local <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’any 1978. L’any 1991 passa a ser propietat <strong>de</strong> “Aguas<br />
Minerales Pascual SA” i adquireix la seva fesomia actual amb l’abandonament<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 89
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE<br />
<strong>de</strong> les instal·lacions més antigues. L’aigua es comercialitza amb la <strong>de</strong>nominació<br />
“Agua <strong>de</strong>l Valle <strong>de</strong> Cardó”. L’any 2002 obté la llicència ambiental per a l’activitat<br />
existent i una ampliació consistent en una nova nau d’emmagatzematge i un<br />
aparcament per a camions. La planta cessa en la seva activitat l’any 2007.<br />
Segons el projecte per a l’obtenció <strong>de</strong> la llicència ambiental, la superfície <strong>de</strong>l<br />
solar és <strong>de</strong> 22.403 m 2 <strong>de</strong>ls quals 7.384 m 2 estan ocupats per edificacions<br />
industrials. La planta se situa en zona <strong>de</strong> domini públic hidràulic <strong>de</strong>l Barranc <strong>de</strong><br />
la Font <strong>de</strong>l Pastor que queda integrat per canalització en el recinte industrial.<br />
El nombre <strong>de</strong> persones ocupa<strong>de</strong>s en l’activitat era <strong>de</strong> 28, sempre segons les<br />
da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l projecte. L’aigua procedia <strong>de</strong> captació directa <strong>de</strong> pous i<br />
s’emmagatzemava en dos dipòsits verticals <strong>de</strong> 100 m 3 abans <strong>de</strong>l seu filtrat i<br />
embotellat.<br />
Malgrat que actualment la planta ha cessat en la seva activitat, el Pla Especial<br />
manté la possibilitat <strong>de</strong> convivència d’aquesta amb els nous usos previstos<br />
(hoteler, balneari). Per això, el Pla contempla la realització d’un estudi per<br />
<strong>de</strong>finir les mesures correctores que facin compatibles ambdues activitats<br />
basant-se, sobretot en millorar la seva integració visual, apantallant les parts<br />
visibles <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’accés a la vall mitjançant barreres vegetals o, si s’escau,<br />
traslladant la torre <strong>de</strong> refrigeració fora <strong>de</strong>l camp visual general.<br />
5.4 OCUPACIÓ DEL SÒL, DEMANDA DE RECURSOS NATURALS I<br />
INFRAESTRUCTURES AMBIENTALS<br />
5.4.1 Ocupació <strong>de</strong>l sòl<br />
Els terrenys afectats pels programa d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong> Cardó als usos<br />
hotelers i balneari, així com la planta embotelladora existent, pertanyen a una<br />
mateixa finca, d’extensió molt més gran que l’àmbit d’actuació: la finca matriu té<br />
unes 480 ha d’extensió mentre que les diferents actuacions que abasten el<br />
programa d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l balneari als nous usos hotelers afecten<br />
conjuntament una extensió d’unes 10 ha. El grau d’ocupació <strong>de</strong>l sòl i les<br />
variacions respecte a la situació <strong>de</strong> partida varien en cadascuna <strong>de</strong> les àrees<br />
d’actuació específica:<br />
- ADAE 1: el perímetre <strong>de</strong>ls edificis i espais urbanitzats intersticials que<br />
formen el conjunt <strong>de</strong> l’antic monestir i balneari abraça una àrea d’11.670 m 2 .<br />
Les actuacions proposa<strong>de</strong>s s’emmarquen dins aquest perímetre ja que<br />
s’afegeixen alguns cossos als volums existents però aquests se situen<br />
adossats als edificis actuals i dins el recinte <strong>de</strong>limitat pels murs <strong>de</strong> contenció<br />
que comprenen els edificis i terrasses annexes, amb l’única excepció <strong>de</strong> la<br />
rampa d’accés a la planta -1 que penetra en el vessant que separa el<br />
monestir – balneari <strong>de</strong> la planta embotelladora. D’altra banda, gran part <strong>de</strong>ls<br />
metres quadrats <strong>de</strong> sostre que es guanyen amb l’ampliació es fan sota<br />
rasant. Es pot consi<strong>de</strong>rar, doncs, que en aquesta àrea d’actuació no hi ha<br />
pràcticament nova ocupació <strong>de</strong> sòl.<br />
Pàg. 90 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
- ADAE 2: la superfície d’aquesta ADAE és <strong>de</strong> 3.887 m 2 que en l’actualitat<br />
romanen lliures <strong>de</strong> construccions. En les proximitats es troba un dipòsit<br />
d’aigua, que no es veu afectat, i una casa adossada a la carretera que<br />
tampoc no s’afecta. L’edificabilitat <strong>de</strong> la parcel·la és inferior al 50% (1.554<br />
m 2 ). Ara bé, aquestes superfícies que es computen són únicament les<br />
edificacions tanca<strong>de</strong>s; afegint l’aparcament, la piscina i solàriums annexos,<br />
l’ocupació <strong>de</strong>l sòl és pràcticament <strong>de</strong>l 100%.<br />
- ADAE 3: la superfície <strong>de</strong> la parcel·la és <strong>de</strong> 4.005 m 2 i la superfície edificable<br />
màxima <strong>de</strong> 1.620 m 2 . Igual que en el cas anterior, però, només computa<br />
com a edificabilitat les superfícies tanca<strong>de</strong>s. Tenint en compte la<br />
configuració <strong>de</strong> les suites termals com a petites construcció in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts<br />
enllaça<strong>de</strong>s per un sistema <strong>de</strong> terrasses i cobertes practicables, l’ocupació<br />
<strong>de</strong>l sòl es pot consi<strong>de</strong>rar total en aquesta ADAE, que actualment no compta<br />
amb cap edificació. En la seva proximitat hi ha una casa on s’havia<br />
emplaçat l’ermita <strong>de</strong> la Santíssima Trinitat que es preveu rehabilitar per a ús<br />
<strong>de</strong>l personal <strong>de</strong>l hotel.<br />
- ADAE 5: està ocupada actualment per l’aparcament <strong>de</strong> la planta<br />
embotelladora. En aquest mateix emplaçament hi havia hagut una fàbrica<br />
<strong>de</strong> ceràmica (totxos) <strong>de</strong> la qual només es conserva la xemeneia que es<br />
preveu restaurar. L’edifici tenia uns 450 m 2 <strong>de</strong> superfície en planta. El nou<br />
edifici previst per a centre d’interpretació, té una superfície màxima <strong>de</strong> 240<br />
m 2 segons el Pla Especial aprovat. Atès que la nova construcció es projecta<br />
dins la zona d’aparcament existent, es consi<strong>de</strong>ra que no hi ha nova<br />
ocupació <strong>de</strong> sòl.<br />
- ADAE 9: la superfície <strong>de</strong> la parcel·la industrial és <strong>de</strong> 22.403 m 2 <strong>de</strong>ls quals<br />
7.384 m 2 estan ocupats pels diferents locals <strong>de</strong> l’activitat. A l’entorn hi ha<br />
una superfície urbanitzada <strong>de</strong>limitada per talussos i murs <strong>de</strong> contenció. Cal<br />
tenir en compte que la superfície total també comptabilitza l’aparcament que<br />
en el Pla Especial s’integra en l’ADAE 5, per tant, la superfície a tenir en<br />
compte en l’ADAE 9 és d’uns 18.000 m 2 . El programa d’a<strong>de</strong>quació no<br />
contempla actuacions que impliquen modificacions en l’actual ocupació <strong>de</strong>l<br />
sòl.<br />
La resta d’actuacions no comporten ocupació <strong>de</strong> sòl.<br />
Taula 5.5. Superfície construïda resultant al conjunt <strong>de</strong> l’antic hotel – balneari amb les<br />
ampliacions previstes.<br />
Àrea d’actuació<br />
ADAE 1: restauració edifici<br />
monestir – balneari, ús hoteler<br />
ADAE 2: edifici <strong>de</strong> nova<br />
construcció, ús balneari<br />
Superfície (m 2 )<br />
àrea<br />
Superfície<br />
ocupada actual<br />
(m 2 )<br />
Superfície<br />
nova ocupació<br />
(%)<br />
11.670 11.670 100<br />
3.887 0 100<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 91
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE<br />
Àrea d’actuació<br />
ADAE 3: edifici <strong>de</strong> nova<br />
construcció, ús hoteler<br />
ADAE 5: centre d’interpretació i<br />
aparcament<br />
Superfície (m 2 )<br />
àrea<br />
Superfície<br />
ocupada actual<br />
(m 2 )<br />
Superfície<br />
nova ocupació<br />
(%)<br />
4.005 0 100<br />
4.185 4.185 100<br />
ADAE 9: Planta embotelladora 18.000 18.000 0<br />
Totals 33.855 m 2 41.747 m 2<br />
Font: elaboració pròpia a partir <strong>de</strong>ls projectes i el Pla Especial<br />
Globalment, doncs, el conjunt d’actuacions que integren el programa<br />
d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l balneari <strong>de</strong> Cardó als nous usos representa incrementar<br />
l’ocupació <strong>de</strong>l sòl en un 25% respecte a la situació actual.<br />
Durant les obres po<strong>de</strong>n veure’s afecta<strong>de</strong>s altres superfícies, sobretot en la zona<br />
situada entre les ADAE 1 i 2 que han <strong>de</strong> ser objecte d’actuacions <strong>de</strong><br />
condicionament paisatgístic.<br />
5.4.2 Generació <strong>de</strong> residus d’excavació, en<strong>de</strong>rroc i construcció<br />
La topografia <strong>de</strong> la zona implicarà moviments <strong>de</strong> terres, sobretot en les ADAE 2<br />
i 3. En el cas <strong>de</strong> l’ADAE 2, la configuració esglaonada <strong>de</strong> les edificacions<br />
permetrà equilibrar pràcticament el balanç entre excavació i terraplenament i és<br />
amb aquest objectiu que es planteja el projecte bàsic. En l’ADAE 3, el volum<br />
d’excavació és molt major que el <strong>de</strong> terraplenat per la qual cosa es generarà un<br />
exce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> terres; cal tenir en compte també que aquesta àrea es va utilitzar<br />
per l’abassegament <strong>de</strong> terres d’actuacions anteriors (obres <strong>de</strong> la carretera i,<br />
probablement, ampliació <strong>de</strong> la planta embotelladora).<br />
Els projectes bàsics proporcionen les da<strong>de</strong>s sobre generació <strong>de</strong> residus <strong>de</strong> la<br />
construcció pel que fa a les ADAE 1 i 2. Pel que fa a la rehabilitació i<br />
condicionament <strong>de</strong>ls edificis existents <strong>de</strong> l’actual balneari, cal tenir en compte<br />
que la major part d’en<strong>de</strong>rrocs necessaris ja es van dur a terme durant les obres<br />
urgents <strong>de</strong> consolidació, conservació i <strong>de</strong>molicions; per a la resta d’intervenció<br />
prevista es calcula una superfície d’en<strong>de</strong>rroc <strong>de</strong> 100 m 2 .<br />
El projecte bàsic <strong>de</strong> l’edifici Balneari - Spa no preveu <strong>de</strong>molicions; com s’ha dit,<br />
els exce<strong>de</strong>nts d’excavació i <strong>de</strong>smunt s’utilitzaran en el terraplenat <strong>de</strong> manera<br />
que l’exce<strong>de</strong>nt s’ha avaluat només en 145 m 3 .<br />
Taula 5.6. Previsió <strong>de</strong> generació <strong>de</strong> residus <strong>de</strong> la construcció.<br />
Tipologia <strong>de</strong> residus ADAE 1<br />
ADAE 2 ADAE 3<br />
Residus en<strong>de</strong>rroc m 3 73,9 --- ---<br />
Terres d’excavació: generació m 3 ---- 3560 s/d<br />
Terres d’excavació: exce<strong>de</strong>nt m 3 ---- 145 s/d<br />
Pàg. 92 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Tipologia <strong>de</strong> residus ADAE 1<br />
ADAE 2 ADAE 3<br />
Residus <strong>de</strong> construcció: generació m 3 712 266,2 347<br />
Residus <strong>de</strong> construcció a <strong>de</strong>posició<br />
controlada (m 3 )<br />
s/d 53 s/d<br />
Font: elaboració pròpia a partir <strong>de</strong>ls projectes. En cursiva, càlculs propis basats en la superfície<br />
construïda i la taxa <strong>de</strong> generació m 3 residu/m 2 construït aplicat en projecte bàsic ADAE 2<br />
Segons la informació aportada pel promotor, es preveu segregar en origen els<br />
residus especials. El tipus <strong>de</strong> gestió externa prevista són instal·lacions <strong>de</strong><br />
reciclatge i dipòsits controlats autoritzats <strong>de</strong> terres i runes.<br />
5.4.3 Demanda <strong>de</strong> recursos i instal·lacions<br />
Abastament d’aigua<br />
La vall <strong>de</strong> Cardó no disposa <strong>de</strong> xarxa pública <strong>de</strong> proveïment d’aigua.<br />
L’abastament d’aigua s’ha fet tradicionalment mitjançant la captació <strong>de</strong> les <strong>de</strong>us<br />
<strong>de</strong> Cardó, utilitzats indistintament per al consum en els usos històrics <strong>de</strong> la<br />
zona i per comercialitzar aigua mineral envasada. El programa d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l<br />
balneari i entorns preveu continuar amb la mateixa font <strong>de</strong> subministrament i, si<br />
és el cas, compatibilitzar els nous usos amb l’embotellament d’aigua.<br />
L’escomesa <strong>de</strong> partida és la pròpia <strong>de</strong> la planta embotelladora i <strong>de</strong>s d’aquesta<br />
es projecta una xarxa <strong>de</strong> subministrament cap a les ADAE 1, 2 i 3. La<br />
canonada segueix la traça <strong>de</strong> la carretera <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l monestir cap a l’edifici<br />
balneari i la creua d’aquest a les suites termals. Cadascuna <strong>de</strong> les ADAE<br />
disposa <strong>de</strong>l seu propi dipòsit <strong>de</strong> reserva amb una autonomia <strong>de</strong> 3 dies 1 . En<br />
l’estudi hidrogeològic s’ha estimat la <strong>de</strong>manda d’aigua en 26.284 m 3 /any<br />
(72.011 l/dia).<br />
Taula 5.7. Estimació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>manda d’aigua <strong>de</strong>l nou hotel – balneari.<br />
Ús Dotació<br />
Valor<br />
Demanda estimada<br />
Usos resi<strong>de</strong>ncials 200 l/pers/dia 300 persones 60.000 l/dia<br />
Equipament balneari 3000 l/s/m 2 st 2.130 m 2 st 5.521 l/dia<br />
Zones ver<strong>de</strong>s 1000 l/s/m 2 7.512 m 2 6.490 l/dia<br />
Font: Estudi hidrogeològic.<br />
Totals 72.011 l/dia<br />
Pel que fa a la planta, en el mateix estudi es dóna una forquilla <strong>de</strong> consum<br />
entre 24.000 i 79.000 m 3 /any al llarg <strong>de</strong>ls anys <strong>de</strong> funcionament. Estudis propis<br />
<strong>de</strong> la propietat per avaluar la disponibilitat <strong>de</strong>l recurs, fixaven la <strong>de</strong>manda anyal<br />
en 70.000 m 3 . Actualment no hi ha consum <strong>de</strong> l’activitat industrial.<br />
1 La capacitat <strong>de</strong>l dipòsit (40.000 l) i la reserva (3 dies) només estan <strong>de</strong>talla<strong>de</strong>s en el projecte<br />
que <strong>de</strong>senvolupa l’ADAE 3 Suites termals.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 93
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE<br />
Sanejament<br />
La planta embotelladora disposa d’una petita estació <strong>de</strong>puradora i una fossa<br />
sèptica dimensionada per a les necessitats <strong>de</strong> la fàbrica, amb una capacitat <strong>de</strong><br />
tractament <strong>de</strong> 3 m 3 /h. La producció d’aigües residuals <strong>de</strong>ls nous usos hotelers i<br />
balnearis s’ha estimat en 2,7 m 3 /h.<br />
Figura 5-15. Cabal <strong>de</strong> tractament estimat per a la <strong>de</strong>puradora <strong>de</strong>l hotel - balneari.<br />
Tipologia Densitat (Ha)<br />
Dotació<br />
(l/dia)<br />
Q1 Resi<strong>de</strong>ncial 60.000,00<br />
Q2 Comercial 0,00<br />
Q4 Equipaments (Eq) 5.520,96<br />
TOTAL<br />
65.520,96<br />
Cabal <strong>de</strong>puradora 65.521 l/dia<br />
Font: Estudi hidrogeològic<br />
2,7 m 3 /h<br />
El Pla Especial preveu contemplar una alternativa <strong>de</strong> sanejament adient a les<br />
noves necessitats i volum <strong>de</strong> producció. Tot i que no està reflectit en els<br />
projectes bàsics <strong>de</strong>senvolupats fins el moment, segons el promotor les aigües<br />
residuals es tractaran en una <strong>de</strong>puradora compacta <strong>de</strong> tractament biològic amb<br />
fangs actius <strong>de</strong> baixa càrrega; es proposa el mo<strong>de</strong>l BACTAGUA 900 E.H. amb<br />
una capacitat <strong>de</strong> tractament <strong>de</strong> 99 m 3 /dia.<br />
La instal·lació se situarà en un emplaçament sense <strong>de</strong>terminar entre el complex<br />
<strong>de</strong>l monestir i la planta embotelladora. És previst un col·lector <strong>de</strong> conducció <strong>de</strong><br />
les aigües residuals <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’ADAE 3 per sota <strong>de</strong> la rotonda <strong>de</strong> la carretera<br />
d’accés fins a l’arqueta <strong>de</strong> l’ADAE 2 i d’aquesta al monestir per la base <strong>de</strong>l pont<br />
<strong>de</strong> connexió (ADAE 4) fins a connectar amb el col·lector <strong>de</strong>l monestir a la<br />
<strong>de</strong>puradora.<br />
Electricitat i enllumenat exterior<br />
La zona <strong>de</strong> l’entorn <strong>de</strong>l balneari està servida per una línia elèctrica <strong>de</strong> 25 kV<br />
que, en l’estat actual, només dóna servei a la planta embotelladora. Segons<br />
informació aportada pel promotor, el càlcul <strong>de</strong> potència per als edificis és <strong>de</strong><br />
800 kWh; no serà necessari, per tant, ampliar la xarxa <strong>de</strong> subministrament ja<br />
que existeixen dos transformadors <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 4.000 kWh.<br />
L’enllumenat exterior és <strong>de</strong>scrit a l’avantprojecte <strong>de</strong> la urbanització <strong>de</strong>ls espais<br />
lliures i or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong> la jardineria. Es preveu la utilització <strong>de</strong> làmpa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> vapor<br />
<strong>de</strong> sodi d’alta o baixa pressió (VSBP, VSAP) amb un flux màxim cap a<br />
l’hemisferi superior <strong>de</strong> l’1%. La il·luminació s’organitza en quatre zones en<br />
relació a la intensitat lluminosa, sempre sota els màxims establerts<br />
reglamentàriament per a les zones E1. Són, <strong>de</strong> major a menor intensitat<br />
lluminosa:<br />
Pàg. 94 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
- Nivell 1: s’hi inclouen les places d’accés als edificis, la zona <strong>de</strong> la piscina <strong>de</strong><br />
l’ADAE 2, els recorreguts interns <strong>de</strong> l’ADAE 3, la il·luminació <strong>de</strong> las façanes<br />
<strong>de</strong>ls edificis històrics (ADAE 1) que mirin cap a l’interior <strong>de</strong> les zones<br />
construï<strong>de</strong>s (no visibles <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’edifici balneari) i el recorregut paral·lel a la<br />
carretera actual. La disposició <strong>de</strong> les lluminàries serà al portell en el cas <strong>de</strong><br />
les places, vertical en les façanes (FHS
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE<br />
com estesa <strong>de</strong> línia telefònica ni repetidor <strong>de</strong> telefonia mòbil. Per a telefonia<br />
bàsica es preveu una xarxa RDSI <strong>de</strong> veu i da<strong>de</strong>s.<br />
5.5 MOBILITAT<br />
Formant part <strong>de</strong> la documentació per a la tramitació <strong>de</strong> la proposta d’a<strong>de</strong>quació<br />
<strong>de</strong>l balneari <strong>de</strong> Cardó i entorns, s’ha realitzat un estudi <strong>de</strong> mobilitat específic.<br />
En aquest estudi s’avalua la <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> mobilitat generada en un total <strong>de</strong><br />
1.000 viatges/dia, <strong>de</strong>ls quals 850 correspondrien a les activitats recreatives<br />
(hoteleres i balneàries) i unes 150 a la planta embotelladora en el cas <strong>de</strong> que<br />
es trobés en funcionament. Aquesta estimació s’ajusta a les previsions sobre<br />
les quals es va fonamentar l’anàlisi d’alternatives d’accés al balneari <strong>de</strong> Cardó<br />
realitzat per la Diputació <strong>de</strong> Tarragona.<br />
Pel que fa al repartiment modal, amb les condicions actuals, la totalitat <strong>de</strong> la<br />
nova <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> mobilitat es generarà amb flux <strong>de</strong> vehicles privats o transport<br />
discrecional <strong>de</strong> viatgers per carretera. Segons l’informe <strong>de</strong> caracterització <strong>de</strong> la<br />
<strong>de</strong>manda turística a les Terres <strong>de</strong> l’Ebre <strong>de</strong> l’any 2008 (Observatori <strong>de</strong>l<br />
Turisme), el 93’9% <strong>de</strong>ls turistes allotjats en hotels empren el vehicle privat com<br />
a mitjà <strong>de</strong> transport. Les estratègies <strong>de</strong> comercialització i el tipus <strong>de</strong> públic al<br />
que s’adreci l’oferta pot potenciar un menor o major ús <strong>de</strong>l transport col·lectiu,<br />
amb serveis discrecionals <strong>de</strong> transport per carretera.<br />
L’únic accés rodat a Cardó és la carretera local TV-3021 que, tot i que millorada<br />
l’any 2003, és estreta (4,5 m) i té alguns revolts <strong>de</strong> radi inferior a 30 m.<br />
Aquestes característiques no atorguen bones condicions per a la seguretat a<br />
tenir en compte en la futura situació d’implementació <strong>de</strong>ls projectes<br />
d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l balneari i entorns. L’administració actuant, la Diputació <strong>de</strong><br />
Tarragona, ja ha iniciat gestions per analitzar alternatives per a la millora <strong>de</strong><br />
l’accés; millora que també està recollida com a actuació prevista en el PTP <strong>de</strong><br />
les Terres <strong>de</strong> l’Ebre. No és objecte d’aquest estudi ni <strong>de</strong>ls projectes<br />
d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l balneari la selecció <strong>de</strong> l’alternativa per a la millora <strong>de</strong> l’accés<br />
que, d’altra banda, no afecta la mobilitat interna.<br />
Donada la ubicació relativa <strong>de</strong> Cardó respecte a les poblacions més properes,<br />
l’accés a peu i en bicicleta és una alternativa vinculada únicament a la pràctica<br />
excursionista i esportiva que ja es duu a terme en l’actualitat. En les condicions<br />
actuals, no hi ha altres alternatives al vehicle privat motoritzat que la possible<br />
promoció <strong>de</strong>ls serveis discrecionals <strong>de</strong> transport <strong>de</strong> viatgers per carretera que<br />
es pugui fomentar <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls operadors <strong>de</strong> les futures instal·lacions. En l’estudi<br />
<strong>de</strong> mobilitat es proposa la creació d’un servei <strong>de</strong> transport local a Cardó <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
<strong>Benifallet</strong> i/o Rasquera amb dues para<strong>de</strong>s en la zona <strong>de</strong>l balneari. Cal tenir en<br />
compte, que el PTP <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre preveu la millora <strong>de</strong> la connexió<br />
d’aquestes dues poblacions amb l’estació <strong>de</strong> tren <strong>de</strong> Móra la Nova; en<br />
aquestes condicions, alguns <strong>de</strong>ls serveis <strong>de</strong> la línia Tortosa – Móra la Nova<br />
podrien allargar-se fins a Cardó. Recollint aquesta proposta, l’avantprojecte <strong>de</strong><br />
la urbanització <strong>de</strong>ls espais lliures i or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong> la jardineria preveu dues<br />
para<strong>de</strong>s: una a la rotonda entre les ADAE 2 i 3 i una altre a la zona d’accés a<br />
l’ADAE 1.<br />
Pàg. 96 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
La proposta d’a<strong>de</strong>quació preveu itineraris diferenciats per a vehicles, vianants i<br />
ciclistes mitjançant una xarxa jerarquitzada que inclou el manteniment i<br />
connectivitat <strong>de</strong> les rutes d’interès excursionista existents. El disseny <strong>de</strong> la<br />
xarxa s’ha fet tenint en compte la vialitat existent actualment i històrica,<br />
l’accessibilitat i els criteris <strong>de</strong> màxima integració en l’entorn. Els itineraris s’han<br />
<strong>de</strong>scrit a l’apartat 5.3.2, en la <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong> l’ADAE 7.<br />
En cas que es compatibilitzi l’activitat industrial amb l’ús hoteler, conviuran en<br />
un mateix vial el trànsit <strong>de</strong> vehicles pesants amb <strong>de</strong>stí a la planta embotelladora<br />
i el vinculat als usos hotelers. Si la circulació induïda per la indústria es manté<br />
en els set – <strong>de</strong>u vehicles diaris <strong>de</strong> la darrera etapa <strong>de</strong> funcionament, no s’han<br />
<strong>de</strong> generar conflictes <strong>de</strong> mobilitat. Tanmateix, en l’estudi <strong>de</strong> mobilitat es<br />
recomana limitar la velocitat <strong>de</strong>ls vehicles i instal·lar senyalització indicativa <strong>de</strong>l<br />
trànsit <strong>de</strong> camions. També s’haurà <strong>de</strong> preveure la diferenciació <strong>de</strong> zones per a<br />
un i altre ús en l’aparcament.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 97
6 ANÀLISI D’ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES I JUSTIFICACIÓ DE<br />
LA SOLUCIÓ ADOPTADA<br />
6.1 DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES<br />
L’àmbit <strong>de</strong> les actuacions proposa<strong>de</strong>s a la Vall <strong>de</strong> Cardó inclou el conjunt <strong>de</strong><br />
l’antic monestir - balneari, els edificis adjacents, la fàbrica embotelladora i les<br />
ermites <strong>de</strong>ls voltants. L’objectiu és recuperar l’ús hoteler d’aquest espai fent<br />
compatible el rendiment econòmic amb la protecció <strong>de</strong> l’indret i el seu entorn.<br />
L’alternativa 0 o no actuació sobre l’espai no dóna compliment a l’objectiu. A<br />
més, cal tenir en compte el mal estat en el que es troben els edificis existents<br />
catalogats com a béns d’interès local.<br />
Per <strong>de</strong>senvolupar el projecte <strong>de</strong> restitució <strong>de</strong> l’ús hoteler, es plantegen dues<br />
alternatives:<br />
• Alternativa 1: La que s’ha elaborat en base als estudis <strong>de</strong> viabilitat<br />
econòmica i que comprèn, no només la restauració i rehabilitació <strong>de</strong>l conjunt<br />
actual, sinó també la creació <strong>de</strong> noves instal·lacions en edificis <strong>de</strong> nova<br />
construcció. És l’alternativa que es <strong>de</strong>scriu en la proposta elaborada pel<br />
promotor, el projecte sotmès a AIA, basat en el Pla Especial <strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong><br />
Cardó.<br />
• Alternativa 2: Es basaria en la restauració <strong>de</strong> l’ús hoteler però ocupant<br />
només les zones actualment edifica<strong>de</strong>s. La rehabilitació <strong>de</strong> l’actual conjunt<br />
d’edificis <strong>de</strong> l’antic monestir – balneari permet complir només parcialment<br />
amb el programa presentat pel promotor en el Pla Especial, basat en els<br />
estudis <strong>de</strong> viabilitat econòmica.<br />
En la taula següent es resumeixen les superfícies afecta<strong>de</strong>s per cadascuna <strong>de</strong><br />
les Àrees d’Actuació Específica vincula<strong>de</strong>s a les diferents alternatives. Es<br />
distingeix entre la superfície total <strong>de</strong> la parcel·la <strong>de</strong> cadascuna <strong>de</strong> les ADAE i, si<br />
és el cas, la superfície màxima edificable o superfície ocupada per les<br />
edificacions contempla<strong>de</strong>s en cada àrea. Només es tenen en compte les<br />
actuacions vincula<strong>de</strong>s a l’ús hoteler i les <strong>de</strong> restauració i condicionament <strong>de</strong><br />
l’entorn. La reobertura <strong>de</strong> la planta embotelladora, tot i que s’inclou en el Pla<br />
Especial, és una activitat que pot <strong>de</strong>senvolupar-se in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment <strong>de</strong> la<br />
restitució <strong>de</strong> l’ús hoteler i que, en qualsevol cas, s’implantarà en funció <strong>de</strong>l seu<br />
propi estudi <strong>de</strong> viabilitat.<br />
Cal tenir en compte que les accions <strong>de</strong> condicionament i restauració <strong>de</strong><br />
l’entorn, en el cas <strong>de</strong> l’alternativa 2, po<strong>de</strong>n venir condiciona<strong>de</strong>s per la viabilitat<br />
econòmica global <strong>de</strong>l projecte.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 99
ANÀLISI D’ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA<br />
Taula 6.1. Alternatives <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>l balneari <strong>de</strong> Cardó i Àrees d’Actuació<br />
Específica (ADAE) vincula<strong>de</strong>s.<br />
ADAE<br />
Alternativa 0 Alternativa 1 Alternativa 2<br />
Sup.<br />
parcel·la<br />
(m 2 )<br />
Sup.<br />
màx.<br />
edificable<br />
m 2<br />
Sup.<br />
parcel·la<br />
(m 2 )<br />
Sup.<br />
màx.<br />
edificable<br />
m 2<br />
Sup.<br />
parcel·la<br />
(m 2 )<br />
Sup.<br />
màx.<br />
edificable<br />
m 2<br />
ADAE 1 11.670 6.690 11.670 8.975 11.670 8.975<br />
ADAE 2 ----- 3.887 1.554 ----- -----<br />
ADAE 3 ----- 4.050 1.620 ----- -----<br />
ADAE 4 ----- ----- ---- ----- -----<br />
ADAE 5 ----- 4.185 1.230 4.185* 1.230*<br />
ADAE 6 ---- ----- 1.166 ---- 1.166* ----<br />
ADAE 7 ---- ----- X ---- X* -----<br />
ADAE 8 ---- ----- X ---- X* -----<br />
TOTAL 11.670 6.690 23.792 13.379 15.855 10.205<br />
* Actuacions <strong>de</strong> restauració <strong>de</strong> l’entorn que po<strong>de</strong>n estar condiciona<strong>de</strong>s a la viabilitat econòmica <strong>de</strong>l<br />
projecte en el cas d’optar per l’alternativa 2.<br />
Amb l’alternativa 0 la superfície ocupada per les instal·lacions és manté igual<br />
que en l’actualitat. Aquesta alternativa no és compatible amb la conservació <strong>de</strong>l<br />
patrimoni arquitectònic ja que els estudis tècnics han <strong>de</strong>terminat que cal actuar<br />
en els edificis per garantir la seva estabilitat estructural. El manteniment a llarg<br />
termini <strong>de</strong> les edificacions comporta donar un ús a les edificacions <strong>de</strong> manera<br />
que es faria necessari plantejar, en qualsevol cas, un ús alternatiu. L’ús hoteler<br />
que és vol restituir és el més coherent<br />
amb la història recent <strong>de</strong>l monestir – balneari.<br />
L’alternativa 1 representa incrementar la superfície ocupada fins als 23.792 m 2<br />
<strong>de</strong>ls quals un 56% seria superfície construïda. Tal i com ha quedat <strong>de</strong>finit en el<br />
Pla Especial aprovat, les actuacions pròpiament <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a l’ús hoteler i<br />
balneari es complementarien amb d’altres accions encamina<strong>de</strong>s a la posta en<br />
valor <strong>de</strong> l’entorn, com el condicionament <strong>de</strong>l camí <strong>de</strong> les ermites, l’estudi i<br />
rehabilitació <strong>de</strong> les mateixes i la construcció d’un centre d’interpretació. De la<br />
rendibilitat econòmica <strong>de</strong> les noves activitats pot <strong>de</strong>pendre també la <strong>de</strong>cisió<br />
respecte al tancament <strong>de</strong>finitiu <strong>de</strong> la planta embotelladora com a activitat<br />
industrial.<br />
En el cas <strong>de</strong> l’alternativa 2, la superfície ocupada es limitaria als 15.855 m 2<br />
<strong>de</strong>ls edificis actuals més el centre d’interpretació. Cal tenir en compte, però,<br />
que en el cas <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupar-se aquesta alternativa, no hi ha cap instrument<br />
que vinculi la restitució <strong>de</strong> l’ús hoteler amb la resta d’actuacions <strong>de</strong> millora <strong>de</strong><br />
l’entorn i aquestes estarien totalment condiciona<strong>de</strong>s a la viabilitat econòmica<br />
<strong>de</strong>l projecte. És a dir, en cas <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupar-se l’alternativa 2 per a la<br />
Pàg. 100 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
estitució <strong>de</strong> l’ús hoteler, difícilment s’arribaran a executar la resta d’actuacions<br />
en l’entorn <strong>de</strong>l balneari.<br />
6.2 ANÀLISI DELS IMPACTES POTENCIALS<br />
Alternativa 0<br />
L’alternativa 0 no implica cap tipus <strong>de</strong> canvi en la morfologia <strong>de</strong> l’àrea i, per<br />
tant, no implica alteracions sobre el medi físic, hidrològic i biòtic <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong><br />
Cardó.<br />
Paisatgísticament, però, la no actuació sobre els edificis que integren el conjunt<br />
<strong>de</strong> l’antic monestir i balneari pot comportar una <strong>de</strong>gradació paisatgística <strong>de</strong><br />
l’entorn per la sensació perceptiva d’abandonament i <strong>de</strong>gradació que transmet<br />
l’edifici en ruïnes. Aquesta mateixa percepció pot induir a comportaments<br />
incívics i <strong>de</strong> poc respecte tant al propi edifici com al seu entorn, fomentant una<br />
successiva <strong>de</strong>gradació <strong>de</strong> l’entorn.<br />
La no actuació sobre el conjunt arquitectònic representa un impacte negatiu<br />
sobre els valors patrimonials atès que el mal estat en que es troben els edificis<br />
fa necessària una intervenció per assegurar-ne l’estructura. Globalment, doncs,<br />
la qualitat ambiental no es veu afectada en temes com el soroll i els valors<br />
geològics i naturals, però sí en els valors paisatgístics i culturals.<br />
Una altra instal·lació actualment en <strong>de</strong>sús, la planta embotelladora, provoca un<br />
fort impacte paisatgístic <strong>de</strong>s <strong>de</strong> d’algunes <strong>de</strong> les vistes <strong>de</strong>l Balneari. El fet que<br />
no s’actuï sobre el conjunt impedirà la implantació <strong>de</strong> mesures d’integració<br />
paisatgística, com ara apantallaments, etc.<br />
Indirectament, els impactes negatius sobre el paisatge i la conservació <strong>de</strong>l<br />
patrimoni també afecten la socioeconomia <strong>de</strong> la zona al disminuir la capacitat<br />
<strong>de</strong> generar activitat turística i <strong>de</strong> lleure compatible amb els valors <strong>de</strong> l’entorn.<br />
Alternativa 1<br />
Aquesta alternativa és la que implica una major ocupació <strong>de</strong>l sòl i, per tant, un<br />
major impacte potencial sobre el medi físic (moviments <strong>de</strong> terres) i hidrològic<br />
(impermeabilització, ocupació <strong>de</strong> zona <strong>de</strong> policia <strong>de</strong> lleres...). És factible, però<br />
aplicar mesures preventives i correctores per fer compatible aquest impacte.<br />
Pel que fa a la vegetació, també hi ha un impacte potencial ja que s’ocupen<br />
noves zones per al conjunt d’actuacions proposa<strong>de</strong>s. El criteri per triar<br />
l’alternativa d’ubicació d’aquestes noves edificacions ha tingut en compte que<br />
es tractés <strong>de</strong> zones ja <strong>de</strong>grada<strong>de</strong>s i amb vegetació ru<strong>de</strong>ral. És el cas, per<br />
exemple, <strong>de</strong> l’ADAE 3 que se situa en una zona anteriorment afectada per<br />
obres d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong> la carretera d’accés. Comparteix amb l’alternativa 2 els<br />
efectes potencialment negatius <strong>de</strong>rivats d’una major freqüentació <strong>de</strong> l’espai<br />
amb els nous usos. En aquest cas, però, existeix una major capacitat<br />
d’intervenció per canalitzar els fluxos <strong>de</strong> visitants ja que es preveu una actuació<br />
més global en l’entorn afectant al centre d’interpretació, la ruta <strong>de</strong> les ermites,<br />
etc.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 101
ANÀLISI D’ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA<br />
Paisatgísticament, aquesta alternativa representa la introducció <strong>de</strong> nous volums<br />
arquitectònics (edifici balneari, edifici suites termals, passarel·la...). Serà<br />
necessari treballar <strong>de</strong> forma completa i específica la integració visual d’aquests<br />
elements per a que l’impacte assoleixi nivells admissibles. Hi ha també un<br />
impacte positiu associat que és la possibilitat <strong>de</strong> treballar en la integració visual<br />
<strong>de</strong> la planta embotelladora, millorant la situació actual. Fins i tot es podria<br />
plantejar un futur escenari <strong>de</strong> substitució <strong>de</strong> l’activitat industrial per altres usos<br />
més coherents amb l’ús hoteler, treballant en la integració paisatgística <strong>de</strong> les<br />
instal·lacions. Aquest escenari és factible atès que els impactes <strong>de</strong> la represa<br />
<strong>de</strong> l’activitat: trànsit <strong>de</strong> camions, soroll, etc. afectaria <strong>de</strong> manera substancials<br />
als propis usuaris <strong>de</strong> l’equipament hoteler.<br />
De manera similar, els valors patrimonials es po<strong>de</strong>n veure afectats per la<br />
introducció <strong>de</strong> nous elements, tot i que es garanteix el manteniment <strong>de</strong>l<br />
caràcter <strong>de</strong> l’edifici històric <strong>de</strong>l monestir – balneari. En positiu cal esmentar<br />
l’actuació global prevista sobre el conjunt ermitori vinculat a Cardó.<br />
Des <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista econòmic i <strong>de</strong> recuperació <strong>de</strong> l’economia <strong>de</strong> la zona,<br />
aquesta és l’alternativa que dóna més garanties d’un impacte positiu pel fet que<br />
fa compatible l’ús hoteler amb la conservació <strong>de</strong> l’entorn.<br />
Alternativa 2<br />
Aquesta alternativa limita les moviments <strong>de</strong> terres a les operacions necessàries<br />
per al condicionament <strong>de</strong>ls cossos construïts en l’actualitat. La major part<br />
d’efectes sobre la qualitat ambiental seran, doncs, efectes temporals durant la<br />
fase d’obres.<br />
La situació <strong>de</strong>l medi hidrològic (afectació a lleres, impermeabilització...) i el<br />
medi biològic no ha <strong>de</strong> variar substancialment respecte a l’estat actual ja que<br />
les accions a <strong>de</strong>senvolupar afecten als espais ja ocupats o urbanitzats.<br />
Tanmateix, hi ha un impacte potencial indirecte sobre l’entorn <strong>de</strong>rivat <strong>de</strong> la<br />
major freqüentació <strong>de</strong> l’espai induïda pels nous usos.<br />
Donat que l’actuació sobre el conjunt arquitectònic existent s’ha <strong>de</strong> fer atenent<br />
als criteris <strong>de</strong>ls estudis <strong>de</strong> patrimoni que s’han realitzat, l’actuació sobre el<br />
conjunt arquitectònic s’ha <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rar un impacte positiu pel que fa als valors<br />
patrimonials i paisatgístic, al restituir l’aportació paisatgística <strong>de</strong> l’edifici facilitant<br />
la integració en l’entorn.<br />
L’actuació a la zona, però, queda restringida al conjunt arquitectònic existent i<br />
no es garanteix una actuació que permeti integrar la resta <strong>de</strong> valors<br />
patrimonials <strong>de</strong> l’entorn com les ermites, la ruta que les uneix, etc. Així mateix,<br />
la necessitat d’espai per garantir l’ús hoteler en aplicació <strong>de</strong> la normativa<br />
turística actual, compromet actuacions com la pantalla visual i acústica<br />
respecte a la planta embotelladora que permetria millorar la qualitat ambiental<br />
d’aquest espai.<br />
L’impacte positiu en l’economia <strong>de</strong> la zona queda condicionat a la viabilitat<br />
econòmica <strong>de</strong>l projecte que, segons els estudis realitzats, queda seriosament<br />
compromesa amb aquesta alternativa. En aquestes condicions és més<br />
Pàg. 102 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
probable que la propietat es veiés obligada a tornar a posar en marxa la planta<br />
embotelladora, compatibilitzant el funcionament <strong>de</strong> l’establiment balneari amb<br />
les instal·lacions industrials.<br />
6.3 JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA<br />
Un cop analitza<strong>de</strong>s, s’ha optat per l’alternativa 1, tot i que pot generar una sèrie<br />
d’impactes sobre diversos vectors ambientals (medi físic, hidrologia,<br />
paisatge,...) pel fet que implica una major ocupació <strong>de</strong> sòl i la construcció <strong>de</strong><br />
noves edificacions. Tanmateix és la que, assegurant plenament la viabilitat<br />
econòmica <strong>de</strong> la proposta, garanteix la conservació i recuperació <strong>de</strong>ls elements<br />
d’interès <strong>de</strong> l’entorn <strong>de</strong>l Balneari (ermites, camins,...) i la seva gestió i<br />
revalorització. Alhora, obre la porta a possibles actuacions <strong>de</strong> minimització i<br />
correcció <strong>de</strong>ls impactes actualment existents, provocats per la presència <strong>de</strong> les<br />
instal·lacions industrials <strong>de</strong> la planta embotelladora, i fins i tot al seu tancament<br />
<strong>de</strong>finitiu i a la seva substitució per usos vinculats a l’activitat hotelera.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 103
7 AVALUACIÓ D’IMPACTES<br />
7.1 OBJECTIU I METODOLOGIA<br />
L’objectiu d’aquesta part <strong>de</strong> l'estudi és l'anàlisi conjunta <strong>de</strong> la informació<br />
referent a les actuacions previstes i als estudis referits als diferents vectors<br />
ambientals, per tal <strong>de</strong> <strong>de</strong>tectar, <strong>de</strong>scriure i valorar cadascun <strong>de</strong>ls possibles<br />
impactes (positius o negatius).<br />
El procés consisteix en una primera fase d’i<strong>de</strong>ntificació <strong>de</strong> cadascun <strong>de</strong>ls<br />
impactes <strong>de</strong>tectats sobre els diferents components <strong>de</strong>l medi, posteriorment es<br />
proce<strong>de</strong>ix a la caracterització i valoració <strong>de</strong>ls impactes, que es recull<br />
esquemàticament en forma <strong>de</strong> taules al final d’aquest capítol. La metodologia<br />
<strong>de</strong> treball seguida per arribar a una avaluació final <strong>de</strong>ls impactes ambientals<br />
<strong>de</strong>rivats <strong>de</strong>l projecte objecte d'estudi s'ha basat en la seva caracterització i en<br />
les possibilitats d'aplicació <strong>de</strong> mesures correctores.<br />
Les característiques que s'han consi<strong>de</strong>rat per a cada impacte han estat les<br />
següents, d’acord amb les <strong>de</strong>finicions <strong>de</strong> l’annex I <strong>de</strong>l Real Decreto 1131/1988,<br />
<strong>de</strong> 30 <strong>de</strong> septiembre, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución<br />
<strong>de</strong>l Real Decreto Legislativo 1302/1986, <strong>de</strong> 28 <strong>de</strong> junio, <strong>de</strong> Evaluación <strong>de</strong><br />
Impacto Ambiental:<br />
• Segons la intensitat: Fa referència al grau d’alteració produïda, i a la<br />
severitat <strong>de</strong>ls efectes causats pels impactes negatius.<br />
- Efecte mínim: És el que es pot <strong>de</strong>mostrar que no és notable.<br />
- Efecte notable: Aquell que es manifesta com una modificació <strong>de</strong>l medi<br />
ambient, <strong>de</strong>ls recursos naturals, o <strong>de</strong>ls seus processos fonamentals <strong>de</strong><br />
funcionament, que produeixi o pugui produir al futur repercussions<br />
apreciables als mateixos.<br />
• Segons el signe:<br />
- Efecte positiu: Aquell admès com a tal, tant per la comunitat tècnica i<br />
científica com per la població en general, dins <strong>de</strong>l context d’una anàlisi<br />
completa, <strong>de</strong>ls costos i beneficis genèrics i <strong>de</strong> les externalitats <strong>de</strong> l’actuació<br />
contemplada.<br />
- Efecte negatiu: Aquell que es tradueix en una pèrdua <strong>de</strong> valor naturalístic,<br />
cultural, paisatgístic, <strong>de</strong> productivitat ecològica, o en un increment <strong>de</strong>ls<br />
perjudicis <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong> la contaminació, erosió i altres riscos ambientals.<br />
• Segons la incidència:<br />
- Efecte directe: Aquell que té una incidència immediata en algun aspecte<br />
ambiental.<br />
- Efecte indirecte o secundari: Aquell que suposa una incidència immediata<br />
respecte a la relació d’un sector ambiental amb un altre.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 105
AVALUACIÓ D’IMPACTES<br />
• Segons el tipus <strong>de</strong> sistema actiu:<br />
- Efecte simple: Aquell que es manifesta sobre un sol component ambiental<br />
(o aquell, el mo<strong>de</strong> d’acció <strong>de</strong>l qual, es individualitzat), sense conseqüències<br />
en la inducció <strong>de</strong> nous efectes, ni en la acumulació ni en la sinèrgia.<br />
- Efecte acumulatiu: Aquell que quan es propaga l’acció <strong>de</strong> l’agent inductor,<br />
incrementa progressivament la seva gravetat, ja que no existeixen<br />
mecanismes d’eliminació amb efectivitat temporal similar a la <strong>de</strong> l’increment<br />
<strong>de</strong> l’agent causant <strong>de</strong>l mal.<br />
- Efecte sinèrgic: Aquell que es produeix quan l’efecte conjunt <strong>de</strong> la presència<br />
simultània <strong>de</strong> diversos agents, suposa una incidència ambiental major que<br />
l’efecte suma <strong>de</strong> les incidències individuals contempla<strong>de</strong>s aïlladament. Així<br />
mateix, s’inclou dins d’aquest tipus aquell efecte, el mo<strong>de</strong> d’acció <strong>de</strong>l qual,<br />
indueix a l’aparició d’altres nous.<br />
• Segons l’aparició:<br />
- A curt termini : Es manifesta abans d’un any<br />
- A mig termini : Es manifesta abans <strong>de</strong>ls 5 anys<br />
- A llarg termini: Es manifesta <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>ls 5 anys<br />
• Segons la persistència:<br />
- Efecte permanent: Suposa una alteració in<strong>de</strong>finida al temps. Que no<br />
<strong>de</strong>sapareix amb el temps.<br />
- Efecte temporal: Suposa una alteració no permanent al temps, amb un<br />
termini temporal <strong>de</strong> manifestació que pot ser estimat o <strong>de</strong>terminat.<br />
• Segons la reversibilitat:<br />
- Efecte reversible: Aquell en el que l’alteració que suposa pot ser assimilada<br />
per l’entorn <strong>de</strong> forma mesurable, a mig termini, a causa <strong>de</strong>l funcionament<br />
<strong>de</strong>ls processos naturals <strong>de</strong> la successió ecològica i <strong>de</strong>ls mecanismes<br />
d’auto<strong>de</strong>puració <strong>de</strong>l medi.<br />
- Efecte irreversible: Aquell que suposa la impossibilitat, o la dificultat<br />
extrema, <strong>de</strong> retornar a la situació anterior a l’acció que ho produeix.<br />
• Segons la recuperabilitat:<br />
- Efecte recuperable: Aquell on l’alteració que suposa pot ser eliminada, ja<br />
sigui per l’acció natural, o per l’acció humana.<br />
- Efecte irrecuperable: Quan l’alteració o pèrdua que suposa es impossible <strong>de</strong><br />
recuperar o restaurar, tant per l’acció natural com per la humana.<br />
• Segons la seva periodicitat:<br />
- Efecte periòdic: Aquell que es manifesta com un mo<strong>de</strong>l d’acció intermitent i<br />
continu en el temps.<br />
Pàg. 106 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
- Efecte d’aparició irregular: Es manifesta <strong>de</strong> forma imprevisible en el temps, i<br />
les seves alteracions s’han d’avaluar en funció d’una probabilitat<br />
d’ocurrència.<br />
• Segons la manifestació:<br />
- Efecte continu: Aquell que es manifesta com una alteració constant al<br />
temps, acumulada o no.<br />
- Efecte discontinu: Aquell que es manifesta per mitjà d’alteracions irregulars<br />
o intermitents en la seva permanència.<br />
Aquesta avaluació es concreta en la utilització d'una escala <strong>de</strong> nivell d'impacte.<br />
S'ha emprat la més acceptada generalment segons la bibliografia consultada,<br />
que es basa en l’efecte d’un <strong>de</strong>terminat impacte sobre els factors ambientals, i<br />
en el grau d’atenuació o millora <strong>de</strong> les mesures correctores aplica<strong>de</strong>s i inclou<br />
els següents nivells:<br />
- Compatible: Aquell impacte, la recuperació <strong>de</strong>l qual, es immediata una<br />
vegada ha acabat l’activitat que ho produeix i no precisa <strong>de</strong> pràctiques<br />
protectores o correctores. S’aplica així mateix als impactes positius.<br />
- Mo<strong>de</strong>rat: Aquell impacte, la recuperació <strong>de</strong>l qual, no precisa <strong>de</strong> pràctiques<br />
protectores o correctores intensives i on la recuperació <strong>de</strong> les condicions<br />
ambientals inicials requereix cert temps.<br />
- Sever: Aquell on la recuperació <strong>de</strong> les condicions <strong>de</strong>l medi exigeix<br />
l’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong> mesures correctores o protectores, i on, inclòs amb aquestes<br />
mesures, la recuperació requereix un perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> temps dilatat.<br />
- Crític: Aquell impacte amb una magnitud superior al llindar acceptable. Amb<br />
aquest impacte es produeix una pèrdua permanent <strong>de</strong> la qualitat <strong>de</strong> les<br />
condicions ambientals, sense cap possibilitat <strong>de</strong> recuperació, inclòs amb<br />
l’aplicació <strong>de</strong> mesures correctores.<br />
7.2 IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES<br />
En primer lloc s’han i<strong>de</strong>ntificat els paràmetres ambientals que po<strong>de</strong>n veure’s<br />
afectats per les diferents accions que comporta el projecte. Per efectuar la<br />
i<strong>de</strong>ntificació s'ha utilitzat una matriu <strong>de</strong> doble entrada (Figura 7.1) en la qual es<br />
representen les accions <strong>de</strong>l projecte en sentit horitzontal i, verticalment, els<br />
diferents vectors ambientals. La matriu vol representar gràficament els<br />
impactes possibles o potencials.<br />
La llista d'accions consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s, sense ser exhaustiva, pretén reflectir els<br />
aspectes més significatius <strong>de</strong> la millora general. Aquestes accions s'han<br />
consi<strong>de</strong>rat agrupa<strong>de</strong>s en dos grans blocs:<br />
− Accions referents a la construcció i ocupació <strong>de</strong> l’espai per part <strong>de</strong> les<br />
instal·lacions (elements constructius). Inclouen tots aquells elements<br />
estructurals implicats en el projecte, contemplats tant en el seu aspecte<br />
temporal (mentre duren les obres) com permanent (un cop construïts).<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 107
AVALUACIÓ D’IMPACTES<br />
− Accions <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s en les operacions <strong>de</strong> funcionament <strong>de</strong> les<br />
instal·lacions, és a dir, les que tindran lloc com a conseqüència <strong>de</strong> la<br />
utilització i manteniment <strong>de</strong>l Balneari.<br />
S’han consi<strong>de</strong>rat les següents:<br />
a) Elements constructius:<br />
- Desbrossada <strong>de</strong>l terreny<br />
- Moviments <strong>de</strong> terres<br />
- Ocupació temporal <strong>de</strong> sòl: abassegaments, dipòsits <strong>de</strong> materials, pàrking <strong>de</strong><br />
maquinària,…<br />
- Abocadors<br />
- Préstecs <strong>de</strong> terres<br />
- Extraccions d’àrids<br />
- Plantes <strong>de</strong> formigó i asfalt<br />
- Trànsit <strong>de</strong> maquinària pesada<br />
- En<strong>de</strong>rrocament d’infraestructures i edificis existents<br />
- Construcció <strong>de</strong> nous edificis<br />
- Implantació <strong>de</strong> xarxes <strong>de</strong> serveis i infraestructures: aigua, electricitat,<br />
telefonia,...<br />
- Construcció i pavimentació <strong>de</strong> la xarxa viària interna i <strong>de</strong>ls aparcaments<br />
- Construcció <strong>de</strong>l pont <strong>de</strong> connexió entre l’hotel i l’spa<br />
b) Operacions <strong>de</strong> funcionament:<br />
- Funcionament <strong>de</strong> les instal·lacions hoteleres i balneàries<br />
- Trànsit <strong>de</strong> vehicles<br />
- Operacions <strong>de</strong> manteniment: conservació <strong>de</strong>ls edificis i les instal·lacions,<br />
manteniment <strong>de</strong> les zones enjardina<strong>de</strong>s,…<br />
- Generació <strong>de</strong> residus<br />
- Generació d’aigües residuals<br />
- Accions induï<strong>de</strong>s: freqüentació <strong>de</strong> l’espai per visitants, activitats <strong>de</strong> turisme<br />
actiu (sen<strong>de</strong>risme,...) per als clients,…<br />
En funció <strong>de</strong> l'estudi <strong>de</strong> vectors ambientals realitzat, s'ha triat, per a cada<br />
element <strong>de</strong>l medi analitzat, els paràmetres més a<strong>de</strong>quats per mesurar-ne el<br />
grau d'afectació en la zona d’estudi:<br />
• Atmosfera<br />
- Emissió <strong>de</strong> gasos (GEH, CO, NOx,…)<br />
- Pols<br />
Pàg. 108 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
- Soroll<br />
- Contaminació lluminosa<br />
• Hidrologia<br />
- Hidrologia superficial<br />
- Aqüífers<br />
- Qualitat <strong>de</strong> l’aigua<br />
• Geologia, geomorfologia i sòls<br />
- Relleu i geomorfologia<br />
- Riscos geològics<br />
• Fauna<br />
- Espècies<br />
- Hàbitats<br />
- Zones d’interès: àrees <strong>de</strong> nidificació i campeig,…<br />
• Vegetació i flora<br />
- Coberta vegetal<br />
- Espècies<br />
- Comunitats vegetals<br />
- Risc d’incendi forestal<br />
• Paisatge<br />
- Components <strong>de</strong>l paisatge: vegetació, elements culturals,...<br />
- Elements visuals: color, textura, forma,…<br />
• Patrimoni històrico-artístic<br />
- Elements qualificats d’interès cultural (Monestir–Balneari)<br />
- Altres elements <strong>de</strong>l patrimoni: ermites, camins rama<strong>de</strong>rs,...<br />
• Usos <strong>de</strong>l sòl<br />
- Forestal<br />
- Altres usos: Balneari, industrial,…<br />
• Planificació urbanística<br />
- Espais protegits<br />
- Planificació territorial<br />
- Planejament urbanístic<br />
• Infraestructures i elements <strong>de</strong> l’entorn humà<br />
- Xarxes <strong>de</strong> distribució <strong>de</strong> serveis: aigua, electricitat,…<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 109
AVALUACIÓ D’IMPACTES<br />
- Infraestructures d’aprofitament d’aigües subterrànies: pous,…<br />
- Xarxa viària: carretera i camins<br />
- Itineraris a peu i en BTT<br />
• Aspectes socioeconòmics<br />
- Població<br />
- Activitats econòmiques<br />
- Comunicacions<br />
Pàg. 110 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Atmosfera<br />
Hidrologia<br />
Geologia, geomorfologia i sòls<br />
Fauna<br />
Paisatge<br />
Figura 7-1 Matriu d'i<strong>de</strong>ntificació d'impactes<br />
LLEGENDA<br />
Patrimoni històrico-artístic<br />
Usos <strong>de</strong>l sòl<br />
Tipus d'efecte<br />
Vegetació i flora<br />
Planificació urbanística<br />
Aspectes socioeconòmics<br />
Permanent<br />
Temporal<br />
Infraestructures i elements <strong>de</strong> l'entorn humà<br />
Emissions gasos (GEH, CO, NOx,…)<br />
Pols<br />
Soroll<br />
Contaminació lluminosa<br />
Hidrologia superficial<br />
Aqüífers<br />
Qualitat <strong>de</strong> l'aigua<br />
Relleu i geomorfologia<br />
Riscos geològics<br />
Espècies<br />
Hàbitats<br />
Zones d'interès (nidificació, campeig,…)<br />
Coberta vegetal<br />
Espècies<br />
Comunitats vegetals<br />
Risc d'incendi forestal<br />
Components <strong>de</strong>l paisatge (vegetació, elements culturals,…)<br />
Elements visuals (color, textura, forma,…)<br />
Monestir-Balneari<br />
Altres elements <strong>de</strong>l patrimoni (ermites, camins rama<strong>de</strong>rs,...)<br />
Forestal<br />
Altres usos: Balneari, industrial,…<br />
Espais protegits<br />
Planificació territorial<br />
Planejament urbanístic<br />
Xarxes <strong>de</strong> distribució (aigua, electricitat,…)<br />
Infraestructures d'aprofitament d'aigües subterrànies (pous,…)<br />
Xarxa viària: carretera i camins<br />
Itineraris a peu i en BTT<br />
Població<br />
Activitats econòmiques<br />
Comunicacions<br />
Desbrossada <strong>de</strong>l terreny<br />
Moviments <strong>de</strong> terres<br />
Ocupació temporal <strong>de</strong> sòl: abassegaments, dipòsits <strong>de</strong> material, pàrking <strong>de</strong> maquinària,…<br />
ELEMENTS CONSTRUCTIUS<br />
Abocadors<br />
Préstecs <strong>de</strong> terres<br />
Extraccions d'àrids<br />
Plantes <strong>de</strong> formigó i asfalt<br />
Trànsit <strong>de</strong> maquinària pesada<br />
En<strong>de</strong>rrocament d'infraestructures i edificis existents<br />
Construcció <strong>de</strong> nous edificis<br />
Implantació <strong>de</strong> xarxes <strong>de</strong> serveis i infraestructures (aigua, electricitat, telefonia,...)<br />
Construcció i pavimentació <strong>de</strong> la xarxa viària interna i <strong>de</strong>ls aparcaments<br />
Construcció <strong>de</strong>l pont <strong>de</strong> connexió entre l'hotel i l'spa<br />
Funcionament <strong>de</strong> les instal·lacions hoteleres i balneàries<br />
OPERACIONS DE<br />
FUNCIONAMENT<br />
Trànsit <strong>de</strong> vehicles<br />
Operacions <strong>de</strong> manteniment (conservació <strong>de</strong>ls edificis i les instal·lacions, manteniment <strong>de</strong> les zones enjardina<strong>de</strong>s,…)<br />
Generació <strong>de</strong> residus<br />
Generació d'aigües residuals<br />
Accions induï<strong>de</strong>s: freqüentació <strong>de</strong> l'espai per visitants, activitats <strong>de</strong> turisme actiu (sen<strong>de</strong>risme,...) per als clients,…
7.3 CARACTERITZACIÓ I VALORACIÓ DELS IMPACTES<br />
7.3.1 Impactes sobre el medi atmosfèric<br />
Les noves activitats previstes a la vall <strong>de</strong> Cardó no estan consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s<br />
potencialment contaminants <strong>de</strong> l’atmosfera i no són susceptibles d’afectar la<br />
qualitat global <strong>de</strong> l’aire en l’àmbit d’influència. Tanmateix, representen un<br />
increment <strong>de</strong>l consum <strong>de</strong> combustibles amb les conseqüents emissions<br />
associa<strong>de</strong>s. Els focus d’emissions existents, associats a la planta<br />
embotelladora que actualment no està en funcionament, són els associats al<br />
consum energètic <strong>de</strong> la planta estimat en uns 15.000 l/any <strong>de</strong> gasoil C; el<br />
consum estimat per als nous usos és <strong>de</strong> prop <strong>de</strong> 300.000 l/any. Malgrat<br />
l’important increment <strong>de</strong>l consum energètic, les emissions associa<strong>de</strong>s no<br />
inclouen cap contaminant que s’hagi consi<strong>de</strong>rat crític a la zona i no es donen<br />
condicions que puguin limitar la capacitat <strong>de</strong> dispersió <strong>de</strong> l’atmosfera. Tenint en<br />
compte, a més, que la zona està qualificada com <strong>de</strong> capacitat alta i<br />
vulnerabilitat baixa, l’impacte s’ha consi<strong>de</strong>rat compatible.<br />
El mateix criteri s’ha utilitzat per avaluar l’increment <strong>de</strong> les emissions<br />
associa<strong>de</strong>s al trànsit, que s’estima que passarà d’una IMD <strong>de</strong> 165 veh/dia a uns<br />
1000 veh/dia. Continuen mantenint-se, però, en intensitats <strong>de</strong> trànsit molt<br />
baixes.<br />
Un altre efecte associat a l’increment <strong>de</strong>l consum energètic, tant <strong>de</strong><br />
combustibles com d’energia elèctrica, és l’augment <strong>de</strong> les emissions <strong>de</strong> gasos<br />
d’efecte hivernacle (GEH). S’ha estimat que la planta embotelladora tenia una<br />
contribució a l’efecte hivernacle <strong>de</strong> 97 t/CO2eq/any. Els consums energètics<br />
associats a les noves instal·lacions hoteleres, segons les da<strong>de</strong>s aporta<strong>de</strong>s pel<br />
promotor, comportaran l’emissió d’unes 2.384 t/CO2eq/any, la qual cosa<br />
representaria incrementar en 2,8 t/habitant/any la contribució a l’efecte<br />
hivernacle prenent com a referència els habitants <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong>. En aquest cas,<br />
l’impacte s’ha consi<strong>de</strong>rat mo<strong>de</strong>rat atenent a la contribució a un efecte global i a<br />
la necessitat d’adoptar mesures correctores en l’actual conjuntura<br />
d’implementació d’estratègies per a la reducció <strong>de</strong> les emissions.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 113
AVALUACIÓ D’IMPACTES<br />
Gasoil C<br />
Taula 7.1 Estimació <strong>de</strong> les emissions <strong>de</strong> GEH<br />
Planta Hotel-balnerari<br />
Consum energètic (kWh) 1 146.550 2.813.760<br />
Factor d’emissió (kg/kWh) 2 0,267<br />
Emissions <strong>de</strong> GEH /t CO2eq/any) 39,13 751,27<br />
Electricitat<br />
Consum energètic (kWh) 146.550 2.813.760<br />
Factor d’emissió (g/kWh) 3 233<br />
Emissions <strong>de</strong> GEH /t CO2eq/any) 58,25 1.632,86<br />
Total 97,4 2.384,2<br />
Font: Elaboració pròpia a partir <strong>de</strong> diverses fonts. (1) Factor <strong>de</strong> conversió 9,77 kWh/l segons<br />
“DESGEL. Metodologia per l'elaboració d'una prediagnosi energètica municipal”, Diputació <strong>de</strong><br />
Barcelona, 2006. (2) Factor d’emissió <strong>de</strong> l’Oficina Europea <strong>de</strong>l Canvi Climàtic, “Technical annex<br />
to the SEAP template instruction document 2009”.(3) Factor d’emissió provisional any 2009 <strong>de</strong>l<br />
mix elèctric estatal, “Comisión Nacional d’Energia”.<br />
En un altre ordre <strong>de</strong> coses, les obres <strong>de</strong> construcció <strong>de</strong>ls nous edificis<br />
comporten moviment <strong>de</strong> terres i materials que pot fer augmentar les partícules<br />
en suspensió, amb una disminució temporal <strong>de</strong> la qualitat <strong>de</strong> l’aire i efectes<br />
adversos en la vegetació <strong>de</strong> l’entorn. La intensitat <strong>de</strong> l’impacte pot ser notable<br />
en moments puntuals, però la repercussió és molt local, l’efecte és temporal i<br />
és factible la incorporació <strong>de</strong> mesures correctores <strong>de</strong> fàcil aplicació. Per tot<br />
això, l’impacte es consi<strong>de</strong>ra mo<strong>de</strong>rat.<br />
La zona d’estudi, en un espais d’interès natural, ha <strong>de</strong> ser consi<strong>de</strong>rada una<br />
zona <strong>de</strong> sensibilitat acústica alta i, per tant, mereixedora d’una elevada<br />
protecció envers la contaminació acústica. De les actuacions contempla<strong>de</strong>s en<br />
el Pla Especial, l’activitat que implica un major impacte acústic és la planta<br />
embotelladora que, en les èpoques en que estava operativa tenia unes<br />
emissions sonores ben apreciables precisament pels baixos nivells <strong>de</strong>l soroll <strong>de</strong><br />
fons. En canvi, les noves activitats previstes no han <strong>de</strong> comportar uns<br />
increments d’emissió acústica apreciables ja que es tracta d’un mo<strong>de</strong>l turístic<br />
poc massificat.<br />
Així doncs, el programa <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament no comporta una pèrdua <strong>de</strong><br />
qualitat acústica respecte a la situació amb la planta embotelladora activa,<br />
tenint en compte que el funcionament d’aquesta provocava uns nivells<br />
d’immissió acústica que podien arribar a incrementar en uns 50 dBA el soroll <strong>de</strong><br />
fons en alguns punts. Ara bé, l’impacte acústic <strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong> les activitats<br />
contempla<strong>de</strong>s en el Pla Especial serà sever en el cas que es compatibilitzi l’ús<br />
hoteler amb l’activitat a la planta embotelladora. Cal tenir en compte, a més,<br />
que els principals receptors <strong>de</strong> l’impacte serien els propis usuaris <strong>de</strong> les<br />
instal·lacions hoteleres. L’entrada principal prevista per a l’edifici <strong>de</strong>l hotel se<br />
situa a uns 70 m d’un <strong>de</strong>ls principals focus d’emissió: la torre <strong>de</strong> refrigeració,<br />
amb nivells màxims mesurats <strong>de</strong> 86,8 a 17 m. Estimant una reducció <strong>de</strong> 6 dBA<br />
Pàg. 114 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
al doblar la distància (aproximació vàlida per a fonts sonores puntuals) els<br />
nivells màxims mesurats a l’entrada <strong>de</strong> l’edifici podrien arribar als 74,8 dBA.<br />
Malgrat que l’estimació <strong>de</strong>ls nivells d’avaluació sonora requeriria d’un càlcul<br />
més acurat que tingués en compte el temps i horari <strong>de</strong> funcionament i els<br />
possibles components impulsius o tonals <strong>de</strong>l so emès, l’aproximació permet<br />
avaluar que se superarien els límits d’immissió per a zones <strong>de</strong> sensibilitat<br />
acústica alta i seria necessari adoptar mesures correctores en cas <strong>de</strong><br />
compatibilitzar els dos usos previstos al Pla Especial.<br />
Les emissions <strong>de</strong> soroll <strong>de</strong>gu<strong>de</strong>s a les obres s’han consi<strong>de</strong>rat un impacte<br />
mo<strong>de</strong>rat ja que, malgrat la sensibilitat <strong>de</strong> la zona, es tracta d’un impacte<br />
temporal.<br />
La zona d’estudi gau<strong>de</strong>ix <strong>de</strong> la màxima protecció (E1) envers la contaminació<br />
lluminosa que preveu la legislació actual. El <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>l programa<br />
d’a<strong>de</strong>quació contempla la implantació <strong>de</strong> nou enllumenat exterior. En el disseny<br />
d’aquest, però, s’ha tingut en compte tots els paràmetres fixats en el Decret<br />
82/2005 per la qual cosa, l’impacte es consi<strong>de</strong>ra compatible.<br />
7.3.2 Impactes sobre la gea<br />
Segons el diagnòstic <strong>de</strong>ls EIG elaborat pel Departament <strong>de</strong> Medi Ambient i<br />
Habitatge, aquest espai està poc antropitzat i no presenta impactes significatius<br />
que n’alterin el caràcter. En el mateix diagnòstic no s’estableixen limitacions per<br />
a l’ús <strong>de</strong> la geozona.<br />
Les actuacions previstes no afecten la interpretació <strong>de</strong> la sèrie estratigràfica <strong>de</strong>l<br />
mesozoic que és el principal valor d’aquesta extensa geozona, per això, s’ha<br />
consi<strong>de</strong>rat que no hi ha impactes respecte el patrimoni geològic.<br />
Les obres d’a<strong>de</strong>quació, però, comporten un cert volum <strong>de</strong> moviments <strong>de</strong> terres<br />
que alteren la geomorfologia en zones molt localitza<strong>de</strong>s. Els moviments <strong>de</strong><br />
terres més significatius es generaran en la construcció <strong>de</strong> l’edifici <strong>de</strong>stinat a<br />
usos balnearis (spa); tot i amb això, la major part <strong>de</strong> terres d’excavació es<br />
reutilitzaran en les pròpies esplanacions i es preveu un exce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> només 145<br />
m 3 <strong>de</strong> terres que es <strong>de</strong>stinaran a dipòsit controlat. Els moviments <strong>de</strong> terres no<br />
afecten en cap cas, les zones més sensibles amb formacions geomorfològiques<br />
d’interès paisatgístic (agulles, penya-segats...). Per tot això, s’ha consi<strong>de</strong>rat que<br />
l’impacte és mo<strong>de</strong>rat.<br />
Igualment, la urbanització <strong>de</strong> l’àrea situada entre l’actual monestir – balneari i<br />
l’spa s’adapta a la morfologia <strong>de</strong> la vall existent, amb un traçat <strong>de</strong>ls camins i<br />
itineraris sinuosos adaptats a les corbes <strong>de</strong> nivell. Tot i això, inevitablement es<br />
generaran nous talussos i alguns camins amb pen<strong>de</strong>nts superiors al 5%.<br />
Tanmateix, l’extensió és local i l’impacte sobre l’increment <strong>de</strong>ls processos<br />
erosius s’ha consi<strong>de</strong>rat també mo<strong>de</strong>rat.<br />
7.3.3 Impactes sobre el cicle <strong>de</strong> l’aigua<br />
Pel que fa a la hidrologia superficial, els moviments <strong>de</strong> terres (talussos,<br />
<strong>de</strong>smunts) i altres operacions que comportin modificacions <strong>de</strong> la morfologia<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 115
AVALUACIÓ D’IMPACTES<br />
po<strong>de</strong>n produir alteracions en el drenatge. Les alteracions po<strong>de</strong>n consistir en un<br />
efecte <strong>de</strong> concentració <strong>de</strong> les aigües d’escolament amb els conseqüents<br />
efectes indirectes sobre els processos erosius a l’afavorir la formació d’incisions<br />
en el terreny o, contràriament, la creació <strong>de</strong> zones amb drenatge <strong>de</strong>ficient. Com<br />
ja s’ha explicat en el cas anterior, els moviments <strong>de</strong> terres previstos són <strong>de</strong><br />
poca envergadura. El punt més sensible és el barranc <strong>de</strong> Sant Roc, situat entre<br />
les ADAE 1 i 2 que es troben en zona <strong>de</strong> policia i en mig la zona que es<br />
condicionarà paisatgísticament per als itineraris i gaudi <strong>de</strong>ls usuaris <strong>de</strong> les<br />
instal·lacions. L’impacte s’ha qualificat <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>rat.<br />
El cas <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> la Font <strong>de</strong>l Pastor és diferent perquè actualment ja està<br />
plenament afectat per les construccions existents. El curs, en la seva part<br />
baixa, està interromput per les edificacions <strong>de</strong> la planta embotelladora i el<br />
drenatge canalitzat fins a la sortida <strong>de</strong> l’efluent <strong>de</strong> la <strong>de</strong>puradora <strong>de</strong> la<br />
instal·lació industrial. La capacitat d’aquesta obra <strong>de</strong> drenatge no és suficient<br />
per absorbir el cabal que pot arribar a drenar el barranc en cas d’avingu<strong>de</strong>s<br />
amb perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> retorn <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 100 anys. En aquests supòsits d’avinguda es<br />
produeix, doncs, un sobreeiximent <strong>de</strong>l curs just en la zona d’entrada <strong>de</strong>l torrent<br />
a la planta embotelladora, circulant l’aigua per sobre <strong>de</strong> l’esplanada <strong>de</strong> la<br />
planta. L’impacte <strong>de</strong> l’ocupació <strong>de</strong>l domini públic hidràulic, ja manifest en<br />
l’actualitat, s’ha qualificat com a sever per tots els efectes exposats. Les noves<br />
actuacions previstes no impliquen actuacions que agreugin l’afectació però<br />
tampoc no presenten alternatives per a la recuperació.<br />
En un altre ordre <strong>de</strong> coses, els moviments <strong>de</strong> terres po<strong>de</strong>n comportar un<br />
augment <strong>de</strong> sòlids en suspensió en les aigües <strong>de</strong> la xarxa <strong>de</strong> drenatge<br />
superficial. Igualment, les operacions amb maquinària pesada a l’entorn <strong>de</strong> la<br />
xarxa <strong>de</strong> drenatge introdueix un factor <strong>de</strong> risc <strong>de</strong> contaminació <strong>de</strong> les aigües,<br />
tant superficials, com subterrànies associa<strong>de</strong>s, que pot arribar a tenir un efecte<br />
apreciable, atesa l’escassa capacitat d’auto<strong>de</strong>puració <strong>de</strong>ls cursos afectats, si<br />
no es prenen les mesures preventives adients. Per això, l’impacte s’ha<br />
consi<strong>de</strong>rat mo<strong>de</strong>rat.<br />
Els recursos hídrics <strong>de</strong> la zona, bàsicament subterranis, ja han presentat indicis<br />
<strong>de</strong> sobreexplotació durant l’etapa <strong>de</strong> funcionament <strong>de</strong> la planta embotelladora<br />
s’han alterat alguns components <strong>de</strong>l cicle com el drenatge natural a través <strong>de</strong><br />
brolladors i surgències que han estat històricament reconduï<strong>de</strong>s per als<br />
diferents usos balnearis i industrials que han tingut aquestes aigües. Els<br />
recursos disponibles s’han estimat suficients per a l’abastament <strong>de</strong> l’activitat<br />
hotelera – balneària, però, en el cas que aquesta hagués <strong>de</strong> conviure amb la<br />
planta embotelladora, la taxa mitjana d’aprofitament <strong>de</strong>l recurs seria elevada<br />
(79%) i els recursos serien insuficients en anys secs. Circumstàncies com la<br />
<strong>de</strong>scàrrega puntual en petits nivells penjats o les pèrdues a través <strong>de</strong>ls<br />
acci<strong>de</strong>nts tectònics que <strong>de</strong>limiten l’aqüífer, po<strong>de</strong>n comportar que tot el recurs<br />
(recàrrega anual) no estigui disponible en els punts <strong>de</strong> captació. Això, i les<br />
tendències previsibles pel que fa als efectes <strong>de</strong>l canvi climàtic, fan aconsellable<br />
prendre les hipòtesis més <strong>de</strong>sfavorables en el balanç recurs/<strong>de</strong>manda. Es<br />
tracta <strong>de</strong> recursos locals i no s’afecten altres aprofitaments però les aigües han<br />
Pàg. 116 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
estat un <strong>de</strong>ls elements que han configurat la i<strong>de</strong>ntitat d’aquest indret. Per això,<br />
l’impacte sobre la quantitat <strong>de</strong> recurs s’ha consi<strong>de</strong>rat sever.<br />
L’aqüífer <strong>de</strong>l sinclinal <strong>de</strong> Cardó es recarrega directament per infiltració <strong>de</strong> les<br />
aigües <strong>de</strong> pluja sobre la zona aflorant. Les actuacions previstes impliquen la<br />
nova ocupació d’uns 40.000 m 2 . Tanmateix, les superfícies afecta<strong>de</strong>s es troben<br />
fora <strong>de</strong>l que s’ha consi<strong>de</strong>rat l’àrea <strong>de</strong> recàrrega preferent, per la qual cosa<br />
l’impacte s’ha consi<strong>de</strong>rat compatible.<br />
Les nous usos previstos amb els projectes d’a<strong>de</strong>quació impliquen la generació<br />
<strong>de</strong> nous efluents d’aigües residuals que se sumarien als generats per la planta<br />
embotelladora en el cas que es reprengués la seva activitat. La capacitat <strong>de</strong><br />
tractament <strong>de</strong> la planta <strong>de</strong>puradora existent (vinculada a la instal·lació<br />
industrial) resultarà insuficient si es vol utilitzar la mateixa instal·lació per al<br />
tractament <strong>de</strong> l’aigua <strong>de</strong>l hotel – balneari en cas que es compatibilitzin els dos<br />
usos, ja que iguala la capacitat que s’estima per tractar les aigües residuals <strong>de</strong><br />
l’establiment hoteler (2,7 m 3 /h). El medi receptor <strong>de</strong>ls abocaments pot<br />
consi<strong>de</strong>rar-se vulnerable, però la proposta d’a<strong>de</strong>quació ja contempla la<br />
construcció d’una nova <strong>de</strong>puradora, per la qual cosa l’impacte s’ha consi<strong>de</strong>rat<br />
mo<strong>de</strong>rat.<br />
La carretera d’accés a Cardó travessa els barrancs <strong>de</strong> la Columna i <strong>de</strong> Sant<br />
Roc. Les actuacions <strong>de</strong>l programa d’a<strong>de</strong>quació preveuen la construcció d’un<br />
vial paral·lel per a vianants i ciclistes que haurà <strong>de</strong> preveure les obres <strong>de</strong><br />
fàbrica necessàries per garantir la funcionalitat hidràulica d’aquests cursos. Així<br />
mateix, alguns trams <strong>de</strong>ls camins d’accés a les ermites aprofiten part <strong>de</strong>ls<br />
torrents per al seu traçat o els creuen en alguns punts. L’impacte sobre els<br />
efectes <strong>de</strong>ls riscos <strong>de</strong>rivats d’inundacions i avingu<strong>de</strong>s es consi<strong>de</strong>ra globalment<br />
mo<strong>de</strong>rat, tenint en compte que la situació específica <strong>de</strong> la planta embotelladora<br />
respecte al barranc <strong>de</strong> la Font <strong>de</strong>l Pastor ja s’ha avaluat <strong>de</strong> forma<br />
individualitzada.<br />
7.3.4 Impactes sobre el medi biològic (vegetació, flora, fauna i<br />
hàbitats)<br />
La preparació <strong>de</strong>l terreny prèvia a la implantació <strong>de</strong> les noves edificacions i a la<br />
urbanització <strong>de</strong>l seu entorn pot comportar l’alteració o eliminació total <strong>de</strong> la<br />
vegetació. Tanmateix, es tracta bàsicament <strong>de</strong> zones més o menys altera<strong>de</strong>s<br />
on no es troben comunitats d’interès (alzinars, vegetació rupícola, etc.). Aquest<br />
impacte, que seria en tot cas molt limitat en superfície, quedant en tot cas<br />
restringit a l’extrem nord-oest <strong>de</strong> l’àmbit (ADAE 3) i als talussos que <strong>de</strong>limiten la<br />
carretera d’accés i el futur aparcament <strong>de</strong> l’hotel (ADAE 5), s’ha avaluat com a<br />
mo<strong>de</strong>rat.<br />
Malgrat això es pot produir l’afectació a <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s espècies <strong>de</strong> flora<br />
d’interès situa<strong>de</strong>s a l’entorn <strong>de</strong>l recinte <strong>de</strong>l Balneari en zones potencialment<br />
afecta<strong>de</strong>s per les obres en aquesta fase <strong>de</strong> projecte: moviments <strong>de</strong> terres,<br />
urbanització, noves edificacions, etc. Seria el cas <strong>de</strong>ls peus <strong>de</strong> margalló<br />
presents en un aflorament rocós situat a l’extrem nord-oest <strong>de</strong> la zona on<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 117
AVALUACIÓ D’IMPACTES<br />
s’ubicarà l’spa (ADAE 2), així com d’algun <strong>de</strong> grèvol i teix situats dins <strong>de</strong>l<br />
recinte actual (ADAE 1), totes elles espècies protegi<strong>de</strong>s per la legislació vigent.<br />
Hi ha d’altres espècies d’interès que, tot i que <strong>de</strong> moment no han pogut ser<br />
localitza<strong>de</strong>s, podrien estar presents en aquestes zones o en d’altres on <strong>de</strong><br />
moment no hi ha prevista cap actuació però que per la seva proximitat podrien<br />
ser afecta<strong>de</strong>s. Així, tindríem per exemple Arenaria conimbricensis subsp.<br />
viridis, Centaurea podospermifolia, Knautia rupicola, Linaria oblongifolia subsp.<br />
aragonensis (=Linaria glauca), Medicago coronata i Medicago secundiflora.<br />
Malgrat que es tractaria d’afectacions en zones molt puntuals, la importància<br />
d’aquestes espècies i el fet que es requeririen mesures preventives o<br />
correctores d’una certa intensitat (prospeccions, trasplantaments,...) ha fet que<br />
es valorés l’impacte com a sever.<br />
Encara que no es tracta d’una espècie protegida ni amenaçada, l’en<strong>de</strong>misme<br />
Biscutella fontqueri es troba present en els talussos <strong>de</strong> la plataforma on<br />
s’ubicarà l’aparcament <strong>de</strong> l’hotel (ADAE 5), que a priori no han <strong>de</strong> ser afectats<br />
per les obres, que només consistirien en l’or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong> l’espai existent, sense<br />
que hi hagi prevista cap ampliació. El mateix passa amb els peus existents a<br />
les àrees formigona<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la planta embotelladora (ADAE 9), en què es troba<br />
també Leucanthemum vulgare subsp vogtii, i on a priori no hi ha prevista cap<br />
actuació.<br />
Les actuacions a la zona on es construirà l’spa (ADAE 2) po<strong>de</strong>n afectar una<br />
espècie que, tot i ser possiblement introduïda per l’activitat monàstica, es troba<br />
absolutament naturalitzada: l’aleixandrí o api <strong>de</strong> cavall (Smyrnium olusatrum).<br />
Seria també el cas <strong>de</strong>l còlquic groc (Sternbergia lutea), present a la futura<br />
localització <strong>de</strong> les suites termals (ADAE 3).<br />
Fora <strong>de</strong> les zones on s’ubicaran les diferents edificacions, algunes d’aquestes<br />
espècies introduï<strong>de</strong>s d’un cert interès podrien resultar afecta<strong>de</strong>s per les obres<br />
d’urbanització i enjardinament <strong>de</strong>ls entorns. És el cas, per exemple, <strong>de</strong> les<br />
poblacions d’api <strong>de</strong> cavall i <strong>de</strong> barretera o pota <strong>de</strong> cavall (Petasites pyrenaicus)<br />
existents a la zona <strong>de</strong> l’antiga piscina, o <strong>de</strong>ls peus <strong>de</strong> lledoner (Celtis australis)<br />
dispersos per tot l’àmbit.<br />
Algunes zones d’actuació que no han estat <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s en aquesta fase<br />
<strong>de</strong>l projecte podrien també afectar algunes d’aquestes espècies al·lòctones<br />
d’interès: és el cas d’alguns individus d’api <strong>de</strong> cavall i <strong>de</strong> ceba porrera (Urginea<br />
maritima) situats a l’espai entre el Monestir-Balneari i la planta embotelladora,<br />
on s’ha <strong>de</strong> crear una barrera vegetal (ADAE 6) per apantallar les instal·lacions<br />
industrials.<br />
Les obres po<strong>de</strong>n comportar molèsties a la fauna: soroll, trànsit <strong>de</strong> maquinària<br />
pesada,... que com a conseqüència més greu podrien afectar el comportament<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s espècies, especialment ocells rapinyaires, evitant la seva<br />
reproducció o allunyant-les <strong>de</strong>ls seus territoris <strong>de</strong> caça i alimentació.<br />
La zona <strong>de</strong> nidificació més propera, en aquest cas la d’una parella d’àguila<br />
daurada, es troba prou allunyada <strong>de</strong>l Balneari i per sota d’aquest, <strong>de</strong> manera<br />
que no es preveu cap afectació al seu comportament com a conseqüència <strong>de</strong><br />
Pàg. 118 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
les obres. Com que si, malgrat tot, calgués establir alguna mesura preventiva<br />
aquesta seria relativament simple, s’ha avaluat l’impacte com a mo<strong>de</strong>rat.<br />
Pel que fa a l’eliminació física directa o l’alteració substancial d’habitats<br />
faunístics per les obres i per l’ocupació irreversible <strong>de</strong> terrenys per a les noves<br />
instal·lacions, les àrees potencialment afecta<strong>de</strong>s es troben fortament<br />
antropitza<strong>de</strong>s i no presenten cap interès especial. Com en el cas <strong>de</strong> les<br />
afectacions sobre la vegetació s’ha avaluat l’impacte com a mo<strong>de</strong>rat.<br />
7.3.5 Impactes sobre el paisatge<br />
Donada la conca visual molt limitada <strong>de</strong> les actuacions les possibles<br />
afectacions es limitaran a l’entorn més immediat, <strong>de</strong> manera que no es<br />
produeix una modificació <strong>de</strong> l’estructura general <strong>de</strong>l paisatge: perfils<br />
emblemàtics, fites, etc. Tampoc s’interfereix en la visibilitat <strong>de</strong>ls miradors<br />
existents que, d’altra banda, podran anar sent recuperats i condicionats per a<br />
aquest ús, la qual cosa suposarà, a mig i llarg termini, un impacte positiu.<br />
La construcció <strong>de</strong> les noves instal·lacions <strong>de</strong>l Balneari (spa, suites termals, pont<br />
<strong>de</strong> connexió,...) suposarà la introducció d’elements que provocaran una intrusió<br />
visual en el paisatge.<br />
D’altra banda les noves edificacions i la rehabilitació i remo<strong>de</strong>lació <strong>de</strong> les<br />
antigues, la urbanització i l’enjardinament <strong>de</strong> l’entorn, comporten la incorporació<br />
<strong>de</strong> volums, colors i textures que contrastaran per escala o per cromatisme amb<br />
els elements que els envolten (edificacions i vegetació existent,...).<br />
La construcció <strong>de</strong> nous vials i la millora <strong>de</strong>ls existents, així com la preparació<br />
<strong>de</strong>l terreny per a la implantació <strong>de</strong> les noves edificacions, po<strong>de</strong>n comportar<br />
moviments <strong>de</strong> terres importants. Els talussos generats per la creació <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>smunts i terraplens podrien provocar un cert impacte visual per contrast<br />
cromàtic amb l’entorn.<br />
De l’anàlisi realitzada en l’estudi d’impacte i integració paisatgística es <strong>de</strong>sprèn<br />
que, d’acord amb les condicions <strong>de</strong> visibilitat <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls diferents punts<br />
d’observació, cadascun d’aquests impactes es pot avaluar com a mo<strong>de</strong>rat,<br />
donat que es po<strong>de</strong>n corregir mitjançant l’aplicació <strong>de</strong> mesures correctores<br />
relativament poc complexes, aconseguint una bona integració paisatgística <strong>de</strong><br />
les actuacions.<br />
7.3.6 Impactes sobre el patrimoni cultural<br />
Dels resultats <strong>de</strong>ls treballs arqueològics realitzats fins ara se’n <strong>de</strong>sprèn la<br />
persistència <strong>de</strong> bona part <strong>de</strong> les estructures <strong>de</strong> l’antic monestir, posteriorment<br />
reutilitza<strong>de</strong>s com a balneari. La pèrdua <strong>de</strong>ls elements <strong>de</strong> més interès històric<br />
d’aquest conjunt suposaria un impacte sever.<br />
Tanmateix les actuacions previstes representen una <strong>de</strong> les últimes oportunitats<br />
<strong>de</strong> rehabilitar un element <strong>de</strong>l patrimoni cultural que, d’altra manera, seguiria el<br />
mateix procés <strong>de</strong> <strong>de</strong>gradació que ha patit fins ara, amb el risc <strong>de</strong> pèrdua<br />
irreversible <strong>de</strong>ls valors que conserva. Per una altra banda, l’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>ls<br />
entorns <strong>de</strong>l Balneari permetran recuperar el seu antic ús posant en valor tota<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 119
AVALUACIÓ D’IMPACTES<br />
una sèrie d’elements que formen part <strong>de</strong> la memòria històrica <strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong><br />
Cardó, com són els jardins i l’antiga piscina, alguns miradors i fonts, etc. El<br />
conjunt d’aquests efectes, doncs, es pot valorar com a positiu.<br />
7.3.7 Impactes socioeconòmics<br />
Tal com s’esmenta en l’apartat d’impactes sobre el medi biòtic les obres po<strong>de</strong>n<br />
afectar <strong>de</strong> forma molt limitada algunes zones ocupa<strong>de</strong>s per terrenys ocupats<br />
per bosc i matollar, <strong>de</strong> manera que el possible impacte sobre l’ús forestal <strong>de</strong> la<br />
finca s’ha avaluat com a compatible.<br />
Les actuacions previstes no modificaran substancialment els usos <strong>de</strong>l sòl, ja<br />
que afecten bàsicament les zones ocupa<strong>de</strong>s per l’antic Balneari i la planta<br />
embotelladora i la seva àrea d’influència. Es tracta <strong>de</strong> recuperar una activitat<br />
que ja s’havia <strong>de</strong>senvolupat en el passat reutilitzant els edificis existents i els<br />
espais adjacents relacionats, per la qual cosa es consi<strong>de</strong>ra un impacte positiu.<br />
Pel que fa a la planificació territorial i urbanística la proposta és coherent amb<br />
els requeriments que com a sòl no urbanitzable d’especial protecció estableixen<br />
tant el PEIN com el PTP <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre i el planejament urbanístic<br />
municipal, ja sigui el general (NNSS <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong>) com el <strong>de</strong>rivat (Pla Especial<br />
<strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong> Cardó). Per aquest motiu a aquests impactes se’ls ha donat la<br />
valoració <strong>de</strong> compatible.<br />
L’única infraestructura general que es pot veure afectada és l’últim tram <strong>de</strong> la<br />
carretera d’accés, la TV-3021. Les noves instal·lacions <strong>de</strong>l Balneari aprofitaran<br />
el subministrament elèctric existent, així com les captacions d’aigua <strong>de</strong> la planta<br />
embotelladora, als quals es connectaran les noves xarxes. Així doncs, l’impacte<br />
sobre les diferents infraestructures i xarxes <strong>de</strong> serveis s’ha consi<strong>de</strong>rat<br />
compatible.<br />
L’actuació prevista no contempla cap modificació <strong>de</strong>l traçat <strong>de</strong> la carretera i <strong>de</strong><br />
les seves característiques, més enllà <strong>de</strong> preveure els corresponents accessos<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les diverses instal·lacions <strong>de</strong>l Balneari (edificis, aparcaments). En tot<br />
cas correspon a l’administració titular <strong>de</strong> la via, la Diputació <strong>de</strong> Tarragona, la<br />
concreció <strong>de</strong> les possibles millores a realitzar-hi, i per tant no són objecte <strong>de</strong>l<br />
present estudi d’impacte ambiental.<br />
Algun <strong>de</strong>ls camins tradicionals que passen pel Balneari <strong>de</strong> Cardó es podrien<br />
veure també afectats per les obres. És el cas <strong>de</strong>l Camí <strong>de</strong>ls Frares (PR-C 80),<br />
que en aquest tram coinci<strong>de</strong>ix amb el camí rama<strong>de</strong>r <strong>de</strong> la Vereda <strong>de</strong>l Racó <strong>de</strong>l<br />
Mas, que creua la TV-3021 just a l’alçada d’on se situarà l’accés a l’spa i les<br />
suites termals. O <strong>de</strong>l Camí <strong>de</strong> Tivenys, que neix davant <strong>de</strong> l’entrada al recinte<br />
<strong>de</strong> l’antic Monestir-Balneari, així com <strong>de</strong>l camí que remunta el Barranc <strong>de</strong> Sant<br />
Roc, que porta fins a diferents ermites i d’altres punts d’interès <strong>de</strong> la Serra <strong>de</strong><br />
Cardó, que surten <strong>de</strong> la mateixa TV-3021. Tots ells formen part d’itineraris <strong>de</strong><br />
sen<strong>de</strong>risme i BTT que, tot i no tractar-se d’una zona molt coneguda més enllà<br />
<strong>de</strong> l’àmbit local, presenten una certa freqüentació. Tanmateix aquest impacte<br />
s’ha consi<strong>de</strong>rat mo<strong>de</strong>rat donat que es po<strong>de</strong>n prendre mesures relativament<br />
senzilles per evitar-ho.<br />
Pàg. 120 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
La reobertura <strong>de</strong>l Balneari <strong>de</strong> Cardó tindrà un impacte positiu perquè afavorirà<br />
una certa reactivació econòmica (i potser <strong>de</strong>mogràfica) <strong>de</strong>ls municipis <strong>de</strong> la<br />
zona. Primer en la fase <strong>de</strong> construcció, per la <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> mà d’obra i<br />
empreses vincula<strong>de</strong>s a l’activitat constructiva. A partir <strong>de</strong> la seva posada en<br />
funcionament es generaran nous llocs <strong>de</strong> treball, així com tot un conjunt<br />
d’activitats vincula<strong>de</strong>s directa o indirectament a l’establiment (neteja,<br />
manteniment, serveis i subministraments,...).<br />
D’altra banda es po<strong>de</strong>n establir sinergies també <strong>de</strong> caràcter positiu amb altres<br />
activitats vincula<strong>de</strong>s al creixent sector turístic <strong>de</strong> la zona: hostaleria, turisme<br />
actiu (sen<strong>de</strong>risme, BTT), turisme fluvial, etc.<br />
Com ja s’ha comentat l’increment en el trànsit <strong>de</strong> vehicles induït per l’activitat<br />
<strong>de</strong>l Balneari no afectarà significativament el sistema <strong>de</strong> comunicacions <strong>de</strong> la<br />
zona, per la qual cosa l’impacte s’ha consi<strong>de</strong>rat compatible.<br />
7.3.8 Impactes sobre el nivell <strong>de</strong> risc<br />
L’existència d’una activitat com la <strong>de</strong>l Balneari, l’increment en la freqüentació <strong>de</strong><br />
la zona <strong>de</strong>rivat <strong>de</strong> la presència <strong>de</strong> les noves instal·lacions i l’augment en el<br />
trànsit <strong>de</strong> vehicles per l’afluència <strong>de</strong>ls visitants provocarà un cert increment en<br />
el risc d’incendi. Tanmateix, tenint en compte que la capacitat <strong>de</strong> l’establiment<br />
és només <strong>de</strong> 150 habitacions i els increments <strong>de</strong> trànsits previstos no superen<br />
una IMD <strong>de</strong> 1000 veh/dia, l’impacte sobre el nivell <strong>de</strong> risc s’ha avaluat com a<br />
mo<strong>de</strong>rat.<br />
Tanmateix el fet que hi torni a haver un nucli habitat pràcticament tot l’any a la<br />
Vall <strong>de</strong> Cardó és un element positiu, donat que davant <strong>de</strong> l’aparició d’un focus<br />
d’incendi a les proximitats <strong>de</strong>l Balneari podrà ser <strong>de</strong>tectat amb una major<br />
rapi<strong>de</strong>sa que quan el lloc estava abandonat.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 121
IMPACTES SOBRE L’ATMOSFERA<br />
CARACTERIITZACIIÓ II VALORACIIÓ D’’IIMPACTES SOBRE EL MEDII ABIIÒTIIC<br />
INTENSITAT SIGNE INCIDÈNCIA<br />
TIPUS SISTEMA<br />
ACTIU<br />
CARACTERITZACIÓ VALORACIÓ<br />
APARICIÓ PERSISTÈNCIA REVERSIBILITAT RECUPERABILITAT PERIODICITAT MANIFESTACIÓ EXTENSIÓ SITUACIÓ<br />
Pèrdua <strong>de</strong> qualitat atmosfèrica (pols) i acústica durant les obres. NOT - D SIMP CT T R REC PER DISC LOC PO M<br />
Increment <strong>de</strong> les emissions <strong>de</strong> contaminants <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong><br />
combustibles per al <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> l’activitat hotelera.<br />
Augment <strong>de</strong>ls nivells <strong>de</strong> contaminants atmosfèrics i soroll per<br />
l’increment <strong>de</strong> trànsit induït per l’activitat.<br />
MIN - D SIN CT P R REC ---- CONT LOC PO C<br />
MIN - D SIN CT P R REC PER DISC LOC PO C<br />
Augment <strong>de</strong> les emissions <strong>de</strong> gasos d’efecte hivernacle. NOT - D AC CT P R REC ---- CONT EXT AO M<br />
Emissió acústica associada a l’activitat <strong>de</strong> la planta embotelladora (si<br />
es reprèn l’activitat).<br />
NOT - D SIMP CT P R REC --- CONT LOC PO S<br />
Emissió lluminosa exterior per les noves activitats. MIN - D SIMP CT T R REC --- CONT LOC PO C<br />
IMPACTES SOBRE LA GEOLOGIA I LA GEOMORFOLOGIA<br />
Modificacions permanents <strong>de</strong>l relleu i la morfologia pels moviments<br />
<strong>de</strong> terres.<br />
Alteracions temporals <strong>de</strong> la morfologia durant les obres (préstecs,<br />
abassegaments, etc.).<br />
Increment <strong>de</strong>l risc d’erosió per la creació <strong>de</strong> nous talussos i/o camins<br />
en pen<strong>de</strong>nt.<br />
IMPACTES SOBRE LA HIDROLOGIA<br />
Alteració <strong>de</strong>ls torrents per moviments <strong>de</strong> terres i altres modificacions<br />
<strong>de</strong> la morfologia, amb especial incidència al <strong>de</strong> Sant Roc.<br />
Increment <strong>de</strong>ls sòlids en suspensió i risc <strong>de</strong> contaminació en les<br />
aigües <strong>de</strong> drenatge durant les obres.<br />
Ocupació <strong>de</strong>l curs <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> la Font <strong>de</strong>l Pastor per les<br />
instal·lacions existents.<br />
MIN - D SIMP CT P IR REC PER CONT LOC PO M<br />
MIN - D SIMP CT T R REC PER CONT LOC PO C<br />
MIN - I SIN CT P IR REC AIR CONT LOC PO M<br />
MIN - I SIMP CT P IR REC PER CONT LOC PO M<br />
MIN - I SIMP CT T R REC PER DISC LOC PO M<br />
NOT - D SIN Existent P IR REC --- CONT LOC PO S<br />
Sobreexplotació <strong>de</strong>ls recursos hídrics. NOT - D SIMP LT P R IREC AIR CONT LOC PO S<br />
Disminució <strong>de</strong> la capacitat d’infiltració per asfaltat i urbanització <strong>de</strong><br />
noves superfícies <strong>de</strong> sòl.<br />
Afectació a la qualitat <strong>de</strong> la xarxa hidrogràfica per abocament<br />
d’aigües residuals <strong>de</strong>pura<strong>de</strong>s.<br />
Interacció entre els vials i camins i el domini públic hidràulic i<br />
alteració <strong>de</strong>ls efectes associats a les situacions d’avingu<strong>de</strong>s.<br />
MIN - D SIMP CT P IR IRRE PER CONT LOC PO C<br />
MIN D AC LT P R REC AIR CONT LOC PO M<br />
MIN - I AC LT P R IREC AIR CONT LOC PO M<br />
Mínim: MIN<br />
Notable: NOT<br />
Positiu: +<br />
Negatiu: —<br />
Directe: D<br />
Indirecte: I<br />
Simple: SIMP<br />
Acumulatiu: AC<br />
Sinèrgic: SIN<br />
Curt termini: CT<br />
Mig termini: MT<br />
Llarg termini: LT<br />
Permanent: P<br />
Temporal: T<br />
Reversible: R<br />
Irreversible: IR<br />
Recuperable: REC<br />
Irrecuperable: IRRE<br />
Periòdic: PER<br />
Aparició<br />
irregular: A.IR<br />
Continu: CONT<br />
Discontinu: DISC<br />
Localitzat: LOC<br />
Extensiu: EXT<br />
Proper a<br />
l’origen: P.O<br />
Allunyat <strong>de</strong><br />
l’origen: A.O<br />
VALOR<br />
D’IMPACTE<br />
Compatible: C<br />
Mo<strong>de</strong>rat: M<br />
Sever: S<br />
Crític: CR
CARACTERIITZACIIÓ II VALORACIIÓ D’’IIMPACTES SOBRE EL MEDII BIIÒTIIC<br />
IMPACTES SOBRE LA VEGETACIÓ I LA FLORA INTENSITAT SIGNE INCIDÈNCIA<br />
TIPUS<br />
SISTEMA ACTIU<br />
CARACTERITZACIÓ VALORACIÓ<br />
APARICIÓ PERSISTÈNCIA REVERSIBILITAT RECUPERABILITAT PERIODICITAT MANIFESTACIÓ EXTENSIÓ SITUACIÓ<br />
Alteració o eliminació <strong>de</strong> la coberta vegetal per les obres. MIN - D SIMP CT P R REC PER CONT LOC PO M<br />
Afectació o eliminació d’espècies <strong>de</strong> flora d’interès per les obres. NOT - D SIMP CT P IR REC AIR CONT LOC PO S<br />
Afectació o eliminació <strong>de</strong> comunitats vegetals d’interès (alzinars,<br />
vegetació rupícola,…) per les obres.<br />
Augment <strong>de</strong>l risc d’incendi forestal per l’increment <strong>de</strong> la freqüentació<br />
i per la posada en marxa <strong>de</strong> l’activitat.<br />
Disminució <strong>de</strong>l temps <strong>de</strong> <strong>de</strong>tecció i actuació enfront <strong>de</strong>ls incendis<br />
forestals per la presència d’un nucli <strong>de</strong> població habitat.<br />
IMPACTES SOBRE LA FAUNA<br />
MIN - D SIMP CT P R REC PER CONT LOC PO M<br />
NOT - I SIN CT P I REC AIR DISC LOC PO M<br />
NOT + I SIMP CT P I REC AIR CONT LOC PO C<br />
Molèsties a la fauna (rapinyaires) i alteració <strong>de</strong>l comportament:<br />
reproducció, caça,… per les obres. MIN - I SIN CT T R REC AIR DISC LOC AO M<br />
Eliminació o alteració d’hàbitats faunístics per les obres. MIN - D SIMP CT P R REC AIR DISC LOC PO M<br />
Mínim: MIN<br />
Notable: NOT<br />
Positiu: +<br />
Negatiu: —<br />
Directe: D<br />
Indirecte: I<br />
Simple: SIMP<br />
Acumulatiu: AC<br />
Sinèrgic: SIN<br />
Curt termini: CT<br />
Mig termini: MT<br />
Llarg termini: LT<br />
Permanent: P<br />
Temporal: T<br />
Reversible: R<br />
Irreversible: IR<br />
Recuperable: REC<br />
Irrecuperable: IRRE<br />
Periòdic: PER<br />
Aparició<br />
Irregular: AIR<br />
Continu: CONT<br />
Discontinu: DISC<br />
Localitzat: LOC<br />
Extensiu: EXT<br />
Proper a<br />
l’origen: PO<br />
Allunyat <strong>de</strong><br />
l’origen: AO<br />
VALOR<br />
D’IMPACTE<br />
Compatible: C<br />
Mo<strong>de</strong>rat: M<br />
Sever: S<br />
Crític: CR
CARACTERIITZACIIÓ II VALORACIIÓ D’’IIMPACTES SOBRE EL PAIISATGE<br />
IMPACTES SOBRE EL PAISATGE INTENSITAT SIGNE INCIDÈNCIA<br />
Impacte per intrusió visual <strong>de</strong> nous elements (edificacions) en el<br />
paisatge.<br />
Introducció d’elements visuals (color, textures, formes) nous per la<br />
construcció <strong>de</strong> les diferents edificacions i per la urbanització i<br />
enjardinament <strong>de</strong> l’entorn.<br />
Contrast cromàtic per l’aparició <strong>de</strong> zones <strong>de</strong>nuda<strong>de</strong>s per la creació<br />
<strong>de</strong> talussos amb els moviments <strong>de</strong> terres.<br />
Recuperació i condicionament <strong>de</strong> punts d’observació <strong>de</strong>l paisatge<br />
(miradors i ermites).<br />
Alteració <strong>de</strong>l caràcter <strong>de</strong>l paisatge per les instal·lacions existents<br />
(planta embotelladora).<br />
TIPUS<br />
SISTEMA ACTIU<br />
CARACTERITZACIÓ VALORACIÓ<br />
APARICIÓ PERSISTÈNCIA REVERSIBILITAT RECUPERABILITAT PERIODICITAT MANIFESTACIÓ EXTENSIÓ SITUACIÓ<br />
NOT - D SIN CT P I REC PER CONT LOC PO M<br />
NOT - D SIMP CT P I REC PER CONT LOC PO M<br />
MIN - D SIMP CT P R REC PER CONT LOC PO M<br />
NOT + D SIMP LT P R REC PER CONT LOC PO C<br />
NOT - D SIMP Existent P IR REC -- CONT EXT PO S<br />
Mínim: MIN<br />
Notable: NOT<br />
Positiu: +<br />
Negatiu: —<br />
Directe: D<br />
Indirecte: I<br />
Simple: SIMP<br />
Acumulatiu: AC<br />
Sinèrgic: SIN<br />
Curt termini: CT<br />
Mig termini: MT<br />
Llarg termini: LT<br />
Permanent: P<br />
Temporal: T<br />
Reversible: R<br />
Irreversible: IR<br />
Recuperable: REC<br />
Irrecuperable: IRRE<br />
Periòdic: PER<br />
Aparició<br />
irregular: A.IR<br />
Continu: CONT<br />
Discontinu: DISC<br />
Localitzat: LOC<br />
Extensiu: EXT<br />
Proper a<br />
l’origen: P.O<br />
Allunyat <strong>de</strong><br />
l’origen: A.O<br />
VALOR<br />
D’IMPACTE<br />
Compatible: C<br />
Mo<strong>de</strong>rat: M<br />
Sever: S<br />
Crític: CR
IMPACTES SOBRE ELS ASPECTES SOCIOECONÒMICS<br />
CARACTERIITZACIIÓ II VALORACIIÓ D’’IIMPACTES SOBRE EL MEDII SOCIIOECONÒMIIC<br />
INTENSITAT SIGNE INCIDÈNCIA<br />
TIPUS<br />
SISTEMA ACTIU<br />
CARACTERITZACIÓ VALORACIÓ<br />
APARICIÓ PERSISTÈNCIA REVERSIBILITAT RECUPERABILITAT PERIODICITAT MANIFESTACIÓ EXTENSIÓ SITUACIÓ<br />
Revitalització econòmica i <strong>de</strong>mogràfica <strong>de</strong> la zona per la posada en<br />
marxa <strong>de</strong> les instal·lacions <strong>de</strong>l Balneari i per altres activitats induï<strong>de</strong>s. NOT + I AC CT P R REC PER CONT EXT PO C<br />
Afectació a les comunicacions <strong>de</strong> la zona per l’increment <strong>de</strong>l trànsit. MIN - I SIMP CT P R REC PER CONT EXT PO C<br />
IMPACTES SOBRE EL PATRIMONI HISTÒRICO-ARTÍSTIC<br />
Afectació o eliminació <strong>de</strong> possibles elements d’interès històric <strong>de</strong><br />
l’edifici <strong>de</strong> l’antic Monestir-Balneari. NOT - D SIMP CT P IR IRRE AIR CONT LOC PO S<br />
Rehabilitació d’un element <strong>de</strong>l patrimoni cultural en <strong>de</strong>ficient estat <strong>de</strong><br />
conservació NOT + D SIMP CT P IR IRRE AIR CONT LOC PO C<br />
Posta en valor d’elements que formen part <strong>de</strong> la memòria històrica<br />
<strong>de</strong> la vall <strong>de</strong> Cardó: jardins <strong>de</strong>l balneari, antiga piscina, mirador <strong>de</strong>l<br />
Salt <strong>de</strong>ls Frares, fonts...<br />
NOT +<br />
D SIMP CT P IR IRRE AIR CONT LOC PO<br />
C<br />
IMPACTES SOBRE ELS USOS DEL SÒL<br />
Afectació directa a una finca forestal per les obres. MIN - D SIMP CT P IR IRRE PER CONT LOC PO C<br />
Canvis en els usos anteriors <strong>de</strong>l sòl (antic balneari, planta<br />
embotelladora)<br />
IMPACTES SOBRE LA PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA<br />
MIN + D SIMP CT P IR IRRE PER CONT LOC PO C<br />
Afectació a l’espai <strong>de</strong>l PEIN <strong>de</strong> les Serres <strong>de</strong> Cardó – el Boix. MIN - D SIMP CT P IR REC PER CONT LOC PO C<br />
Implantació d’usos i activitats incompatibles amb el PTP <strong>de</strong> les<br />
Terres <strong>de</strong> l’Ebre.<br />
Incompatibilitat <strong>de</strong> les actuacions previstes amb el planejament<br />
urbanístic vigent.<br />
IMPACTES SOBRE LES INFRAESTRUCTURES I ELEMENTS DE<br />
L’ENTORN HUMÀ<br />
Afectació a xarxes <strong>de</strong> distribució d’aigua, electricitat, etc. <strong>de</strong> la zona<br />
per les obres.<br />
Afectació a infraestructures d’aprofitament d’aigües subterrànies<br />
(pous,…) per les obres.<br />
Afectació a la xarxa viària <strong>de</strong> la zona (carretera, pistes i camins,…)<br />
per les obres.<br />
MIN - D SIMP CT P IR IRRE PER CONT LOC PO C<br />
MIN - D SIMP CT P IR IRRE PER CONT LOC PO C<br />
MIN - D SIMP CT P IR REC AIR CONT LOC PO C<br />
MIN - D SIMP CT P IR REC AIR CONT LOC PO C<br />
MIN - D SIMP CT P IR REC AIR CONT LOC PO C<br />
Afectació a la xarxa d’itineraris a peu i en BTT per les obres. MIN - D SIMP CT P IR REC AIR CONT LOC PO M<br />
Mínim: MIN<br />
Notable: NOT<br />
Positiu: +<br />
Negatiu: —<br />
Directe: D<br />
Indirecte: I<br />
Simple: SIMP<br />
Acumulatiu: AC<br />
Sinèrgic: SIN<br />
Curt termini: CT<br />
Mig termini: MT<br />
Llarg termini: LT<br />
Permanent: P<br />
Temporal: T<br />
Reversible: R<br />
Irreversible: IR<br />
Recuperable: REC<br />
Irrecuperable: IRRE<br />
Periòdic: PER<br />
Aparició<br />
irregular: AIR<br />
Continu: CONT<br />
Discontinu: DISC<br />
Localitzat: LOC<br />
Extensiu: EXT<br />
Proper a<br />
l’origen: PO<br />
Allunyat <strong>de</strong><br />
l’origen: AO<br />
VALOR<br />
D’IMPACTE<br />
Compatible: C<br />
Mo<strong>de</strong>rat: M<br />
Sever: S<br />
Crític: CR
8 MESURES CORRECTORES<br />
8.1 MESURES PREVISTES EN LA PROPOSTA D’ADEQUACIÓ<br />
La proposta d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong> l’antic monestir i balneari <strong>de</strong> Cardó als nous usos<br />
hotelers i balnearis pren com a un <strong>de</strong>ls principal actius el valor natural i<br />
paisatgístic <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong> Cardó. És per això que la pròpia proposta ja incorpora<br />
molts elements orientats a minimitzar els impactes sobre l’entorn.<br />
Respecte als moviments <strong>de</strong> terres i mo<strong>de</strong>l d’ocupació <strong>de</strong>l sòl<br />
L’or<strong>de</strong>nació proposada pel Pla Especial preveu, per una banda, la rehabilitació<br />
<strong>de</strong>ls edificis antics, <strong>de</strong> tal manera que les ampliacions previstes s’integrin dins<br />
<strong>de</strong>ls volums existents sense sobrepassar en cap cas les cotes actuals. D’altra<br />
banda, la selecció <strong>de</strong>ls terrenys <strong>de</strong> nova ocupació ha tingut en compte la<br />
proximitat a la via d’accés existent i el valor d’aquests sòls. les noves<br />
edificacions que es construiran se situen en zones pròximes més o menys<br />
<strong>de</strong>grada<strong>de</strong>s o antropitza<strong>de</strong>s, respectant en tot moment les masses forestals<br />
que envolten el conjunt <strong>de</strong>l Balneari, un <strong>de</strong>ls components principals <strong>de</strong>l<br />
paisatge.<br />
Així, les ADAE 2 i 3 ocupen sengles àrees a banda i banda <strong>de</strong> la carretera local<br />
d’accés a Cardó una <strong>de</strong> les quals va ser utilitzada com a abocaments <strong>de</strong> terres<br />
i runes. D’altra banda, el disseny <strong>de</strong>ls nous edificis es basa en uns volums<br />
irregulars <strong>de</strong> poca alçada buscant la màxima integració en la morfologia i<br />
minimitzant els moviments <strong>de</strong> terres i l’impacte visual.<br />
Igualment, el disseny <strong>de</strong>ls itineraris entre les diferents ADAE té en compte<br />
l’adaptació a la morfologia i preveu mesures <strong>de</strong> control <strong>de</strong> l’erosió pel que fa al<br />
tractament <strong>de</strong>ls talussos i els camins amb un major pen<strong>de</strong>nt.<br />
Respecte a la tipologia urbanística<br />
Els acabats exteriors <strong>de</strong>ls edificis rehabilitats seran similars als <strong>de</strong>ls actuals,<br />
amb cobertes <strong>de</strong> teula, tancaments <strong>de</strong> fusta, baranes <strong>de</strong> ferro forjat, etc. En el<br />
cas <strong>de</strong> les noves edificacions, tot i que la tipologia és molt diferent a la <strong>de</strong>ls<br />
edificis existents, s’ha buscat una continuïtat amb els elements tradicionals <strong>de</strong><br />
la zona, com ara murs <strong>de</strong> pedra, etc.<br />
Tenint en compte que el recinte està immers en un espai natural, per als vials i<br />
zones <strong>de</strong> lleure interiors s’ha optat per un tractament <strong>de</strong> paviments “tous”,<br />
permeables, que afavoreixin la seva integració en l’entorn.<br />
Pel que fa a l’enjardinament el criteri seguit és el manteniment i, en algun cas<br />
reposició, <strong>de</strong> l’arbrat existent dins <strong>de</strong>l recinte antic <strong>de</strong>l Balneari. En el cas <strong>de</strong> la<br />
zona on se situava l’antiga piscina <strong>de</strong>l Balneari, a la vall <strong>de</strong>l barranc que separa<br />
els antics edificis <strong>de</strong>l nous, l’objectiu és recuperar-ne l’aspecte original,<br />
netejant-lo <strong>de</strong> la vegetació que l’ha anat envaint dificultant-hi l’accés i la<br />
circulació <strong>de</strong> les persones.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 131
MESURES CORRECTORES<br />
Respecte a la mobilitat<br />
Tant els accessos com la xarxa viària interna proposada s’estructura<br />
bàsicament sobre els vials ja existents, minimitzant els <strong>de</strong> nova creació i<br />
adaptant-los a la topografia <strong>de</strong>l terreny. El disseny <strong>de</strong>ls itineraris té en compte<br />
la continuïtat <strong>de</strong>ls itineraris pels camins existents, l’accessibilitat a peu i en<br />
bicicleta i per a les persones amb mobilitat reduïda.<br />
Respecte a efluents i emissions<br />
En el cas que es compatibilitzin els usos hotelers amb l’activitat industrial que<br />
fins fa poc s’havia dut a terme en la planta embotelladora, una <strong>de</strong> les<br />
actuacions previstes en el Pla Especial és la realització d’una barrera visual i<br />
acústica en la zona <strong>de</strong> les antigues feixes situa<strong>de</strong>s entre la planta<br />
embotelladora i el conjunt d’edificis <strong>de</strong> l’antic monestir – balneari (ADAE 6).<br />
Igualment, entre les actuacions previstes en l’ADAE 9 (planta embotelladora) es<br />
contempla la realització d’un estudi per <strong>de</strong>finir les mesures correctores que<br />
facin compatibles ambdues activitats.<br />
L’avantprojecte <strong>de</strong> la urbanització <strong>de</strong>ls espais lliures i or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong> la jardineria<br />
<strong>de</strong>l Balneari <strong>de</strong> Cardó contempla el disseny <strong>de</strong> l’enllumenat exterior en quatre<br />
nivells d’il·luminació, tots ells a<strong>de</strong>quats als requeriments <strong>de</strong> la normativa<br />
aplicable per a zones d’elevada sensibilitat lluminosa.<br />
El programa d’a<strong>de</strong>quació contempla la construcció d’una nova planta <strong>de</strong><br />
tractament <strong>de</strong> les aigües residuals d’ús específic per a l’hotel – balneari.<br />
Respecte a la prevenció <strong>de</strong>ls riscos<br />
Els diferents edificis compleixen les condicions <strong>de</strong> protecció contra incendis<br />
previstes per la normativa vigent (sectorització, evacuació, extintors, hidrants,<br />
boques d’incendi, etc.).<br />
El Pla Especial preveia inicialment que la piscina a l’aire lliure situada a la<br />
terrassa <strong>de</strong> l’edifici <strong>de</strong> l’spa serviria com a dipòsit d’abastament per als<br />
helicòpters en cas d’incendi. Tot i que aquesta opció es manté en el projecte<br />
caldria <strong>de</strong>sestimar-la pel perill que suposaria el fet <strong>de</strong> ser una zona<br />
concorreguda i per la presència <strong>de</strong> possibles obstacles i objectes (taules,<br />
gandules,...) que hi impedirien un accés segur <strong>de</strong>ls mitjans aeris d’extinció.<br />
Les actuacions pel que fa a la millora <strong>de</strong>ls accessos per als equips d’extinció<br />
d’incendis i en cas <strong>de</strong> necessitat d’evacuació no han estat objecte d’aquesta<br />
fase <strong>de</strong> <strong>de</strong>finició <strong>de</strong>l projecte. En l’apartat següent es <strong>de</strong>tallen les propostes,<br />
que es troben encara en fase d’estudi i tramitació per part <strong>de</strong> les<br />
administracions competents.<br />
Pàg. 132 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
8.2 MESURES CORRECTORES DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL<br />
8.2.1 Impactes sobre el medi atmosfèric<br />
La generació <strong>de</strong> pols produïda pels moviments <strong>de</strong> maquinària i trànsit <strong>de</strong> vehicles<br />
pesants durant les obres es minimitzarà mitjançant el reg <strong>de</strong> les zones <strong>de</strong> pas,<br />
sobretot en aquelles àrees que puguin afectar més directament la vegetació <strong>de</strong><br />
les zones <strong>de</strong>l voltant i les zones <strong>de</strong> pas <strong>de</strong> persones alienes a les obres (camins<br />
existents). No es preveuen mesures correctores específiques pel que fa al control<br />
<strong>de</strong> les emissions <strong>de</strong> contaminants associa<strong>de</strong>s al trànsit. Serien d’aplicació aquí<br />
mesures genèriques <strong>de</strong> foment <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong>l transport públic i col·lectiu en front <strong>de</strong>l<br />
vehicle privat.<br />
La posta en funcionament <strong>de</strong> les noves activitats representarà un augment <strong>de</strong><br />
la contribució local a l’efecte hivernacle. En aplicació <strong>de</strong> la reglamentació vigent<br />
(Codi Tècnic <strong>de</strong> l’Edificació, Decret d’ecoeficència) els edificis hauran <strong>de</strong><br />
contemplar mesures d’eficiència energètica i implantació d’energia solar<br />
tèrmica per a l’obtenció d’aigua calenta sanitària. Es proposa anar més enllà<br />
<strong>de</strong>l compliment estricte <strong>de</strong> la normativa i analitzar la viabilitat d’ús <strong>de</strong><br />
combustibles amb menors factors d’emissió <strong>de</strong> gasos d’efecte hivernacle, per<br />
exemple GLP i la complementació amb fonts renovables com les cal<strong>de</strong>res <strong>de</strong><br />
biomassa o l’energia geotèrmica per a la climatització.<br />
Les mesures previstes en el Pla Especial relatives a compatibilitzar l’activitat<br />
industrial amb l’hotelera, que fan referència principalment als impactes visuals i<br />
acústics, no estant <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s, per la qual cosa no es pot avaluar la<br />
necessitat <strong>de</strong> mesures correctores addicionals. En qualsevol cas, tenint en<br />
compte el focus d’origen <strong>de</strong>l soroll i la seva proximitat a l’hotel, les mesures<br />
serien costoses i podrien comportar altres impactes. Cal tenir en compte que en<br />
un possible escenari <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>ls programes d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong><br />
l’antic hotel – balneari als usos hotelers sense reprendre l’activitat <strong>de</strong> la planta<br />
embotelladora, no es requeririen mesures correctores <strong>de</strong> l’impacte acústic i<br />
l’impacte seria positiu respecte a la situació anterior amb la planta en<br />
funcionament.<br />
8.2.2 Impactes sobre la gea<br />
Els moviments <strong>de</strong> terres comporten l’efecte indirecte d’incrementar els riscos<br />
d’erosió. Per minimitzar aquest efectes, es preveurà un drenatge a<strong>de</strong>quat <strong>de</strong>ls<br />
talussos provisionals i els amuntegaments <strong>de</strong> terres (préstecs,<br />
abassegaments…) per tal <strong>de</strong> que no augmenti la càrrega erosiva <strong>de</strong> les aigües<br />
<strong>de</strong> pluja, si es dóna el cas. Les zones afecta<strong>de</strong>s hauran <strong>de</strong> ser restaura<strong>de</strong>s<br />
amb la correcció <strong>de</strong>ls possibles talussos i àrees <strong>de</strong>nuda<strong>de</strong>s crea<strong>de</strong>s. Aquestes<br />
àrees seran convenientment revegeta<strong>de</strong>s amb un coberta vegetal (estrat arbori<br />
i arbustiu) similar a l’existent anteriorment.<br />
L’eliminació <strong>de</strong>l sobrant <strong>de</strong> terres s’haurà <strong>de</strong> fer <strong>de</strong> forma controlada, localitzant<br />
els abocadors legalitzats.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 133
MESURES CORRECTORES<br />
Tots els talussos permanents, bé en <strong>de</strong>smunt, bé en terraplè, es revegetaran<br />
per tal <strong>de</strong> minimitzar els riscos d’erosió i inestabilitat i també com a mesura<br />
d’integració paisatgística. En els casos en que el perfil no permeti la<br />
revegetació s’utilitzaran murs amb pedra <strong>de</strong> la zona a manera <strong>de</strong> la<br />
construccions <strong>de</strong> pedra seca tradicionals.<br />
En fases posteriors <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>ls projectes es proposa analitzar la<br />
disponibilitat <strong>de</strong> terra vegetal per a ser abassegada i conservada per a la seva<br />
aplicació posterior en les zones enjardina<strong>de</strong>s.<br />
8.2.3 Impactes sobre el cicle <strong>de</strong> l’aigua<br />
Com a mesura preventiva es tindrà especial cura en no ocupar i/o <strong>de</strong>sviar cap<br />
<strong>de</strong>ls torrents que discorren per la zona. Durant les obres també s’evitarà<br />
l’ocupació <strong>de</strong> les franges adjacents a aquests cursos per àrees<br />
d’abassegament i serveis, especialment en el cas <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> Sant Roc, <strong>de</strong>l<br />
qual se n’afecta zona <strong>de</strong> policia.<br />
Així mateix, també es vetllarà, per evitar l’abocament a la seva llera <strong>de</strong> les<br />
terres sobrants i <strong>de</strong> les restes <strong>de</strong> la poda i <strong>de</strong>l tractament <strong>de</strong> la vegetació. Es<br />
prohibirà expressament la realització <strong>de</strong> canvis d’oli i altres operacions <strong>de</strong><br />
manteniment <strong>de</strong> la maquinària fora <strong>de</strong> les zones que estiguin <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s<br />
expressament a aquestes tasques. Aquestes zones estaran sempre<br />
impermeabilitza<strong>de</strong>s i s’utilitzaran sistemes <strong>de</strong> recollida <strong>de</strong>ls olis per evitar el seu<br />
vessament al sòl i garantir la seva correcta gestió com a residu especial.<br />
Les alteracions <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la ocupació permanent <strong>de</strong>l domini públic hidràulic<br />
o <strong>de</strong> l’efecte barrera respecte als eixos <strong>de</strong> drenatge només es po<strong>de</strong>n tractar<br />
preventivament, en la fase <strong>de</strong> projecte, amb correcte disseny i dimensionament<br />
<strong>de</strong>ls drenatges inferiors <strong>de</strong> les vies. És el cas <strong>de</strong>l vial que ha <strong>de</strong> circular paral·lel<br />
a la carretera d’accés i que travessa dos <strong>de</strong>ls torrents. Igualment, quan es<br />
condicionin els camins d’accés a les ermites s’hauran <strong>de</strong> preveure guals<br />
inundables i una senyalització d’advertència <strong>de</strong>l risc en els moments <strong>de</strong> pluges<br />
torrencials.<br />
L’ocupació <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> la Font <strong>de</strong>l Pastor per la planta embotelladora, és un<br />
efecte ja consolidat que només es pot evitar amb el <strong>de</strong>smantellament <strong>de</strong> la<br />
planta. La recuperació <strong>de</strong> l’estat original <strong>de</strong>l torrent no es pot fer sense obres<br />
importants, ja que la zona està totalment impermeabilitzada, la morfologia<br />
modificada i els vessants gunitats; en el cas que no es reprengués l’activitat a<br />
la planta embotelladora i fos possible el <strong>de</strong>smantellament, si més no, <strong>de</strong> la nau<br />
principal <strong>de</strong> magatzem, es podria condicionar un eix <strong>de</strong> drenatge amb els<br />
marges naturalitzats; l’estudi hidràulic <strong>de</strong>l barranc fet en el marc <strong>de</strong> l’avaluació<br />
<strong>de</strong> l’impacte ambiental ha dimensionat la secció necessària per garantir el<br />
funcionament hidràulic <strong>de</strong>l canal.<br />
En el que respecta a la quantitat <strong>de</strong>ls recursos hídrics, el risc <strong>de</strong><br />
sobreexplotació <strong>de</strong> l’aqüífer <strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong> Cardó i els efectes colaterals que<br />
genera en el cicle <strong>de</strong> l’aigua global a la zona (règim <strong>de</strong> brolladors i surgències)<br />
només es pot evitar si s’atura <strong>de</strong>finitivament l’activitat <strong>de</strong> la planta<br />
Pàg. 134 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
embotelladora o es limita la seva producció en funció <strong>de</strong>ls recursos existents i<br />
tenint en compte les necessitats <strong>de</strong> les noves activitats.<br />
Les noves activitats comporten un nou flux d’emissions d’aigües residuals que<br />
es preveu tractar prèviament al seu abocament a llera. Dona<strong>de</strong>s les<br />
característiques <strong>de</strong>l medi receptor, la <strong>de</strong>puradora que s’instal·li haurà <strong>de</strong><br />
garantir una qualitat <strong>de</strong> l’efluent que no comprometi la qualitat <strong>de</strong>ls<br />
aprofitaments existents aigües avall. Les instal·lacions amb substàncies<br />
potencialment contaminants (dipòsits <strong>de</strong> combustible...) hauran <strong>de</strong> disposar <strong>de</strong><br />
mecanismes <strong>de</strong> <strong>de</strong>tecció <strong>de</strong> fuites i/o recollida <strong>de</strong> vessaments acci<strong>de</strong>ntals per<br />
evitar que aquests arribin al medi receptor.<br />
8.2.4 Impactes sobre el medi biològic (vegetació, flora, fauna i<br />
hàbitats)<br />
Per tal <strong>de</strong> minimitzar l’afectació es <strong>de</strong>limitarà estrictament la zona afectada per<br />
les obres d’urbanització (vials,...) i edificacions, així com les àrees d’ocupació<br />
temporal (abassegaments, magatzems, pàrquing <strong>de</strong> maquinària,...). En aquest<br />
sentit caldria minimitzar l’afectació sobre l’aflorament rocós situat al nord-oest<br />
<strong>de</strong> l’ADAE 2, on s’ubica una bona població <strong>de</strong> margalló i es troben algunes<br />
espècies <strong>de</strong> flora termòfila d’interès.<br />
Prèviament a l’inici <strong>de</strong> les obres caldrà fer una prospecció a les zones on es<br />
duran a terme les actuacions previstes per tal <strong>de</strong> <strong>de</strong>tectar o <strong>de</strong>scartar la<br />
presència <strong>de</strong> les següents espècies <strong>de</strong> flora amenaçada i/o protegida: Arenaria<br />
conimbricensis subsp. viridis, Centaurea podospermifolia, Knautia rupicola,<br />
Linaria oblongifolia subsp. aragonensis (=Linaria glauca), Medicago coronata i<br />
Medicago secundiflora. Aquesta campanya s’haurà <strong>de</strong> dur a terme dins <strong>de</strong>l<br />
perío<strong>de</strong> primaveral (<strong>de</strong> març a juny) per tal d’i<strong>de</strong>ntificar bé algunes espècies<br />
que no van po<strong>de</strong>r ser observa<strong>de</strong>s durant l’elaboració <strong>de</strong> l’estudi per part <strong>de</strong>l<br />
Grup <strong>de</strong> Recerca Científica Terres <strong>de</strong> l’Ebre.<br />
En cas que es localitzés algun individu <strong>de</strong> teix, grèvol o margalló o d’alguna <strong>de</strong><br />
les altres espècies protegi<strong>de</strong>s o amenaça<strong>de</strong>s en una zona afectada per les<br />
noves instal·lacions, s’haurà d’evitar la seva afectació modificant el projecte o,<br />
en cas que això no fos possible, procedir al seu trasplantament a un lloc segur i<br />
apropiat als seus requeriments ecològics.<br />
Tot i que la seva importància és menor, i a priori no es veuran afecta<strong>de</strong>s per les<br />
obres d’aquesta fase <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>l projecte, caldria també<br />
minimitzar, sempre que fos possible, l’afectació sobre algunes espècies<br />
endèmiques o que tenen el seu límit <strong>de</strong> distribució a la zona com Biscutella<br />
fontqueri o Leucanthemum vulgare subsp vogtii. El mateix caldria fer amb<br />
algunes espècies interessants introduï<strong>de</strong>s en altres èpoques històriques: Celtis<br />
australis, Petasites pyrenaicus, Smyrnium olusatrum, Sternbergia lutea,<br />
Urginea maritima.<br />
Les actuacions previstes no afecten hàbitats ni espècies d’especial interès.<br />
Tanmateix, en cas que, malgrat tot, la Secció <strong>de</strong> Protecció i Foment <strong>de</strong> Fauna i<br />
Flora <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya <strong>de</strong>terminés que es podria afectar l’àrea <strong>de</strong><br />
nidificació <strong>de</strong> rapinyaires, s’establiria com a mesura preventiva evitar tant els<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 135
MESURES CORRECTORES<br />
moviments <strong>de</strong> terres com el funcionament <strong>de</strong> maquinària pesada durant el<br />
perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> reproducció.<br />
8.2.5 Impactes sobre el paisatge<br />
Malgrat la utilització <strong>de</strong> materials constructius similars als <strong>de</strong> la zona: pedra,<br />
obra vista, etc. la tipologia <strong>de</strong>ls edificis nous és molt diferent <strong>de</strong> la <strong>de</strong>ls ja<br />
existents i <strong>de</strong> les construccions tradicionals <strong>de</strong> la zona. Per tal d’afavorir la seva<br />
integració paisatgística s’hauria <strong>de</strong> tendir a acostar la composició <strong>de</strong> les<br />
façanes a la <strong>de</strong>ls edificis antics: ritme buits-plens, obertures, etc. Pel que fa a<br />
les parets no acaba<strong>de</strong>s en pedra s’haurien d’utilitzar textures i colors similars a<br />
les <strong>de</strong> la zona. Per això es recomana com a mesura correctora específica la<br />
elaboració d’un estudi cromàtic <strong>de</strong> la zona que permetés obtenir una carta <strong>de</strong><br />
colors per utilitzar en els acabats exteriors <strong>de</strong> les edificacions.<br />
A part <strong>de</strong> tenir cura en el tractament <strong>de</strong> les façanes caldria també evitar la<br />
creació <strong>de</strong> superfícies horitzontals extenses (cobertes i terrasses),<br />
monocromes, jugant amb la utilització d’una certa diversitat <strong>de</strong> materials <strong>de</strong><br />
colors i textures diferents, com ara paviments, etc. També en aquest cas<br />
s’haurà <strong>de</strong> seguir les indicacions <strong>de</strong> la carta <strong>de</strong> colors que s’elabori.<br />
La plantació d’arbrat i l’enjardinament al seu voltant i als espais lliures interiors,<br />
principalment amb espècies autòctones o naturalitza<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la zona, pot ajudar<br />
encara més a la integració <strong>de</strong> les edificacions en l’entorn, especialment <strong>de</strong> les<br />
<strong>de</strong> nova implantació.<br />
Pel que fa als impactes provocats per altres accions <strong>de</strong>l projecte, bàsicament<br />
els talussos generats en la construcció <strong>de</strong> nous edificis i en els vials que es<br />
puguin crear o modificar, el seu disseny i tractament haurà d’atendre als criteris<br />
següents:<br />
− Els talussos tindran un pen<strong>de</strong>nt no superior a un perfil 3:2 (H:V) i hauran <strong>de</strong><br />
ser hidrosembrats i revegetats amb espècies autòctones.<br />
− Quan per l’ocupació <strong>de</strong> l’espai sigui necessària la construcció <strong>de</strong> murs <strong>de</strong><br />
contenció o escullera s’utilitzaran materials i acabats que afavoreixin la seva<br />
integració paisatgística bé utilitzant pedra <strong>de</strong> la zona, materials <strong>de</strong> colors<br />
terrosos, etc.; bé amb gabions i implantació <strong>de</strong> vegetació <strong>de</strong> recobriment.<br />
En cap cas s’emprarà el formigó.<br />
Si bé el Pla Especial preveu l’execució <strong>de</strong> mesures d’apantallament <strong>de</strong> la visió<br />
<strong>de</strong> la planta embotelladora <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Balneari (ADAE 6 i 9), això no obvia<br />
l’impacte paisatgístic que provoquen les instal·lacions industrials existents <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>ls diferents punts d’observació situats al seu entorn. Des d’alguns <strong>de</strong>ls punts<br />
<strong>de</strong> vista analitzats es té una visió unitària <strong>de</strong>l conjunt format pels edificis antics<br />
<strong>de</strong>l monestir – balneari i les naus <strong>de</strong> l’embotelladora, que en alguns casos fins i<br />
tot domina visualment sobre el conjunt històric . Així doncs, caldria plantejar, a<br />
mig i llarg termini, diverses opcions per minimitzar l’impacte visual <strong>de</strong> les<br />
instal·lacions industrials, que anirien <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’execució <strong>de</strong> mesures d’integració<br />
paisatgística fins a la possible reconversió d’usos <strong>de</strong> les naus o fins i tot la seva<br />
eliminació.<br />
Pàg. 136 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
8.2.6 Impactes sobre el patrimoni cultural<br />
Si bé el projecte <strong>de</strong> rehabilitació i ampliació ja incorpora la preservació <strong>de</strong> les<br />
estructures i elements <strong>de</strong> més valor <strong>de</strong> l’antic monestir – balneari, prèviament a<br />
l’inici <strong>de</strong> les obres caldria finalitzar els treballs arqueològics per tal <strong>de</strong> completar<br />
la documentació <strong>de</strong>ls sectors que van quedar pen<strong>de</strong>nts: en concret la zona<br />
d’enterraments <strong>de</strong> l’antiga església i la <strong>de</strong> les restes <strong>de</strong> l’antic molí.<br />
Durant les obres, i especialment en la fase <strong>de</strong> moviments <strong>de</strong> terres, s’hauria <strong>de</strong><br />
dur a terme un seguiment arqueològic per tal <strong>de</strong> controlar i documentar la<br />
possible aparició <strong>de</strong> restes arqueològiques no observables superficialment.<br />
8.2.7 Impactes socioeconòmics<br />
El disseny <strong>de</strong> la vialitat interna <strong>de</strong>l Balneari haurà d’integrar els camins<br />
tradicionals per on discorren alguns itineraris d’interès (Camí <strong>de</strong>ls Frares, camí<br />
rama<strong>de</strong>r <strong>de</strong>l Camí <strong>de</strong>l Racó <strong>de</strong>l Mas, Camí <strong>de</strong> Tivenys). Caldrà <strong>de</strong>finir els<br />
corresponents enllaços d’aquests itineraris amb els recorreguts peatonals i <strong>de</strong><br />
bicicleta previstos en la urbanització <strong>de</strong>l recinte <strong>de</strong> manera que no es trenqui<br />
mai la seva continuïtat.<br />
8.2.8 Impactes sobre el risc d’incendi<br />
Com ja s’ha esmentat actualment existeix un únic accés al Balneari <strong>de</strong> Cardó,<br />
la carretera TV-3021, que en cas d’incendi seria l’única via tant d’arribada <strong>de</strong>ls<br />
mitjans d’extinció externs com d’una possible evacuació <strong>de</strong> les instal·lacions.<br />
L’administració titular <strong>de</strong> la carretera, la Diputació <strong>de</strong> Tarragona, ja ha iniciat<br />
gestions per millorar l’accés a Cardó preveient un increment <strong>de</strong>l trànsit vinculat<br />
als projectes <strong>de</strong> reobertura <strong>de</strong>l balneari. S’han estudiat diverses alternatives,<br />
entre les quals s’inclou l’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong> la TV-3021, amb les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> disseny<br />
següents:<br />
Velocitat específica: 30 km/h<br />
IMD: 1000 veh/dia<br />
Secció: 6 m (1 sol carril <strong>de</strong> 3 m per sentit i<br />
berma <strong>de</strong> 0,5 m en les zones en<br />
terraplè)<br />
En totes elles el tram final és comú, i preveu la millora <strong>de</strong> la carretera actual i la<br />
construcció d’uns apartadors.<br />
Així doncs, l’actuació prevista sobre la carretera actual ja milloraria<br />
substancialment l’accessibilitat al Balneari <strong>de</strong> Cardó. Pel que fa a una possible<br />
ruta alternativa d’accés o evacuació l’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong> està negociant la<br />
construcció d’alguna <strong>de</strong> les alternatives d’accés <strong>de</strong>s d’aquesta població,<br />
probablement el que passaria pel Camí <strong>de</strong> les Coves i per Costumà. Si més no,<br />
encara que a curt termini no s’executés aquesta obra, s’arranjaria la pista per<br />
tal <strong>de</strong> permetre el trànsit <strong>de</strong> tot tipus <strong>de</strong> vehicles.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 137
MESURES CORRECTORES<br />
D’altra banda l’estudi d’avaluació <strong>de</strong> la mobilitat generada redactat en el marc<br />
<strong>de</strong>ls treballs <strong>de</strong>l present estudi d’impacte ambiental estableix una sèrie <strong>de</strong><br />
mesures <strong>de</strong> millora <strong>de</strong> la mobilitat a l’interior <strong>de</strong>l recinte. Entre aquestes preveu<br />
reservar, dins <strong>de</strong> l’aparcament <strong>de</strong> l’hotel (ADAE 5), l’espai necessari per a<br />
l’arribada i les maniobres <strong>de</strong> gir d’autocars, que en cas necessari serviria també<br />
per a d’altres vehicles pesants com els camions <strong>de</strong> bombers.<br />
Donat que la carretera TV-3201 és l’únic accés existent actualment per a tot<br />
tipus <strong>de</strong> vehicles i, en cas d’incendi forestal, seria la principal ruta d’evacuació<br />
<strong>de</strong>l Balneari, es construirà la corresponent franja <strong>de</strong> baixa càrrega, que rebrà el<br />
tractament previst d’acord amb el que estableix la normativa vigent 1 . Això és,<br />
es crearà una zona <strong>de</strong> seguretat d’1 m a cada banda <strong>de</strong> la calçada, lliure <strong>de</strong><br />
vegetació arbustiva, herbàcia seca i <strong>de</strong> restes vegetals morts, així com una<br />
zona <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> 2 m per fora <strong>de</strong> l’anterior, formada per una massa arbrada<br />
i/o arbustiva aclarida que eviti la continuïtat vertical i horitzontal entre els estrats<br />
arbustiu i arbori.<br />
El mateix tractament es donarà, en cas que finalment s’acabi realitzant, a la<br />
ruta alternativa d’accés <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong>.<br />
Per tal <strong>de</strong> fer-la resistent al pas d’un incendi forestal d’alta intensitat l’àrea<br />
forestal que envolta tot el complex <strong>de</strong>l Balneari es transformarà en una<br />
estructura a<strong>de</strong>vesada mitjançant un tractament com el previst per a la franja <strong>de</strong><br />
protecció establerta per la normativa vigent 2 sobre prevenció d’incendis<br />
forestals en urbanitzacions. En principi l’amplada serà <strong>de</strong> 25 m i l’aclarida es<br />
farà consi<strong>de</strong>rant un pen<strong>de</strong>nt inferior al 40% i, <strong>de</strong>penent <strong>de</strong>l tipus <strong>de</strong> vegetació,<br />
un tractament corresponent a masses d’arbrat adult (alzinars i pine<strong>de</strong>s) o a<br />
zones amb matollar (brolles i garrigues) segons l’Annex 2 <strong>de</strong>l Decret 123/2005.<br />
Es prioritzarà la permanència d’espècies <strong>de</strong> baixa inflamabilitat com l’olivera o<br />
ullastre (Olea europaea), el llentiscle o matisa (Pistacia lentiscus), la noguerola<br />
(Pistacia terebintus), l’ala<strong>de</strong>rn (Rhamnus alaternus), l’heura o hedra (He<strong>de</strong>ra<br />
helix), el matapoll (Daphne gnidium), el galzeran o búfol (Ruscus aculeatus), la<br />
rogeta o herba apegalosa (Rubia peregrina), l’arítjol (Smilax aspera), el marfull<br />
(Viburnum tinus), l’alzina o carrasca (Quercus ilex), el roure (Quercus faginea),<br />
el garric o coscoll (Quercus coccifera), l’arboç (Arbutus unedo), l’arçot o<br />
trencaolles (Rhamnus lycioi<strong>de</strong>s), l’esbarzer (Rubus sp) o el ginestó (Osyris<br />
alba).<br />
Les zones ver<strong>de</strong>s interiors <strong>de</strong>l recinte, i en especial la zona on se situava<br />
l’antiga piscina <strong>de</strong>l Balneari, a la vall <strong>de</strong>l barranc que separa els antics edificis<br />
<strong>de</strong>l nous, actualment totalment coberta per la vegetació, rebrà un tractament<br />
per tal d’assolir una estructura assimilable al <strong>de</strong> la franja exterior <strong>de</strong> protecció.<br />
1 Decret 130/1998, <strong>de</strong> 12-05-1998, pel qual s'estableixen mesures <strong>de</strong> prevenció d'incendis<br />
forestals en les àrees d'influència <strong>de</strong> carreteres.<br />
2 Decret 123/2005, <strong>de</strong> 14 <strong>de</strong> juny, <strong>de</strong> mesures <strong>de</strong> prevenció <strong>de</strong>ls incendis forestals en les<br />
urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. Llei 5/2003, <strong>de</strong> 22 d’abril, <strong>de</strong><br />
mesures <strong>de</strong> prevenció <strong>de</strong>ls incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata<br />
amb la trama urbana.<br />
Pàg. 138 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
L’única banda per on se supera el pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l 40% és la cinglera (Salt <strong>de</strong>l<br />
Frare) que <strong>de</strong>limita el Balneari pel nord on, en tractar-se d’una paret rocosa<br />
sense recobriment forestal, no caldrà fer cap tractament.<br />
In<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment que les administracions competents a<strong>de</strong>qüin o no un nou<br />
accés al Balneari es procedirà a arranjar la xarxa <strong>de</strong> camins existents que<br />
l’envolten (<strong>de</strong> les Coves, <strong>de</strong> Costumà, <strong>de</strong> Tivenys) per tal <strong>de</strong> facilitat el trànsit i<br />
l’activitat <strong>de</strong>ls mitjans terrestres contra incendis, principalment vehicles pesants.<br />
Aquestes actuacions inclouran la creació, dins d’aquests camins i en especial a<br />
la zona <strong>de</strong>l Barranc <strong>de</strong>l Mas, d’emplaçament segurs per als camions <strong>de</strong><br />
bombers.<br />
L’<strong>Ajuntament</strong> i l’ADF <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong>, amb la col·laboració <strong>de</strong>l Consell Comarcal<br />
<strong>de</strong>l Baix Ebre, preveuen la construcció d’un nou punt d’aigua per extinció<br />
d’incendis forestals accessible també per helicòpters, que substituiria el dipòsit<br />
metàl·lic existent dins <strong>de</strong> l’àmbit afectat, al paratge <strong>de</strong> la Pallissa, i que<br />
s’ubicarà a menys d’1 km <strong>de</strong> distància <strong>de</strong> l’antic. Aquest nou dipòsit, que seria<br />
<strong>de</strong> formigó o d’obra, estarà situat al costat <strong>de</strong> la TV-3021, a la sortida <strong>de</strong>l túnel<br />
que hi ha abans d’arribar al Balneari, al km 8. En la seva ubicació, disseny<br />
constructiu i accessibilitat per mitjans terrestres i aeris se seguirà en tot<br />
moment el que estableix la Guia Tècnica <strong>de</strong> construcció <strong>de</strong> punts d’aigua per<br />
incendis forestals (DGPEIS, 2010).<br />
Es preveurà un espai <strong>de</strong>stinat a construir una helisuperfície lliure d’obstacles<br />
pròxim al Balneari i que permeti l’accés d’un helicòpter per l’evacuació <strong>de</strong><br />
persones. Aquesta superfície es podria situar dins <strong>de</strong> la zona on s’ubicarà<br />
l’aparcament <strong>de</strong> l’hotel (ADAE 5) o dins <strong>de</strong>l pati <strong>de</strong> les actuals instal·lacions <strong>de</strong><br />
la planta embotelladora.<br />
En el moment <strong>de</strong> tramitar la posada en marxa <strong>de</strong> l’activitat s’haurà <strong>de</strong> redactar<br />
el corresponent Pla d’Autoprotecció (PAU), que tindrà el contingut i es tramitarà<br />
d’acord amb el que estableix el Decret 82/2010.<br />
Es redactarà, en coordinació amb l’<strong>Ajuntament</strong> i l’ADF <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong>, un pla <strong>de</strong><br />
prevenció d’incendis que inclogui totes les actuacions <strong>de</strong> millora <strong>de</strong> la<br />
prevenció, inclosos els treball <strong>de</strong> manteniment <strong>de</strong> les franges <strong>de</strong> protecció,<br />
camins, punts d’aigua, etc.<br />
Seria recomanable que la totalitat <strong>de</strong> la finca disposés d’un pla tècnic <strong>de</strong> gestió<br />
i millora forestal (PTGMF) que tingués com a objectiu principal la conservació i<br />
millora <strong>de</strong> les formacions vegetals existents i <strong>de</strong>ls seus valors naturals i<br />
paisatgístics, compatibilitzant-ho amb una gestió que ajudés a minimitzar el risc<br />
d’incendi. En aquest sentit es podrien aprofitar experiències innovadores al<br />
nostre país com ara la pastura controlada <strong>de</strong>l sotabosc per tal <strong>de</strong> controlar la<br />
càrrega <strong>de</strong> combustible, on en el cas <strong>de</strong> Cardó es podrien utilitzar ramats <strong>de</strong> la<br />
varietat autòctona cabra blanca <strong>de</strong> Rasquera. D’altra banda serviria com a<br />
marc per planificar les actuacions <strong>de</strong> prevenció d’incendis: conservació i millora<br />
<strong>de</strong> la xarxa viària, manteniment <strong>de</strong> les franges <strong>de</strong> protecció, etc.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 139
MESURES CORRECTORES<br />
8.3 IMPACTE RESIDUAL<br />
En aquest apartat es valora l’impacte final <strong>de</strong> la proposta un cop aplica<strong>de</strong>s les<br />
mesures correctores proposa<strong>de</strong>s en l’estudi d’impacte ambiental.<br />
Cal tenir en compte que alguns <strong>de</strong>ls impactes que es relacionen no <strong>de</strong>riven <strong>de</strong><br />
les noves actuacions proposa<strong>de</strong>s sinó que s’atribueixen a una <strong>de</strong> les activitats<br />
contempla<strong>de</strong>s en el Pla Especial, la planta embotelladora o ADAE 9, que ja<br />
existeix en l’actualitat. Alguns d’aquests impactes són manifestos en l’actualitat,<br />
ja que <strong>de</strong>riven <strong>de</strong> l’ocupació física <strong>de</strong> l’espai per part <strong>de</strong> les instal·lacions <strong>de</strong> la<br />
planta. Altres tenen l’aparició condicionada al funcionament <strong>de</strong> l’activitat<br />
industrial, que en aquest moment es troba aturada. La posada en pràctica <strong>de</strong><br />
les mesures indica<strong>de</strong>s per a aquests impactes pot representar, doncs, una<br />
millora <strong>de</strong> la situació respecte a l’estat actual i, per tant, un impacte positiu.<br />
Pàg. 140 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
IMPACTES SOBRE L’ATMOSFERA<br />
Pèrdua <strong>de</strong> qualitat atmosfèrica (pols) i acústica<br />
durant les obres.<br />
Increment <strong>de</strong> les emissions <strong>de</strong> contaminants<br />
<strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong> combustibles per al<br />
<strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> l’activitat hotelera.<br />
Augment <strong>de</strong>ls nivells <strong>de</strong> contaminants<br />
atmosfèrics i soroll per l’increment <strong>de</strong> trànsit<br />
induït per l’activitat<br />
Augment <strong>de</strong> les emissions <strong>de</strong> gasos d’efecte<br />
hivernacle.<br />
Emissió acústic associada a l’activitat <strong>de</strong> la<br />
planta embotelladora (si es reprèn l’activitat)<br />
Emissió lluminosa exterior per les noves<br />
activitats.<br />
Taula 8.1 Valoració <strong>de</strong> l’impacte un cop aplica<strong>de</strong>s les mesures correctores proposa<strong>de</strong>s<br />
AVALUACIÓ<br />
INICIAL<br />
MESURES<br />
CORRECTORES<br />
IMPACTE<br />
RESIDUAL<br />
MODERAT X COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE --- COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE --- COMPATIBLE<br />
MODERAT x COMPATIBLE<br />
SEVER<br />
IMPACTES SOBRE LA GEOLOGIA I LA GEOMORFOLOGIA<br />
Modificacions permanents <strong>de</strong>l relleu i la<br />
morfologia pels moviments <strong>de</strong> terres.<br />
No es pot<br />
qualificar<br />
COMPATIBLE --- COMPATIBLE<br />
MODERAT --- MODERAT<br />
DESCRIPCIÓ MESURES CORRECTORES<br />
Regs periòdics.<br />
Fomentar l’ús <strong>de</strong>l transport col·lectiu i el transport<br />
públic.<br />
Ús <strong>de</strong> fonts d’energia renovables per a la<br />
climatització (geotèrmica, biomassa) i <strong>de</strong><br />
combustibles amb baixos factors d’emissió <strong>de</strong><br />
GEH.<br />
Redacció d’un projecte d’aïllament acústic i<br />
aplicació <strong>de</strong> les mesures resultants (aquestes<br />
mesures podrien comportar altres impactes<br />
residuals)<br />
Disposició <strong>de</strong>ls exce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> terres en dipòsits<br />
controlats autoritzats.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 141
MESURES CORRECTORES<br />
Alteracions temporals <strong>de</strong> la morfologia durant<br />
les obres (préstecs, abassegaments, etc.).<br />
Increment <strong>de</strong>l risc d’erosió per la creació <strong>de</strong><br />
nous talussos i/o camins en pen<strong>de</strong>nt.<br />
IMPACTES SOBRE LA HIDROLOGIA<br />
Alteració <strong>de</strong>ls torrents per moviments <strong>de</strong> terres i<br />
altres modificacions <strong>de</strong> la morfologia, amb<br />
especial incidència al <strong>de</strong> Sant Roc.<br />
Increment <strong>de</strong>ls sòlids en suspensió i risc <strong>de</strong><br />
contaminació en les aigües <strong>de</strong> drenatge durant<br />
les obres.<br />
Ocupació <strong>de</strong>l curs <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> la Font <strong>de</strong>l<br />
Pastor per les instal·lacions existents.<br />
AVALUACIÓ<br />
INICIAL<br />
MESURES<br />
CORRECTORES<br />
IMPACTE<br />
RESIDUAL<br />
COMPATIBLE --- COMPATIBLE<br />
MODERAT X COMPATIBLE<br />
MODERAT X COMPATIBLE<br />
MODERAT X COMPATIBLE<br />
SEVER<br />
Manifest<br />
X<br />
MODERAT<br />
Positiu respecte a<br />
la situació actual.<br />
Sobreexplotació <strong>de</strong>ls recursos hídrics SEVER X MODERAT<br />
DESCRIPCIÓ MESURES CORRECTORES<br />
Disseny <strong>de</strong> drenatges en talussos permanents i<br />
temporals.<br />
Revegetació <strong>de</strong>ls talussos permanents;<br />
combinació amb ús <strong>de</strong> pedra <strong>de</strong> la zona en els<br />
aterrassaments.<br />
Anàlisi <strong>de</strong> la disponibilitat per aprofitar terra<br />
vegetal.<br />
Delimitació <strong>de</strong> la zona fluvial abans <strong>de</strong> les obres i<br />
evitar-hi els préstecs i abassegaments i<br />
qualsevol actuació que n’alteri la morfologia.<br />
Evitar el pas <strong>de</strong> maquinària per les rieres i<br />
torrents.<br />
No efectuar canvis d’oli fora <strong>de</strong> les zones<br />
expressament <strong>de</strong>limita<strong>de</strong>s<br />
Redacció i execució d’un projecte <strong>de</strong> restitució<br />
<strong>de</strong>l traçat <strong>de</strong>l torrent i naturalització <strong>de</strong>ls marges.<br />
Aquesta mesura només és d’aplicació en el cas<br />
<strong>de</strong> que <strong>de</strong>smantelli la nau principal <strong>de</strong> la planta<br />
embotelladora.<br />
Cessament <strong>de</strong>finitiu <strong>de</strong> l’activitat <strong>de</strong> la planta<br />
embotelladora o limitació <strong>de</strong> la producció a la<br />
disponibilitat <strong>de</strong> recurs.<br />
Pàg. 142 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Disminució <strong>de</strong> la capacitat d’infiltració per<br />
asfaltat i urbanització <strong>de</strong> noves superfícies <strong>de</strong><br />
sòl.<br />
Afectació a la qualitat <strong>de</strong> la xarxa hidrogràfica<br />
per abocament d’aigües residuals <strong>de</strong>pura<strong>de</strong>s.<br />
Interacció entre els vials i camins i el domini<br />
públic hidràulic i alteració <strong>de</strong>ls efectes associats<br />
a les situacions d’avingu<strong>de</strong>s<br />
IMPACTES SOBRE LA VEGETACIÓ I LA FLORA<br />
Alteració o eliminació <strong>de</strong> la coberta vegetal per<br />
les obres.<br />
Afectació o eliminació d’espècies <strong>de</strong> flora<br />
d’interès per les obres.<br />
Afectació o eliminació <strong>de</strong> comunitats vegetals<br />
d’interès (alzinars, vegetació rupícola,…) per<br />
les obres.<br />
AVALUACIÓ<br />
INICIAL<br />
MESURES<br />
CORRECTORES<br />
IMPACTE<br />
RESIDUAL<br />
COMPATIBLE --- COMPATIBLE<br />
MODERAT X COMPATIBLE<br />
MODERAT X COMPATIBLE<br />
MODERAT X COMPATIBLE<br />
SEVER X MODERAT<br />
MODERAT X COMPATIBLE<br />
DESCRIPCIÓ MESURES CORRECTORES<br />
Depuració amb la capacitat necessària per<br />
garantir una bona qualitat <strong>de</strong> l’efluent.<br />
Sistemes <strong>de</strong> control i confinament <strong>de</strong>ls<br />
abocaments acci<strong>de</strong>ntals.<br />
Disseny acurat <strong>de</strong> les obres <strong>de</strong> drenatge.<br />
Condicionament <strong>de</strong> guals inundables en els<br />
camins.<br />
Senyalització <strong>de</strong> risc en cas d’avingu<strong>de</strong>s.<br />
Delimitació estricta <strong>de</strong> la zona afectada.<br />
Prospecció prèvia en perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> floració <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>tecció <strong>de</strong> peus d’espècies d’interès.<br />
Adaptació <strong>de</strong>l projecte als resultats <strong>de</strong> la<br />
prospecció o, en el seu <strong>de</strong>fecte, transplantament<br />
<strong>de</strong>ls exemplars afectats<br />
Senyalització i elements <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong><br />
l’aflorament rocós al NE <strong>de</strong> l’ADAE 2.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 143
MESURES CORRECTORES<br />
Augment <strong>de</strong>l risc d’incendi forestal per<br />
l’increment <strong>de</strong> la freqüentació i per la posada en<br />
marxa <strong>de</strong> l’activitat.<br />
Disminució <strong>de</strong>l temps <strong>de</strong> <strong>de</strong>tecció i actuació<br />
enfront <strong>de</strong>ls incendis forestals per la presència<br />
d’un nucli <strong>de</strong> població habitat.<br />
IMPACTES SOBRE LA FAUNA<br />
Molèsties a la fauna (rapinyaires) i alteració <strong>de</strong>l<br />
comportament: reproducció, caça,… per les<br />
obres.<br />
Eliminació o alteració d’hàbitats faunístics per<br />
les obres.<br />
IMPACTES SOBRE EL PAISATGE<br />
Impacte per intrusió visual <strong>de</strong> nous elements<br />
(edificacions) en el paisatge.<br />
AVALUACIÓ<br />
INICIAL<br />
MESURES<br />
CORRECTORES<br />
IMPACTE<br />
RESIDUAL<br />
MODERAT X COMPATIBLE<br />
IMPACTE POSITIU<br />
MODERAT X COMPATIBLE<br />
MODERAT X COMPATIBLE<br />
MODERAT ---- MODERAT<br />
DESCRIPCIÓ MESURES CORRECTORES<br />
Millora <strong>de</strong> l’accés<br />
Tractament <strong>de</strong> la vegetació colindant amb la<br />
creació <strong>de</strong> franges <strong>de</strong> protecció i seguretat<br />
Millora (camins) i creació <strong>de</strong> noves<br />
infraestructures (helisuperfície) per als mitjans<br />
terrestres i aeris.<br />
Construcció d’un nou punt d’aigua.<br />
Elaboració i manteniment <strong>de</strong>l PAU.<br />
Redacció d’un PPI i un PTGMF a la finca <strong>de</strong> la<br />
Vall <strong>de</strong> Cardó amb programació d’actuacions<br />
periòdiques.<br />
Tot i que a priori no hi hauria afectació, en cas<br />
que se’n preveiés caldria coordinar les obres<br />
amb el cicle vital <strong>de</strong> les espècies sensibles<br />
(rapinyaires).<br />
Delimitació estricta <strong>de</strong> la zona afectada.<br />
Les mesures preventives ja estan contempla<strong>de</strong>s<br />
en els projectes.<br />
Pàg. 144 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Introducció d’elements visuals (color, textures,<br />
formes) nous per la construcció <strong>de</strong> les diferents<br />
edificacions i per la urbanització i enjardinament<br />
<strong>de</strong> l’entorn.<br />
Contrast cromàtic per l’aparició <strong>de</strong> zones<br />
<strong>de</strong>nuda<strong>de</strong>s per la creació <strong>de</strong> talussos amb els<br />
moviments <strong>de</strong> terres.<br />
Recuperació i condicionament <strong>de</strong> punts<br />
d’observació <strong>de</strong>l paisatge (miradors i ermites).<br />
Alteració <strong>de</strong>l caràcter <strong>de</strong>l paisatge per les<br />
instal·lacions existents (planta embotelladora).<br />
AVALUACIÓ<br />
INICIAL<br />
MESURES<br />
CORRECTORES<br />
IMPACTE<br />
RESIDUAL<br />
MODERAT ---- COMPATIBLE<br />
MODERAT ---- COMPATIBLE<br />
SEVER<br />
Manifest<br />
IMPACTES SOBRE ELS ASPECTES SOCIOECONÒMICS<br />
Revitalització econòmica i <strong>de</strong>mogràfica <strong>de</strong> la<br />
zona per la posada en marxa <strong>de</strong> les<br />
instal·lacions <strong>de</strong>l Balneari i per altres activitats<br />
induï<strong>de</strong>s.<br />
Afectació a les comunicacions <strong>de</strong> la zona per<br />
l’increment <strong>de</strong>l trànsit.<br />
IMPACTES SOBRE ELS USOS DEL SÒL<br />
Afectació directa a una finca forestal per les<br />
obres.<br />
IMPACTE POSITIU<br />
X<br />
IMPACTE POSITIU<br />
Positiu respecte a<br />
la situació actual<br />
COMPATIBLE --- COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE --- COMPATIBLE<br />
DESCRIPCIÓ MESURES CORRECTORES<br />
Elaboració i aplicació d’una carta <strong>de</strong> colors.<br />
Ús <strong>de</strong> la vegetació per apantallar i evitar<br />
superfícies “dures” contínues.<br />
Alternament <strong>de</strong> textures i colors per evitar<br />
superfícies extenses monocromes.<br />
Revegetació <strong>de</strong>ls talussos.<br />
Ús <strong>de</strong> murs <strong>de</strong> pedra autòctona en perfils que no<br />
permetin la revegetació.<br />
Desenvolupament d’un estudi d’integració<br />
paisatgística <strong>de</strong> les instal·lacions industrials.<br />
Fomentar l’ús <strong>de</strong>l transport col·lectiu i el transport<br />
públic.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 145
MESURES CORRECTORES<br />
AVALUACIÓ<br />
INICIAL<br />
MESURES<br />
CORRECTORES<br />
IMPACTE<br />
RESIDUAL<br />
Canvis en els usos anteriors <strong>de</strong>l sòl COMPATIBLE --- COMPATIBLE<br />
IMPACTES SOBRE ELS ASPECTES DE PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA<br />
Afectació a l’espai <strong>de</strong>l PEIN <strong>de</strong> les Serres <strong>de</strong><br />
Cardó – el Boix.<br />
Implantació d’usos i activitats incompatibles<br />
amb el PTP <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre.<br />
Incompatibilitat <strong>de</strong> les actuacions previstes amb<br />
el planejament urbanístic vigent.<br />
IMPACTES SOBRE EL PATRIMONI CULTURAL<br />
Afectació o eliminació <strong>de</strong> possibles elements<br />
d’interès històric <strong>de</strong> l’edifici <strong>de</strong> l’antic Monestir-<br />
Balneari.<br />
Rehabilitació d’un element <strong>de</strong>l patrimoni cultural<br />
en <strong>de</strong>ficient estat <strong>de</strong> conservació<br />
Posta en valor d’elements que formen part <strong>de</strong> la<br />
memòria històrica <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong> Cardó: jardins<br />
<strong>de</strong>l balneari, antiga piscina, mirador <strong>de</strong>l Salt<br />
<strong>de</strong>ls Frares, fonts...<br />
COMPATIBLE --- COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE --- COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE --- COMPATIBLE<br />
MODERAT --- COMPATIBLE<br />
IMPACTE POSITIU<br />
IMPACTE POSITIU<br />
DESCRIPCIÓ MESURES CORRECTORES<br />
Finalitzar la prospecció arqueològica abans<br />
d’iniciar les obres i a<strong>de</strong>quar el projecte <strong>de</strong><br />
rehabilitació <strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong>l monestir – balneari<br />
als resultats.<br />
Seguiment arqueològic <strong>de</strong> les obres.<br />
Pàg. 146 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
AVALUACIÓ<br />
INICIAL<br />
MESURES<br />
CORRECTORES<br />
IMPACTES SOBRE LES INFRAESTRUCTURES I ELEMENTS DE L’ENTORN HUMÀ<br />
Afectació a xarxes <strong>de</strong> distribució d’aigua,<br />
electricitat, etc. <strong>de</strong> la zona per les obres.<br />
Afectació a infraestructures d’aprofitament<br />
d’aigües subterrànies (pous,…) per les obres.<br />
Afectació a la xarxa viària <strong>de</strong> la zona (carretera,<br />
pistes i camins,…) per les obres.<br />
Afectació a la xarxa d’itineraris a peu i en BTT<br />
per les obres.<br />
IMPACTE<br />
RESIDUAL<br />
COMPATIBLE --- COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE --- COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE --- COMPATIBLE<br />
MODERAT --- COMPATIBLE<br />
DESCRIPCIÓ MESURES CORRECTORES<br />
Disseny acurat <strong>de</strong>ls enllaços entre la nova vialitat<br />
i l’existent.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 147
9 PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL<br />
9.1 OBJECTIUS<br />
En el present Estudi d’Impacte Ambiental (<strong>EIA</strong>) s’han i<strong>de</strong>ntificat, caracteritzat i<br />
avaluat els impactes ambientals <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong>l projecte d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l Balneari<br />
<strong>de</strong> Cardó i entorn amb l’objecte <strong>de</strong> <strong>de</strong>stinar l’antic Balneari i Monestir <strong>de</strong> Cardó<br />
a usos hotelers i banys termals, <strong>de</strong>finint, en cas que fos necessari, les mesures<br />
correctores a adoptar per evitar, minimitzar o compensar-los.<br />
Els objectius <strong>de</strong>l Pla <strong>de</strong> Vigilància Ambiental (PVA) són els següents:<br />
- Comprovar el grau d’exactitud <strong>de</strong> l’<strong>EIA</strong> en la predicció <strong>de</strong>ls impactes.<br />
- Avaluar els impactes que per diferents motius són <strong>de</strong> predicció difícil.<br />
- Controlar l’aplicació correcta <strong>de</strong> les mesures correctores previstes per l’<strong>EIA</strong> i<br />
el seu grau d’eficàcia.<br />
- Mesurar i avaluar els impactes residuals, és a dir, els impactes que<br />
inevitablement es produeixen fins i tot amb l’aplicació <strong>de</strong> les mesures<br />
correctores.<br />
- Detectar els impactes no previstos en l’<strong>EIA</strong> i adoptar les noves mesures<br />
correctores adients.<br />
9.2 SEGUIMENT DELS IMPACTES<br />
9.2.1 Impactes sobre el sòl<br />
Es farà un seguiment <strong>de</strong> les obres <strong>de</strong> construcció per tal <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminar la<br />
superfície afectada pels moviments <strong>de</strong> terra, ocupacions temporals <strong>de</strong> sòl<br />
(abassegaments, pàrking <strong>de</strong> maquinària,..), compactació i pavimentació <strong>de</strong>l<br />
terreny, construcció <strong>de</strong>l pont, etc. Es <strong>de</strong>tectaran i avaluaran també els<br />
processos erosius que es puguin generar en els talussos <strong>de</strong>nudats generats<br />
pels moviments <strong>de</strong> terra i en les altres zones afecta<strong>de</strong>s.<br />
9.2.2 Impactes sobre el medi biològic<br />
Es <strong>de</strong>terminarà la superfície <strong>de</strong> les comunitats vegetals d’interès (bàsicament<br />
forestals i rupícoles) afecta<strong>de</strong>s per les obres.<br />
Pel que fa a les espècies <strong>de</strong> flora amenaça<strong>de</strong>s i/o protegi<strong>de</strong>s es procedirà al<br />
marcatge i protecció <strong>de</strong>ls peus, tant <strong>de</strong>ls ja localitzats (margallons, teixos,...)<br />
com <strong>de</strong>ls que es localitzin a partir <strong>de</strong>ls resultats <strong>de</strong> la prospecció que es durà a<br />
terme prèviament a les obres.<br />
9.2.3 Impactes sobre el paisatge<br />
S’avaluarà l’impacte visual provocat per l’eliminació <strong>de</strong> la vegetació i la creació<br />
<strong>de</strong> talussos <strong>de</strong>nudats durant les obres.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 149
PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL<br />
Pàg. 150<br />
9.2.4 Impactes sobre el patrimoni històric-artístic<br />
A partir <strong>de</strong>ls resultats <strong>de</strong> les prospeccions arqueològiques que es realitzin,<br />
abans <strong>de</strong> l’inici <strong>de</strong> les obres, a les dues zones pen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> documentar (zona<br />
d’enterrament <strong>de</strong> l’antiga església, antic molí) es <strong>de</strong>terminarà l’abast <strong>de</strong> la<br />
possible afectació a elements <strong>de</strong>l patrimoni.<br />
9.3 CONTROL DE L’APLICACIÓ DE LES MESURES CORRECTORES<br />
9.3.1 Delimitació <strong>de</strong> l’espai afectat<br />
Abans d’iniciar les obres, i d’acord amb la Direcció d’Obra, es <strong>de</strong>finirà quin és el<br />
límit <strong>de</strong> la zona afectada i es procedirà al seu marcatge mitjançant fites o<br />
encintat. Aquest àmbit d’afectació comprendrà la zona afectada per les noves<br />
instal·lacions, inclosa la vialitat, on es marcaran els caps <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>smunts i els<br />
peus <strong>de</strong>ls terraplens. Els responsables <strong>de</strong> la vigilància ambiental <strong>de</strong> l’obra<br />
controlaran que no s’afecti fora d’aquesta àrea, i supervisaran l’elecció <strong>de</strong> les<br />
zones d’ocupació temporal com a pàrking <strong>de</strong> maquinària, emmagatzematge <strong>de</strong><br />
materials, etc. perquè no afecti zones sensibles.<br />
9.3.2 Retirada, conservació i reutilització <strong>de</strong>l sòl<br />
Prèviament al <strong>de</strong>capatge <strong>de</strong>l sòl s’establirà amb la Direcció d’Obra quins són<br />
els llocs adients per a situar els abassegaments, prioritzant les zones<br />
<strong>de</strong>grada<strong>de</strong>s.<br />
Es supervisarà la retirada <strong>de</strong> la terra vegetal i el seu maneig i emmagatzematge<br />
per tal d’assegurar la conservació <strong>de</strong> les seves característiques. Per això es<br />
col·locaran en piles <strong>de</strong> 3 m d’alçada com a màxim i es procedirà a la seva<br />
reutilització en el termini <strong>de</strong> temps més curt possible.<br />
Es realitzaran els controls i analítiques <strong>de</strong> les terres vegetals necessàries per<br />
establir si calen o no millores edàfiques (esmenes orgàniques, nutrients,…) i es<br />
procedirà a realitzar-les en els abassegaments.<br />
Es supervisarà l’estesa <strong>de</strong> les terres sobre la superfície <strong>de</strong>ls talussos i zones<br />
<strong>de</strong>nuda<strong>de</strong>s crea<strong>de</strong>s per les obres i el seu refinat per tal que quedin en<br />
condicions òptimes per a la seva revegetació.<br />
9.3.3 Tractament <strong>de</strong>ls talussos<br />
Els responsables <strong>de</strong> la vigilància ambiental <strong>de</strong> les obres <strong>de</strong>cidiran la idoneïtat<br />
<strong>de</strong>ls mitjans i materials que s’utilitzaran en les sembres i plantacions <strong>de</strong>ls<br />
talussos a revegetar, així com el perío<strong>de</strong> i<strong>de</strong>al per a realitzar-les.<br />
D’acord amb la Direcció d’Obra es consensuarà un pla <strong>de</strong> manteniment que<br />
cobreixi tant la fase <strong>de</strong> construcció com el perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> garantia <strong>de</strong> l’obra, que<br />
estableixi els regs periòdics, les resembres i reposicions, etc.
9.3.4 Protecció <strong>de</strong> la flora i la fauna<br />
Durant les obres es vetllarà per la conservació <strong>de</strong>ls peus d’espècies <strong>de</strong> flora<br />
amenaçada i/o protegida. En cas que algun resulti potencialment afectat per<br />
alguna <strong>de</strong> les actuacions previstes en l’execució <strong>de</strong>l projecte es procedirà al<br />
seu trasplantament a un emplaçament adient i en les condicions a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s per<br />
tal <strong>de</strong> garantir la seva supervivència.<br />
En coordinació amb els responsables <strong>de</strong>l seguiment d’espècies sensibles <strong>de</strong> la<br />
Secció <strong>de</strong> Protecció i Foment <strong>de</strong> Fauna i Flora <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya, i<br />
en el cas que es preveiés una possible afectació a les àrees <strong>de</strong> nidificació <strong>de</strong><br />
rapinyaires, es <strong>de</strong>terminarien i executarien les mesures preventives adients.<br />
9.3.5 Protecció <strong>de</strong>l patrimoni<br />
Els resultats <strong>de</strong> les excavacions realitza<strong>de</strong>s es reflectiran en els informes<br />
corresponents que es lliuraran al Departament <strong>de</strong> Cultura, que <strong>de</strong>terminarà la<br />
possible afectació a elements d’interès <strong>de</strong>l patrimoni. D’acord amb les directrius<br />
<strong>de</strong>l Departament es <strong>de</strong>cidiran les actuacions pertinents, que po<strong>de</strong>n implicar<br />
únicament la documentació d’aquests elements, la modificació <strong>de</strong>l projecte per<br />
tal <strong>de</strong> protegir-los, etc.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 151
10 DOCUMENT DE SÍNTESI<br />
10.1 JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS<br />
El present Estudi d’Impacte Ambiental consi<strong>de</strong>ra els efectes sobre el medi<br />
ambient <strong>de</strong> la proposta d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l Balneari <strong>de</strong> Cardó i entorn amb<br />
l’objecte <strong>de</strong> <strong>de</strong>stinar l’antic Balneari i Monestir <strong>de</strong> Cardó a usos hotelers i banys<br />
termals.<br />
L’estudi dóna compliment al Real Decreto Legislativo 1/2008, <strong>de</strong> 11 <strong>de</strong> enero,<br />
por el que se aprueba el texto refundido <strong>de</strong> la Ley <strong>de</strong> Evaluación <strong>de</strong> Impacto<br />
Ambiental <strong>de</strong> proyectos, normativa estatal modificada per la Ley 6/2010, <strong>de</strong> 24<br />
<strong>de</strong> marzo, i a la normativa <strong>de</strong>l Pla d’Espais d’Interès Natural <strong>de</strong> la Generalitat<br />
<strong>de</strong> Catalunya.<br />
El contingut <strong>de</strong> l’estudi s’ajusta a aquesta normativa i ha tingut el compte<br />
l’informe sobre l’amplitud i nivell <strong>de</strong> <strong>de</strong>tall emès per l’Oficina Territorial<br />
d’Avaluació Ambiental <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre.<br />
Per completar la informació necessària s’han dut a terme sengles estudis<br />
específics:<br />
− Estudi <strong>de</strong> la flora<br />
− Estudi d’impacte i integració paisatgística <strong>de</strong>ls projectes<br />
d’a<strong>de</strong>quació.<br />
− Estudi hidràulic i ambiental <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> la Font <strong>de</strong>l Pastor<br />
− Estudi <strong>de</strong> mobilitat <strong>de</strong> la proposta d’a<strong>de</strong>quació.<br />
Aquests estudis s’incorporen a l’<strong>EIA</strong> com a documents complementaris i les<br />
seves conclusions han servit <strong>de</strong> base a l’avaluació <strong>de</strong>ls impactes.<br />
10.2 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA<br />
L’objecte <strong>de</strong> l’estudi d’impacte són el conjunt d’actuacions proposa<strong>de</strong>s per<br />
donar a l’antic monestir i balneari <strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong> Cardó uns nous usos hotelers i<br />
<strong>de</strong> banys termals. El programa es <strong>de</strong>senvolupa en base a un establiment amb<br />
capacitat per a 150 habitacions com a resultat <strong>de</strong> l’estudi <strong>de</strong> viabilitat<br />
econòmica.<br />
S’ha analitzat tres alternatives per a la Vall <strong>de</strong> Cardó:<br />
− L’alternativa 0 o continuïtat <strong>de</strong> la situació actual compromet la<br />
conservació <strong>de</strong> l’edifici històric <strong>de</strong>l balneari i no dóna<br />
alternatives <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament econòmic a la zona més enllà<br />
<strong>de</strong> la reobertura <strong>de</strong> la planta embotelladora.<br />
− L’alternativa 2 que limitaria la intervenció als edificis existents<br />
comprometria la viabilitat econòmica <strong>de</strong>l projecte atès que<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 153
Pàg. 154<br />
l’a<strong>de</strong>quació per a usos hotelers es planteja amb el màxim<br />
respecte a l’estructura original <strong>de</strong> l’edifici.<br />
− L’Alternativa 1, per la qual s’ha optat al <strong>de</strong>senvolupar el projecte<br />
i <strong>de</strong> la qual se’n a avaluat <strong>de</strong>talladament l’impacte.<br />
El Balneari <strong>de</strong> Cardó pertany al municipi <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong> (Baix Ebre, Terres <strong>de</strong><br />
l’Ebre). Se situa a les parts altes <strong>de</strong> la Serra <strong>de</strong> Cardó, a l’indret anomenat “Vall<br />
<strong>de</strong> Cardó on s’acce<strong>de</strong>ix a través <strong>de</strong> la carretera TV-3021 <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>de</strong>l nucli <strong>de</strong><br />
Rasquera (Ribera d’Ebre).<br />
La proposta afecta els elements existents següents:<br />
− El conjunt <strong>de</strong> l’antic monestir <strong>de</strong> Sant Hilari <strong>de</strong> Cardó, fundat a principis<br />
<strong>de</strong>l segle XVII per l’ordre religiosa <strong>de</strong>ls Carmelites Descalços i<br />
transformat en balneari al 1870 que va tenir la seva darrera etapa <strong>de</strong><br />
funcionament en el perío<strong>de</strong> 1940 – 1965. Actualment abandonat i en<br />
<strong>de</strong>ficient estat <strong>de</strong> conservació.<br />
− El conjunt d’ermites disperses per l’entorn <strong>de</strong>l monestir balneari algunes<br />
en indrets singulars <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista geomorfològic i paisatgístic. La<br />
seva construcció està vinculada a la vida monàstica i data <strong>de</strong> diferents<br />
anys dins el segle XVII. Hi ha un total <strong>de</strong> catorze ermites, comunica<strong>de</strong>s<br />
per una xarxa <strong>de</strong> sen<strong>de</strong>rs, en estat <strong>de</strong> conservació <strong>de</strong>ficient, algunes fins<br />
i tot enruna<strong>de</strong>s.<br />
− La planta embotelladora d’aigua mineral. Construïda originalment als<br />
anys 70 <strong>de</strong>l segle XX, va canviar <strong>de</strong> titularitat l’any 1990 i va adquirir la<br />
seva morfologia actual. Està constituïda per tres naus: l’antiga planta <strong>de</strong><br />
captació que es va abandonar en l’activitat recent; una segona nau on ha<br />
funcionat l’activitat recent <strong>de</strong> captació, <strong>de</strong>puració i embotellament d’aigua<br />
i una tercera nau annexa d’emmagatzematge i un garatge <strong>de</strong> vehicles. La<br />
planta ha funcionat fins a fa pocs anys.<br />
La proposta <strong>de</strong>senvolupa les previsions <strong>de</strong>l Pla Especial <strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong> Cardó<br />
aprovat <strong>de</strong>finitivament l’1 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2005 per la Comissió Territorial<br />
d’Urbanisme <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre. Aquest Pla Especial agrupa les actuacions<br />
previstes en nou Àrees d’Actuació Específica (ADAE) que es po<strong>de</strong>n executar<br />
in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment les unes <strong>de</strong> les altres encara que totes estan<br />
interrelaciona<strong>de</strong>s.<br />
L’avaluació <strong>de</strong> l’impacte se centra en les actuacions que s’han <strong>de</strong>senvolupat, a<br />
nivell <strong>de</strong> projecte. En concret són:<br />
- L’ADAE 1, el conjunt <strong>de</strong> l’antic Balneari, distribuït en diferents edificis que es<br />
rehabilitarà com a hotel, amb algunes ampliacions que s’integraran en els<br />
volums actuals.<br />
- L’ADAE 2, on se situarà un establiment balneari (spa), per al qual no hi ha<br />
espai suficient en el recinte antic. S’hi construirà un edifici esglaonat integrat<br />
en el vessant amb diferents instal·lacions <strong>de</strong> banys termals i piscina a l’aire<br />
lliure.
- L’ADAE 3, que allotjarà unes suites termals que permetran completar el<br />
nombre d’habitacions necessàries per garantir la viabilitat econòmica <strong>de</strong><br />
l’establiment, i que tampoc es po<strong>de</strong>n encabir en l’antic Balneari. Es projecta<br />
també com una sèrie <strong>de</strong> volums adossats als relleus <strong>de</strong> baixa alçada i <strong>de</strong><br />
morfologia irregular adaptada a la topografia.<br />
- L’ADAE 4, un pont que permetrà la connexió directa entre l’edifici antic i<br />
l’spa<br />
També s’han <strong>de</strong>senvolupat a nivell d’avantprojecte la informació<br />
complementària relativa a la connexió entre les diferents àrees (vialitat i<br />
itineraris) i tractament paisatgístic <strong>de</strong> l’entorn <strong>de</strong> les ADAE. El tractament<br />
paisatgístic preveu diferents graus d’intervenció, segons es tracti <strong>de</strong> les àrees<br />
adjacents als edificis o zones <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s al passeig i gaudi <strong>de</strong>l paisatge. S’ha<br />
buscat la recuperació <strong>de</strong> la morfologia <strong>de</strong>ls antics jardins <strong>de</strong>l balneari. En el<br />
disseny <strong>de</strong>ls itineraris s’ha tingut en compte la segregació <strong>de</strong> recorreguts per<br />
vehicles, vianants i ciclistes i s’ha tingut en compte l’accessibilitat per persones<br />
amb mobilitat reduïda. Igualment, es proposa el disseny <strong>de</strong> l’enllumenat exterior<br />
a<strong>de</strong>quat a les condicions d’una zona d’elevada sensibilitat envers la<br />
contaminació lluminosa.<br />
Per a la resta d’actuacions, que no s’executaran en aquesta fase, continuen<br />
sent vàli<strong>de</strong>s les previsions <strong>de</strong>l Pla Especial, que s’han tingut en compte a l’hora<br />
<strong>de</strong> preveure possibles interaccions i <strong>de</strong>finir mesures preventives <strong>de</strong>ls impactes,<br />
sempre amb el nivell <strong>de</strong> <strong>de</strong>tall que ha permès la informació disponible. Les<br />
actuacions previstes en el Pla Especial no <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s a nivell <strong>de</strong> projecte<br />
en aquesta fase són:<br />
− Elements d’integració visual i acústica <strong>de</strong> la planta<br />
embotelladora.<br />
− Rehabilitació <strong>de</strong> les ermites i els camins d’accés.<br />
− Construcció d’un centre d’interpretació.<br />
El Pla Especial també contempla l’activitat industrial a la planta embotelladora.<br />
10.3 EL MEDI RECEPTOR<br />
L’antic balneari <strong>de</strong> Cardó es troba envoltat d’un paisatge on dominen les formes<br />
<strong>de</strong> relleu alteroses amb alguns elements singulars com el Salt <strong>de</strong>l Frare, penyasegat<br />
calcari sobre el qual es troba construït el monestir. Tot i que l’edifici es<br />
troba al municipi <strong>de</strong> <strong>Benifallet</strong>, l’àrea d’influència econòmica immediata<br />
comprèn també el <strong>de</strong> Rasquera, <strong>de</strong>s d’on surt la carretera d’accés i d’on<br />
procedien la major part <strong>de</strong> treballadors <strong>de</strong> la planta embotelladora quan<br />
aquesta estava en funcionament.<br />
La zona està inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) formant part <strong>de</strong><br />
l’espai Serres <strong>de</strong> Cardó – El Boix que també forma part <strong>de</strong> la Xarxa Natura<br />
2000 en qualitat <strong>de</strong> LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i ZEPA (Zona<br />
d’Especial Protecció per a les Aus).<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 155
Pàg. 156<br />
La Serra <strong>de</strong> Cardó forma part <strong>de</strong> l’alineació formada per Llaberia, Tivissa i<br />
Cardó que constitueix un <strong>de</strong>ls braços en què es subdivi<strong>de</strong>ix la Serralada<br />
Prelitoral Catalana en el seu extrem sud, separats per la cubeta <strong>de</strong> Móra (l’altre<br />
braç és constituït per l’alineació Pra<strong>de</strong>s – Montsant). Litològicament la<br />
conforma una potent sèrie calcària d’edat mesozoica que es continua cap als<br />
Ports <strong>de</strong> Beseit, massís <strong>de</strong>l qual està separada pel tallant abrupte pel qual<br />
s’obre pas el riu Ebre. El bloc <strong>de</strong>l Cardó té una estructura tectònica complexa<br />
amb un conjunt <strong>de</strong> falles i plecs replegats per encavalcaments. La resistència<br />
<strong>de</strong>ls materials (dolomies, calcàries) li confereix a més una morfologia rica en<br />
elements singulars com agulles, cingleres, etc. que li confereix un notable<br />
interès paisatgístic.<br />
De clima mediterrani, els dominis <strong>de</strong> vegetació predominants són els <strong>de</strong>ls<br />
alzinars (Quercetum ilicis galloprovinciale i Quercetum mediterraneomontanum),<br />
i més puntualment el <strong>de</strong> la roureda <strong>de</strong>l roure <strong>de</strong> fulla petita (Violo-<br />
Quercetum faginae). El tipus <strong>de</strong> substrat donen també rellevància a les<br />
comunitats rupícoles amb una gran varietat d’ambients.<br />
Econòmicament, l’entorn és predominantment agrícola, amb una agricultura <strong>de</strong><br />
secà basada en l’olivera i la fruita seca com a conreus predominants. Les dues<br />
poblacions més properes al balneari, <strong>Benifallet</strong> i Rasquera, tenen a l’entorn <strong>de</strong>ls<br />
900 habitants.<br />
L’estudi <strong>de</strong>l medi ha posat <strong>de</strong> relleu els següents elements d’interès:<br />
− Els valors geològics basats en l’excepcional registre estratigràfic<br />
<strong>de</strong>l perío<strong>de</strong> Juràssic que li ha valgut la inclusió en l’Inventari<br />
d’espais d’interès geològic (IEIG) <strong>de</strong> Catalunya.<br />
− L’aqüífer local <strong>de</strong>l balneari <strong>de</strong>l sinclinal <strong>de</strong> Cardó les aigües <strong>de</strong>l<br />
qual van ser <strong>de</strong>clara<strong>de</strong>s minero-medicinals.<br />
− La xarxa <strong>de</strong> barrancs i les nombroses <strong>de</strong>us o brolladors a la<br />
zona, que han influït històricament en la implantació tant <strong>de</strong>l<br />
monestir com <strong>de</strong> les ermites <strong>de</strong>ls seu voltant i posteriorment el<br />
balneari.<br />
− Els carrascars que envolten el Balneari pel sud i l’oest i els<br />
alzinars situats més amunt, al vessant obac <strong>de</strong> la Creu <strong>de</strong><br />
Santos, consi<strong>de</strong>rats hàbitats d’interès comunitari no prioritari<br />
(codi 9340 “Alzinars i carrascars”).<br />
− Els cingles i penyals calcaris que <strong>de</strong>limiten el recinte <strong>de</strong>l<br />
Balneari pel nord, amb comunitats rupícoles calcícoles,<br />
consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s també hàbitats d’interès comunitari no prioritari<br />
(codi 8210 “Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola”).
− Conjunt arquitectònic <strong>de</strong>l monestir – balneari, <strong>de</strong>clarat BCIL. Ha<br />
estat objecte recentment d’un projecte <strong>de</strong> consolidació atès el<br />
seu <strong>de</strong>ficient estat <strong>de</strong> conservació. En el marc d’aquest projecte<br />
es va realitzar un treball d’investigació arqueològica que ha<br />
posat <strong>de</strong> relleu els elements heredats <strong>de</strong> l’antic monestir que va<br />
donar origen al conjunt. Els treballs d’investigació encara no<br />
s’han donat per finalitzats.<br />
− Ermitori <strong>de</strong>l monestir i itineraris d’interès excursionista, així com<br />
un camí rama<strong>de</strong>r.<br />
10.4 CONCLUSIONS<br />
10.4.1 Interaccions entre el projecte i el medi<br />
Les principals interaccions entre el projecte i el medi <strong>de</strong>riven <strong>de</strong> la nova<br />
ocupació <strong>de</strong> sòl, amb la conseqüent modificació <strong>de</strong>l relleu i pèrdua <strong>de</strong> cobertora<br />
vegetal i intrusió <strong>de</strong> nous elements en el paisatge. Tanmateix, el projecte inclou<br />
una sèrie <strong>de</strong> mesures preventives que permeten minimitzar en bona part<br />
aquests impactes:<br />
Respecte als moviments <strong>de</strong> terres i mo<strong>de</strong>l d’ocupació <strong>de</strong>l sòl<br />
L’or<strong>de</strong>nació proposada pel Pla Especial preveu, per una banda, la<br />
rehabilitació <strong>de</strong>ls edificis antics, <strong>de</strong> tal manera que les ampliacions<br />
previstes s’integrin dins <strong>de</strong>ls volums existents sense sobrepassar en cap<br />
cas les cotes actuals. D’altra banda, la selecció <strong>de</strong>ls terrenys <strong>de</strong> nova<br />
ocupació ha tingut en compte la proximitat a la via d’accés existent i el<br />
valor d’aquests sòls. les noves edificacions que es construiran se situen<br />
en zones pròximes més o menys <strong>de</strong>grada<strong>de</strong>s o antropitza<strong>de</strong>s,<br />
respectant en tot moment les masses forestals que envolten el conjunt<br />
<strong>de</strong>l Balneari, un <strong>de</strong>ls components principals <strong>de</strong>l paisatge.<br />
Així, les ADAE 2 i 3 ocupen sengles àrees a banda i banda <strong>de</strong> la<br />
carretera local d’accés a Cardó una <strong>de</strong> les quals va ser utilitzada com a<br />
abocaments <strong>de</strong> terres i runes. D’altra banda, el disseny <strong>de</strong>ls nous edificis<br />
es basa en uns volums irregulars <strong>de</strong> poca alçada buscant la màxima<br />
integració en la morfologia i minimitzant els moviments <strong>de</strong> terres i<br />
l’impacte visual.<br />
Igualment, el disseny <strong>de</strong>ls itineraris entre les diferents ADAE té en<br />
compte l’adaptació a la morfologia i preveu mesures <strong>de</strong> control <strong>de</strong><br />
l’erosió pel que fa al tractament <strong>de</strong>ls talussos i els camins amb un major<br />
pen<strong>de</strong>nt.<br />
Respecte a la tipologia urbanística<br />
Els acabats exteriors <strong>de</strong>ls edificis rehabilitats seran similars als <strong>de</strong>ls<br />
actuals, amb cobertes <strong>de</strong> teula, tancaments <strong>de</strong> fusta, baranes <strong>de</strong> ferro<br />
forjat, etc. En el cas <strong>de</strong> les noves edificacions, tot i que la tipologia és<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 157
Pàg. 158<br />
molt diferent a la <strong>de</strong>ls edificis existents, s’ha buscat una continuïtat amb<br />
els elements tradicionals <strong>de</strong> la zona, com ara murs <strong>de</strong> pedra, etc.<br />
Tenint en compte que el recinte està immers en un espai natural, per als<br />
vials i zones <strong>de</strong> lleure interiors s’ha optat per un tractament <strong>de</strong> paviments<br />
“tous”, permeables, que afavoreixin la seva integració en l’entorn.<br />
Pel que fa a l’enjardinament el criteri seguit és el manteniment i, en algun<br />
cas reposició, <strong>de</strong> l’arbrat existent dins <strong>de</strong>l recinte antic <strong>de</strong>l Balneari. En el<br />
cas <strong>de</strong> la zona on se situava l’antiga piscina <strong>de</strong>l Balneari, a la vall <strong>de</strong>l<br />
barranc que separa els antics edificis <strong>de</strong>l nous, l’objectiu és recuperar-ne<br />
l’aspecte original, netejant-lo <strong>de</strong> la vegetació que l’ha anat envaint<br />
dificultant-hi l’accés i la circulació <strong>de</strong> les persones.<br />
Igualment, la posta en pràctica <strong>de</strong> les noves activitats implicar nous consums<br />
<strong>de</strong> recursos i generació d’emissions. Les mesures previstes en la proposta per<br />
minimitzar aquests impactes són les següents:<br />
− En el cas que es compatibilitzin els usos hotelers amb l’activitat<br />
industrial que fins fa poc s’havia dut a terme en la planta<br />
embotelladora, una <strong>de</strong> les actuacions previstes en el Pla<br />
Especial és la realització d’una barrera visual i acústica en la<br />
zona <strong>de</strong> les antigues feixes situa<strong>de</strong>s entre la planta<br />
embotelladora i el conjunt d’edificis <strong>de</strong> l’antic monestir – balneari<br />
(ADAE 6). Igualment, entre les actuacions previstes en l’ADAE 9<br />
(planta embotelladora) es contempla la realització d’un estudi<br />
per <strong>de</strong>finir les mesures correctores que facin compatibles<br />
ambdues activitats.<br />
− L’avantprojecte <strong>de</strong> la urbanització <strong>de</strong>ls espais lliures i or<strong>de</strong>nació<br />
<strong>de</strong> la jardineria <strong>de</strong>l Balneari <strong>de</strong> Cardó contempla el disseny <strong>de</strong><br />
l’enllumenat exterior en quatre nivells d’il•luminació, tots ells<br />
a<strong>de</strong>quats als requeriments <strong>de</strong> la normativa aplicable per a<br />
zones d’elevada sensibilitat lluminosa.<br />
− El programa d’a<strong>de</strong>quació contempla la construcció d’una nova<br />
planta <strong>de</strong> tractament <strong>de</strong> les aigües residuals d’ús específic per a<br />
l’hotel – balneari.<br />
10.5 CONCLUSIONS SOBRE L'IMPACTE AMBIENTAL DE LA PROPOSTA<br />
La proposta d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong> l’antic balneari <strong>de</strong> Cardó comporta impactes<br />
positius sobre el medi antròpic i la prevenció d’incendis:<br />
− La presència d’un nucli <strong>de</strong> població habitat disminueix el temps<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>tecció i actuació enfront <strong>de</strong>ls incendis forestals.<br />
− Les actuacions sobre l’entorn previstes en el Pla Especial i<br />
vincula<strong>de</strong>s als projectes permetran la recuperació i<br />
condicionament <strong>de</strong> punts d’observació <strong>de</strong>l paisatge (miradors i<br />
ermites).
− Les noves instal·lacions i activitats induï<strong>de</strong>s han <strong>de</strong> redundar en<br />
una revitalització econòmica i <strong>de</strong>mogràfica <strong>de</strong> la zona.<br />
− L’actuació sobre l’edifici acutal <strong>de</strong>l monestir – balneari permeten<br />
la rehabilitació d’un element <strong>de</strong>l patrimoni cultural en <strong>de</strong>ficient<br />
estat <strong>de</strong> conservació<br />
− Igualment, les actuacions permetent la posta en valor<br />
d’elements que formen part <strong>de</strong> la memòria històrica <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong><br />
Cardó: jardins <strong>de</strong>l balneari, antiga piscina, mirador <strong>de</strong>l Salt <strong>de</strong>ls<br />
Frares, fonts...<br />
Tanmateix, l’avaluació inicial <strong>de</strong> la proposta ha <strong>de</strong>tectat alguns impactes<br />
severs per als quals s’han proposat mesures correctores:<br />
− Emissió acústica associada a l’activitat <strong>de</strong> la planta<br />
embotelladora en el cas que se’n reprengui l’activitat. El propi<br />
Pla Especial proposa la realització d’un estudi d’aïllament<br />
acústic però dona<strong>de</strong>s les característiques <strong>de</strong> la instal·lació<br />
aquestes podrien resultar d’aplicació costosa. D’altra banda,<br />
podrien implicar impactes en altres vectors <strong>de</strong>l medi com el<br />
paisatge. Cal <strong>de</strong>stacar que aquest no és un impacte provocat<br />
per les noves actuacions proposa<strong>de</strong>s, sinó que ja s’havia<br />
manifestat anteriorment en l’etapa <strong>de</strong> funcionament <strong>de</strong> la planta.<br />
− Ocupació <strong>de</strong>l curs <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> la Font <strong>de</strong>l Pastor per les<br />
instal·lacions existents. Es proposa l’execució d’un projecte <strong>de</strong><br />
restitució <strong>de</strong>l traçat <strong>de</strong>l torrent i naturalització <strong>de</strong>ls marges;<br />
aquesta mesura només és d’aplicació en el cas que es<br />
<strong>de</strong>smantelli la nau d’emmagatzematge principal <strong>de</strong> la planta<br />
embotelladora. Igual que en el cas anterior, no és un impacte<br />
induït per les noves actuacions proposa<strong>de</strong>s sinó que ja és<br />
manifest en l’actualitat.<br />
− Sobreexplotació <strong>de</strong>ls recursos hídrics en el cas que es<br />
compatibilitzi l’activitat industrial a la planta embotelladora amb<br />
els nous usos hotelers. Els efectes <strong>de</strong> la sobreexplotació ja<br />
s’havien posat <strong>de</strong> manifest en l’anterior etapa <strong>de</strong> funiconament<br />
<strong>de</strong> la planta; es proposa el cessament <strong>de</strong>finitiu <strong>de</strong> l’activitat o la<br />
limitació <strong>de</strong> la capacitat <strong>de</strong> producció als recursos existents.<br />
− Afectació o eliminació d’espècies <strong>de</strong> flora d’interès: l’estudi<br />
específic realitzat ha permès <strong>de</strong>tectar els exemplars d’aquestes<br />
espècies que es preservaran i quedaran integra<strong>de</strong>s en el<br />
tractament paisatgístic proposat per a la zona. A més, es<br />
proposa com a mesura correctora la realització d’una nova<br />
prospecció en època <strong>de</strong> floració i a<strong>de</strong>quar el projecte al resultat<br />
d’aquesta.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 159
Pàg. 160<br />
− Alteració <strong>de</strong>l caràcter <strong>de</strong>l paisatge per les instal·lacions existents<br />
<strong>de</strong> la planta embotelladora, per a la qual cosa es proposa la<br />
realització d’un projecte d’integració paisatgística.<br />
Com s’ha vist, la major part <strong>de</strong>ls impactes <strong>de</strong> major magnitud no <strong>de</strong>riven <strong>de</strong> les<br />
noves actuacions proposa<strong>de</strong>s sinó que s’atribueixen a una <strong>de</strong> les activitats<br />
contempla<strong>de</strong>s en el Pla Especial, la planta embotelladora o ADAE 9, que ja<br />
existeix en l’actualitat. Alguns d’aquests impactes són manifestos en l’actualitat,<br />
ja que <strong>de</strong>riven <strong>de</strong> l’ocupació física <strong>de</strong> l’espai per part <strong>de</strong> les instal·lacions <strong>de</strong> la<br />
planta. Altres tenen l’aparició condicionada al funcionament <strong>de</strong> l’activitat<br />
industrial, que en aquest moment es troba aturada. La posada en pràctica <strong>de</strong><br />
les mesures indica<strong>de</strong>s per a aquests impactes pot representar, doncs, una<br />
millora <strong>de</strong> la situació respecte a l’estat actual i, per tant, un impacte positiu.<br />
La resta d’impactes s’han avaluat com a mo<strong>de</strong>rats o compatibles. Algunes <strong>de</strong><br />
les mesures correctors <strong>de</strong>stacables <strong>de</strong> l’estudi d’impacte ambiental són les<br />
següents:<br />
− control i restauració <strong>de</strong> talussos i zones <strong>de</strong>nuda<strong>de</strong>s;<br />
− protecció <strong>de</strong> les lleres <strong>de</strong>ls torrents i <strong>de</strong> l’aqüífer;<br />
− preservació <strong>de</strong> la flora d’interès;<br />
− mesures <strong>de</strong> prevenció d’incendis forestals;<br />
− minimització <strong>de</strong> l’impacte paisatgístic amb la realització d’una<br />
carta <strong>de</strong> colors per a la integració visual <strong>de</strong>ls nous edificis.<br />
− foment d’una mobilitat sostenible;<br />
− prospeccions i seguiment arqueològic <strong>de</strong> les obres.<br />
L’impacte residual un cop aplica<strong>de</strong>s les mesures correctores es <strong>de</strong>talla a la<br />
taula següent:<br />
Taula 10.1 Resum <strong>de</strong>ls impactes, mesures correctors i impacte residual<br />
Pèrdua <strong>de</strong> qualitat atmosfèrica (pols) i<br />
acústica durant les obres.<br />
Increment <strong>de</strong> les emissions <strong>de</strong><br />
contaminants <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong><br />
combustibles per al <strong>de</strong>senvolupament<br />
<strong>de</strong> l’activitat hotelera.<br />
Augment <strong>de</strong>ls nivells <strong>de</strong> contaminants<br />
atmosfèrics i soroll per l’increment <strong>de</strong><br />
trànsit induït per l’activitat<br />
AVALUACIÓ<br />
INICIAL<br />
MODERAT<br />
DESCRIPCIÓ MESURES<br />
CORRECTORES<br />
Regs periòdics.<br />
AVALUACIÓ<br />
FINAL<br />
COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE<br />
Fomentar l’ús <strong>de</strong>l transport<br />
col·lectiu i el transport públic.<br />
COMPATIBLE
Augment <strong>de</strong> les emissions <strong>de</strong> gasos<br />
d’efecte hivernacle.<br />
Emissió acústic associada a l’activitat<br />
<strong>de</strong> la planta embotelladora (si es<br />
reprèn l’activitat)<br />
Emissió lluminosa exterior per les<br />
noves activitats.<br />
Modificacions permanents <strong>de</strong>l relleu i<br />
la morfologia pels moviments <strong>de</strong> terres.<br />
Alteracions temporals <strong>de</strong> la morfologia<br />
durant les obres (préstecs,<br />
abassegaments, etc.).<br />
Increment <strong>de</strong>l risc d’erosió per la<br />
creació <strong>de</strong> nous talussos i/o camins en<br />
pen<strong>de</strong>nt.<br />
Alteració <strong>de</strong>ls torrents per moviments<br />
<strong>de</strong> terres i altres modificacions <strong>de</strong> la<br />
morfologia, amb especial incidència al<br />
<strong>de</strong> Sant Roc.<br />
Increment <strong>de</strong>ls sòlids en suspensió i<br />
risc <strong>de</strong> contaminació en les aigües <strong>de</strong><br />
drenatge durant les obres.<br />
AVALUACIÓ<br />
INICIAL<br />
MODERAT<br />
SEVER<br />
DESCRIPCIÓ MESURES<br />
CORRECTORES<br />
Ús <strong>de</strong> fonts d’energia<br />
renovables per a la<br />
climatització (geotèrmica,<br />
biomassa) i <strong>de</strong> combustibles<br />
amb baixos factors d’emissió<br />
<strong>de</strong> GEH.<br />
Redacció d’un projecte<br />
d’aïllament acústic i aplicació<br />
<strong>de</strong> les mesures resultants<br />
(aquestes mesures podrien<br />
comportar altres impactes<br />
residuals)<br />
AVALUACIÓ<br />
FINAL<br />
COMPATIBLE<br />
No es pot<br />
qualificar<br />
COMPATIBLE COMPATIBLE<br />
MODERAT<br />
COMPATIBLE<br />
MODERAT<br />
MODERAT<br />
MODERAT<br />
Disposició <strong>de</strong>ls exce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong><br />
terres en dipòsits controlats<br />
autoritzats.<br />
Disseny <strong>de</strong> drenatges en<br />
talussos permanents i<br />
temporals.<br />
Revegetació <strong>de</strong>ls talussos<br />
permanents; combinació amb<br />
ús <strong>de</strong> pedra <strong>de</strong> la zona en els<br />
aterrassaments.<br />
Anàlisi <strong>de</strong> la disponibilitat per<br />
aprofitar terra vegetal.<br />
Delimitació <strong>de</strong> la zona fluvial<br />
abans <strong>de</strong> les obres i evitar-hi<br />
els préstecs i abassegaments<br />
i qualsevol actuació que<br />
n’alteri la morfologia.<br />
Evitar el pas <strong>de</strong> maquinària<br />
per les rieres i torrents.<br />
No efectuar canvis d’oli fora<br />
<strong>de</strong> les zones expressament<br />
<strong>de</strong>limita<strong>de</strong>s<br />
MODERAT<br />
COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 161
Ocupació <strong>de</strong>l curs <strong>de</strong>l barranc <strong>de</strong> la<br />
Font <strong>de</strong>l Pastor per les instal·lacions<br />
existents.<br />
Pàg. 162<br />
AVALUACIÓ<br />
INICIAL<br />
SEVER<br />
Manifest<br />
Sobreexplotació <strong>de</strong>ls recursos hídrics SEVER<br />
Disminució <strong>de</strong> la capacitat d’infiltració<br />
per asfaltat i urbanització <strong>de</strong> noves<br />
superfícies <strong>de</strong> sòl.<br />
Afectació a la qualitat <strong>de</strong> la xarxa<br />
hidrogràfica per abocament d’aigües<br />
residuals <strong>de</strong>pura<strong>de</strong>s.<br />
Interacció entre els vials i camins i el<br />
domini públic hidràulic i alteració <strong>de</strong>ls<br />
efectes associats a les situacions<br />
d’avingu<strong>de</strong>s<br />
Alteració o eliminació <strong>de</strong> la coberta<br />
vegetal per les obres.<br />
Afectació o eliminació d’espècies <strong>de</strong><br />
flora d’interès per les obres.<br />
Afectació o eliminació <strong>de</strong> comunitats<br />
vegetals d’interès (alzinars, vegetació<br />
rupícola,…) per les obres.<br />
COMPATIBLE<br />
MODERAT<br />
MODERAT<br />
MODERAT<br />
SEVER<br />
MODERAT<br />
DESCRIPCIÓ MESURES<br />
CORRECTORES<br />
Redacció i execució d’un<br />
projecte <strong>de</strong> restitució <strong>de</strong>l traçat<br />
<strong>de</strong>l torrent i naturalització <strong>de</strong>ls<br />
marges. Aquesta mesura<br />
només és d’aplicació en el cas<br />
<strong>de</strong> que <strong>de</strong>smantelli la nau<br />
principal <strong>de</strong> la planta<br />
embotelladora.<br />
Cessament <strong>de</strong>finitiu <strong>de</strong><br />
l’activitat <strong>de</strong> la planta<br />
embotelladora o limitació <strong>de</strong> la<br />
producció a la disponibilitat <strong>de</strong><br />
recurs.<br />
Depuració amb la capacitat<br />
necessària per garantir una<br />
bona qualitat <strong>de</strong> l’efluent.<br />
Sistemes <strong>de</strong> control i<br />
confinament <strong>de</strong>ls abocaments<br />
acci<strong>de</strong>ntals.<br />
Disseny acurat <strong>de</strong> les obres<br />
<strong>de</strong> drenatge.<br />
Condicionament <strong>de</strong> guals<br />
inundables en els camins.<br />
Senyalització <strong>de</strong> risc en cas<br />
d’avingu<strong>de</strong>s.<br />
Delimitació estricta <strong>de</strong> la zona<br />
afectada.<br />
Prospecció prèvia en perío<strong>de</strong><br />
<strong>de</strong> floració <strong>de</strong> <strong>de</strong>tecció <strong>de</strong><br />
peus d’espècies d’interès.<br />
Adaptació <strong>de</strong>l projecte als<br />
resultats <strong>de</strong> la prospecció o,<br />
en el seu <strong>de</strong>fecte,<br />
transplantament <strong>de</strong>ls<br />
exemplars afectats<br />
Senyalització i elements <strong>de</strong><br />
protecció <strong>de</strong> l’aflorament rocós<br />
al NE <strong>de</strong> l’ADAE 2.<br />
AVALUACIÓ<br />
FINAL<br />
MODERAT<br />
Positiu<br />
respecte a la<br />
situació<br />
actual.<br />
MODERAT<br />
COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE<br />
MODERAT<br />
COMPATIBLE
Augment <strong>de</strong>l risc d’incendi forestal per<br />
l’increment <strong>de</strong> la freqüentació i per la<br />
posada en marxa <strong>de</strong> l’activitat.<br />
Molèsties a la fauna (rapinyaires) i<br />
alteració <strong>de</strong>l comportament:<br />
reproducció, caça,… per les obres.<br />
Eliminació o alteració d’hàbitats<br />
faunístics per les obres.<br />
Impacte per intrusió visual <strong>de</strong> nous<br />
elements (edificacions) en el paisatge.<br />
Introducció d’elements visuals (color,<br />
textures, formes) nous per la<br />
construcció <strong>de</strong> les diferents<br />
edificacions i per la urbanització i<br />
enjardinament <strong>de</strong> l’entorn.<br />
Contrast cromàtic per l’aparició <strong>de</strong><br />
zones <strong>de</strong>nuda<strong>de</strong>s per la creació <strong>de</strong><br />
talussos amb els moviments <strong>de</strong> terres.<br />
Alteració <strong>de</strong>l caràcter <strong>de</strong>l paisatge per<br />
les instal·lacions existents (planta<br />
embotelladora).<br />
AVALUACIÓ<br />
INICIAL<br />
MODERAT<br />
MODERAT<br />
MODERAT<br />
MODERAT<br />
MODERAT<br />
MODERAT<br />
SEVER<br />
Manifest<br />
DESCRIPCIÓ MESURES<br />
CORRECTORES<br />
Millora <strong>de</strong> l’accés<br />
Tractament <strong>de</strong> la vegetació<br />
colindant amb la creació <strong>de</strong><br />
franges <strong>de</strong> protecció i<br />
seguretat<br />
Millora (camins) i creació <strong>de</strong><br />
noves infraestructures<br />
(helisuperfície) per als mitjans<br />
terrestres i aeris.<br />
Construcció d’un nou punt<br />
d’aigua.<br />
Elaboració i manteniment <strong>de</strong>l<br />
PAU.<br />
Redacció d’un PPI i un<br />
PTGMF a la finca <strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong><br />
Cardó amb programació<br />
d’actuacions periòdiques.<br />
Tot i que a priori no hi hauria<br />
afectació, en cas que se’n<br />
preveiés caldria coordinar les<br />
obres amb el cicle vital <strong>de</strong> les<br />
espècies sensibles<br />
(rapinyaires).<br />
Delimitació estricta <strong>de</strong> la zona<br />
afectada.<br />
Les mesures preventives ja<br />
estan contempla<strong>de</strong>s en els<br />
projectes.<br />
Elaboració i aplicació d’una<br />
carta <strong>de</strong> colors.<br />
Ús <strong>de</strong> la vegetació per<br />
apantallar i evitar superfícies<br />
“dures” contínues.<br />
Alternament <strong>de</strong> textures i<br />
colors per evitar superfícies<br />
extenses monocromes.<br />
Revegetació <strong>de</strong>ls talussos.<br />
Ús <strong>de</strong> murs <strong>de</strong> pedra<br />
autòctona en perfils que no<br />
permetin la revegetació.<br />
Desenvolupament d’un estudi<br />
d’integració paisatgística <strong>de</strong><br />
les instal·lacions industrials.<br />
AVALUACIÓ<br />
FINAL<br />
COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE<br />
MODERAT<br />
COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE<br />
Positiu<br />
respecte a la<br />
situació actual<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 163
Afectació a les comunicacions <strong>de</strong> la<br />
zona per l’increment <strong>de</strong>l trànsit.<br />
Afectació directa a una finca forestal<br />
per les obres.<br />
Pàg. 164<br />
AVALUACIÓ<br />
INICIAL<br />
DESCRIPCIÓ MESURES<br />
CORRECTORES<br />
AVALUACIÓ<br />
FINAL<br />
COMPATIBLE COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE<br />
Fomentar l’ús <strong>de</strong>l transport<br />
col·lectiu i el transport públic.<br />
COMPATIBLE<br />
Canvis en els usos anteriors <strong>de</strong>l sòl COMPATIBLE COMPATIBLE<br />
Afectació a l’espai <strong>de</strong>l PEIN <strong>de</strong> les<br />
Serres <strong>de</strong> Cardó – el Boix.<br />
Implantació d’usos i activitats<br />
incompatibles amb el PTP <strong>de</strong> les<br />
Terres <strong>de</strong> l’Ebre.<br />
Incompatibilitat <strong>de</strong> les actuacions<br />
previstes amb el planejament<br />
urbanístic vigent.<br />
Afectació o eliminació <strong>de</strong> possibles<br />
elements d’interès històric <strong>de</strong> l’edifici<br />
<strong>de</strong> l’antic Monestir-Balneari.<br />
Afectació a xarxes <strong>de</strong> distribució<br />
d’aigua, electricitat, etc. <strong>de</strong> la zona per<br />
les obres.<br />
Afectació a infraestructures<br />
d’aprofitament d’aigües subterrànies<br />
(pous,…) per les obres.<br />
Afectació a la xarxa viària <strong>de</strong> la zona<br />
(carretera, pistes i camins,…) per les<br />
obres.<br />
Afectació a la xarxa d’itineraris a peu i<br />
en BTT per les obres.<br />
COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE COMPATIBLE<br />
MODERAT<br />
COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE<br />
MODERAT<br />
Finalitzar la prospecció<br />
arqueològica abans d’iniciar<br />
les obres i a<strong>de</strong>quar el projecte<br />
<strong>de</strong> rehabilitació <strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong>l<br />
monestir – balneari als<br />
resultats.<br />
Seguiment arqueològic <strong>de</strong> les<br />
obres.<br />
Disseny acurat <strong>de</strong>ls enllaços<br />
entre la nova vialitat i<br />
l’existent.<br />
COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE<br />
COMPATIBLE<br />
En sínteis, la proposta d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong> l’antic balneari – monestir <strong>de</strong> Cardó als<br />
nous usos hotelers i balnearis té un impacte sobre el territori que, globalment<br />
es pot qualificar com a mo<strong>de</strong>rat si la seva implantació atén a les mesures<br />
correctores que s’han <strong>de</strong>tallat al llarg d’aquest estudi. Tot i que pot generar una<br />
sèrie d’impactes mo<strong>de</strong>rats sobre diversos vectors ambientals, propicia la<br />
revalorització econòmica <strong>de</strong> la proposta, garanteix la conservació i recuperació
<strong>de</strong>ls elements d’interès <strong>de</strong> l’entorn <strong>de</strong>l Balneari (ermites, camins,...). Alhora,<br />
obre la porta a possibles actuacions <strong>de</strong> minimització i correcció <strong>de</strong>ls impactes<br />
actualment existents, provocats per la presència <strong>de</strong> les instal·lacions industrials<br />
<strong>de</strong> la planta embotelladora. Cal recordar que el Pla Especial manté la<br />
possibilitat <strong>de</strong> compatibilitzar l’activitat <strong>de</strong> balneari amb la posada en<br />
funcionament <strong>de</strong> la planta. In<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment <strong>de</strong> si això es porta o no finalment<br />
a terme, les instal·lacions industrials tenen una incidència ambiental que,<br />
gràcies a les actuacions previstes en el programa d’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l Balneari <strong>de</strong><br />
Cardó, es podrien corregir, millorant així la situació actual o, fins i tot portant al<br />
seu tancament <strong>de</strong>finitiu i a la seva substitució per usos vinculats a l’activitat<br />
hotelera.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 165
BIBLIOGRAFIA<br />
<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> Rasquera i Grup Cultural Rasquetà (2006): Mapa <strong>de</strong> Cardó–<br />
Rasquera. Editorial PIOLET. Barcelona.<br />
Beguer, M. (1948): El Valle <strong>de</strong> Cardó. Monografía histórica. Tortosa.<br />
CODEX Arqueologia i Patrimoni (2005): Informe <strong>de</strong> los trabajos<br />
arqueológicos realizados en el conjunto <strong>de</strong> Cardó. <strong>Benifallet</strong>. Baix Ebre.<br />
Font i Quer, P. (1950): Flórula <strong>de</strong> Cardó. Barcelona.<br />
PLA D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL (1992).<br />
Pla Especial <strong>de</strong> <strong>de</strong>limitació <strong>de</strong>finitiva <strong>de</strong>ls espais <strong>de</strong>l PEIN: Serres <strong>de</strong><br />
Cardó – el Boix, Serres <strong>de</strong> Pàndols–Cavalls, Barrancs <strong>de</strong> Sant Antoni –<br />
Lloret – la Galera (2004).<br />
Tirón, J. J. (2010): Serres <strong>de</strong> Cardó, <strong>de</strong>l Boix i <strong>de</strong>l Coll <strong>de</strong> l’Alba: 26 itineraris.<br />
Col. Azimut, 112. Cossetània edicions. Valls.<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 167
PLÀNOLS
ADAE-6<br />
LLEGENDA<br />
ADAE-1<br />
Edificis existents<br />
a rehabilitar<br />
ADAE-9<br />
Edifici existent<br />
Itinerari vehícles<br />
Itinerari vianants i<br />
bicicletes<br />
Itinerari vianants<br />
Vial interior<br />
ADAE-2<br />
ADAE-4<br />
ADAE-5<br />
Aparcament actual<br />
-<br />
12.5 0 50 m<br />
COORDINACIÓ EQUIP REDACTOR AUTORS DE L'ESTUDI<br />
TITOL DEL PROJECTE<br />
CODI<br />
ESCALA<br />
TÍTOL DEL PLÀNOL<br />
Anna Martín<br />
Cartografia<br />
Lluís Salada<br />
Joan Josep Manuel<br />
ADAE-3<br />
N<br />
ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL DE LA PROPOSTA<br />
D'ADEQUACIÓ<br />
DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS<br />
4536400<br />
4536300<br />
<strong>2172009A</strong><br />
Simulació 1: Vista aèria general - cap al sud.<br />
ADAE 3<br />
Simulació 2: Vista aèria <strong>de</strong>tall - cap al sud.<br />
ADAE 9<br />
ADAE 2<br />
ADAE 2<br />
ADAE 1<br />
ADAE 5<br />
ADAE 4<br />
ADAE 5<br />
ADAE 4<br />
ADAE 2<br />
ADAE 1<br />
Simulació 3: Vista aèria <strong>de</strong>tall - cap al nord.<br />
ACTUACIONS PREVISTES<br />
ADAE 9<br />
ADAE 3<br />
Núm <strong>de</strong> làmina<br />
LÀMINA IX<br />
DATA<br />
ABRIL 2011<br />
FITXER<br />
9-<strong>EIA</strong>
ANNEX FOTOGRÀFIC
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I<br />
ENTORNS<br />
FOTO 1. L’edifici <strong>de</strong>l monestir – balneari sobre la cinglera <strong>de</strong>l Salt <strong>de</strong>ls Frares.<br />
FOTO 2. Imatge actual <strong>de</strong>ls edificis <strong>de</strong> l’antic monestir i balneari que integrarien<br />
l’ADAE 1.<br />
ARDA Gestió i Estudis Ambientals Annex fotogràfic
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I<br />
ENTORNS<br />
FOTO 3. Vessant esglaonat <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’edifici als antics jardins <strong>de</strong>l balneari.<br />
FOTO 4. Zona <strong>de</strong> l’antiga piscina.<br />
ARDA Gestió i Estudis Ambientals Annex fotogràfic
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I<br />
ENTORNS<br />
FOTO 5. Pati <strong>de</strong> l’antic Balneari.<br />
FOTO 6. Escales d’accés a l’edifici principal <strong>de</strong>l Balneari (antic Monestir).<br />
ARDA Gestió i Estudis Ambientals Annex fotogràfic
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I<br />
ENTORNS<br />
FOTO 7. Imatge actual <strong>de</strong> la zona prevista per al <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> l’ADAE 2.<br />
FOTO 8. Imatge actual <strong>de</strong> la zona prevista per al <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> l’ADAE 3.<br />
ARDA Gestió i Estudis Ambientals Annex fotogràfic
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I<br />
ENTORNS<br />
FOTO 9. Vista generals <strong>de</strong>ls emplaçaments <strong>de</strong> l’ADAE 2 (a l’esquerra <strong>de</strong> la imatge) i<br />
ADAE 3 (a la dreta <strong>de</strong> la imatge).<br />
FOTO 10. Accés a la planta embotelladora i esplanada on es preveu situar<br />
l’aparcament <strong>de</strong> l’hotel.<br />
ARDA Gestió i Estudis Ambientals Annex fotogràfic
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I<br />
ENTORNS<br />
FOTO 11. Ermita <strong>de</strong>l Carme, als antics jardins <strong>de</strong>l balneari.<br />
FOTO 12. Ermita <strong>de</strong> la Santíssima Trinitat a l’inici <strong>de</strong>l camí <strong>de</strong>ls Frares.<br />
ARDA Gestió i Estudis Ambientals Annex fotogràfic
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I<br />
ENTORNS<br />
FOTO 13. Ermita <strong>de</strong>l Sant Àngel Custodi.<br />
FOTO 14. Ermita <strong>de</strong> Santa Agnès.<br />
ARDA Gestió i Estudis Ambientals Annex fotogràfic
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I<br />
ENTORNS<br />
FOTO 15. Ermita <strong>de</strong> Sant Simeó Estilita o <strong>de</strong> la Columna.<br />
FOTO 16. Ermita <strong>de</strong> Sant Joan.<br />
ARDA Gestió i Estudis Ambientals Annex fotogràfic
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I<br />
ENTORNS<br />
ADAE 3<br />
aparcament<br />
Planta embotelladora<br />
Conjunt antic monestir – balneari a<br />
rehabilitar per a ús hoteler<br />
ADAE 2<br />
TV -3021<br />
FOTO 17. Aspecte general <strong>de</strong> l’àmbit d’actuació <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l camí <strong>de</strong>ls Frares..<br />
ARDA Gestió i Estudis Ambientals Annex fotogràfic