2602010G_Hidrogeologic Cardo - Ajuntament de Benifallet

ESTUDI HIDROGEOLÒGIC
de la zona del Balneari de Cardó, al municipi
de BENIFALLET
Febrer de 2011
Ref. 2602010G
ARDA,Gestió i Estudis Ambientals, SLL
ARQUITECTURA DEL PAISATGE
REHABILITACIONS – DICTAMENS PERICIALS
Calatrava, 72-74 5è 08017 Barcelona
Tel.934176548 E-mail: jrv@coac.es
Geologia Aplicada, Geotècnia
Pg. Valldaura 166D, local C 08042 Barcelona Tel. 934276279 a/e geo-log@arda-geolog.com
®

ESTUDI HIDROGEOLÒGIC DE LA ZONA
DEL BALNEARI DE CARDÓ, AL MUNICIPI
DE BENIFALLET
Client: CONSTRUCTORA PEACHE SAU
Ref.: 2612010G
Data: Febrer de 2011
Coordinació: Rigola i Associats
Joan Rigola, arquitecte i màster en Arquitectura del
paisatge
Equip redactor: GEO-LOG
Joan-Josep Manuel, geòleg i E.T. Mines
Anna Martín, geòloga i ambientòloga
Geo-log és l’àrea de geologia aplicada d’ARDA, Gestió i Estudis Ambientals, SLL (ARDA)
Aquest és un document confidencial, ARDA no facilitarà informació relativa a aquest sinó és per autorització
expressa de la propietat o en els casos previstos per llei. No s'autoritza la reproducció parcial o total de les
dades d'aquest informe a excepció per a l'ús del peticionari i/o els tècnics responsables.

SUMARI
1 OBJECTE I ABAST DE L’ESTUDI .................................................. 3
2 TREBALLS REALITZATS............................................................... 5
3 CONTEXT GEOGRÀFIC I GEOLÒGIC ............................................ 7
4 HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA ............................................ 15
5 IMPACTES DE L’ACTIVITAT SOBRE EL MEDI HIDROGEOLÒGIC29
6 SÍNTESI I CONCLUSIONS ......................................................... 37
BIBLIOGRAFIA............................................................................. 41
ANNEX INVENTARI DE PUNTS D’AIGUA
ANNEX DE LÀMINES
ANNEX FOTOGRÀFIC
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 1 de 41

1 OBJECTE I ABAST DE L’ESTUDI
1.1 OBJECTE DE L’ESTUDI
En aquest informe es presenten els resultats de l’estudi hidrogeològic de la
zona d’emplaçament i entorns de l’antic Balneari i Monestir de Cardó.
El Balneari de Cardó està situat a les parts altes de la Serra de Cardó, al sudest
del municipi de Benifallet, prop dels límit amb els termes de Rasquera i
Tivenys, a les comarques del Baix Ebre i Ribera d’Ebre (PLÀNOL 1).
L’estudi ha estat sol licitat per l’empresa CONSTRUCTORA PEACHE SAU amb
l’objectiu de completar la informació requerida per avaluar l’impacte ambiental
dels projectes d’adequació del balneari de Cardó i entorns per a destinar-lo a
usos hotelers i banys termals, promoguts per aquesta empresa.
1.2 ABAST DE L'ESTUDI
La finalitat de l'estudi hidrogeològic del balneari de Cardó i entorns és fer una
aproximació al balanç hídric de la zona i els recursos disponibles per tal
d’avaluar la compatibilitat dels usos previstos en l’hotel balneari amb la
coexistència de la planta embotelladora d’aigua, que ha funcionat fins l’any
2007 en aquest emplaçament.
L’estudi abasta, doncs, els aspectes següents:
− Caracterització dels materials del subsòl.
− Caracterització hidrogeològica.
− Aproximació al balanç hídric.
− Estimació dels recursos disponibles.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 3 de 41

2 TREBALLS REALITZATS
2.1 TREBALL DE CAMP
El treball de camp ha consistit en la caracterització geològica del terreny i les
litologies presents en el subsòl, a partir del reconeixement visual de
l'emplaçament i dels afloraments propers a la zona estudiada.
2.2 TREBALL DE GABINET
El treball de gabinet ha consistit en:
− recopilació bibliogràfica de la informació disponible sobre les
característiques geogràfiques, geològiques i hidrogeològiques de
l’entorn de la zona d’estudi.
− anàlisi de les dades relatives a les activitats facilitades pel peticionari i
promotor.
− elaboració i anàlisi de les dades de camp.
− estudi dels antecedents i consulta de dades disponibles a l’Agència
Catalana de l’Aigua (ACA) i Confederación Hidrogràfica del Ebro (CHE).
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 5 de 41

3 CONTEXT GEOGRÀFIC I GEOLÒGIC
3.1 EMMARCAMENT TERRITORIAL
El Balneari de Cardó pertany al municipi de Benifallet (Baix Ebre). Se situa a
les parts altes de la Serra de Cardó, alineació muntanyosa de direcció general
sud-oest – nord-est i alçades màximes al voltant dels 950 m que es troba a
cavall dels termes municipals de Benifallet, Rasquera i Tivenys. Els vessants
septentrionals davallen cal al riu Ebre i cap al sud i al sud-est continua per la
serra del Boix. És un massís de valls abruptes, en una de les quals, la vall de
Cardó, se situa el balneari. L’accés al Balneari de Cardó es fa a través de la
carretera TV-3021 des de del nucli de Rasquera (Ribera d’Ebre).
La Serra de Cardó forma part de l’alineació muntanyosa, integrada per les
serres de Llaberia, Tivissa i Cardó, que constitueix un dels braços en què es
subdivideix la Serralada Prelitoral Catalana en el seu extrem sud, separats per
la cubeta de Móra (l’altre braç és constituït per l’alineació Prades – Montsant).
Litològicament la conforma una potent sèrie calcària d’edat mesozoica que es
continua cap als Ports de Beseit, massís del qual està separada pel tallant
abrupte pel qual s’obre pas el riu Ebre.
El bloc del Cardó té una estructura tectònica complexa amb un conjunt de
falles i plecs replegats per encavalcaments. La resistència dels materials
(dolomies, calcàries) li confereix, a més, una morfologia rica en elements
singulars com agulles, cingleres, etc. que li atorga un notable interès
paisatgístic.
3.2 CLIMATOLOGIA
3.2.1 Tipus de clima
El clima a la vall de Cardó és Mediterrani de Tipus Litoral Sud, segons la
classificació climàtica emprada en l’Atlas Climàtic de Catalunya, basada en el
règim termopluviomètric. Es caracteritza, doncs, per un règim pluviomètric
amb un màxim a la tardor i una precipitació mitjana anual escassa, entre 500 i
600 mm; una temperatura mitjana anyal alta, entre 15,5 i 17 º C, i una
amplitud tèrmica moderada en l’àmbit de Catalunya, entre 14 i 15 º C.
La ubicació topogràficament enlairada, però, li confereix una certa singularitat
respecte a les àrees properes. Així, segons la classificació climàtica basada en
l’índex d’humitat de Thornthwaite 1 li correspon un clima sec subhumit (índex
1 Aquest índex ve definit, segons Thornthwaite, per la diferència entre l’índex d’humitat (relació percentual entre la
suma dels excedents mensuals d’aigua i les necessitats anuals d’aquest líquid expressades per evapotranspiració
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 7 de 41

d’humitat entre -20 i 0), mentre que les terres baixes al voltant de l’Ebre i la
cubeta de Mora tindrien un clima semiàrid (índex d’humitat entre -40 i -20).
Els estius són calorosos i els hiverns moderats, més acusats a mesura que es
guanya en alçada. L’evapotranspiració potencial és de 712 a 855 mm. Pertany
a la regió tèrmica Mesotèrmica II (B’2) i el dèficit hídric (diferència entre
l’evapotranspiració potencial i la real) es troba entre els 200 i els 300 mm
anyals. El període àrid comprèn els tres mesos d’estiu.
Taula 1. Paràmetres climàtics.
Paràmetre Valor
Precipitació mitjana anual - P 600 – 650 mm
Evapotranspiració potencial - ETP 712 – 855 mm
Dèficit hídric – D 200 – 300 mm
Evapotranspiració real – ETR = ETP – D 512 - 555 mm
Font: Atles Climàtic digital de Catalunya, consulta en línia.
Les boires són remarcables a la vall de l’Ebre, però escasses i menys
persistents a les zones enlairades.
Un altre element climàtic a tenir en compte és el vent de nord-oest (mestral o
“vent de dalt”). Es tracta d’un vent sec que acostuma a tenir una certa
persistència i intensitat. A la zona d’estudi, orientada a nord-oest, els efectes
d’aquest vent són rellevants.
Aquests elements climàtics, combinats amb un relleu molt trencat, contribueix
a la formació d’ambients microclimàtics diversos.
Temperatura (°C)
Figura 1. Diagrama ombrotèrmic de la zona del Balneari.
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Gen
Feb
Mar
Abr
Diagram a ombrotèrm ic
Mai
Jun
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 8 de 41
Jul
Ago
Set
Oct
Nov
Precipitació mitjana Temperatura mitjana
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Atlas Climàtic digital de Catalunya.
potencial) i el 60% de l’índex d’aridesa (relació semblant entre el dèficit anual d’aigua expressar per la suma dels
dèficits mensuals i la necessitat anual d’aigua).
Des
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Precipitació (mm)

3.2.2 Règim de precipitació anyal
La distribució de la precipitació és irregular i amb un total anual que, en les
parts altes de la Serra de Cardó, és de 600 mm anyals segons les dades de
l’Atlas Climàtic de Catalunya. La precipitació mitjana seria uns 50 mm superior
al de l’estació de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA)
més propera: la d’Aldover (codi U7 de la XEMA), i uns 150 mm superior a
l’estació de Benissanet (codi VB de la XEMA).
Taula 2. Estacions de la XEMA.
Any UT Aldover BV Benissanet
Coordenada X 289820 301380
Coordenada Y 4526347 4548636
Altitud 52 m 32 m
Font: Servei Meteorològic de Catalunya. Consulta en línia.
En la taula següent es detallen les dades de precipitació total anyal dels
darrers anys disponibles a les estacions més properes a l’àmbit.
Taula 3. Precipitació anual.
Precipitació (mm)
Any Aldover Benissanet
2001 465,4 355,7
2002 498,9 508,1
2003 Dades insuficients 494,8
2004 Sense dades Sense dades
2005 Sense dades Sense dades
2006 Sense dades Sense dades
2007 484,6 348,4
2008 545,3 528,1
2009 321,2 341,4
Mitjana segons
Atlas Climàtic
550 - 600 450 - 500
Font: Servei meteorològic de Catalunya, resum anuaris meteorològics per estacions de la XEMA,
consulta en línia.
A partir de les dades anteriors, s’ha estimat les precipitacions anyals a la vall
de Cardó tenint en compte la pluviometria relativa en comparació amb
aquestes estacions. Les dades es representen a la figura següent.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 9 de 41

700
600
500
400
300
200
100
0
Figura 2. Precipitació anual a l’àmbit d’estudi.
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Aldover Benissanet Cardó (estimat)
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Servei Meteorològic i estimacions pròpies.
Segons les dades disponibles, els darrers anys haurien estat
pluviomètricament normals o secs (cas dels anys 2001, 2007 i 2009), segons
els criteris següents:
Taula 4. Criteris per a la qualificació pluviomètrica.
Qualificació
Precipitació
enregistrada respecte a
la mitjana
Molt sec < 30%
Sec 30 – 90%
Normal 90 – 110%
Plujós 110 – 190%
Molt Plujós > 190%
Font: Servei de Meteorologia de Catalunya.
Una altra de les característiques de la pluviometria a la zona és la irregularitat
en la distribució temporal, amb valors de precipitació màxima en 24 hores que
poden superar amb una certa freqüència els 100 mm 1 .
1 La pluja màxima diària amb un període de retorn de 10 anys és de 122 mm, segons el mapa de “Máximas lluvias
diarias en la España peninsular” Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment, CEDEX. 1999.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 10 de 41

3.3 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA
3.3.1 Estructura geològica
Geomorforlògicament, el bloc de Cardó està constituït per les anomenades
Serres de Cardó i el Boix, amb una longitud d’uns 25 km des del riu Ebre fins
al mar i una amplada entre 10 i 12 km. La seva alçada màxima són els 942 m
de la Creu de Santos, uns 1.500 m al sud-est del balneari, que es troba a uns
500 m d’altitud. L’estructura tectònica complexa i la resistència dels materials
afavoreix la creació de relleus alterosos amb roquissars de formes enèrgiques,
on sovintegen barrancades, penya-segats i cingleres. El propi monestir –
balneari està situat sobre una espectacular cinglera, de més de 100 m d’altura
coneguda amb el topònim del Salt dels Frares. Els materials són
predominantment de naturalesa calcària, fet que va portar al
desenvolupament d’un sistema càrstic que actualment és parcialment actiu.
Un exemple d’aquest sistema són les Coves de Benifallet, formades per un
conjunt de cavitats entre les quals destaca la cova de les Meravelles.
La serra de Cardó pertany a la Serralada Prelitoral Catalana; concretament, al
seu extrem sud, en l’anomenada Zona d’Enllaç entre aquesta alineació
muntanyosa del Sistema Mediterrani i el Sistema Ibèric.
La Zona d’Enllaç es caracteritza per la presència d’estructures tectòniques de
direcció nord-est – sud-oest, és a dir, més o menys paral leles a la línia de
costa. En aquest context geoestructural, el bloc de Cardó queda definit pels
límits següents:
− Al oest i nord-oest pel riu Ebre, que el separa dels Ports de Beseit i de
la cubeta o Fosa de Móra.
− A l’est, pel Pla de Burgar, depressió originada per una falla normal i
reblerta de sediments quaternaris, que l’individualitza respecte les
Serres de Tivissa i Vandellòs.
− Al sud, per la línia de costa.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 11 de 41

Figura 3. Esquema tectònic de la zona d’estudi.
Font: IGME, 1980.
El bloc de Cardó està format per un sòcol paleozoic i una cobertora mesozoica
i cenozoica, essent el Mesozoic el que aflora a la major part de la zona. La
configuració actual de la Serra de Cardó li ve donada per les estructures
tectòniques desenvolupades durant l’orogènia alpina: a grans trets, una sèrie
de fronts d’encavalcament de direcció general NE-SW que van tenir el Keuper
i el Muschelkalk inferior com a nivells de desenganxament.
L’estructura de més envergadura és, precisament, l’encavalcament de Cardó,
el front del qual genera la cinglera sobre el qual se situa el balneari. A redós
dels encavalcaments, es desenvolupen una sèrie de plecs sinclinals i
anticlinals. Les estructures més properes al balneari són, de sud a nord:
− L’anticlinal de Xàquera, que dóna lloc a les parts més altes de la serra,
al carener de la Creu de Santos. Es va tombant cap al nord de manera
que arriba a comportar-se com un encavalcament. Afecta materials des
del Keuper al trànsit Juràssic – Cretaci.
− El sinclinal de Cosp, entre l’anticlinal de Xàquera i el front
d’encavalcament de Cardó i, per tant, entre el balneari i la carena.
Afecta a materials des del Keuper al Malm.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 12 de 41

− El sinclinal generat en el front d’encavalcament, per inversió dels
materials encavalcats. En alguna bibliografia anomenat sinclinal de los
Diumenges.
− L’anticlinal de Costumà, que afecta ja només els materials triàsics de la
base de la sèrie mesozoica.
Aquestes estructures estan tallades per falles perpendiculars que compliquen
encara més l’estructura geològica.
3.3.2 Litologia
L’ascensió a la Serra de Cardó per la carretera de Rasquera al balneari permet
visualitzar tota la successió estratigràfica, que abraça des del Triàsic mig
(Muschelkalk) fins al Juràssic mig (Dogger). La sèrie continua fins a la línia de
carena, fins als materials del trànsit Juràssic – Cretaci.
El Juràssic és el període més ben representat, en un potent paquet de més de
400 m de potència, fet que atorga a aquesta zona un caràcter excepcional ja
que és una particularitat de la part sud de la Serralada Prelitoral.
El substrat litològic en l’àrea d’influència hidrogeològica del balneari és, de
base a sostre:
TRIÀSIC
El Triàsic aflora des de les dolomies del Muschelkalk inferior a les calcàries del
Muschelkalk superior, amb el tram argilós del M2, fins al Keuper.
El Keuper, format per argiles i margues versicolors amb guixos, és
precisament el nivell de desenganxament de l’encavalcament de Cardó.
JURÀSSIC
Com s’ha dit anteriorment, forma una potent sèrie d’uns 400 – 450 m, de
naturalesa predominantment calcària, en la qual estan representades
pràcticament totes les èpoques d’aquest període. Constitueix el substrat de la
zona de l’entorn del balneari.
Tot i que la interpretació de la sèrie és complexa per la tectònica regional i
local, s’han agrupat els grups litològics segons el seu interès hidrogeològic.
L’agrupació s’ha fet en base a la bibliografia consultada i a partir de les
observacions de camp:
− Calcàries i dolomies del Lias inferior. Es tracta de calcàries i
dolomies taulejades que passen gradualment a dolomies rogenques
bretxoides d’aspecte massiu. El tram de dolomies bretxoides té uns 150
m de potència. Es correspon als nivells 5 i 6 en el mapa i talls geològics
de les Làmines II i III.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 13 de 41

− Calcàries micrítiques del Lias inferior – Toarcià. Micrites i
biomicrites amb abundant fauna que afloren a la cinglera sobre la qual
està edificat el balneari, en el front d’encavalcament. S’observen trams
de dolomicrites taulejades o massives i calcarenites i calcàries
oolítiques amb nòduls ferruginosos. Es corresponen amb els nivells 7, 8
i 9 del mapa de les Làmines II i III.
− Calcàries i margues del Juràssic mig (Toarcià superior – Bajocià).
És un tram predominantment margós dins la sèrie calcària - dolomítica
juràssica. Es composa de margocalcàries grises amb intercalacions de
calcàries micrítiques i biomicrítiques amb abundants fòssils. Aflora al
flanc nord del sinclinal de Cardó. És el nivell 10 de les Làmines II i III.
− Calcàries i dolomies del Juràssic mig i superior (Dogger –
Malm). Calcàries micrítiques que, a la zona de Cardó, es troben
dolomitzades, formant un tram d’uns 40 metres de dolomies de color
gris. A sostre, torna a aparèixer un tram d’uns 40 m de calcàries,
alternant amb calcàries margoses. Afloren a l’entorn del balneari, en els
dos flancs del sinclinal de Cosp. Són els nivells identificats amb els
números 11 i 12 a les làmines II i III.
− Dolomies del trànsit Juràssic – Cretaci. Dolomies grises i negres
d’aspecte massiu. Afloren al nucli del sinclinal de Cardó extensament a
partir de la Creu de Santos, amb potències molt importants en zones
properes com les del Pla de Burgar. Nivell 13 del mapa i talls geològics.
3.4 USOS DEL SÒL
La complexa orografia del terreny i les característiques del sòl edàfic han
condicionat els usos del sòl a la vall de Cardó, restringint les possibilitats
d’ocupació humana i agrícola.
En èpoques històriques, la ramaderia havia estat una activitat important i les
rompudes forestals per a l’obtenció de pastures una pràctica habitual.
Actualment, però, les Serres de Cardó – Boix són, majoritàriament, forestals
(en més d’un 80%) i la superfície agrícola es restringeix a les zones més
planeres de la base dels relleus.
L’àmbit específic d’actuació està envoltat de vegetació forestal, a excepció
dels afloraments rocosos en forma de penya-segats, cornises i agulles.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 14 de 41

4 HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA
4.1 XARXA HIDROGRÀFICA
La zona d’estudi pertany a la conca hidrogràfica de l’Ebre. El curs d’aquest riu
delimita el bloc de Cardó pel seu cantó oest i nord quedant, doncs, la Serra de
Cardó al marge esquerre del riu. En aquest marge, la proximitat dels relleus al
corrent principal i el desnivell important fa que no s’hagin desenvolupat cursos
fluvials d’una certa entitat sinó que hi ha un sistema de barrancades i
torrenteres que canalitzen el drenatge cap al riu. Cap d’aquests cursos té un
règim permanent.
El serrat que culmina en la Creu de Santos, sobre el Balneari de Cardó,
delimita una conca oberta cap al nord-oest per on davalla una xarxa de
torrenteres que conflueixen al peu del Salt dels Frares, donant lloc al barranc
del Mas, que desemboca a l’Ebre a prop de Benifallet. El barranc del Mas és
un dels cursos que porta més aigua al massís de Cardó; el curs ha de salvar
un desnivell important des de la capçalera que es resol amb importants salts
d’aigua.
Els torrents que formen la capçalera del barranc del Mas tallen
perpendicularment els eixos de l’estructura geològica d’aquesta zona. Són,
d’est a oest:
− El barranc de Sant Roc; en el seu curs es troben algunes de les fonts
de més rellevància en la tradició d’aprofitament terapèutic i ús balneari
de les aigües de Cardó. Passa per sota de la carretera d’accés al
balneari i conflueix amb el barranc de la Font de la Columna.
− El barranc de la Font de la Columna que, un cop travessada la
carretera i ha confluït amb el barranc de Sant Roc, travessa la zona
situada entre l’edifici actual i les àrees previstes d’ampliació. Uns murs
en forma de presa retenien l’aigua en l’època de funcionament del
balneari abans que aquesta és precipités pel Salt dels Frares.
− El barranc de la Font del Pastor que, en la seva part baixa, està
interromput per les edificacions de la planta embotelladora i el
drenatge canalitzat fins a la sortida de l’efluent de la depuradora de la
instal lació industrial.
La circulació d’aigua per aquests torrents va estretament vinculada al règim
de precipitacions. Tenen, però, un cert component d’alimentació subterrània
que es manifesta en les nombroses fonts existents, moltes de les quals donen
nom als torrents. Aquests torrents poden tenir un component important de
flux subterrani donada la naturalesa càrstica del substrat.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 15 de 41

Gran part de les deus naturals van ser arranjades com a fonts en l’època en
què es van bastir les ermites de la Vall de Cardó; algunes són artificials i van
ser canalitzades des d’altres punts de surgència per garantir el
subministrament d’aigua a cadascuna de les ermites (per exemple, la Font de
Santa Teresa). En l’època d’esplendor del balneari, les surgències a les quals
s’atribuïen propietats terapèutiques i medicinals (Font de Sant Roc, Font de la
Ronya...) van ser canalitzades cap a l’antiga ermita de Sant Elies, a tocar de la
carretera d’accés, que es va condicionar per prestar serveis d’hidroteràpia.
Finalment, i més recentment, l’activitat de la planta embotelladora ha captat
alguns dels brolladors més cabalosos (Font del Borboll) i fet diverses
canalitzacions que han contribuït a modificar també el règim hidrològic
natural.
4.2 AIGÜES SUBTERRÀNIES
4.2.1 Context hidrogeològic
La Serra de Cardó pertany a l’àrea hidrogeològica “Mesozoica de Cardó –
Vandellòs”, codi 312 del mapa d’àrees hidrogeològiques de Catalunya 1 ,
formada per les calcàries mesozoiques del bloc de Cardó – Vandellòs. Està
limitada al nord per les àrees de la depressió de Móra, Llaberia i Camp de
Tarragona i per l’àrea fluvial i deltaica de l’Ebre.
En la nova delimitació establerta l’any 1999 per la Confederació Hidrogràfica
de l’Ebre, l’àrea Cardó – Vandellòs queda agrupada en una sola més gran,
anomenada “Baix Ebre – Montsià” (codi 09.821), juntament amb les àrees
hidrogeològiques Beseit – Montsià i Fluviodeltaic de l’Ebre (codis 313 i 406 del
mapa del SGC, respectivament).
D’altra banda, en l’inventari i caracterització de masses d’aigua a Catalunya
elaborat per l’ACA en els treballs per a l’aplicació de la DMA, la zona d’estudi
està inclosa en la massa d’aigua “29 Cardó – Vandellòs” (Figura 4). Es
correspondria amb la massa d’aigua subterrània “100 Boix – Cardó” delimitada
per la Confederación Hidrogràfica del Ebro (CHE) en l’àmbit de les
competències en planificació hidrològica del Ministeri de Medi Ambient i Medi
Rural i Marí.
1 Realitzat pel Servei Geològic (SGC) i publicat al 1992.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 16 de 41

MASSA D’AIGUA 31 MESOZOIC
PORTS I MONTSIÀ
MASSA D’AIGUA 30
PLANA DE LA GALERA I
MONTSIÀ
Figura 4. Masses d’aigua subterrània a la zona d’estudi.
Benissanet
Font: ACA, document IMPRESS.
Tivenys
MASSA D’AIGUA 52 AL LUVIAL
DE TORTOSA
MASSA D’AIGUA 29 CARDÓ
– VANDELLÒS
Rasquera
En qualsevol cas, la unitat hidrogeològica d’interès per aquest estudi és el
mesozoic del bloc de Cardó, que agrupa de forma indiferenciada els materials
calcaris del Triàsic i del Juràssic (unitat 312.C00 del SGC). El mapa
hidrogeològic 1:200.000 d’Espanya identifica les següents formacions
hidrogeològiques:
− Dolomies, calcàries i margues del Muschelkalk superior. Permeabilitat
mitjana per dissolució i fissuració (color rosa clar en la Figura 5).
− Dolomies, bretxes dolomítiques, carnioles i calcàries en bancs del
Juràssic inferior (Lias) i Juràssic mig (Dogger). Abasta els materials de
la sèrie Rhetià (trànsit Triàsic superior – Lias) a Dogger. Permeabilitat
alta per dissolució i fissuració (color blau intens a la Figura 5). Entre
aquesta formació i l’anterior hi ha els materials de la fàcies Keuper,
molt poc permeables (color rosa fosc a la Figura 5).
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 17 de 41

− Margues amb calcàries oolítiques amb nòduls de sílex del Juràssic mitjà
(Lias sup. - Dogger inf.). Permeabilitat mitjana per dissolució i
fissuració en els nivells calcaris (color blau cel a la Figura 5).
− Dolomies i calcàries del Juràssic superior (Malm) i Cretaci. Abasta la
sèrie des del Malm al Neocomià (Cretaci inferior). Permeabilitat alta per
dissolució i fissuració (color verd a la Figura 5).
Figura 5. Formacions hidrogeològiques.
CARDÓ
Font: Sistema d’informació sobre aigües subterrànies de l’IGME (SIAL).
En l’àmbit regional, la sèrie juràssico-cretàcica del bloc de Cardó (aqüífer
3121C31 del SGC) constitueix un únic aqüífer lliure en les parts altes de les
serres que, lateralment, és confinat sota les fosses plioquaternàries litorals. El
nivell subjacent impermeable són els nivells argilosos del Triàsic mig; el
Muschelkalk superior, calcari, pot estar localment connectat o desvinculat de
la resta de la sèrie mesozoica per les argiles del Keuper. La recàrrega es fa
per infiltració directa dels materials aflorants i el drenatge i la descàrrega es
cap al riu Ebre, que té caràcter efluent.
El conjunt està format per nivells de diferents permeabilitats i la disposició
estructural complexa dóna a aquest aqüífer molta heterogeneïtat local. Els
nivells més permeables (Juràssic inferior i Juràssic superior – Cretaci) estan
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 18 de 41

separats pel tram margocalcari del Dogger, que presenta rangs de potència
variable, de manera que a nivell regional permet interpretar el conjunt com un
sol aqüífer multicapa però que localment, com és el cas de Cardó, assoleix
una potència que desconnecta hidràulicament l’aqüífer del Lias del paquet
Juràssic mig - Cretaci.
4.2.2 Aqüífers
Com s’ha dit en l’apartat anterior, l’estructura tectònicament complexa dels
materials aporta força variabilitat local en la potència i profunditat dels nivells
aqüífers i la relació entre ells. A la zona de Cardó, el tram margocalcari del
Juràssic mig adquireix la seva màxima potència i desconnecta hidràulicament
l’aqüífer del Juràssic inferior de l’aqüífer del conjunt Juràssic mig – Cretaci.
Així, els aqüífers identificats en la zona d’estudi són:
− La sèrie calcària-dolomítica del Lias, que té uns 250 – 300 m de
gruix. La superfície aflorant és reduïda i a la zona d’estudi es limita al
front de l’encavalcament de Cardó, al flanc nord del sinclinal de Cosp.
En aquesta àrea es comporta doncs, majoritàriament, com un aqüífer
confinat.
− Trams calcaris de la formació margocalcària del Juràssic mitjà
(Toarcià – Bajocià). A Cardó té una potència d’uns 60 m i el tram més
margós aïlla aquest aqüífer de l’anterior, de manera que queda
configurat com un aqüífer penjat. Aflora en la zona del balneari, al nucli
del sinclinal de Cosp.
− La sèrie de calcàries i dolomies del Juràssic mig – Cretaci.
Aqüífer que assoleix una potència d’uns 800 m. En l’àmbit regional té
una superfície molt extensa d’aflorament. Destaca l’àrea del Pla del
Burgar, on està recoberts de materials quaternaris de peu-de-mont que
actuen com a nivell de recàrrega.
Per als aqüífers del Juràssic inferior i del Juràssic mig – Cretaci, s’ha disposat
de les dades d’alguns paràmetres hidràulics en les fonts bibliogràfiques
consultades. En la taula següent es relacionen aquests paràmetres i es fa
l’equivalència amb els nivells litològics descrits a l’apartat 3.3.2 i identificats a
les Làmines II i III. Per facilitar la interpretació de les dades, en aquest
informe s’anomenen respectivament formació aqüífer inferior (calcàries i
dolomies del Lias) i formació aqüífer superior (calcàries i dolomies del
Juràssic mig – Cretaci).
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 19 de 41

Taula 5. Paràmetres hidràulics aqüífers principals en l’àmbit regional.
Paràmetres hidràulics
Calcàries – dolomies
Lias
Calcàries i dolomies
Juràssic mig – Cretaci inf.
Potència (m) 250 - 300 600
Gruix zona no saturada (m) Confinat Màx. 160
Àrea de recàrrega (km 2 ) 53 700
Transmissivitat (m 2 /dia) 700 30 - 700
Coeficient d’emmagatzematge (%) 0,008 – 0,01 0,005 – 0,01
Nivells litològics que integren la
unitat (mapa i talls Làmines II i III)
5, 6, 7, 8, 9 11, 12, 13
Denominació en aquest informe Unitat aqüífer inferior Unitat aqüífer superior
Fonts diverses citades a la bibliografia.
A l’entorn del balneari de Cardó, el tram predominantment margós del trànsit
Lias – Dogger (Toarcià – Bajocià), tram margocalcari intermig, individualitza
les dues unitats inferior i superior. Al sinclinal de Cosp, doncs, la unitat
superior és un aqüífer lliure que es recarrega per la infiltració de l’aigua de
pluja en els materials altament permeables per fissuració i dissolució i que té
com a base el tram margocalcari intermig. La superfície d’aflorament és d’1,7
km 2 aproximadament.
La descàrrega es produeix a través de brolladors naturals quan la topografia
talla la superfície piezomètrica, intercepta una zona de fracturació o dissolució
o un nivell margós menys permeable.
Aquest és l’aqüífer que ha alimentat la planta embotelladora d’aigua durant la
seva època de funcionament.
4.2.3 Inventari de punts d’aigua
Per a l’elaboració de l’inventari de punts d’aigua, s’ha disposat de la
informació següent:
− Inventari de punts d’aigua de la Confederació hidrogràfica de l’Ebre,
disponibles en línia.
− Fonts diverses indicades en la bibliografia.
− Observacions de camp.
A la taula següent es detallen les dades disponibles per als punts inventariats
més propers al balneari. La resta de punts de l’inventari es presenta a l’Annex
de dades hidrogeològiques.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 20 de 41

Núm. inv.
CHE
Taula 6. Inventari de punts d’aigua més propers al balneari de Cardó.
Topònim (terme
municipal)
Tipus
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 21 de 41
Cota
(m)
3219-1-0008 BENIFALLET brollador 320
3219-2-0013 BENIFALLET brollador 580
Fond.
(m)
3219-1-0032 Costumà (BENIFALLET) pou 240 200
3219-1-0046 Costumà (BENIFALLET) pou 240 32
3219-1-0006 BENIFALLET sondeig 220 42
3219-1-0007 BENIFALLET sondeig 230 30
3219-1-0009 BENIFALLET sondeig 225 100
3219-1-0014 BENIFALLET sondeig 250 37
3219-1-0010 El Mas (BENIFALLET)
pou amb
galeria
80 8
Aqüífer
Quaternari
al·luvial
3219-2-0016 BENIFALLET pou --- --- ---
3219-2-0021 Costumà (BENIFALLET) pou
3219-1-0073 Barranc del Mas
(BENIFALLET)
pou 44 87
3219 BENIFALLET sondeig 160 90
3219 Ullal del cachorro
(BENIFALLET)
sondeig 20 40
3219 RASQUERA sondeig 240 250
Font: Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, consulta en línia.
Ús (consum
anyal màxim)
Regadiu i usos
agraris (4500)
Regadiu i usos
agraris (4500)
Abastament
urbà
Regadiu i usos
agraris (2000)
Es tracta, majoritàriament, de pous i sondatges a cotes topogràficament més
baixes i que s’alimenten dels materials aqüífers triàsics dins la unitat
hidrogeològica de la Fossa de Móra. Per tant, no tenen relació amb la unitat
objecte d’estudi. El sondeig de Rasquera sí està fet sobre substrat del
Juràssic, en la zona de contacte amb la depressió del Pla de Burgar.
L’aqüífer penjat del balneari de Cardó drena a través de surgències naturals
allà on la topografia intercepta el nivell freàtic. Normalment coincideix amb el
fons de barrancades i és en aquestes on han sorgit les fonts aprofitades des
de ben antic (usos populars i vinculats al monestir primer, al balneari després)
i, més recentment, en la planta embotelladora.
A la taula següent es resumeixen les dades que s’han pogut recavar a partir
de la bibliografia i les observacions de camp sobre les deus o surgències
naturals més representatives a l’entorn del balneari de Cardó. Els cabals
indicats s’han de prendre com a valor de l’ordre de magnitud del volum de

drenatge a partir d’aquestes deus. S’estima que, en condicions naturals, es
drenaven de l’ordre de 60.000 a 90.000 m 3 /any a través de les deus i
surgències. Actualment, aquest drenatge a partir de les fonts és molt menor
degut a que es troben en part canalitzades i les captacions de la planta
embotelladora se situen en punts propers als d’aflorament d’aquestes deus.
Topònim
Font del Borboll 75
Font de Sant Roc
Taula 7. Deus a l’entorn del balneari.
Cota (m) Cabal 1
(l/min)
Observacions
28
Font de la Columna 2,5
Font del Pastor 500 18
Font de Sant Josep 610
Una de les històricament més
cabaloses; arranjada ja en època
del balneari. Actualment s’hi
localitza una de les captacions de la
planta.
La primera de les fonts a les quals
s’associen propietats curatives. Ja
en època del balneari, fou
canalitzada.
Fonts diverses indicades a la bibliografia. (1) Cabals orientatius citats en bibliografia diversa sobre el
balneari de Cardó.
Segons les dades de projecte, la captació de la planta està constituïda per dos
aprofitaments:
− Una captació a la Font del Borboll, equipada amb una bomba de 7,3
kW.
− Una captació al barranc de la Font del Pastor, equipada amb una
bomba de 5,5 kW.
Mitjançant treball de camp s’han identificat les captacions indicades juntament
amb altres pous segellats, probablement sondejos de prospecció, i tres pous
equipats amb bomba als barrancs de Sant Roc, de la Font de la Columna i al
camí de Tivenys.
L’inventari de punts d’aigua es representa a la Làmina IV.
4.3 APROXIMACIÓ AL MODEL HIDROGEOLÒGIC
L’aqüífer del mesozoic de Cardó drena cap al riu Ebre. La divisòria d’aigües
subterrània se situa sota el Pla del Burgar, de manera que tot el bloc situat a
l’oest d’aquesta depressió drena cap a l’oest i sud. El nivell piezomètric
regional, segons dades de l’ACA, estaria a uns 150 m de profunditat.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 22 de 41

La complexitat estructural de la zona de Cardó condiciona també la circulació
subterrània i la piezometria. Així, al sinclinal de Benifallet, amb l’aflorament
dels materials del Keuper poc permeables, es crea una zona formada per
calcàries del Juràssic desconnectada hidràulicament de la resta de la massa
d’aigua, com ja s’ha dit en apartats anteriors. Més localment, a la zona del
balneari, el que s’ha anomenat unitat aqüífer superior queda configurada com
un aqüífer penjat aïllat de la unitat inferior pel tram margocalcari del Juràssic
mig.
De l’anàlisi dels talls geològics i les dades recopilades en camp es dedueix que
l’aqüífer que ha alimentat la planta embotelladora està constituït principalment
pels nivells 11, 12 i 13 (calcàries i dolomies del Dogger – Malm i trànsit al
Cretaci). Es tracta d’un aqüífer lliure que es carrega directament per la
infiltració de les aigües de pluja sobre els afloraments permeables de les
calcàries i dolomies del Juràssic mig – Cretaci i descarrega als torrents i
barrancades.
Figura 6. Talls interpretatius del model hidrogeològic.
Font: Elaboració pròpia a partir del mapa geològic 1:50000 (IGME).
No s’ha disposat de dades de nivell piezomètric. A partir dels documents
consultats referents a les captacions de la planta embotelladora es desprèn
que es tracta de pous/sondatges excavats a profunditats d’entre 20 – 40 m.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 23 de 41

Les captacions interceptarien l’aqüífer en els punts on l’estructura sinclinal el
situa a menor profunditat. El gruix de la zona no saturada està condicionada
pel nivell de descàrrega, de manera que bona part dels materials del nivell 13
estarien per sobre del nivell freàtic, limitant la capacitat d’emmagatzematge
de l’aqüífer.
Per la naturalesa del substrat, es dedueix que la circulació subterrània es
produeix per les fractures i cavitats de dissolució del massís calcari i la
descàrrega es produeix allà on aquestes línies de fractura intercepten amb la
superfície topogràfica o confronten a la base amb nivells margosos menys
permeables. Això explica els nombrosos brolladors existents, condicionats com
a fonts des de ben antic i interceptats mitjançant conduccions per al seu ús en
al balneari. No es descarten pèrdues a través de les fractures que delimiten
lateralment l’aqüífer.
Les direccions del drenatge subterrani poden ser força variables per la
condició càrstica de l’aqüífer i l’estructura tectònica; en termes generals, el
drenatge és cap al barranc del Racó del Mas.
L’explotació sostinguda duta a terme per la planta embotelladora ha influït en
el descens del nivell, de manera que actualment el drenatge superficial a
partir de les fonts ha estat escàs o pràcticament inexistent en període secs.
4.4 APROXIMACIÓ AL BALANÇ HÍDRIC
L’aqüífer del Mesozoic de Cardó és un dels aqüífers càrstics identificats a
Catalunya. Segons la diagnosi per al global de la massa d’aigua “Cardó –
Vandellòs” en el Pla de Gestió de Districte de conca fluvial de Catalunya
(ACA), l’índex d’explotació s’avalua en una taxa de 0,18 i l’evolució
piezomètrica té una tendència estable. L’aqüífer es recarrega directament per
infiltració de les aigües de pluja sobre la zona aflorant; en el cas de la unitat
Juràssica – Cretàcica del bloc de Cardó, el drenatge es fa cap al riu Ebre, que
té caràcter efluent.
En el Pla de Gestió del districte de conca fluvial de Catalunya elaborat per
l’ACA s’han avaluat els recursos disponibles en les masses d’aigua subterrània
de Catalunya. Les dades per a la massa d’aigua Cardó – Vandellòs es
resumeixen a la taula següent.
Taula 8. Recursos disponibles i índex d’extracció a la massa d’aigua Cardó – Vandellòs.
Balanç Any normal Any sec
Entrades (hm 3 /any) 101,3 60,8
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 24 de 41

Sortides (hm 3 /any)
Balanç Any normal Any sec
Transferència a altres masses 16,40 ---
Demanda ambiental 2,00 ---
Sortides a mar 33,00 ---
TOTAL 51,4 ---
Recurs disponible (hm 3 /any) 49,9 29,1
Extraccions (hm 3 /any)
Abastament 4,2 ---
Agrícoles 2,4 ---
Industrials 2,4 ---
Totals 8,9 ---
Índex d’explotació (tant per u) 0,18 0,31
Font: ACA. Pla de Gestió de Districte de conca fluvial de Catalunya.
Cal tenir en compte, però, les especificitats de l’aqüífer de la vall de Cardó o
del sinclinal de Cosp per la seva condició d’aqüífer penjat. En aquest cas, la
recàrrega es produeix per infiltració directa de l’aigua de pluja a través de la
superfície aflorant i a partir del drenatge superficial de les barrancades que,
procedent de les capçaleres, s’infiltra en trobar els materials permeables. La
superfície total aflorant 1 és d’uns 1,7 km 2 . S’ha considerat com a superfície
aflorant la del sinclinal de Cosp, delimitat pels accidents tectònics que fan de
barrera al drenatge subterrani i la divisòria d’aigües superficial.
Per avaluar els recursos anuals s’ha calculat la pluja útil (Pu) definida com la
part de la precipitació anyal susceptible de convertir-se en infiltració o
escolament superficial; la Pu s’ha calculat com la precipitació mitjana anyal
menys l’evapotranspiració real, segons les dades climàtiques especificades a
l’apartat 3.2.1, Taula 1, assolint valors mitjans d’entre 88 i 95 mm.
Pu = P – ETR; 88 – 95 mm
Per estimar quina part de la pluja útil es transforma en infiltració que
recarrega l’aqüífer, s’ha utilitzat el factor d’escorrentiu superficial calculat per
a la part drenant a l’Ebre del sistema Cardó – Vandellòs en l’estudi de l’IGME
(1985). El factor d’escorrentiu superficial emprat és de 0,17. Aquest factor
s’ha considerat plenament aplicable a la zona d’estudi atès l’elevada
permeabilitat per fissuració i dissolució del substrat (majoritàriament calcari i
dolomític) i l’existència de coberta vegetal densa a tota la zona de recàrrega.
Amb aquestes dades, la taxa d’infiltració resultant és del 12% de la
precipitació anyal.
1 Calculada sobre la base digital 1:50.000 i el mapa geològic de l’ICC.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 25 de 41

Taula 9. Càlcul de la taxa d’infiltració a la Vall de Cardó.
Any mig
Precipitació (mm) 600 - 650
Pluja útil - Pu (mm) 88 - 95
Factor d’escorrentiu Fe
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 26 de 41
0,17
Taxa d’infiltració % 12
Font: Elaboració pròpia a partir de les fonts indicades.
Tenint en compte la superfície de l’àrea de recàrrega, una pluviometria
mitjana de 600 mm/any en anys pluviomètricament normals i de 450 mm en
anys secs (veure apartat 3.2.2), els recursos subterranis així estimats es xifren
en 122.400 m 3 /any en anys normals i 91.800 m 3 /any en anys secs.
Taula 10. Estimació dels recursos hídrics subterranis anyals a la Vall de Cardó.
Any mig Any sec
Precipitació mm 600 450
Taxa d’infiltració % 12
Superfície km 2 1,7
Recursos m 3 /any 122.400 91.800
Font: Elaboració pròpia a partir de les fonts indicades.
Cal tenir en compte que es tracta d’estimacions globals. L’ocurrència de
pluges torrencials pot fer variar aquestes dades, amb una major taxa
d’escolament superficial en detriment de la infiltració i recàrrega de l’aqüífer.
D’altra banda, com ja s’ha dit a l’apartat anterior, no es descarten pèrdues a
través dels accidents tectònics que delimiten l’aqüífer. Per tant, els recursos
disponibles poden ser inferiors.
4.5 HIDROQUÍMICA
L’avaluació realitzada per l’ACA en el document IMPRESS d’anàlisi de
pressions i impactes de les masses d’aigua de Catalunya no ha detectat
pressions significatives sobre la massa d’aigua subterrània Cardó – Vandellòs.
Segons les dades històriques, es tractaria d’aigües bicarbonatades càlciques,
amb valors de conductivitat de l’ordre dels 490 µS/cm, poc mineralitzades.

Figura 7. Estat químic històric de la massa d’aigua Cardó – Vandellòs.
Font: ACA, document IMPRESS.
A partir de la bibliografia consultada, s’ha disposat de dues analítiques
específiques de l’aigua dels brolladors de Cardó, emprada per a la
comercialització com a aigua mineral. Segons aquestes dades, es tracta d’una
aigua bicarbonatada càlcico-magnèsica amb una mineralització quelcom
superior a la del global de la massa d’aigua (conductivitat: 598 µS/l; residu
sec 558,9 mg/l).
Figura 8. Anàlisi físico-química de l’aigua mineral de Cardó.
Font: Baeza et al. (2001), “Las Aguas minerales en España”.
L’aigua de Cardó va ser declarada minero-medicinal i mineral natural l’any
1887. Des de la seva declaració fins al 1966 l’antic monestir de Cardó funciona
com a lloc d’activitats balneàries vinculades a l’ús lúdic i amb finalitats
terapèutiques de les aigües de les seves fonts. Posteriorment, des dels anys
70 del segle XX i fins al 2007 es va embotellar per al seu consum com a aigua
envasada en la planta situada a la mateixa vall.
Les captacions tenen delimitat un perímetre de protecció a l’empar de la llei
22/1973, de 21 de juliol, de Mines, per tal de garantir la qualitat i quantitat en
els punts d’aprofitament.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 27 de 41

5 IMPACTES DE L’ACTIVITAT SOBRE EL MEDI
HIDROGEOLÒGIC
5.1 DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT
Actualment es troben en curs una sèrie de projectes per adequar l’antic
monestir balneari de Cardó i els seus entorns per a usos hotelers i banys
termals. El conjunt d’actuacions d’adequació desenvolupa les previsions del
Pla Especial de la Vall de Cardó que proposa la restauració de l’antic
Balneari i Monestir, la construcció de nous edificis adjacents i inclou la planta
embotelladora d’aigua que, tot i que actualment no es troba en funcionament,
disposa de llicència ambiental atorgada per l’ajuntament de Benifallet el 25 de
novembre de 2002. La planta ha estat en funcionament fins a l’any 2007.
El Pla Especial agrupa les actuacions previstes en nou Àrees d’Actuació
Específica (ADAE) que es poden executar independentment les unes de les
altres encara que totes estan interrelacionades.
ADAE 1: Conjunt
balneari
ADAE 6: Barrera
visual i acústica
ADAE 9: Planta
embotelladora
Figura 9. Plànol de les àrees d’actuació específica del Pla Especial.
ADAE 2: Balneari
ADAE 5: Aparcament
i centre
Interpretació.
ADAE 8: Ermites
Font: Projecte bàsic de rehabilitació de l’Hotel-Balneari de Cardó.
ADAE 3: Suites
termals
ADAE 7: Camí
accés ermites i
paisatge
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 29 de 41

A continuació es descriuen els elements amb implicació en el cicle de l’aigua,
tant de l’activitat hotelera prevista com de la planta embotelladora.
ACTIVITAT HOTELERA I BALNEARI
Segons estudis realitzats pel promotor, la viabilitat econòmica del projecte
passa per assolir un nombre igual o superior a 150 habitacions o unitats
d’allotjament en el futur complex hoteler i és amb aquesta premissa amb la
qual s’han dissenyat les diferents actuacions.
Respecte al conjunt arquitectònic existent, es preveu la restauració i
reconstrucció general de tots els edificis, ampliant el conjunt per tal d’arribar
al nombre d’habitacions necessari perquè sigui viable l’establiment hoteler.
Es preveu un nou edifici (ADAE 2) destinat als usos específicament balnearis.
La configuració d’aquest edifici és esglaonada, per adaptar-la a la topografia, i
es preveu en soterrani – semisoterrani i planta baixa. Aquest edifici acolliria
una recepció, administració i serveis mèdics, vestuaris, sanitaris, zona de
condicionament físic (fitness), dutxes, piscines i banys de diferents tipus,
cabines de massatges, zona de relax amb gandules tèrmiques, cabina de raigs
UVA. Es preveu també una àrea de piscina a l’aire lliure i solàrium.
Les 30 habitacions necessàries per completar el nombre de 150, segons
estudis de viabilitat econòmica, es preveuen en una nova àrea independent de
l’edifici principal de l’hotel – balneari, l’anomenada ADAE 3. L’edifici albergarà
29 suites de 4*, 26 d’un dormitori i 3 de dos dormitoris, plantejades com a
bungalous independents. L’edifici es configura en planta soterrani –
semisoterrani i planta pis. És prevista també una piscina d’ús exclusiu dels
clients de les suites termals.
Els quadres de superfícies i unitats d’allotjament de les edificacions d’ús
hoteler – balneari es resumeixen a la taula següent:
Taula 11. Superfície construïda resultant al conjunt de l’antic hotel – balneari amb les
ampliacions previstes.
Àrea d’actuació
ADAE 1: restauració
edifici monestir – balneari,
ús hoteler
ADAE 2: edifici de nova
construcció, ús balneari.
ADAE 3: edifici de nova
construcció, ús hoteler
Superfície
(m 2 )
Superfície
edificable (m 2 )
Sostre
edificable (m 2 )
Unitats
allotjament
11.670 8.975 11.805 120
3.887 1.500 2.130 ----
4.050 1.620 2.768 30
Totals 19.607 12.095 16.703 150
Font: elaboració pròpia a partir dels diferents projectes que integren el Pla Especial.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 30 de 41

En l’estat actual de desenvolupament dels projectes no es disposa de dades
de quantificació de la demanda d’aigua. S’ha fet una estimació considerant
una dotació de 200 l/persona/dia per als usos hotelers; 0,3 l/s per hectàrea
destinada a usos balnearis i 0,1 l/s per hectàrea de zones verdes 1 . La
demanda global estimada és d’uns 72.000 l/dia, que equivalen a 26.280
m 3 /any.
Taula 12. Estimació de la demanda d’aigua del nou hotel – balneari.
Ús Dotació
Valor
Demanda
estimada
Usos residencials 200 l/pers/dia 300 persones 60.000 l/dia
Equipament balneari 3000 l/s/m 2 st 2.130 m 2 st 5.521 l/dia
Zones verdes 1000 l/s/m 2 7.512 m 2 6.490 l/dia
72.011 l/dia
Totals 26.284 m 3 /any
Font: Elaboració pròpia a partir dels diferents projectes que integren el Pla Especial.
ACTIVITAT PLANTA EMBOTELLADORA
La planta embotelladora d’aigua de Cardó va explotar comercialment l’aigua
de l’aqüífer local des de l’any 1978. L’any 1991 passa a ser propietat de
“Aguas Minerales Pascual SA” i adquireix la seva fesomia actual amb
l’abandonament de les instal lacions més antigues. L’aigua es comercialitza
amb la denominació “Agua del Valle de Cardó”. L’any 2000 obté la llicència
ambiental per a l’activitat existent i una ampliació consistent en una nova nau
d’emmagatzematge i un aparcament per a camions. La planta cessa en la
seva activitat l’any 2007.
Segons el projecte per a l’obtenció de la llicència ambiental, la superfície del
solar és de 22.403 m 2 dels quals 7.384 m 2 estan ocupats per edificacions
industrials. La planta se situa en zona de domini públic hidràulic del Barranc
de la Font del Pastor que queda integrat per canalització en el recinte
industrial.
El nombre de persones ocupades en l’activitat és de 28, sempre segons les
dades del projecte. L’aigua procedeix de captació directa de pous i
s’emmagatzema en dos dipòsits verticals de 100 m 3 abans del seu filtrat i
embotellat.
La capacitat de producció, segons dades de l’empresa de l’any 2003, era de
350.000 a 400.000 l/dia. Tanmateix, la producció anyal ha anat variant al llarg
1 Dotacions recomanades per l’Institut Català del Sòl (INCASÔL) per al càlcul de la demanda en nous sectors
urbans.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 31 de 41

del període de funcionament de la planta. Així, l’any 1997 va ser de
37.770.000 litres de producció (Baeza et al, 2001), al 2003 de 57 milions de
litres i l’any 2006 havia decaigut fins als 17.000.000.
litres/any
90.000.000
80.000.000
70.000.000
60.000.000
50.000.000
40.000.000
30.000.000
20.000.000
10.000.000
Figura 10. Evolució de la producció de la planta embotelladora.
0
1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007
Producció real Capacitat de la planta
Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts.
A aquesta quantitat cal sumar el consum d’aigua d’ús industrial i les aigües
sanitàries assimilables a domèstiques, comptant el personal de la planta. La
major demanda d’ús industrial correspon al procés de neteja periòdica i
esterilització de filtres, a més d’altres operacions de neteja de planta.
El projecte per a la sol licitud de llicència ambiental, fixava el consum anyal en
uns 46.000.000 de litres, dels quals 25.500.000 corresponien a aigua
envasada. Així, la demanda per a aquests usos és de l’ordre del 40% del
consum total.
Taula 13. Demanda d’aigua de la planta embotelladora.
Ús
Capacitat
planta
Producció d’aigua envasada 77.000.000
Usos industrials i sanitaris
Totals
Demanda
17.000.000 –
57.000.000
7.000.000 –
22.000.000
24.000.000 –
79.000.000
Font: Elaboració pròpia a partir dels diferents projectes que integren el Pla Especial.
Els estudis propis del propietari de la planta per a l’estimació dels recursos
disponibles fixaven la demanda en uns 70.000 m 3 /any.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 32 de 41

La demanda d’aigua de la planta, en el seu període de funcionament, es
satisfeia a través de diversos pous amb cabals d’entre 9 i 12 m 3 /hora segons
les dades de l’IGME. La combinació dels diversos punts de captació permetia
aportar el cabal suficient per a atendre la demanda punta de la planta;
tanmateix, la sobreexplotació del recurs es posava de manifest per la caiguda
dels nivells piezomètrics, que no permetien mantenir el ritme de producció de
forma sostinguda en el temps.
5.2 IMPACTES SOBRE LA QUANTITAT DE RECURS
Per a l’abastament d’aigua als projectes d’adequació del balneari de Cardó i
entorns es disposa de les captacions d’aigües subterrànies que han servit per
alimentar l’activitat de la planta embotelladora d’aigua mineral fins el seu
tancament l’any 2007.
Segons el balanç hídric calculat tal i com s’ha detallat a l’apartat 4.4, els
recursos disponibles permeten desenvolupar l’activitat hotelera – balneària,
per a la qual s’ha estimat una demanda de l’ordre dels 26.000 m 3 /any. En el
cas que aquesta hagués de conviure amb l’activitat d’embotellar aigua
mineral, la taxa d’aprofitament seria elevada (79%) i els recursos serien
insuficients en anys secs, considerant una demanda de 70.000 m 3 /any, que
correspondria a una producció anyal d’uns 45.000.000 litres d’aigua
embotellada.
Taula 14. Taxa d’aprofitament de recursos amb les activitats proposades.
Ús Any mitjà
Any sec
Recurs 122.400 91.800
Demanda hotel - balneari 26.284
Demanda planta 70.000
Taxa d’aprofitament 79% 105%
Font: Elaboració pròpia a partir de les diferents fonts indicades en aquest informe.
De fet, la sobreexplotació del recurs ja s’havia posat de manifest en el període
de funcionament de la planta, doncs alguns anys s’havia superat àmpliament
el sostre dels 70.000 m 3 . De fet, la davallada de la producció que va
comportar el tancament va respondre a motius de descens de la demanda,
però també de manca de garantia de subministrament. L’any 2000, l’estudi
d’avaluació dels recursos disponibles realitzat a iniciativa de la propietat ja va
posar de manifest la sobreexplotació de recursos en anys eixuts. Segons
dades d’aquest estudi, la capacitat d’emmagatzematge de l’aqüífer, tenint en
compte la potència dels materials i considerant una porositat de l’1%, seria de
120.000 m 3 . Acceptant que, històricament el cabal de descàrrega a través de
les fonts era d'uns 90.000 m 3 /any, l’explotació afecta clarament al drenatge
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 33 de 41

natural i la persistència de les fonts i brolladors. Aquest fet s’ha pogut
contrastar a través de la comparació entre la situació històrica i l’actual.
Cal tenir en compte també que, en la sèrie d’anys disponibles, la pluviometria
enregistrada correspon a anys normals o secs. Els informes recents sobre
l’impacte del canvi climàtic a Catalunya apunten a una tendència a la
disminució de la pluviometria mitjana i un increment dels episodis torrencials
que incrementen la taxa d’escolament superficial en detriment de la infiltració
i recàrrega dels aqüífers.
D’altra banda, per la configuració geomètrica de l’aqüífer (plecs i fractures) i
el tipus de flux, es produeixen descàrregues puntuals en petits nivells penjats,
en zones topogràficament més elevades, alhora que no es descarten pèrdues
a través dels accidents tectònics que delimiten l’aqüífer. Així doncs, no tot el
recurs pot estar disponible en els punts de captació.
Per tot això, es considera aconsellable prendre les hipòtesis més
desfavorables en el balanç recurs/demanda.
5.3 IMPACTES SOBRE LA QUALITAT DEL RECURS
L’activitat de la planta embotelladora no ha de significar un deteriorament del
recurs, ans el contrari, requereix mantenir la qualitat de l’aigua subterrània
per ser apta per a la seva comercialització com a aigua mineral. De fet, la
captació de l’aigua de Cardó, a l’estar declarada minero-medicinal, disposa
d’un perímetre de protecció delimitat que abraça tot l’entorn de la planta
embotelladora i el balneari.
La planta disposa d’una estació depuradora per tractar els efluents residuals,
assimilables a domèstics, i de neteges. La instal lació està dissenyada per
tractar un cabal màxim de 3 m 3 /h.
Aquesta capacitat de tractament resultarà insuficient si es vol utilitzar la
mateixa instal lació per al tractament de l’aigua del hotel – balneari en cas
que es compatibilitzin els dos usos, ja que iguala la capacitat que s’estima per
tractar les aigües residuals de l’establiment hoteler. Caldrà, doncs, construir
una planta independent o ampliar la planta existent que aboca al barranc de
la Font del Pastor, aigües avall de la planta.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 34 de 41

Figura 11. Cabal de tractament estimar per a la depuradora del hotel - balneari.
Tipologia Densitat (Ha)
Dotació
(l/dia)
Q1 Residencial 60.000,00
Q2 Comercial 0,00
Q4 Equipaments (Eq) 5.520,96
TOTAL
65.520,96
Cabal depuradora 65.521 l/dia
2,7 m 3 /h
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Taula 12.
El rendiment de la planta ha de garantir una reducció adient de la càrrega
contaminant atès que el medi receptor, el barranc de la Font del Pastor, pot
considerar-se vulnerable, ja que es troba en àrea de recàrrega de l’aqüífer del
Triàsic de Benifallet, que és explotat a través de diversos pous.
Així mateix, caldrà prendre les mesures correctores oportunes per a prevenir
abocaments accidentals de substàncies contaminants com, per exemple,
combustibles líquids: cubetes de retenció en dipòsits, etc.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 35 de 41

6 SÍNTESI I CONCLUSIONS
La finalitat d’aquest estudi és fer una aproximació al balanç hídric de la zona
de la vall de Cardó i dels recursos hídrics disponibles, per tal d’avaluar la
compatibilitat dels usos previstos en l’hotel balneari amb la coexistència de la
planta embotelladora d’aigua, que ha funcionat fins l’any 2007 en aquest
emplaçament. L’estudi ha estat sol licitat per l’empresa CONSTRUCTORA
PEACHE SAU amb l’objectiu de completar la informació requerida per avaluar
l’impacte ambiental dels projectes d’adequació del balneari de Cardó i entorns.
El Balneari de Cardó pertany al municipi de Benifallet (Baix Ebre). Se situa a
les parts altes de la Serra de Cardó, alineació muntanyosa de direcció general
sud-oest – nord-est i alçades màximes al voltant dels 950 m, que es troba a
cavall dels termes municipals de Benifallet, Rasquera i Tivenys. Els vessants
septentrionals davallen cal al riu Ebre, i cap al sud i al sud-est continua per la
serra del Boix. És un massís de valls abruptes, en una de les quals, la vall de
Cardó, se situa el balneari.
La serra de Cardó pertany a la Serralada Prelitoral Catalana; concretament al
seu extrem sud, en l’anomenada Zona d’Enllaç entre aquesta alineació
muntanyosa del Sistema Mediterrani i el Sistema Ibèric. El bloc del Cardó té
una estructura tectònica complexa amb un conjunt de falles i plecs replegats
per encavalcaments. Està format per un sòcol paleozoic i una cobertora
mesozoica i cenozoica, essent el Mesozoic el que aflora a la major part de la
zona. La zona d’estudi se situa en l’anomenat sinclinal de Cosp, entre
l’anticlinal de Xàquera i el front d’encavalcament de Cardó que afecta a
materials des del Keuper al Malm.
La zona d’estudi pertany a la conca hidrogràfica de l’Ebre. El curs d’aquest riu
delimita el bloc de Cardó pel seu cantó oest i nord quedant, doncs, la Serra de
Cardó al marge esquerre del riu. En aquest marge, la proximitat dels relleus al
corrent principal i el desnivell important fa que no s’hagin desenvolupat cursos
fluvials d’una certa entitat sinó que hi ha un sistema de barrancades i
torrenteres que canalitzen el drenatge cap al riu. Cap d’aquests cursos té un
règim permanent.
La Serra de Cardó pertany a l’àrea hidrogeològica “Mesozoica de Cardó –
Vandellòs”, codi 312 del mapa d’àrees hidrogeològiques de Catalunya,
formada per les calcàries mesozoiques del bloc de Cardó – Vandellòs. Està
limitada al nord per les àrees de la depressió de Móra, Llaberia i Camp de
Tarragona i per l’àrea fluvial i deltaica de l’Ebre. La unitat hidrogeològica
d’interès per aquest estudi és la sèrie juràssico-cretàcica del bloc de Cardó
(aqüífer 3121C31 del SGC), que constitueix un únic aqüífer lliure en les parts
altes de les serres que, lateralment, és confinat sota les fosses
plioquaternàries litorals. Els nivells més permeables (Juràssic inferior i Juràssic
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 37 de 41

mig – Cretaci), que en aquest estudi s’han anomenat unitat aqüífer inferior i
unitat aqüífer superior respectivament, estan separats pel tram margocalcari
del Dogger que presenta rangs de potència variable de manera que, a nivell
regional, permet interpretar el conjunt com un sol aqüífer multicapa però que
localment, com és el cas de Cardó, assoleix una potència que desconnecta
hidràulicament les unitats inferior i superior. A l’entorn de Cardó, l’estructura
tectònica genera un aqüífer penjat al sinclinal de Cosp sense connexió
hidràulica amb la resta de la massa d’aigua.
Es tracta d’un aqüífer lliure que es carrega directament per la infiltració de les
aigües de pluja sobre els afloraments permeables de les calcàries i dolomies
del Juràssic mig – Cretaci i descarrega als torrents i barrancades. Per la
naturalesa del substrat, es dedueix que la circulació subterrània es produeix
per les fractures i cavitats de dissolució del massís calcari i la descàrrega es
produeix, majoritàriament, allà on aquestes línies de fractura intercepten amb
la superfície topogràfica. No es descarten pèrdues a través dels accidents
tectònics que delimiten l’aqüífer. Això explica els nombrosos brolladors
existents, condicionats com a fonts per al seu ús i aprofitament (abastament
ermites, balneari) des de ben antic. Més recentment, han estat aprofitades
per al seu envasat com a aigua mineral en la planta situada al costat de
l’edifici de l’antic balneari per part de la mateixa propietat.
Les direccions del drenatge subterrani poden ser força variables per la
condició càrstica de l’aqüífer i l’estructura tectònica; en termes generals, el
drenatge és cap al barranc del Racó del Mas. Pel que fa al nivell freàtic, les
captacions existents tenen entre 20 i 40 m, però no s’ha disposat de dades de
piezometria.
Els recursos subterranis estimats es xifren en 122.400 m 3 /any en anys
normals i 91.800 m 3 /any en anys secs.
Els usos previstos són un hotel – balneari, que comporta la rehabilitació de
l’edifici actual i la construcció de noves instal lacions destinades a allotjament i
banys. La demanda de l’hotel – balneari s’ha avaluat en 26.284 m 3 /any. Els
projectes per a l’adequació per a ús hoteler no afecten la zona ocupada per la
planta embotelladora, de manera que no es descarta la seva coexistència amb
l’ús hoteler. La demanda mitjana s’ha estimat en 70.000 m 3 /any, tot i que la
producció d’aigua mineral ha oscil lat al llarg del període d’existència de la
planta. La planta s’ha alimentat d’un conjunt de captacions per a garantir
conjuntament un cabal suficient per alimentar la capacitat punta de
producció; tanmateix, ja en l’època de funcionament de la planta, es van
detectar davallades del nivell piezomètric que no permetien mantenir el ritme
de producció.
L’aigua va ser declarada minero-medicinal l’any 1887 i disposa d’un perímetre
de protecció delimitat.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 38 de 41

Amb aquestes dades i respecte als objectius de l’estudi, s’han formular les
conclusions següents:
• Els recursos subterranis s’estimen suficients per a l’abastament de
l’activitat hotelera – balneària.
• En el cas que aquesta hagués de conviure amb la planta
embotelladora, la taxa mitjana d’aprofitament del recurs seria elevada
(79%) i els recursos serien insuficients en anys secs.
• Circumstàncies com la descàrrega puntual en petits nivells penjats o les
pèrdues a través dels accidents tectònics que delimiten l’aqüífer, poden
comportar que tot el recurs (recàrrega anual) no estigui disponible en
els punts de captació. Això, i les tendències previsibles pel que fa als
efectes del canvi climàtic, fan aconsellable prendre les hipòtesis més
desfavorables en el balanç recurs/demanda.
• La sobreexplotació del recurs ja s’havia posat de manifest en el període
de funcionament de la planta, doncs els anys de màxima producció
s’havia superat la demanda de 70.000 m 3 i el ritme d’explotació ha
afectat el drenatge natural a través de fonts i brolladors.
• L’activitat de la planta embotelladora no ha de significar un
deteriorament del recurs; ans el contrari, requereix mantenir la qualitat
de l’aigua subterrània per a ser apta per a la seva comercialització com
a aigua mineral. Per a això es disposa del perímetre de protecció
delimitat com a conseqüència de la declaració com a minero-medicinal
de l’aigua de Cardó.
• La capacitat de tractament de la planta depuradora existent (vinculada
a la instal lació industrial) resultarà insuficient si es vol utilitzar la
mateixa instal lació per al tractament de l’aigua del hotel – balneari en
cas que es compatibilitzin els dos usos, ja que iguala la capacitat que
s’estima per tractar les aigües residuals de l’establiment hoteler (2,7
m3/h).
• Caldrà, doncs, construir una planta independent o ampliar la planta
existent que aboca al barranc de la Font del Pastor, aigües avall de la
planta.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 39 de 41

• El rendiment de la planta ha de garantir una reducció adient de la
càrrega contaminant atès que el medi receptor, el barranc de la Font
del Pastor, pot considerar-se vulnerable, ja que es troba en àrea de
recàrrega de l’aqüífer del Triàsic de Benifallet, que és explotat a través
de diversos pous.
Barcelona, 28 de febrer de 2011
Joan-Josep Manuel
Geòleg col legiat núm. 4225
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 40 de 41

BIBLIOGRAFIA
− Agència Catalana de l’Aigua (ACA), 2001: “29 CARDÓ –
VANDELLÒS. Fitxa de caracterització, anàlisi de pressions, impactes i
anàlisi del risc d'incompliment”. Fitxes de masses d’aigua a Catalunya
per al document IMPRESS. Disponible en línia.
− Baeza, Juana; López, Juan Antonio; Ramírez, Antonio (dirs.),
2001: “Las aguas minerales en España”. IGME. Disponible en línia.
[Data de consulta 15/02/2011].
− Confederación hidrogràfica del Ebro, 1999: “Delimitación
unidades hidrogeológicas Cuenca del Ebro. Dominio Ibérico Maestrazgo
– Catalánides”. Confederació hidrogràfica de l’Ebre, consulta en línia
[Data de consulta 15/02/2011].
− Confederación hidrogràfica del Ebro (CHE): “Masa de agua
subterránea de BOIX – CARDÓ 100”. Fitxes de masses d’aigua
subterrània de la conca de l’EBRE. Confederació hidrogràfica de l’Ebre,
Ministeri de Medi Ambient i Medi rural i marí. Disponible en línia
(www.chebro.es).
− Gomà, José Luis, 2001: “Estudio hidrogeológico del àrea de las
montañas de Cardó”. Informe inèdit per a Manantial Valle de Cardó,
S.A.
− IGME (coord), 2005: “SIAS. Sistema de Información del Agua
Subterránea”. IGME i Ministerio de Ciencia e Innovación. Disponible en
línia [Data de consulta 15/02/2011].
− IGME (coord), 1985: “Estudio de los recursos hídricos subterráneos
del sistema hidrogeológico nº 61 (Cardó-vandellós) y 74/5 (Baix Campzona
sur): programa nacional de gestión y conservación de los
acuíferos”.
− Robles, Sergio (1974): “Estudio geológico del Mesozoico del bloque
de Cardó y sectores adjacentes”. Tesis de llicenciatura. Universitat
Autònoma de Barcelona.
− SGC, 1992: “Mapa d’àrees hidrogeològiques de Catalunya 1:250.000”.
Servei Geològic de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya.
Barcelona.
− Tosal, J. I Quesada, C. (dir.), 1980: “Mapa geológico de España
1:50.000. Perelló. Segona sèrie, primera edició full 497 32-19. IGME.
Madrid.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 41 de 41

ANNEX INVENTARI DE PUNTS D’AIGUA

INVENTARI DE PUNTS D'AIGUA. CAPTACIONS AIGÜES SUBTERRÀNIES DOMINI HIDROGEOLÒGIC MAESTRAT - CATALÀNIDS
N_Inventari
(CHE)
Unitat Baix Ebre - Montsià
CoordX CoordY Cota Tipus captació Municipi Topònim Aqüífer Profunditat
3219-5-0029 290905,17 4531000,9 16 POZO TIVENYS VALLCHARDINA (PO:9; PA:19) Aluvial del Ebro 35 8660 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0072 290102,821 4532868,33 30 POZO TIVENYS PLANELL (Pol. 18, Parc.128) Aluvial del Ebro 50 10060 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0317 290491,294 4532194,45 15 POZO TIVENYS HORTA DE DALT (Po:16, Pa:186) Aluvial del Ebro 12
3219-1-0064 289665,85 4537367,55 20 POZO BENIFALLET MOLLET
Cuater. de La Plana de La
Galera - Boix
54 2950 Otros usos
3119-4-0030 286846,611 4536333,21 85 POZO BENIFALLET POZO 1 XALAMERA (Pol. 23, Parcela 13) Muschelkalk superior 376 123874 Regadíos y usos agrarios
3119-4-0032 286969,753 4536084,29 92,5 POZO BENIFALLET POZO 3 XALAMERA (Pol. 23, Parc. 12) Muschelkalk superior 400 123874 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0008 294264 4537301 320 MANANTIAL BENIFALLET
3219-2-0013 296336 4536107 580 MANANTIAL BENIFALLET
3219-1-0032 293720 4537380 240 POZO BENIFALLET "COSTUMA" POLÍGONO 12, PARCELA 103 200 4500 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0046 293680 4537350 240 POZO BENIFALLET "COSTUMA" 32 4500 Regadíos y usos agrarios
3119-4-0031 286832,889 4536162,83 82,5 POZO BENIFALLET POZO 2 XALAMERA (Pol. 23, Parc. 12) 35 123874 Regadíos y usos agrarios
3119-4-0008 286000 4539661 340 SONDEO BENIFALLET 1º LOS PLANES, I.N.C. Nº 384 169,5
3219-1-0006 293824 4537497 220 SONDEO BENIFALLET 42
3219-1-0007 293799 4537374 230 SONDEO BENIFALLET 30
3219-1-0009 294743 4537658 225 SONDEO BENIFALLET 100
3219-1-0014 293322 4537078 250 SONDEO BENIFALLET 37
3219-2-0014 301048 4536012 200 SONDEO RASQUERA 220
3219-1-0021 290124 4532900 18 POZO TIVENYS HORTA DE DALT 14
3219-1-0031 291550 4532950 0 POZO TIVENYS
BARRANCO BARQUETA, POLÍGONO 20,
PARCELA 43 90
24400 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0035 289775 4533025 0 POZO TIVENYS 10 8000 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0036 290275 4533050 0 POZO TIVENYS 14 9000 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0037 290200 4532750 0 POZO TIVENYS 11 10000 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0038 289924 4532925 0 POZO TIVENYS 10 750 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0040 289499 4533200 0 POZO TIVENYS 10 6000 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0042 289524 4533006 0 POZO TIVENYS 10 15000 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0044 289925 4532725 23 POZO TIVENYS HORTA DE DALT, POLÍGONO 16, PARCELA 292 28 1000 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0047 289690 4533075 0 POZO TIVENYS 17055 Desconocido
3219-1-0048 289900 4532890 0 POZO TIVENYS 600 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0050 289020 4530590 12 POZO TIVENYS
ANDUST, POLÍGONO 14, PARCELAS 176-119-121-
122
12 7000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0032 290500,128 4531769,07 12 POZO TIVENYS LES ESCALES 25
3219-5-0041 290552 4531349 15 POZO TIVENYS BARRANCO CHACO 13
3219-5-0110 292149 4530500 40 POZO TIVENYS BARRANCO EL CHACO 120 229549 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0112 290500 4529900 70 POZO TIVENYS BARRANCO 80 337500 Desconocido
3219-5-0120 290625 4532550 0 POZO TIVENYS 30 6000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0121 290550 4532500 0 POZO TIVENYS 11 5000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0122 290300 4532390 0 POZO TIVENYS 12 13500 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0124 290419 4531945 0 POZO TIVENYS 12 650 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0126 289200 4530400 0 POZO TIVENYS 9 6500 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0127 290474 4532125 0 POZO TIVENYS 11 7000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0128 290449 4531920 0 POZO TIVENYS 10 2400 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0134 290350 4532700 0 POZO TIVENYS 8 6000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0142 291575 4531325 0 POZO TIVENYS 24 4000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0143 289224 4530275 0 POZO TIVENYS 10 6000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0144 289174 4530350 0 POZO TIVENYS 12 7000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0145 288849 4530475 0 POZO TIVENYS 9 10000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0146 288649 4530725 0 POZO TIVENYS 9 8000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0160 288793 4531122 0 POZO TIVENYS 15 3000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0165 291035 4532185 30 POZO TIVENYS "VALL DE HORTA", POLÍGONO 21, PARCELA 67 65 55300 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0167 291025 4532290 0 POZO TIVENYS 100 65.000.000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0168 290700 4532250 0 POZO TIVENYS 30 4000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0169 290625 4532250 0 POZO TIVENYS 18 20000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0171 290450 4531950 0 POZO TIVENYS "HORTA DE DALT" POLÍGONO 174, PARCELA 16 20 2600 Regadíos y usos agrarios
Consum
anual
màxim
Ús
Nivell
màxim
Nivell mínim Oscil·lació

N_Inventari
(CHE)
CoordX CoordY Cota Tipus captació Municipi Topònim Aqüífer Profunditat
3219-5-0186 290350 4531100 0 POZO TIVENYS 80 70000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0187 290675 4531050 0 POZO TIVENYS 11 20000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0188 291925 4530900 0 POZO TIVENYS 100 12000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0189 289325 4531075 0 POZO TIVENYS 12 12000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0190 289125 4531000 0 POZO TIVENYS 12 15000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0191 289050 4530950 0 POZO TIVENYS 10 12000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0192 289175 4530925 0 POZO TIVENYS 12 4300 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0193 289010 4530920 0 POZO TIVENYS 12 7000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0194 289300 4530875 0 POZO TIVENYS 30 5445 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0195 288810 4530900 0 POZO TIVENYS 9 6000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0196 289100 4530800 0 POZO TIVENYS 10 7000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0197 288900 4530780 0 POZO TIVENYS 15 5000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0198 288990 4530700 0 POZO TIVENYS 12 2000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0199 289125 4530625 0 POZO TIVENYS 15 7000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0200 289575 4530175 0 POZO TIVENYS 12 3000 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0251 290905 4530569 105 POZO TIVENYS "PLANES" POLÍGONO 11, PARCELA 57 180 27594 Regadíos y usos agrarios
3219-5-0260 289410 4530950 85 POZO TIVENYS HUERTA ANDUTS, POLÍGONO 15, PARCELA 12 11 6500 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0015 289775 4533311 40 SONDEO TIVENYS PARTIDA DE CALL DE SOM 90
3219-1-0020 292812 4533016 95 SONDEO TIVENYS 75
3219-5-0023 290545 4530761 40 SONDEO TIVENYS LES ESPLANES 90
3219-5-0024 291369 4530091 105 SONDEO TIVENYS 188
3219-5-0025 291502 4530644 100 SONDEO TIVENYS 207
3219-5-0026 291682 4531194 40 SONDEO TIVENYS 116
3219-5-0027 291730 4531286 50 SONDEO TIVENYS 74
3219-5-0028 292107 4530535 45 SONDEO TIVENYS 106
3219-5-0030 290693 4531066 20 SONDEO TIVENYS VALL JARDINERA 34
3219-5-0031 290622 4530974 20 SONDEO TIVENYS VALL JARDINERA 33
3219-5-0054 290374 4530986 70 SONDEO TIVENYS SUBIDA LAS PLANAS
PLANES DE L´ANOUST, POLÍGONO 29, PARCELA
80
3219-5-0267 289515 4530625 0 SONDEO TIVENYS 60 150 1000 Regadíos y usos agrarios
Unitat Fossa de Móra
Consum
anual
màxim
Ús
Nivell
màxim
Nivell mínim Oscil·lació
3219-1-0001 293461,042 4541622,55 40 POZO BENIFALLET ABASTECIMIENTO A PINELL DE BRAI Nº 1 Cuaternario aluvial 18 140901 Abastecimientos urbanos 9,15 4 5,15
3219-1-0002 293472 4541602 40 POZO BENIFALLET ABTO. AYTO. PINELL DE BRAI POZO Nº 2 Cuaternario aluvial 18
3219-1-0010 292266 4539450 80 POZO CON GALERIA BENIFALLET EL MAS Cuaternario aluvial 8
3219-1-0017 291094 4538513 25 SONDEO BENIFALLET CAMINO DEL CAMPO DE FÚTBOL
ABASTECIMIENTO A RASQUERA. POZO VIEJO.
Cuaternario aluvial 24
3218-6-0139 299277,25 4543702,39 55 POZO RASQUERA LES SORTS (Po: 2, Pa: 43) Cuaternario aluvial 65 44426 Abastecimientos urbanos
3218-6-0229 299211 4543791 55 POZO RASQUERA POZO NUEVO Cuaternario aluvial 190 44426 Abastecimientos urbanos
3218-6-0233 299734 4542557 100 POZO RASQUERA L'AIGUADI (PO: 4 PA: 49) Cuaternario aluvial 99 14250 Regadíos y usos agrarios
3218-6-0245 298943 4543440 70 POZO RASQUERA PLA DE VINYES, PO2, PA 30 Cuaternario aluvial 90 33296 Regadíos y usos agrarios
3218-6-0249 298417,319 4544149,43 55 POZO RASQUERA CASETA DE MINCO DE BADIA (PO 2, PA 11) Cuaternario aluvial 81 38021,6 Regadíos y usos agrarios
3219-2-0015 300163 4540865 145 POZO RASQUERA DARP-6 MASÍA DE LES CODINES Jurásico indiferenciado 240
3218-6-0264 299560,61 4542507,86 104 POZO RASQUERA RASQUERA (Po:3, Pa:98) Jurásico indiferenciado 150
3219-1-0011 292734 4540271 60 SONDEO BENIFALLET EL PLÁ Muschelkalk superior 101
3219-2-0009 297104 4540160 330 SONDEO RASQUERA P.K.3, PASADO RASQUERA Suprakeuper - Lías 250
3219-2-0025 300320,228 4540519,24 158 SONDEO RASQUERA
RASQUERA LES CODINES, POLIGONO 6
PARCELA 35 MMA
Suprakeuper - Lías 230
3219-1-0003 292148,38 4539507,95 20 MANANTIAL BENIFALLET LA MOLA, EL MAS
3219-1-0016 291118 4538812 20 POZO BENIFALLET 12
3219-1-0018 292812 4540646 42 POZO BENIFALLET EL FIGUERAL 22
3219-1-0019 291063 4539770 60 POZO BENIFALLET PLA DE LA BARCAL 10
3219-1-0022 289974 4536825 20 POZO BENIFALLET HORT DE MAO 12
3219-1-0028 291054 4541279 138 POZO BENIFALLET FANECA, PARTIDA PORTELL 230 37677 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0029 292074 4539700 40 POZO BENIFALLET FINCA AGRÍCOLA 60 12000 Desconocido
3219-1-0030 292700 4540500 57 POZO BENIFALLET FIGUERAL 24 5210 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0033 289330 4536850 0 POZO BENIFALLET 25 Desconocido
3219-1-0034 293100 4540800 0 POZO BENIFALLET 34 3000 Regadíos y usos agrarios

N_Inventari
(CHE)
CoordX CoordY Cota Tipus captació Municipi Topònim Aqüífer Profunditat
3219-1-0039 289550 4536950 20 POZO BENIFALLET 18 3000 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0043 288700 4536500 0 POZO BENIFALLET 12 3000 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0045 289330 4536850 10 POZO BENIFALLET 30 5777 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0049 291015 4538620 19 POZO BENIFALLET POLÍGONO 28, PARCELA 20 8 6000 Regadíos y usos agrarios
3219-2-0016 295050 4537950 POZO BENIFALLET Abastecimientos urbanos
3219-2-0021 295000 4538000 0 POZO BENIFALLET COSTUMA, POLÍGONO 17, PARCELA 13 44 2000 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0073 292187,452 4539406,08 44 POZO BENIFALLET BARRANCO DEL MAS 87
3218-6-0141 298750 4543300 87 POZO RASQUERA PEDRES 150 27207 Regadíos y usos agrarios
3218-6-0188 299050 4543950 90 POZO RASQUERA 103 1000 Regadíos y usos agrarios
3218-6-0191 300650 4541800 100 POZO RASQUERA 150 7000 Regadíos y usos agrarios
3218-6-0197 299509 4543670 0 POZO RASQUERA 69 3000 Regadíos y usos agrarios
3219-2-0017 300714 4540775 140 POZO RASQUERA PLANA DEL SANGAL 220 42000 Regadíos y usos agrarios
3219-2-0020 300914 4540215 190 POZO RASQUERA GAVATXO 233 25045 Regadíos y usos agrarios
3219-2-0023 300820,19 4538104,77 160 POZO RASQUERA
CAMÍ DE LES SENIOLES, SENIOLA DE
MIQUELET 3, POU 6
1181960 Regadíos y usos agrarios
3219-2-0024 300753,196 4538266,65 165 POZO RASQUERA
CAMÍ DE LES SENIOLES, SENIOLA DE
MIQUELET 1, POU 5
1181960 Regadíos y usos agrarios
3219-1-0066 291704,005 4539838,07 PUNTO DE CONTROL BENIFALLET ICA-511.EBRO EN BENIFALLET
3219-1-0012 292456 4539569 130 SONDEO BENIFALLET ELPLÁ 50
3219-1-0013 292411 4537965 160 SONDEO BENIFALLET 90
3219-1-0023 291125 4538525 30 SONDEO BENIFALLET 24
3219-1-0024 292775 4540500 40 SONDEO BENIFALLET FIGUERAL 70
3219-1-0026 292200 4539470 20 SONDEO BENIFALLET ULLAL DEL CACHORRO 40
3219-1-0027 290729 4536280 120 SONDEO BENIFALLET CUEVAS MARAVELLES J.A.C. 166
3218-6-0055 299220 4543154 90 SONDEO RASQUERA 65
3218-6-0056 299296 4543337 80 SONDEO RASQUERA 70
3218-6-0057 299410 4543181 90 SONDEO RASQUERA 80
3218-6-0058 299166 4543680 60 SONDEO RASQUERA 60
3218-6-0059 299172 4543032 95 SONDEO RASQUERA 80
3218-6-0060 300523 4542072 70 SONDEO RASQUERA 90
3218-6-0061 301100 4541780 90 SONDEO RASQUERA 50
3218-6-0062 299001 4542789 100 SONDEO RASQUERA 56
3218-6-0063 298273 4541852 180 SONDEO RASQUERA 120
3218-6-0064 299692 4544130 40 SONDEO RASQUERA 60
3218-6-0065 299875 4543971 40 SONDEO RASQUERA 60
3218-6-0091 299326 4541786 80 SONDEO RASQUERA 239
3218-6-0092 298765 4542329 80 SONDEO RASQUERA 78
3218-6-0236 298190 4546555 36 SONDEO RASQUERA CEMENTIRI, POLÍGONO 11, PARCELA 98 37 250 Regadíos y usos agrarios
3219-2-0001 299847 4541127 130 SONDEO RASQUERA 100
3219-2-0002 301116 4541471 100 SONDEO RASQUERA 100
3219-2-0004 298997 4539426 240 SONDEO RASQUERA 250
3219-2-0005 299345 4539705 200 SONDEO RASQUERA 160
3219-2-0006 301574 4538527 130 SONDEO RASQUERA 72,5
3219-2-0007 296804 4540323 300 SONDEO RASQUERA
SONDEO SGOP. CTRA. AL BALNEARIO DE
CARDÓ
200
3219-2-0008 296555 4540042 300 SONDEO RASQUERA SONDEO SGOP. CRTA. BALNEARIO DE CARDÓ. 205
3219-2-0010 300881 4538020 160 SONDEO RASQUERA 153
3219-2-0011 301304 4540541 115 SONDEO RASQUERA 165
3219-2-0012 300864 4540860 130 SONDEO RASQUERA 95
3219-2-0022 301920 4539915 94 SONDEO RASQUERA CORRAL NOU, POLÍGONO 8, PARCELA 43-45 90 6000 Regadíos y usos agrarios
3219-3-0003 302297 4538606 120 SONDEO RASQUERA 145
3219-3-0004 302243 4539212 120 SONDEO RASQUERA 110
3219-1-0058 289307,14 4533287,69 20 POZO TIVENYS PARTIDA HORTA DE DALT (PO: 17 PA: 25) 80 4940 Regadíos y usos agrarios
Consum
anual
màxim
Ús
Nivell
màxim
Nivell mínim Oscil·lació

ANNEX LÀMINES

ANNEX FOTOGRÀFIC

FOTOGRAFIA 1 DE LA LÀMINA IV. DETALL UNITAT
9.
FOTOGRAFIA 2 DE LA LÀMINA IV. DETALL UNITAT 10.
NIVELL INFERIOR INPERMEABLE DE L’AQÜÍFER.
Geologia Aplicada, Geotècnia
Estudi hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Annex fotogràfic
®

FOTOGRAFIA 2 DE LA LÀMINA IV. DETALL UNITAT 11.
NIVELL DE CALCÀRIES ON ES DESENVOLUPA L’AQÜÍFER.
Geologia Aplicada, Geotècnia
FOTOGRAFIA 3 DE LA LÀMINA IV. POU DE LA FONT DE L’AVELLANER. AL
FONS, LES CALCÀRIES DE LA UNITAT
13
Estudi hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Annex fotogràfic
®

CAPTACIÓ DE LA FONT DEL BORBOLL.
Geologia Aplicada, Geotècnia
FOTOGRAFIA 4 DE LA LÀMINA IV. CALCÀRIES DE LA UNITAT 11 QUE
AFLOREN A LA CARRETERA D’ACCÉS AL BALNEARI.
AL PEU DE L’AFLORAMENT S’OBSERVA LA CANONADA QUE CONDUEIX
L’AIGUA DES DE LA FONT DEL
BORBOLL
Estudi hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Annex fotogràfic
®

Geologia Aplicada, Geotècnia
FOTOGRAFIA 5 DE LA LÀMINA IV. AFLORAMENT EN L’INICI DEL CAMÍ DE
TIVENYS. UNITAT 10 A LA BASE I A SOBRE LES CALCÀRIES DE LA
UNITAT 11.
FOTOGRAFIA 6 DE LA LÀMINA IV. AFLORAMENT EN EL CAMÍ DE TIVENYS
DE LA UNITAT 11.
Estudi hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Annex fotogràfic
®

Geologia Aplicada, Geotècnia
POU DE CAPTACIÓ EN EL FONS DEL TORRENT DE LA FONT DE LA
COLUMNA, SOTA L’ERMITA DE SANT SIMEÓ.
FOTOGRAFIA 7 DE LA LÀMINA IV. AFLORAMENT EN EL CAMÍ DE TIVENYS
DE LA UNITAT 12.
Estudi hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Annex fotogràfic
®

Geologia Aplicada, Geotècnia
FOTOGRAFIA 8 DE LA LÀMINA IV. AFLORAMENT EN EL CAMÍ DE TIVENYS
DE LA UNITAT 12 (TRAM AMB INTERCALACIONS MARGOSES).
FOTOGRAFIA 9 DE LA LÀMINA IV. AFLORAMENT EN EL CAMÍ DE TIVENYS
DE LA UNITAT 12.
Estudi hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Annex fotogràfic
®

VISTA INTERIOR DE LA CASETA DE LA FONT DEL BORBOLL.
Geologia Aplicada, Geotècnia
Estudi hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Annex fotogràfic
®