2172009A_EIA_Cardo - Ajuntament de Benifallet

AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL
DE LA PROPOSTA D’ADEQUACIÓ
DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS
Estudi d’Impacte Ambiental
Abril de 2011
ARQUITECTURA DEL PAISATGE
REHABILITACIONS – DICTAMENS PERICIALS
Calatrava, 72-74 5è 08017 Barcelona
Tel.934176548 E-mail: jrv@coac.es
Pg. Valldaura 166D, local C
08042 Barcelona
Tel. 93.427.96.20 – Fax. 93.427.62.79 - a/e arda@arda-geolog.com

AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL DE LA
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ
I ENTORNS
Client: CONSTRUCTORA PEACHE SAU
Referència: 2172009A
Data: Abril de 2011
Estudi d’Impacte Ambiental
Coordinacio: Rigola i Associats
Joan Rigola, arquitecte i màster en Arquitectura del
paisatge
Equip redactor: ARDA Gestió i Estudis Ambientals
Anna Martín, geòloga i ambientòloga
Joan-Josep Manuel, geòleg i E.T. Mines
Lluís Salada, biòleg i màster en gestió ambiental

SUMARI
1 INTRODUCCIÓ .........................................................................................................3
1.1 ANTECEDENTS .................................................................................................3
1.2 PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE
CARDÓ I ENTORNS.................................................................................................4
1.3 OBJECTIUS DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL ........................................4
1.4 LEGISLACIÓ APLICABLE ..................................................................................6
2 MARC TERRITORIAL I CARACTERÍSTIQUES GENERALS.....................................9
3 DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR .................................................................... 11
3.1 CLIMATOLOGIA ............................................................................................... 11
3.2 ATMOSFERA.................................................................................................... 13
3.3 GEOLOGIA, GEOMORFOLOGIA I SÒLS......................................................... 17
3.4 HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA................................................................... 21
3.5 VEGETACIÓ I FLORA ...................................................................................... 29
3.6 FAUNA.............................................................................................................. 34
3.7 PAISATGE........................................................................................................ 34
3.8 PATRIMONI CULTURAL .................................................................................. 36
3.9 USOS DEL SÒL................................................................................................ 40
3.10 PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I URBANÍSTICA ............................................ 41
3.11 INFRAESTRUCTURES I ALTRES ELEMENTS DE L’ENTORN HUMÀ .......... 43
3.12 ASPECTES SOCIOECONÒMICS................................................................... 45
3.13 SÍNTESI DE LA DESCRIPCIÓ DEL MEDI: ELEMENTS D’INTERÈS I
OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL........................................................... 47
3.14 ÀREES DE RISC ............................................................................................ 59
4 MAPA DE SENSIBILITAT........................................................................................ 67
5 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE............................................................................... 71
5.1 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT I SITUACIÓ ACTUAL............................................. 71
5.2 OBJECTIUS DE L’ACTUACIÓ.......................................................................... 72
5.3 PRINCIPALS ACTUACIONS PROPOSADES................................................... 72
5.4 OCUPACIÓ DEL SÒL, DEMANDA DE RECURSOS NATURALS I
INFRAESTRUCTURES AMBIENTALS ................................................................... 90
5.5 MOBILITAT....................................................................................................... 96
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DE LA PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS

6 ANÀLISI D’ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES I JUSTIFICACIÓ DE LA
SOLUCIÓ ADOPTADA ............................................................................................... 99
6.1 DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES........................................................... 99
6.2 ANÀLISI DELS IMPACTES POTENCIALS...................................................... 101
6.3 Justificació de l’alternativa seleccionada ......................................................... 103
7 AVALUACIÓ D’IMPACTES.................................................................................... 105
7.1 OBJECTIU I METODOLOGIA......................................................................... 105
7.2 IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES................................................................. 107
7.3 CARACTERITZACIÓ I VALORACIÓ DELS IMPACTES.................................. 113
8 MESURES CORRECTORES ................................................................................ 131
8.1 MESURES PREVISTES EN LA PROPOSTA D’ADEQUACIÓ ........................ 131
8.2 MESURES CORRECTORES DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL .......... 133
8.3 IMPACTE RESIDUAL ..................................................................................... 140
9 PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL ........................................................................ 149
9.1 OBJECTIUS.................................................................................................... 149
9.2 SEGUIMENT DELS IMPACTES ..................................................................... 149
9.3 CONTROL DE L’APLICACIÓ DE LES MESURES CORRECTORES.............. 150
10 DOCUMENT DE SÍNTESI ................................................................................... 153
10.1 JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS....................................................................... 153
10.2 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA................................................................ 153
10.3 EL MEDI RECEPTOR................................................................................... 155
10.4 CONCLUSIONS............................................................................................ 157
10.5 CONCLUSIONS SOBRE L'IMPACTE AMBIENTAL DE LA PROPOSTA ...... 158
BIBLIOGRAFIA......................................................................................................... 167
PLÀNOLS
ANNEX FOTOGRÀFIC
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DE LA PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS

1 INTRODUCCIÓ
1.1 ANTECEDENTS
CONSTRUCTORA PEACHE SAU promou el programa d’adequació del
Balneari de Cardó i entorn amb l’objecte de destinar l’antic Balneari i Monestir
de Cardó a usos hotelers i banys termals.
L’Annex I del Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero, por el que se
aprueba el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de
proyectos estableix els projectes que s’han de sotmetre al procediment
d’avaluació d’impacte ambiental.
Les actuacions previstes al Balneari de Cardó es corresponen amb un dels
previstos en el grup 9 (“Altres projectes”) de l’Annex I, apartat c. L’apartat c.3
d’aquest grup fa referència als “Projectes d’urbanitzacions i complexos hotelers
fora de las zones urbanes i construccions associades, inclosa la construcció de
centres comercials i d’aparcaments” que es desenvolupin en zones
especialment sensibles, designades en aplicació de les Directives 79/409/CEE i
92/43/CEE. La proposta d’intervenció en el balneari de Cardó i entorns pertany
a aquest grup ja que implica el desenvolupament d’un complex hoteler ubicat a
l’interior de l’espai inclòs dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) “Serres
de Cardó-el Boix”, declarat Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i
per tant inclòs dins de la Xarxa Natura 2000 prevista per la Directiva
92/43/CEE.
D’altra banda, el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el
PEIN també estableix en el seu annex 2.II una sèrie d’activitats que han de ser
objecte d’avaluació d’impacte ambiental si es desenvolupen dins d’espais
inclosos en el PEIN. El punt 13 d’aquest annex fa referència a “complexos
hotelers, recreatius i esportius (parcs recreatius i aquàtics, golf, càmping, etc.)”.
L’avaluació d’impacte ambiental (AIA) s’efectua a través d’un estudi que s’ha de
trametre al Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) per a què aquest
òrgan emeti la corresponent declaració d’impacte ambiental que, per la seva
banda, ha de condicionar l’autorització del projecte per part de l’Administració
responsable.
Per tal d’iniciar el procediment d’AIA, i d’acord amb l’establert en la Secció 1a.
del Capítol II del Real Decreto Legislativo 1/2008, ARDA va elaborar, en data
abril de 2010, un document inicial amb el contingut establert en l’article 6.1,
per tal que el Departament de Medi Ambient i Habitatge (actualment el DTES)
dictaminés l’abast i l’amplitud de l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA). Aquest
Document Inicial va tenir entrada a l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental de
les Terres de l’Ebre el 21 de maig de 2010.
L’esmentada oficina, va emetre Informe sobre la amplitud i nivell de detall de
l’Estudi d’Impacte Ambiental dels projectes d’adequació del Balneari de Cardó i
entorns el 20 d’agost de 2010.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 3

INTRODUCCIÓ
Amb aquests antecedents, i a petició del CONSTRUCTORA PEACHE SAU
l’equip d’ARDA Gestió i Estudis Ambientals – Joan Rigola Arquitectes ha
elaborat el present Estudi d’Impacte Ambiental.
1.2 PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE
CARDÓ I ENTORNS
L’objectiu del programa d’adequació del balneari de Cardó i entorns és
compatibilitzar el rendiment econòmic derivat de l’explotació d’aquest espai
amb la protecció de l’indret mitjançant una activitat turística poc massificada
associada a l’ús balneari.
El programa desenvolupa les previsions del Pla Especial de la Vall de Cardó
aprovat definitivament l’1 de juny de 2005 per la Comissió Territorial
d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre.
El Pla Especial agrupa les actuacions previstes en nou Àrees d’Actuació
Específica (ADAE) que es poden executar independentment les unes de les
altres encara que totes estan interrelacionades. Aquestes àrees d’actuació es
descriuen de forma detallada al capítol 5 d’aquest informe.
En aquesta fase de tramitació de la proposta només s’han desenvolupat, a
nivell de projecte bàsic, les actuacions a realitzar en quatre zones: la de l’antic
Balneari (ADAE 1), dues àrees per completar el programa de desenvolupament
on es preveuen dos edificis de nova planta: l’ADAE 2, destinada a establiment
balneari (spa) i l’ADAE 3 per allotjar suites termals; i el pont de connexió entre
l’edifici antic i l’spa (ADAE 4).
1.3 OBJECTIUS DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
L’Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) pretén valorar els efectes ambientals del
programa d’adequació del Balneari de Cardó i la seva transformació en hotel i
establiment de banys termals.
D’acord amb la legislació aplicable, l’objectiu de l’Estudi d’Impacte Ambiental és
aportar a la tramitació del projecte la informació següent:
Pàg. 4 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

• Descripció general del projecte i exigències previsibles en el temps, en
relació amb la utilització del sòl i altres recursos naturals, estimació dels
tipus i les quantitats de residus abocats i emissions de matèria o energia
resultants.
• Exposició de les principals alternatives estudiades i una justificació de les
principals raons de la solució adoptada, tenint en compte els efectes
ambientals.
• Avaluació dels efectes previsibles directes o indirectes del projecte sobre la
població, la flora, la fauna, el sòl, l'aire, l'aigua, els factors climàtics, el
paisatge i els béns materials, inclosos el patrimoni historicoartístic i
l'arqueològic.
• Presa en consideració de la interacció entre tots aquests factors.
• Descripció de les mesures previstes per reduir, eliminar o compensar els
efectes ambientals significatius.
• Disseny d’un programa de vigilància ambiental.
El contingut de l’estudi s’ajusta al que estableix el Decret 114/1988 i a
l’amplitud i nivell de detall determinat per l’informe de l’Oficina Territorial
d’Avaluació Ambiental (OTAA) dels Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre.
L’avaluació de l’impacte se centra en les actuacions que en aquests moments
es troben desenvolupades a nivell de projecte: ADAE 1, ADAE 2, ADAE 3 i
ADAE 4 i la informació complementària relativa a la connexió entre elles (vialitat
i itineraris) i tractament paisatgístic de la zona situada entre les tres àrees. Per
a la resta d’actuacions, es tenen en compte les previsions del Pla Especial a
l’hora de preveure possibles interaccions i definir mesures preventives dels
impactes.
Així doncs, la informació de base per a la redacció d’aquest estudi ha estat la
següent:
- Projectes bàsics de l’Hotel-Balneari, del Balneari-Spa, de les Suites
termals i del pont de connexió Balneari-Spa de Cardó.
- Avantprojecte de la urbanització dels espais lliures i ordenació de la
jardineria del Balneari de Cardó.
- Pla Especial de la Vall de Cardó.
- Informació addicional aportada pel promotor, que no s’ha pogut reflectir
en aquesta fase de desenvolupament de la proposta, però que serà
incorporada en la fase de projecte constructiu.
També s’hi ha introduït les conclusions dels estudis complementaris requerits
per l’informe d’amplitud i nivell de detall de l’EIA emès per l’OTAA:
- Estudi d’impacte i integració paisatgística.
- Estudi d’avaluació de la mobilitat generada.
- Diagnosi del poblament vegetal a l’entorn del Balneari de Cardó.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 5

INTRODUCCIÓ
- Estudi hidrogeològic.
- Estudi hidrològic, hidràulic i mediambiental del barranc de la Font del
Pastor.
1.4 LEGISLACIÓ APLICABLE
L’estudi d’impacte ambiental s’ha elaborat tenint en compte els preceptes de
les disposicions legislatives que s’indiquen a continuació:
- Decret 114/88, de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental.
- Real Decreto legislativo 1/2008, de 11 de enero, por el que se aprueba
el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de
Proyectos 1 .
- Llei 16/2002, de 28 de juny de protecció contra la contaminació acústica
i Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el reglament de
la Llei 16/2002 i se n’adapten els annexos.
- Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de
desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació
ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
- Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora
autòctona amenaçada a Catalunya.
- Ordre de 28 d’octubre de 1986 per la qual es regula el verd ornamental
nadalenc i es protegeix el boix grèvol.
- Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora
amenaçada de Catalunya.
- Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós
de la Llei de protecció dels animals.
- Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i
Decret 343/2006, de 19 de setembre, que la desenvolupa.
- Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.
- Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni
arqueològic i paleontològic.
- Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries.
- Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de
prevenció d’incendis forestals.
- Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis
forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama
urbana.
1 Modificat per la Ley 6/2010, de 24 de marzo.
Pàg. 6 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

- Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i
centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut
d’aquestes mesures.
- Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais
d'interès natural.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 7

2 MARC TERRITORIAL I CARACTERÍSTIQUES GENERALS
El Balneari de Cardó pertany al municipi de Benifallet (Baix Ebre, Terres de
l’Ebre). Se situa a les parts altes de la Serra de Cardó, alineació muntanyosa
de direcció general sud-oest – nord-est i alçades màximes al voltant dels 950 m
que es troba a cavall dels termes municipals de Benifallet, Rasquera i Tivenys
(veure situació al Plànol I). Els vessants septentrionals davallen cal al riu Ebre i
cap al sud i al sud-est continua per la serra del Boix. És un massís de valls
abruptes, en una de les quals, la vall de Cardó, se situa el balneari. L’accés al
Balneari de Cardó es fa a través de la carretera TV-3021 des de del nucli de
Rasquera (Ribera d’Ebre).
La Serra de Cardó forma part de l’alineació formada per Llaberia, Tivissa i
Cardó que constitueix un dels braços en què es subdivideix la Serralada
Prelitoral Catalana en el seu extrem sud, separats per la cubeta de Móra (l’altre
braç és constituït per l’alineació Prades – Montsant). Litològicament la
conforma una potent sèrie calcària d’edat mesozoica que es continua cap als
Ports de Beseit, massís del qual està separada pel tallant abrupte pel qual
s’obre pas el riu Ebre. El bloc del Cardó té una estructura tectònica complexa
amb un conjunt de falles i plecs replegats per encavalcaments. La resistència
dels materials (dolomies, calcàries) li confereix a més una morfologia rica en
elements singulars com agulles, cingleres, etc. que li confereix un notable
interès paisatgístic.
De clima mediterrani, els dominis de vegetació predominants són els dels
alzinars (Quercetum ilicis galloprovinciale i Quercetum mediterraneomontanum),
i més puntualment el de la roureda del roure de fulla petita (Violo-
Quercetum faginae). El tipus de substrat donen també rellevància a les
comunitats rupícoles amb una gran varietat d’ambients.
La zona d’estudi comprèn, a grans trets, els elements següents:
− El conjunt de l’antic monestir de Sant Hilari de Cardó, fundat a principis
del segle XVII per l’ordre religiosa dels Carmelites Descalços i
transformat en balneari al 1870 que va tenir la seva darrera etapa de
funcionament en el període 1940 – 1965. Actualment abandonat i en
deficient estat de conservació.
− El conjunt d’ermites disperses per l’entorn del monestir balneari algunes
en indrets singulars des del punt de vista geomorfològic i paisatgístic. La
seva construcció està vinculada a la vida monàstica i data de diferents
anys dins el segle XVII. Hi ha un total de catorze ermites, comunicades
per una xarxa de senders, en estat de conservació deficient, algunes fins
i tot enrunades.
− Les edificacions i instal·lacions de construcció més recent vinculades a
l’etapa de funcionament del balneari (antiga piscina, cases aïllades
destinades a habitatge del personal...).
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 9

MARC TERRITORIAL I CARACTERÍSTIQUES GENERALS
− La planta embotelladora d’aigua mineral. Construïda originalment als
anys 70 del segle XX, va canviar de titularitat l’any 1990 i va adquirir la
seva morfologia actual. Està constituïda per tres naus: l’antiga planta de
captació que es va abandonar en l’activitat recent; una segona nau on ha
funcionat l’activitat recent de captació, depuració i embotellament d’aigua
i una tercera nau annexa d’emmagatzematge i un garatge de vehicles. La
planta ha funcionat fins a fa pocs anys.
Tots aquests elements es troben envoltats d’un paisatge on dominen les formes
de relleu alteroses amb alguns elements singulars com el Salt del Frare, penyasegat
calcari sobre el qual es troba construït el monestir.
L’edifici original del balneari fou construït el 1606 per a l’establiment d’una
comunitat religiosa. El complex estava format pels edificis conventuals i un
conjunt de 14 ermites. El convent fou suprimit amb les desamortitzacions
eclesiàstiques del 1835 i convertit en balneari al 1866 aprofitant les aigües
medicinals (bicarbonatades i arsenicals). Hospital de l’exèrcit republicà a la
Batalla de l'Ebre, va tornar a recuperar l’ús balneari des del 1940 fins al 1967,
moment en què va quedar abandonat. Fins a finals del segle XX va funcionar
una planta embotelladora d’aigua mineral. Actualment hi ha tres cossos
principals d’edificis i un conjunt dispers de capelles i ermites, algunes d’elles en
estat ruïnós (Sant Onofre, Sant Jeroni, Sant Bernat, Sant Simeó, Santíssima
Trinitat, etc.). Tots aquestes elements estan inclosos en el catàleg d’elements
protegits de les Normes Subsidiàries de Planejament de Benifallet.
Actualment, i davant de l’estat molt deficient en què es trobaven les
edificacions, s’està executant el Projecte de Consolidació, Conservació i
Demolicions de Caràcter Urgent del Balneari de Cardó, aprovat per la Comissió
de Patrimoni, i per al qual l’Ajuntament de Benifallet va atorgar llicència l’1 de
juliol de 2004.
L’entorn del Balneari de Cardó ha estat objecte d’un Pla Especial destinat a
restaurar els edificis i habilitar-ne l’entorn per destinar-ho a usos hotelers i
recuperar els banys termals. El Pla Especial 1 es va aprovar definitivament l’1 de
juny de 2005 per la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre.
La zona està inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) formant part de
l’espai Serres de Cardó – El Boix que també forma part de la Xarxa Natura
2000 en qualitat de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i ZEPA (Zona
d’Especial Protecció per a les Aus).
Econòmicament, l’entorn és predominantment agrícola, amb una agricultura de
secà basada en l’olivera i la fruita seca com a conreus predominants. Les dues
poblacions més properes al balneari, Benifallet i Rasquera, tenen a l’entorn dels
900 habitants.
1 Text refós Pla Especial Vall de Cardó promogut per Kampinas SL i redactat per Mariano
Martitegui Cáceres i Pablo Palomino – Llaguino Calvo.
Pàg. 10 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

3 DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
3.1 CLIMATOLOGIA
3.1.1 Tipus de clima
El clima a la vall de Cardó és Mediterrani de Tipus Litoral Sud, segons la
classificació climàtica emprada en l’Atlas Climàtic de Catalunya, basada en el
règim termopluviomètric. Es caracteritza, doncs, per un règim pluviomètric amb
un màxim a la tardor i una precipitació mitjana anual escassa, entre 500 i 600
mm; una temperatura mitjana anyal alta, entre 15,5 i 17 ºC, i una amplitud
tèrmica moderada en l’àmbit de Catalunya.
La ubicació topogràficament enlairada, però, li confereix una certa singularitat
respecte a les àrees properes. Així, segons la classificació climàtica basada en
l’índex d’humitat de Thornthwaite 1 li correspon un clima sec subhumit (índex
d’humitat entre -20 i 0), mentre que les terres baixes al voltant de l’Ebre i la
cubeta de Mora tindrien un clima semiàrid (índex d’humitat entre -40 i -20).
Els estius són calorosos i els hiverns moderats, més acusats a mesura que es
guanya en alçada. L’evapotranspiració potencial és de 712 a 855 mm. Pertany
a la regió tèrmica Mesotèrmica II (B’2) i el dèficit hídric (diferència entre
l’evapotranspiració potencial i la real) es troba entre els 200 i els 300 mm
anyals. El període àrid comprèn els tres mesos d’estiu.
Taula 3.1. Paràmetres climàtics.
Paràmetre Valor
Precipitació mitjana anual - P 600 – 650 mm
Evapotranspiració potencial - ETP 712 – 855 mm
Dèficit hídric – D 200 – 300 mm
Evapotranspiració real – ETR = ETP – D 512 - 555 mm
Font: Atles Climàtic digital de Catalunya, consulta en línia.
Les boires són remarcables a la vall de l’Ebre però escasses i menys
persistents a les zones enlairades.
Un altre element climàtic a tenir en compte és el vent de nord-oest (mestral o
“vent de dalt”. Es tracta d’un vent sec que acostuma a tenir una certa
persistència i intensitat. A la zona d’estudi, orientada a nord-oest, els efectes
d’aquest vent són rellevants.
1 Aquest índex ve definit, segons Thornthwaite, per la diferència entre l’índex d’humitat (relació
percentual entre la suma dels excedents mensuals d’aigua i les necessitats anuals d’aquest
líquid expressades per evapotranspiració potencial) i el 60% de l’índex d’aridesa (relació
semblant entre el dèficit anual d’aigua expressar per la suma dels dèficits mensuals i la
necessitat anual d’aigua).
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 11

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
Aquests elements climàtics, combinats amb un relleu molt trencat, contribueix a
la formació d’ambients microclimàtics diversos.
Figura 3-1. Diagrama ombrotèrmic de la zona del Balneari.
Temperatura (°C)
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Gen
Feb
Mar
Abr
Diagram a ombrotèrm ic
Mai
Jun
Pàg. 12 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
Jul
Ago
Set
Oct
Nov
Precipitació mitjana Temperatura mitjana
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Atlas Climàtic digital de Catalunya
3.1.2 Règim de precipitació anyal
La distribució de la precipitació és irregular i amb un total anual que, en les
parts altes de la Serra de Cardó, és de 600 mm anyals segons les dades de
l’Atlas Climàtic de Catalunya. La precipitació mitjana seria uns 50 mm superior
al de l’estació de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA)
més propera: la d’Aldover (codi U7 de la XEMA), i uns 150 mm superior a
l’estació de Benissanet (codi VB de la XEMA).
Taula 3.2. Estacions de la XEMA.
Des
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Any UT Aldover BV Benissanet
Coordenada X 289820 301380
Coordenada Y 4526347 4548636
Altitud 52 m 32 m
Font: Servei Meteorològic de Catalunya. Consulta en línia.
En la taula següent es detallen les dades de precipitació total anyal dels darrers
anys disponibles a les estacions més properes a l’àmbit.
Taula 3.3. Precipitació anual.
Precipitació (mm)
Any Aldover Benissanet
2001 465,4 355,7
2002 498,9 508,1
2003 Dades insuficients 494,8
2004 Sense dades Sense dades
Precipitació (mm)

Precipitació (mm)
Any Aldover Benissanet
2005 Sense dades Sense dades
2006 Sense dades Sense dades
2007 484,6 348,4
2008 545,3 528,1
2009 321,2 341,4
Mitjana segons
Atlas Climàtic
550 - 600 450 - 500
Font: Servei meteorològic de Catalunya, resum anuaris meteorològics per estacions de la
XEMA, consulta en línia.
En l’estudi hidrogeològic elaborat en el marc dels treballs d’avaluació d’impacte
ambiental s’han estimat les precipitacions anyals a la vall de Cardó tenint en
compte la pluviometria relativa en comparació amb aquestes estacions de
referència. La pluviometria a Cardó hauria oscil·lat entre els 450 i els 650 mm
amb un predomini dels anys normals o secs (cas dels anys 2001, 2007 i 2009)
en el període analitzat.
3.2 ATMOSFERA
3.2.1 Qualitat de l’aire
Els municipis a l’entorn de l’àmbit d’estudi es troben inclosos en la Zona de
Qualitat de l’Aire “Terres de l’Ebre” (ZQA 15), definides pel Servei de Vigilància
i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica del Departament de Medi Ambient i
Habitatge (DMAH).
Es tracta d’una àrea predominantment rural sense presència de zones
urbanitzades de grans dimensions i amb implantació industrial molt localitzada.
Les condicions de dispersió es veuen influenciades pel règim de vents,
predominantment de ponent; en absència de vent, predomina el règim de
brises. La vall de l’Ebre fa un efecte de canalització de vents i brises. La
pluviometria escassa i la vegetació pròpia d’un ambient de secà, però, no
afavoreix el rentatge de l’atmosfera ni el control de la resuspensió de pols.
Les estacions de vigilància més properes són les de Gandesa, els Guiamets, i
els Dedalts a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant; en les dues primeres, però,
només es mesura l’ozó i a Gandesa també la pluja àcida.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 13

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
Taula 3.4 Estacions de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la contaminació.
Estació Paràmetres mesurats Distància
aproximada a l’àmbit
Gandesa Pluja àcida , O3 17 km
Els Guiamets O3 22 km
Vandellòs i l’Hospitalet
de l’Infant (Els Dedalts)
SO2, NOx, CO, PM10, O3
Font: Departament de Medi ambient i Habitatge.
23 km
Segons els darrers informes disponibles 1 els valors mesurats estan per sota
dels valors límits establerts en la normativa vigent excepte pel que fa la l’ozó.
Els nivells d’ozó troposfèric mesurats, tant al 2007 com al 2008 són superiors
als valors objectiu de protecció de la salut humana i de protecció de la
vegetació d’aplicació l’any 2010 i als objectius a llarg termini de protecció de la
salut humana i de protecció de la vegetació d’aplicació l’any 2020. No s’ha
detectat, però, cap superació del llindar d’informació ni del llindar d’alerta. Pel
que fa a les mesures de clorur d’hidrogen es van detectar 10 superacions del
valor límit diari als dos punts de mesurament de què disposa aquesta zona,
ubicats al municipi de Flix, uns 30 km al nord de l’àmbit seguint la vall de l’Ebre.
Figura 3-2 Caracterització de les emissions de la Zona 15
Font: Delimitació de Zones de Qualitat de l’Aire. Departament de Medi Ambient i Habitatge.
1 Balanç de la qualitat de l’aire a Catalunya anys 2007 i 2008. Servei de Vigilància i Control de
l’Aire Secció d’Immissions.
Pàg. 14 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Pel que fa a les emissions, és una àrea caracteritzada per nivells baixos
d’emissions difuses provinents d’activitats domèstiques i del trànsit. En els
municipis de l’àmbit (Benifallet, Rasquera) no hi ha inventariades activitats
potencialment contaminants de l’atmosfera. Al nord i nord-oest, el Pinell de
Brai, Gandesa, El Ginestar, Móra d’Ebre i Miravet, compten amb activitats del
grup B.
A la Vall de Cardó, els únics focus d’emissió de contaminants a l’atmosfera són
el trànsit per la carretera local TV-3021 des de Rasquera i la planta
embotelladora que actualment no està en funcionament.
Tot i que no es disposa de dades, la intensitat de trànsit a la carretera d’accés a
Cardó és molt baixa al no tractar-se d’un indret habitat. Durant el funcionament
de la planta embotelladora, segons dades de l’empresa, el trànsit de vehicles
pesants era de l’ordre dels 7 a 10 camions/dia. L’estudi de mobilitat ha estimat
la intensitat mitjana de trànsit en uns 165 vehicles/dia, amb una major
concentració els caps de setmana.
Pel que fa a l’activitat de la planta, els focus d’emissió mentre aquesta és
trobava en funcionament eren un generador de vapor i un generador elèctric,
ambdós alimentats amb gasoil.
Taula 3.5 Focus d’emissions a l’atmosfera de la planta embotelladora
Focus
Consum
gasoil l/any
Funcionament
h/any
Contaminants
emesos
Generador de vapor 9.200 160 CO
Generador d’electricitat 5.400 150 CO, NOx, SO2
Font: Projecte tècnic per a la sol·licitud de llicència ambiental.
3.2.2 Soroll
Igual que per als contaminants atmosfèrics, els principals focus d’emissió
sonora són el trànsit per la carretera local TV-3021 des de Rasquera i la planta
embotelladora que actualment no està en funcionament.
El soroll induït pel trànsit no enregistra nivells sonors elevats, fins i tot en
l’època de funcionament de la planta. Tot i que el pas dels vehicles pesants
comportava emissions sonores puntualment elevades, la baixa freqüència de
pas es traduïa en nivells d’avaluació baixos. Com a nivells de referència, es
disposa de les mesures de la xarxa de control acústic de les infraestructures
viàries realitzades pel DMAH, en un dels punts de control situat a la carretera
C-12 de Benifallet a Rasquera, al PK. 46. La darrera mesura disponible,
corresponent al desembre de 2005, dóna un valor de nivell sonor equivalent
LAeq de 58 dBA, en una carretera amb un nivell de trànsit molt superior a la TV-
3021.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 15

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
Figura 3-3.Nivell sonor mesurat a la C-12 de Benifallet a Rasquera.
Font: DMAH, xarxa de control acústic de les infraestructures.
El projecte per a la sol·licitud de llicència ambiental de la planta embotelladora
inclou mesures d’emissió acústica en l’interior de la planta i d’alguns valors
d’immissió mesurats en punts de l’exterior. El soroll de fons mesurat va ser de
29,5 a 35,5 dBA, mentre que el soroll en les proximitats de diverses
instal·lacions de la planta augmentava entre 14 i 50 dBA el soroll de fons.
Taula 3.6 Soroll mesurat a l’entorn de la planta embotelladora en règim de funcionament
normal
Localització de la mesura
Valor màxim
(dBA)
Valor mínim
(dBA)
17 m de la torre de refrigeració 86,8 71,5
Vial de circulació interior, a 6 m façana magatzem 64,6 51,5
Moll de càrrega, a 8 m façana magatzem 50,0 37,7
Vial de circulació interior, a 23 m façana oficines 72,1 51,3
Vial d’accés, a 31 m façana magatzem 81,4 65,9
Soroll ambient (soroll de fons) a 130 m 35,5 29,5
Font: Projecte tècnic per a la sol·licitud de llicència ambiental.
3.2.3 Contaminació lluminosa
Actualment, en l’àmbit d’estudi no existeixen fonts d’enllumenat nocturn, al
trobar-se la planta embotelladora fora de funcionament i no existir habitatges
ocupats.
Pàg. 16 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

3.3 GEOLOGIA, GEOMORFOLOGIA I SÒLS
3.3.1 Estructura geològica
Geomorfològicament, el bloc de Cardó està constituït per les anomenades
Serres de Cardó i el Boix, amb una longitud d’uns 25 km des del riu Ebre fins al
mar i una amplada entre 10 i 12 km. La seva alçada màxima són els 942 m de
la Creu de Santos, uns 1.500 m al sud-est del balneari, que es troba a uns 500
m d’altitud. L’estructura tectònica complexa i la resistència dels materials
afavoreix la creació de relleus alterosos amb roquissars de formes enèrgiques
on sovintegen barrancades, penya-segats i cingleres. El propi monestir –
balneari està situat sobre una espectacular cinglera, de més de 100 m d’altura
coneguda amb el topònim del Salt del Frare. Els materials són
predominantment de naturalesa calcària, fet que va portar al desenvolupament
d’un sistema càrstic que actualment és parcialment actiu. Un exemple d’aquest
sistema són les Coves de Benifallet, formades per un conjunt de cavitats entre
les quals destaca la cova de les Meravelles.
La serra de Cardó pertany a la Serralada Prelitoral Catalana; concretament, al
seu extrem sud, en l’anomenada Zona d’Enllaç entre aquesta alineació
muntanyosa del Sistema Mediterrani i el Sistema Ibèric.
La Zona d’Enllaç es caracteritza per la presència d’estructures tectòniques de
direcció nord-est – sud-oest, és a dir, més o menys paral·leles a la línia de
costa. En aquest context geoestructural, el bloc de Cardó queda definit pels
límits següents:
− Al oest i nord-oest pel riu Ebre, que el separa dels Ports de
Beseit i de la cubeta o Fosa de Móra.
− A l’est, pel Pla de Burgar, depressió originada per una falla
normal i reblerta de sediments quaternaris, que l’individualitza
respecte les Serres de Tivissa i Vandellòs.
− Al sud per la línia de costa.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 17

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
Figura 3-4. Esquema tectònic de la zona d’estudi.
Font: IGME, 1980.
El bloc de Cardó està format per un sòcol paleozoic i una cobertora mesozoica i
cenozoica, essent el Mesozoic el que aflora a la major part de la zona. La
configuració actual de la Serra de Cardó li ve donada per les estructures
tectòniques desenvolupades durant l’orogènia alpina: a grans trets, una sèrie
de fronts d’encavalcament de direcció general NE-SW que van tenir el Keuper i
el Muschelkalk inferior com a nivells de desenganxament.
L’estructura de més envergadura és, precisament, l’encavalcament de Cardó,
el front del qual genera la cinglera sobre el qual se situa el balneari. A redós
dels encavalcaments, es desenvolupen una sèrie de plecs sinclinals i
anticlinals. Les estructures més properes al balneari són, de sud a nord:
- L’anticlinal de Xàquera que dóna lloc a les parts més altes de la serra, al
carener de la Creu de Santos. Es va tombant cap al nord de manera que
arriba a comportar-se com un encavalcament. Afecta materials des del
Keuper al trànsit Juràssic – Cretaci.
- El sinclinal de Cosp, entre l’anticlinal de Xàquera i el front d’encavalcament
de Cardó i, per tant, entre el balneari i la carena. Afecta a materials des del
Keuper al Malm.
- El sinclinal generat en el front d’encavalcament, per inversió dels materials
encavalcats. En alguna bibliografia anomenat sinclinal de los Diumenges.
- L’anticlinal de Costumà que afecta ja només els materials triàsics de la base
de la sèrie mesozoica.
Pàg. 18 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Aquestes estructures estan tallades per falles perpendiculars que compliquen
encara més l’estructura geològica.
3.3.2 Litologia
L’ascensió a la Serra de Cardó per la carretera de Rasquera al balneari, permet
visualitzar tota la successió estratigràfica que abraça des del Triàsic mig
(Muschelkalk) fins al Juràssic mig (Dogger). La sèrie continua fins a la línia de
carena, fins als materials del trànsit Juràssic – Cretaci.
El Juràssic és el període més ben representat, en un potent paquet de més de
400 m de potència, fet que atorga a aquesta zona un caràcter excepcional ja
que és una particularitat de la part sud de la Serralada Prelitoral.
El substrat litològic en l’àrea d’influència hidrogeològica del balneari és, de base
a sostre:
Triàsic
El Triàsic aflora des de les dolomies del Muschelkalk inferior a les calcàries del
Muschelkalk superior, amb el tram argilós del M2, fins al Keuper.
El Keuper, format per argiles i margues versicolors amb guixos, és precisament
el nivell de desenganxament de l’encavalcament de Cardó.
Juràssic
Com s’ha dit anteriorment, forma una potent sèrie d’uns 400 – 450 m, de
naturalesa predominantment calcària, en la qual estan representades
pràcticament totes les èpoques d’aquest període. Constitueix el substrat de la
zona de l’entorn del balneari.
Tot i que la interpretació de la sèrie és complexa per la tectònica regional i
local, s’han agrupat els grups litològics segons el seu interès hidrogeològic.
L’agrupació s’ha fet en base a la bibliografia consultada i a partir de les
observacions de camp:
- Calcàries i dolomies del Lias inferior. Es tracta de calcàries i dolomies
taulejades que passen gradualment a dolomies rogenques bretxoides
d’aspecte massiu. El tram de dolomies bretxoides té uns 150 m de potència.
Es correspon als nivells 5 i 6 en el mapa geològic (plànol II).
- Calcàries micrítiques del Lias inferior – Toarcià. Micrites i biomicrites
amb abundant fauna que afloren a la cinglera sobre la qual està edificat el
balneari, en el front d’encavalcament. S’observen trams de dolomicrites
taulejades o massives i calcarenites i calcàries oolítiques amb nòduls
ferruginosos. Es corresponen amb els nivells 7, 8 i 9 en el mapa geològic
(plànol II).
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 19

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
- Calcàries i margues del Juràssic mig (Toarcià superior – Bajocià). És un
tram predominantment margós dins la sèrie calcària - dolomítica juràssica.
Es composa de margocalcàries grises amb intercalacions de calcàries
micrítiques i biomicrítiques amb abundants fòssils. Aflora al flanc nord del
sinclinal de Cardó. És el nivell 10 en el mapa geològic (plànol II).
- Calcàries i dolomies del Juràssic mig i superior (Dogger – Malm).
Calcàries micrítiques que, a la zona de Cardó, es troben dolomitzades,
formant un tram d’uns 40 metres de dolomies de color gris. A sostre, torna a
aparèixer un tram d’uns 40 m de calcàries, alternant amb calcàries
margoses. Afloren a l’entorn del balneari, en els dos flancs del sinclinal de
Cosp. Són els nivells identificats amb els números 11 i 12 en el mapa
geològic (plànol II).
- Dolomies del trànsit Juràssic – Cretaci. Dolomies grises i negres
d’aspecte massiu. Afloren al nucli del sinclinal de Cardó extensament a
partir de la Creu de Santos, amb potències molt importants en zones
properes com les del Pla de Burgar. Nivell 13 en el mapa geològic (plànol
II).
3.3.3 Geomorfologia
Geomorfològicament, el bloc de Cardó està constituït per les anomenades
Serres de Cardó i el Boix, amb una longitud d’uns 25 km des del riu Ebre fins al
mar i una amplada entre 10 i 12 km. La seva alçada màxima són els 942 m de
la Creu de Santos, uns 1500 m al sud-est del balneari, que es troba a uns 500
m d’altitud.
L’estructura tectònica complexa i la resistència dels materials afavoreix la
creació de relleus alterosos amb roquissars de formes enèrgiques on
sovintegen barrancades, penya-segats i cingleres. El propi monestir – balneari
està situat sobre una espectacular cinglera, de més de 100 m d’altura, en el
front d’encavalcament de Cardó, amb el suggeridor topònim del Salt del Frare.
3.3.4 Edafologia
Els municipis objecte d’estudi no disposen encara del mapa de sòls que està
sent elaborat pel Departament d’Agricultura i Acció Rural en col·laboració amb
l’Institut Geològic de Catalunya. La informació de la que es disposa és doncs, la
que es pot deduir a partir de la climatologia, el tipus de substrat geològic i els
usos del sòl: és una zona de muntanya que tradicionalment no ha estat
cultivada intensivament, amb la qual cosa els conreus no han intervingut de
forma dominant en els processos formadors del sòl. L’excepció serien les
antigues terrasses de conreu en l’entorn immediat del balneari.
En general es tractarà de sòls mediterranis amb un règim d’humitat xèric i de
naturalesa calcària. Per la forma del relleu i la duresa del substrat, és de
suposar que els processos edafogenètics es troben poc desenvolupats i es
trobaran sòls prims dels tipus inceptisòl amb endopedió càlcic (Calcixerollic
Xerocrepts, segons la nomenclatura del Sol Taxonomy System) o petrocàlcic
(Petrocalcic Xerocrepts).
Pàg. 20 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Els ocrepts són sòls generalment de colors clars i ben drenats. En uns casos,
sobre un epipèdon òcric (de color clar, amb una estructura no lítica i pobre en
matèria orgànica), es forma un horitzó d’alteració de tipus càmbic
(moderadament alterat, amb color més viu i amb més argila que la roca mare);
en altres, es donen acumulacions de carbonats en formes diverses, des de
nòduls a crostes calcàries.
En la zona d’estudi cal tenir en compte, a més, les zones ja construïdes on el
sòl ha estat impermeabilitzat.
3.4 HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA
3.4.1 Xarxa hidrogràfica
La zona d’estudi pertany a la conca hidrogràfica de l’Ebre. El curs d’aquest riu
delimita el bloc de Cardó pel seu cantó oest i nord quedant, doncs, la Serra de
Cardó al marge esquerre del riu. En aquest marge, la proximitat dels relleus al
corrent principal i el desnivell important fa que no s’hagin desenvolupat cursos
fluvials d’una certa entitat sinó que hi ha un sistema de barrancades i
torrenteres que canalitzen el drenatge cap al riu. Cap d’aquests cursos té un
règim permanent.
Així doncs, en l’àmbit d’estudi no hi ha cap massa d’aigua superficial
caracteritzada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en els estudis per a
l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) a Catalunya. Les masses
d’aigua més properes són el tram de l’Ebre entre Ascó i l’assut de Xerta i el seu
afluent pel marge dret, el riu Caneletes.
El serrat que culmina en la Creu de Santos, sobre el Balneari de Cardó,
delimita una conca oberta cap al nord-oest per on davalla una xarxa de
torrenteres que conflueixen al peu del Salt del Frare, donant lloc al barranc del
Mas, que desemboca a l’Ebre a prop de Benifallet. El barranc del Mas és un
dels cursos que porta més aigua al massís de Cardó; el curs ha de salvar un
desnivell important des de la capçalera que es resol amb importants salts
d’aigua.
En l’àmbit del Pla Especial es troben alguns dels torrents que conformen la
capçalera del barranc del Mas. Aquests cursos tallen perpendicularment els
eixos de l’estructura geològica d’aquesta zona i són d’est a oest:
- El barranc de Sant Roc; en el seu curs es troben algunes de les fonts de
més rellevància en la tradició d’aprofitament terapèutic i ús balneari de les
aigües de Cardó. Passa per sota de la carretera d’accés al balneari i
conflueix amb el barranc de la Font de la Columna.
- El barranc de la Font de la Columna que, un cop travessada la carretera i ha
confluït amb el barranc de Sant Roc, travessa la zona situada entre l’edifici
actual i les àrees previstes d’ampliació. Uns murs en forma de presa
retenien l’aigua en l’època de funcionament del balneari abans que aquesta
és precipités pel Salt del Frare.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 21

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
- El barranc de la Font del Pastor que, en la seva part baixa, està interromput
per les edificacions de la planta embotelladora i el drenatge canalitzat fins a
la sortida de l’efluent de la depuradora de la instal·lació industrial. La zona
construïda es troba geomorfològicament en el barranc, la morfologia del
qual ha quedat modificada per situar-hi les edificacions. El barranc és
canalitzat a l’entrada del recinte industrial i no torna a reaparèixer fins
passada la depuradora que tractava les aigües residuals de la instal·lació.
En aquest punt, el curs registra una ruptura de pendent per davallar per
l’escarpament.
La circulació d’aigua per aquests torrents va estretament vinculada al règim de
precipitacions. Tenen, però, un cert component d’alimentació subterrània que
es manifesta en les nombroses fonts existents, moltes de les quals donen nom
als torrents. Aquests torrents poden tenir un component important de flux
subterrani donada la naturalesa càrstica del substrat.
Gran part de les deus naturals van ser arranjades com a fonts en l’època en
què es van bastir les ermites de la Vall de Cardó; algunes són artificials i van
ser canalitzades des d’altres punts de surgència per garantir el subministrament
d’aigua a cadascuna de les ermites (per exemple, la Font de Santa Teresa). En
l’època d’esplendor del balneari, les surgències a les quals s’atribuïen
propietats terapèutiques i medicinals (Font de Sant Roc, Font de la Ronya...)
van ser canalitzades cap a l’antiga ermita de Sant Elies, a tocar de la carretera
d’accés, que es va condicionar per prestar serveis d’hidroteràpia.
Finalment, i més recentment, l’activitat de la planta embotelladora ha captat
alguns dels brolladors més cabalosos (Font del Borboll) i fet diverses
canalitzacions que han contribuït a modificar també el règim hidrològic natural.
3.4.2 Context hidrogeològic
La Serra de Cardó pertany a l’àrea hidrogeològica “Mesozoic de Cardó –
Vandellòs l’aqüífer més important de la qual és el de les calcàries Juràssiques
de Cardó – Vandellòs. Es tracta de l’aqüífer amb el codi 3121C31 en el mapa
d’àrees hidrogeolòqiques de Catalunya, que abraça els massissos calcaris
mesozoics de la Serralada Prelitoral i està inclòs en la massa d’aigua 29 “Cardó
– Vandellòs” caracteritzada per l’ACA en els treballs per a l’aplicació de la
DMA.
Pàg. 22 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

MASSA D’AIGUA 31 MESOZOIC
PORTS I MONTSIÀ
Figura 3-5. Masses d’aigua subterrània a la zona d’estudi
MASSA D’AIGUA 30
PLANA DE LA GALERA I
MONTSIÀ
Benissanet
Font: ACA, document IMPRESS.
Tivenys
MASSA D’AIGUA 52 AL·LUVIAL
DE TORTOSA
MASSA D’AIGUA 29
CARDÓ – VANDELLÓS
Rasquera
D’altra banda, en la nova delimitació establerta l’any 1999 per la Confederació
Hidrogràfica de l’Ebre, l’àrea Cardó – Vandellòs queda agrupada en una sola
més gran, anomenada “Baix Ebre – Montsià” (codi 09.821), juntament amb les
àrees hidrogeològiques Beseit – Montsià i Fluviodeltaic de l’Ebre (codis 313 i
406 del mapa del SGC, respectivament).
En qualsevol cas, la unitat hidrogeològica d’interès per aquest estudi és el
mesozoic del bloc de Cardó, que agrupa de forma indiferenciada els materials
calcaris del Triàsic i del Juràssic (unitat 312.C00 del SGC). El mapa
hidrogeològic 1:200.000 d’Espanya identifica les següents formacions
hidrogeològiques:
- Dolomies, calcàries i margues del Muschelkalk superior. Permeabilitat
mitjana per dissolució i fissuració (color rosa clar en la Figura 3-6).
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 23

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
- Dolomies, bretxes dolomítiques, carnioles i calcàries en bancs del Juràssic
inferior (Lias) i Juràssic mig (Dogger). Abasta els materials de la sèrie
Rhetià (trànsit Triàsic superior – Lias) a Dogger. Permeabilitat alta per
dissolució i fissuració (color blau intens a la Figura 3-6). Entre aquesta
formació i l’anterior hi ha els materials de la fàcies Keuper, molt poc
permeables (color rosa fosc a la Figura 3-6).
- Margues amb calcàries oolítiques amb nòduls de sílex del Juràssic mitjà
(Lias sup. - Dogger inf.). Permeabilitat mitjana per dissolució i fissuració en
els nivells calcaris (color blau cel a la Figura 3-6).
- Dolomies i calcàries del Juràssic superior (Malm) i Cretaci. Abasta la sèrie
des del Malm al Neocomià (Cretaci inferior). Permeabilitat alta per dissolució
i fissuració (color verd a la Figura 3-6).
Figura 3-6. Formacions hidrogeològiques.
CARDÓ
Font: Sistema d’informació sobre aigües subterrànies de l’IGME (SIAL).
En l’àmbit regional, la sèrie juràssico-cretàcica del bloc de Cardó (aqüífer
3121C31 del SGC) constitueix un únic aqüífer lliure en les parts altes de les
serres que, lateralment, és confinat sota les fosses plioquaternàries litorals. El
nivell subjacent impermeable són els nivells argilosos del Triàsic mig; el
Muschelkalk superior, calcari, pot estar localment connectat o desvinculat de la
resta de la sèrie mesozoica per les argiles del Keuper. La recàrrega es fa per
Pàg. 24 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

infiltració directa dels materials aflorants i el drenatge i la descàrrega es cap al
riu Ebre, que té caràcter efluent.
El conjunt està format per nivells de diferents permeabilitats i la disposició
estructural complexa dóna a aquest aqüífer molta heterogeneïtat local. Els
nivells més permeables (Juràssic inferior i Juràssic superior – Cretaci) estan
separats pel tram margocalcari del Dogger, que presenta rangs de potència
variable, de manera que a nivell regional permet interpretar el conjunt com un
sol aqüífer multicapa però que localment, com és el cas de Cardó, assoleix una
potència que desconnecta hidràulicament l’aqüífer del Lias del paquet Juràssic
mig - Cretaci.
3.4.3 Aqüífers
A la vall de Cardó es troba un aqüífer d’àmbit local desconnectat hidràulicament
del conjunt de la massa d’aigua formada per la sèrie Juràssico-Cretàcica de
Cardó – Vandellòs. Es tracta de l’aqüífer del sinclinal de Cosp on les calcàries i
dolomies del Juràssic mig al Cretaci formen un aqüífer lliure que es recarrega
per la infiltració de l’aigua de pluja en els materials altament permeables per
fissuració i dissolució i que té com a base el tram margocalcari intermig del
Dogger.
Segons l’estudi hidrogeològic, es dedueix que l’aqüífer de Cardó està constituït
principalment pels nivells 11, 12 i 13 (calcàries i dolomies del Dogger – Malm i
trànsit al Cretaci). Es tracta d’un aqüífer lliure que es carrega directament per la
infiltració de les aigües de pluja sobre els afloraments permeables de les
calcàries i dolomies del Juràssic mig – Cretaci i descarrega als torrents i
barrancades.
Per la naturalesa del substrat, es dedueix que la circulació subterrània es
produeix per les fractures i cavitats de dissolució del massís calcari i la
descàrrega es produeix allà on aquestes línies de fractura intercepten amb la
superfície topogràfica o confronten a la base amb nivells margosos menys
permeables. Això explica els nombrosos brolladors existents, condicionats com
a fonts des de ben antic i interceptats mitjançant conduccions per al seu ús en
al balneari. No es descarten pèrdues a través de les fractures que delimiten
lateralment l’aqüífer.
Les direccions del drenatge subterrani poden ser força variables per la condició
càrstica de l’aqüífer i l’estructura tectònica; en termes generals, el drenatge és
cap al barranc del Racó del Mas.
No s’ha disposat de dades de nivell piezomètric; les captacions que aprofiten
l’aqüífer son pous/sondatges excavats a profunditats d’entre 20 – 40 m. Les
captacions interceptarien l’aqüífer en els punts on l’estructura sinclinal el situa a
menor profunditat. El gruix de la zona no saturada està condicionada pel nivell
de descàrrega, de manera que bona part dels materials del nivell 13 estarien
per sobre del nivell freàtic, limitant la capacitat d’emmagatzematge de l’aqüífer.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 25

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
Figura 3-7. Talls interpretatius del model hidrogeològic.
Font: elaboració pròpia a partir del mapa geològic 1:50000 (IGME).
L’aqüífer penjat del balneari de Cardó drena a través de surgències naturals
allà on la topografia intercepta el nivell freàtic o una zona de fracturació o
dissolució o un nivell margós menys permeable. Normalment coincideix amb el
fons de barrancades i és en aquestes on han sorgit les fonts aprofitades des de
ben antic (usos populars i vinculats al monestir primer, al balneari després) i,
més recentment, en la planta embotelladora. No es descarten pèrdues a través
de les fractures que delimiten lateralment l’aqüífer.
A la taula següent es resumeixen les dades extretes de l’estudi hidrogeològic
sobre els punts d’aigua més significatius a l’entorn del balneari de Cardó.
Taula 3.7. Punts d’aigua a l’entorn del balneari.
Topònim Cota (m) Cabal1
(l/min)
Font del Borboll 75
Font de Sant Roc
28
Observacions
Una de les històricament més
cabaloses; arranjada ja en època
del balneari. Actualment s’hi
localitza una de les captacions de la
planta.
La primera de les fonts a les quals
s’associen propietats curatives. Ja
en època del balneari, fou
canalitzada.
Pàg. 26 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Topònim Cota (m) Cabal1
(l/min)
Font de la Columna 2,5
Font del Pastor 500 18
Font de Sant Josep 610
Captació de la Font
del Borboll
Captació del
barranc de la Font
del Pastor
Pou de Sant Roc
Pou de la font de la
Columna
Pou al camí de
Tivenys
Observacions
Equipada amb una bomba de 7,3
kW, ha estat la principal font
d’alimentació de la planta
embotelladora.
Equipada amb una bomba de 5,5
kW, és una altre de les captacions
que han alimentat la planta
embotelladora.
Pous equipats amb bomba i
vinculats a l’activitat de la planta
embotelladora.
Fonts diverses indicades a la bibliografia. (1) Cabals orientatius citats en bibliografia diversa
sobre el balneari de Cardó.
No consten altres punts d’aigua que s’alimentin del mateix aqüífer. Segons les
consultes a l’inventari d’aprofitaments de la Confederació Hidrogràfica de
l’Ebre, els punts d’aigua més propers, són pous i sondatges a cotes
topogràficament més baixes i que s’alimenten dels materials aqüífers triàsics
dins la unitat hidrogeològica de la Fossa de Móra. Un sondeig de Rasquera sí
està fet sobre substrat del Juràssic, en la zona de contacte amb la depressió
del Pla de Burgar, fora dels límits de l’aqüífer local del sinclinal de Cosp.
El balanç hídric realitzat en l’estudi hidrogeològic estima els recursos
subterranis en 122.400 m 3 /any en anys normals i 91.800 m 3 /any en anys secs.
Taula 3.8. Estimació dels recursos hídrics subterranis anyals a la Vall de Cardó.
Any mig Any sec
Precipitació mm 600 450
Taxa d’infiltració % 12
Superfície km 2 1,7
Recursos m 3 /any 122.400 91.800
Font: elaboració pròpia a partir de les fonts indicades en l’estudi hidrogeològic.
Cal tenir en compte que es tracta d’estimacions globals. L’ocurrència de pluges
torrencials pot fer variar aquestes dades, amb una major taxa d’escolament
superficial en detriment de la infiltració i recàrrega de l’aqüífer. D’altra banda,
com ja s’ha dit a l’apartat anterior, no es descarten pèrdues a través dels
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 27

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
accidents tectònics que delimiten l’aqüífer. Per tant, els recursos disponibles
poden ser inferiors.
3.4.4 Hidroquímica
L’avaluació realitzada per l’ACA en el document IMPRESS d’anàlisi de
pressions i impactes de les masses d’aigua de Catalunya no ha detectat
pressions significatives sobre la massa d’aigua subterrània Cardó – Vandellòs.
Segons les dades històriques, es tractaria d’aigües bicarbonatades càlciques,
amb valors de conductivitat de l’ordre dels 490 µS/cm, poc mineralitzades.
Figura 3-8. Estat químic històric de la massa d’aigua Cardó – Vandellòs.
Font: ACA, document IMPRESS.
A partir de la bibliografia consultada, s’ha disposat de dues analítiques
específiques de l’aigua dels brolladors de Cardó, emprada per a la
comercialització com a aigua mineral. Segons aquestes dades, es tracta d’una
aigua bicarbonatada càlcico-magnèsica amb una mineralització quelcom
superior a la del global de la massa d’aigua (conductivitat: 598 µS/l; residu sec
558,9 mg/l).
Figura 3-9. Anàlisi físico-química de l’aigua mineral de Cardó.
Font: Baeza et al. (2001), “Las Aguas minerales en España”.
L’aigua de Cardó va ser declarada minero-medicinal i mineral natural l’any
1887. Des de la seva declaració fins al 1966 l’antic monestir de Cardó funciona
com a lloc d’activitats balneàries vinculades a l’ús lúdic i amb finalitats
terapèutiques de les aigües de les seves fonts. Posteriorment, des dels anys 70
del segle XX i fins al 2007 es va embotellar per al seu consum com aigua
envasada en la planta situada a la mateixa vall.
Pàg. 28 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Les captacions tenen delimitat un perímetre de protecció a l’empara de la llei
22/1973, de 21 de juliol, de Mines, per tal de garantir la qualitat i quantitat en
els punts d’aprofitament.
3.5 VEGETACIÓ I FLORA
3.5.1 Paisatge vegetal
Les Serres de Cardó i el Boix es troben a cavall entre els dominis de vegetació
de l’alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale) i del carrascar (Quercetum
mediterraneo-montanum), i més puntualment del de la roureda del roure de
fulla petita (Violo-Quercetum faginae).
La Vall de Cardó, una de les raconades més ben conservades d’aquest espai
natural, conserva encara bones mostres d’alzinar i carrascar a les obagues,
mentre que en zones més degradades s’hi troben pinedes de pi blanc (Pinus
halepensis), garrigues (Quercetum cocciferae), brolles calcícoles de romaní
(Erico-Thymelaeetum tinctoriae), llistonars (Phlomido-Brachypodietum retusi) i
altres prats secs, etc. Tot i que a la vall no hi ha masses de roureda s’hi troben
boscos mixtos de roure de fulla petita (Quercus faginea) i pinassa o pi negral
(Pinus nigra subsp. salzmannii), alternant amb joncedes (Brachypodio-
Aphyllanthetum). A les zones més obagues i humides dels repeus dels cingles
apareix una formació singular, la teixeda (Saniculo-Taxetum). En l’àmbit
d’estudi el teix (Taxus baccata) apareix sempre en forma d’exemplars aïllats;
tanmateix, la zona de l’obaga dels Cospos, situada fora de la vall de Cardó,
acull una de les teixedes més importants de Catalunya, amb més de 200
exemplars comptabilitzats, alguns de molt vells i de dimensions notables.
A les cingleres calcàries que caracteritzen l’àmbit d’estudi prenen una gran
importància les comunitats rupícoles, entre les quals destaca Hieracio-
Salicetum tarraconensis, on es troben diversos endemismes com el mateix
salze de cingle (Salix tarraconensis). Fora de l’àmbit afectat per la proposta
d’adequació, a les carenes de les parts més elevades de les serres (la Creu de
Santos, el Portell de Cardó,...), hi ha comunitats oromediterrànies com les
brolles xeroacàntiques d’eriçó (Erinaceo-Antyllidetum montanae) o els
gramenets d’anyols i festuques (Conopodio-Festucetum gautieri).
La relació completa de les unitats de vegetació que tenen una presència
comprovada o molt probable es detallen a la taula següent.
Taula 3.9 Unitats de vegetació que tenen una presència comprovada o molt probable
dins de l’àmbit d’estudi.
Unitats de vegetació
Classe ASPLENIETEA TRICHOMANIS (Br.-Bl. in Br.-Bl. & Meier 1934) Oberdofer 1977
Vegetació dels cingles i dels replanells de roca, formada per plantes d’estratègia fissurícola o
casmofítica i comofítica.
Ordre POTENTILLETALIA CAULESCENTIS Br.-Bl. in Br.-Bl. & Jenny 1926 Badalls
estrets de les roques carbonatades, en indrets de clima muntanyenc.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 29

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
Unitats de vegetació
Aliança Saxifragion mediae Br.-Bl. in Meier & Br.-Bl. 1934
Ass. Hieracio-Salicetum tarraconensis Br.-Bl. & O. Bolòs 1950
Ordre SARCOCAPNETALIA ENNEAPHYLLAE F. Casas 1972
Aliança Sarcocapnion enneaphyllae F. Casas 1972
Ass. Arenarietum viridis O. Bolòs 1956
Ordre ANOMODONTO-POLYPODIETALIA O. Bolòs & Vives in O. Bolòs 1957
Aliança Polypodion serrati Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine & Nègre
Ass. Polypodietum serrati Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine & Nègre 1952
Ass. Asplenietum rutae-murario-trichomanis Kühn. 1937
Ordre ASPLENIETALIA GLANDULOSI Br.-Bl. in Meier & Br.-Bl. 1934
Aliança Asplenion glandulosi Br.-Bl. in Br.-Bl. & Meier 1934
Ass. Melico minutae-Saturejetum fruticosae O. Bolòs & Vives in O. Bolòs
1957
Ass. Jasonio glutinosae-Linarietum cadevallii A. & O. Bolòs 1950 corr. O.
Bolòs 1967
Ordre PARIETARIETALIA JUDAICAE Rivas-Martínez in Rivas Goday 1964
Aliança Parietario-Galion muralis Rivas-Martínez in Rivas Goday 1964
Ass. Parietarietum judaicae K. Buchwald 1952
Classe ADIANTETEA Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine & Nègre Vegetació casmofítica dels degotalls
amb precipitat de carbonat càlcic..
Ordre ADIANTETALIA CAPILLI-VENERIS Br.-Bl. ex Horvatic 1934
Aliança Adiantion capilli-veneris Br.-Bl. ex Horvatic 1934
Ass. Eucladio-Adiantetum capilli-veneris Br.-Bl. ex Horvatic 1934
Classe THLASPIETEA ROTUNDIFOLII Br.-Bl. 1948 Vegetació glareícola dels pedruscalls
mòbils i dels clapers poc o molt fixats.
Ordre THLASPIETALIA ROTUNDIFOLII Br.-Bl. in Br.-Bl. & Jenny 1926
Aliança Stipion calamagrostis Jenny in Br.-Bl., Roussine & Nègre 1952
Ass. Centrantho-Euphorbietum aragonensis O. Bolòs 1967
Classe MOLINIO-ARRHENATHERETEA Tüxen 1937 Comunitats damunt de sòls de nivell
freàtic elevat.
Ordre HOLOSCHOENETALIA VULGARIS Br.-Bl. ex Tchou 1948
Aliança Molinio-Holoschoenion vulgaris Br.-Bl. ex Tchou 1948
Ass. Inulo viscosae-Schoenetum nigricantis Br.-Bl. 1924
Ass. Holoschoenetum vulgaris Br.-Bl. ex Tchou 1948
Classe ARTEMISIETEA VULGARIS Lohmeyer, Preising & Tüxen 1950 ex von Rochow 1951
Vegetació d'ambients nitròfils humits o subhumits.
Ordre ONOPORDETALIA ACANTHII Br.-Bl. & Tüxen ex Klika & Hadač 1944
Pàg. 30 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Unitats de vegetació
Aliança Arction lappae Tüxen 1937
Ass. Balloto-Arctietum minoris O. Bolòs 1959
Ass. Parietario-Chelidonietum majoris O. Bolòs & Masalles 1983
Ordre ATROPETALIA BELLADONNAE Vlieger 1937
Aliança Atropion belladonnae Br.-Bl. ex Aichinger 1933
Ass. Verbascetum blattario-thapsi O. Bolòs & Masalles 1983
Ordre CARTHAMETALIA LANATI Brullo in Brullo & Marcenò 1985
Aliança Bromo-Oryzopsion miliaceae O. Bolòs 1970
Ass. Inulo viscosae-Oryzopsietum miliaceae A. & O. Bolòs ex O. Bolòs
1957
Aliança Silybo-Urticion Sissingh ex Br.-Bl. & O. Bolòs 1958
Ass. Silybo-Urticetum Br.-Bl. in Br.-Bl., Gajewski, Wraber & Walas 1936
Classe STELLARIETEA MEDIAE Tüxen, Lohmeyer & Preising ex von Rochow 1951
Vegetació ruderal i arvense.
Ordre SOLANO-POLYGONETALIA (Sissingh in Westhoff, Dijk & Passchier 1946) O.
Bolòs 1962
Aliança Diplotaxion erucoidis Br.-Bl. in Br.-Bl., Gajewski, Wraber & Walas 1936
Ass. Amarantho delilei-Diplotaxietum erucoidis Br.-Bl. in Br.-Bl., Gajewski,
Wraber & Walas 1936
Ordre CHENOPODIETALIA MURALIS Br.-Bl. in Br.-Bl., Gajewski, Wraber & Walas 1936
em. Rivas-Martínez 1977 (Chenopodietalia Br.-Bl. 1931)
Aliança Chenopodion muralis Br.-Bl. in Br.-Bl., Gajewski, Wraber & Walas 1936
Ass. Chenopodietum muralis Br.-Bl. in Br.-Bl., Gajewski, Wraber & Walas
1936
Ordre SISYMBRIETALIA OFFICINALIS J. Tüxen in Lohmeyer et al. 1962 em. Rivas-
Martínez, Báscones, T.E. Díaz, Fernández-González & Loidi 1991
Aliança Hordeion leporini Br.-Bl. in Br.-Bl., Gajewski, Wraber & Walas 1936 corr.
O. Bolòs 1962
Ass. Hordeetum leporini Br.-Bl. in Br.-Bl., Gajewski, Wraber & Walas 1936
Ordre THERO-BROMETALIA (Rivas Goday & Rivas-Martínez ex Esteve 1973) O. Bolòs
1975
Aliança Taeniathero-Aegilopion geniculatae Rivas Mart. & Izco 1977
Ass. Medicagini rigidulae-Aegilopetum geniculatae Rivas Mart. & Izco
1977
Classe THERO-BRACHYPODIETEA Br.-Bl. in Br.-Bl., Emberger & Molinier 1947 Vegetació de
prats secs rica en teròfits.
Ordre THERO-BRACHYPODIETALIA (Br.-Bl. 1931) Molinier 1934
Aliança Thero-Brachypodion ramosi Br.-Bl. 1925
Ass. Phlomido lychnitidis-Brachypodietum ramosi Br.-Bl. 1925
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 31

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
Unitats de vegetació
Ass. Cardamino hirsutae-Erophiletum praecocis O. Bolòs 1981
Aliança Sedion micrantho-sediformis Rivas-Martínez, P. Sánchez & Alcaraz ex
P. Sánchez & Alcaraz 1993
Ass. Sedetum micrantho-sediformis O. Bolòs & Masalles in O. Bolòs 1981
Ordre BRACHYPODIETALIA PHOENICOIDIS Br.-Bl. ex Molinier 1934
Aliança Brachypodion phoenicoidis Br.-Bl. ex Molinier 1934
Ass. Brachypodietum phoenicoidis Br.-Bl. 1924
Classe ONONIDO-ROSMARINETEA Br.-Bl. 1947 Vegetació de matollars baixos molt rica en
camèfits
Ordre ROSMARINETALIA OFFICINALIS Br.-Bl. ex Molinier 1934
Aliança Helianthemo italici-Aphyllanthion monspeliensis Díez-Garretas,
Fernández-González & Asensi 1998
Ass. Brachypodio phoenicoidis-Aphyllanthetum O. Bolòs 1956
Aliança Rosmarinion officinalis Br.-Bl. ex Molinier 1934
Ass. Erico multiflorae-Passerinetum tinctoriae Br.-Bl., Font Quer, G. Br.-
Bl., Frey, Jansen, & Moor 1936
Classe QUERCO-FAGETEA Br.-Bl. & Vlieger in Vlieger Boscos i bardisses ombrejats.
Ordre ORIGANETALIA VULGARIS Müller 1962
Aliança Geranion sanguinei Tüxen in Müller 1962
Ass. Galio maritimi-Origanetum vulgaris O. Bolòs 1967
Ordre PRUNETALIA SPINOSAE Tüxen 1952
Aliança Pruno-Rubion ulmifolii O. Bolòs 1954
Ass. Rosetum micrantho-agrestis Rivas-Martínez & Arnaiz in Arnaiz 1979
Ass. Rubo ulmifolii-Crataegetum brevispinae O. Bolòs 1962
Ordre QUERCETALIA PUBESCENTIS Klika 1933
Aliança Aceri granatensis-Quercion fagineae (Rivas Goday, Rigual & Rivas-
Martínez in Rivas Goday, Borja, Esteve, Galiano, Rigual & Rivas-Martínez 1960)
Rivas-Martínez 1987
Ass. Paeonio microcarpae-Pinetum salzmannii (Br.-Bl. & O. Bolòs 1950)
Álvarez de la C.
Ass. Violo willkommii-Quercetum fagineae Br.-Bl. & O. Bolòs 1950 corr.
Rivas-Martínez 1972
Ordre POPULETALIA ALBAE Br.-Bl. ex Tchou 1948
Aliança Salicion triandro-neotrichae Br.-Bl. & O. Bolòs 1958
Ass. Saponario-Salicetum purpureae Tchou 1948
Ordre FAGETALIA SYLVATICAE Pawłowski in Pawłowski, Sokołowski & Wallisch 1928
Aliança Fagion sylvaticae Rivas-Martínez, Fernández-González, Loidi, Lousa &
Penas 2001
Pàg. 32 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Unitats de vegetació
Ass. Saniculo europaeae-Taxetum baccatae O. Bolòs 1967
Classe QUERCETEA ILICIS Br.-Bl. ex A. & O. Bolòs 1950 Boscos i màquies mediterranis.
Ordre QUERCETALIA ILICIS Br.-Bl. ex Molinier 1934 em. Rivas-Martínez 1975
Aliança Oleo-Ceratonion siliquae Br.-Bl. ex Guinochet & Drouineau 1944 em.
Rivas-Martínez 1975
Ass. Querco cocciferae-Lentiscetum Br.-Bl., Font Quer, G. Br.-Bl., Frey,
Jansen, & Moor 1936
Ass. Calicotomo-Myrtetum communis Guinochet in Guinochet & Drouineau
1944 em. O. Bolòs 1962
Aliança Rhamno lycioidis-Quercion cocciferae Rivas Goday ex Rivas-Martínez
1975
Ass. Quercetum cocciferae Br.-Bl. 1924
Ass. Hedero helicis-Genistetum patentis (Mateo 1983) Roselló 1994
Aliança Quercion ilicis Br.-Bl. ex Molinier 1934 em. Rivas-Martínez 1975
Ass. Viburno tini-Quercetum ilicis (Br.-Bl. ex Molinier 1934) Rivas-Martínez
1975
Font: Diagnosi del poblament vegetal a l’entorn del Balneari de Cardó
Bona part de l’àmbit afectat pel projecte està ocupat per les edificacions
vinculades a l’antic monestir i al balneari, així com a la posterior planta
embotelladora d’aigua. A banda de les comunitats ruderals vinculades a
aquestes zones antropitzades dins del recinte del Monestir-Balneari resten
alguns peus d’arbres autòctons o de jardí. És el cas d’algunes alzines
disperses pels diferents patis, dels plàtans (Platanus hispanica) de l’antic jardí
del balneari i d’una palmera (Washingtonia robusta) plantada al costat de les
escales d’accés a l’edifici de l’antic monestir, així com d’alguns teixos i grèvols
(Ilex aquifolium) plantats o espontanis situats a l’entorn. També hi ha molts
xiprers escampats pels voltants, especialment als camins que porten a les
ermites, com a arbre amb una forta càrrega simbòlica religiosa, reminiscència
de la llarga presència de la comunitat monàstica a la Vall.
3.5.2 Flora
Tot i que les Serres de Cardó-Boix presenten, com la resta de l’entorn on es
troba, un manifest domini de l’element corològic mediterrani, amb algunes
penetracions eurosiberianes i oròfits mediterranis. Aquesta diversitat es
manifesta en la presència d’espècies que van des de les més termòfiles,
algunes d’elles associades a les influències del litoral pròxim com el margalló
(Chamaerops humilis), la murta (Myrtus communis), Medicago secundiflora, la
viola arborescent (Viola arborescens), el gavó pubescent (Ononis pubescens),
el card de cabeceta (Carlina lanata), el poniol (Satureja fruticosa),... fins a les
que requereixen condicions de més humitat com el teix, el roure, el grèvol, etc.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 33

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
3.6 FAUNA
El bon estat de conservació dels hàbitats i la diversitat d’ambients (forestals,
rupícoles,...) a les Serres de Cardó i el Boix ha permès el manteniment d’una
fauna rica i variada, especialment en sectors com la mateixa Vall de Cardó.
La mastofauna de l’espai comprèn espècies de gran valor faunístic a
Catalunya, com ara una població relictual (la més septentrional) de cabra
salvatge (Capra pyrenaica subsp. hispanica) a les parts més elevades de la
Serra del Boix, així com de gat salvatge (Felis silvestris). També s’hi troben les
espècies típiques dels ambients forestals mediterranis com l’esquirol (Sciurus
vulgaris), el senglar (Sus scrofa), el teixó (Meles meles), la guineu (Vulpes
vulpes), la geneta (Genetta genetta) o la fagina (Martes foina), mentre que
entre els rosegadors destaca la rata cellarda (Eliomys quercinus).
Els ocells és un altre dels grups faunístics de més interès, tant per la seva
abundància com per la seva diversitat. Hi destaca l’avifauna vinculada als
ambients rupícoles com la merla roquera (Monticola saxatilis), el roquerol
(Ptyonoprogne rupestris) i rapinyaires com el duc (Bubo bubo), l’àguila
marcenca (Circaetus gallicus), l’astor (Accipiter gentilis), l’aligot (Buteo buteo),
el falcó pelegrí (Falco peregrinus), l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) i l’àguila
cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). Els boscos i matollars mediterranis acullen
també una gran diversitat d’ocells, com la puput (Upupa epops), el tudó
(Columba palumbus), el gaig (Garrulus glandarius), mallerengues (Parus
caeruleus, Parus cristatus, Parus ater, Parus major), el picot verd (Picus viridis),
el trencapinyes (Loxia curvirostra), el pit-roig (Erithacus rubecula) o el pinçà
comú (Fringilla coelebs).
Pel que fa a l’herpetofauna destaquen el gripau corredor (Bufo calamita), el
gripau comú (Bufo bufo), el tòtil (Alytes obstetricans), la reineta comuna (Hyla
meridionalis), la granota verda (Rana perezi), el dragó comú (Tarentola
mauritanica), el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), la sargantana ibèrica
(Podarcis hispanica), la serp verda (Malpolon monspessulanus), la serp blanca
(Elaphe scalaris) i l’escurçó ibèric (Vipera latasti).
3.7 PAISATGE
3.7.1 Unitats i tipologia del paisatge
La zona d’estudi s’inclou en la unitat paisatgística “Serres de Cardó – Boix” del
Catàleg de Paisatge de les Terres de l’Ebre 1 . Tal i com es descriu en el
Catàleg, aquesta unitat paisatgística es caracteritza per un relleu força abrupte,
una geomorfologia molt trencada i heterogènia dominada per nombrosos
cingles i profunds barrancs. Aquesta orografia ha condicionat que la cobertora
del sòl sigui fonamentalment forestal, mentre que els conreus estan limitats a
1 Aprovat definitivament pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 22 de juliol de
2010.
Pàg. 34 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

algunes valls o zones perifèriques amb pendents més suaus. A la part nord, hi
especialment a la vall de Cardó, al voltant del Balneari, s’hi concentren les
masses forestals més extenses i ben conservades, fonamentalment alzinars i
pinedes, mentre que en d’altres sectors fortament afectats per incendis, com la
Serra del Boix, predomina la vegetació arbustiva i herbàcia (brolles,
garrigues,...). La diversitat cromàtica aportada pels diferents materials
geològics, la presència d’elements morfològics singulars: agulles, cornises,
penya-segats, fondalades, etc., complementada amb la diversitat i riquesa de la
vegetació atorguen a l’espai un notable valor paisatgístic.
Les Serres de Cardó – el Boix tenen un elevat grau d’exposició visual ja que
sobresurten topogràficament de la vall de l’Ebre i de la cubeta de Móra i són
vistes des d’un gran nombre de nuclis de població i des de les principals vies
de comunicació (C-12, N-340, AP-7,...).
3.7.2 Punts d’observació i conques visuals
La morfologia de l’entorn del Balneari, a la Vall de Cardó, condiciona que la
seva visibilitat quedi limitada al vessant nord-oest de les carenes de la Serra de
Cardó i que es concentri majoritàriament en un radi de pocs quilòmetres al
voltant. El seu relleu abrupte, trencat per nombrosos barrancs, i una coberta
vegetal desenvolupada determina que l’àrea visible sigui molt discontínua, amb
nombroses zones d’ombra, tal com s’analitza en l’estudi d’impacte i integració
paisatgística elaborat en el marc dels treballs de l’avaluació d’impacte
ambiental.
No hi ha cap nucli de població habitat dins de la conca visual, però dins de
l’àmbit d’estudi destaquen els punts d’observació següents:
• El tram més pròxim al Balneari de la carretera d’accés des de Rasquera, la
TV-3021. Al costat d’aquesta via hi ha un parell d’apartadors amb algunes
de les vistes més característiques i de major qualitat. L’existència d’espais
per estacionar el vehicle fa d’aquests punts uns miradors de primer ordre
sobre l’edifici del balneari situat sobre el penya-segat del Salt dels Frares.
• Algunes de les ermites i miradors situats al voltant del Balneari, que es
troben enllaçades entre elles i amb el conjunt històric per una xarxa de
senders..
• Certs trams d’alguns itineraris a peu o en bicicleta que discorren per la
xarxa de camins tradicionals: el Camí dels Senyors de Costumà, el Camí
dels Frares (PR-C 80-1), el Camí de Tivenys,...
El Catàleg de Paisatge de les Terres de l’Ebre identifica la carretera TV-3021
com un dels itineraris d’interès paisatgístic de la unitat, mentre que el mateix
Balneari és considerat un mirador.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 35

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
Figura 3-10. Miradors i itineraris de la unitat de paisatge Serres de Cardó – Boix (UC12).
Font: Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre.
Així mateix, des de la majoria de les ermites que envolten el monestir – balneari
es tenen bones vistes del paisatge de la zona. Destaquen les vistes des de
l’ermita del Carme, situada en un balcó natural des d’on es té molt bona vista
de la fondalada del barranc del Diumenge. I també des de l’ermita de la
Columna o d’algun dels miradors situats sobre el Balneari, amb una bona
panoràmica de la vall de l’Ebre i de les serres de l’altra banda (Pàndols,
Cavalls,..).
3.8 PATRIMONI CULTURAL
3.8.1 Patrimoni arquitectònic i arqueològic
El propi element objecte de l’actuació, el balneari – monestir de Cardó és un
element del patrimoni inclòs en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de
Pàg. 36 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Catalunya i catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL); igualment, estan
incloses en l’inventari i reben la mateixa consideració el conjunt d’ermites que
envolten el balneari.
El lloc de Cardó és esmentat ja des de l’edat mitjana com a espai de pastura i
explotació forestal tot i que no constava com a nucli habitat. L’any 1606, l’orde
dels carmelites descalços fundà a la Vall de Cardó el seu convent de retir. En
l’elecció de l’emplaçament van ser decisius el gran aïllament natural del lloc i
l’abundància d’aigües, que permetien regar els horts i fruiters. Al voltant del
convent es van construir fins a 14 ermites, en la seva major part destinades als
frares que volien dur una vida encara més penitent i totalment aïllada. Després
de l’exclaustració (1835) i desamortització dels béns eclesiàstics el monestir va
quedar totalment deshabitat; una part de Cardó fou subhastada al 1844 i
l’abandó i l’espoliació van dispersar els béns del monestir.
Taula 3.10 Elements del patrimoni arquitectònic identificats a l’àmbit d’estudi.
Nom de l’element Altres noms Adreça Estil Època
Monestir de Sant Hilarió
Ermita de Sant Onofre
de l’Agulla
Capella de Sant Roc
Ermita de la Santíssima
Trinitat
Ermita de Santa Anna
Ermita de Santa Agnès
Ermita de Sant Elies
Ermita de la Mare de
Déu del Carme
Ermita de Sant Joan
Baptista
Monestir de Sant
Hilari
Ermita de la
Nativitat de Nostra
Senyora
Ermita de Santa
Maria de Borboll
Ermita de Sant Bernat L'Ermita Cremada
Ermita de Santa Teresa
Ermita de Sant Simeó
Ermita del Sant Àngel
Ermita de la
Columna
Ermita del Sant
Àngel Custodi
Enclavat a la vall de
Cardó
Enclavada a la vall de
Cardó
Enclavada a la vall de
Cardó
Enclavada a la vall de
Cardó
Enclavada a la vall de
Cardó
Enclavada a la vall de
Cardó
Enclavada a la vall de
Cardó
Vall de Cardó, al
mateix costat del
balneari
Enclavada a la vall de
Cardó
Enclavada a la vall de
Cardó
Enclavada a la vall de
Cardó
Enclavada a la vall de
Cardó
Enclavada a la vall de
Cardó
Barroc
XVII - XVIII
XX
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 37
XVII
XVII
XVII
XVII
XVII
XVII
XVII
XVII
XVII
XVII

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
Nom de l’element Altres noms Adreça Estil Època
Ermita de Sant Josep
Ermita de Sant Jeroni
Aqüeducte del desert de
Sant Hilarió o de Cardó
Enclavada a la vall de
Cardó
Enclavada a la vall de
Cardó
Enclavada a la vall de
Cardó
Balneari de Cardó A 9 km de Rasquera
Obra
popular
Eclecticism
e
Noucentism
e
Font: Departament de Cultura, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Pàg. 38 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
XVII
XVII
XVII - XX
XVIII –
XIX; XX
Amb motiu de l’execució del “Projecte de consolidació, conservació i
demolicions de caràcter urgent” es va dur a terme un treball d’intervenció
arqueològica al conjunt de Cardó. El resultat dels treballs 1 conclouen que s’han
conservat fins a l’actualitat gran part dels edificis monàstics i s’ha pogut
avançar en el coneixement de la vida en el que l’estudi qualifica com a l’únic
desert 2 carmelità de Catalunya. En les conclusions de l’informe es detallen les
estructures del conjunt arquitectònic que poden es poden atribuir a l’època
monàstica:
- Edifici 1: bona part del cos A, exceptuant part de l’extrem nord, afectat per la
instal·lació de la cuina del balneari i la divisió interna de les cel·les de l’ala
oest de la planta 3. La totalitat del cos B (pertanyen a l’època monàstica les
plantes 0, 1 y 2). La totalitat del cos D en las plantes 0, 1 y 2.
- Edifici 2: només són de l’època monàstica les plantes 0-1 del cos A amb
bona part dels contraforts i part del mur est de la planta 2.
- Edifici 3: són conventuals la totalitat del cos C i la planta 0 i l’ala sud de la
planta 1 del cos D (part d’aquesta planta que se superposa a la planta 0).
Cal tenir en compte que les conclusions de l’informe indiquen que l’exploració
duta a terme fins al moment no es pot considerar exhaustiva donada la
magnitud del volum d’informació que proporciona el conjunt, inèdita en bona
part i que seria irrecuperable amb la reforma dels edificis.
Els sondatges arqueològics realitzats han detectat les restes documentades
d’un molí (cala sector 2400) i una ossera al subsòl de l’església (cala sector
4000). Les obres de caràcter urgent van concloure abans de poder donar per
acabada l’excavació i documentació completa d’aquests dos sectors.
1 “Informe de los trabajos arqueológicos realizados en el conjunto de Cardó, municipio de
Benifallet”. CODEX Arqueologia i Patrimoni.
2 Convents o cases de repòs construïdes d’acord amb la Regla de l’Ordre Carmelità pensades
per a que els religiosos hi passessin temporades per experimentar el tipus de vida de
recolliment dels antics cenobis i dedicar-se a activitats com la meditació i la contemplació
mística.

També s’ha recuperat gran part dels elements decoratius i documentació
relativa al Balneari de Cardo, així com alguns elements mobles (cuina,
rentadora...) que han estat recuperats per ser emplaçats en un centre
d’interpretació futur.
Pel que fa a les ermites, el seu estat actual és ruïnós, exceptuant la capella de
Sant Hilari, dins el recinte del balneari; mentre que de la de Sant Bernat no en
queden pràcticament restes ja que va ser cremada. L’ermita de la Santíssima
Trinitat va ser transformada en una casa per a agricultors i la de Sant Roc es va
utilitzar com a pavelló de banys en l’etapa de balneari. Algunes de les ermites
es troben en llocs alterosos ja que, com s’ha dit, es buscava l’aïllament, i solen
coincidir amb afloraments d’aigua (fonts) per garantir l’accés a aquest recurs.
És troben enllaçades per una xarxa de senders més o menys ben conservats.
Els municipis de Benifallet i Rasquera són també rics en patrimoni arqueològic,
amb una vintena d’elements inclosos en l’inventari de patrimoni arqueològic de
Catalunya, com el poblat ibèric de Roca Roja i alguns elements declarats Béns
Culturals d’Interès Nacional (BCIN): l’Abric de la Caparrella, l’abric del Barranc
del Racó o el Castellot de Coll de Som. La majoria de jaciments es troben en
les terres baixes prop del riu Ebre. L’abric de la Caparrella es troba prop de
l’àmbit d’influència de la zona d’estudi, al vessant est del carener format per la
Creu de Santos i la Roca Foradada. Es tracta d’un jaciment catalogat en la
tipologia d’abrics i similars amb representació gràfica i pintura de cronologia
neolítica (-5500 / -2200).
3.8.2 Altres béns patrimonials
La ramaderia fou una activitat important a la zona des de l’edat mitjana. Va
adquirir rellevància a partir de la segona meitat del segle XIII amb la institució
del lligallo que agrupava els propietaris de ramats i construïa infraestructures
com abeuradors o camins ramaders. Alguns d’aquests camins perduren fins a
l’actualitat formant una densa xarxa que ha estat inventariada i catalogada.
Tres dels camins ramaders envolten la zona d’estudi: la Vereda del Racó del
Mas, la Colada del Povet de Xàquera i la colada de la Punta de l’Àliga.
Taula 3.11 Camins ramaders classificats a l’entorn de l’àmbit d’estudi.
Nom camí Municipi Amplada Longitud
Vereda del Racó del Mas Benifallet 21 m 4.500 m
Colada del Povet de Xàquera Benifallet 10 m 2.500 m
Colada del Punt de l'Àliga Rasquera 10 m 9.000 m
Font: Inventari de camins ramaders classificats.
Cal dir també que forma part del patrimoni cultural intangible la vinculació de la
gent del territori a aquest indret, lloc tradicional de caminada o excursió i
escenari de llegendes vinculades, entre d’altres, a l’ús i virtuts de les aigües
declarades d’utilitat pública el 1887.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 39

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
3.9 USOS DEL SÒL
La complexa orografia del terreny i les característiques del sòl edàfic han
condicionat els usos del sòl a la vall de Cardó restringint les possibilitats
d’ocupació humana i agrícola.
En èpoques històriques, la ramaderia havia estat una activitat important i les
rompudes forestals per a l’obtenció de pastures una pràctica habitual.
Actualment, però, les Serres de Cardó – Boix són majoritàriament forestals (en
més d’un 80%) i la superfície agrícola es restringeix a les zones més planeres
de la base dels relleus.
L’àmbit específic d’actuació està ocupat per una sèrie d’edificacions que ja
s’han anat esmentant en apartats anteriors:
- El conjunt de l’antic monestir de Sant Hilari de Cardó, fundat a principis del
segle XVII per l’ordre religiosa dels Carmelites Descalços i transformat en
balneari al 1870. El balneari va tenir la seva darrera etapa de funcionament
en el període 1940 – 1965. Actualment es troba abandonat i en deficient
estat de conservació.
- El conjunt d’ermites disperses per l’entorn del monestir balneari algunes en
indrets singulars des del punt de vista geomorfològic i paisatgístic. La seva
construcció està vinculada a la vida monàstica i daten de diferents anys dins
el segle XVII. Hi ha un total de catorze ermites en estat de conservació
deficient algunes fins i tot enrunades. Comunicades per una xarxa de
senders, alguns dels quals s’han perdut.
- Les edificacions i instal·lacions de construcció més recent vinculades a
l’etapa de funcionament del balneari: antiga bassa o piscina, presa,
edificacions destinades a habitatge del personal o a acollir instal·lacions de
banys; sovint es tracta de antigues ermites rehabilitades per a aquest usos
com la del Carme o Sant Roc.
- Planta embotelladora d’aigua mineral. Construïda originalment als anys 70
del segle XX, va canviar de titularitat l’any 1990 i va adquirir la seva
morfologia actual. Està constituïda per tres naus: l’antiga planta de captació
que es va abandonar en l’activitat recent; una segona nau on ha funcionat
l’activitat recent de captació i embotellament d’aigua i una tercera nau
annexa d’emmagatzematge i un aparcament de vehicles. La planta ha
funcionat fins al 2007. Les captacions es troben en sengles casetes que
protegeixen els pous o brolladors i els mecanismes d’elevació; les principals
són les captacions de la Font del Borboll i del barranc de Sant Roc.
Tots aquests elements es troben envoltats d’un paisatge on domina la
vegetació forestal a excepció dels afloraments rocosos en forma de penyasegats,
cornises i agulles.
L’edifici del balneari es troba en una posició topogràfica enlairada en l’interfluvi
entre dues petites conques: la del Barranc de Sant Roc i la del Barranc de la
Font del Pastor, on se situa la planta embotelladora. A la vall del barranc de
Sant Roc hi ha les restes dels antics jardins del balneari, amb la presència
Pàg. 40 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

d’exemplars arboris plantats al voltant de la piscina i a les antigues terrasses
delimitades per murs de pedra seca. Tot el conjunt ha estat recolonitzat durant
l’època d’abandonament per vegetació autòctona o naturalitzada.
3.10 PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I URBANÍSTICA
3.10.1 Planejament supramunicipal
És d’aplicació a l’àmbit d’estudi el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) ja que
la zona hi és inclosa dins l’espai anomenat “Serres de Cardó – el Boix”. Aquest
espai del PEIN no disposa d’instrument de planificació i gestió; sí que té un Pla
Especial de delimitació definitiva aprovat.
L’espai del PEIN Serres de Cardó – el Boix té una superfície de 16.144 ha
repartides en cinc municipis. Està inclòs en la proposta catalana de Xarxa
Natura 2000 amb la categoria de Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i Zona
d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) dins la tipologia d’espais de
muntanya litoral.
Baix Ebre
Taula 3.12 Superfície de l’espai Serres de Cardó – el Boix.
Comarca Municipi Superfície (ha) Superfície (%)
Benifallet 2.700,22 16,7
Camarles 55,72 0,3
el Perelló 1.579,25 9,8
l’Aldea 24,36 0,2
Tivenys 4.330,20 26,8
Tortosa 5.049,05 31,3
Ribera d’Ebre Rasquera 2.405,15 14,9
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. Consulta en línia.
D’altra banda, la zona d’estudi està dins l’àmbit del Pla Territorial Parcial de les
Terres de l’Ebre 1 . El Pla Territorial Parcial (PTP) ordena el desenvolupament
urbanístic de l’àmbit de les Terres de l’Ebre i protegeix els valors naturals, la
connectivitat ecològica i els espais significatius d’interès paisatgístic. El PTP
Integra les Directrius del paisatge per a la protecció i la gestió d’aquest,
vinculades al Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre (veure apartat 3.7).
El PTP classifica l’àmbit objecte de l’actuació com a espai lliure de protecció
especial en coherència amb la seva inclusió en el PEIN. Comporta la
obligatorietat d’ésser classificat com a sòl no urbanitzable en el planejament
urbanístic municipal. El Pla, en relació a les actuacions en sòl no urbanitzable
que es poden autoritzar, estableix que són incompatibles totes aquelles
1 Aprovat definitivament pel Consell Executiu el dia 27 de juliol de 2010 (DOGC núm.5696 de 19
d'agost.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 41

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
actuacions d’edificació o transformació del sòl que puguin afectar de forma
clara els valors que motiven la protecció especial. La regulació dels sòls de
protecció especial s’estableix en els articles 2.6 i 2.7 de les Normes d’ordenació
territorial del Pla.
En altres apartats de les normes, s’estableix que les actuacions en sòl no
urbanitzable situades a l’entorn visual dels edificis o altres elements
patrimonials inclosos a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya,
que gestiona la Direcció General del Patrimoni Cultural, hauran de respectar les
característiques paisatgístiques d’aquest entorn i les traces existents de
camins, passos, esplanades, fonts, vegetació, etc. que estructuren l’espai al
voltant de l’edifici o element que afectin.
3.10.2 Planejament urbanístic municipal
El planejament vigent a l’àmbit d’estudi són les Normes Subsidiàries de
Planejament de Benifallet, aprovades definitivament per la Comissió Territorial
d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre el 9 de juliol de 2003. Les NNSS
plantegen, entre d’altres objectius i criteris de l’ordenació, els següents:
“(...)
C.- Reformar, millorar, ampliar i completar les infraestructures, els serveis i els
equipaments públics:
(...)
- Comunicar de forma més directa Benifallet amb la Vall de Cardó (...).
(...)
E.- Potenciar les expectatives latents.
(...)
- Intentar tornar a posar dins el flux turístic el Balneari i antic Ermitori de la Vall
de Cardó, cercant acords amb l’actual i únic propietari, que permetin restaurar i
reobrir els edificis, les ermites i els camins per fer possible la seva visita (...).
- També cal buscar un accés més directe entre el nucli urbà de Benifallet i el
conjunt de Cardó per reduir l’enorme volta que cal donar amb el pas actual per
Rasquera. (...)
Els barrancs i les fonts estan classificades com “Sistema hidrogràfic”, establintse
una franja de protecció de 25 m a banda i banda al llarg de les lleres i una
protecció radial de 25 m en el cas de les fonts.
El Balneari i Antic Monestir de Sant Hilari de Cardó, així com el conjunt
d’ermites disperses per la Vall, estan inclosos en el Catàleg d’edificacions,
elements i espais que pel seu interès cultural, històric, artístic, arquitectònic,
paisatgístic o de memòria ciutadana han de disposar d’una especial protecció.
Per aquesta raó requereixen la tramitació d’un Pla Especial de protecció, que
podrà ser únic per a tot el municipi o redactat separadament per algun dels
indrets d’interès, com ara Cardó.
Pàg. 42 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

El Pla Especial de la Vall de Cardó s’ha redactat i es va aprovar definitivament
l’1 de juny de 2005 per la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de
l’Ebre. Preveu una sèrie d’actuacions per restituir l’ús hoteler i balneari que són
objecte d’aquest estudi i que es descriuen al capítol . Contempla una
ampliació de l’edificabilitat que, al tractar-se de SNU de protecció especial es
tramitarà com a actuacions d’utilitat pública i interès social. Aquest tipus de
tramitació és coherent amb els objectius recollits a les NNSS per a l’indret de
Cardó.
3.11 INFRAESTRUCTURES I ALTRES ELEMENTS DE L’ENTORN HUMÀ
Les infraestructures presents a la zona d’estudi es redueixen a la xarxa viària
d’accés i les instal·lacions tècniques vinculades a l’antic balneari i la planta
embotelladora.
Xarxa viària
La Serra de Cardó està envoltada de carreteres que uneixen les poblacions
perimetrals; la única que s’endinsa a la serra és, però, la TV-3021 que uneix el
nucli de Rasquera amb el Balneari de Cardó i constitueix la única via d’accés
rodat al balneari.
Es tracta d’una via local, amb moltes corbes, pendents pronunciats i secció
estreta. En previsió d’un possible increment de trànsit per les expectatives
d’ampliació de la planta embotelladora i l’obertura del balneari, l’any 2003 es va
executar, per part de la Diputació de Tarragona, un projecte de condicionament
que va consistir en la millora del traçat en determinats punts i el reforç de la
carretera en tota la seva longitud, uns 9,5 km. No es disposa de dades
d’aforament, però la demanda de trànsit actual atès que no funcionen ni el
balneari ni la planta embotelladora, únics elements generadors de mobilitat a
banda de les persones que hi puguin pel gaudi del paisatge o la pràctica del
senderisme. En l’estudi de mobilitat realitzat, la intensitat de trànsit s’ha estimat
en 165 viatges/dia de mitjana, amb una major concentració els caps de
setmana.
La TV-3021 forma part de la xarxa de vies integrades i el PTP contempla el seu
condicionament (rectificació de revolts, millora del ferm, etc.).
Si bé no hi ha carreteres que s’endinsen a la serra, si que hi ha una xarxa de
camins hereva de les vies de comunicació amb els masos i els nuclis de
població principal. També, durant la guerra civil, es van obrir pistes o ampliar
camins per facilitar la travessa de la serra i evitar els fronts de batalla. Entre la
xarxa de camins, destaquen els següents:
- El camí ral de Tivenys a Cardó, camí usat històricament per accedir al
balneari abans de la construcció de la carretera; estratègic durant la guerra
civil, actualment encara manté condicions per a la circulació amb vehicle tot
terreny fins al balneari.
- El de Benifallet a Rasquera per les Marelles o camí de la República.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 43

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
- El camí de Benifallet a Cardó per Costumà.
- El camí de les Coves, que dóna accés a les Coves de Benifallet des de la T-
30; actualment es troba totalment pavimentat i té una amplada de 6 m.
En general es tracta de camins d’ús gairebé exclusivament local, a excepció del
camí de les Coves usat pels visitants d’aquesta atracció turística, i molt poc
transitats.
Completen les vies de comunicació els senders que comuniquen els diferents
punts d’interès excursionista de la serra, alguns dels quals passen pel balneari i
els seus entorns. Els principals itineraris d’interès per als senderisme i la
pràctica de BTT que arriben fins a Cardó són els següents:
- El Camí dels Senyors de Costumà, antic camí que puja des de les coves de
Benifallet fins al Balneari de Cardó, passant per l’antiga baronia de
Costumà, actualment un llogaret despoblat de masies escampades. És una
de les excursions d’accés a peu des de Benifallet i es difon també com a
ruta en BTT.
- El PR-C 80 (Camí dels Frares), itinerari circular que surt de Rasquera i torna
al poble passant pel Portell de Cosp i el Balneari de Cardó. Es troba
recuperat i senyalitzat en tot el seu recorregut.
- El Camí de Tivenys (o de Tortosa), l’antic accés al Balneari que passava pel
Coll del Murtero. Itinerari practicable tant a peu, com en BTT i vehicle tot
terreny.
Malgrat l’existència d’aquests itineraris i els valors paisatgístics i culturals de la
vall de Cardó, es tracta d’una zona poc freqüentada.
Instal·lacions tècniques
La zona de l’entorn del balneari està servida per una línia elèctrica de 25 kV
que, en l’estat actual, només dóna servei a la planta embotelladora.
L’abastament d’aigua s’ha fet tradicionalment mitjançant la captació de les deus
de Cardó, utilitzats indistintament per al consum en la zona i per comercialitzar
aigua mineral envasada. La captació de la planta està constituïda per dos
aprofitaments:
- Una captació a la Font del Borboll, equipada amb una bomba de 7,3 kW,
- Una captació al barranc de la Font del Pastor, equipada amb una bomba de
5,5 kW.
L’estudi hidrogeològic ha permès identificar també altres pous segellats,
probablement sondejos de prospecció, i tres pous equipats amb bomba als
barrancs de Sant Roc, de la Font de la Columna i al camí de Tivenys. L’aigua
de Cardó va ser declarada minero-medicinal i mineral natural l’any 1887. Les
captacions tenen delimitat un perímetre de protecció a l’empara de la llei
22/1973, de 21 de juliol, de Mines, per tal de garantir la qualitat i quantitat en
els punts d’aprofitament.
Pàg. 44 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Pel que fa a les aigües residuals, la planta embotelladora disposa d’una petita
estació depuradora i una fossa sèptica dimensionada per a les necessitats de
la fàbrica.
Es disposa també d’estesa de línia telefònica, així com d’una caseta amb
sistemes de control i vigilància a càrrec d’un agent de seguretat privat.
3.12 ASPECTES SOCIOECONÒMICS
L’àmbit d’influència socioeconòmica de la Vall de Cardó són el municipi de
Benifallet, al qual pertany, el de Rasquera, des d’on s’accedeix i, per extensió
altres municipis limítrofes amb aquests com Tivenys, Miravet, Ginestar, etc.
Es tracta de municipis de menys de 1.000 habitants i amb la població
concentrada en els nuclis principals, sense urbanitzacions o barris dispersos
pel territori. La tendència demogràfica recent tendeix a la disminució de la
població tot i que el procés sembla haver-se invertit des de l’any 2000 en el cas
de Rasquera.
1000
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
Figura 3-11 Evolució de la població als municipis de l’àmbit.
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Benifallet Rasquera
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT
La població activa representava al 2001 entre un 35 y un 42% de la població
total de la zona, valors inferiors a les mitjanes comarcals 41% (Ribera d’Ebre) i
45% (Baix Ebre) i molt inferiors al global de Catalunya que està al voltant del
50%. La causa és un progressiu envelliment de la població amb l’emigració de
les persones en edat de treballar cap a ciutats més grans de l’entorn (Tortosa)
o àrees més industrialitzades (Tarragona, Barcelona...). L’atur, amb una
tendència global a la baixa des de finals del segle XX ha canviat el signe de la
seva evolució des del 2005 – 2006 amb un important creixement enregistrat en
els darrers dos anys.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 45

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
Figura 3-12 Evolució de l’atur
Font: IDESCAT.
El paper del sector agrícola continua essent destacat en relació a la població
ocupada, amb un 36% a Benifallet i un 24% a Rasquera segons les dades del
cens de població de l’any 2001. En ambdós municipis, però, com a tota la
comarca, aquest sector va enregistrar un decreixement des del cens anterior
(1996) i previsiblement aquesta tendència ha continuat fins a l’actualitat pels
problemes estructurals que pateix l’agricultura i ramaderia (manca de relleu
generacional, etc.). La indústria ocupava una quarta part de la població a
Rasquera i una mica menys (16%) a Benifallet. En aquestes dades pot reflectirse
la influència de la planta embotelladora d’aigua de Cardó que va operar fins
l’any 2007, ja que la població que hi treballava, de l’ordre de les 20 persones,
provenia majoritàriament de Rasquera per la connexió directa per carretera.
Pàg. 46 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

serveis
39%
Figura 3-13 Distribució de la població ocupada per sectors. Cens any 2001.
construcció
9%
Benifallet
agricultura
36%
indústria
16%
construcció
15%
Rasquera
indústria
23%
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 47
serveis
38%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT
agricultura
24%
El sector serveis és el majoritari en població ocupada com és habitual en
l’estructura econòmica de Catalunya. Dins aquest sector, el Pla Territorial
Parcial de les Terres de l’Ebre reconeix el potencial del turisme com a
generador d’activitat econòmica alternativa i/o complementària a les rendes
agràries dins l’àmbit territorial. La infraestructura turística no està, però, gaire
desenvolupada. Segons les dades més recents disponibles a l’IDESCAT,
Benifallet compta amb 3 establiments de restauració (restaurant – bar) i 38
places d’allotjament repartides en dos hotels i tres allotjaments rurals. Pel que
fa a Rasquera, segons les mateixa font, compta també amb 3 establiments de
restauració i 31 places d’allotjament en quatre establiments de turisme rural.
Compta a més amb una casa de colònies (Ca Manxol) on s’ofereixen activitats
esportives i de descoberta de l’entorn en diferents llocs de les Terres de l’Ebre,
entre ells la Serra de Cardó.
L’indret de Cardó no ha tingut població resident fixa des de l’etapa monàstica.
En el període en què va funcionar com a balneari, es van habilitar alguna de les
edificacions dels voltants com a residències d’alguns treballadors. En l’actualitat
i des que va tancar el balneari l’any 1966, l’indret està totalment deshabitat. Pel
que fa a l’activitat econòmica, ja s’ha comentat l’escassa vocació agrícola dels
terrenys en aquesta zona. La planta embotelladora, que va explotar
comercialment l’aigua de Cardó durant algunes dècades, va funcionar fins l’any
2007 en què, per diferents raons, la rendibilitat de l’activitat es va veure
compromesa.
3.13 SÍNTESI DE LA DESCRIPCIÓ DEL MEDI: ELEMENTS D’INTERÈS I
OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
Atmosfera
3.13.1 Elements d’interès i objectius de protecció del medi físic
Tenint en compte totes les dades exposades a l’apartat 3.2, la qualitat del medi
atmosfèric és elevada en la zona d’estudi, tant pel que fa al vector
contaminació lluminosa, com al soroll i la qualitat de l’aire.

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
L’àrea reuneix les característiques per ser considerada d’elevada sensibilitat
tant pel que fa a la contaminació acústica, com lluminosa.
Segons la legislació aplicable 1 , el conjunt d’emissors acústics que incideixen en
aquestes zones no poden implicar un nivell sonor en l’ambient exterior que
superi els 60 dBA en horari diürn i de vespre i els 50 dBA en horari nocturn. En
les àrees tranquil·les a camp obert l’objectiu de qualitat acústica ha de ser
mantenir els nivells sonors d’aquests indrets per sota d’aquests valors límit
d’immissió de soroll.
Figura 3-14 Objectius de qualitat segons les zones de sensibilitat acústica.
Font: Decret 176/2009.
En el camp de la prevenció de la contaminació lluminosa, segons el Mapa de la
protecció a la contaminació lluminosa aprovada pel Departament de Medi
Ambient i Habitatge d’acord amb la normativa vigent , el territori que forma part
de l’espai natural de les Serres de Cardó – El Boix gaudeix de la màxima
protecció (E1) que preveu la legislació actual. Per tal de garantir els objectius
de qualitat, l’enllumenat exterior està subjecte als paràmetres fixats en l’annex
del Decret 82/2005 2 .
Taula 3.13 Condicions de l’enllumenat exterior per a zones E1.
Paràmetre Horari vespre Horari nit
Tipus de làmpada VSBP/VSAP VSBP/VSAP
Màxim flux hemisferi superior (%) 1 1
Màxim enlluernament pertorbador en il·luminació tipus viari 10
Il·luminació intrusa màxima en superfícies verticals (lux) 2 1
Luminància màxima de rètols (cd/m 2 ) 50
Luminància màxima edificis, aparadors i finestres (cd/m 2 ) 10 5
Luminància màxima de façanes i monuments (cd/m 2 ) 5 0
Font: Elaboració pròpia a partir del Decret 82/2005.
1 Llei 16/2002, de 28 de juny de protecció contra la contaminació acústica i Decret 176/2009, de
10 de novembre, pel qual s’aprova el reglament de la Llei 16/2002 i se n’adapten els annexos.
2 Decret 82/2005 de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei
6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi
nocturn.
Pàg. 48 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Pel que fa als contaminants atmosfèrics, els mapes de capacitat i vulnerabilitat
atmosfèrica publicats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge atorguen a
la zona una elevada capacitat i una baixa vulnerabilitat per als principals
contaminants.
Taula 3.14 Capacitat i vulnerabilitat atmosfèrica als municipis de Benifallet i Rasquera.
Paràmetre Capacitat Vulnerabilitat
Partícules Alta Molt baixa
SO2 Alta Molt baixa
CO Alta Molt baixa
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat.
L’únic problema de contaminació detectat és l’associat a l’ozó, contaminant
secundari en la formació del qual el factor temperatura és important. Pel que fa
a la vulnerabilitat, també caldrà tenir en compte les condicions de dispersió
deficients pel que fa a les partícules i la pols associades a l’escassa
pluviometria i la vegetació pròpia d’ambients de secà.
Geologia i hidrogeologia
Els valors geològics de la Serra de Cardó han portat a la seva inclusió en
l’Inventari d’espais d’interès geològic (IEIG) de Catalunya elaborat pel
Departament de Medi Ambient i Habitatge. Correspon a l’espai amb codi 317:
Serra de Cardó i comprèn tota aquesta alineació muntanyosa des del riu Ebre
fins al pla de Burgar. L’àmbit d’estudi, doncs, hi és plenament inclòs.
Segons el diagnòstic dels EIG elaborat pel Departament de Medi Ambient i
Habitatge, aquest espai està poc antropitzat i no presenta impactes significatius
que n’alterin el caràcter. Tampoc es plantegen limitacions per a l’ús de la
geozona.
En l’àmbit de la hidrogeologia, l’aqüífer del Mesozoic de Cardó és un dels
aqüífers càrstics identificats a Catalunya. El seu estat qualitatiu és bo. No
havent-se detectat incompliment dels objectius de qualitat, en aplicació de la
Directiva Marc de l’Aigua, per cap dels paràmetres dels quals l’ACA en fa un
seguiment. Pel que fa a l’estat quantitatiu, l’índex d’explotació s’avalua en una
taxa de 0,18 i l’evolució piezomètrica té una tendència estable 1 . Cal tenir en
compte, però, que l’existència de nivells penjats a la zona de la vall de Cardó fa
que les condicions de l’àmbit d’estudi no s’ajustin a la diagnosi feta per al global
de la massa d’aigua.
Segons les conclusions de l’estudi hidrogeològic realitzat en el marc dels
treballs d’avaluació d’impacte ambiental, en el període de funcionament de la
planta embotelladora s’havia posat de manifest un cert grau de sobreexplotació
del recurs i el ritme d’explotació ha afectat el drenatge natural a través de fonts
1 Diagnosi per al global de la massa d’aigua “Cardó – Vandellós”, en el qual és inclòs l’aqüífer,
en el Pla de Gestió de Districte de conca fluvial de Catalunya (ACA).
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 49

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
i brolladors. L’aqüífer es recarrega directament per infiltració de les aigües de
pluja sobre la zona aflorant; així doncs, els afloraments de calcaries i dolomies
juràssiques i cretàciques han de ser considerades àrees d’interès com a zona
de recàrrega de l’aqüífer.
La xarxa de barrancs i les nombroses deus o brolladors a la zona, que han
influït històricament en la implantació tant del monestir com de les ermites dels
seu voltant i posteriorment el balneari, han de ser considerades també
elements d’interès en tant que formen part del funcionament hidràulic del
massís càrstic i alimenten la xarxa de barrancs.
L’aigua de Cardó va ser declarada minero-medicinal, amb la qual cosa disposa
d’un perímetre de protecció declarat.
3.13.2 Elements d’interès i objectius de protecció del medi biòtic i del
paisatge
Vegetació i flora
Pel que fa a la vegetació destaquen les següents comunitats:
- Els carrascars que envolten el Balneari pel sud i l’oest i els alzinars situats
més amunt, al vessant obac de la Creu de Santos, considerats hàbitats
d’interès comunitari no prioritari (codi 9340 “Alzinars i carrascars”).
- Els cingles i penyals calcaris que delimiten el recinte del Balneari pel nord,
amb comunitats rupícoles calcícoles, considerades també hàbitats d’interès
comunitari no prioritari (codi 8210 “Costers rocosos calcaris amb vegetació
rupícola”).
Les espècies més importants amb presència a la zona d’estudi serien el teix, el
grèvol i el margalló, incloses a l’Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre
protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya i a l’Ordre de
28 d’octubre de 1986 per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es
protegeix el boix grèvol. N’hi ha peus dispersos per tot l’àmbit d’estudi, però cal
prestar especial atenció als que es troben dins del recinte del Balneari.
D’altra banda, el PEIN declara espècies estrictament protegides dins de l’espai
de les Serres de Cardó-el Boix el salze de cingle (Salix tarraconensis), Knautia
rupicola i Linaria oblongifolia subsp. aragonensis =Linaria glauca, totes elles
pròpies dels ambients rupícoles com cingles, roquissars, pedruscalls,...
Les espècies Arenaria conimbricensis subsp. viridis, Centaurea
podospermifolia, Hieracium vinyasianum, Linaria oblongifolia subsp.
aragonensis, Salix tarraconensis i Thymus willkommii estan catalogades com a
vulnerables pel Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora
amenaçada de Catalunya.
En el marc dels treballs de l’estudi d’impacte ambiental del projecte s’ha
encarregat al Grup de Recerca Científica “Terres de l’Ebre” l’elaboració d’una
“Diagnosi del poblament vegetal a l’entorn del Balneari de Cardó” amb
l’objectiu, entre d’altres, de reconèixer les espècies més significatives que
creixen a l’entorn del Balneari i valorar la presència o absència d’espècies
Pàg. 50 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

ecollides de la bibliografia amb especial atenció a les espècies protegides,
vulnerables o amb valor científic. El resultat dels treballs es presenta a la Taula
3.15.
Pel que fa a les espècies al·lòctones detectades, per una banda destaquen
algunes espècies introduïdes des de fa segles possiblement pels antics
habitants del Monestir amb finalitats ornamentals o com a aliment, plenament
naturalitzades. Seria el cas del lledoner (Celtis australis), la barretera o pota de
cavall (Petasites pyrenaicus), l’aleixandrí o api de cavall (Smyrnium olusatrum)
el còlquic groc (Sternbergia lutea) o la ceba porrera (Urginea maritima) que no
semblen comportar cap risc per a la flora autòctona i, tanmateix, seria
interessant mantenir.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 51

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
Taula 3.15 Espècies de la flora d’interès i probabilitat de presència dins de l’àmbit afectat per la proposta.
Nom científic Nom comú Hàbitat / Localització
Arenaria conimbricensis
subsp. viridis
Cingleres, repeus de rocams
(no rarament extraplomats) i
ambients pedregosos una mica
frescals.
Biscutella fontqueri Tarteres, pedregars, talussos,
clapers, clarianes de matollars...
Centaurea
podospermifolia
Erysimum grandiflorum
subsp. dertosense
Ambients una mica oberts com
ara clarianes de boscos,
talussos en ple domini dels
boscos de pinassa.
Talussos i rocams ombrejats de
l’entorn del Balneari.
Festuca paucispicula Herbassars a la vora d'una font
a uns 800 metres d'altitud.
Grau de raresa o
endemicitat
Endèmica de les zones
muntanyoses de la meitat
meridional de Catalunya i
del nord del País Valencià.
A Catalunya es troba a les
Muntanyes de Prades,
Cardó i al massís del Port.
Categoria
UICN
Endèmica de les
muntanyes catalanídiques
centrals i meridionals. -
Endèmica de Cardó i del
massís del Port.
Endèmica de les àrees
montanes de les Terres de
l’Ebre i de les veïnes
aragoneses i valencianes.
Endèmica de les
muntanyes catalanídiques
centrals.
Protecció
legal
Pàg. 52 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
A B
Presència dins de l’àmbit
NT X Presència probable, ja que és
una planta que pot créixer en
ambients una mica alterats.
Detectats alguns individus al
voltant de les ADAE 3 i 5,
concretament en talussos i
vorades immediates a les àrees
enformigonades.
NT X Molt improbable la presència a
causa que les localitats
conegudes a Cardó s'ubiquen per
damunt dels 700 m s.m.
-
-
Detectada als talussos pròxims a
la planta embotelladora, a priori
no afectats per les actuacions.
Presència improbable, donat que
la localitat on va ser trobada es
troba molt allunyada. Se la
considera extingida, ja que hauria
desaparegut en haver-se destruït
l'espai en el qual creixia.

Nom científic Nom comú Hàbitat / Localització
Hieracium vinyasianum Rocams i relleixos de roques de
l'obaga de la Serra.
Knautia rupicola Clivelles de roca, pedrusques i
replans de roca, així com
d'altres ambients similars.
Launaea fragilis subsp.
pumila
Llició bord Espècie de tendència halòfila,
però no de llocs litorals, ans al
contrari, sembla presentar una
certa vocació continental i de
sòls margosos amb guixos.
Lavatera maritima Malva de roca Rocams calcaris del marge
esquerre del barranc de la Font
del Pastor, al peu del Balneari.
Leucanthemum vulgare
subsp. vogtii
(=Leucanthemum
maestracense)
Linaria oblongifolia
subsp. aragonensis
(=Linaria glauca)
Margarida de camí,
margaridot
Àrees pròximes al Balneari en
ambients frescals i sovint una
mica nitrificats.
Linària glauca Vora d'un mur de l'antic recinte
de Cardó, a la dreta de la porta
de Santa Anna, entremig de
pedres calcàries, a 570 m.
Grau de raresa o
endemicitat
Endemisme estricte de la
Serra de Cardó del qual
únicament se n'ha detectat
una població (Creu de
Santos).
Endèmica del nord-est de la
península Ibèrica
(muntanyes catalanídiques
meridionals i centrals ).
Endèmica del nord-est de la
península Ibèrica. Límit
septentrional de distribució.
Endèmica de la meitat
oriental de la península
Ibèrica.
Categoria
UICN
Protecció
legal
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 53
A B
Presència dins de l’àmbit
EN X Presència improbable, donat que
la localitat on va ser trobada es
troba molt allunyada.
LC X Presència probable als talussos
arrecerats de les ADAE 3 i 5.
-
-
-
Presència probable a les
proximitats del Balneari.
Presència molt probable a la
localitat on es va trobar, a priori
no afectada per les actuacions.
Detectats uns pocs exemplars a
la vora dels camins pròxims al
Balneari i a les fissures del
formigó de l’ADAE 9 (planta
embotelladora), zones a priori no
afectades per les actuacions.
VU X X Des de la primera cita de
l’espècie a Cardó (1950) no ha
pogut ser retrobada.

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
Nom científic Nom comú Hàbitat / Localització
Medicago coronata Voltants del mas de Montclús,
concretament en bancals erms
Medicago secundiflora Entremig de roques i pedres
calcàries a l'interior del recinte
de l'antic convent, al peu de
Santa Anna, a uns 550 m; i
també en els rocams que hi
havia entre l'era i el dipòsit
d'aigües, a mà de baix del
Balneari, i a la vora de l'ermita
de la Trinitat.
Myrtus communis Murta Baixada al fons de les
cascades.
Orobanche clausonis Planta paràsita de rubiàcies
(Galium sp., Rubia peregrina...)
que sovint les acompanya en
els ambients on aquestes s'hi
fan.
Sideritis spinulosa
subsp. ilicifolia
Herba de la
pulmonia
Vorades de camins i clarianes
de tota classe de matollars de
bona part de la serra.
Grau de raresa o
endemicitat
Extraordinàriament rara a
nivell del Principat i fins i tot
de la resta de la península
Ibèrica.
Interès cultural per la seva
utilització popular en
enramades, etc. que en va
provocar una certa
rarefacció.
Endèmica del nord-est
ibèric. Límit meridional de la
seva àrea de distribució.
Categoria
UICN
Protecció
legal
Pàg. 54 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
-
-
-
-
A B
Presència dins de l’àmbit
Presència probable, donat que es
tracta d'una planta amb afinitat
per ambients poc o molt alterats
Presència probable, encara que
les cites són molt antigues
(1950).
Presència probable a la localitat
on es va trobar, ben allunyada,
situada altitudinalment molt per
sota del Balneari, a priori no
afectada per les actuacions.
Probable.
Presència molt probable a l'entorn
del Balneari.

Nom científic Nom comú Hàbitat / Localització
Salix tarraconensis Salze de cingle Rocams i cingles arrecerats i
humits.
Thymus willkommii Rocams i relleixos de roques de
l'obaga de la Serra.
Grau de raresa o
endemicitat
Endèmica de les
muntanyes catalanídiques
centrals i meridionals. A
Catalunya es troba a les
muntanyes de Prades,
Cardó, massís del Port i
serres de Tivissa-
Vandellòs.
Endèmica de les
muntanyes catalanídiques
centrals i meridionals. A
Catalunya es troba al
massís del Port, serres de
Cardó-Boix i Muntanyes de
Vandellòs.
Categoria
UICN
Protecció
legal
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 55
A B
Presència dins de l’àmbit
VU X X La probabilitat que hi sigui és
nul·la, donat que no disposa
d’ambients adients a l'entorn del
Balneari per tal que s'hi pugui
desenvolupar.
LC X Molt improbable la presència
donat que creix en replanells i
clivelles de rocams calcaris,
encara que puntualment pot
créixer també en altres ambients
pedregosos. A més la localitat on
va ser trobada (Portell de
Xàquera) es troba molt allunyada.
A: PEIN Serres de Cardó-Boix; B: Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya; NT: quasi amenaçada); EN; en perill; LC: preocupació menor; VU: vulnerable.

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
Fauna
Segons la informació facilitada per la Secció de Protecció i Foment de Fauna i
Flora de la Generalitat de Catalunya dins de l’espai natural de la Serra de
Cardó-el Boix hi ha dos sectors ocupats per àguila daurada (Aquila
chrysaetos) i dos sectors ocupats per àguila cuabarrada (Hieraaetus
fasciatus), cadascun dels quals equival a una parella nidificant. Pel que fa a la
zona més propera al Balneari, i concretament en una de les cingleres calcàries
que s’observen des de la carretera d’accés, hi ha un niu ocupat d’àguila
daurada. De fet les espècies de l’avifauna i, més concretament l’àguila
cuabarrada van justificar la declaració de l’espai com a ZEPA i la seva inclusió
en la Xarxa Natura 2000, i constitueix un dels objectius de conservació per a
aquest espai. Per això tota la zona es considera àrea de campeig d’aquesta i
d’altres rapinyaires.
La zona ha estat inclosa recentment dins del Mapa d’Àrees d’Interès Faunístic i
Florístic elaborat per la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat del
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural amb
la suma de les àrees més crítiques de totes les espècies de fauna i flora
amenaçades de les quals es té una informació especialment detallada i més
precisa que la publicada en els diferents llibres i atles de distribució de les
espècies a tot el territori català. En cas que una actuació afecti una de les àrees
d’interès cal demanar informació al Departament per tal de detallar sobre
quines espècies afecta i quines consideracions al respecte cal tenir en compte
per tal de preservar l’estat de conservació de les espècies amenaçades. En el
nostre cas les consultes realitzades durant el procés d’avaluació d’impacte
ambiental s’han traduït en la realització d’un estudi específic de flora i en la
determinació de l’estatus de les rapinyaires presents a la zona.
Paisatge
A banda dels seus valors ecològics, que li han valgut el reconeixement com a
espai del PEIN i de la Xarxa Natura 2000, l’espai reuneix una sèrie de valors
socials, estètics, històrics, espirituals i simbòlics, una gran part dels quals es
concentren al voltant de la Vall de Cardó, dins de l’àmbit d’estudi.
Per una banda hi ha el conjunt format per l’edifici de l’antic monestir i balneari
de Cardó situat sobre l’espectacular cornisa del Salt del Frare, que constitueix
una de les vistes més característiques i difoses de la Serra de Cardó. Les
ermites i els camins i itineraris formen part també d’aquest conjunt.
La vegetació, per la seva frondositat, és també un component paisatgístic
important. La combinació cromàtica dels boscos amb les afloraments rocosos
aporten al paisatge de la zona un gran valor estètic. Si a això se suma les
morfologies que adopta el relleu amb formes singulars i abruptes, el paisatge
resultant es pot qualificar d’elevada qualitat. Algunes fites topogràfiques
destacades són la punta de l’Agulla, la Roca Foradada, i la Creu de Santos,
que dibuixen el fons escènic a redós del qual se situa la Vall de Cardó.
Pàg. 56 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Els principals punts d’observació (ermites, miradors, xarxa viària,...) des dels
quals es pot percebre la combinació d’aquests elements han de ser considerats
també elements d’interès paisatgístic.
Els objectius i criteris de qualitat que defineix el Catàleg del Paisatge de les
Terres de l’Ebre per a aquesta unitat se centren bàsicament en la protecció
d’aquests elements paisatgístics, fent-ho compatible alhora amb la posada en
valor del seu potencial turístic.
Es tracta doncs, d’un espai d’una gran qualitat paisatgística constituït per
l’evolució al llarg de la història d’un conjunt d’edificacions que han mantingut
una certa continuïtat tipològica, enmig d’un entorn natural de gran valor.
L’harmonia del conjunt només es veu trencada per les instal·lacions industrials
de la planta embotelladora, que pel seu volum, geometria i cromatisme
provoquen un fort impacte visual.
3.13.3 Elements d’interès i objectius de protecció del medi antròpic.
Patrimoni cultural i arquitectònic
El conjunt arquitectònic format per l’antic monestir de Sant Hilari de Cardó i
posteriorment Balneari de Cardó i el conjunt d’ermites vinculades al monestir
són elements inclosos en l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i
protegits amb la categoria de BCIL. Als seus valors en tant que béns
arquitectònics, cal sumar el seu valor cultural intangible com a indret on s’ubica
part de l’imaginari col·lectiu i tradicional dels habitants de la zona. En aquest
aspecte juguen un paper important les fonts per les virtuts atribuïdes
històricament a les aigües que afloren de forma natural.
Dins el conjunt arquitectònic del monestir – balneari, cal destacar especialment
els elements a conservar i a posar en valor de l’antic monestir i balneari
detectats a partir dels treballs d’investigació arqueològica encara pendents de
finalitzar. Aquests han permès identificar les estructures de l’edifici atribuïbles a
l’època monàstica, restant pendents d’excavació i documentació la zona de
l’antic molí i una part de l’església. L’objectiu de la intervenció sobre el conjunt
arquitectònic ha de ser compatibilitzar l’adequació per als nous usos amb la
posta en valor dels elements de l’antic convent i balneari.
Prop de l’àmbit d’influència de la zona d’estudi es troba un jaciment arqueològic
protegit amb la màxima categoria establerta en la legislació catalana sobre
patrimoni, l’abric de la Caparrella, considerat BCIN. També són elements
d’interès del patrimoni cultural els camins ramaders que envolten la zona
d’estudi, vestigis de la forta influència dels lligallos en altres temps històrics a la
zona d’estudi, i especialment el de la Vereda del Racó del Mas, que creua la
carretera d’accés poc abans d’arribar al Balneari.
Socioeconomia
En un entorn amb un sector agrícola en regressió, increment de l’atur i taxes de
creixement de la població nul·les o fins i tot negatives, el conjunt del monestir –
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 57

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
balneari de Cardó és un element important a tenir en compte en el
desenvolupament socioeconòmic del seu àmbit d’influència.
Objectius, criteris i obligacions de protecció derivades de plans, servituds i
situació administrativa.
En coherència amb la inclusió de l’àmbit d’estudi en el PEIN i la seva
classificació com a sòl de protecció especial en el PTP de les Terres de l’Ebre,
ha de mantenir la condició d’espai no urbanitzat. Amb aquesta finalitat, ha de
ser classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística
municipal, fet que es compleix en les Normes Subsidiàries de planejament de
Benifallet.
En el PTP s’entén que el sòl de protecció especial està sotmès a un règim
especial de protecció al qual fa referència l’apartat 5 de l’article esmentat i que
són incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de
sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció
especial. En el sòl de protecció especial, només es poden autoritzar
edificacions de nova planta o ampliació de les existents en casos molt concrets,
com per exemple les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació
dels valors objecte de protecció o estan associades a la gestió i millora del
territori rural, a no ser que es tracti d’actuacions declarades d’interès públic. En
conseqüència, el Pla Especial de la Vall de Cardó estableix que el programa
d’adequació es tramitarà com a “construccions d’utilitat pública o interès social”.
En un altre ordre de coses, la TV-3021 forma part de la xarxa viària local
titularitat de la Diputació de Tarragona. La carretera té 9,5 km de longitud des
del punt d’inici a Rasquera fins a l’entrada de l’àmbit privat de la planta
embotelladora. Tot el tram que circula per l’àmbit d’estudi és doncs, una via
pública sotmesa a les servituds que estableix la legislació vigent 1 i que s’ha
resumit a la taula següent.
Taula 3.16 Delimitació del domini públic viari i zones de protecció. Carreteres locals.
Franja Dimensió Usos permesos
Domini públic 3 m a banda i banda de l’aresta
exterior de l’esplanada. Ampliable
per incloure vies de servei per a
vianants i/o bicicletes.
Servitud 8 m a banda i banda des del límit
del domini públic.
Obres i actuacions directament
relacionades amb la construcció i
l’explotació de la via.
Els compatibles amb la seguretat
viària.
1 DECRET LEGISLATIU 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de
carreteres.
Pàg. 58 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Franja Dimensió Usos permesos
Afectació 30 m a banda i banda des de la
franja de servitud.
Edificabilitat 25 m des d’aresta exterior de
l’esplanada.
Els prèviament autoritzats pel
titular de la via.
El departament competent en
matèria de carreteres, amb
l'informe favorable previ dels
ajuntaments afectats, pot establir
la línia d'edificació, si les
circumstàncies geogràfiques o
socioeconòmiques ho aconsellen,
a una distància inferior a la
regulada amb caràcter general, en
zones concretament delimitades.
Font: Elaboració pròpia a partir del Text refós de la Llei de carreteres.
Finalment, els terrenys afectats pels programa d’adequació del conjunt de
Cardó als usos hotelers i balneari, així com la planta embotelladora existent,
pertanyen a una mateixa finca, d’extensió molt més gran, i són propietat del
promotor. No hi ha, doncs, afectació a altres propietaris amb drets adquirits.
3.14 ÀREES DE RISC
3.14.1 Risc d’incendi forestal
L’ocurrència d’incendis forestals és el principal factor de risc a la zona d’estudi.
Tota la unitat fisiogràfica de les Serres de Cardó i Boix està considerada de risc
alt o molt alt segons el mapa de perill bàsic d’incendi forestal publicat pel
Departament de Territori i Sostenibilitat. Els factors climàtics i les espècies
existents comporten una tipologia de vegetació altament inflamable i
combustible. D’altra banda, hi ha una certa continuïtat amb les masses
forestals de risc similar situades a l’est (Muntanyes de Tivissa i Vandellòs) i a
l’oest (Serres de Pàndols i Cavalls), que només és interrompuda per la plana
agrícola del Burgar i pel riu Ebre, respectivament.
Aquest risc fa que tota l’àrea hagi estat inclosa recentment en un dels
perímetres de protecció prioritària (PPP) per a la planificació de les actuacions
de prevenció dels incendis forestals a Catalunya, anomenada justament
“Serres de Cardó-Boix”.
Una anàlisi de la vegetació que envolta el Balneari segons els models de
combustible als quals es poden assignar (vegeu Plànol VII) ens mostra un
predomini del grup de matollar (models 4, 6 i 7), anomenat així perquè és
l’estrat arbustiu el que condueix principalment el foc. En aquestes zones el foc
es pot propagar ràpidament i amb una intensitat alta. L’excepció serien algunes
fondalades ocupades per bosc dens on el foc es propagaria per la fullaraca
acumulada sota l’arbrat (model 8) amb una baixa intensitat, flames curtes i
velocitats de front de foc lentes.
Amb una orientació nord–sud i una estructura de vegetació prou diversa la
recurrència de grans incendis al massís és bastant elevada. Segons el registre
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 59

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
d’incendis forestals de Catalunya, consultada al Sistema d’Informació
Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’incendi més
important en temps recents es va produir a finals d’agost del 1995, amb una
durada de quatre dies i es va iniciar precisament a Cardó. Es van veure
afectades més de 4.700 ha dels termes de Benifallet, Tortosa, Rasquera, el
Perelló, Tivenys i Tortosa.
En els darrers anys, però, els incendis declarats han estat sufocats abans
d’afectar superfícies significatives.
Data
d’inici
21/07/1967
3/10/1970
22/07/1974
20/07/1978
18/07/1981
20/07/1986
10/07/1993
27/08/1995
12/06/1998
4/07/2005
Taula 3.17 Principals incendis que han afectat el terme de Benifallet
Paratge
d’inici
(municipi)
Buinaca i
Fullola
(Tortosa)
Planes
d’Amer (el
Perelló)
Buinaca i
Fullola
(Tortosa)
Los Comuns
(Rasquera)
Barranc de la
Font de la
Gràcia
Serra de les
Comes i
Calobres (el
Perelló)
Finca de
Cardó
(Benifallet)
Serra Raella
(Benifallet)
Set Serres
(Tivenys)
Municipis afectats Causa
Tivenys, Benifallet,
Rasquera, el Perelló
Tortosa, el Perelló,
Tivenys
L’Ametlla de Mar, el
Perelló
Tivenys, Benifallet,
Rasquera, el Perelló
Superfície
afectada
(ha)
Llamp 2.500
Crema agrícola 4.678
Treballs forestals 1.095
Desconeguda 2.769
Benifallet, Rasquera Llamp 801
Tortosa Intencionat 1.000
L’Ampolla, el Perelló,
Tortosa
Benifallet, Rasquera, el
Perelló, Tivenys, Tortosa
Desconeguda 841
Accident 4.733
Benifallet, Tivenys Línia elèctrica 483
Tivenys Llamp 26
Font: Servei de Prevenció d’Incendis Forestals i Direcció General de Prevenció, Extinció
d’Incendis i Salvaments.
L’abandonament progressiu de l’activitat agrícola i ramadera, especialment
intens a les parts més altes, ha comportat la disminució dels conreus en
benefici de la vegetació espontània que els ha anat envaint, afavorint la
continuïtat de les masses forestals. L’abast de l’incendi estarà en funció
Pàg. 60 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

d’aquesta continuïtat horitzontal del combustible, que determinarà la capacitat
d’expansió i progressió del front de foc. Actualment la pèrdua de camps de
conreu, que representaven una discontinuïtat que trencava el ritme de
propagació del foc, així com l’abandó dels camins, bona part dels quals són
impracticables i insegurs per als mitjans d’extinció d’incendis, dificulten molt la
feina d’aquests, disminuint la seva capacitat d’ancoratge i mobilitat.
Alhora, la progressiva acumulació de combustible en els diferents estrats de
vegetació afavoreix la seva continuïtat vertical, que determina la intensitat de la
combustió, donada la capacitat que el foc passi del nivell de terra a les
capçades dels arbres, originant longituds de flama gran. Aquesta intensitat serà
extrema quan es donin les condicions meteorològiques adverses, amb focs de
capçades passiu amb creació de focus secundaris.
Pel que fa a les causes, tot i que han estat diverses, des de naturals fins a
accidents o negligències, s’han reduït notablement els incendis de tipus
antròpic, en bona part fruit de les campanyes de sensibilització. En tot cas hi ha
indicis de l’existència d’un règim natural de focs causats per llamps, de baixa
intensitat però d’una certa recurrència.
La tipologia d’incendis que presenten comportament de gran incendi forestal
estan associats a diferents situacions sinòptiques (anticicló d’estiu, vents de
nord i episodis de subsidència) que originen propagacions del foc tant
topogràfiques com dirigides pel vent, especialment del mestral.
Figura 3-15 Perímetres d’incendis associats a situacions sinòptiques d’anticicló d’estiu
(Tortosa 74) i de vent de mestral (Cardó 95).
Font: Aspectes a valorar en l’estudi de compatibilitat de l’activitat hotelera en el paratge del
Balneari de Cardó al municipi de Benifallet (Baix Ebre) i el risc d’incendi forestal. Direcció
General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments. Regió d’Emergències de les Terres de
l’Ebre. GRAF.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 61

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
L’anàlisi dels incendis històrics ajuda a interpretar els patrons de propagació i el
desenvolupament dels incendis, i permet fer simulacions de diferents situacions
en funció de la ubicació de la ignició i la situació sinòptica associada. Això
permet determinar els punts crítics, les oportunitats i els requeriments
d’infraestructures mínimes per poder establir una estratègia d’extinció eficaç i
segura.
Per exemple, un exemple de propagació per vent que pot afectar una gran
superfície i que sigui probable seria un incendi causat per un llamp a la part alta
de la Serra de Cardó. En aquest cas les carenes més o menys paral·leles a la
direcció del vent actuarien com a vectors de propagació principals. Aquesta
propagació del foc per la carena pot ser de tipus directe (pel vessant exposat al
vent general) o bé de forma contrària o de contravent (pel vessant a sotavent
del vent general).
Figura 3-16 Patró de propagació d’un incendi dirigit per vent a les Serres de Cardó i Boix.
La llargada i el gruix de les fletxes indiquen diferents graus d’intensitat de foc i velocitat de
propagació Font: Aspectes a valorar en l’estudi de compatibilitat de l’activitat hotelera en el
paratge del Balneari de Cardó al municipi de Benifallet (Baix Ebre) i el risc d’incendi forestal.
Font: Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments. Regió d’Emergències de
les Terres de l’Ebre. GRAF.
Com es pot apreciar en la imatge, en aquest cas l’incendi té una tendència
general a dirigir-se cap al sud, vers la Serra del Boix, seguint tant la carena
principal com les secundàries.
Pàg. 62 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Pel que fa als incendis de propagació topogràfica l’àmbit d’afectació principal és
la conca hidrogràfica (olla) on se situa el punt d’ignició i la seva propagació
vindrà donada per la capacitat d’arribar a afectar altres olles.
En el cas de la zona del Balneari, el risc màxim vindria donat per un foc iniciat
dins de la conca del Barranc del Mas (o del Diumenge) delimitada pels relleus
que l’envolten pel sud i per l’est, que tendiria a ascendir per les diferents valls i
carenes. El comportament del foc i la seva propagació vindria condicionada per
la ubicació del punt d’inici de l’incendi, per sobre o per sota del Balneari, i per
les condicions meteorològiques concretes.
Respecte als mitjans de prevenció i extinció d’incendis es disposa de
nombrosos punts d’aigua, entre ells diversos accessibles en helicòpter, dels
quals els més propers al Balneari són el dipòsit situat al paratge de la Pallissa,
al costat de la carretera d’accés des de Rasquera, el que hi ha a la Font de
Múrria i la bassa que hi ha prop del Coll de Murtero. Hi ha també una sèrie
d’hidrants situats a l’exterior de la planta embotelladora amb una xarxa
d’abastament exclusiva, dipòsit de reserva i grup de pressió. Pel que fa a la
xarxa viària l’única via transitable amb tot tipus de vehicle és la carretera
d’accés des de Rasquera TV-3021, de la qual és titular la Diputació de
Tarragona. Es tracta d’una via local, amb moltes corbes, pendents pronunciats i
secció estreta. En previsió d’un possible increment de trànsit per les
expectatives d’ampliació de la planta embotelladora i l’obertura del balneari,
l’any 2003 es va executar, per part de la Diputació de Tarragona, un projecte de
condicionament que va consistir en la millora del traçat en determinats punts i
el reforç de la carretera en tota la seva longitud, uns 9,5 km.
Respecte a d’altres possibles accessos a la zona l’antic camí de Tivenys és
una pista només accessible per vehicles tot terreny, igual que les que pugen
des de Benifallet com el camí de les Coves o el de Costumà, que
desemboquen a la TV-3021.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 63

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
Taula 3.18. Plànol de mitjans de prevenció i extinció d’incendis corresponent a l’àmbit
Font: Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments. Regió d’Emergències de
les Terres de l’Ebre. GRAF.
3.14.2 Inundabilitat
La xarxa de drenatge de la zona té un comportament torrencial; l’emplaçament
del balneari, però, es troba prop de la capçalera dels torrents i els cabals a
desaiguar no han de ser de gran magnitud. De fet, l’informe de l’Agència
Catalana de l’Aigua sobre el Pla Especial manifesta que no es pot considerar
que les edificacions proposades, per a usos hotelers i balneari, tant les
existents com les noves, estiguin en zona inundable. Aquest fet no treu que
s’hagi de preservar la seva dinàmica atenent a les servituds i limitacions
establertes tant per la zona de domini públic com la zona de policia.
La planta embotelladora d’aigua mineral sí que es troba ocupant el domini
públic hidràulic del torrent de la Font del Pastor. En el marc dels treballs
d’avaluació d’impacte ambiental s’ha elaborat un estudi hidràulic d’aquest
torrent. Tal i com s’exposa al citat estudi, en la zona de la planta embotelladora
el torrent ha estat modificat de manera substancial, ja que ha estat endegat
mitjançant una canonada soterrada d’1 m de diàmetre que discorre per sota de
l’esplanada de la planta. Els resultats de l’estudi estableixen que aquesta
canalització és capaç d’absorbir el cabal màxim estimat per a períodes de
retorn de 10 anys. Per a períodes de retorn de 100 anys i 500 anys, la
canonada no és capaç d’absorbir la totalitat dels cabals d’avinguda, quedant un
excedent de 1,91 i 8,81 m 3 /s respectivament. En aquests supòsits d’avinguda
es produeix, doncs, un sobreeiximent del curs just en la zona d’entrada del
torrent a la planta embotelladora, circulant l’aigua per sobre de l’esplanada de
la planta.
Pàg. 64 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

El recorregut i característiques de l’avinguda queda totalment condicionada per
l’estat actual, on el domini púbic hidràulic està ocupat per les naus, amb una
solera impermeable de formigó, limitada pels vessants naturals en el marge
dret i per talussos excavats, amb pendents de fins a 60º, en el marge esquerre,
quedant confinada l’avinguda entre les naus existents i el talús del marge
esquerre.
Figura 3-17. Delimitació de zones inundables i secció transversal.
Font: Estudi hidrològic, hidràulic i mediambiental del barranc de la Font del Pastor, al Balneari
de Cardó
3.14.3 Altres riscos i impactes
La configuració geològica de la zona i les litologies presents no han de
comportar problemes per a l’estabilitat de talussos però si que poden produir-se
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 65

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
despreniments de roques i fragments. Aquest fenomen és visible en alguns
punts de la carretera d’accés a Cardó.
Pel que fa als impactes detectats en l’actualitat, el principal efecte negatiu és
l’impacte paisatgístic de la planta embotelladora. Aquesta edificació, amb una
tipologia i acabats eminentment industrials, contrasten amb la naturalitat del
paisatge de la zona i amb l’arquitectura del conjunt format per l’antic monestir i
balneari. L’efecte visual es produeix tant en l’entorn immediat com en alguna de
les vistes generals de paisatge del conjunt com s’ha analitzat a l’estudi
d’impacte i integració paisatgística.
D’altra banda, l’estat actual de deteriorament de l’edifici de l’antic monestir –
balneari representa un risc per a la conservació del conjunt arquitectònic i els
elements que ajuden a interpretar el seu passat.
Pàg. 66 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

4 MAPA DE SENSIBILITAT
El mapa de sensibilitat s’ha confeccionat a partir de la descripció del medi
receptor i la determinació dels objectius de qualitat, els elements d’interès i les
zones de risc. La lectura del mapa cal fer-la partint de la base de que tota la
zona ha de ser considerada sensible atès que hi conflueixen una sèrie de
valors:
- Valor ecològic: la zona pertany a l’espai del PEIN Serra de Cardó – Boix,
considerat, a més a més, LIC i ZEPA. En coherència, està classificada com
a espais de protecció especial en el PTP de les Terres de l’Ebre.
- Interès geològic: la zona està dins de l’EIG “Serra de Cardó”.
Així doncs, no s’han considerat dins l’àmbit d’estudi zones de sensibilitat baixa.
Dins dels valors comuns a tot l’espai, però, s’han cercat criteris més de detall
per determinar àrees amb grau de sensibilitat diferenciada.
Geologia i geomorfologia
Partint dels valors geològics notables atribuïbles a tot l’àmbit s’ha utilitzat el
criteri del pendent per assignar categories amb diferent sensibilitat. En una
zona on la geomorfologia és un dels valors reconeguts i on el medi geològic ha
de poder ser interpretat amb la major naturalitat possible, el factor pendent es
considera un paràmetre adient per valorar l’afectació a aquests vectors ja que
permet fer una aproximació a la intensitat de les modificacions morfològiques
necessàries per implantar les accions objecte d’avaluació.
S’han assignat els graus de sensibilitat següents:
− Sensibilitat alta: zones on el pendent és superior al 20%. S’interpreta
que en aquestes zones els moviments de terres necessaris alterarien
significativament la morfologia.
− Sensibilitat crítica: zones on el pendent és superior al 100%. Són
aquestes zones (penya-segats, barrancades, cingleres) les que atorguen
el seu caràcter a l’espai i sovint coincideixen amb estructures tectòniques
(fronts d’encavalcament) per a la qual cosa modificar-les implicaria
l’afectació als elements on rauen gran part dels valors de la zona, tant
des del punt de vista geològic, com paisatgístic.
Hidrologia i hidrogeologia
Pel que fa a les aigües superficials, ni hi ha masses que es puguin considerar
especialment sensibles ja que es tracta de petits cursos de règim torrencial. La
seva vulnerabilitat, doncs, va associada a la no alteració del règim de drenatge
natural, com en qualsevol massa d’aigua superficial.
Com s’ha vist, el sinclinal on se situa el balneari dóna lloc a un sinclinal que
hidrogeològicament constitueix un aqüífer penjat. Aquest aqüífer és el que ha
alimentat històricament les “aigües de Cardó” declarades minero-medicinals i
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 67

MAPA DE SENSIBILITAT
es carrega directament per infiltració de les aigües de pluja sobre la superfície
aflorant. L’aqüífer drena a través de surgències naturals on han sorgit les fonts
aprofitades des de ben antic (usos populars i vinculats al monestir primer, al
balneari després) i, més recentment, en la planta embotelladora. Es poden
distingir les fonts i surgències naturals com a elements que fan palesa la
riquesa hidrogeològica d’aquesta zona i que són responsables en part del
règim de circulació superficial atenuant el règim estacional. Tot i que les fonts
han estat històricament arranjades i algunes són fruit de la derivació d’aigües
des d’altres punts de surgència natural, en aquest espai, l’afectació a les fonts
té una connotació simbòlica i humana donada la seva relació amb la percepció
de l’indret per part de la població.
En base a aquestes consideracions, s’han considerat els criteris de sensibilitat
següents:
− Sensibilitat mitjana: zona de policia del domini públic hidràulic.
− Sensibilitat alta: franja de domini públic hidràulic i entorn de protecció de
les fonts; en aquest cas, assimilant el criteri aplicat per l’Ajuntament de
Benifallet en les NNSS de planejament, s’aplica un perímetre de 25 m al
voltant de la font. Zona de recàrrega de l’aqüífer de la vall de Cardó
segons s’ha delimitat en l’estudi hidrogeològic.
Hàbitats
Donada l’estreta relació entre vegetació i fauna i atès que en aquesta fase de
l’estudi la diagnosi ambiental és preliminar i no es disposa encara d’algunes
dades de detall, els criteris de vulnerabilitat del medi per aquests valors
ambientals es defineixen conjuntament sota el concepte d’hàbitat.
Els criteris de sensibilitat aplicats són els següents:
− Sensibilitat alta: carrascars i alzinars. Estan considerats hàbitats
d’interès comunitari no prioritari; tanmateix es tracta de masses forestals
extenses i molt representades, tant en l’espai Cardó – Boix com en
d’altres espais. Com a elements puntuals caldrà tenir en compte els peus
d’espècies protegides i/o amenaçades de flora presents de forma
dispersa per la zona.
− Sensibilitat crítica: cingles i penyals calcari; tot i que tenen el mateix
grau de protecció que els anteriors (hàbitat d’interès comunitari no
prioritari), tenen una distribució més reduïda i són l’hàbitat d’espècies
rupícoles especialment protegides en aquest espai com són el salze de
cingle (Salix tarraconensis), Knautia rupicola i Linaria glauca. A més les
cingleres calcàries són l’hàbitat de nidificació d’espècies molt vulnerables
com l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) i l’àguila cuabarrada (Hieraaetus
fasciatus).
Paisatge
El paisatge és un dels vectors ambientals més reconeguts d’aquest espai, per
la seva naturalitat i presència d’elements amb especial valor estètic com les
Pàg. 68 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

formes del relleu alteroses i la combinació cromàtica entre les masses forestals
i els afloraments rocosos.
Els criteris aplicats per distingir àrees de sensibilitat diferenciada, són els
següents:
− Sensibilitat alta: les masses forestals i les zones d’aflorament rocós com
a elements que aporten un elevat valor estètic a la zona, en ambdós
casos coincideixen amb les zones de sensibilitat alta respecte als
hàbitats. També es consideren de sensibilitat alta les cingleres i
fondalades, que coincideixen amb les zones d’igual sensibilitat per al
medi físic; dins d’aquesta denominació genèrica, però, de manera
puntual, s’ha volgut destacar algunes de les formes del relleu més
reconegudes per la seva vàlua paisatgística: el barranc del Diumenge, la
Punta de l’Agulla, la Roca Foradada, la Creu de Santos, etc. Es
consideren també de sensibilitat alta els miradors que ofereixen bones
perspectives d’aquest paisatge.
− Sensibilitat crítica: el conjunt format pel balneari (façana oest) i el
penya-segat del Salt del Frare, en tant que és la imatge més
característica i definidora d’aquest espai.
Elements antròpics
Els criteris aplicats per distingir àrees de sensibilitat diferenciada, són els
següents:
− Sensibilitat alta: elements del patrimoni que tenen la qualificació de
Béns Culturals d’Interès Local: el conjunt del monestir i balneari i les
ermites. També s’han considerat amb aquest grau de sensibilitat els
camins ramaders. Com a elements puntuals, s’inclourien les fonts que ja
han estat qualificades de sensibilitat alta pel medi hidrogeològic.
− Sensibilitat crítica: elements del patrimoni que tenen la qualificació de
Béns Culturals d’Interès Nacional; en aquest cas només hi ha identificat
el jaciment arqueològic de la Caparrella, fora de l’àmbit d’intervenció dels
projectes d’adequació. Dins del conjunt arquitectònic del Balneari de
Cardó, es consideren de sensibilitat crítica les estructures identificades
com a pertanyents a l’antic monestir carmelità en l’estudi arqueològic i,
per prevenció, les àrees encara pendents de documentar: ossera de
l’església i molí.
La taula següent resumeix l’aplicació dels criteris per a l’atorgament de
categories de sensibilitat ambiental, la representació gràfica d’aquests criteris
es troba al mapa de sensibilitat ambiental (plànol VIII) adjunt a aquest estudi.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 69

MAPA DE SENSIBILITAT
Vector
ambiental
Geologia i
geomorfologia
Hidrologia i
hidrogeologia
Hàbitats
Paisatge
Elements de
l’entorn humà
Taula 4.1 Criteris i graus de sensibilitat ambiental
Mitjana Alta Crítica
Zona de policia del
domini públic hidràulic.
Pendent superior al
20%.
Domini públic hidràulic.
Fonts.
Zona recàrrega aqüífer
de Cardó.
Presència d’hàbitats
d’interès comunitari:
alzinars i carrascars.
Peus aïllats d’espècies
de la flora protegida i/o
amenaçada.
Miradors*.
Cingleres i fondalades.
Elements morfològics
especialment
característics*: barranc
del Diumenge, Punta
de l’Agulla, Roca
Foradada, Creu de
Santos.
Elements
arquitectònics protegits
amb categoria de
BCIL*: antic monestir –
balneari, ermites*.
Fonts*.
Camí ramader.
* No es tracta d’àrees sinó d’elements puntuals. Font: elaboració pròpia.
Pendent superior al
100% (penya-segats i
fondalades).
Hàbitats d’interès
comunitari propis
d’espècies de fauna i
flora especialment
protegides: roquissars i
tarteres.
Conjunt del balneari i
Salt del Frare*.
Elements
arquitectònics amb la
categoria de BCIN*:
jaciment de la
Caparrella.
Estructures de l’antic
monestir dins del
conjunt arquitectònic
de Cardó*.
Pàg. 70 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

5 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
5.1 DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT I SITUACIÓ ACTUAL
L’àmbit del Pla Especial del balneari de Cardó se situa al municipi de Benifallet.
El paratge conegut com a Vall de Cardó comprèn territoris tant de Benifallet
com del proper municipi de Rasquera (comarca de la Ribera d’Ebre) i limita al
sud amb Tivenys (Baix Ebre).
La finca coneguda localment com a “Balneari de Cardó” és titularitat del
promotor del programa d’adequació per a ús hoteler i balneari de l’ús hoteler i
balneari. Les actuacions proposades afecten només una part d’aquesta finca,
unes 10 ha, que té una extensió molt més gran: unes 480 ha.
El conjunt arquitectònic del monestir – balneari, tancat des dels anys seixanta
del segle XX es troba en deficient estat de conservació, fet que va motivar
l’execució amb caràcter urgent un projecte de consolidació, conservació i
demolicions. Consta de tres edificis amb una sèrie de patis i jardins que els
connecten entre si i els envolten fins als murs de contenció que delimiten
l’esplanada enlairada on se situa el conjunt.
Al sud-oest de l’antic monestir-balneari, a la vall del barranc de la Font del
Pastor, es troba la planta embotelladora d’aigua que disposa de llicència
atorgada per l’ajuntament de Benifallet, però que va cessar l’activitat l’any 2007.
L’accés rodat al Balneari de Cardó es fa a través de la carretera local TV-3021
que, amb un traçat de poc més de nou quilòmetres, el comunica amb el nucli
de Rasquera. No hi ha accés rodat directe amb el cap de municipi al qual
pertany el balneari (Benifallet), tot i que des de l’òrgan titular de la xarxa local
de carreteres, la Diputació de Tarragona, s’han analitzat algunes alternatives.
La carretera finalitza a l’entrada del recinte industrial on es troba l’aparcament
utilitzat per la planta en la seva època de funcionament.
En l’entorn immediat del balneari es troben algunes edificacions que, en
general, es troben en deficient estat de conservació:
- Antiga ermita de Sant Elies condicionada com a zona de banys i
tractaments en l’època d’esplendor del balneari. Se situa prop del punt on el
torrent de Sant Roc creua la carretera d’accés al balneari, on aquesta fa una
cova tancada de 90 graus.
- Construcció emplaçada en l’indret de l’antiga ermita de la Santíssima
Trinitat. Es troba a l’est de la carretera d’accés, poc després d’entrar
aquesta a la vall i en l’inici del camí dels Frares.
- Casa situada just al marge de la carretera prop del punt on aquesta
accedeix a la vall.
Cap d’aquestes edificacions enregistra cap ús en l’actualitat. Com a altres
instal·lacions, hi ha un dipòsit d’aigua d’uns 100 m 3 , una antiga presa i una
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 71

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
bassa o piscina per a ús de l’antic balneari. Totes aquestes instal·lacions se
situen entre la carretera i el recinte del monestir – balneari.
5.2 OBJECTIUS DE L’ACTUACIÓ
Les Normes Subsidiàries de Planejament de Benifallet reconeixen l’indret de
Cardó com “un lloc singular no només a nivell del terme si no a nivell català” i
estableixen que “seria bo recuperar-ho, sempre que fos per un ús limitat que no
alterés l’encant del lloc”. Tan és així que, als objectius i criteris per a l’ordenació
del territori de les NNSS es recull l’objectiu “d’intentar tornar a posar dins el
circuit turístic el Balneari i l’antic Ermitori de la Vall de Cardó, cercant acords
amb l’actual i únic propietari, que permetin restaurar i reobrir els edificis i les
ermites i els camins per fer possible la seva visita”.
És en aquest context que s’emmarca el programa d’adequació del conjunt a
usos hotelers i balnearis. Les actuacions proposades desenvolupen les
previsions del Pla Especial de la Vall de Cardó l’àmbit d’actuació del qual inclou
el conjunt de l’antic monestir - balneari, els edificis adjacents, la fàbrica
embotelladora i les ermites dels voltants.
L’objectiu és compatibilitzar el rendiment econòmic derivat de la explotació
d’aquest espai amb la protecció de l’indret mitjançant una activitat turística poc
massificada com és l’associada a l’ús balneari. Segons estudis realitzats pel
promotor, la viabilitat econòmica del projecte passa per assolir un nombre igual
o superior a 150 habitacions o unitats d’allotjament en el futur complex i és amb
aquesta premissa amb la qual s’han dissenyat les actuacions necessàries per a
l’adequació del conjunt als nous usos.
En aquesta fase de tramitació de la proposta només s’han desenvolupat a nivell
de projecte bàsic, les actuacions a realitzar en quatre zones: la de l’antic
Balneari (ADAE 1), les dues àrees per completar el programa de
desenvolupament on es preveuen dos edificis de nova planta: l’ADAE 2,
destinada a establiment balneari (spa) i l’ADAE 3 per allotjar suites termals; i el
pont de connexió entre l’antic Balneari i l’edifici de l’spa (ADAE 4). Els projectes
es complementen amb un avantprojecte de les actuacions a realitzar en l’entorn
immediat a aquestes tres àrees pel que fa a aspectes com el tractament de
l’espai lliure, els accessos, l’enllumenat exterior, etc.
Per la resta d’àmbits, només es disposa de les determinacions del Pla Especial
aprovat.
5.3 PRINCIPALS ACTUACIONS PROPOSADES
5.3.1 Programa a desenvolupar
La recuperació dels usos hoteler i balneari a Cardó es planteja segons el
següent programa:
Pàg. 72 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

− Categoria de l’establiment: 4* o 5*.
− Nombre d’habitacions: 150 (mínim necessari segons estudis de
viabilitat econòmica).
− Salons per als clients.
− Menjador – restaurant.
− Saló de convencions o banquets de 250 places.
− Serveis propis de l’hotel: magatzems, cuina, vestuaris, cambres
instal·lacions...
− Àrea de balneari i piscina.
− Àrea esportiva: tenis, minigolf...
La rehabilitació de l’actual conjunt d’edificis de l’antic monestir – balneari
permet complir només parcialment amb el programa descrit, faltant habitacions
i l’àrea de balneari pròpiament dita (instal·lacions de banys termals). Així, el
conjunt de les actuacions proposades comprèn, no només la restauració i
rehabilitació del conjunt actual sinó també la creació de noves instal·lacions en
edificis de nova construcció.
5.3.2 Àrees d’actuació específica (ADAE)
El Pla Especial agrupa les actuacions previstes en nou (9) Àrees d’Actuació
Específica (ADAE) que es poden executar independentment les unes de les
altres encara que totes estan interrelacionades.
En aquesta fase de tramitació de la proposta només s’han desenvolupat, a
nivell de projecte bàsic, les actuacions a realitzar en quatre zones: la de l’antic
Balneari (ADAE 1), les dues àrees que allotjaran dos edificis de nova planta:
l’ADAE 2, destinada a establiment balneari (spa) i l’ADAE 3 per allotjar suites
termals, i el pont de connexió entre l’edifici antic i l’spa (ADAE 4). Per a la resta,
que s’aniran desenvolupant progressivament, és vàlida la descripció realitzada
en el Pla Especial.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 73

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
Figura 5-1 Situació de les àrees d’actuació específica del Pla Especial.
Font: Projecte bàsic de rehabilitació de l’Hotel-Balneari de Cardó.
ADAE 1: Hotel - Balneari de Cardó
L’Àrea d’Actuació Específica 1 ha estat desenvolupada mitjançant el Proyecto
básico de rehabilitación del hotel - balneario de Cardó al juliol de 2005. S’hi
contempla la rehabilitació i ampliació del conjunt de l’antic monestir i
posteriorment balneari de Cardó. Té una superfície d’uns 11.670 m 2 i comprèn
un conjunt d’espais i edificis fruit de les diferents etapes i èpoques, que
suposen un total de 8.241 m 2 construïts, estructurats en diferents terrasses que
s’adapten a l’orografia accidentada de la parcel·la:
- L’anomenat “edifici 1”, amb 5.036 m 2 , situat a l’extrem nord-oest de l’àmbit,
presenta una planta irregular amb un nucli aproximadament quadrangular
que conserva bona part de l’estructura de l’antic monestir (claustre,
església, refectori,...), sobre la qual s’hi van sobreposar les instal·lacions de
l’Hotel-Balneari, disposat en varis nivells, que van des del soterrani fins a la
planta segona, depenent dels sectors. La seva façana nord-oest és la
primera imatge que es veu arribant al Balneari i s’ha convertit en el símbol
del conjunt. Al voltant d’aquest edifici hi ha un conjunt de patis, situats a
ponent (pati 1), a llevant (pati 2) i al sud (pati 3), entre aquest i els altres dos
edificis.
Pàg. 74 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

- L’edifici 2”, el més petit de tots (751 m 2 ) i ubicat al sud-est de l’anterior, és
en realitat la suma de vàries edificacions: apartaments de l’Hotel-Balneari, el
celler i l’església nova, que es van construir sobre antigues estructures del
monestir. Té una planta gairebé rectangular amb diferents alçades segons
les zones: dos plantes a la de l’església-celler i tres a la dels apartaments.
- El tercer grup, o “edifici 3”, amb 2.454 m 2 i situat enfront de l’anterior,
reuneix una sèrie d’elements amb usos diversos: l’habitatge del director,
l’hotel, un edifici d’ús administratiu i uns altres apartaments. Es tractaria
d’edificacions modernes construïdes en part sobre estructures exteriors del
convent. Hi ha dos patis, un a cada banda del conjunt: el pati sud-oest i el
pati nord-est, arbrat, que es correspon amb el jardí que donava accés al
recinte.
Figura 5-2 Esquema de l’estat actual del recinte de l’Hotel-Balneari
Font: Projecte bàsic de rehabilitació de l’Hotel-Balneari de Cardó.
L’antiguitat dels edificis i les seves característiques constructives fan que el seu
estat, després de dècades d’abandonament, sigui molt deficient. D’altra banda
la seva estructura desordenada, amb nombrosos afegits d’èpoques diferents i
usos canviants, moltes parts per sota de la rasant o totalment interiors, murs
gruixuts i molt passadís, etc. fan que la superfície aprofitable sigui molt menor
que la total, i que sobre aquesta es calcula que s’hauria d’aplicar un índex
corrector mínim del 30%.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 75

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
Taula 5.1. Superfície aprofitable i útil dels diferents edificis del Balneari.
Superfícies (m 2 ) Edifici 1 Edifici 2 Edifici 3 Totals
Total construïda 5.036 m 2 751 m 2 2.454 m 2 8.241 m 2
Sobre rasant 4.070 m 2 570 m 2 2.050 m 2 6.690 m 2
Útil 2.850 m 2 400 m 2 1.560 m 2 4.810 m 2
Font: Pla Especial Vall de Cardó.
Es preveu la restauració i reconstrucció general de tots els edificis, ampliant el
conjunt per tal d’arribar al nombre d’habitacions necessari perquè sigui viable
l’establiment hoteler. Això es faria aprofitant la topografia existent al perímetre
més proper al conjunt perquè el creixement quedi integrat dins de les terrasses
sobre les quals s’ubiquen.
En concret, es preveuen les actuacions següents:
- Edifici 1: Ampliació per fer-hi habitacions pel pati 1, des de la terrassa
inferior sota rasant fins a la planta primera, de manera que el nou cos queda
totalment integrat i amagat pels dos braços laterals que delimiten
actualment el pati. Al pati 2 s’anivellarà fins a la cota de l’entrada al nucli
principal de l’edifici per fer una plaça a sota de la qual hi haurà cuines,
cambres, vestuaris,... Al pati 3 es construirà sota rasant fins al nivell del cos
nou del pati 1.
- Edifici 2: Sense modificacions de volum, amb restauració del celler del
soterrani i destinant les plantes a habitacions.
- Edifici 3: El pati NE de l’edifici 3 es restauraria per a ús dels clients del
Balneari. Es construiria un nou cos d’edificació al pati sud-oest, entre l’edifici
3 i la planta embotelladora, s’ampliaria l’edificabilitat sota rasant a la zona
sud-oest i es crearia una plaça d’accés de servei al pati sud-oest. El nou
cos, que es destinaria a habitacions, s’afegiria perpendicularment a l’edifici
existent creant una plaça en forma d’U com la que té l’edifici 1. Aquesta
plaça tindria dos nivells per discriminar l’accés dels clients amb el dels
serveis i mercaderies, sense possibilitat d’aparcament. Per sota de la plaça
hi hauria un soterrani destinat a instal·lacions, serveis i circulació de
personal.
Pàg. 76 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Figura 5-3 Alçats nord-est, nord-oest i sud-oest de l’edifici 1.
Font: Projecte bàsic de rehabilitació de l’Hotel-Balneari de Cardó.
Figura 5-4 Alçats sud-est i nord-est de l’edifici 2.
Font: Projecte bàsic de rehabilitació de l’Hotel-Balneari de Cardó.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 77

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
Figura 5-5 Alçats sud-est, nord-est i sud-oest de l’edifici 3.
Font: Projecte bàsic de rehabilitació de l’Hotel-Balneari de Cardó
• La redacció del projecte bàsic ha permès ajustar les dimensions dels
diferents nivells dels edificis existents i delimitar amb una major grau de
precisió les ampliacions a realitzar. Amb les ampliacions previstes, les
noves superfícies construïdes serien les següents:
Estat actual
Ampliació
Total
Taula 5.2 Superfícies construïdes (m 2 sostre) i ampliacions previstes.
Edifici 1 Edifici 2 Edifici 3 Pati 3 TOTAL
sobre rasant 3.887,00 509,13 2.294,24 0,00 6.690,37
sota rasant 708,00 97,50 159,76 0,00 965,26
sobre rasant 1.060,20 0,00 1.223,92 0,00 2.284,12
sota rasant 275,07 0,00 1.228,19 1.887,19 3.390,45
sobre rasant 4.947,20 509,13 3.518,16 0,00 8.974,49
sota rasant 983,07 97,50 1.387,95 1.887,19 4.355,71
TOTAL SOSTRE 5.930,27 606,63 4.906,11 1.887,19 13.330,20
Font: Projecte bàsic de rehabilitació de l’Hotel-Balneari de Cardó.
Els metres quadrats de sostre s’han ampliat respecte a les previsions del Pla
Especial (12.500 m 2 ). L’ampliació, però correspon a la superfície sota rasant,
Pàg. 78 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

no computable, mentre que la superfície sobre rasant es manté tal i com es
preveia ja en el Pla Especial (8.975 m 2 ).
La rehabilitació es projecte mantenint totalment la imatge de les façanes de
més interès visual del conjunt, les nord i est. Igualment, es conserva el nucli
central de l’edifici 1, tal com recomana l’informe arqueològic, així com la traça
existent sobre rasant i les bandes i elements indicats en l’esmentat document.
Els acabaments de les façanes, tant velles com noves, seran similars als
actuals, amb totxo enguixat o vist. Les cobertes seran també com les actuals,
amb teula, o bé terrasses planes, coberta invertida i acabat en grava rentada,
col·locat com a paviment filtrant. Les portes i finestres seran de fusta, mentre
que hi haurà baranes de perfil metàl·lic en servei i ferro forjat en principals i
balcons.
Amb tot això es preveu la creació de 120 habitacions en els tres edificis que
conformen aquesta àrea. Tanmateix aquest nombre és insuficient per
assegurar la viabilitat de l’establiment, segon estudi de viabilitat econòmica
realitzat pel promotor. Per aquesta raó es preveu la construcció de l’edifici
destinat a suites (ADAE 3).
ADAE 2: Balneari (Spa)
Per a la construcció de la zona destinada específicament a balneari es calcula
que es necessita una superfície de 1.400 m 2 que no es pot trobar dins de
l’edifici existent, raó per la qual el Pla Especial preveu la construcció d’un nou
edifici. Aquesta àrea, doncs, acull les instal·lacions balneàries pròpiament dites
i es preveu situar-la entre l’edifici existent rehabilitat (ADAE 1) i les suites de
nova construcció (ADAE 3).
La superfície destinada a aquest ús és de 3.887 m 2 , dels quals es preveu que
l’ocupació sigui inferior al 50%; en concret, la superfície màxima edificable
fixada en el Pla Especial és de 1.554 m 2 . S’ha buscat una ubicació propera a
l’edifici principal, situat a la mateixa cota i d’accés fàcil, donat que està al costat
de la carretera.
En aquesta zona es troben actualment una edificació (antiga casa de camp) i
un dipòsit d’aigua. Inicialment es preveia aprofitar l’edificació per a usos
auxiliars del balneari però per la seva proximitat a la carretera, s’han descartat
obres en aquest edifici.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 79

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
Figura 5-6. Plànol topogràfic de l’ADAE 2
Font: Projecte bàsic del Balneari Spa de Cardó.
Aquesta ADAE s’ha desenvolupat mitjançant el Proyecto básico de Balneario-
SPA de Cardó redactat al novembre de 2005.
Per tal de minimitzar l’impacte visual, s’ha projectat una edificació esglaonada i
ancorada al terreny, procurant no superar en cap punt els 4,5 m sobre el nivell
actual i els 4 m sobre la rasant de la carretera. Aquesta alçada màxima també
permet no treure vistes a les suites termals que quedaran a l’altra banda de la
carretera. S’estableix una reculada per l’edificació de 15 m des de la vora de la
calçada.
Aquest edifici acolliria una recepció, administració i serveis mèdics, vestuaris,
sanitaris, zona de condicionament físic (fitness), dutxes, piscines i banys de
diferents tipus, cabines de massatges, zona de relax amb gandules tèrmiques,
cabina de raigs UVA. També cal preveure les àrees de maquinaria i
instal·lacions: depuradores i dipòsits de combustible, entre d’altres.
Es preveu una construcció amb les cobertes planes verdes, enjardinades on se
situaran les piscines exterior i solàrium. Està previst també que la producció
d’aigua calenta i calefacció s’ajudi amb panells solars a les cobertes.
L’edifici s’estructura en dos nivells, planta semisoterrani i planta baixa, de
manera que la coberta de la planta inferior fa de terrasses i solàrium de la
superior. L’ingrés es faria per la planta baixa que allotjarà també els
tractaments d’estètica, massatges, gimnàs, etc. La planta semisoterrani estarà
dedicada a circuit termal de saunes i circuit d’aigua dinàmica, piscines,
banyeres d’hidromassatge… així com als de la piscina exterior vinculada a
Pàg. 80 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

l’Hotel – Balneari. HI haurà també un soterrani de servei per a les instal·lacions
d’aigua.
Figura 5-7 Alçat sud de l’edifici.
Font: Projecte bàsic del Balneari Spa de Cardó.
Figura 5-8 Alçat oest de l’edifici.
Font: Projecte bàsic del Balneari Spa de Cardó.
Figura 5-9 Alçat est de l’edifici.
Font: Projecte bàsic del Balneari Spa de Cardó.
Figura 5-10 Alçat nord de l’edifici.
Font: Projecte bàsic del Balneari-Spa de Cardó
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 81

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
Hi haurà un accés per a clients i un altres de servei, i es crea un aparcament a
la banda de la carretera per als visitants externs a l’hotel. El quadre de
superfícies es presenta a la taula següent.
Taula 5.3. Quadre resum de les superfícies totals construïdes del balneari.
Planta Sobre rasant Sota rasant Total
Baixa 724,30 m 2 - 724,30 m 2
Semisoterrani 726,90 m 2 500,20 m 2 1.240,55 m 2
Soterrani - 178,20 m 2 178,20 m 2
Totals 1.451,20 m 2 678,40 m 2 2.129,60 m 2
Font: Projecte bàsic del Balneari Spa de Cardó.
Com ja s’ha comentat més amunt, l’edifici s’integra en l’entorn mitjançant la
seva disposició en terrasses. Pel que fa als acabats de les façanes serà, o bé
de totxo amb acabat monocapa, o bé d’aplacat de pedra sobre totxo massís.
Les cobertes seran terrasses planes, coberta invertida i acabat en grava
rentada, col·locat com a paviment filtrant. Les portes i finestres seran de fusta i
les baranes de perfil metàl·lic en servei i ferro forjat en principals i balcons.
ADAE 3: Suites termals
Les 30 habitacions necessàries per completar el nombre de 150, segons
estudis de viabilitat econòmica, es construiran en una nova àrea independent
de l’edifici principal de l’hotel – balneari (ADAE 1).
Els criteris per a la selecció de l’emplaçament de la nova edificació s’han basat
en la proximitat a l’edifici principal de l’hotel – balneari i de les instal·lacions
termals (spa), la configuració topogràfica adient i el mínim impacte visual.
L’àrea triada en base a aquests criteris es correspon amb una zona limitant
amb la carretera d’accés a Cardó que es troba degradada per unes antigues
obres de condicionament d’aquesta, amb eliminació d’una corba, i per la seva
posterior utilització com a abocador de runes i terra. L’ADAE té una superfície
de 4.050 m 2 , dels quals 1.620 m 2 són edificables segons estableix el Pla
Especial.
Immediatament al nord de l’ADAE hi ha una edificació existents, antic
emplaçament de l’ermita de la Santíssima Trinitat, que es preveu habilitar per al
personal del balneari.
Pàg. 82 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Figura 5-11. Plànol topogràfic de l’ADAE 3.
Font: Projecte bàsic de les Suites termals.
Aquesta ADAE s’ha desenvolupat mitjançant el Proyecto básico Suites
Termales ADAE Nº 3 redactat al març del 2010.
Es preveu un edifici esglaonat segons la configuració del terreny, de manera
que no sobrepassi en cap punt els 3 m sobre el terreny natural, i
volumètricament fragmentat de manera que es pugui integrar visualment en
l’entorn.
Encara que per als serveis hotelers (recepció, consergeria, salons, àrees de
servei,...) dependrà de l’edifici principal de l’hotel – balneari, s’hi ha previst un
petit nucli de recepció i control, ofici d’habitacions, sala d’instal·lacions, vestuari
de personal i magatzems de manteniment, per tal de poder atendre el servei
adequadament.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 83

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
Figura 5-12. Seccions transversal i longitudinal de les suites termals.
Font: Projecte bàsic de les Suites termals.
L’edifici albergarà 29 suites de 4*, 26 d’un dormitori i 3 de dos dormitoris,
plantejades com a bungalous independents. A part de l’àrea de recepció i de
l’àrea de serveis i instal·lacions tindrà un garatge–aparcament de 23 places
cobertes, mentre que a l’exterior n’hi haurà 10 més a l’aire lliure sota pèrgoles.
Es crearà un vial perimetral adaptat a la morfologia del terreny natural per
donar a totes i cadascuna de les suites termals, d’ús exclusiu per als clients, de
3,5 m d’amplada i de sentit únic.
Al soterrani estarà situat el garatge - aparcament, els serveis del personal
(vestuaris, ofici i magatzem d’habitacions, i magatzem general de
manteniment), les instal·lacions (electricitat, combustible, aigua, sistemes
contra incendis) i l’àrea de recepció i control de clients.
Pel que fa a les suites termals l’accés serà independent per a cadascuna
d’elles. Les situades en el nivell inferior accediran des d’uns jardins centrals
esglaonats, mentre que les del nivell superior, on se situen les de dos
dormitoris, ho faran des del carrer perimetral, on hi haurà algunes places
d’aparcament exteriors. Totes elles disposen, a més de saló, menjador, cuina,
dormitori i cambra de bany i de terrassa coberta i oberta.
Els diferents patis de què consta el conjunt travessen les dues alçades i fan
possible l’entrada de llum als espais del semisoterrani corresponents a les
cambres de bany i als vestuaris. D’altres serveixen, a part de l’entrada de llum,
per a la ventilació de zones d’instal·lacions. Las cobertes són planes i
transitables i es destinen a solàrium i jardins. En una de les plataformes se
situa una petita piscina de 36 m 2 d’ús exclusiu dels clients de les suites termals.
El quadre de superfícies es presenta a la taula següent.
Pàg. 84 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Taula 5.4. Quadre resum de les superfícies totals construïdes de les suites termals.
Sota rasant
Sup. construïda
tancada
Sup. terrasses
obertes
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 85
Total
723,60 m 2 1.527,05 m 2 517,30 m 2 2.767,95 m 2
Font: Projecte bàsic de les Suites termals.
Els acabaments exteriors seran similars als dels edificis anteriors: aplacat de
pedra, totxo amb acabat monocapa exterior i aterrassaments coberts amb
pedra autòctona. Les cobertes seran planes i enjardinades. Respecte als
tancaments, es preveu emprar fusta amb vidre tipus climalit per a les finestres,
portes de fusta i baranes de perfil metàl·lic en serveis i de ferro forjat en
terrasses i accessos principals.
ADAE 4: Pont de connexió ADAE 1 i ADAE 2
Aquesta actuació s’ha desenvolupat mitjançant el Proyecto básico del puente
de conexión Balneario-SPA de Cardó redactat al març de 2011. Es tracta d’un
element que permetrà una comunicació més directa dels estadants a l’hotel
amb els serveis de banys.
Es preveu un pont de 2,50 m d’ample i 95 m de longitud. La cota de referència
per a la seva construcció s’estableix en +497.80 m, corresponent a la terrassa
tercera del recinte de l’Hotel – Balneari. El punt més alt, a la seva part central,
se situarà a uns 18 metres sobre el nivell del sòl.
Figura 5-13. Secció del pont de connexió.
Font: Projecte bàsic del pont de connexió Balneari-Spa.
Es tracta d’una estructura metàl·lica projectada de tal manera que la secció útil
està formada per dues bigues en gelosia unides pel tauler de pas i el que
suporta la coberta. Els tancaments laterals seran uns taulers de vidre
transparent subjectats a les bigues mitjançant tetràpodes d’acer inoxidable. La
coberta serà de xapa de coure corbada, marcant les costelles (“coberta a la
belga”).
Per sota del tauler del terra del pont hi passaran les conduccions de
sanejament, mentre que entre la coberta i el fals sostre hi haurà connexions
d’electricitat, telefonia i telecomunicacions, i aigua potable.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
L’acabat de totes les parts metàl·liques, amb l’excepció de la xapa de coure de
la coberta, serà amb una pintura reactiva de dos components, oxidant i
segellador (acer corten).
ADAE 5: Centre d’interpretació i aparcament
Es correspon amb l’esplanada, d’uns 4.185 m 2 , que ocupa actualment
l’aparcament de la planta embotelladora. En aquesta zona hi havia una antiga
fàbrica de ceràmica de 495 m 2 de superfície que es va enderrocar i de la qual
només en resta la xemeneia.
El Pla Especial reserva una superfície de 500 m 2 per a la restauració de la
xemeneia i la construcció annexa d’un edifici destinat a Centre d’interpretació
de la Vall de Cardó; la superfície màxima edificable és de 240 m 2 i l’ alçada
màxima de 8 m (amb PB+2). La resta de la zona es destinarà a aparcament,
repartit en tres àrees: una per als clients del balneari, una altra per al Centre
d’interpretació i una tercera per als visitants.
Aquesta actuació no ha estat desenvolupada a nivell de projecte.
ADAE 6: Barrera visual i acústica
Tenint en compte la possible convivència de l’activitat industrial a la planta
embotelladora i els usos hotelers i balnearis al conjunt d’edificis que es preveu
adequar, el Pla Especial delimita aquesta àrea com a zona tampó entre la
indústria i l’hotel.
Es tracta del vessant existent entre l’edifici del balneari i la parcel·la industrial.
El Pla Especial preveu per a aquesta àrea una urbanització en feixes i
vegetació autòctona que permeti complir la doble missió de barrera visual i
acústica, reintegrant i restablint el paisatge autòcton original en aquest sector
immediat a l’antic monestir i balneari.
Aquesta actuació no ha estat desenvolupada a nivell de projecte.
ADAE 7: Camí d’accés a les ermites i tractament de paisatge
Sobre l’espai lliure a l’entorn del balneari i els camins d’accés a les ermites, el
Pla Especial fa una sèrie de consideracions que es troben en diferents fases de
desenvolupament:
- Restauració i rehabilitació de les terrasses i antics jardins del Balneari:
aquesta actuació es troba desenvolupada en l’”Avantprojecte de la
urbanització dels espais lliures i ordenació de la jardineria del Balneari del
Cardó”, redactat al febrer de 2011. Contempla els itineraris per a vianants i
vehicles entre els diferents edificis, l’enjardinament i ordenació de l’entorn
d’aquests i l’enllumenat exterior.
Pàg. 86 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

- Estudi dels senders que envolten el balneari: es preveu la realització
d’aquest estudi amb l’objectiu de recuperar els senders que donen accés a
les ermites. En el moment de tramitar el programa d’adequació, no s’ha
realitzat aquest estudi i, per tant, no es disposa de la previsió d’actuacions a
realitzar respecte a la recuperació dels camins. L’avantprojecte
d’urbanització inclou l’inici dels recorreguts cap a les ermites en els
anomenats “camins secundaris” on només es preveu actuar amb les
intervencions que es considerin imprescindibles per limitar l’accés a àrees
on es trobin espècies protegides i per a la prevenció d’accidents.
- Estudi per a un accés alternatiu al balneari des del municipi de
Benifallet: l’estudi ha estat redactat per la Diputació de Tarragona, ens
titular de la carretera local d’accés al balneari.
El tractament paisatgístic previst en l’avantprojecte combina zones tractades
amb paviments durs i semidurs amb àrees vegetades segons es tracti de zones
d’estar, zones de trànsit entre les diferents àrees i edificis i zones circumdants.
Els recorreguts i zones d’estar s’han dissenyat tenint en compte els camins ja
existents, la topografia i els criteris per garantir l’accessibilitat a persones amb
mobilitat reduïda.
Atès que l’àrea a l’entorn del balneari no és plana, la construcció dels camins
implicarà la generació de talussos que es preveu tractar amb hidrosembra
d’espècies arbustives/herbàcies autòctones de baix requeriment hídric. En els
talussos de perfil 1:3 o superior, es fixaran amb murs de gabions que poden ser
vegetats.
Les àrees amb tractament diferenciat previstes en l’avantprojecte són les
següents:
Entrades: Plataformes d’accés als serveis que tindran un paviment dur
format per lloses de 0,5 x 0,5 x 0,10 m. Correspon a les zones amb
tramat vermell a la Figura 5-14 i comprenen les superfícies davant la
recepció de les ADAE 1 i 2, la zona d’aparcament temporal de l’ADAE 1 i
el vial paral·lel a la carretera.
Places toves: espais dins la zona construïda que reben un tractament
tou, bé amb sauló, bé amb gespa, i enjardinades. Són les àrees amb
tramat verd i comprenen l’anomenada “Plaça dels Lledoners” a la part
posterior de l’edifici principal, algunes zones situades entre els diferents
edificis que integren l’ADAE 1 i l’entorn de la piscina a l’aire lliure prevista
a l’ADAE 2. També algun espai interior de l’ADAE 3.
Recorregut principal: correspon a l’itinerari dissenyat per connectar a peu
les ADAE 1, 2 i 3, amb el màxim respecte a la topografia i el compliment
de les condicions del codi d’accessibilitat. Surt de la Plaça dels
Lledoners de l’ADAE 1 i s’eixampla a la zona de l’antiga piscina del
balneari creant una zona d’estar enjardinada. També té un ramal que es
dirigeix cap al mirador del Salt dels Frares. Per al paviment es preveuen
llambordes granítiques amb junta verda deixant major separació entre
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 87

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
ells a mida que s’allunyen de l’eix del camí, difuminant-se per a fondre’s
amb l’entorn. Correspon a la trama blava de la Figura 5-14.
Miradors i recorreguts interns: a banda de l’esmentat mirador del Salt
dels Frares, es generen alguns miradors al costat de l’ADAE 1 per
eixamplament de les feixes existents. Són zones amb paviment de sauló.
A banda d’aquestes zones amb tractament diferenciat, es preveu un camí
d’accés més directe entre l’ADAE 1 i 2, sense la premissa de mantenir el límit
de pendent al 8% segons requereix el codi d’accessibilitat. Es tracta d’un camí
d’1,5 m d’amplada, sense pavimentar, amb el sòl compactat i col·locació de
travesses cada 1,2 m per prevenir l’erosió. El pendent és inferior al 15%.
Pel que fa al tractament de la vegetació, es preveuen les actuacions següents:
Esbrossades i eliminació controlada: es preveu aquest tractament en la
zona d’estar a l’entorn de l’antiga piscina i al llarg dels recorreguts
previstos. El tractament ha de permetre l’ús de l’espai en les condicions
previstes (trànsit o estar) respectant peus d’arbres d’espècies autòctones
i les espècies protegides.
Eliminació de coberta vegetal: en les zones a construir. Es contempla
també l’eliminació d’individus en mal estat.
Plantació: es preveu una plantació al llarg de tota la longitud de l’escocell
que ha de separar l’actual carretera del camí paral·lel de nova creació
per a vianants i ciclistes. També es preveuen plantacions en les zones
construïdes amb funcions paisatgístiques, d’apantallament, de creació
de zones d’ombra en les zones d’estar, etc.
Tractament del bosc existent eliminant part del sotabosc i vegetació seca
per disminuir el risc d’incendi.
Pàg. 88 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Figura 5-14 Zones amb tractament paisatgístic diferenciat
Font: Avantprojecte de la urbanització dels espais lliures i ordenació de la jardineria del Balneari
del Cardó
Completen les actuacions previstes, el condicionament com a magatzems per
al manteniment, eines i utensilis de les edificacions existents a les vores de la
carretera: l’antiga ermita de Sant Elies i casa de banys i la situada a l’entrada
de l’aparcament.
ADAE 8: Ermites
El Pla Especial també fa referència a l’antic ermitori de Cardó. Concretament,
es preveu la redacció d’un pla director per a la restauració i rehabilitació de les
ermites conegudes i documentades a la Vall de Cardó, utilitzant el futur centre
d’interpretació com a base per al desenvolupament dels projectes de
rehabilitació.
S’hi preveu també l’aixecament dels plànols de les ermites així com el seu
estudi en profunditat, tant històric com arquitectònic.
Cap d’aquestes actuacions ha estat encara desenvolupada.
ADAE 9: Planta embotelladora
La planta embotelladora d’aigua de Cardó va explotar comercialment l’aigua de
l’aqüífer local des de l’any 1978. L’any 1991 passa a ser propietat de “Aguas
Minerales Pascual SA” i adquireix la seva fesomia actual amb l’abandonament
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 89

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
de les instal·lacions més antigues. L’aigua es comercialitza amb la denominació
“Agua del Valle de Cardó”. L’any 2002 obté la llicència ambiental per a l’activitat
existent i una ampliació consistent en una nova nau d’emmagatzematge i un
aparcament per a camions. La planta cessa en la seva activitat l’any 2007.
Segons el projecte per a l’obtenció de la llicència ambiental, la superfície del
solar és de 22.403 m 2 dels quals 7.384 m 2 estan ocupats per edificacions
industrials. La planta se situa en zona de domini públic hidràulic del Barranc de
la Font del Pastor que queda integrat per canalització en el recinte industrial.
El nombre de persones ocupades en l’activitat era de 28, sempre segons les
dades del projecte. L’aigua procedia de captació directa de pous i
s’emmagatzemava en dos dipòsits verticals de 100 m 3 abans del seu filtrat i
embotellat.
Malgrat que actualment la planta ha cessat en la seva activitat, el Pla Especial
manté la possibilitat de convivència d’aquesta amb els nous usos previstos
(hoteler, balneari). Per això, el Pla contempla la realització d’un estudi per
definir les mesures correctores que facin compatibles ambdues activitats
basant-se, sobretot en millorar la seva integració visual, apantallant les parts
visibles des de l’accés a la vall mitjançant barreres vegetals o, si s’escau,
traslladant la torre de refrigeració fora del camp visual general.
5.4 OCUPACIÓ DEL SÒL, DEMANDA DE RECURSOS NATURALS I
INFRAESTRUCTURES AMBIENTALS
5.4.1 Ocupació del sòl
Els terrenys afectats pels programa d’adequació del conjunt de Cardó als usos
hotelers i balneari, així com la planta embotelladora existent, pertanyen a una
mateixa finca, d’extensió molt més gran que l’àmbit d’actuació: la finca matriu té
unes 480 ha d’extensió mentre que les diferents actuacions que abasten el
programa d’adequació del balneari als nous usos hotelers afecten
conjuntament una extensió d’unes 10 ha. El grau d’ocupació del sòl i les
variacions respecte a la situació de partida varien en cadascuna de les àrees
d’actuació específica:
- ADAE 1: el perímetre dels edificis i espais urbanitzats intersticials que
formen el conjunt de l’antic monestir i balneari abraça una àrea d’11.670 m 2 .
Les actuacions proposades s’emmarquen dins aquest perímetre ja que
s’afegeixen alguns cossos als volums existents però aquests se situen
adossats als edificis actuals i dins el recinte delimitat pels murs de contenció
que comprenen els edificis i terrasses annexes, amb l’única excepció de la
rampa d’accés a la planta -1 que penetra en el vessant que separa el
monestir – balneari de la planta embotelladora. D’altra banda, gran part dels
metres quadrats de sostre que es guanyen amb l’ampliació es fan sota
rasant. Es pot considerar, doncs, que en aquesta àrea d’actuació no hi ha
pràcticament nova ocupació de sòl.
Pàg. 90 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

- ADAE 2: la superfície d’aquesta ADAE és de 3.887 m 2 que en l’actualitat
romanen lliures de construccions. En les proximitats es troba un dipòsit
d’aigua, que no es veu afectat, i una casa adossada a la carretera que
tampoc no s’afecta. L’edificabilitat de la parcel·la és inferior al 50% (1.554
m 2 ). Ara bé, aquestes superfícies que es computen són únicament les
edificacions tancades; afegint l’aparcament, la piscina i solàriums annexos,
l’ocupació del sòl és pràcticament del 100%.
- ADAE 3: la superfície de la parcel·la és de 4.005 m 2 i la superfície edificable
màxima de 1.620 m 2 . Igual que en el cas anterior, però, només computa
com a edificabilitat les superfícies tancades. Tenint en compte la
configuració de les suites termals com a petites construcció independents
enllaçades per un sistema de terrasses i cobertes practicables, l’ocupació
del sòl es pot considerar total en aquesta ADAE, que actualment no compta
amb cap edificació. En la seva proximitat hi ha una casa on s’havia
emplaçat l’ermita de la Santíssima Trinitat que es preveu rehabilitar per a ús
del personal del hotel.
- ADAE 5: està ocupada actualment per l’aparcament de la planta
embotelladora. En aquest mateix emplaçament hi havia hagut una fàbrica
de ceràmica (totxos) de la qual només es conserva la xemeneia que es
preveu restaurar. L’edifici tenia uns 450 m 2 de superfície en planta. El nou
edifici previst per a centre d’interpretació, té una superfície màxima de 240
m 2 segons el Pla Especial aprovat. Atès que la nova construcció es projecta
dins la zona d’aparcament existent, es considera que no hi ha nova
ocupació de sòl.
- ADAE 9: la superfície de la parcel·la industrial és de 22.403 m 2 dels quals
7.384 m 2 estan ocupats pels diferents locals de l’activitat. A l’entorn hi ha
una superfície urbanitzada delimitada per talussos i murs de contenció. Cal
tenir en compte que la superfície total també comptabilitza l’aparcament que
en el Pla Especial s’integra en l’ADAE 5, per tant, la superfície a tenir en
compte en l’ADAE 9 és d’uns 18.000 m 2 . El programa d’adequació no
contempla actuacions que impliquen modificacions en l’actual ocupació del
sòl.
La resta d’actuacions no comporten ocupació de sòl.
Taula 5.5. Superfície construïda resultant al conjunt de l’antic hotel – balneari amb les
ampliacions previstes.
Àrea d’actuació
ADAE 1: restauració edifici
monestir – balneari, ús hoteler
ADAE 2: edifici de nova
construcció, ús balneari
Superfície (m 2 )
àrea
Superfície
ocupada actual
(m 2 )
Superfície
nova ocupació
(%)
11.670 11.670 100
3.887 0 100
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 91

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
Àrea d’actuació
ADAE 3: edifici de nova
construcció, ús hoteler
ADAE 5: centre d’interpretació i
aparcament
Superfície (m 2 )
àrea
Superfície
ocupada actual
(m 2 )
Superfície
nova ocupació
(%)
4.005 0 100
4.185 4.185 100
ADAE 9: Planta embotelladora 18.000 18.000 0
Totals 33.855 m 2 41.747 m 2
Font: elaboració pròpia a partir dels projectes i el Pla Especial
Globalment, doncs, el conjunt d’actuacions que integren el programa
d’adequació del balneari de Cardó als nous usos representa incrementar
l’ocupació del sòl en un 25% respecte a la situació actual.
Durant les obres poden veure’s afectades altres superfícies, sobretot en la zona
situada entre les ADAE 1 i 2 que han de ser objecte d’actuacions de
condicionament paisatgístic.
5.4.2 Generació de residus d’excavació, enderroc i construcció
La topografia de la zona implicarà moviments de terres, sobretot en les ADAE 2
i 3. En el cas de l’ADAE 2, la configuració esglaonada de les edificacions
permetrà equilibrar pràcticament el balanç entre excavació i terraplenament i és
amb aquest objectiu que es planteja el projecte bàsic. En l’ADAE 3, el volum
d’excavació és molt major que el de terraplenat per la qual cosa es generarà un
excedent de terres; cal tenir en compte també que aquesta àrea es va utilitzar
per l’abassegament de terres d’actuacions anteriors (obres de la carretera i,
probablement, ampliació de la planta embotelladora).
Els projectes bàsics proporcionen les dades sobre generació de residus de la
construcció pel que fa a les ADAE 1 i 2. Pel que fa a la rehabilitació i
condicionament dels edificis existents de l’actual balneari, cal tenir en compte
que la major part d’enderrocs necessaris ja es van dur a terme durant les obres
urgents de consolidació, conservació i demolicions; per a la resta d’intervenció
prevista es calcula una superfície d’enderroc de 100 m 2 .
El projecte bàsic de l’edifici Balneari - Spa no preveu demolicions; com s’ha dit,
els excedents d’excavació i desmunt s’utilitzaran en el terraplenat de manera
que l’excedent s’ha avaluat només en 145 m 3 .
Taula 5.6. Previsió de generació de residus de la construcció.
Tipologia de residus ADAE 1
ADAE 2 ADAE 3
Residus enderroc m 3 73,9 --- ---
Terres d’excavació: generació m 3 ---- 3560 s/d
Terres d’excavació: excedent m 3 ---- 145 s/d
Pàg. 92 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Tipologia de residus ADAE 1
ADAE 2 ADAE 3
Residus de construcció: generació m 3 712 266,2 347
Residus de construcció a deposició
controlada (m 3 )
s/d 53 s/d
Font: elaboració pròpia a partir dels projectes. En cursiva, càlculs propis basats en la superfície
construïda i la taxa de generació m 3 residu/m 2 construït aplicat en projecte bàsic ADAE 2
Segons la informació aportada pel promotor, es preveu segregar en origen els
residus especials. El tipus de gestió externa prevista són instal·lacions de
reciclatge i dipòsits controlats autoritzats de terres i runes.
5.4.3 Demanda de recursos i instal·lacions
Abastament d’aigua
La vall de Cardó no disposa de xarxa pública de proveïment d’aigua.
L’abastament d’aigua s’ha fet tradicionalment mitjançant la captació de les deus
de Cardó, utilitzats indistintament per al consum en els usos històrics de la
zona i per comercialitzar aigua mineral envasada. El programa d’adequació del
balneari i entorns preveu continuar amb la mateixa font de subministrament i, si
és el cas, compatibilitzar els nous usos amb l’embotellament d’aigua.
L’escomesa de partida és la pròpia de la planta embotelladora i des d’aquesta
es projecta una xarxa de subministrament cap a les ADAE 1, 2 i 3. La
canonada segueix la traça de la carretera des del monestir cap a l’edifici
balneari i la creua d’aquest a les suites termals. Cadascuna de les ADAE
disposa del seu propi dipòsit de reserva amb una autonomia de 3 dies 1 . En
l’estudi hidrogeològic s’ha estimat la demanda d’aigua en 26.284 m 3 /any
(72.011 l/dia).
Taula 5.7. Estimació de la demanda d’aigua del nou hotel – balneari.
Ús Dotació
Valor
Demanda estimada
Usos residencials 200 l/pers/dia 300 persones 60.000 l/dia
Equipament balneari 3000 l/s/m 2 st 2.130 m 2 st 5.521 l/dia
Zones verdes 1000 l/s/m 2 7.512 m 2 6.490 l/dia
Font: Estudi hidrogeològic.
Totals 72.011 l/dia
Pel que fa a la planta, en el mateix estudi es dóna una forquilla de consum
entre 24.000 i 79.000 m 3 /any al llarg dels anys de funcionament. Estudis propis
de la propietat per avaluar la disponibilitat del recurs, fixaven la demanda anyal
en 70.000 m 3 . Actualment no hi ha consum de l’activitat industrial.
1 La capacitat del dipòsit (40.000 l) i la reserva (3 dies) només estan detallades en el projecte
que desenvolupa l’ADAE 3 Suites termals.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 93

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
Sanejament
La planta embotelladora disposa d’una petita estació depuradora i una fossa
sèptica dimensionada per a les necessitats de la fàbrica, amb una capacitat de
tractament de 3 m 3 /h. La producció d’aigües residuals dels nous usos hotelers i
balnearis s’ha estimat en 2,7 m 3 /h.
Figura 5-15. Cabal de tractament estimat per a la depuradora del hotel - balneari.
Tipologia Densitat (Ha)
Dotació
(l/dia)
Q1 Residencial 60.000,00
Q2 Comercial 0,00
Q4 Equipaments (Eq) 5.520,96
TOTAL
65.520,96
Cabal depuradora 65.521 l/dia
Font: Estudi hidrogeològic
2,7 m 3 /h
El Pla Especial preveu contemplar una alternativa de sanejament adient a les
noves necessitats i volum de producció. Tot i que no està reflectit en els
projectes bàsics desenvolupats fins el moment, segons el promotor les aigües
residuals es tractaran en una depuradora compacta de tractament biològic amb
fangs actius de baixa càrrega; es proposa el model BACTAGUA 900 E.H. amb
una capacitat de tractament de 99 m 3 /dia.
La instal·lació se situarà en un emplaçament sense determinar entre el complex
del monestir i la planta embotelladora. És previst un col·lector de conducció de
les aigües residuals des de l’ADAE 3 per sota de la rotonda de la carretera
d’accés fins a l’arqueta de l’ADAE 2 i d’aquesta al monestir per la base del pont
de connexió (ADAE 4) fins a connectar amb el col·lector del monestir a la
depuradora.
Electricitat i enllumenat exterior
La zona de l’entorn del balneari està servida per una línia elèctrica de 25 kV
que, en l’estat actual, només dóna servei a la planta embotelladora. Segons
informació aportada pel promotor, el càlcul de potència per als edificis és de
800 kWh; no serà necessari, per tant, ampliar la xarxa de subministrament ja
que existeixen dos transformadors de més de 4.000 kWh.
L’enllumenat exterior és descrit a l’avantprojecte de la urbanització dels espais
lliures i ordenació de la jardineria. Es preveu la utilització de làmpades de vapor
de sodi d’alta o baixa pressió (VSBP, VSAP) amb un flux màxim cap a
l’hemisferi superior de l’1%. La il·luminació s’organitza en quatre zones en
relació a la intensitat lluminosa, sempre sota els màxims establerts
reglamentàriament per a les zones E1. Són, de major a menor intensitat
lluminosa:
Pàg. 94 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

- Nivell 1: s’hi inclouen les places d’accés als edificis, la zona de la piscina de
l’ADAE 2, els recorreguts interns de l’ADAE 3, la il·luminació de las façanes
dels edificis històrics (ADAE 1) que mirin cap a l’interior de les zones
construïdes (no visibles des de l’edifici balneari) i el recorregut paral·lel a la
carretera actual. La disposició de les lluminàries serà al portell en el cas de
les places, vertical en les façanes (FHS

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
com estesa de línia telefònica ni repetidor de telefonia mòbil. Per a telefonia
bàsica es preveu una xarxa RDSI de veu i dades.
5.5 MOBILITAT
Formant part de la documentació per a la tramitació de la proposta d’adequació
del balneari de Cardó i entorns, s’ha realitzat un estudi de mobilitat específic.
En aquest estudi s’avalua la demanda de mobilitat generada en un total de
1.000 viatges/dia, dels quals 850 correspondrien a les activitats recreatives
(hoteleres i balneàries) i unes 150 a la planta embotelladora en el cas de que
es trobés en funcionament. Aquesta estimació s’ajusta a les previsions sobre
les quals es va fonamentar l’anàlisi d’alternatives d’accés al balneari de Cardó
realitzat per la Diputació de Tarragona.
Pel que fa al repartiment modal, amb les condicions actuals, la totalitat de la
nova demanda de mobilitat es generarà amb flux de vehicles privats o transport
discrecional de viatgers per carretera. Segons l’informe de caracterització de la
demanda turística a les Terres de l’Ebre de l’any 2008 (Observatori del
Turisme), el 93’9% dels turistes allotjats en hotels empren el vehicle privat com
a mitjà de transport. Les estratègies de comercialització i el tipus de públic al
que s’adreci l’oferta pot potenciar un menor o major ús del transport col·lectiu,
amb serveis discrecionals de transport per carretera.
L’únic accés rodat a Cardó és la carretera local TV-3021 que, tot i que millorada
l’any 2003, és estreta (4,5 m) i té alguns revolts de radi inferior a 30 m.
Aquestes característiques no atorguen bones condicions per a la seguretat a
tenir en compte en la futura situació d’implementació dels projectes
d’adequació del balneari i entorns. L’administració actuant, la Diputació de
Tarragona, ja ha iniciat gestions per analitzar alternatives per a la millora de
l’accés; millora que també està recollida com a actuació prevista en el PTP de
les Terres de l’Ebre. No és objecte d’aquest estudi ni dels projectes
d’adequació del balneari la selecció de l’alternativa per a la millora de l’accés
que, d’altra banda, no afecta la mobilitat interna.
Donada la ubicació relativa de Cardó respecte a les poblacions més properes,
l’accés a peu i en bicicleta és una alternativa vinculada únicament a la pràctica
excursionista i esportiva que ja es duu a terme en l’actualitat. En les condicions
actuals, no hi ha altres alternatives al vehicle privat motoritzat que la possible
promoció dels serveis discrecionals de transport de viatgers per carretera que
es pugui fomentar des dels operadors de les futures instal·lacions. En l’estudi
de mobilitat es proposa la creació d’un servei de transport local a Cardó des de
Benifallet i/o Rasquera amb dues parades en la zona del balneari. Cal tenir en
compte, que el PTP de les Terres de l’Ebre preveu la millora de la connexió
d’aquestes dues poblacions amb l’estació de tren de Móra la Nova; en
aquestes condicions, alguns dels serveis de la línia Tortosa – Móra la Nova
podrien allargar-se fins a Cardó. Recollint aquesta proposta, l’avantprojecte de
la urbanització dels espais lliures i ordenació de la jardineria preveu dues
parades: una a la rotonda entre les ADAE 2 i 3 i una altre a la zona d’accés a
l’ADAE 1.
Pàg. 96 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

La proposta d’adequació preveu itineraris diferenciats per a vehicles, vianants i
ciclistes mitjançant una xarxa jerarquitzada que inclou el manteniment i
connectivitat de les rutes d’interès excursionista existents. El disseny de la
xarxa s’ha fet tenint en compte la vialitat existent actualment i històrica,
l’accessibilitat i els criteris de màxima integració en l’entorn. Els itineraris s’han
descrit a l’apartat 5.3.2, en la descripció de l’ADAE 7.
En cas que es compatibilitzi l’activitat industrial amb l’ús hoteler, conviuran en
un mateix vial el trànsit de vehicles pesants amb destí a la planta embotelladora
i el vinculat als usos hotelers. Si la circulació induïda per la indústria es manté
en els set – deu vehicles diaris de la darrera etapa de funcionament, no s’han
de generar conflictes de mobilitat. Tanmateix, en l’estudi de mobilitat es
recomana limitar la velocitat dels vehicles i instal·lar senyalització indicativa del
trànsit de camions. També s’haurà de preveure la diferenciació de zones per a
un i altre ús en l’aparcament.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 97

6 ANÀLISI D’ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES I JUSTIFICACIÓ DE
LA SOLUCIÓ ADOPTADA
6.1 DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES
L’àmbit de les actuacions proposades a la Vall de Cardó inclou el conjunt de
l’antic monestir - balneari, els edificis adjacents, la fàbrica embotelladora i les
ermites dels voltants. L’objectiu és recuperar l’ús hoteler d’aquest espai fent
compatible el rendiment econòmic amb la protecció de l’indret i el seu entorn.
L’alternativa 0 o no actuació sobre l’espai no dóna compliment a l’objectiu. A
més, cal tenir en compte el mal estat en el que es troben els edificis existents
catalogats com a béns d’interès local.
Per desenvolupar el projecte de restitució de l’ús hoteler, es plantegen dues
alternatives:
• Alternativa 1: La que s’ha elaborat en base als estudis de viabilitat
econòmica i que comprèn, no només la restauració i rehabilitació del conjunt
actual, sinó també la creació de noves instal·lacions en edificis de nova
construcció. És l’alternativa que es descriu en la proposta elaborada pel
promotor, el projecte sotmès a AIA, basat en el Pla Especial de la Vall de
Cardó.
• Alternativa 2: Es basaria en la restauració de l’ús hoteler però ocupant
només les zones actualment edificades. La rehabilitació de l’actual conjunt
d’edificis de l’antic monestir – balneari permet complir només parcialment
amb el programa presentat pel promotor en el Pla Especial, basat en els
estudis de viabilitat econòmica.
En la taula següent es resumeixen les superfícies afectades per cadascuna de
les Àrees d’Actuació Específica vinculades a les diferents alternatives. Es
distingeix entre la superfície total de la parcel·la de cadascuna de les ADAE i, si
és el cas, la superfície màxima edificable o superfície ocupada per les
edificacions contemplades en cada àrea. Només es tenen en compte les
actuacions vinculades a l’ús hoteler i les de restauració i condicionament de
l’entorn. La reobertura de la planta embotelladora, tot i que s’inclou en el Pla
Especial, és una activitat que pot desenvolupar-se independentment de la
restitució de l’ús hoteler i que, en qualsevol cas, s’implantarà en funció del seu
propi estudi de viabilitat.
Cal tenir en compte que les accions de condicionament i restauració de
l’entorn, en el cas de l’alternativa 2, poden venir condicionades per la viabilitat
econòmica global del projecte.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 99

ANÀLISI D’ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA
Taula 6.1. Alternatives de desenvolupament del balneari de Cardó i Àrees d’Actuació
Específica (ADAE) vinculades.
ADAE
Alternativa 0 Alternativa 1 Alternativa 2
Sup.
parcel·la
(m 2 )
Sup.
màx.
edificable
m 2
Sup.
parcel·la
(m 2 )
Sup.
màx.
edificable
m 2
Sup.
parcel·la
(m 2 )
Sup.
màx.
edificable
m 2
ADAE 1 11.670 6.690 11.670 8.975 11.670 8.975
ADAE 2 ----- 3.887 1.554 ----- -----
ADAE 3 ----- 4.050 1.620 ----- -----
ADAE 4 ----- ----- ---- ----- -----
ADAE 5 ----- 4.185 1.230 4.185* 1.230*
ADAE 6 ---- ----- 1.166 ---- 1.166* ----
ADAE 7 ---- ----- X ---- X* -----
ADAE 8 ---- ----- X ---- X* -----
TOTAL 11.670 6.690 23.792 13.379 15.855 10.205
* Actuacions de restauració de l’entorn que poden estar condicionades a la viabilitat econòmica del
projecte en el cas d’optar per l’alternativa 2.
Amb l’alternativa 0 la superfície ocupada per les instal·lacions és manté igual
que en l’actualitat. Aquesta alternativa no és compatible amb la conservació del
patrimoni arquitectònic ja que els estudis tècnics han determinat que cal actuar
en els edificis per garantir la seva estabilitat estructural. El manteniment a llarg
termini de les edificacions comporta donar un ús a les edificacions de manera
que es faria necessari plantejar, en qualsevol cas, un ús alternatiu. L’ús hoteler
que és vol restituir és el més coherent
amb la història recent del monestir – balneari.
L’alternativa 1 representa incrementar la superfície ocupada fins als 23.792 m 2
dels quals un 56% seria superfície construïda. Tal i com ha quedat definit en el
Pla Especial aprovat, les actuacions pròpiament destinades a l’ús hoteler i
balneari es complementarien amb d’altres accions encaminades a la posta en
valor de l’entorn, com el condicionament del camí de les ermites, l’estudi i
rehabilitació de les mateixes i la construcció d’un centre d’interpretació. De la
rendibilitat econòmica de les noves activitats pot dependre també la decisió
respecte al tancament definitiu de la planta embotelladora com a activitat
industrial.
En el cas de l’alternativa 2, la superfície ocupada es limitaria als 15.855 m 2
dels edificis actuals més el centre d’interpretació. Cal tenir en compte, però,
que en el cas de desenvolupar-se aquesta alternativa, no hi ha cap instrument
que vinculi la restitució de l’ús hoteler amb la resta d’actuacions de millora de
l’entorn i aquestes estarien totalment condicionades a la viabilitat econòmica
del projecte. És a dir, en cas de desenvolupar-se l’alternativa 2 per a la
Pàg. 100 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

estitució de l’ús hoteler, difícilment s’arribaran a executar la resta d’actuacions
en l’entorn del balneari.
6.2 ANÀLISI DELS IMPACTES POTENCIALS
Alternativa 0
L’alternativa 0 no implica cap tipus de canvi en la morfologia de l’àrea i, per
tant, no implica alteracions sobre el medi físic, hidrològic i biòtic de la vall de
Cardó.
Paisatgísticament, però, la no actuació sobre els edificis que integren el conjunt
de l’antic monestir i balneari pot comportar una degradació paisatgística de
l’entorn per la sensació perceptiva d’abandonament i degradació que transmet
l’edifici en ruïnes. Aquesta mateixa percepció pot induir a comportaments
incívics i de poc respecte tant al propi edifici com al seu entorn, fomentant una
successiva degradació de l’entorn.
La no actuació sobre el conjunt arquitectònic representa un impacte negatiu
sobre els valors patrimonials atès que el mal estat en que es troben els edificis
fa necessària una intervenció per assegurar-ne l’estructura. Globalment, doncs,
la qualitat ambiental no es veu afectada en temes com el soroll i els valors
geològics i naturals, però sí en els valors paisatgístics i culturals.
Una altra instal·lació actualment en desús, la planta embotelladora, provoca un
fort impacte paisatgístic des de d’algunes de les vistes del Balneari. El fet que
no s’actuï sobre el conjunt impedirà la implantació de mesures d’integració
paisatgística, com ara apantallaments, etc.
Indirectament, els impactes negatius sobre el paisatge i la conservació del
patrimoni també afecten la socioeconomia de la zona al disminuir la capacitat
de generar activitat turística i de lleure compatible amb els valors de l’entorn.
Alternativa 1
Aquesta alternativa és la que implica una major ocupació del sòl i, per tant, un
major impacte potencial sobre el medi físic (moviments de terres) i hidrològic
(impermeabilització, ocupació de zona de policia de lleres...). És factible, però
aplicar mesures preventives i correctores per fer compatible aquest impacte.
Pel que fa a la vegetació, també hi ha un impacte potencial ja que s’ocupen
noves zones per al conjunt d’actuacions proposades. El criteri per triar
l’alternativa d’ubicació d’aquestes noves edificacions ha tingut en compte que
es tractés de zones ja degradades i amb vegetació ruderal. És el cas, per
exemple, de l’ADAE 3 que se situa en una zona anteriorment afectada per
obres d’adequació de la carretera d’accés. Comparteix amb l’alternativa 2 els
efectes potencialment negatius derivats d’una major freqüentació de l’espai
amb els nous usos. En aquest cas, però, existeix una major capacitat
d’intervenció per canalitzar els fluxos de visitants ja que es preveu una actuació
més global en l’entorn afectant al centre d’interpretació, la ruta de les ermites,
etc.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 101

ANÀLISI D’ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA
Paisatgísticament, aquesta alternativa representa la introducció de nous volums
arquitectònics (edifici balneari, edifici suites termals, passarel·la...). Serà
necessari treballar de forma completa i específica la integració visual d’aquests
elements per a que l’impacte assoleixi nivells admissibles. Hi ha també un
impacte positiu associat que és la possibilitat de treballar en la integració visual
de la planta embotelladora, millorant la situació actual. Fins i tot es podria
plantejar un futur escenari de substitució de l’activitat industrial per altres usos
més coherents amb l’ús hoteler, treballant en la integració paisatgística de les
instal·lacions. Aquest escenari és factible atès que els impactes de la represa
de l’activitat: trànsit de camions, soroll, etc. afectaria de manera substancials
als propis usuaris de l’equipament hoteler.
De manera similar, els valors patrimonials es poden veure afectats per la
introducció de nous elements, tot i que es garanteix el manteniment del
caràcter de l’edifici històric del monestir – balneari. En positiu cal esmentar
l’actuació global prevista sobre el conjunt ermitori vinculat a Cardó.
Des del punt de vista econòmic i de recuperació de l’economia de la zona,
aquesta és l’alternativa que dóna més garanties d’un impacte positiu pel fet que
fa compatible l’ús hoteler amb la conservació de l’entorn.
Alternativa 2
Aquesta alternativa limita les moviments de terres a les operacions necessàries
per al condicionament dels cossos construïts en l’actualitat. La major part
d’efectes sobre la qualitat ambiental seran, doncs, efectes temporals durant la
fase d’obres.
La situació del medi hidrològic (afectació a lleres, impermeabilització...) i el
medi biològic no ha de variar substancialment respecte a l’estat actual ja que
les accions a desenvolupar afecten als espais ja ocupats o urbanitzats.
Tanmateix, hi ha un impacte potencial indirecte sobre l’entorn derivat de la
major freqüentació de l’espai induïda pels nous usos.
Donat que l’actuació sobre el conjunt arquitectònic existent s’ha de fer atenent
als criteris dels estudis de patrimoni que s’han realitzat, l’actuació sobre el
conjunt arquitectònic s’ha de considerar un impacte positiu pel que fa als valors
patrimonials i paisatgístic, al restituir l’aportació paisatgística de l’edifici facilitant
la integració en l’entorn.
L’actuació a la zona, però, queda restringida al conjunt arquitectònic existent i
no es garanteix una actuació que permeti integrar la resta de valors
patrimonials de l’entorn com les ermites, la ruta que les uneix, etc. Així mateix,
la necessitat d’espai per garantir l’ús hoteler en aplicació de la normativa
turística actual, compromet actuacions com la pantalla visual i acústica
respecte a la planta embotelladora que permetria millorar la qualitat ambiental
d’aquest espai.
L’impacte positiu en l’economia de la zona queda condicionat a la viabilitat
econòmica del projecte que, segons els estudis realitzats, queda seriosament
compromesa amb aquesta alternativa. En aquestes condicions és més
Pàg. 102 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

probable que la propietat es veiés obligada a tornar a posar en marxa la planta
embotelladora, compatibilitzant el funcionament de l’establiment balneari amb
les instal·lacions industrials.
6.3 JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA
Un cop analitzades, s’ha optat per l’alternativa 1, tot i que pot generar una sèrie
d’impactes sobre diversos vectors ambientals (medi físic, hidrologia,
paisatge,...) pel fet que implica una major ocupació de sòl i la construcció de
noves edificacions. Tanmateix és la que, assegurant plenament la viabilitat
econòmica de la proposta, garanteix la conservació i recuperació dels elements
d’interès de l’entorn del Balneari (ermites, camins,...) i la seva gestió i
revalorització. Alhora, obre la porta a possibles actuacions de minimització i
correcció dels impactes actualment existents, provocats per la presència de les
instal·lacions industrials de la planta embotelladora, i fins i tot al seu tancament
definitiu i a la seva substitució per usos vinculats a l’activitat hotelera.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 103

7 AVALUACIÓ D’IMPACTES
7.1 OBJECTIU I METODOLOGIA
L’objectiu d’aquesta part de l'estudi és l'anàlisi conjunta de la informació
referent a les actuacions previstes i als estudis referits als diferents vectors
ambientals, per tal de detectar, descriure i valorar cadascun dels possibles
impactes (positius o negatius).
El procés consisteix en una primera fase d’identificació de cadascun dels
impactes detectats sobre els diferents components del medi, posteriorment es
procedeix a la caracterització i valoració dels impactes, que es recull
esquemàticament en forma de taules al final d’aquest capítol. La metodologia
de treball seguida per arribar a una avaluació final dels impactes ambientals
derivats del projecte objecte d'estudi s'ha basat en la seva caracterització i en
les possibilitats d'aplicació de mesures correctores.
Les característiques que s'han considerat per a cada impacte han estat les
següents, d’acord amb les definicions de l’annex I del Real Decreto 1131/1988,
de 30 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución
del Real Decreto Legislativo 1302/1986, de 28 de junio, de Evaluación de
Impacto Ambiental:
• Segons la intensitat: Fa referència al grau d’alteració produïda, i a la
severitat dels efectes causats pels impactes negatius.
- Efecte mínim: És el que es pot demostrar que no és notable.
- Efecte notable: Aquell que es manifesta com una modificació del medi
ambient, dels recursos naturals, o dels seus processos fonamentals de
funcionament, que produeixi o pugui produir al futur repercussions
apreciables als mateixos.
• Segons el signe:
- Efecte positiu: Aquell admès com a tal, tant per la comunitat tècnica i
científica com per la població en general, dins del context d’una anàlisi
completa, dels costos i beneficis genèrics i de les externalitats de l’actuació
contemplada.
- Efecte negatiu: Aquell que es tradueix en una pèrdua de valor naturalístic,
cultural, paisatgístic, de productivitat ecològica, o en un increment dels
perjudicis derivats de la contaminació, erosió i altres riscos ambientals.
• Segons la incidència:
- Efecte directe: Aquell que té una incidència immediata en algun aspecte
ambiental.
- Efecte indirecte o secundari: Aquell que suposa una incidència immediata
respecte a la relació d’un sector ambiental amb un altre.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 105

AVALUACIÓ D’IMPACTES
• Segons el tipus de sistema actiu:
- Efecte simple: Aquell que es manifesta sobre un sol component ambiental
(o aquell, el mode d’acció del qual, es individualitzat), sense conseqüències
en la inducció de nous efectes, ni en la acumulació ni en la sinèrgia.
- Efecte acumulatiu: Aquell que quan es propaga l’acció de l’agent inductor,
incrementa progressivament la seva gravetat, ja que no existeixen
mecanismes d’eliminació amb efectivitat temporal similar a la de l’increment
de l’agent causant del mal.
- Efecte sinèrgic: Aquell que es produeix quan l’efecte conjunt de la presència
simultània de diversos agents, suposa una incidència ambiental major que
l’efecte suma de les incidències individuals contemplades aïlladament. Així
mateix, s’inclou dins d’aquest tipus aquell efecte, el mode d’acció del qual,
indueix a l’aparició d’altres nous.
• Segons l’aparició:
- A curt termini : Es manifesta abans d’un any
- A mig termini : Es manifesta abans dels 5 anys
- A llarg termini: Es manifesta després dels 5 anys
• Segons la persistència:
- Efecte permanent: Suposa una alteració indefinida al temps. Que no
desapareix amb el temps.
- Efecte temporal: Suposa una alteració no permanent al temps, amb un
termini temporal de manifestació que pot ser estimat o determinat.
• Segons la reversibilitat:
- Efecte reversible: Aquell en el que l’alteració que suposa pot ser assimilada
per l’entorn de forma mesurable, a mig termini, a causa del funcionament
dels processos naturals de la successió ecològica i dels mecanismes
d’autodepuració del medi.
- Efecte irreversible: Aquell que suposa la impossibilitat, o la dificultat
extrema, de retornar a la situació anterior a l’acció que ho produeix.
• Segons la recuperabilitat:
- Efecte recuperable: Aquell on l’alteració que suposa pot ser eliminada, ja
sigui per l’acció natural, o per l’acció humana.
- Efecte irrecuperable: Quan l’alteració o pèrdua que suposa es impossible de
recuperar o restaurar, tant per l’acció natural com per la humana.
• Segons la seva periodicitat:
- Efecte periòdic: Aquell que es manifesta com un model d’acció intermitent i
continu en el temps.
Pàg. 106 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

- Efecte d’aparició irregular: Es manifesta de forma imprevisible en el temps, i
les seves alteracions s’han d’avaluar en funció d’una probabilitat
d’ocurrència.
• Segons la manifestació:
- Efecte continu: Aquell que es manifesta com una alteració constant al
temps, acumulada o no.
- Efecte discontinu: Aquell que es manifesta per mitjà d’alteracions irregulars
o intermitents en la seva permanència.
Aquesta avaluació es concreta en la utilització d'una escala de nivell d'impacte.
S'ha emprat la més acceptada generalment segons la bibliografia consultada,
que es basa en l’efecte d’un determinat impacte sobre els factors ambientals, i
en el grau d’atenuació o millora de les mesures correctores aplicades i inclou
els següents nivells:
- Compatible: Aquell impacte, la recuperació del qual, es immediata una
vegada ha acabat l’activitat que ho produeix i no precisa de pràctiques
protectores o correctores. S’aplica així mateix als impactes positius.
- Moderat: Aquell impacte, la recuperació del qual, no precisa de pràctiques
protectores o correctores intensives i on la recuperació de les condicions
ambientals inicials requereix cert temps.
- Sever: Aquell on la recuperació de les condicions del medi exigeix
l’adequació de mesures correctores o protectores, i on, inclòs amb aquestes
mesures, la recuperació requereix un període de temps dilatat.
- Crític: Aquell impacte amb una magnitud superior al llindar acceptable. Amb
aquest impacte es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les
condicions ambientals, sense cap possibilitat de recuperació, inclòs amb
l’aplicació de mesures correctores.
7.2 IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES
En primer lloc s’han identificat els paràmetres ambientals que poden veure’s
afectats per les diferents accions que comporta el projecte. Per efectuar la
identificació s'ha utilitzat una matriu de doble entrada (Figura 7.1) en la qual es
representen les accions del projecte en sentit horitzontal i, verticalment, els
diferents vectors ambientals. La matriu vol representar gràficament els
impactes possibles o potencials.
La llista d'accions considerades, sense ser exhaustiva, pretén reflectir els
aspectes més significatius de la millora general. Aquestes accions s'han
considerat agrupades en dos grans blocs:
− Accions referents a la construcció i ocupació de l’espai per part de les
instal·lacions (elements constructius). Inclouen tots aquells elements
estructurals implicats en el projecte, contemplats tant en el seu aspecte
temporal (mentre duren les obres) com permanent (un cop construïts).
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 107

AVALUACIÓ D’IMPACTES
− Accions desenvolupades en les operacions de funcionament de les
instal·lacions, és a dir, les que tindran lloc com a conseqüència de la
utilització i manteniment del Balneari.
S’han considerat les següents:
a) Elements constructius:
- Desbrossada del terreny
- Moviments de terres
- Ocupació temporal de sòl: abassegaments, dipòsits de materials, pàrking de
maquinària,…
- Abocadors
- Préstecs de terres
- Extraccions d’àrids
- Plantes de formigó i asfalt
- Trànsit de maquinària pesada
- Enderrocament d’infraestructures i edificis existents
- Construcció de nous edificis
- Implantació de xarxes de serveis i infraestructures: aigua, electricitat,
telefonia,...
- Construcció i pavimentació de la xarxa viària interna i dels aparcaments
- Construcció del pont de connexió entre l’hotel i l’spa
b) Operacions de funcionament:
- Funcionament de les instal·lacions hoteleres i balneàries
- Trànsit de vehicles
- Operacions de manteniment: conservació dels edificis i les instal·lacions,
manteniment de les zones enjardinades,…
- Generació de residus
- Generació d’aigües residuals
- Accions induïdes: freqüentació de l’espai per visitants, activitats de turisme
actiu (senderisme,...) per als clients,…
En funció de l'estudi de vectors ambientals realitzat, s'ha triat, per a cada
element del medi analitzat, els paràmetres més adequats per mesurar-ne el
grau d'afectació en la zona d’estudi:
• Atmosfera
- Emissió de gasos (GEH, CO, NOx,…)
- Pols
Pàg. 108 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

- Soroll
- Contaminació lluminosa
• Hidrologia
- Hidrologia superficial
- Aqüífers
- Qualitat de l’aigua
• Geologia, geomorfologia i sòls
- Relleu i geomorfologia
- Riscos geològics
• Fauna
- Espècies
- Hàbitats
- Zones d’interès: àrees de nidificació i campeig,…
• Vegetació i flora
- Coberta vegetal
- Espècies
- Comunitats vegetals
- Risc d’incendi forestal
• Paisatge
- Components del paisatge: vegetació, elements culturals,...
- Elements visuals: color, textura, forma,…
• Patrimoni històrico-artístic
- Elements qualificats d’interès cultural (Monestir–Balneari)
- Altres elements del patrimoni: ermites, camins ramaders,...
• Usos del sòl
- Forestal
- Altres usos: Balneari, industrial,…
• Planificació urbanística
- Espais protegits
- Planificació territorial
- Planejament urbanístic
• Infraestructures i elements de l’entorn humà
- Xarxes de distribució de serveis: aigua, electricitat,…
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 109

AVALUACIÓ D’IMPACTES
- Infraestructures d’aprofitament d’aigües subterrànies: pous,…
- Xarxa viària: carretera i camins
- Itineraris a peu i en BTT
• Aspectes socioeconòmics
- Població
- Activitats econòmiques
- Comunicacions
Pàg. 110 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Atmosfera
Hidrologia
Geologia, geomorfologia i sòls
Fauna
Paisatge
Figura 7-1 Matriu d'identificació d'impactes
LLEGENDA
Patrimoni històrico-artístic
Usos del sòl
Tipus d'efecte
Vegetació i flora
Planificació urbanística
Aspectes socioeconòmics
Permanent
Temporal
Infraestructures i elements de l'entorn humà
Emissions gasos (GEH, CO, NOx,…)
Pols
Soroll
Contaminació lluminosa
Hidrologia superficial
Aqüífers
Qualitat de l'aigua
Relleu i geomorfologia
Riscos geològics
Espècies
Hàbitats
Zones d'interès (nidificació, campeig,…)
Coberta vegetal
Espècies
Comunitats vegetals
Risc d'incendi forestal
Components del paisatge (vegetació, elements culturals,…)
Elements visuals (color, textura, forma,…)
Monestir-Balneari
Altres elements del patrimoni (ermites, camins ramaders,...)
Forestal
Altres usos: Balneari, industrial,…
Espais protegits
Planificació territorial
Planejament urbanístic
Xarxes de distribució (aigua, electricitat,…)
Infraestructures d'aprofitament d'aigües subterrànies (pous,…)
Xarxa viària: carretera i camins
Itineraris a peu i en BTT
Població
Activitats econòmiques
Comunicacions
Desbrossada del terreny
Moviments de terres
Ocupació temporal de sòl: abassegaments, dipòsits de material, pàrking de maquinària,…
ELEMENTS CONSTRUCTIUS
Abocadors
Préstecs de terres
Extraccions d'àrids
Plantes de formigó i asfalt
Trànsit de maquinària pesada
Enderrocament d'infraestructures i edificis existents
Construcció de nous edificis
Implantació de xarxes de serveis i infraestructures (aigua, electricitat, telefonia,...)
Construcció i pavimentació de la xarxa viària interna i dels aparcaments
Construcció del pont de connexió entre l'hotel i l'spa
Funcionament de les instal·lacions hoteleres i balneàries
OPERACIONS DE
FUNCIONAMENT
Trànsit de vehicles
Operacions de manteniment (conservació dels edificis i les instal·lacions, manteniment de les zones enjardinades,…)
Generació de residus
Generació d'aigües residuals
Accions induïdes: freqüentació de l'espai per visitants, activitats de turisme actiu (senderisme,...) per als clients,…

7.3 CARACTERITZACIÓ I VALORACIÓ DELS IMPACTES
7.3.1 Impactes sobre el medi atmosfèric
Les noves activitats previstes a la vall de Cardó no estan considerades
potencialment contaminants de l’atmosfera i no són susceptibles d’afectar la
qualitat global de l’aire en l’àmbit d’influència. Tanmateix, representen un
increment del consum de combustibles amb les conseqüents emissions
associades. Els focus d’emissions existents, associats a la planta
embotelladora que actualment no està en funcionament, són els associats al
consum energètic de la planta estimat en uns 15.000 l/any de gasoil C; el
consum estimat per als nous usos és de prop de 300.000 l/any. Malgrat
l’important increment del consum energètic, les emissions associades no
inclouen cap contaminant que s’hagi considerat crític a la zona i no es donen
condicions que puguin limitar la capacitat de dispersió de l’atmosfera. Tenint en
compte, a més, que la zona està qualificada com de capacitat alta i
vulnerabilitat baixa, l’impacte s’ha considerat compatible.
El mateix criteri s’ha utilitzat per avaluar l’increment de les emissions
associades al trànsit, que s’estima que passarà d’una IMD de 165 veh/dia a uns
1000 veh/dia. Continuen mantenint-se, però, en intensitats de trànsit molt
baixes.
Un altre efecte associat a l’increment del consum energètic, tant de
combustibles com d’energia elèctrica, és l’augment de les emissions de gasos
d’efecte hivernacle (GEH). S’ha estimat que la planta embotelladora tenia una
contribució a l’efecte hivernacle de 97 t/CO2eq/any. Els consums energètics
associats a les noves instal·lacions hoteleres, segons les dades aportades pel
promotor, comportaran l’emissió d’unes 2.384 t/CO2eq/any, la qual cosa
representaria incrementar en 2,8 t/habitant/any la contribució a l’efecte
hivernacle prenent com a referència els habitants de Benifallet. En aquest cas,
l’impacte s’ha considerat moderat atenent a la contribució a un efecte global i a
la necessitat d’adoptar mesures correctores en l’actual conjuntura
d’implementació d’estratègies per a la reducció de les emissions.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 113

AVALUACIÓ D’IMPACTES
Gasoil C
Taula 7.1 Estimació de les emissions de GEH
Planta Hotel-balnerari
Consum energètic (kWh) 1 146.550 2.813.760
Factor d’emissió (kg/kWh) 2 0,267
Emissions de GEH /t CO2eq/any) 39,13 751,27
Electricitat
Consum energètic (kWh) 146.550 2.813.760
Factor d’emissió (g/kWh) 3 233
Emissions de GEH /t CO2eq/any) 58,25 1.632,86
Total 97,4 2.384,2
Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts. (1) Factor de conversió 9,77 kWh/l segons
“DESGEL. Metodologia per l'elaboració d'una prediagnosi energètica municipal”, Diputació de
Barcelona, 2006. (2) Factor d’emissió de l’Oficina Europea del Canvi Climàtic, “Technical annex
to the SEAP template instruction document 2009”.(3) Factor d’emissió provisional any 2009 del
mix elèctric estatal, “Comisión Nacional d’Energia”.
En un altre ordre de coses, les obres de construcció dels nous edificis
comporten moviment de terres i materials que pot fer augmentar les partícules
en suspensió, amb una disminució temporal de la qualitat de l’aire i efectes
adversos en la vegetació de l’entorn. La intensitat de l’impacte pot ser notable
en moments puntuals, però la repercussió és molt local, l’efecte és temporal i
és factible la incorporació de mesures correctores de fàcil aplicació. Per tot
això, l’impacte es considera moderat.
La zona d’estudi, en un espais d’interès natural, ha de ser considerada una
zona de sensibilitat acústica alta i, per tant, mereixedora d’una elevada
protecció envers la contaminació acústica. De les actuacions contemplades en
el Pla Especial, l’activitat que implica un major impacte acústic és la planta
embotelladora que, en les èpoques en que estava operativa tenia unes
emissions sonores ben apreciables precisament pels baixos nivells del soroll de
fons. En canvi, les noves activitats previstes no han de comportar uns
increments d’emissió acústica apreciables ja que es tracta d’un model turístic
poc massificat.
Així doncs, el programa de desenvolupament no comporta una pèrdua de
qualitat acústica respecte a la situació amb la planta embotelladora activa,
tenint en compte que el funcionament d’aquesta provocava uns nivells
d’immissió acústica que podien arribar a incrementar en uns 50 dBA el soroll de
fons en alguns punts. Ara bé, l’impacte acústic del conjunt de les activitats
contemplades en el Pla Especial serà sever en el cas que es compatibilitzi l’ús
hoteler amb l’activitat a la planta embotelladora. Cal tenir en compte, a més,
que els principals receptors de l’impacte serien els propis usuaris de les
instal·lacions hoteleres. L’entrada principal prevista per a l’edifici del hotel se
situa a uns 70 m d’un dels principals focus d’emissió: la torre de refrigeració,
amb nivells màxims mesurats de 86,8 a 17 m. Estimant una reducció de 6 dBA
Pàg. 114 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

al doblar la distància (aproximació vàlida per a fonts sonores puntuals) els
nivells màxims mesurats a l’entrada de l’edifici podrien arribar als 74,8 dBA.
Malgrat que l’estimació dels nivells d’avaluació sonora requeriria d’un càlcul
més acurat que tingués en compte el temps i horari de funcionament i els
possibles components impulsius o tonals del so emès, l’aproximació permet
avaluar que se superarien els límits d’immissió per a zones de sensibilitat
acústica alta i seria necessari adoptar mesures correctores en cas de
compatibilitzar els dos usos previstos al Pla Especial.
Les emissions de soroll degudes a les obres s’han considerat un impacte
moderat ja que, malgrat la sensibilitat de la zona, es tracta d’un impacte
temporal.
La zona d’estudi gaudeix de la màxima protecció (E1) envers la contaminació
lluminosa que preveu la legislació actual. El desenvolupament del programa
d’adequació contempla la implantació de nou enllumenat exterior. En el disseny
d’aquest, però, s’ha tingut en compte tots els paràmetres fixats en el Decret
82/2005 per la qual cosa, l’impacte es considera compatible.
7.3.2 Impactes sobre la gea
Segons el diagnòstic dels EIG elaborat pel Departament de Medi Ambient i
Habitatge, aquest espai està poc antropitzat i no presenta impactes significatius
que n’alterin el caràcter. En el mateix diagnòstic no s’estableixen limitacions per
a l’ús de la geozona.
Les actuacions previstes no afecten la interpretació de la sèrie estratigràfica del
mesozoic que és el principal valor d’aquesta extensa geozona, per això, s’ha
considerat que no hi ha impactes respecte el patrimoni geològic.
Les obres d’adequació, però, comporten un cert volum de moviments de terres
que alteren la geomorfologia en zones molt localitzades. Els moviments de
terres més significatius es generaran en la construcció de l’edifici destinat a
usos balnearis (spa); tot i amb això, la major part de terres d’excavació es
reutilitzaran en les pròpies esplanacions i es preveu un excedent de només 145
m 3 de terres que es destinaran a dipòsit controlat. Els moviments de terres no
afecten en cap cas, les zones més sensibles amb formacions geomorfològiques
d’interès paisatgístic (agulles, penya-segats...). Per tot això, s’ha considerat que
l’impacte és moderat.
Igualment, la urbanització de l’àrea situada entre l’actual monestir – balneari i
l’spa s’adapta a la morfologia de la vall existent, amb un traçat dels camins i
itineraris sinuosos adaptats a les corbes de nivell. Tot i això, inevitablement es
generaran nous talussos i alguns camins amb pendents superiors al 5%.
Tanmateix, l’extensió és local i l’impacte sobre l’increment dels processos
erosius s’ha considerat també moderat.
7.3.3 Impactes sobre el cicle de l’aigua
Pel que fa a la hidrologia superficial, els moviments de terres (talussos,
desmunts) i altres operacions que comportin modificacions de la morfologia
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 115

AVALUACIÓ D’IMPACTES
poden produir alteracions en el drenatge. Les alteracions poden consistir en un
efecte de concentració de les aigües d’escolament amb els conseqüents
efectes indirectes sobre els processos erosius a l’afavorir la formació d’incisions
en el terreny o, contràriament, la creació de zones amb drenatge deficient. Com
ja s’ha explicat en el cas anterior, els moviments de terres previstos són de
poca envergadura. El punt més sensible és el barranc de Sant Roc, situat entre
les ADAE 1 i 2 que es troben en zona de policia i en mig la zona que es
condicionarà paisatgísticament per als itineraris i gaudi dels usuaris de les
instal·lacions. L’impacte s’ha qualificat de moderat.
El cas del barranc de la Font del Pastor és diferent perquè actualment ja està
plenament afectat per les construccions existents. El curs, en la seva part
baixa, està interromput per les edificacions de la planta embotelladora i el
drenatge canalitzat fins a la sortida de l’efluent de la depuradora de la
instal·lació industrial. La capacitat d’aquesta obra de drenatge no és suficient
per absorbir el cabal que pot arribar a drenar el barranc en cas d’avingudes
amb període de retorn de més de 100 anys. En aquests supòsits d’avinguda es
produeix, doncs, un sobreeiximent del curs just en la zona d’entrada del torrent
a la planta embotelladora, circulant l’aigua per sobre de l’esplanada de la
planta. L’impacte de l’ocupació del domini públic hidràulic, ja manifest en
l’actualitat, s’ha qualificat com a sever per tots els efectes exposats. Les noves
actuacions previstes no impliquen actuacions que agreugin l’afectació però
tampoc no presenten alternatives per a la recuperació.
En un altre ordre de coses, els moviments de terres poden comportar un
augment de sòlids en suspensió en les aigües de la xarxa de drenatge
superficial. Igualment, les operacions amb maquinària pesada a l’entorn de la
xarxa de drenatge introdueix un factor de risc de contaminació de les aigües,
tant superficials, com subterrànies associades, que pot arribar a tenir un efecte
apreciable, atesa l’escassa capacitat d’autodepuració dels cursos afectats, si
no es prenen les mesures preventives adients. Per això, l’impacte s’ha
considerat moderat.
Els recursos hídrics de la zona, bàsicament subterranis, ja han presentat indicis
de sobreexplotació durant l’etapa de funcionament de la planta embotelladora
s’han alterat alguns components del cicle com el drenatge natural a través de
brolladors i surgències que han estat històricament reconduïdes per als
diferents usos balnearis i industrials que han tingut aquestes aigües. Els
recursos disponibles s’han estimat suficients per a l’abastament de l’activitat
hotelera – balneària, però, en el cas que aquesta hagués de conviure amb la
planta embotelladora, la taxa mitjana d’aprofitament del recurs seria elevada
(79%) i els recursos serien insuficients en anys secs. Circumstàncies com la
descàrrega puntual en petits nivells penjats o les pèrdues a través dels
accidents tectònics que delimiten l’aqüífer, poden comportar que tot el recurs
(recàrrega anual) no estigui disponible en els punts de captació. Això, i les
tendències previsibles pel que fa als efectes del canvi climàtic, fan aconsellable
prendre les hipòtesis més desfavorables en el balanç recurs/demanda. Es
tracta de recursos locals i no s’afecten altres aprofitaments però les aigües han
Pàg. 116 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

estat un dels elements que han configurat la identitat d’aquest indret. Per això,
l’impacte sobre la quantitat de recurs s’ha considerat sever.
L’aqüífer del sinclinal de Cardó es recarrega directament per infiltració de les
aigües de pluja sobre la zona aflorant. Les actuacions previstes impliquen la
nova ocupació d’uns 40.000 m 2 . Tanmateix, les superfícies afectades es troben
fora del que s’ha considerat l’àrea de recàrrega preferent, per la qual cosa
l’impacte s’ha considerat compatible.
Les nous usos previstos amb els projectes d’adequació impliquen la generació
de nous efluents d’aigües residuals que se sumarien als generats per la planta
embotelladora en el cas que es reprengués la seva activitat. La capacitat de
tractament de la planta depuradora existent (vinculada a la instal·lació
industrial) resultarà insuficient si es vol utilitzar la mateixa instal·lació per al
tractament de l’aigua del hotel – balneari en cas que es compatibilitzin els dos
usos, ja que iguala la capacitat que s’estima per tractar les aigües residuals de
l’establiment hoteler (2,7 m 3 /h). El medi receptor dels abocaments pot
considerar-se vulnerable, però la proposta d’adequació ja contempla la
construcció d’una nova depuradora, per la qual cosa l’impacte s’ha considerat
moderat.
La carretera d’accés a Cardó travessa els barrancs de la Columna i de Sant
Roc. Les actuacions del programa d’adequació preveuen la construcció d’un
vial paral·lel per a vianants i ciclistes que haurà de preveure les obres de
fàbrica necessàries per garantir la funcionalitat hidràulica d’aquests cursos. Així
mateix, alguns trams dels camins d’accés a les ermites aprofiten part dels
torrents per al seu traçat o els creuen en alguns punts. L’impacte sobre els
efectes dels riscos derivats d’inundacions i avingudes es considera globalment
moderat, tenint en compte que la situació específica de la planta embotelladora
respecte al barranc de la Font del Pastor ja s’ha avaluat de forma
individualitzada.
7.3.4 Impactes sobre el medi biològic (vegetació, flora, fauna i
hàbitats)
La preparació del terreny prèvia a la implantació de les noves edificacions i a la
urbanització del seu entorn pot comportar l’alteració o eliminació total de la
vegetació. Tanmateix, es tracta bàsicament de zones més o menys alterades
on no es troben comunitats d’interès (alzinars, vegetació rupícola, etc.). Aquest
impacte, que seria en tot cas molt limitat en superfície, quedant en tot cas
restringit a l’extrem nord-oest de l’àmbit (ADAE 3) i als talussos que delimiten la
carretera d’accés i el futur aparcament de l’hotel (ADAE 5), s’ha avaluat com a
moderat.
Malgrat això es pot produir l’afectació a determinades espècies de flora
d’interès situades a l’entorn del recinte del Balneari en zones potencialment
afectades per les obres en aquesta fase de projecte: moviments de terres,
urbanització, noves edificacions, etc. Seria el cas dels peus de margalló
presents en un aflorament rocós situat a l’extrem nord-oest de la zona on
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 117

AVALUACIÓ D’IMPACTES
s’ubicarà l’spa (ADAE 2), així com d’algun de grèvol i teix situats dins del
recinte actual (ADAE 1), totes elles espècies protegides per la legislació vigent.
Hi ha d’altres espècies d’interès que, tot i que de moment no han pogut ser
localitzades, podrien estar presents en aquestes zones o en d’altres on de
moment no hi ha prevista cap actuació però que per la seva proximitat podrien
ser afectades. Així, tindríem per exemple Arenaria conimbricensis subsp.
viridis, Centaurea podospermifolia, Knautia rupicola, Linaria oblongifolia subsp.
aragonensis (=Linaria glauca), Medicago coronata i Medicago secundiflora.
Malgrat que es tractaria d’afectacions en zones molt puntuals, la importància
d’aquestes espècies i el fet que es requeririen mesures preventives o
correctores d’una certa intensitat (prospeccions, trasplantaments,...) ha fet que
es valorés l’impacte com a sever.
Encara que no es tracta d’una espècie protegida ni amenaçada, l’endemisme
Biscutella fontqueri es troba present en els talussos de la plataforma on
s’ubicarà l’aparcament de l’hotel (ADAE 5), que a priori no han de ser afectats
per les obres, que només consistirien en l’ordenació de l’espai existent, sense
que hi hagi prevista cap ampliació. El mateix passa amb els peus existents a
les àrees formigonades de la planta embotelladora (ADAE 9), en què es troba
també Leucanthemum vulgare subsp vogtii, i on a priori no hi ha prevista cap
actuació.
Les actuacions a la zona on es construirà l’spa (ADAE 2) poden afectar una
espècie que, tot i ser possiblement introduïda per l’activitat monàstica, es troba
absolutament naturalitzada: l’aleixandrí o api de cavall (Smyrnium olusatrum).
Seria també el cas del còlquic groc (Sternbergia lutea), present a la futura
localització de les suites termals (ADAE 3).
Fora de les zones on s’ubicaran les diferents edificacions, algunes d’aquestes
espècies introduïdes d’un cert interès podrien resultar afectades per les obres
d’urbanització i enjardinament dels entorns. És el cas, per exemple, de les
poblacions d’api de cavall i de barretera o pota de cavall (Petasites pyrenaicus)
existents a la zona de l’antiga piscina, o dels peus de lledoner (Celtis australis)
dispersos per tot l’àmbit.
Algunes zones d’actuació que no han estat desenvolupades en aquesta fase
del projecte podrien també afectar algunes d’aquestes espècies al·lòctones
d’interès: és el cas d’alguns individus d’api de cavall i de ceba porrera (Urginea
maritima) situats a l’espai entre el Monestir-Balneari i la planta embotelladora,
on s’ha de crear una barrera vegetal (ADAE 6) per apantallar les instal·lacions
industrials.
Les obres poden comportar molèsties a la fauna: soroll, trànsit de maquinària
pesada,... que com a conseqüència més greu podrien afectar el comportament
de determinades espècies, especialment ocells rapinyaires, evitant la seva
reproducció o allunyant-les dels seus territoris de caça i alimentació.
La zona de nidificació més propera, en aquest cas la d’una parella d’àguila
daurada, es troba prou allunyada del Balneari i per sota d’aquest, de manera
que no es preveu cap afectació al seu comportament com a conseqüència de
Pàg. 118 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

les obres. Com que si, malgrat tot, calgués establir alguna mesura preventiva
aquesta seria relativament simple, s’ha avaluat l’impacte com a moderat.
Pel que fa a l’eliminació física directa o l’alteració substancial d’habitats
faunístics per les obres i per l’ocupació irreversible de terrenys per a les noves
instal·lacions, les àrees potencialment afectades es troben fortament
antropitzades i no presenten cap interès especial. Com en el cas de les
afectacions sobre la vegetació s’ha avaluat l’impacte com a moderat.
7.3.5 Impactes sobre el paisatge
Donada la conca visual molt limitada de les actuacions les possibles
afectacions es limitaran a l’entorn més immediat, de manera que no es
produeix una modificació de l’estructura general del paisatge: perfils
emblemàtics, fites, etc. Tampoc s’interfereix en la visibilitat dels miradors
existents que, d’altra banda, podran anar sent recuperats i condicionats per a
aquest ús, la qual cosa suposarà, a mig i llarg termini, un impacte positiu.
La construcció de les noves instal·lacions del Balneari (spa, suites termals, pont
de connexió,...) suposarà la introducció d’elements que provocaran una intrusió
visual en el paisatge.
D’altra banda les noves edificacions i la rehabilitació i remodelació de les
antigues, la urbanització i l’enjardinament de l’entorn, comporten la incorporació
de volums, colors i textures que contrastaran per escala o per cromatisme amb
els elements que els envolten (edificacions i vegetació existent,...).
La construcció de nous vials i la millora dels existents, així com la preparació
del terreny per a la implantació de les noves edificacions, poden comportar
moviments de terres importants. Els talussos generats per la creació de
desmunts i terraplens podrien provocar un cert impacte visual per contrast
cromàtic amb l’entorn.
De l’anàlisi realitzada en l’estudi d’impacte i integració paisatgística es desprèn
que, d’acord amb les condicions de visibilitat des dels diferents punts
d’observació, cadascun d’aquests impactes es pot avaluar com a moderat,
donat que es poden corregir mitjançant l’aplicació de mesures correctores
relativament poc complexes, aconseguint una bona integració paisatgística de
les actuacions.
7.3.6 Impactes sobre el patrimoni cultural
Dels resultats dels treballs arqueològics realitzats fins ara se’n desprèn la
persistència de bona part de les estructures de l’antic monestir, posteriorment
reutilitzades com a balneari. La pèrdua dels elements de més interès històric
d’aquest conjunt suposaria un impacte sever.
Tanmateix les actuacions previstes representen una de les últimes oportunitats
de rehabilitar un element del patrimoni cultural que, d’altra manera, seguiria el
mateix procés de degradació que ha patit fins ara, amb el risc de pèrdua
irreversible dels valors que conserva. Per una altra banda, l’adequació dels
entorns del Balneari permetran recuperar el seu antic ús posant en valor tota
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 119

AVALUACIÓ D’IMPACTES
una sèrie d’elements que formen part de la memòria històrica de la Vall de
Cardó, com són els jardins i l’antiga piscina, alguns miradors i fonts, etc. El
conjunt d’aquests efectes, doncs, es pot valorar com a positiu.
7.3.7 Impactes socioeconòmics
Tal com s’esmenta en l’apartat d’impactes sobre el medi biòtic les obres poden
afectar de forma molt limitada algunes zones ocupades per terrenys ocupats
per bosc i matollar, de manera que el possible impacte sobre l’ús forestal de la
finca s’ha avaluat com a compatible.
Les actuacions previstes no modificaran substancialment els usos del sòl, ja
que afecten bàsicament les zones ocupades per l’antic Balneari i la planta
embotelladora i la seva àrea d’influència. Es tracta de recuperar una activitat
que ja s’havia desenvolupat en el passat reutilitzant els edificis existents i els
espais adjacents relacionats, per la qual cosa es considera un impacte positiu.
Pel que fa a la planificació territorial i urbanística la proposta és coherent amb
els requeriments que com a sòl no urbanitzable d’especial protecció estableixen
tant el PEIN com el PTP de les Terres de l’Ebre i el planejament urbanístic
municipal, ja sigui el general (NNSS de Benifallet) com el derivat (Pla Especial
de la Vall de Cardó). Per aquest motiu a aquests impactes se’ls ha donat la
valoració de compatible.
L’única infraestructura general que es pot veure afectada és l’últim tram de la
carretera d’accés, la TV-3021. Les noves instal·lacions del Balneari aprofitaran
el subministrament elèctric existent, així com les captacions d’aigua de la planta
embotelladora, als quals es connectaran les noves xarxes. Així doncs, l’impacte
sobre les diferents infraestructures i xarxes de serveis s’ha considerat
compatible.
L’actuació prevista no contempla cap modificació del traçat de la carretera i de
les seves característiques, més enllà de preveure els corresponents accessos
des de les diverses instal·lacions del Balneari (edificis, aparcaments). En tot
cas correspon a l’administració titular de la via, la Diputació de Tarragona, la
concreció de les possibles millores a realitzar-hi, i per tant no són objecte del
present estudi d’impacte ambiental.
Algun dels camins tradicionals que passen pel Balneari de Cardó es podrien
veure també afectats per les obres. És el cas del Camí dels Frares (PR-C 80),
que en aquest tram coincideix amb el camí ramader de la Vereda del Racó del
Mas, que creua la TV-3021 just a l’alçada d’on se situarà l’accés a l’spa i les
suites termals. O del Camí de Tivenys, que neix davant de l’entrada al recinte
de l’antic Monestir-Balneari, així com del camí que remunta el Barranc de Sant
Roc, que porta fins a diferents ermites i d’altres punts d’interès de la Serra de
Cardó, que surten de la mateixa TV-3021. Tots ells formen part d’itineraris de
senderisme i BTT que, tot i no tractar-se d’una zona molt coneguda més enllà
de l’àmbit local, presenten una certa freqüentació. Tanmateix aquest impacte
s’ha considerat moderat donat que es poden prendre mesures relativament
senzilles per evitar-ho.
Pàg. 120 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

La reobertura del Balneari de Cardó tindrà un impacte positiu perquè afavorirà
una certa reactivació econòmica (i potser demogràfica) dels municipis de la
zona. Primer en la fase de construcció, per la demanda de mà d’obra i
empreses vinculades a l’activitat constructiva. A partir de la seva posada en
funcionament es generaran nous llocs de treball, així com tot un conjunt
d’activitats vinculades directa o indirectament a l’establiment (neteja,
manteniment, serveis i subministraments,...).
D’altra banda es poden establir sinergies també de caràcter positiu amb altres
activitats vinculades al creixent sector turístic de la zona: hostaleria, turisme
actiu (senderisme, BTT), turisme fluvial, etc.
Com ja s’ha comentat l’increment en el trànsit de vehicles induït per l’activitat
del Balneari no afectarà significativament el sistema de comunicacions de la
zona, per la qual cosa l’impacte s’ha considerat compatible.
7.3.8 Impactes sobre el nivell de risc
L’existència d’una activitat com la del Balneari, l’increment en la freqüentació de
la zona derivat de la presència de les noves instal·lacions i l’augment en el
trànsit de vehicles per l’afluència dels visitants provocarà un cert increment en
el risc d’incendi. Tanmateix, tenint en compte que la capacitat de l’establiment
és només de 150 habitacions i els increments de trànsits previstos no superen
una IMD de 1000 veh/dia, l’impacte sobre el nivell de risc s’ha avaluat com a
moderat.
Tanmateix el fet que hi torni a haver un nucli habitat pràcticament tot l’any a la
Vall de Cardó és un element positiu, donat que davant de l’aparició d’un focus
d’incendi a les proximitats del Balneari podrà ser detectat amb una major
rapidesa que quan el lloc estava abandonat.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 121

IMPACTES SOBRE L’ATMOSFERA
CARACTERIITZACIIÓ II VALORACIIÓ D’’IIMPACTES SOBRE EL MEDII ABIIÒTIIC
INTENSITAT SIGNE INCIDÈNCIA
TIPUS SISTEMA
ACTIU
CARACTERITZACIÓ VALORACIÓ
APARICIÓ PERSISTÈNCIA REVERSIBILITAT RECUPERABILITAT PERIODICITAT MANIFESTACIÓ EXTENSIÓ SITUACIÓ
Pèrdua de qualitat atmosfèrica (pols) i acústica durant les obres. NOT - D SIMP CT T R REC PER DISC LOC PO M
Increment de les emissions de contaminants derivades de l’ús de
combustibles per al desenvolupament de l’activitat hotelera.
Augment dels nivells de contaminants atmosfèrics i soroll per
l’increment de trànsit induït per l’activitat.
MIN - D SIN CT P R REC ---- CONT LOC PO C
MIN - D SIN CT P R REC PER DISC LOC PO C
Augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. NOT - D AC CT P R REC ---- CONT EXT AO M
Emissió acústica associada a l’activitat de la planta embotelladora (si
es reprèn l’activitat).
NOT - D SIMP CT P R REC --- CONT LOC PO S
Emissió lluminosa exterior per les noves activitats. MIN - D SIMP CT T R REC --- CONT LOC PO C
IMPACTES SOBRE LA GEOLOGIA I LA GEOMORFOLOGIA
Modificacions permanents del relleu i la morfologia pels moviments
de terres.
Alteracions temporals de la morfologia durant les obres (préstecs,
abassegaments, etc.).
Increment del risc d’erosió per la creació de nous talussos i/o camins
en pendent.
IMPACTES SOBRE LA HIDROLOGIA
Alteració dels torrents per moviments de terres i altres modificacions
de la morfologia, amb especial incidència al de Sant Roc.
Increment dels sòlids en suspensió i risc de contaminació en les
aigües de drenatge durant les obres.
Ocupació del curs del barranc de la Font del Pastor per les
instal·lacions existents.
MIN - D SIMP CT P IR REC PER CONT LOC PO M
MIN - D SIMP CT T R REC PER CONT LOC PO C
MIN - I SIN CT P IR REC AIR CONT LOC PO M
MIN - I SIMP CT P IR REC PER CONT LOC PO M
MIN - I SIMP CT T R REC PER DISC LOC PO M
NOT - D SIN Existent P IR REC --- CONT LOC PO S
Sobreexplotació dels recursos hídrics. NOT - D SIMP LT P R IREC AIR CONT LOC PO S
Disminució de la capacitat d’infiltració per asfaltat i urbanització de
noves superfícies de sòl.
Afectació a la qualitat de la xarxa hidrogràfica per abocament
d’aigües residuals depurades.
Interacció entre els vials i camins i el domini públic hidràulic i
alteració dels efectes associats a les situacions d’avingudes.
MIN - D SIMP CT P IR IRRE PER CONT LOC PO C
MIN D AC LT P R REC AIR CONT LOC PO M
MIN - I AC LT P R IREC AIR CONT LOC PO M
Mínim: MIN
Notable: NOT
Positiu: +
Negatiu: —
Directe: D
Indirecte: I
Simple: SIMP
Acumulatiu: AC
Sinèrgic: SIN
Curt termini: CT
Mig termini: MT
Llarg termini: LT
Permanent: P
Temporal: T
Reversible: R
Irreversible: IR
Recuperable: REC
Irrecuperable: IRRE
Periòdic: PER
Aparició
irregular: A.IR
Continu: CONT
Discontinu: DISC
Localitzat: LOC
Extensiu: EXT
Proper a
l’origen: P.O
Allunyat de
l’origen: A.O
VALOR
D’IMPACTE
Compatible: C
Moderat: M
Sever: S
Crític: CR

CARACTERIITZACIIÓ II VALORACIIÓ D’’IIMPACTES SOBRE EL MEDII BIIÒTIIC
IMPACTES SOBRE LA VEGETACIÓ I LA FLORA INTENSITAT SIGNE INCIDÈNCIA
TIPUS
SISTEMA ACTIU
CARACTERITZACIÓ VALORACIÓ
APARICIÓ PERSISTÈNCIA REVERSIBILITAT RECUPERABILITAT PERIODICITAT MANIFESTACIÓ EXTENSIÓ SITUACIÓ
Alteració o eliminació de la coberta vegetal per les obres. MIN - D SIMP CT P R REC PER CONT LOC PO M
Afectació o eliminació d’espècies de flora d’interès per les obres. NOT - D SIMP CT P IR REC AIR CONT LOC PO S
Afectació o eliminació de comunitats vegetals d’interès (alzinars,
vegetació rupícola,…) per les obres.
Augment del risc d’incendi forestal per l’increment de la freqüentació
i per la posada en marxa de l’activitat.
Disminució del temps de detecció i actuació enfront dels incendis
forestals per la presència d’un nucli de població habitat.
IMPACTES SOBRE LA FAUNA
MIN - D SIMP CT P R REC PER CONT LOC PO M
NOT - I SIN CT P I REC AIR DISC LOC PO M
NOT + I SIMP CT P I REC AIR CONT LOC PO C
Molèsties a la fauna (rapinyaires) i alteració del comportament:
reproducció, caça,… per les obres. MIN - I SIN CT T R REC AIR DISC LOC AO M
Eliminació o alteració d’hàbitats faunístics per les obres. MIN - D SIMP CT P R REC AIR DISC LOC PO M
Mínim: MIN
Notable: NOT
Positiu: +
Negatiu: —
Directe: D
Indirecte: I
Simple: SIMP
Acumulatiu: AC
Sinèrgic: SIN
Curt termini: CT
Mig termini: MT
Llarg termini: LT
Permanent: P
Temporal: T
Reversible: R
Irreversible: IR
Recuperable: REC
Irrecuperable: IRRE
Periòdic: PER
Aparició
Irregular: AIR
Continu: CONT
Discontinu: DISC
Localitzat: LOC
Extensiu: EXT
Proper a
l’origen: PO
Allunyat de
l’origen: AO
VALOR
D’IMPACTE
Compatible: C
Moderat: M
Sever: S
Crític: CR

CARACTERIITZACIIÓ II VALORACIIÓ D’’IIMPACTES SOBRE EL PAIISATGE
IMPACTES SOBRE EL PAISATGE INTENSITAT SIGNE INCIDÈNCIA
Impacte per intrusió visual de nous elements (edificacions) en el
paisatge.
Introducció d’elements visuals (color, textures, formes) nous per la
construcció de les diferents edificacions i per la urbanització i
enjardinament de l’entorn.
Contrast cromàtic per l’aparició de zones denudades per la creació
de talussos amb els moviments de terres.
Recuperació i condicionament de punts d’observació del paisatge
(miradors i ermites).
Alteració del caràcter del paisatge per les instal·lacions existents
(planta embotelladora).
TIPUS
SISTEMA ACTIU
CARACTERITZACIÓ VALORACIÓ
APARICIÓ PERSISTÈNCIA REVERSIBILITAT RECUPERABILITAT PERIODICITAT MANIFESTACIÓ EXTENSIÓ SITUACIÓ
NOT - D SIN CT P I REC PER CONT LOC PO M
NOT - D SIMP CT P I REC PER CONT LOC PO M
MIN - D SIMP CT P R REC PER CONT LOC PO M
NOT + D SIMP LT P R REC PER CONT LOC PO C
NOT - D SIMP Existent P IR REC -- CONT EXT PO S
Mínim: MIN
Notable: NOT
Positiu: +
Negatiu: —
Directe: D
Indirecte: I
Simple: SIMP
Acumulatiu: AC
Sinèrgic: SIN
Curt termini: CT
Mig termini: MT
Llarg termini: LT
Permanent: P
Temporal: T
Reversible: R
Irreversible: IR
Recuperable: REC
Irrecuperable: IRRE
Periòdic: PER
Aparició
irregular: A.IR
Continu: CONT
Discontinu: DISC
Localitzat: LOC
Extensiu: EXT
Proper a
l’origen: P.O
Allunyat de
l’origen: A.O
VALOR
D’IMPACTE
Compatible: C
Moderat: M
Sever: S
Crític: CR

IMPACTES SOBRE ELS ASPECTES SOCIOECONÒMICS
CARACTERIITZACIIÓ II VALORACIIÓ D’’IIMPACTES SOBRE EL MEDII SOCIIOECONÒMIIC
INTENSITAT SIGNE INCIDÈNCIA
TIPUS
SISTEMA ACTIU
CARACTERITZACIÓ VALORACIÓ
APARICIÓ PERSISTÈNCIA REVERSIBILITAT RECUPERABILITAT PERIODICITAT MANIFESTACIÓ EXTENSIÓ SITUACIÓ
Revitalització econòmica i demogràfica de la zona per la posada en
marxa de les instal·lacions del Balneari i per altres activitats induïdes. NOT + I AC CT P R REC PER CONT EXT PO C
Afectació a les comunicacions de la zona per l’increment del trànsit. MIN - I SIMP CT P R REC PER CONT EXT PO C
IMPACTES SOBRE EL PATRIMONI HISTÒRICO-ARTÍSTIC
Afectació o eliminació de possibles elements d’interès històric de
l’edifici de l’antic Monestir-Balneari. NOT - D SIMP CT P IR IRRE AIR CONT LOC PO S
Rehabilitació d’un element del patrimoni cultural en deficient estat de
conservació NOT + D SIMP CT P IR IRRE AIR CONT LOC PO C
Posta en valor d’elements que formen part de la memòria històrica
de la vall de Cardó: jardins del balneari, antiga piscina, mirador del
Salt dels Frares, fonts...
NOT +
D SIMP CT P IR IRRE AIR CONT LOC PO
C
IMPACTES SOBRE ELS USOS DEL SÒL
Afectació directa a una finca forestal per les obres. MIN - D SIMP CT P IR IRRE PER CONT LOC PO C
Canvis en els usos anteriors del sòl (antic balneari, planta
embotelladora)
IMPACTES SOBRE LA PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA
MIN + D SIMP CT P IR IRRE PER CONT LOC PO C
Afectació a l’espai del PEIN de les Serres de Cardó – el Boix. MIN - D SIMP CT P IR REC PER CONT LOC PO C
Implantació d’usos i activitats incompatibles amb el PTP de les
Terres de l’Ebre.
Incompatibilitat de les actuacions previstes amb el planejament
urbanístic vigent.
IMPACTES SOBRE LES INFRAESTRUCTURES I ELEMENTS DE
L’ENTORN HUMÀ
Afectació a xarxes de distribució d’aigua, electricitat, etc. de la zona
per les obres.
Afectació a infraestructures d’aprofitament d’aigües subterrànies
(pous,…) per les obres.
Afectació a la xarxa viària de la zona (carretera, pistes i camins,…)
per les obres.
MIN - D SIMP CT P IR IRRE PER CONT LOC PO C
MIN - D SIMP CT P IR IRRE PER CONT LOC PO C
MIN - D SIMP CT P IR REC AIR CONT LOC PO C
MIN - D SIMP CT P IR REC AIR CONT LOC PO C
MIN - D SIMP CT P IR REC AIR CONT LOC PO C
Afectació a la xarxa d’itineraris a peu i en BTT per les obres. MIN - D SIMP CT P IR REC AIR CONT LOC PO M
Mínim: MIN
Notable: NOT
Positiu: +
Negatiu: —
Directe: D
Indirecte: I
Simple: SIMP
Acumulatiu: AC
Sinèrgic: SIN
Curt termini: CT
Mig termini: MT
Llarg termini: LT
Permanent: P
Temporal: T
Reversible: R
Irreversible: IR
Recuperable: REC
Irrecuperable: IRRE
Periòdic: PER
Aparició
irregular: AIR
Continu: CONT
Discontinu: DISC
Localitzat: LOC
Extensiu: EXT
Proper a
l’origen: PO
Allunyat de
l’origen: AO
VALOR
D’IMPACTE
Compatible: C
Moderat: M
Sever: S
Crític: CR

8 MESURES CORRECTORES
8.1 MESURES PREVISTES EN LA PROPOSTA D’ADEQUACIÓ
La proposta d’adequació de l’antic monestir i balneari de Cardó als nous usos
hotelers i balnearis pren com a un dels principal actius el valor natural i
paisatgístic de la vall de Cardó. És per això que la pròpia proposta ja incorpora
molts elements orientats a minimitzar els impactes sobre l’entorn.
Respecte als moviments de terres i model d’ocupació del sòl
L’ordenació proposada pel Pla Especial preveu, per una banda, la rehabilitació
dels edificis antics, de tal manera que les ampliacions previstes s’integrin dins
dels volums existents sense sobrepassar en cap cas les cotes actuals. D’altra
banda, la selecció dels terrenys de nova ocupació ha tingut en compte la
proximitat a la via d’accés existent i el valor d’aquests sòls. les noves
edificacions que es construiran se situen en zones pròximes més o menys
degradades o antropitzades, respectant en tot moment les masses forestals
que envolten el conjunt del Balneari, un dels components principals del
paisatge.
Així, les ADAE 2 i 3 ocupen sengles àrees a banda i banda de la carretera local
d’accés a Cardó una de les quals va ser utilitzada com a abocaments de terres
i runes. D’altra banda, el disseny dels nous edificis es basa en uns volums
irregulars de poca alçada buscant la màxima integració en la morfologia i
minimitzant els moviments de terres i l’impacte visual.
Igualment, el disseny dels itineraris entre les diferents ADAE té en compte
l’adaptació a la morfologia i preveu mesures de control de l’erosió pel que fa al
tractament dels talussos i els camins amb un major pendent.
Respecte a la tipologia urbanística
Els acabats exteriors dels edificis rehabilitats seran similars als dels actuals,
amb cobertes de teula, tancaments de fusta, baranes de ferro forjat, etc. En el
cas de les noves edificacions, tot i que la tipologia és molt diferent a la dels
edificis existents, s’ha buscat una continuïtat amb els elements tradicionals de
la zona, com ara murs de pedra, etc.
Tenint en compte que el recinte està immers en un espai natural, per als vials i
zones de lleure interiors s’ha optat per un tractament de paviments “tous”,
permeables, que afavoreixin la seva integració en l’entorn.
Pel que fa a l’enjardinament el criteri seguit és el manteniment i, en algun cas
reposició, de l’arbrat existent dins del recinte antic del Balneari. En el cas de la
zona on se situava l’antiga piscina del Balneari, a la vall del barranc que separa
els antics edificis del nous, l’objectiu és recuperar-ne l’aspecte original,
netejant-lo de la vegetació que l’ha anat envaint dificultant-hi l’accés i la
circulació de les persones.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 131

MESURES CORRECTORES
Respecte a la mobilitat
Tant els accessos com la xarxa viària interna proposada s’estructura
bàsicament sobre els vials ja existents, minimitzant els de nova creació i
adaptant-los a la topografia del terreny. El disseny dels itineraris té en compte
la continuïtat dels itineraris pels camins existents, l’accessibilitat a peu i en
bicicleta i per a les persones amb mobilitat reduïda.
Respecte a efluents i emissions
En el cas que es compatibilitzin els usos hotelers amb l’activitat industrial que
fins fa poc s’havia dut a terme en la planta embotelladora, una de les
actuacions previstes en el Pla Especial és la realització d’una barrera visual i
acústica en la zona de les antigues feixes situades entre la planta
embotelladora i el conjunt d’edificis de l’antic monestir – balneari (ADAE 6).
Igualment, entre les actuacions previstes en l’ADAE 9 (planta embotelladora) es
contempla la realització d’un estudi per definir les mesures correctores que
facin compatibles ambdues activitats.
L’avantprojecte de la urbanització dels espais lliures i ordenació de la jardineria
del Balneari de Cardó contempla el disseny de l’enllumenat exterior en quatre
nivells d’il·luminació, tots ells adequats als requeriments de la normativa
aplicable per a zones d’elevada sensibilitat lluminosa.
El programa d’adequació contempla la construcció d’una nova planta de
tractament de les aigües residuals d’ús específic per a l’hotel – balneari.
Respecte a la prevenció dels riscos
Els diferents edificis compleixen les condicions de protecció contra incendis
previstes per la normativa vigent (sectorització, evacuació, extintors, hidrants,
boques d’incendi, etc.).
El Pla Especial preveia inicialment que la piscina a l’aire lliure situada a la
terrassa de l’edifici de l’spa serviria com a dipòsit d’abastament per als
helicòpters en cas d’incendi. Tot i que aquesta opció es manté en el projecte
caldria desestimar-la pel perill que suposaria el fet de ser una zona
concorreguda i per la presència de possibles obstacles i objectes (taules,
gandules,...) que hi impedirien un accés segur dels mitjans aeris d’extinció.
Les actuacions pel que fa a la millora dels accessos per als equips d’extinció
d’incendis i en cas de necessitat d’evacuació no han estat objecte d’aquesta
fase de definició del projecte. En l’apartat següent es detallen les propostes,
que es troben encara en fase d’estudi i tramitació per part de les
administracions competents.
Pàg. 132 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

8.2 MESURES CORRECTORES DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
8.2.1 Impactes sobre el medi atmosfèric
La generació de pols produïda pels moviments de maquinària i trànsit de vehicles
pesants durant les obres es minimitzarà mitjançant el reg de les zones de pas,
sobretot en aquelles àrees que puguin afectar més directament la vegetació de
les zones del voltant i les zones de pas de persones alienes a les obres (camins
existents). No es preveuen mesures correctores específiques pel que fa al control
de les emissions de contaminants associades al trànsit. Serien d’aplicació aquí
mesures genèriques de foment de l’ús del transport públic i col·lectiu en front del
vehicle privat.
La posta en funcionament de les noves activitats representarà un augment de
la contribució local a l’efecte hivernacle. En aplicació de la reglamentació vigent
(Codi Tècnic de l’Edificació, Decret d’ecoeficència) els edificis hauran de
contemplar mesures d’eficiència energètica i implantació d’energia solar
tèrmica per a l’obtenció d’aigua calenta sanitària. Es proposa anar més enllà
del compliment estricte de la normativa i analitzar la viabilitat d’ús de
combustibles amb menors factors d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, per
exemple GLP i la complementació amb fonts renovables com les calderes de
biomassa o l’energia geotèrmica per a la climatització.
Les mesures previstes en el Pla Especial relatives a compatibilitzar l’activitat
industrial amb l’hotelera, que fan referència principalment als impactes visuals i
acústics, no estant desenvolupades, per la qual cosa no es pot avaluar la
necessitat de mesures correctores addicionals. En qualsevol cas, tenint en
compte el focus d’origen del soroll i la seva proximitat a l’hotel, les mesures
serien costoses i podrien comportar altres impactes. Cal tenir en compte que en
un possible escenari de desenvolupament dels programes d’adequació de
l’antic hotel – balneari als usos hotelers sense reprendre l’activitat de la planta
embotelladora, no es requeririen mesures correctores de l’impacte acústic i
l’impacte seria positiu respecte a la situació anterior amb la planta en
funcionament.
8.2.2 Impactes sobre la gea
Els moviments de terres comporten l’efecte indirecte d’incrementar els riscos
d’erosió. Per minimitzar aquest efectes, es preveurà un drenatge adequat dels
talussos provisionals i els amuntegaments de terres (préstecs,
abassegaments…) per tal de que no augmenti la càrrega erosiva de les aigües
de pluja, si es dóna el cas. Les zones afectades hauran de ser restaurades
amb la correcció dels possibles talussos i àrees denudades creades. Aquestes
àrees seran convenientment revegetades amb un coberta vegetal (estrat arbori
i arbustiu) similar a l’existent anteriorment.
L’eliminació del sobrant de terres s’haurà de fer de forma controlada, localitzant
els abocadors legalitzats.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 133

MESURES CORRECTORES
Tots els talussos permanents, bé en desmunt, bé en terraplè, es revegetaran
per tal de minimitzar els riscos d’erosió i inestabilitat i també com a mesura
d’integració paisatgística. En els casos en que el perfil no permeti la
revegetació s’utilitzaran murs amb pedra de la zona a manera de la
construccions de pedra seca tradicionals.
En fases posteriors de desenvolupament dels projectes es proposa analitzar la
disponibilitat de terra vegetal per a ser abassegada i conservada per a la seva
aplicació posterior en les zones enjardinades.
8.2.3 Impactes sobre el cicle de l’aigua
Com a mesura preventiva es tindrà especial cura en no ocupar i/o desviar cap
dels torrents que discorren per la zona. Durant les obres també s’evitarà
l’ocupació de les franges adjacents a aquests cursos per àrees
d’abassegament i serveis, especialment en el cas del barranc de Sant Roc, del
qual se n’afecta zona de policia.
Així mateix, també es vetllarà, per evitar l’abocament a la seva llera de les
terres sobrants i de les restes de la poda i del tractament de la vegetació. Es
prohibirà expressament la realització de canvis d’oli i altres operacions de
manteniment de la maquinària fora de les zones que estiguin destinades
expressament a aquestes tasques. Aquestes zones estaran sempre
impermeabilitzades i s’utilitzaran sistemes de recollida dels olis per evitar el seu
vessament al sòl i garantir la seva correcta gestió com a residu especial.
Les alteracions derivades de la ocupació permanent del domini públic hidràulic
o de l’efecte barrera respecte als eixos de drenatge només es poden tractar
preventivament, en la fase de projecte, amb correcte disseny i dimensionament
dels drenatges inferiors de les vies. És el cas del vial que ha de circular paral·lel
a la carretera d’accés i que travessa dos dels torrents. Igualment, quan es
condicionin els camins d’accés a les ermites s’hauran de preveure guals
inundables i una senyalització d’advertència del risc en els moments de pluges
torrencials.
L’ocupació del barranc de la Font del Pastor per la planta embotelladora, és un
efecte ja consolidat que només es pot evitar amb el desmantellament de la
planta. La recuperació de l’estat original del torrent no es pot fer sense obres
importants, ja que la zona està totalment impermeabilitzada, la morfologia
modificada i els vessants gunitats; en el cas que no es reprengués l’activitat a
la planta embotelladora i fos possible el desmantellament, si més no, de la nau
principal de magatzem, es podria condicionar un eix de drenatge amb els
marges naturalitzats; l’estudi hidràulic del barranc fet en el marc de l’avaluació
de l’impacte ambiental ha dimensionat la secció necessària per garantir el
funcionament hidràulic del canal.
En el que respecta a la quantitat dels recursos hídrics, el risc de
sobreexplotació de l’aqüífer de la Vall de Cardó i els efectes colaterals que
genera en el cicle de l’aigua global a la zona (règim de brolladors i surgències)
només es pot evitar si s’atura definitivament l’activitat de la planta
Pàg. 134 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

embotelladora o es limita la seva producció en funció dels recursos existents i
tenint en compte les necessitats de les noves activitats.
Les noves activitats comporten un nou flux d’emissions d’aigües residuals que
es preveu tractar prèviament al seu abocament a llera. Donades les
característiques del medi receptor, la depuradora que s’instal·li haurà de
garantir una qualitat de l’efluent que no comprometi la qualitat dels
aprofitaments existents aigües avall. Les instal·lacions amb substàncies
potencialment contaminants (dipòsits de combustible...) hauran de disposar de
mecanismes de detecció de fuites i/o recollida de vessaments accidentals per
evitar que aquests arribin al medi receptor.
8.2.4 Impactes sobre el medi biològic (vegetació, flora, fauna i
hàbitats)
Per tal de minimitzar l’afectació es delimitarà estrictament la zona afectada per
les obres d’urbanització (vials,...) i edificacions, així com les àrees d’ocupació
temporal (abassegaments, magatzems, pàrquing de maquinària,...). En aquest
sentit caldria minimitzar l’afectació sobre l’aflorament rocós situat al nord-oest
de l’ADAE 2, on s’ubica una bona població de margalló i es troben algunes
espècies de flora termòfila d’interès.
Prèviament a l’inici de les obres caldrà fer una prospecció a les zones on es
duran a terme les actuacions previstes per tal de detectar o descartar la
presència de les següents espècies de flora amenaçada i/o protegida: Arenaria
conimbricensis subsp. viridis, Centaurea podospermifolia, Knautia rupicola,
Linaria oblongifolia subsp. aragonensis (=Linaria glauca), Medicago coronata i
Medicago secundiflora. Aquesta campanya s’haurà de dur a terme dins del
període primaveral (de març a juny) per tal d’identificar bé algunes espècies
que no van poder ser observades durant l’elaboració de l’estudi per part del
Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre.
En cas que es localitzés algun individu de teix, grèvol o margalló o d’alguna de
les altres espècies protegides o amenaçades en una zona afectada per les
noves instal·lacions, s’haurà d’evitar la seva afectació modificant el projecte o,
en cas que això no fos possible, procedir al seu trasplantament a un lloc segur i
apropiat als seus requeriments ecològics.
Tot i que la seva importància és menor, i a priori no es veuran afectades per les
obres d’aquesta fase de desenvolupament del projecte, caldria també
minimitzar, sempre que fos possible, l’afectació sobre algunes espècies
endèmiques o que tenen el seu límit de distribució a la zona com Biscutella
fontqueri o Leucanthemum vulgare subsp vogtii. El mateix caldria fer amb
algunes espècies interessants introduïdes en altres èpoques històriques: Celtis
australis, Petasites pyrenaicus, Smyrnium olusatrum, Sternbergia lutea,
Urginea maritima.
Les actuacions previstes no afecten hàbitats ni espècies d’especial interès.
Tanmateix, en cas que, malgrat tot, la Secció de Protecció i Foment de Fauna i
Flora de la Generalitat de Catalunya determinés que es podria afectar l’àrea de
nidificació de rapinyaires, s’establiria com a mesura preventiva evitar tant els
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 135

MESURES CORRECTORES
moviments de terres com el funcionament de maquinària pesada durant el
període de reproducció.
8.2.5 Impactes sobre el paisatge
Malgrat la utilització de materials constructius similars als de la zona: pedra,
obra vista, etc. la tipologia dels edificis nous és molt diferent de la dels ja
existents i de les construccions tradicionals de la zona. Per tal d’afavorir la seva
integració paisatgística s’hauria de tendir a acostar la composició de les
façanes a la dels edificis antics: ritme buits-plens, obertures, etc. Pel que fa a
les parets no acabades en pedra s’haurien d’utilitzar textures i colors similars a
les de la zona. Per això es recomana com a mesura correctora específica la
elaboració d’un estudi cromàtic de la zona que permetés obtenir una carta de
colors per utilitzar en els acabats exteriors de les edificacions.
A part de tenir cura en el tractament de les façanes caldria també evitar la
creació de superfícies horitzontals extenses (cobertes i terrasses),
monocromes, jugant amb la utilització d’una certa diversitat de materials de
colors i textures diferents, com ara paviments, etc. També en aquest cas
s’haurà de seguir les indicacions de la carta de colors que s’elabori.
La plantació d’arbrat i l’enjardinament al seu voltant i als espais lliures interiors,
principalment amb espècies autòctones o naturalitzades de la zona, pot ajudar
encara més a la integració de les edificacions en l’entorn, especialment de les
de nova implantació.
Pel que fa als impactes provocats per altres accions del projecte, bàsicament
els talussos generats en la construcció de nous edificis i en els vials que es
puguin crear o modificar, el seu disseny i tractament haurà d’atendre als criteris
següents:
− Els talussos tindran un pendent no superior a un perfil 3:2 (H:V) i hauran de
ser hidrosembrats i revegetats amb espècies autòctones.
− Quan per l’ocupació de l’espai sigui necessària la construcció de murs de
contenció o escullera s’utilitzaran materials i acabats que afavoreixin la seva
integració paisatgística bé utilitzant pedra de la zona, materials de colors
terrosos, etc.; bé amb gabions i implantació de vegetació de recobriment.
En cap cas s’emprarà el formigó.
Si bé el Pla Especial preveu l’execució de mesures d’apantallament de la visió
de la planta embotelladora des del Balneari (ADAE 6 i 9), això no obvia
l’impacte paisatgístic que provoquen les instal·lacions industrials existents des
dels diferents punts d’observació situats al seu entorn. Des d’alguns dels punts
de vista analitzats es té una visió unitària del conjunt format pels edificis antics
del monestir – balneari i les naus de l’embotelladora, que en alguns casos fins i
tot domina visualment sobre el conjunt històric . Així doncs, caldria plantejar, a
mig i llarg termini, diverses opcions per minimitzar l’impacte visual de les
instal·lacions industrials, que anirien des de l’execució de mesures d’integració
paisatgística fins a la possible reconversió d’usos de les naus o fins i tot la seva
eliminació.
Pàg. 136 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

8.2.6 Impactes sobre el patrimoni cultural
Si bé el projecte de rehabilitació i ampliació ja incorpora la preservació de les
estructures i elements de més valor de l’antic monestir – balneari, prèviament a
l’inici de les obres caldria finalitzar els treballs arqueològics per tal de completar
la documentació dels sectors que van quedar pendents: en concret la zona
d’enterraments de l’antiga església i la de les restes de l’antic molí.
Durant les obres, i especialment en la fase de moviments de terres, s’hauria de
dur a terme un seguiment arqueològic per tal de controlar i documentar la
possible aparició de restes arqueològiques no observables superficialment.
8.2.7 Impactes socioeconòmics
El disseny de la vialitat interna del Balneari haurà d’integrar els camins
tradicionals per on discorren alguns itineraris d’interès (Camí dels Frares, camí
ramader del Camí del Racó del Mas, Camí de Tivenys). Caldrà definir els
corresponents enllaços d’aquests itineraris amb els recorreguts peatonals i de
bicicleta previstos en la urbanització del recinte de manera que no es trenqui
mai la seva continuïtat.
8.2.8 Impactes sobre el risc d’incendi
Com ja s’ha esmentat actualment existeix un únic accés al Balneari de Cardó,
la carretera TV-3021, que en cas d’incendi seria l’única via tant d’arribada dels
mitjans d’extinció externs com d’una possible evacuació de les instal·lacions.
L’administració titular de la carretera, la Diputació de Tarragona, ja ha iniciat
gestions per millorar l’accés a Cardó preveient un increment del trànsit vinculat
als projectes de reobertura del balneari. S’han estudiat diverses alternatives,
entre les quals s’inclou l’adequació de la TV-3021, amb les dades de disseny
següents:
Velocitat específica: 30 km/h
IMD: 1000 veh/dia
Secció: 6 m (1 sol carril de 3 m per sentit i
berma de 0,5 m en les zones en
terraplè)
En totes elles el tram final és comú, i preveu la millora de la carretera actual i la
construcció d’uns apartadors.
Així doncs, l’actuació prevista sobre la carretera actual ja milloraria
substancialment l’accessibilitat al Balneari de Cardó. Pel que fa a una possible
ruta alternativa d’accés o evacuació l’Ajuntament de Benifallet està negociant la
construcció d’alguna de les alternatives d’accés des d’aquesta població,
probablement el que passaria pel Camí de les Coves i per Costumà. Si més no,
encara que a curt termini no s’executés aquesta obra, s’arranjaria la pista per
tal de permetre el trànsit de tot tipus de vehicles.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 137

MESURES CORRECTORES
D’altra banda l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada redactat en el marc
dels treballs del present estudi d’impacte ambiental estableix una sèrie de
mesures de millora de la mobilitat a l’interior del recinte. Entre aquestes preveu
reservar, dins de l’aparcament de l’hotel (ADAE 5), l’espai necessari per a
l’arribada i les maniobres de gir d’autocars, que en cas necessari serviria també
per a d’altres vehicles pesants com els camions de bombers.
Donat que la carretera TV-3201 és l’únic accés existent actualment per a tot
tipus de vehicles i, en cas d’incendi forestal, seria la principal ruta d’evacuació
del Balneari, es construirà la corresponent franja de baixa càrrega, que rebrà el
tractament previst d’acord amb el que estableix la normativa vigent 1 . Això és,
es crearà una zona de seguretat d’1 m a cada banda de la calçada, lliure de
vegetació arbustiva, herbàcia seca i de restes vegetals morts, així com una
zona de protecció de 2 m per fora de l’anterior, formada per una massa arbrada
i/o arbustiva aclarida que eviti la continuïtat vertical i horitzontal entre els estrats
arbustiu i arbori.
El mateix tractament es donarà, en cas que finalment s’acabi realitzant, a la
ruta alternativa d’accés des de Benifallet.
Per tal de fer-la resistent al pas d’un incendi forestal d’alta intensitat l’àrea
forestal que envolta tot el complex del Balneari es transformarà en una
estructura adevesada mitjançant un tractament com el previst per a la franja de
protecció establerta per la normativa vigent 2 sobre prevenció d’incendis
forestals en urbanitzacions. En principi l’amplada serà de 25 m i l’aclarida es
farà considerant un pendent inferior al 40% i, depenent del tipus de vegetació,
un tractament corresponent a masses d’arbrat adult (alzinars i pinedes) o a
zones amb matollar (brolles i garrigues) segons l’Annex 2 del Decret 123/2005.
Es prioritzarà la permanència d’espècies de baixa inflamabilitat com l’olivera o
ullastre (Olea europaea), el llentiscle o matisa (Pistacia lentiscus), la noguerola
(Pistacia terebintus), l’aladern (Rhamnus alaternus), l’heura o hedra (Hedera
helix), el matapoll (Daphne gnidium), el galzeran o búfol (Ruscus aculeatus), la
rogeta o herba apegalosa (Rubia peregrina), l’arítjol (Smilax aspera), el marfull
(Viburnum tinus), l’alzina o carrasca (Quercus ilex), el roure (Quercus faginea),
el garric o coscoll (Quercus coccifera), l’arboç (Arbutus unedo), l’arçot o
trencaolles (Rhamnus lycioides), l’esbarzer (Rubus sp) o el ginestó (Osyris
alba).
Les zones verdes interiors del recinte, i en especial la zona on se situava
l’antiga piscina del Balneari, a la vall del barranc que separa els antics edificis
del nous, actualment totalment coberta per la vegetació, rebrà un tractament
per tal d’assolir una estructura assimilable al de la franja exterior de protecció.
1 Decret 130/1998, de 12-05-1998, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis
forestals en les àrees d'influència de carreteres.
2 Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les
urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. Llei 5/2003, de 22 d’abril, de
mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata
amb la trama urbana.
Pàg. 138 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

L’única banda per on se supera el pendent del 40% és la cinglera (Salt del
Frare) que delimita el Balneari pel nord on, en tractar-se d’una paret rocosa
sense recobriment forestal, no caldrà fer cap tractament.
Independentment que les administracions competents adeqüin o no un nou
accés al Balneari es procedirà a arranjar la xarxa de camins existents que
l’envolten (de les Coves, de Costumà, de Tivenys) per tal de facilitat el trànsit i
l’activitat dels mitjans terrestres contra incendis, principalment vehicles pesants.
Aquestes actuacions inclouran la creació, dins d’aquests camins i en especial a
la zona del Barranc del Mas, d’emplaçament segurs per als camions de
bombers.
L’Ajuntament i l’ADF de Benifallet, amb la col·laboració del Consell Comarcal
del Baix Ebre, preveuen la construcció d’un nou punt d’aigua per extinció
d’incendis forestals accessible també per helicòpters, que substituiria el dipòsit
metàl·lic existent dins de l’àmbit afectat, al paratge de la Pallissa, i que
s’ubicarà a menys d’1 km de distància de l’antic. Aquest nou dipòsit, que seria
de formigó o d’obra, estarà situat al costat de la TV-3021, a la sortida del túnel
que hi ha abans d’arribar al Balneari, al km 8. En la seva ubicació, disseny
constructiu i accessibilitat per mitjans terrestres i aeris se seguirà en tot
moment el que estableix la Guia Tècnica de construcció de punts d’aigua per
incendis forestals (DGPEIS, 2010).
Es preveurà un espai destinat a construir una helisuperfície lliure d’obstacles
pròxim al Balneari i que permeti l’accés d’un helicòpter per l’evacuació de
persones. Aquesta superfície es podria situar dins de la zona on s’ubicarà
l’aparcament de l’hotel (ADAE 5) o dins del pati de les actuals instal·lacions de
la planta embotelladora.
En el moment de tramitar la posada en marxa de l’activitat s’haurà de redactar
el corresponent Pla d’Autoprotecció (PAU), que tindrà el contingut i es tramitarà
d’acord amb el que estableix el Decret 82/2010.
Es redactarà, en coordinació amb l’Ajuntament i l’ADF de Benifallet, un pla de
prevenció d’incendis que inclogui totes les actuacions de millora de la
prevenció, inclosos els treball de manteniment de les franges de protecció,
camins, punts d’aigua, etc.
Seria recomanable que la totalitat de la finca disposés d’un pla tècnic de gestió
i millora forestal (PTGMF) que tingués com a objectiu principal la conservació i
millora de les formacions vegetals existents i dels seus valors naturals i
paisatgístics, compatibilitzant-ho amb una gestió que ajudés a minimitzar el risc
d’incendi. En aquest sentit es podrien aprofitar experiències innovadores al
nostre país com ara la pastura controlada del sotabosc per tal de controlar la
càrrega de combustible, on en el cas de Cardó es podrien utilitzar ramats de la
varietat autòctona cabra blanca de Rasquera. D’altra banda serviria com a
marc per planificar les actuacions de prevenció d’incendis: conservació i millora
de la xarxa viària, manteniment de les franges de protecció, etc.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 139

MESURES CORRECTORES
8.3 IMPACTE RESIDUAL
En aquest apartat es valora l’impacte final de la proposta un cop aplicades les
mesures correctores proposades en l’estudi d’impacte ambiental.
Cal tenir en compte que alguns dels impactes que es relacionen no deriven de
les noves actuacions proposades sinó que s’atribueixen a una de les activitats
contemplades en el Pla Especial, la planta embotelladora o ADAE 9, que ja
existeix en l’actualitat. Alguns d’aquests impactes són manifestos en l’actualitat,
ja que deriven de l’ocupació física de l’espai per part de les instal·lacions de la
planta. Altres tenen l’aparició condicionada al funcionament de l’activitat
industrial, que en aquest moment es troba aturada. La posada en pràctica de
les mesures indicades per a aquests impactes pot representar, doncs, una
millora de la situació respecte a l’estat actual i, per tant, un impacte positiu.
Pàg. 140 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

IMPACTES SOBRE L’ATMOSFERA
Pèrdua de qualitat atmosfèrica (pols) i acústica
durant les obres.
Increment de les emissions de contaminants
derivades de l’ús de combustibles per al
desenvolupament de l’activitat hotelera.
Augment dels nivells de contaminants
atmosfèrics i soroll per l’increment de trànsit
induït per l’activitat
Augment de les emissions de gasos d’efecte
hivernacle.
Emissió acústic associada a l’activitat de la
planta embotelladora (si es reprèn l’activitat)
Emissió lluminosa exterior per les noves
activitats.
Taula 8.1 Valoració de l’impacte un cop aplicades les mesures correctores proposades
AVALUACIÓ
INICIAL
MESURES
CORRECTORES
IMPACTE
RESIDUAL
MODERAT X COMPATIBLE
COMPATIBLE --- COMPATIBLE
COMPATIBLE --- COMPATIBLE
MODERAT x COMPATIBLE
SEVER
IMPACTES SOBRE LA GEOLOGIA I LA GEOMORFOLOGIA
Modificacions permanents del relleu i la
morfologia pels moviments de terres.
No es pot
qualificar
COMPATIBLE --- COMPATIBLE
MODERAT --- MODERAT
DESCRIPCIÓ MESURES CORRECTORES
Regs periòdics.
Fomentar l’ús del transport col·lectiu i el transport
públic.
Ús de fonts d’energia renovables per a la
climatització (geotèrmica, biomassa) i de
combustibles amb baixos factors d’emissió de
GEH.
Redacció d’un projecte d’aïllament acústic i
aplicació de les mesures resultants (aquestes
mesures podrien comportar altres impactes
residuals)
Disposició dels excedents de terres en dipòsits
controlats autoritzats.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 141

MESURES CORRECTORES
Alteracions temporals de la morfologia durant
les obres (préstecs, abassegaments, etc.).
Increment del risc d’erosió per la creació de
nous talussos i/o camins en pendent.
IMPACTES SOBRE LA HIDROLOGIA
Alteració dels torrents per moviments de terres i
altres modificacions de la morfologia, amb
especial incidència al de Sant Roc.
Increment dels sòlids en suspensió i risc de
contaminació en les aigües de drenatge durant
les obres.
Ocupació del curs del barranc de la Font del
Pastor per les instal·lacions existents.
AVALUACIÓ
INICIAL
MESURES
CORRECTORES
IMPACTE
RESIDUAL
COMPATIBLE --- COMPATIBLE
MODERAT X COMPATIBLE
MODERAT X COMPATIBLE
MODERAT X COMPATIBLE
SEVER
Manifest
X
MODERAT
Positiu respecte a
la situació actual.
Sobreexplotació dels recursos hídrics SEVER X MODERAT
DESCRIPCIÓ MESURES CORRECTORES
Disseny de drenatges en talussos permanents i
temporals.
Revegetació dels talussos permanents;
combinació amb ús de pedra de la zona en els
aterrassaments.
Anàlisi de la disponibilitat per aprofitar terra
vegetal.
Delimitació de la zona fluvial abans de les obres i
evitar-hi els préstecs i abassegaments i
qualsevol actuació que n’alteri la morfologia.
Evitar el pas de maquinària per les rieres i
torrents.
No efectuar canvis d’oli fora de les zones
expressament delimitades
Redacció i execució d’un projecte de restitució
del traçat del torrent i naturalització dels marges.
Aquesta mesura només és d’aplicació en el cas
de que desmantelli la nau principal de la planta
embotelladora.
Cessament definitiu de l’activitat de la planta
embotelladora o limitació de la producció a la
disponibilitat de recurs.
Pàg. 142 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Disminució de la capacitat d’infiltració per
asfaltat i urbanització de noves superfícies de
sòl.
Afectació a la qualitat de la xarxa hidrogràfica
per abocament d’aigües residuals depurades.
Interacció entre els vials i camins i el domini
públic hidràulic i alteració dels efectes associats
a les situacions d’avingudes
IMPACTES SOBRE LA VEGETACIÓ I LA FLORA
Alteració o eliminació de la coberta vegetal per
les obres.
Afectació o eliminació d’espècies de flora
d’interès per les obres.
Afectació o eliminació de comunitats vegetals
d’interès (alzinars, vegetació rupícola,…) per
les obres.
AVALUACIÓ
INICIAL
MESURES
CORRECTORES
IMPACTE
RESIDUAL
COMPATIBLE --- COMPATIBLE
MODERAT X COMPATIBLE
MODERAT X COMPATIBLE
MODERAT X COMPATIBLE
SEVER X MODERAT
MODERAT X COMPATIBLE
DESCRIPCIÓ MESURES CORRECTORES
Depuració amb la capacitat necessària per
garantir una bona qualitat de l’efluent.
Sistemes de control i confinament dels
abocaments accidentals.
Disseny acurat de les obres de drenatge.
Condicionament de guals inundables en els
camins.
Senyalització de risc en cas d’avingudes.
Delimitació estricta de la zona afectada.
Prospecció prèvia en període de floració de
detecció de peus d’espècies d’interès.
Adaptació del projecte als resultats de la
prospecció o, en el seu defecte, transplantament
dels exemplars afectats
Senyalització i elements de protecció de
l’aflorament rocós al NE de l’ADAE 2.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 143

MESURES CORRECTORES
Augment del risc d’incendi forestal per
l’increment de la freqüentació i per la posada en
marxa de l’activitat.
Disminució del temps de detecció i actuació
enfront dels incendis forestals per la presència
d’un nucli de població habitat.
IMPACTES SOBRE LA FAUNA
Molèsties a la fauna (rapinyaires) i alteració del
comportament: reproducció, caça,… per les
obres.
Eliminació o alteració d’hàbitats faunístics per
les obres.
IMPACTES SOBRE EL PAISATGE
Impacte per intrusió visual de nous elements
(edificacions) en el paisatge.
AVALUACIÓ
INICIAL
MESURES
CORRECTORES
IMPACTE
RESIDUAL
MODERAT X COMPATIBLE
IMPACTE POSITIU
MODERAT X COMPATIBLE
MODERAT X COMPATIBLE
MODERAT ---- MODERAT
DESCRIPCIÓ MESURES CORRECTORES
Millora de l’accés
Tractament de la vegetació colindant amb la
creació de franges de protecció i seguretat
Millora (camins) i creació de noves
infraestructures (helisuperfície) per als mitjans
terrestres i aeris.
Construcció d’un nou punt d’aigua.
Elaboració i manteniment del PAU.
Redacció d’un PPI i un PTGMF a la finca de la
Vall de Cardó amb programació d’actuacions
periòdiques.
Tot i que a priori no hi hauria afectació, en cas
que se’n preveiés caldria coordinar les obres
amb el cicle vital de les espècies sensibles
(rapinyaires).
Delimitació estricta de la zona afectada.
Les mesures preventives ja estan contemplades
en els projectes.
Pàg. 144 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Introducció d’elements visuals (color, textures,
formes) nous per la construcció de les diferents
edificacions i per la urbanització i enjardinament
de l’entorn.
Contrast cromàtic per l’aparició de zones
denudades per la creació de talussos amb els
moviments de terres.
Recuperació i condicionament de punts
d’observació del paisatge (miradors i ermites).
Alteració del caràcter del paisatge per les
instal·lacions existents (planta embotelladora).
AVALUACIÓ
INICIAL
MESURES
CORRECTORES
IMPACTE
RESIDUAL
MODERAT ---- COMPATIBLE
MODERAT ---- COMPATIBLE
SEVER
Manifest
IMPACTES SOBRE ELS ASPECTES SOCIOECONÒMICS
Revitalització econòmica i demogràfica de la
zona per la posada en marxa de les
instal·lacions del Balneari i per altres activitats
induïdes.
Afectació a les comunicacions de la zona per
l’increment del trànsit.
IMPACTES SOBRE ELS USOS DEL SÒL
Afectació directa a una finca forestal per les
obres.
IMPACTE POSITIU
X
IMPACTE POSITIU
Positiu respecte a
la situació actual
COMPATIBLE --- COMPATIBLE
COMPATIBLE --- COMPATIBLE
DESCRIPCIÓ MESURES CORRECTORES
Elaboració i aplicació d’una carta de colors.
Ús de la vegetació per apantallar i evitar
superfícies “dures” contínues.
Alternament de textures i colors per evitar
superfícies extenses monocromes.
Revegetació dels talussos.
Ús de murs de pedra autòctona en perfils que no
permetin la revegetació.
Desenvolupament d’un estudi d’integració
paisatgística de les instal·lacions industrials.
Fomentar l’ús del transport col·lectiu i el transport
públic.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 145

MESURES CORRECTORES
AVALUACIÓ
INICIAL
MESURES
CORRECTORES
IMPACTE
RESIDUAL
Canvis en els usos anteriors del sòl COMPATIBLE --- COMPATIBLE
IMPACTES SOBRE ELS ASPECTES DE PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA
Afectació a l’espai del PEIN de les Serres de
Cardó – el Boix.
Implantació d’usos i activitats incompatibles
amb el PTP de les Terres de l’Ebre.
Incompatibilitat de les actuacions previstes amb
el planejament urbanístic vigent.
IMPACTES SOBRE EL PATRIMONI CULTURAL
Afectació o eliminació de possibles elements
d’interès històric de l’edifici de l’antic Monestir-
Balneari.
Rehabilitació d’un element del patrimoni cultural
en deficient estat de conservació
Posta en valor d’elements que formen part de la
memòria històrica de la vall de Cardó: jardins
del balneari, antiga piscina, mirador del Salt
dels Frares, fonts...
COMPATIBLE --- COMPATIBLE
COMPATIBLE --- COMPATIBLE
COMPATIBLE --- COMPATIBLE
MODERAT --- COMPATIBLE
IMPACTE POSITIU
IMPACTE POSITIU
DESCRIPCIÓ MESURES CORRECTORES
Finalitzar la prospecció arqueològica abans
d’iniciar les obres i adequar el projecte de
rehabilitació del conjunt del monestir – balneari
als resultats.
Seguiment arqueològic de les obres.
Pàg. 146 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

AVALUACIÓ
INICIAL
MESURES
CORRECTORES
IMPACTES SOBRE LES INFRAESTRUCTURES I ELEMENTS DE L’ENTORN HUMÀ
Afectació a xarxes de distribució d’aigua,
electricitat, etc. de la zona per les obres.
Afectació a infraestructures d’aprofitament
d’aigües subterrànies (pous,…) per les obres.
Afectació a la xarxa viària de la zona (carretera,
pistes i camins,…) per les obres.
Afectació a la xarxa d’itineraris a peu i en BTT
per les obres.
IMPACTE
RESIDUAL
COMPATIBLE --- COMPATIBLE
COMPATIBLE --- COMPATIBLE
COMPATIBLE --- COMPATIBLE
MODERAT --- COMPATIBLE
DESCRIPCIÓ MESURES CORRECTORES
Disseny acurat dels enllaços entre la nova vialitat
i l’existent.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 147

9 PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL
9.1 OBJECTIUS
En el present Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) s’han identificat, caracteritzat i
avaluat els impactes ambientals derivats del projecte d’adequació del Balneari
de Cardó i entorn amb l’objecte de destinar l’antic Balneari i Monestir de Cardó
a usos hotelers i banys termals, definint, en cas que fos necessari, les mesures
correctores a adoptar per evitar, minimitzar o compensar-los.
Els objectius del Pla de Vigilància Ambiental (PVA) són els següents:
- Comprovar el grau d’exactitud de l’EIA en la predicció dels impactes.
- Avaluar els impactes que per diferents motius són de predicció difícil.
- Controlar l’aplicació correcta de les mesures correctores previstes per l’EIA i
el seu grau d’eficàcia.
- Mesurar i avaluar els impactes residuals, és a dir, els impactes que
inevitablement es produeixen fins i tot amb l’aplicació de les mesures
correctores.
- Detectar els impactes no previstos en l’EIA i adoptar les noves mesures
correctores adients.
9.2 SEGUIMENT DELS IMPACTES
9.2.1 Impactes sobre el sòl
Es farà un seguiment de les obres de construcció per tal de determinar la
superfície afectada pels moviments de terra, ocupacions temporals de sòl
(abassegaments, pàrking de maquinària,..), compactació i pavimentació del
terreny, construcció del pont, etc. Es detectaran i avaluaran també els
processos erosius que es puguin generar en els talussos denudats generats
pels moviments de terra i en les altres zones afectades.
9.2.2 Impactes sobre el medi biològic
Es determinarà la superfície de les comunitats vegetals d’interès (bàsicament
forestals i rupícoles) afectades per les obres.
Pel que fa a les espècies de flora amenaçades i/o protegides es procedirà al
marcatge i protecció dels peus, tant dels ja localitzats (margallons, teixos,...)
com dels que es localitzin a partir dels resultats de la prospecció que es durà a
terme prèviament a les obres.
9.2.3 Impactes sobre el paisatge
S’avaluarà l’impacte visual provocat per l’eliminació de la vegetació i la creació
de talussos denudats durant les obres.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 149

PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL
Pàg. 150
9.2.4 Impactes sobre el patrimoni històric-artístic
A partir dels resultats de les prospeccions arqueològiques que es realitzin,
abans de l’inici de les obres, a les dues zones pendents de documentar (zona
d’enterrament de l’antiga església, antic molí) es determinarà l’abast de la
possible afectació a elements del patrimoni.
9.3 CONTROL DE L’APLICACIÓ DE LES MESURES CORRECTORES
9.3.1 Delimitació de l’espai afectat
Abans d’iniciar les obres, i d’acord amb la Direcció d’Obra, es definirà quin és el
límit de la zona afectada i es procedirà al seu marcatge mitjançant fites o
encintat. Aquest àmbit d’afectació comprendrà la zona afectada per les noves
instal·lacions, inclosa la vialitat, on es marcaran els caps dels desmunts i els
peus dels terraplens. Els responsables de la vigilància ambiental de l’obra
controlaran que no s’afecti fora d’aquesta àrea, i supervisaran l’elecció de les
zones d’ocupació temporal com a pàrking de maquinària, emmagatzematge de
materials, etc. perquè no afecti zones sensibles.
9.3.2 Retirada, conservació i reutilització del sòl
Prèviament al decapatge del sòl s’establirà amb la Direcció d’Obra quins són
els llocs adients per a situar els abassegaments, prioritzant les zones
degradades.
Es supervisarà la retirada de la terra vegetal i el seu maneig i emmagatzematge
per tal d’assegurar la conservació de les seves característiques. Per això es
col·locaran en piles de 3 m d’alçada com a màxim i es procedirà a la seva
reutilització en el termini de temps més curt possible.
Es realitzaran els controls i analítiques de les terres vegetals necessàries per
establir si calen o no millores edàfiques (esmenes orgàniques, nutrients,…) i es
procedirà a realitzar-les en els abassegaments.
Es supervisarà l’estesa de les terres sobre la superfície dels talussos i zones
denudades creades per les obres i el seu refinat per tal que quedin en
condicions òptimes per a la seva revegetació.
9.3.3 Tractament dels talussos
Els responsables de la vigilància ambiental de les obres decidiran la idoneïtat
dels mitjans i materials que s’utilitzaran en les sembres i plantacions dels
talussos a revegetar, així com el període ideal per a realitzar-les.
D’acord amb la Direcció d’Obra es consensuarà un pla de manteniment que
cobreixi tant la fase de construcció com el període de garantia de l’obra, que
estableixi els regs periòdics, les resembres i reposicions, etc.

9.3.4 Protecció de la flora i la fauna
Durant les obres es vetllarà per la conservació dels peus d’espècies de flora
amenaçada i/o protegida. En cas que algun resulti potencialment afectat per
alguna de les actuacions previstes en l’execució del projecte es procedirà al
seu trasplantament a un emplaçament adient i en les condicions adequades per
tal de garantir la seva supervivència.
En coordinació amb els responsables del seguiment d’espècies sensibles de la
Secció de Protecció i Foment de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, i
en el cas que es preveiés una possible afectació a les àrees de nidificació de
rapinyaires, es determinarien i executarien les mesures preventives adients.
9.3.5 Protecció del patrimoni
Els resultats de les excavacions realitzades es reflectiran en els informes
corresponents que es lliuraran al Departament de Cultura, que determinarà la
possible afectació a elements d’interès del patrimoni. D’acord amb les directrius
del Departament es decidiran les actuacions pertinents, que poden implicar
únicament la documentació d’aquests elements, la modificació del projecte per
tal de protegir-los, etc.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 151

10 DOCUMENT DE SÍNTESI
10.1 JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
El present Estudi d’Impacte Ambiental considera els efectes sobre el medi
ambient de la proposta d’adequació del Balneari de Cardó i entorn amb
l’objecte de destinar l’antic Balneari i Monestir de Cardó a usos hotelers i banys
termals.
L’estudi dóna compliment al Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero,
por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto
Ambiental de proyectos, normativa estatal modificada per la Ley 6/2010, de 24
de marzo, i a la normativa del Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat
de Catalunya.
El contingut de l’estudi s’ajusta a aquesta normativa i ha tingut el compte
l’informe sobre l’amplitud i nivell de detall emès per l’Oficina Territorial
d’Avaluació Ambiental de les Terres de l’Ebre.
Per completar la informació necessària s’han dut a terme sengles estudis
específics:
− Estudi de la flora
− Estudi d’impacte i integració paisatgística dels projectes
d’adequació.
− Estudi hidràulic i ambiental del barranc de la Font del Pastor
− Estudi de mobilitat de la proposta d’adequació.
Aquests estudis s’incorporen a l’EIA com a documents complementaris i les
seves conclusions han servit de base a l’avaluació dels impactes.
10.2 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA
L’objecte de l’estudi d’impacte són el conjunt d’actuacions proposades per
donar a l’antic monestir i balneari de la Vall de Cardó uns nous usos hotelers i
de banys termals. El programa es desenvolupa en base a un establiment amb
capacitat per a 150 habitacions com a resultat de l’estudi de viabilitat
econòmica.
S’ha analitzat tres alternatives per a la Vall de Cardó:
− L’alternativa 0 o continuïtat de la situació actual compromet la
conservació de l’edifici històric del balneari i no dóna
alternatives de desenvolupament econòmic a la zona més enllà
de la reobertura de la planta embotelladora.
− L’alternativa 2 que limitaria la intervenció als edificis existents
comprometria la viabilitat econòmica del projecte atès que
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 153

Pàg. 154
l’adequació per a usos hotelers es planteja amb el màxim
respecte a l’estructura original de l’edifici.
− L’Alternativa 1, per la qual s’ha optat al desenvolupar el projecte
i de la qual se’n a avaluat detalladament l’impacte.
El Balneari de Cardó pertany al municipi de Benifallet (Baix Ebre, Terres de
l’Ebre). Se situa a les parts altes de la Serra de Cardó, a l’indret anomenat “Vall
de Cardó on s’accedeix a través de la carretera TV-3021 des de del nucli de
Rasquera (Ribera d’Ebre).
La proposta afecta els elements existents següents:
− El conjunt de l’antic monestir de Sant Hilari de Cardó, fundat a principis
del segle XVII per l’ordre religiosa dels Carmelites Descalços i
transformat en balneari al 1870 que va tenir la seva darrera etapa de
funcionament en el període 1940 – 1965. Actualment abandonat i en
deficient estat de conservació.
− El conjunt d’ermites disperses per l’entorn del monestir balneari algunes
en indrets singulars des del punt de vista geomorfològic i paisatgístic. La
seva construcció està vinculada a la vida monàstica i data de diferents
anys dins el segle XVII. Hi ha un total de catorze ermites, comunicades
per una xarxa de senders, en estat de conservació deficient, algunes fins
i tot enrunades.
− La planta embotelladora d’aigua mineral. Construïda originalment als
anys 70 del segle XX, va canviar de titularitat l’any 1990 i va adquirir la
seva morfologia actual. Està constituïda per tres naus: l’antiga planta de
captació que es va abandonar en l’activitat recent; una segona nau on ha
funcionat l’activitat recent de captació, depuració i embotellament d’aigua
i una tercera nau annexa d’emmagatzematge i un garatge de vehicles. La
planta ha funcionat fins a fa pocs anys.
La proposta desenvolupa les previsions del Pla Especial de la Vall de Cardó
aprovat definitivament l’1 de juny de 2005 per la Comissió Territorial
d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre. Aquest Pla Especial agrupa les actuacions
previstes en nou Àrees d’Actuació Específica (ADAE) que es poden executar
independentment les unes de les altres encara que totes estan
interrelacionades.
L’avaluació de l’impacte se centra en les actuacions que s’han desenvolupat, a
nivell de projecte. En concret són:
- L’ADAE 1, el conjunt de l’antic Balneari, distribuït en diferents edificis que es
rehabilitarà com a hotel, amb algunes ampliacions que s’integraran en els
volums actuals.
- L’ADAE 2, on se situarà un establiment balneari (spa), per al qual no hi ha
espai suficient en el recinte antic. S’hi construirà un edifici esglaonat integrat
en el vessant amb diferents instal·lacions de banys termals i piscina a l’aire
lliure.

- L’ADAE 3, que allotjarà unes suites termals que permetran completar el
nombre d’habitacions necessàries per garantir la viabilitat econòmica de
l’establiment, i que tampoc es poden encabir en l’antic Balneari. Es projecta
també com una sèrie de volums adossats als relleus de baixa alçada i de
morfologia irregular adaptada a la topografia.
- L’ADAE 4, un pont que permetrà la connexió directa entre l’edifici antic i
l’spa
També s’han desenvolupat a nivell d’avantprojecte la informació
complementària relativa a la connexió entre les diferents àrees (vialitat i
itineraris) i tractament paisatgístic de l’entorn de les ADAE. El tractament
paisatgístic preveu diferents graus d’intervenció, segons es tracti de les àrees
adjacents als edificis o zones destinades al passeig i gaudi del paisatge. S’ha
buscat la recuperació de la morfologia dels antics jardins del balneari. En el
disseny dels itineraris s’ha tingut en compte la segregació de recorreguts per
vehicles, vianants i ciclistes i s’ha tingut en compte l’accessibilitat per persones
amb mobilitat reduïda. Igualment, es proposa el disseny de l’enllumenat exterior
adequat a les condicions d’una zona d’elevada sensibilitat envers la
contaminació lluminosa.
Per a la resta d’actuacions, que no s’executaran en aquesta fase, continuen
sent vàlides les previsions del Pla Especial, que s’han tingut en compte a l’hora
de preveure possibles interaccions i definir mesures preventives dels impactes,
sempre amb el nivell de detall que ha permès la informació disponible. Les
actuacions previstes en el Pla Especial no desenvolupades a nivell de projecte
en aquesta fase són:
− Elements d’integració visual i acústica de la planta
embotelladora.
− Rehabilitació de les ermites i els camins d’accés.
− Construcció d’un centre d’interpretació.
El Pla Especial també contempla l’activitat industrial a la planta embotelladora.
10.3 EL MEDI RECEPTOR
L’antic balneari de Cardó es troba envoltat d’un paisatge on dominen les formes
de relleu alteroses amb alguns elements singulars com el Salt del Frare, penyasegat
calcari sobre el qual es troba construït el monestir. Tot i que l’edifici es
troba al municipi de Benifallet, l’àrea d’influència econòmica immediata
comprèn també el de Rasquera, des d’on surt la carretera d’accés i d’on
procedien la major part de treballadors de la planta embotelladora quan
aquesta estava en funcionament.
La zona està inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) formant part de
l’espai Serres de Cardó – El Boix que també forma part de la Xarxa Natura
2000 en qualitat de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i ZEPA (Zona
d’Especial Protecció per a les Aus).
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 155

Pàg. 156
La Serra de Cardó forma part de l’alineació formada per Llaberia, Tivissa i
Cardó que constitueix un dels braços en què es subdivideix la Serralada
Prelitoral Catalana en el seu extrem sud, separats per la cubeta de Móra (l’altre
braç és constituït per l’alineació Prades – Montsant). Litològicament la
conforma una potent sèrie calcària d’edat mesozoica que es continua cap als
Ports de Beseit, massís del qual està separada pel tallant abrupte pel qual
s’obre pas el riu Ebre. El bloc del Cardó té una estructura tectònica complexa
amb un conjunt de falles i plecs replegats per encavalcaments. La resistència
dels materials (dolomies, calcàries) li confereix a més una morfologia rica en
elements singulars com agulles, cingleres, etc. que li confereix un notable
interès paisatgístic.
De clima mediterrani, els dominis de vegetació predominants són els dels
alzinars (Quercetum ilicis galloprovinciale i Quercetum mediterraneomontanum),
i més puntualment el de la roureda del roure de fulla petita (Violo-
Quercetum faginae). El tipus de substrat donen també rellevància a les
comunitats rupícoles amb una gran varietat d’ambients.
Econòmicament, l’entorn és predominantment agrícola, amb una agricultura de
secà basada en l’olivera i la fruita seca com a conreus predominants. Les dues
poblacions més properes al balneari, Benifallet i Rasquera, tenen a l’entorn dels
900 habitants.
L’estudi del medi ha posat de relleu els següents elements d’interès:
− Els valors geològics basats en l’excepcional registre estratigràfic
del període Juràssic que li ha valgut la inclusió en l’Inventari
d’espais d’interès geològic (IEIG) de Catalunya.
− L’aqüífer local del balneari del sinclinal de Cardó les aigües del
qual van ser declarades minero-medicinals.
− La xarxa de barrancs i les nombroses deus o brolladors a la
zona, que han influït històricament en la implantació tant del
monestir com de les ermites dels seu voltant i posteriorment el
balneari.
− Els carrascars que envolten el Balneari pel sud i l’oest i els
alzinars situats més amunt, al vessant obac de la Creu de
Santos, considerats hàbitats d’interès comunitari no prioritari
(codi 9340 “Alzinars i carrascars”).
− Els cingles i penyals calcaris que delimiten el recinte del
Balneari pel nord, amb comunitats rupícoles calcícoles,
considerades també hàbitats d’interès comunitari no prioritari
(codi 8210 “Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola”).

− Conjunt arquitectònic del monestir – balneari, declarat BCIL. Ha
estat objecte recentment d’un projecte de consolidació atès el
seu deficient estat de conservació. En el marc d’aquest projecte
es va realitzar un treball d’investigació arqueològica que ha
posat de relleu els elements heredats de l’antic monestir que va
donar origen al conjunt. Els treballs d’investigació encara no
s’han donat per finalitzats.
− Ermitori del monestir i itineraris d’interès excursionista, així com
un camí ramader.
10.4 CONCLUSIONS
10.4.1 Interaccions entre el projecte i el medi
Les principals interaccions entre el projecte i el medi deriven de la nova
ocupació de sòl, amb la conseqüent modificació del relleu i pèrdua de cobertora
vegetal i intrusió de nous elements en el paisatge. Tanmateix, el projecte inclou
una sèrie de mesures preventives que permeten minimitzar en bona part
aquests impactes:
Respecte als moviments de terres i model d’ocupació del sòl
L’ordenació proposada pel Pla Especial preveu, per una banda, la
rehabilitació dels edificis antics, de tal manera que les ampliacions
previstes s’integrin dins dels volums existents sense sobrepassar en cap
cas les cotes actuals. D’altra banda, la selecció dels terrenys de nova
ocupació ha tingut en compte la proximitat a la via d’accés existent i el
valor d’aquests sòls. les noves edificacions que es construiran se situen
en zones pròximes més o menys degradades o antropitzades,
respectant en tot moment les masses forestals que envolten el conjunt
del Balneari, un dels components principals del paisatge.
Així, les ADAE 2 i 3 ocupen sengles àrees a banda i banda de la
carretera local d’accés a Cardó una de les quals va ser utilitzada com a
abocaments de terres i runes. D’altra banda, el disseny dels nous edificis
es basa en uns volums irregulars de poca alçada buscant la màxima
integració en la morfologia i minimitzant els moviments de terres i
l’impacte visual.
Igualment, el disseny dels itineraris entre les diferents ADAE té en
compte l’adaptació a la morfologia i preveu mesures de control de
l’erosió pel que fa al tractament dels talussos i els camins amb un major
pendent.
Respecte a la tipologia urbanística
Els acabats exteriors dels edificis rehabilitats seran similars als dels
actuals, amb cobertes de teula, tancaments de fusta, baranes de ferro
forjat, etc. En el cas de les noves edificacions, tot i que la tipologia és
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 157

Pàg. 158
molt diferent a la dels edificis existents, s’ha buscat una continuïtat amb
els elements tradicionals de la zona, com ara murs de pedra, etc.
Tenint en compte que el recinte està immers en un espai natural, per als
vials i zones de lleure interiors s’ha optat per un tractament de paviments
“tous”, permeables, que afavoreixin la seva integració en l’entorn.
Pel que fa a l’enjardinament el criteri seguit és el manteniment i, en algun
cas reposició, de l’arbrat existent dins del recinte antic del Balneari. En el
cas de la zona on se situava l’antiga piscina del Balneari, a la vall del
barranc que separa els antics edificis del nous, l’objectiu és recuperar-ne
l’aspecte original, netejant-lo de la vegetació que l’ha anat envaint
dificultant-hi l’accés i la circulació de les persones.
Igualment, la posta en pràctica de les noves activitats implicar nous consums
de recursos i generació d’emissions. Les mesures previstes en la proposta per
minimitzar aquests impactes són les següents:
− En el cas que es compatibilitzin els usos hotelers amb l’activitat
industrial que fins fa poc s’havia dut a terme en la planta
embotelladora, una de les actuacions previstes en el Pla
Especial és la realització d’una barrera visual i acústica en la
zona de les antigues feixes situades entre la planta
embotelladora i el conjunt d’edificis de l’antic monestir – balneari
(ADAE 6). Igualment, entre les actuacions previstes en l’ADAE 9
(planta embotelladora) es contempla la realització d’un estudi
per definir les mesures correctores que facin compatibles
ambdues activitats.
− L’avantprojecte de la urbanització dels espais lliures i ordenació
de la jardineria del Balneari de Cardó contempla el disseny de
l’enllumenat exterior en quatre nivells d’il•luminació, tots ells
adequats als requeriments de la normativa aplicable per a
zones d’elevada sensibilitat lluminosa.
− El programa d’adequació contempla la construcció d’una nova
planta de tractament de les aigües residuals d’ús específic per a
l’hotel – balneari.
10.5 CONCLUSIONS SOBRE L'IMPACTE AMBIENTAL DE LA PROPOSTA
La proposta d’adequació de l’antic balneari de Cardó comporta impactes
positius sobre el medi antròpic i la prevenció d’incendis:
− La presència d’un nucli de població habitat disminueix el temps
de detecció i actuació enfront dels incendis forestals.
− Les actuacions sobre l’entorn previstes en el Pla Especial i
vinculades als projectes permetran la recuperació i
condicionament de punts d’observació del paisatge (miradors i
ermites).

− Les noves instal·lacions i activitats induïdes han de redundar en
una revitalització econòmica i demogràfica de la zona.
− L’actuació sobre l’edifici acutal del monestir – balneari permeten
la rehabilitació d’un element del patrimoni cultural en deficient
estat de conservació
− Igualment, les actuacions permetent la posta en valor
d’elements que formen part de la memòria històrica de la vall de
Cardó: jardins del balneari, antiga piscina, mirador del Salt dels
Frares, fonts...
Tanmateix, l’avaluació inicial de la proposta ha detectat alguns impactes
severs per als quals s’han proposat mesures correctores:
− Emissió acústica associada a l’activitat de la planta
embotelladora en el cas que se’n reprengui l’activitat. El propi
Pla Especial proposa la realització d’un estudi d’aïllament
acústic però donades les característiques de la instal·lació
aquestes podrien resultar d’aplicació costosa. D’altra banda,
podrien implicar impactes en altres vectors del medi com el
paisatge. Cal destacar que aquest no és un impacte provocat
per les noves actuacions proposades, sinó que ja s’havia
manifestat anteriorment en l’etapa de funcionament de la planta.
− Ocupació del curs del barranc de la Font del Pastor per les
instal·lacions existents. Es proposa l’execució d’un projecte de
restitució del traçat del torrent i naturalització dels marges;
aquesta mesura només és d’aplicació en el cas que es
desmantelli la nau d’emmagatzematge principal de la planta
embotelladora. Igual que en el cas anterior, no és un impacte
induït per les noves actuacions proposades sinó que ja és
manifest en l’actualitat.
− Sobreexplotació dels recursos hídrics en el cas que es
compatibilitzi l’activitat industrial a la planta embotelladora amb
els nous usos hotelers. Els efectes de la sobreexplotació ja
s’havien posat de manifest en l’anterior etapa de funiconament
de la planta; es proposa el cessament definitiu de l’activitat o la
limitació de la capacitat de producció als recursos existents.
− Afectació o eliminació d’espècies de flora d’interès: l’estudi
específic realitzat ha permès detectar els exemplars d’aquestes
espècies que es preservaran i quedaran integrades en el
tractament paisatgístic proposat per a la zona. A més, es
proposa com a mesura correctora la realització d’una nova
prospecció en època de floració i adequar el projecte al resultat
d’aquesta.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 159

Pàg. 160
− Alteració del caràcter del paisatge per les instal·lacions existents
de la planta embotelladora, per a la qual cosa es proposa la
realització d’un projecte d’integració paisatgística.
Com s’ha vist, la major part dels impactes de major magnitud no deriven de les
noves actuacions proposades sinó que s’atribueixen a una de les activitats
contemplades en el Pla Especial, la planta embotelladora o ADAE 9, que ja
existeix en l’actualitat. Alguns d’aquests impactes són manifestos en l’actualitat,
ja que deriven de l’ocupació física de l’espai per part de les instal·lacions de la
planta. Altres tenen l’aparició condicionada al funcionament de l’activitat
industrial, que en aquest moment es troba aturada. La posada en pràctica de
les mesures indicades per a aquests impactes pot representar, doncs, una
millora de la situació respecte a l’estat actual i, per tant, un impacte positiu.
La resta d’impactes s’han avaluat com a moderats o compatibles. Algunes de
les mesures correctors destacables de l’estudi d’impacte ambiental són les
següents:
− control i restauració de talussos i zones denudades;
− protecció de les lleres dels torrents i de l’aqüífer;
− preservació de la flora d’interès;
− mesures de prevenció d’incendis forestals;
− minimització de l’impacte paisatgístic amb la realització d’una
carta de colors per a la integració visual dels nous edificis.
− foment d’una mobilitat sostenible;
− prospeccions i seguiment arqueològic de les obres.
L’impacte residual un cop aplicades les mesures correctores es detalla a la
taula següent:
Taula 10.1 Resum dels impactes, mesures correctors i impacte residual
Pèrdua de qualitat atmosfèrica (pols) i
acústica durant les obres.
Increment de les emissions de
contaminants derivades de l’ús de
combustibles per al desenvolupament
de l’activitat hotelera.
Augment dels nivells de contaminants
atmosfèrics i soroll per l’increment de
trànsit induït per l’activitat
AVALUACIÓ
INICIAL
MODERAT
DESCRIPCIÓ MESURES
CORRECTORES
Regs periòdics.
AVALUACIÓ
FINAL
COMPATIBLE
COMPATIBLE COMPATIBLE
COMPATIBLE
Fomentar l’ús del transport
col·lectiu i el transport públic.
COMPATIBLE

Augment de les emissions de gasos
d’efecte hivernacle.
Emissió acústic associada a l’activitat
de la planta embotelladora (si es
reprèn l’activitat)
Emissió lluminosa exterior per les
noves activitats.
Modificacions permanents del relleu i
la morfologia pels moviments de terres.
Alteracions temporals de la morfologia
durant les obres (préstecs,
abassegaments, etc.).
Increment del risc d’erosió per la
creació de nous talussos i/o camins en
pendent.
Alteració dels torrents per moviments
de terres i altres modificacions de la
morfologia, amb especial incidència al
de Sant Roc.
Increment dels sòlids en suspensió i
risc de contaminació en les aigües de
drenatge durant les obres.
AVALUACIÓ
INICIAL
MODERAT
SEVER
DESCRIPCIÓ MESURES
CORRECTORES
Ús de fonts d’energia
renovables per a la
climatització (geotèrmica,
biomassa) i de combustibles
amb baixos factors d’emissió
de GEH.
Redacció d’un projecte
d’aïllament acústic i aplicació
de les mesures resultants
(aquestes mesures podrien
comportar altres impactes
residuals)
AVALUACIÓ
FINAL
COMPATIBLE
No es pot
qualificar
COMPATIBLE COMPATIBLE
MODERAT
COMPATIBLE
MODERAT
MODERAT
MODERAT
Disposició dels excedents de
terres en dipòsits controlats
autoritzats.
Disseny de drenatges en
talussos permanents i
temporals.
Revegetació dels talussos
permanents; combinació amb
ús de pedra de la zona en els
aterrassaments.
Anàlisi de la disponibilitat per
aprofitar terra vegetal.
Delimitació de la zona fluvial
abans de les obres i evitar-hi
els préstecs i abassegaments
i qualsevol actuació que
n’alteri la morfologia.
Evitar el pas de maquinària
per les rieres i torrents.
No efectuar canvis d’oli fora
de les zones expressament
delimitades
MODERAT
COMPATIBLE
COMPATIBLE
COMPATIBLE
COMPATIBLE
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 161

Ocupació del curs del barranc de la
Font del Pastor per les instal·lacions
existents.
Pàg. 162
AVALUACIÓ
INICIAL
SEVER
Manifest
Sobreexplotació dels recursos hídrics SEVER
Disminució de la capacitat d’infiltració
per asfaltat i urbanització de noves
superfícies de sòl.
Afectació a la qualitat de la xarxa
hidrogràfica per abocament d’aigües
residuals depurades.
Interacció entre els vials i camins i el
domini públic hidràulic i alteració dels
efectes associats a les situacions
d’avingudes
Alteració o eliminació de la coberta
vegetal per les obres.
Afectació o eliminació d’espècies de
flora d’interès per les obres.
Afectació o eliminació de comunitats
vegetals d’interès (alzinars, vegetació
rupícola,…) per les obres.
COMPATIBLE
MODERAT
MODERAT
MODERAT
SEVER
MODERAT
DESCRIPCIÓ MESURES
CORRECTORES
Redacció i execució d’un
projecte de restitució del traçat
del torrent i naturalització dels
marges. Aquesta mesura
només és d’aplicació en el cas
de que desmantelli la nau
principal de la planta
embotelladora.
Cessament definitiu de
l’activitat de la planta
embotelladora o limitació de la
producció a la disponibilitat de
recurs.
Depuració amb la capacitat
necessària per garantir una
bona qualitat de l’efluent.
Sistemes de control i
confinament dels abocaments
accidentals.
Disseny acurat de les obres
de drenatge.
Condicionament de guals
inundables en els camins.
Senyalització de risc en cas
d’avingudes.
Delimitació estricta de la zona
afectada.
Prospecció prèvia en període
de floració de detecció de
peus d’espècies d’interès.
Adaptació del projecte als
resultats de la prospecció o,
en el seu defecte,
transplantament dels
exemplars afectats
Senyalització i elements de
protecció de l’aflorament rocós
al NE de l’ADAE 2.
AVALUACIÓ
FINAL
MODERAT
Positiu
respecte a la
situació
actual.
MODERAT
COMPATIBLE
COMPATIBLE
COMPATIBLE
COMPATIBLE
MODERAT
COMPATIBLE

Augment del risc d’incendi forestal per
l’increment de la freqüentació i per la
posada en marxa de l’activitat.
Molèsties a la fauna (rapinyaires) i
alteració del comportament:
reproducció, caça,… per les obres.
Eliminació o alteració d’hàbitats
faunístics per les obres.
Impacte per intrusió visual de nous
elements (edificacions) en el paisatge.
Introducció d’elements visuals (color,
textures, formes) nous per la
construcció de les diferents
edificacions i per la urbanització i
enjardinament de l’entorn.
Contrast cromàtic per l’aparició de
zones denudades per la creació de
talussos amb els moviments de terres.
Alteració del caràcter del paisatge per
les instal·lacions existents (planta
embotelladora).
AVALUACIÓ
INICIAL
MODERAT
MODERAT
MODERAT
MODERAT
MODERAT
MODERAT
SEVER
Manifest
DESCRIPCIÓ MESURES
CORRECTORES
Millora de l’accés
Tractament de la vegetació
colindant amb la creació de
franges de protecció i
seguretat
Millora (camins) i creació de
noves infraestructures
(helisuperfície) per als mitjans
terrestres i aeris.
Construcció d’un nou punt
d’aigua.
Elaboració i manteniment del
PAU.
Redacció d’un PPI i un
PTGMF a la finca de la Vall de
Cardó amb programació
d’actuacions periòdiques.
Tot i que a priori no hi hauria
afectació, en cas que se’n
preveiés caldria coordinar les
obres amb el cicle vital de les
espècies sensibles
(rapinyaires).
Delimitació estricta de la zona
afectada.
Les mesures preventives ja
estan contemplades en els
projectes.
Elaboració i aplicació d’una
carta de colors.
Ús de la vegetació per
apantallar i evitar superfícies
“dures” contínues.
Alternament de textures i
colors per evitar superfícies
extenses monocromes.
Revegetació dels talussos.
Ús de murs de pedra
autòctona en perfils que no
permetin la revegetació.
Desenvolupament d’un estudi
d’integració paisatgística de
les instal·lacions industrials.
AVALUACIÓ
FINAL
COMPATIBLE
COMPATIBLE
COMPATIBLE
MODERAT
COMPATIBLE
COMPATIBLE
Positiu
respecte a la
situació actual
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 163

Afectació a les comunicacions de la
zona per l’increment del trànsit.
Afectació directa a una finca forestal
per les obres.
Pàg. 164
AVALUACIÓ
INICIAL
DESCRIPCIÓ MESURES
CORRECTORES
AVALUACIÓ
FINAL
COMPATIBLE COMPATIBLE
COMPATIBLE
Fomentar l’ús del transport
col·lectiu i el transport públic.
COMPATIBLE
Canvis en els usos anteriors del sòl COMPATIBLE COMPATIBLE
Afectació a l’espai del PEIN de les
Serres de Cardó – el Boix.
Implantació d’usos i activitats
incompatibles amb el PTP de les
Terres de l’Ebre.
Incompatibilitat de les actuacions
previstes amb el planejament
urbanístic vigent.
Afectació o eliminació de possibles
elements d’interès històric de l’edifici
de l’antic Monestir-Balneari.
Afectació a xarxes de distribució
d’aigua, electricitat, etc. de la zona per
les obres.
Afectació a infraestructures
d’aprofitament d’aigües subterrànies
(pous,…) per les obres.
Afectació a la xarxa viària de la zona
(carretera, pistes i camins,…) per les
obres.
Afectació a la xarxa d’itineraris a peu i
en BTT per les obres.
COMPATIBLE
COMPATIBLE
COMPATIBLE
COMPATIBLE
COMPATIBLE COMPATIBLE
MODERAT
COMPATIBLE
COMPATIBLE COMPATIBLE
COMPATIBLE
COMPATIBLE
MODERAT
Finalitzar la prospecció
arqueològica abans d’iniciar
les obres i adequar el projecte
de rehabilitació del conjunt del
monestir – balneari als
resultats.
Seguiment arqueològic de les
obres.
Disseny acurat dels enllaços
entre la nova vialitat i
l’existent.
COMPATIBLE
COMPATIBLE
COMPATIBLE
En sínteis, la proposta d’adequació de l’antic balneari – monestir de Cardó als
nous usos hotelers i balnearis té un impacte sobre el territori que, globalment
es pot qualificar com a moderat si la seva implantació atén a les mesures
correctores que s’han detallat al llarg d’aquest estudi. Tot i que pot generar una
sèrie d’impactes moderats sobre diversos vectors ambientals, propicia la
revalorització econòmica de la proposta, garanteix la conservació i recuperació

dels elements d’interès de l’entorn del Balneari (ermites, camins,...). Alhora,
obre la porta a possibles actuacions de minimització i correcció dels impactes
actualment existents, provocats per la presència de les instal·lacions industrials
de la planta embotelladora. Cal recordar que el Pla Especial manté la
possibilitat de compatibilitzar l’activitat de balneari amb la posada en
funcionament de la planta. Independentment de si això es porta o no finalment
a terme, les instal·lacions industrials tenen una incidència ambiental que,
gràcies a les actuacions previstes en el programa d’adequació del Balneari de
Cardó, es podrien corregir, millorant així la situació actual o, fins i tot portant al
seu tancament definitiu i a la seva substitució per usos vinculats a l’activitat
hotelera.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 165

BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Rasquera i Grup Cultural Rasquetà (2006): Mapa de Cardó–
Rasquera. Editorial PIOLET. Barcelona.
Beguer, M. (1948): El Valle de Cardó. Monografía histórica. Tortosa.
CODEX Arqueologia i Patrimoni (2005): Informe de los trabajos
arqueológicos realizados en el conjunto de Cardó. Benifallet. Baix Ebre.
Font i Quer, P. (1950): Flórula de Cardó. Barcelona.
PLA D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL (1992).
Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Serres de
Cardó – el Boix, Serres de Pàndols–Cavalls, Barrancs de Sant Antoni –
Lloret – la Galera (2004).
Tirón, J. J. (2010): Serres de Cardó, del Boix i del Coll de l’Alba: 26 itineraris.
Col. Azimut, 112. Cossetània edicions. Valls.
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 167

PLÀNOLS

ADAE-6
LLEGENDA
ADAE-1
Edificis existents
a rehabilitar
ADAE-9
Edifici existent
Itinerari vehícles
Itinerari vianants i
bicicletes
Itinerari vianants
Vial interior
ADAE-2
ADAE-4
ADAE-5
Aparcament actual
-
12.5 0 50 m
COORDINACIÓ EQUIP REDACTOR AUTORS DE L'ESTUDI
TITOL DEL PROJECTE
CODI
ESCALA
TÍTOL DEL PLÀNOL
Anna Martín
Cartografia
Lluís Salada
Joan Josep Manuel
ADAE-3
N
ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL DE LA PROPOSTA
D'ADEQUACIÓ
DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS
4536400
4536300
2172009A
Simulació 1: Vista aèria general - cap al sud.
ADAE 3
Simulació 2: Vista aèria detall - cap al sud.
ADAE 9
ADAE 2
ADAE 2
ADAE 1
ADAE 5
ADAE 4
ADAE 5
ADAE 4
ADAE 2
ADAE 1
Simulació 3: Vista aèria detall - cap al nord.
ACTUACIONS PREVISTES
ADAE 9
ADAE 3
Núm de làmina
LÀMINA IX
DATA
ABRIL 2011
FITXER
9-EIA

ANNEX FOTOGRÀFIC

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I
ENTORNS
FOTO 1. L’edifici del monestir – balneari sobre la cinglera del Salt dels Frares.
FOTO 2. Imatge actual dels edificis de l’antic monestir i balneari que integrarien
l’ADAE 1.
ARDA Gestió i Estudis Ambientals Annex fotogràfic

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I
ENTORNS
FOTO 3. Vessant esglaonat des de l’edifici als antics jardins del balneari.
FOTO 4. Zona de l’antiga piscina.
ARDA Gestió i Estudis Ambientals Annex fotogràfic

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I
ENTORNS
FOTO 5. Pati de l’antic Balneari.
FOTO 6. Escales d’accés a l’edifici principal del Balneari (antic Monestir).
ARDA Gestió i Estudis Ambientals Annex fotogràfic

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I
ENTORNS
FOTO 7. Imatge actual de la zona prevista per al desenvolupament de l’ADAE 2.
FOTO 8. Imatge actual de la zona prevista per al desenvolupament de l’ADAE 3.
ARDA Gestió i Estudis Ambientals Annex fotogràfic

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I
ENTORNS
FOTO 9. Vista generals dels emplaçaments de l’ADAE 2 (a l’esquerra de la imatge) i
ADAE 3 (a la dreta de la imatge).
FOTO 10. Accés a la planta embotelladora i esplanada on es preveu situar
l’aparcament de l’hotel.
ARDA Gestió i Estudis Ambientals Annex fotogràfic

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I
ENTORNS
FOTO 11. Ermita del Carme, als antics jardins del balneari.
FOTO 12. Ermita de la Santíssima Trinitat a l’inici del camí dels Frares.
ARDA Gestió i Estudis Ambientals Annex fotogràfic

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I
ENTORNS
FOTO 13. Ermita del Sant Àngel Custodi.
FOTO 14. Ermita de Santa Agnès.
ARDA Gestió i Estudis Ambientals Annex fotogràfic

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I
ENTORNS
FOTO 15. Ermita de Sant Simeó Estilita o de la Columna.
FOTO 16. Ermita de Sant Joan.
ARDA Gestió i Estudis Ambientals Annex fotogràfic

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I
ENTORNS
ADAE 3
aparcament
Planta embotelladora
Conjunt antic monestir – balneari a
rehabilitar per a ús hoteler
ADAE 2
TV -3021
FOTO 17. Aspecte general de l’àmbit d’actuació des del camí dels Frares..
ARDA Gestió i Estudis Ambientals Annex fotogràfic