estudi històric i arquitectònic de la finca de can fargas - Col·legi d ...

VECLUS, s.l.
Francesc Caballé i Reinald Gonzàlez. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic i arqueològic
C./ Princesa 57, 1.2. 08003 Barcelona
Telf. / Fax 93 319 65 51 E-mail: veclus@veclus.cat
N NIF: B-59371195
ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS
SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA,
DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
Barcelona, juliol 2009

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
1

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
Recerca i realització
Lluís M. Bou Francesc Caballé Reinald Gonzàlez Helena Morán
Auxiliars
Pepe Naval Aurelio Fulgencio Ramírez Alejandro de Villalba
Tots el dibuixos d’estat actual i de de restitució han estat realitzats per Veclus, s.l.
Per a qualsevol ús de les dades, dibuixos de restitució, imatges i informacions contingudes en aquest estudi caldrà citar-ne l’origen i autoria
Crèdits

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
1

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
ÍNDEX
Consideracions prèvies................................................................................................................................................................... 2
Anàlisi i evolució del territori......................................................................................................................................................... 3
Localització i descripció............................................................................................................................................................... 15
Localització de la parcel·la........................................................................................................................................... 16
Descripció de l’edifici .................................................................................................................................................................. 20
L’accés actual i les façanes al voltant del pati ............................................................................................................. 20
Les estructures de la façana septentrional.................................................................................................................... 28
El frontis occidental ..................................................................................................................................................... 40
El frontis meridional..................................................................................................................................................... 46
Els espais interiors que envolten la torre...................................................................................................................... 50
L’interior de la torre medieval ..................................................................................................................................... 85
Seqüència crono estructural........................................................................................................................................................ 101
Els orígens. Segle XII (finals s. XI – s. XI) ............................................................................................................... 119
Les primeres grans transformacions. C. Segle XIII................................................................................................... 123
Vers la fesomia actual. Segle XVII (1650-1700)....................................................................................................... 133
La configuració actual. El segle XVIII ...................................................................................................................... 152
Les reformes contemporànies. Segle XIX (c. 1800-1850) ........................................................................................ 165
Les reformes contemporànies II. Final segle XIX – principi segle XX) ................................................................... 184
Les darreres modificacions. Mitjan segle XX............................................................................................................ 195
Índex

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
Notícies històriques .................................................................................................................................................................... 204
Algunes consideracions inicials ................................................................................................................................. 205
Els Orígens (s. XI-XII). La torre altmedieval ............................................................................................................ 208
Primeres modificacions (s. XIII)................................................................................................................................ 208
La propietat de la família Sabastida (s. XIV-XV) ..................................................................................................... 209
La masia en època moderna (s. XVI-XVIII).............................................................................................................. 214
L’època contemporània: de Can Pujol a Can Fargas (s. XIX i XX).......................................................................... 218
Apèndix documental................................................................................................................................................................... 226
A tall de conclusions: proposta d’evolució crono estructural de la finca .................................................................................. 277
Bibliografia................................................................................................................................................................................. 287
Índex

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
Consideracions prèvies
El treball que es desenvoluparà tot seguit ha tingut com a objectiu la realització de la
valoració patrimonial i l’estudi històric-arquitectònic de la masia de Can Fargas al Districte
d’Horta-Guinardó de Barcelona. El seu contingut, doncs, presenta les dades i informacions
recollides i elaborades en el període que va del més d’abril fins a les primeries del mes juliol
d’enguany, i mostra els resultats obtinguts quan a l’evolució en el temps de l’estructura física de
la Masia i dels seus elements o parts patrimonialment més significatives. Tanmateix el present
treball incorpora en annex a part, l’estudi dels materials de construcció, de les pintures de la
torre romànica, així com un recull de suggeriments cara a la restauració dels edificis del conjunt.
Altrament, també -en annex a part-, s’afegeix una primera proposta reflexiva i de caràcter
general quan al possible projecte d’intervenció arquitectònica pel tal de restaurar, rehabilitar i
adaptar la finca a la funció d’escola de música municipal.
L'estudi ha estat encarregat i finançat pel Consorci d’Educació de Barcelona (Generalitat
de Catalunya-Ajuntament de Barcelona) i a comptat amb la col·laboració del Districte d’Horta
Guinardó que ha facilitat l’accés a l’interior de la finca tot el temps que ha estat necessari per a
la realització de les diferents tasques de recerca i anàlisi. Tanmateix, l’exhaustivitat quan a la
recerca històrica i dels elements i materials constructius que configuren les actuals edificacions,
ha fet necessari la realització d’un nombre important de repicats parietals a diferents zones i
parts del recinte, els quals també s’ha comptat amb el vist i plau previ per part de la secció
d’Arqueologia del Museu d’Història de Barcelona.
Pel que fa l’organització interna del treball, aquesta es presenta en diferents capítols
independents però complementaris, amb apartats de caràcter descriptiu -dedicats a l’estat
actual de la finca i del seu entorn urbà-, i capítols referits a cadascuna de les fases constructives
que han pogut ser identificades i estudiades. Aquests darrers compten amb unes restitucions
arquitectòniques específiques que permeten, a la llum dels testimonis materials descoberts i de
les notícies documentals i arxivístiques recollides, visualitzar la fesomia de la finca en els seus
1
Consideracions prèvies
diferents moments històrics. Alhora, en aquests apartats es relacionen les esmentades
restitucions gràfiques amb l’estat actual de la finca en forma de material fotogràfic i detalls dels
elements descoberts. Altrament, s’hi expliciten textualment les seves característiques amb
relació a la seqüència crono-estructural de l’edificació. És en aquest context on volem remarcar
que tot el procés de restitució arquitectònica s’ha realitzat sense l’existència d’un aixecament
previ mètricament definit. De fet, fins i tot, l’estat actual de la finca -al que afegim les cronologies
dels seus murs- ha hagut de ser dibuixat de nou per Veclus s.l., ja que no existia un aixecament
en format digital. Aquesta mancança en cap moment treu validesa al procés d’interpretació
realitzat, per bé que situa pròpiament els dibuixos d’estat actual i restitució en la categoria de
croquis.
Finalment, el treball incorpora de manera desenvolupada, les notícies documentals
recolllides en les recerques fetes als diferents arxius de referència, així com un apèndix on
s’especifiquen de manera cronològica els documents consultats i les referències estetes amb
relació a l’actual finca a finca de Can Fargas.
No podem donar per closes aquestes consideracions sense fer esment de la significació
-atès el seu valor històric- d’algunes de les descobertes realitzades en el decurs dels treballs; en
especial amb relació a la torre romànica, l’estructura primigènia de la finca. Ens estem referint
de manera especial a la volta del primer pis, on encara s’observa la petja de l’encanyissat
utilitzat en la seva construcció, o bé les espitlleres aparegudes en aquest nivell. Aquests
elements, junt amb d’altres que apareixeran en el decurs de les planes següents posicionen la
barcelonina Masia de Can Fargas com una construcció històrica de forta i important entitat
patrimonial.
Els autors

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
2
Consideracions prèvies

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 6-8 DE L’AVINGUDA FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ DE BARCELONA
Anàlisi i evolució del territori
Encara que avui dia es troba situada en terrenys que pertanyen a l’àmbit del barri de la
Font d’En Fargas, a l’actual districte d’Horta-Guinardó, l’abast territorial de l’antiga propietat de
la masia de Can Fargas (coneguda també com a Can Pujol), històricament, anava més enllà
dels límits de l’actual barri, estenent-se fins el Guinardó; fins i tot ocupava la part més oriental de
l’actual barri del Carmel. La diversitat del medi físic (una de les característiques bàsiques del
districte), ha condicionat al llarg del temps el procés d’ocupació i el d’urbanització del sol.
L’existència d’unes zones físicament diferenciades (la Vall d’Hebron, vall d’Horta, els turons de
la Rovira, el Carmel o el Coll) amb un relleu força accidentat on els pendents són els
protagonistes absoluts, han condicionat una vialitat i unes condicions d’edificació força
complexes. Les activitats industrials necessitades de terrenys amb grans espais i determinades
condicions per a la comunicació i circulació, no han tingut fàcil la seva implantació en el districte,
per no dir gairebé impossible. Aquesta orografia ha propiciat el desenvolupament de nombrosos
torrents i rieres que des de temps immemorial l’han solcat i han deixat una petja important no
tant sols en el territori sinó també en la toponímia actual d’alguns dels indrets més característics
del barri. Així, el Salt de les Bruixes, el torrent de Carabassa, la Riera d’Horta, etc., són indrets
propers a l’actual casal de Can Fargas que, entre molts d’altres, rememoren, a través de la seva
toponímia, el passat històric de la zona.
L’escassa documentació cartografia anterior al segle XX (per no dir gairebé inexistent)
dificulta una interpretació rigorosa del desenvolupament del territori. Malgrat tot, es pot
asseverar que el caràcter rural d’Horta ha perviscut fins ben entrat el segle XX i per extensió el
del territori que ens ocupa, propietat del mas de Can Fargas. No serà fins a inicis del segle XX
quan, recollint altres models donats a altres finques rurals d’unes característiques similars
(enteses com a unitats d’explotació agrària com per exemple el de la desapareguda masia de
Can Grau), s’inicien els processos de segregació i urbanització de les grans propietats de la
zona, com per exemple l’esmentada de Can Grau, Can Carabassa, Can Querol, Can Mariner,
3
Anàlisi i evolució del territori
Can Bacardí, etc., a més de Can Fargas. El cas de la masia de Can Grau, enderrocada l’estiu
de l’any 2006, és paradigmàtic i exemplificador del procés de desaparició d’aquestes grans
finques del districte. Situada al barri del Carmel, entre els carrers de Bernat Bransi i Moratín i
propietat d’Alexandre Bacardí a l’any 1900, disposava d’uns terrenys que s’estenien fins gairebé
al capdamunt del turó del Carmel i es desenvolupaven en paral·lel (territorialment parlant) als de
Can Fargas, la qual cosa la convertia en una de les finques rurals més important de la zona
d’Horta. Envoltada d’hortes, vinyes, dolls d’aigua, ametllers i garrofers, oferia una imatge que
perduraria fins a la darreria del segle XIX. El procés de segregació i urbanització dels terrenys
d’aquesta finca, iniciat a partir de 1901, va ser espectacular; només en un any es varen
segregar 16.953,24 m 2 , una xifra prou significativa, però que només representava
aproximadament un 12,15 % de la superfície total d’aquesta explotació agrícola. El procés
segregacionista de Can Fargas també s’encetà a inicis del segle XX, tal i com es desenvoluparà
més endavant.
A les imatges la desapareguda masia de Can Grau que, com en el cas de la de Can Fargas, inicià el procés
segregacionista i d’urbanització dels seus terrenys a principis del segle XX. La imatge de l’esquerra (de 1927), ens
mostra l’estructura del mas amb una capella adossada a la part més occidental. A la de la dreta (de 1918) i indicada amb
un cercle, Can Grau i els seus voltants que denoten un incipient procés d’urbanització. Els paral·lelismes són clars ja que
la masia de Can Fargas també disposava d’una capella pròpia, avui dia desapareguda i els terrenys dels voltants es varen
urbanitzar a inicis de segle. Una de les primeres realitzacions urbanístiques pels voltants de Can Fargas va ser la que va
dur a terme la Cooperativa de Periodistes a partir de 1915, amb la construcció d’un grup de vuit torres anomenat Font de
la Mulassa i sis a la zona coneguda amb el nom de la Font d’En Fargas

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 6-8 DE L’AVINGUDA FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ DE BARCELONA
Pel que fa al territori on està situada la masia de Can Fargas una de les qüestions més
complexes és la seva definició i abast territorial en unes dates anteriors a la de l’agregació del
municipi de Sant Joan d’Horta a la ciutat de Barcelona (1904). La cartografia més antiga de
l’antic municipi d’Horta mostra com la zona de Can Fargas no pertanyia a dit municipi, sinó al de
Sant Andreu del Palomar. Es tracta del “Plano geomètrico del pueblo y término de Sant Juan de
Horta” realitzat pel geòmetra Joan Serra i Bonet l’any 1861, el qual es reprodueix a continuació.
El plànol de Serra i Bonet mostra l’abast territorial del municipi d’Horta que s’estenia fins a Vallcarca. La masia
de Can Fargas i els seus terrenys pertanyien, en aquell moment, al municipi de Sant Andreu del Palomar. En el
plànol s’ha indicat amb un cercle vermell la situació aproximada de la masia de Can Fargas
4
Anàlisi i evolució del territori
L’anàlisi d’aquest plànol (un dels primers documents cartogràfics importants i fiables de la
zona) permet copsar el caràcter netament rural del territori del municipi a mitjans del segle XIX.
A més de la finca de Can Grau, esmentada anteriorment, hi ha dibuixada i indicada Can Mora i
el Santuari de Nostra Senyora del Coll, entre d’altres. La resta de territori és gairebé buit
d’edificacions, tal i com corresponia al caràcter rural del poble de Sant Joan d’Horta; encara
faltaven uns pocs anys, perquè s’edifiqués el Santuari de Nostra Senyora del Carmel. De les
finques assenyalades, la de Can Mora resta dempeus, situada al carrer del Portell, 11-13 (o
camí de Can Mora 1-2). El topònim d’aquesta finca és important, ja que va donar nom a la
muntanya o “Turó d’En Mora”, un topònim dels més antics que es coneixen a la zona, el qual i
més endavant, caigué en desús substituït pel del Turó del Carmel a partir de l’erecció de l’ermita
de Ntra Sra. Del Carme. Pel que fa als límits, una ràpida ullada al plànol de Serra i Bonet, però,
permet copsar que els límits del poble de Sant Joan d’Horta abastaven també fins a Vallcarca.
Aquesta zona, juntament amb la dels voltants de les places Eivissa i de Sants Creus, eren els
dos únics nuclis habitats d’un territori netament rural, amb unes comunicacions deficients i
massa allunyat de la ciutat, perquè fos inclòs dins del programa d’agregacions de 1897.
El mas de Can Mora, situat al vessant occidental del turó del Carmel, és una de les masies que, com Can Fargas, han
persviscut al pas del temps. Reformada l’any 1750, a mitjans del segle XIX la seva propietat passà a mans de la família
Duran, la qual inicià el procés d’urbanització i reparcel·lació dels terrenys circumdants que culminà l’any 1905 amb
l’aprovació del projecte que Eugeni Duran i Borrell havia presentat anys enrere.

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 6-8 DE L’AVINGUDA FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ DE BARCELONA
Una imatge del carrer Santuari de 1897 amb
el campanar de l’església del Coll al fons,
una antiga torre de defensa situada en un
camí rural de comunicació entre Sant Genís
i el Santuari de Nostra Senyora del Coll
Tot resseguint el plànol de
Serra i Bonet es pot apreciar com
la zona sud és la més complexa, ja
que el municipi de Sant Joan
d’Horta limitava amb el Sant
Andreu del Palomar just aprofitant
un tram de la riera d’Horta,
concretament el format actualment
pels carrers de Lisboa i Tajo. Per
sota d’aquest límit s’observa un
territori en forma de triangle, un
dels límits del qual (el més meridional) està format, precisament, pel torrent Carabassa, un dels
límits de la masia de Can Fargas. La riera d’Horta va ser, per cabdal i longitud, un dels torrents
més importants del territori barceloní. Baixava des de Collserola fins arribar a Horta per l’extrem
oest, travessant el que avui és el carrer Tajo fins el carrer Cartellà, des d’on començava a
davallar cap el Poble Nou (per la Rambla de Prim) fins desembocar directament al mar. Per
l’extrem est d’Horta, baixava el torrent de Mariner (el tram final encara correspon al carrer del
mateix nom) que moria a la Riera d’Horta, més o menys al tram final del carrer Tajo on es forma
un gran pendent fins arribar a l’actual plaça de Castelao. El torrent de la Carabassa, més petit
que els dos anteriors, tenia el següent recorregut: baixava des del Carmel travessant la Rambla,
seguia aproximadament paral·lel al pendent que després va ser el carrer Llobregós (zona
coneguda ancestralment com el Salt de les Bruixes), desviant-se una mica més a baix fins
l’actual carrer de Peris Mencheta, passant per sota del Passeig Maragall i continuant
aproximadament entre els actuals carrers de Petrarca i Pitàgores fins desembocar a la Riera
5
Anàlisi i evolució del territori
d’Horta (carrer Cartellà). L’abundància de corrents subterranis a la zona afavorí que durant molt
temps l’extracció d’aigua es realitzés mitjançant pous, tanmateix les aigües residuals anaven a
parar a les antigues rieres creant veritables focus d’infecció. Fins a la dècada de 1920,
aproximadament, Horta no disposà de xarxa de clavegueram i el torrent de Can Carabassa no
va ser canalitzat fins l’any 1975, després de passar per un petit nucli de casetes amb hort.
Precisament Can Carabassa era el nom d’un antic mas, veí de Can Fargas, documentat ja a
mitjans de segle XVII, que, com moltes altres masies d’Horta, conreava la vinya. Aquest mas va
prendre el nom d’un dels seus propietaris, Josep Ignasi Carabassa, qui a finals de segle XVIII es
va casar amb l’hereva de la finca. L’any 1909, l’empresari Carles Marés la va comprar
reconvertint la masia en un gran casalot d’estil neoclàssic; enriquit a Cuba i als EUA, com
d’altres indianos, va establir la seva residència a Horta, que poc a poc s’anava convertint en un
nucli de viles d’estiueig pertanyent a la burgesia barcelonina.
Can Carabassa situada prop
de Can Fargas, un gran
casalot d’estil neoclàssic que
l’any 1954 va ser venut (casa,
jardins i terrenys adajecnts)
als “hermanos” de la Sagrada
Família; actualment acull
l’escola SAFA
Tornant al plànol de Serra Bonet, malgrat que la informació que aporta és molt
interessant (centrat en la informació relativa dels límits de les propietats i del propi municipi), cal
matisar que en cap cas es tracta d’una cartografia realitzada amb mètodes tant acurats com els

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 6-8 DE L’AVINGUDA FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ DE BARCELONA
que havia utilitzat, per exemple, Ildefons Cerdà sis anys abans en la realització del plànol
topogràfic de Barcelona i rodalies (1855); llàstima que en aquell plànol no s’inclogués el municipi
de Sant Joan d’Horta; quedava massa lluny de la ciutat emmurallada. Per a una descripció de la
zona i de la casa més concreta amb tots els seus annexos ens haurem d’esperar a les primeres
dècades del segle XX.
A mode de síntesi, amb l’annexió dels pobles de la rodalia de Barcelona (1897) s’encetà
un procés important de canvis urbanístics. Si bé Horta s’havia escapolit de dita annexió, es veia
a venir que acabaria formant part de la gran ciutat (1904); per tant calia renovar els enllaços
amb les poblacions veïnes de Barcelona, planejar i resoldre el creixement de la ciutat amb
relació als nous espais urbanitzables que aportaven les poblacions agregades. No és el cas
d’iniciar una anàlisi del pla d’enllaços (Léon Jaussely, 1905), però sí, entendre que aquest fet
(juntament amb d’altres factors, evidentment) provocà un procés especulatiu important dels
terrenys que es preveien urbanitzables a curt i llarg termini. Com ja s’ha comentat anteriorment,
a finals del XIX s’inicià un procés de segregació de terrenys provinents de finques rurals.
Diversos propietaris decidiren proposar plans d’urbanització en terrenys de la seva propietat
segregant parcel·les per a la construcció de petites casetes amb hort i jardí. Tot aquest procés
s’endegà d’una forma molt ràpida, sense resoldre inicialment els problemes bàsics com el de les
comunicacions, serveis (aigua, gas, clavegueram), per la qual cosa totes les construccions de
l’època disposaven de pous d’aigua i pous morts per les aigües brutes i, això sí, amb unes
comunicacions insuficients i molt precàries.
De l’any 1891 data el plànol realitzat en els moments que s’estudiava la possibilitat de
l’annexió a la ciutat de Barcelona dels pobles del pla, una part del qual es reprodueix
seguidament, concretament l’indret conegut amb el nom de Muntanya Pelada (turó de la Rovira)
i els seus entorns. En ell s’observa com la masia de Can Fargas està grafiada amb el nom dels
antics propietaris, els Pujol, i situada dins dels límits municipals de Sant Martí de Provençals, a
tocar el camí de Barcelona a Horta, una part del qual correspon a l’actual passeig de Maragall.
Com es pot corroborar, els límits dels termes municipals és una qüestió problemàtica, ja que
6
Anàlisi i evolució del territori
segons consta en el plànol anterior de Joan Serra i Bonet de 1861, la masia de Can Fargas
estava situada dins dels límits de Sant Andreu del Palomar. Amb les diverses annexions dels
pobles del pla (1897 i 1904), Can Fargas passaria a formar part definitivament del municipi
barceloní.
Plànol de l’any 1891 on s’ha indicat la situació de la masia de Can Fargas, assenyalada en el plànol com a
Can Pujol. Situada en el vessant més septentrional del Turó de la Rovira anomenat en el plànol “Montaña
Pelada”. Les propietats de la masia arribaven fins l’actual Hospital de Sant Pau que, com es pot observar en
el plànol, s’indica com “terrenos adquiridos para el hospital de la Santa Cruz”, al costat mateix de Can
Casanovas, al peu del Guinardó. També s’indiquen els límits dels municipis i, segons consta en el plànol,
Can Pujol pertanyia al municipi de Sant Martí de Provençals

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 6-8 DE L’AVINGUDA FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ DE BARCELONA
La urbanització del sector situat entre Can Fargas i Can Carabassa (aproximadament), té
el seu origen en la formació de la Cooperativa de Periodistes que va promoure la construcció de
xalets per als seus socis a partir de l’any 1915. Aquest fet propicià l’obertura d’un dels carrers
importants de la zona: Peris i Mencheta, batejat amb el nom del conegut periodista i polític
Francesc Peris i Mencheta (1844-1916) qui fundà el conegut diari “El Noticiero Universal”. Les
tres realitzacions de la Cooperativa de Periodistes es varen materialitzar mitjançant l’adquisició
de diversos terrenys rurals –sense urbanitzar- situats en tres àmbits diferents (dos d’ells a tocar
la Masia de Can Fargas): a la Font de la Mulassa, a la Font d’en Fargas i a la zona més
occidental de Can Baró, al barri de la Salut. Els primers terrenys adquirits foren els de la Font de
A primer terme de la imatge s’observa el grup de sis torres anomenat de la Font d’En Fargas, construït en una zona
encasament urbanitzada. El carrer on afronten és l’actual carrer Pedrell (llavors carrer de Verdi). A la dreta de la imatge
s’ha indicat amb un cercle la situació de la masia de Can Fargas amagada entre d’altres construccions que s’anaven
desenvolupant a la zona, majoritàriament habitatges unifamiliars amb jardí, tot seguint el model endegat per la
Cooperativa de Periodistes a partir de 1915
7
Anàlisi i evolució del territori
la Mulassa, 110.000 pams quadrats a 37 cèntims de pesseta el pam on es construïren vuit
torres. Immediatament es varen comprar 60.000 pams més, al preu de 30 cèntims a la zona de
la Font d’En Fargas on es van construir sis torres més. Finalment la cooperativa aconseguí
1.400.000 pams de terreny a un preu molt baix (19 cèntims el pam) a la zona de la Salut,
gràcies a l’oferta de compra i les condicions de pagament avantatjoses que els va fer Carles
Sanllehy Girona i la seva mare Anna Girona Vidal, marquesa de Caldes de Montbui. Aquesta
darrera promoció augmentà definitivament el preu amb 10 cèntims més el pam pels costos de la
urbanització imposada per l’Ajuntament (obertura de vials, clavegueram, voreres, etc.).
Grup de sis xalets de la Font d’En Fargas per a la Cooperativa de Periodistes. La construcció d’aquests edificis
s’emparava en la llei de Cases Barates de 1911, malgrat que, molt probablement, alguns dels associats no acomplien els
requisits de dita llei

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 6-8 DE L’AVINGUDA FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ DE BARCELONA
Grup de vuit xalets en
procés de construcció,
anomenat Font de la
Mulassa, en una imatge de
l’any 1915.
Uns anys després de la construcció
del primer grup (1922), la
cooperativa projectava construir
setze habitatges més a la zona
situada en front, és a dir en l’espai
delimitat pels actuals carrers de la
Font de la Mulassa, Peris Mencheta,
Canonge Almera i Pedrell. En les
dues reproduccions es pot observar
el projecte no realitzat, on es preveia
la construcció de setze habitatges de
planta, un pis i terrat pla transitable,
construïts entre mitgeres (adossats),
amb frontis als carrers esmentats i
una zona de jardí o pati interior
8
Anàlisi i evolució del territori
El primer grup construït per la cooperativa està situat en l’espai triangular format pels
carrers de Peris Mencheta i del Marquès de Foronda (abans Mariland). Aquest darrer carrer
(llavors en construcció) desembocava a la confluència de l’antic torrent del Carmel amb el
torrent de Carabassa, un indret amb un fort desnivell conegut amb el nom del Salt de les
Bruixes. Fins a la dècada dels anys 1940 no es perllongà fins la Rambla del Carmel mitjançant
la construcció del viaducte que actualment passa per damunt del carrer Torrent del Carmel,
perllongació del carrer dels Agudells. Aquesta primera realització de la Cooperativa de
Periodistes preveia la construcció de petites casetes entre mitgeres, segons es dedueix d’un
avantprojecte signat per l’arquitecte Josep Maria Jujol l’any 1913 que es conserva a l’arxiu del
COAC, demarcació de Barcelona; finalment, però, s’optà per la construcció d’habitatges
unifamiliars aïllats, la qual cosa va servir de model per les construccions que es desenvoluparen
a partir d’aquell moment a la zona dels voltants de la masia de Can Fargas.

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 6-8 DE L’AVINGUDA FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ DE BARCELONA
Paral·lelament a la construcció dels xalets per a la Cooperativa de Periodistes
s’endegava la realització d’un dels documents més fiables de la zona, concretament el Plano
geométrico y topográfico de un macizo montañoso comprendido dentro del antiguo término
municipal de Horta, escala 1:2000, signat per l’arquitecte Ferran Romeu a Barcelona, el 30
d'octubre de l’any 1915 i que es reprodueix parcialment. En la reproducció d’aquest plànol es
pot observar l’estat de la urbanització del territori pels voltants de Can Fargas l’any 1915. La
quantitat de detalls anotats (toponímia, nomenclàtor, corbes de nivell, etc.) fan que aquest
plànol sigui un dels
més clars pel que
fa a l’estat de la
qüestió del territori,
no tant sols dels
entorns de Can
Fargas, sinó de tot
l’àmbit que abasta.
Plano geométrico y
topográfico de un
macizo montañoso
comprendido dentro
del antiguo término
municipal de Horta,
escala 1:2000, signat
per l’arquitecte Ferran
Romeu a Barcelona, el
30 d’octubre de l’any
1915
9
Anàlisi i evolució del territori
A la pàgina següent es mostra una fotografia de la mateixa zona reproduïda en el plànol
de 1915, una imatge realitzada, aproximadament, entre 1910 i 1915. S’han indicat aquells
indrets més representatius dels entorns de Can Fargas i que han contribuït a conformar l’actual
fesomia de la zona.

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 6-8 DE L’AVINGUDA FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ DE BARCELONA
Ferran Romeu va ser el tècnic municipal encarregat de la secció més oriental del projecte
d’urbanització de Barcelona. Si bé aquest projecte va ser aprovat inicialment l’octubre de 1917,
no es va fer oficial a tota la ciutat fins l’any 1925. És obligat reivindicar els treballs de l’arquitecte
Ferran Romeu i Ribot (1862-1943), força oblidat en el context historiogràfic per part dels
estudiosos dels plans d’urbanització de Barcelona, com també excessivament magnificat el pla
de Jaussely. Romeu fou coautor del pla d’urbanització de Barcelona anomenat Romeu-Porcel.
Va ser realitzat conjuntament amb l’Oficina Municipal d’Urbanització de Barcelona, dirigida
llavors per Pere Falqués i Ezequiel Porcel. El pla, que evidentment el partia de la proposta de
Jaussely, establia una xarxa viaria bàsica a partir de la qual conformava el sistema de parcs
dins del qual ja hi figurava el del Guinardó. Car recordar que la proposta de Jaussely era molt
ambigua pel que fa al territori que
ens ocupa (els entorns de Can
Fargas), considerant-lo rural, sense
cap mena d’ordenació respecte les
comunicacions i vials que
travessarien dita zona rural que
abraçava pràcticament tot el que avui
dia és el barri de la Font d’en Fargas.
Resseguint el plànol de
Romeu de 1915 i analitzant l’estat
d’urbanització i construccions
existents pels voltants de Can
Fargas, s’observa com la zona està
poc poblada, solcada per nombrosos
camins i rieres. En primer lloc cal fer
notar com Can Fargas encara
s’indica amb el topònim de Casa
Pujol, antiga denominació de la finca.
Cases de les Bugaderes
Solars per a
periodistes
Can Bacardí
Can Carabassa
10
Anàlisi i evolució del territori
A finals del segle XIX va passar a denominar-se Can Fargas a partir del matrimoni de l’hereva
de Can Pujol, Montserrat de Casanovas i Fernández de Landa amb Pere Fargas i Sagristán,
mort l’any 1925. També es pot apreciar l’espai destinat a les construccions de les cases pels
periodistes indicat com solares para casas de periodistas, així com el mas de Can Carabassa a
tocar dit solar. És interessant observar, al costat de Can Bacardí (l’actual Col·legi de la
Immaculada Concepció), les casetes amb safareigs que hi ha al carrer indicat amb el nom de
Sant Agustí, no són altres que les conegudes cases de “les Bugaderes d’Horta” del carrer
d’Aiguafreda. Finalment, en el plànol s’observen les rieres d’Horta i el torrent de Carabassa que
desguassen sota l’antiga carretera d’Horta, actual passeig Maragall, com també la denominació
de carrer Don Juan a l’actual Dante Alighieri.
Can Querol
Can Fargas

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 6-8 DE L’AVINGUDA FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ DE BARCELONA
Un dels indrets més significatius dels entorns de Can Fargas i que es conserva en força
bon estat és el conjunt de casetes anomenades de les bugaderes d’Horta. La tradició oral i les
llegendes expliquen que des del segle XVII fins a inicis del XX, tota la roba de Barcelona es
rentava a Horta. Dins la ciutat emmurallada de la ciutat no hi havia ni aigua ni espai suficient per
rentar i estendre la roba de la llar de les famílies benestants, i el rentat es confiava a les
bugaderes d’Horta. Aquestes petites indústries (a inicis del segle XVIII hi havia més de 80)
recollien la roba els dilluns i la tornaven els dissabtes després d’un procés complex per
blanquejar-la en el qual s’utilitzaven cendres d’origen vegetal; la reacció química produïda pel
contacte amb l’aigua calenta la convertia en portadora de lleixiu natural. En aquest procés
s’utilitzaven uns recipients especials, amb un petit forat a la part inferior per tal d’escórrer l’aigua
de l’interior, anomenats “bugaders”; d’aquí el nom de fer bugada.
Al carrer Granollers encara es conserven diverses
cases (de planta i pis amb coberta de teules a
dues vessants) amb safareigs afrontats al carrer
d’Aiguafreda. A les imatges, vista general del
carrer d’Aiguafreda i dels safareigs, així com un
detall d’un dels antics safareigs
11
Anàlisi i evolució del territori
Un segon indret característic de la zona és la coneguda Font d’en Fargas, un antic
berenador amb un notable prestigi com a lloc de trobada i de reunions populars, conegudes
popularment com a “fontades”. Hi solien anar gent dels pobles de la rodalia, Sant Martí, Sant
Andreu, etc., i també alguns polítics que aprofitaven per a improvisar mítings revolucionaris. El
caràcter de la Font d’En Fargas era, però, més tranquil i familiar, i els mítings revolucionaris
tenien lloc, preferentment, a la veïna font de la Mulassa, situada a poca distància. Avui dia la
font es troba situada al capdamunt del Passeig de la Font d’En Fargas i conserva part del seu
encís, amb una gruta feta a l’estil rústic amb pedres, dins la qual hi ha una pila d’aigua amb una
faixa de mosaic on hi ha inscrit el nom de la font. Fou declara d’utilitat pública el 29 de juliol de
1919.
Probablement la crisi de la fil·loxera de finals del
XIX propicià que Pere Fargas substituís els cups de
vinya per la indústria embotelladora de l’aigua de
la Font d’en Fargas, declarada d’utilitat pública
l’any 1919. A les imatges, dues vistes de la font en
una imatge retrospectiva i com és ara en
l’actualitat. A la dreta, el transport de l’aigua en
una imatge dels anys 1930. El negoci
d’embotellament d’aigua perdurà fins a finals de la
guerra civil espanyola

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 6-8 DE L’AVINGUDA FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ DE BARCELONA
Tornant a l’edifici i els seus entorns, són molt clarificadors els plànols parcel·laris que
Vicenç Martorell i Portes, al cap de la brigada d’enginyers, va realitzar a finals de la dècada dels
anys 1920. Enginyer militar i cartògraf, Martorell va ser el fundador del Servei Parcel·lari de
l’Ajuntament de Barcelona, anomenat posteriorment Pla de la Ciutat. La qualitat dels treballs
realitzats per dit servei són extraordinaris i molt clarificadors de l’estat de la qüestió dels entorns
de la masia de Can Fargas.
12
Anàlisi i evolució del territori
El programa d’actuacions urbanístiques va quedar aturat durant la guerra civil i també en
els anys immediatament posteriors, no així les constructives, les quals i a partir dels anys
quaranta, emprengueren una carrera frenètica de despropòsits aprofitant les necessitats de la
immigració. Si bé la veïna parròquia de Sant Antoni de Pàdua va resultar pràcticament destruïda
pels incidents produïts durant la guerra civil, la capella de Can Fargas va ser enderrocada en
obrir-se l’avinguda de Frederic Rahola (dècada de 1920), tal i com es pot observar en el
parcel·lari de Vicenç Martorell. La parròquia de Sant Antoni de Pàdua es va construir a partir de
l’any 1926 en uns terrenys cedits per la propietària de Can Fargas, Montserrat de Casanovas
que a l’any anterior havia
quedat vídua. L’actual
parròquia de Sant Antoni
de Pàdua està situada a
la cruïlla del Passeig de
la Font d’En Fargas i
Pedrell.
Full E2-e del plànol parcel·lari realitzat pel Pla de la
Ciutat dirigit per Vicenç Martorell l’any 1928, on es
pot apreciar el mas de Can Fargas (cercle superior) i
entorns. A la part inferior s’ha indicat amb un cercle la
situació dels sis xalets de la Font d’en Fargas construïts
per la Cooperativa de Periodistes, així com la situació
de la parròquia de Sant Antoni de Pàdua, construïda
gràcies a la cessió dels terrenys per part de Montserrat
Casavovas. A la imatge de la dreta, l’estat actual de la
parròquia que fou reconstruïda a final de la guerra civil
De tot el que fins ara s’ha exposat, es pot deduir que el mas de Can Fargas i els seus
entorns més immediats (l’illa on està situat) ja es trobaven gairebé configurats a finals de la
dècada del 1920. També el mas pròpiament dit, amb la capella, els annexos, el pati davanter,
les hortes i jardins que l’envoltaven, etc. Malgrat tot, però, anava perdent superfície a causa de
les segregacions i projectes urbanístics a què va estar sotmesa la finca en el decurs dels
primers anys del segle XX quan la propietat requeia en Pere Fargas i la seva muller, Montserrat
de Casanovas.

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 6-8 DE L’AVINGUDA FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ DE BARCELONA
Qualsevol iniciativa urbanitzadora va quedar paralitzada a causa de guerra i no es
reprengué fins, aproximadament, a finals de la dècada dels seixanta del segle XX. Moltes
casetes i torres que havien anat poblant els entorns de Can Fargues varen ser substituïdes
per blocs d’habitatges per tal de treure’n rendibilitat a un sòl cada cop més escàs. Algunes
d’aquestes torres o casetes es van aprofitar per instal·lar-hi escoles en un barri que anava
creixent (1954: Col·legi Sagrada Família, SAFA, a Can Carabassa; 1951: Escola Immaculada
Concepció, a Can Bacardí; l’Escola Graziel·la s’instal·là en una torre del passeig de la Font
d’En Fargas, a tocar la masia de Can Fargas, etc.). Les casetes de les bugaderes, les que
estaven situades a tocar el passeig Maragall entre els actuals carrers Granollers i Llobregós, a
peu de l’antiga riera de Can Carabassa, van ser enderrocades per construir blocs d’habitatges,
concretament. Una de les primeres realitzacions immobiliàries de pes va ser la que va
promoure la “Cooperativa de Viviendas Agrupación de Juventud”, de caire religiós sota els
auspicis de la parròquia de Sant Pius X del barri del Congrés. El projecte preveia la
construcció (iniciada l’any 1967) de 177 habitatges en blocs aïllats situats al carrer Alt de
Pedrell i Aguilar, prop del parc del Guinardó. Aquest parc, construït a partir de 1916 segons un
projecte de Jean-Claude Forestier i realitzat pel seu deixeble Nicolau Maria Rubió i Tudurí, va
veure com un campament de l’OJE (joventuts falangistes), l’any 1955, hi plantaven els arbres
que avui dia formen el bosc situat a la zona més septentrional, a tocar el barri de la Font d’en
Fargues. Finalment, el parc va ser remodelat a partir de 1977.
A la imatge superior, vista aèria actual d’una part del districte d’Horta Guinardó on s’han
indicat aquells punts d’interès referencials dels entorns de la masia de Can Fargas, tot
comparant-la amb la imatge inferior realitzada, aproximadament, entre els anys 1910 i 1915.
1 – Can Fargas
2 – Can Querol (actualment Fundació Valdejuli – Residència d’avis)
3 – Can Bacardí (actualment escola Immaculada Concepció)
4 – Can Carabassa (actualment escola SAFA)
5 – Cases de les bugaderes d’Horta, carrer Aiguafreda
6 – Grup de xalets de la Cooperativa de Periodistes, Font d’En Fargas
13
6
5
4
3
2
Anàlisi i evolució del territori
1

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 6-8 DE L’AVINGUDA FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ DE BARCELONA
14
Anàlisi i evolució del territori

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
Localització i descripció
15
Localització i descripció
Localització de la parcel·la.............................................................. 16
Descripció de l’edifici ...................................................................... 20
L’accés actual i les façanes al voltant del pati................................ 20
Les estructures de la façana septentrional .................................... 28
El frontis occidental .................................................................. 40
El frontis meridional .................................................................. 46
Els espais interiors que envolten la torre ...................................... 50
L’interior de la torre medieval ..................................................... 85

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
Localització de la parcel·la
L’edifici objecte d’estudi, l’antiga masia de Can Fargas coneguda també com a Mas Pujol,
està situada a la parcel·la 007 de l’illa de cases indicada en el parcel·lari adjunt amb el número
0727572 / 02677. Dita illa està delimitada pel passeig de Maragall (est), els carrers Peris
Mencheta i de Can Pujolet (nord), Mossèn Josep Bundó (oest) i l’avinguda de Frederic Rahola
(sud). El traçat del passeig de Maragall és coincident amb els darrers trams de l’antiga carretera
de Barcelona Horta, la qual constituïa pràcticament l’únic vial d’accés a la zona. A partir de la
dècada dels vuitanta (segle XX) i amb l’obertura del túnel de la Rovira, el passeig ha estat
relegat, pel que fa a les comunicacions ràpides, a un segon pla.
Prop de la masia es localitza l’antiga explotació agrària coneguda
com a Can Carabassa, un antic mas que fou reedificat a inicis del segle
XIX i que avui dia acull, des de 1956, el Col·legi Sagrada Família conegut
popularment com a SAFA i dirigit pels Germans de la Sagrada Família. Dit
mas conserva la toponímia del torrent que transcorria per l’actual carrer
Llobregós, a tocar el mas, que recollia part dels cabdals de les rieres que
transcorrien pel vessant septentrional del Carmel. Precisament en el lloc
conegut com a Salt de les Bruixes (cruïlla Rambla del Carmel i Llobregós,
aproximadament) el torrent de Carabassa recollia les aigües del torrent del
Carmel que passava per l’actual carrer del mateix nom. Un curt tram del
torrent de Carabassa encara es pot observar entre el curt carrer Estoril i el
passeig Maragall i que transcorre en paral·lel al carrer de Peris Mencheta,
a tocar l’edifici objecte d’estudi.
Vista aèria i parcel·lari de la zona on s’ha indicat amb un cercle la situació de Can Fargas. Un
dels límits de l’illa (i de la finca) el conforma el carrer Peris Mencheta, al costat del qual encara
es pot observar un curt tram del torrent de Carabassa (que transcorria pel carrer Llobregós) i el
pont del passeig Maragall sota del qual transcorria dit torrent, el curs aproximat del qual s’ha
indicat amb una línia vermella
16
Localització i descripció
La morfologia de les illes que configuren la trama urbana de la zona són relativament
modernes, més si es té en compte que a inicis del segle XX aquest enclavament era
eminentment rural, amb diversos masos escampats, les casetes de les bugaderes d’Horta a
tocar el torrent de Carabassa, un camí de comunicació amb Barcelona (passeig Maragall) i ben
poca cosa més. La urbanització de la zona s’ha de situar, aproximadament, en el decurs de les
primeres dècades del segle XX i a redós dels plans d’enllaços a la ciutat de Barcelona dels
pobles de la rodalia, a partir de la seva annexió a la gran ciutat. També com a conseqüència de
les actuacions privades com per exemple les dues realitzacions empreses, a partir de 1915, per
la Cooperativa de Periodistes, tal i com s’ha comentat anteriorment. La urbanització del carrer
Frederic Rahola a la dècada dels anys 1920 va suposar l’enderroc de la capella associada a la
masia, així com uns annexos, edificis situats en l’espai que ara ocupa dit carrer.

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
Diverses imatges de la
zona de la Font d’En
Fargas i entorns del
passeig Maragall, on
s’ha indicat la situació
de la masia. L’antiga
propietat s’estenia fins
gairebé l’Hospital de
Sant Pau; actualment,
però, els terrenys del
mas s’inscriuen dins
dels límits de l’illa,
més concretament a la
zona més nord oriental
de la mateixa
17
Localització i descripció

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
L’extensió actual de la finca respon a una successiva parcel·lació de
la propietat que s’estenia des del torrent de Carabassa fins gairebé la zona
de l’actual Hospital de Sant Pau, a tocar el Mas Casanovas. En uns terrenys
segregats d’aquest antic mas es construí, a inicis del segle XX, el luxós
Hotel Casanovas que, després de moltes vicissituds i a partir d’una moderna
remodelació, acull l’actual CEIP Mas Casanovas.
Fruït de diverses cessions, com la dels terrenys per a edificar l’actual
parròquia de Sant Antoni de Pàdua, particions a títol d’herències, i altres
projectes d’urbanització dels terrenys propietat del mas de Can Fargas, tot
plegat produït a finals de segle XIX i durant la primera meitat del XX, a partir
de 1955 la morfologia de l’illa i el perímetre de la finca va quedar
configurada tal i com és ara.
18
Localització i descripció
L’edifici resta emplaçat, aproximadament, al centre d’una parcel·la
irregular amb tres frontis orientats als següents vials: passeig de Maragall,
carrer de Peris Mencheta i avinguda de Frederic Rahola, un vial obert a la
dècada dels anys 20 del segle XX. En aquesta darrera avinguda és on es
localitza l’única entrada a la finca que està envoltada per una tanca d’obra
arrebossada d’escassa alçada, suplementada per una tanca viva, Vista aèria de l’illa on se situa l’edifici objecte d’estudi, on s’ha indicat el perímetre de l’illa i de la parcel·la. En la imatge del parcel·lari s’ha
indicat amb una trama de color vermell la superfície edificada i el color blau correspon a la zona enjardinada que envolta les construccions del mas
probablement de bardissa (o arç), que impedeix l’accés a l’interior. L’accés
està emmarcat per dos pilars d’obra arrebossada rematats per impostes motllurades que jardí romàntic, actualment força abandonat, amb elements arquitectònics i escultòrics que el
sobresurten del perímetre de la secció dels pilars, damunt les quals es disposen dos fanals de decoren. Entre ells destaca un petit estany amb un brollador central, de pedra, decorat amb
ferro de forja. En els frontis dels pilars hi ha la inscripció de “MAS” (pilar més meridional) rajoles amb dibuixos geomètrics formant un escacat de colors. A un costat del brollador es
“MARGARITA” (pilar més septentrional).
localitza una escultura de factura clàssica i de mida natural representant probablement una
deessa de la mitologia clàssica. Els espais enjardinats corresponent a la zona superior (la més
L’edifici està envoltat per una àrea enjardinada distribuïda en dues cotes o nivells meridional) situats a una cota més elevada, disposen de diversos arbres fruiters i també algun
mitjançant la construcció de diversos parterres i murs de contenció o delimitació d’espais. A la que altre element arquitectònic d’una factura més rústica.
cota inferior (a tocar el passeig Maragall i a un nivell inferior respecte el carrer), s’organitza un

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
19
Localització i descripció
Diversos detalls que es corresponen a l’accés a la finca situat a
l’avinguda de Frederic Rahola (imatge superior esquerra) i a
diverses zones dels jardins que envolten les estructures
arquitectòniques del mas. A la imatge superior es pot observar
el petit estany amb brollador central, de pedra, decorat amb
rajoles vidrades de colors formant un escacat, al costat del qual
hi ha una escultura de factura clàssica, un detall de la qual es
pot observar a la imatge inferior dreta. Les dues vistes inferiors
corresponen a la zona inferior (imatge de l’esquerre) que com
es pot observar està força abandonada; la de la dreta correspon
a l’estat actual de la zona superior

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
Descripció de l’edifici
L’edifici que actualment conforma la propietat de Can Fargas és el resultat de diverses
modificacions i addicions que s’han anat produït al llarg del temps tot adaptant-se als diversos
usos i explotacions, majoritàriament agrícoles, que han perviscut fins a inicis del segle XX quan
el mas es convertí en un habitatge urbà.
Els volums construïts s’organitzen al voltant d’un cos central que sobresurt de la resta
d’edificis, amb tota probabilitat una torre medieval de caràcter defensiu, uns volums construïts
que no segueixen un patró estilístic sinó que configuren una amalgama diversa (pel que fa a
l’ús, materials i localització) de complexa lectura i concreció temporal.
Vista aèria i plànol de la planta baixa de Can Fargas, on s’ha indicat
amb una el·lipsi vermella la situació de la torre al voltant de la qual
s’organitzen les diverses estructures afegides amb el pas del temps
20
L’accés actual i les façanes al voltant del pati
Localització i descripció
L’accés, com ja s’ha comentat, s’efectua per l’avinguda de Frederic Rahola tot
traspassant la tanca perimetral del conjunt que dóna accés a la zona enjardinada que envolta
les construccions. Per un únic portal situat davant per davant s’accedeix a un pati interior, un
espai descobert al voltant del qual s’organitzen els accessos als diferents volums de què consta
el conjunt. Una organització poc corrent en tractar-se d’una tipologia arquitectònica (casa rural o
masia) que ancestralment ha utilitzat altres solucions arquitectòniques per tal de distribuir i
accedir els diversos espais, depenent de la seva funció.
El portal d’accés a la zona de pati disposa d’una llinda en forma d’arc rebaixat i està
inserit en un mur de tanca, d’escassa alçada, rematat per un seguit de merlets d’obra de maó en
forma de piràmide esglaonada. A la zona occidental del pati se situa l’escala d’accés a la
primera planta formada per dos trams en angle recte, amb un replà intermedi; els graons són de
pedra i el paviment del replà està format per lloses, també de pedra.
Detall del portal d’accés a la zona del pati des de l’interior del mateix, un portal
amb una llinda en forma d’arc rebaixat inserida en un mur baix rematat per merlets
d’obra de maó formant petites piràmides esglaonades

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
A la zona més occidental del pati s’estructura un frontis del qual destaca l’estructura de la
torre medieval que disposa d’obertures a tres nivells; al costat més oriental de la torre, i de
forma esglaonada, s’adossen sengles estructures amb un alçat variable, dos nivells i un,
respectivament, producte de diverses ampliacions i remuntes produïdes al llarg del temps. A la
zona més septentrional del pati es disposa d’un volum construït de només planta baixa amb una
coberta de teules formant una vessant. I a la zona més meridional es disposa d’un frontis amb
dos volums, també esglaonats; el primer, adossat a la torre, s’estructura en alçat en planta baixa
i dos pisos; el segon volum s’estructura formant un porxo obert al pati amb un terrat pla
transitable. El volum més septentrional disposa de dues obertures, una finestra i una porta. Els
emmarcaments verticals de la porta (brancals) són de carreus de pedra i disposa d’una senzilla
llinda recta. Els emmarcaments de la finestra són simples (llinda recta) i no s’observa cap
element remarcable. El revestiment també és simple, fet a base d’un arrebossat senzill.
El porxo situat en el frontis més meridional del pati disposa de dos arcs rebaixats de
Tres detalls dels volums que afronten al pati. Les imatges de la dreta corresponen
a la zona del porxo situat a la zona més septentrional de dit pati
21
Localització i descripció
diferents amplades que descansen en pilastres en els murs laterals i en un pilar central de
secció quadrada. Les dues pilastres i el pilar central són elements que disposen d’una senzilla
base i unes impostes simples motllurades. El sostre que suporta la terrassa superior del porxo
està format per biguetes de ferro i revoltons d’obra, i la barana de la terrassa és d’obra de maó
de pla col·locat al
trencajunt conformant
un mur de quinze. A
l’interior del porxo es
localitzen dos portals
que donen accés a la
planta baixa dels espais
més meridionals del
conjunt.

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
El portal situat en el mur més occidental del porxo disposa d’una senzilla llinda formada
per un arc rebaixat, mentre que la situada en el mur més meridional és més senzilla, de
dimensions més reduïdes, amb una llinda recta.
El porxo està adossat, per la seva part més occidental, a un volum organitzat en alçat en
planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules formant una vessant. Aquest volum
tanmateix s’adossa al mur perimetral més oriental de la torre medieval. A la planta baixa no es
disposa cap obertura, mentre que a la primera se’n localitzen dues, una d’elles, situada a tocar
el mur de la torre, és una petita finestra resultat de paredar la que amb anterioritat havia estat la
22
Localització i descripció
porta d’accés a la primera planta, probablement paredada en el moment de procedir a l’obertura
de la porta situada al costat mateix en el frontis meridional de la torre. El nivell superior només
disposa d’una sola obertura.
Del frontis occidental del pati, com ja s’ha dit, destaca l’alçat de la torre medieval, amb un
portal a la planta baixa, l’entrada principal a l’habitatge actual a la planta pis mitjançant una
escala exterior de dos trams, i una zona de golfes al darrer nivell. Adossat al mur més
septentrional de la torre s’alça una estructura de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules
formant una vessant; aquesta estructura disposa d’una porta d’accés a la zona dels baixos, un
balcó amb llosa volada a la planta primera i una senzilla finestra a
la segona planta. Al seu costat més septentrional s’hi adossa una
segona estructura de planta baixa i un pis, amb coberta de teules
formant una vessant; el frontis de la planta baixa dóna a l’interior
del volum més septentrional del pati i a la planta pis es disposa
d’una sola obertura.
L’escala d’accés al primer nivell disposa de graons de pedra
(tal i com s’ha descrit anteriorment) i una senzilla barana d’obra
arrebossada a cada costat del primer tram, amb un passamà de
ferro a cada costat. El segon tram es desenvolupa damunt d’una
volta de pedra amb el cantell format per carreus ben escairats,
també disposa d’una barana simple d’obra arrebossada i rematada
per rajola comuna; en el mur de la torre medieval es disposa d’un
passamà simple de ferro. Aquest segon tram està cobert per una
estructura metàl·lica que suporta unes plaques de vidre.
Vista general i dos detalls de l’escala exterior d’accés a la planta primera del
conjunt. En els detalls s’ha indicat amb un cercle vermell les zones que han estat
objecte de repicats per tal d’observar-ne l’estructura de paraments

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
A la imatge superior es mostra la
localització de la porta d’accés a la zona
dels baixos de la torre medieval, una
obertura que ocupa gairebé les tres quartes
parts de l’amplada de l’espai interior. Les
imatges de la dreta mostren el repicat del
revestiment on es pot comprovar
l’existència del mur medieval, i la llinda de
la porta formada per dues bigues de ferro
23
Localització i descripció
L’única porta d’accés als espais dels baixos de la torre medieval està situada sota
l’escala exterior del pati que dóna accés a la primera planta. De fet es tracta d’una moderna
obertura practicada en el mur més oriental de la torre; disposa d’una llinda recta formada per
dues bigues de ferro doble “T”; els brancals són rectes. El repicat del revestiment de la zona
mes meridional de la porta ha deixat al descobert el parament medieval i part del parament del
volum de planta baixa i dos pisos adossat a la torre; el repicat de la zona oriental mostra la
moderna obra d’ajust de l’obertura. L’amplada de la porta es desenvolupa tot ocupant,
aproximadament, tres quartes parts de l’amplada de l’espai interior de la torre, tal i com mostren
les imatges.

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
La situació dels accessos a l’interior de la masia han anat evolucionant amb el pas dels
anys, fruït de les successives reformes d’ampliació, a voltes provocades pels canvis d’ús.
Actualment en el darrer replà de l’escala s’organitza la porta d’accés a l’interior de factura
moderna, amb tarja rectangular i llinda recta, situada en el mur perimetral més oriental de la
torre medieval. Els repicats practicats a l’interior d’aquest mur i al costat mateix de la porta, han
deixat al descobert diverses espitlleres, tal i com es pot observar a les imatges. És probable
que, per la situació de la porta, en el moment de procedir a la seva obertura es malmetessin
altres espitlleres. L’antic accés, tot seguint l’escala, es realitzava pel mur septentrional del volum
adossat a la torre, probablement en una intervenció barroca del segle XVII (com l’escala), ja que
s’observen els muntants (brancals) i la llinda recta, elements formats per grans carreus de pedra
que es corresponen a una antiga porta, ara tapiada.
L’actual accés és el resultat d’una moderna actuació, una porta amb tarja
rectangular, tal i com s’observa a les imatges. S’ha indicat amb unes el·lipsis
vermelles la situació de l’antiga porta, actualment paredada i substituïda per
una finestra, de la que encara es poden observar els seus emmarcaments
(brancals i llinda) paredats
24
Localització i descripció
En el seu lloc se situa una petita finestra que aprofita la llinda monolítica de pedra de
l’antiga porta. Sota l’ampit s’observa un plafó decoratiu de rajola decorada, representant un
paisatge romàntic.
Dos detalls de l’interior del
mur perimetral més oriental
de la torre medieval a
l’alçada del primer pis, al
costat de la porta d’accés, on
es poden observar com els
repicats han deixat al
descobert diverses
espitlleres

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
Al darrer nivell de la torre medieval s’observen tres finestres parelles rematades per arcs
de mig punt i realitzades amb obra de maó, uns elements afegits tardanament. L’obra de maó
està revestida per un arrebossat simple que sobresurt lleugerament de la línia de façana. Les
tres finestres disposen d’un ampit unitari (amb volada) i els arcs de les llindes descansen
damunt unes impostes de maó de pla que també sobresurten de la línia de façana.
Detall de les tres finestres
situades a la part alta de la
torre medieval, d’obra de maó
arrebossada formant unes
faixes que sobresurten
lleugerament de la línia de
façana
El primer volum adossat al mur septentrional de la torre medieval presenta
diverses fases constructives que no s’aprecien a façana, però sí, des de l’interior.
Organitzat en alçat en tres nivells, disposa d’una obertura a cadascun d’ells. A la
planta baixa es localitza una senzilla porta, amb brancals i llinda recta a l’exterior,
mentre que a l’interior s’observa un arc escarser fet de maons col·locats al sardinell.
L’aparell dels murs a l’exterior està cobert per un arrebossat mentre que a l’interior la
manca de revestiment a la zona baixa permet observar diverses filades regulars de
carreus de pedra, també força regulars, una obra gairebé coetània a la torre medieval
malgrat que l’espai interior presenta un forjat de biguetes de formigó i revoltons
d’obra de maó de pla, una intervenció realitzada, molt probablement, ja a mitjans del
segle XX.
25
Localització i descripció
A la primera planta es disposa un balcó amb llosa de pedra amb motllures al cantell, amb
una barana de ferro de disseny complex. L’obertura que dóna al balcó presenta una faixa simple
que l’emmarca i amaga, molt probablement, carreus de pedra. Disposa de dos perfils metàl·lics
situats el primer a la zona de sòcol i el segon que serveix de passamà; els barrots verticals
estan reblonats a aquests perfils metàl·lics i els dos barrots situats als extrems (als angles) són
helicoïdals, mentre que la resta combina, tot alternant-se, barrots que presenten un tram amb
helicoides amb els que en tenen dos. Als angles i damunt els dos barrots helicoïdals, es
disposen sengles esferes de llautó com a motiu decoratiu. Al tercer nivell (una remunta feta amb
obra de maó) es localitza una senzilla finestra amb emmarcaments fets a base d’una faixa
simple d’arrebossat que sobresurt lleugerament de la línia de façana i que es disposa només en
els brancals i a la llinda. El revestiment d’aquesta remunta pràcticament ha desaparegut.
Vista general del
volum adossat a
la torre medieval
i detall de la
porta d’accés a la
planta baixa
situada entre
l’escala i el
volum més
septentrional del
pati

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
Detall del volum adossat a la torre medieval on
es pot observar l’estructura del balcó amb llosa
de pedra; amb un cercle vermell s’indica el
detall de l’encaix del parament amb la torre
medieval. A la imatge de la dreta, detall de la
remunta, amb la senzilla finestra emmarcada
per una faixa motllurada simple
26
Localització i descripció
El segon volum adossat a l’anterior presenta una estructura en alçat que s’organitza en
planta baixa i un pis, amb una coberta a una sola vessant. Tot sembla indicar que es tracta
d’una actuació feta en dos moments diferents; el primer abraçaria la zona de la planta baixa
(amb sostre de biguetes de fusta i revoltons d’obra de maó de pla), mentre que la planta pis
(amb sostre de bigues de fusta i solera de maó de pla) disposa d’una obertura, molt
probablement reformada. Disposa d’una faixa de revestiment que emmarca part dels brancals i
una zona força ampla de la llinda. Aquest revestiment està fet a base d’un arrebossat senzill que
sobresurt lleugerament de la línia de façana i presenta un estat de conservació força precari,
amb esvorancs que permeten observar la senzilla obra de maó dels murs perimetrals a partir de
la primera planta.
Vista general i detall de l’única obertura d’aquest
volum. Tot sembla indicar que la finestra ha estat
reformada

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
A la zona meridional del pati i damunt del porxo (descrit anteriorment) s’organitza una
terrassa de la mateixa superfície que enllaça amb una galeria coberta a nivell de la primera
planta, la qual es desenvolupa ocupant gairebé tot al llarg de la façana meridional de l’edifici. A
dita terrassa hi afronta un volum, estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, adossat a la
part més meridional de la torre medieval tot desenvolupant dos frontis. El primer d’ells afronta al
pati (imatge de la dreta) i disposa de dues obertures a la primera planta i una a la segona; a la
planta baixa només disposa d’un accés des de l’interior del porxo, tal i com s’ha comentat
anteriorment, és a dir, des de la planta baixa del segon frontis. Llevat de la petita finestra situada
en el replà de l’escala (també descrita anteriorment i que ocupa el lloc de l’antiga porta d’accés
a l’interior), les dues finestres restants disposen d’uns emmarcaments de carreus de pedra
formant faixes (amb llindes rectes i ampits monolítics) que sobresurten lleugerament del
revestiment de la façana.
El segon frontis dóna a
la terrassa, amb una porta a la
primera planta (a cota de
terrassa) i una finestra a la
segona. La porta disposa de
carreus regulars de pedra amb
el cantell motllurat, així com la
gran llinda monolítica que
també disposa de la mateixa
motllura. Els emmarcaments de
la petita finestra de la segona
planta són de pedra, una sola
peça monolítica per a cada
element (dos brancals, llinda i
ampit) sense cap tipus de
motllura.
Plànol de la primera
planta del conjunt
d’edificis de Can
Fargas, on s’indica
la situació de les
imatges
27
Localització i descripció
A la zona més meridional d’aquest segon frontis es desenvolupa la galeria paral·lela al
frontis meridional. L’accés des de la terrassa està emmarcat per un arc escarser que descansa
damunt unes impostes simples motllurades que sobresurten del revestiment. Els murs estan
constituïts per un paredat comú reforçat als angles per grans carreus formant cantoneres.
Diverses vistes i detalls dels dos frontis que es
desenvolupen damunt del porxo i a la part meridional del
pati. A l’extrem meridional de la terrassa s’emmarca
l’accés a la galeria del primer pis de l’ala meridional del
conjunt de Can Fargas.

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
Les estructures de la façana septentrional
La zona més septentrional del conjunt d’edificis de Can Fargas està formada per diverses
estructures de diferent factura i alçat, la qual cosa fa més complexa la seva lectura formal i
interpretació en relació al conjunt. En primer lloc cal a dir que són unes estructures que
s’aixequen a una cota més baixa respecte la del pati i per tant alguns trams dels murs
perimetrals són talussats. En altres zones s’han construït contraforts per reforçar-los i resistir les
empentes provocades per les estructures edificades. En segon lloc, aquestes estructures no
tenen una unitat ni relació estilística pel que fa a materials, etc., sinó que són el resultat de
diverses fases constructives motivades pel creixement de l’explotació agrícola en funció de l’ús
i/o necessitats del moment. Tot Seguit es descriuen dites estructures tot indicant la seva
situació. De fet, aquest conjunt es pot interpretar com a quatre estructures independents les
quals i amb el pas del temps s’han anat interrelacionant. Per fer més entenedora la descripció
s’han numerat sense seguir,
però, un ordre crono estilístic;
aquesta numeració respon
únicament a qüestions
pràctiques que faciliten la
descripció.
4
1
3
2
Plànol de la planta baixa i alçat de la
façana septentrional de l’estat actual
de les edificacions que formen el
conjunt de la masia. Les zones de
color són les que es descriuran
seguidament. De color blau
s’indiquen aquelles estructures
organitzades en alçat en planta baixa
i un pis, i la de color groc només
disposa de planta baixa
28
2 3 4
Localització i descripció
És probable que, en origen, l’estructura número 1 disposés d’un alçat de només planta
baixa; diversos factors corroboren aquesta hipòtesi. El primer fa referència a les dovelles que
formaven part d’un arc que avui dia es conserva encastat en el mur (vegeu imatges de les
pàgines següents) al costat de la porta de comunicació amb l’estructura número 2, el qual ha
estat escapçat per la construcció del
sostre (de bigues de fusta, llates i solera
de maó) per tal de subdividir l’alçat
original d’un sol nivell de l’estructura
número 1. El segon fa referència a
l’accés al segon nivell, que s’efectua per
una escala localitzada dins l’àmbit de
l’estructura número 3.
Detall de la zona enjardinada existent entre la
tanca exterior i l’entrada al pati

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
En el mur perimetral de l’estructura número 1 que afronta a la zona de pas
enjardinada, es pot observar una finestra paredada amb uns emmarcaments de
pedra i llinda trilobulada. També es localitza una segona finestra, amb
emmarcaments senzills i llinda recta, la construcció de la qual es correspon,
probablement, amb el mateix moment de procedir a subdividir l’espai interior i
connectar-lo amb l’estructura número 2. La morfologia d’aquest perimetral mur és
solidària amb la d’altres indrets de la masia, com la que es localitza a l’interior de
la zona occidental de la planta baixa, així com també l’estructura d’un arc constituït
per dovelles de les mateixes característiques que s’ha localitzat després del
repicat dels murs, tal i com mostren les imatges de la pàgina següent. El tercer té
a veure amb el mur perimetral més oriental, un mur constituït per un paredat comú
amb filades de maó d’enràs que es desenvolupa fins a la zona del ràfec de la
coberta.
A la imatge inferior, vista general de la planta baixa de l’estructura número 1, amb un
forjat de bigues de fusta i solera de maó de pla. A la central, vista general del mur
perimetral (també de l’estructura número 1), on es pot observar la finestra paredada de la
qual es presenta un detall de la llinda trilobulada. A la imatge superior dreta, detall de la
cantonera de l’estructura número 1, cantonera reforçada amb carreus de pedra regulars
29
Localització i descripció

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
És a dir, no s’aprecia remunta i per tant, és del tot probable que aquest fet (sumat al de
l’arc escapçat i l’escala d’accés al segon nivell) permeti afirmar que l’alçat actual de dos nivells
de l’estructura número 1, en origen només disposés
d’un sol nivell.
Les imatges de la dreta corresponen a l’estructura número 1, on es pot observar la
morfologia del mur perimetral tot comparant-la amb la imatge de l’esquerre corresponent
als baixos de la zona més occidental; també s’indica la situació de les dovelles paredades
que conformaven un arc, el mateix que s’observa a la imatge de l’esquerre, on el repicat del
revestiment del mur permet observar unes dovelles constituint un arc de les mateixes
característiques. Si bé aquesta comparança permet establir una mateixa cronologia
constructiva, permet especular amb la possible existència de dos antics accessos al conjunt
30
Localització i descripció

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
L’estructura número 2 s’organitza en alçat en planta baixa i un pis,
amb una coberta de teules a una sola vessant. Construïda a una cota més
baixa respecte la del pati, presenta una base talussada i un doble contrafort
situat a l’angle nord est. La seva construcció (probablement executada en
dues fases) és més tardana que la de l’estructura número 1. La façana
oriental no disposa de cap obertura a la planta baixa, mentre que a la planta
pis presenta dues senzilles obertures, de dimensions desiguals, amb llindes
rectes i sense cap motiu decoratiu remarcable. Una bona part de la
superfície del mur perimetral i a nivell de la planta primera no presenta cap
tipus de revestiment, observant-se una obra de maó de pla col·locat al
trencajunt, una morfologia que contrasta amb l’obra dels murs de la planta
baixa de paredat comú amb filades de maó intercalades. A la façana nord
s’observen dues petites finestres a la planta baixa, molt senzilles, i dues
obertures a la planta primera. Les de la planta baixa disposen de
les llindes i els ampits de pedra monolítica, mentre que la finestra
de la planta pis disposa d’una llinda de fusta i brancals rectes
sense que s’observi cap element remarcable. El balcó situat a
l’extrem occidental és del tipus ampitador, amb llinda recta
situada a nivell del ràfec de la teulada, el qual sobresurt de la
línia de façana; el balcó disposa d’una barana de disseny senzill,
amb barrots verticals reblonats a un senzill perfil metàl·lic del
passamà. Els sostres estan fets a base de bigues de fusta, llates
i solera de maó de pla per al suport de les teules.
Diversos detalls dels murs perimetrals de l’estructura número 2, on es
poden observar els murs talussats i el doble contrafort situat a l’angle
de confluència de les dues façanes. També es pot observar la
morfologia dels paraments on s’aprecia el canvi d’obra dels baixos,
respecte la primera planta
31
Planta baixa
Localització i descripció

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
Vista general dels baixos de l’estructura número 2, l’accés a la qual s’efectua des dels
baixos de l’estructura número 1. Es pot observar l’apuntalament del sostre que es troba
en molt mal estat de conservació
Detall de la zona corresponent a la planta pis de l’estructura número 1. Un senzill pas
comunica amb l’estructura número 2, al fons de la imatge
32
Planta baixa
Planta primera
Localització i descripció
A la imatge superior,
detall del forjat de la
planta baixa de
l’estructura número 2
que, com es pot
comprobar, està en molt
mal estat. A la imatge
inferior, detall del forjat i
paviments de la planta
superior

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
Adossada a les anteriors estructures es localitza la que anteriorment s’ha numerat amb el
número, 3, una senzilla construcció amb el mur perimetral més septentrional també talussat.
S’organitza en alçat en només planta baixa, amb dues obertures que afronten al pati (descrites
anteriorment) i una senzilla finestra a la part més occidental del mur perimetral septentrional
defensada per una reixa de ferro de disseny senzill. A l’angle format pel mur occidental de
l’estructura número 2 i el de l’estructura número 3, es localitzen unes restes arquitectòniques
d’escassa entitat, la funció de les quals es desconeix, per bé que podrien associar-se a un antic
pou o forn de pa. A l’interior (l’accés al qual es realitza des del pati) es localitza una escala
situada a la zona més oriental de l’àmbit, que dóna accés a la planta pis de l’estructura número
1 i amb un pas obert en el mur septentrional s’accedeix a la planta pis de l’estructura número 2,
tal i com s’ha comentat anteriorment.
Planta baixa
Les dues imatges mostren els murs exteriors de
l’estructura número 3. A l’esquerra s’observa l’angle
format per la confluència dels dos murs perimetrals de les
estructures número 2 i 3, allí on es localitzen les restes
arquitectòniques de, probablement, un pou o un forn de
pa. A la imatge de la dreta s’observa part de l’estructura
número 3 al costat de la número 4 (a la dreta de la
imatge) que disposa d’una planta més
33
Localització i descripció
Aquesta escala d’accés al nivell de planta pis de les estructures números 1 i 2 és d’un sol
tram, amb graons d’obra, disposant d’una senzilla barana de fusta constituïda només per un
passamà i un barrot vertical (de secció rectangular) situat a l’inici de l’escala.
El sostre d’aquesta estructura número 3 va ser refet a mitjans segle XX, aproximadament,
amb bigues de formigó pretensat i probablement amb una solera de ceràmica encadellada
damunt la qual recolza la coberta de teules formant una sola vessant. Aquest espai conté un foc
de terra, de factura relativament moderna, i a la part més occidental es disposa un pas vers la
zona que s’ha indicat en el present estudi com a estructura número 4.
En aquest àmbit també es localitza, a l’extrem oriental de la llar de foc, un estret i baix
accés a una zona subterrània excavada
manualment en el terreny, que es desenvolupa de
forma laberíntica; és a dir, està formada
bàsicament per un estret corredor d’accés que,
mitjançant una escala excavada, assoleix una cota
que transcorre per sota la zona enjardinada.
Aquest corredor es bifurca diverses vegades en
altres de les mateixes característiques i en els murs
dels quals s’obren unes petites cavitats per tal de
contenir i conservar, molt probablement, productes
bàsics d’alimentació. Es tracta de la típica nevera
excavada en el terreny i a una cota inferior que
serveix per a mantenir un àmbit (o rebost) a una
temperatura constant.

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA DE CAN FARGAS SITUADA EN EL NÚMERO 2-8 DE L’AVINGUDA DE FREDERIC RAHOLA, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDO DE BARCELONA
34
Diverses imatges de l’interior de l’estructura número 3, on es poden observar l’escala
d’accés al nivell superior de l'estructura número 1 i el mur més meridional afrontat al
pati (imatge de l’esquerra) amb la porta d’accés des del pati i la finestra. A la imatge
superior dreta, vista de l’estança des de l’escala, on s’ha indicat amb una el·lipsi el pas
obert vers l’estructura número 4. A les imatges també es pot observar el sostre, fet a
base de bigues de formigó pretensat i probablement solera de ceràmica encadellada pel
sosteniment de les teules de la coberta a una sola vessant
Localització i descripció