La cerca climàtica basada en fonts documentals històriques
La cerca climàtica basada en fonts documentals històriques
La cerca climàtica basada en fonts documentals històriques
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>La</strong> <strong>La</strong> re<strong>cerca</strong> re<strong>cerca</strong> climààtica clim tica <strong>basada</strong> <strong>basada</strong><br />
<strong>en</strong> <strong>en</strong> <strong>fonts</strong> <strong>fonts</strong> docum<strong>en</strong>tals<br />
<strong>històriques</strong>.<br />
Conèèixer Con ixer el el passat passat<br />
pot pot ajudar ajudar a a<br />
<strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre el el futur futur<br />
Institut de Ciència<br />
i Tecnologia Ambi<strong>en</strong>tals<br />
Mariano Barri<strong>en</strong>dos<br />
mbarri<strong>en</strong>dos@ub.edu<br />
mariano.barri<strong>en</strong>dos@uab.cat<br />
Departam<strong>en</strong>t<br />
d’Història Moderna<br />
Universitat de Barcelona
ESQUEMA:<br />
1. Conceptes específics ambi<strong>en</strong>tals i climàtics<br />
2. Climatologia històrica. El món dels arxius<br />
3. Mètodes i criteris de treball<br />
4. Línies de re<strong>cerca</strong>.<br />
Reconstrucció <strong>climàtica</strong> i meteorològica rec<strong>en</strong>t<br />
5. El tema dels riscos climàtics.<br />
Conceptes i casos d’exemple
1. CONCEPTES ESPECÍFICS<br />
HISTÒRIA AMBIENTAL:<br />
Especialitat que té per objecte l’estudi d’elem<strong>en</strong>ts del medi natural<br />
a partir de la informació continguda <strong>en</strong> <strong>fonts</strong> docum<strong>en</strong>tals<br />
<strong>històriques</strong> o d’altres <strong>fonts</strong> pròpies de la re<strong>cerca</strong> històrica.<br />
OBJECTIUS, <strong>en</strong>tre d’altres, reconstrucció, avaluació, interpretació de :<br />
- Variables atmosfèriques, processos marins i terrestres<br />
- Elem<strong>en</strong>ts naturals considerats com a recursos: aigua, pesca, boscos...<br />
- Elem<strong>en</strong>ts naturals considerats com a riscos: sequeres, terratrèmols...<br />
- Interaccions home-medi natural: infrastructures i actuacions<br />
urbanístiques, polítiques ambi<strong>en</strong>tals, sobre-explotació de recursos,<br />
contaminació, recuperació d’espais naturals i/o biodiversitat...<br />
www.eseh.org
1. CONCEPTES ESPECÍFICS<br />
Entrarem <strong>en</strong> detall a la Climatologia històrica:<br />
Definició: Definici<br />
Especialitat ci<strong>en</strong>tífica que s’ocupa de la reconstrucció i caracterització<br />
<strong>climàtica</strong> mitjantçant informació obtinguda <strong>en</strong> <strong>fonts</strong> docum<strong>en</strong>tals <strong>històriques</strong>.<br />
<strong>La</strong> climatologia històrica pres<strong>en</strong>ta un interès creix<strong>en</strong>t per la capacitat d’at<strong>en</strong>dre<br />
una demanda social i ci<strong>en</strong>tífica:<br />
- El clima està experim<strong>en</strong>tant modificacions induïdes per l’efecte<br />
hivernacle antropogènic.<br />
- <strong>La</strong> incertesa sobre el clima futur obliga a conèixer<br />
el millor possible el clima del passat.<br />
<strong>La</strong> modelització <strong>climàtica</strong> requereix de la reconstrucció <strong>climàtica</strong><br />
perque les sèries de dades instrum<strong>en</strong>tals disponibles difícilm<strong>en</strong>t<br />
van més <strong>en</strong>llà dels darrers 100/150 anys.<br />
Cal trobar altres <strong>fonts</strong> d’informació, <strong>en</strong>cara que sigui qualitativa o indirecta:<br />
proxy-data. I d’això, els arxius històrics <strong>en</strong> t<strong>en</strong><strong>en</strong> quantitats ing<strong>en</strong>ts.
1. CONCEPTES ESPECÍFICS<br />
CLIMATOLOGIA HISTÒRICA. Singularitats de l’especialitat:<br />
- Plantejam<strong>en</strong>ts diacrònics propis de la història dirigits a temàtiques<br />
no habituals = gairebé ningú hi treballa!!<br />
- Estudi de processos amb interrelació d’elem<strong>en</strong>ts naturals i antròpics.<br />
Complexitat s<strong>en</strong>se gaire refer<strong>en</strong>ts previs que ajudin.<br />
-Marcde treballmultidisciplinar i amb equips internacionals.<br />
Requereix capacitat d’<strong>en</strong>patia <strong>en</strong> àmbits molt diversos<br />
- Alt nivell d’aplicabilitat i col.laboratiu.<br />
Resultats molt satisfactoris i adreçats fora del propi col.lectiu.<br />
- Alt nivell de quantificació de les anàlisis i sortida numèrica de resultats.<br />
Requereix quantificar imaginativam<strong>en</strong>t informació qualitativa.
1. CONCEPTES ESPECÍFICS<br />
Climatologia històrica, altres oportunitats:<br />
oportunitats<br />
A més de la sortida aplicada <strong>en</strong> climatologia,<br />
l'especialitat pot oferir línies de re<strong>cerca</strong> <strong>històriques</strong> i sociològiques:<br />
- Definició d’un nou factor a introduir <strong>en</strong> el discurs historiogràfic<br />
historiogr fic.<br />
- Una via per a definir comportam<strong>en</strong>ts humans i socials davant condicions<br />
climàtiques adverses, permet<strong>en</strong>t l’avaluació del balanç balan recursos tecnològics<br />
vs. recursos naturals, naturals i les capacitats de superació davant crisis ambi<strong>en</strong>tals.<br />
- Una via per a definir actituds i percepcions davant la presència<br />
d'episodis meteorològics extrems. extrems<br />
Capacitats de superació (ressiliència) o col.lapse (claudicació).
1. CONCEPTES ESPECÍFICS<br />
<strong>La</strong> Paleoclimatologia és la disciplina que agrupa totes les especialitats i<br />
dona un marc de treball per a fer reconstruccions climàtiques a<br />
les resolucions espacials i temporals adi<strong>en</strong>ts a cada necessitat:<br />
-- Períodes Per odes o cicles climàtics clim tics:<br />
Comportam<strong>en</strong>ts cíclics que<br />
comport<strong>en</strong> un alt grau<br />
de predictabilitat.<br />
-- Variabilitat <strong>climàtica</strong> clim tica<br />
Alternança aleatòria<br />
s<strong>en</strong>se t<strong>en</strong>dència definida<br />
-- Canvis climàtics clim tics:<br />
Variacions d’important<br />
Font:<br />
magnitud i perdurables<br />
R. Bradley, 1999, <strong>en</strong> el temps<br />
Paleoclimatology,<br />
Harcourt Academic Press.
2.<br />
El món<br />
dels<br />
arxius
2. EL MÓN DELS ARXIUS<br />
Els arxius t<strong>en</strong><strong>en</strong> una aureola<br />
de misteri i t<strong>en</strong>ebrisme,<br />
sovint agreujat per la<br />
producció cinematogràfica<br />
Imatges del film "El nom de la Rosa"<br />
Els arxivers són persones<br />
molt compet<strong>en</strong>ts i servicials
2. EL MÓN DELS ARXIUS<br />
Edificis antics<br />
i moderns, però<br />
tots amb la mateixa funció:<br />
preservar, ord<strong>en</strong>ar i posar<br />
a l'abast per a la seva<br />
consulta el<br />
Patrimoni Docum<strong>en</strong>tal
2. EL MÓN DELS ARXIUS. <strong>La</strong> g<strong>en</strong>eració de docum<strong>en</strong>ts<br />
“Per a que <strong>en</strong> sdev<strong>en</strong>idor los que vindran si t<strong>en</strong><strong>en</strong> treballs<br />
nols paregu<strong>en</strong> nous y sapi<strong>en</strong> los q se an<br />
passat y se pass<strong>en</strong> ara de pnt.”<br />
Arxiu Històric Comarcal de Cervera, “Llibre Verd”, fol. 149, 1631<br />
L'home civilitzat sempre ha volgut deixar constància de les seves vivències
2. EL MÓN DELS ARXIUS. <strong>La</strong> g<strong>en</strong>eració de docum<strong>en</strong>ts<br />
Des del segle XIV, XIV<br />
els regnes hispànics<br />
i els consells municipals<br />
dispos<strong>en</strong> de lleis<br />
que organitz<strong>en</strong><br />
la g<strong>en</strong>eració g<strong>en</strong>eraci i preservació preservaci de<br />
docum<strong>en</strong>ts g<strong>en</strong>erats<br />
per difer<strong>en</strong>ts<br />
serveis i administracions.<br />
En conseqüència, a partir de<br />
AD 1320-1340 totes<br />
les poblacions<br />
importants han tingut<br />
burocracia,<br />
escribans i arxius...
2. EL MÓN DELS ARXIUS. <strong>La</strong> consulta de docum<strong>en</strong>ts<br />
Un petit detall de magnituds:<br />
Cal seleccionar molt be els sectors d'estudi per a evitar colapses.<br />
Només l'AHPB disposa de 12 kilòmetres de prestatgeries<br />
a disposició dels investigadors.<br />
Arxiu Històric<br />
de Protocols<br />
de Barcelona: AHPB
2. EL MÓN DELS ARXIUS. Una extrapolació esgarrifosa<br />
... les més m s de 80/100 localitats espanyoles amb arxius<br />
històrics locals/provincials pod<strong>en</strong> t<strong>en</strong>ir sèries s ries<br />
docum<strong>en</strong>tals d'interès d'inter s i aprofitam<strong>en</strong>t directe amb unes<br />
magnituds avaluables <strong>en</strong> un mínim m nim de...<br />
2000 kilòmetres<br />
lineals de prestatgeria,<br />
a consultar<br />
pàgina gina a pàgina p gina
3.<br />
Mètodes<br />
i<br />
criteris<br />
de treball
3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS. Criteris de treball<br />
PROBLEMA INICIAL:<br />
Qualsevol docum<strong>en</strong>t pot cont<strong>en</strong>ir una informació meteorològica o <strong>climàtica</strong><br />
interessant, però no és viable accedir a tot un Patrimoni Docum<strong>en</strong>tal<br />
CRITERIS DE SELECCIÓ DELS DOCUMENTS A ANALITZAR<br />
Fiabilitat de les <strong>fonts</strong> per a recopilar-ne la informació:<br />
(P. Alexandre: 1987, Le climat <strong>en</strong> Europe au moy<strong>en</strong> âge, Ecole des Hautes Etudes <strong>en</strong> Sci<strong>en</strong>ces Sociales, París).<br />
a) Garantir el millor possible l’objectivitat del testimoni<br />
b) Testimoni contemporani als fets descrits<br />
Qualitat de la informació per a g<strong>en</strong>erar sèries de dades:<br />
(Le Roy <strong>La</strong>durie, E.: 1967, Historie du climat depuis l’an mil, Flammarion, Paris).<br />
a) Datació exacta dels esdev<strong>en</strong>im<strong>en</strong>ts<br />
b) Continuïtat a la g<strong>en</strong>eració i preservació d’informació<br />
c) Homog<strong>en</strong>eïtat a la g<strong>en</strong>eració d’informació<br />
d) Quantificació tant completa com sigui possible
3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS. Fonts directes<br />
Observació meteorològica indirecta.<br />
DESCRIPCIÓ D’EPISODIS<br />
METEOROLÒGICS I ELS<br />
IMPACTES SOBREVINGUTS<br />
Destrucció d’un pont<br />
de pedra a Lleida, 1597<br />
Danys g<strong>en</strong>erals a Girona,<br />
1617<br />
AHMG, Manual d’Acords, 1617.<br />
Destrucció d’un pont de<br />
fusta a Lleida, 1340<br />
AML, CG, A-433, 1597, 147v.<br />
AML, CG, A-396, 1340, 85r<br />
Abundant a la docum<strong>en</strong>tació administrativa<br />
municipal <strong>en</strong>tre els segles XIV i XIX.
3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS. Selecció de <strong>fonts</strong><br />
Observació directe qualitativa<br />
<strong>La</strong> informació<br />
sistemàtica<br />
sobre l’estat<br />
del temps<br />
tot i no ser<br />
instrum<strong>en</strong>tal<br />
és de gran<br />
utilitat per a<br />
caracteritzar<br />
anomalies<br />
climàtiques<br />
Wolfgang Haller i les seves<br />
taules meteorològiques.<br />
Zuric<br />
1545-1576
3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS. Selecció de <strong>fonts</strong><br />
Observació instrum<strong>en</strong>tal antigua. Presència creix<strong>en</strong>t des de finals del segle XVIII<br />
Instrum<strong>en</strong>ts<br />
des de<br />
1643<br />
Dades diàries<br />
contínues més<br />
antígües d’Espanya:<br />
F. Salvà, Barcelona,<br />
g<strong>en</strong>er de 1780.
3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS. Selecció de <strong>fonts</strong><br />
G<strong>en</strong>er 1780
3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS. Selecció de <strong>fonts</strong><br />
Combinació aconsellable<br />
de <strong>fonts</strong> a consultar<br />
-- Docum<strong>en</strong>ts directes:<br />
Llibres d’actes d’òrgans de<br />
govern municipal, dietaris,<br />
docum<strong>en</strong>tació econòmica<br />
-- Docum<strong>en</strong>ts indirectes:<br />
Cròniques, llibres de memòries<br />
-- Docum<strong>en</strong>ts complem<strong>en</strong>taris:<br />
Expedi<strong>en</strong>ts d’obres públiques,<br />
plànols i mapes, memorials i<br />
informes de danys per risc climàtic
3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS. Fonts directes<br />
Selecció d’informació: material obt<strong>en</strong>ible al nostre context històric<br />
Actes municipals del segle XIV<br />
Cerimònies de rogatives “pro pluvia”: 80%<br />
Descripció d’episodis extrems: 20%
3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS. Rogatives. Mecanisme<br />
ELEMENTS CLIMÀTICS, i la seva<br />
VARIABILITAT TEMPORAL<br />
Anomalies<br />
a les collites<br />
AUTORITATS<br />
GREMIALS<br />
Informes<br />
d’alerta<br />
AUTORITATS<br />
MUNICIPALS<br />
Sol.licitud<br />
de rogatives<br />
Deliberació<br />
dels prohoms<br />
Procés fortam<strong>en</strong>t<br />
controlat per les institucions,<br />
però de gestió burocràtica molt àgil (2/4 dies de termini)<br />
i g<strong>en</strong>erador d’abundant docum<strong>en</strong>tació fefa<strong>en</strong>t<br />
Deliberació<br />
consell municipal<br />
AUTORITATS<br />
ECLESIÀSTIQUES<br />
Pregó<br />
públic<br />
Deliberació<br />
capítol catedralici<br />
CERIMÒNIA<br />
DE ROGATIVES
3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS. Rogatives. Classificació<br />
Nivell prev<strong>en</strong>tiu<br />
(I)<br />
Oració m<strong>en</strong>tal<br />
a les esglésies<br />
parroquials<br />
Intra Ecclesiam<br />
Intra Civitatem<br />
CLASSIFICACIÓ LITÚRGICA. EL CAS DE BARCELONA<br />
Nivell baix<br />
(II)<br />
Exposició de<br />
relíquies a la<br />
Catedral<br />
Intra Ecclesiam<br />
Intra Civitatem<br />
Nivell mig<br />
(III)<br />
Processons<br />
públiques amb<br />
relíquies pels<br />
carrers<br />
Extra Ecclesiam<br />
Intra Civitatem<br />
Nivell sever<br />
(IV)<br />
Immersió de<br />
relíquies <strong>en</strong><br />
aigua<br />
Extra<br />
Ecclesiam<br />
Intra Civitatem<br />
Substitutió<br />
per altres cerimònies<br />
a partir de 1619 per<br />
prohibició del Vaticà.<br />
Nivell crític<br />
(V)<br />
Peregrinacions<br />
Extra Ecclesiam<br />
Extra Civitatem
3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS.<br />
SISTEMA DE CLASSIFICACIÓ DE LES INUNDACIONS:<br />
Exemple directe de Girona<br />
A<br />
B
3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS.<br />
Sistema de classificació: les inundacions. Exemple de l’Onyar, Girona<br />
0m 5m 10m<br />
0m 5m 10m<br />
Nivell assolit per la crescuda de 24 de setembre de 1678<br />
0m 5m 10m<br />
1<br />
2<br />
3<br />
Crescuda ordinària:<br />
S<strong>en</strong>se desbordam<strong>en</strong>t<br />
ni danys<br />
Inundació<br />
extraordinària:<br />
Desbordam<strong>en</strong>t<br />
s<strong>en</strong>se danys<br />
Inundació<br />
catastròfica:<br />
Desbordam<strong>en</strong>t<br />
amb destrucció<br />
d’infrastructures
4.<br />
Línies de re<strong>cerca</strong>.<br />
Reconstrucció <strong>climàtica</strong><br />
i meteorològica rec<strong>en</strong>t
4. EL CLIMA RECENT. ESCALA PLURISECULAR<br />
Oort<br />
Wolf<br />
Spörer<br />
Maunder<br />
Dalton<br />
Variació de l’activitat solar durant el darrer mil<strong>en</strong>i a partir de les variacions de les<br />
taques solars i de les conc<strong>en</strong>tracions de carboni 14 y berili 10. Sembla que hi ha<br />
important variacions a la constant solar més <strong>en</strong>llà del típic patró de taques solars d’11<br />
anys.<br />
Refer<strong>en</strong>cia: Bauer et al. 2003, Assessing climate forcings of the<br />
Earth system for the past mill<strong>en</strong>ium, Geophysical Research Letters, 30, 9-<br />
1/9-4<br />
Modern
4. EL CLIMA RECENT. L’EPISODI CÀLID MEIEVAL<br />
El sistema social s<strong>en</strong>se gairebé tecnologia<br />
assoleix unes fites demogràfiques i productives<br />
només sost<strong>en</strong>ibles <strong>en</strong> un clima b<strong>en</strong>igne...
4. EL CLIMA RECENT. LA PETITA EDAT DEL GEL
4. LES INUNDACIONS A CASA NOSTRE<br />
1.5<br />
1<br />
0.5<br />
0<br />
-0.5<br />
30y. Filter 10y. Filter<br />
CATALUNYA<br />
Inundacions catastròfiques<br />
1301 1351 1401 1451 1501 1551 1601 1651 1701 1751 1801 1851 1901 1951 2001<br />
Oscilacions a la longitud de la gelera Grindelwald<br />
(Alps Bernesos) durant la darrera miniglaciació
4. LES GRANS SEQUERES<br />
Sequeres climàtiques<br />
Índexs anuals de freqüència de sequera. 1521-1820 (periode homog<strong>en</strong>i):<br />
Promig combinat de Girona, Barcelona, Tarragona i Tortosa (mitjanes mòbils d’11 anys)<br />
1<br />
0.8<br />
0.6<br />
0.4<br />
0.2<br />
0<br />
-0.2<br />
-0.4<br />
-0.6<br />
-0.8<br />
Aquestes sequeres pres<strong>en</strong>t<strong>en</strong> durades superiors als dos anys<br />
però habitualm<strong>en</strong>t inferiors als quatre anys, <strong>en</strong>tre d’altres:<br />
1540-1542, 1565-1567, 1626-1631, 1661-1665, 1701-1704,<br />
1752-1755, 1812-1824, 1878-1892,1944-1950, 1998-2000<br />
x x x x<br />
-1<br />
1521 1541 1561 1581 1601 1621 1641 1661 1681 1701 1721 1741 1761 1781 1801 1821<br />
x
4. LES SEQUERES FINS AVUI<br />
1<br />
0,75<br />
0,5<br />
0,25<br />
0<br />
-0,25<br />
-0,5<br />
-0,75<br />
-1<br />
Rogatives<br />
Index de sequera (rogatives) Index de sequera (observació instrum<strong>en</strong>tal)<br />
1501 1551 1601 1651 1701 1751 1801 1851 1901 1951 2001<br />
1. Sequera de les revoltes liberals<br />
1<br />
Observació instrum<strong>en</strong>tal<br />
2. Sequera del conflicte Rabassaire<br />
3. Les “pertinaces” de Franco4.<br />
Sequera de la UCD<br />
2<br />
3<br />
4<br />
5<br />
-2<br />
-1,5<br />
-1<br />
-0,5<br />
0<br />
0,5<br />
1<br />
1,5<br />
5. Sequera del Tripartit<br />
2
5.<br />
El tema dels<br />
riscos climàtics.<br />
Conceptes<br />
i<br />
casos d’exemple
5. <strong>La</strong> sequera de 1565-1567<br />
1565<br />
1567<br />
1566<br />
1568<br />
Normalitat<br />
Nivell I<br />
Nivell II<br />
Nivell III<br />
Nivell IV<br />
Nivell V
5. <strong>La</strong> sequera de 1565-1567<br />
FLIX<br />
1-1-1566<br />
7-5-1566<br />
X<br />
TORTOSA<br />
SEU D'URGELL<br />
0km 150km<br />
GIRONA<br />
IGUALADA<br />
LLEIDA<br />
1-1-1566 CERVERA X<br />
1-8-1567<br />
BARCELONA<br />
23-2-1566<br />
X<br />
28-3-1566<br />
TARRAGONA 5-4-1566<br />
5-5-1566<br />
7-5-1566<br />
23-8-1566<br />
"...per nostres defallim<strong>en</strong>ts y pecats esta<br />
constituida esta terra <strong>en</strong> grandissima<br />
secada ... plavi a la divina magestat<br />
donarnos del ros del cell<br />
e pluia congruh<strong>en</strong>t..."<br />
(AHMG, "Manual d'Acords", 1567)<br />
N<br />
Lleg<strong>en</strong>da<br />
Rogatives "pro pluvia"<br />
de nivell màxim<br />
1-1-1566<br />
Periode de sequera<br />
1-8-1567<br />
23-2-1565 Sequera absoluta<br />
2-4-1565<br />
(no pluja)<br />
X<br />
Collites perdudes<br />
Molins hidràulics<br />
fora de servei
5. <strong>La</strong> sequera de 1812-1825<br />
Episodi 1812-1825<br />
4<br />
3,5<br />
3<br />
2,5<br />
2<br />
1,5<br />
1<br />
0,5<br />
0<br />
-0,5<br />
-1<br />
Tambora,<br />
abril 1815*<br />
-1,5<br />
1812 1813 1814 1815 1816 1817 1818 1819 1820 1821 1822 1823 1824 1825 1826<br />
(*): 800 Megatones, 50000 vegades la bomba d'Hiroshima
5. Les inundacions de novembre 1617<br />
80 pams barcelonins<br />
Nivell crescuda 04/11/1617<br />
Nivell crescuda 20/09/1971<br />
Nivell ordinari<br />
segonsValdeosero<br />
“...Llevava el rio q passa debajo la pu<strong>en</strong>te de piedra (Pont del Diable)<br />
80. palmos de agua, que no suele llevar una vara,como se midio con un cordel, y<br />
un plomo ...” (Miguel de Valdeosero)<br />
19,25 cm x 80 pams =<br />
= 1540 cm = 15,4 metres<br />
Testimoni del nivell assolit durant la crescuda<br />
récord del periode instrum<strong>en</strong>tal<br />
(3080 m3/s., 20 de setembre de 1971)
5. Les inundacions de novembre 1617<br />
Pont de Vilomara<br />
Río Llobregat<br />
3 de novembre<br />
de 1617.<br />
4600 m3/s.<br />
Pont<br />
colapsat<br />
Inundació de 20 de setembre de 1971. 2300 m3/s<br />
Altres 8 episodis “1617” han ocorregut <strong>en</strong> el Llobregat durant els darrers 2700 a
5. Les inundacions de novembre 1617<br />
Girona<br />
(Pont Major).<br />
Façana de la<br />
parròquia de<br />
Santa Llogaia,<br />
al peu de la<br />
carretera<br />
N-II<br />
3m<br />
2m<br />
1m
5. Les inundacions de novembre 1617<br />
Miguel de Valdeosero:<br />
Y llegando el dicho Correo a la<br />
ciudad de Lerida, le parecio avia<br />
llegado un juyzio final, porq halló<br />
las casas del arrabal caydas,<br />
que el rio con su grande creci<strong>en</strong>te<br />
avia hecho dos braços, y el uno tomó<br />
hazia el rrabal, y cogio todas las<br />
casas <strong>en</strong> medio,y las derribó, adonde<br />
murió infinita g<strong>en</strong>te.<br />
Lleida <strong>en</strong> 1429<br />
Tambi<strong>en</strong> derribó el Conv<strong>en</strong>to de la Santissima Trinidad, y otro de Padres Augustinos,<br />
(...)<br />
Passó el dicho Correo a la otra parte, que está la ciudad, con un barco con mucho<br />
trabajo, (...) y <strong>en</strong>trando d<strong>en</strong>tro de la ciudad hallò, que las casas de la plaça, y las<br />
ti<strong>en</strong>das, hasta la casa de la ciudad, todo lo avia derribado el rio que era gran<br />
compassion ver la ruyna...
5. Les inundacions de novembre 1617<br />
Lleida. Lleida.<br />
1617
5. Les inundacions de novembre 1617<br />
Lleida <strong>en</strong> 1710
5. Les inundacions de novembre 1617<br />
Però com deia<br />
l’escrivà de<br />
l’Ajuntam<strong>en</strong>t<br />
de Puigcerdà:<br />
“…la memòria<br />
dels homes<br />
és dèbil i caduca…”
5. Les inundacions de novembre 1617<br />
5000 m3/seg.<br />
4000 m3/seg.<br />
3000 m3/seg.<br />
2000 m3/seg.<br />
1000 m3/seg.<br />
0 m3/seg.<br />
Segre<br />
(Alòs de Balaguer)<br />
Octubre<br />
1982<br />
(2100<br />
m3/s.)<br />
Novembre<br />
1617<br />
(2000<br />
m3/s.)<br />
Ter<br />
(St. Julià de Ramis)<br />
Octubre<br />
1940<br />
(2350<br />
m3/s.)<br />
Novembre<br />
1617<br />
(2750<br />
m3/s.)<br />
Llobregat<br />
(Pont de Vilomara)<br />
Novembre<br />
1617<br />
(4680<br />
m3/s.)<br />
Setembre<br />
1971<br />
(2300<br />
m3/s.)<br />
Cabal instantani màxim registrat instrum<strong>en</strong>talm<strong>en</strong>t<br />
Cabal instantani màxim reconstruit per a l'Any Any del Diluvi
5. Les inundacions de novembre 1617<br />
Avaluació d’impactes<br />
Pont<br />
Molí hidràulic<br />
Muralla<br />
Sèquia<br />
Edifici<br />
Area inundada<br />
prolongadam<strong>en</strong>t<br />
21 sub-conques<br />
amb efectes<br />
catastròfics<br />
docum<strong>en</strong>tats<br />
DESTRUCCIONS<br />
MÍNIMES<br />
DOCUMENTADES<br />
-- 389 edificis<br />
-- 25 ponts<br />
-- 17 molins<br />
-- 8 sèquies<br />
-- 6 panys de<br />
muralla
<strong>La</strong> dim<strong>en</strong>sió humana<br />
dels riscos climàtics<br />
de baixa freqüència
5. Incidència de factors i processos antròpics<br />
Model d'Antic Règim vs. Model neo-liberal<br />
Comunitats <strong>en</strong> equilibri precari només alterat per<br />
l'ocurrència de riscos naturals. Capacitat<br />
tecnològica<br />
limitada a restaurar condicions pre-impacte<br />
Gobernants amb<br />
limitada capacitat<br />
d'actuació però<br />
no exempts de<br />
s<strong>en</strong>tit comú<br />
Comunitats <strong>en</strong> creixem<strong>en</strong>t econòmic imparable<br />
sobreexplotant els recursos naturals. Capacitat<br />
tecnològica com a eina d'increm<strong>en</strong>t de b<strong>en</strong>eficis<br />
econòmics.<br />
Gobernants amb gran<br />
capacitat d'actuació<br />
però vinculada o sotmesa<br />
a interesos econòmics ali<strong>en</strong>s a l'administrat
5. INTERRELACIÓ HOME-MEDI AMB EFECTES CATASTRÒFICS<br />
Situacíó meteorològica<br />
de risc:<br />
cicló extratropical<br />
Xynthia<br />
ciclogènesi explosiva<br />
v<strong>en</strong>ts huracanats<br />
pleamars int<strong>en</strong>ses<br />
53 morts a França
5. INTERRELACIÓ HOME-MEDI AMB EFECTES CATASTRÒFICS<br />
IMPACTE:<br />
Inundació sobtada<br />
i viol<strong>en</strong>t de zones<br />
urbanitzades i<br />
s<strong>en</strong>se memòria<br />
d’episodis semblants
5. INTERRELACIÓ HOME-MEDI AMB EFECTES CATASTRÒFICS<br />
GESTIÓ DE LA SITUACIÓ<br />
D’EMERGÈNCIA<br />
Actuacions<br />
pal.liatives<br />
materials
5. INTERRELACIÓ HOME-MEDI AMB EFECTES CATASTRÒFICS<br />
GESTIÓ DE LA SITUACIÓ<br />
D’EMERGÈNCIA<br />
Actuacions<br />
pal.liatives<br />
espirituals
5. INTERRELACIÓ HOME-MEDI AMB EFECTES CATASTRÒFICS<br />
RESPOSTES DE SUPERACIÓ DE LA CATÀSTROFE<br />
Actuacions de negació de la catàstrofe i repetició d’errors =<br />
INCREMENT DE LA VULNERABILITAT
5. INTERRELACIÓ HOME-MEDI AMB EFECTES CATASTRÒFICS<br />
RESPOSTES DE SUPERACIÓ DE LA CATÀSTROFE<br />
Actuacions d’acceptació de la catàstrofe i superació d’errors =<br />
= RESSILIÈNCIA
Moltes gràcies<br />
per<br />
l’at<strong>en</strong>ció disp<strong>en</strong>sada!!
Change language