Setembre - L'Ametlla de Mar

Les convulsions febrils són bastant freqüents en
nens fins als 5 anys. Es caracteritzen per rigidesaconvulsió
muscular, els ulls “en blanc” i el nen no
respon a estímuls.
Solen aparèixer en les primeres hores d’una infecció
que cursa amb febre alta, fins i tot un simple
constipat por provocar-les. La durada pot ser d’uns
pocs minuts fins a 15, i cedeixen espontàniament.
Cal ressaltar que els nens que ja n’han patit alguna,
tenen més possibilitats que es torni a repetir en
altres ocasions, sobretot si la temperatura supera
els 38,5ºC.
Aquest tipus de convulsió no deixa seqüeles al
nen. Conserveu la calma.
Col.laboracions
PRIMERS AUXILIS A CASA:
Les convulsions febrils.
Mª José Castellano Cervera. Infermera del SUM
En aquest espai es podran publicar poesies,
contes i escrits diversos amb l’objectiu de
convertir aquesta secció en una referència
literària.
Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat.
Han d’estar en format
digital i la seva extensió màxima no ha de
superar les 40 línies. La revista es reserva el
dret de resumir el contingut de les cartes en
el cas de superar-ho. Han d’anar identificades
amb nom i cognoms, DNI i telèfon.
L’obesitat
infantil
Roser Martí i Cid
Diplomada en Nutrició i Dietètica
Llic. En Ciència i Tecnologia
dels Aliments
Segons la OMS (Organització Mundial
de la Salut), Espanya és per darrera
del Regne Unit, el país europeu amb
majors taxes d’obesitat infantil, sent
un problema de salut que s’ha triplicat
durant els últims anys. Les causes
de l’obesitat infantil poden ser diverses,
per exemple, la genètica pot ser
una d’elles, però també els factors
ambientals com: els hàbits dietètics,
l’exercici físic, la família, l’estrès, la
societat o l’economia juguen un paper
important.
La intervenció precoç d’aquest problema
de salut és imprescindible per
evitar conseqüències negatives en un
futur, com podríen ser: diabetis tipus
.QUÈ S’HA DE FER?
- S’ha de prevenir un augment excessiu de la
temperatura. Si es detecta febre de 38ºC o més,
ràpidament s’ha de baixar la temperatura utilitzant
mitjans físics com ara treure-li roba al nen i
banyar-lo en aigua temperada, i mitjans medicamentosos
donant-li els antitèrmics que utilitzem
habitualment en pediatria (“Dalsy” o “Apiretal”),
en les dosis que ens ha dit el pediatra. Si dubtem
de la dosis o la freqüència de les tomes podem
trucar al metge per assegurar-nos-en.
- Si malgrat totes aquestes mesures, es produeix
la crisi convulsiva hem de posar al nen estirat de
costat sense cap objecte al seu voltant amb el
que es pugui fer mal. Es posa de costat perquè
si vomita no pugui ofegar-se amb el seu vòmit.
- No poseu MAI CAP OBJECTE A LA BOCA DEL
NEN.
- Si sou dues persones, mentre un vigila al nen
i el posa de costat l’altre ha de trucar al servei
d’emergències (977 45 70 00) . Si només n’hi ha
una no ha de deixar mai al nen sol, la crisi cedirà
en pocs minuts i llavors es pot demanar ajut.
II, hipertensió, augment de triglicèrids
i colesterol, transtorns hepàtics i
problemes psicològics i socials (baixa
autoestima, discriminació escolar
i/o social, cansament o inseguretat).
La societat actual ha portat que molts
nens abandonin i/o substitueixin el
consum de fruites, verdures, llegums
i peix pel fast food (menjar ràpid) i la
brioxeria industrial; molts cops degut
als canvis que ha experimentat la societat,
com per exemple la incorporació
de la dona en el món laboral. La
utilització de l’aliment com a moneda
de canvi (“si et portes bé, et compraré
un pastís”) fent augmentar al nen la
preferència per aquell aliment, també
sol ser un costum freqüent. Sovint,
molts hàbits alimentaris que s’han adquirit
provenen dels progenitors, per
tant si volem canviar aquests hàbits,
s’hauran de canviar els de l’entorn,
tot i que acceptaran millor els canvis
alimentaris si el model a seguir és un
nen més gran, un amic o un heroi de
ficció. D’altra banda, existeixen mares
sobreprotectores o bé amb sentiments
de culpa que solen sobrealimentar
al nen afavorint l’obesitat. Cal
esmentar també que l’activitat física i
Setembre 2008 | pàg. 35
Figura 1. Piràmide de l’alimentació saludable
(SENC; 2004)
els jocs de carrer, que tots hem practicat
durant la nostra infantesa, s’han
anat substituint per videojocs o la TV,
afavorint el sedentarisme i en conseqüència
l’obesitat.
Així doncs, evitar l’obesitat infantil és
avui en dia un repte que es podria
aconseguir principalment modificant
els hàbits tant alimentaris com físics.
Aquests canvis s’hauran de fer paulatinament
i sobretot d’una manera
divertida, per exemple els hàbits alimentaris
els modificarem realitzant
jocs sobre la piràmide dels aliments
(Figura 1), creant tallers de cuina tant
Plaça Catalunya
Josep Consarnau
L’Ametlla de Mar.Setembre 2007
Aquesta plaça de Catalunya
del nostre poble, l’Ametlla de Mar
i la seva gespa tan cuidada
és bonica ara que l’han tancat.
Ara la gent no la pot trepitjar
està envoltada d’una tanca vermella
els petits no tenen la culpa
que els seus pares no els sàpiguen ensenyar
a respectar una cosa natural i bella
És un pulmó dintre del nostre poble
que a més de bonic ens ajuda a respirar,
de ben jove he plantat més d’un arbre
que dóna verdor i és un encant.
De l’eucaliptus que es troba
de front al Bon Repòs
que damunt de la pedra
s’ha fet un gegant n’és bona prova
al estiu la seva ombra és un bon redós.
Per les voltes de Nadal
deixa l’ambient perfumat
les seves flors és un remei natural,
suavitza les vies respiratòries
i cura els constipats.
D’aquesta palmera bonica i verda
jo la contemplo molts moments,
anys enrere les branques tocaven a terra
ella anuncia la bonança i el mal temps.
Figura 2. Piràmide de l’activitat física per a
nens (J.L. Serra, J. Aranceta; 2006)
a casa com a les escoles o bé amb
tallers de tast/cata d’aliments, creant
plats divertits amb verdures i fruites
(formant dibuixos, cares, amb molts
colors...), i fent campanyes en establiments
comercials sobre l’alimentació
equilibrada. I en quan als hàbits
d’activitat física es podrien modificar
potenciant els jocs i/o les excursions
així com en les escoles a través de la
piràmide de l’activitat física (Figura 2).
Ara està a les nostres mans
decidir si l’obesitat forma part
del futur dels nostres fills.